La metodologia docent i el crèdit
ECTS als estudis de Dret
La metodologia docent i el crèdit ECTS als estudis de
Dret
Un diagnòstic de la metodologia docent a partir de les
percepcions dels estudiants
12
ANÀLISI DELS ESTUDIS DE DRET
Maig del 2005
Direcció: Francesc Pedró.
Elaboració tècnica i redacció: Teresa Lloret, Ricard Benito, Francisco Esteban i
Francesc Ponsa.
Aquest informe el podeu trobar en format electrònic a la pàgina web del PQE:
http://www.upf.edu/intranet/pqe
3
Índex
1. Objectius i característiques de l’estudi
pàg. 9
2. Com s’estudia
pàg. 13
3. Com s’ensenya
pàg. 27
4. Valoració del pas per la Universitat
pàg. 35
5. Conclusions
pàg. 39
5
Presentació
L’informe que teniu a les mans és una primera aproximació al diagnòstic sobre la
metodologia docent que forma part del pla de treball del Programa per la Qualitat
Educativa (PQE) en relació amb la seva línia de treball Horitzó Bolonya. Es tracta de recollir
evidències que ens permetin avaluar quina és la metodologia docent predominant a la
nostra Universitat i a cadascuna de les diferents titulacions, tant des de la perspectiva
docent com des de la perspectiva, més ignota fins ara, de l’estudiant. Les preguntes a fernos són moltes, però segurament la més important és: quina és la distància que ens separa
de la metodologia docent preconitzada pel model inspirat en el crèdit europeu? Què fan els
estudiants quan diuen que estudien o quantes hores ho fan, constitueixen interrogants
que, potser inexplicablement, han romàs sense resposta fins ara i que aquí es comencen a
contestar.
L’estudi és el resultat d’un treball intens dut a terme per Francisco Esteban, fins al juliol del
2003, i continuat després amb tant o més ímpetu i dedicació per Ricard Benito i, després,
per Teresa Lloret, amb l’assistència de Francesc Ponsa. I seria injustificable no agrair-los a
tots quatre el volum i la qualitat de la feina feta, amb el suport i les aportacions de la resta
de persones que treballen en els diferents projectes del PQE. També seria inapropiat no
reconèixer la col·laboració rebuda en tot moment del deganat i de la secretaria dels estudis,
i òbviament, dels estudiants que hi han participat.
Aquest és un nou lliurament d’una sèrie que ofereix els resultats de les diferents titulacions
al voltant de la dedicació diària dels estudiants, per cursos i per matèries, amb vista a fer un
càlcul precís de les equivalències de l’actual càrrega lectiva en crèdits ECTS. Esperem,
doncs, que amb aquest estudi que enceta una línia de treball que sens dubte s’estendrà ben
aviat a d’altres universitats del país es pugui contribuir al debat intern que tant el conjunt
de la UPF com cadascun dels estudis han de fer en relació amb les incògnites i les
oportunitats de renovació que ofereix l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
Francesc Pedró
Director acadèmic del PQE
7
1. Objectius i característiques de l’estudi
En aquest document es presenten les
conclusions d’un estudi dut a terme a la
titulació de Dret de la Universitat Pompeu
Fabra (UPF), en relació amb els processos
d’ensenyament i aprenentatge, la docència
dels professors, l’estudi personal dels
estudiants i la seva vida universitària en
general.
En definitiva i, d’acord amb la visió dels
estudiants, quina és la metodologia docent
emprada a la UPF? Evoluciona curs rere
curs? Quantes hores estudien, a banda
d’anar a classe, els estudiants? Utilitzen
Internet per estudiar? Consulten llibres?
Estan lluny o a prop de tenir les estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
L’estudi NSSE
Durant l’informe es fan nombroses referències
a l’estudi National Survey of Student Engagement (NSSE), que es realitza anualment a diferents colleges i universitats dels EUA, sota la
coordinació de la Universitat d’Indiana, amb
l’objectiu de comparar alguns dels resultats
obtinguts en apartats similars d’ambdós qüestionaris. En concret, es fa referència a les dades de l’Informe Anual de l’any 2002 i, en
particular, les referents a la categoria Baccalaureate Colleges-Liberal Arts, per considerar-la la
més apropiada com a criteri de comparació.
La raó que justifica aquesta comparació és
l’assumpció que el comportament dels estudiants nord-americans, pel que fa als processos
d’ensenyament i d’aprenentatge, exemplifica
el comportament desitjable en el marc de
l’EEES, si més no en absència d’estudis equivalents en països europeus més avançats en el
procés de convergència europea en ensenyament superior.
Aquest estudi forma part d’una investigació
més extensa que s’emmarca dins el projecte
Horitzó Bolonya, que està duent a terme el
Programa per la Qualitat Educativa (PQE) i
que té com a objectiu el diagnòstic dels
processos d’ensenyament i aprenentatge
actuals, a les diferents titulacions i cursos,
com a punt de partida per facilitar la
transició cap a un model docent més en
sintonia amb els requeriments pedagògics
de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior
(EEES) i, en particular, del crèdit ECTS.
Es pot obtenir aquest estudi a http://www.iub.edu/~nsse
Quina és la metodologia docent emprada a la UPF? Evoluciona curs rere curs? Quantes hores estudien, a banda d’anar a
classe, els estudiants? Utilitzen Internet per aprendre? Consulten llibres? Estan lluny o a prop de tenir estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
9
Es tracta de fer un diagnòstic de la
2. Fitxes de seguiment
metodologia docent i de la relativa dis-
Les fitxes de seguiment diari de l’activitat
tància que caldrà recórrer a la UPF per
de l’estudiant van ser emplenades pels
tal de posar en pràctica els principis
estudiants al llarg del segon trimestre del
inspiradors del Conveni de Bolonya.
curs acadèmic 2003-2004: del 26 de gener
al 3 d’abril. El trimestre feia tres setmanes
Metodologia
que havia començat. Per tant, hi ha tres
Les dades s’han obtingut bàsicament a
través de dues fonts: un qüestionari i
unes fitxes de seguiment que registren
l’activitat diària que duen a terme alguns
setmanes del trimestre de les quals no
tenim informació, de manera que a
l’hora d’arribar a unes conclusions, se
n’ha fet una extrapolació.
estudiants al llarg del trimestre.
En total, l’estudi comprèn set setmanes
del període lectiu i tres setmanes del
període d’exàmens. Algunes dades del
1. Qüestionari
període d’exàmens s’han analitzat per
El qüestionari va ser emplenat la darrera
setmana de classe del curs acadèmic
2003-2004 per estudiants de tots els
cursos. La mostra obtinguda en total és
dies perquè no tots els estudiants varen
tenir els mateixos dies d’exàmens. En
canvi, les dades que es presenten del
període lectiu són per setmanes.
de 500 estudiants.
Per fer aquest seguiment es van
Les preguntes del qüestionari feien
seleccionar els estudiants a partir de tres
referència a diferents aspectes sobre
variables: rendiment acadèmic, curs i
l’experiència universitària dels estudiants.
estudi. Es van seleccionar inicialment 12
Constava de 65 preguntes que van
estudiants per cada curs de cada titulació,
respondre en hores lectives i
dels quals quatre són de rendiment alt;
voluntàriament. Totes les preguntes
quatre, de rendiment mitjà, i quatre, de
tenen quatre possibles respostes: mai,
rendiment baix. Aquest criteri s’ha
algunes vegades, sovint i molt sovint, a
definit a partir de les notes d’accés a la
excepció de la darrera pregunta en què la
universitat en el cas dels estudiants de
resposta s’estructura en intervals de
primer curs i a partir de les notes
temps.
mitjanes de l’expedient acadèmic en la
resta d’estudiants. La categoria de
rendiment alt correspon als quatre
CURS
n
Primer
136
Segon
119
Tercer
116
Quart
129
quatre estudiants situats al voltant de la
Total
500
mitjana del conjunt de notes dels
estudiants amb la nota més alta de cada
curs; la categoria de rendiment baix, als
quatre estudiants amb la nota més baixa,
i la categoria de rendiment mitjà, als
Estudiants participants per curs al qüestionari
10
estudiants del curs corresponent.
