Parc
Recerca
Biomèdica
Barcelona
ConNectem ciència i diversitat en un espai creatiu únic
Maig de 2014 NÚM. 74 www.prbb.org GRATUÏT
Editorial
Synthetic life
Vida sintètica
E
l recent treball publicat a
Science sobre un cromo­
soma de llevat sintètic
ha acaparat tots els mitjans. El
cromosoma és una còpia sin­
tètica del seu homòleg natural,
però del qual s’han eliminat
algunes seqüències d’ADN.
L’impressionant assoliment
tecnològic recorda el treball
de Craig Venter fa uns anys, on
es va trasplantar un genoma a
un bacteri. La novetat és una
qüestió de mida i de comple­
xitat cel·lular.
Però hem de preguntar-nos, és
això un salt important? Ara ma­
teix no ho sembla. Podem sinte­
titzar un genoma complet, però
això no vol dir que l’entenguem.
Aquesta és la gran diferència en­
tre l’enginyeria estàndard, on els
fabricants saben com funcionen
les diferents peces, i l’enginyeria
del genoma, on se sap poc sobre
els gens i les seves interaccions.
Els problemes més rellevants,
com la forma de manipular
les cèl·lules per combatre una
malaltia, sintetitzar una molècu­
la determinada o restaurar una
funció d’un teixit defectuós, no
es resoldran amb aquesta biolo­
gia sintètica cega i a gran escala.
Ricard Solé
© Jordi Casañas / PRBB
T
he work published re­
cently in Science on a
synthetic yeast chromo­
some has sparked enormous
media interest. It is essentially
a synthetic copy of its natural
counterpart, stripped of a num­
ber of sequences. The impressi­
ve technological achievement is
reminiscent of the work done by
Venter’s group a few years ago,
where a genome transplant was
performed using bacteria. What
is new? Well, strictly speaking
it is about size on the one hand
and cell complexity on the other.
But we need to ask ourselves,
is this a significant leap? Right
now it does not seem so. We
can synthesise a whole genome,
but that does not mean we un­
derstand it. This marks the great
difference between standard
engineering, where the makers
know how the different pieces
work, and genome engineering,
where little is really known about
genes and particularly their inte­
ractions. Most relevant problems,
such as how to manipulate living
cells to fight disease, synthesise a
given molecule or restore a mis­
sing function from a faulty tissue
will not be solved with this blind,
large-scale synthetic biology.
Ricard Solé
El president d’Ecuador, al PRBB
Elvira López
E
l 23 d’abril passat el pre­
sident d’Equador va visi­
tar el PRBB acompanyat
d’una important delegació del
seu Govern. Rafael Correa va
ser rebut per una delegació for­
mada per Antoni Castellà, se­
cretari d’Universitats i Recerca,
i Josep Martorell, director gene­
ral de Recerca, ambdós del Go­
vern català; per Francesc Posas,
vicerector de Política Científica
de la Universitat Pompeu Fa­
bra; i per Jordi Camí i Marga
Sala, director general i admi­
nistradora general del PRBB,
respectivament.
Després d’una presentació
del Parc per part de Jordi Camí,
Antoni Castellà va donar una vi­
sió general del sistema científic
català. Rafael Correa va declarar
que «un país només pot estar
preparat per al futur si considera
el talent i el coneixement humà
com el seu recurs principal». Tot
seguit, la delegació va visitar al­
gunes instal·lacions i laboratoris
del Parc, acompanyada pels di­
rectors dels centres.
El Govern de Correa ha creat
quatre noves universitats pú­
bliques. Una d’elles, Yachay,
va obrir les portes al març del
2014. És una universitat per a
la recerca en ciència experi­
mental i la pedra angular d’una
nova ciutat del coneixement i la
innovació. Yachay, la primera
ciutat tecnològica a l’Amèrica
Llatina, es dedicarà a la na­
nociència, la tecnologia de la
informació, les ciències de la
vida, l’energia renovable i els
productes petroquímics.
DESTACAT / HIGHLIGHT
Sant Jordi al PRBB
L’intercanvi de llibres per Sant
Jordi ja és un esdeveniment clàs­
sic al PRBB. L’edició d’enguany es
va celebrar l’endemà de la diada,
el dia 24 d’abril, amb una bona
participació de residents. Aquest
any s’han recollit uns 300 llibres,
la meitat dels quals en anglès,
i també n’hi havia en italià,
alemany, francès i fins i tot en
rus. La tarda es va completar
amb una tassa de xocolata des­
feta amb melindros, que es va
oferir a tots els assistents.
Sant Jordi celebration
at the PRBB
The Sant Jordi book exchange is
already a tradition at the PRBB.
This year’s event was held in
the afternoon of April 24, the
day after the ‘diada’, with many
residents taking part. About
300 books were collected, half
of them in English. There were
also books in Italian, German,
French and even Russian. The
celebration was completed with
hot chocolate and biscuits that
were offered to all attendees
■
The president of Ecuador
at the PRBB
O
n April 23, the president
of Ecuador visited the
PRBB accompanied by
a large delegation from his go­
vernment. Rafael Correa was
greeted by Antoni Castellà, the
Spanish Secretary for Universi­
ties and Research, and Josep
Martorell, Director of Research,
both from the Catalan Govern­
ment ; by Francesc Posas, Vi­
cerector for Scientific Policy at
Pompeu Fabra University; and
Jordi Camí and Marga Sala, ge­
neral director and general ma­
nager of the PRBB, respectively.
After Jordi Camí’s general
presentation of the park, Antoni
Castellà gave an overview of the
Catalan scientific system. Rafael
Correa stated that “a country can
only be prepared for the future
if it considers human talent and
knowledge as its main resource”.
After the presentations, the dele­
gation visited some of the facili­
ties and laboratories at the park,
accompanied by the directors of
the centres.
Correa‘s government has re­
cently created four new pu­
blic universities. One of them,
Yachay, opened in March 2014.
This university fo cus es on
research into experimental
sciences and is the cornerstone
of a new city of knowledge and
innovation. Yachay, which means
“knowledge” in the Ecuador
Kichwa language, will be the first
technological city in Latin Ame­
rica, and will be dedicated to the
fields of nanoscience, information
technology, life sciences, renewa­
ble energy and petrochemicals
■
Ciència
www.prbb.org | maig de 2014 2
PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE
JUANA DÍEZ – GRUP DE VIROLOGIA MOLECULAR (CEXS-UPF)
«Els virus són petits i simples, però poderosos»
Cell biology lessons from viruses
Maruxa Martínez-Campos
D
urant els últims 10 anys, Juana Díez
ha liderat el grup de recerca en vi­
rologia molecular en el CEXS-UPF.
Els primers set anys, el seu grup era l’únic
que estudiava virologia. Però no s’ha sentit
aïllada: «és fantàstic escoltar idees noves
de persones que estan fora del seu camp i
parlar d’altres temes obre les perspectives»,
diu la biòloga. Al capdavall, afegeix, «la vi­
rologia està estretament relacionada amb la
biologia cel·lular, ja que un virus necessita
una cèl·lula per multiplicar-se».
«Els virus són diminuts i molt senzills
—alguns tenen només entre 4 i 12 proteï­
nes—, però poderosos», diu la cap del grup.
Poden matar la cèl·lula o causar una infec­
ció crònica: en aquest cas, el virus ha d’uti­
litzar la maquinària cel·lular sense arribar
a matar-la. El laboratori està estudiant com
mantenen aquest equilibri.
El grup dirigit per Díez ha escollit els virus
d’ARN de cadena positiva com a model. Con­
cretament, els interessa el virus de l’hepatitis
C (VHC), un virus de transmissió sanguínia
que infecta més de 170 milions de persones
a tot el món. També estudien els virus de
plantes, que cultiven en el llevat, i darrera­
ment han començat a treballar amb virus
emergents, com el virus del Nil Occidental
i del dengue, per als quals actualment no hi
ha tractament. Treballar amb aquest tipus
de partícules perilloses crea necessitats es­
pecials i el laboratori utilitza una instal·lació
P3 (nivell de seguretat biològica III) al PRBB.
