La metodologia docent i el crèdit
ECTS als estudis de
Ciències del Treball
La metodologia docent i el crèdit ECTS als estudis de
Ciències del Treball
Un diagnòstic de la metodologia docent a partir de les
percepcions dels estudiants
11
ANÀLISI DELS ESTUDIS DE CIÈNCIES DEL TREBALL
Maig del 2005
Direcció: Francesc Pedró.
Elaboració tècnica i redacció: Teresa Lloret, Ricard Benito, Francisco Esteban i
Francesc Ponsa.
Aquest informe el podeu trobar en format electrònic a la pàgina web del PQE:
http://www.upf.edu/intranet/pqe
3
Índex
1. Objectius i característiques de l’estudi
pàg. 9
2. Com s’estudia
pàg. 13
3. Com s’ensenya
pàg. 27
4. Valoració del pas per la Universitat
pàg. 35
5. Conclusions
pàg. 39
5
Presentació
L’informe que teniu a les mans és una primera aproximació al diagnòstic sobre la
metodologia docent que forma part del pla de treball del Programa per la Qualitat
Educativa (PQE) en relació amb la seva línia de treball Horitzó Bolonya. Es tracta de recollir
evidències que ens permetin avaluar quina és la metodologia docent predominant a la
nostra Universitat i a cadascuna de les diferents titulacions, tant des de la perspectiva
docent com des de la perspectiva, més ignota fins ara, de l’estudiant. Les preguntes a fernos són moltes, però segurament la més important és: quina és la distància que ens separa
de la metodologia docent preconitzada pel model inspirat en el crèdit europeu? Què fan els
estudiants quan diuen que estudien o quantes hores ho fan, constitueixen interrogants
que, potser inexplicablement, han romàs sense resposta fins ara i que aquí es comencen a
contestar.
L’estudi és el resultat d’un treball intens dut a terme per Francisco Esteban, fins al juliol del
2003, i continuat després amb tant o més ímpetu i dedicació per Ricard Benito i, després,
per Teresa Lloret, amb l’assistència de Francesc Ponsa. I seria injustificable no agrair-los a
tots quatre el volum i la qualitat de la feina feta, amb el suport i les aportacions de la resta
de persones que treballen en els diferents projectes del PQE. També seria inapropiat no
reconèixer la col·laboració rebuda en tot moment del deganat i de la secretaria dels estudis,
i òbviament, dels estudiants que hi han participat.
Aquest és un nou lliurament d’una sèrie que ofereix els resultats de les diferents titulacions
al voltant de la dedicació diària dels estudiants, per cursos i per matèries, amb vista a fer un
càlcul precís de les equivalències de l’actual càrrega lectiva en crèdits ECTS. Esperem,
doncs, que amb aquest estudi que enceta una línia de treball que sens dubte s’estendrà ben
aviat a d’altres universitats del país es pugui contribuir al debat intern que tant el conjunt
de la UPF com cadascun dels estudis han de fer en relació amb les incògnites i les
oportunitats de renovació que ofereix l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
Francesc Pedró
Director acadèmic del PQE
7
1. Objectius i característiques de l’estudi
L’estudi NSSE
En aquest document es presenten les
Durant l’informe es fan nombroses referències
a l’estudi National Survey of Student Engagement (NSSE), que es realitza anualment a diferents colleges i universitats dels EUA, sota la
coordinació de la Universitat d’Indiana, amb
l’objectiu de comparar alguns dels resultats
obtinguts en apartats similars d’ambdós qüestionaris. En concret, es fa referència a les dades de l’Informe Anual de l’any 2002 i, en
particular, les referents a la categoria Baccalaureate Colleges-Liberal Arts, per considerar-la la
més apropiada com a criteri de comparació.
conclusions d’un estudi dut a terme a la
titulació de Ciències del Treball de la
Universitat Pompeu Fabra (UPF), en relació
amb els processos d’ensenyament i
aprenentatge, la docència dels professors,
l’estudi personal dels estudiants i la seva
vida universitària en general.
En definitiva i, d’acord amb la visió dels
estudiants, quina és la metodologia docent
La raó que justifica aquesta comparació és
l’assumpció que el comportament dels estudiants nord-americans, pel que fa als processos
d’ensenyament i d’aprenentatge, exemplifica
el comportament desitjable en el marc de
l’EEES, si més no en absència d’estudis equivalents en països europeus més avançats en el
procés de convergència europea en ensenyament superior.
emprada a la UPF? Evoluciona curs rere
curs? Quantes hores estudien, a banda
d’anar a classe, els estudiants? Utilitzen
Internet per estudiar? Consulten llibres?
Estan lluny o a prop de tenir les estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
Aquest estudi forma part d’una investigació
més extensa que s’emmarca dins el projecte
Horitzó Bolonya, que està duent a terme el
Programa per la Qualitat Educativa (PQE) i
que té com a objectiu el diagnòstic dels
processos d’ensenyament i aprenentatge
actuals, a les diferents titulacions i cursos,
com a punt de partida per facilitar la
transició cap a un model docent més en
sintonia amb els requeriments pedagògics
de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior
(EEES) i, en particular, del crèdit ECTS.
Es pot obtenir aquest estudi a http://www.iub.edu/~nsse
Quina és la metodologia docent emprada a la UPF? Evoluciona curs rere curs? Quantes hores estudien, a banda d’anar a
classe, els estudiants? Utilitzen Internet per aprendre? Consulten llibres? Estan lluny o a prop de tenir estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
9
2. Fitxes de seguiment
Es tracta de fer un diagnòstic de la
metodologia docent i de la relativa dis-
Les fitxes de seguiment de l’activitat diària
tància que caldrà recórrer a la UPF per
de l’estudiant van ser complimentades
tal de posar en pràctica els principis
durant el primer trimestre del curs 2003-
inspiradors del Conveni de Bolonya.
2004: es va iniciar el 26 de gener i va
Metodologia
finalitzar el 3 d’abril. El trimestre feia tres
Les dades s’han obtingut bàsicament a
ha tres setmanes del trimestre de les quals
través de dues fonts: un qüestionari i unes
no tenim informació, de manera que a
fitxes de seguiment que registren
l’hora d’arribar a unes conclusions, se
l’activitat diària que duen a terme alguns
n’ha fet una extrapolació.
setmanes que havia començat. Per tant, hi
estudiants al llarg del trimestre.
En total, l’estudi comprèn set setmanes
del període lectiu i tres setmanes del
1. Qüestionari
període d’exàmens. Algunes dades del
període d’exàmens s’han analitzat per dies
El qüestionari va ser emplenat la darrera
perquè no tots els estudiants varen tenir
setmana de classe del curs acadèmic 2003-
els mateixos dies d’exàmens. En canvi, les
2004 per estudiants dels dos cursos. La
dades que es presenten del període lectiu
mostra obtinguda en total és de 42
són per setmanes.
estudiants.
Per fer aquest seguiment es van
Les preguntes del qüestionari feien
seleccionar els estudiants a partir de tres
referència a diferents aspectes sobre
variables: rendiment acadèmic, curs i
l’experiència universitària dels estudiants.
estudi. Es van seleccionar inicialment 12
Constava de 65 preguntes que van
estudiants per cada curs de cada titulació,
respondre en hores lectives i
dels quals quatre són de rendiment alt;
voluntàriament. Totes les preguntes tenen
quatre, de rendiment mitjà, i quatre, de
quatre possibles respostes: mai, algunes
rendiment baix. Aquest criteri s’ha definit
vegades, sovint i molt sovint, a excepció
a partir de les notes d’accés a la universitat
de la darrera pregunta en què la resposta
en el cas dels estudiants de primer curs i a
s’estructura en intervals de temps.
partir de les notes mitjanes de l’expedient
acadèmic en la resta d’estudiants. La
categoria de rendiment alt correspon als
quatre estudiants amb la nota més alta de
CURS
n
Primer
28
als quatre estudiants amb la nota més
Segon
14
baixa, i la categoria de rendiment mitjà,
Total
42
als quatre estudiants situats al voltant de
cada curs; la categoria de rendiment baix,
la mitjana del conjunt de notes dels
Estudiants participants per curs al qüestionari
estudiants del curs corresponent.