Però la mostra final obtinguda es
En alguns casos es presenten els resultats
compon d’aquells estudiants de la
del qüestionari; en altres els
mostra inicial que voluntàriament van
corresponents a les fitxes de seguiment, i
acabar completant l’estudi
en ocasions també, els d’ambdues fonts.
adequadament. Concretament els que
Es considera que quan cal fer referència a
apareixen al quadre.
la dedicació mitjana dels estudiants és
més representatiu el valor que sorgeix
dels qüestionaris perquè van ser
Curs
n
Rendiment acadèmic
Primer
3
2 RA; 1 RB
que eren a classe el dia que es va
Segon
6
3 RA; 2 RM; 1 RB
administrar. En canvi, quan es tracta de
Tercer
9
3 RA; 4 RM; 2 RB
conèixer amb detall les variacions en la
Quart
8
2 RA; 3 RM; 3 RB
dedicació a l’estudi que es donen per
Total
26
10 RA; 10 RM; 6 RB
Estudiants participants per curs i rendiment
acadèmic a les fitxes de seguiment
respostos per la totalitat dels estudiants
exemple segons el gènere, el rendiment
acadèmic o el dia de la setmana és
preferible utilitzar les dades de les fitxes
de seguiment. Vista la disparitat dels
valors entre els obtinguts del qüestionari
i els que procedeixen de les fitxes,
Aquests estudiants van emplenar
diàriament dues fitxes; una referent a les
activitats que van realitzar dins de l’aula
a partir de la metodologia docent
sembla raonable pensar que quan se
sol·licita a un estudiant que faci un
seguiment diari de la seva activitat
d’estudi, tot i que sembli paradoxal, el
emprada pel professor, i una altra
relativa a les accions que l’estudiant fa
fora de l’aula en relació amb els seus
hàbits d’estudi personals.
més probable és que el mateix
requeriment es tradueixi en una més
gran dedicació. Per això, les fitxes de
seguiment ofereixen un bon mecanisme
L’estudiant comptabilitza i anota el
temps destinat a cada una de les accions
que ha realitzat, tant dins de l’aula
durant el temps de classe, com fora de
per a l’anàlisi de les variacions en la
dedicació, però no tant pel que fa al
volum global de dedicació del conjunt
dels estudiants.
l’aula per treballar i preparar-se
Finalment, convé considerar que atès
l’assignatura.
que la mostra dels estudiants que van
participar no es va voler representativa
El contrast entre una font d’informació i
del conjunt del curs, sinó només de la
l’altra ha permès obtenir algunes dades
tipologia del rendiment, el càlcul de
rellevants en relació amb les preguntes
mitjanes de dedicació a partir de les
que ens formulàvem inicialment.
fitxes de seguiment seria, de totes totes,
inapropiat.
Aquestes dades són presentades en
aquest informe agrupades per blocs
temàtics.
11
2. Com s’estudia?
(31,9%), els de segon (31%) i, finalment,
Perfil de l’estudiant de Dret de la
els de primer, amb un 25% dels
UPF
estudiants.
Abans de descriure els hàbits d’estudi de
l’estudiant de Dret a la UPF, a
Dels estudiants de segon, un 11,2%
continuació es presenta el perfil de
treballen els caps de setmana, i un 7,1%
l’estudiant participant a l’estudi,
dels de quart també ho fan.
d’aquesta titulació, respecte a dos
Respecte als estudiants que treballen a
aspectes:
jornada completa, en tots els cursos
a) Situació laboral de l’estudiant
s’obtenen uns percentatges força baixos,
b) Mitjana d’assignatures que cursa
i fins i tot a tercer curs trobem que no hi
durant el trimestre que participa
ha cap estudiant que treballi a jornada
a l’estudi
completa.
b) Mitjana d’assignatures que cursen durant el trimestre que
participen a l’estudi
a) Situació laboral de l’estudiant
La majoria d’estudiants de Dret
enquestats no treballen mentre estan
cursant els estudis. Així ho indiquen les
Pel que fa al nombre d’assignatures que
dades procedents de l’enquesta, segons
cursa l’estudiant durant el trimestre que
les quals el 62,1% dels estudiants de
participa a l’estudi, tot i que més de la
primer, el 45,7% dels de segon, el 53,1%
meitat dels estudiants cursen tres o
dels de tercer i el 46% dels de quart curs
quatre assignatures (56,8%), cal matisar-
escullen aquesta opció.
ho per cursos.
No obstant això, també trobem força
Començant pels de primer curs,
estudiants en els quatre cursos que fan
pràcticament tots els estudiants (92,5%)
treballs esporàdics. En aquest cas, els que
tenen de tres a quatre assignatures. A
més ho fan, tot i que amb un
segon, un 78,1% dels estudiants també
percentatge poc diferenciat de la resta de
coincideixen en el fet de cursar-ne tres o
cursos, són els de quart (36,5%).
quatre, tot i que hi ha un 17,5% que en
Seguidament vindrien els de tercer
fan cinc o sis.
Situació laboral
Primer
Segon
Jornada completa
0,8%
Mitja jornada
6,1%
Cap de setmana
6,1%
11,2%
Treballs esporàdics
25%
31%
62,1%
45,7%
53,1%
No treballo
Tercer
Quart
Total
2,6%
0%
1,6%
1,2%
9,5%
8,8%
8,7%
8,2%
6,2%
7,1%
7,6%
31,9%
36,5%
31%
46%
52%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
13
Nombre d’assignatures
Primer
Segon
Tercer
Quart
Total
1o2
3,8%
4,4%
0,0%
7,8%
4,1%
3o4
92,5%
78,1%
16,1%
36,4%
56,8%
5o6
3,0%
17,5%
78,6%
51,9%
36,7%
7o8
0,8%
0,0%
5,4%
3,9%
2,5%
Més de 9
0,0%
0,0%
0,0%
0,0%
0,0%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
En canvi, a tercer una àmplia majoria
És interessant de destacar que, si
d’estudiants (78,6%) en cursen cinc o
comparem aquestes dades amb les
sis, mentre que a quart són el 51,9%, i
obtingudes a l’NSSE en aquest apartat,
només un 36,4% en tenen tres o
observem que hi ha diferències
quatre.
significatives que porten a concloure
que els estudiants de Dret de la UPF
dediquen força menys hores a l’estudi
1. Quin nombre d’hores dedica
l’estudiant a estudiar?
que els estudiants americans.
Concretament, de l’estudi NSSE se’n
En el present apartat s’ofereix una
estimació aproximada del nombre
d’hores setmanals que els estudiants
dediquen a l’estudi fora de l’aula.
desprèn que els estudiants de la
categoria Baccalaureate Colleges-Liberal
Arts, categoria que inclou els de Dret,
dediquen a l’estudi i a la preparació de
les assignatures una mitjana de 15,62
L’anàlisi ofereix la mitjana d’hores
hores setmanals. Per tant, si prenem
dedicades pels estudiants a cada
com a referència la mitjana obtinguda
titulació a partir de dues fonts: el
del qüestionari, són 4,81 hores més que
qüestionari i les fitxes de seguiment. El
els estudiants de Dret de la UPF.
primer, amb una mostra de 500
estudiants, ofereix més representativitat
que la segona, en què la naturalesa del
mateix instrument duu a un registre de
l’activitat diària sobrevalorat.
1.1. Quin nombre d’hores es dedica a
l’estudi en període lectiu?
A banda d’anar a classe, els estudiants
de Dret de la UPF estudien una mitjana
de 10,81 hores setmanals al llarg del
període lectiu. Això significa una
mitjana diària d’1,54 hores d’estudi
fora de l’aula (3,29 hores segons les
fitxes de seguiment).
14
Els estudiants de Dret
estudien una mitjana de
10,81 hores setmanals al
llarg del període lectiu.
Entre la quarta i la sisena setmana del
A. Evolució de les hores d’estudi durant
les set primeres setmanes
trimestre (primera i tercera al gràfic) la
diferència és mínima; fins i tot veiem
A mesura que van avançant les
que a la cinquena setmana (segona al
setmanes del trimestre, es pot dir que
gràfic), la mitjana d’hores encara és una
les hores de dedicació dels estudiants
mica superior respecte a les altres dues.
de Dret també van augmentant.
Però a partir de la setena setmana de
classe (quarta al gràfic) notem que les
Per interpretar degudament les dades
hores ja van augmentant
que apareixen als gràfics, cal recordar
progressivament des d’una mitjana
que, donat que quan es va iniciar
aproximada de 22 hores fins a 29 hores
l’estudi el trimestre feia tres setmanes
la darrera setmana del període lectiu. El
que havia començat, la setmana que al
salt més destacat es produeix de la
gràfic consta com a 1 correspon a la
setmana vuit a la nou (cinc i sis en el
setmana 4 del trimestre. Per tant, les
gràfic).
setmanes analitzades van de la 4 a la
10.
A la taula adjunta s’hi detalla la mitjana
NB: Cal recordar que la setmana 1 correspon a la
quarta del trimestre.
d’hores d’estudi al llarg de les set
setmanes del període lectiu.
Mitjanes setmanals d’hores d’estudi
Mitjana setmana 1
20,76 h
Mitjana setmana 2
21,23 h
Mitjana setmana 3
20,56 h
Mitjana setmana 4
22,74 h
Mitjana setmana 5
24,53 h
Mitjana setmana 6
28,33 h
Mitjana setmana 7
29,18 h
Hores d’estudi setmanals per titulació
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
40
36
32
28
24
20
16
12
8
4
0
1 setmana
3 setmana
2 setmana
5 setmana
4 setmana
7 setmana
6 setmana
Mitjana d'hores d'estudi setmanals
15
B. Com es distribueixen les hores d’estudi
entre els dies de la setmana?
8
Segons indiquen les fitxes de seguiment,
7
respecte a quins dies de la setmana els
6
estudiants dediquen més hores a l’estudi,
5
podem dir que és els caps de setmana
4
quan hi ha una major intensitat.
Concretament el dissabte, amb una
3
mitjana de 4,52 hores, i el diumenge,
2
que tot i que amb menys hores que el
1
dissabte encara obté un valor de 3,91
0
Dilluns
hores. Per contra, el dia de la setmana
Dimecres
Dimarts
que els estudiants estudien menys és el
Divendres
Dijous
Diumenge
Dissabte
Mitjana hores d'estudi per dia
divendres: 2,78 hores. La resta de dies, és
a dir, de dilluns a dijous, les mitjanes
oscil·len al voltant de les 3 hores.
C. Com varien les hores d’estudi
a) En funció del rendiment acadèmic
En aquesta variable es confirma el fet
que existeix correlació entre la mitjana
d’hores de dedicació a l’estudi i el
rendiment acadèmic. Els estudiants de
rendiment alt són els que més hores
Rendiment
acadèmic
Mitjana d’hores
d’estudi setmanals
Desv.