Per entrar-hi, han de portar un vestit especi­
al, dos parells de guants i protegir-se els ulls.
Lliçons de biologia cel·lular dels virus
Com que els virus i les cèl·lules han coevo­
lucionat durant milions d’anys i els virus
utilitzen la maquinària de les cèl·lules, com­
prendre com funcionen aquests agents in­
fecciosos pot ajudar a descobrir alguns dels
mecanismes cel·lulars de la regulació de
gens. Per exemple, el grup de Díez va trobar
que alguns virus d’ARN utilitzen un grup es­
pecífic de proteïnes de l’hoste per traduir-se
i reproduir-se. Això els va semblar estrany,
perquè aquestes proteïnes de l’hoste eren
conegudes per la seva funció de degrada­
ció d’ARNm cel·lulars. «Ens preguntem si
alguns ARNm cel·lulars, en determinades
Els sis membres del trup de recerca en virologia molecular, amb Juana Díez
The six members of the molecular virology research group, with Juana Díez
condicions, estaven utilitzant aquestes pro­
teïnes de la mateixa manera que ho fan els
virus, per multiplicar-se en lloc de degra­
dar-se», explica la cap del laboratori. Amb
la col·laboració de Pilar Navarro, de l’IMIM,
exploren aquesta possibilitat en tumors de
càncer de pàncrees humà, on han observat
que aquestes proteïnes se sobreexpressen.
Atacar els atacants
La comprensió de com funcionen els virus
és essencial per a la recerca de nous agents
antivirals. El problema dels tractaments que
ataquen components virals és que el mate­
rial genètic del virus muta molt ràpidament
i genera resistència. Una alternativa que el
grup estudia és trobar molècules que ata­
quen els factors de l’hoste necessaris per als
virus. A més d’evitar la resistència, aquesta
estratègia presenta un altre avantatge: el la­
boratori ha demostrat recentment que virus
de la mateixa família utilitzen alguns factors
de l’hoste comuns. Això podria facilitar l’ús
d’antivirals d’ampli espectre i també el trac­
tament de les coinfeccions.
En col·laboració amb el laboratori d’An­
dreas Meyerhans, també a la UPF, el grup
està patentant un compost per bloquejar
el VHC i el VIH, el virus de la immunodefi­
ciència humana. «Hem demostrat que no
és citotòxic in vitro —no mata la cèl·lula— i
molt aviat farem alguns experiments in vivo
en animals», diu Díez. Prop d’un terç de les persones infectades
pel VIH també ho estan pel VHC, i el tracta­
ment actual per atacar tots dos virus és car,
ineficient i amb efectes secundaris greus. Si
aquest compost funciona, s’obrirà una nova
via per a la simplificació del tractament.
“Viruses are tiny, simple, but powerful”
F
or the last 10 years, Juana Díez has
been leading the molecular virolo­
gy research group at the CEXS-UPF.
For the first seven of those years, hers was
the only group around studying virology.
But that hasn’t made her feel isolated. “It
is actually fantastic being exposed to so
many different backgrounds. Listening to
new ideas from people who are outside
your field and going to talks about other
subjects opens up your perspectives”, says
the biologist. After all, she adds, “virology
is closely related to cell biology, because a
virus needs a cell to multiply.”
Viruses are tiny and very simple bio­
logical entities, some of them only have
between 4 and 12 proteins, yet “they have
been kicking ass for such a long time”,
says the head of the group. They can kill
the cell or cause a chronic infection: in
this case, the virus needs to multiply
using the cell’s machinery without killing
it. The lab is studying how they maintain
that balance.
The Díez lab has chosen positive strand
RNA viruses as a model, focusing on the
blood-borne hepatitis C virus (HCV), which
infects over 170 million people worldwide.
They also study plant viruses that they cul­
ture in yeast, and lately they have started
working on emerging viruses such as the
West Nile virus and dengue, for which the­
re are no current treatments. Working with
such dangerous particles creates special
requirements, and the lab uses a P3 facili­
ty (biological safety level III) at the PRBB.
To enter, you have to wear special clothes,
double gloves and eye protectors.
Because viruses and cells have co-evol­
ved over millions of years and viruses
use the cell’s machinery, understanding
how viruses work can help uncover ce­
llular gene regulation mechanisms. For
example, Juana Diez’s group discovered
that some RNA viruses use a specific
group of host proteins to translate and
replicate. This is strange, because those
particular host proteins were known to
degrade cellular mRNAS. “We wondered
if certain cellular mRNAS under specific
conditions could actually be using the­
se proteins in the same way the viruses
were using them”, explains the head of
the laboratory. In collaboration with Pi­
lar Navarro, from the IMIM, they are now
exploring this possibility in human pan­
creatic cancer tumours where they have
observed that these proteins are overex­
pressed.
Attacking the attackers
Understanding how viruses work is also
essential for finding novel antivirals. The
problem with antivirals that target viral
components is that the virus’s genetic
material mutates very rapidly, genera­
ting resistance.
An alternative the group is studying
are molecules that attack the host fac­
tors needed by the viruses. As well as
avoiding resistance, there is another ad­
vantage of attacking host factors instead
of the virus own factors: the lab has re­
cently proved that viruses of the same
family use some common host factors.
Blocking them could facilitate the use of
broad spectrum antivirals, and also the
treatment of co-infections.
In collaboration with Andreas Meyer­
hans’s lab, also at the UPF, the group is pa­
tenting a compound they found that blocks
both HCV and HIV. “We have shown it is
not cytotoxic in vitro —it doesn’t kill the
cell— and we will do some in vivo experi­
ments in animals soon”, says Díez.
About one third of HIV-infected people
also have HCV, and the current treatment
for both viruses is expensive, inefficient
and has serious side effects. If this com­
pound works out, it will lead the way
towards treatment simplification
■
NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS
Troben flavivirus en els gavians argentats a les illes Medes
Núria Pérez
U
n estudi realitzat per investigadors
de França i d’Espanya assenyala
el paper de les espècies d’aus sal­
vatges en la circulació dels virus. L’article,
publicat a PLoS, descriu que una espècie
d’aus marines present al Mediterrani, el
gavià argentat, està exposada a un flavivi­
rus en les seves colònies a les illes Medes
i a l’Escala. Durant tres anys, els autors
van agafar mostres d’ous de 19 colònies a
Espanya, França, Algèria i Tunísia. Fins al
55% dels ous estudiats a les Medes tenia
anticossos contra els flavivirus.
Aquests virus inclouen el virus del den­
gue, de la febre groga o de l’encefalitis ja­
ponesa, i causen una càrrega significativa
de malaltia en humans i animals. «Com
que els gavians sovint viuen prop d’àrees
urbanes, això pot representar un risc de
transmissió de la malaltia a animals do­
mèstics o, fins i tot, als éssers humans»,
afegeix Elena Gómez-Díaz, coautora del
treball i investigadora a l’IBE (CSIC-UPF).
Flavivirus found in yellow-legged
gulls in the Medes Islands
A
study by researchers in France and
Spain pinpoints the role of wildlife
species for the local, and potentially
large-scale circulation of flavivirus of disease
concern. The article, published in PLoS, re­
ports that a widely distributed seabird speci­
es, the yellow-legged gull, is exposed to a fla­
vivirus in north-eastern Spain, on the Medes
Islands and in the nearby town of l’Escala.
During three years, the authors sampled eggs
from 19 breeding colonies in Spain, France,
Algeria, and Tunisia. Up to 55% of the eggs
studied in Medes, northern Spain, had anti­
bodies against the flavivirus.
