La metodologia docent i el crèdit
ECTS als estudis de Comunicació
Audiovisual
La metodologia docent i el crèdit ECTS als estudis de
Comunicació Audiovisual
Un diagnòstic de la metodologia docent a partir de les
percepcions dels estudiants
9
ANÀLISI DELS ESTUDIS DE COMUNICACIÓ
AUDIOVISUAL
Maig del 2005
Direcció: Francesc Pedró.
Elaboració tècnica i redacció: Teresa Lloret, Ricard Benito, Francisco Esteban i
Francesc Ponsa.
Aquest informe el podeu trobar en format electrònic a la pàgina web del PQE:
http://www.upf.edu/intranet/pqe
3
Índex
1. Objectius i característiques de l’estudi
pàg. 9
2. Com s’estudia
pàg. 13
3. Com s’ensenya
pàg. 29
4. Valoració del pas per la Universitat
pàg. 37
5. Conclusions
pàg. 41
5
Presentació
L’informe que teniu a les mans és una primera aproximació al diagnòstic sobre la
metodologia docent que forma part del pla de treball del Programa per la Qualitat
Educativa (PQE) en relació amb la seva línia de treball Horitzó Bolonya. Es tracta de recollir
evidències que ens permetin avaluar quina és la metodologia docent predominant a la
nostra Universitat i a cadascuna de les diferents titulacions, tant des de la perspectiva
docent com des de la perspectiva, més ignota fins ara, de l’estudiant. Les preguntes a fernos són moltes, però segurament la més important és: quina és la distància que ens separa
de la metodologia docent preconitzada pel model inspirat en el crèdit europeu? Què fan els
estudiants quan diuen que estudien o quantes hores ho fan, constitueixen interrogants
que, potser inexplicablement, han romàs sense resposta fins ara i que aquí es comencen a
contestar.
L’estudi és el resultat d’un treball intens dut a terme per Francisco Esteban, fins al juliol del
2003, i continuat després amb tant o més ímpetu i dedicació per Ricard Benito i, després,
per Teresa Lloret, amb l’assistència de Francesc Ponsa. I seria injustificable no agrair-los a
tots quatre el volum i la qualitat de la feina feta, amb el suport i les aportacions de la resta
de persones que treballen en els diferents projectes del PQE. També seria inapropiat no
reconèixer la col·laboració rebuda en tot moment del deganat i de la secretaria dels estudis,
i òbviament, dels estudiants que hi han participat.
Aquest és un nou lliurament d’una sèrie que ofereix els resultats de les diferents titulacions
al voltant de la dedicació diària dels estudiants, per cursos i per matèries, amb vista a fer un
càlcul precís de les equivalències de l’actual càrrega lectiva en crèdits ECTS. Esperem,
doncs, que amb aquest estudi que enceta una línia de treball que sens dubte s’estendrà ben
aviat a d’altres universitats del país es pugui contribuir al debat intern que tant el conjunt
de la UPF com cadascun dels estudis han de fer en relació amb les incògnites i les
oportunitats de renovació que ofereix l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
Francesc Pedró
Director acadèmic del PQE
7
1. Objectius i característiques de l’estudi
En aquest document es presenten les
conclusions d’un estudi dut a terme a la
titulació de Comunicació Audiovisual de la
Universitat Pompeu Fabra (UPF), en relació
amb els processos d’ensenyament i
aprenentatge, la docència dels professors,
l’estudi personal dels estudiants i la seva
vida universitària en general.
En definitiva i, d’acord amb la visió dels
estudiants, quina és la metodologia docent
emprada a la UPF? Evoluciona curs rere
curs? Quantes hores estudien, a banda
d’anar a classe, els estudiants? Utilitzen
Internet per estudiar? Consulten llibres?
Estan lluny o a prop de tenir les estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
L’estudi NSSE
Durant l’informe es fan nombroses referències
a l’estudi National Survey of Student Engagement (NSSE), que es realitza anualment a diferents colleges i universitats dels EUA, sota la
coordinació de la Universitat d’Indiana, amb
l’objectiu de comparar alguns dels resultats
obtinguts en apartats similars d’ambdós qüestionaris. En concret, es fa referència a les dades de l’Informe Anual de l’any 2002 i, en
particular, les referents a la categoria Baccalaureate Colleges-Liberal Arts, per considerar-la la
més apropiada com a criteri de comparació.
La raó que justifica aquesta comparació és
l’assumpció que el comportament dels estudiants nord-americans, pel que fa als processos
d’ensenyament i d’aprenentatge, exemplifica
el comportament desitjable en el marc de
l’EEES, si més no en absència d’estudis equivalents en països europeus més avançats en el
procés de convergència europea en ensenyament superior.
Aquest estudi forma part d’una investigació
més extensa que s’emmarca dins el projecte
Horitzó Bolonya, que està duent a terme el
Programa per la Qualitat Educativa (PQE) i
que té com a objectiu el diagnòstic dels
processos d’ensenyament i aprenentatge
actuals, a les diferents titulacions i cursos,
com a punt de partida per facilitar la
transició cap a un model docent més en
sintonia amb els requeriments pedagògics
de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior
(EEES) i, en particular, del crèdit ECTS.
Es pot obtenir aquest estudi a http://www.iub.edu/~nsse
Quina és la metodologia docent emprada a la UPF? Evoluciona curs rere curs? Quantes hores estudien, a banda d’anar a
classe, els estudiants? Utilitzen Internet per aprendre? Consulten llibres? Estan lluny o a prop de tenir estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
9
2. Fitxes de seguiment
Es tracta de fer un diagnòstic de la
metodologia docent i de la relativa distància que caldrà recórrer a la UPF per
tal de posar en pràctica els principis
inspiradors del Conveni de Bolonya.
Les fitxes de seguiment de l’activitat diària
de l’estudiant van ser complimentades
durant el segon trimestre del curs 20032004: es va iniciar el 26 de gener i va
Metodologia
finalitzar el 3 d’abril.
Les dades s’han obtingut bàsicament a
Per fer aquest seguiment es van
través de dues fonts: un qüestionari i unes
seleccionar els estudiants a partir de tres
fitxes de seguiment que registren
variables: rendiment acadèmic, curs i
l’activitat diària que duen a terme alguns
estudi. Es van seleccionar inicialment 12
estudiants al llarg del trimestre.
estudiants per cada curs de cada titulació,
dels quals quatre són de rendiment alt;
quatre, de rendiment mitjà, i quatre, de
rendiment baix. Aquest criteri s’ha definit
1. Qüestionari
a partir de les notes d’accés a la universitat
El qüestionari va ser emplenat la darrera
setmana de classe del primer trimestre del
curs acadèmic 2003-2004 per estudiants
de tots els cursos de les dues titulacions.
La mostra obtinguda en total és de 204
estudiants.
en el cas dels estudiants de primer curs i a
partir de les notes mitjanes de l’expedient
acadèmic en la resta d’estudiants. La
categoria de rendiment alt correspon als
quatre estudiants amb la nota més alta de
cada curs; la categoria de rendiment baix,
als quatre estudiants amb la nota més
baixa, i la categoria de rendiment mitjà,
Les preguntes del qüestionari feien
als quatre estudiants situats al voltant de
referència a diferents aspectes sobre
l’experiència universitària dels estudiants.
Constava de 65 preguntes que van
respondre en hores lectives i
voluntàriament. Totes les preguntes tenen
quatre possibles respostes: mai, algunes
vegades, sovint i molt sovint, a excepció
de la darrera pregunta en què la resposta
s’estructura en intervals de temps.
la mitjana del conjunt de notes dels
estudiants del curs corresponent.
Però la mostra final obtinguda es compon
d’aquells estudiants de la mostra inicial
que voluntàriament van acabar
completant l’estudi adequadament.
Concretament els que apareixen als
quadres.
