Sense risc
Les notícies de salut laboral i medi ambient de la UGT de Catalunya
23
setembre 2010
Manteniment segur i preventiu.
Campanya treballs saludables 2010-2011
Entrevista a Laurent Vogel.
Director del Departament de Seguretat i Salut de l’Institut
Sindical Europeu (ETUI)
Novetats legislatives sobre les modificacions del RSP
www.ugt.cat
sumari
l’entrevista
pàg. 3-4
Laurent Vogel. Director del Departament
de Seguretat i Salut de l’Institut Sindical Europeu (ETUI)
medi ambient
pàg. 4
legislació
pàg. 5
el tema
pàg. 6
Gestió política i econòmica de la planificació hidrològica
Novetats legislatives sobre les modificacions del RSP
Manteniment segur i preventiu.
Campanya treballs saludables 2010-2011
tu opines
pàg. 7
Bernardo Fuertes Lozano. Secretari nacional de MCA,
UGT de Catalunya, responsable de salut laboral i medi ambient
especialitza’t
Mengem a la feina
Treball en solitari
Ototòxics
pàg. 8-10
mútues/Seguretat Social
pàg. 11
mobilitat
pàg. 12
explica’ns
pàg. 13
ha estat notícia
pàg. 14
preguntes amb resposta
pàg. 15
t’interessa
pàg. 16
Absentisme per causes mèdiques i control de l’empresari
«Mou-te millor, viu millor»
Margaret Rovira Güell.
Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL)
crédits
Sense risc
Rambla del Raval, 29-35
08001 Barcelona
[email protected]
93 304 68 32
Direcció
Dionís Oña
Coordinació
Mamen Márquez
Equip de redacció
Carmen Aparicio, Maite Escribano, Marta González, Marta
Juan, María Marín, Mamen Márquez, Lucía Mateo, José
Luis Olalde, Eduard Salvador, Jaume Suriol.
Traducció i correcció lingüística
Anna Lliuró
Maquetació/Distribució
Gabinet de Comunicació de la UGT de Catalunya
Fotos
UGT de Catalunya; flickr; www.sxc.hu; Thinkstock
Impremta
Artyplan
Dipòsit legal
B-22.569-2007
paper reciclat
editorial
Aquest número de la revista aborda els temes que creiem que han
estat més rellevants en aquest període. També ens fa il·lusió haver
pogut entrevistar Laurent Vogel, coordinador del Comitè Europeu
de Luxemburg. És una persona clau, no sols per la coordinació en
temes de salut laboral sinó també pels seus coneixements i la
seva àmplia experiència que el fan un dels referents europeus en
prevenció i salut laboral.
Alhora, abordem la reforma del reglament dels serveis de prevenció,
una modificació de la normativa que contempla com a més rellevant
l’aplicació a les empreses de menys de 50 treballadors que, en
funció de la perillositat de la seva activitat, podran fer l’avaluació
de riscos, el pla de prevenció i la planificació de l’activitat preventiva
de forma reduïda. Es pretén que d’aquesta manera, en agilitzar
la gestió, les empreses assumeixin directament la gestió de la
prevenció, no com es fa fins ara, que se subcontracta serveis de
prevenció aliens. L’objectiu és clar, facilitar per a interioritzar la
gestió. I, per això, caldrà fer un seguiment de ben a prop per
comprovar que l’objectiu s’assoleix.
Finalment, trobareu referències a la campanya europea que està
tirant endavant l’Agència de Bilbao i que va ser aprovada pels
agents econòmics i socials que formen part del seu consell
d’administració. Se centra en les tasques de manteniment, on hi
ha moltes petites i mitjanes empreses que arreu d’Europa
desenvolupen diàriament la seva activitat. La campanya se centra
en la conscienciació dels riscos que comporta aquesta activitat i
en l’afectació de la salut dels treballadors que hi actuen.
Hi trobareu molt altres temes. Aprofitem l’edició de la revista per
donar a conèixer experiències i opinions de companys i companyes
que fan de la prevenció la seva aportació diària al canvi cultural
que necessitem que es produeixi al si de les empreses. Els animem
a continuar treballant en aquest camí. És una oportunitat i una
responsabilitat que no podem evitar.
Dionís Oña i Martín
Adjunt a la Secretaria de Política Sindical
l’entrevista
Laurent Vogel
Director del Departament de Seguretat i Salut de l’Institut Sindical Europeu
(ETUI). L’ETUI té la seu a Brussel·les.
Podeu consultar la web a http://hesa.etui.org/fr
Què és i a què es dedica l’ETUI (Institut Sindical Europeu)?
L’ETUI és l’institut que treballa per la Confederació Europea de Sindicats. Els
seus tres objectius principals són:
1. Portar a terme recerques, elaborar estudis i supervisar les qüestions
europees importants estratègicament pel món laboral, tot creant una
mena de pont entre els medis universitaris i el món de la recerca així com
el moviment sindical.
2. Encoratjar les activitats de formació i d’aprenentatge, els programes i els
intercanvis que reforcen la identitat sindical europea.
3. Abastir d’una assistència tècnica, en el domini de la salut professional,
de la seguretat i de la protecció amb la finalitat d’aconseguir un nivell alt
de protecció de la salut i la seguretat pels treballadors a Europa.
L’ETUI consta d’un efectiu d’aproximadament 60 persones nascudes a tot
Europa.
En salut i en seguretat, l’ETUI és actiu en nombrosos dominis. Analitza la
situació i formula propostes que poden servir per reforçar una estratègia
comuna dels sindicats.
Entre las qüestions que són prioritàries per a nosaltres, podem esmentar:
— La lluita contra els riscos químics, la participació en l’aplicació i
l’acompliment del REACH, el desenvolupament d’una estratègia sindical
per promoure la substitució de les substàncies químiques perilloses.
— L’elaboració de les normes tècniques europees i la forma com incorporen
l’experiència dels treballadors. Aquesta activitat és important per assegurar
una seguretat més alta a la maquinària.
— La qüestió dels problemes musculoesquelètics.
— Les iniciatives sindicals per al control dels treballadors en l’organització
del treball i per reduir els riscos psicosocials.
— L’experiència dels delegats de prevenció.
— La salut laboral de les dones.
Quina funció té la Confederación Europea de Sindicats (CES) en prevenció
de riscos laborals? Quins projectes té la CES de cara al futur?
Tant en aquest àmbit com en d’altres de l’acció sindical, la CES s’esforça a
elaborar estratègies comunes dels sindicats per tenir pes en les polítiques
europees. La CES considera que l’harmonització de les condicions de treball
cap a nivells més alts és un objectiu important. La Confederació coordina
l’acció dels representants sindicals en els organismes comunitaris que s’ocupen
dels problemes de la salut al lloc de treball.
El paper dels sindicats en prevenció de riscos laborals és igual a tot Europa?
I el dels delegats de prevenció? Què fem per a homogeneïtzar-los?
El paper dels sindicats és fonamental. Sense una acció autònoma i sistemàtica
dels sindicats, la legislació és com paper mullat.
La representació dels treballadors en l’àmbit de la salut i la seguretat constitueix
un element essencial per a qualsevol política de salut al treball. En la majoria
dels països europeus, una quantitat important dels treballadors són privats
d’aquesta representació. L’existència d’una estructura de representació dels
treballadors és la condició indispensable perquè participin en temes de salut
i seguretat. Moltes enquestes posen en evidència la relació directa entre
l’existència d’una representació dels treballadors a les empreses i la qualitat
de la política de prevenció que porten a terme.
És cert que no és suficient que existeixi aquesta representació perquè la
participació sigui efectiva. Però, l’experiència mostra que quan aquesta
representació no existeix, les formes de participació directes declarades pels
empresaris es queden en una mera pantalla de fum.
En certs països de la Unió Europea, la reglamentació ha estat adoptada amb
vistes a organitzar aquesta «participació directa» a les empreses que no tenen
mecanismes de representació. És el cas del Regne Unit i de Bèlgica. Aquestes
reglamentacions no van produir cap
resultat positiu. El dret a la representació
col·lectiva dels treballadors es garanteix
a la Directiva Marc de 1989. Per al
moviment sindical, la cobertura del conjunt
dels treballadors per les formes de
representació en seguretat i salut
constitueix un dels objectius centrals dels
reptes de futur. Un dels mètodes que
permet assegurar la cobertura més
completa dels treballadors és la posada
en marxa dels delegats de seguretat
territorials.
Quina funció té el comitè consultiu d’experts en matèria de salut i seguretat
en el treball de Luxemburg?
Com el seu nom indica, es tracta d’un comitè consultiu. L’integren de forma
tripartida els representants governamentals, sindicals i patronals dels 27
estats de la Unió Europea. Nosaltres ens esforcem per explicar les necessitats
dels treballadors i millorar les proposicions presentades per la Comissió.
Quines directives estan essent objecte de revisió en aquests moments?
La directiva més important que actualment és objecte de revisió és la directiva
sobre els agents cancerígens. Entre el 12% i el 15% dels treballadors europeus
estan exposats a agents cancerígens. Segons les estimacions del Centre
Internacional de Recerca sobre el Càncer hi va haver durant 2008 a la regió
europea de l’OMS (que inclou Turquia i les antigues repúbliques soviètiques)
3.689.000 nous casos de càncer i 2.575.000 defuncions relacionades amb
aquesta malaltia. Una part d’aquests càncers estan directament relacionats
amb les condicions de treball. D’altres són el resultat a exposicions ambientals
que en molts casos estan lligades a activitats econòmiques empresarials. Així,
tenint una estimació base del 8% de càncers atribuïbles a les condicions de
treball, podem constatar que la mortalitat per càncer lligada al treball
sobrepassa de llarg la mortalitat per accidents de treball i constitueix la
primera causa de mortalitat deguda a les condicions de treball a Europa. Els
sindicats reivindiquen també que la Directiva sigui modificada per incorporar
les substàncies tòxiques per la reproducció.
