La metodologia docent i el crèdit
ECTS als estudis d’Humanitats
La metodologia docent i el crèdit ECTS als estudis
d’Humanitats
Un diagnòstic de la metodologia docent a partir de les
percepcions dels estudiants
13
ANÀLISI DELS ESTUDIS D’HUMANITATS
Maig del 2005
Direcció: Francesc Pedró.
Elaboració tècnica i redacció: Teresa Lloret, Ricard Benito, Francisco Esteban i
Francesc Ponsa.
Aquest informe el podeu trobar en format electrònic a la pàgina web del PQE:
http://www.upf.edu/intranet/pqe
3
Índex
1. Objectius i característiques de l’estudi
pàg. 9
2. Com s’estudia
pàg. 13
3. Com s’ensenya
pàg. 27
4. Valoració del pas per la Universitat
pàg. 33
5. Conclusions
pàg. 37
5
Presentació
L’informe que teniu a les mans és una primera aproximació al diagnòstic sobre la
metodologia docent que forma part del pla de treball del Programa per la Qualitat
Educativa (PQE) en relació amb la seva línia de treball Horitzó Bolonya. Es tracta de recollir
evidències que ens permetin avaluar quina és la metodologia docent predominant a la
nostra Universitat i a cadascuna de les diferents titulacions, tant des de la perspectiva
docent com des de la perspectiva, més ignota fins ara, de l’estudiant. Les preguntes a fernos són moltes, però segurament la més important és: quina és la distància que ens separa
de la metodologia docent preconitzada pel model inspirat en el crèdit europeu? Què fan els
estudiants quan diuen que estudien o quantes hores ho fan, constitueixen interrogants
que, potser inexplicablement, han romàs sense resposta fins ara i que aquí es comencen a
contestar.
L’estudi és el resultat d’un treball intens dut a terme per Francisco Esteban, fins al juliol del
2003, i continuat després amb tant o més ímpetu i dedicació per Ricard Benito i, després,
per Teresa Lloret, amb l’assistència de Francesc Ponsa. I seria injustificable no agrair-los a
tots quatre el volum i la qualitat de la feina feta, amb el suport i les aportacions de la resta
de persones que treballen en els diferents projectes del PQE. També seria inapropiat no
reconèixer la col·laboració rebuda en tot moment del deganat i de la secretaria dels estudis
i, òbviament, dels estudiants que hi han participat.
Aquest és un nou lliurament d’una sèrie que ofereix els resultats de les diferents titulacions
al voltant de la dedicació diària dels estudiants, per cursos i per matèries, amb vista a fer un
càlcul precís de les equivalències de l’actual càrrega lectiva en crèdits ECTS. Esperem,
doncs, que amb aquest estudi que enceta una línia de treball que sens dubte s’estendrà ben
aviat a d’altres universitats del país es pugui contribuir al debat intern que tant el conjunt
de la UPF com cadascun dels estudis han de fer en relació amb les incògnites i les
oportunitats de renovació que ofereix l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
Francesc Pedró
Director acadèmic del PQE
7
1. Objectius i característiques de l’estudi
L’estudi NSSE
En aquest document es presenten les
Durant l’informe es fan nombroses referències
a l’estudi National Survey of Student Engagement (NSSE), que es realitza anualment a diferents colleges i universitats dels EUA, sota la
coordinació de la Universitat d’Indiana, amb
l’objectiu de comparar alguns dels resultats
obtinguts en apartats similars d’ambdós qüestionaris. En concret, es fa referència a les dades de l’Informe Anual de l’any 2002 i, en
particular, les referents a la categoria Baccalaureate Colleges-Liberal Arts, per considerar-la la
més apropiada com a criteri de comparació.
conclusions d’un estudi dut a terme a la
titulació d’Humanitats de la Universitat
Pompeu Fabra (UPF), en relació amb els
processos d’ensenyament i aprenentatge, la
docència dels professors, l’estudi personal
dels estudiants i la seva vida universitària en
general.
En definitiva i, d’acord amb la visió dels
estudiants, quina és la metodologia docent
La raó que justifica aquesta comparació és
l’assumpció que el comportament dels estudiants nord-americans, pel que fa als processos
d’ensenyament i d’aprenentatge, exemplifica
el comportament desitjable en el marc de
l’EEES, si més no en absència d’estudis equivalents en països europeus més avançats en el
procés de convergència europea en ensenyament superior.
emprada a la UPF? Evoluciona curs rere
curs? Quantes hores estudien, a banda
d’anar a classe, els estudiants? Utilitzen
Internet per estudiar? Consulten llibres?
Estan lluny o a prop de tenir les estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
Aquest estudi forma part d’una investigació
més extensa que s’emmarca dins el projecte
Horitzó Bolonya, que està duent a terme el
Programa per la Qualitat Educativa (PQE) i
que té com a objectiu el diagnòstic dels
processos d’ensenyament i aprenentatge
actuals, a les diferents titulacions i cursos,
com a punt de partida per facilitar la
transició cap a un model docent més en
sintonia amb els requeriments pedagògics
de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior
(EEES) i, en particular, del crèdit ECTS.
Es pot obtenir aquest estudi a http://www.iub.edu/~nsse
Quina és la metodologia docent emprada a la UPF? Evoluciona curs rere curs? Quantes hores estudien, a banda d’anar a
classe, els estudiants? Utilitzen Internet per aprendre? Consulten llibres? Estan lluny o a prop de tenir estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
9
2. Fitxes de seguiment
Es tracta de fer un diagnòstic de la
metodologia docent i de la relativa dis-
Les fitxes de seguiment de l’activitat diària
tància que caldrà recórrer a la UPF per
de l’estudiant van ser complimentades
tal de posar en pràctica els principis
durant el segon trimestre del curs 2003-
inspiradors del Conveni de Bolonya.
2004: es va iniciar el 26 de gener i va
Metodologia
finalitzar el 3 d’abril. El trimestre feia tres
Les dades s’han obtingut bàsicament a
ha tres setmanes del trimestre de les quals
través de dues fonts: un qüestionari i unes
no tenim informació, de manera que a
fitxes de seguiment que registren
l’hora d’arribar a unes conclusions, se
l’activitat diària que duen a terme alguns
n’ha fet una extrapolació.
setmanes que havia començat. Per tant, hi
estudiants al llarg del trimestre.
En total, l’estudi comprèn set setmanes
del període lectiu i tres setmanes del
1. Qüestionari
període d’exàmens. Algunes dades del
El qüestionari va ser emplenat durant el
període d’exàmens s’han analitzat per dies
primer trimestre del curs acadèmic 2003-
perquè no tots els estudiants varen tenir
2004 per estudiants de primer, segon i
els mateixos dies d’exàmens. En canvi, les
tercer curs de la titulació d’Humanitats
dades que es presenten del període lectiu
(els estudiants de quart curs no hi van
són per setmanes.
participar per motius aliens a l’estudi). La
Per fer aquest seguiment es van
mostra obtinguda en total és de 157
seleccionar els estudiants a partir de tres
estudiants.
variables: rendiment acadèmic, curs i
estudi. Es van seleccionar inicialment 12
Les preguntes del qüestionari feien
estudiants per cada curs de cada titulació,
referència a diferents aspectes sobre
dels quals quatre són de rendiment alt;
l’experiència universitària dels estudiants.
quatre, de rendiment mitjà, i quatre, de
Constava de 65 preguntes que van
rendiment baix. Aquest criteri s’ha definit
respondre en hores lectives i
a partir de les notes d’accés a la universitat
voluntàriament. Totes les preguntes tenen
en el cas dels estudiants de primer curs i a
quatre possibles respostes: mai, algunes
partir de les notes mitjanes de l’expedient
vegades, sovint i molt sovint, a excepció
acadèmic en la resta d’estudiants.
de la darrera pregunta en què la resposta
s’estructura en intervals de temps.
La categoria de rendiment alt correspon
als quatre estudiants amb la nota més alta
de cada curs; la categoria de rendiment
CURS
n
Primer
81
Segon
38
mitjà, als quatre estudiants situats al
Tercer
38
voltant de la mitjana del conjunt de notes
Total
157
dels estudiants del curs corresponent.
baix, als quatre estudiants amb la nota
més baixa, i la categoria de rendiment
Estudiants participants per curs al qüestionari
10
Però la mostra final obtinguda es
Es considera que quan cal fer referència a
compon d’aquells estudiants de la
la dedicació mitjana dels estudiants és
mostra inicial que voluntàriament van
més representatiu el valor que sorgeix
acabar completant l’estudi
dels qüestionaris perquè van ser
adequadament. Concretament els que
respostos per la totalitat dels estudiants
apareixen al quadre.
que eren a classe el dia que es va
administrar. En canvi, quan es tracta de
Rendiment
acadèmic
conèixer amb detall les variacions en la
Curs
n
Primer
4
3 RA; 1 RM;
Segon
6
4 RA; 1 RM; 2 RB
Tercer
7
3 RA; 1 RM; 3 RB
preferible utilitzar les dades de les fitxes
Quart
10
1 RA; 4 RM; 5 RB
de seguiment. Vista la disparitat dels
Total
32
11 RA; 7 RM; 10 RB
valors entre els obtinguts del qüestionari
dedicació a l’estudi que es donen per
exemple segons el gènere, el rendiment
acadèmic o el dia de la setmana és
i els que procedeixen de les fitxes,
Estudiants participants per curs i rendiment
acadèmic a les fitxes de seguiment
sembla raonable pensar que quan se
sol·licita a un estudiant que faci un
Aquests estudiants van emplenar
seguiment diari de la seva activitat
diàriament dues fitxes; una referent a les
d’estudi, tot i que sembli paradoxal, el
activitats que van realitzar dins de l’aula
més probable és que el mateix
a partir de la metodologia docent
requeriment es tradueixi en una més
emprada pel professor, i una altra
gran dedicació. Per això, les fitxes de
relativa a les accions que l’estudiant fa
seguiment ofereixen un bon mecanisme
fora de l’aula en relació amb els seus
per a l’anàlisi de les variacions en la
hàbits d’estudi personals.
dedicació, però no tant pel que fa al
volum global de dedicació del conjunt
L’estudiant comptabilitza i anota el
dels estudiants.
temps destinat a cada una de les accions
Finalment, convé considerar que atès
que ha realitzat, tant dins de l’aula
que la mostra dels estudiants que van
durant el temps de classe, com fora de
participar no es va voler representativa
l’aula per treballar i preparar-se
del conjunt del curs, sinó només de la
l’assignatura.
tipologia del rendiment, el càlcul de
mitjanes de dedicació a partir de les
El contrast entre una font d’informació i
fitxes de seguiment seria, de totes totes,
l’altra ha permès obtenir algunes dades
inapropiat.
rellevants en relació amb les preguntes
que ens formulàvem inicialment.