Curs
n
Rendiment acadèmic
Primer
8
2 RA; 2 RM; 4 RB
Segon
5
1 RA; 2 RM; 2 RB
30
Tercer
6
2 RA; 2 RM; 2 RB
Quart
36
Quart
9
2 RA; 5 RM; 2 RB
Total
204
Total
28
7 RA; 11 RM; 10 RB
CURS
n
Primer
83
Segon
55
Tercer
10
Aquests estudiants van emplenar
exemple segons el gènere, el rendiment
diàriament dues fitxes; una referent a les
acadèmic o el dia de la setmana és
activitats que van realitzar dins de l’aula
preferible utilitzar les dades de les fitxes
a partir de la metodologia docent
de seguiment. Vista la disparitat dels
emprada pel professor, i una altra
valors entre els obtinguts del qüestionari
relativa a les accions que l’estudiant fa
i els que procedeixen de les fitxes,
fora de l’aula en relació amb els seus
sembla raonable pensar que quan se
hàbits d’estudi personals.
sol·licita a un estudiant que faci un
seguiment diari de la seva activitat
L’estudiant comptabilitza i anota el
d’estudi, tot i que sembli paradoxal, el
temps destinat a cada una de les accions
més probable és que el mateix
que ha realitzat, tant dins de l’aula
requeriment es tradueixi en una més
durant el temps de classe, com fora de
gran dedicació. Per això, les fitxes de
l’aula per treballar i preparar-se
seguiment ofereixen un bon mecanisme
l’assignatura.
per a l’anàlisi de les variacions en la
El contrast entre una font d’informació i
l’altra ha permès obtenir algunes dades
rellevants en relació amb les preguntes
dedicació, però no tant pel que fa al
volum global de dedicació del conjunt
dels estudiants.
Finalment, convé considerar que atès
que ens formulàvem inicialment.
que la mostra dels estudiants que van
En alguns casos es presenten els resultats
participar no es va voler representativa
del qüestionari; en altres els
del conjunt del curs, sinó només de la
corresponents a les fitxes de seguiment, i
tipologia del rendiment, el càlcul de
en ocasions també, els d’ambdues fonts.
mitjanes de dedicació a partir de les
Es considera que quan cal fer referència a
fitxes de seguiment seria, de totes totes,
la dedicació mitjana dels estudiants és
inapropiat.
més representatiu el valor que sorgeix
dels qüestionaris perquè van ser
Aquestes dades són presentades en
respostos per la totalitat dels estudiants
aquest informe agrupades per blocs
que eren a classe el dia que es va
temàtics.
administrar. En canvi, quan es tracta de
conèixer amb detall les variacions en la
dedicació a l’estudi que es donen per
11
2. Com s’estudia?
Perfil de l’estudiant de Comunicació
A segon, en canvi, pràcticament tots els
Audiovisual de la UPF
estudiants responen que no treballen
Abans de descriure els hàbits d’estudi de
(94%). A tercer i a quart curs els
l’estudiant de Comunicació Audiovisual
estudiants es reparteixen més entre les
a la UPF, a continuació es presenta el
diferents opcions.
perfil de l’estudiant participant a
l’estudi, d’aquesta titulació, respecte a
La taula del final de la pàgina recull els
dos aspectes:
resultats per cursos.
b) Mitjana d’assignatures que cursen durant el trimestre que
participen a l’estudi
a) Situació laboral de l’estudiant
b) Mitjana d’assignatures que cursa
durant el trimestre que participa
a l’estudi
Pel que fa a la mitjana d’assignatures que
cursen els estudiants de Comunicació
a) Situació laboral de l’estudiant
Audiovisual participants a l’estudi,
Més de la meitat dels estudiants de
menys de la meitat dels estudiants, un
Comunicació Audiovisual enquestats, un
44,1%, cursen de cinc a sis assignatures
55,9%, no treballen mentre estan
en el trimestre en què es realitza l’estudi.
estudiant. Un 25,6% dels estudiants
A força distància, un 26,7% dels
realitzen treballs esporàdics i un 12,3%
estudiants en cursen més de nou.
fan treballs durant els caps de setmana.
Un 21% dels estudiants tenen set o vuit
Només un 0,5% dels estudiants treballen
assignatures, mentre que en l’altre
a jornada completa, i un 5,6% ho fan
extrem els percentatges d’estudiants són
mitja jornada.
força inferiors: un 7,2% dels estudiants
en fan tres o quatre, mentre que
Per cursos, a primer, tot i que poc més de
únicament l’1% cursa una o dues
la meitat dels estudiants (53,1%) no
assignatures.
treballen, n’hi ha un 32,1% que fan
treballs esporàdics.
Primer
Segon
Tercer
Quart
Total
Jornada completa
0,0%
0,0%
3,6%
0,0%
0,5%
Mitja jornada
3,7%
6%
0,0%
13,9%
5,6%
Caps de setmana
11,1%
0,0%
14,3%
30,6%
12,3%
Treballs esporàdics
32,1%
0,0%
35,7%
38,9%
25,6%
No treballo
53,1%
94%
46,4%
16,7%
55,9%
13
Assignatures
Primer
Segon
Tercer
Quart
Total
1o2
2,5%
0,0%
0,0%
0,0%
1%
3o4
8,6%
0,0%
0,0%
20,6%
7,2%
5o6
72,8%
0,0%
20,7%
61,8%
44,1%
7o8
16%
0,0%
75,9%
17,6%
21%
Més de 9
0,0%
100%
3,4%
0,0%
26,7%
1. Quina és la dedicació a l’estudi?
És interessant de destacar que si
comparem aquestes dades amb les
En el present apartat s’ofereix una
obtingudes a l’NSSE en aquest apartat,
estimació aproximada del nombre
observem que hi ha diferències
d’hores setmanals que els estudiants
significatives que porten a concloure
dediquen a l’estudi fora de l’aula.
que els estudiants de Comunicació
L’anàlisi ofereix la mitjana d’hores
dedicades pels estudiants a cada
titulació a partir de dues fonts: el
qüestionari i les fitxes de seguiment. El
primer, amb una mostra de 204
estudiants, ofereix més representativitat
que la segona, en què la naturalesa del
mateix instrument duu a un registre de
l’activitat diària sobrevalorat.
Audiovisual de la UPF dediquen menyss
hores a l’estudi que els estudiants
americans.
Concretament, de l’estudi NSSE se’n
desprèn que els estudiants de la
categoria Baccalaureate Colleges-Liberal
Arts, categoria que inclou els estudiants
de Comunicació Audiovisual, dediquen
a l’estudi i a la preparació de les
Però la necessitat de detall en posteriors
apartats ens fa optar, com a font
principal, per les fitxes de seguiment,
tot i les seves limitacions.
assignatures una mitjana de 15,62
hores setmanals. Per tant, 3,95 més que
els estudiants de Comunicació
Audiovisual de la UPF.
1.1. Quin nombre d’hores es dedica a
l’estudi en període lectiu?
A banda d’anar a classe, els estudiants
de Comunicació Audiovisual de la UPF
estudien una mitjana de 11,67 hores
setmanals al llarg del període lectiu.
Això significa una mitjana diària de
1,66 hores (2,37 hores segons les fitxes
de seguiment).
14
Els estudiants de Comunicació Audiovisual estudien una
mitjana setmanal d’11,67
hores.
progressivament, sinó que hi ha alts i
A. Evolució de les hores d’estudi durant
les set primeres setmanes
baixos. Per exemple, de la setmana 4 a
la 7 (1 i 4 en el gràfic) les hores que els
Per interpretar degudament les dades
estudiants dediquen a l’estudi van
que apareixen als gràfics, cal recordar
disminuint: mentre que a la quarta
que, donat que quan es va iniciar
setmana (primera en el gràfic) la
l’estudi el trimestre feia tres setmanes
mitjana són 17,87 hores, a la setena
que havia començat, la setmana que al
(quarta en el gràfic) passa a 14,55.
gràfic consta com a 1 correspon a la
setmana 4 del trimestre. Per tant, les
No és fins a la vuitena setmana
setmanes analitzades van de la 4 a la 10
(cinquena en el gràfic) que la mitjana
del trimestre.
torna a augmentar de manera
progressiva.
Tal com mostren les fitxes de
seguiment, a mesura que van avançant
les setmanes del trimestre, les hores de
dedicació dels estudiants van variant.
NB: Cal recordar que la setmana 1 correspon
a la quarta del trimestre
No es pot dir que augmentin
Mitjanes setmanals d’hores d’estudi
Mitjana setmana 1
17,87 h
Mitjana setmana 2
15,88 h
Mitjana setmana 3
14,6 h
Mitjana setmana 4
14,55 h
Mitjana setmana 5
16,09 h
Mitjana setmana 6
18,04 h
Mitjana setmana 7
19,19 h
Hores d’estudi setmanals per titulació
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
40
36
32
28
24
20
16
12
8
4
0
1 setmana
3 setmana
2 setmana
5 setmana
4 setmana
Mitjana d'hores d'estudi setmanals
15
7 setmana
6 setmana
B. Com es distribueixen les hores d’estudi
entre els dies de la setmana?
Respecte a quins dies de la setmana els
6
5
estudiants dediquen més hores a l’estudi,
les fitxes de seguiment indiquen que no
hi ha massa diferència entre uns dies i
altres, excepte el divendres, dia en què hi
ha una clara davallada (1,76 hores). El
4
3
2
dia que presenta una mitjana més alta és
el dilluns (2,78 hores) i dissabte (2,62
hores). La resta de dies, la mitjana
1
0
oscil·la entre 2,14 i 2,55 hores.
