L’avaluació de la llengua com a eina de suport a la migració i
la integració: diferents enfocaments d’un tema comú
Resum de les presentacions
The Council of Europe's perspective on and contribution to the linguistic
integration of adult migrants
Philia Thalgott. Consell d’Europa, Estrasburg
El Consell d'Europa ha estat treballant en qüestions relacionades amb la migració des de
fa més de quatre dècades i ha afirmat en repetides ocasions la importància de l'educació
per als migrants en més de 25 recomanacions, resolucions o convencions. El llenguatge
és un aspecte central de les moltes qüestions que planteja la migració i, en particular, la
integració i el manteniment de la cohesió social. Per tant la formació i l'avaluació de
competències en l'idioma del país d'acollida tenen un paper fonamental en els reptes de
la immigració i la integració dels immigrants en la societat d'acollida.
Cada vegada més, els estats membres condicionen l'adquisició de la nacionalitat o el
dret de residència –i, de vegades el dret a entrar al país (reagrupació familiar)– al fet que
el sol·licitant adquireixi un cert nivell de competència en l'idioma nacional o oficial. El
Marc comú europeu per a les llengües del Consell d'Europa sovint és utilitzat (o mal
utilitzat) en el context de la migració.
Aquesta presentació analitzarà les iniciatives de la Unitat de Política Lingüística en
l'àmbit de la integració lingüística dels immigrants.
La presentació es farà en anglès.
Philia Thalgott és al Consell d'Europa des de 1979 i ha format part de diferents àrees
com la de comunicació i relacions públiques, la d’assumptes polítics, el Consell del
Banc Europeu de Desenvolupament i la Fundació Europea de la Joventut.
*****
Language and integration: a marriage made to last?
Piet van Avermaet. Universitat de Gant, Bèlgica
Des del tombant de segle observem que les condicions d’integració, pel que fa a la
llengua, són més estrictes.
Les proves de llengua sovint tenen un paper clau en aquestes polítiques. El 2002
ALTE va fer un primer estudi, en el qual es van comparar les polítiques lingüístiques
(per que fa a l’avaluació). Des de llavors, ALTE i la divisió de política lingüística del
Consell d'Europa (COE) han dut a terme estudis de seguiment. A més d'aquests estudis,
fa un parell d'anys, tant des de l'ensenyament de segones llengües com des de l’àmbit de
l’avaluació es va començar a reflexionar sobre l'impacte de la llengua –i de les proves
d'idiomes, en particular– com a condició per a la integració.
En aquesta intervenció presentaré els primers resultats de l'enquesta de 2013 del
Consell d'Europa sobre "polítiques lingüístiques per a la integració dels immigrants
adults”. Aquesta és la cinquena enquesta europea sobre aquest tema, des del primer
estudi d’ALTE el 2002. Compararé les dades de l'estudi des del punt de vista diacrònic.
També presentaré els resultats d'un estudi de seguiment d'impacte de les polítiques
lingüístiques per a la integració a Flandes. L’any 2009 es va dur a terme un primer
estudi d'impacte a petita escala. Ara, quatre anys més tard, s’ha dut a terme un estudi de
mètode mixt més extens. Sobre la base de l'enquesta i l'estudi d'impacte, reflexionaré
críticament sobre la relació entre llengua i integració.
La presentació es farà en anglès.
Piet van Avermaet és director del Centre per a la Diversitat i l'Aprenentatge de la
Universitat de Gant a Bèlgica.
*****
The Integration of migrants in the last decade: different perspectives and
approaches through the work of the LAMI group
Lorenzo Rocca. Universitat per a Estrangers de Perugia, Itàlia
El concepte d'integració ha canviat en l'última dècada: ens trobem amb diferents
perspectives i diferents enfocaments. El Grup d'Interès Especial LAMI ha estat
fonamental per al debat que ALTE manté sobre la creixent importància de les proves de
llengua en la política europea d'immigració.
Diversos països posen cada vegada més èmfasi en l'avaluació de les habilitats
lingüístiques per a totes aquelles persones que vulguin sol·licitar la ciutadania, permisos
de residència de llarga durada o obtenir un visat per anar a un país per estudiar, treballar
o per motius familiars.