Una altra Directiva important és la que tracta els problemes musculoesquelètics.
Ja existeixen dues directives, molt insuficients, relatives al treball amb pantalles
i a la manipulació de càrregues. L’objectiu és reemplaçar aquestes dues
directives per una de més ambiciosa per organitzar la prevenció sobre tots
els factors que contribueixen als problemes musculoesquelètics (organització
del treball, intensitat de treball, treball monòton i repetitiu, absència de
concepció ergonòmica dels instruments de treball, llocs de treball, els processos
de producció, etc.).
Hi ha igualment una possible revisió de la directiva sobre l’organització del
temps de treball (65 hores). La Comissió Barroso havia començat a reprendre
una proposició de la directiva elaborada per la Comissió anterior que constituïa
una veritable regressió social. L’oposició dels sindicats fins ara ha trobat un
suport ampli en la majoria dels parlamentaris europeus.
La proposta de la Comissió no va poder finalitzar per la desestimació del
Parlament. Després d’aquest fracàs, el 24 de març de 2010, la Comissió va
decidir reprendre la iniciativa a través d’una consulta de les organitzacions
sindicals i patronals. El text sotmès a consulta va ser reescrit en un to eclèctic
pels serveis de la Comissió.
Trobem, per tant, una mica de tot: molta flexibilitat i innovació de la modernitat,
una mica de salut i de seguretat, etc. sobre els temes més importants, la
Comissió sembla que vol mantenir les derogacions individuals desfavorables
als treballadors i prefereix considerar que les convencions de l’Organització
Internacional del Treball convindrien sobretot als països on les condicions
laborals són més mediocres. En la mesura que la Confederació Europea de
Sindicats indica clarament que no estava disposada a negociar una revisió de
la directiva amb el patronat europeu, estem esperant les noves iniciatives de
la Comissió abans de finals de 2010.
Sense risc 3
l’entrevista
Com pot afectar l’eliminació dels costos administratius en la prevenció? Què
és l’informe Stoiber? Quines conclusions recull?
La campanya per la reducció dels costos administratius és una estratègia de
la Comissió per reduir els drets dels treballadors. Es basa en càlculs cínics i
enganyosos. La Comissió creu que disminuint els drets socials fonamentals,
la patronal sortirà més fàcilment d’una crisi que troba precisament el seu
origen al sistema socioeconòmic.
Per atacar la legislació comunitària, la Comissió Barroso va designar un grup
d’experts «d’alt nivell» presidit per un polític de la dreta catòlica bavaresa,
M. Edmund Stoiber. Les propostes del grup Stoiber se centren en l’eliminació
d’un document d’avaluació dels riscos a les petites empreses i una reducció
del nombre i de la durada de les visites de la inspecció de treball.
Com creieu que pot afectar la crisi a la seguretat i salut dels treballadors a
nivell europeu?
La crisi té un triple impacte negatiu. Les empreses busquen recuperar les taxes
de benefici en detriment de les conquestes socials dels treballadors i imposant
una flexibilitat més alta. Els governs utilitzen la crisi per justificar mesures de
destrucció de l’estat del benestar i de reducció dels drets socials. Els treballadors
pateixen les reestructuracions que provoquen danys en el camp de la salut
tant dels treballadors que perden el seu lloc de feina com dels que el conserven,
perquè la càrrega de treball s’intensifica.
Com veieu futur de la prevenció d’aquí a 10 anys?
Hi ha molts reptes. N’esmentaré uns quants:
— Combatre la precarietat. Si no es fa, les desigualtats socials de salut
provocades per les condicions de treball es mantindran.
— Definir una acció sindical que faci plenament visibles els problemes de
salut al treball i que aporti respostes col·lectives.
— En general, actualment hi ha molts debats sobre la incompatibilitat entre
el sistema de producció i el medi ambient. La transició cap a un sistema
de producció que no amenaci el futur del planeta és un procés comú que
implica transformacions més importants, no solament en els processos
de producció sinó també en la repartició dels béns produïts i en l’accés al
poder.
A partir de la nostra experiència de la salut al treball, és important ressaltar
que l’ésser humà fa partida de la natura. La qualitat del seu treball, la possibilitat
que aquest treball contribueixi a un desenvolupament de la persona, de les
seves relacions amb la societat i amb la natura, no pot ser considerat com un
element estrany al debat de la compatibilitat entre producció i medi ambient.
Les transformacions necessàries han de tenir en compte el conjunt dels impactes
de la producció i el compromís sobre la salut, el benestar i el desenvolupament
dels productors. Cap guió s’escriu abans. Podem com a molt indicar que entre
les condicions de treball actuals, els nombrosos «treballs verds» es caracteritzen
per les condicions de treball que són nocives.
És important que els sindicats estiguin a l’ofensiva sobre el contingut del treball:
es tracta d’un treball d’execució, sense autonomia real o d’un caràcter monòton
i repetitiu, mutilat per una divisió del treball que oposa la concepció, la decisió
i l’execució o es tracta d’un treball que permet a la vegada el desenvolupament
individual i una democràcia col·lectiva sobre els llocs de treball?
Les qüestions de la salut a la feina denoten amb força la qüestió de la democràcia
al treball. «No perdre la vida guanyant-la» suposa que podem exercir un control
sobre les condicions de treball. L’experiència mostra fins a quin punt l’activitat
autònoma dels treballadors i de les seves organitzacions sindicals són sovint
el factor decisiu d’una millora de la salut al treball. Avui en dia la majoria dels
treballadors europeus són desproveïts de tota forma de representació sobre
els llocs de treball. El desenvolupament del treball precari, la fragmentació de
les activitats productives a través de les xarxes de subcontractació són factors
que contribueixen a aquesta situació. Plantejar la qüestió de democràcia en
el treball permet lligar exigències immediates per la defensa de la salut amb
la precondició versemblant de tot canvi estratègic radical.
Maite Escribano i Mamen Márquez
4 Sense risc
medi ambient
Gestió política i econòmica de la
planificació hidrològica
En el marc de la política de l’aigua a Catalunya existeixen temes que no
s’han abordat amb la importància que requereixen, ni durant els processos
de participació ciutadana ni en l’elaboració de plans de gestió hidrològica:
les situacions de sequera i la planificació econòmica financera.
Quant a les reserves d’aigua, partim de dades estudiades que indiquen
que darrerament la tendència general dels rius de Catalunya és perdre
aigua, en part pel clima, però sobretot per l’augment de les masses
forestals de les conques. Tenint en compte aquestes tendències i els
precedents climàtics, és essencial que la planificació hidrològica prevegi
les situacions extremes de sequeres.
És coneguda la problemàtica en la gestió de les inversions de l’Agència
Catalana de l’Aigua (ACA) i el gran deute que pateix l’organisme
(aproximadament 2.000 milions d’euros entre ACA i ATLL). La solució per
reduir aquest dèficit és complicat i passa per replantejar l’estructura de
gestió general de l’aigua a Catalunya i dels seus operadors, i per renovar
certes figures obsoletes com el cànon de l’aigua.
El cost de les despeses de l’ACA és molt més elevat que els ingressos, això
fa que l’agència no estigui dotada d’instruments de sostenibilitat
econòmica. Per tal d’aconseguir el desitjat equilibri econòmic, s’hauria
de negociar un nou contracte programa i alhora implantar noves figures
econòmiques, situació que farà que el preu de l’aigua augmenti. En
concret, el cànon hauria d’augmentar un 45% fins a 2015 per mantenir
el nivell actual de recuperació de costos i un 77% perquè l’equilibri
econòmic fos total.
Recordem que la factura que paguem la majoria dels usuaris de l’aigua
consta de: tarifa de subministrament en baixa (que depèn de l’empresa
distribuïdora) + cànon de l’aigua (alguns municipis, com Barcelona,
apliquen altres taxes locals com clavegueram o gestió de residus). Això
fa que les factures de l’aigua a Catalunya variïn molt d’un municipi a
l’altre.
Com que l’aigua és un dret humà bàsic, no podem oblidar que ha de
tenir un preu sensible socialment. S’han de poder valorar les
característiques econòmiques i la quantitat de persones per habitatge.
D’altra banda, els blocs de facturació han d’estar prou esglaonats per
arribar a pagar aproximadament la quantitat real d’aigua que consumim,
de forma que s’incentivi l’estalvi. Igualment, en el cas de les indústries,
seria convenient fer estimacions sobre els costos de les millors tècniques
disponibles en relació al que paguen les empreses de cànon d’abocament,
de forma que es valori la millora en termes d’estalvi econòmic i s’apliquin
noves tecnologies més eficients en l’ús de l’aigua.
En resum, és necessari que des de l’Administració i en col·laboració amb
la ciutadania s’abordin la gestió de les sequeres i el dèficit econòmic de
l’ACA, de forma urgent i seriosa per tal d’assegurar una gestió de l’aigua
socialment i ambientalment sostenible.
Maite Escribano Fonfria
legislació
Novetats legislatives sobre les
modificacions del RSP
Modificacions per promoure la integració eficaç de la prevenció de riscos
laborals al nostre país.
Objectiu específic: racionalitzar i simplificar la gestió de la prevenció de
riscos laborals.
— La Llei 25/2009 inclou com a objectius de la política en matèria de
prevenció de riscos per protegir la seguretat i la salut en el treball:
– Promoure la integració eficaç de la prevenció de riscos laborals
en el sistema de gestió de l’empresa.