Dilluns
Dimecres
Dimarts
Per tant, la tendència és que el divendres
Divendres
Dijous
Diumenge
Dissabte
Mitjana d'hores d'estudi per dies de la setmana
els estudiants disminueixen la seva
dedicació a l’estudi.
60
50
C. Com varien les hores d’estudi
a) En funció del rendiment acadèmic
En la relació rendiment acadèmic - hores
d’estudi, les fitxes de seguiment mostren
16
40
30
25
20
que els estudiants de rendiment
acadèmic baix (19,07 hores) són els que
més hores estudien fora de l’aula i, en
canvi, els de rendiment acadèmic mitjà
(14,46) són els qui menys ho fan.
10
0
N=
10
11
Rendiment baix
7
Rendiment alt
Rendiment mitjà
Concretament, els estudiants de
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per rendiment acadèmic
rendiment acadèmic baix estudien un
15% més que els de rendiment alt
(16,45) i un 25% més que els de mitjà.
El gràfic mostra que els estudiants de
rendiment acadèmic baix evidencien un
Cal destacar el fet que, si comparem
comportament molt dispers, tal com es
aquestes dades amb les obtingudes de
posa de manifest per la llargada de la
l’NSSE veiem que els estudiants de
caixa. El màxim i el mínim estan
rendiment mitjà de la UPF s’aproximen a
distanciats, i tot i que la mitjana de
la mitjana general dels estudiants
dedicació a l’estudi és de 19,07 hores,
participants a l’NSSE, que recordem que
més de la meitat dels estudiants es
presentaven una mitjana d’hores de
mostren per sobre d’aquesta mitjana.
dedicació de 15,62.
En canvi, els estudiants de rendiment
mitjà i alt tenen un comportament més
homogeni, tot i que en ambdós casos hi
ha sempre més estudiants concentrats
per sobre de la mitjana.
16
Si tenim en compte el comportament
b) En funció del curs
que es dóna en els diferents cursos,
Quant a la relació entre la mitjana
d’hores de dedicació en els diferents
cursos, assenyalar que, segons indiquen
les fitxes de seguiment, la mitjana més
alta en el temps d’estudi fora de l’aula
s’obté al tercer curs, molt per sobre de
quart.
observem el següent en el gràfic:
Mentre que a primer i segon curs hi ha
força homogeneïtat en els
comportaments dels estudiants, tercer és
el que mostra una dispersió més gran,
tal com ho evidencia la llargada de la
caixa i la distància que hi ha entre el
màxim i el mínim. Tot i que la mitjana
Cal destacar d’altra banda que a primer,
segon i quart curs, les mitjanes
obtingudes són pràcticament iguals, al
voltant de les 15 hores.
a tercer estigui a 20,32 hores, la majoria
d’estudiants es situen per sobre de la
mitjana. A tercer, aquesta dispersió es
pot atribuir al fet que en aquest curs els
estudiants participants a l’estudi,
tinguin càrregues lectives força
Mitjana d’hores
d’estudi setmanals
Desv.
tip.
Primer
15,95 h
5,17
estudiants estan en pràctiques o bé es
Segon
15,98 h
6,13
troben seguint assignatures de primer i
Tercer
20,32 h
15,09
Quart
15,05 h
11,17
Curs
Hores d’estudi setmanals per cursos
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
60
50
40
20
30
11
20
10
0
N=
8
5
6
9
Primer
Segon
Tercer
Quart
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per cursos
17
diferenciades, o bé que alguns
segon, etc.
En canvi veiem que a quart, un bon
nombre d’estudiants també es troben
per sota de la mitjana.
c) En funció del gènere
Pel que fa a la diferència d’hores de
dedicació a l’estudi entre els nois i les
noies, comprovem que en aquesta
titulació, al revés del que sol passar en
altres titulacions de la UPF, els nois
dediquen un temps superior a l’estudi,
ja que estudien una mitjana de 18,8
hores setmanals, davant de la mitjana
de les noies, que es queda en 15,38
hores.
Caldria veure si aquest diferencial
correlaciona positivament amb els
resultats acadèmics que obtenen els nois
i les noies.
A diferència de les altres titulacions,
a Comunicació Audiovisual els nois
estudien més hores a la setmana
que les noies.
40
36
32
28
24
20
16
12
8
4
0
Dona
Home
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per gènere
18
1.2. Quina és la dedicació a l’estudi en
període d’exàmens?
que és habitual en el període lectiu, tot i
que cal tenir present que durant el
període lectiu era el curs que menys
En període d’exàmens, tal i com
hores dedicaven a l’estudi.
s’evidencia a les fitxes de seguiment,
tots els estudiants de tots els cursos
Entre primer i tercer curs l’augment es
mostren un increment en la dedicació a
mostra molt regular i, a més, cal
l’estudi diari, tot i que cal assenyalar
destacar que a tercer curs és quan els
que aquest increment és molt lleuger.
estudiants inverteixen més hores a
En aquest cas, són els estudiants de
l’estudi fora de l’aula durant el període
quart curs els que més incrementen les
lectiu.
seves hores d’estudi diàries respecte del
Mitjana d’estudi diari
(període d’exàmens)
Desv.
tip.
Mitjana d’estudi diari
(període lectiu)
Desv.
tip.
Variació
d’hores
Primer
2,52 h
1,57
2,33 h
0,75
+ 0,19
Segon
2,99 h
1,07
2,37 h
0,91
+ 0,62
Tercer
3,11 h
1,04
2,94 h
2,17
+ 0,17
Quart
2,99 h
2,51
2,13 h
1,58
+ 0,86
Curs
Comparació de les mitjanes d’estudi en període d’exàmens i en període lectiu per curs
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
l’increment d’hores es fa més palès –
A. Varien les hores d’estudi en període
sobretot en el cas dels estudiants de
d’exàmens en funció del rendiment
rendiment mitjà–, això no passa en el
acadèmic?
dels estudiants de rendiment acadèmic
Tot i que quan arriba l’època de preparar
alt, sinó que, al contrari, el que fan és
els exàmens, hem vist que l’esforç de
disminuir el temps d’estudi –tot i que val
dedicació a l’estudi diari augmenta
a dir, també, que de manera gairebé
lleugerament, quan es té en compte la
imperceptible.
variable del rendiment acadèmic, el
resultat s’ha de matisar. Per bé que en els
perfils de rendiment baix i mitjà
Rendiment
acadèmic
Mitjana d’estudi diari
(període d’exàmens)
Desv.
tip.
Mitjana d’estudi diari
(període lectiu)
Desv.
tip.
Variació
d’hores
Baix
3,05 h
1,86
2,73 h
1,40
+ 0,32
Mitjà
3,35 h
1,51
2,11 h
0,88
+ 1,24
Alt
1,9 h
1,60
2,4 h
2,08
- 0,5
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi en període d’exàmens i en període lectiu
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
19
B. Concentració de l’estudi deu dies abans
d’un examen
Si els sis dies previs a la data de l’examen
la mitjana d’hores d’estudi va des d’un
mínim de 0,23 (10 dies abans) fins a un
En aquest apartat s’analitza el
comportament de l’estudiant en relació
als 10 dies previs a la data de l’examen
d’una assignatura, és a dir, com s’ha
preparat i quant ha estudiat per a
l’examen. Per fer-ho, s’han tingut en
compte 163 exàmens de 36 assignatures.
Com era d’esperar, quan es produeix una
major concentració d’hores d’estudi
màxim de 0,72 (7 dies abans), a partir
del tercer dia abans d’un examen,
aquesta mitjana comença a enfilar-se des
d’1,31 hores fins a arribar a un màxim
de 2,69 el dia abans de l’examen.
Cal afegir d’altra banda que el mateix dia
de l’examen els estudiants estudien tant
com el quart dia abans (0,79 hores).
d’una determinada assignatura és just els
tres dies anteriors del corresponent
examen.
5
4
3
2
1
0
EN
AM
EX
L'
E
D s
n
IA
D aba
a ans
di
1
ab
es ns
di ba
2
a
es ns
di ba
3
a
es ans
di
4
ab
es ns
di ba
5
a
es ans
di
6
ab
es ns
di ba
7
a
es ns
di ba
8
a
s
es an
di ab
es
di
10
9
Dedicació diària a l’estudi en relació amb la data d’un
examen en concret d’una assignatura
Quan es produeix una major concentració
d’hores d’estudi d’una determinada assignatura
és just els tres dies anteriors del corresponent
examen.
