28 LA VANGUARDIA Tendències DIMECRES, 6 MAIG 2015 El futur de l’ensenyament MAITE GUTIÉRREZ Barcelona L’ economia treballa al servei de les persones? Es tudiants d’a questa disci plina en trenta països consideren que no i, en part, culpen als plans d’estudi d’això. La teoria neo clàssica copa els currículums, afirmen, les fórmules matemàti ques han desplaçat les idees i l’Economia s’imparteix com una “ciència natural”, amb lleis abso lutes i indestructibles. Com si no tingués res a veure amb la crisi en la qual està immers el planeta. La seva queixa es va plasmar ahir a 79 ciutats d’arreu del món, entre les quals Barcelona. Agrupats en el col∙lectiu Postcrash Econo mics, els universitaris van ana litzar què s’ensenya a les fa cultats i van reclamar més plu PREDOMINI NEOLIBERAL Els universitaris es queixen que només s’ensenya la teoria neoclàssica CONSEQÜÈNCIES Els plans d’estudi passen de puntetes per l’origen de la crisi ralitat a les aules. “Estic a punt d’acabar la carre ra i mai no he estudiat Història del Pensament Econòmic perquè fins fa poc aquesta assignatura no existia a la meva facultat –aquest curs s’ofereix com a optativa–; mai no hem analitzat en profunditat l’obra d’Adam Smith, Karl Marx, Keynes o Stu art Mill, ni els orígens de l’actual crisi econòmica”, reflexionava ahir Andrea Cabañero, membre de Postcrash Barcelona i una de les participants en el debat orga nitzat a la Universitat Pompeu Fabra entre degans, economistes i alumnes. El camí del Postcrash va co mençar fa just un any, amb un manifest publicat als principals diaris financers al qual donaven suport economistes com Thomas Piketty, HaJoon Chang –Uni versitat de Cambridge– o Victo ria Chick –University College London–. Ara aquest grup d’es tudiants fa un pas més i s’ha em barcat en un exhaustiu estudi dels plans docents als seus res pectius països. A Espanya, 45 universitats ofereixen títols d’Economia, amb currículums “bastant homogenis, amb un pre domini clar de la teoria neoclàs sica”, assenyala l’informe de Postcrash Barcelona. “També s’identifica una tendència gene ral a la poca diferenciació entre el grau d’Economia i el d’Admi nistració i Direcció d’Empresa”, de manera que el primer s’as sembla cada vegada més al se gon, amb assignatures i enfoca Rescat a l’Economia Estudiants de 30 països denuncien que la carrera s’imparteix d’esquena a la realitat ments del mateix tall. Tot un sig ne dels temps, el fet que la barrera entre l’economista i l’empresari “es dilueixi”, obser va. Mentrestant, “assignatures centrades a entendre la realitat econòmica i social, els orígens, transcurs i conseqüències de la crisi iniciada el 2007 o l’estudi dels clàssics de l’Economia són àmbits que queden descoberts”, conclou l’informe. “Avui som estudiants d’Econo mia, però demà serem polítics, assessors de governs i empreses, tècnics, en organitzacions... i el paradigma sota el qual ens for mem modela la nostra ment i in flueix en les nostres decisions; no estem en contra de les matemàti ques, ni d’una teoria o d’una al tra, l’únic que demanem és més pluralisme i una connexió direc ta amb la realitat”, afirmava Sa muel García, un altre dels uni versitaris implicats en el movi ment. Apugem el salari mínim o l’abaixem? Sanitat i educació, han de ser serveis universals i gratuïts o és millor introduir el pagament per ús? Com es regu len els serveis energètics bàsics? El que s’estudia a les facultats serveix per formar la pròxima generació d’economistes que, al seu torn, contribuiran a definir les polítiques que al final afecten tothom. “Quines conseqüències tenen les nostres decisions? Això ens preocupa molt i a classe amb prou feines en parlem. Una ve gada vaig preguntar a un profes sor sobre la relació entre econo mia i ètica i em va contestar que aquestes dues coses no van jun tes”, lamenta Andrea Cabañero. “Els professors ens expliquen que predomina la teoria neoclàs sica perquè ha demostrat que és el paradigma menys dolent, però què ha passat en els últims vuit anys? Com hem arribat a aquesta crisi? Per què no es va poder evi tar?”, continuaven ahir els estu diants. En el món acadèmic les posici ons estan molt dividides, com es va veure en el debat de la Pom peu Fabra. Un front defensa que els plans docents són prou plu rals i que la tecnificació de l’Eco nomia, amb el predomini de les matemàtiques i l’estadística, evi ta un excés d’ideologia i permet anàlisis més objectives de la rea litat. L’altre, que l’ensenyament actual prioritza les formalitzaci ons i els aspectes matemàtics mentre oblida que l’Economia és una ciència social, amb implica cions, filosòfiques, socials o me diambientals, que la seva finalitat és donar resposta a les necessi tats humanes. Aquesta última posició la van defensar ahir els economistes Jordi Roca (Universitat de Bar celona) i Albert Recio (Autòno ma de Barcelona). “El compor tament humà és complex, no ens movem només per anàlisi de costos i beneficis, l’economia és E LS CE N T R ES MÉS P R EST I G I OSOS DEL MÓN Les millors facultats d’Economia El rànquing de la Universitat de Tilburg 2011 situa la Universitat de Harvard com la primera. Els deu primers llocs són per a centres dels Estats Units, excepte el número 9, que l’ocupa la London School of Economics. massa complexa com per deixar ho tot a les matemàtiques”, insis tia Roca. Els degans de les facul tats van defensar el seu pla d’es tudis: la realitat, afirmen, és present a les aules. La de la Uni versitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, va posar com a exemple que la facultat que dirigeix in clou tres assignatures obligatòri es d’Història i Pensament Eco nòmic, així com Sociologia, i op tatives d’Economia Feminista o del Medi Ambient, una de les ofertes més àmplies del país. “Encara així, és cert que el centre del currículum té un enfocament neoclàssic”, va reconèixer Palu zie. I el del Pompeu Fabra –la primera facultat d’Economia d’Espanya i la número 22 del món, segons els rànquings inter nacionals– va empènyer els estu diants a responsabilitzarse més POSTCRASH ECONOMICS En 79 ciutats es van organitzar actes per reclamar que es reformi l’ensenyament A BARCELONA La Universitat Pompeu Fabra va acollir un debat sobre el futur de la disciplina LLIBERT TEIXIDÓ Els organitza dors. Enric Vila, Víctor Costa, Andrea Cabañe ro, Carlos Ruiz i Ferran Español són alguns dels membres de Postcrash Barcelona que ahir van partici par en el debat celebrat ahir a l’auditori de la Universitat Pompeu Fabra de la seva formació. “Organitzem debats de forma periòdica sobre diferents temes i tot just partici peu”, va etzibar Vicente Ortún als alumnes. Segons aquest eco nomista, no es pot generalitzar quant a la desconnexió amb la re alitat i la falta de pluralitat quan els professors de la seva facultat treballen en àmbits com el medi ambient, la bombolla immobi liària o la desigualtat social, pu bliquen articles i llibres sobre aquests aspectes. I de forma pa radoxal, és precisament entre els estudiants d’aquesta facultat on més ha arrelat el moviment Post crash espanyol.c Primera espanyola La Universidtat Pompeu Fabra ocupa el lloc número 46, per sobre de la Universitat de Brown, la de Bonn i la Carnegie Mello. Només hi ha 14 facultats europees entre les 50 primeres. Les frases dels ponents Albert Recio “L’avaluació acadèmica reforça els límits de la teoria neo clàssica; els pro fessors s’han convertit en productors de papers” Jordi Roca “Hi ha motius per a la preo cupació; en ter mes generals falten assignatu res i una anàlisi profunda de la missió que té la disciplina” Elisenda Paluzie “El centre del currículum és neoclàssic però no excloem l’eco nomia heterodo xa ni la història del pensament econòmic” Vicente Ortún “Oferim un con junt d’optatives que permeten aquesta interdis ciplinarietat que el moviment Postcrash re clama” Guillem López Casasnovas “Hem de recupe rar el sentit co mú, amb anàlisis rigoroses i sense prejudicis (...); la macroeconomia de vegades hi és lost in traslation”. El bon economista, segons Keynes ]“L’estudi de l’economia sembla que no requereix cap dot especialitzat d’un ordre desacostumadament superi or. No és, intel∙lectualment considerada, una matèria veritablement fàcil compa rada amb les branques supe riors de la filosofia i la cièn cia pura? Tot i això, els eco nomistes, no ja bons, sinó només competents, són au tèntiques rara avis. Una matèria fàcil, en la qual pocs destaquen! Aquesta parado xa potser es pot explicar pel fet que el gran economista ha de tenir una rara combi nació de dots. Ha d’arribar a molt en diverses direc cions, i ha de combinar facultats naturals que no sempre es troben LA VANGUARDIA 29 TENDÈNCIES DIMECRES, 6 MAIG 2015 reunides en un mateix indi vidu. Ha de ser matemàtic, historiador, estadista i filò sof (en cert grau). Ha de comprendre els símbols i parlar amb paraules cor rents. Ha de preveure el que és particular en termes del que és general i tocar el que és abstracte i el concret amb el mateix vol del pensament. Ha d’estudiar el present a la llum del passat i amb vista al futur. Cap part de la natura lesa de l’home i de les seves institucions no ha de quedar completament fora de la seva consideració. Ha de ser simultàniament desinteres sat i utilitari; tan fora de la realitat i tan incorruptible com un artista, i tot i això, en algunes ocasions, tan a prop de la terra com el polític”. Aquesta reflexió de John Keynes es va posar com a exemple en l’acte de la Pompeu Fabra com l’ideal a què aspi ra tot economista. Els universitaris que lideren el Postcrash expliquen per què es van moure Manchester, l’embrió ANDY ROBINSON Manchester. Enviat especial L a Universitat de Manchester té una facultat d’Econòmi ques molt prestigiosa. A Manchester, com a la majoria de les facultats de les anome nades ciències econòmiques, es tracta d’ensenyar una disciplina de models matemàtics, indi vidus al mercat que optimitzen la utilitat marginal dels esmen tats models, inversors que ma ximitzen els seus retorns se guint la hipòtesi de mercats efi cients... És l’economia interpretada científicament pels experts. I aquest és precisament el pro blema per a Joe Earle, 24 anys, un dels fundadors del Post crash Economics, la campanya d’estudiants que pretén canviar l’ensenyament de les ciències econòmiques i, alhora, demo cratitzar el debat actual sobre l’economia. “Estem reclamant un ense nyament d’econòmiques que pugui aplicarse al món real, que parli de la crisi en comptes d’ignorarla, que faci servir una perspectiva històrica”, diu Ear le parlant a la cafeteria de la Stu dents Union al campus victorià de la ciutat on va néixer el ca pitalisme industrial. “Ensenyen econòmiques com si fos una ciència dura, en comptes d’una ciència tova i social”, afegeix Francesca Rhys Williams, estu diant de primer any, de 18 anys. En ciències polítiques aprens les idees de Mill, Burke o Marx. “Aquí no hi ha pluralitat; et fan proves amb preguntes de múlti ple opció com si hi hagués una sola resposta”. (A Espanya, fins i tot el terme Ciències Econòmi ques sembla discutible; en an glès la disciplina es diu Econo mics, a seques). “Ens ensenyen models amb tantes suposicions irrealistes que és absurd; com per exemple que no existeix el govern”, afe geix Deepanshi Dhiman, estu diant índia de 18 anys, una altra activista que vol canviar l’ense nyament i la forma d’entendre aquesta disciplina. La societat del Postcrash Economics a Manchester està duent a terme en aquests mo ments un estudi sobre tots els currículums d’economia que s’imparteixen al Regne Unit. “Hem descobert que, com més alt puja la universitat en el ràn quing, menys pluralitat hi ha en la seva visió de les ciències eco nòmiques. És perquè el criteri de valoració no inclou la diver sitat de pensament”, diu Earle. La crisi financera del 2008 i la catastròfica recessió que va venir després van néixer als mercats especulatius dels Es tats Units. Malgrat això, en una universitat com Manchester, “sempre es donarà prioritat a un economista amb un doctorat dels Estats Units a l’hora de contractar un professor; fa 15 anys hi havia keynesians, post keynesians, marxistes, de tot; però així que es van jubilant, els substitueixen economistes con vencionals”, ens diu Earle. En cara pitjor, afegeix: “S’ensenya molt poc sobre la crisi finance ra, tot i que hem aconseguit que introdueixin algun nou mòdul sobre el seu origen”. “La idea que només existeix una realitat econòmica fa que determinats grups d’interès aconsegueixin imposar el seu FRANCESCA RHYS WILLIAMS “Ensenyen com si fos una ciència dura, en comptes de tova i social” DEEPEPANSHI DHIMAN “És absurd que ens ensenyin models amb tantes suposicions irrealistes” model”. “Com l’austeritat”, afe geix amb contundència Rhos Williams. Hi ha senyals que Postcrash Economics està canviant l’statu quo actual. Hi ha grups de Crash a dotze universitats bri tàniques. Li donen suport gent d’influència diversa, des de Paul Mason, corresponsal eco nòmic de Channel Four, fins a HaJoon Chang, autor del llibre supervendes 23 coses que no t’expliquen sobre el capitalisme. Robert Skidelsky, el veterà economista keynesià, està dis senyant un nou currículum de Ciències Econòmiques hetero gènies. “El que estan fent a Manchester és molt important. L’analfabetisme econòmic no és compatible amb una demo cràcia sana”, va dir el novel∙lista John Lanchester, que fa costat al Post crash.c AMPLIEU INFORMACIÓ AL BLOG D’ANDY ROBINSON A www.lavanguardia.com
© Copyright 2026 Paperzz