Flaviviruses, which include the West Nile,
dengue, yellow fever, Japanese encephalitis,
and tick-borne encephalitis viruses, cau­
se significant disease burdens in humans
and animals. “As gulls often live near urban
areas, this may pose disease risk to other
domestic animals and even humans”, adds
Elena Gómez-Díaz, first co-author of the
paper and a researcher at IBE (CSIC-UPF)
■
7
3
Ciència
febrer
maigde
de2011 2014 | | www.prbb.org
www.prbb.org NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS
Predir la incidència d’infart de miocardi
Marta Calsina
I
nvestigadors de l’IMIM, conjuntament
amb el Departament de Salut de la
Generalitat, han desenvolupat i vali­
dat un sistema anomenat Cassandra que
permet conèixer la incidència d’infart de
miocardi en els propers 10 anys. El siste­
ma serà de gran valor per a la planificació
sanitària i la prevenció de les malalties
cardiovasculars.
Les estimacions s’efectuen a partir dels
canvis demogràfics esperats i de la preva­
lença en la població de factors de risc car­
diovascular. Els autors han estimat que fins
al 2022 la incidència d’infart de miocardi a
Espanya en individus de 35 a 74 anys serà
de 523 casos per 100.000 homes i 232 en
dones, tenint en compte únicament l’en­
velliment de la població. A més, el projecte
disposa d’una pàgina web (www.redhera­
cles.net/cassandra) que permet predir les
diferents incidències d’infart de miocardi
que resultarien de diferents perfils de risc
cardiovascular. Per exemple, «si els homes
catalans fumessin un 5% menys, ens es­
talviaríem uns 130 infarts o angines en els
propers 10 anys», diu Maria Grau, primera
signant de l’article.
Les prediccions són aplicables a altres
regions del món, sempre que es disposi
de les dades d’incidència d’infarts de mi­
ocardi i de prevalença de factors de risc
cardiovascular, explica Jaume Marrugat,
director del Programa de Processos Infla­
matoris i Cardiovasculars de l’IMIM.
A new system to predict
the incidence of myocardial infarction
I
MIM researchers together with the
Department of Health of the Catalan
Government have developed and va­
lidated a system named Cassandra, which
provides information on the incidence of
heart attack over the next 10 years. The
system will be of great value in health
planning and the prevention of cardiovas­
cular diseases.
The estimates are based on expected
demographic changes and the prevalence
of cardiovascular risk factors in the popu­
lation. Using Cassandra the authors have
estimated that up to 2022 the incidence of
myocardial infarction in Spain in individuals
aged between 35 and 74 will be 523 cases per
100,000 men and 232 cases per 100,000 wo­
men, taking into account only the expected
ageing of the Spanish population.
The project has a website (www.redhe­
racles.net/cassandra) that can predict the
different incidences of myocardial infarction
that result from different cardiovascular risk
profiles. For example, “if Catalan men smo­
ked 5% less, we would have 130 fewer heart
attacks in the next 10 years”, says Maria Grau,
first author of the article.
The predictions are applicable to other
regions of the world, as long as data on myo­
cardial infarction incidence and the preva­
lence of cardiovascular risk factors is availa­
ble, explains Jaume Marrugat, director of the
Cardiovascular and Inflammatory Program
at the IMIM
■
Un petit cromosoma que altera tot el genoma
Juan Sarasua
U
n estudi liderat per la Universitat de
Ginebra i amb la participació del
CRG ha fet llum sobre com el cro­
mosoma 21 extra que es troba en la síndro­
me de Down, trastorna l’equilibri de tot el
genoma i causa una gran varietat de pato­
logies.
Els investigadors fa temps que creuen que
la presència d’un tercer cromosoma 21 po­
dria influir en l’expressió dels gens en la resta
del genoma, però no havien estat capaços de
demostrar-ho a causa de la gran variació en
l’expressió de gens entre individus.
Ara, un equip a Ginebra ha tingut
l’oportunitat única d’examinar els geno­
mes de dos bessons idèntics, amb la ma­
teixa composició genètica exacta, excepte
per un cromosoma 21 extra present en un
d’ells. Comparant els bessons, els cien­
tífics han pogut eliminar les variacions
interindividuals i identificar els canvis en
l’expressió gènica deguts exclusivament a
la trisomia 21.
Els investigadors han observat que l’ex­
pressió dels gens localitzats en tots els cro­
mosomes estava alterada en cèl·lules trisò­
miques
«Això ha estat possible gràcies al desen­
volupament de tecnologies genòmiques
que ens permeten interrogar l’activitat
del genoma amb una resolució sense pre­
cedents», diu Roderic Guigó, coautor de
l’estudi publicat a Nature i cap del grup de
biologia computacional de processament
d’ARN al CRG. El seu grup va realitzar l’anà­
lisi bioinformàtica de les dades de seqüen­
ciació d’ARN.
How an extra little chromosome
throws the entire genome off balance
A
study lead by the University of Ge­
neva involving researchers at the
CRG has shed light on how the ex­
tra chromosome 21 found in Down’s syn­
drome upsets the equilibrium of the entire
genome, causing a wide variety of patho­
logies.
Researchers thought that the presence
of a third chromosome 21 could influen­
ce the expression of all the other genes in
the genome, but they had not been able
to prove this due to the high levels of na­
tural variation in expression amongst in­
dividuals.
Now, a team in Geneva has had the
unique opportunity to examine the geno­
mes of identical twins with exactly the sa­
me genetic makeup, apart from the extra
chromosome 21 present in one of them.
Comparing the twins, they could elimina­
te interindividual variations and identify
the changes in gene expression exclusively
due to trisomy 21.
The researchers noticed that the expres­
sion of genes located on all the chromoso­
mes were disturbed in trisomic cells.
“This study was possible thanks to the
development in genomic technologies
that allow us to interrogate the activity of
the genome with unprecedented resolu­
tion”, says Roderic Guigó, co-author of the
paper published in Nature and head of the
Computational Biology of RNA Processing
group at the CRG, whose group performed
the bioinformatic analysis of RNA sequen­
cing data
■
La contaminació de l’aire s’associa amb
una major inflamació en pacients amb MPOC
Gisela Sanmartín
L
’exposició a curt termini a diòxid de
nitrogen (NO2), un subproducte dels
processos de combustió dels vehicles
motoritzats i les plantes elèctriques, s’asso­
cia amb majors nivells d’inflamació en pa­
cients amb malaltia pulmonar obstructiva
crònica (MPOC), sobretot en ex fumadors,
segons un estudi publicat a la revista cientí­
fica European Respiratory Journal.
Investigadors del CREAL, un centre d’in­
vestigació ISGlobal, han estudiat l’impacte
de l’exposició a la contaminació de l’aire
(NO2 i partícules en suspensió PM2.5) en
biomarcadors sistèmics d’inflamació en
242 pacients amb MPOC clínicament es­
tables a Barcelona des de 2004 fins a 2006.
L’estudi no ha demostrat cap associació en­
tre PM2.5 i la inflamació sistèmica, però sí
que ha trobat que l’exposició a curt termi­
ni al NO2 s’associa amb més inflamació en
aquests pacients.
La inflamació sistèmica en pacients amb
MPOC també s’associa amb un augment de
la mortalitat, una major freqüència d’exacer­
bació (un empitjorament sobtat dels símp­
tomes d’MPOC) i més comorbiditats (coe­
xistència amb d’altres malalties, com ara les
malalties cardiovasculars). L’origen d’aques­
ta inflamació en pacients amb MPOC, però,
encara no és clar. Aquesta recent troballa
podria proporcionar noves pistes per a una
millor comprensió dels mecanismes de la
inflamació sistèmica en l’MPOC.
Exposure to air pollution
is associated with more inflammation
in COPD patients
S
hort-term exposure to nitrogen di­
oxide (NO2), a by-product of motor
vehicle and power plant combusti­
on processes, is associated with increased
levels of inflammatory biomarkers in pa­
tients with chronic obstructive pulmonary
disease (COPD), particularly in former
smokers, according to a study published
in the European Respiratory Journal.