20
2. Activitats i hàbits d’estudi
• Realitzar curtmetratges
• Preparar proves pràctiques
2.1. En període lectiu
d’avaluació
En aquest apartat s’ofereix una estimació
• Assistir a la Filmoteca
respecte a com acostumen a invertir les
• Fer treballs a la biblioteca
hores que dediquen a l’estudi, els
• Fer entrevistes per al treball
estudiants de Comunicació Audiovisual.
És a dir, quines accions realitzen fora de
l’aula i quins hàbits presenten.
final
• Concertar tutories en grups
petits
• Assistir a espectacles per
Cal dir d’entrada que els hàbits d’estudi
dels estudiants de Comunicació
realitzar-ne treballs
• Visitar el Fòrum i organitzar
Audiovisual se centren en activitats de
xerrades
tipus pràctic. Les seves accions principals
• Participar en pel·lícules
no giren entorn a l’estudi dels apunts
• Fer tasques de producció per a
que prenen a classe sinó que en període
un programa pilot de TV3
lectiu, a l’activitat que més temps
• Fer treballs de guió
dediquen els estudiants a l’hora
• Fer documentació gràfica
d’estudiar i preparar-se una assignatura
• Llegir llibres
és a la realització de treballs de curs.
• Assistir a actes culturals
Concretament a aquesta activitat hi
• Fer pràctiques a plató
destinen un 31,85% del temps setmanal
• Visitar TV3
total que dediquen a l’estudi fora de
l’aula.
Els estudiants de tercer curs, durant el
trimestre en què van participar en
Aquesta activitat és seguida en quantitat
l’estudi, es trobaven fent les pràctiques a
de temps invertit per la de veure
diferents llocs de treball i també, els
pel·lícules i/o documentals, amb un
treballs específics del Pràcticum; això va
13,54% del temps total d’estudi.
ser atribuït i per tant comptabilitzat en
aquest ítem d’“Altres”.
A continuació, la tercera activitat a la
qual els estudiants de Comunicació
Audiovisual dediquen més temps a
l’hora d’estudiar i preparar-se les
assignatures és a la de realitzar exercicis
pràctics: un 10,84% del temps total
d’estudi.
D’altra banda, cal destacar que a l’ítem
“Altres” li correspon un percentatge
força alt de temps, el 9,72%, en el qual
els estudiants comenten fer accions tan
variades com:
21
També s’ha de comentar que algunes
Al quadre següent es mostren els
d’aquestes accions que els estudiants
percentatges de temps que els estudiants
especifiquen, segurament correspondrien
dediquen a la realització de les diferents
a algunes accions de les que ja es
activitats a l’hora d’estudiar fora de
trobaven identificades a les fitxes; però
l’aula.
els estudiants les varen introduir i
comptabilitzar dins d’aquest ítem. Per tal
Destaca el fet que, a la cerca de fonts
de respectar, doncs, el que varen registrar
bibliogràfiques, els estudiants hi destinen
els estudiants, ho hem detallat tal com
un 2,53% del temps total d’estudi.
consta a les fitxes de seguiment.
Quantitat de temps
dedicat
Activitats
Fer treballs de curs
31,85%
Veure pel·lícules o documentals
13,54%
Fer exercicis pràctics
10,84%
Passar a net i/o fer resums o esquemes dels apunts de classe
10,39%
Altres
9,72%
Consultar i/o utilitzar Internet
5,47%
Estudiar directament dels apunts de classe
5,01%
Fer resums o esquemes d’alguna lectura i/o llibre
4,4%
Estudiar directament alguna lectura i/o llibre
2,55%
Cercar fonts bibliogràfiques
2,53%
Consultar i/o utilitzar l’Aula Global
1,57%
Assistir a la tutoria d’algun professor
0,6%
Assistir a conferències o xerrades
0,58%
Visitar exposicions
0,88%
Percentatge d’activitats d’estudi que els estudiants realitzen fora de l’aula.
(Font: Elaboració pròpia segons les fitxes de seguiment)
Algunes de les accions que els estudiants
últimes que obtenen percentatges de
han detallat dins de l’item “Altres”,
temps més baixos (tutories, conferències
podrien quedar incloses en aquestes
i/o xerrades i visita d’exposicions).
22
D’altra banda, segons els qüestionaris, cal
Per tant, podríem concloure pel que es
tenir en compte que el 91,4% dels
desprèn de les enquestes que els
estudiants comenten que sovint o molt
estudiants treballen i es preparen més les
sovint van a classe sense haver-se
lectures quan el docent les deixa com a
preparat els deures o els treballs
optatives, que no pas quan són
encarregats pel professor.
obligatòries.
Respecte a si té algun efecte que es tracti
Quant a la manera de fer els exercicis i
d’activitats obligatòries o voluntàries per
treballs que han de lliurar, un 39,5% dels
fer-les, les dades indiquen que quan són
estudiants responen que sovint o molt
lectures obligatòries les llegeixen i/o les
sovint integren informació de diverses
treballen sovint o molt sovint un 69,4%
fonts i recursos a l’hora de fer un treball.
dels estudiants, més de la meitat. Però
I un 42,4%, pràcticament la meitat, té per
quan es tracta d’activitats o lectures
costum preparar dos o més esborranys
optatives, els estudiants que les fan
abans de lliurar els treballs.
sovint o molt sovint són molts més: un
87,5%, pràcticament tota la classe.
Esquemes apunts
Estudi apunts
Esquemes llibres
Estudi llibres
Exercicis pràctics
Treball de curs
Consulta Internet
Consulta Aula Global
Fonts bibliogràfique
Tutories professors
Conferències
Exposicions
Pel·lícules
Altres
0
20
40
60
80
% hores d'estudi setmanals per activitats
23
100
que comenten assistir amb freqüència a
A. Quin paper tenen les tutories
les tutories individuals de professors són
individualitzades?
superiors quan es tracta de tutories
vinculades a les classes pràctiques
Com a activitat fora de l’aula cal tenir en
(75,6%) que quan es tracta de tutories de
compte com es desenvolupa l’acció
les classes teòriques (30,6%).
tutorial. En aquest sentit, pel que es
demostra a les fitxes de seguiment els
D’altra banda, quan assisteixen a les
estudiants destinen molt poc del seu
tutories un 67,2% dels estudiants
temps d’estudi a anar a tutories
comenten que mai o algunes vegades
individualitzades, concretament un 0,6%
parlen amb els seus professors sobre
del total del temps d’estudi fora de
l’assignatura i els dubtes que tenen, i un
l’aula.
91,8% tampoc parlen sobre els seus
plans de futur.
Cal destacar, però, que com veiem a
l’anterior apartat, algunes de les
2.2. En període d’exàmens
activitats que els estudiants assenyalaven
En període d’exàmens, els estudiants de
com a “Altres” consistien precisament en
Comunicació Audiovisual canvien força
les entrevistes amb professors per parlar
els hàbits d’estudi. L’activitat a la qual
d’algun treball o les trobades amb
dediquen més temps fora de l’aula, passa
professors en petit grup. Aquestes
a ser estudiar directament dels apunts
activitats també podrien ser considerades
presos a classe, amb un 39,24% del
com a activitats d’atenció
temps total d’estudi.
individualitzada, amb la qual cosa el
percentatge de temps de dedicació
Tanmateix, l’activitat de fer treballs de
augmentaria.
curs continua sent, en període
d’exàmens, la segona activitat a la qual
Segons les dades que ens ofereixen les
dediquen més temps, amb un 29,27%
enquestes, els percentatges d’estudiants
del temps total de classe. També
destinen un 11,4% del temps a passar a
Esquemes apunts
net i/o fer resums o esquemes dels
Estudi apunts
apunts de classe.
Esquemes llibres
Estudi llibres
Exercicis pràctics
A la consulta d’Internet durant aquest
Treballs de curs
període hi continuen invertint un 2,17%
Consulta Internet
del temps total d’estudi. Igualment, a
Consulta Aula Global
l’hora d’estudiar de cara als exàmens, els
Fonts bibliogràf.
Tutories professors
estudiants de Comunicació Audiovisual
Conferències
redueixen el temps destinat a cercar
Exposicions
fonts bibliogràfiques, concretament un
Pel·lícules
Altres
1,41%.
0
20
40
60
80
100
% d'hores d'estudi per activitats període d'exàmens
24
que mai o només algunes vegades
2.3. S’estudia en equip o individualment?
estudien en aquests llocs i el 79%
A casa o a la Universitat?
tampoc ho fa a la biblioteca.