10
Però la mostra final obtinguda es
Es considera que quan cal fer referència a
compon d’aquells estudiants de la
la dedicació mitjana dels estudiants és
mostra inicial que voluntàriament van
més representatiu el valor que sorgeix
acabar completant l’estudi
dels qüestionaris perquè van ser
adequadament. Concretament els que
respostos per la totalitat dels estudiants
apareixen al quadre.
que eren a classe el dia que es va
administrar. En canvi, quan es tracta de
Curs
n
Rendiment
acadèmic
Primer
4
1RA; 1RM; 2 RB
Segon
6
2 RA; 1 RM; 3 RB
Total
10
3 RA; 2 RM; 5 RB
conèixer amb detall les variacions en la
dedicació a l’estudi que es donen per
exemple segons el gènere, el rendiment
acadèmic o el dia de la setmana és
preferible utilitzar les dades de les fitxes
de seguiment. Vista la disparitat dels
Estudiants participants per curs i rendiment
acadèmic a les fitxes de seguiment
valors entre els obtinguts del qüestionari
i els que procedeixen de les fitxes,
Aquests estudiants van emplenar
sembla raonable pensar que quan se
diàriament dues fitxes; una referent a les
sol·licita a un estudiant que faci un
activitats que van realitzar dins de l’aula
seguiment diari de la seva activitat
a partir de la metodologia docent
d’estudi, tot i que sembli paradoxal, el
emprada pel professor, i una altra
més probable és que el mateix
relativa a les accions que l’estudiant fa
requeriment es tradueixi en una més
fora de l’aula en relació amb els seus
gran dedicació. Per això, les fitxes de
hàbits d’estudi personals.
seguiment ofereixen un bon mecanisme
per a l’anàlisi de les variacions en la
L’estudiant comptabilitza i anota el
dedicació, però no tant pel que fa al
temps destinat a cada una de les accions
volum global de dedicació del conjunt
que ha realitzat, tant dins de l’aula
dels estudiants.
durant el temps de classe, com fora de
l’aula per treballar i preparar-se
Finalment, convé considerar que atès
l’assignatura.
que la mostra dels estudiants que van
participar no es va voler representativa
El contrast entre una font d’informació i
del conjunt del curs, sinó només de la
l’altra ha permès obtenir algunes dades
tipologia del rendiment, el càlcul de
rellevants en relació amb les preguntes
mitjanes de dedicació a partir de les
que ens formulàvem inicialment.
fitxes de seguiment seria, de totes totes,
inapropiat.
En alguns casos es presenten els resultats
del qüestionari; en altres els
Aquestes dades són presentades en
corresponents a les fitxes de seguiment, i
aquest informe agrupades per blocs
en ocasions també, els d’ambdues fonts.
temàtics.
11
2. Com s’estudia?
b) Mitjana d’assignatures que cursen durant el trimestre que
participen a l’estudi
Perfil de l’estudiant de Ciències del
treball de la UPF
Abans de descriure els hàbits d’estudi de
Pel que fa al nombre d’assignatures que
l’estudiant de Ciències del Treball a la
cursa l’estudiant durant el trimestre que
UPF, a continuació es presenta el perfil
participa a l’estudi, més de la meitat
de l’estudiant participant a l’estudi,
segueix 3 o 4 assignatures durant aquest
d’aquesta titulació, respecte a dos
trimestre. I una xifra força important
aspectes:
també (40,5%) en cursa 5 o 6.
a) Situació laboral de l’estudiant
Només hi ha un 2,4% dels estudiants
b) Mitjana d’assignatures que cursa
que en segueixen 1 o 2, i també una
durant el trimestre que participa
minoria, el 4,8%, en fa 7 o 8.
a l’estudi
Destaca el fet que no hi ha cap estudiant
a) Situació laboral de l’estudiant
que estigui cursant més de 9
assignatures.
En relació a quina és la seva situació
laboral mentre estan realitzant els
estudis, cal dir que d’una banda, el
Situació
laboral
Primer
Segon
Total
Jornada
completa
25,0%
28,6%
26,2%
Mitja jornada
28,6%
21,4%
26,2%
Caps de
setmana
3,6%
7,1%
4,8%
(4,8%) treballa només els caps de
Treballs
esporàdics
3,6%
7,1%
4,8%
setmana, i la mateixa xifra fa treballs
No treballo
39,3%
35,7%
38,1%
38,1% afirmen que no treballen mentre
estan cursant els estudis. D’una altra
banda, un 26,2% dels estudiants
treballen a jornada completa mentre
estan estudiant, i un altre 26,2% ho fan
a mitja jornada. Finalment, una minoria
esporàdics. Per tant, hi ha força
diversitat en la situació laboral en què es
troben els estudiants d’aquesta titulació.
Nombre
d’assignatures
Primer
Segon
Total
1o2
3,6%
0,0%
2,4%
3o4
53,6%
50,0%
52,4%
5o6
42,9%
35,7%
40,5%
7o8
0,0%
14,3%
4,8%
Més de 9
0,0%
0,0%
0,0%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del
qüestionari)
13
1. Quin nombre d’hores dedica
mitjana diària d’1,24 hores d’estudi
l’estudiant a estudiar?
fora de l’aula (2,81 hores segons les
fitxes de seguiment).
En el present apartat s’ofereix una
estimació aproximada del nombre
És interessant de destacar que, si
d’hores setmanals que els estudiants
comparem aquestes dades amb les
dediquen a l’estudi fora de l’aula.
obtingudes a l’NSSE en aquest apartat,
observem que hi ha diferències
L’anàlisi ofereix la mitjana d’hores
significatives que porten a concloure
dedicades pels estudiants a cada
que els estudiants de Ciències del
titulació a partir de dues fonts: el
Treball de la UPF dediquen menys
qüestionari i les fitxes de seguiment. El
hores a l’estudi que els estudiants
primer, amb una mostra de 42
americans.
estudiants, ofereix més representativitat
que la segona, en què la naturalesa del
Concretament, de l’estudi NSSE se’n
mateix instrument duu a un registre de
desprèn que els estudiants de la
l’activitat diària sobrevalorat.
categoria Baccalaureate Colleges-Liberal
Arts, categoria que inclou els estudiants
Però la necessitat de detall en posteriors
de Ciències del Treball, dediquen a
apartats ens fa optar, com a font
l’estudi i a la preparació de les
principal, per les fitxes de seguiment,
assignatures una mitjana de 15,62
tot i les seves limitacions.
hores setmanals. Per tant, si prenem
com a referència la mitjana obtinguda
1.1. Quin nombre d’hores es dedica a
del qüestionari, són 6,91 hores més que
l’estudi en període lectiu?
els estudiants de Ciències del Treball de
la UPF.
A banda d’anar a classe, els estudiants
de Ciències del Treball estudien una
mitjana de 8,71 hores setmanals al llarg
del període lectiu. Això significa una
14
A. Evolució de les hores d’estudi durant
les set primeres setmanes
A mesura que van avançant les
40
setmanes del trimestre, les hores de
36
dedicació dels estudiants es pot dir que
32
també van augmentant, a excepció de
28
la segona setmana del gràfic.
24
20
Per interpretar degudament les dades
16
que apareixen als gràfics, cal recordar
12
que, donat que quan es va iniciar
8
l’estudi el trimestre feia tres setmanes
4
0
que havia començat, la setmana que al
1 setmana
gràfic consta com a 1 correspon a la
3 setmana
2 setmana
setmana 4 del trimestre. Per tant, les
5 setmana
4 setmana
7 setmana
6 setmana
Mitjana d'hores d´estudi setmanals
setmanes analitzades van de la 4 a la 10
del trimestre.
De la setena setmana a la vuitena (4 i 5
Si s’observa el comportament dels
en el gràfic) la mitjana es manté més o
estudiants al llarg de les set darreres
menys igual, fins i tot hi ha una
setmanes de classe del trimestre, veiem
lleugera davallada. Finalment,
que la mitjana d’hores d’estudi va
l’increment més gran es dóna de la
augmentant aproximadament unes 2
vuitena setmana a la darrera (5 a 7 en el
hores per setmana.
gràfic) en la qual la mitjana assoleix un
valor de 24,4 hores.
Mitjanes setmanals d’hores d’estudi
Mitjana setmana 1
12,77 h
Mitjana setmana 2
9,77 h
Mitjana setmana 3
14,42 h
Mitjana setmana 4
16,58 h
Mitjana setmana 5
16,12 h
Mitjana setmana 6
18,15 h
Mitjana setmana 7
24,4 h
Hores d’estudi setmanals
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
NB: Cal recordar que la setmana 1 correspon a la quarta del trimestre
15
B. Com es distribueixen les hores d’estudi
entre els dies de la setmana?
Respecte a quins dies de la setmana els
6
estudiants dediquen més hores a l’estudi,
podem dir que és a principis de la
5
setmana quan hi ha una major dedicació
4
a l’estudi. Si bé el primer dia de la
setmana, el volum de dedicació a l’estudi
3
és el més alt, a mesura que avancen els
dies aquest va disminuint
2
progressivament. El dilluns presenta una
1
mitjana de 2,79 hores i el dimarts de
2,56. Els dies que estudien menys són el
0
dilluns
dijous (1,94) i el divendres (1,92).
dimecres
dimarts
divendres
dijous
dissabte
Mitjana d'hores d'estudi diàries
El dissabte hi ha una remuntada en el
volum de temps d’estudi, mentre que el
diumenge es manté aproximadament
com el dijous i divendres.
El dia de la setmana en que els estudiants
dediquen més hores a l’estudi és el dilluns, amb una mitjana de 2,79 hores.
16
diumenge
C. Com varien les hores d’estudi
a) En funció del rendiment acadèmic
Segons les fitxes de seguiment, en la
Rendiment
acadèmic
Mitjana hores
d’estudi
setmanals
Desv.
tip
Rendiment baix
19,96 h
5,58
Rendiment mitjà
20,75 h
14,49
Rendiment alt
18,51 h
8,19
relació rendiment acadèmic – hores
d’estudi, es confirma el fet que els
estudiants que més hores dediquen a
l’estudi són els que pertanyen al
rendiment acadèmic mitjà (20,75 hores)
i en canvi els de rendiment acadèmic alt
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes
de les fitxes de seguiment)
són els que n’hi dediquen menys.
