El Xarrup n m. 17 (abril 2007)

Full informatiu de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UPF. Núm. 17, abril
El Xarrup
TITULARS
Entrevista a David Rodríguez, expresident de l'Associació d'Antics Alumnes [+]
Noves trobades amb el món empresarial organitzades per l'OIL [+]
Quatre estudiants de 2n. d'Economia vencedors de Societats de Debat [+]
Entrevista a Ghazala Azmat, professora estrangera [+]
Oberta la inscripció als programes de màster i de postgrau. L'opinió del degà [+]
TE
ENTREVISTA A DAVID RODRÍGUEZ
“La meritocràcia es té en compte però, sobretot,
funcionen els contactes”
David Rodríguez és, entre moltes altres coses, professor d’últim curs de
Direcció Estratègica i Política d’Empresa, exalumne de la segona promoció
d’economistes que va néixer a la Pompeu i expresident de l’Associació d’Antics
Alumnes de la Universitat, tot i que continua participant-hi de manera activa a
través de la seva Junta Directiva. L'Associació d'Antics Alumnes és una
organització sovint poc coneguda per part dels estudiants. Hi estan associades
més de 1.000 persones, 300 de les quals van estudiar a la Facultat.
Quin és el ‘lloc’ de l’Associació d’Antics Alumnes dins l’esquema institucional de la Pompeu?
És l’associació que manté el lligam entre la comunitat universitària, el col·lectiu de graduats i la societat civil. És l’únic col·lectiu de la Universitat
que continua tenint un peu dintre de la Pompeu i un fora. És una mena d’intermediari entre aquests dos mons.
Però què ofereix l’AAA als alumnes ja graduats?
Diverses coses. En primer lloc, una vinculació amb la universitat per qüestions materials (sol·licitud de material, préstec de llibres…), estar al dia
del que es cou a la Pompeu (reconeixements a antics professors, seguiment del que estan fent antics companys…). D’altra banda, quan surts de la
universitat tens 50 anys de vida laboral per davant. Per això, l’AAA et facilita els canvis en aquesta vida laboral, ja sigui a través d’una borsa de
treball, com a partir d’una xarxa de contactes. Perquè la immensa majoria de feines no es troben a través d’un diari, sinó a través d’una bona
base de contactes. A més a més, aquests contactes poden ser útils també per a la mateixa universitat, ja que li podem proporcionar, per exemple,
un speaker per a una determinada jornada temàtica que es vulgui organitzar. Cal dir també que les ofertes de l’Oficina d’Inserció Laboral, que no
siguin de primera feina, estan reservades als membres de l’AAA.
Com vas arribar a l'Associació d'Antics Alumnes?
Va ser una cosa casual: necessitava treure llibres de la Pompeu, i inscriure’t a l'Associació per tan sols 30 euros a l’any t’ho permetia. Amb el
temps m’hi vaig anar implicant. En un moment donat van necessitar un president d’urgència i en vaig acabar sent durant tres anys.
Per què animes la gent a associar-s'hi?
D’una banda pels descomptes que obtens, per exemple, a l’hora de fer un curs a l’IDEC. Sobretot, però, perquè és una inversió a llarg termini en
la nostra carrera professional i també a nivell personal. Una de les riqueses de la UPF és que podem interactuar amb gent de la nostra carrera
però també d’altres. És un actiu molt bo, per això nosaltres explotem aquest avantatge. Com? Les possibilitats d’obtenir la feina desitjada
s’amplien perquè coneixes més gent, obtens majors oportunitats de negoci, ens ajudem entre nosaltres…; aquesta multidisciplinarietat suma. Així
doncs, a curt termini hi ha un benefici estrictament monetari, però especialment important, i és que, a llarg termini, obtens un benefici personal.
En aquest país la meritocràcia es té en compte, però funcionen sobretot els contactes.
Quin grau de compromís ha d'assumir l'antic alumne amb l'Associació?
