La metodologia docent i el crèdit
ECTS als estudis de Traducció i
Interpretació
La metodologia docent i el crèdit ECTS als estudis de
Traducció i Interpretació
Un diagnòstic de la metodologia docent a partir de les
percepcions dels estudiants
10
ANÀLISI DELS ESTUDIS DE TRADUCCIÓ I
INTERPRETACIÓ
Setembre del 2005
Direcció: Francesc Pedró.
Elaboració tècnica i redacció: Teresa Lloret, Ricard Benito, Francisco Esteban i
Francesc Ponsa.
Aquest informe el podeu trobar en format electrònic a la pàgina web del PQE:
http://www.upf.edu/intranet/pqe
3
Índex
1. Objectius i característiques de l’estudi
pàg. 9
2. Com s’estudia
pàg. 13
3. Com s’ensenya
pàg. 27
4. Valoració del pas per la Universitat
pàg. 37
5. Conclusions
pàg. 41
5
Presentació
L’informe que teniu a les mans és una primera aproximació al diagnòstic sobre la
metodologia docent que forma part del pla de treball del Programa per la Qualitat
Educativa (PQE) en relació amb la seva línia de treball Horitzó Bolonya. Es tracta de recollir
evidències que ens permetin avaluar quina és la metodologia docent predominant a la
nostra Universitat i a cadascuna de les diferents titulacions, tant des de la perspectiva
docent com des de la perspectiva, més ignota fins ara, de l’estudiant. Les preguntes a fernos són moltes, però segurament la més important és: quina és la distància que ens separa
de la metodologia docent preconitzada pel model inspirat en el crèdit europeu? Què fan els
estudiants quan diuen que estudien o quantes hores ho fan, constitueixen interrogants
que, potser inexplicablement, han romàs sense resposta fins ara i que aquí es comencen a
contestar.
L’estudi és el resultat d’un treball intens dut a terme per Francisco Esteban, fins al juliol del
2003, i continuat després amb tant o més ímpetu i dedicació per Ricard Benito i, després,
per Teresa Lloret, amb l’assistència de Francesc Ponsa. I seria injustificable no agrair-los a
tots quatre el volum i la qualitat de la feina feta, amb el suport i les aportacions de la resta
de persones que treballen en els diferents projectes del PQE. També seria inapropiat no
reconèixer la col·laboració rebuda en tot moment del deganat i de la secretaria dels estudis.
Aquest és un nou lliurament d’una sèrie que ofereix els resultats de les diferents titulacions
al voltant de la dedicació diària dels estudiants per cursos, amb vista a fer un càlcul precís
de les equivalències de l’actual càrrega lectiva en crèdits ECTS. Esperem, doncs, que amb
aquest estudi que enceta una línia de treball que sens dubte s’estendrà ben aviat a d’altres
universitats del país es pugui contribuir al debat intern que tant el conjunt de la UPF com
cadascun dels estudis han de fer en relació amb les incògnites i les oportunitats de
renovació que ofereix l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
Francesc Pedró
Director acadèmic del PQE
7
1. Objectius i característiques de l’estudi
En aquest document es presenten les
conclusions d’un estudi dut a terme a la
titulació de Traducció i Interpretació de la
Universitat Pompeu Fabra (UPF), en relació
amb els processos d’ensenyament i
aprenentatge, la docència dels professors,
l’estudi personal dels estudiants i la seva
vida universitària en general.
En definitiva i, d’acord amb la visió dels
estudiants, quina és la metodologia docent
emprada a la UPF? Evoluciona curs rere
curs? Quantes hores estudien, a banda
d’anar a classe, els estudiants? Utilitzen
Internet per estudiar? Consulten llibres?
Estan lluny o a prop de tenir les estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
L’estudi NSSE
Durant l’informe es fan nombroses referències
a l’estudi National Survey of Student Engagement (NSSE), que es realitza anualment a diferents colleges i universitats dels EUA, sota la
coordinació de la Universitat d’Indiana, amb
l’objectiu de comparar alguns dels resultats
obtinguts en apartats similars d’ambdós qüestionaris. En concret, es fa referència a les dades de l’Informe Anual de l’any 2002 i, en
particular, les referents a la categoria Baccalaureate Colleges-Liberal Arts, per considerar-la la
més apropiada com a criteri de comparació.
La raó que justifica aquesta comparació és
l’assumpció que el comportament dels estudiants nord-americans, pel que fa als processos
d’ensenyament i d’aprenentatge, exemplifica
el comportament desitjable en el marc de
l’EEES, si més no en absència d’estudis equivalents en països europeus més avançats en el
procés de convergència europea en ensenyament superior.
Aquest estudi forma part d’una investigació
més extensa que s’emmarca dins el projecte
Horitzó Bolonya, que està duent a terme el
Programa per la Qualitat Educativa (PQE) i
que té com a objectiu el diagnòstic dels
processos d’ensenyament i aprenentatge
actuals, a les diferents titulacions i cursos,
com a punt de partida per facilitar la
transició cap a un model docent més en
sintonia amb els requeriments pedagògics
de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior
(EEES) i, en particular, del crèdit ECTS.
Es pot obtenir aquest estudi a http://www.iub.edu/~nsse
Quina és la metodologia docent emprada a la UPF? Evoluciona curs rere curs? Quantes hores estudien, a banda d’anar
a classe, els estudiants? Utilitzen Internet per aprendre?
Consulten llibres? Estan lluny o a prop de tenir estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
9
2. Fitxes de seguiment
Es tracta de fer un diagnòstic de la
metodologia docent i de la relativa distància que caldrà recórrer a la UPF per
Les fitxes de seguiment diari de l’activitat
tal de posar en pràctica els principis
de l’estudiant van ser emplenades pels
inspiradors del Conveni de Bolonya.
estudiants durant el segon trimestre del
curs acadèmic 2003-2004. En aquest cas sí
Metodologia
que van ser complimentades per
Les dades s’han obtingut bàsicament a
través de dues fonts: un qüestionari i unes
fitxes de seguiment sobre l’activitat diària
que duen a terme els estudiants al llarg del
trimestre.
estudiants de tots els cursos, de primer a
quart. Es va iniciar el 26 de gener i va
finalitzar el 3 d’abril. En total, l’estudi
comprèn set setmanes del període lectiu i
tres setmanes d’exàmens. Quan es va
iniciar l’estudi, el trimestre feia tres
setmanes que havia començat.
Algunes dades del període d’exàmens
1. Qüestionari
s’han analitzat per dies perquè no tots els
El qüestionari va ser emplenat durant el
estudiants varen tenir els mateixos dies
primer trimestre del curs acadèmic 2003-
d’exàmens. En canvi, durant el període
2004 per estudiants de primer, tercer i
lectiu les dades que es presenten són per
quart curs de la titulació de Traducció i
setmanes.
Interpretació. La mostra obtinguda en
total és de 257 estudiants. Els de segon
curs no van participar en el qüestionari
per motius logístics.
Per fer aquest seguiment es van
seleccionar els estudiants a partir de tres
variables: rendiment acadèmic, curs i
estudi. Es van seleccionar inicialment 12
estudiants per cada curs de cada titulació,
Les preguntes del qüestionari feien
dels quals quatre són de rendiment alt;
referència a diferents aspectes sobre
quatre, de rendiment mitjà, i quatre, de
l’experiència universitària dels estudiants.
rendiment baix. Aquest criteri s’ha definit
Constava de 65 preguntes que van
a partir de les notes d’accés a la universitat
respondre en hores lectives i
en el cas dels estudiants de primer curs i a
voluntàriament. Totes les preguntes tenen
partir de les notes mitjanes de l’expedient
quatre possibles respostes: mai, algunes
acadèmic en la resta d’estudiants. La
vegades, sovint i molt sovint, a excepció
categoria de rendiment alt correspon als
de la darrera pregunta en què la resposta
quatre estudiants amb la nota més alta de
s’estructura en intervals de temps.
cada curs; la categoria de rendiment baix,
10
als quatre estudiants amb la nota més
El contrast entre una font d’informació i
baixa, i la categoria de rendiment mitjà,
l’altra ha permès obtenir algunes dades
als quatre estudiants situats al voltant de
rellevants en relació amb les preguntes
la mitjana del conjunt de notes dels
que ens formulàvem inicialment.
estudiants del curs corresponent.
En alguns casos es presenten els resultats
Però la mostra final obtinguda es
del qüestionari; en altres els
compon d’aquells estudiants de la
mostra inicial que voluntàriament van
acabar completant l’estudi
adequadament. Concretament els que
apareixen al quadre.
corresponents a les fitxes de seguiment, i
en ocasions també, els d’ambdues fonts.
Es considera que quan cal fer referència a
la dedicació mitjana dels estudiants és
més representatiu el valor que sorgeix
dels qüestionaris perquè van ser
Curs
n
Rendiment acadèmic
Primer
10
3 RA; 3 RM; 3 RB
que eren a classe el dia que es va
Segon
6
4 RA; 1 RM; 1 RB
administrar. En canvi, quan es tracta de
Tercer
6
2 RA; 2 RM; 2 RB
Quart
10
3 RA; 4 RM; 3 RB
Total
32
12 RA; 10 RM; 9 RB
respostos per la totalitat dels estudiants
conèixer amb detall les variacions en la
dedicació a l’estudi que es donen per
exemple segons el rendiment acadèmic o
el dia de la setmana és preferible utilitzar
les dades de les fitxes de seguiment.
Vista la disparitat dels valors entre els
Aquests estudiants van emplenar
obtinguts del qüestionari i els que
diàriament dues fitxes; una referent a les
procedeixen de les fitxes, sembla
activitats que es realitzen dins de l’aula a
raonable pensar que quan se sol·licita a
partir de la metodologia docent emprada
un estudiant que faci un seguiment diari
pel professor, i una altra relativa a les
de la seva activitat d’estudi, tot i que
accions que l’estudiant fa fora de l’aula
sembli paradoxal, el més probable és que
en relació amb els seus hàbits d’estudi
el mateix requeriment es tradueixi en
personals.
una més gran dedicació. Per això, les
fitxes de seguiment ofereixen un bon
L’estudiant comptabilitza i anota el
mecanisme per a l’anàlisi de les
temps destinat a cada una de les accions
variacions en la dedicació, però no tant
que ha realitzat, tant dins de l’aula
pel que fa al volum global de dedicació
durant el temps de classe, com fora de
del conjunt dels estudiants.
l’aula per treballar i preparar-se
l’assignatura.
11
Finalment, convé considerar que atès
que la mostra dels estudiants que van
participar no es va voler representativa
del conjunt del curs, sinó només de la
tipologia del rendiment, el càlcul de
mitjanes de dedicació a partir de les
fitxes de seguiment seria, de totes totes,
inapropiat.
Aquestes dades són presentades en
aquest informe agrupades per blocs
temàtics.
- Considerant les particularitats pròpies
d’aquests estudis, al llarg de l’informe
s’introdueixen algunes notes
explicatives, facilitades per la direcció
dels estudis, amb l’objectiu d’interpretar
les dades que es presenten de la manera
més ajustada i contextualitzada possible
a la realitat de la titulació.