Com posa de manifest el gràfic, el
comportament dels estudiants és força
40
diferenciat entre les tres categories. Els
estudiants de rendiment acadèmic mitjà,
tenen una distribució uniforme entre el
30
rang mínim i el màxim. No hi ha casos
aïllats.
20
Pel que fa als estudiants de rendiment alt
hi ha més dispersió entre els estudiants.
2
10
Els que mostren un comportament més
homogeni són els de rendiment baix, i
0
N=
hi ha més concentració per sota de la
mitjana.
5
2
3
Rendiment baix
Rendiment mitjà
Rendiment alt
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per rendiemnt acadèmic
17
c) En funció del gènere
b) En funció del curs
Pel que fa a la diferència d’hores de
Quant a la relació entre la mitjana
dedicació a l’estudi entre els nois i les
d’hores de dedicació en els diferents
noies, comprovem que les noies
cursos, cal assenyalar que la mitjana
dediquen un temps molt superior a
més alta en les hores de dedicació a
l’estudi, amb una mitjana de 24,28
l’estudi s’obté al primer curs, segons
hores setmanals, davant de la mitjana
mostren les fitxes de seguiment.
dels nois, que es queda tan sols en 12,78
Mitjana d’hores d’estudi
setmanals
Desv.
Tip.
Primer
22 h
8,92
Segon
18,14 h
6,34
Curs
hores.
Caldria veure si aquest diferencial
correlaciona positivament amb el
rendiment acadèmic.
Hores d’estudi setmanals per cursos
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de
les fitxes de seguiment)
Pel que fa al comportament, tal com
mostra el gràfic, a segon curs, més enllà
Les noies dediquen el doble de
temps a l’estudi setmanal que el
nois. Caldria veure si això correlaciona positivament amb el
rendiment acadèmic.
que la mitjana sigui de 18,14 hores, la
majoria d’estudiants estan concentrats
per sota de la mitjana. A primer hi ha
més dispersió en el comportament dels
estudiants.
60
40
36
50
32
28
40
24
30
20
16
20
12
10
8
4
0
N=
4
6
Primer
Segon
0
Dona
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per curs
Home
Mitjana hores d´estudi setmanals per gènere
18
aquesta vegada són els estudiants de
1.2. Quina és la dedicació a l’estudi en
segon curs els que més incrementen les
període d’exàmens?
hores d’estudi respecte del que és
habitual en el període lectiu, donat que
En les dues setmanes prèvies als
en aquest període eren els que menys
exàmens, tots els estudiants de tots els
temps hi dedicaven. En aquest curs, en
cursos mostren un increment en la
període d’exàmens doblen el temps de
dedicació a l’estudi diari, tot i que
dedicació a l’estudi.
Curs
Mitjana d’estudi diari
(període d’exàmens)
Desv.
Tip.
Mitjana d’estudi diari
(període lectiu)
Desv.
Tip.
Variació
d’hores
Primer
4,19 h
1,21
2,77 h
1,39
+ 1,42 h
Segon
4,26 h
1,94
1,96 h
0,55
+ 2,3 h
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi en període d’exàmens i en període lectiu
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
acadèmic, el resultat s’ha de matisar. Els
A. Varien les hores d’estudi en període
estudiants que en aquest cas més
d’exàmens en funció del rendiment
incrementen les seves hores d’estudi en
acadèmic?
període d’exàmens són els de rendiment
Com veiem, tant a primer com a segon
acadèmic baix. I d’altra banda, els que
curs, l’esforç de dedicació augmenta
menys ho fan són els de rendiment
quan arriba l’època de preparar els
mitjà, tot i que cal tenir present que en
exàmens. Òbviament, quan es té en
el període lectiu són els qui més hores
compte la variable del rendiment
dediquen a l’estudi.
Rendiment
acadèmic
Mitjana d’estudi diari
(període d’exàmens)
Desv.
Tip.
Mitjana d’estudi diari
(període lectiu)
Desv.
Tip.
Variació
d’hores
Baix
4,74 h
1,59
2,12 h
0,68
+ 2,62
Mitjà
3,25 h
1,98
2,9 h
2,14
+ 0,35
Alt
4,02 h
1,72
2,14 h
0,98
+ 1,88
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi amb el rendiment acadèmic
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
19
notable. Fins a quatre dies abans d’un
B. Concentració de l’estudi deu dies abans
d’un examen
examen, les mitjanes oscil·len al voltant
de 0,83 hores. Però tres dies abans, la
En aquest apartat s’analitza el
mitjana ja s’enfila a 1,67 hores; dos dies
comportament de l’estudiant en relació
abans a 2,82 i just un dia abans, arriba al
amb una assignatura, com s’ha preparat i
valor màxim de 4,75 hores.
quant ha estudiat per a l’examen.
També cal destacar que el mateix dia de
Per fer-ho, s’han tingut en compte 49
l’examen estudien més que dos dies
exàmens de 15 assignatures.
abans.
Com era d’esperar, quan hi ha un
increment més notable en la dedicació a
l’estudi és pocs dies abans del
corresponent examen. Si ens fixem en
l’evolució de les hores d’estudi a partir
dels deu dies previs a la data de
l’examen, veiem que no és fins tres dies
abans de l’examen que els estudiants
comencen a intensificar la seva
dedicació a l’estudi d’una manera més
6
5
4
3
2
1
0
en
m
xa
l'e
de
ns
ia
D aba
a
ns
di ba
1
a
es ns
di ba
2
a
es ans
di
3
ab
es ns
di ba
4
a
es ans
di
5
ab
es ns
di ba
6
a
es ns
di ba
7
a
es ns
di ba
8
a
s
es an
di ab
es
di
10
9
Els estudiants concentren encara més
les seves hores d’estudi un dia abans
de l’examen i fins i tot el mateix dia.
20
lectura i/o llibre (10%).
2. Activitats i hàbits d’estudi
La consulta de l’Aula Global obté una
En aquest apartat s’ofereix una estimació
dedicació del 6% del temps total de
respecte a com acostumen a invertir les
classe i un 5,54% a la consulta
hores que dediquen a l’estudi, els
d’Internet.
estudiants de Ciències del Treball. És a
dir, quines accions realitzen fora de
En l’altre extrem destaquen com a
l’aula i quins hàbits presenten.
activitats menys freqüents assistir a la
tutoria dels professors o cercar fonts
bibliogràfiques perquè a diferència de la
resta que els estudiants declaren menys
2.1. En període lectiu
freqüent, suposadament aquestes dues
En període lectiu, a l’activitat que més
com a mínim no haurien de sortir en
temps dediquen els estudiants a l’hora
aquesta segona llista.
d’estudiar i preparar-se una assignatura
és a estudiar directament els apunts que
Al quadre següent es mostren els
prenen a classe, amb un 26,82% del
percentatges de temps que els estudiants
temps setmanal total que dediquen a
dediquen a la realització de les diferents
l’estudi fora de l’aula.
activitats a l’hora d’estudiar fora de
l’aula.
En segon lloc, l’activitat que la segueix a
força distància és la realització
En el segon quadre es recullen aquelles
d’exercicis pràctics i la de fer resums o
activitats que pràcticament no fan mai.
esquemes d’alguna lectura i/o llibre, amb
Com es veu, el percentatge de temps
un 16,38% del temps d’estudi i un
dedicat és pràcticament nul:
14,28% respectivament. Seguidament,
dediquen un 12% del temps a fer treballs
de curs o a estudiar directament d’alguna
Quantitat de temps
dedicat
Activitats
Estudiar directament dels apunts de classe
26,82%
Fer exercicis pràctics
16,38%
Fer resums o esquemes d’alguna lectura i/o llibre
14,38%
Fer treballs de curs
12,29%
Estudiar directament d’alguna lectura i/o llibre
10,86%
Consultar i/o utilitzar l’Aula Global
6,41%
Consultar i/o utilitzar Internet
5,54%
Passar a net i/o fer resums o esquemes dels apunts de classe
4,85%
Altres
1,48%
Activitats d’estudi que els estudiants declaren com a més freqüents
21
Quantitat de temps
dedicat
Activitats
Assistir a la tutoria d’algun professor
0,29%
Cercar fonts bibliogràfiques
0,43%
Assistir a conferències o xerrades
0%
Veure pel·lícules o documentals
0%
Visitar exposicions
0,2%
Activitats d’estudi que els estudiants declaren com a menys freqüents
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
D’altra banda, destacar que segons les
En canvi quan es tracta d’activitats
enquestes, un 35,7% dels estudiants
optatives, els estudiants que les fan
comenten que sovint o molt sovint
sovint o molt sovint són un 82,9%,
preparen els exercicis i les lectures
pràcticament tota la classe. Per tant,
demanades pel professor abans d’anar a
podríem concloure segons s’indica a les
classe. D’aquests, són els estudiants de
enquestes, els estudiants treballen més les
segon curs els que més ho fan.
lectures quan el docent les deixa com a
optatives que no pas quan són
Respecte a si té algun efecte que es tracti
obligatòries.
d’activitats obligatòries o voluntàries per
fer-les, les dades indiquen que quan són
Quant a la manera de fer els exercicis i
lectures obligatòries les llegeixen i/o les
treballs que han de lliurar, gairebé la
treballen sovint o molt sovint un 31,7%
meitat dels estudiants –un 48,8%–
dels estudiants.
responen que sovint o molt sovint
integren informació de diverses fonts i
recursos a l’hora de fer un treball.