– Únic document reduït. Les empreses, fins a 50 treballadors i
atenent al nombre de treballadors i la naturalesa i perillositat de
les activitats realitzades, poden elaborar el pla de prevenció de
riscos laborals, l’avaluació de riscos i la planificació de l’activitat
preventiva de forma simplificada, sempre que això no suposi una
reducció del nivell de protecció de la seguretat i la salut dels
treballadors i en els termes que es determinin per reglament.
Haurà de ser un document adaptat a l’activitat i grandària de
l’empresa i establirà les mesures operatives pertinents per a
integrar la prevenció en l’activitat de l’empresa, els llocs de treball
amb risc i les mesures concretes per a evitar-los o reduir-los,
jerarquitzades en funció del nivell de riscos, així com el termini
per a executar-les.
Modificacions de mesures adreçades a facilitar a les petites i mitjanes
empreses la gestió de la prevenció de riscos laborals i el compliment de
la normativa.
Objectiu específic: promocionar la gestió pròpia de la prevenció davant
de la possibilitat d’externalitzar-la.
— Qualsevol normativa referent a prevenció de riscos laborals haurà
d’afegir informació sobre com s’ha d’aplicar aquesta normativa a les
petites i mitjanes empreses.
— Assumpció de l’activitat preventiva per part de l’empresari. A les
empreses de fins a 10 treballadors (abans era fins a 5 treballadors),
l’empresari pot assumir personalment les funcions en matèria de
prevenció de riscos, sempre que desenvolupi de forma habitual la
seva activitat al centre de treball i tingui la capacitat necessària, en
funció dels riscos a què estiguin exposats els treballadors i la perillositat
de les activitats, amb l’abast que determinin les disposicions. Es poden
assumir totes les activitats preventives a excepció de la vigilància de
la salut.
Modificacions per a la promoció de les facultats i competències dels CSS
Objectiu específic: Reforçar les competències del Comitè de Seguretat i
Salut CSS.
— Participació del css efectiva. Serà competència del CSS participar en
l’elaboració, posada en pràctica i avaluació dels plans i programes
de prevenció de riscos de l’empresa. A aquest efecte, al seu si s’han
de debatre, abans de posar-les en pràctica i pel que fa a la seva
incidència en la prevenció de riscos, l’elecció de la modalitat
organitzativa de l’empresa i, si s’escau, la gestió de les entitats
especialitzades amb les quals l’empresa hagi concertat les activitats
preventives; els projectes en matèria de planificació, organització del
treball i introducció de noves tecnologies, organització i
desenvolupament de les activitats de protecció i prevenció, i projecte
i organització de la formació en matèria preventiva.
— El CSS tindrà accés a la memòria i programació anual que dugui a
terme el SPP o SPA.
— En cas de constituir-se un SPM, la seva constitució i funcionament
seran debatuts i acordats al CSS de cadascuna de les empreses que
formin part del SPM.
Modificacions per a facilitar que es facin auditories.
Modificacions per a homogeneïtzar les tasques i recursos dels serveis
de prevenció aliens (SPA).
Objectius específics: donar fortalesa al sistema de prevenció de riscos
laborals, adequar l’acreditació dels SPA a tot el país (art.17 i 24 del RSP)
i definir requisits d’acreditació, elevar la qualitat dels serveis prestats
pels SPA al nostre país: definició dels concerts d’activitats preventives.
— Qualitat dels SPA. Els serveis de prevenció han d’estar en condicions
(amb recursos tècnics, humans i materials) de proporcionar a
l’empresa l’assessorament i suport que requereixi en funció dels tipus
de risc que hi ha.
— Els SPA han de comptar amb les 4 especialitats (inclosa la vigilància
de la salut), (anteriorment, 2 especialitats) i hauran de disposar
d’instal·lacions i instrumentació necessària per a desenvolupar la seva
pràctica en els àmbits territorials i d’activitat professional.
— Si l’empresa no porta a terme les activitats preventives amb recursos
propis, l’assumpció de les funcions respecte a les matèries descrites
en aquest apartat només es pot fer per un servei de prevenció aliè.
Amb aquesta modificació es vol fer incidència en la necessitat que
sigui un servei de prevenció aliè acreditat el que porti a terme les
activitats preventives a les empreses que no ho facin amb un servei
de prevenció propi o mancomunat. Fins ara, hi havia una certa confusió
amb qui podia assessorar o dur a terme activitats preventives a
empreses (gestors, assessories...).
— Per poder actuar com a serveis de prevenció, les entitats especialitzades
han de tenir l’acreditació de l’autoritat laboral, que ha de ser única
i amb validesa a tot el territori espanyol, a partir de la comprovació
que reuneixen els requisits que s’estableixin per reglament i amb
l’aprovació prèvia de l’autoritat sanitària quant als aspectes de caràcter
sanitari.
— Els concerts dels SPA han d’especificar:
– Les especialitats preventives contractades.
– Les activitats a realitzar per cada activitat.
– Les activitats que es facin amb recursos propis de l’empresa.
– Les activitats concretes que siguin legalment exigibles i que no
pugui cobrir el contracte.
– El conjunt de les activitats que desenvoluparà el SPA en cadascuna
de les especialitats concertades (art.20.1 RSP).
Modificacions respecte als serveis de prevenció mancomunats.
Objectiu específic: clarificació i millora de la definició dels requisits a
complir per part dels serveis de prevenció mancomunats (SPM).
— Només es podran formar SPM a empreses que no estiguin obligades
a tenir un SPP (tenint en compte que no poden fer-ho si són del
mateix sector, però sí, si són del mateix grup empresarial).
— El SPM ha de cobrir com a mínim 3 especialitats preventives (abans
eren 2).
— La seva creació s’haurà de comunicar a l’autoritat laboral competent.
Si s’acorda la constitució d’un servei de prevenció mancomunat
mitjançant negociació col·lectiva, l’empresa s’estalvia la comunicació
prèvia a l’autoritat laboral.
Marta Juan
Sense risc 5
el tema
Manteniment segur i preventiu
Campanya treballs saludables 2010-2011
L’Agència organitza una campanya europea anual des de l’any 2000. Amb més de
30 països participants i prop de quatre milions de paquets de material informatiu
distribuïts en totes les llengües comunitàries oficials, s’ha convertit en una de les
campanyes d’activitats de sensibilització més importants d’Europa.
Més informació: http://osha.europa.eu/es/campaigns/hw2010
2008-2009: Avaluació de riscos
2007: Alleugereix la càrrega: trastorns musculoesquelètics
2006: Créixer amb seguretat: treballadors joves
2005: No al soroll!
2004: Construint seguretat
2003: Substàncies perilloses: molta cura
2002: Treballem contra l’estrès
2001: Si vols l’èxit, evita els accidents
2000: Gira l’esquena als trastorns musculoesquelètics
El manteniment periòdic és essencial perquè els equips, màquines i entorns de
treball continuïn essent segurs i fiables. La falta de manteniment o un manteniment
inadequat poden provocar situacions de perill, accidents i problemes de salut. El
manteniment és una activitat d’alt risc, i alguns dels seus perills deriven de la
naturalesa de la feina. Aquesta activitat es du a terme a tots els sectors i llocs de
treball. Per tant, els treballadors de manteniment estan exposats, amb més
probabilitats que altres, a riscos de diferent naturalesa.
Es calcula que a Europa, del 10% al 15% dels accidents mortals en el treball poden
atribuir-se a les operacions de manteniment. Per tant, resulta essencial que les
tasques esmentades s’efectuïn de forma adequada, tenint en compte la seguretat
i salut dels treballadors. Els objectius de la campanya i les normes bàsiques per al
manteniment segur com a elements clau per a un entorn laboral saludable.
El manteniment és un element quotidià de cada lloc de treball i de cada sector.
L’actual percentatge d’accidents lligats al manteniment, un 20%, és excessiu i
revela la necessitat de doblar esforços i incrementar la conscienciació en aquest
àmbit. Es destaca a més que: «L’estratègia global consisteix a reduir el nombre
d’accidents relacionats amb el treball a la UE en un 25% durant els pròxims anys.
La campanya contribuirà a incrementar la conscienciació sobre els riscos lligats al
manteniment, a salvar vides a tot Europa i a aproximar-nos a l’objectiu general
d’obtenir un entorn laboral més segur i més saludable.
Nombre d’accidents mortals relacionats amb operacions de
manteniment (Eurostat,2006)
Accidents mortals
relacionats amb
el manteniment
876
900
800
Exposició a riscos dels treballadors de manteniment. (Dades de
la VI Enquesta Nacional de Condicions de Treball. Espanya 2007)
25
24,00
Treballadors de manteniment
364
400
Altres treballadors
16,00
15
300
12,00
6 Sense risc
8,00
8,00
5,00
4,00
5
3,00 2,00
4,00
2,00 1,00 2,00
2,00
2,00
2,00 1,00 2,00
2,00
Ionització
Làser
Radiofreqüències
Microones
Llum infraroja
Llum ultraviolada
Vibracions de tot el cos
0
Vibracions mà/braç
Els procediments i activitats de manteniment gestionats de forma incorrecta
augmenten el risc que es produeixin accidents en el lloc de treball, inclosos els
mortals, que afectin treballadors de tots els nivells en sectors molt diversos.
10
9,00
Soroll molt fort
52
Soroll fort
71
Romania
18
45
8
Polònia
87
Letònia
111
Lituània
18
Hongria
107
43
11
Finlàndia
116
Espanya
Estònia
19
23
4
Itàlia
137
42
República Txeca
8
86
Bulgària
76
Bèlgica
0
La campanya se centra en augmentar la sensibilització respecte als riscos associats
a les activitats de manteniment, mitjançant la promoció de les bones pràctiques
i el suport a les polítiques, les activitats i les iniciatives en aquesta matèria a escala
comunitària i dels estats membres. La campanya també subratlla la importància
del manteniment (d’instal·lacions, equips, maquinària i llocs de treball) per eliminar
els perills del lloc de treball i per oferir unes condicions de treball més segures i
saludables a tot Europa. L’objectiu últim, sens dubte, és ajudar a reduir el nombre
de persones que pateixen lesions o malalties a causa d’un manteniment inadequat
o nul, en el present i en el futur.