Aquestes dades són presentades en
En alguns casos es presenten els resultats
aquest informe agrupades per blocs
del qüestionari; en altres els
temàtics.
corresponents a les fitxes de seguiment, i
en ocasions també, els d’ambdues fonts.
11
2. Com s’estudia?
Per cursos, a primer, pràcticament la
Perfil de l’estudiant d’Humanitats
meitat dels estudiants (46,1%) no
de la UPF
treballen; un 34,2% fan treballs
Abans de descriure els hàbits d’estudi de
esporàdics i un 10,5% treballen durant
l’estudiant d’Humanitats a la UPF, a
els caps de setmana. Destaca el fet que
continuació es presenta el perfil de
no hi ha cap estudiant en aquest curs
l’estudiant participant a l’estudi,
que treballi una jornada completa.
d’aquesta titulació, respecte a dos
El mateix passa a segon curs: no hi ha
aspectes:
cap estudiant que faci jornada completa,
a) Situació laboral de l’estudiant
tot i que en aquest cas, la majoria dels
b) Mitjana d’assignatures que cursa
estudiants, el 41,5%, fan treballs
esporàdics.
durant el trimestre que participa
a l’estudi
A tercer curs, els estudiants es troben
a) Situació laboral de l’estudiant
més repartits; així, un 34,2% no
La majoria d’estudiants d’Humanitats, o
esporàdicament i un 16,2% treballen
bé no treballen, o bé fan treballs de
mitja jornada. Aquesta xifra és la més
manera esporàdica. Així, veiem que el
alta en relació amb els altres cursos en
37,9% dels estudiants se situen en
aquesta opció. I fins i tot en aquest curs,
l’opció de “no treballo” i un 35,4%, en la
hi ha un 6,3% d’estudiants que treballen
de “treballs esporàdics”.
a jornada completa.
Un 13,3% dels estudiants treballen mitja
Per tant, els estudiants que menys
jornada i un 10,4%, els caps de setmana.
treballen mentre estudien són els de
Únicament hi ha un 2,9% dels
primer i segon curs.
treballen, el 33,3% treballen
estudiants que treballen jornada
completa mentre estan cursant els
estudis d’Humanitats.
Situació laboral
Primer
Segon
Tercer
Total
Jornada completa
0,0%
0,0%
6,3%
2,9%
Mitja jornada
9,2%
13,2%
16,2%
13,3%
Caps de setmana
10,5%
11,3%
9,9%
10,4%
Treballs esporàdics
34,2%
41,5%
33,3%
35,4%
No treballo
46,1%
34,0%
34,2%
37,9%
Situació laboral a Humanitats
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
13
dues, que passa a ser en aquest curs del
b) Mitjana d’assignatures que cursen durant el trimestre que
participen a l’estudi
4,5%.
En cap curs no hi ha ni un estudiant
Pel que fa al nombre d’assignatures que
que estigui matriculat de nou
cursa l’estudiant durant el trimestre que
assignatures.
participa a l’estudi, una àmplia majoria
d’estudiants (73,9%) segueixen de cinc
a sis assignatures, mentre que un 21,2%
1. Quin nombre d’hores dedica
en tenen tres o quatre.
l’estudiant a estudiar?
Per cursos, trobem que entre els
En el present apartat s’ofereix una
estimació aproximada del nombre
estudiants de primer hi ha plena
d’hores setmanals que els estudiants
homogeneïtat en el nombre
d’assignatures que cursen, ja que
dediquen a l’estudi fora de l’aula.
pràcticament tots, un 97,4%, afirmen
L’anàlisi ofereix la mitjana d’hores
cursar-ne cinc o sis, mentre que
dedicades pels estudiants a cada
únicament un 2,6% en tenen tres o
titulació a partir de dues fonts: el
quatre.
qüestionari i les fitxes de seguiment. La
primera, amb una mostra de 157
A segon, un 75,9% dels estudiants
estudiants, ofereix més representativitat
cursen cinc o sis assignatures, i un
que la segona, en què la naturalesa del
18,5% en tenen tres o quatre. En aquest
mateix instrument duu a un registre de
curs, també hi ha un 3,7% dels
l’activitat diària sobrevalorat.
estudiants que estan matriculats de set
o vuit assignatures i un 1,9% que en
Però la necessitat de detall en posteriors
tenen només una o dues.
apartats ens fa optar, com a font
principal, per les fitxes de seguiment,
A tercer curs, la xifra d’estudiants que
tot i les seves limitacions.
en cursen tres o quatre augmenta
respecte als altres dos cursos, amb un
35,1%. També augmenten els
estudiants que en tenen només una o
Nombre d’assignatures
Primer
Segon
Tercer
1o2
0,0%
1,9%
4,5%
2,5%
3o4
2,6%
18,5%
35,1%
21,2%
5o6
97,4%
75,9%
56,8%
73,9%
7o8
0,0%
3,7%
3,6%
2,5%
Més de 9
0,0%
0,0%
0,0%
0,0%
Mitjana d’assignatures cursades
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
14
Total
el trimestre feia tres setmanes que havia
1.1. Quin nombre d’hores es dedica a
començat, la setmana que al gràfic
l’estudi en període lectiu?
consta com a 1 correspon a la setmana 4
A banda d’anar a classe, els estudiants
del trimestre. Per tant, les setmanes
d’Humanitats estudien una mitjana de
analitzades van de la 4 a la 10 del
10 hores setmanals al llarg del període
trimestre.
lectiu. Això significa una mitjana diària
d’1,42 hores d’estudi fora de l’aula (1,74
Mentre que durant la quarta setmana del
hores segons les fitxes de seguiment).
trimestre (primera en el gràfic) la
mitjana es troba en 13,79 hores, la
És interessant de destacar que, si
cinquena, sisena i setena setmana
comparem aquestes dades amb les
(segona, tercera i quarta), aquesta
obtingudes a l’NSSE en aquest apartat,
mitjana va disminuint i no es torna a
observem que hi ha diferències
enfilar a aquestes xifres fins a arribar a la
significatives que porten a concloure que
darrera setmana del període lectiu.
els estudiants d’Humanitats de la UPF
Veiem-ne les dades concretes a la taula
dediquen menys hores a l’estudi que els
següent:
estudiants americans.
Mitjanes setmanals d’hores
d’estudi
Concretament, de l’estudi NSSE se’n
desprèn que els estudiants de la categoria
Mitjana setmana 1
13,79 h
Baccalaureate Colleges-Liberal Arts,
Mitjana setmana 2
10,46 h
categoria que inclou els estudiants
Mitjana setmana 3
10,89 h
Mitjana setmana 4
12,14 h
Mitjana setmana 5
11,25 h
tant, si prenem com a referència la
Mitjana setmana 6
12,16 h
mitjana obtinguda del qüestionari, són
Mitjana setmana 7
14,70 h
d’Humanitats, dediquen a l’estudi i a la
preparació de les assignatures una
mitjana de 15,62 hores setmanals. Per
5,62 hores més que els estudiants
Hores d’estudi setmanals per titulació
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de
les fitxes de seguiment)
d’Humanitats de la UPF.
40
A. Evolució de les hores d’estudi durant les
36
set setmanes lectives
32
Segons indiquen les fitxes de seguiment
28
de l’activitat diària de l’estudiant, a
24
mesura que van avançant les setmanes
20
del trimestre, les hores de dedicació dels
16
estudiants van variant. No es pot dir que
12
augmentin progressivament sinó que
8
mostren alts i baixos.
4
0
1 setmana
Per interpretar degudament les dades
3 setmana
2 setmana
que apareixen als gràfics, cal recordar
5 setmana
4 setmana
7 setmana
6 setmana
Mitjana d'hores d´estudi setmanals
que, donat que quan es va iniciar l’estudi
NB: Cal recordar que la setmana 1 correspon a la quarta del
trimestre.
15
B. Com es distribueixen les hores d’estudi
entre els dies de la setmana?
6
Respecte a quins dies de la setmana els
5
estudiants dediquen més hores a l’estudi,
trobem que hi ha força irregularitat en la
4
dedicació a l’estudi al llarg de la
setmana. En tot, els dies en que hi ha
3
una major intensitat són el dilluns i el
2
dimecres. Concretament el dimecres,
amb una mitjana de 2,17 hores.
1
0
El dimarts i el dijous la mitjana es queda
dilluns
en 1,7 hores aproximadament. Per
dimecres
divendres
dimarts
contra, el dia de la setmana que els
dijous
diumenge
dissabte
Mitjana d'hores d´estudi diàries
estudiants acostumen a dedicar menys
hores a l’estudi és el divendres i el
dissabte, que presenten mitjanes d’1,11
hores i 1,52 hores respectivament.
Cal destacar el fet que, si comparem
C. Com varien les hores d’estudi
aquestes dades amb les obtingudes de
l’NSSE, veiem que els estudiants de
a) En funció del rendiment acadèmic
rendiment alt de la UPF s’aproximen a la
Segons les fitxes de seguiment, en la
mitjana general dels estudiants
relació rendiment acadèmic – hores
participants a l’NSSE, que recordem que
d’estudi, es confirma el fet que els
presentaven una mitjana d’hores de
estudiants de rendiment acadèmic alt
dedicació de 15,62.
són els que més hores estudien fora de
l’aula i els que menys ho fan són els de
rendiment baix.