Això planteja importants implicacions ètiques, tècniques i pràctiques per als
elaboradors de proves que s'abordaran en aquesta presentació. Hi ha diverses qüestions:
la necessitat de fer estudis sistemàtics sobre l'impacte d'aquestes polítiques, l'equitat en
les proves de llengua i la relació entre l'ensenyament i l'avaluació en el context de la
migració.
La presentació es farà en anglès.
Lorenzo Rocca és professor d'italià com a llengua estrangera, i des del 2004 treballa al
Centre per a l'Avaluació i Certificació de Llengües (CVCL) de la Universitat per a
Estrangers de Perugia. És el coordinador del grup Language Assessment for Migration
and Integration (LAMI) d’ALTE.
*****
Les polítiques d’acollida i d’integració lingüística a Catalunya
Ester Franquesa i Bonet, Xavier Bosch i Garcia, Mònica Pereña Pérez. Generalitat de
Catalunya, Espanya
En els darrers deu anys, Catalunya ha incrementat la població en més d’un milió de
persones procedents de l’estranger. Per gestionar aquest flux migratori, el Govern català
ha impulsat polítiques i ha construït un model propi de gestió de la immigració que té
l’objectiu de facilitar la integració sociocultural i la participació ciutadana de tots els
nouvinguts.
La primera part de la conferència destacarà la importància del Pacte Nacional per a
la Immigració en l’impuls de mesures per fer del català la llengua de cohesió social, i
posarà l’èmfasi en la Llei d’Acollida (2010), l’objectiu de la qual és crear el servei
d’acollida; un servei que, a través d’instruments d’informació i formació, promou
l’autonomia dels nouvinguts i en facilita la promoció personal i laboral.
La segona part se centrarà en el tractament i ús de les llengües en el sistema educatiu
de Catalunya. Una de les fites d’aquest sistema és crear parlants plurilingües, capaços
d’interactuar en un context lingüístic i cultural complex. Així doncs, s’explicarà el
model lingüístic de l’escola catalana; un model que se centra en el domini de la llengua
catalana per part de tot l’alumnat, com a llengua de cohesió social, al costat del castellà,
també oficial, i d’altres llengües d’ús internacional com l’anglès, i que alhora té en
compte la difusió de les llengües de l’alumnat nouvingut.
La presentació es farà en català.
Ester Franquesa i Bonet és directora general de Política Lingüística al Departament de
Cultura (Generalitat de Catalunya).
Xavier Bosch i Garcia és director general per a la Immigració del Departament de
Benestar Social i Família (Generalitat de Catalunya).
Mònica Pereña Pérez és subdirectora general de Llengua i Plurilingüisme al
Departament d’Ensenyament (Generalitat de Catalunya).
*****
Criterios y especificaciones para una evaluación certificativa por tareas. El
Proyecto Diploma Letra
Marta Baralo Ottonello, Universitat Nebrija, Espanya
Farem la presentació dels aspectes bàsics de disseny d'un examen de certificació de
llengua comunicativa en espanyol en un nivell principiant, centrant-nos en les
necessitats reals de comunicació dels que no són parlants natius de l'idioma i que s’han
de desenvolupar amb una certa autonomia en les àrees professionals i administratives.
Els criteris per al disseny d'activitats de comunicació, gèneres discursius i
competències pragmàtiques i lingüístiques que constitueixen el currículum de
l’anomenat Diploma LLETRA es basen en els fonaments teòrics del MECR, en
particular en el disseny basat en tasques i l'asimetria en el domini de les habilitats.
Les especificacions per a la definició de les tasques de comunicació, així com els
continguts socioculturals, pragmàtics i lingüístics en què s'ha basat el disseny de
l'examen, s'obtenen de l'estudi etnogràfic prospectiu, seguint els estàndards de qualitat
d'ALTE i EALTA.
La presentació es farà en espanyol.
Marta Baralo és doctora en filologia espanyola i directora dels programes de màster i
doctorat “Lingüística aplicada a l’ensenyament de l’espanyol llengua estrangera” a la
Universitat Nebrija.
.
*****
German test for migrants - Deutsch-Test für Zuwanderer: quality management in
test development
Michaela Perlmann-Balme. Goethe Institut, Alemanya
La presentació se centra en la Deutsch-Test für Zuwanderer, el test d'alemany per a
immigrants, en els nivells A2-B1 del MECR. Aquesta prova va ser dissenyada com una
prova de rendiment al final dels cursos de llengües per a immigrants, anomenats “cursos
d’integració”. El certificat també s'accepta com a prova de competència lingüística per
sol·licitar la nacionalitat alemanya. També hi ha una versió especial de la prova per als
adults joves menors de 27 anys.
El desenvolupament de la prova va ser encarregat pel Ministeri de l'Interior alemany
el 2006 i dirigit pel Goethe Institut en col·laboració amb The European Language
Certificates (TELC). La prova s'ha implementat a nivell nacional a Alemanya des del
2009 i va ser introduïda a Àustria el 2011. La presentació descriu la gestió de la qualitat
en el desenvolupament de la prova i mostra com es van aplicar els estàndards mínims
definits per ALTE i quin tipus de proves es van presentar.
La presentació es farà en anglès.
Michaela Perlmann-Balme és doctora per la Universitat de Munic. Va ensenyar
alemany com a llengua estrangera a la Universitat d'Otago, Nova Zelanda. Actualment
és la representant del Goethe Institut a ALTE i és presidenta de la Comissió Permanent.
*****
Les formations dispensées par le CIEP à l’intention des enseignants au contact de
publics migrants
Samuel Bouak, Amélie Lombardini, Centre Internacional d’Estudis Pedagògics (CIEP),
França
Aquesta presentació tracta sobre els seminaris que imparteix el Centre Internacional
d'Estudis Pedagògics (CIEP) per als professors que participen en la formació lingüística
dels immigrants. Aquests seminaris se centren en qüestions didàctiques i
metodològiques, com l'estudi de les necessitats dels migrants, les tècniques
pedagògiques, la gestió de l'heterogeneïtat, i es basen en el Marc Europeu de Referència
per a l'ensenyament i l'avaluació. Les sessions de capacitació també tenen com a
objectiu descobrir els conceptes teòrics a través d'activitats pràctiques i el
desenvolupament o l'elecció de material pedagògic segons els objectius dels aprenents –
carrera professional, obtenció de la ciutadania.
La presentació es farà en francès.
Amélie Lombardini treballa al Departament d'Avaluació i Certificació del Centre
Internacional d'Estudis Pedagògics des de 2009.
Samuel Bouak treballa al Departament d'Avaluació i Certificació del Centre
Internacional d'Estudis Pedagògics des de 2011.
*****
Els certificats de coneixement de llengua catalana
Montserrat Montagut Montagut. Generalitat de Catalunya, Espanya
Ignasi Massaguer. Institut Ramon Llull, Espanya
Des del 1981, un dels objectius de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya
ha estat l’avaluació i la certificació de coneixements de català de la població adulta. En
aquests trenta anys s’han produït molts canvis tant de caràcter intern (sociolingüístics,
demogràfics, legislatius...) com extern (mobilitat acadèmica i laboral, noves
metodologies en ensenyament i aprenentatge de llengües, polítiques europees de
promoció del plurilingüisme i la interculturalitat, etc.). Tots aquests factors han fet
evolucionar no només el sistema de certificació de coneixements i la seva regulació,
sinó també la funció i els destinataris de les proves, els processos avaluatius, la
metodologia, els procediments de control de qualitat... Després d’una breu presentació
del sistema de certificats de català i el seu impacte en la ciutadania (tant en l’àmbit
lingüístic català –competència de la DG Política Lingüística– com fora d’aquest àmbit –
competència de l’Institut Ramon Llull), la ponència se centrarà en els principals reptes
afrontats durant els últims deu anys pel que fa a la millora del producte i del servei, i
apuntarà les noves línies d’actuació.
La presentació es farà en català.
Montserrat Montagut és cap del Servei de Recursos Lingüístics de la Direcció General
de Política Lingüística al Departament de Cultura (Generalitat de Catalunya).
Ignasi Massaguer treballa a l’Institut Ramon Llull, organisme públic de promoció de
la llengua i la cultura catalana a l’estranger.