Segons assenyalen les enquestes, podem
dir que l’estudi i el treball dels
3. Quin ús es fa dels recursos
estudiants fora de l’aula, basat
bibliogràfics i de la biblioteca?
principalment en la realització de
L’ús del servei de préstec es va fent més
treballs de curs (en període lectiu) i en
habitual a mesura que avancen els
l’estudi directe dels apunts de classe (en
cursos. Mentre que a primer més de la
període d’exàmens) segons el que
meitat dels estudiants només l’utilitzen
comentàvem en l’anterior apartat, són,
algunes vegades (54,9%), a segon la
fonamentalment, processos autònoms
majoria d’estudiants en fan un ús
que es duen a terme de manera
freqüent, i a tercer curs destaca que el
totalment individual. Un 83% dels
100% dels estudiants diuen que treuen
estudiants responen que mai o
llibres de la biblioteca “sovint” o “molt
únicament algunes vegades estudien i/o
sovint”.
treballen en grup.
La biblioteca no és un espai preferit per
A l’NSSE, en canvi, tan sols un 5,5% mai
la majoria d’estudiants a l’hora
estudien en grup i el 53,5% dels
d’estudiar i treballar fora de l’aula. En
estudiants treballen freqüentment amb
tots els cursos, la majoria d’estudiants
companys de classe fora de l’aula.
responen que mai o només algunes
vegades estudien a la biblioteca.
Respecte al lloc on acostumen a fer-ho,
Sobretot destaca quart curs, en què
les dades assenyalen que és al seu
únicament un 3% dels estudiants
domicili particular. Un 87,9% dels
comenten utilitzar la biblioteca molt
estudiants responen que sovint i la
sovint com a espai per estudiar-hi.
majoria, molt sovint, estudien a casa
seva sols.
En els quadres següents es mostren els
resultats obtinguts en les enquestes
Quan se’ls pregunta si estudien a les
davant les preguntes sobre si treuen
sales d’estudi de la universitat o a les
llibres de la biblioteca i sobre si hi
aules d’informàtica, el 70,2% responen
estudien, en els diferents cursos.
Treus llibres de la Biblioteca?
Primer
Segon
Tercer
Quart
Mai
18,3%
1,9%
0%
3%
Algunes vegades
54,9%
28,3%
0%
15,2%
Sovint
19,5%
41,5%
24,1%
45,5%
Molt sovint
7,3%
28,3%
75,9%
36,4%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
25
Estudies a la Biblioteca?
Primer
Segon
Tercer
Quart
41,5%
25%
37,9%
45,5%
Algunes vegades
39%
48,1%
34,5%
45,5%
Sovint
11%
13,5%
17,2%
6,1%
Molt sovint
8,5%
13,5%
10,3%
3%
Mai
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
A tercer curs, el 100% dels
estudiants treuen llibres de
la biblioteca amb freqüència.
4. Es fa ús dels recursos informàtics
i d’Internet?
Per cursos, el que menys utilitzaria
Internet és segon.
La gran majoria d’estudiants utilitzen
Tanmateix, pel que fa a l’ús de
freqüentment les noves tecnologies com
l’aplicació d’Internet del correu
a eina complementària o de suport per
electrònic com a mitjà de comunicació
al seu estudi. Pràcticament tots els
entre l’estudiant i el professor quedaria
estudiants de Comunicació Audiovisual
força igualat el percentatge d’estudiants
(94,7%) responen fer servir sovint o
que en fan un ús habitual (44,2%), amb
molt sovint Internet com a eina de
els que pràcticament no l’utilitzen
suport per al seu estudi personal. Només
(52,8%).
un 5,3% dels estudiants diuen utilitzar
Internet algunes vegades, i en l’altre
En relació amb la utilització de l’Aula
extrem destaca que no hi ha cap
Global per completar el seu estudi i
estudiant que respongui que mai utilitza
treball personal, també queda molt
Internet en el seu treball personal fora
igualat el percentatge d’estudiants que
de l’aula.
la fan servir de manera habitual: un
48,3%, amb els que no la utilitzen mai o
algunes vegades: un 51,8%.
26
Cal destacar que a l’NSSE només el 52%
Com es pot comprovar a la taula de
dels estudiants afirma utilitzar
percentatges, respecte l’ús que es fa de
freqüentment Internet com a suport per
l’ordinador per treballar, tenim que la
al seu estudi, i un 17,5% no l’utilitza mai.
majoria dels estudiants, el 61,5%, només
Per tant, els índexs d’ús són superiors en
l’utilitzen algunes vegades.
el cas de la UPF.
Per tant, l’ús de l’ordiandor quedaria més
vinculat a Internet.
Internet
(font
d’informació)
Internet
(a/e)
Aula
Global
Ordinador
0%
19,3%
11,1%
19%
Algunes vegades
5,3%
36,5%
40,7%
61,5%
Sovint
17,9%
23,4%
31,2%
14,4%
Molt sovint
76,8%
20,8%
17,1%
5,1%
ÚS DE LES NOVES
TECNOLOGIES
Mai
Mitjana de tots els cursos
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
27
3. Com s’ensenya?
Tot i que a molta distància, ocuparia el
1. Què passa dins l’aula?
segon lloc quant a quantitat de temps
invertit a l’hora de fer classe l’activitat de
En aquest apartat es presenta una visió
visualitzar algun tipus de material
aproximada de quina és la metodologia
audiovisual, amb un 12,79% del temps
docent emprada a Comunicació
total de classe, i a continuació la
Audiovisual, i en conseqüència com
realització d’exercicis, debats i/o
aprenen els estudiants dins l’aula.
seminaris, amb un 6,49% del temps. Per
tant, hi ha una diferència important
1.1. Les classes teòriques
entre la quantitat de temps que es destina
L’acció docent principal que es posa en
a la primera acció de tipus magistral i a la
pràctica a les classes teòriques de
resta.
Comunicació Audiovisual és impartir la
lliçó.
A altres accions docents, com poden ser
l’intercanvi de preguntes entre docent i
En efecte, escoltar la lliçó i prendre
estudiant, la presentació de treballs i fer
apunts constitueix actualment el
alguna prova d’avaluació per a la nota
principal mètode a través del qual es
final, s’hi destinen percentatges de temps
dóna l’intercanvi entre estudiant i
força inferiors (3,13%, 1,63% i 1,03%
professor a les classes teòriques d’aquesta
respectivament).
titulació. Pràcticament les tres quartes
parts del temps total de classe (72,79%)
es dedica a aquesta acció.
Lliçó del professor
Exercicis
Presentacions
Preguntes
Audiovisuals
Intervencio expert
Proves d'avaluació
Altres
0
20
40
60
80
% del temps real de classe per activitats
29
100
• Realització de casos pràctics
1.2. Les classes pràctiques
• Esperar el torn per parlar amb
el professor en grups reduïts
A les classes pràctiques canvia força la
metodologia docent. La magistralitat es
Tal com comentàvem a l’apartat
redueix considerablement i l’activitat
d’activitats fora de l’aula, algunes
d’explicar la lliçó per part del professor
d’aquestes accions segurament es
perd força respecte del que és habitual
podrien incloure dins de les activitats
en les classes teòriques i només ocupa un
que es troben identificades a les fitxes,
22,25% del temps total; per tant, no
però per tal de respectar les anotacions
arriba a una quarta part del total de
dels estudiants ho hem expressat
temps de classe.
íntegrament tal com consta a les fitxes
de seguiment diari que registren
L’activitat que ara, a les classes
l’activitat de l’estudiant.
pràctiques ocupa més temps és la de
realitzar exercicis, debats i/o seminaris,
D’altra banda, comentar que a les classes
amb un 47,67% del temps total,
pràctiques, una de les activitats a les
pràcticament la meitat del temps de
quals s’hi destina temps i que en canvi a
classe.
les teòriques pràcticament no se n’hi
invertia és a la de presentar treballs
En tercer lloc trobem l’acció “Altres”,
acadèmics (9,14%) i a la d’intercanviar
amb un 8,12% del temps total de classe.
preguntes (5,08%), accions que passen a
ocupar bona part del temps de classe.
Dins d’aquesta acció els estudiants
comenten realitzar activitats tals com:
A la intervenció a classe de professors i/o
experts externs no s’hi destina
• Classes específiques de dubtes
pràcticament temps (0,87%). Aquest fet
• Classes de consulta a Internet
també es donava a les classes teòriques.