Esquemes apunts
Estudi apunts
Esquemes llibres
Estudi llibres
Un 31,7% dels estudiants
llegeixen i treballen les
lectures obligatòries
proposades pel professor.
Exercicis pràctics
Treball de curs
Consulta internet
Consulta Aula Global
Fonts bibliogràfique
Tutories professors
Conferències
Exposicions
Pel·lícules
Altres
0
20
40
60
80
100
% d'hores d´estudi per activitats període lectiu
22
Un 97,6% responen que mai o algunes
A. Quin paper tenen les tutories
vegades en aquestes tutories parlen sobre
individualitzades?
els seus plans de futur.
Com a activitat fora de l’aula cal tenir en
2.2. En període d’exàmens
compte com es desenvolupa l’acció
tutorial. En aquest sentit, pel que es
En període d’exàmens canvia la
demostra a les fitxes de seguiment els
quantitat de temps que inverteixen els
estudiants destinen molt poc del seu
estudiants en les diferents activitats a
temps d’estudi, gairebé gens, a anar a
l’hora d’estudiar i preparar-se les
tutories individualitzades, concretament
assignatures fora de l’aula.
un 0,29% del seu temps d’estudi.
Tot i que l’activitat principal continua
Aquesta dada contrasta força amb els
sent l’estudi directe dels apunts –tal com
valors obtinguts de les enquestes. En
passava durant el període lectiu–, veiem
elles, el percentatge d’estudiants que
que hi dediquen un temps molt
responen que sovint o molt sovint van a
superior, un 82% del total de temps
tutories individualitzades de les classes
d’estudi. Per tant, pràcticament tot el
teòriques és d’un 35,7%. I encara s’obté
temps d’estudi en aquesta època gira
un percentatge més alt quan es tracta de
entorn dels apunts que es prenen a
les tutories de les classes pràctiques. En
classe. Seguidament, destinen algun
aquest cas un 95% dels estudiants
temps a estudiar directament de llibres
responen que sovint o molt sovint
(8,7 %), a fer-ne esquemes o resums
assisteixen a les tutories
d’aquests (2,20%), a fer-ne esquemes o
individualitzades amb els seus
resums dels apunts de classe (2,50%) i a
professors.
fer exercicis pràctics (3,02%). Igualment,
a l’hora d’estudiar de cara als exàmens,
Quan assisteixen a les tutories
els estudiants no dediquen temps a
individuals, un 66,6% dels estudiants
cercar fonts bibliogràfiques.
responen que mai o només algunes
vegades parlen amb els professors sobre
l’assignatura i els dubtes que tenen.
Esquemes apunts
Estudi apunts
Esquemes llibres
Estudi llibres
Els estudiants destinen un
0,29% del seu temps
d’estudi a anar a tutories
individualitzades.
Exercicis pràctics
Treball de curs
Consulta internet
Consulta Aula Global
Fonts bibliogràfique
Tutories proferssors
Conferències
Exposicions
Pel·lícules
Altres
0
20
40
60
80
100
% d'hores d´estudi per activitats període d´exàmens
23
Seguidament, hi ha altres activitats que
segons el que comentàvem en l’anterior
també fan encara que amb una
apartat, és fonamentalment un procés
quantitat de temps força inferior. Per
autònom que es duu a terme de manera
exemple, l’estudi d’alguna lectura i/o
totalment individual. Un 75,6% dels
llibre (8,7%) i la realització d’exercicis
estudiants responen que mai o
pràctics (3,02%).
únicament algunes vegades estudien i/o
treballen en grup.
Altres activitats com fer resums o
esquemes de lectures, estudiar
A l’NSSE, en canvi, tan sols un 5,5% mai
directament d’alguna lectura i/o llibre o
estudien en grup i el 53,5% dels
dels apunts de classe obtenen
estudiants treballen freqüentment amb
percentatges aproximats del 2%.
companys de classe fora de l’aula.
Pel que fa a la consulta d’Internet i de
Respecte al lloc on acostumen a fer-ho,
l’Aula Global, així com durant el
les dades indiquen que és al seu
període lectiu els estudiants en feien ús,
domicili particular. Un 86,1% dels
durant el període d’exàmens
estudiants responen que sovint i molt
pràcticament no hi dediquen temps.
sovint, la majoria, estudien a casa seva
sols, tant els de primer curs com els de
segon.
2.3. S’estudia en equip o individualment?
Només un 20,5% dels estudiants
A casa o a la Universitat?
afirmen fer-ho a la biblioteca i uns
Segons assenyalen les enquestes, podem
quants més, un 30%, ho fa a la
dir que l’estudi i el treball de l’estudiant
universitat: sales d’estudi o aules
fora de l’aula, basat principalment en
d’informàtica.
l’estudi directe dels apunts de classe,
24
La Biblioteca, d’altra banda, no és un
3. Quin ús es fa dels recursos
espai preferit per la majoria d’estudiants
bibliogràfics i de la biblioteca?
a l’hora d’estudiar. Si durant el primer
curs veiem que pràcticament la meitat
Pel que fa al servei de préstec de la
dels estudiants asseguren no quedar-s’hi
Biblioteca, hi ha diferències entre els
mai o algunes vegades per estudiar, a
dos cursos; mentre que a primer, més de
segon curs la resposta encara és més
la meitat dels estudiants no tenen
contundent. No hi ha cap estudiant que
l’hàbit de treure llibres de la biblioteca –
asseguri quedar-se molt sovint a la
un 63% comenta que només ho fa
biblioteca i el 85,8% dels estudiants no
algunes vegades–, a segon curs el 35,7%
s’hi queden mai o pràcticament mai.
dels estudiants asseguren que treuen
llibres sovint, i un 28,6% ho fan molt
En els quadres següents es mostren els
sovint. Aquesta dada difereix molt de
resultats obtinguts en les enquestes
primer, en què el percentatge
davant les preguntes sobre si treuen
d’estudiants que treu llibres molt sovint
llibres de la Biblioteca i sobre si la
es queda al 3,7%.
utilitzen com un espai per estudiar.
Treus llibres de la Biblioteca?
Primer
Segon
Mai
3,7%
0%
Algunes vegades
63%
35,7%
Sovint
29,6%
35,7%
Molt sovint
3,7%
28,6%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
Estudies a la Biblioteca?
Primer
Segon
Mai
32%
42,9%
Algunes vegades
44%
42,9%
Sovint
16%
14,3%
Molt sovint
8%
0%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
25
4. Es fa ús dels recursos informàtics
En relació amb l’ús que els estudiants
i d’Internet?
fan de l’Aula Global per completar el
La gran majoria d’estudiants utilitzen
seu estudi i treball personal, el
freqüentment les noves tecnologies com
percentatge d’estudiants que la fan
a eina complementària o de suport per
servir sovint o molt sovint és d’un 55%,
al seu estudi. Segons indiquen les
una mica més de la meitat dels
enquestes, un 87,5% dels estudiants
estudiants. En aquest cas, com en el
asseguren utilitzar Internet sovint o
d’Internet, no hi ha cap estudiant que
molt sovint com a eina per al seu estudi.
respongui que no la utilitza mai.
No hi ha cap estudiant ni a primer ni a
segon curs que comenti no utilitzar mai
Tenint en compte que gairebé la meitat
Internet. I fins i tot a segon no n’hi ha
dels estudiants diuen que acostumen a
cap tampoc que respongui que només
integrar informació de diferents fonts i
l’utilitza algunes vegades. La gran
recursos a l’hora de fer un treball, que
majoria comenten fer-ho servir sovint o
els índexs d’ús d’Internet són elevats, i
molt sovint per estudiar.
que com a contrapartida els del servei
de préstec de la biblioteca són tan
Tanmateix, pel que fa a l’ús de
reduïts, es pot arribar a la conclusió que
l’aplicació d’Internet del correu
habitualment deuen utilitzar Internet
electrònic com a mitjà de comunicació
com a font d’informació per als seus
entre l’estudiant i el professor, el
treballs.
percentatge d’estudiants que en fan un
ús habitual (39%) és força inferior
També cal destacar que a l’NSSE només
respecte al dels que no l’utilitzen mai o
el 52% dels estudiants afirma utilitzar
només algunes vegades (60%). Per tant,
freqüentment Internet com a suport per
l’hàbit de comunicar-se amb el professor
al seu estudi, i que un 17,5% no
a través del correu electrònic es pot dir
l’utilitza mai. Per tant, els índexs d’ús
que encara no està massa instaurat.
són superiors en el cas de la UPF.