Tip.
Rendiment baix
13,14 h
5,61
Rendiment mitjà
19,88 h
8,99
Rendiment alt
35,06 h
14,64
estudien, amb molta diferència, i els que
Hores d’estudi setmanals per rendiment acadèmic
menys ho fan són els de rendiment baix.
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes
de les fitxes de seguiment)
Cal destacar el fet que si comparem
aquestes dades amb les obtingudes de
70
l’NSSE veiem que els estudiants de
rendiment acadèmic baix de la UPF
s’aproximen a la mitjana general dels
estudiants participants a l’NSSE, que
recordem que presentaven una mitjana
de 15,62 hores de dedicació, i els de
60
50
40
30
rendiment mitjà fins i tot les
20
sobrepassen.
10
Com s’evidencia en el gràfic, els
0
estudiants de rendiment acadèmic alt
són els que mostren més dispersió en el
seu comportament. Malgrat que la
mitjana sigui de 35,06 hores, hi ha més
estudiants que es troben per sobre.
16
N=
7
9
10
Rendiment baix
Rendiment mitjà
Rendiment alt
Mitjana d'hores d'estudi per rendiment acadèmic
b) En funció del curs
Curs
Mitjana d’hores
d’estudi setmanals
Desv.
Tip.
quant a la relació entre la mitjana
Primer
16,65 h
13,02
d’hores de dedicació en els diferents
Segon
22,76 h
7,65
cursos, assenyalar que la mitjana més
Tercer
25,24 h
16,02
Quart
26,75 h
16,35
Segons indiquen les fitxes de seguiment
alta d’hores d’estudi fora de l’aula s’obté
a quart curs; i seguidament, a poca
diferència, són els de tercer qui més
hores hi inverteixen. Per tant, sembla
Hores d’estudi setmanals per cursos
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
ser que el volum de dedicació a l’estudi
va augmentant gradualment a mesura
que avancen els cursos.
Si tenim en compte el comportament
80
que es dóna en els diferents cursos, al
gràfic observem que l’únic curs que no
mostra una dispersió significativa és
60
segon. Els altres, tots manifesten força
dispersió, tal com ho evidencien la
40
llargada de les caixes.
A segon, tercer i quart curs la majoria
20
d’estudiants es troben per sobre de la
mitjana, sobretot quart és on hi ha més
heterogeneïtat.
0
N=
4
5
9
8
Primer
Segon
Tercer
Quart
Mitjana d'hores d'estudi per curs
La dispersió que es dóna a tercer i a
quart es pot atribuir al fet que les
situacions dels estudiants també són
més disperses –alguns ja estan
treballant, d’altres estan fent pràctiques
o bé es troben cursant assignatures de
primer o segon que tenen endarrerides,
etc.–, ja que la mitjana de la càrrega
lectiva és molt semblant en tots quatre
cursos.
17
La mitjana més alta
d’hores d’estudi fora
de l’aula s’obté a
quart curs
c) En funció del gènere
Pel que fa a la diferència d’hores de
dedicació a l’estudi entre els nois i les
noies, comprovem que les noies
dediquen un temps superior a l’estudi,
amb una mitjana de 25,8 hores
setmanals, davant de la mitjana dels
nois, que es queda en 18,76. Així ho
evidencien les dades de les fitxes de
seguiment.
Caldria veure si aquest diferencial
correlaciona positivament amb el
rendiment acadèmic obtingut en un cas
i en l’altre.
Les noies dediquen un temps superior a l’estudi que els nois, amb una
mitjana de 25,8 hores setmanals
enfront la de 18,76 dels nois.
40
30
20
10
0
Dona
Home
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per gènere
18
1.2. Quina és la dedicació a l’estudi en
període d’exàmens?
que cal tenir en compte també que
durant el període lectiu són dels que
menys hores hi dedicaven.
En període d’exàmens, tots els
Fixem-nos també que els estudiants de
estudiants incrementen el temps
primer curs són els qui menys
d’estudi diari. En general, l’augment és
estudiarien, tant en període lectiu com
d’entre 1 i 2 hores diàries, tot i que
en període d’exàmens, de manera que el
aquesta vegada, per cursos, són els
diferencial d’hores en l’època d’exàmens
estudiants de segon els qui més
és el menys important.
incrementen les hores d’estudi, malgrat
Curs
Mitjana d’estudi diari
(període d’exàmens)
Desv.
Tip.
Mitjana d’estudi diari
(període lectiu)
Desv.
Tip.
Variació
d’hores
Primer
3,75 h
2,34
2,38 h
1,85
+ 1,37 h
Segon
5,47 h
1,70
3,26 h
1,10
+ 2,21 h
Tercer
5,51 h
2,51
3,61 h
2,29
+ 1,9 h
Quart
5,2 h
2,16
3,85 h
2,34
+ 1,55 h
Comparació de les mitjanes d’estudi en període d’exàmens i en període lectiu
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
rendiment acadèmic, el resultat s’ha de
A. Varien les hores d’estudi en període
matisar. Per bé que en el perfil de
d’exàmens en funció del rendiment
rendiment mitjà, gairebé es dobla el
acadèmic?
temps de dedicació a l’estudi, aquest no
En general, l’esforç de dedicació a
és el cas dels estudiants de perfil alt ni
l’estudi augmenta quan arriba l’època de
dels de perfil baix. Tot i que també
preparar els exàmens. Òbviament, quan
augmenten el temps d’estudi, la
es té en compte la variable del
diferència no és tan notable.
Rendiment
acadèmic
Mitjana d’estudi diari
(període d’exàmens)
Desv.
Tip.
Mitjana d’estudi diari
(període lectiu)
Desv.
Tip.
Variació
d’hores
Baix
3,06 h
1,75
1,89 h
0,79
+ 1,17 h
Mitjà
5,01 h
0,88
2,85 h
1,31
+ 2,16 h
Alt
6,86 h
2,01
5,02 h
2,09
+ 1,84 h
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi amb el rendiment acadèmic
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
19
B. Concentració de l’estudi deu dies abans
d’un examen
Si els deus dies previs a la data de
l’examen la mitjana d’hores d’estudi va
des d’un mínim de 0,53 hores (10 dies
En aquest apartat s’analitza el
comportament de l’estudiant en relació
amb una assignatura, com s’ha preparat i
quant ha estudiat per a l’examen.
Per fer-ho, s’han tingut en compte 130
exàmens de 25 assignatures.
Com era d’esperar, quan es produeix una
major concentració d’hores d’estudi
d’una determinada assignatura és just
quatre dies abans del corresponent
examen.
abans) fins a un màxim d’1,08 hores (5
dies abans), a partir del quart dia abans
aquesta mitjana comença a augmentar
des de 2,26 fins a arribar al valor de 5,7
hores el dia anterior a l’examen.
Fins i tot assenyalar que el mateix dia de
l’examen els estudiants encara estudien
una mitjana d’1,47 hores, xifra superior
a la mitjana d’hores que estudiaven cinc
dies abans de l’examen.
Quan es produeix una major concentració d’hores d’estudi d’una
determinada assignatura, és just
quatre dies abans de l’examen.
7
6
5
4
3
2
1
0
EN
AM
EX
L'
E
D s
n
IA
D aba
a ans
di
1
ab
es ns
di ba
2
a
es ns
di ba
3
a
es ns
di ba
4
a
es ns
di ba
5
a
es ns
di ba
6
a
es ans
di
7
ab
es ns
di ba
8
a
s
es an
di ab
es
di
10
9
Dedicació diària a l’estudi en relació amb la data
d’un examen en concret d’una assignatura
20
l’aula és a la d’estudiar directament
2. Activitats i hàbits d’estudi
d’alguna lectura i/o llibre.
En aquest apartat s’ofereix una estimació
respecte a com els estudiants de Dret
acostumen a invertir les hores que
En canvi, activitats més pràctiques com
la realització d’exercicis o de treballs de
curs obtenen uns percentatges de temps
força més baixos (9,1% i 8,11%
dediquen a l’estudi.
respectivament, sobre el temps total
d’estudi).
2.1. En període lectiu
En període lectiu, l’activitat a la qual
més temps dediquen els estudiants de
Dret a l’hora d’estudiar i preparar-se una
assignatura és a l’estudi directe dels
apunts presos a classe. A aquesta acció hi
destinen un 28,09% del temps setmanal
total invertit en l’estudi.
Destaca el fet que a la cerca de fonts
bibliogràfiques, els estudiants hi
destinen únicament un 1,48% del temps
setmanal total dedicat a l’estudi, fet que
posa de manifest el poc hàbit que tenen
els estudiants de Dret a consultar fonts
bibliogràfiques. En l’altre extrem, destaca
L’altra activitat a la qual també dediquen
força temps és la de passar a net els
apunts que prenen a classe i a fer-ne
resums o esquemes, acció a la qual hi
dediquen un 20,3% del temps total
d’estudi.
Per tant, pràcticament la meitat del
temps total que els estudiants dediquen
a estudiar fora de l’aula, gira entorn del
treball amb els apunts que prenen a
classe, d’una manera o altra.
com a activitat menys freqüent, assistir a
la tutoria d’algun professor, perquè a
diferència de la resta que els estudiants
declaren com a menys freqüent,
suposadament aquesta no hauria de
sortir en aquesta segona llista.