• Elaboració de guions
Lliço del professor
Exercicis
Presentacions
Preguntes
Audiovisuals
Intervenció externa
Proves d'avaluació
Altres
0
20
40
60
80
100
% del temps real de classe pràctica per activitats
30
A continuació es mostra un quadre
accions, a les classes teòriques i a les
comparatiu dels percentatges de temps
classes pràctiques de Comunicació
que es destinen a cada una de les
Audiovisual:
Activitats
Classes teòriques
Classes pràctiques
Lliçó del professor
72,79%
22,25%
Exercicis, debats i/o seminaris
6,49%
47,67%
Presentacions de treballs
1,63%
9,14%
Preguntes
3,13%
5,08%
Visualització de material audiovisual
12,79%
4,87%
Intervenció d’algun professor extern
0,9%
0,87%
Proves d’avaluació continuada
1,03%
1,96%
Altres
2,37%
8,12%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes a les fitxes de seguiment)
31
En aquest tipus de classes, el percentatge
2. Què fa l’estudiant?
d’estudiants que responen que sovint o
2.1. Quan escolta la lliçó del professor i
pren apunts
molt sovint escolten la lliçó del professor
i prenen apunts és del 49,3%, xifra força
inferior a la de les classes teòriques.
Què fa, en realitat, l’estudiant quan diu
que escolta el professor i pren apunts?
Del total de temps invertit, en realitat no
sempre pren apunts i, alguns cops, es
manifesta obertament distret. Així, com
mostren les fitxes de seguiment, del
De fet, vist des d’un altre angle, es podria
dir que la major part del temps la classe
funciona com un automatisme de dictat.
Tot i que les diferències percentuals
entre els cursos no són significatives, sí
que cal destacar que els que compten
temps total que els estudiants estan
escoltant la lliçó del professor, que entre
les classes teòriques i les pràctiques seria
d’un 88,68%, un 88,2% d’aquest temps
els estudiants prenen apunts mentre
escolten la lliçó. Un 17,6% del temps,
escolten la lliçó però no prenen apunts i
un 5,7% del temps es desconcentren
mentre s’està fent aquesta activitat.
Ho corrobora el resultat de les enquestes,
en les quals un 91,2% dels estudiants
afirmen que a les classes teòriques,
sempre o gairebé sempre, escolten la
amb un major percentatge de classe
magistral són tercer i quart, ja que el
percentatge d’estudiants que responen
que mai escolten la lliçó del professor i/o
prenen apunts és del 0%. En el cas de les
classes pràctiques, també coincideix que
són tercer i quart els cursos amb una
magistralitat més elevada.
És interessant, doncs, observar que la
preeminència de la magistralitat com a
metodologia docent es manté fins i tot
quan s’arriba al darrer curs.
lliçó i prenen apunts, davant d’un 8,8%,
que respon que mai o poques vegades ho
fan. Cal dir que aquests percentatges
varien en el cas de les classes pràctiques.
desconcentrat
5,7%
No he pres apunts
17,6%
He pres apunts
76,7%
32
2.2. Quan realitza exercicis, debats i/o
seminaris
Del percentatge de temps total de classe
que s’inverteix en la realització
d’exercicis, debats i/o seminaris, que
entre les classes teòriques i les pràctiques
és d’un 40,54% segons les fitxes de
seguiment, un 47,4% d’aquest temps els
estudiants realitzen exercicis amb grups
reduïts, un 25,4% els estudiants el que
fan és participar en exercicis, debats i/o
seminaris amb tot el grup classe, i
finalment, un 22% del temps realitzen
exercicis individuals que els indica el
professor/a.
respecte al total de temps que es dedica a
fer aquesta activitat és d’un 5,1%.
D’altra banda, segons les enquestes,
pràcticament tots els estudiants
enquestats, un 87,5%, responen que mai
o algunes vegades participen en treballs
a classe en petits grups a les classes
teòriques. En canvi a les classes
pràctiques, el percentatge dels que no ho
fan mai o gairebé mai disminueix
lleugerament: un 60,4%.
Pel que fa a participar en treballs a classe
amb tot el grup, pràcticament tots els
estudiants enquestats (91,2%) responen
que mai o només algunes vegades ho
Per últim, el percentatge de temps que
els estudiants estan desconcentrats
fan. A les classes pràctiques aquest
percentatge es redueix fins al 50,7%.
Desconcentrat
5,1%
Tota la classe
25,4%
Exercicis individual
22,0%
Grup reduït
47,4%
33
2.3. Quan es fan presentacions de treballs
Ho confirma el resultat de les enquestes,
segons les quals el 14,8% dels estudiants
A aquesta activitat, entre les classes
a les classes teòriques comenta presentar
teòriques i les pràctiques s’hi destina un
treballs amb freqüència i, força igualat,
8,16% del temps total de classe.
un 16,8%, respon fer-ho a les pràctiques.
Analitzant què es fa durant el temps
Cal destacar que d’entre totes les
dedicat a aquesta activitat, veiem que la
activitats que es fan a l’aula, aquesta és
major part, un 56,3%, els estudiants
en la qual els estudiants manifesten un
escolten la presentació d’un company; un
estat de desconcentració més alt mentre
25,6% és l’estudiant qui presenta, i un
s’està fent.
percentatge molt alt de temps, 18,1%,
l’estudiant està desconcentrat mentre a
classe s’està presentant algun treball.
Desconcentrat
He presentat
18,1%
25,6%
He escoltat
56,3%
Presentacions
preguntes al professor i un 37,1% és el
2.4. Quan es fan preguntes
professor, al seu torn, el qui fa preguntes
als estudiants. Un 8,7% del temps els
Segons mostren les fitxes de seguiment, a
estudiants es desconcentren quan són els
l’intercanvi de preguntes entre professor i
mateixos companys qui pregunten al
estudiant s’hi destinava, entre les classes
professor i, en canvi, quan és el professor
teòriques i les pràctiques, un 6,76% del
qui pregunta, es desconcentren força
temps total de classe. D’aquest temps, un
més: un 14,1% del temps.
40,1% són els estudiants qui fan
34
Pel que fa als resultats que ens mostren
estudiants participen molt més.
les enquestes, destaca el fet que un 9,1%
A l’NSSE la freqüència amb què els
dels estudiants comenta que sovint o
estudiants pregunten a classe o
molt sovint fa preguntes a les classes
contribueixen a les discussions de classe
teòriques i una xifra molt superior, un
és molt elevada: els estudiants que no
40,8%, pràcticament la meitat de la
pregunten mai representen només l’1%
classe, ho fa a les pràctiques. Per tant,
mentre que el 74,5% ho fan
entenem que a les classes pràctiques, i
habitualment.
durant el torn de preguntes, els
Desconcentrat p.estu
8,7%
Desconcentrat p.prof
Preguntes professor
14,1%
37,1%
Preguntes estudiants
40,1%
Preguntes
En aquest sentit, si tenim en compte el
2.5. Quant de temps està l’estudiant
temps total que els estudiants han estat
desconcentrat a classe?
desconcentrats respecte a la durada total
En les diferents activitats que
de la classe, podem dir que una mitjana
desenvolupa l’estudiant dins de l’aula,
del 5,34% del temps l’estudiant està
també s’ha anat comptabilitzant quant
desconcentrat del que s’està fent. Es
de temps l’estudiant perd l’atenció i es
tracta, doncs, de percentatges força
desconcentra.
reduïts i que inevitablement augmenten
a mesura que la durada de les sessions de
classe esdevé més llarga.
35
D’altra banda, és interessant comprovar
de rendiment acadèmic alt els qui més
que si considerem el percentatge de
temps passen desconcentrats a classe –
temps que els estudiants estan
amb diferència–, i els que menys, els de
desconcentrats en funció del rendiment
rendiment mitjà.
acadèmic, veiem que són els estudiants
% desconcentrat
5,3%
Una mitjana del 5,34% del
temps total de classe,
l’estudiant està desconcentrat del que s’està fent.
% concentrat
94,7%
Mitjana
Desv.
Tip.
Rendiment baix
5,8%
5,81
Rendiment mitjà
2,88%
1,68
Rendiment alt
8,57%
11,66
Rendiment acadèmic
Respecte a quina és l’activitat durant la
En canvi, quan més atents es mostren és
qual l’estudiant perd més l’atenció
mentre estan realitzant exercicis, debats
mentre s’està desenvolupant, segons
i/o seminaris.
indiquen els mateixos estudiants, és
quan s’estan presentant treballs
acadèmics (18,1% del temps) i mentre el
professor els fa preguntes (14,1%).
Activitats
% temps
desconcentrat
Lliçó del professor
5,7%
Exercicis
5,1%
Presentació de treballs
18,1%
Preguntes: L’estudiant fa preguntes
al professor
8,7%
Preguntes: El professor fa preguntes
als estudiants
14,1%
36
4. Valoració del pas per la Universitat
particulars, presentats pel professor, que
1. Quines habilitats i competències
li han permès aprofundir en tots els seus
creu l’estudiant que desenvolupa al
components, conseqüències i
llarg dels estudis?
implicacions.