Mitjana d’hores d’estudi
setmanals
Desv.
típ.
Rendiment baix
9,28 h
7,14
Rendiment mitjà
11,17 h
6,01
Rendiment alt
15,5 h
8,1
Rendiment acadèmic
Hores d’estudi setmanals per rendiment acadèmic
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
16
Segons es mostra a la gràfica, els
60
estudiants de rendiment acadèmic alt,
que són els que presenten una mitjana
50
d’estudi més alta, són al mateix temps
els que tenen un comportament més
40
21
dispers. La concentració d’estudiants se
30
situa a la part alta, per sobre de la
mitjana de tots els de la seva categoria.
20
Els de rendiment mitjà per la seva
10
banda, la principal concentració
0
d’estudiants es situa al voltant de la
N=
mitjana, inclús alguns més per sobre. En
9
8
9
Rendiment baix
Rendiment mitjà
Rendiment alt
Mitjana d'hores d´estudi setmanals per rendiment acadèmic
canvi, els de rendiment acadèmic baix,
hi ha més estudiants per sota de la
mitjana.
mitjana, excepte tercer, en què la
b) En funció del curs
majoria d’estudiants es situen per sota de
Quant a la relació entre la mitjana
la mitjana dels del seu curs.
d’hores de dedicació en els diferents
cursos, assenyalar que la mitjana més
alta en les hores de dedicació a l’estudi
Curs
s’obté a tercer curs, molt per sobre de
Mitjana d’hores d’estudi
setmanals
Desv.
Tip.
quart, segons indiquen les fitxes de
Primer
15,5 h
4,58
seguiment. En canvi, la més baixa la
Segon
8,15 h
4,56
trobem a segon curs.
Tercer
16,03 h
7,19
Quart
11,03 h
9,26
Cal destacar que el diferencial d’hores
Hores d’estudi setmanals per cursos
que mostra segon curs respecte als altres
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
cursos és força notable; tercer dobla el
volum d’esforç dels de segon i primer
40
pràcticament també. Aquest fet podria
ser atribuïble a l’eventual
descompensació de la càrrega lectiva
30
entre els cursos.
Si tenim en compte el comportament
20
que es dóna en els diferents cursos,
observem segons la gràfica, que el curs
que mostra una major dispersió és quart,
10
tal como ho evidencia la llargada de la
seva caixa.
0
N=
Tots els cursos mostren una major
4
7
7
10
Primer
Segon
Tercer
Quart
Mitjana d'hores d´estudi setmanals per curs
concentració d’estudiants per sobre de la
17
c) En funció del gènere
40
Pel que fa a la diferència d’hores de
36
dedicació a l’estudi entre els nois i les
32
noies, comprovem segons les fitxes de
28
seguiment, que les noies dediquen un
24
temps superior a l’estudi, amb una
20
mitjana de 12,98 hores setmanals,
16
davant de la mitjana dels nois, que es
12
queda en 10,25 hores.
8
4
Caldria veure si aquest diferencial
0
correlaciona positivament amb els
Dona
resultats acadèmics obtinguts pels nois i
Home
Mitjana hores d´estudi setmanals per gènere
per les noies.
Les noies dediquen un temps superior a
l’estudi que els nois. Caldria veure si aquest
diferencial correlaciona positivament amb
els resultats acadèmics obtinguts pels nois i
per les noies.
18
un volum més baix de dedicació a
1.2. Quina és la dedicació a l’estudi en
l’estudi fora de l’aula.
període d’exàmens?
Com era d’esperar, en les setmanes
En l’altre extrem, és a dir els que menys
prèvies als exàmens, en tots els cursos es
augmenten l’esforç de dedicació són,
mostra un increment en la dedicació a
amb poc diferencial de la resta, els de
l’estudi diari. Tanmateix, d’entre tots els
quart curs. En aquest cas, pot ser que les
cursos, en el que l’augment és més
assignatures de quart, l’avaluació es
destacat és a segon, que incrementa
realitzi de manera més continuada al
unes dues hores la seva dedicació a
llarg del període lectiu, de manera que
l’estudi en aquest període d’exàmens.
no els comporti tanta necessitat
Aquest augment pot venir del fet que,
d’augmentar les hores d’estudi en
en període lectiu, és el curs que mostra
període d’exàmens.
Mitjana d’estudi diari,
les setmanes
d’exàmens
Desv.
típ.
Mitjana d’estudi diari,
les set setmanes
lectives
Desv.
típ.
Variació
d’hores
Primer
3,63 h
0,65
2,21 h
2,22
+ 1,42 h
Segon
3,21 h
0,86
1,16 h
0,65
+ 2,05 h
Tercer
4,18 h
2,42
2,29 h
1,02
+ 1,89 h
Quart
2,77 h
1,59
1,57 h
1,32
+ 1,2 h
Curs
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi en període d’exàmens i en període lectiu
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
dediquen a l’estudi en període lectiu,
A. Varien les hores d’estudi en període
tornen a destacar per l’augment d’hores
d’exàmens en funció del rendiment
d’estudi al llarg del període d’exàmens.
acadèmic?
En general, ja hem vist que les hores de
En aquesta mateixa línia, els estudiants
dedicació a l’estudi augmenten quan
de rendiment acadèmic baix, que són els
arriba l’època de preparar els exàmens,
que durant el període lectiu tenen la
en tots els cursos. Òbviament, però,
mitjana de temps d’estudi més baixa, en
quan es té en compte la variable del
aquest període continuen sense
rendiment acadèmic aquest resultat s’ha
augmentar-la. Per tant les tendències
de matisar. Els estudiants de rendiment
segueixen mantenint-se tant en període
acadèmic alt, que són els que més hores
d’exàmens, com en període lectiu.
Mitjana d’estudi diari,
les setmanes
d’exàmens
Desv.
típ.
Mitjana d’estudi diari,
les set setmanes
lectives
Desv.
típ.
Increment
d’hores
Baix
2,68 h
1,75
1,32 h
1,02
+1,36
Mitjà
3,22 h
0,85
1,59 h
0,85
+1,63
Alt
4,04 h
2,1
2,21 h
1,15
+1,83
Rendiment
acadèmic
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi amb el rendiment acadèmic
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
19
B. Concentració de l’estudi deu dies abans
d’un examen
6
En aquest apartat s’analitza el
comportament de l’estudiant en relació
5
amb una assignatura, com s’ha preparat i
quant ha estudiat per a l’examen. Per
4
fer-ho, s’han tingut en compte 123
3
exàmens de 40 assignatures.
2
Com era d’esperar, quan es produeix una
major concentració d’hores d’estudi
1
d’una determinada assignatura és just
0
intensifiquen més és quan només
di
10
examen. Però quan encara les
9
en
m
xa
l'e
de s
n
ia
D aba
a ans
di
1
ab
es ns
di ba
2
a
es ns
di ba
3
a
es ans
di
4
ab
es ns
di ba
5
a
es ans
di
6
ab
es ns
di ba
7
a
es ans
di
8
ab s
es ban
a
es
di
quatre dies abans del corresponent
queden dos dies per a l’examen.
Mentre que quatre dia abans d’un
examen, la mitjana és d’1,38 hores,
aquesta va augmentant progressivament
fins a situar-se en 2,88 hores dos dies
abans. El valor màxim, 3,25 hores, s’obté
just el dia abans de l’ examen.
Per tant, la concentració d’hores d’estudi
més alta es donaria just un dia abans
d’un examen, mentre que cal afegir que
el mateix dia de l’examen, s’estudia tant
com quatre o cinc dies abans.
La concentració d’hores d’estudi més alta es donaria just un dia abans d’un examen. I el mateix dia
de l’examen, s’estudia tant com quatre o cinc dies
abans.
20
esquemes, o estudiar directament dels
2. Activitats i hàbits d’estudi
apunts de classe, que obtenen valors
En aquest apartat s’ofereix una estimació
entorn al 10% del temps total que
respecte a com acostumen a invertir les
dediquen a estudiar fora de l’aula,
hores que dediquen a l’estudi, els
mentre que la realització d’exercicis
estudiants d’Humanitats. És a dir, quines
pràctics obté un 5,92% del temps.
accions realitzen fora de l’aula i quins
hàbits presenten.
La consulta d’Internet i de l’Aula Global
obté al voltant del 3% del temps.
2.1. En període lectiu
Destaca també l’acció de cercar fonts
En període lectiu, l’activitat a la qual
bibliogràfiques que amb un 3,42% del
més temps dediquen els estudiants
temps d’estudi suposa un percentatge
d’Humanitats a l’hora de preparar-se una
força elevat en comparació del què és
assignatura és a estudiar directament
habitual en la resta de titulacions de la
d’alguna lectura i/o llibre. Concretament
UPF.
aquesta activitat els ocupa un 25,42%
del temps total.
Al quadre següent es mostren els
percentatges de temps que dediquen a
En segon lloc, un 16,81% del temps total
les diferents activitats fora de l’aula, en
d’estudi fora de l’aula fan resums o
període lectiu.
esquemes d’alguna lectura i/o llibre.
En l’altre extrem destaca com a menys
Aquesta activitat és seguida per una de
freqüent l’assistència a tutories
més pràctica, la de realitzar treballs de
individualitzades amb els professors,
curs, a la qual hi destinen un 15,21% del
perquè a diferència de la resta que els
temps setmanal d’estudi.
estudiants declaren menys freqüent,
A continuació, són activitats com passar
suposadament aquesta no hauria de
a net els apunts i fer-ne resums i/o
sortir en aquesta segona llista.