Al quadre adjunt es mostren els
percentatges de temps que els estudiants
dediquen a la realització de les diferents
activitats a l’hora d’estudiar fora de
l’aula. En el segon quadre es recullen
aquelles activitats que pràcticament no
Seguidament, la tercera activitat a la qual
més es dediquen els estudiants fora de
fan mai. Com es veu, el percentatge de
temps dedicat a aquestes és pràcticament
nul.
Activitats
Percentatge
Estudiar directament dels apunts de classe
28,09%
Passar a net i/o fer resums o esquemes dels apunts de classe
20,3%
Estudiar directament d’alguna lectura i/o llibre
15,89%
Fer resums o esquemes d’alguna lectura i/o llibre
11,12%
Fer exercicis pràctics
9,1%
Fer treballs de curs
8,11%
Consultar i/o utilitzar Internet
2,4%
Consultar i/o utilitzar l’Aula Global
1,65%
Cercar fonts bibliogràfiques
1,48%
Percentatge d’activitats d’estudi que els estudiants declaren com a més freqüents
(Font: Elaboració pròpia segons les fitxes de seguiment)
21
Activitats
Percentatge
Veure pel·lícules o documentals
0,23%
Assistir a conferències o xerrades
0,17%
Assistir a la tutoria d’algun professor
0,09%
Visitar exposicions
0%
Altres
1,29%
Percentatge d’activitats d’estudi que els estudiants declaren com a menys freqüents
(Font: Elaboració pròpia segons les fitxes de seguiment)
D’altra banda, segons les dades
I destaca el fet que, en canvi, quan es
procedents de les enquestes, cal tenir en
tracta d’activitats o lectures optatives, els
compte que el 97,3% dels estudiants
estudiants que les fan sovint o molt
comenten que mai o només algunes
sovint són el 75,5%, les tres quartes parts
vegades preparen els exercicis o les
dels estudiants enquestats. I en aquest cas
lectures demanades pel professor abans
són els estudiants de segon i tercer curs
d’anar a les classes teòriques. Sobretot els
els que més ho fan.
que menys ho fan són els estudiants dels
últims cursos, de tercer i quart.
Per tant, podríem concloure pel que es
desprèn de les enquestes que els
Pel que fa a les classes pràctiques les
estudiants treballen i es preparen més les
dades són pràcticament iguals: els que
lectures quan el docent les deixa com a
mai o només algunes vegades s’ho
optatives, que no pas quan són
preparen són el 94,6%. I tornen a ser els
obligatòries.
estudiants de tercer i quart curs els que
menys ho fan.
Quant a la manera de fer els exercicis i
treballs que han de lliurar, pràcticament
Respecte a si té algun efecte que es tracti
la meitat dels estudiants –un 46,3%–
d’activitats obligatòries o voluntàries per
responen que sovint o molt sovint
fer-les, les dades indiquen que quan es
integren informació de diverses fonts i
tracta de lectures obligatòries les
recursos a l’hora de fer un treball. I un
llegeixen i/o les treballen sovint o molt
50,3% té per costum preparar dos o més
sovint un 44% dels estudiants, gairebé la
esborranys abans de lliurar els treballs.
meitat.
22
responen que mai o només algunes
A. Quin paper tenen les tutories
vegades parlen amb els professors sobre
individualitzades?
l’assignatura i els dubtes que tenen. I un
Com a activitat docent fora de l’aula cal
89,8% mai o només algunes vegades
parar atenció en com es desenvolupa
parlen sobre els seus plans de futur.
l’acció tutorial. En aquest sentit, pel que
es demostra a les fitxes de seguiment
2.2. En període d’exàmens
diari de l’activitat dels estudiants,
destinen molt poc del seu temps
En període d’exàmens, no canvia
d’estudi, gairebé gens, a anar a tutories
l’activitat que més fan els estudiants a
individualitzades, concretament un
l’hora d’estudiar fora de l’aula, sinó que
0,09%, tal com s’ha assenyalat a
continua sent estudiar directament dels
l’anterior apartat.
apunts presos a classe, tot i que,
naturalment, el percentatge de temps
En canvi, segons les dades obtingudes en
que hi inverteixen encara és superior
les enquestes, els percentatges
respecte al període lectiu: un 69,99% del
d’estudiants que comenten assistir amb
temps total setmanal d’estudi.
freqüència a les tutories individuals de
professors, un 55,4%, queden molt
L’activitat que la segueix molt de lluny
igualats amb els percentatges dels que no
és la d’estudiar directament d’alguna
hi van mai o només algunes vegades,
lectura o llibre, amb un 11,66% del
amb un 44,6%.
temps total d’estudi. I a continuació,
l’acció de passar a net i/o fer resums o
A les tutories de les classes pràctiques, el
esquemes dels apunts, amb un 9,73%.
percentatge d’estudiants que hi van
sovint o molt sovint és superior: un
A l’hora d’estudiar de cara als exàmens,
60,3%.
els estudiants de Dret tampoc dediquen
pràcticament temps a cercar fonts
Quan assisteixen a aquestes tutories
bibliogràfiques, encara menys que
individuals, un 86,4% dels estudiants
durant el període lectiu.
Esquemes apunts
Esquemes apunts
Estudi apunts
Estudi apunts
Esquemes llibres
Esquemes llibres
Estudi llibres
Estudi llibres
Exercicis pràctics
Exercicis pràctics
Treballs de curs
Treballs de curs
Internet
Internet
Aula Global
Aula Global
Fonts bibliogràf.
Fonts bibliogràf.
Tutories professors
Tutories professors
Conferències
Conferències
Exposicions
Exposicions
Pel·lícules
Pel·lícules
Altres
Altres
0
20
40
60
80
100
% hores d'estudi per activitats en període lectiu
23
0
20
40
60
80
100
% hores d'estudi per activitats a exàmens
Finalment, durant el període d’exàmens
3. Quin ús es fa dels recursos
no dediquen cap temps a la tutoria
bibliogràfics i de la biblioteca?
individual amb els professors ni a la
consulta d’Internet i de l’Aula Global.
Tal com mostren les dades del quadre
Així ho evidencien les fitxes de
adjunt, l’ús dels recursos bibliogràfics
seguiment.
extrets de la biblioteca sol ser esporàdic
en gairebé tots els cursos. El percentatge
2.3. S’estudia en equip o individualment?
més alt en cada un dels cursos sempre el
A casa o a la Universitat?
trobem en l’opció de resposta: “algunes
vegades”, excepte a primer curs, en què
Segons assenyalen les enquestes, podem
la majoria dels estudiants enquestats no
dir que l’estudi i el treball de l’estudiant
treuen mai llibres de la biblioteca.
fora de l’aula, basat principalment en
l’estudi directe dels apunts de classe
Destaca la dada que a quart curs,
segons el que comentàvem en l’anterior
únicament un 0,8% dels estudiants
apartat, és, fonamentalment, un procés
treuen llibres de la biblioteca molt
autònom que es duu a terme de manera
sovint; i és també en aquest curs on un
totalment individual. Un 75,9% dels
percentatge més baix ho fa sovint.
estudiants responen que mai o
Aquestes dades confirmarien les
únicament algunes vegades estudien i/o
obtingudes de les fitxes de seguiment,
treballen en grup.
segons les quals, els estudiants
destinaven molt poc del seu temps
A l’NSSE, en canvi, tan sols un 5,5% mai
d’estudi fora de l’aula, a la consulta de
estudien en grup i el 53,5% dels
fonts bibliogràfiques.
estudiants treballen freqüentment amb
companys de classe fora de l’aula.
D’altra banda, podem comprovar com la
biblioteca tampoc és un espai preferit
Respecte al lloc on acostumen a fer-ho
per la majoria d’estudiants a l’hora
les dades assenyalen que és al seu
d’estudiar. En tots els cursos, la majoria
domicili particular. Un 78,7% dels
respon que mai estudia a la biblioteca.
estudiants responen que sovint i molt
El curs en què aquest percentatge és més
sovint, la majoria, estudien a casa seva
alt és quart.
sols, sobretot els estudiants dels últims
En els quadres adjunts es mostren els
cursos, de tercer i quart.
resultats obtinguts en les enquestes
Quan se’ls pregunta si estudien a les
davant les preguntes sobre si treuen
sales d’estudi de la universitat o a les
llibres de la Biblioteca i sobre si hi
aules d’informàtica, el 53,3% responen
estudien, en els diferents cursos.
que mai o només algunes vegades
estudien en aquests llocs i el 79%
tampoc ho fa a la biblioteca.
24
Treus llibres de la Biblioteca?
Primer
Segon
Tercer
Quart
Mai
45,9%
11,5%
11,2%
28,3%
Algunes vegades
35,3%
59,3%
64,5%
55,1%
Sovint
17,3%
21,2%
18,7%
15,7%
Molt sovint
1,5%
8%
5,6%
0,8%
Primer
Segon
Tercer
Quart
49,6%
47,3%
40,7%
54,8%
29%
27,7%
36,1%
30,2%
Sovint
11,5%
13,4%
13,9%
7,1%
Molt sovint
9,9%
11,6%
9,3%
7,9%
Estudies a la Biblioteca?