422
500
100
La participació està oberta a particulars i organitzacions, que també poden optar
per organitzar les seves pròpies activitats. Per exemple, poden participar en
manifestacions, activitats de formació, seminaris i tallers relacionats amb la
seguretat. Les organitzacions paneuropees o organismes internacionals que vulguin
una participació més substancial a la campanya i puguin multiplicar els seus
esforços a través dels membres de la seva xarxa tenen també la possibilitat de
convertir-se en socis oficials de la campanya de la UE. L’edició anterior va congregar
43 multinacionals, interlocutors socials de la UE, ONG i altres participants, i el
propòsit de l’Agència és augmentar considerablement la xifra en la campanya
europea actual sobre manteniment segur i preventiu.
20
600
200
Entre altres aspectes destacats de la campanya, s’inclouen dues setmanes europees
per a la seguretat i la salut en el treball, una a l’octubre de 2010 i una altra a
l’octubre de 2011. Aquests actes, que se celebren des de 2000, tenen una periodicitat
anual i serveixen per promoure la millora de la seguretat i la salut en el lloc de
treball.
Accidents mortals
564
700
La campanya «Treballs saludables» 2010-2011, coordinada per l’Agència Europea
per a la Seguretat i la Salut en el Treball i els seus socis en els 27 estats membres
de la UE, dóna suport a una àmplia gamma d’activitats a escala nacional i europea
que promouen un manteniment segur. Compta amb el suport de les presidències
de la UE espanyola i belga, al 2010, i hongaresa i polonesa, al 2011, i amb el suport
del Parlament Europeu, la Comissió Europea i els interlocutors socials europeus.
En els dos anys que dura, s’organitzen molts actes i activitats als estats membres.
Una de les principals activitats de suport a la campanya és l’Acte dels Guardons a
les Bones Pràctiques, organitzat expressament per identificar exemples de bones
pràctiques relacionades amb el manteniment segur.
El manteniment segur i preventiu agafa protagonisme amb la
campanya europea «Treballs saludables»
1000
La missió de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA)
és procurar que els llocs de treball d’Europa siguin més segurs, saludables i
productius. La Unió Europea va crear l’EU-OSHA per ajudar a satisfer les necessitats
d’informació en l’àmbit de la seguretat i la salut en el treball. L’Agència, amb seu
a Bilbao, té com a objecte millorar la vida dels treballadors, a través d’estimular
el flux d’informació tècnica, científica i econòmica entre tots els agents implicats
en assumptes relacionats amb la seguretat i la salut en el treball.
Maria Marín
tu opines
Bernardo Fuertes Lozano
Secretari nacional de MCA, UGT de Catalunya,
responsable de salut laboral i medi ambient
Quina opinió tens de la campanya de l’Agència Europea per a la
Seguretat i la Salut en el Treball en referència al manteniment
segur i preventiu?
Em sembla una eina més, però si les empreses de manteniment
no són les que es preocupen de la seguretat dels seus treballadors
i forcen les empreses principals a tenir en compte la seguretat en
el manteniment, no farem seguretat i tindrem uns índexs molt
alts de mortalitat en els accidents al sector. Aquests tipus
d’organismes poden incidir que es faci un seguiment a les empreses
associades i s’assessori i es prenguin mesures correctores com a
models a imitar per les altres empreses.
En relació a la teva experiència del dia a dia a les empreses, creus
que es fa un manteniment correctiu i preventiu adequat?
Crec que el manteniment que es fa a les empreses no és gens
segur, perquè en el desenvolupament del disseny dels sistemes
productius i el de la maquinària i els llocs de treball, no es tenen
en compte les mesures de seguretat dels treballadors que després
han de fer-ne el manteniment. Aquests treballadors estan exposats
a uns riscos que s’evitarien modificant el disseny i que posen en
risc la seva seguretat i, moltes vegades, la seva vida.
Creus que els protocols establerts són adequats quant a la formació
i informació dels treballadors?
És més adequat tenir personal propi o subcontractat per a fer
aquesta tasca? Què creus que s’està fent bé i malament?
S’ha de tenir en compte que els treballs de manteniment són
moltes vegades d’altura, en condicions d’aïllament o llocs de
mobilitat reduïda, i per això, la formació en aquest sector és
fonamental per a la seguretat dels treballadors. Les empreses del
sector són responsables que els treballadors tinguin la formació
adequada per executar el seu treball sense haver de posar en risc
la seva integritat física, i moltes vegades la seva vida.
Seria més segur si els treballadors fossin de les empreses principals
i no treballadors subcontractats, d’aquesta manera es tindria més
implicació en la seguretat dels treballadors amb una formació
més adequada i un seguiment més directe.
És clar que s’està millorant en seguretat, però, evidentment, no
n’hi ha prou, queda molta feina per fer i cal incidir novament
sobretot en la formació, que és fonamental per a aquest tipus de
treball: treballs amb riscos específics, treballs d’altura, treballs en
llocs confinats, altes temperatures i altres riscos d’aquests tipus
de treballs. Per a nosaltres, qualsevol moviment o organització
que redueixi riscos i millori condicions serà sempre ben rebuda,
aquesta agència n’és un bon exemple.
Creus que s’està portant a terme una coordinació correcta a les
empreses quant a la subcontractació del manteniment?
La coordinació de les empreses principals i les subcontractes hauria
de ser més estreta, per a això és important la figura del comitè
de seguretat intercontractes. Aquest òrgan fa que l’empresa
principal s’impliqui amb les subcontractes, participi en la prevenció
i tingui les mateixes mesures de seguretat per a tots els treballadors,
perquè els riscos són els mateixos, a vegades fins i tot pitjors per
als treballadors de les subcontractes.
Reitero que la formació és fonamental, tant la genèrica com la
inherent als llocs de treball. Cal implantar-la a tots els treballadors,
no sols als de les empreses principals, sinó també als subcontractats,
han de rebre la mateixa formació.
Creus que els representants de les empreses principals on es fa
el manteniment estan informats correctament de què es fa, com
i qui ho fa?
Tinc dubtes de si saben com es fa el manteniment a les seves
empreses i no posen mitjans perquè es faci de forma segura,
incomplint la legislació vigent. I si al contrari, no ho saben,
demostren deixadesa, en no conèixer quins treballadors la integren
i qui s’ocupa de cada tasca. És per això que s’hauria de vetllar que
aquestes tasques es facin de manera correcta i segura. Preguntar,
informar-se i, en el cas de no rebre aquesta informació, exigir-la,
ja que hi ha mecanismes per fer-ho.
Cal dir, però, que algunes empreses tenen, en manteniment, plans
integrals que vetllen, i molt, per la seguretat dels treballadors,
tant els que són de plantilla com els que són subcontractats.
Maria Marín
Sense risc 7
especialitza’t
Mengem a la feina
Actualment, és molt habitual menjar a la feina, perquè es fa
jornada partida, per estalviar temps o perquè no es treballa a
prop de casa, etc.
La Piràmide NAOS
De manera gràfica i a través de consells
senzills, es donen pautes sobre la
freqüència de consum dels diferents
tipus d'aliments que han de formar part
d'una alimentació saludable, i la
pràctica d'activitat física.
La forma d’alimentar-se a l’entorn laboral és fonamental per gaudir
d’una alimentació saludable. A l’Estat espanyol, el 16,5% de la
població és obesa i el 48% té sobrepès. L’Organització Mundial de
la Salut determina l’alimentació com a segon factor de risc
cardiovascular després del tabac. És per això que Espanya participa
al projecte pilot FOOD. L’objectiu, la lluita contra l’obesitat a través
de la promoció de la salut i els hàbits alimentaris saludables en
l’àmbit laboral.
Cada persona ha d’adaptar la ingesta d’aliments a la seva despesa
energètica, que depèn de l’activitat física tant a la feina com a la
vida personal, el pes corporal i l’edat.
Bones pràctiques
Sigui quina sigui la forma que es triï per a menjar a l’entorn del
centre de treball, l’empresa i els treballadors poden adoptar una
sèrie de mesures per a garantir la nutrició adequada dels
treballadors.
Restaurant
— Habitualment, triar verdura, amanides o llegums.
— Alternar el peix i la carn.
— No escollir sempre patates fregides com a guarnició.
— Optar per coccions poc greixoses, com ara la planxa, el forn,
la graella, etc.
— Menjar fruita fresca de postres o, ocasionalment, productes
làctics com el iogurt.
— Anar a restaurants on hi hagi la possibilitat de complir aquestes
recomanacions.
— Es recomana beure aigua durant els àpats.
Carmanyola
Molts treballadors han canviat el restaurant per la carmanyola a
causa de la crisi, les retallades de sou, etc. De totes maneres, s’ha
de mantenir una ingesta nutritiva correcta.
— Programar l’hora per a dinar i intentar respectar-la.
— No menjar a la mateixa taula de treball, fer-ho al menjador,
sales de reunió, etc. per a desconnectar.
— Menjar a poc a poc i mastegar bé, per tal de reduir la possibilitat
de patir flatulències o aerofàgia.
— Ser conscient del fet de menjar. Evitar distraccions amb el mòbil
o la lectura.
— Si no es disposa de nevera, s’aconsella fer servir carmanyoles
de material isotèrmic.
— Si no es disposa de microones, es recomana la possibilitat de
menjar una crema o sopa freda abans d’una amanida com a
plat únic composta de farinacis (arròs, pasta, patata) o llegum
8 Sense risc
amb verdures i aliment proteic (peix, carn, ous etc.). Es
recomana afegir els ingredients d’origen animal just abans de
consumir-los.