Researchers at the CREAL, an ISGlobal
research centre, investigated the impact
of exposure to ambient air pollution (NO2
and particulate matter, PM2.5) on syste­
mic inflammatory biomarkers in 242 cli­
nically stable COPD patients in Barcelona
from 2004 to 2006. The study showed no
association between PM2.5 and systemic
inflammation, but it did find short-term
exposure to NO 2 to be associated with
heightened inflammation in these pati­
ents.
Systemic inflammation in COPD pa­
tients is also associated with increased
mortality, more frequent exacerbation
(a sudden worsening of COPD symptoms)
and more comorbidities (coincidence of
other diseases like cardiovascular disea­
ses). However, the origin of this inflamma­
tion in patients with COPD is still unclear.
These recent findings could provide a new
insight into systemic inflammation me­
chanisms in COPD
■
Ciència
www.prbb.org www.prbb.org | | maig
abril de 2014
2011 4
CARRERA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC CAREER
SYDNEY BRENNER – PREMI NOBEL DE fisiologia o MEDICINA 2002
«Estic interessat en la ciència
de solucionar problemes»
And the most difficult?
The last 87 years! Seriously, research, and
life, is difficult. But it can be overcome. You
just need to have the capacity to look for a
solution, a way out.
Maruxa Martínez-Campos
Per què es vas interessar en la biologia?
na vegada em van entrevistar al Ja­
pó juntament amb un enginyer i ens
van preguntar com ens vam ficar en
els nostres respectius camps. Ell va dir que
quan era petit solia desconstruir les ràdios
i després construir-les de nou, i que això va
despertar el seu interès per l’electrònica. Jo
vaig respondre que quan era nen solia dis­
seccionar granotes, però que no era capaç de
tornar a composar-les..., així que vaig decidir
aprendre com es formen els organismes!
Quin ha estat el moment més satisfactori
de la seva carrera?
Cada descobriment, el moment en què ets
l’únic que sap una cosa nova.
I el més difícil?
Els últims 87 anys! De debò, la recerca, i la
vida, són difícils. Però es pot superar. Només
cal tenir la capacitat de buscar una solució.
Alguna cosa de què es penedeixi?
Sí, esdevenir director d’una institució! Ser di­
rector és com ser una finestra, les persones que
estan «a dalt» sempre es dirigeixen a tu per par­
lar amb la gent «d’abaix», i tu no ets més que un
intermediari. Això és terrible. El millor és poder
treballar en les teves pròpies coses...
Què fa a un bon científic?
Es necessita tenir dues personalitats dife­
rents. Per una banda cal ser obert, creatiu,
qüestionar constantment les coses i tenir
idees. Però també cal ser capaç de fer la fei­
na, d’anar en línia recta a través de parets, si
cal, per arribar allà on vols. Pocs científics te­
nen ambdues característiques.
Què ha canviat en la investigació en els
últims 50 anys?
Com vaig escriure en un obituari recent de
Fred Sanger, algú com ell (que va rebre el
Premi Nobel dues vegades) no hauria sobre­
viscut a l’entorn de la investigació actual, per­
què ell no va publicar gaire. Avui dia s’avalua
els científics a molt curt termini i la llista
de publicacions és la cosa més important
que es mira, cosa que és terrible. Una altra
gran diferència és el finançament: les fonts
de finançament són cada vegada més con­
servadores, no volen arriscar res, i això vol
dir que les coses noves en la ciència s’estan
© Frederic Camallonga / UPF
U
PERFIL / PROFILE
Sydney Brenner, nascut a Sud-àfrica fa 87 anys, va ser un dels primers
científics en veure el model original que Watson i Crick van fer de la doble
hèlix d’ADN. Des d’aleshores, ha fet molts descobriments seminals en els
camps del desenvolupament, la genètica i la biologia molecular, un camp
que ell va ajudar a crear. Va guanyar el premi Nobel el 2002 per establir el
cuc C. elegans com a organisme model per estudiar el desenvolupament, i
per la seva descripció de l’apoptosi o mort cel·lular programada. Brenner
va ser nomenat doctor honoris causa per la UPF l’abril passat, en un acte
celebrat a l’Auditori del PRBB.
Sydney Brenner, born in South Africa 87 years ago, was one of the first
scientists to see the original model Watson and Crick made of the DNA double helix. Since then he has made many seminal discoveries in development,
genetics and molecular biology —a field he pretty much helped create. He
won the Nobel Prize in 2002 for establishing the worm C. elegans as a model organism for studying development, and for his subsequent description
of apoptosis, or programmed cell death. Brenner was awarded an honorary
doctorate by the UPF last April, in a ceremony held in the PRBB Auditorium.
morint. Quan els meus companys i jo vam
fer la majoria dels nostres descobriments a
Cambridge, molta gent pensava que les nos­
tres teories eren una bogeria, però vam tenir
la sort de comptar amb el suport del LMBMRC per demostrar que estaven equivocats.
Quin hauria de ser el paper de la ciència
en la societat?
Els científics sabem com resoldre problemes,
a diferència dels polítics! La ciència és una
actitud. Es tracta de prendre decisions basa­
des en l’evidència. No tothom pot aprendre
els detalls de la ciència, però crec que tot­
hom hauria de conèixer el mètode científic.
Algun consell per als joves investigadors?
No m’agrada donar consells, però m’agrada­
ria dir-los: gaudiu de la vostra independèn­
cia com a persones i tingueu confiança en
vosaltres mateixos.
“I’m interested in the science
of solving problems”
Why did you become interested in
biology?
I was once interviewed in Japan together
with an engineer and we were asked how
we got into our respective fields. He said as
a kid he used to take radios apart and then
build them again, and that sparked his in­
terest in electronics. I said as a kid I used to
dissect frogs but then I wasn’t able to put
them back together… so I decided to learn
how organisms are formed!
Which has been the most satisfying
moment of your career?
The most satisfying time has been each
discovery, that special moment when you
are the only person who knows that new
thing.
conferÈnciEs PRBB-CRG / conferencEs PRBB-CRG
HANS SCHÖLER, Friday May 16.
Schöler, from the Max Planck Institute for Molecular Biomedicine
in Münster, Germany, is trying to
answer the question of how pluripotency develops and what mechanisms
drive this process. He is focusing on the
Oct4 gene, and trying to develop methods
with which the reprogramming of Oct4 (and
any other required genes) can take place in
a more targeted way and with as few adverse
effects as possible for the patient. He has
been invited by Juan Valcárcel (CRG).
JAMES BRUGAROLAS, Monday
May 19. Brugarolas, from the
Simmons Comprehensive Cancer
Center at the University of Texas
Southwestern Medical Center, in
Dallas, USA, is interested in kidney cancer
and renal cell carcinoma (RCC). He focuses
on the molecular genetics and genomics of
cancer, on molecularly targeted therapies,
and the signalling mechanisms and mechanisms of resistance to targeted agents. He
has been invited by Juan Valcárcel (CRG).
Anything you regret?
Yes, becoming the director of an instituti­
on! When you are a director you are like a
window, people above you go through you
to talk to people below, you are an inter­
mediary, and that’s terrible. The best thing
is to be able to work on your own thing.
What makes a good scientist?
You need to have two different characters.
You have to be open, creative, constantly
questioning and having ideas. But you
also have to be able to do the work, go on
a straight line through walls, if need be, to
get where you want. Few scientists have
both characteristics.
What has changed in research in the
last 50 years?
As I wrote in a recent obituary of Fred San­
ger, someone like him —twice a Nobel Pri­
ze laureate— would not have survived in
today’s research environment, because he
didn’t publish much. Nowadays everyone
is assessed in the short term and your pu­
blications track record is the most impor­
tant thing anyone checks, which is terrible.