Quantitat de temps
dedicat
Activitats
Estudiar directament d’alguna lectura i/o llibre
25,42%
Fer resums o esquemes d’alguna lectura i/o llibre
16,81%
Fer treballs de curs
15,21%
Estudiar directament dels apunts de classe
10,9%
Passar a net i/o fer resums o esquemes dels apunts de classe
10,74%
Fer exercicis pràctics
5,92%
Consultar i/o utilitzar Internet
3,85%
Cercar fonts bibliogràfiques
3,42%
Consultar i/o utilitzar l’Aula Global
3%
Veure pel·lícules o documentals
2,09%
Assistir a conferències o xerrades
1,04%
Activitats d’estudi que els estudiants declaren com a més freqüents
21
A banda de les tutories, també destaquen
En aquest quadre es recullen aquelles
com a activitats menys freqüents assistir
activitats que pràcticament no fan mai.
a conferències o xerrades i visitar
Com es veu, el percentatge de temps
exposicions.
dedicat és pràcticament nul:
Quantitat de temps
dedicat
Activitats
Altres
0,81%
Visitar exposicions
0,59%
Assistir a la tutoria d’algun professor
0,13%
Percentatge d’activitats d’estudi que els estudiants declaren com a menys freqüents
(Font: Elaboració pròpia segons les fitxes de seguiment)
D’altra banda, segons les dades
Per tant, podríem concloure pel que es
procedents de les enquestes, cal tenir en
desprèn de les enquestes que els
compte que el 98,6% dels estudiants
estudiants treballen i es preparen més les
comenten que mai o només algunes
lectures quan el docent les deixa com a
vegades preparen els exercicis o les
optatives, que no pas quan són
lectures demanades pel professor abans
obligatòries.
d’anar a les classes teòriques. Dels
estudiants participants a l’enquesta, els
Quant a la manera de fer els exercicis i
que menys ho fan són els estudiants de
treballs que han de lliurar, el 34,6% dels
primer curs.
estudiants sovint o molt sovint integren
informació de diverses fonts i recursos a
Pel que fa a les classes pràctiques, el
l’hora de fer un treball. I més de la
percentatge d’estudiants que mai o
meitat dels estudiants, un 56,3% té per
només algunes vegades es preparen la
costum preparar dos o més esborranys
feina abans d’anar a classe és
abans de lliurar els treballs.
pràcticament el mateix.
Esquemes apunts
Respecte a si té algun efecte que es tracti
Estudi apunts
d’activitats obligatòries o voluntàries per
Esquemes llibres
Estudi llibres
fer-les, les dades indiquen que quan són
Exercicis pràctics
lectures obligatòries, les llegeixen i/o les
Treball de curs
Consulta internet
treballen sovint o molt sovint un 56,3%
Consulta Aula Global
dels estudiants, pràcticament la meitat.
Fonts bibliogràfique
Tutories professors
Conferències
En canvi, convé remarcar que, quan
Exposicions
aquestes activitats o lectures són
Pel·lícules
Altres
optatives, els estudiants que les fan
0
sovint o molt sovint són el 82,9%, més
de les tres quartes parts de la classe.
20
40
60
80
% d'hores d´estudi període lectiu
22
100
2.2. En període d’exàmens
A. Quin paper tenen les tutories
individualitzades?
En període d’exàmens, l’activitat que
Com a activitat docent fora de l’aula cal
més fan els estudiants fora de l’aula
parar atenció a com es desenvolupa
canvia, i esdevé l’estudi directe dels
l’acció tutorial. En aquest sentit, pel que
apunts que prenen a classe, acció a la
es demostra a les fitxes de seguiment
qual hi dediquen un 45,7% del temps
diari de l’activitat de l’estudiant, aquest
total.
inverteix molt poc del seu temps
d’estudi, gairebé gens, a anar a tutories
Seguidament, altres activitats que tenen
individualitzades amb els professors,
per costum fer els estudiants durant
concretament un 0,13%. De fet, com ja
aquest període són: en un 17,39% del
hem comprovat anteriorment, és a
temps estudiar directament d’alguna
l’acció que hi dediquen menys temps
lectura i/o llibre i durant un 13,06% del
fora de l’aula.
temps total d’estudi fer resums o
esquemes d’aquestes lectures o llibres.
En canvi, aquestes dades contrasten amb
les que ens ofereixen les enquestes,
A diferència del període lectiu els
segons les quals a la pregunta sobre si
estudiants ja no destinen pràcticament
assistien a les tutories individuals, un
temps a la cerca de fonts bibliogràfiques
69,1% dels estudiants van respondre
per estudiar de cara als exàmens.
anar amb freqüència a les tutories de les
Igualment, tampoc no augmenten el
classes teòriques, i un percentatge no
temps destinat a les tutories
massa diferent, un 58,3%, a les de les
individualitzades amb els professors.
classes pràctiques.
A la consulta d’Internet durant aquest
Quan assisteixen a aquestes tutories
període hi continuen dedicant un 2,02%
individuals, un 82,9% dels estudiants
del temps i a l’Aula Global, un 1,14%.
responen que mai o només algunes
vegades parlen amb els professors sobre
l’assignatura i els dubtes que tenen.
Esquemes apunts
Estudi apunts
Esquemes llibres
Finalment, un 90,4% d’estudiants
Estudi llibres
admeten que mai o únicament algunes
Exercicis pràctics
Treball de curs
vegades en aquestes tutories parlen sobre
Consulta internet
els seus plans de futur, sense mostrar
Consulta Aula Global
Fonts bibliogràfique
diferències significatives entre els cursos.
Tutories professors
Conferències
Exposicions
Pel·lícules
Altres
0
20
40
60
80
% d'hores d´estudi període d´exàmens
23
100
Quan se’ls pregunta si estudien a les
2.3. S’estudia en equip o individualment?
sales d’estudi de la universitat o a les
A casa o a la Universitat?
aules d’informàtica, el percentatge
Segons assenyalen les enquestes, podem
d’estudiants que acostuma a anar-hi
dir que l’estudi i treball de l’estudiant
sovint o molt sovint (42,3%) i el dels
fora de l’aula, basat principalment en
que no utilitzen mai o només algunes
l’estudi de lectures i/o llibres i dels
vegades aquests espais per estudiar està
apunts de classe –segons el que
força igualat (57,7%).
comentàvem en l’anterior apartat–, és
fonamentalment un procés autònom
L’espai que els estudiants no prefereixen
que es duu a terme de manera totalment
massa per estudiar és el de la biblioteca,
individual. Un 83% dels estudiants
ja que un 84,8% admeten no utilitzar-la
responen que mai o únicament algunes
mai o només alguna vegada.
vegades estudien i/o treballen en grup.
A l’NSSE, en canvi, tan sols un 5,5% mai
L’estudi i treball de l’estudiant
fora de l’aula és fonamentalment un procés autònom que
es duu a terme de manera totalment individual. Un 83%
dels estudiants responen que
mai o únicament algunes vegades estudien i/o treballen
en grup.
estudien en grup i el 53,5% dels
estudiants treballen freqüentment amb
companys de classe fora de l’aula.
Respecte al lloc on acostumen a fer-ho,
les dades assenyalen que és
principalment al seu domicili particular.
Un 86,7% dels estudiants responen que
sovint i molt sovint, la majoria,
estudien a casa seva sols.
24
Com hem assenyalat en l’anterior
3. Quin ús es fa dels recursos
apartat, podem comprovar que la
bibliogràfics i de la biblioteca?
biblioteca no és un espai escollit pels
Segons les dades procedents de les
estudiants a l’hora d’estudiar fora de
enquestes, l’ús del servei de préstec de la
l’aula. En tots els cursos la resposta que
biblioteca és esporàdic en tots els cursos.
més estudiants donen és que mai
La majoria d’estudiants coincideixen a
utilitzen la biblioteca com a espai per
afirmar que només treuen llibres de la
estudiar. A primer curs concretament el
biblioteca algunes vegades.
50% dels estudiants; a segon el 40% i a
tercer el 41%.
Destaca d’altra banda el fet que, dels
estudiants de tercer curs, no n’hi ha cap
En els quadres següents es mostren els
que comenti que treu llibres molt
resultats obtinguts en les enquestes
sovint, mentre que a primer només ho
davant les preguntes sobre si treuen
fan molt sovint el 3,8% dels estudiants.
llibres de la Biblioteca i si estudien a la
Biblioteca, en els diferents cursos.
Treus llibres de la Biblioteca?
Primer
Segon
Tercer
Mai
31,6%
2,9%
10,3%
Algunes
vegades
49,4%
62,9%
71,8%
Sovint
15,2%
25,7%
17,9%
Molt sovint
3,8%
8,6%
0%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del
qüestionari)
Estudies a la Biblioteca?
Primer
Segon
Tercer
50%
40%
41,2%
Algunes
vegades
42,1%
31,4%
39,3%
Sovint
6,6%
20%
14,7%
Molt sovint
1,3%
8,6%
2,9%
Mai
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del
qüestionari)
25
En relació amb l’ús de l’Aula Global per
4. Es fa ús dels recursos informàtics
completar el seu estudi i treball
i d’Internet?
personal, un 85,1% dels estudiants no la
fan servir mai o només algunes vegades.
Pel que evidencien les dades del
qüestionari, respecte al fet de si els
estudiants d’Humanitats utilitzen
Cal destacar que a l’NSSE només el 52%
habitualment Internet per completar el
dels estudiants afirma utilitzar
seu treball i estudi personal, s’ha de
freqüentment Internet com a suport per
comentar que una mica més de la
al seu estudi, i que un 17,5% no
meitat dels estudiants enquestats, un
l’utilitza mai. Per tant, els índexs d’ús
69,6%, respon que ho fan sovint o molt
són superiors en el cas de la UPF.
sovint. Només un 5,4% d’entre tots els
estudiants enquestats responen no fer-
Tenint en compte que a l’apartat
ho mai.
d’activitats d’estudi, un 3,6% del temps
d’estudi els estudiants el destinaven a
Tanmateix, pel que fa a l’ús de
cercar fonts bibliogràfiques i que els
l’aplicació d’Internet del correu
percentatges d’ús del servei de préstec
electrònic com a mitjà de comunicació
de la biblioteca, és força escàs, es pot
entre l’estudiant i el professor, quedaria
pensar que habitualment els estudiants
força igualat el percentatge d’estudiants
a l’hora de cercar fonts bibliogràfiques
que en fa un ús habitual (51,3%), amb
utilitzen Internet, més que llibres de la
el dels que pràcticament no l’utilitzen
biblioteca, per a la realització dels seus
(48,7%).
treballs acadèmics o per a l’estudi en
general.