— És millor portar la barreja per amanir a part (oli d’oliva, vinagre,
espècies, etc. es recomana limitar l’ús de sal), i fer-ho just
abans de menjar per tal de gaudir d’una millor qualitat en la
textura i gust de les amanides. Barrejar i posar a la carmanyola
en fred els aliments a casa. A les amanides de fulles verdes es
pot posar per a transportar-les i mantenir-les un tovalló de
paper absorbent per eliminar l’aigua sobrant i evitar que es
panseixin.
— Es recomana beure aigua durant els àpats.
Màquines expenedores
Es pot demanar a l’empresa de venda automàtica (vending) que
ofereixi aliments sans amb poder saciant i poques calories, a més
de brioixeria industrial, com fruita, iogurt begut, fruits secs (amb
mesura), etc. Les màquines de begudes han d’oferir aigua, sucs,
begudes light. Es recomana triar aquestes opcions.
Pica-pica saludable
Moltes vegades l’empresa, com a conseqüència de l’organització
d’esdeveniments, ha de preparar àpats de feina, pauses cafè, etc.
Si es tracta d’una pràctica habitual, s’ha de tenir cura en la
contractació del catering per escollir de la mateixa manera que
es faria en un restaurant:
— Evitar embotits alts en greixos.
— Evitar aliments alts en greixos, sal o sucre.
— Oferir fruita fresca.
— Pa integral.
— Evitar fregits, arrebossats, etc. i canviar-los per carns baixes en
grasses cuinades al forn, graella, etc.
— Oferir cafè descafeïnat, edulcorants, llet descremada. A més
d’aigua, sucs, etc.
— Canviar la brioixeria industrial per dolços integrals baixos en
greix.
Mamen Márquez
especialitza’t
Treball en solitari
— Millorar la visibilitat dels
Què entenem per treballs en situació
d’aïllament?
Independentment del tipus de feina que sigui, considerem que
són treballs en situació d’aïllament els que es fan sense compartir
espai amb ningú, sense la presència d’altres persones que
desenvolupin la seva tasca en el mateix recinte o sala. En general,
les persones que treballen en solitari no tenen contacte visual
amb altres persones i, sovint, no poden escoltar ni ser escoltades
sense fer servir mecanismes com el telèfon, intèrfon, etc., i estan,
doncs, aïllades.
Els possibles riscos a què poden estar sotmeses les persones que
treballen en situació d’aïllament es poden enquadrar genèricament
en riscos de seguretat i risc psicosocial.
—
—
—
—
El risc de seguretat són aquells riscos d’accident derivats de la
fallada de la fiabilitat del sistema home-màquina, poden originarse per errors o dubtes de la persona que treballa en situació
d’aïllament.
—
—
El risc psicosocial derivat de l’aïllament pot produir un desequilibri
en l’ésser humà i generar conductes alterades. Aquest desequilibri
pot presentar-se en els treballs rutinaris, l’absència d’altres persones
pot implicar avorriment o un descens en la vigilància, també es
pot veure alterada la percepció del temps.
—
—
La manca d’informació, formació o de mitjans per a prendre
decisions obliga a recórrer a la pròpia experiència de treball.
—
La fatiga patològica de la persona que treballa sola apareix sovint
en aquestes tasques. L’aïllament pot conduir a una càrrega psíquica
que es podria traduir en un sentiment de solitud i/o angoixa.
Bones pràctiques
— Organització del treball. Valorar fins a quin punt és
imprescindible que aquesta feina es desenvolupi en solitari.
— Estudiar la possibilitat de resituar o reubicar el lloc de treball
de manera que la feina es pugui desenvolupar al costat d’altres
persones, fer els canvis oportuns en els torns o altres mesures
similars.
— Seguretat. Minimitzar els riscos de seguretat, de cara a evitar
qualsevol tipus de lesió per aquesta circumstància, procurar
un auxili ràpid en el cas d’accident o alteració puntual de la
salut, i afavorir la comunicació interpersonal (millora dels
factors psicosocials).
— Adequar les condicions de les màquines, estris i eines; i les
condicions del medi ambient de treball a les tasques que es
desenvolupen.
— Controlar el nivell de soroll, perquè pot fer que la persona que
treballa sola no percebi els sons a què ha d’atendre.
—
llocs de treball i accessos.
Evitar tant els
enlluernaments com la
manca de llum, ja que
aquest factor pot
aguditzar el sentiment
de solitud.
Controlar el risc elèctric,
el risc d’explosió i el risc
d’incendi.
Estudiar els possibles
llocs als quals pugui accedir la persona que treballa sola i
comprovar que sigui impossible que es pugui quedar tancada
en un lloc amb una atmosfera perjudicial per al treballador.
Condicions estructurals. Evitar el risc de caigudes, ja sigui a
causa d’espais oberts sense protecció o de sòls lliscants o amb
desnivells.
Controlar les zones d’emmagatzematge de material, evitar
que el material caigui.
Informació. Oferir al treballador la informació necessària sobre
la seva feina, instruccions de treball i actuació en cas
d’emergència.
Fomentar unes relacions cordials entre el comandament i la
persona que ha de treballar sola.
S’ha de facilitar l’assistència de la persona en cas de necessitat.
Ja sigui mitjançant telèfon, radiotelèfon o alarma, la persona
que està sola ha de poder avisar si es troba en una situació
crítica o d’angoixa.
Establir altres mitjans d’avís i alerta per a aquelles situacions
que la persona que treballa sola es vegi impossibilitada per a
demanar ajuda, perquè no té mobilitat i/ o iniciativa.
Formació de les persones que han de treballar soles. Han de
rebre una formació adequada adreçada a: familiaritzar-se amb
les màquines, les eines i els materials (tenir experiència) amb
què han de treballar. Conèixer el tipus d’ordres i instruccions
per a desenvolupar la seva feina. Instruir sobre la manipulació
adequada de la instal·lació tècnica o de l’aparell. Aportar
informacions relatives a possibles perills i l’actitud que s’ha
d’adoptar si es produeixen. Ensinistrar en les normes i l’ús de
l’equip de protecció personal (EPI). Conèixer les sortides
d’emergència. Ensinistrar en el funcionament del sistema de
vigilància i de la vinculació del lloc de treball amb l’exterior.
Comprovar que el treballador/a que fa feines en solitari
compleixi els requisits necessaris de coneixement de la tasca,
experiència en llocs similars, i coneixement de les màquines,
eines i estris necessaris, i també una sèrie de requisits a nivell
d’aptituds psíquiques (aquestes persones han de ser capaces
de superar l’angoixa que pot ocasionar la solitud); a nivell
d’aptituds físiques (en principi, el seu estat de salut general
ha de ser bo); i a nivell d’aptituds intel·lectuals (han de ser
capaces d’enfrontar-se a situacions problemàtiques que haurien
de resoldre, en molts casos, per elles mateixes).
Marta Juan
Sense risc 9
especialitza’t
Ototòxics
Substàncies químiques que lesionen el nervi acústic: fàrmacs i
tòxics industrials
Hi ha fàrmacs i productes químics utilitzats a la indústria que poden potenciar
els efectes del soroll a les empreses, és a dir, que poden donar lloc a una
hipoacúsia (disminució de l’audició).
Productes químics
L’avaluació de riscos ha de tenir en compte la interacció entre els productes
ototòxics (que poden afectar el nervi acústic) i el soroll, independentment
del nivell d’exposició real tant pel soroll com pels productes químics, ja que
els límits d’exposició màxims permesos no tenen en compte els efectes
d’una coexposició.
És important que els treballadors rebin informació d’aquesta sinèrgia si
estan exposats a soroll i simultàniament a aquest tipus de productes químics,
i s’apliquin les mesures preventives.
Llistat no exhaustiu de productes químics ototòxics
Anhídrid carbònic
Derivats alquílics del mercuri
Cianur
Òxid de carboni
Dimetilanilina
Piridina
Dinitrobenzè
Sulfur de carboni
Hidrocarburs halogenats
Tal·li
Mercuri
Tricloroetilè
En activitats en tallers de mecanització, impremtes, pintures, automoció,
etc., sovint hi trobem aquests contaminants.
Fàrmacs
Els tractaments amb fàrmacs ototòxics potencien els efectes del soroll. Per
tant, és important que informis el metge que estàs exposat a soroll laboral
quan et recepti un medicament, i llegir els prospectes dels medicaments.
En cas d’exposició a soroll laboral i prendre medicaments ototòxics, s’ha
d’informar l’àrea de vigilància de la salut del servei de prevenció a fi i efecte
que ho tingui en compte i apliqui les mesures de prevenció necessàries.
Llista no exhaustiva de fàrmacs que lesionen el nervi acústic
Antibiòtics
Ampicil·lina. Antibiòtic utilitzat en infeccions del tracte respiratori, otorino,
odontoestomatològiques, gastrointestinals, genitourinàries, de pell i teixits
tous, i neurològiques.
Colistina. Antibiòtic utilitzat en infeccions intestinals.
Cotrimoxazol. Resultat de la combinació de dos antibiòtics (trimetoprim i
sulfametoxazol). Elimina els bacteris que provoquen infeccions de les vies
urinàries, pulmons, oïdes i intestins. També s’utilitza per tractar la diarrea
del viatger.
Dihidroestreptomicina. Antibiòtic utilitzat en processos infecciosos del tracte
digestiu.
Capreomicina. Antituberculós.
Estreptomicina. Antibiòtic utilitzat en tractaments antituberculosos i infeccions
com endocarditis, gonorrea, diarrea o enteritis. També s’utilitza per a reduir
la flora intestinal abans d’una intervenció quirúrgica.