Another big difference is funding: funders
are becoming more conservative all the
time, they don’t want to risk anything,
and that means that new things in science
are dying. At the time my colleagues and
I made most of our discoveries in Cam­
bridge, people thought our theories were
crazy, but we were lucky enough to have
support from the LMB-MRC to prove them
wrong.
What should the role of science in
society be?
Scientists know how to solve problems
—unlike politicians! Science is an attitude.
It’s taking decisions based on evidence.
Obviously not everyone can learn the de­
tails of science but I think everyone should
know the scientific method.
Any advice for young researchers?
I don’t like to give advice, but I’d tell them,
enjoy your independence as an individual
and have confidence in yourself
■
Conference Programme financed by the CRG and the PRBB
ERICH WANKER,Friday May 23.
Wanker, from the Max Delbrück
Center for Molecular Medicine
(MDC) in Berlin, Germany, is
working on protein-protein interaction mapping. High-throughput identification
and validation methods can be applied either
proteome wide or on thematically focused libraries of target proteins, revealing a wealth
of unknown functional connections between
proteins. He has been invited by Heinz Himmelbauer (CRG).
BERTHOLD GÖTTGENS, Monday
May 26. Göttgens, from the Department of Haematology at the
School of Clinical Medicine, University of Cambridge, UK, aims to
decipher the molecular hierarchy of regulatory
networks responsible for blood stem cell and
endothelial development. He uses complementary state-of-the-art approaches including embryonic stem cell and transgenic assays, bioinformatics, high throughput sequencing and
mathematical modelling. He has been invited
by Anna Bigas (IMIM).
7
5
Ciència
febrer
maigde
de2011 2014 | | www.prbb.org
www.prbb.org NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS
Identificat un factor causant
de la degeneració muscular en l’envelliment
Núria Pérez
I
nvestigadors del grup de biologia cel·
lular del CEXS, dirigit per Pura MuñozCánoves, han identificat per primera
vegada un mecanisme fisiològic implicat
en el procés d’envelliment irreversible de
les cèl·lules mare musculars.
La regeneració del múscul esquelètic
depèn d’una població de cèl·lules mare del
múscul, anomenades cèl·lules satèl·lit, que
es troben en un estat inactiu o de repòs.
Una lesió o l’estrès poden dur aquestes
cèl·lules a formar noves fibres musculars i
expandir-se en noves cèl·lules mare, però
aquestes funcions regeneratives disminu­
eixen amb l’envelliment.
Els investigadors han demostrat que les
cèl·lules satèl·lit en ratolins d’entre 20 i 24
mesos d’edat mantenen l’estat de quies­
cència o repòs mitjançant la inhibició de la
via de senyalització associada amb p16IN­
K4a, un inhibidor de la divisió cel·lular.
Les mateixes cèl·lules satèl·lit en ratolins
geriàtrics —de més de 28 mesos d’edat—,
en canvi, ja no són capaces d’inhibir la via
de p16INK4a. En no ser inhibida, aquesta
via atura la divisió cel·lular i impossibilita
que les cèl·lules romanguin en un estat de
quiescència reversible.
Segons els autors, processos similars po­
drien intervenir en la degeneració muscular
associada amb l’envelliment avançat en els
éssers humans. Els resultats d’aquest estudi
científic van ser publicats a la revista Nature.
Causal factor of muscle degeneration
in ageing identified
R
esearchers from the Cell Biology
Group at the CEXS, led by Pura
Muñoz-Cánoves, have, for the first
time, identified a physiological mechanism
involved in the irreversible ageing process
of muscle stem cells.
The regeneration of skeletal muscle de­
pends on a population of muscle stem cells,
called satellite cells, which are in a dormant
or quiescent state. An injury, or stress, can
prompt these cells to form new muscle fi­
bres and expand into new stem cells, but
Fibres musculars regenerants obtingudes a partir de cèl·lules adultes (esquerra) i geriàtriques
(dreta) / Regenerating muscular fibers obtained from adult cells (felt) and geriatric cells (right)
the regenerative functions of these stem
cells are known to decrease with ageing.
The researchers have shown that satellite
cells in old mice (20-24 months old) main­
tain their quiescent state by inhibiting the
signalling pathway associated with p16IN­
K4a, a cell division inhibitor. However, the
same satellite cells in geriatric mice (more
than 28 months of age), can no longer inhibit
p16INK4a and cannot, therefore, remain in a
state of reversible quiescence.
Similar processes may also be involved
in muscle degeneration associated with
advanced ageing in humans, says MuñozCánoves. The results of this scientific study
were published in Nature
■
Noves eines informàtiques per estudiar proteïnes
GUILDify, el segon servidor web, s’ha
ideat per a l’estudi de patologies, en parti­
cular per a la predicció de dianes terapèu­
tiques i per suggerir els medicaments més
apropiats per a cada condició. Es basa en
el principi de «culpabilitat per associació»,
segons el qual una proteïna que interactua
amb una altra involucrada en una patologia
és probable que també hi estigui involucra­
da. El programa podria oferir oportunitats
per a la reutilització de fàrmacs per a noves
teràpies.
Two new software tools
to study proteins
he research group led by Baldo
Oliva at the CEXS has published
two papers in Bioinformatics des­
cribing two web servers that will be useful
for researchers working on protein design
and computational drug prediction.
One of the servers developed by the
research group in structural bioinforma­
tics is named Frag’r’Us. It is designed to
facilitate structure-based computational
protein design by sampling alternative
protein conformations. This could be
useful, for example, to remodel protein
fragments for accommodating new func­
tions.
This work has been undertaken in
collaboration with Narcís FernándezFuentes, head of the Bioinformatics
group at the University of Aberystwyth
(UK), who is on a two-year research stay
at Pompeu Fabra University thanks to an
ACCIÓ TecnioSpring grant.
GUILDify, the second web server deve­
loped by the group at the UPF, has been
devised for studying pathologies, in parti­
cular for predicting therapeutic targets and
suggesting the most appro­priate drugs for
each condition. It is based on the princi­
ple of “guilt by association”. According to
this principle, a protein that interacts with
another that is involved in a condition is
likely to also be involved. The programme
could generate opportunities for repurpo­
sing drugs for novel therapies
ANDRE NUSSENZWEIG, Friday May
30. Nussenzweig, from the Center
for Cancer Research National Cancer Institute, Bethesda (MD) US, focuses on the mechanisms by which
all cell types monitor and repair DNA double
strand breaks (DSBs). His main goals are to determine the mechanisms by which cells detect,
signal and repair DSBs; to elucidate the mechanisms by which oncogenic translocations form;
and to determine the influence of chromatin
structure on the maintenance of genomic stability. He has been invited by Thomas Graf (CRG).
KOSTAS STAMATOPOULOS, Monday June 2. Stamatopoulos, director of the Institute of Applied Biosciences at CERTH, the Center for
Research and Technology Hellas, in
Thessaloniki, Greece, is involved in lymphoma
research and is particularly interested in the
immunobiology of chronic lymphoid leukaemia
and other lymphomas. His current focus is on
the role of microenvironmental interactions in
human lymphomas and the study of antigen receptor gene repertoires. He has been invited by
Lourdes Florensa and Ana Ferrer (IMIM).
LUIS GARCÍA, Friday June 6.
García, from the Laboratory of Biotherapies applied to Neuromuscular Disabilities at the Université
de Versailles, Saint-Quentin-enYvelines, France, is interested in the study of
pathophysiological mechanisms of muscular
dystrophies and in the development of therapeutic strategies for these diseases, including
gene therapy, cell therapy and splicing modulating therapies (exon skipping or inclusion
and trans-splicing). He has been invited by
Pura Muñoz (UPF).
Núria Pérez
E
l grup de recerca dirigit per Baldo
Oliva al CEXS ha publicat dos arti­
cles a la revista Bioinformatics on
descriuen servidors web que seran útils
per als investigadors en els camps del dis­
seny de proteïnes i la predicció de medi­
caments per ordinador.