Internet
(font
d’informació)
Internet
(correu electrònic)
Aula
Global
Ordinador
0%
24,4%
0%
16,7%
Algunes vegades
12,5%
36,6%
45%
64,3%
Sovint
32,5%
31,7%
37,5%
14,3%
55%
7,3%
17,5%
4,8%
ÚS DE LES NOVES
TECNOLOGIES
Mai
Molt sovint
Mitjana de tots els cursos
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
26
3. Com s’ensenya?
veiem la quantitat de temps ocupat per
1. Què passa dins l’aula?
aquestes accions és molt reduït en
comparació amb el volum de temps
En aquest apartat es presenta una visió
dedicat a la magistralitat.
aproximada de quina és la metodologia
docent emprada a Ciències del Treball , i
D’una altra banda, un 2,01% del total de
en conseqüència com aprenen els
temps de classe és invertit en la
estudiants dins de l’aula.
visualització de material audiovisual.
1.1. Les classes teòriques
A altres accions docents, com poden ser
Durant les classes teòriques, l’acció a la
la presentació de treballs acadèmics per
qual els docents de Ciències del Treball
part dels estudiants o la intervenció
dediquen més temps és a explicar la lliçó;
d’algun professor o expert o
pràcticament tot el temps de classe, un
conferenciant extern, s’hi dedica força
81,21%. En efecte, escoltar la lliçó i
menys temps. Al voltant de l’1% i fins i
prendre apunts constitueix actualment el
tot inferior.
principal mètode a través del qual es
dóna l’intercanvi entre estudiant i
Pel que fa a l’avaluació continuada que es
professor.
fa del progrés de l’estudiant al llarg del
trimestre, el temps que s’hi dedica
El poc temps restant es destina a altres
tampoc arriba a l’1% del temps total de
activitats com ara l’intercanvi de
classe.
preguntes entre professor i estudiant
(6,37%) o la realització d’exercicis, debats
i/o seminaris (5,87%), encara que com
Lliço del professor
Exercicis
Presentacions
Preguntes
Material audiovisual
Intervencio externa
Prova d'avaluació
Altres
0
20
40
60
80
100
% d' hores per activitats classes teòriques
27
classe mentre que a les classes
1.2. Les classes pràctiques
pràctiques el percentatge de temps
s’incrementa fins a un 9,1% del temps
A les classes pràctiques la metodologia
total de classe.
docent dins de l’aula canvia una mica.
L’activitat d’explicar la lliçó per part del
A la vegada, l’activitat que també
professor continua sent la primera acció
experimenta un lleuger increment és la
quant a temps invertit dins de l’aula,
visualització de material audiovisual, que
però cal destacar que perd força
ocupa un 2,1% del temps total de classe.
(48,49%), respecte del percentatge de
temps que s’hi dedicava a les classes
D’altra banda, cal destacar que la
teòriques.
interacció entre professor i estudiant pel
que fa al temps destinat a l’intercanvi de
En segon lloc, l’activitat a la qual es
preguntes disminueix en aquestes classes
dedica força temps i que en canvi a les
pràctiques. Així, mentre que a les classes
classes teòriques se n’hi dedicava molt
teòriques s’hi destinava un 6,37% del
poc és a la realització d’exercicis, debats
temps, ara a les pràctiques se n’hi dedica
i/o seminaris. Mentre que a les classes
un 4,98%.
teòriques s’hi destinava un 5,87%, ara a
les classes pràctiques passa a ser d’un
A continuació es mostra un quadre
34,76% del temps total de classe.
comparatiu dels percentatges de temps
que es destinen a cada una de les
D’altra banda, pel que fa a l’activitat de
accions, a les classes teòriques i a les
presentar treballs, també hi ha una
classes pràctiques.
diferència notable: a les classes teòriques
s’hi dedica un 1,92% del temps total de
Lliçó del professor
Exercici, debats,sem
Presentacio treballs
Preguntes
Material audiovisual
Intervencio externa
prova aval.continuad
Altres
0
20
40
60
80
100
% d'hores per activitat classes pràctiques
Classes
teòriques
Classes
pràctiques
Lliçó del professor
81,21%
48,49%
Exercicis
5,87%
34,76%
Presentacions de
treballs
1,92%
9,19%
Preguntes
6,37%
4,98%
Visualització de material audiovisual
2,01%
2,1%
Intervenció d’algun
professor extern
0,67%
0,65%
Proves d’avaluació
0,73%
0,21%
Altres
1,19%
0,23%
(Font: elaboració pròpia segons les dades obtingudes
de les fitxes de seguiment)
28
escolten la lliçó del professor i prenen
2. Què fa l’estudiant?
apunts és del 46,3%; per tant, una xifra
força inferior a la de les classes teòriques.
2.1. Quan escolta la lliçó del professor i
pren apunts
De fet, vist des d’un altre angle, es podria
dir que la major part del temps de classe
Què fa en realitat l’estudiant quan diu
funciona com un automatisme de dictat.
que escolta la lliçó i pren apunts? Del
total de temps invertit, en realitat no
Tot i que les diferències percentuals
sempre pren apunts i, alguns cops, es
entre els cursos no són significatives, sí
manifesta obertament distret. Així, un
que cal destacar que el curs que presenta
72,5% d’aquest temps, els estudiants
una major magistralitat a les classes
prenen apunts mentre escolten la lliçó;
teòriques, segons les dades que ens
un 17,7% del temps, escolten la lliçó
ofereixen les enquestes, és segon, ja que
però no prenen apunts, i un 9,8% del
destaca que el percentatge d’estudiants
temps es desconcentren mentre s’està
que mai escolta la lliçó del professor i
fent aquesta activitat.
pren apunts en aquest curs és del 0% i,
en canvi, el 92,9% dels estudiants
Ho corrobora el resultat de les enquestes,
responen que ho fan sovint o molt
en les quals un 84,6% dels estudiants
sovint.
afirmen que a les classes teòriques
sempre o gairebé sempre escolten la lliçó
És interessant, doncs, observar que la
i prenen apunts, davant d’un 2,6%, que
preeminència de la magistralitat com a
respon no fer-ho mai. Aquests
metodologia docent es manté fins i tot
percentatges, però, varien en el cas de les
quan s’arriba al darrer curs.
classes pràctiques. En aquest tipus de
classes, el percentatge d’estudiants que
responen que sovint o molt sovint
desconcentrat
9,8%
no he pres apunts
17,7%
he pres apunts
72,5%
29
teòriques responen que mai o només
2.2. Quan realitza exercicis, debats i/o
algunes vegades participen en treballs en
seminaris
grups reduïts. Aquest fet és molt destacat
sobretot a segon curs. Respecte a si
Del percentatge de temps total que a
realitzen exercicis amb tot el grup classe,
classe es destina a realitzar exercicis,
un 83,3% responen també que no ho fan
debats i/o seminaris, durant un 31,5%
mai o bé poques vegades.
els estudiants fan activitats amb grups
reduïts; un 23% del temps fan els
A les classes pràctiques, les dades
exercicis individualment, i un 34,6% del
canvien. El percentatge d’estudiants que
temps es fan exercicis amb tot el grup
comenta no participar mai a classe en
classe.
treballs en petits grups es redueix fins al
31,8%, de manera que més de la meitat
Finalment, el percentatge de temps que
dels estudiants afirmen participar-hi
els estudiants estan desconcentrats
amb freqüència.
respecte al total de temps que es dedica a
fer aquesta activitat és d’un 11%.
El percentatge d’estudiants que mai o
algunes vegades participen en exercicis
D’altra banda, cal afegir que segons les
amb tota la classe continua mantenint-se
enquestes un percentatge molt alt
força alt: un 75%.
d’estudiants (85,3%) a les classes
Desconcentrat
11,0%
Exercici individual
23,0%
Grup classe
34,6%
Grups reduïts
31,5%
30
2.3. Quan es fan presentacions de treballs
A l’activitat de presentar treballs s’hi
destinava un 1,92% del temps total a la
Desconcentrat
classe teòrica i un 9,19% del temps a la
14,2%
He presentat
19,4%
classe pràctica.
Analitzant què es fa durant el temps
dedicat a aquesta activitat, un 66,3% els
estudiants escolten la presentació d’un
company, un 19,4% és l’estudiant qui
presenta, i un 14,2% del temps
He escoltat
l’estudiant està desconcentrat mentre a
66,3%
classe s’està presentant algun treball.
Presentacions
Segons les dades procedents de les
enquestes, un 85,7% dels estudiants
comenten que mai o gairebé mai fan
presentacions de treballs a les classes
teòriques, mentre que un 75% tampoc en
solen fer a les classes pràctiques.
2.4. Quan es fan preguntes
A l’intercanvi de preguntes entre
professor i estudiant s’hi dedica un 6,37%
Desconcentrat p.estu
del temps total a les classes teòriques i un
,6%
Desconcentrat p.prof
4,98% a les pràctiques, segons indiquen
12,5%
les fitxes de seguiment. D’aquest temps,
un 59,1% –per tant més de la meitat– és
el professor qui fa preguntes als
estudiants i un 27,9% són els estudiants,
Preguntes estudiants
al seu torn, els qui fan preguntes al
27,9%
Preguntes professor
59,1%
professor.
Un 12,5% del temps l’estudiant es
desconcentra quan el professor fa
preguntes a la classe i, atenció, només
durant un 0,6% –percentatge molt
Preguntes
inferior– els estudiants es desconcentren
quan són ells mateixos qui pregunten i el
professor respon.