Gentamicina. Antibiòtic utilitzat en infeccions del SNC inclosa la meningitis,
gastrointestinals, inclosa la peritonitis, respiratòries, de pell i teixits tous,
ossos, endocarditis, i en casos de sèpsies (infecció generalitzada).
Kanamicina. Antibiòtic indicat en infeccions genitourinàries, respiratòries,
de pell i teixits tous, postquirúrgiques i gastrointestinals.
Minociclina. Antibiòtic indicat en infeccions ORL, dentals, respiratòries,
gastrointestinals, genitourinàries, de pell i teixit tous, acne i gonorrea.
10 Sense risc
Neomicina. Antibiòtic d’acció digestiva utilitzat com antidiarreic. També
s’utilitza per a disminuir els nivells d’amoníac en pacients amb insuficiència
hepàtica greu. També es pot fer servir per a reduir la flora intestinal abans
d’una intervenció quirúrgica.
Paromomicina. Antibiòtic actiu també davant de paràsits. Es fa servir com
a tractament de l’amebiasi, disenteria i parasitació per tènia.
Vancomicina. Antibiòtic indicat en infeccions greus especialment en pacients
al·lèrgics a la penicil·lina i cefalosporina.
Viomicina. Antimicrobià utilitzat en tractaments per a la tuberculosi.
Diürètics
Àcid etacrínic. Diürètic utilitzat en el tractament de la hipertensió arterial i
en la retenció de líquids causada per malalties com la insuficiència cardíaca
congestiva, la insuficiència hepàtica i la insuficiència renal.
Furosemida. Diürètic utilitzat en el tractament de la insuficiència cardíaca
congestiva, la hipertensió arterial i l’edema.
Antiinflamatoris
Ibuprofèn. Antiinflamatori no esteroide. Indicat per al tractament del dolor
lleu o moderat, en dismenorrea i en quadres febrils. S’utilitza també per
alteracions musculoesquelètiques i traumàtiques amb dolor i inflamació.
Indometacina. Antiinflamatori no esteroide que inhibeix la producció de
prostaglandines, es recepta per l’alleujament del dolor, la febre i la inflamació.
Glucametacina. Antiinflamatori no esteroide indicat per al tractament del
dolor lleu o moderat associat a l’artritis reumatoide, osteoartritis i altres
trastorns reumatològics.
Per al cor
Propanolol. Betabloquejant. Indicat en el tractament d’urgència d’arítmies
cardíaques, en hipertensió arterial, en el tremolor essencial, i en la prevenció
de les crisis de migranya.
Quinidina. Antiarítmic utilitzat per a les malalties cardíaques amb alteració
del ritme cardíac.
Varis
Cloroquina. Antipalúdic que també s’utilitza per al tractament d’artritis
reumatoidea, lupus eritematós sistèmic, esclerodèrmia, sarcoïdosi,
actinodermatosi, rosàcia i dermatitis herpetiforme maligna. Pot utilitzarse també en algunes parasitosis com la lambliosi, amebiasi o leishmaniosi.
Salicilats. Derivats de l’àcid salicílic utilitzats en el tractament del dolor lleumoderat, en dismenorrea i en quadres febrils. S’utilitza també per alteracions
musculoesquelètiques i traumàtiques amb dolor i inflamació, en artritis
reumàtica, artritis juvenil, osteoartritis i febre reumàtica. L’àcid acetilsalicílic,
més conegut com Aspirina® pertany a aquest grup.
Lidocaïna. Anestèsic local.
Nortriptilina. Antidepressiu.
Propiltiuracil. Fàrmac antitiroïdal utilitzat en casos d’hipertiroïdisme i com
a tractament previ al quirúrgic amb iode radioactiu.
Quinina. És un alcaloide amb propietats antipirètiques i analgèsiques. Era
el principal compost empleat en el tractament de la malària fins que va ser
substituït por altres medicaments sintètics més eficaços com la cloroquina.
Mamen Márquez
mútues/
Seguretat Social
Absentisme per causes mèdiques
i control de l’empresari
Article 20.4 de l’Estatut dels treballadors
Concepte i regulació
Aquest punt 4 de l’article 20 de l’Estatut dels treballadors diu:
L’empresari pot verificar l’estat de malaltia o accident del treballador
al·legat pel treballador per justificar les seves faltes d’assistència
al treball, mitjançant reconeixements a càrrec de personal mèdic.
La negativa del treballador a aquests reconeixements podrà
determinar la suspensió dels drets econòmics que puguin existir
a càrrec de l’empresari per aquestes situacions.
Partint d’aquí, el treballador que estigui de baixa mèdica es pot
trobar que l’empresari hagi contractat una empresa de serveis
mèdics o el seu propi servei mèdic (no vigilància de la salut del
servei de prevenció) per controlar l’absentisme dels seus
treballadors.
Aquestes empreses no tenen res a veure amb els controls que les
mútues d’accidents de treball duen a terme per garantir el
pagament del subsidi per incapacitat temporal mentre estem de
baixa, però la finalitat és la mateixa, això és que a través de
controls, l’empresari pugui deixar de pagar els complements, que
garanteixen un cobrament del subsidi superior al que marca la
normativa. Per exemple, si per conveni o acord d’empresa,
l’empresari ha de pagar al treballador part o fins i tot el 100% del
sou, o si hi ha altres fórmules en què l’empresari ha d’abonar una
quantitat per sobre del que estableix la normativa, i si aquests
serveis mèdics constaten que el treballador no ha d’estar de baixa,
en aquest supòsit pot aplicar l’article 20.4 de l’Estatut dels
treballadors i no abonar el complement empresarial, fins i tot fer
una proposta d’alta mèdica davant l’ICAM (Institut Català
d’Avaluacions Mèdiques).
Imposar al treballador que avanci una prova complementària
sense el consentiment del treballador (hem de recordar que només
poden verificar que el treballador té la baixa).
Donar a l’empresari (per qualsevol mitjà) dades del diagnòstic,
tractament i possible durada.
Tenir personal no mèdic per obtenir dades confidencials, ja que
aquestes dades estan subjectes al secret professional, i incomplir
aquest deure pot comportar una vulneració dels drets fonamentals
de la persona amb conseqüències de caràcter civil i penal.
Què no hauríem de fer
Negar-nos a anar a les convocatòries que ens hagin fet arribar (via
telegrama, carta certificada, burofax), perquè si no ens hi
presentem, l’empresari ens pot retirar el complement del salari.
Negar-nos al reconeixement que el personal mèdic d’aquests
serveis vulgui dur a terme per verificar la causa de la nostra baixa.
Tot s’hi val per l’empresari?
Consells per als delegats de prevenció:
No. Aquest article 20.4 de l’Estatut permet que l’empresari
«verifiqui» l’estat de la malaltia o accident per justificar la manca
d’assistència a la feina, això ens diu que no tot s’hi val. Els serveis
mèdics o aquestes empreses mèdiques contractades no poden:
Exigir a l’empresari el màxim d’informació (nom empresa,
contracte, durada del contracte, ubicació, protocol d’actuació),
quan decideixi contractar aquest servei.
Exposar els motius de la contractació (control de l’absentisme,
perquè és una empresa que pot situar-se per sobre de la mitjana
del sector en aquest paràmetre i, per tant, pot ser susceptible
d’estar controlada per la Inspecció de Treball).
Que l’empresari transmeti aquesta informació a la totalitat dels
treballadors.
Vigilar que tant l’empresa com la que presta els serveis mèdics
compleixen al peu de la lletra l’article 20.4 de l’Estatut dels
treballadors.
Donar la baixa o l’alta mèdica (només o poden fer les MATMPSS
per a les contingències professionals o el servei públic de salut
(ICS) per a les contingències comunes o l’ICAM).
Convocar el treballador per telèfon, encara que s’identifiquin.
Voler entrar al domicili del treballador sense el seu consentiment
(hem de recordar que, en aquest supòsit, no ens estem negant a
la «verificació»).
Àrea de Mútues
Sense risc 11
mobilitat
«Mou-te millor, viu millor»
Aquest és el lema seleccionat aquest any per a l’edició de la
Setmana Europea de la Mobilitat, que se celebrarà del 16 al 22 de
setembre.
L’augment massiu del trànsit de vehicles de motor els últims anys,
sobretot a les ciutats, ha provocat una forta reacció pública contra
el soroll, la contaminació i el trànsit, ja que grups vulnerables com
els nens i la gent gran en pateixen les conseqüències.
El trànsit rodat afecta directament milers de persones a la Unió
Europea, que es tradueix en un nombre molt alt de ferits i morts
produïts per accidents, tot i que també afecta de forma indirecta
la salut dels ciutadans, perquè té un gran impacte sobre els sistemes
respiratori i cardiovascular, a més de causar estrès.
Sota el lema «Mou-te millor, viu millor», les ciutats i entitats
participants –entre elles, el nostre sindicat– promourem una
mobilitat més activa, sobretot dels treballadors/es. Des de la
societat civil s’aborda la problemàtica d’abandonar l’activitat física
que es relaciona directament amb l’augment de pes, i des del
sindicat es tracta l’accidentalitat del sector del transport per
carretera.
La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura és la plataforma
ideal per comunicar el paper principal de la mobilitat al món
sindical per mostrar a través de diferents accions allò que reclamem
a les administracions per als nostres treballadors/es i la ciutadania
en general. Durant aquest any, la UGT de Catalunya organitzarà
un seguit d’activitats per animar-vos i informar-vos sobre la
necessitat de fer un canvi en els nostres desplaçaments:
Durant la setmana del 20 al 24 de setembre, trobareu una exposició
sobre temes de mobilitat a la seu central de la UGT. En aquesta
exposició, també trobareu punts de llibre sobre el tema i bones
pràctiques. Esperem que amb aquestes idees us animeu a provar
de deixar el cotxe almenys durant una setmana.