Internet
(Font
d’informació)
Internet
(correu electrònic)
Aula
Global
Ordinador
Mai
5,4%
14%
43,9%
19,5%
Algunes vegades
25%
34,7%
41,2%
66,9%
Sovint
34,5%
27,3%
10,8%
9,1%
Molt sovint
35,1%
24%
4,1%
4,5%
ÚS DE LES NOVES
TECNOLOGIES
Mitjana de tots els cursos
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
26
3. Com s’ensenya?
1. Què passa dins l’aula?
A banda d’aquesta acció docent, el poc
En aquest apartat es presenta una visió
temps restant es destina a altres activitats
aproximada de quina és la metodologia
com ara l’intercanvi de preguntes entre
docent emprada a Humanitats, i en
estudiants i docent, activitat que ocupa
conseqüència com aprenen els estudiants
un 5,49% del temps de classe, o bé la
dins de l’aula.
realització d’exercicis, debats i/o
seminaris, bé siguin individuals, en grups
grans o en grups reduïts, en un 3,41% del
1.1. Les classes teòriques
temps total de classe.
Durant les classes teòriques, l’acció a la
qual els docents d’Humanitats dediquen
Segons es mostra a les fitxes de
més temps és a impartir la lliçó.
seguiment diari, a d’altres activitats
Pràcticament tot el temps de classe, un
docents com poden ser la presentació de
83,96%, el destinen a aquesta acció.
treballs acadèmics per part de l’estudiant,
la visualització de material audiovisual, la
En efecte, escoltar la lliçó i prendre
intervenció d’algun professor o expert o
apunts constitueix actualment el
conferenciant extern, o bé la realització
principal mètode a través del qual es
de proves d’avaluació continuada per a la
dóna l’intercanvi entre estudiant i
nota final, no s’hi dedica pràcticament
professor.
temps (d’un 2% a pràcticament un 0%).
Lliçó del professor
Exercicis
Presentació treballs
Preguntes
Material audiovisual
Intervenció exter.
Proves d'avaluació
Altres
0
20
40
60
80
100
% de temps per activitat a les classes teòriques
27
1.2. Les classes pràctiques
A les classes pràctiques, tot i que l’acció
Lliçó del professor
docent principal continua sent
Exercicis
l’explicació de la lliçó per part del
professor, es redueix molt el temps que
Presentació treballs
s’hi destina i passa a ser la meitat del
Preguntes
temps total de classe, amb un 50,93%.
Material audiovisual
Intervenció exter.
L’activitat que a les classes pràctiques es
Proves avaluació
posa més en pràctica i ocupa força més
temps és la realització d’exercicis, debats
Altres
i/o seminaris. Concretament s’hi dedica
0
un 23,41% del total de temps de classe.
20
40
60
80
100
% de temps per activ. classes pràctiques
Una altra activitat a la que també s’hi
destina més temps és la d’intercanvi de
preguntes entre professor i estudiant. Si a
les classes teòriques s’hi dedicava un
5,49% del temps, ara es dobla el temps i
passa a ocupar un 12,39% del temps
Classes
teòriques
Classes
pràctiques
total de classe. Igualment també es
Lliçó del professor
83,96%
50,93%
dedica més temps a la presentació de
Exercicis, debats i/o
seminaris
3,41%
23,41%
Presentacions de treballs
2,64%
8,32%
Preguntes
5,49%
12,39%
Com veiem, a les classes pràctiques hi ha
Visualització de material
audiovisual
2,33%
1,39%
més varietat d’accions i propostes
Intervenció d’algun professor extern
1,35%
1,3%
Proves d’avaluació continuada
0,19%
0,3%
treballs per part dels estudiants: un
8,32% del temps de classe.
docents que no pas a les classes
teòriques, que estaven centrades en
l’explicació de la lliçó per part del
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de
les fitxes de seguiment)
professor i la presa d’apunts. Ara bé, a
accions com la visualització de material
audiovisual, la intervenció de professors
o experts externs i la realització de
proves d’avaluació continuada segueix
L’activitat que a les classes
pràctiques es posa més en
pràctica i ocupa força
temps és la realització
d’exercicis, debats i/o seminaris.
dedicant-s’hi un temps inferior al 2% de
la classe.
Adjunt es mostra un quadre comparatiu
dels percentatges de temps que es
destinen a cada una de les accions, a les
classes teòriques i a les classes pràctiques.
28
Cal dir que aquests percentatges varien
2. Què fa l’estudiant?
en el cas de les classes pràctiques. En
aquest tipus de classes, el percentatge
2.1. Quan escolta la lliçó del professor i
d’estudiants que responen que sovint o
pren apunts
molt sovint escolten la lliçó del professor
i prenen apunts es queda en un 47,6%,
Què fa, en realitat, l’estudiant quan diu
percentatge molt inferior al de les classes
que escolta el professor i pren apunts?
teòriques.
Del total de temps invertit, en realitat no
sempre pren apunts i, alguns cops, es
De fet, vist des d’un altre angle es podria
manifesta obertament distret. Així, un
dir que la major part del temps la classe
83,9% d’aquest temps els estudiants
funciona com un automatisme de dictat.
prenen apunts mentre escolten la lliçó.
Un 11% del temps, escolten la lliçó però
Tot i que les diferències percentuals
no prenen apunts, i un 5,1% del temps
entre els diferents cursos es pot dir que
es desconcentren mentre s’està fent
no són significatives, sí que cal destacar
aquesta activitat.
que els que presenten un major
percentatge de classe magistral són els de
Ho corrobora el resultat de les enquestes,
tercer, ja que destaca que el percentatge
en les quals un 95,8% dels estudiants
d’estudiants que mai escolten la lliçó del
enquestats afirmen que a les classes
professor i prenen apunts és del 0%. És
teòriques, sempre o gairebé sempre,
interessant, doncs, observar que la
escolten la lliçó i prenen apunts, davant
preeminència de la magistralitat es
d’un 1,4%, que respon no fer-ho mai.
manté fins i tot quan s’arriba als darrers
cursos.
Desconcentrat
5,1%
No he pres apunts
11,0%
He pres apunts
83,9%
29
responen que sovint o molt sovint
2.2. Quan realitza exercicis, debats i/o
participen en la realització d’exercicis
seminaris
amb tot el grup classe a les classes
teòriques. En el cas de les classes
Segons indiquen les fitxes de seguiment,
pràctiques el percentatge d’estudiants
el percentatge de temps total que a classe
que comenten fer-ne amb freqüència és
es destina a la realització d’exercicis,
del 40,9%.
debats i/o seminaris, la major part del
temps es destina a fer exercicis amb tot
Pel que fa a participar en treballs a classe
el grup de classe (57,8%), després un
amb petits grups, tres quartes parts de la
24,2% del temps fan exercicis amb grups
classe (75,4%) responen que mai o
reduïts d’estudiants i un 13,9% del
només algunes vegades ho fan. A les
temps els fan individualment.
classes pràctiques aquest percentatge es
redueix fins al 44,9%. Per tant, en
Per últim, el percentatge de temps que
aquestes classes, segons la percepció dels
els estudiants estan desconcentrats
estudiants, el treball en petits grups es
respecte al total de temps que es dedica a
realitza amb més freqüència.
fer aquesta activitat és d’un 4%.
Les dades procedents de les enquestes
indiquen que un 16,9% dels estudiants
desconcentrat/da
exercici individual
4,0%
13,9%
grup reduït
24,2%
tota la classe
57,8%
30
Finalment, durant un 9,4% l’estudiant
2.3. Quan es fan presentacions de treballs
està desconcentrat mentre es fa aquesta
Del temps que es destina a classe a la
activitat a classe.
presentació de treballs, l’estudiant
presenta el seu treball acadèmic durant
Ho confirma el resultat de les enquestes,
un breu espai de temps (9,6%). El que fa
segons les quals el 21,8% dels estudiants
la major part del temps (81%) és escoltar
a les classes teòriques comenta presentar
la presentació d’un company.
treballs amb freqüència i, força igualat,
un 33%, respon fer-ho a les pràctiques.
desconcentrat/da
9,4%
he presentat
Desco. preg. estu.
9,6%
18,3%
Preguntes professor
Desco. preg. prof.
33,7%
5,5%
Preguntes estudiants
he escoltat
42,5%
81,0%
Presentacions
Preguntes
2.4. Quan es fan preguntes
Pel que fa als resultats obtinguts en les
enquestes, comentar que un 16,4% dels
Del temps que es dedica a classe a
estudiants afirmen que sovint o molt
l’intercanvi de preguntes entre professor i
sovint fan preguntes a les classes
estudiant, un 33,7% és el professor qui fa
teòriques i un 70,9%, percentatge molt
preguntes a l’estudiant i un 42,5% són els
superior, ho fan a les pràctiques. Per tant,
estudiants, al seu torn, qui fan preguntes
entenem que a les classes pràctiques,
al professor.
durant el torn de preguntes, els
estudiants participen més.
Respecte al temps que passen
desconcentrats mentre es fan preguntes,
A l’NSSE la freqüència amb què els
un 18,3% del temps els estudiants es
estudiants pregunten a classe o
desconcentren quan són els mateixos
contribueixen a les discussions és molt
companys qui pregunten al professor i
elevada: els estudiants que no pregunten
quan és el professor qui pregunta es
mai a classe representen només l’1%
desconcentren menys: un 5,5% del
mentre que el 74,5% ho fan
temps.
habitualment.