12
2. Com s’estudia?
un 6,9% treballen durant els caps de
Perfil de l’estudiant de Traducció i
setmana.
Interpretació de la UPF
Abans de descriure els hàbits d’estudi de
Per cursos, en els que menys estudiants
l’estudiant de Traducció i Interpretació a
treballen és a primer i a tercer, ja que
la UPF, a continuació es presenta el
destaca el fet que un 58,3% dels
perfil de l’estudiant participant a
estudiants de primer i un 53,3% dels de
l’estudi, d’aquesta titulació, respecte a
tercer se situen en l’opció de “No
dos aspectes:
treballo”. A quart, gairebé la meitat dels
estudiants, un 40,7%, treballen
a) Situació laboral de l’estudiant
esporàdicament i, a més, hi ha un 22,2%
b) Mitjana d’assignatures que cursa
que asseguren treballar mitja jornada.
durant el trimestre que participa
a l’estudi
b) Mitjana d’assignatures que
cursen durant el trimestre que
participen a l’estudi
a) Situació laboral de l’estudiant
La meitat dels estudiants enquestats de
Pràcticament tots els estudiants, un
Traducció i Interpretació participants a
88,2%, cursen de 5 a 6 assignatures en el
l’estudi no treballen mentre estan
trimestre que participen a l’estudi; un
cursant la carrera.
6,9%, entre 7 i 8 i un 4,1%, entre 3 i 4.
En l’altre extrem destaca que un 10,5%
Només hi ha un 0,8% dels estudiants
dels estudiants treballen mitja jornada i
que tinguin 1 o 2 assignatures en el
només un 1,6% ho fan a jornada
moment de fer l’estudi i, en l’altre
completa.
extrem, destaca que no hi ha cap
L’altra meitat d’estudiants es reparteixen
entre les dues opcions restants; així
estudiant, en cap cas, que tingui més de
9 assignatures.
tenim que un 30,8% dels estudiants
realitzen treballs esporàdics, mentre que
Primer
Tercer
Quart
Total
Jornada
completa
1,9%
1,1%
1,9%
1,6%
Mitja
jornada
9,7%
4,4%
22,2%
10,5%
Caps de
setmana
6,8%
7,8%
5,6%
6,9%
Treballs
esporàdics
23,3%
33,3%
40,7%
30,8%
No treballo
58,3%
53,3%
29,6%
50,2%
Situació laboral dels estudiants de Traducció i Interpretació
(Font: elaboració pròpia segons les dades obtingudes del qüestionari)
13
Assignatures
Primer
Tercer
Quart
Total
1o2
1,9%
0,0%
0,0%
,8%
3o4
1,0%
6,7%
5,7%
4,1%
5o6
95,1%
77,8%
92,5%
88,2%
7o8
1,9%
15,6%
1,9%
6,9%
Més de 9
0,0%
0,0%
0,0%
0,0%
Mitjana d’assignatures cursades a Traducció i Interpretació
(Font: elaboració pròpia segons les dades obtingudes del qüestionari)
Per cursos, hi ha coincidència en tots
qüestionari i les fitxes de seguiment. La
tres (primer, tercer i quart) que els
primera, amb una mostra de 257
estudiants solen tenir 5 o 6
estudiants, ofereix més representativitat
assignatures, tot i que a tercer hi ha un
que la segona, en què la naturalesa del
15% d’estudiants que asseguren cursar-
mateix instrument duu a un registre de
ne 7 o 8, fet que no es dóna ni a primer
l’activitat diària sobrevalorat. Per tant,
ni a quart.
per calcular la mitjana de la dedicació a
Cal comentar d’entrada que, segons
s’explica des de la direcció dels estudis,
el pla d’estudis està pensat perquè els
estudiants facin cinc assignatures per
trimestre. A 1r.cicle, amb moltes
assignatures troncals, només hi poden
haver variacions pel que fa a la lliure
elecció. A 2n.cicle, amb més optativitat-
l’estudi, es té en compte les dades
procedents del qüestionari. Però la
necessitat de detall en posteriors
apartats ens fa optar, com a font
principal per les fitxes de seguiment.
1.1. Quin nombre d’hores es dedica a
l’estudi en període lectiu?
que no està vinculada a cap curs- els
A banda d’anar a classe, segons
estudiants podrien organitzar-se les
indiquen les dades procedents del
assignatures lliurement. Així,l’estudiant
qüestionari, els estudiants de Traducció
que fa menys de 5 assignatures per
i Interpretació de la UPF estudien una
trimestre està organitzant-se els estudis
mitjana de 12,88 hores setmanals al
amb més temps dels quatre cursos
llarg del període lectiu. Això significa
previstos; l’estudiant que en fa més o bé
una mitjana diària de 1,84 hores (2,05
està escurçant aquest temps o bé està
hores segons les fitxes de seguiment).
recuperant crèdits suspesos.
És interessant de destacar que, si
1. Quin nombre d’hores dedica
comparem les dades procedents del
l’estudiant a estudiar?
qüestionari amb les obtingudes a l’NSSE
en aquest apartat, observem que hi ha
En el present apartat s’ofereix una
algunes diferències que porten a
estimació aproximada del nombre
concloure que els estudiants de
d’hores setmanals que els estudiants
Traducció i Interpretació de la UPF
dediquen al treball i a l’estudi d’una
dediquen un temps una mica inferior a
assignatura fora de l’aula, i com
l’estudi que els estudiants americans.
acostumen a invertir aquestes hores, és
De l’estudi NSSE se’n desprèn que els
a dir, quines accions realitzen fora de
estudiants de la categoria Baccalaureate
l’aula i quins hàbits presenten.
Colleges-Liberal Arts, categoria que
inclou els estudiants de Traducció i
L’anàlisi ofereix la mitjana d’hores
Interpretació, dediquen a l’estudi i a la
dedicades pels estudiants a cada
preparació de les assignatures una
titulació a partir de dues fonts: el
mitjana de 15,62 hores setmanals.
14
que havia començat, la setmana que al
A. Evolució de les hores d’estudi durant
les set primeres setmanes
gràfic consta com a 1 correspon a la
setmana 4 del trimestre. Per tant, les
A mesura que van avançant les
setmanes analitzades van de la 4 a la
setmanes del trimestre, les hores de
10.
dedicació dels estudiants també van
augmentant, segons indiquen les fitxes
Entre la setmana 4 i la 7 la diferència és
de seguiment. Tanmateix si observem
mínima; la mitjana va oscil·lant entre
el comportament al llarg de les darreres
12 i 13 hores d’estudi. Però a partir de
setmanes de classe del trimestre, veiem
la vuitena setmana de classe notem que
que la mitjana d’hores d’estudi de les
les hores de dedicació a l’estudi
primeres setmanes és inferior a les
augmenten i passen de 12 i 13 hores a
posteriors.
15 i 16.
Per interpretar degudament les dades
A la taula següent s’hi mostren les
dades per setmanes:
que apareixen als gràfics cal recordar
que, donat que quan es va iniciar
l’estudi el trimestre feia tres setmanes
Mitjanes setmanals d’hores d’estudi
Mitjana setmana 4
13,29 h
Mitjana setmana 5
12,75 h
Mitjana setmana 6
12,39 h
Mitjana setmana 7
13,63 h
Mitjana setmana 8
15,31 h
Mitjana setmana 9
16,52 h
Mitjana setmana 10
16,58 h
Hores d’estudi setmanals
(Font: Elaboració pròpia a partir de les fitxes de seguiment)
40
36
32
28
24
20
16
12
8
4
0
1 setmana
3 setmana
2 setmana
5 setmana
4 setmana
Mitjana d'hores d'estudi setmanals
15
7 setmana
6 setmana
B. Com es distribueixen les hores d’estudi
entre els dies de la setmana?
6
5
Respecte a quins dies de la setmana els
estudiants dediquen més hores a l’estudi,
es pot dir que és els diumenges, els
4
3
dilluns i els dimarts quan hi ha una
major intensitat. D’entre aquests tres
2
dies, el que més hores concentra és el
dimarts, amb una mitjana de 2,5 hores.
El dilluns i el diumenge la mitjana és de
1
0
dilluns
2,1 hores i 2,3 hores respectivament.
dimecres
dimarts
Igualment, el dimecres també presenta
divendres
dijous
diumenge
dissabte
Mitjana d'hores d'estudi diàries
una mitjana molt semblant.
Per contra, els dies de la setmana en què
la dedicació dels estudiants baixa més és
els divendres i els dissabtes: 1,46 hores i
1,86 hores.
Rendiment
acadèmic
C. Com varien les hores d’estudi
a) En funció del rendiment acadèmic
Segons les fitxes de seguiment, en la
relació rendiment acadèmic – hores
d’estudi, es confirma el fet que els
Mitjana d’hores
d’estudi setmanals
Rendiment baix
14,18 h
Rendiment mitjà
12,96 h
Rendiment alt
15,76 h
Hores d’estudi setmanals per rendiment acadèmic
(Font: Elaboració pròpia a partir de les fitxes de seguiment)
estudiants de rendiment acadèmic alt
són els que més hores estudien fora de
l’aula, i en segon lloc els que més ho fan
són els de rendiment baix.
40
En canvi, els estudiants de rendiment
acadèmic mitjà són, per la seva part, els
30
que menys hores d’estudi dediquen fora
de l’aula.
20
Cal destacar el fet que, si comparem
aquestes dades amb les obtingudes de
10
l’NSSE, veiem que els estudiants de
rendiment alt –i fins i tot també els de
rendiment baix– de la UPF s’aproximen
a la mitjana general dels estudiants
participants a l’NSSE, que recordem que
presentaven una mitjana d’hores de
dedicació a l’estudi de 15,62.