Pot des de només pagar la quota anual fins a implicar-t'hi més participant en els projectes o fer propostes. Per exemple, pot venir un que vulgui
fer una xarxa de blocs de la Pompeu. Si ho vol fer i s'hi compromet, nosaltres li oferim tot el nostre suport. Si encara t’hi vols implicar més, també
pots formar part dels òrgans de govern de l’Associació.
Quins projectes teniu entre mans?
Durant els últims quatre anys ens hem dedicat a fer grans actes com les
setmanes temàtiques; vam organitzar un sopar per a la primera
promoció de la Facultat; també vam fer la Diada del Graduat, o hem
professionalitzat la gestió de l’AAA. Aquest any és de valoració del que
hem fet fins ara, un any de transició. A partir d’ara, volem reforçar dos o
tres actes emblemàtics com la Diada del Graduat, organitzar sopars de
promocions i preparar les setmanes temàtiques, centrant-les en temes
professionals. Alguns exemples d'això els tenim. Fa anys es van portar
líders polítics per parlar de l’olivera catalana, la gènesi del tripartit.
També podem discutir sobre l’impacte de les
David Rodríguez amb Rosa Oriol, de Tous, en una jornada organitzada per l'AAA
noves normes de comptabilitat, fer una jornada sobre la web 2.0 o les noves reformes jurídiques. Procurem fer coses complementàries al que
s’està fent a la universitat. Finalment volem ampliar la xarxa de contactes que tenim, la qual cosa, com ja he dit abans, és molt important per
moure’s en el món laboral. Així, gràcies a aquests contactes pots des de trobar una nova feina fins a casar-te, fet que s'ha donat.
La revista nexe, de la qual ja se n'ha editat el número 36, és un dels projectes més consolidats de l'Associació
d'Antics Alumnes. Es distribueix de manera gratuïta entre els seus socis i per 2,5 euros al públic en general.
S'hi tracten, a més de temes vinculats amb la vida universitària, temàtiques variades, ja siguin de tipus social o
d'oci i temps lliure.
Navega per la web de l'Associació d'Antics Alumnes, des d'aquí.
Per posar-t'hi en contacte et pots adreçar al despatx 40.069 de Roger de Llúria,
trucar al telèfon 93 542 27 59,
o enviar un correu a [email protected].
Torna
Noves trobades amb el món empresarial
L'Oficina d'Inserció Laboral (OIL) ha organitzat noves presentacions corporatives per al mes de maig. Les empreses convidades són, aquesta
vegada, el BBVA, Bain & Company, Ernst & Young i La Caixa.
Representants del BBVA oferiran la seva sessió el dia 9 a l’aula 40.012, a les 12.30 hores, i es volen adreçar, especialment, a estudiants d’últim
curs d’ADE, Economia, Dret i Empresarials. Per la seva banda, la consultoria internacional Bain & Company assistirà a la Universitat el dia 16 i
oferirà la particularitat de treballar un cas real de consultoria estratègica. Els aspirants han de ser de tercer i quart d’ADE o Economia i han de
dirigir-se a les 12.30 hores a l’aula 40.010.
Sota el nom "Las normas internacionales de información financiera (NIFF / NIC) y el ordenamiento contable español", l’assessoria Ernst & Young
oferirà la seva presentació el 23 de maig a les 12.30 hores a l’aula 10 de Roger de Llúria, per als estudiants d’últim curs d’Economia i ADE.
Finalment, el 30 de maig a la mateixa hora i aula, La Caixa s’adreçarà a tots els estudiants de la Universitat d’últim curs que estiguin interessats a
conèixer a fons les oportunitats que genera aquesta entitat.
En les presentacions corporatives, una vegada més, es dóna l’ocasió a empreses rellevants del mercat i a estudiants de mantenir un contacte
directe. En aquestes sessions les organitzacions empresarials es donen a conèixer entre els futurs titulats i aprofiten el moment per captar futurs
treballadors.