31
Les dades obtingudes de les enquestes,
2.5. Quant de temps està l’estudiant
varien força en les classes teòriques o
desconcentrat a classe?
pràctiques. En el cas de les classes
En les diferents accions que desenvolupa
teòriques, el 16,7% dels estudiants
l’estudiant dins de l’aula, també s’ha
comenten que sovint pregunten a classe,
anat comptabilitzant quant de temps
mentre que a les pràctiques ho fan el
l’estudiant perd l’atenció i es
69,1%.
desconcentra.
Un 36% dels estudiants perceben que
En aquest sentit, si tenim en compte el
sovint i/o molt sovint el professor els fa
temps total que els estudiants han estat
preguntes a les classes teòriques, mentre
desconcentrats respecte a la durada total
que a la classe pràctica, només un 5,2%
de la classe, es pot dir que durant una
dels estudiants ho consideren així.
mitjana del 20,2% del temps l’estudiant
es troba desconcentrat del que s’està fent
A l’NSSE la freqüència amb què els
a classe.
estudiants pregunten a classe o
contribueixen a les discussions és molt
elevada: els qui no pregunten mai
representen només l’1%, mentre que el
74,5% ho fan habitualment.
% desconcentrat
Durant una mitjana del
20,2% del temps
l’estudiant es troba desconcentrat del que s’està fent a
classe.
20,2%
% concentrat
79,8%
32
Respecte a l’activitat durant la qual
En l’altre extrem destaca que l’activitat
l’estudiant més es desconcentra a classe
en la qual es desconcentren menys és
és en la presentació de treballs, tot i que
quan els estudiants fan preguntes al
cal tenir present que segons indiquen les
professor, de manera que quan
dades comentades en l’anterior apartat,
l’estudiant té l’oportunitat de preguntar i
mentre s’està duent a terme aquesta
d’intervenir és quan més atent es mostra.
activitat, més de la meitat del temps el
Convé tenir present que precisament a
que fan és escoltar la presentació d’un
aquesta acció, a l’intercanvi de preguntes
company.
entre professor i estudiant, s’hi dedica
molt poc temps a classe teòrica, i a les
classes pràctiques encara menys.
Activitats
L’activitat en la qual
l’estudiant es desconcentren menys és quan els
estudiants fan preguntes
al professor.
% temps
Lliçó del professor
9,8%
Exercicis
11%
Presentació de treballs
14,2%
Preguntes: L’estudiant fa preguntes
al professor
0,6%
Preguntes: El professor fa preguntes
als estudiants
12,5%
(Font: elaboració pròpia segons les dades obtingudes
de les fitxes de seguiment)
33
4. Valoració del pas per la Universitat
Força igualat queda el percentatge
1. Quines habilitats i competències
d’estudiants que creuen que sovint o
creu l’estudiant que desenvolupa al
molt sovint l’habilitat que han
llarg dels estudis?
desenvolupat a les assignatures és la
d’analitzar els elements bàsics que
La informació d’aquest apartat ha estat
constitueixen una teoria, una idea, una
extreta únicament de les enquestes
experiència o el treball d’un autor: un
passades als estudiants. D’acord amb les
82,9%.
dades obtingudes d’aquesta font, les
dues habilitats que més creuen
Cal parar atenció en el fet que, en
desenvolupar els estudiants al llarg de
aquesta titulació, l’habilitat menys
tots els cursos són, d’una banda, la de
valorada pels estudiants és la d’aplicar
sintetitzar informació de manera que
els continguts que aprenen a situacions
aprenguin els conceptes, els fets o les
de la vida professional i real. Menys de la
teories més importants i fonamentals
meitat dels estudiants (44%) consideren
d’una matèria o assignatura, i d’altra
que les diferents assignatures que han
banda, la d’organitzar la informació per
cursat els han fomentat aquesta
després relacionar-la amb altres
habilitat.
continguts de la mateixa assignatura o
d’altres.
A continuació es mostren els
percentatges d’estudiants que consideren
Un 85,4% dels estudiants de Ciències del
que sovint o molt sovint han assolit les
Treball coincideixen a destacar que les
habilitats i les competències
diferents assignatures que han cursat al
assenyalades, al llarg dels seus estudis, en
llarg de l’any han fomentat aquestes
un rànquing que va de més a menys.
habilitats.
Habilitat
Percentatge
Sintetitzar informació de manera que aprenguin els conceptes, els fets o les teories més importants i fonamentals d’una
matèria o assignatura
85,4%
Organitzar la informació per després relacionar-la amb altres
continguts de la mateixa assignatura o d’altres
85,4%
Analitzar els elements bàsics que constitueixen una teoria,
una idea, una experiència o el treball d’un autor
82,9%
Fer judicis personals de valor sobre els continguts i treure’n
les pròpies conclusions
68,3%
Memoritzar conceptes, noms, teories i mètodes, de manera
que després els sàpiga dir de la millor manera possible
52,4%
Examinar casos particulars, presentats pel professor, i que
aprofundeixi en tots els seus components, conseqüències,
implicacions
52,4%
Aplicar els continguts que aprenen a situacions de la vida
professional i real
44%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
35
universitat els ajudarà, pel que fa al seu
2. Com valora el seu pas per la
futur professional, en aquest sentit.
Universitat i com creu que l’ajudarà
de cara al seu futur professional?
En segon lloc, la competència que també
està altament valorada és la d’analitzar i
Aquest apartat es divideix en dos blocs
solucionar d’una manera efectiva els
diferenciats. El primer fa referència al
problemes que se’ls presentin (82,9%) i,
grau d’utilitat potencial que els
seguidament, pensar d’una manera
estudiants atorguen a les principals
crítica, analítica i efectiva (80%).
competències adquirides a la Universitat
de cara al seu futur professional. El segon
En quarta posició, trobem que un 78,1%
bloc s’aproxima al nivell de participació
dels estudiants tenen la percepció que el
dels estudiants en les diferents activitats
seu pas per la universitat els ajudarà de
que es desenvolupen a la Universitat,
cara al seu futur professional a adquirir
fora de l’aula.
competències per treballar en un entorn
multicultural.
Els estudiants consideren que a la
Universitat hi desenvolupen habilitats
Altrament, les competències que creuen
professionals que els han de permetre
que menys servei els faran de cara al seu
aconseguir una feina vinculada als seus
futur professional són la de parlar d’una
estudis. Així, el 72,5% dels estudiants
manera clara i entenedora i la d’escriure
afirmen que sovint o molt sovint el seu
d’una manera correcta i efectiva.
pas per la Universitat els ajudarà en
aquest sentit.
En el quadre següent observem els
percentatges obtinguts en les respostes
Però aquesta competència no és ni molt
“Sovint” o “Molt sovint” respecte a un
menys la més valorada pels estudiants,
conjunt de competències i habilitats en
sinó que la que obté una puntuació més
la pregunta: “Penso que el meu pas per
alta és la d’adquirir una bona educació i
la Universitat com a estudiant
un bon bagatge cultural. Un 83,3% dels
m’ajudarà, pel que fa al meu futur
estudiants –la competència que més
professional, a...”:
estudiants coincideixen a valorar–
consideren que el seu pas per la
Un 83% dels estudiants consideren que el
seu pas per la Universitat els ajudarà en a
adquirir una bona educació i un bon bagatge cultural en general, la qual cosa
afavorirà el seu futur professional.
36
Percentatge
COMPETÈNCIES
Adquirir una bona educació i un bon bagatge cultural en general
83,3%
Analitzar i solucionar d’una manera efectiva els problemes que
se’m presentin
82,9%
Pensar d’una manera crítica, analítica i reflexiva
80%
Adquirir competències personals per viure en un entorn multicultural
78,1%
Tenir les habilitats necessàries per aconseguir i desenvolupar una
feina vinculada amb els meus estudis
72,5%
Aprendre de manera autònoma, per mi mateix
66,7%
Treballar en equip amb d’altres companys
66,7%
Desenvolupar i consolidar el meu codi ètic i de valors
66,7%
Comportar-me com un ciutadà democràtic, compromès i respectuós amb la comunitat en la qual visc
66,7%
Utilitzar les noves tecnologies d’una manera efectiva
64,3%
Parlar d’una manera clara i entenedora
62,1%
Escriure d’una manera correcta i efectiva
50%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
Un 45,3% dels estudiants afirmen que
2.1. Altres qüestions relatives a la vida
sovint o molt sovint mantenen xerrades
universitària en general
serioses amb companys que tenen idees
El 69% dels estudiants afirmen no
personals diferents. I pràcticament la
participar mai o només algunes vegades
meitat dels estudiants, un 40,5%, solen
en altres activitats universitàries que no
ajudar altres companys fora de l’aula
siguin les classes amb professors i
quan tenen problemes amb alguna
companys. Però malgrat que aquesta
assignatura.
participació és força escassa, cal tenir
presents altres tipus d’activitats dins la
Universitat de caire informal.
Comparativament, les competències que creuen que
menys servei els faran de
cara al seu futur professional són la de parlar d’una
manera clara i entenedora i
la d’escriure d’una manera
correcta i efectiva.