Mai
Algunes vegades
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
4. Es fa ús dels recursos informàtics
i d’Internet?
comentar que una mica més de la
meitat dels estudiants enquestats, un
63,1%, respon que ho fan sovint o molt
Pel que evidencien les dades obtingudes
sovint. Només un 8,2% respon no fer-
del qüestionari respecte al fet de si els
ho mai.
estudiants de Dret utilitzen
habitualment Internet per completar el
Per cursos, el que menys hàbit té a
seu treball i estudi personal, cal
l’hora d’utilitzar Internet és primer i, per
contra, el que més el fa servir és tercer.
25
Tanmateix, pel que fa a l’ús de l’aplicació
responen que sovint o molt sovint
d’Internet del correu electrònic com a
integren informació de diverses fonts i
mitjà de comunicació entre l’estudiant i
recursos a l’hora de fer un treball, i
el professor, quedaria força igualat el
considerant que els índexs d’ús de la
percentatge d’estudiants que en fan un ús
biblioteca són escassos, es pot arribar a la
habitual (40,3%) amb el dels que
conclusió que habitualment els
pràcticament no l’utilitzen (59,7%).
estudiants deuen utilitzar Internet i/o
l’Aula Global com a fonts d’informació
En relació amb la utilització de l’Aula
per als seus treballs.
Global per completar el seu estudi i
treball personal, el percentatge
Cal destacar que a l’NSSE només el 52%
d’estudiants que la fan servir de manera
dels estudiants afirma utilitzar
habitual és d’un 20,4%.
freqüentment Internet com a suport per
al seu estudi, i un 17,5% no l’utilitza mai.
Tenint en compte que pràcticament la
Per tant, els índexs d’ús són superiors en
meitat dels estudiants –un 46,3%–
el cas de la UPF.
ÚS DE LES
NOVES
TECNOLOGIES
Internet
(font d’informació)
Internet
(correu
electronic)
Aula
Global
Ordinador
Mai
8,2%
21,9%
40,2%
20,3%
Algunes vegades
28,7%
37,8%
39,4%
53,8%
Sovint
32,7%
24,5%
13%
17,4%
Molt sovint
30,4%
15,8%
7,4%
8,6%
Mitjana de tots els cursos
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
Els estudiants utilitzen Internet i l’Aula Global
abans que la biblioteca com a recurs d’informació
per a la realització dels seus treballs i exercicis.
26
3. Com s’ensenya?
Malgrat tot, un 2,62% del temps, el
1. Què passa dins l’aula?
docent proposa exercicis, debats i/o
seminaris. I un 2,16% del temps es
En aquest apartat es presenta una visió
destina a l’intercanvi de preguntes entre
aproximada de quina és la metodologia
professor i estudiant.
docent emprada a Dret, i en
conseqüència com aprenen els estudiants
A altres accions docents, com poden ser
dins l’aula.
la presentació de treballs, la visualització
de material audiovisual, la intervenció
1.1. Les classes teòriques
d’algun professor o expert o
L’acció docent principal que es posa en
conferenciant extern o, fins i tot, la
pràctica a les classes teòriques de Dret és
realització de proves d’avaluació
impartir la lliçó. El docent pràcticament
continuada, el temps que s’hi dedica no
dedica tot el temps a aquesta acció, el
arriba a l’1% del temps total de classe.
93,34% del total de temps de classe, de
manera que queda poc temps per a dur a
terme altres activitats.
Lliçó del professor
Exercicis
Presentacions
Preguntes
Audiovisual
Intervenció exter.
Proves d'avaluació
Altres
0
20
40
60
80
100
% del temps real de classe
Un 93,34% del total de temps de
classe teòrica el que fa el docent és
explicar la lliçó.
27
A les classes pràctiques, una de les
1.2. Les classes pràctiques
activitats que més canvia respecte a les
classes teòriques és la de presentar
A les classes pràctiques, tot i que
l’activitat d’explicar la lliçó per part del
professor perd força, continua sent
l’activitat amb un percentatge de temps
més alt dins de l’aula i, per tant, la més
practicada pels docents.
Concretament aquesta acció ocupa un
51,44% del temps total de classe, una
mica més de la meitat del temps total.
Malgrat tot, si tenim en compte que a les
classes teòriques s’hi destinava un
93,34%, la reducció de la magistralitat és
força notable.
treballs. En aquest cas s’hi dedica un
9,85% del temps total de classe. I també
la d’intercanviar preguntes entre
professor i estudiant, activitat a la qual
passa a dedicar-s’hi un 7,9%.
Igualment, mentre que a les classes
teòriques hi havia activitats com
visualitzar audiovisuals, intervencions de
professors o experts externs i la
realització de proves d’avaluació
continuada a les quals pràcticament no
s’hi dedicava temps, ara a les classes
pràctiques sí que adquireixen més
Un 23,07% del temps restant, el docent
el destina a proposar exercicis, debats i/o
seminaris en petits grups o amb tot el
grup. Per tant, la diferència de temps que
es dedica a la realització d’exercicis
pràctics, respecte del què era habitual a
les classes teòriques, és considerable.
protagonisme.
Per tant, es pot dir que hi ha algunes
diferencies significatives en la
metodologia docent de les classes
pràctiques respecte a les teòriques,
malgrat que continuen estan presidides
per l’explicació de la lliçó del professor
durant la meitat del temps de classe.
Lliçó del professor
La meitat del temps de
la classe pràctica, tal
com passava a la teòrica, el docent explica la
lliçó.
Exercicis
Presentacions
Preguntes
Audiovisuals
Intervenció exter.
Proves d'avaluació
Altres
0
20
40
60
80
% del temps real de classe pràctica
28
100
A continuació es mostra un quadre
accions, a les classes teòriques i a les
comparatiu dels percentatges de temps
classes pràctiques de Traducció i
que es destinen a cada una de les
Interpretació.
Classes teòriques
Classes pràctiques
Lliçó del professor
93,34%
51,44%
Exercicis, debats i/o seminaris
2,62%
23,07%
Presentacions de treballs
0,74%
9,85%
Preguntes
2,16%
7,9%
Visualització de material audiovisual
0,28%
1,3%
Intervenció d’algun professor extern
0,1%
1,28%
Proves d’avaluació continuada
0,71%
1,28%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
29
sempre o gairebé sempre escolten la lliçó
2. Què fa l’estudiant?
i prenen apunts, davant d’un 9,6%, que
2.1. Quan escolta la lliçó del professor i
pren apunts
respon que mai o poques vegades ho
fan. Cal dir que aquests percentatges
varien en el cas de les classes pràctiques.
Què fa en realitat l’estudiant quan diu
que escolta el professor i pren apunts?
Del total de temps invertit, en realitat no
sempre pren apunts i, alguns cops, es
manifesta obertament distret. Així, un
88,2% d’aquest temps els estudiants
prenen apunts mentre escolten la lliçó.
Un 10,3% del temps, escolten la lliçó
però no prenen apunts i un 1,6% del
temps es desconcentren mentre s’està
fent aquesta activitat. Així ho indiquen
les fitxes de seguiment.
En aquest tipus de classes, el percentatge
d’estudiants que responen que sovint o
molt sovint escolten la lliçó del professor
i prenen apunts és del 17,2%,
percentatge molt inferior al de les classes
teòriques.
De fet, vist des d’un altre angle, es podria
dir que la major part del temps de la
classe teòrica, aquesta funciona com un
automatisme de dictat. Tot i que les
diferències percentuals entre els cursos
no són significatives, sí que cal destacar
Ho corrobora el resultat de les enquestes,
en les quals un 90,4% dels estudiants
afirmen que a les classes teòriques,
que la preeminència de la magistralitat
com a metodologia docent es manté fins
i tot quan s’arriba al darrer curs.
Desconcentrat
1,6%
No he pres apunts
10,3%
He pres apunts
88,2%
30
2.2. Quan realitza exercicis, debats i/o
seminaris
Les dades que ens donen les enquestes
mostren que en un 10,9% dels
estudiants responen que sovint o molt
Del percentatge de temps total que a
sovint participen en la realització
classe es destina a la realització
d’exercicis amb tot el grup classe, a les
d’exercicis, debats i/o seminaris, un
classes teòriques. En el cas de les classes
57,6% els estudiants participen en
pràctiques, el percentatge d’estudiants
exercicis, debats i/o seminaris amb tot el
que així ho afirmen és del 25,6%.
grup classe; un 22,1% del temps fan
exercicis amb grups reduïts d’estudiants i
Pel que fa a participar en treballs a classe
un 11,1% del temps els fan
amb petits grups, pràcticament tots els
individualment.
estudiants (94,2%) responen que mai o
només algunes vegades ho fan. A les
Per últim, el percentatge de temps que
classes pràctiques aquest percentatge es
els estudiants estan desconcentrats
redueix fins al 67% dels estudiants. Per
respecte al total de temps que es dedica a
tant, en aquestes classes, el treball en
fer aquesta activitat és d’un 9,2%, xifra
petits grups es realitzaria amb una mica
molt superior a la del temps de dictat.
més de freqüència.
Desconcentrat
9,2%
Exercicis individual
11,1%
Grups reduïts
22,1%
Tota la classe
57,6%
31
2.3. Quan es fan presentacions de treballs
a les classes teòriques comenta presentar
treballs amb freqüència i, molt igualat,
un 20,3% respon fer-ho a les pràctiques.
A aquesta activitat, entre les classes
teòriques i les pràctiques, s’hi destina un
D’altra banda, durant un percentatge
1,64% del temps total de classe.
molt alt de temps, un 23,4%, l’estudiant
està desconcentrat mentre a classe s’està
La major part d’aquest temps, un 67,4%,
presentant algun treball.
els estudiants escolten la presentació
d’un company i un 9,2% és l’estudiant
Cal destacar que d’entre totes les
qui presenta.
activitats que es fan a l’aula, aquesta és
en la qual els estudiants es desconcentren
Ho confirma el resultat de les enquestes,
més mentre s’està fent.
segons les quals el 20,6% dels estudiants
Desconcentrat
23,4%
He presentat
9,2%
He escoltat
67,4%
Respecte al temps que passen
2.4. Quan es fan preguntes
desconcentrats, un 13,5% els estudiants
A intercanviar preguntes entre professor i
perden l’atenció quan són els mateixos
estudiant s’hi destina en total, entre les
companys qui pregunten al professor i,
classes teòriques i les pràctiques, un 3%
en canvi, quan és el professor qui
del temps de classe.
pregunta, es desconcentren força menys:
un 6,8% del temps.
D’aquest temps, un 43% són els
estudiants qui fan preguntes al professor i
un 36,7% és el professor, al seu torn, qui
fa preguntes als estudiants.
32
Pel que fa a les dades que recullen les
A l’NSSE la freqüència amb què els
enquestes, un 15% dels estudiants
estudiants pregunten a classe o
comenta que sovint o molt sovint fa
contribueixen a les discussions és molt
preguntes a les classes teòriques i molt
elevada: els estudiants que no pregunten
superior, un 46,1%, ho fa a les
mai representen només l’1%, mentre que
pràctiques. Per tant, entenem que a les
el 74,5% ho fan habitualment.
classes pràctiques, durant el torn de
preguntes, els estudiants participen més.
Desconcentrat p.estu
6,8%
Desconcentrat p.prof
13,5%
Preguntes professor
36,7%
Preguntes estudiants
Un 15% dels estudiants pregunten amb freqüència a les
classes pràctiques; en canvi,
a les pràctiques ho fan un
46,1%.
43,0%
desconcentrats respecte a la durada total
2.5. Quant de temps està l’estudiant
de la classe, podem dir que a Dret una
desconcentrat a classe?
mitjana del 2,79% del temps total de
En les diferents activitats que
classe l’estudiant es mostra desconcentrat
desenvolupa l’estudiant dins de l’aula,
del que s’està fent.
també s’ha anat comptabilitzant quant
de temps l’estudiant perd l’atenció i es
Es tracta, doncs, d’un percentatge molt
desconcentra.
reduït, i que inevitablement augmenta a
En aquest sentit, si tenim en compte el
temps total que els estudiants han estat
33
mesura que la durada de les sessions de
classe esdevé més llarga.
D’altra banda, és interessant comprovar
diferència, més temps passen
que són els estudiants de rendiment
desconcentrats a classe, i els que menys,
acadèmic mitjà aquells qui, amb
els de rendiment acadèmic alt.
% desconcentrat
2,8%
Els estudiants de Dret només
es desconcentren un 2,8%
del temps total de classe.
% concentrat
97,2%
Rendiment acadèmic
Mitjana
Desv.
Tip.
Rendiment baix
2,87%
4,12
Rendiment mitjà
4,26%
4,20
Rendiment alt
1,42%
1,35
Temps de desconcentració a classe per rendiment acadèmic
(Font: elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
L’activitat durant la qual l’estudiant està
treballs i, en canvi, la que els desperta
més temps desconcentrat és, amb
més atenció és mentre el professor els
diferència, mentre es fan exposicions de
explica la lliçó i prenen apunts.
Activitats
% temps
desconcentrat
Lliçó del professor
1,6%
Exercicis
9,2%
Presentació de treballs
23,4%
Preguntes: L’estudiant fa preguntes
al professor
13,5%
Preguntes: El professor fa preguntes
als estudiants
6,8%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
34
4. Valoració del pas per la Universitat
Molt igualat queda el percentatge
1. Quines habilitats i competències
d’estudiants que creuen que sovint o
creu l’estudiant que desenvolupa al
molt sovint l’habilitat treballada a les
llarg dels estudis?
assignatures és la de sintetitzar
informació de manera que aprenguin els
La informació d’aquest apartat ha estat
conceptes, els fets o les teories més
extreta únicament de les enquestes
importants o fonamentals d’una matèria
passades als estudiants.
o assignatura: un 63,8%.
Una de les habilitats que més creuen
És important destacar el fet que
desenvolupar els estudiants de Dret al
l’habilitat d’aplicar els continguts que
llarg de tots els cursos és la de
aprenen a situacions de la vida
memoritzar conceptes, noms, teories i
professional i real no és pas una de les
mètodes perquè després els sàpiguen dir
que més estudiants creuen haver
de la millor manera possible. Un 67,3%
desenvolupat al llarg dels seus estudis.
dels estudiants de Dret destaquen que les
Els que consideren que sovint o molt
diferents assignatures que han cursat al
sovint l’han treballat a partir de les
llarg de l’any han fomentat aquesta
assignatures que han cursat són un
habilitat.
53,1% dels estudiants.
Pel que fa a la segona habilitat que més
A continuació es mostren els
estudiants asseguren haver
percentatges d’estudiants que consideren
desenvolupat, és la d’analitzar els
que sovint o molt sovint han assolit les
elements bàsics que constitueixen una
habilitats assenyalades, al llarg dels seus
teoria, una idea, una experiència o el
estudis, en un rànquing que va de més a
treball d’un autor. Concretament un
menys.
64,5% dels estudiants creuen que sovint
o molt sovint han treballat aquesta
habilitat en les assignatures cursades.
Habilitat
Percentatge
Memoritzar conceptes, noms, teories i mètodes, de manera
que després els sàpiga dir de la millor manera possible
67,3%
Analitzar els elements bàsics que constitueixen una teoria,
una idea, una experiència o el treball d’un autor
64,5%
Sintetitzar informació de manera que aprenguin els conceptes, els fets o les teories més importants i fonamentals d’una
matèria o assignatura
63,8%
Organitzar la informació per després relacionar-la amb altres
continguts de la mateixa assignatura o d’altres
61,6%
Aplicar els continguts que aprenen a situacions de la vida
professional i real
53,1%
Examinar casos particulars, presentats pel professor, i que
aprofundeixi en tots els seus components, conseqüències,
implicacions
52,6%
Fer judicis personals de valor sobre els continguts i treure’n
les pròpies conclusions
47,8%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
35
Seguidament, les competències que els
2. Com valora el seu pas per la
estudiants creuen que més servei els
Universitat i com creu que l’ajudarà
faran en la seva carrera professional són
de cara al seu futur professional?
la de pensar d’una manera crítica,
analítica i reflexiva (74,2%) i la
Aquest apartat es divideix en dos blocs
d’aprendre de manera autònoma, per si
diferenciats. El primer fa referència al
mateix (79,3%).
grau d’utilitat potencial que els
estudiants atorguen a les principals
Els estudiants també destaquen força les
competències adquirides a la Universitat
habilitats de parlar d’una manera clara i
de cara al seu futur professional. El segon
entenedora (68,7%) i la d’escriure de
bloc s’aproxima al nivell de participació
manera correcta i efectiva (65,6%).
dels estudiants en les diferents activitats
que es desenvolupen a la Universitat,
D’altra banda, les competències que els
fora de l’aula.
estudiants valoren menys adquirir en el
seu pas per la Universitat de cara al seu
Els estudiants consideren que a la
futur professional són la d’utilitzar les
Universitat hi desenvolupen habilitats
noves tecnologies d’una manera efectiva
professionals que els han de permetre
i la de treballar en equip amb d’altres
aconseguir una feina vinculada als seus
companys.
estudis. Així, el 78,2% dels estudiants
afirmen que sovint o molt sovint el seu
El fet que aquesta última estigui tan poc
pas per la Universitat els ajudarà en
valorada està fortament vinculat amb el
aquest sentit.
poc hàbit que els estudiants tenen de
treballar i estudiar en equip amb d’altres
Però la competència que creuen que més
companys, tal com destacàvem a
servei els farà de cara al seu futur
l’apartat dels hàbits d’estudi personals.
professional, per sobre de les que els han
de permetre aconseguir una feina
En el quadre següent observem els
vinculada als seus estudis, és la
percentatges obtinguts en les respostes
d’adquirir una bona educació i un bon
“Sovint o Molt sovint” respecte a un
bagatge cultural en general. Així ho
conjunt de competències i habilitats en
pensen la majoria d’estudiants: un
la pregunta: “Penso que el meu pas per
79,6%.
la Universitat com a estudiant
m’ajudarà, pel que fa al meu futur
professional, a...”:
La competència que creuen que més servei els
farà de cara al seu futur professional, és la
d’adquirir una bona educació i un bon bagatge cultural en general.
36
COMPETÈNCIES
Adquirir una bona educació i un bon bagatge cultural en
general
79,6%
Tenir les habilitats necessàries per aconseguir i desenvolupar una feina vinculada amb els meus estudis
78,2%
Pensar d’una manera crítica, analítica i reflexiva
74,2%
Aprendre de manera autònoma, per mi mateix
70%
Parlar d’una manera clara i entenedora
68,7%
Analitzar i solucionar d’una manera efectiva els problemes
que se’m presentin
65,2%
Escriure d’una manera correcta i efectiva
65,6%
Comportar-me com un ciutadà democràtic, compromès i
respectuós amb la comunitat en la qual visc
60,8%
Desenvolupar i consolidar el meu codi ètic i de valors
57,3%
Adquirir competències personals per viure en un entorn
multicultural
54,7%
Utilitzar les noves tecnologies d’una manera efectiva
44,2%
Treballar en equip amb d’altres companys
43,4%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
Les competències que creuen que menys han adquirit i
que menys servei els faran en el seu futur professional,
són la d’utilitzar les noves tecnologies d’una manera efectiva i la de treballar en equip amb altres companys.