També farem una altra exposició itinerant sobre els accidents de
trànsit al sector del transport per carretera. Tot i això, no volem
deixar de donar-vos uns petits consells:
— Feu servir el transport públic sempre que pugueu i que el
tingueu a l’abast.
— Car pooling. Compartiu el cotxe o intenteu anar a treballar o
a estudiar, compartint el cotxe amb algú altre.
12 Sense risc
— Aneu en bicicleta, patins... per tal de fomentar no tant sols
l’esport sinó també la millora de la qualitat de l’aire.
— Apunteu-vos al car sharing. Tant particulars com empreses
poden substituir la seva flota de cotxes per aquest sistema de
flota de cotxes compartida que és a disposició de tothom a
qualsevol hora del dia, i només pagareu pel temps que l’hagueu
fet servir.
— Conducció eficient. Si viatgem en vehicle privat, hem de recordar
que hi ha consells a seguir per a una conducció econòmica,
energèticament eficient i segura... com ara circular a 2.000 o
2.500 revolucions per minut en cotxes de benzina i a 1.500 o
2.000 revolucions per minut en els vehicles dièsel. Si el trànsit
ho permet, hem de circular amb marxes llargues.
Carmen Aparicio
explica’ns
Margaret Rovira Güell
Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL)
El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) és un ens
creat amb l’objectiu de facilitar el coneixement, l’ús i la
divulgació de la llengua pròpia de Catalunya en tots els àmbits.
Es tracta d’un consorci entre Generalitat i nombrosos
ajuntaments, consells comarcals i diputacions.
Al Comitè d’Empresa de Barcelona del CPNL som 11 delegats
de la UGT (d’un total de 21). Els companys i companyes tenim
tasques de professors, assessors lingüístics, administratius,
dinamitzadors i tècnics específics. La meva tasca com a tècnica
ha estat sempre de professora.
Ara sóc delegada de prevenció, juntament amb la companya
Rosa M. Carbó, i també, des de fa mig any, sóc delegada sindical
de la UGT, amb la Irene Rodrigo, i em dedico plenament a
tasques sindicals.
Quins són els principals riscos a la teva empresa?
El CPNL és una empresa amb vint anys de funcionament i, atesa
la varietat d’organismes públics que participen en la seva gestió,
molts cops s’ha fet difícil que les infraestructures: centres de treball,
aules on s’imparteixen les classes... fossin del tot adequades des
del punt de vista de la prevenció. Hi ha hagut una manca
d’implicació per dotar molts d’aquests locals dels mínims exigibles.
A aquest tema, al qual estem posant fil a l’agulla després de vint
anys, amb visites de prevenció i comunicats de risc, exigint
avaluacions de risc i aplicació de mesures correctives, cal afegirhi els riscos psicosocials que molts cops també detectem en les
visites.
I les principals fites assolides com a delegada de prevenció?
Per començar, posar de manifest que la prevenció era la gran
desconeguda i oblidada en la nostra empresa.
A partir d’aquí, engegar aquesta tanda de visites a tots els centres
de treball, que encara dura i que ha anat resolent petits i grans
problemes quant a prevenció i detecció de riscos laborals.
Després, idear un document amb els requisits mínims que havien
de tenir les aules on s’impartien classes i un qüestionari que vam
enviar als treballadors i treballadores per tal que ens informessin
de les deficiències que trobaven als llocs on treballen. A partir
d’aquí, es van poder fer informes per denunciar les situacions
greus a l’empresa.
Finalment, després d’exhaurir totes les vies de diàleg amb les
parts implicades: empresa, organismes públics, etc., vam interposar
denúncia a Inspecció de Treball per un local de Barcelona que no
reunia cap condició. A partir d’aleshores, tant l’empresa com els
responsables públics de la ciutat de Barcelona semblen haver
agafat una mica més de compromís a dotar de millors
infraestructures els treballadors i treballadores.
D’altra banda, s’ha creat un grup de treball entre tècnics de
prevenció del SPP de l’empresa i delegats de prevenció del Comitè
per elaborar un document adequat a la nostra empresa per detectar
riscos psicosocials.
Quines característiques
pròpies de treballar a
una empresa pública
creus que hi ha si fem la
comparació amb una
empresa privada?
D’entrada, sembla que
treballar en un ens que
depèn de Generalitat i
ajuntaments, entre
d’altres organismes
públics, hauria de
facilitar que la implicació
pel que fa a prevenció i riscos laborals fos més gran. En el nostre
cas, no ha estat així i ens hem trobat que hi havia una manca de
gestió i compromís en aquest aspecte.
Quines accions teniu planificades per a aquest any 2010 per a
millorar la prevenció?
Continuar amb les visites de prevenció a tots els centres.
Exigir a l’empresa que faci totes les avaluacions de risc que falten,
afegint-hi les psicosocials.
Vetllar perquè els locals siguin els adequats.
Seguir informant els treballadors i treballadores dels seus drets i
deures des del punt de vista de la prevenció.
Creus que la retallada del 5% del salari als treballadors públics
pot incidir en el clima laboral?
Indubtablement. La situació dels treballadors i treballadores del
CPNL, que som personal laboral, no és gens envejable en força
aspectes. Caldria afegir-hi, a més, que un sector ampli dels
treballadors del CPNL, els tècnics, fa temps que demanen
l’equiparació a la categoria A, atès que reuneixen totes les
condicions per ser-ne considerats. Amb els pactes de l’anterior
comitè, la crisi i tot plegat, aquest col·lectiu continua patint
d’entrada un greuge comparatiu amb molts treballadors públics
que se’ls equiparen i que gaudeixen de molts més drets que els
tècnics del CPNL. Això provoca molt malestar en l’empresa, al qual
s’ha afegit la retallada del 5%.
Voldria agrair també la inestimable ajuda i assessorament de la
Paloma Olavide, responsable de l’àrea de seguretat i salut laboral
i medi ambient sector Generalitat-Serveis Públics de la UGT de
Catalunya, que des del primer dia m’ha guiat en aquest dur, però
apassionant, camí de la prevenció, no només fent-me adonar de
la importància de desvetllar en l’empresa i en els treballadors/res
la responsabilitat de la prevenció, sinó fent-me créixer les ganes
d’aprendre més per poder ser més útil.
Mamen Márquez
Si vols comentar-nos la teva experiència sindical en temes de salut
laboral, les teves negociacions amb l’empresa, alguna qüestió
d’interès, etc. mana’ns un mail a [email protected] o truca’ns
al 93 304 68 32.
Sense risc 13
ha estat notícia
Hem fet una selecció de les notícies més rellevants relacionades amb salut laboral:
Uralita ha d’indemnitzar amb gairebé 4 milions d’euros afectats per amiant
Un jutjat de Madrid ha condemnat Uralita a indemnitzar amb 3.918.594,64
milions d’euros mig centenar de veïns de Cerdanyola i Ripollet (Vallès
Occidental) pels danys derivats de l’exposició a la pols d’amiant generat
per la fàbrica que l’empresa tenia entre les dues localitats.
La sentència és pionera a Espanya, ja que es tracta de la primera vegada
que els demandants no són empleats de la fàbrica, sinó 45 veïns que
vivien als voltants i que, segons la resolució judicial, pateixen malalties
que són producte del contacte que han mantingut diàriament amb
l’amiant que utilitzava Uralita per fabricar els seus materials.
El Jutjat de Primera Instància número 46 de Madrid ha considerat que
«és clar» que la causa dels patiments dels demandants, o dels seus
familiars morts, és l’activitat industrial realitzada des de 1907 a la factoria
d’Uralita situada entre Cerdanyola i Ripollet, municipis on han residit
durant dècades els afectats.
Segons la sentència, els mitjans de transmissió que han causat les malalties
dels demandants comprenen des de les emissions de la fàbrica en forma
de pols d’amiant, la manipulació de les robes dels treballadors per part
dels seus familiars als seus domicilis i la contaminació derivada de la
degradació de residus derivats de l’activitat industrial mateixa.
Durant el judici, que va quedar vist per a sentència el passat 17 de juny,
els demandants van reclamar una indemnització de 5,6 milions, insistint
que l’empresa «va escampar a tots els carrers» d’aquestes dues localitats
«trossos d’asbest» i «pols d’amiant», i que no va prendre cap mesura de
precaució en saber que aquest material era perjudicial per a la salut.
La sentència indica que l’activitat que la factoria duia a terme, «pel que
sembla, per suplir, de forma còmoda i barata, la falta d’asfaltat dels
carrers», denota «almenys un punt d’imprudència, quan ja era innegable
la consciència social en el món del risc que implicava per a la salut la
utilització de l’amiant», prohibit a Espanya al 2002.
«Això és una mostra de com una pràctica adreçada en principi a pal·liar
el subdesenvolupament o la falta d’infraestructures d’algunes zones
d’Espanya en la segona meitat del segle passat, s’ha tornat amb el temps
en contra de la població que durant anys ha vist ressorgir la seva economia
gràcies a una activitat industrial pròspera», argumenta la resolució
notificada el passat 5 de juliol.
No obstant això, també conclou que «l’esmentada realitat no pot eximir
l’empresa que la realitzava, fins i tot encara que s’hagués ajustat a la
normativa vigent, (...), de les greus conseqüències que ha produït per a
la salut pública».
En conseqüència, condemna Uralita a pagar més de 3,9 milions d’euros
als 45 veïns de Cerdanyola del Vallès i Ripollet que van demandar l’empresa,
i que rebran indemnitzacions d’entre 43.079 i més de 400.000 euros,
segons els casos, per les lesions que pateixen a l’aparell respiratori, que
en ocasions han conduït a la mort, i per danys morals.