31
En aquest sentit, si tenim en compte el
2.5. Quant de temps està l’estudiant
temps total que els estudiants han estat
desconcentrat a classe?
desconcentrats respecte a la durada total
En les diferents activitats que
de la classe, podem dir que durant una
desenvolupa l’estudiant dins de l’aula,
mitjana del 6% del temps total de classe
també s’ha anat comptabilitzant quant
l’estudiant es desconcentra del que s’està
de temps l’estudiant perd l’atenció i es
fent. Es tracta d’un percentatge molt
desconcentra.
reduït i que inevitablement augmenta a
mesura que la durada de les sessions
esdevé més llarga.
% desconcentrat
6,0%
Durant una mitjana del 6%
del temps l’estudiant es troba desconcentrat del que
s’està fent a classe.
% concentrat
94,0%
D’altra banda, és interessant comprovar
Respecte a quina és l’activitat durant la
que són els estudiants de rendiment
qual l’estudiant passa més temps
acadèmic mitjà aquells qui amb més
desconcentrat, és mentre l’estudiant fa
facilitat es desconcentren. En canvi, els
preguntes al professor, acció en la qual
que es mostren més atents, tot i que amb
es desconcentra un 18,3% del temps. Per
molt poca diferència, són els de
contra, quan es mostra més interessat és
rendiment baix.
quan es fan exercicis a classe.
Activitats
Rendiment
acadèmic
% temps
desconcentrat
Mitjana
Desv.
Tip.
Rendiment baix
5,27%
4,19
Exercicis
Rendiment mitjà
7,04%
4,52
Presentació de treballs
9,4%
Rendiment alt
6,96%
3,63
Preguntes: L’estudiant fa preguntes
al professor
18,3%
Preguntes: El professor contesta als
estudiants
5,5%
Lliçó del professor
Temps de desconcentració a classe per rendiment acadèmic
(Font: elaboració pròpia a partir de les dades obtin-
5,1%
4%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de
les fitxes de seguiment)
gudes de les fitxes de seguiment)
32
4. Valoració del pas per la Universitat
importants o fonamentals d’una matèria
1. Quines habilitats i competències
o assignatura. Així ho comenten un
creu l’estudiant que desenvolupa al
82,3% dels estudiants.
llarg dels estudis?
Pel que fa a l’habilitat que ocupa el
La informació d’aquest apartat ha estat
tercer lloc, és la de fer judicis personals
extreta únicament de les enquestes
de valor sobre els continguts i treure’n
passades als estudiants. D’acord amb les
les pròpies conclusions.
dades obtingudes per aquesta font, una
de les habilitats que més creuen
Destaca d’altra banda el fet que
desenvolupar els estudiants
l’habilitat d’aplicar els continguts que
d’Humanitats al llarg de tots els cursos és
aprenen a situacions de la vida
la d’analitzar els elements bàsics que
professional i real no és pas una de les
constitueixen una teoria, una idea o el
que més estudiants creuen haver assolit
treball d’un autor. Concretament un
al llarg dels seus estudis. Aquesta
82,5% dels estudiants destaquen que les
habilitat queda en cinquè lloc en el
diferents assignatures que han cursat
rànquing, amb un 54,1% dels estudiants,
han fomentat aquesta habilitat.
que consideren haver-la desenvolupat
“sovint o molt sovint”.
Molt igualat és el percentatge
d’estudiants que creuen que l’habilitat
En canvi,, l’habilitat que els estudiants
que han desenvolupat més és la
perceben que s’ha treballat menys al
d’organitzar la informació per després
llarg de les assignatures que han cursat
relacionar-la amb altres continguts de la
és la de memoritzar conceptes, noms,
mateixa assignatura o d’altres i la de
teories i mètodes, per tal de després dir-
sintetitzar informació per tal d’aprendre
los de la millor manera possible.
els conceptes, els fets o les teories més
Una de les habilitats que més creuen desenvolupar
els estudiants d’Humanitats al llarg de tots els cursos és la d’analitzar els elements bàsics que constitueixen una teoria, una idea o el treball d’un autor.
33
A continuació es mostren els
habilitats i les competències
percentatges d’estudiants que consideren
assenyalades, al llarg dels seus estudis, en
que sovint o molt sovint han assolit les
un rànquing que va de més a menys.
Habilitat
Percentatge
Analitzar els elements bàsics que constitueixen una teoria, una idea,
una experiència o el treball d’un autor
82,5%
Organitzar la informació per després relacionar-la amb altres continguts de la mateixa assignatura o d’altres
82,3%
Fer judicis personals de valor sobre els continguts i treure’n les pròpies conclusions
71,5%
Sintetitzar informació de manera que aprenguin els conceptes, els
fets o les teories més importants i fonamentals d’una matèria o assignatura
64,5%
Aplicar els continguts que aprenen a situacions de la vida professional
i real
54,1%
Examinar casos particulars, presentats pel professor, i que aprofundeixi en tots els seus components, conseqüències, implicacions
48,3%
Memoritzar conceptes, noms, teories i mètodes, de manera que després els sàpiga dir de la millor manera possible
34%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
bona educació i un bon bagatge cultural.
2. Com valora el seu pas per la
Aquesta és l’habilitat més valorada per
Universitat i com creu que l’ajudarà
un 90,7% dels estudiants.
de cara al seu futur professional?
En segon lloc també creuen que el pas
Aquest apartat es divideix en dos blocs
per la Universitat els permetrà adquirir
diferenciats. El primer fa referència al
competències personals per viure en un
grau d’utilitat potencial que els
entorn multicultural, la qual cosa els
estudiants atorguen a les principals
servirà de cara al seu futur professional.
competències adquirides a la Universitat
Un 88,4% dels estudiants d’Humanitats
de cara al seu futur professional. El segon
valoren aquesta opció.
bloc s’aproxima al nivell de participació
dels estudiants en les diferents activitats
En tercera posició, un 85,3% dels
que es desenvolupen a la Universitat,
estudiants creuen que a la Universitat
fora de l’aula.
aprenen a pensar d’una manera crítica,
analítica i reflexiva i que aquest fet els
Els estudiants consideren que el seu pas
ajudarà en el seu desenvolupament
per la universitat els ajudarà, pel que fa
professional.
al seu futur professional, a adquirir una
Un 90,7% dels estudiants considera que el seu pas
per la universitat els ajudarà, pel que fa al seu futur
professional, a adquirir una bona educació i un bon
bagatge cultural.
34
Un 66,6% dels estudiants consideren que
futur professional, són la de treballar en
sovint o molt sovint a la Universitat hi
equip amb d’altres companys –tal com es
han desenvolupat habilitats
posava de manifest en el poc hàbit que
professionals que els han de permetre
presentaven els estudiants a l’hora
aconseguir una feina vinculada als seus
d’estudiar en grup fora de l’aula–, i
estudis. Aquesta competència que
d’altra banda la d’utilitzar les noves
d’entrada podria semblar una de les més
tecnologies d’una manera efectiva.
valorades pels estudiants universitaris,
no és així, ja que si les ordenem tenint
En el quadre següent observem els
en compte les altres que hem descrit
percentatges obtinguts en les respostes
anteriorment, aquesta queda en novena
“Sovint o Molt sovint” respecte a un
posició.
conjunt de competències i habilitats en
la pregunta: “Penso que el meu pas per
Finalment, les competències que els
la Universitat com a estudiant
estudiants valoren menys adquirir en el
m’ajudarà, pel que fa al meu futur
seu pas per la Universitat de cara al seu
professional, a...”:
Percentatge
COMPETÈNCIES
Adquirir una bona educació i un bon bagatge cultural en
general
90,7%
Adquirir competències personals per viure en un entorn
multicultural
88,4%
Pensar d’una manera crítica, analítica i reflexiva
85,3%
Escriure d’una manera correcta i efectiva
85,2%
Aprendre de manera autònoma, per mi mateix
82,4%
Parlar d’una manera clara i entenedora
80,6%
Desenvolupar i consolidar el meu codi ètic i de valors
79,4%
Comportar-me com un ciutadà democràtic, compromès i
respectuós amb la comunitat en la qual visc
71,8%
Tenir les habilitats necessàries per aconseguir i desenvolupar una feina vinculada amb els meus estudis
66%
Analitzar i solucionar d’una manera efectiva els problemes
que se’m presentin
60,7%
Treballar en equip amb d’altres companys
47%
Utilitzar les noves tecnologies d’una manera efectiva
34%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
35
companys al voltant de qüestions que
2.1. Altres qüestions relatives a la vida
sorgeixen a classe, quan estan fora de
universitària en general
l’aula. A l’NSSE el percentatge és molt
El 86,1% dels estudiants afirmen no
semblant, amb un 69,5%.
participar mai o només algunes vegades
en altres activitats universitàries que no
Un 65% dels estudiants afirmen que
siguin les classes amb professors i
sovint o molt sovint mantenen xerrades
companys. Però malgrat que aquesta
serioses amb companys que tenen idees
participació és força escassa, cal tenir
personals diferents. I pràcticament la
presents altres tipus d’activitats dins la
meitat dels estudiants, un 47,1%, solen
Universitat de caire informal.
ajudar altres companys fora de l’aula
quan tenen problemes amb alguna
Per exemple, el 62,1% dels estudiants
assignatura.
discuteixen freqüentment amb els seus
Les competències que els estudiants creuen que menys
servei els hi faran en el seu futur professional són la de
treballar en equip amb d’altres companys i la d’utilitzar
les noves tecnologies d’una manera efectiva.
36
5. Conclusions
Període d’exàmens
1. Caracterització del model
Com era d’esperar, quan es produeix una
d’aprenentatge de l’estudiant
major concentració d’hores d’estudi
d’Humanitats de la UPF
d’una determinada assignatura és just
quatre dies abans del corresponent
1.1. Quant i com estudien fora de l’aula els
examen. Però quan encara les
estudiants?
intensifiquen més és quan només
queden dos dies per a l’examen.