37
2.1. Altres qüestions relatives a la vida
universitària en general
El 85,1% dels estudiants afirmen no
participar mai o només algunes vegades
en altres activitats universitàries que no
siguin les classes amb professors i
companys. Però malgrat que aquesta
participació és força escassa, cal tenir
presents altres tipus d’activitats dins la
Universitat de caire informal.
El 85,1% dels estudiants afirmen no participar mai o només algunes vegades en altres activitats universitàries
que no siguin les classes.
Per exemple, el 48,1% dels estudiants
discuteixen freqüentment amb els seus
companys al voltant de qüestions que
sorgeixen a classe, quan estan fora de
l’aula. A l’NSSE el percentatge és
superior, un 69,5%.
Un 63,6% dels estudiants afirmen que
sovint o molt sovint mantenen xerrades
serioses amb companys que tenen idees
personals diferents. I pràcticament la
meitat dels estudiants, un 41,7%, solen
ajudar altres companys/es fora de l’aula
quan tenen problemes amb alguna
assignatura.
38
5. Conclusions
En canvi, activitats més pràctiques com
1. Caracterització del model
d’aprenentatge de l’estudiant de
Dret de la UPF
la realització d’exercicis o de treballs de
curs obtenen uns percentatges de temps
força més baixos (9,1% i 8,11%
respectivament, sobre el temps total
1.1. Quant i com estudien fora de l’aula els
d’estudi).
estudiants?
Destaca el fet que a la cerca de fonts
Període lectiu
bibliogràfiques, els estudiants hi
A banda d’anar a classe, els estudiants de
destinen únicament un 1,48% del temps
Dret de la UPF estudien una mitjana de
setmanal total dedicat a l’estudi, fet que
10,81 hores setmanals al llarg del
posa de manifest el poc hàbit que tenen
període lectiu. Això significa una
els estudiants de Dret a consultar fonts
mitjana diària d’1,54 hores d’estudi fora
bibliogràfiques.
de l’aula.
En període lectiu, l’activitat a la qual
més temps dediquen els estudiants de
Dret a l’hora d’estudiar i preparar-se una
assignatura és a l’estudi directe dels
apunts presos a classe. A aquesta acció hi
destinen un 28,09% del temps setmanal
total invertit en l’estudi.
L’altra activitat a la qual també dediquen
força temps és la de passar a net els
apunts que prenen a classe i a fer-ne
resums o esquemes, acció a la qual hi
dediquen un 20,3% del temps total
d’estudi.
Període d’exàmens
Com era d’esperar, quan es produeix una
major concentració d’hores d’estudi
d’una determinada assignatura és just
quatre dies abans del corresponent
examen.
Si els deus dies previs a la data de
l’examen la mitjana d’hores d’estudi va
des d’un mínim de 0,53 hores (10 dies
abans) fins a un màxim d’1,08 hores (5
dies abans), a partir del quart dia abans
aquesta mitjana comença a augmentar
des de 2,26 fins a arribar al valor de 5,7
Per tant, pràcticament la meitat del
temps total que els estudiants dediquen
a estudiar fora de l’aula, gira entorn del
treball amb els apunts que prenen a
classe, d’una manera o altra.
Seguidament, la tercera activitat a la qual
més es dediquen els estudiants fora de
l’aula és a la d’estudiar directament
d’alguna lectura i/o llibre.
39
hores el dia anterior a l’examen.
En període d’exàmens, no canvia
mai o només algunes vegades estudien
l’activitat que fan els estudiants a l’hora
en aquests llocs i el 79% tampoc ho fa a
d’estudiar fora de l’aula, sinó que
la biblioteca.
continua sent estudiar directament dels
apunts presos a classe, tot i que,
L’ús dels recursos bibliogràfics extrets de
naturalment, el percentatge de temps
la Biblioteca sol ser esporàdic en gairebé
que hi inverteixen encara és superior
tots els cursos. El percentatge més alt en
respecte al període lectiu: un 69,99% del
cada un dels cursos sempre el trobem en
temps total setmanal d’estudi.
l’opció de resposta: “algunes vegades”,
excepte a primer curs, en què la majoria
L’activitat que la segueix molt de lluny
dels estudiants enquestats no treuen mai
és la d’estudiar directament d’alguna
llibres de la biblioteca.
lectura o llibre, amb un 11,66% del
Destaca la dada que a quart curs,
temps total d’estudi. A continuació
únicament un 0,8% dels estudiants
trobem l’acció de passar a net i/o fer
treuen llibres de la biblioteca molt
resums o esquemes dels apunts: amb un
sovint; i és també en aquest curs on un
9,73%.
percentatge més baix ho fa sovint.
A l’hora d’estudiar de cara als exàmens,
els estudiants de Dret no dediquen
pràcticament temps a cercar fonts
bibliogràfiques, encara menys que
durant el període lectiu.
Tant en període lectiu com en període
d’exàmens, l’estudi i el treball de
l’estudiant és, fonamentalment, un
procés autònom que es duu a terme de
manera totalment individual. Un 75,9%
dels estudiants responen que mai o
únicament algunes vegades estudien i/o
treballen en grup.
D’altra banda, podem comprovar com la
biblioteca tampoc és un espai preferit
Respecte al lloc on acostumen a fer-ho,
per la majoria d’estudiants a l’hora
les dades assenyalen que és al seu
d’estudiar. En tots els cursos, la majoria
domicili particular. Un 78,7% dels
respon que mai estudia a la biblioteca. El
estudiants responen que sovint i molt
curs en què aquest percentatge és més alt
sovint, la majoria, estudien a casa seva
és quart.
sols, sobretot els estudiants dels últims
cursos, de tercer i quart. Quan se’ls
Respecte al fet de si els estudiants de
pregunta si estudien a les sales d’estudi
Dret utilitzen habitualment Internet per
de la universitat o a les aules
completar el seu treball i estudi personal,
d’informàtica, el 53,3% responen que
cal comentar que una mica més de la
40
meitat dels estudiants enquestats, un
Pel que fa a participar en treballs a classe
63,1%, respon que ho fan sovint o molt
amb petits grups, pràcticament tots els
sovint. Només un 8,2% de tots els
estudiants (94,2%) responen que mai o
estudiants responen no fer-ho mai. Per
només algunes vegades ho fan. A les
cursos, el que menys hàbit té d’utilitzar
classes pràctiques aquest percentatge es
Internet és primer i, per contra, el que
redueix fins al 67%.
més el fa servir és tercer.
Mentre es fan presentacions de treballs,
En relació amb la utilització de l’Aula
un 67,4% del temps els estudiants
Global per completar el seu estudi i
escolten la presentació d’un company;
treball personal, el percentatge
un 9,2% del temps és l’estudiant qui
d’estudiants que la fan servir de manera
presenta i un 23,4% del temps
habitual és d’un 20,4%.
l’estudiant es desconcentra mentre s’està
fent una presentació.
A l’assistència a les tutories
individualitzades, els estudiants hi
Gairebé la meitat del temps destinat a fer
destinen un 0,09% del seu temps
preguntes (43%) són els estudiants qui
d’estudi fora de l’aula en període lectiu,
pregunten al professor i un 36,7% és el
mentre que en període d’exàmens,
professor, al seu torn, qui els pregunta.
aquest temps encara és inferior.
1.2. Quant i com aprenen dins de l’aula els
estudiants?
L’activitat principal que fan els
estudiants de Dret dins de l’aula és
L’activitat principal que
fan els estudiants de Dret
dins de l’aula és escoltar la
lliçó del professor i prendre
apunts.
escoltar la lliçó del professor i prendre
apunts o escoltar la lliçó simplement
(sense prendre apunts).
Un 15% dels estudiants comenta que
sovint o molt sovint fa preguntes a les
Quan fan exercicis, debats i/o seminaris,
classes teòriques i molt superior, un
un 57,6% del temps –més de la meitat–
46,1%, ho fa a les pràctiques.
els fan amb tota la classe. Un 22,1% del
temps fan exercicis amb grups reduïts
Respecte a quina és l’activitat durant la
d’estudiants i un 11,1% realitzen
qual l’estudiant està més temps
exercicis individuals. Un 10,9% dels
desconcentrat, és, amb diferència,
estudiants responen que sovint o molt
mentre es fan exposicions de treballs, i
sovint participen en la realització
en canvi, la que els desperta més atenció
d’exercicis amb tot el grup classe, a les
és mentre el professor els explica la lliçó
classes teòriques. En el cas de les classes
i prenen apunts.
pràctiques, el percentatge d’estudiants
que així ho afirmen és del 25,6%.
41
NSSE
UPF (Dret)
Els estudiants de l’NSSE dediquen una mitjana de
15,62 hores setmanals a l’estudi i preparació de les
assignatures.
A banda d’anar a classe, els estudiants de Dret de
la UPF estudien una mitjana de 10,81 hores setmanals al llarg del període lectiu. Això significa una
mitjana diària d’1,54 hores d’estudi fora de l’aula.
Més de la meitat dels estudiants estudien habitualment amb companys fora de l’aula per preparar els
treballs de classe. Concretament un 53,5%.