Torna
El grup Àgora, vencedor de la 5a. edició de Societats de Debat
Xavier Viñas, Albert Ferrer, Pere Panyella i Jordi Verdaguer són els quatre integrants d'Àgora, el grup d'estudiants guanyador de la
cinquena edició de Societats de Debat. En la final celebrada el passat 18 d'abril, els dos grups finalistes van debatre sobre les “Presidencials
franceses: programa econòmic Zarkozy vs. Royal”. El jurat, format pel degà de la Facultat, Xavier Freixas, i la professora Libertad
González, va atorgar a Àgora la qualificació de 9. L'objectiu d'aquesta activitat és completar la formació acadèmica amb el desenvolupament
d'una millor capacitat de presentació i discussió de temes d'actualitat, i s'adreça a estudiants de primer i segon de la Facultat.
Com valoreu l'experiència d'haver participat en els debats?
Ha estat molt bona. Hem conegut altra gent de la Facultat, alumnes d’altres cursos i del nostre, així com professors que potser no tindrem mai, a
banda de retrobar altres professors que hem tingut al llarg d’aquests anys.
Per què decidiu participar-hi?
Creiem en la idea d’aquest concurs. Si bé és evident que la Facultat prepara interessants premis, com la convalidació de crèdits per incentivar la
participació, fet que felicitem, també teníem altres motius. Defensar opinions, ja siguin les nostres o no, amb tots els mitjans possibles representa
un canvi respecte a les assignatures que fem a la Facultat. La llibertat és molt més gran a l’hora de treure temes i defensar-los, ja sigui com a
advocat del diable o no. D’altra banda suposa un repte haver de defensar punts de vista oposats al nostre. Malgrat la dosi de sofisme que això
pugui comportar no deixa de ser interessant intel·lectualment.
De quina manera preparàveu els debats?
Primer els preparàvem individualment. Cadascú s’espavilava per la seva banda per compilar tota la informació necessària i que podia considerar-se
útil. Sempre hi ha temes que interessen més a un o altre; però més o menys ens hem repartit la feina de manera equitativa. Després, posàvem en
comú el que havíem trobat per acordar un posicionament únic, cosa que no sempre és fàcil. Aquesta seria la nostra posició definitiva en el
moment del debat. Pel que fa a la proposta escrita que s’havia d’entregar, la feia algú individualment partint d’un acord de mínims amb els
companys.
El dèficit fiscal català, la qüestió de l'habitatge, el protocol de Kioto... Quina ha estat la temàtica més atractiva?
La més interessant ha estat la de la final: la de l’enfrontament dels programes de Royal i Sarkozy. Malgrat no ser un tema a l’ordre del dia a
Catalunya i en els nostres ambients, més o menys tots teníem una mateixa opinió i ens podíem posar d’acord amb facilitat. La informació trobada
va ser útil i abundant i ens va permetre anar al debat amb seguretat.
I quina conclusió en vau treure d'aquests programes?
Les conclusions són clares. El problema no és què ofereix cada candidat sinó com ho pagarà. En aquest sentit cadascú ha d’acompanyar les seves
propostes socials amb les mesures que utilitzarà per augmentar la recaptació. Qui millor compagina les dues coses és Sarkozy, ja que és l’únic que
planteja augments d’impostos malgrat no ser tan ambiciós a nivell de despesa pública com Royal.
Les Societats de Debat són una activitat organitzada conjuntament amb la Facultat, per a estudiants de tercer curs que ja van participar en
edicions anteriors. Aquesta activitat està dirigida a estudiants de primer i segon curs.
L’avaluació de l’activitat és el resultat de la votació del Jurat i del públic assistent. Aquesta votació es fa amb un imprès lliurat a l’inici de la sessió
als membres del Jurat així com al públic assistent, on es valoren aspectes diferents (com per exemple originalitat/atreviment de la tesi, domini del
tema, comunicació verbal, ...).
El Jurat està format per tres membres: dos professors de la Facultat propers a la temàtica de cada debat i un dels estudiants organitzadors. La
puntuació és una nota subjectiva entre 0 i 10 punts. El públic assistent participa en les votacions i de vegades pot ser decisiu.
Torna
ENTREVISTA A GHAZALA AZMAT
“Els estudiants de la Pompeu són més cosmopolites
que els de la resta d'Europa”
La Ghazala Azmat és de Liverpool, tot i que als 18 anys es va traslladar a Londres per
estudiar. Des del passat setembre viu a Barcelona i des d’aquell mateix moment va començar
a exercir la docència a les nostres aules. Aquest any fa classes d’econometria i d’economia
laboral a la Facultat.
Com i per què decideixes traslladar-te a treballar a Barcelona?
Quan buscava feina vaig decidir que no volia sortir d'Europa. Vaig venir a la UPF perquè té un
dels millors departaments d’Economia, el qual és conegut no només a Europa sinó també
arreu del món. I, a més, Barcelona és una ciutat meravellosa.
Quina ha estat la teva primera impressió sobre la Universitat?
Molt bona. En el Departament m’han rebut molt bé i trobo que l’ambient és molt agradable. D’altra banda, quan vaig arribar també ho van fer
altres professors, molts estrangers, i com que ens portem tan bé, penso que l'adaptació ha estat molt més fàcil.
Quins avantatges creus que ofereix la Pompeu Fabra si la comparem amb altres universitats?
La UPF té uns estudiants molt més cosmopolites i s'hi respira una major diversitat que la que es pugui trobar en moltes altres universitats
europees. La mescla i la qualitat del Departament el fan un lloc apassionant per actuar de manera recíproca i treballar conjuntament. Però és que,
a més, s’aconsegueix atraure professors molt bons que vénen a visitar-nos i a oferir-nos seminaris, fet que fa l’ambient intel·lectual més
estimulant.
Quin és el principal valor afegit de la UPF per als seus estudiants?
Tenint en compte la varietat d’estudiants que podem trobar a la Universitat i l’experiència dels seus docents, la UPF els ofereix una gran varietat
de cursos que els poden ser útils tant si decideixen continuar els seus estudis com si prefereixen incorporar-se en el mercat de treball. En general,
penso que els estudiants es beneficien de l’alta qualitat del Departament, la qual és comparable a la de les escoles més prestigioses o
capdavanteres dels Estats Units.
I per als professors?
Particularment, el fet que es puguin fer les classes en anglès m’ha ajudat molt. Un altre element important que s'ha de considerar és el fet que el
Departament és bastant gran, i això li permet acollir un major nombre de seminaris o tallers del camp específic en el qual estàs especialitzat. Això
és valuós tant per a la Universitat com per als mateixos alumnes.
Quant de temps penses quedar-te a Barcelona?
M’hi trobo molt bé aquí, motiu pel qual, de moment, no entra dintre dels meus plans moure’m d’aquí.
Torna
Oberta la preinscripció de màsters i postgraus
L'IDEC organitza durant els mesos de maig i de juny les sessions informatives sobre tots els màsters i postgraus que s'impartiran durant el proper
curs 2007-2008. Però, a més a més, també es preparen cursos de perfeccionament i seminaris per ampliar estudis de cara a l'any que ve. L'oferta
és variada, sobretot la relacionada amb el món econòmic i l'empresarial.
Per estar al dia de les novetats en aquest sentit i saber quina és l'oferta formativa pots consultar la pàgina de l'IDEC [+]
L’opinió de Xavier Freixas, degà de la Facultat
Quines oportunitats genera tenir un màster o un postgrau? Per què és recomanable cursar-ne?
Per obtenir una millor formació i carrera professional. Hi ha màsters generalistes molt prestigiosos com el de la London School of Economics (LSE), i d’altres, també
força reconeguts però més especialitzats com, per exemple, el màster de la mateixa LSE o de la Universitat d'Oxford sobre Finances.
Per què escollir un dels màsters de la UPF?
Els estudiants de tot el món vénen fins aquí per cursar el màster GPEFM (Graduate Program in Economics, Finance and Management). La raó és la qualitat del
professorat combinada amb un excel·lent entorn i un programa molt competitiu i ben estructurat.
En recomana algun en especial?
De la UPF el GPEFM, i de fora, els de la London School of Economics.
Torna