La informació d’aquest apartat ha estat
D’altra banda, el mateix nombre
extreta únicament de les enquestes
d’estudiants –un 62,6%– creu també que
passades als estudiants. D’acord amb les
les assignatures cursades li han permès
dades obtingudes per aquesta font, cal
sintetitzar la informació per tal
dir d’entrada que una de les habilitats
d’aprendre els conceptes, els fets o les
que més creuen desenvolupar els
teories més importants.
estudiants de Comunicació Audiovisual
al llarg de tots els cursos és la d’analitzar
Destaca el fet que l’habilitat d’aplicar els
els elements bàsics que constitueixen
continguts que aprenen a situacions de
una teoria, una idea, una experiència o
la vida professional i real no és pas una
el treball d’un autor. Un 78,6% dels
de les habilitats que més estudiants
estudiants de Comunicació Audiovisual
creuen haver assolit al llarg dels seus
destaquen que les diferents assignatures
estudis, sinó que la trobem en quarta
que han cursat al llarg de l’any han
posició: un 62,5% dels estudiants
fomentat, sovint o molt sovint, aquesta
consideren que, sovint o molt sovint, les
habilitat.
assignatures que han cursat al llarg dels
estudis contribueixen a aquesta habilitat.
Pel que fa a la segona habilitat que més
estudiants asseguren haver adquirit, és la
A l’altre extrem destaca que els
d’organitzar la informació per després
estudiants creuen que l’habilitat que han
relacionar-la amb altres continguts de la
desenvolupat menys és la de memoritzar
mateixa assignatura o d’altres.
conceptes, noms o mètodes.
Concretament un 66,7%.
A continuació es mostren els
En tercer lloc es destaquen dues
percentatges d’estudiants que consideren
habilitats que obtenen uns percentatges
que sovint o molt sovint han assolit les
igualats: d’una banda, un 62,6% dels
habilitats i competències assenyalades, al
estudiants considera que les diferents
llarg dels seus estudis, en un rànquing
assignatures que ha cursat l’han ajudat,
que va de més a menys.
sovint o molt sovint, a examinar casos
Una de les habilitats que més creuen desenvolupar els estudiants de Comunicació Audiovisual al
llarg de tots els cursos és la d’analitzar els elements bàsics que constitueixen una teoria, una
idea, una experiència o el treball d’un autor.
37
Habilitat
Percentatge
Analitzar els elements bàsics que constitueixen una
teoria, una idea, una experiència o el treball d’un autor
78,6%
Organitzar la informació per després relacionar-la amb
altres continguts de la mateixa assignatura o d’altres
66,7%
Sintetitzar informació de manera que aprenguin els
conceptes, els fets o les teories més importants i fonamentals d’una matèria o assignatura
62,6%
Examinar casos particulars, presentats pel professor, i
que aprofundeixi en tots els seus components, conseqüències, implicacions
62,6%
Aplicar els continguts que aprenen a situacions de la
vida professional i real
62,5%
Fer judicis personals de valor sobre els continguts i
treure’n les pròpies conclusions
57,5%
Memoritzar conceptes, noms, teories i mètodes, de
manera que després els sàpiga dir de la millor manera
possible
37,7%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
Però l’habilitat que creuen que més
2. Com valora el seu pas per la
servei els farà de cara al seu futur
Universitat i com creu que l’ajudarà
professional, molt per sobre de les
de cara al seu futur professional?
habilitats que els han de permetre
aconseguir una feina vinculada als seus
Aquest apartat es divideix en dos blocs
estudis, és la d’adquirir una bona
diferenciats. El primer fa referència al
educació i un bon bagatge cultural en
grau d’utilitat potencial que els
general. Així ho pensen pràcticament
estudiants atorguen a les principals
tots els estudiants: un 88,3%.
competències adquirides a la Universitat
de cara al seu futur professional. El segon
Seguidament i amb molt poca diferència,
bloc s’aproxima al nivell de participació
les competències que els estudiants
dels estudiants en les diferents activitats
creuen que més servei els faran en la
que es desenvolupen a la Universitat,
seva carrera professional són la de pensar
fora de l’aula.
d’una manera crítica, analítica i reflexiva
(82,3%) i la de treballar en equip amb
Els estudiants consideren que a la
d’altres companys (75,1%).
Universitat hi desenvolupen habilitats
professionals que els han de permetre
El fet que un 75,1% dels estudiants
aconseguir una feina vinculada als seus
considerin que l’adquisició de l’habilitat
estudis. Així, el 68,9% dels estudiants
de treballar en equip els ajudarà en el seu
afirmen que sovint o molt sovint el seu
futur professional, contrasta amb la dada
pas per la Universitat els ajudarà en
comentada en l’apartat 2.3, en què es
aquest sentit.
posava de manifest que un 83% dels
estudiants mai o gairebé mai treballaven
en grup.
38
Altres habilitats que són valorades per
En el quadre següent observem els
més de la meitat dels estudiants són per
percentatges obtinguts en les respostes
exemple la d’utilitzar les noves
“Sovint” o “Molt sovint” respecte a un
tecnologies de manera correcta i efectiva
conjunt de competències i habilitats en
(69,9%) o la d’aconseguir una feina
la pregunta: “Penso que el meu pas per
vinculada als propis estudis (68,9%).
la Universitat com a estudiant
m’ajudarà, pel que fa al meu futur
professional, a...”:
Percentatge
COMPETÈNCIES
Adquirir una bona educació i un bon bagatge cultural en general
88,3%
Pensar d’una manera crítica, analítica i reflexiva
82,3%
Treballar en equip amb d’altres companys
75,1%
Utilitzar les noves tecnologies d’una manera efectiva
69,9%
Tenir les habilitats necessàries per aconseguir i desenvolupar una
feina vinculada amb els meus estudis
68,9%
Aprendre de manera autònoma, per mi mateix
62,9%
Analitzar i solucionar d’una manera efectiva els problemes que
se’m presentin
57%
Escriure d’una manera correcta i efectiva
55,4%
Parlar d’una manera clara i entenedora
54,7%
Adquirir competències personals per viure en un entorn multicultural
50,2%
Desenvolupar i consolidar el meu codi ètic i de valors
45,2%
Comportar-me com un ciutadà democràtic, compromès i respectuós amb la comunitat en la qual visc
41,8%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
Les competències que els estudiants
consolidar el codi ètic i de valors i la de
valoren menys adquirir en el seu pas per
comportar-se com un ciutadà
la universitat de cara al seu futur
democràtic, compromès i respectuós
professional, són la de desenvolupar i
amb la comunitat en què viu.
Consolidar el seu codi ètic o comportarse com un ciutadà democràtic són les
competències que els estudiants valoren menys d’aconseguir en el seu pas
per la Universitat.
39
2.1. Altres qüestions relatives a la vida
universitària en general
El 76,3% dels estudiants afirmen no
participar mai o només algunes vegades
en altres activitats universitàries que no
siguin les classes amb professors i
companys. Però malgrat que aquesta
participació és força escassa, cal tenir
presents altres tipus d’activitats dins la
Universitat de caire informal.
El 76,3% dels estudiants
afirma no participar mai o
només algunes vegades de
les activitats universitàries
que no siguin les classes.
Per exemple, el 56% d’estudiants
discuteixen freqüentment amb els seus
companys al voltant de qüestions que
sorgeixen a classe, quan estan fora de
l’aula. A l’NSSE el percentatge és
superior, un 69,5%.
Un 63,6% dels estudiants afirmen que
sovint o molt sovint mantenen xerrades
serioses amb companys que tenen idees
personals diferents. I pràcticament la
meitat dels estudiants, un 45%, solen
ajudar altres companys fora de l’aula
quan tenen problemes amb alguna
assignatura.
40
5. Conclusions
pràctics: un 10,84% del temps total
1. Caracterització del model
d’aprenentatge de l’estudiant de
d’estudi.
Comunicació Audiovisual de la UPF
1.1. Quant i com estudien fora de l’aula els
Període d’exàmens
En període d’exàmens, els estudiants de
estudiants?
Comunicació Audiovisual canvien força
els hàbits d’estudi. L’activitat a la qual
Període lectiu
A banda d’anar a classe, els estudiants de
Comunicació Audiovisual de la UPF
estudien una mitjana de 11,67 hores
setmanals al llarg del període lectiu. Això
significa una mitjana diària de 1,66
hores.
dediquen més temps fora de l’aula, passa
a ser estudiar directament dels apunts
presos a classe, amb un 39,24% del
temps total d’estudi.