Un dels servidors desenvolupats pel grup
de recerca en bioinformàtica estructural és
Frag’r’Us. Està pensat per facilitar el dis­
seny computacional de proteïnes basat en
l’estructura, mitjançant el mostreig de con­
formacions alternatives de proteïnes. Això
podria ser útil, per exemple, per remodelar
fragments de proteïnes per tal d’encabir no­
ves funcions. Aquest treball ha estat realit­
zat en col·laboració amb Narcís FernándezFonts, cap del grup de bioinformàtica de
la Universitat d’Aberystwyth (Regne Unit),
que està fent una estada de recerca a la Uni­
versitat Pompeu Fabra de dos anys, gràcies
a una subvenció d’ACCIÓ TecnioSpring.
STEPHEN J WEISS, Tuesday May
27. Weiss, from the Department
of Internal Medicine, and the Life
Sciences Institute, University of
Michigan in Ann Arbor, US, focuses on the characterization of both the
proteolytic enzymes and the transcriptional
programs that control extracellular matrix remodelling during growth and development, inflammation and cancer. He has been invited
by Antonio García de los Herreros (IMIM).
Estructures proteïques / Protein structures
T
■
Ciència
www.prbb.org www.prbb.org | | maig
abril de 2014
2011 NOTÍCIA CIENTÍFIcA / SCIENTIFIC NEWS
6
4
RESSENYA / REVIEW
Associació genètica del
Paraula de robot
càncer gàstric amb miARNs
Núria Pérez
Núria Pérez
Genetic association of gastric cancer
with miRNA clusters
U
A
na col·laboració europea ha des­
crit una sèrie de miARNs com a
nous factors de susceptibilitat
genètica per al càncer gàstric. Yolanda
Espinosa de l’IBE (CSIC-UPF) és la pri­
mera autora d’aquest estudi publicat a
International Journal of Cancer. L’article
és part del projecte EPIC-EURGAST i ha
involucrat a investigadors de 24 instituci­
ons europees.
Els miARNs són un tipus d’ARN molt curts
que controlen l’expressió gènica, amb cada
miARN essent responsable d’un conjunt de
gens específics. Tot i que la desregulació de
l’expressió dels miARN s’ha associat amb
càncers humans, la contribució dels miRNAs
a la susceptibilitat genètica del càncer és poc
clara. En aquest estudi els autors van ana­
litzar 104 possibles miARNs per comprovar
la seva associació amb el càncer gàstric. Els
resultats van mostrar una associació genèti­
ca significativa del càncer amb grups de mi­
ARNs en els cromosomes 7 i X. Estudis previs
havien vinculat aquests miRNAs a la fisiopa­
tologia del càncer gàstric i els gens als quals
controlen havien estat implicats en càncer.
Aquests nous resultats els identifiquen com
a factors de susceptibilitat genètica per al
càncer d’estòmac, donant més suport al seu
paper en la carcinogènesi gàstrica.
n extensive European collaboration
has described a series of miRNAs
as novel genetic susceptibility fac­
tors for gastric cancer. Yolanda Espinosa
from the IBE (UPF-CSIC) is the first author
of this study published in the International
Journal of Cancer. The article is an output of
the EPIC-EURGAST study and involved re­
searchers from 24 European institutions. miRNAs are a type of very short RNA that
control gene expression, with each miRNA
targeting a set of specific genes. Even though
deregulation of miRNA expression has been
associated with human cancers, the contri­
bution of miRNAs to genetic cancer suscep­
tibility is unclear. Here the authors analysed
104 candidate miRNA genes to check their
association with gastric cancer. The results
showed a significant genetic association
of this illness with miRNA clusters in chro­
mosomes 7 and X. These miRNAs had been
previously involved in the pathophy­siology
of gastric cancer and have functionally va­
lidated target genes implicated in cancerrelated processes. These new results identify
them as novel genetic susceptibility factors
for gastric cancer, furthering their role in gas­
tric carcinogenesis
■
E
l metge i coordinador del Grup de
Neuroimatge en Trastorns Mentals
de l’IMIM, Óscar Vilarroya, utilitza
en aquest llibre el robot Aibo com a pro­
tagonista per endinsar-nos en el fascinant
món de la recerca en robòtica. Aibo és un
gos autònom i mòbil que, amb quatre po­
tes locomotrius, una càmera, un munt de
sensors corporals i dos micròfons, és ca­
paç de mostrar més de mil conductes grà­
cies a un sistema computacional. A més,
el sistema fins i tot li permet crear un llen­
guatge propi per comunicar-se amb altres
robots similars.
L’autor segueix l’itinerari que recorren els
científics quan emprenen una recerca per
descobrir-nos el funcionament del cervell
humà durant l’adquisició del llenguatge
complex. Paraula de robot (2003, Alzira, Edi­
cions Bromera) ens apropa així a la neuro­
ciència cognitiva, un camp interdisciplinari
i innovador que inclou la neurociència, la
biologia evolutiva, la psicologia, la lingüísti­
ca, la ciència computacional, l’antropologia
i la filosofia.
Paraula de robot
A
doctor and the coordinator of the
Neuroimaging of Mental Disorders
group at the IMIM, Óscar Vilarroya
uses the robot Aibo as the star in this book
to immerse us in the fascinating world of
robotics research. Aibo is an autonomous,
mobile dog who, with four locomotive legs,
a camera, a whole heap of body sensors and
two microphones, is capable of displaying
more than a thousand behavioural reacti­
ons thanks to a computational system. The
system even allows Aibo to create his own
language to communicate with other robots.
The author follows the same route sci­
entists do when they carry out research to
discover the workings of the human brain
during the acquisition of complex langua­
ge. Paraula de robot (2003, Edicions Bro­
mera) takes us into cognitive neuroscience,
an interdisciplinary and innovative field
which includes neuroscience, evolutionary
biology, psychology, linguistics, computer
science, anthropology and philosophy
■
7
Diversitat
febrer
maigde
de2011 2014 | | www.prbb.org
www.prbb.org DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE
RETRAT / PORTRAIT
Manté Barcelona
el seu sex-appeal científic?
En els últims 10 anys Barcelona ha atret alguns dels millors investigadors
d’arreu del món, que han escollit treballar en una ciutat que prospera amb instituts d’excel·lència de nova creació en el camp biomèdic. Immersos en la crisi
econòmica, amb importants retallades acumulades en finançament i suport a
la recerca, continua Barcelona sent atractiva per als investigadors estrangers?
Does Barcelona still have its scientific appeal?
For the last 10 years, Barcelona has been attracting top researchers from all over
the world who choose to work in a flourishing city full of newly-created biomedical
institutes of excellence. A few years into the economic crisis, with accumulated cuts
in research funding and support, does Barcelona still appeal to foreign researchers?
Mark Isalan
(ex-CRG, currently
at Imperial College
London)
«Quan dic als investiga­
dors a Londres que m’hi acabo de mudar
després de set anys a Barcelona, la respos­
ta és molt positiva. Barcelona té una mar­
ca mundial sensacional —des del futbol
fins a Gaudí i les platges— i la gent sempre
em pregunta: “Per què vas marxar?”. He de
dir que Barcelona i el CRG/PRBB són llocs
fantàstics i interessants per fer ciència. En
el meu cas, sens dubte hauria considerat
quedar-m’hi, però les oportunitats eren li­
mitades per la crisi i vaig acceptar una plaça
a l’Imperial College amb gran satisfacció. A
Londres, et trobes amb una gran quantitat
d’exiliats científics espanyols a tots els ni­
vells. Han vingut per necessitat, però hi ha
un aire de nostàlgia i malenconia: “Sí, hem
marxat, però un dia tornarem!”»