Període lectiu
A banda d’anar a classe, els estudiants
Mentre que quatre dia abans d’un
d’Humanitats estudien una mitjana de
examen, la mitjana és d’1,38 hores,
10 hores setmanals al llarg del període
aquesta va augmentant progressivament
lectiu. Això significa una mitjana diària
fins a situar-se en 2,88 hores dos dies
d’1,42 hores d’estudi fora de l’aula.
abans. El valor màxim, 3,25 hores, s’obté
just el dia abans de l’ examen.
En període lectiu, l’activitat a la qual
més temps dediquen els estudiants
Per tant, la concentració d’hores d’estudi
d’Humanitats a l’hora de preparar-se una
més alta es donaria just un dia abans
assignatura és a estudiar directament
d’un examen, mentre que el mateix dia
d’alguna lectura i/o llibre. Concretament
de l’examen, s’estudia tant com quatre o
aquesta activitat els ocupa un 25,42%
cinc dies abans.
del temps total.
En període d’exàmens, l’activitat que
En segon lloc, un 16,81% del temps total
més fan els estudiants fora de l’aula
d’estudi fora de l’aula fan resums o
canvia, i esdevé l’estudi directe dels
esquemes d’alguna lectura i/o llibre.
apunts que prenen a classe, acció a la
qual dediquen un 45,7% del temps total.
Aquesta activitat és seguida per una de
més pràctica, la de realitzar treballs de
A l’hora d’estudiar de cara als exàmens,
curs, a la qual hi destinen un 15,21% del
els estudiants d’Humanitats dediquen
temps setmanal d’estudi.
molt poc temps a cercar fonts
A continuació, són activitats com passar
a net els apunts i fer-ne resums i/o
esquemes, o estudiar directament dels
apunts de classe, que obtenen valors
entorn al 10% del temps total que
dediquen a estudiar fora de l’aula,
mentre que la realització d’exercicis
pràctics obté un 5,92% del temps.
37
bibliogràfiques, tot i que durant un
mentre que a primer només ho fan molt
17,39% del temps estudien directament
sovint el 3,8% dels estudiants.
d’alguna lectura i/o llibre i durant un
13,06% del temps total d’estudi fan
Pel que evidencien les dades del
resums o esquemes d’aquestes lectures o
qüestionari, respecte al fet de si els
llibres. Per tant, es pot pensar que durant
estudiants d’Humanitats utilitzen
aquesta època, els estudiants ja no
habitualment Internet per completar el
destinen temps a aquestes cerques de
seu treball i estudi personal, s’ha de
fonts bibliogràfiques sinó que ja les
comentar que una mica més de la meitat
tenen identificades i el que fan és
dels estudiants enquestats, un 69,6%,
treballar-les.
respon que ho fan sovint o molt sovint.
Només un 5,4% d’entre tots els
Tant en període lectiu com en període
estudiants enquestats responen no fer-
d’exàmens, l’estudi i el treball de les
ho mai.
assignatures és fonamentalment un
procés autònom que es duu a terme de
manera totalment individual. Un 83%
dels estudiants responen que mai o
únicament algunes vegades estudien i/o
treballen en grup.
Respecte al lloc on acostumen a fer-ho
les dades assenyalen que és
principalment al seu domicili particular.
Un 86,7% dels estudiants responen que
sovint i molt sovint, la majoria, estudien
a casa seva sols. La biblioteca no és un
espai escollit pels estudiants a l’hora
d’estudiar. En tots els cursos la resposta
que més estudiants donen és que mai
Tanmateix, pel que fa a l’ús de
utilitzen la biblioteca com a espai per
l’aplicació d’Internet del correu
estudiar-hi.
electrònic com a mitjà de comunicació
entre l’estudiant i el professor, quedaria
Segons les dades procedents de les
força igualat el percentatge d’estudiants
enquestes, l’ús del servei de préstec de la
que en fa un ús habitual (51,3%), amb el
biblioteca és esporàdic en tots els cursos.
dels que pràcticament no l’utilitzen
La majoria d’estudiants coincideixen a
(48,7%).
afirmar que només treuen llibres de la
biblioteca algunes vegades. Destaca
En relació amb l’ús de l’Aula Global per
d’altra banda el fet que, dels estudiants
completar el seu estudi i treball personal,
de tercer curs, no n’hi ha cap que
un 85,1% dels estudiants no la fan servir
comenti que treu llibres molt sovint,
mai o només algunes vegades.
38
L’estudiant destina molt poc del seu
presenta el seu treball acadèmic durant
temps d’estudi, gairebé gens, a anar a
un breu espai de temps (9,6%). El que fa
tutories individualitzades amb els
la major part del temps (81%) és escoltar
professors, concretament un 0,13% del
la presentació d’un company.
seu temps. De fet, és l’acció a la qual
menys temps hi dediquen els estudiants
Finalment, durant un 9,4% l’estudiant
fora de l’aula.
està desconcentrat mentre es fa aquesta
activitat a classe.
Ho confirma el resultat de les enquestes,
1.2. Quant i com aprenen dins de l’aula els
segons les quals el 21,8% dels estudiants
estudiants?
a les classes teòriques comenta presentar
L’activitat principal que fan els
treballs amb freqüència i, força igualat,
estudiants d’Humanitats dins de l’aula és
un 33%, respon fer-ho a les pràctiques.
escoltar la lliçó del professor i prendre
apunts o escoltar la lliçó simplement
Del temps que es dedica a classe a
(sense prendre apunts). També dediquen
l’intercanvi de preguntes entre professor
força temps a l’intercanvi de preguntes
i estudiant, un 33,7% és el professor qui
entre professor i estudiant.
fa preguntes a l’estudiant i un 42,5% són
els estudiants, al seu torn, qui fan
Segons indiquen les fitxes de seguiment,
preguntes al professor.
el percentatge de temps total que a classe
es destina a la realització d’exercicis,
L’activitat principal que
fan els estudiants
d’Humanitats dins de
l’aula és escoltar la lliçó
del professor i prendre
apunts.
debats i/o seminaris, la major part del
temps es destina a fer exercicis amb tot
el grup de classe (57,8%), després un
24,2% del temps fan exercicis amb grups
reduïts d’estudiants i un 13,9% del
temps els fan individualment.
Segons les dades procedents de les
enquestes, en relació a la participació en
Un 16,4% dels estudiants afirmen que
treballs a classe amb petits grups, tres
sovint o molt sovint fan preguntes a les
quartes parts de la classe (75,4%)
classes teòriques i un 70,9%, percentatge
responen que mai o només algunes
molt superior, ho fan a les pràctiques.
vegades ho fan. A les classes pràctiques
Per tant, entenem que a les classes
aquest percentatge es redueix fins al
pràctiques, durant el torn de preguntes,
44,9%. Per tant, en aquestes classes,
els estudiants participen més.
segons la percepció dels estudiants, el
treball en petits grups es realitza amb
Durant una mitjana del 6% del temps
més freqüència.
total de classe, l’estudiant es
desconcentra del que s’està fent.
Del temps que es destina a classe a la
Respecte a quina és l’activitat durant la
presentació de treballs, l’estudiant
qual l’estudiant passa més temps
(Segueix a la pàgina 41)
39
NSSE
UPF (Humanitats)
Els estudiants de l’NSSE dediquen una mitjana de
15,62 hores setmanals a l’estudi i preparació de les
assignatures.
A banda d’anar a classe, els estudiants
d’Humanitats estudien una mitjana de 10 hores
setmanals al llarg del període lectiu. Això significa
una mitjana diària d’1,42 hores d’estudi fora de
l’aula.
Més de la meitat dels estudiants estudien habitualment amb companys fora de l’aula per preparar els
treballs de classe. Concretament un 53,5%.
Els estudiants d’Humanitats estudien habitualment
individualment. Els que estudien i/o treballen en
grup són el 17%.
A classe, els estudiants fan moltes preguntes i participen activament en els debats i les discussions
que s’hi generen. El 74,5% dels estudiants fan preguntes a classe habitualment, percentatge que ha
augmentat fins al 80% en el darrer curs.
Un 16,4% dels estudiants afirmen que sovint o molt
sovint fan preguntes a les classes teòriques i un
70,9%, percentatge molt superior, ho fan a les
pràctiques. A classe, el temps que es destina a la
formulació de preguntes entre els professors i els
estudiants és d’un 5,49% a les classes teòriques i
d’un 12,39% a les pràctiques.
El 46,5% dels estudiants fan presentacions a classe freqüentment. En el darrer curs dels estudis, la
freqüència s’incrementa fins a un 63% dels estudiants, mentre que aquells que mai realitzen aquesta
activitat a classe l’últim curs representen tan sols
un 2%.
El 21,8% dels estudiants afirmen fer presentacions
sovint o molt sovint a les classes teòriques i a les
pràctiques, un 33%. A les classes teòriques un
2,64% del temps el destinen a fer presentacions de
treballs, mentre que a les pràctiques s’hi dedica un
8,32%.
La meitat dels estudiants utilitzen freqüentment
Internet per completar el seu estudi personal i els
seus treballs. Això no obstant, un 17,5% assegura
que no l’utilitza mai amb aquesta finalitat.
Els estudiants fan un ús força elevat de les noves
tecnologies. Un 69,6% afirma utilitzar Internet sovint o molt sovint per completar el seu treball i estudi personal. Només un 5,4% no l’utilitza mai.
Els estudiants discuteixen molt fora de l’aula sobre
idees sorgides a classe, ja que el 69,5% ho fa habitualment.
El percentatge d’estudiants que freqüentment discuteix amb els companys sobre les idees que sorgeixen a classe és d’un 62,1%.
El 60,5% dels estudiants habitualment comenten
amb els professors els treballs i materials acadèmics. D’una altra banda, els estudiants de l’últim
curs dels estudis parlen més amb el seu tutor sobre els seus plans de futur professionals.