En aquest sentit, la sentència conclou que «els que han resultat afectats
pel contacte amb l’amiant, d’alguna manera, per mínima que sigui, han
patit una agressió en el seu organisme, que ha de ser indemnitzada», de
manera que considera que és procedent la indemnització, no només per
danys físics, sinó també morals, als afectats. EFE
Font: EFE 13/07/2010
La UGT adverteix que la crisi incrementa l’estrès i la depressió en treballadors
El sindicat UGT ha advertit que la crisi incrementa els riscos psicosocials
en l’àmbit laboral i, de fet, s’està produint un increment de les consultes
mèdiques i les urgències hospitalàries per estrès, ansietat i depressió.
Així ho va manifestar el 15 de juliol als periodistes la secretària general
de Salut Laboral de la UGT, Marisa Rufino, que al costat del secretari
regional del sindicat, Carlos Pedrosa, va inaugurar a Talavera les jornades
regionals sobre «Crisi, reforma laboral i la seva afectació als riscos
psicosocials», en les quals van participar prop d’un centenar de delegats
sindicals.
«Els treballadors actius tenen por de perdre la seva feina, i veuen com
amb reestructuracions i expedients de regulació s’estan produint
acomiadaments», i aquesta situació els causa estrès i crisi d’ansietat.
Per la seva banda, els aturats «fonamentalment tenen depressió perquè
fa temps que no treballen, i els que tenen més de 40 anys veuen les seves
expectatives de futur molt difícils», ha exposat Rufino.
Font: ABC - 15/07/2010
Ja s’ha posat en funcionament www.prevencion10.es
La Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, ha estat modificada per
la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per
adaptar-se a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu
exercici, publicada al BOE de dimecres 23 de desembre de 2009.
Aquesta modificació establia que el Govern havia d’aprovar un pla
d’assistència pública a l’empresari en matèria de seguretat i salut en el
treball. El pla havia de contenir el disseny i posada en marxa d’un sistema
adreçat a facilitar a l’empresari l’assessorament necessari per a
l’organització de les seves activitats preventives, impulsant les
autoavaluacions per sectors i especificant aquelles activitats o riscos que
requereixin suport tècnic especialitzat.
Per a complir la normativa, l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en
el Treball, amb la col·laboració de les comunitats autònomes, ha engegat
un nou servei d’assessorament públic a la microempresa en matèria de
seguretat i salut laboral, Prevencion10.es.
Ara, d’una manera molt senzilla, a empreses de fins a 10 treballadors,
l’empresari podrà integrar la prevenció dels riscos laborals en el sistema
general de gestió de la seva empresa, evitant costos, danys als treballadors
i baixes laborals, i augmentarà la productivitat del seu negoci.
A www.prevencion10.es les microempreses trobaran assessorament i
respostes en matèria de prevenció de riscos laborals i el compliment de
la Llei, de manera gratuïta. A més, podran compartir experiències amb
altres empresaris a través del seu fòrum, biblioteca, informació sectorial,
notícies, etcètera, perquè puguin estar sempre al dia.
Font: www.insht.es 11/06/2010
Lucía Mateo
14 Sense risc
preguntes
amb resposta
Estic embarassada de poques setmanes i tinc vàries visites
concertades al ginecòleg dins del meu horari de treball, tinc dret
a visitar al metge durant la meva jornada laboral i sense que
em descomptin res del meu sou? I un cop tingui el meu fill, les
visites al metge me les descomptaran del sou si les faig durant
la meva jornada de treball?
Treballem per torns en una cadena de muntatge. Hem sol·licitat
a la nostra empresa un lloc per a descansar durant les pauses i
evitar haver de fer-les al mateix lloc de treball, però l’empresa
s’hi nega.
Quins requisits s’han de complir per poder sol·licitar un local per
al descans? Hi ha cap normativa que ho reguli?
Entre els supòsits recollits a l’ET, no es contemplen les visites al
metge en general per als treballadors i les treballadores, excepte
en el cas de les treballadores embarassades que sí que ho tenen
reconegut per a fer-se exàmens prenatals i seguir tècniques de
preparació al part.
D’altra banda, alguns convenis intenten regular aquest punt per
a tots els treballadors. Consulta el teu conveni.
Les zones de descans estan regulades pel RD 486/1997, Annex VA de llocs de treball, que estableix que s’han de facilitar, quan la
seguretat o la salut dels treballadors i treballadores ho exigeixin,
en particular quant al tipus d’activitat o el nombre de treballadors.
Aquests treballadors disposaran d’un local de descans de fàcil
accés, no és aplicable quan el personal treballi en despatxos o en
llocs de treball similars que ofereixin possibilitats de descans
equivalent durant les pauses, de totes maneres haurien de facilitarse espais on els treballadors puguin romandre durant les
interrupcions de les seves tasques.
Les treballadores embarassades i mares lactants haurien de tenir
la possibilitat de poder-se estirar per a descansar i fer-ho en
condicions adequades.
Quines poden ser les conseqüències del treball per torns?
Les conseqüències del treball per torns sobre la salut i el benestar:
Trastorns gastrointestinals.
Pèrdua de la gana.
Alteracions de la son.
Trastorns nerviosos.
Accidents més greus.
Insatisfacció personal a la feina.
Empobriment de les relacions socials i familiars.
Pèrdua d’amistats.
Dificultat per a gaudir de l’oci.
Augmenta el nombre d’accidents de treball.
Sobre l’activitat laboral:
Increment dels errors.
Reducció del rendiment.
Disminució de la capacitat de control.
Absentisme.
Si tens qualsevol dubte que vulguis compartir amb nosaltres, ho
pots fer a: [email protected].
Sense risc 15
t’interessa
1
www.prevencion10.es
Portal del Ministeri de Treball adreçat a les microempreses per
donar-los la informació necessària en matèria de prevenció de
riscos laborals per a què l’empresari/ària mateix/a pugui gestionar
la prevenció a la seva empresa en aquells supòsits que la llei
permet que ho faci (requisits: menys de 10 treballadors, l’empresari
ha de desenvolupar la seva activitat a l’empresa, ha de tenir la
formació adient i no desenvolupar-hi les activitats perilloses que
estableix l’Annex I del Reglament de Serveis de Prevenció). Part
d’aquesta pàgina està en construcció, però per ara trobem una
eina molt interessant: Evalua-t, una eina d’ajuda per a complir
les obligacions en matèria preventiva (excepte la vigilància de la
salut) a través de 5 passos. Els passos són informació que cal saber
abans del procés, registre d’accés al sistema, avaluació de riscos,
planificació de l’activitat preventiva i seguiment/control de
l’execució. Tot el programa s’acompanya d’imatges, explicacions,
etc. A més, en cas de dubte, tenen un telèfon d’ajuda STOP Riscos
Laborals 902-25 50 50. Idioma: ara per ara, només en castellà,
però està pendent d’oferir-la en català, èuscar, gallec, anglès i francès.
2
www.barcelonaenergia.cat
Pàgina web de l’Agència d’Energia de l’Ajuntament de Barcelona.
A més de donar informació sobre tràmits relacionats amb el medi
ambient i l’energia, actuacions de l’Ajuntament, informació d’un
observatori del consum energètic a Barcelona i oferir documentació
d’interès, aquesta pàgina té un apartat denominat Utilitats. S’hi
poden trobar diverses seccions com ara informació genèrica sobre
l’energia, consells pràctics tant per eficiència i estalvi a la llar,
edificis eficients, llocs de treball, transport, etc. un apartat
denominat sabies que... on es dóna informació d’estalvi energètic
en una sola frase, com per exemple: Cada vegada que obrim la
porta del forn per comprovar el punt de cocció dels aliments, perdem
el 20% de l’escalfor acumulada i fins i tot, una sèrie de televisió per
crear consciència de la necessitat de dur a terme senzilles bones
pràctiques energètiques a la llar, que consta de tretze capítols de
durada breu que es poden visualitzar en línia. Una pàgina web
que us permetrà ampliar coneixements sobre l’ús de l’energia,
estalviar-ne i, en conseqüència, estalviar diners. Idiomes: català,
castellà, anglès.
1
2
Protocol d’actuació en casos
d’assetjament psicològic
3
Dóna informació sobre l’elaboració d’un procediment per tal que
els delegats de prevenció puguin disposar d’un model o proposta
d’actuació en aquests casos per presentar a l’empresa.
Aquest procediment està destinat a empreses grans i a
administracions públiques, i concreta els dubtes més freqüents en
aquestes situacions: on comunicar els fets?, qui intervé?, com
s’intervé?, etc. Si en vols un exemplar, sol·licita’l a la teva federació
o a la Secretaria de Política Sindical-Salut Laboral o a través de la
pàgina web www.ugt.cat, apartat de salut laboral. Idioma: català.
Fatiga visual
4
Quadern de prevenció destinat a aquells treballadors que utilitzin
la vista com a eina de treball. És, per tant, un quadern destinat a
gairebé tots els treballadors, per exemple, treballadors de control
de qualitat, treballadors que facin servir pantalles de visualització
de dades, treballadors del tèxtil, treballadors manufacturers,
artesans, indústria, etc. L’objectiu d’aquest quadern persegueix
establir quins són els mecanismes que provoquen fatiga visual i
les mesures de prevenció per a evitar-la. També explica com pot
influir el treball en les patologies oftalmològiques; miopia,
astigmatisme, hipermetropia, vista cansada, etc. Amb aquest
quadern es pretén donar informació clara d’una patologia que,
tot i que és molt freqüent, ni l’administració ni la majoria de
treballadors no la consideren una conseqüència laboral. Si en vols
un exemplar, sol·licita’l a la teva federació o a la Secretaria de
Política Sindical-Salut Laboral o a través de la pàgina web
www.ugt.cat, apartat de salut laboral. Idioma: català.
3
4