Per exemple, el 35,7% dels estudiants
discuteixen freqüentment amb els seus
companys al voltant de qüestions que
sorgeixen a classe, quan estan fora de
l’aula. A l’NSSE el percentatge és
superior, amb un 69,5%.
37
5. Conclusions
Període d’exàmens
1. Caracterització del model
Si ens fixem en com evoluciona la
d’aprenentatge de l’estudiant de
dedicació a l’estudi a partir dels deu dies
Ciències del treball de la UPF
previs a la data de l’examen, veiem que
no és fins tres dies abans de l’examen
1.1. Quant i com estudien fora de l’aula els
que els estudiants comencen a
estudiants?
intensificar la seva dedicació a l’estudi
d’una manera més notable. Fins a quatre
Període lectiu
dies abans d’un examen, les mitjanes
oscil·len al voltant de 0,83 hores. Però
A banda d’anar a classe, els estudiants de
tres dies abans, la mitjana ja s’enfila a
Ciències del Treball estudien una
1,67 hores; dos dies abans, 2,82 i just un
mitjana de 8,71 hores setmanals al llarg
dia abans, arriba al valor màxim de 4,75
del període lectiu. Això significa una
hores.
mitjana diària d’1,24 hores d’estudi fora
de l’aula.
En període d’exàmens canvia la
quantitat de temps invertit en les
A l’activitat que més temps dediquen els
diferents activitats a l’hora d’estudiar i
estudiants fora de l’aula a l’hora
preparar-se les assignatures fora de l’aula.
d’estudiar en les diferents assignatures és
Tot i que l’activitat principal continua
a estudiar directament els apunts que
sent l’estudi directe dels apunts –tal com
prenen a classe. Concretament hi
passava durant el període lectiu–, veiem
dediquen una mitjana del 26,82% del
que hi dediquen un temps molt
temps total.
superior, amb un 82%. Per tant,
pràcticament tot el temps que estudien
En segon lloc, l’activitat que la segueix és
ho fan a partir dels apunts presos a
la realització d’exercicis pràctics i la de
classe.
fer resums o esquemes d’alguna lectura i/
o llibre, amb un 16,38% i un 14,28%
Malgrat tot, hi ha altres activitats que
respectivament.
també fan, encara que amb una
quantitat de temps força inferior. Per
Seguidament, dediquen un 12% del
exemple, l’estudi d’alguna lectura i/o
temps a fer treballs de curs o a estudiar
llibre (8,7%) i la realització d’exercicis
directament d’alguna lectura i/o llibre,
pràctics (3,02%). Altres activitats com fer
durant un 10% del temps d’estudi.
resums o esquemes de lectures, estudiar
directament d’alguna lectura i/o llibre o
dels apunts de classe obtenen
percentatges aproximats del 2%.
39
Així com durant el període lectiu els
La gran majoria d’estudiants utilitzen
estudiants consulten Internet i l’Aula
freqüentment les noves tecnologies com
Global, durant el període d’exàmens
a eina complementària o de suport per al
pràcticament no ho fan.
seu estudi. Un 87,5% dels estudiants
asseguren utilitzar Internet sovint o molt
Igualment, a l’hora d’estudiar de cara als
sovint com a eina per a aquesta finalitat.
exàmens, els estudiants no dediquen
No hi ha cap estudiant ni a primer ni a
temps a cercar fonts bibliogràfiques.
segon curs que comenti no utilitzar mai
Tant en període lectiu com en període
Internet. I fins i tot a segon no n’hi ha
d’exàmens, l’estudi fora de l’aula és
cap tampoc que respongui que només
fonamentalment un procés autònom
l’utilitza algunes vegades. La gran
que es duu a terme de manera totalment
majoria comenten fer-ho servir sovint o
individual. Un 75,6% dels estudiants
molt sovint per estudiar.
responen que mai o únicament algunes
vegades estudien i/o treballen en grup.
En relació amb l’ús que els estudiants fan
de l’Aula Global per completar el seu
Respecte al lloc on més estudiants
treball i estudi personal, el percentatge
acostumen a treballar i estudiar fora de
que la fan servir sovint o molt sovint és
l’aula de manera més habitual és al seu
d’un 55%, una mica més de la meitat. I
domicili particular, ja que un 86,1%
no hi ha cap estudiant que respongui
comenten que sovint, i la majoria molt
que no la utilitza mai.
sovint, estudien a casa seva sols, tant els
estudiants de primer curs com els de
segon. Només un 20,5% ho fa a la
biblioteca i uns quants més, un 30%, ho
fan a la Universitat: sales d’estudi o aules
d’informàtica.
Pel que fa al servei de préstec de la
Biblioteca, hi ha diferències entre els dos
cursos. Mentre que a primer, més de la
meitat dels estudiants no tenen l’hàbit
de treure llibres de la biblioteca –un 63%
comenta que només ho fa algunes
Tenint en compte que gairebé la meitat
vegades–, a segon el 35,7% dels
dels estudiants diuen que acostumen a
estudiants asseguren que treuen llibres
integrar informació de diferents fonts i
sovint, i un 28,6% ho fan molt sovint.
recursos a l’hora de fer un treball, que els
Aquesta dada difereix molt de primer, en
índexs d’ús d’Internet són elevats i que
què el percentatge d’estudiants que treu
com a contrapartida els del servei de
llibres molt sovint es queda en el 3,7%.
préstec de la biblioteca són tan reduïts,
es pot arribar a la conclusió que
habitualment deuen utilitzar Internet
40
com a font d’informació per als seus
pregunten al professor (59,1%) i un
treballs.
27,9% és el professor qui pregunta als
estudiants.
A l’assistència a les tutories
individualitzades, els estudiants hi
El 16,7% dels estudiants comenten que
destinen molt poc del seu temps
sovint, pregunten a la classe teòrica,
d’estudi, concretament un 0,29%.
mentre que a les pràctiques ho fan el
69,1%.
1.2. Quant i com aprenen dins de l’aula els
Un 36% dels estudiants perceben que
estudiants?
sovint i/o molt sovint el professor els fa
L’activitat principal que fan els
preguntes a les classes teòriques, mentre
estudiants de Ciències del Treball dins de
que a la classe pràctica, només un 5,2%
l’aula és escoltar la lliçó del professor i
dels estudiants ho consideren així.
prendre apunts o escoltar la lliçó
simplement (sense prendre apunts).
Respecte a l’activitat durant la qual
l’estudiant més es desconcentra a classe
Quan fan exercicis, debats i/o seminaris,
és en la presentació de treballs.
un 31,5% del temps –més de la meitat–,
els fan amb grups reduïts. Un 23% del
En l’altre extrem destaca que l’activitat
temps fan exercicis individuals i un
en la qual estan més concentrats és quan
34,6% del temps els fan amb tot el grup
els estudiants fan preguntes al professor,
classe. Com veiem, el temps que
de manera que quan l’estudiant té
dediquen a les diferents modalitats
l’oportunitat de preguntar i d’intervenir
d’exercicis pràctics està molt repartit.
és quan menys es desconcentra. Convé
tenir present que precisament a aquesta
Mentre es fan presentacions de treballs,
acció, a l’intercanvi de preguntes entre
més de la meitat del temps (66,3%), els
professor i estudiant, s’hi dedica molt
estudiants escolten la presentació d’un
poc temps a classe, i a les classes
company; un 19,4% del temps és
pràctiques encara menys.
l’estudiant qui presenta i un 14,2% del
temps l’estudiant es desconcentra
Addicionalment, el quadre adjunt
mentre s’està fent una presentació.
presenta les principals diferències entre
el comportament dels estudiants de
Un 85,7% dels estudiants comenten que
Ciències del Treball de la UPF i el
mai o gairebé mai fan presentacions de
predominant als Estats Units en àmbits
treballs a les classes teòriques, mentre
acadèmics equivalents. L’interès
que un 75% tampoc en solen fer a les
d’aquesta comparació rau a situar com a
classes pràctiques.
referent del comportament d’un
estudiant sota el paradigma del crèdit
Més de la meitat del temps destinat a fer
ECTS el d’un estudiant nord-americà. Si
preguntes, són els estudiants qui
es compara llavors, seguint la taula, el
(Segueix a la pàgina 43)
41
NSSE
UPF (Ciències del treball)
Els estudiants de l’NSSE dediquen una mitjana de
15,62 hores setmanals a l’estudi i preparació de les
assignatures.
A banda d’anar a classe, els estudiants de Ciències del Treball estudien una mitjana de 8,71 hores
setmanals al llarg del període lectiu. Això significa
una mitjana diària d’1,24 hores d’estudi fora de
l’aula.
Més de la meitat dels estudiants estudien habitualment amb companys fora de l’aula per preparar els
treballs de classe. Concretament un 53,5%.
Els estudiants de Ciències del Treball estudien
habitualment de manera autònoma. Un 24,4% estudien i treballen en grup habitualment.
A classe, els estudiants fan moltes preguntes i participen activament en els debats i les discussions
que s’hi generen. El 74,5% dels estudiants fan preguntes a classe habitualment, percentatge que ha
augmentat fins al 80% en el darrer curs.