16
0
N=
10
6
1
15
Primer
Segon
Tercer
Quart
Mitjana d'hores d'estudi setmanals
Els estudiants que mostren un
més homogeneïtat hi ha en el gruix dels
comportament més heterogeni són els
estudiants és a tercer, on el màxim i el
de rendiment acadèmic mitjà i els d’alt,
mínim estan pràcticament enganxats.
tal com queda evidenciat per la llargada
de les corresponents caixes. En el cas
El fet que a quart hi hagi tanta dispersió
dels estudiants de rendiment mitjà,
es podria atribuir a diferents fets: un
malgrat que la mitjana sigui de 12,96
d’ells podria ser que la mitjana de la
hores, hi ha un 25% de casos que es
càrrega lectiva és molt diferent en
troben per sobre de la mitjana de tots.
aquest curs, o bé que les situacions dels
estudiants són molt diverses: alguns ja
estan treballant, d’altres potser estan
fent pràctiques; o bé que els estudiants
b) En funció del curs
tinguin assignatures endarrerides
Quant a la relació entre la mitjana
d’altres cursos, etc. A la vegada, també
d’hores de dedicació en els diferents
hi ha més assignatures de lliure elecció,
cursos, cal assenyalar que al contrari del
just al contrari del què passa a primers
que es podria pensar, la mitjana més
cursos, on hi ha més assignatures
alta en les hores de dedicació a l’estudi
obligatòries i menys optatives i de lliure
s’obté al primer curs i, en canvi, la més
elecció.
baixa se situa en l’altre extrem, en el
40
darrer curs. (1)
Si tenim en compte el comportament
28
30
que es dóna en els diferents cursos,
observem el següent a la gràfica:
20
Clarament, el curs que presenta més
heterogeneïtat en el comportament dels
10
estudiants és quart, com ho reflecteix la
0
llargada de la seva caixa. La gran
N=
majoria dels estudiants es troben per
sobre de la mitjana i, d’altra banda, on
9
11
12
Rendiment baix
Rendiment mitjà
Rendiment alt
Mitjana d'hores d'estudi setmanals
(1) Els estudis de Traducció i Interpretació tenen una variable que té notable influència en les qualificacions
dels estudiants i en l'esforç d'aprenentatge que han de fer, la qual cosa convé tenir en compte a l'hora de comparar aquests resultats amb els d'altres estudis. En el Pla d'estudis de TiI tots els estudiants treballen amb quatre
llengües; moltes assignatures de llengua, de traducció i d'interpretació depenen molt dels coneixements previs
que l'estudiant té de la llengua corresponent, de manera que els estudiants que arriben amb bon nivell poden
treure bona nota amb menys dependència del temari específic de l'assignatura i del volum d'estudi que en
facin. Així, algú de família alemanya té només per aquest fet més facilitat de treure bones notes de les assignatures d'alemany o de traducció de l'alemany, al marge que estudiï més o menys. Això no passa en les assignatures de lingüística i suposem que en la major part de les assignatures d'economia, dret o polítiques, per exemple,
en què la nota final depèn més del contingut específic de l'assignatura i no tant dels continguts previs que ja
pot conèixer l'estudiant. És clar que això pot passar amb qualsevol matèria i estudi, però el volum en què ocorre a TiI, amb un percentatge d'assignatures de llengua i traducció i interpretació molt alt i amb molts estudiants de famílies bilingües, és una variable que cal considerar. Aquest fet també pot ser una explicació que la
mitjana de dedicació a l'estudi dels alumnes sigui superior a primer curs (quan tenen més necessitats lingüístiques per manca de nivell en una llengua) que a quart, quan ja les han pogudes gestionar.
17
1.2. Quina és la dedicació a l’estudi en
període d’exàmens?
Si ens fixem en la taula següent veiem
que tots els cursos excepte primer no
incrementen les hores de dedicació a
Segons indiquen les fitxes de seguiment,
l’estudi durant les tres setmanes
durant les dues setmanes prèvies als
d’exàmens sinó que fins i tot les
exàmens, no es pot dir que en tots els
disminueixen lleugerament.
cursos es mostri un increment en la
dedicació a l’estudi diari. Aquest fet pot
Per tant, es podria pensar que els
ser atribuïble, segons s’informa des de la
estudiants de Traducció i Interpretació
direcció dels estudis, al fet que en
es dediquen a l’estudi fora de l’aula
moltes assignatures dels darrers cursos
d’una manera més continuada al llarg
(optatives, seminaris, etc.) s’avalua per
de les set setmanes del període lectiu, fet
treball o per l’acumulació de pràctiques
que els porta a no haver d’augmentar
(traduccions, redaccions), que es van
tant la dedicació a l’estudi durant les
fent al llarg del curs. Això explicaria que
darreres setmanes.
els estudiants no acumulin hores
d’estudi en el període d’exàmens.
Mitjana d’hores
d’estudi setmanals
Curs
Primer
16,89 h
Segon
13,51 h
Tercer
14,28 h
Quart
12,37 h
Hores d’estudi setmanals per cursos
(Font: Elaboració pròpia a partir de les fitxes de seguiment)
Curs
Mitjana d’estudi diari
(període d’exàmens)
Mitjana d’estudi diari
(període lectiu)
Variació
d’hores
Primer
3,03 h
2,4 h
+ 0,63 h
Segon
1,33 h
1,93 h
- 0,6 h
Tercer
1,78 h
2,03 h
- 0,25 h
Quart
1,44 h
1,76 h
- 0,32 h
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi en període d’exàmens i en període lectiu
(Font: Elaboració pròpia a partir de les fitxes de seguiment)
18
A. Varien les hores d’estudi en període
d’exàmens en funció del rendiment
acadèmic?
sinó que les disminueixen. Els que sí que
l’augmenten són els de rendiment mitjà.
Cal recordar, però, que els estudiants de
Òbviament, quan es té en compte la
rendiment baix i alt són justament els
variable del rendiment acadèmic, el
que més alta tenen la mitjana d’hores
resultat s’ha de matisar. Si s’analitza com
d’estudi diari durant el període lectiu. Els
intervé el rendiment acadèmic en les
de rendiment acadèmic mitjà, en canvi,
hores de dedicació a l’estudi durant el
són els que la tenen més baixa i en
període lectiu i el període d’exàmens, es
aquest període, per tant, l’augmenten,
pot comprovar com els estudiants de
tot i que de manera molt lleugera.
rendiment acadèmic baix i els de
rendiment alt no augmenten les hores
d’estudi al llarg del període d’exàmens
Rendiment
acadèmic
Mitjana d’estudi diari
(període d’exàmens)
Mitjana d’estudi diari
(període lectiu)
Variació
d’hores
Baix
1,77 h
2,02 h
- 0,25 h
Mitjà
2,01 h
1,85 h
+ 0,16 h
Alt
2,12 h
2,24 h
- 0,12 h
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi amb el rendiment acadèmic
(Font: Elaboració pròpia a partir de les fitxes de seguiment)
B. Concentració de l’estudi deu dies abans
d’un examen
En aquest apartat s’analitza el
comportament de l’estudiant en relació
amb una assignatura, com s’ha preparat i
quant ha estudiat per a l’examen.
Per fer-ho, s’han tingut en compte 161
5
4
3
exàmens de 35 assignatures.
Com era d’esperar, quan es produeix una
2
major concentració d’hores d’estudi
d’una assignatura és just els tres dies
1
anteriors a l’examen.
0
EN
AM
EX
L'
E
D s
n
IA
D aba
a ans
di
1
ab
es ns
di ba
2
a
es ns
di ba
3
a
es ns
di ba
4
a
es ns
di ba
5
a
es ns
di ba
6
a
es ans
di
7
ab
es ns
di ba
8
a
s
es an
di ab
es
di
10
mitjana és d’1,09 hores, el segon passa a
ser d’1,57 hores i el dia abans
s’incrementa fins a 2,21 hores. Per tant,
la concentració més alta es donaria el
mateix dia abans d’un examen.
19
9
El tercer dia abans de l’examen la
Dedicació diària a l’estudi en relació amb la data
d’un examen en concret d’una assignatura
realitzar els estudiants amb més
2. Activitats i hàbits d’estudi
freqüència fora de l’aula és la consulta i
En aquest apartat s’ofereix una estimació
l’ús d’Internet (8,79%).
respecte a com els estudiants de
Traducció i Interpretació acostumen a
D’altra banda, activitats com passar a net
invertir les hores que dediquen a
i treballar amb apunts de classe, fer
l’estudi, tant en període lectiu com en
resums o esquemes de lectures o estudiar
període d’exàmens.
directament d’alguns llibres, els
estudiants hi dediquen al voltant d’un
6% del seu temps d’estudi. Igualment,
l’estudi directe dels apunts que prenen a
2.1. En període lectiu
En període lectiu, a l’activitat que més
temps dediquen a l’hora d’estudiar i
preparar-se les assignatures fora de l’aula
els estudiants de Traducció i
classe obté un temps del 4%.
I finalment amb percentatges d’entre el
2 i el 3% del temps total d’estudi s’hi
situen accions tals com: la consulta de
Interpretació és a la realització
d’exercicis pràctics, amb un 28,33% del
temps setmanal total que dediquen a
l’estudi.
l’Aula Global, la cerca de fonts
bibliogràfiques i la visualització de
pel·lícules o documentals relacionats
amb el què es treballa a classe.
Aquesta activitat és seguida molt de prop
en quantitat de temps invertit per la de
realitzar treballs de curs, és a dir, treballs
acadèmics a fer a mig-llarg termini
durant el trimestre, que requereixen més
elaboració que els exercicis pràctics
puntuals. Concretament hi dediquen un
27,22% del temps setmanal total dedicat
a l’estudi.
En l’altre extrem, és a dir, aquelles
activitats a les quals els estudiants solen
dedicar-hi menys temps (menys de l’1%
del temps total d’estudi) hi trobem
l’assistència a conferències o xerrades, la
visita a exposicions i també l’assistència
a tutories individualitzades amb els
professors –activitat que es tractarà amb
més deteniment en un apartat posterior-.
Tot i que amb un percentatge més baix,
la següent activitat que acostumen a
Quantitat de temps
dedicat
Activitats
Fer exercicis pràctics
28,33%
Fer treballs de curs
27,22%
Consultar i/o utilitzar Internet
8,79%
Passar a net i/o fer resums o esquemes dels apunts de classe
6,67%
Fer resums o esquemes d’alguna lectura i/o llibre
6,63%
Estudiar directament d’alguna lectura i/o llibre
6,52%
Estudiar directament dels apunts de classe
4,32%
Consultar i/o utilitzar l’Aula Global
3,81%
Cercar fonts bibliogràfiques
2,46%
Veure pel·lícules o documentals
2,27%
20
Al quadre de la pàgina anterior es
quadre es recullen aquelles activitats que
mostren els percentatges de temps que
pràcticament no fan mai. Com es veu, el
els estudiants dediquen a la realització
percentatge de temps dedicat és
de les diferents activitats a l’hora
pràcticament nul.
d’estudiar fora de l’aula. En el segon
Quantitat de temps
dedicat
Activitats
Altres
1,74%
Assistir a conferències o xerrades
0,61%
Assistir a la tutoria d’algun professor
0,43%
Visitar exposicions
0,14%
Percentatge de temps dedicat a les diferents activitats d’estudi fora de l’aula
(Font: Elaboració pròpia a partir de les fitxes de seguiment)
Complementant aquestes dades referents
sovint són un 84,2%; més de les tres
als hàbits d’estudi dels estudiants amb
quartes parts de la classe.
aquelles procedents de les enquestes, cal
dir, d’altra banda, que el 92,2% dels
Des de la direcció dels estudis s’informa
estudiants comenten que mai o només
que aquesta dada no encaixa massa amb
algunes vegades preparen els exercicis o
la realitat, el que porta a pensar que
les lectures demanades pel professor
potser els estudiants varen fer una
abans d’anar a les classes teòriques;
interpretació errònia d’aquesta pregunta
sobretot els que menys ho fan són els
del qüestionari.
estudiants del primer cicle.