Els estudiants de Dret estudien habitualment de
manera autònoma. Els que treballen en grup constitueixen el 24,1%.
A classe, els estudiants fan moltes preguntes i participen activament en els debats i les discussions
que s’hi generen. El 74,5% dels estudiants fan preguntes a classe habitualment, percentatge que ha
augmentat fins al 80% en el darrer curs.
Un 15% dels estudiants sovint o molt sovint pregunten a les classes teòriques, mentre que a les
pràctiques són un 46,1%.
El temps que es destina a la formulació de preguntes entre els professors i els estudiants és d’un
2,16% a les classes teòriques i d’un 7,9% a les
pràctiques.
El 46,5% dels estudiants fan presentacions a classe freqüentment. En el darrer curs dels estudis, la
freqüència s’incrementa fins a un 63% dels estudiants, mentre que aquells que mai realitzen aquesta
activitat a classe l’últim curs representen tan sols
un 2%.
Un 20,6% dels estudiants afirmen fer presentacions sovint o molt sovint. I en canvi un 79,4% comenten no fer-ne mai.
A les classes teòriques de Dret un 0,74% del
temps el destinen a fer presentacions de treballs. A
les pràctiques, un 9,85%.
La meitat dels estudiants utilitzen freqüentment
Internet per completar el seu estudi personal i els
seus treballs. Això no obstant, un 17,5% assegura
que no l’utilitza mai amb aquesta finalitat.
Els estudiants fan un ús força elevat de les noves
tecnologies. Un 63,1% afirma utilitzar Internet sovint o molt sovint per completar el seu treball i estudi personal. Només un 8,2% no l’utilitza mai. Un
percentatge molt inferior al de l’NSSE.
Els estudiants discuteixen molt fora de l’aula sobre
idees sorgides a classe, ja que el 69,5% ho fa habitualment.
El percentatge d’estudiants que freqüentment discuteix amb els companys sobre les idees que sorgeixen a classe és d’un 48,1%.
El 60,5% dels estudiants habitualment comenten
amb els professors els treballs i materials acadèmics. D’una altra banda, els estudiants de l’últim
curs dels estudis parlen més amb el seu tutor sobre els seus plans de futur professionals.
Un 55,4% dels estudiants de Dret de la UPF afirma
anar sovint o molt sovint a tutories individualitzades. Tot i que segons les fitxes de seguiment diari,
el temps invertit en l’assistència a tutories ocupa un
0,09% del seu temps total d’estudi. A les tutories
pràcticament no parlen sobre el seu futur professional. Aquesta és una tendència general en tots els
cursos.
42
classe, de manera que queda poc temps
per a dur a terme altres activitats.
Aquesta activitat és seguida, tot i que
Addicionalment el quadre adjunt
amb una gran diferència de temps, per la
presenta les principals diferències entre
de proposar exercicis, debats i/o
el comportament dels estudiants de Dret
seminaris, amb un 2,62% del temps total
de la UPF i el predominant als Estats
de classe, i per la de formular preguntes,
Units en àmbits acadèmics equivalents.
que ocupa un 2,16% del temps total.
L’interès d’aquesta comparació rau a
A altres accions docents, com poden ser
situar com a referent del comportament
la presentació de treballs, la visualització
d’un estudiant sota el paradigma del
de material audiovisual, la intervenció
crèdit ECTS el d’un estudiant nord-
d’algun professor o expert o
americà. Si es compara llavors, seguint la
conferenciant extern o, fins i tot, la
taula, el comportament dels estudiants
realització de proves d’avaluació
UPF, queda clar que alguns dels aspectes
continuada, el temps que s’hi dedica no
en els quals els estudiants nord-
arriba a l’1% del temps total de classe.
americans mostren una certa superioritat
és en la interacció personal entre
A les classes pràctiques, tot i que
estudiants i professor, que és sovintejada
l’activitat d’explicar la lliçó per part del
allí i pràcticament inexistent aquí, cosa
professor perd força, continua sent
que es fa molt evident tant en la
l’activitat amb un percentatge de temps
dinàmica de la classe a l’aula com en la
més alt dins de l’aula i, per tant, la més
tutorització personal. També és molt
practicada pels docents.
important el treball i l’estudi en equip,
que contrasta fortament amb la pràctica
Concretament aquesta acció ocupa un
més individualista i aïllada dels
51,44% del temps total de classe, una
estudiants a la UPF.
mica més de la meitat del temps total.
En canvi, la utilització de les noves
tecnologies és un aspecte en el qual cal
Un 23,07% del temps restant, el docent
el destina a proposar exercicis, debats i/o
reconèixer també la situació
d’avantguarda de la UPF respecte d’altres
universitats del país.
2. Caracterització del model docent
als estudis de Dret de la UPF
L’acció docent principal que es posa en
pràctica a les classes teòriques de Dret és
impartir la lliçó. El docent pràcticament
seminaris en petits grups o amb tot el
dedica tot el temps de classe a aquesta
grup.
acció. Un 93,4% del total de temps de
43
És important destacar també el fet que
l’habilitat d’aplicar els continguts que
aprenen a situacions de la vida
professional i real no és pas una de les
habilitats que més estudiants creuen
haver desenvolupat al llarg dels seus
estudis.
Un 79,6% dels estudiants consideren que
el seu pas per la Universitat els ajuda a
adquirir una bona educació i un bon
A les classes pràctiques, una de les
bagatge cultural. Aquesta habilitat la
activitats que més canvia respecte a les
consideren més important fins i tot que
classes teòriques és la de presentar
la de desenvolupar habilitats
treballs. En aquest cas s’hi dedica un
professionals que els han de permetre
9,85% del temps total de classe, i també
aconseguir una feina vinculada als seus
la d’intercanviar preguntes entre
estudis.
professor i estudiant, activitat a la qual
passa a invertir-s’hi un 7,9%.
3. Què suposa per als estudiants el
pas per la UPF
Una de les habilitats que més creuen
desenvolupar els estudiants al llarg de
tots els cursos és la de memoritzar
Un 67,3% dels estudiants
pensen que sovint o molt
sovint en els seus estudis
han conreat l’habilitat de
memoritzar conceptes,
noms, teories i mètodes de
manera que després els sàpiguen dir el millor possible.
conceptes, noms, teories i mètodes de
manera que després els sàpiguen dir el
millor possible. Així, un 67,3% dels
estudiants pensen que sovint o molt
sovint en els seus estudis han conreat
aquesta habilitat.
L’habilitat que creuen haver
desenvolupat menys és la
de fer judicis de valor sobre
els continguts i treure’n les
pròpies conclusions.
La segona habilitat que els estudiants
asseguren haver desenvolupat és la
d’analitzar els elements bàsics que
constitueixen una teoria, una idea, una
experiència o el treball d’un autor.
Cal destacar que l’habilitat que creuen
haver desenvolupat menys és la de fer
judicis de valor sobre els continguts i
treure’n les pròpies conclusions.
Les competències que els estudiants
creuen que menys servei els faran en la
seva carrera professional són les de
treballar en equip amb d’altres
companys i la d’utilitzar les noves
tecnologies d’una manera efectiva.
El 85,1% dels estudiants no participen
mai o només algunes vegades en altres
44
• Els nivells d’interacció entre estudiants
4. Valoració final: la distància
respecte del mètode Bolonya
i professors, tant a l’aula (dinamisme de
la classe i discussió) com fora (tutoria)
La voluntat d’aquest estudi ha estat
són força baixos.
elaborar un diagnòstic dels processos
• El recurs a la biblioteca, que és
d’ensenyament i d’aprenentatge de la
indicatiu d’un comportament d’estudi
titulació de Dret, prenent com a
orientat a la recerca, al contrast i a
referència el model que inspira l’Espai
l’ampliació, també és molt baix.
Europeu d’Ensenyament Superior.
En el cas d’aquesta titulació queden molt
En tot, es pot concloure que caldrà una
clars quatre aspectes:
revisió sistemàtica de les metodologies
• Caldrà fer per manera d’augmentar el
volum d’hores de dedicació a l’estudi per
part dels estudiants per acostar-se al que
serà típic un cop s’hagi acabat el procés
de convergència (entorn a les 40 hores
setmanals). No obstant això, continuen
sent predominants les hores de lliçó i no
pas les d’estudi personal.
docents, resituant el paper de la
magistralitat i del treball de l’estudiant, i
traient més partit de les interaccions. En
el cas d’aquesta titulació, el volum actual
de dedicació a l’estudi ja és un bon
indicador que per la banda de la
demanda de treball a l’estudiant no hi
hauria d’haver problemes.
• Els mètodes predominants
Més aviat, la qüestió que caldrà entomar
d’ensenyament emfasitzen, segurament
adequadament és com aquest important
de manera excessiva, la magistralitat i
volum de dedicació a l’estudi ha de
indueixen cap a un comportament
reorientar-se cap a activitats més
d’aprenentatge que, en essència, es
sintòniques amb els processos
limita a la recopilació d’apunts i al seu
d’adquisició de competències. I això
estudi. Aquest mètode, que
demana una redefinició important de les
paradoxalment és també força important
metodologies docents.
a les classes pràctiques, no és apropiat
per a l’aprenentatge de competències.
Tot i que cal dir a les classes pràctiques
hi ha una reducció considerable de la
magistralitat, pràcticamentla meitat del
temps de classe funciona com la sessió
teòrica.
45