El 16,7% dels estudiants comenten que sovint,
pregunten a la classe teòrica, mentre que a les
pràctiques ho fan el 69,1%.
A classe, el temps que es destina a la formulació
de preguntes entre els professors i els estudiants
és d’un 6,37% a les classes teòriques i d’un 4,98%
a les pràctiques.
El 46,5% dels estudiants fan presentacions a classe freqüentment. En el darrer curs dels estudis, la
freqüència s’incrementa fins a un 63% dels estudiants, mentre que aquells que mai realitzen aquesta
activitat a classe l’últim curs representen tan sols
un 2%.
Un 85,7% dels estudiants comenten que mai o
gairebé mai fan presentacions de treballs a les
classes teòriques, mentre que un 75% tampoc en
solen fer a les classes pràctiques.
Respecte el temps que s’hi dedica, a les classes
teòriques de Ciències del Treball un 1,92% del
temps el destinen a fer presentacions de treballs, i
a les pràctiques, un 9,19%.
La meitat dels estudiants utilitzen freqüentment
Internet per completar el seu estudi personal i els
seus treballs. Això no obstant, un 17,5% assegura
que no l’utilitza mai amb aquesta finalitat.
Els estudiants fan un ús força elevat de les noves
tecnologies. Un 87,5% afirma utilitzar Internet sovint o molt sovint per completar el seu treball i estudi personal. No hi ha cap estudiant que no l’utilitzi
mai; un percentatge molt inferior al de l’NSSE.
Els estudiants discuteixen molt fora de l’aula sobre
idees sorgides a classe, ja que el 69,5% ho fa habitualment.
El percentatge d’estudiants que freqüentment discuteix amb els companys sobre les idees que sorgeixen a classe és d’un 35,7%.
El 60,5% dels estudiants habitualment comenten
amb els professors els treballs i materials acadèmics. D’una altra banda, els estudiants de l’últim
curs dels estudis parlen més amb el seu tutor sobre els seus plans de futur professionals.
Un 32,5% dels estudiants de Ciències del Treball
de la UPF afirma anar sovint a tutories individualitzades. A les tutories pràcticament no parlen sobre
el seu futur professional. Aquesta és una tendència
general en tots els cursos.
42
(Segueix a la pàgina 43)
En canvi, la utilització de les noves
comportament dels estudiants de la UPF
tecnologies és un aspecte en el qual cal
queda clar que alguns dels aspectes en
reconèixer també la situació
els quals els estudiants nord-americans
d’avantguarda de la UPF respecte d’altres
mostren una certa superioritat és en la
universitats del país.
interacció personal entre estudiants i
professor, que és sovintejada allí i
pràcticament inexistent aquí, cosa que es
fa molt evident tant en la dinàmica de la
classe (recordem el poc temps que es
destina a les classes teòriques i a les
pràctiques a l’intercanvi de preguntes),
com en la tutorització personal. També
és molt important el treball i l’estudi en
equip, que contrasta amb la pràctica més
individualista i aïllada dels estudiants a
la UPF.
La pràctica més individualista i aïllada
dels estudiants a la UPF contrasta amb
l’estudi i treball en equip dels estudiants nord-americans.
43
temps que s’hi dedicava a les classes
2. Caracterització del model docent
teòriques.
als estudis de Ciències del Treball
de la UPF
En segon lloc, l’activitat a la qual es
dedica força temps i que en canvi a les
A les classes teòriques, l’acció docent
classes teòriques se n’hi dedicava molt
principal a la titulació de Ciències del
poc és a la realització d’exercicis, debats
Treball és la impartició de la lliçó; més
i/o seminaris. Mentre que a les classes
de les tres quartes parts del temps de
teòriques s’hi destinava un 5,87%, ara a
classe: un 81,21% es destina a aquesta
les classes pràctiques passa a ser d’un
acció. En efecte, escoltar la lliçó i
34,76% del temps total de classe.
prendre apunts constitueix actualment
el principal mètode a través del qual es
D’altra banda, pel que fa a l’activitat de
dóna l’intercanvi entre estudiant i
presentar treballs, també hi ha una
professor.
diferència notable: a les classes teòriques
s’hi dedica un 1,92% del temps total de
Malgrat això, també es destina temps a
classe i a les classes pràctiques el
altres activitats com ara l’intercanvi de
percentatge de temps s’incrementa fins a
preguntes entre professor i estudiant
un 9,1% del temps total de classe.
(6,37%) o la realització d’exercicis,
debats i/o seminaris (5,87%), encara que
D’altra banda, cal destacar que la
com veiem la quantitat de temps invertit
interacció entre professor i estudiant pel
en aquestes accions és mínim.
que fa al temps destinat a l’intercanvi de
preguntes disminueix en aquestes classes
A altres accions docents, com poden ser
pràctiques. Així, mentre que a les classes
la presentació de treballs o la intervenció
teòriques s’hi destinava un 6,37% del
d’algun professor o expert o
temps, ara a les pràctiques se n’hi
conferenciant extern, s’hi dedica força
destina un 4,98%.
menys temps. Al voltant de l’1% i fins i
tot inferior.
Pel que fa a l’avaluació continuada que
es fa del progrés de l’estudiant al llarg
del trimestre, el temps que s’hi dedica
tampoc arriba a l’1% del temps total de
classe.
A les classes pràctiques la metodologia
docent dins de l’aula canvia una mica.
L’activitat d’explicar la lliçó per part del
professor continua sent la primera acció
quant a temps invertit dins de l’aula, tot
i que cal destacar que perd força
(48,49%), respecte del percentatge de
44
4. Valoració final: la distància
3. Què suposa pels estudiants el pas
respecte del mètode Bolonya
per la UPF
Les dues habilitats que més creuen
La voluntat d’aquest estudi ha estat
desenvolupar els estudiants al llarg de
elaborar un diagnòstic dels processos
tots els cursos són la de sintetitzar
d’ensenyament i d’aprenentatge de la
informació de manera que s’aprenguin
titulació de Ciències del Treball, prenent
els conceptes, els fets o les teories més
com a referència el model que inspira
importants o fonamentals d’una matèria
l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
o assignatura (85,4%), i la d’organitzar la
informació per després relacionar-la amb
En el cas d’aquesta titulació queden molt
altres continguts de la mateixa
clars quatre aspectes:
assignatura o d’altres (85,4%).
• Caldrà fer per manera d’augmentar el
volum d’hores de dedicació a l’estudi per
Cal destacar que l’habilitat que creuen
part dels estudiants per acostar-se al que
haver desenvolupat menys al llarg de
serà típic un cop s’hagi tancat el procés
l’estudi de les assignatures que cursen és
de convergència (entorn a les 40 hores
la d’aplicar els continguts que aprenen a
setmanals). I d’altra banda, continuen
situacions de la vida professional i real.
sent predominants les hores de lliçó
enlloc de les d’estudi personal
Gairebé tots els estudiants de Ciències
del Treball, un 83,3%, consideren que el
• Els mètodes predominants
seu pas per la Universitat els ajuda a
d’ensenyament emfasitzen, segurament
adquirir una bona educació i un bon
de manera excessiva, la magistralitat i
bagatge cultural. Aquesta competència és
indueixen cap a un comportament
valorada fins i tot per sobre de la de
d’aprenentatge que, en essència, es
desenvolupar habilitats professionals per
limita a la recopilació d’apunts i al seu
aconseguir una feina vinculada als seus
estudi. Aquest mètode, que
estudis.
paradoxalment és també força important
a les classes pràctiques, no és apropiat
Seguidament les dues competències que
per a l’aprenentatge de competències.
els estudiants creuen que més servei els
faran en la seva carrera professional són
• Els nivells d’interacció entre estudiants
la d’analitzar i solucionar d’una manera
i professors, tant a l’aula (dinamisme de
efectiva els problemes que se’ls presentin
la classe i discussió) com fora (tutoria)
i pensar d’una manera crítica, analítica i
són molt baixos.
reflexiva.
• El recurs a la biblioteca, que és
El 69% dels estudiants no participen mai
indicatiu d’un comportament d’estudi
o només algunes vegades en altres
orientat a la recerca, al contrast i a
activitats universitàries que no siguin les
l’ampliació, és força baix a primer curs. A
classes amb professors i companys.
segon no ho és tant.
45
En tot, es pot concloure que caldrà una
revisió sistemàtica de les metodologies
docents, resituant el paper de la
magistralitat i del treball de l’estudiant, i
traient més partit de les interaccions. En
el cas d’aquesta titulació, el volum actual
de dedicació a l’estudi constitueix un
La qüestió que caldrà entomar adequadament és com
l’aprenentatge de l’estudiant
es reorienta cap a activitats
més sintòniques amb els processos d’adquisició de competències
indicador que la demanda de treball a
l’estudiant no és suficient tenint en
compte el que es requereix en el procés
de convergència.
Per tant, la qüestió que caldrà entomar
adequadament és com l’aprenentatge de
l’estudiant es reorienta cap a activitats
més sintòniques amb els processos
d’adquisició de competències i com
aquestes activitats han de ser gestionades
pel docent i per l’estudiant per tal que el
volum de dedicació a l’estudi sigui
l’adequat. I això demana una redefinició
important de les metodologies docents.
46