Segons les fitxes de seguiment diari, el temps invertit en l’assistència a tutories ocupa un 0,13% del
seu temps total d’estudi. A les tutories pràcticament
no parlen sobre el seu futur professional. Aquesta
és una tendència general en tots els cursos.
40
(ve de la pàgina 39)
En canvi, la utilització de les noves
desconcentrat, és mentre l’estudiant fa
tecnologies és un aspecte en el qual cal
preguntes al professor, acció en la qual
reconèixer també la situació
es desconcentra un 18,3% del temps. Per
d’avanguarda de la UPF respecte altres
contra, quan es mostra més interessat és
universitats del país.
quan es fan exercicis a classe.
Addicionalment, el quadre de la pàgina
anterior presenta les principals
diferències entre el comportament dels
estudiants d’Humanitats de la UPF i el
predominant als Estats Units en àmbits
acadèmics equivalents.
L’interès d’aquesta comparació rau a
situar com a referent del comportament
d’un estudiant sota el paradigma del
crèdit ECTS el d’un estudiant nordamericà. Si es compara llavors, seguint la
taula, el comportament dels estudiants
UPF, queda clar que alguns dels aspectes
en els quals els estudiants nordamericans mostren una certa superioritat
és en la interacció personal entre
estudiants i professor, que és sovintejada
allí i pràcticament inexistent aquí, cosa
que es fa molt evident tant en la
dinàmica de la classe a l’aula com en la
tutorització personal. També és molt
important el treball i l’estudi en equip,
que contrasta fortament amb la pràctica
més individualista i aïllada dels
estudiants a la UPF.
El treball i l’estudi en equip dels estudiants nord-americans contrasta fortament amb la pràctica més individualista i aïllada dels de la UPF.
41
A les classes pràctiques, tot i que l’acció
2. Caracterització del model docent
docent principal continua sent
als estudis d’Humanitats de la UPF
l’explicació de la lliçó per part del
Durant les classes teòriques, l’acció a la
professor, es redueix molt el temps que
qual els docents d’Humanitats dediquen
s’hi destina i passa a ser la meitat del
més temps és a impartir la lliçó.
temps total de classe, amb un 50,93%.
Pràcticament tot el temps de classe, un
L’activitat que a les classes pràctiques es
83,96%, el destinen a aquesta acció.
posa més en pràctica i ocupa força més
Durant les classes teòriques, l’acció a la
temps és la realització d’exercicis, debats
qual els docents d’Humanitats dediquen
i/o seminaris. Concretament s’hi dedica
més temps és a impartir la lliçó.
un 23,41% del total de temps de classe.
Pràcticament tot el temps de classe, un
Una altra activitat a la que també s’hi
83,96%, el destinen a aquesta acció.
destina més temps és la d’intercanvi de
En efecte, escoltar la lliçó i prendre
preguntes entre professor i estudiant. Si a
apunts constitueix actualment el
les classes teòriques s’hi dedicava un
principal mètode a través del qual es
5,49% del temps, ara es dobla el temps i
dóna l’intercanvi entre estudiant i
passa a ocupar un 12,39% del temps
professor.
total de classe. Igualment també es
dedica més temps a la presentació de
A banda d’aquesta acció docent, el poc
treballs per part dels estudiants: un
temps restant es destina a altres
8,32% del temps de classe.
activitats com ara l’intercanvi de
preguntes entre estudiants i docent,
Com veiem, a les classes pràctiques hi ha
activitat que ocupa un 5,49% del temps
més varietat d’accions i propostes
de classe, o bé la realització d’exercicis,
docents que no pas a les classes
debats i/o seminaris, bé siguin
teòriques, que estaven centrades en
individuals, en grups grans o en grups
l’explicació de la lliçó per part del
reduïts, en un 3,41% del temps total de
professor i la presa d’apunts.
classe.
Ara bé, a accions com la visualització de
Segons es mostra a les fitxes de
material audiovisual, la intervenció de
seguiment diari, a d’altres activitats
professors o experts externs i la
docents com poden ser la presentació de
realització de proves d’avaluació
treballs acadèmics per part de
continuada segueix dedicant-s’hi un
l’estudiant, la visualització de material
temps inferior al 2% de la classe.
audiovisual, la intervenció d’algun
professor o expert o conferenciant
extern, o bé la realització de proves
d’avaluació continuada per a la nota
final, no s’hi dedica gaire temps (d’un
2% a pràcticament un 0%).
42
per la Universitat els permetrà adquirir
3. Què suposa pels estudiants el pas
competències personals per viure en un
per la UPF
entorn multicultural, la qual cosa els
Una de les habilitats que més creuen
servirà de cara al seu futur professional.
desenvolupar els estudiants
Un 88,4% dels estudiants d’Humanitats
d’Humanitats al llarg de tots els cursos és
valoren aquesta opció.
la d’analitzar els elements bàsics que
constitueixen una teoria, una idea o el
Un 66,6% dels estudiants consideren que
treball d’un autor. Concretament un
sovint o molt sovint a la Universitat hi
82,5% dels estudiants destaquen que les
han desenvolupat habilitats
diferents assignatures que han cursat
professionals que els han de permetre
han fomentat aquesta habilitat.
aconseguir una feina vinculada als seus
estudis. Aquesta competència que
Molt igualat és el percentatge
d’entrada podria semblar una de les més
d’estudiants que creuen que l’habilitat
valorades pels estudiants universitaris,
que han desenvolupat més és la
no és així, ja que si les ordenem tenint
d’organitzar la informació per després
en compte les altres que hem descrit
relacionar-la amb altres continguts de la
anteriorment, aquesta queda en novena
mateixa assignatura o d’altres i la de
posició.
sintetitzar informació per tal d’aprendre
els conceptes, els fets o les teories més
Finalment, les competències que els
importants o fonamentals d’una matèria
estudiants valoren menys adquirir en el
o assignatura. Així ho comenten un
seu pas per la universitat de cara al seu
82,3% dels estudiants.
futur professional, són la de treballar en
equip amb d’altres companys –tal com es
Destaca d’altra banda el fet que
posava de manifest en el poc hàbit que
l’habilitat d’aplicar els continguts que
presentaven els estudiants a l’hora
aprenen a situacions de la vida
d’estudiar en grup fora de l’aula–, i
professional i real no és pas una de les
d’altra banda la d’utilitzar les noves
habilitats que més estudiants creuen
tecnologies d’una manera efectiva.
haver assolit al llarg dels seus estudis.
Aquesta habilitat queda en cinquè lloc
El 86,1% dels estudiants afirmen no
en el rànquing, amb un 54,1% dels
participar mai o només algunes vegades
estudiants, que consideren haver-la
en altres activitats universitàries que no
desenvolupat “sovint o molt sovint”.
siguin les classes amb professors i
companys. Però malgrat que aquesta
Els estudiants consideren que el seu pas
participació és força escassa, cal tenir
per la universitat els ajudarà, pel que fa
presents altres tipus d’activitats dins la
al seu futur professional, a adquirir una
Universitat de caire informal.
bona educació i un bon bagatge cultural.
Aquesta és l’habilitat més valorada per
Per exemple, el 62,1% dels estudiants
un 90,7% dels estudiants.
discuteixen freqüentment amb els seus
companys al voltant de qüestions que
sorgeixen a classe, quan estan fora de
En segon lloc també creuen que el pas
l’aula.
43
• Els nivells d’interacció entre estudiants
4. Valoració final: la distància
i professors, tant a l’aula (dinamisme de
respecte del mètode Bolonya
la classe i discussió) com fora (tutoria)
són força baixos, tot i que cal dir que a
La voluntat d’aquest estudi ha estat
les classes pràctiques augmenta força el
elaborar un diagnòstic dels processos
temps d’intercanvi de preguntes entre
d’ensenyament i d’aprenentatge de la
professor i estudiant.
titulació d’Humanitats, prenent com a
referència el model que inspira l’Espai
• El recurs a la biblioteca, que és
Europeu d’Ensenyament Superior.
indicatiu d’un comportament d’estudi
orientat a la recerca, al contrast i a
l’ampliació, també és força baix.
Després de l’anàlisi, queden molt clars
quatre aspectes:
En tot, es pot concloure que caldrà una
revisió sistemàtica de les metodologies
• Caldrà fer per manera d’augmentar el
docents, resituant el paper de la
volum d’hores de dedicació a l’estudi per
magistralitat i traient més partit de les
part dels estudiants per acostar-se al que
interaccions, i que a la vegada permeti
serà típic un cop s’hagi tancat el procés
orientar adequadament el treball
de convergència (entorn a les 40 hores
personal de l’estudiant. En el cas
setmanals). No obstant això, continuen
d’aquesta titulació, el volum actual de
sent predominants les hores de lliçó i no
dedicació a l’estudi constitueix un
pas les d’estudi personal.
indicador que la demanda de treball a
l’estudiant no és suficient tenint en
• Els mètodes predominants
compte el que es requereix en el procés
d’ensenyament emfasitzen, segurament
de convergència.
de manera excessiva, la magistralitat i
indueixen a un comportament
Per tant, la qüestió que caldrà entomar
d’aprenentatge que, en essència, es
adequadament és com l’aprenentatge de
limita a la recopilació d’apunts i al seu
l’estudiant es reorienta cap a activitats
estudi. Aquest mètode, que tot i que
més sintòniques amb els processos
reduint-se el temps que s’hi dedica a les
d’adquisició de competències i com
classes pràctiques, continua sent l’acció
aquestes activitats han de ser gestionades
principal que ocupa la meitat del temps,
pel docent i per l’estudiant per tal que el
no és apropiat per a l’aprenentatge de
volum de dedicació a l’estudi sigui
competències. Es pot induir que
l’adequat. I això demana una redefinició
l’estudiant hi desenvolupa una activitat
important de les metodologies docents.
mínima per comparació amb el que es
demanarà en el futur.
44