“When I tell researchers in London that
I just moved there after seven years in Bar­
celona, the response is overwhelmingly
positive. Barcelona has a cool worldwide
brand —from football to Gaudí and bea­
ches— and people always ask me, ‘Why did
you ever leave?’. I have to say that Barcelona
and the CRG/PRBB are fantastic, exciting
places to do science. In my case, I would
definitely have considered staying but the
opportunities were limited by the crisis
—and I was very happy to get tenure at Im­
perial. In London, you meet a lot of Spanish
scientific exiles at all levels. They have mo­
ved out of necessity, but there is an air of
nostalgia and wistfulness. ‘Yes, we have left,
but one day we shall return!’”
Lucas Carey
(UPF)
«Com a científic estranger
que va arribar a la UPF fa
sis mesos, vaig venir a Bar­
celona tant per la qualitat de la ciència com
per la qualitat de vida; totes dues es reforcen
mútuament. Barcelona atreu molts bons es­
tudiants de doctorat, investigadors postdoc­
torals i professors estrangers amb la promesa
d’instal·lacions ben finançades i col·legues
creatius. Malauradament, el finançament
és escàs a tot arreu, especialment a Espa­
nya. Això no obstant, a diferència de Boston,
Barcelona compta amb la platja, el casc an­
tic, els Pirineus i bon clima. A causa d’això,
la ciutat és capaç de mantenir un nombre
suficient de científics estrangers, la qual cosa
augmenta la qualitat de la ciència i l’atracció
d’altres científics estrangers que estan deci­
dint sobre el seu pròxim moviment.»
“As foreign scientist who arrived at the UPF
six months ago, I came to Barcelona for
both the quality of science and the quality
of life. These two reinforce one another.
Barcelona entices excellent foreign gradu­
ate students, postdocs and faculty with the
promise of well-funded facilities and crea­
tive colleagues. Unfortunately, funding is
tight everywhere, especially Spain. Howe­
ver, unlike Boston, Barcelona has a beach,
an old city, the Pyrenees, and great weather.
Because of these, the city is able to main­
tain a critical number of foreign scientists,
which increases both the quality of its scien­
ce and its attractiveness to foreign scientists
who are deciding on their next move.”
Andrea Cerutti
(IMIM-ICREA)
«No hi ha una resposta
simple a aquesta pregun­
ta aparentment senzilla.
Durant l’última dècada, Barcelona ha vist el
creixement d’alguns centres de recerca mo­
derns que sens dubte atreuen l’interès dels
investigadors, en particular aquells sensibles
a l’encant d’aquesta ciutat. Aquesta atracció
és encara més gran gràcies a ICREA, una
organització única que redueix la inèrcia
del sistema acadèmic local en proporcionar
oportunitats d’ocupació als millors científics.
No obstant això, la crisi econòmica ha erosi­
onat els pressupostos de recerca, tant locals
com nacionals, que sovint deixen els cientí­
fics dependents en gran manera dels fons de
la Unió Europea. A més, continua havent-hi
una profunda manca d’homogeneïtat en les
polítiques científiques i d’integració impul­
sades pels diferents centres de recerca. Així,
Barcelona encara és una realitat atractiva,
però amb un patró desigual d’organització i
desenvolupament de lideratge, un problema
que el model d’ICREA pot ajudar a mitigar. »
“This is a simple question with no simple
answer. Over the past decade, Barcelona has
seen the growth of a few modern research
centres that certainly attract the interest of
researchers, particularly those that are also
sensitive to the unique charm of this city. This
attraction is further enhanced by the ICREA, a
unique organisation that mitigates the inertia
of the local academic system by providing em­
ployment opportunities to top scientists. Yet
still, the economic crisis has eroded both local
and national research budgets, which often
leaves scientists largely depending on Euro­
pean Union funds. In addition, there remains
a profound inhomogeneity in the scientific
standards and integration policies adopted
by the different research centres. So, Barcelo­
na remains an attractive reality, but one with a
piecemeal pattern of structural, organisation
and leadership development. ICREA provides
a good model which can help to solve or at le­
ast mitigate some of these problems.”
■
Cristina Rius
Barcelona, 1991
Estudiant de màster, IMIM
Què és el que t’agrada més de la teva
feina?
Sentir que amb el que faig puc
contribuir (per molt mínima que sigui la
contribució) a millorar l’estat de salut de
persones.
On has treballat abans de venir aquí?
Vaig fer pràctiques a l’Institut d’Infecció i
Immunologia de Cardiff, Anglaterra.
Defineix-te en una paraula.
Alegre.
Quins són els teus hobbies?
Solia pintar. Ara preocupar-me pel futur
que m’espera.
Què et faria totalment feliç?
Actualment? Fer un doctorat!
Què és el que més et molesta?
Que em molestin coses.
El teu lema?
Fight for the future!
What do you like most about your
work?
The feeling that I can contribute
(however minimal that contribution
may be) to improve the health of people.
Where did you work before coming
here?
I did an internship at the Institute of
Infection and Immunology in Cardiff,
England.
Describe yourself in one word
Happy.
What are your hobbies?
I used to paint. Now I spend my time
worrying about the future that awaits me.
What would make you completely
happy?
Right now? Doing a PhD!
What bothers you most?
The very fact that some things annoy me.
Your motto?
Fight for the future!
■
NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS
La UPF acreditada «HR Excellence in Research»
Núria Pérez
L
a UPF ha aconseguit aquest abril
l’acreditació «HR Excellence in Re­
search» de la Comissió Europea.
És la primera universitat espanyola que
ho aconsegueix, juntament amb la URV,
i representa un reconeixement al seu
compromís per desenvolupar una Estra­
tègia de Recursos Humans per a Investi­
gadors, alineada amb els principis de la
Carta Europea de l’Investigador i el Codi
de Conducta per a la Contractació d’In­
vestigadors. Aquests dos documents van
ser adoptats per la Comissió Europea l’any
2005: la Carta descriu les responsabilitats i
els drets dels investigadors i els seus ocu­
padors, i el Codi es compon d’uns requisits
generals en la contractació d’investigadors
per garantir la transparència del procés.
La UPF considera la qualitat i el benes­
tar dels seus investigadors essencials per
a la seva excel·lència com a institució. Per
això, es compromet amb l’excel·lència en
el reclutament en tots els nivells, oferint les
millors condicions d’acord amb els princi­
pis d’igualtat d’oportunitats, els més alts
estàndards ètics i el respecte a la concilia­
ció de la vida laboral i familiar.
UPF gains “HR Excellence
in Research” accreditation
from the European Commission
T
his April, the UPF has been given the
European Commission’s HR Exce­
llence in Research label. It is the first
Spanish University to receive the distincti­
on, along with the URV, which recognises
its commitment to developing a Human
Resources strategy for researchers in line
with the principles of the European Charter
for Researchers and the Code of Conduct
for the Recruitment of Researchers. These
two documents were adopted by the Eu­
ropean Commission in 2005. The charter
describes the responsibilities and entitle­
ments of researchers and their employers.
The code comprises some general require­
ments for the contracting of researchers to
guarantee the transparency of the process,
with all applicants being treated equally
The UPF considers the quality and welfare
of its researchers to be essential for its exce­
llence as an institution. For this reason it is al­
so committed to excellence in recruitment at
all levels, offering the best possible conditions
for researchers in accordance with the princi­
ples of equal opportunities, the highest ethical
standards and respect for work-life balance
■
Edifici
www.prbb.org | maig de 2014 NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS
NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS
Novena edició
del Premi PRBB
El programa RecerCaixa finança dos
projectes de l’IMIM. S’hi han presentat
326 projectes procedents de 65 instituci­
ons diferents i se n’han escollit 26. Un dels
projectes de l’IMIM ha estat seleccionat en
l’apartat d’envelliment actiu i saludable i
està dirigit per Jordi Jiménez Conde. L’altre
projecte s’emmarca en l’àrea de la inclusió
social i estudiarà, sota la direcció d’Óscar
García, el trastorn alcohòlic. Ambdós in­
vestigadors de l’IMIM són també metges
a l’Hospital del Mar. La durada dels pro­
jectes serà de dos anys i cadascun ha rebut
uns 78.000 euros.
