Taula de Nova Recerca – UPF. Departament de Comunicació
(Barcelona, 15/06/2011)
L’accés obert (open access) a la ciència: un
nou model de comunicació i de promoció
científica
Ernest Abadal
Universitat de Barcelona
[email protected]
Sumari
1.
2.
3.
4.
5.
6.
La comunicació científica
L’accés obert a la ciència
Repositoris
Revistes en accés obert
Polítiques de suport
Bibliografia
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
2
1 La comunicació científica
 Orígens:
• Journal des sçavans i Philosophical transactions of the
Royal Society of London (1665).
 Funció:
• Contribuir a l’avenç social de la ciència.
• Preservar i donar a conèixer l’autoria dels avenços.
• “registre social d’invencions i innovacions” (Guédon,
2001)
 Base:
• Revisió per experts (peer review)
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
3
1.1 Continguts
 Objecte: informació científica
• Continguts procedents dels resultats de la recerca o de
l’actividad acadèmica, en general.
 Tipus de document
• Articles de revista
• Informes de recerca, congressos, etc.
• Tesis doctorals
• Patents
• ../..
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
4
1.2 Estructura
Agent
Funció
Producte
Autor
Investigació
Text original
Revisor
Revisió
Informe revisió
Editor
Publicació
Article
Distribuïdor
Agregació
Portal de revistes
Indexador
Indexació (referència i/o Base dades, motor de
text complet)
cerca acadèmic, etc.
Biblioteca
Selecció, subscripción,
accés
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
Catàleg de revistes
5
2 L’accés obert a la ciència
“An old tradition and a new technology have converged to make
possible an unprecedented public good. The old tradition is the
willingness of scientists and scholars to publish the fruits of their
research in scholarly journals without payment, for the sake of
inquiry and knowledge. The new technology is the internet. The
public good they make possible is the world-wide electronic
distribution of the peer-reviewed journal literature and completely
free and unrestricted access to it by all scientists, scholars,
teachers, students, and other curious minds. Removing access
barriers to this literature will accelerate research, enrich
education, share the learning of the rich with the poor and the
poor with the rich, make this literature as useful as it can be, and
lay the foundation for uniting humanity in a common intellectual
conversation and quest for knowledge.
For various reasons, this kind of free and unrestricted online
availability, which we will call open access, …” (BOAI, 2002)
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
6
2.1 Comentaris
 Publicació científica (“old tradition”).
 Plataforma: internet (“new technology”).
 Accés gratuït i/o lliure als continguts científics
(“public good”).
 Paradoxa
• Científics asseguren (gratuïtament) el funcionamient del
procés de comunicació científica (elaboració d’originals,
revisió, etc.).
• Increment constante dels preus de les revistes (que
paguen els científics).
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
7
2.2 Beneficis
 Millora en el funcionament de la comunicació
científica.
• Augmenta la difusió.
• Augmenta l’impacte.
• S’agilita la transferència de coneixement (disminueix el
període de recepció).
• Es redueixen els costos (Houghton et al, 2010).
 Milloren els resultats de la recerca i de la
innovació.
• Conseqüència de l’anterior.
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
8
2.3 Vies d’accés (Com aconseguir-ho?)
 Publicació en revistes de lliure accés (via
“daurada”)
• Tipologia: gratuïtes per a autors i lectors, paga l’autor,
híbrides (article obert en revista de subscripció).
 Arxivatge en repositoris (via “verda”)
• Els científics dipositen els preprints o postprints de les
seves publicacions.
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
9
2.4 Nous productes en el circuit
Agent
Funció
Producte
Autor
Revisor
Investigació
Revisió
Text original
Informe revisió
Editor
Publicació
Article
Distribuïdor
Agregació
Indexador
Autor
Biblioteca
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
Portal de revistes (OA
o comercial)
Indexació (referència i/o Base dades, motor de
cerca acadèmic, etc.
text complet)
Repositori
Autoarxivatge
Selecció, subscripción,
accés
Catàleg de revistes
10
Projecte Plan Nacional I+D+I
 “El acceso abierto a la producción científica (open access)
en España: análisis de la situación actual y presentación de
políticas y estrategias para promover su desarrollo”
(CSO2008-05525-C02-01/SOCI).
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
11
3 Repositoris
 Un repositori és una seu web que recull, preserva i
difón la producció acadèmica d’una institució (o
d’una disciplina científica). Permet l’accés a les
metadades i el text complet dels documents que
conté.
 “A permanent, institution-wide repository of diverse,
locally produced digital works that is available for
public use and supports metadata harvesting”.
(Association of Research Libraries, 2006)
 En general, impulsats per bibliotecaris.
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
12
Fig. 1 Repositori UPF
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
13
3.1 Característiques
 Contingut
• Informació acadèmica.
• ("Biblioteca digital" és un terme més ampli, que inclou tot
tipus de document).
 En lliure accés
 Interoperable
• Es refereix a la possibilitat que les metadades puguin ser
recollides per altres serveis. (Protocol OAI-PMH).
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
14
3.2 Objectius
 Afavorir la difusió dels continguts acadèmics.
• Tot i que a vegades hi ha continguts d’accés restringit (a
la pròpia institució, per exemple).
 Donar visibilitat a la recerca realitzada per la
institució i els seus membres.
• S’assegura presència a GScholar i Scirus.
 Facilitar la conservació i preservació dels
documents generats per una institució.
 En general, s’acompleix la missió tradicional de les
biblioteques: conservar, organitzar i donar accés al
patrimoni documental.
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
15
3.5 Directoris
 Directory of Open Access Repositories
(http://www.opendoar.org/find.php)
• 2500 repositoris.
 Registry of Open Access Repositories
(http://archives.eprints.org)
• 2500 repositoris
 Buscarepositorios (http://accesoabierto.net/buscarepositorios)
• Àmbit espanyol.
• 73 repositoris.
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
16
Fig. 2. Directori BuscaRepositorios
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
17
4 Revistes en accés obert
 Psycoloquy, Surfaces (1991).
 Stevan Harnard, Jean Claude Guédon, Charles
Bailey, primers impulsors.
 Beneficis de l’OA:
• Scientia marina (CSIC). Periodo 2002-05
- Impacte: 0,64  1,03
- Immediatesa: 0,06  0,55
- Cites: 626  1.247
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
18
4.1 Situació actual
 Directori
• DOAJ (http://www.doaj.org/)
 Revistes OA al món
• 6.500 títols en DOAJ (un 8% del total mundial)
 Distribució per països
• EUA, Brasil, Gran Bretanya, Espanya i India, en las
primeres posicions.
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
19
4.2 Tipologia
 Revistes gratuïtes per a autors i lectors.
• Editors: universitats, organismes públics, etc.
• Exemple: Hipertext.net, BiD, etc.
 Pagament per publicació (paga l’autor).
• Cost: 700-3000 euros
• Freqüent en ciències de la salut.
 Amb pagament per subscripció i opció d’accés
obert (sistema híbrid).
• P.e. Springer Open Choice
 Accés amb període d’embargament.
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
20
4.3 Drets d’explotació
 Necessitat de partida
• ¿Cóm saben els autors si poden dipositar, o no, els
articles que publiquen?
 Directoris
• ROMEo (http://www.sherpa.ac.uk/romeo/)
• Dulcinea (http://www.accesoabierto.net/dulcinea)
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
21
4.3 Drets d’explotació (ii)
 Tipologia (color Sherpa/ROMEO)
• Verd: arxivar pre-print i post-print (ya sigui la versió
corregida de l’autor o el pdf editorial)
• Blau: arxivar post-print
• Groc: arxivar pre-print
• Blanc: no es pot arxivar
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
22
Fig. 3. Directori Dulcinea
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
23
Fig. 4. Drets d’Hipertext.net
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
24
5 Polítiques de suport

Les polítiques són un conjunt de mecanismes
d’intervenció i accions encaminades a aconseguir
un determinat objectiu.

Quin és l’objectiu d’una política OA?
•

Que els investigadors dipositin les seves publicacions
en repositoris o que publiquin en revistes OA.
Qui té la responsabilitat d’impulsar-les?
•
Gestors en política universitària (rectorats de les
universitats, directors de centres de recerca, autoritats
polítiques, etc.).
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
25
5.1 Mecanismes d’intervenció

Es poden establir diferents àmbits:
•
•
•
•
•

Establiment d’infraestructures i serveis
Informació i difusió
Incentivació econòmica
Coordinació institucional
Reglamentació (mandat, obligació)
Directoris sobre polítiques
•
•
•
Melibea (http://www.accesoabierto.net/politicas/)
Juliet (http://www.sherpa.ac.uk/juliet/)
ROARMAP (http://www.eprints.org/openaccess/policysignup/)
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
26
Fig. 5. Directori Melibea
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
27
Fig. 6. Política UPF
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
28
5.2 Darreres novetats
 Mandat UPF (2011)
 RD Doctorat (2011)
• Obligació de dipositar les tesis en repositoris.
• “14.5. Una vez aprobada la tesis doctoral, la universidad se ocupará de su
archivo en formato electrónico abierto en un repositorio institucional y
remitirá, en formato electrónico, un ejemplar de la misma así como toda la
información complementaria que fuera necesaria al Ministerio de Educación
a los efectos oportunos.”
 Ley Ciencia, Tecnología e Innovación (Espanya,
2011)
• Article dedicat a accés obert.
• Obligació de dipòsit de les publicacions derivades de
projectes de recerca amb finançament públic.
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
29
6 Bibliografia

Abadal, Ernest; Melero, Remedios; Abad, Maria Francisca; Villarroya, Anna. “Políticas institucionales
para el fomento del acceso abierto: tipología y buenas prácticas”, Bollettino AIB, June 2009, v. 49, n. 2,
pp. 159-170. http://eprints.rclis.org/16825/

Alonso, Julio; Subirats, Imma; Martínez Conde, Mª Luisa. Informe APEI sobre acceso abierto. Gijón:
Asociación Profesional de Especialistas en Información, 2008.
http://eprints.rclis.org/15107/1/informeapeiaccesoabierto.pdf

Berlin Declaration on Open Access to Knowledge in the Sciences and Humanities. Berlin, 2003.
(http://www.zim.mpg.de/openaccess-berlin/berlindeclaration.htm).

Budapest Open Access Initiative. Budapest, 2002. (http://www.soros.org/openaccess/read.shtml).

Melero, Remedios; Abad García, María Francisca. “Revistas open access: características, modelos
económicos y tendencias”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 20 (juny
2008). (http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=20meler2.htm).

Pinfield, Stephen. "Paying for open access? Institutional funding streams and OA publication charges".
Learned Publishing, vol. 23, no 1, January 2010.

Suber, Peter. What you can do to promote open access. Last revised April 16, 2007.
(http://www.earlham.edu/~peters/fos/do.htm#administrators).

Suber, Peter. Gratis and libre open access. February 2008.
(http://www.earlham.edu/~peters/fos/newsletter/08-02-08.htm).

Suber, Peter. Open access policy options for funding agencies and universities. «SPARC Open Acess
Newsletter», 130, February 2009.
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
30
Moltes gràcies.
E. Abadal. L’accés obert a la ciència
31