Quant a la manera de fer els exercicis i
Pel que fa a les classes pràctiques, el
treballs que han de lliurar, el 34,9% dels
percentatge d’estudiants que mai o
estudiants responen que sovint o molt
només algunes vegades es preparen la
sovint integren informació de diverses
feina abans d’anar a classe, es redueix
fonts i recursos a l’hora de fer un treball.
considerablement: un 50,5%. Per tant, es
I el 39,9% té per costum preparar dos o
pot concloure que aquest tipus de classes
més esborranys abans de lliurar els
comporten més preparació per a
treballs.
l’estudiant abans d’assistir-hi que no pas
les classes teòriques.
Esquemes apunts
Estudi apunts
Respecte a si té algun efecte que es tracti
d’activitats obligatòries o voluntàries per
Esquemes llibre
Estudi llibres
Exercicis pràctics
Treball de curs
fer-les, les dades de les enquestes
Consulta Internet
indiquen que quan són lectures
Consulta Aula Global
obligatòries les llegeixen i/o les treballen
Fonts bibliogràfique
sovint o molt sovint un 41,1% dels
Tutories professors
Conferències
estudiants, gairebé la meitat. I en canvi,
Exposicions
quan són activitats o lectures optatives,
Pel·lícules
els estudiants que les fan sovint o molt
Altres
0
20
40
60
80
100
% d'hores d'estudi setmanals per activitats
21
1. És possible que l'estudiant no concebi
A. Quin paper tenen les tutories
la tutoria com un espai que hagi de
individualitzades?
computar en la seva dedicació lectiva a
Com a activitat fora de l’aula cal parar
atenció a com es desenvolupa l’acció
tutorial. En aquest sentit, recordem que
segons les fitxes de seguiment els
estudiants destinen molt poc del seu
temps d’estudi a anar a tutories
individualitzades amb el professorat:
concretament un 0,43%.
l'assignatura.
2. Amb un pla d'estudis amb tanta
diversitat de llengües, optativitat i
combinatòria de plans d'estudis és molt
difícil que els horaris de tutoria del
docent no coincideixin amb horaris de
classe de l'estudiant. Així és freqüent
que:
No obstant això, comparant aquesta
a) L'estudiant només vagi a tutoria
dada amb les què ens ofereixen les
(saltant-se part d'una classe) quan s'ha de
enquestes, es detecta que hi ha un fort
parlar de quelcom important (per
contrast, ja que quan se’ls pregunta als
exemple, revisió d'exàmens);
estudiants sobre si acostumen a assistir a
tutories individualitzades amb els
professors, el 46,1% dels estudiants –
pràcticament la meitat-, comenten que
hi van sovint o molt sovint, a les tutories
de les classes teòriques. I aquest
percentatge fins i tot s’incrementa quan
b) Se sol consultar dubtes al docent en el
descans de les sessions teòriques o
pràctiques, que poques vegades són un
descans per al docent (i que
probablement ni l’un ni l’altre conceben
com a tutoria).
es tracta de tutories de les classes
c) Els docents no disposen d'espais
pràctiques, en què el percentatge
específics de tutoria i s’acaba usant el
d’estudiants que comenta anar-hi sovint
despatx personal, que per a la immensa
o molt sovint és del 68,4%.
majoria és compartit, de manera que
l'estudiant veu sovint com la tutoria es
Per tal de contextualitzar aquestes dades
converteix amb un diàleg amb el docent,
i interpretar-les degudament, cal tenir en
en presència de 2, 3 o 4 altres professors
compte, segons es comenta des de la
que pot conèixer d'altres activitats (i que
direcció dels estudis, la nformació
en aquell moment també poden estar
següent :
atenent d’altres estudiants)... No deixa
de ser un element intimidador, que pot
Molts professors, fins ara, no concebien
desmotivar assistir a una tutoria.
que la seva tasca docent indagués també
una dinamització de l’estudiant per a
Finalment convé afegir que, segons
l’acció tutorial. Al contrari, es
indiquen les enquestes, quan assisteixen
considerava fins i tot un valor positiu
a les tutories individuals, un 79,7% dels
que fos l'estudiant qui prengués la
estudiants responen que mai o només
iniciativa d'usar l'espai de tutoria. Les
algunes vegades parlen amb els
dades creuades de l'enquesta (46%
professors sobre l’assignatura i els dubtes
assisteix a tutories amb freqüència) i de
que tenen. I un 94,3% mai o algunes
la fitxa de seguiment (molt poc temps
vegades parlen en aquestes tutories sobre
dedicat a tutories) es poden explicar per
els seus plans de futur.
diversos motius:
22
temps total de classe, i la de passar a net
2.2. En període d’exàmens
i/o fer resums o esquemes dels apunts de
En període d’exàmens, canvia l’activitat
classe, amb un 11,33% del temps.
que més fan els estudiants a l’hora
d’estudiar fora de l’aula, i deixa de ser la
A la consulta d’Internet, durant aquest
realització d’exercicis pràctics per passar
període hi continuen dedicant un 5,4%
a ser l’estudi directe dels apunts que es
del temps, mentre que a l’Aula Global,
prenen a classe, acció a la qual hi
un 2,43%.
dediquen un 35,96% del temps total que
inverteixen a estudiar.
Finalment, a l’hora d’estudiar de cara als
exàmens, a la cerca de fonts
Ara bé, la segona activitat més practicada
bibliogràfiques hi destinen al voltant del
pels estudiants en aquesta època, tal com
2% del temps total d’estudi.
passava en període lectiu, és la de fer
treballs acadèmics, amb un 13,78% del
Esquemes apunts
Estudi apunts
Esquemes llibres
Estudi llibres
Exercicis pràctics
Treball de curs
Consulta Internet
Aula Global
Fonts bibliogràfique
Tutoria professors
Conferències
Exposicions
Pel·lícules
Altres
0
20
40
60
80
100
% d'hores d'estudi per activitats període d'exàmens
23
2.3. S’estudia en equip o individualment?
3. Quin ús es fa dels recursos
A casa o a la Universitat?
bibliogràfics i de la biblioteca?
Segons assenyalen les enquestes, podem
Un 47,6% dels estudiants comenten que
dir que l’estudi i el treball de l’estudiant
només utilitzen el servei de préstec de la
fora de l’aula, basat principalment en la
biblioteca esporàdicament. Malgrat
realització d’exercicis pràctics i en
això, hi ha un 33% dels estudiants que
l’estudi directe dels apunts de classe,
afirmen que l’utilitzen sovint.
segons el que comentàvem en els
anteriors apartats, són,
Els que ho fan molt sovint representen
fonamentalment, processos autònoms
un 11%, i en l’altre extrem, és a dir, els
que es duen a terme de manera
que no utilitzen mai aquest servei
totalment individual. Un 88,1% dels
constitueixen el 7,7% dels estudiants.
estudiants responen que mai o
únicament algunes vegades estudien i/o
Per cursos, els que en fan un ús més
treballen en grup.
elevat són els de tercer i quart, ja que les
xifres que s’obtenen a les opcions de
A l’NSSE, en canvi, tan sols un 5,5% mai
“sovint” i “molt sovint” són més
estudien en grup i el 53,5% treballen
elevades. En canvi, a primer, més de la
freqüentment amb companys de classe
meitat dels estudiants (59%) comenten
fora de l’aula.
que només algunes vegades treuen
llibres de la biblioteca.
Respecte al lloc on acostumen a fer-ho,
les dades assenyalen que és a casa seva.
Tanmateix, cal considerar la possibilitat
Un 88,3% dels estudiants responen que
que els estudiants hagin interpretat la
sovint i molt sovint, la majoria,
pregunta del qüestionari exclusivament
estudien a casa seva sols, i en aquest
com a “estudiar” a la biblioteca i no pas
aspecte no hi ha diferències entre els
treballar-hi, ja que segons s’informa des
cursos.
de la direcció dels estudis, es té
constància que força estudiants
Quan se’ls pregunta si estudien a les
acostumen a preparar els seus treballs a
sales d’estudi de la Universitat o a les
la biblioteca, fent ús sistemàtic dels fons
aules d’informàtica, el 70% responen
documentals i lexicogràfics.
que mai o només algunes vegades
estudien en aquests llocs i el 83,6%
En els quadres següents es mostren els
tampoc ho fa a la biblioteca.
resultats obtinguts en les enquestes
davant la pregunta de si treuen llibres
de la Biblioteca i sobre si la utilitzen
com un espai per estudiar, per cursos.
24
Treus llibres de la Biblioteca?
Primer
Tercer
Quart
Mai
13,3%
3,4%
3,7%
Algunes vegades
59,0%
39,1%
38,9%
Sovint
23,8%
46,0%
33,3%
Molt sovint
3,8%
11,5%
24,1%
Primer
Tercer
Quart
Mai
48,6%
37,5%
37,0%
Algunes vegades
39,0%
42,0%
40,7%
Sovint
8,6%
18,2%
20,4%
Molt sovint
3,8%
2,3%
1,9%
Estudies a la Biblioteca?
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes dels qüestionari)
El fet que les xifres d’estudi a la bibli-
En aquest cas, podem comprovar que la
oteca amb freqüència surtin tant bai-
biblioteca no és un espai preferit per la
xes, s’explicaria des de la direcció dels
majoria d’estudiants a l’hora d’estudiar.
estudis per dos motius principals:
Els que més hi anirien són els estudiants
de quart i de tercer. En canvi a primer, un
- Hi ha una manca d’espai considera-
48,6% dels estudiants asseguren no que-
ble a la biblioteca del centre.
dar-se mai a la biblioteca per estudiar.
- Donat que la biblioteca es troba situada al centre de la ciutat, fa que molts
estudiants que no pertanyen a la Universitat, hi vagin a estudiar, de manera que sobretot en època d’exàmens,
queda molt col·lapsada.
Un 90% dels estudiants
utilitzen Internet, sovint o
molt sovint, per al seu
treball personal.
25
4. Es fa ús dels recursos informàtics
i d’Internet?
treballar amb Internet és superior al
percentatge obtingut de les fitxes de
seguiment. Segurament els estudiants a
l’hora de complimentar les fitxes, van
Complementant les dades de les fitxes
comptabilitzar el temps destinat a l’ítem
de seguiment amb les procedents dels
qüestionaris, cal dir que pràcticament
elaboració dels treballs acadèmics, i no
pas a l’ús d’Internet, però donat que
tots els estudiants utilitzen
l’elaboració i el lliurament dels treballs
habitualment les noves tecnologies com
es sol fer a través d’Internet, la mitjana
a eina complementària o de suport per
de temps seria raonable que augmentés.
al seu estudi i treball personal. Un
D’altra banda, pel que fa a l’ús de
90,1% dels estudiants comenten
utilitzar Internet, sovint o molt sovint,
per al seu treball personal. Només un
1,1% de tots els estudiants no ho fan
mai.
l’aplicació d’Internet del correu
electrònic com a mitjà de comunicació
entre l’estudiant i el professor, quedaria
força igualat el percentatge d’estudiants
que asseguren fer-ho servir amb
freqüència (50,2%), amb els que
Tenint en compte que d’entre les
activitats d’estudi fora de l’aula més
practicades pels estudiants de Traducció
i Interpretació hi ha la de fer exercicis
pràctics i treballs acadèmics, i
considerant que un 8,79% del seu temps
d’estudi el dediquen a la consulta
d’Internet i només un 2,46% a la cerca
de fonts bibliogràfiques segons les fitxes
de seguiment, es pot arribar a la
conclusió que els estudiants acostumen
a fer ús principalment del suport
pràcticament no l’utilitzen (49,8%).