© Jordi Casañas / PRBB
viatge entre xarxes, cèl·lules i motocicletes»
a càrrec de quatre joves investigadors del
grup de sistemes complexos de l’IBE, que,
amb una proposta diferent i creativa, va te­
nir un gran èxit entre el públic assistent.
Ninth edition of the PRBB award
O
Anna Bosch
Mònica Rodríguez
E
l 25 d’abril passat es van atorgar els
guardons del IX Premi PRBB als mi­
llors treballs de recerca en Ciències
de la Salut i de la Vida, realitzats per 131
estudiants de secundària. Els 116 treballs
presentats van posar difícil als avaluadors
la tasca de seleccionar els cinc finalistes,
que van haver de presentar, aquell mateix
divendres, un pòster científic del seu treball
amb el repte de defensar-lo davant el jurat.
Tot i la dificultat d’escollir els guanya­
dors, finalment es va atorgar el primer pre­
mi a Anna Bosch, de l’IES Bosc de la Coma
d’Olot, pel seu treball titulat «La teràpia
visual per a la cura de l’ambliopia». Júlia
Nash Monsó, de l’INS Sant Just de Sant Just
Desvern, i Laia Gutiérrez Tordera, de l’Insti­
tut Manuel Blancafort, van rebre el segon i
tercer premi, respectivament, i Martí Recort
i Míriam Malgrat van ser els altres finalistes.
Els assistents a l’acte també van poder gau­
dir de la xerrada «Complexitat i evolució: un
Direcció:
Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López
Assessor:
Manuel Lamas
Editora:
Maruxa Martínez-Campos
Comitè editorial:
Rosa Manaut (IMIM)
Núria Pérez (UPF)
Glòria Lligadas (CRG)
Gisela Sanmartín (CREAL)
María Escrivá (FPM)
Mònica Rodríguez (PRBB)
Centres:
Institut Hospital del Mar d'Investigacions
Mèdiques (IMIM)
Departament de Ciències Experimentals
i de la Salut de la Universitat
Pompeu Fabra (CEXS-UPF)
Centre de Regulació Genòmica (CRG)
Centre de Medicina Regenerativa
de Barcelona (CMRB)
Centre de Recerca en Epidemiologia
Ambiental (CREAL)
Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)
Fundació Pasqual Maragall (FPM)
Adreça:
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)
c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona
E-mail: [email protected]
Web: www.prbb.org
Maquetació i impressió:
Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)
Imprès en paper reciclat
Dipòsit legal: B. 23.796-2009
n April 25, the 9th PRBB Prize
was awarded to the best research
work in Health and Life Sciences
undertaken by 131 high school students.
The quality of the projects presented ma­
de the judges’ task of selecting the five fi­
nalists very difficult. That same Friday, the
finalists had to present a scientific poster
of their work, with the added challenge of
defending it before the panel.
Despite the difficulty of choosing the win­
ners, the first prize was finally given to Anna
Bosch from IES Bosc de la Coma in Olot for
her work entitled “Visual therapy for curing
amblyopia”. Julia Nash Monsó from INS Sant
Just in St. Just Desvern, and Laia Gutiérrez
Tordera from the Institut Manuel Blancafort,
were presented with the second and third
prizes. Martí Recort and Miriam Malgrat
were the other finalists. Those attending the
ceremony also had the opportunity to enjoy
the different and creative talk “Complexity
and evolution: a journey between networks,
cells and motorcycles”, given by four young
researchers from the IBE Complex Systems
group, which was a resounding success with
the audience
■
The RecerCaixa programme finances
two IMIM projects. Of 326 projects from
65 different institutions, 26 have been se­
lected. One of the IMIM projects chosen
is about active and healthy ageing and it
is headed up by Jorge Jiménez Conde. The
other project is from the area of social in­
clusion, and, under the direction of Oscar
García, will look at foetal alcohol disorder
in children adopted from Eastern Europe.
Both project leaders are researchers at the
IMIM and doctors at the Hospital del Mar.
The projects will run for two years and ha­
ve each received about €78,000.
Toni Pascual, reelegit president del Comitè Antidopatge del Comitè Paralímpic
Internacional (IPC). Durant la celebració
dels Jocs Paralímpics d’hivern de Sotxi
(Federació Russa), l’investigador del grup
de recerca en bioanàlisi i serveis analítics
i sotsdirector del Laboratori de Control
Antidopatge de l’IMIM ha estat reelegit
president d’aquest comitè per als pròxims
quatre anys, període que inclou la celebra­
ció dels Jocs Paralímpics d’estiu de Rio de
Janeiro (Brasil) 2016.
Toni Pascual re-elected President of the
Anti-Doping Committee of the International Paralympic Committee (IPC). During
the celebration of the Winter Paralympics
in Sochi (Russian Federation), the rese­
archer from the bioanalysis and analytical
services group and Deputy Director of the
IMIM’s Anti-Doping Control Laboratory,
was re-elected President of this committee
for the next four years, a period that inclu­
des the Summer Paralympic Games in Rio
de Janeiro (Brazil), in 2016.
AXA Research Fund concedeix a Ben
Lehner (CRG) una càtedra d’investigació. Lehner ha afirmat que «l’ajut de un
milió d’euros ens permetrà continuar in­
vestigant sobre com els canvis genètics i les
variacions del medi ambient ens predispo­
sen davant certes malalties». L’altra càtedra
permanent espanyola ha estat concedida a
David Ríos, del CSIC. El fons d’AXA, creat
el 2007, ha destinat 100 milions d’euros a
l’estudi de la prevenció de riscos socioe­
conòmics, mediambientals i de la salut a
tot el món. L’any passat va renovar el seu
compromís amb la dotació de 100 milions
d’euros més per als pròxims cinc anys.
AXA Research Fund awards Ben Lehner
(CRG) a Research Chair. Lehner said: “the
one milion Euros will help us investigate
how genetic and environmental variations
predispose us to certain diseases”. The other
Spanish Permanent Chair has been awar­
ded to David Ríos (CSIC). The AXA fund, set
up in 2007, earmarked 100 million Euros for
studying the prevention of socioeconomic,
environmental and health risks, as well as
health. Last year it renewed its commitment
with the provision of 100 million Euros for
the next five years
■
AGENDA
la foto del mes / photo of the month
13 de maig. “My first business plan”,
Intervals course with Reimund Fickert.
Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures
related to the PRBB to: [email protected]
15 de maig. Xerrada «Neurociència i
educació». De 19 a 21 h a l’IEC. Organitza el CRG. Info: www.crg.eu/events.
8
21 de maig. «Biología sintética: Es podrà crear vida sintètica en el futur?», Cafè científic organitzat pel CRG. Biblioteca
Nacional de Catalunya. Activitat gratuïta.
26 de maig. Online registration closes
for the Next Generation Sequencing Conference 2014 that will take place in June
at PRBB. Info: www.iscb.org/ngs2014.
26 i 28 de maig i 20 de juny. “How to
write a postdoctoral fellowship proposal”, Intervals course. 9am to 1pm.
28 de maig. «Instruccions i biologia. Els
algoritmes a les ciències de la vida», BDebate, 19 h, CosmoCaixa. Amb Javier
Macia (UPF).
1 de juny. Registration and abstract submission deadline for the EMBO practical
course Experimental design and data
analysis. Info: events.embo.org/14-targeted-proteomics/index.html.
16 al 19 de juny. “Writing – a summer
school for publishing scientists”, Intervals course. Registration now open.
Per a més informació, aneu a www.prbb.org
For more information please go to www.prbb.org
Foto de Gemma Pérez (CRG) / Photo by Gemma Pérez (CRG)
Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/divulgacio.
If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio