28 LA VANGUARDIA
Tendències
DIMECRES, 6 MAIG 2015
El futur de l’ensenyament
MAITE GUTIÉRREZ
Barcelona
L’
economia
treballa
al
servei de les
persones? Es­
tudiants d’a­
questa disci­
plina en trenta països consideren
que no i, en part, culpen als plans
d’estudi d’això. La teoria neo­
clàssica copa els currículums,
afirmen, les fórmules matemàti­
ques han desplaçat les idees i
l’Economia s’imparteix com una
“ciència natural”, amb lleis abso­
lutes i indestructibles. Com si no
tingués res a veure amb la crisi en
la qual està immers el planeta. La
seva queixa es va plasmar ahir a
79 ciutats d’arreu del món, entre
les quals Barcelona. Agrupats en
el col∙lectiu Post­crash Econo­
mics, els universitaris van ana­
litzar què s’ensenya a les fa­
cultats i van reclamar més plu­
PREDOMINI NEOLIBERAL
Els universitaris es
queixen que només
s’ensenya la teoria
neoclàssica
CONSEQÜÈNCIES
Els plans d’estudi
passen de puntetes
per l’origen
de la crisi
ralitat a les aules.
“Estic a punt d’acabar la carre­
ra i mai no he estudiat Història
del Pensament Econòmic perquè
fins fa poc aquesta assignatura
no existia a la meva facultat
–aquest curs s’ofereix com a
optativa–; mai no hem analitzat
en profunditat l’obra d’Adam
Smith, Karl Marx, Keynes o Stu­
art Mill, ni els orígens de l’actual
crisi econòmica”, reflexionava
ahir Andrea Cabañero, membre
de Post­crash Barcelona i una de
les participants en el debat orga­
nitzat a la Universitat Pompeu
Fabra entre degans, economistes
i alumnes.
El camí del Post­crash va co­
mençar fa just un any, amb un
manifest publicat als principals
diaris financers al qual donaven
suport economistes com Thomas
Piketty, Ha­Joon Chang –Uni­
versitat de Cambridge– o Victo­
ria Chick –University College
London–. Ara aquest grup d’es­
tudiants fa un pas més i s’ha em­
barcat en un exhaustiu estudi
dels plans docents als seus res­
pectius països. A Espanya, 45
universitats ofereixen títols
d’Economia, amb currículums
“bastant homogenis, amb un pre­
domini clar de la teoria neoclàs­
sica”, assenyala l’informe de
Post­crash Barcelona. “També
s’identifica una tendència gene­
ral a la poca diferenciació entre
el grau d’Economia i el d’Admi­
nistració i Direcció d’Empresa”,
de manera que el primer s’as­
sembla cada vegada més al se­
gon, amb assignatures i enfoca­
Rescat a
l’Economia
Estudiants de 30 països denuncien que la
carrera s’imparteix d’esquena a la realitat
ments del mateix tall. Tot un sig­
ne dels temps, el fet que la
barrera entre l’economista i
l’empresari “es dilueixi”, obser­
va. Mentrestant, “assignatures
centrades a entendre la realitat
econòmica i social, els orígens,
transcurs i conseqüències de la
crisi iniciada el 2007 o l’estudi
dels clàssics de l’Economia són
àmbits que queden descoberts”,
conclou l’informe.
“Avui som estudiants d’Econo­
mia, però demà serem polítics,
assessors de governs i empreses,
tècnics, en organitzacions... i el
paradigma sota el qual ens for­
mem modela la nostra ment i in­
flueix en les nostres decisions; no
estem en contra de les matemàti­
ques, ni d’una teoria o d’una al­
tra, l’únic que demanem és més
pluralisme i una connexió direc­
ta amb la realitat”, afirmava Sa­
muel García, un altre dels uni­
versitaris implicats en el movi­
ment. Apugem el salari mínim o
l’abaixem? Sanitat i educació,
han de ser serveis universals i
gratuïts o és millor introduir el
pagament per ús? Com es regu­
len els serveis energètics bàsics?
El que s’estudia a les facultats
serveix per formar la pròxima
generació d’economistes que, al
seu torn, contribuiran a definir
les polítiques que al final afecten
tothom. “Quines conseqüències
tenen les nostres decisions? Això
ens preocupa molt i a classe amb
prou feines en parlem. Una ve­
gada vaig preguntar a un profes­
sor sobre la relació entre econo­
mia i ètica i em va contestar que
aquestes dues coses no van jun­
tes”, lamenta Andrea Cabañero.
“Els professors ens expliquen
que predomina la teoria neoclàs­
sica perquè ha demostrat que és
el paradigma menys dolent, però
què ha passat en els últims vuit
anys? Com hem arribat a aquesta
crisi? Per què no es va poder evi­
tar?”, continuaven ahir els estu­
diants.
En el món acadèmic les posici­
ons estan molt dividides, com es
va veure en el debat de la Pom­
peu Fabra. Un front defensa que
els plans docents són prou plu­
rals i que la tecnificació de l’Eco­
nomia, amb el predomini de les
matemàtiques i l’estadística, evi­
ta un excés d’ideologia i permet
anàlisis més objectives de la rea­
litat. L’altre, que l’ensenyament
actual prioritza les formalitzaci­
ons i els aspectes matemàtics
mentre oblida que l’Economia és
una ciència social, amb implica­
cions, filosòfiques, socials o me­
diambientals, que la seva finalitat
és donar resposta a les necessi­
tats humanes.
Aquesta última posició la van
defensar ahir els economistes
Jordi Roca (Universitat de Bar­
celona) i Albert Recio (Autòno­
ma de Barcelona). “El compor­
tament humà és complex, no ens
movem només per anàlisi de
costos i beneficis, l’economia és
E LS CE N T R ES MÉS
P R EST I G I OSOS
DEL MÓN
Les millors facultats d’Economia
El rànquing de la Universitat de Tilburg 2011 situa la
Universitat de Harvard com la primera. Els deu primers
llocs són per a centres dels Estats Units, excepte el número
9, que l’ocupa la London School of Economics.
massa complexa com per deixar­
ho tot a les matemàtiques”, insis­
tia Roca. Els degans de les facul­
tats van defensar el seu pla d’es­
tudis: la realitat, afirmen, és
present a les aules. La de la Uni­
versitat de Barcelona, Elisenda
Paluzie, va posar com a exemple
que la facultat que dirigeix in­
clou tres assignatures obligatòri­
es d’Història i Pensament Eco­
nòmic, així com Sociologia, i op­
tatives d’Economia Feminista o
del Medi Ambient, una de les
ofertes més àmplies del país.
“Encara així, és cert que el centre
del currículum té un enfocament
neoclàssic”, va reconèixer Palu­
zie. I el del Pompeu Fabra –la
primera facultat d’Economia
d’Espanya i la número 22 del
món, segons els rànquings inter­
nacionals– va empènyer els estu­
diants a responsabilitzar­se més
POST­CRASH ECONOMICS
En 79 ciutats es van
organitzar actes
per reclamar que es
reformi l’ensenyament
A BARCELONA
La Universitat
Pompeu Fabra va
acollir un debat sobre
el futur de la disciplina
LLIBERT TEIXIDÓ
Els organitza­
dors. Enric Vila,
Víctor Costa,
Andrea Cabañe­
ro, Carlos Ruiz i
Ferran Español
són alguns dels
membres de
Post­crash
Barcelona que
ahir van partici­
par en el debat
celebrat ahir a
l’auditori de la
Universitat
Pompeu Fabra
de la seva formació. “Organitzem
debats de forma periòdica sobre
diferents temes i tot just partici­
peu”, va etzibar Vicente Ortún
als alumnes. Segons aquest eco­
nomista, no es pot generalitzar
quant a la desconnexió amb la re­
alitat i la falta de pluralitat quan
els professors de la seva facultat
treballen en àmbits com el medi
ambient, la bombolla immobi­
liària o la desigualtat social, pu­
bliquen articles i llibres sobre
aquests aspectes. I de forma pa­
radoxal, és precisament entre els
estudiants d’aquesta facultat on
més ha arrelat el moviment Post­
crash espanyol.c
Primera espanyola
La Universidtat Pompeu Fabra ocupa el lloc número 46, per sobre de la Universitat de Brown, la de
Bonn i la Carnegie Mello. Només hi ha 14 facultats
europees entre les 50 primeres.
Les frases
dels ponents
Albert Recio
“L’avaluació
acadèmica
reforça els límits
de la teoria neo­
clàssica; els pro­
fessors s’han
convertit en
productors de
papers”
Jordi Roca
“Hi ha motius
per a la preo­
cupació; en ter­
mes generals
falten assignatu­
res i una anàlisi
profunda de la
missió que té la
disciplina”
Elisenda Paluzie
“El centre del
currículum és
neoclàssic però
no excloem l’eco­
nomia heterodo­
xa ni la història
del pensament
econòmic”
Vicente Ortún
“Oferim un con­
junt d’optatives
que permeten
aquesta interdis­
ciplinarietat que
el moviment
Post­crash re­
clama”
Guillem López Casasnovas
“Hem de recupe­
rar el sentit co­
mú, amb anàlisis
rigoroses i sense
prejudicis (...); la
macroeconomia
de vegades hi és
lost in traslation”.
El bon economista, segons Keynes
]“L’estudi de l’economia
sembla que no requereix cap
dot especialitzat d’un ordre
desacostumadament superi­
or. No és, intel∙lectualment
considerada, una matèria
veritablement fàcil compa­
rada amb les branques supe­
riors de la filosofia i la cièn­
cia pura? Tot i això, els eco­
nomistes, no ja bons, sinó
només competents, són au­
tèntiques rara avis. Una
matèria fàcil, en la qual pocs
destaquen! Aquesta parado­
xa potser es pot explicar pel
fet que el gran economista
ha de tenir una rara combi­
nació de dots. Ha d’arribar
a molt en diverses direc­
cions, i ha de combinar
facultats naturals que
no sempre es troben
LA VANGUARDIA 29
TENDÈNCIES
DIMECRES, 6 MAIG 2015
reunides en un mateix indi­
vidu. Ha de ser matemàtic,
historiador, estadista i filò­
sof (en cert grau). Ha de
comprendre els símbols i
parlar amb paraules cor­
rents. Ha de preveure el que
és particular en termes del
que és general i tocar el que
és abstracte i el concret amb
el mateix vol del pensament.
Ha d’estudiar el present a la
llum del passat i amb vista al
futur. Cap part de la natura­
lesa de l’home i de les seves
institucions no ha de quedar
completament fora de la
seva consideració. Ha de ser
simultàniament desinteres­
sat i utilitari; tan fora de la
realitat i tan incorruptible
com un artista, i tot i això,
en algunes ocasions, tan a
prop de la terra com el
polític”.
Aquesta reflexió de
John Keynes es va posar
com a exemple en l’acte
de la Pompeu Fabra
com l’ideal a què aspi­
ra tot economista.
Els universitaris que lideren el
Post­crash expliquen per què es van moure
Manchester,
l’embrió
ANDY ROBINSON
Manchester. Enviat especial
L
a
Universitat
de
Manchester té una
facultat d’Econòmi­
ques molt prestigiosa.
A Manchester, com a la majoria
de les facultats de les anome­
nades ciències econòmiques, es
tracta d’ensenyar una disciplina
de models matemàtics, indi­
vidus al mercat que optimitzen
la utilitat marginal dels esmen­
tats models, inversors que ma­
ximitzen els seus retorns se­
guint la hipòtesi de mercats efi­
cients...
És l’economia interpretada
científicament pels experts. I
aquest és precisament el pro­
blema per a Joe Earle, 24 anys,
un dels fundadors del Post­
crash Economics, la campanya
d’estudiants que pretén canviar
l’ensenyament de les ciències
econòmiques i, alhora, demo­
cratitzar el debat actual sobre
l’economia.
“Estem reclamant un ense­
nyament d’econòmiques que
pugui aplicar­se al món real,
que parli de la crisi en comptes
d’ignorar­la, que faci servir una
perspectiva històrica”, diu Ear­
le parlant a la cafeteria de la Stu­
dents Union al campus victorià
de la ciutat on va néixer el ca­
pitalisme industrial. “Ensenyen
econòmiques com si fos una
ciència dura, en comptes d’una
ciència tova i social”, afegeix
Francesca Rhys Williams, estu­
diant de primer any, de 18 anys.
En ciències polítiques aprens
les idees de Mill, Burke o Marx.
“Aquí no hi ha pluralitat; et fan
proves amb preguntes de múlti­
ple opció com si hi hagués una
sola resposta”. (A Espanya, fins i
tot el terme Ciències Econòmi­
ques sembla discutible; en an­
glès la disciplina es diu Econo­
mics, a seques).
“Ens ensenyen models amb
tantes suposicions irrealistes
que és absurd; com per exemple
que no existeix el govern”, afe­
geix Deepanshi Dhiman, estu­
diant índia de 18 anys, una altra
activista que vol canviar l’ense­
nyament i la forma d’entendre
aquesta disciplina.
La societat del Post­crash
Economics a Manchester està
duent a terme en aquests mo­
ments un estudi sobre tots els
currículums d’economia que
s’imparteixen al Regne Unit.
“Hem descobert que, com més
alt puja la universitat en el ràn­
quing, menys pluralitat hi ha en
la seva visió de les ciències eco­
nòmiques. És perquè el criteri
de valoració no inclou la diver­
sitat de pensament”, diu Earle.
La crisi financera del 2008 i la
catastròfica recessió que va
venir després van néixer als
mercats especulatius dels Es­
tats Units. Malgrat això, en una
universitat com Manchester,
“sempre es donarà prioritat a
un economista amb un doctorat
dels Estats Units a l’hora de
contractar un professor; fa 15
anys hi havia keynesians, post­
keynesians, marxistes, de tot;
però així que es van jubilant, els
substitueixen economistes con­
vencionals”, ens diu Earle. En­
cara pitjor, afegeix: “S’ensenya
molt poc sobre la crisi finance­
ra, tot i que hem aconseguit que
introdueixin algun nou mòdul
sobre el seu origen”.
“La idea que només existeix
una realitat econòmica fa que
determinats grups d’interès
aconsegueixin imposar el seu
FRANCESCA RHYS WILLIAMS
“Ensenyen com si
fos una ciència dura,
en comptes de tova
i social”
DEEPEPANSHI DHIMAN
“És absurd que ens
ensenyin models amb
tantes suposicions
irrealistes”
model”. “Com l’austeritat”, afe­
geix amb contundència Rhos
Williams.
Hi ha senyals que Post­crash
Economics està canviant l’statu
quo actual. Hi ha grups de
Crash a dotze universitats bri­
tàniques. Li donen suport gent
d’influència diversa, des de
Paul Mason, corresponsal eco­
nòmic de Channel Four, fins a
Ha­Joon Chang, autor del llibre
supervendes 23 coses que no
t’expliquen sobre el capitalisme.
Robert Skidelsky, el veterà
economista keynesià, està dis­
senyant un nou currículum de
Ciències Econòmiques hetero­
gènies. “El que estan fent a
Manchester és molt important.
L’analfabetisme econòmic no
és compatible amb una demo­
cràcia sana”, va dir el novel∙lista
John Lanchester, que fa costat
al Post­ crash.c
AMPLIEU INFORMACIÓ AL BLOG
D’ANDY ROBINSON A
www.lavanguardia.com