En relació amb la utilització de l’Aula
Global per completar el seu estudi i
treball personal, el percentatge
d’estudiants que comenten fer-ho servir
de manera habitual és d’un 46,8%,
pràcticament la meitat dels estudiants.
Cal destacar que a l’NSSE només el 52%
dels estudiants afirma utilitzar
freqüentment Internet com a suport per
tecnològic atorgat pels serveis
informàtics, a l’hora d’elaborar els seus
treballs, el qual els permet treballar des
del seu domicili.
al seu estudi, i que un 17,5% no
l’utilitza mai. Per tant, els índexs d’ús
són superiors en el cas de la UPF.
També, des de la direcció dels estudis
s’informa que probablement la mitjana
de temps que l’estudiant dedica a
Internet
(font
d’informació)
Internet
(correu electrònic)
Aula
Global
Ordinador
Mai
1,1%
16,1%
17,9%
27,8%
Algunes vegades
8,8%
33,7%
35,3%
63,4%
Sovint
19,8%
29,5%
24,2%
4,6%
Molt sovint
70,3%
20,7%
22,6%
4,1%
ÚS DE LES NOVES
TECNOLOGIES
Mitjana de tots els cursos
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes dels qüestionaris)
26
3. Com s’ensenya?
tractant a l’assignatura, que no és el
1. Què passa dins l’aula?
professor habitual de l’assignatura i que
En aquest apartat es presenta una visió
ve convidat.
aproximada de quina és la metodologia
docent present als estudis de Traducció i
Interpretació, i en conseqüència com
aprenen els estudiants dins l’aula, tant a
les classes teòriques com a les classes
pràctiques.
L’altra acció que tampoc és molt habitual
dins de l’aula és la pràctica de proves
d’avaluació continuada per a la nota
final. Tot i així, des de la direcció dels
estudis es comenta que probablement
l’estudiant no conegui els diversos tipus
1.1. Les classes teòriques
d’avaluació (qualitativa, formativa, etc.) i
L’acció docent a la qual es dedica més
que entengui que avaluació és
temps a les classes teòriques de Traducció
bàsicament “una prova formal”. Si és
i Interpretació, segons mostren les fitxes
així, com que a classe no es fan proves,
de seguiment, és la impartició de la lliçó
no hauria computat cap temps en
per part del professor i la presa d’apunts
aquesta acció. En canvi, hi ha forces
de l’estudiant. Una mica més de la meitat
exercicis de redacció, traducció, anàlisi
del temps total de classe, un 63,56%, el
lingüística que els estudiants fan en bona
docent el destina a aquesta acció.
part de les assignatures i que els docents
corregeixen individualment i per petits
A banda de l’explicació de la lliçó, també
grups, de manera que això es podria
es destina bona part del temps de classe,
comptabilitzar dins d’avaluació
un 24,58%, a la realització d’exercicis,
continuada.
debats i/o seminaris.
Seguidament, tot i que a força distància
quant a quantitat de temps invertit dins
Lliçó del professor
de l’aula, s’hi situa l’acció d’intercanviar
Exercicis
preguntes entre professor i estudiant, que
ocupa un 5,07% del temps.
Presentacions
Preguntes
A la presentació de treballs acadèmics per
part dels estudiants s’hi dedica al voltant
d’un 4% del temps de classe teòrica.
Audiovisuals
Intervenció exter.
Proves d'avaluació
Altres
D’altra banda, la visualització de material
audiovisual ocupa aproximadament un
1% del temps total, mentre que per sota
de l’1% de dedicació, una de les activitats
que s’hi sitúa és la intervenció d’algun
professor o expert o conferenciant
extern, és a dir, quan la classe la lidera un
expert en una àrea temàtica que s’estigui
27
0
20
40
60
80
100
% del temps real de classe per activitats
classes pràctiques el percentatge
1.2. Les classes pràctiques
s’incrementa fins al 10,7%.
A les classes pràctiques, canvia la
Igualment també experimenta un lleuger
dinàmica que es du a terme dins de
increment la interacció entre docent i
l’aula. L’acció docent principal deixa de
estudiant a partir del temps destinat a
ser la impartició de la lliçó per part del
l’intercanvi de preguntes. A les classes
professor, i esdevé la realització
d’exercicis, debats i/o seminaris, activitat
que ocupa el 45,68% del total de temps
de classe, pràcticament la meitat del
teòriques ocupava el 5%, mentre que a
les classes pràctiques, el 8%.
Hi ha un petit augment també en el
temps.
temps destinat a la visualització de
material audiovisual respecte a les classes
Seguidament, sí que és l’explicació de la
lliçó l’acció a la que s’hi segueix dedicant
més temps; concretament el 30,89% del
temps total.
teòriques, ja que a les classes pràctiques
s’hi destina un 2,15%.
I finalment afegir que, tal com passava a
les classes teòriques, hi ha activitats com
L’activitat que canvia força segons les
la intervenció de professors o experts
fitxes de seguiment, és la presentació de
externs i la realització de proves
treballs acadèmics per part dels
d’avaluació continuada, a les quals s’hi
estudiants. Si bé a les classes teòriques
destina menys de l’1% del temps.
s’hi dedicava el 3,96% del temps, a les
Lliçó del professor
A les classe pràctiques, la
realització d’exercicis
passa a ser l’acció docent
principal en detriment de
la lliçó del professor.
Exercicis, debats, s
Presentacio treballs
Preguntes
Material audiovisual
Intervencio externa
Prova aval continuad
Altres
0
20
40
60
80
100
% del temps real de classe pràctica per activitats
28
A continuació es mostra un quadre
accions, a les classes teòriques i a les
comparatiu dels percentatges de temps
classes pràctiques de Traducció i
que es destinen a cada una de les
Interpretació.
Classes teòriques
Classes pràctiques
Lliçó del professor
63,56%
30,89%
Exercicis, debats i/o seminaris
24,58%
45,68%
Presentacions de treballs
3,96%
10,7%
Preguntes
5,07%
8,37%
Visualització de material audiovisual
1,4%
2,15%
Intervenció d’algun professor extern
0,58%
0,63%
Proves d’avaluació continuada
0,41%
0,96%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les fitxes de seguiment)
29
que consideren tenir un major
2. Què fa l’estudiant?
percentatge de classes magistrals són els
2.1. Quan escolta la lliçó del professor i
pren apunts
de tercer, ja que el 94,4% dels estudiants
responen que sovint o molt sovint
escolten la lliçó del professor i prenen
Què fa, en realitat, l’estudiant quan diu
que escolta el professor i pren apunts?
Del total de temps invertit, en realitat no
sempre pren apunts i, alguns cops, es
manifesta obertament distret. Així, un
67,4% del temps que el professor explica
la lliçó i els estudiants prenen apunts; un
24% del temps, escolten la lliçó però no
prenen apunts, i un 8,7% del temps es
desconcentren mentre s’està fent aquesta
activitat, segons indiquen les fitxes de
seguiment.
apunts. No obstant això, d’altra banda,
trobem que a quart la meitat dels
estudiants no tenen la sensació de rebre
una classe magistral de manera tan
freqüent, ja que el 50% dels estudiants
afirmen que només algunes vegades
escolten la lliçó del professor i prenen
apunts.
Pel que fa a les classes pràctiques, les
respostes obtingudes al qüestionari
demostren que els estudiants no tenen
tant la sensació d’escoltar la lliçó i
Ho corrobora el resultat de les enquestes,
segons les quals un 77,7% dels
estudiants afirmen que a les classes
teòriques, sempre o gairebé sempre,
escolten la lliçó i prenen apunts, davant
d’un 2,7%, que respon que mai o poques
vegades ho fan.
Cal dir que aquests percentatges varien
en el cas de les classes pràctiques. En
aquest tipus de classes, el percentatge
d’estudiants que responen que sovint o
molt sovint escolten la lliçó del professor
i prenen apunts és del 55,9%, xifra
prendre apunts. D’entre els estudiants de
primer, tercer i quart els que més
magistralitat creuen que hi ha a les
classes són els de primer, i tot i així, els
estudiants que asseguren que sovint o
molt sovint en aquestes classes escolten
la lliçó del professor i prenen apunts són
el 50,6%, per tant la meitat. L’altra
meitat creuen que no ho fan mai o
només algunes vegades. En els altres
cursos, -tercer i quart-, són majoria els
estudiants que comenten fer-ho amb
poca freqüència.
inferior a l’obtinguda a les classes
teòriques.
Desconcentrat
Tot i que les diferències percentuals
8,7%
entre els diferents cursos no són
No he pres apunts
significatives, sí que cal destacar que,
24,0%
segons comenten els estudiants al
qüestionari, entre els estudiants de
primer, tercer i quart –que són els que
varen respondre el qüestionari-, aquells
He pres apunts
67,4%
30
2.2. Quan realitza exercicis, debats i/o
seminaris
Segons les enquestes, un 16,9% dels
estudiants sovint o molt sovint
participen en la realització d’exercicis
Del temps total que es destina a classe a
realitzar exercicis, debats i/o seminaris –
que entre les classes teòriques i les
pràctiques és d’un 34,63%–, un 54,8%
del temps, els estudiants participen en
exercicis, debats i/o seminaris amb tot el
grup classe; un 24,6% del temps fan els
exercicis amb grups reduïts i un 16,6%
del temps realitzen exercicis
amb tot el grup classe a les classes
teòriques, mentre que en el cas de les
classes pràctiques el percentatge
d’estudiants és força més alt, del 40,9%.
Pel que fa a participar en treballs a classe
amb petits grups, tres quartes parts de la
classe (75,4%) responen que mai o
només algunes vegades ho fan. A les
classes pràctiques aquest percentatge es
individualment.
redueix fins al 44,9%. Per tant, en
Per últim, el percentatge de temps que
els estudiants estan desconcentrats
aquestes classes, el treball en petits grups
es realitza amb més freqüència.
respecte al total de temps que es dedica a
fer aquesta activitat és d’un 4%.
Desconcentrat
Exercicis individual
4,0%
16,6%
Grups reduïts
Tota la classe
24,6%
54,8%
31
2.3. Quan es fan presentacions de treballs
Tanmateix, cal introduir en aquest punt
una explicació que ajudi a la
interpretació d’aquestes dades. Segons
A aquesta activitat, entre les classes
s’informa des de la direcció dels estudis,
teòriques i les pràctiques, s’hi destina un
en la titulació de Traducció i
7,44% del temps total de classe.
Interpretació en què bona part de les
assignatures van encaminades a formar
Analitzant què fa l’estudiant durant el
traductors (escrits) o intèrprets (orals),
temps dedicat a aquesta activitat,segons
l’activitat de presentar oralment o no
les fitxes de seguiment veiem que la
davant de classe un treball queda
major part del temps, un 66,2%, els
mediatitzada: no n’hi ha tant a les classes
estudiants escolten la presentació d’un
de Traducció –si prescindim del
company. Un 27,4% és quan l’estudiant
comentari oral que un estudiant pot fer
presenta i, finalment, durant un 6,4%
de la seva traducció- i, en canvi, és el més
l’estudiant està desconcentrat mentre a
corrent a les classes d’Interpretació. A
classe s’està presentant algun treball.
Traducció i Interpretació el contingut i
els objectius d’aprenentatge són la
Ho confirma el resultat de les enquestes,
mateixa activitat d’escriure treballs i
segons les quals el 21,8% dels estudiants
presentar-los oralment, de manera que
a les classes teòriques comenta presentar
l’elecció d’aquesta metodologia no és
treballs amb freqüència, i en aquest cas
neutra. Està vinculada amb el tipus
força igualat, un 33%, respon fer-ho a les
d’assignatura i probablement forma part
pràctiques.
de l’aprenentatge.
Desconcentrat
6,4%
He presentat
27,4%
He escoltat
66,2%
Presentacions
32
2.4. Quan es fan preguntes
Pel que fa a les enquestes, un 16,4% dels
estudiants comenten que sovint o molt
A intercanviar preguntes entre professor i
sovint fan preguntes a les classes
estudiant s’hi destinava, entre les classes
teòriques, i un percentatge molt superior,
teòriques i les pràctiques, un 6,7% del
un 70,9%, ho fa a les pràctiques. Per tant,
temps total de classe.
entenem que a les classes pràctiques,
durant el torn de preguntes, els
D’aquest temps, un 53% és el professor
estudiants participen més.
qui fa preguntes a l’estudiant i un 38,9%
són els estudiants, al seu torn, qui fan
Un 66% dels estudiants comenten que
preguntes al professor.
sovint o molt sovint el professor els
pregunta a les classes teòriques, i al curs
Respecte al temps que passen
que això passa amb més freqüència és a
desconcentrats, un 3,1%, els estudiants es
quart. En canvi, a les classes pràctiques
desconcentren quan són els mateixos
no es dóna tant: un 74,1% dels
companys qui pregunten al professor, i
estudiants comenten que mai o només
quan és el professor qui pregunta es
algunes vegades el professor els pregunta
desconcentren una mica més encara: un
a classe.
5,1% del temps.
L’estudiant perd l’atenció del que s’està
fent a classe durant un 6,5% del temps
total.
Desconcentrat p.est
5,1%
Desconcentrat p.prof
3,1%
Preguntes estudiants
Preguntes professor
53,0%
38,9%
Preguntes
33
En aquest sentit, si tenim en compte el
2.5. Quant de temps està l’estudiant
temps total que els estudiants han estat
desconcentrat a classe?
desconcentrats respecte a la durada total
En les diferents activitats que
de la classe, podem dir que una mitjana
desenvolupa l’estudiant dins de l’aula,
del 6,5% de temps l’estudiant perd
també s’ha anat comptabilitzant quant
l’atenció respecte del que s’està fent a
de temps l’estudiant perd l’atenció i es
l’aula.
desconcentra.
% desconcentrat
6,5%
Els que passen menys
temps desconcentrats a
classe són els estudiants
de rendiment acadèmic
baix.
% concentrat
93,5%
D’altra banda, si es consideren els
durant la classe magistral, és a dir,
percentatges de temps que els estudiants
mentre el professor els explica la lliçó. En
estan desconcentrats en funció del
aquesta acció, el temps que l’estudiant
rendiment acadèmic, veiem que són els
se’n desconcentra és del 8,7%.
estudiants de rendiment mitjà els qui
més temps passen desconcentrats a
En l’altre extrem, l’activitat durant el
classe, i en canvi els que menys, els de
transcurs de la qual l’estudiant està més
rendiment acadèmic baix.
atent és, com és natural, quan pot
participar o intervenir a classe d’una
Respecte a quina és l’activitat durant la
manera activa, és a dir, mentre està fent
qual l’estudiant perd més l’atenció, tal
preguntes al professor i mentre fa
com mostren les dades següents, és
exercicis, individualment o en grups.
34
Rendiment acadèmic
Mitjana
Rendiment baix
5,27 %
Rendiment mitjà
7,04 %
Rendiment alt
6,96 %
(Font: Elaboració pròpia a partir de les fitxes de seguiment)
Activitats
Lliçó del professor
Exercicis
% temps
desconcentrat
8,7%
4%
Presentació de treballs
6,4%
Preguntes: L’estudiant fa preguntes
al professor
3,1%
Preguntes: El professor contesta als
estudiants
5,1%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les fitxes de seguiment)
La lliço del professor és l’activitat en la qual
l’estudiant perd més l’atenció; concretament es
desconcentra durant el 8,7% del temps total de
classe.
35
4. Valoració del pas per la Universitat
Pel que fa a la tercera habilitat que més
1. Quines habilitats i competències
estudiants asseguren haver adquirit, és la
creu l’estudiant que desenvolupa al
d’analitzar els elements bàsics que
llarg dels estudis?
constitueixen una teoria, una idea o el
treball d’un autor. Concretament un
La informació d’aquest apartat ha estat
71,9%.
extreta únicament de les enquestes
passades als estudiants. D’acord amb les
Seguidament un 65,1% dels estudiants
dades obtingudes per aquesta font, cal
creuen que les assignatures cursades els
dir d’entrada que les dues habilitats que
han permès adquirir l’habilitat d’aplicar
més creuen desenvolupar els estudiants
els continguts que aprenen a situacions
de Traducció i Interpretació al llarg de
de la vida professional i real.
tots els cursos són la d’organitzar la
informació per després relacionar-la amb
En l’altre extrem destaca que l’habilitat
altres continguts de la mateixa
que menys estudiants consideren haver
assignatura o d’altres, i la de sintetitzar
desenvolupat al llarg de les assignatures
informació de manera que els estudiants
que ha cursat és la de memoritzar
aprenguin els conceptes, els fets o les
conceptes, noms, teories i mètodes, de
teories més importants o fonamentals
manera que després els sàpiga dir de la
d’una matèria o assignatura. Un 73,8% i
millor manera possible.
un 73,1% dels estudiants destaquen que
les diferents assignatures que han cursat
A continuació es mostren els
al llarg de l’any han fomentat aquestes
percentatges d’estudiants que consideren
habilitats.
que “sovint o molt sovint” han assolit
les habilitats i les competències
assenyalades, al llarg dels seus estudis:
Habilitat
Sovint/ Molt sovint
Sintetitzar informació de manera que aprenguin els
conceptes, els fets o les teories més importants i fonamentals d’una matèria o assignatura
73,8%
Organitzar la informació per després relacionar-la amb
altres continguts de la mateixa assignatura o d’altres
73,1%
Analitzar els elements bàsics que constitueixen una
teoria, una idea, una experiència o el treball d’un autor
71,9%
Examinar casos particulars, presentats pel professor, i
que aprofundeixi en tots els seus components, conseqüències, implicacions
66,5%
Aplicar els continguts que aprenen a situacions de la
vida professional i real
65,1%
Fer judicis personals de valor sobre els continguts i
treure’n les pròpies conclusions
56,3%
Memoritzar conceptes, noms, teories i mètodes, de
manera que després els sàpiga dir de la millor manera
possible
38,2%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
37
educació i un bon bagatge cultural en
2. Com valora el seu pas per la
general. Així ho pensen també un alt
Universitat i com creu que l’ajudarà
percentatge d’estudiants: un 80,3%.
de cara al seu futur professional?
Les competències que més estudiants
Aquest apartat es divideix en dos blocs
creuen que els ajudaran a l’entorn
diferenciats. El primer fa referència al
professional són, a banda de les que hem
grau d’utilitat potencial que els
dit, la de pensar d’una manera crítica,
estudiants atorguen a les principals
analítica i reflexiva (85,7%) i la de parlar
competències adquirides a la Universitat
d’una manera clara i entenedora
de cara al seu futur professional. El segon
(84,3%).
bloc s’aproxima al nivell de participació
dels estudiants en les diferents activitats
En l’altre extrem, és a dir, aquelles
que es desenvolupen a la Universitat,
competències que comparativament
fora de l’aula.
menys estudiants creuen que els serviran
de cara al seu futur professional són la de
Els estudiants consideren que a la
desenvolupar i consolidar el codi ètic i
Universitat hi desenvolupen habilitats
de valors (52,9%) i la de comportar-se
professionals que els han de permetre
com un ciutadà democràtic, compromès
aconseguir una feina vinculada als seus
i respectuós amb la comunitat en la què
estudis. Així, el 80,3% dels estudiants
viu (51%). Això no obstant, cal tenir en
afirmen que sovint o molt sovint el seu
compte que tot i situar-se les darreres, el
pas per la Universitat els ajudarà en
percentatge d’estudiants que responen
aquest sentit.
que sovint o molt sovint creuen que
aquestes competències seran d’utilitat en
Però l’habilitat que creuen que més
el seu futur professional, es del 50%; per
servei els farà al llarg de la seva carrera
tant, la meitat dels estudiants
professional és la de saber escriure d’una
enquestats.
manera correcta i efectiva. Així ho
consideren el 92,8% dels estudiants,
En el quadre següent observem els
pràcticament tots.
percentatges obtinguts en les respostes
“Sovint o Molt sovint” respecte a un
D’altra banda, cal destacar també que
conjunt de competències i habilitats en
l’altra activitat que creuen que els farà
la pregunta: “Penso que el meu pas per
tant servei com la de desenvolupar
la Universitat com a estudiant
habilitats professionals que els permetin
m’ajudarà, pel que fa al meu futur
aconseguir una feina vinculada als seus
professional, a...”:
estudis és la d’adquirir una bona
El 80,3% dels estudiants afirmen que el seu
pas per la Universitat els ajuda a desenvolupar
habilitats professionals que els permetrà aconseguir una feina vinculada als seus estudis.
38
Sovint/ Molt sovint
COMPETÈNCIES
Escriure d’una manera correcta i efectiva
92,8%
Pensar d’una manera crítica, analítica i reflexiva
85,7%
Parlar d’una manera clara i entenedora
84,3%
Adquirir una bona educació i un bon bagatge cultural en
general
80,3%
Tenir les habilitats necessàries per aconseguir i desenvolupar una feina vinculada amb els meus estudis
80,3%
Adquirir competències personals per viure en un entorn
multicultural
76,5%
Treballar en equip amb d’altres companys
57,2%
Utilitzar les noves tecnologies d’una manera efectiva
75%
Analitzar i solucionar d’una manera efectiva els problemes
que se’m presentin
74,8%
Aprendre de manera autònoma, per mi mateix
70,8%
Desenvolupar i consolidar el meu codi ètic i de valors
52,9%
Comportar-me com un ciutadà democràtic, compromès i
respectuós amb la comunitat en la qual visc
51%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
Com veiem, les dues competències que
propi, i la de comportar-se com un
els estudiants valoren menys adquirir en
ciutadà democràtic, compromès i
el seu pas per la universitat de cara al seu
respectuós amb la comunitat en la qual
futur professional són la de
viuen.
desenvolupar un codi ètic i de valors
39
2.1. Altres qüestions relatives a la vida
universitària en general
El 87,1% dels estudiants afirmen no
participar mai o només algunes vegades
en altres activitats universitàries que no
La competencia que els estudiants més valoren adquirir
de cara al seu futur professional, és la de saber escriure
d’una manera correcta i efectiva. I en segon lloc, pensar
d’una manera crítica, analítica i reflexiva.
siguin les classes amb professors i
companys. Però malgrat que aquesta
participació és força escassa, cal tenir
presents altres tipus d’activitats dins la
Universitat de caire informal.
Per exemple, el 46,6% dels estudiants
discuteixen freqüentment amb els seus
companys al voltant de qüestions que
sorgeixen a classe quan estan fora de
El 87,1% dels estudiants
afirmen no participar mai o
només algunes vegades en
altres activitats universitàries
que no siguin les classes
amb professors i companys.
l’aula. A l’NSSE el percentatge és
superior, un 69,5%.
Un 48,4% dels estudiants afirmen que
sovint o molt sovint mantenen xerrades
serioses amb companys que tenen idees
personals diferents. I pràcticament la
meitat dels estudiants, un 41,5%, solen
ajudar altres companys fora de l’aula
quan tenen problemes amb alguna
assignatura.
40
5. Conclusions
Període d’exàmens
1. Caracterització del model
d’aprenentatge de l’estudiant de
Traducció i Interpretació de la UPF
1.1. Quant i com estudien fora de l’aula els
estudiants?
Com era d’esperar, quan es produeix una
major concentració d’hores d’estudi
d’una assignatura és just els tres dies
anteriors a l’examen d’una assignatura.
En període d’exàmens, canvia l’activitat
que més fan els estudiants a l’hora
Període lectiu
d’estudiar fora de l’aula, deixa de ser la
A banda d’anar a classe, segons indiquen
les dades procedents del qüestionari, els
estudiants de Traducció i Interpretació
de la UPF estudien una mitjana de 12,88
hores setmanals al llarg del període
lectiu.
realització d’exercicis pràctics per passar
a ser l’estudi directe dels apunts que es
prenen a classe, acció a la qual hi
dediquen un 35,96% del temps total que
inverteixen a estudiar.
Ara bé, la segona activitat més practicada
En període lectiu, a l’activitat que més
temps dediquen a l’hora d’estudiar i
preparar-se les assignatures fora de l’aula
els estudiants de Traducció i
pels estudiants en aquesta època, tal com
passava en període lectiu, és la de fer
treballs acadèmics, amb un 13,78% del
temps total de classe, i la de passar a net
i/o fer resums o esquemes dels apunts de
Interpretació és a la realització
d’exercicis pràctics, amb un 28,33% del
temps setmanal total que dediquen a
l’estudi.
classe, amb un 11,33% del temps.
A la consulta d’Internet, durant aquest
període hi continuen dedicant un 5,4%
Aquesta activitat és seguida molt de prop
en quantitat de temps invertit per la de
realitzar treballs de curs, és a dir, treballs
acadèmics a realitzar a mig-llarg termini
durant el trimestre, que requereixen més
elaboració que els exercicis pràctics
puntuals. Concretament hi dediquen un
27,22% del temps setmanal total dedicat
a l’estudi.
Tot i que amb un percentatge més baix,
la següent activitat que acostumen a
realitzar els estudiants amb més
freqüència fora de l’aula és la consulta i
l’ús d’Internet (8,79%).
41
del temps, mentre que a l’Aula Global,
un 2,43%.
Tant en període lectiu com en període
pràcticament no l’utilitzen mai (49,8%).
d’exàmens, l’estudi i treball de
l’estudiant fora de l’aula és,
Pel que fa a l’Aula Global pràcticament
fonamentalment, un procés autònom
la meitat dels estudiants, un 46,8%,
que es duu a terme de manera totalment
responen utilitzar-la sovint o molt
individual. Un 88,1% dels estudiants
sovint.
responen que mai o únicament algunes
vegades estudien i/o treballen en grup.
Tenint en compte que d’entre les
activitats d’estudi fora de l’aula més
El lloc on més estudiants acostumen a
practicades pels estudiants de Traducció i
treballar i estudiar fora de l’aula, més
Interpretació s’hi troba la de realitzar
habitualment, és al seu domicili
exercicis pràctics i treballs acadèmics, i
particular, ja que un 88,3% dels
considerant que un 8,79% del seu temps
estudiants comenten que sovint, i la
d’estudi el dediquen a la consulta
majoria molt sovint, estudien a casa seva
d’Internet i només un 2,46% a la cerca
sols, i en aquest aspecte no hi ha
de fonts bibliogràfiques segons les fitxes
diferències entre els cursos.
de seguiment, es pot arribar a la
conclusió que els estudiants acostumen a
Segons les fitxes de seguiment de
fer ús principalment del recolzament
l’activitat diària, els estudiants posen de
tecnològic atorgat pels serveis
manifest que el temps que dediquen a la
informàtics, a l’hora d’elaborar els seus
cerca de fonts bibliogràfiques és del
treballs, el qual els permet treballar des
2,46% del temps total d’estudi. Aquesta
del seu domicili.
dada, queda complementada amb la
informació procedent del qüestionari,
segons el qual, un 47,6% dels estudiants
comenten que utilitzen el servei de
préstec de la biblioteca esporàdicament,
mentre que un 33% dels estudiants
afirmen que l’utilitzen sovint.
D’altra banda, Internet com a recurs i
font d’informació esdevé un element
essencial per al treball de l’estudiant;
aquest mitjà és utilitzat sovint o molt
sovint per un 90,1% dels estudiants.
Tanmateix, pel que fa al percentatge
d’estudiants que utilitzen el correu
electrònic per a la comunicació amb el
professorat, queda força igualat el
percentatge d’estudiants que en fan un
ús habitual (50,2%) amb el dels que
42
Com a activitat fora de l’aula cal parar
teòriques, sempre o gairebé sempre
atenció a com es desenvolupa l’acció
escolten la lliçó i prenen apunts, davant
tutorial. En aquest sentit, recordem que
d’un 2,7%, que respon que mai o poques
segons les fitxes de seguiment els
vegades ho fan.
estudiants destinen molt poc del seu
temps d’estudi a anar a tutories
Cal dir que aquests percentatges varien
individualitzades amb el professorat:
en el cas de les classes pràctiques. En
concretament un 0,43%.
aquest tipus de classes, el percentatge
d’estudiants que comenta escoltar la
No obstant això, comparant aquesta
lliçó i prendre apunts és més baix.
dada amb les que ens ofereixen les
enquestes, es detecta que hi ha un cert
També dediquen força temps a la
contrast, ja que quan se’ls pregunta als
realització d’exercicis, debats i/o
estudiants sobre si acostumen a assistir a
seminaris. Quan fan exercicis, debats i/o
tutories individualitzades amb els
seminaris, un 54,8% del temps –més de
professors, el 46,1% dels estudiants –
la meitat–, els fan amb tota la classe. Un
pràcticament la meitat-, comenten que
24,6% del temps fan exercicis amb grups
hi van sovint o molt sovint, a les tutories
reduïts d’estudiants i un 16,6% del
de les classes teòriques. I aquest
temps realitzen exercicis individuals.
percentatge fins i tot s’incrementa quan
es tracta de tutories de les classes
Segons les dades procedents de les
pràctiques, la que el percentatge
enquestes, un 16,9% dels estudiants
d’estudiants que comenta anar-hi sovint
sovint o molt sovint participen en la
o molt sovint és del 68,4%.
realització d’exercicis amb tot el grup
classe a les classes teòriques, mentre que
en el cas de les classes pràctiques el
1.2. Quant i com aprenen dins de l’aula els
percentatge d’estudiants és força més alt,
estudiants?
del 40,9%. Pel que fa a participar en
treballs a classe amb petits grups, tres
L’activitat principal que fan els
estudiants de Traducció i Interpretació
dins de l’aula és escoltar la lliçó del
professor i prendre apunts o escoltar la
lliçó simplement (sense prendre apunts);
un 67,4% del temps que el professor
explica la lliçó, els estudiants prenen
apunts; un 24% del temps, escolten la
lliçó però no prenen apunts i un 8,7%
del temps es desconcentren mentre
s’està fent aquesta activitat.
quartes parts de la classe (75,4%)
responen que mai o només algunes
vegades ho fan. A les classes pràctiques
aquest percentatge es redueix fins al
44,9%.
Mentre es fan presentacions de treballs,
un 66,2% del temps els estudiants
escolten la presentació d’un company;
un 27,4% del temps és quan l’estudiant
presenta, mentre que un 6,4% del temps
Ho corrobora el resultat de les enquestes,
segons les quals un 77,7% dels
estudiants afirmen que a les classes
43
se’n desconcentra mentre s’està fent una
presentació.
Gairebé la meitat del temps destinat a fer
L’interès d’aquesta comparació rau a situar
preguntes, és el professor qui les fa als
com a referent del comportament d’un estu-
estudiants (53%) i un 38,9% del temps
diant sota el paradigma del crèdit ECTS, el
són els estudiants qui pregunten al pro-
d’un estudiant nord-americà.
fessor. Pel que fa a les enquestes, un
16,4% dels estudiants comenten que sovint o molt sovint fan preguntes a les
Si es compara, llavors, seguint la taula, el
classes teòriques, i un percentatge molt
comportament dels estudiants de la UPF
superior, un 70,9%, ho fa a les pràcti-
queda clar que alguns dels aspectes en els
ques. Per tant, entenem que a les classes
quals els estudiants nord-americans mostren
pràctiques, durant el torn de preguntes,
una certa superioritat és en la interacció per-
els estudiants participen més.
sonal entre estudiants i professor, que és sovintejada allí i pràcticament inexistent aquí,
Un 66% dels estudiants comenten que
cosa que es fa molt evident tant en la dinà-
sovint o molt sovint el professor els pre-
mica de la classe a l’aula com en la tutoritza-
gunta a les classes teòriques, i al curs que
ció personal.
això passa amb més freqüència és a
quart. En canvi, a les classes pràctiques
no es dóna tant: un 74,1% dels estudi-
També és molt important el treball i l’estudi
ants comenten que mai o només algunes
en equip, que contrasta fortament amb la
vegades el professor els pregunta a classe
pràctica més individualista i aïllada dels estudiants a la UPF.
Respecte a quina és l’activitat durant la
qual l’estudiant perd més l’atenció men-
En canvi, la utilització de les noves tecnolo-
tre s’està fent, és durant la classe magis-
gies com a eines complementàries per a
tral, mentre el professor els explica la
l’estudi és un aspecte en el qual cal reconèi-
lliçó. En aquesta acció, el temps que
xer també la situació d’avantguarda de la
l’estudiant se’n desconcentra és del
UPF respecte d’altres universitats del país.
8,7%. I en l’altre extrem, l’activitat durant el transcurs de la qual l’estudiant
està més atent, és mentre està fent preguntes al professor i mentre fa exercicis,
individuals o en grups.
Addicionalment el quadre adjunt presenta les principals diferències entre el comportament dels estudiants de Traducció i
Interpretació de la UPF i el predominant
als Estats Units en àmbits acadèmics
equivalents.
44
NSSE
UPF (Traducció i Interpretació)
Els estudiants de l’NSSE dediquen una mitjana de
15,62 hores setmanals a l’estudi i preparació de les
assignatures.
Els estudiants de Traducció i Interpretació de la
UPF estudien una mitjana de 12,88 hores setmanals al llarg del període lectiu.
Més de la meitat dels estudiants estudien habitualment amb companys fora de l’aula per preparar els
treballs de classe. Concretament un 53,5%.
Els estudiants de Traducció i Interpretació estudien
habitualment de manera eminentment autònoma.
Els que estudien i/o treballen en grup són un
11,9%.
A classe, els estudiants fan moltes preguntes i participen activament en els debats i les discussions
que s’hi generen. El 74,5% dels estudiants fan preguntes a classe habitualment, percentatge que ha
augmentat fins al 80% en el darrer curs.
Un 18,3% dels estudiants fan preguntes a les classes teòriques, mentre que a les pràctiques aquest
percentatge augmenta fins al 67,1%.
El temps que es destina a la formulació de preguntes entre els professors i els estudiants és d’un
5,07% a les classes teòriques i d’un 8,37% a les
pràctiques.
A les classes teòriques de Traducció i Interpretació
un 3,96% del temps el destinen a fer presentacions
de treballs. A les pràctiques, un 10,7%. Un 21,8%
dels estudiants afirmen fer presentacions sovint o
molt sovint a les classes teòriques, mentre que a
les pràctiques ho fan un 33%.
El 46,5% dels estudiants fan presentacions a classe freqüentment. En el darrer curs dels estudis, la
freqüència s’incrementa fins a un 63% dels estudiants, mentre que aquells que mai realitzen aquesta
activitat a classe l’últim curs representen tan sols
un 2%.
La meitat dels estudiants utilitzen freqüentment
Internet per completar el seu estudi personal i els
seus treballs. Això no obstant, un 17,5% assegura
que no l’utilitza mai amb aquesta finalitat.
Els estudiants fan un ús elevat de les noves tecnologies. Un 90,1% afirma utilitzar Internet sovint o
molt sovint per completar el seu treball i estudi personal. Només un1% no l’utilitza mai, un percentatge molt inferior al de l’NSSE.
Els estudiants discuteixen molt fora de l’aula sobre
idees sorgides a classe, ja que el 69,5% ho fa habitualment.
El percentatge d’estudiants que freqüentment discuteix amb els companys sobre les idees que sorgeixen a classe és d’un 46,6%.
El 60,5% dels estudiants habitualment comenten
amb els professors els treballs i materials acadèmics. D’una altra banda, els estudiants de l’últim
curs dels estudis parlen més amb el seu tutor sobre els seus plans de futur professionals.
Un 46,1% dels estudiants de Traducció i Interpretació de la UPF afirma anar sovint o molt sovint a
tutories individualitzades, tot i que segons les fitxes
de seguiment diari, el temps invertit en l’assistència
a tutories ocupa un 0,43% del seu temps total
d’estudi. A les tutories pràcticament no parlen sobre el seu futur professional. Aquesta és una tendència general en tots els cursos.
45
2. Caracterització del model docent
L’activitat que canvia força segons les
als estudis de Traducció i
fitxes de seguiment, és la presentació de
treballs acadèmics per part dels
Interpretació de la UPF
estudiants. Si bé a les classes teòriques
L’acció docent a la qual es dedica més
s’hi dedicava el 3,96% del temps, a les
temps a les classes teòriques de
classes pràctiques el percentatge
Traducció i Interpretació, segons
s’incrementa fins al 10,7%.
mostren les fitxes de seguiment, és la
impartició de la lliçó per part del
Igualment també experimenta un lleuger
professor i la presa d’apunts de
increment la interacció entre docent i
l’estudiant. Una mica més de la meitat
estudiant a partir del temps destinat a
del temps total de classe, un 63,56%, el
l’intercanvi de preguntes. A les classes
docent el destina a aquesta acció.
teòriques ocupava el 5%, mentre que a
les classes pràctiques, el 8%.
A banda de l’explicació de la lliçó, també
es destina bona part del temps de classe,
un 24,58%, a la realització d’exercicis,
debats i/o seminaris.
3. Què suposa per als estudiants el
Seguidament, tot i que a força distància
quant a quantitat de temps invertit dins
de l’aula, s’hi situa l’acció d’intercanviar
preguntes entre professor i estudiant,
que ocupa un 5,07% del temps.
pas per la UPF
Les dues habilitats que més creuen
desenvolupar els estudiants de Traducció
i Interpretació al llarg de tots els cursos
són la d’organitzar la informació per
A la presentació de treballs acadèmics
per part dels estudiants s’hi dedica al
voltant d’un 4% del temps de classe
teòrica.
després relacionar-la amb altres
continguts de la mateixa assignatura o
d’altres, i la de sintetitzar informació de
manera que els estudiants aprenguin els
conceptes, els fets o les teories més
importants o fonamentals d’una matèria
o assignatura.
A les classes pràctiques, canvia la
dinàmica que es du a terme dins de
l’aula. L’acció docent principal deixa de
ser la impartició de la lliçó per part del
professor, i esdevé la realització
d’exercicis, debats i/o seminaris, activitat
que ocupa el 45,68% del total de temps
de classe, pràcticament la meitat del
temps.
Un 73,8% i un 73,1% dels estudiants
destaquen que les diferents assignatures
que han cursat al llarg de l’any han
fomentat aquestes habilitats.
Pel que fa a la tercera habilitat que més
estudiants asseguren haver adquirit és la
d’analitzar els elements bàsics que
Seguidament, sí que és l’explicació de la
lliçó l’acció a la que s’hi segueix dedicant
més temps; concretament el 30,89% del
temps total.
46
constitueixen una teoria, una idea o el
treball d’un autor. Concretament un
71,9%.
En l’altre extrem destaca que l’habilitat
El 87,1% dels estudiants afirmen no
que menys estudiants consideren haver
participar mai o només algunes vegades
desenvolupat al llarg de les assignatures
en altres activitats universitàries que no
que ha cursat és la de memoritzar
siguin les classes amb professors i
conceptes, noms, teories i mètodes, de
companys. Però malgrat que aquesta
manera que després els sàpiga dir de la
participació és força escassa, cal tenir
millor manera possible.
presents altres tipus d’activitats dins la
Universitat de caire informal.
Els estudiants consideren que a la
Universitat hi desenvolupen habilitats
Un 48,4% dels estudiants afirmen que
professionals que els han de permetre
sovint o molt sovint mantenen xerrades
aconseguir una feina vinculada als seus
serioses amb companys que tenen idees
estudis. Així, el 80,3% dels estudiants
personals diferents. I pràcticament la
afirmen que sovint o molt sovint el seu
meitat dels estudiants, un 41,5%, solen
pas per la Universitat els ajudarà en
ajudar altres companys fora de l’aula
aquest sentit.
quan tenen problemes amb alguna
assignatura.
Però l’habilitat que creuen que més
servei els farà al llarg de la seva carrera
professional és la de saber escriure d’una
manera correcta i efectiva. Així ho
afirmen un 92,8% dels estudiants,
pràcticament tots.
D’altra banda, cal destacar també que
l’altra activitat que creuen que els farà
tant servei com la de desenvolupar
habilitats professionals que els permetin
aconseguir una feina vinculada als seus
estudis és la d’adquirir una bona
educació i un bon bagatge cultural en
general. Així ho pensen també un alt
percentatge d’estudiants: un 80,3%.
Les competències que més estudiants
creuen que els ajudaran a l’entorn
professional són, a banda de les que hem
dit, la de pensar d’una manera crítica,
analítica i reflexiva (85,7%) i la de parlar
d’una manera clara i entenedora
(84,3%).
47
• En relació amb els hàbits d’estudi que
4. Valoració final: la distància
respecte del mètode Bolonya
presenten els estudiants fora de l’aula, el
fet que les activitats a les quals dediquin
La voluntat d’aquest estudi ha estat
més temps siguin l’elaboració de treballs
elaborar un diagnòstic dels processos
de curs i la realització d’exercicis pràctics
d’ensenyament i d’aprenentatge de la
i no pas a l’estudi directe dels apunts de
titulació de Traducció i Interpretació,
classe, evidencia un comportament
prenent com a referència el model que
d’estudi més orientat a la recerca, al
inspira l’Espai Europeu d’Ensenyament
contrast i a l’ampliació a partir del
Superior.
maneig amb diferents fonts i recursos i,
per tant, més encaminat als hàbits i a les
En el cas d’aquesta titulació queden molt
pràctiques d’estudi que s’hauran de
clars quatre aspectes:
demostrar en un futur.
• Els nivells d’interacció entre estudiants
i professors, tant a l’aula (dinamisme de
• El volum d’hores de dedicació a
l’estudi, tot i que és força elevat, cal que
s’acosti més al que serà típic un cop
la classe i discussió) com fora (tutoria)
són encara baixos.
s’hagi acabat el procés de convergència
(entorn a les 40 hores setmanals). No
obstant això, continuen sent
predominants les hores de lliçó i no pas
les d’estudi personal.
En tot, es pot concloure que caldrà una
revisió sistemàtica de les metodologies
docents, resituant el paper de la
• Pel que fa als mètodes predominants
d’ensenyament, s’evidencia que
existeixen clares diferències entre les
classes teòriques i les classes pràctiques
d’aquesta titulació. En aquest sentit, les
classes teòriques emfasitzen més la
magistralitat, responent a un patró més
tradicional del procés d’ensenyament.
En canvi, a les classes pràctiques,
comparativament, augmenta el volum
de temps que es destina a accions
pràctiques, fet que és més apropiat per a
l’aprenentatge de competències i que fa
possible que l’estudiant hi desenvolupi
més activitat tenint en compte el que es
demanarà en el futur.
48
magistralitat i del treball de l’estudiant, i
traient més rendibilitat de les
interaccions. En el cas d’aquesta
titulació, el volum actual de dedicació a
l’estudi, tot i que cal que s’augmenti, és
un bon indicador que per la banda de la
demanda de treball a l’estudiant no hi
hauria d’haver gaire problemes. Més
aviat, la qüestió que caldrà entomar
adequadament és com aquest volum de
dedicació a l’estudi ha de reorientar-se
cap a activitats més sintòniques amb els
processos d’adquisició de competències.
I això demana una redefinició important
de les metodologies docents.