Tanmateix, l’activitat de fer treballs de
curs continua sent, en període
Els hàbits d’estudi fora de l’aula dels
estudiants de Comunicació Audiovisual
se centren en activitats de tipus pràctic.
Les seves accions principals no giren
entorn a l’estudi dels apunts que prenen
a classe sinó que en període lectiu, a
l’activitat que més temps dediquen els
estudiants a l’hora d’estudiar i prepararse una assignatura és a la realització de
treballs de curs. Concretament a aquesta
activitat hi destinen un 31,85% del
temps setmanal total que dediquen a
l’estudi fora de l’aula.
Aquesta activitat és seguida en quantitat
de temps invertit per la de veure
pel·lícules i/o documentals, amb un
13,54% del temps total d’estudi.
A continuació, la tercera activitat a la
qual els estudiants de Comunicació
Audiovisual dediquen més temps a
l’hora d’estudiar i preparar-se les
assignatures és a la de realitzar exercicis
41
d’exàmens, la segona activitat a la qual
dediquen més temps, amb un 29,27%
del temps total de classe. També
destinen un 11,4% del temps a passar a
net i/o fer resums o esquemes dels
apunts de classe.
Igualment, a l’hora d’estudiar de cara als
exàmens, els estudiants de Comunicació
Audiovisual dediquen molt poc temps a
cercar fonts bibliogràfiques,
concretament un 1,41%.
Tant en període lectiu com en període
completar el seu estudi i treball personal,
d’exàmens, l’estudi i el treball de
també queda molt igualat el percentatge
l’estudiant fora de l’aula són,
d’estudiants que la fan servir de manera
fonamentalment, processos autònoms
habitual: un 48,3%, amb els que no la
que es duen a terme de manera
utilitzen mai o algunes vegades: un
totalment individual. Un 83% dels
51,8%.
estudiants responen que mai o
únicament algunes vegades estudien i/o
Pel que es demostra a les fitxes de
treballen en grup.
seguiment els estudiants destinen molt
poc del seu temps d’estudi a anar a
El lloc on més estudiants acostumen a
tutories individualitzades, concretament
treballar i estudiar fora de l’aula més
un 0,6% del total del temps d’estudi fora
habitualment és al seu domicili
de l’aula.
particular, ja que un 87,9% dels
estudiants comenten que sovint, i la
majoria molt sovint, estudien a casa seva
sols.
L’ús del servei de préstec es va fent més
habitual a mesura que avancen els
cursos. Mentre que a primer més de la
meitat dels estudiants només l’utilitzen
algunes vegades (54,9%), a segon la
majoria d’estudiants en fan un ús
freqüent, i a tercer curs destaca que el
100% dels estudiants diuen que treuen
llibres de la biblioteca “sovint” o “molt
sovint”.
D’altra banda, Internet com a recurs i
font d’informació esdevé un element
essencial per al treball de l’estudiant;
aquest mitjà és utilitzat molt sovint per
pràcticament tots els estudiants: un
94,7%. Tanmateix, el percentatge
d’estudiants que utilitzen el correu
electrònic per a la comunicació amb el
professorat queda força igualat entre el
dels que en fan un ús habitual (44,2%) i
el dels que pràcticament no l’utilitzen
mai (51,8%). En relació amb la
utilització de l’Aula Global per
42
1.2. Quant i com aprenen dins de l’aula els
Addicionalment el quadre adjunt
estudiants?
presenta les principals diferències entre
el comportament dels estudiants de
L’activitat principal que fan els
estudiants de Comunicació Audiovisual
dins de l’aula és escoltar la lliçó del
professor i prendre apunts o escoltar la
lliçó simplement (sense prendre apunts).
La meitat del temps de classe realitzen
aquesta acció.
Comunicació Audiovisual de la UPF i el
predominant als Estats Units en àmbits
acadèmics equivalents (pàgina 44).
L’interès d’aquesta comparació rau a
situar com a referent del comportament
d’un estudiant sota el paradigma del
Quan fan exercicis, debats i/o seminaris,
que és d’un 40,54%, un 47,4% d’aquest
temps els fan amb grups reduïts
d’estudiants; un 25,4% els estudiants
participen en exercicis, debats i/o
seminaris amb tot el grup classe, i un
22% del temps realitzen els exercicis
individuals que els indica el professor/a.
Mentre es fan presentacions de treballs,
un 56,3% del temps els estudiants
escolten la presentació d’un company;
un 25,6% del temps és l’estudiant qui
presenta, i un 18,1% del temps
l’estudiant es desconcentra mentre s’està
fent una presentació.
Gairebé la meitat del temps destinat a fer
preguntes (6,76%) són els estudiants qui
pregunten al professor (40,1%) i un
37,1% és el professor qui els pregunta.
Respecte a quina és l’activitat durant la
qual l’estudiant perd més l’atenció
mentre s’està desenvolupant, segons
indiquen els mateixos estudiants, és
quan s’estan presentant treballs
acadèmics (18,1% del temps) i mentre el
professor els fa preguntes (14,1% del
temps). En canvi, quan més atents es
mostren és mentre estan realitzant
exercicis, debats i/o seminaris.
43
crèdit ECTS el d’un estudiant nordamericà. Si es compara llavors, seguint la
taula, el comportament dels estudiants
UPF, queda clar que alguns dels aspectes
en els quals els estudiants nordamericans mostren una certa superioritat
és en la interacció personal entre
estudiants i professor, que és sovintejada
allí i pràcticament inexistent aquí, cosa
que es fa molt evident tant en la
dinàmica de la classe a l’aula com en la
tutorització personal. També és molt
important el treball i l’estudi en equip,
que contrasta fortament amb la pràctica
més individualista i aïllada dels
estudiants a la UPF.
En canvi, la utilització de les noves
tecnologies és un aspecte en el qual cal
reconèixer també la situació
d’avantguarda de la UPF respecte d’altres
universitats del país.
NSSE
UPF (Comunicació Audiovisual)
Els estudiants de l’NSSE dediquen una mitjana de
15,62 hores setmanals a l’estudi i preparació de les
assignatures.
A banda d’anar a classe, els estudiants de Comunicació Audiovisual de la UPF estudien una mitjana
de 11,67 hores setmanals al llarg del període lectiu. Això significa una mitjana diària de 1,66 hores.
Més de la meitat dels estudiants estudien habitualment amb companys fora de l’aula per preparar els
treballs de classe. Concretament un 53,5%.
Els estudiants de Comunicació Audiovisual estudien habitualment de forma autònoma. Els que estudien i treballen en grup són un 17%.
A classe, els estudiants fan moltes preguntes i participen activament en els debats i les discussions
que s’hi generen. El 74,5% dels estudiants fan preguntes a classe habitualment, percentatge que ha
augmentat fins al 80% en el darrer curs.
Un 9,1% dels estudiants sovint o molt sovint fan
preguntes a les classes teòriques i un 40,8% ho
fan a les classes pràctiques. El temps que es destina a la formulació de preguntes entre els professors i els estudiants és d’un 3,13% a les classes
teòriques i d’un 5,08% a les pràctiques.
El 46,5% dels estudiants fan presentacions a classe freqüentment. En el darrer curs dels estudis, la
freqüència s’incrementa fins a un 63% dels estudiants, mentre que aquells que mai realitzen aquesta
activitat a classe l’últim curs representen tan sols
un 2%.
Un 14,8% dels estudiants afirmen fer presentacions sovint o molt sovint.
A les classes teòriques de Comunicació Audiovisual un 1,63% del temps total de classe el destinen a
fer presentacions de treballs. A les pràctiques, un
9,14%.
La meitat dels estudiants utilitzen freqüentment
Internet per completar el seu estudi personal i els
seus treballs. Això no obstant, un 17,5% assegura
que no l’utilitza mai amb aquesta finalitat.
Els estudiants fan un ús força elevat de les noves
tecnologies. Un 94,7% afirma utilitzar Internet sovint o molt sovint per completar el seu treball i estudi personal. Destaca el fet que hi ha un 0%
d’estudiants que no l’utilitzen mai.
Els estudiants discuteixen molt fora de l’aula sobre
idees sorgides a classe, ja que el 69,5% ho fa habitualment.
El percentatge d’estudiants que freqüentment discuteix amb els companys sobre les idees que sorgeixen a classe és d’un 56%.
El 60,5% dels estudiants habitualment comenten
amb els professors els treballs i materials acadèmics. D’una altra banda, els estudiants de l’últim
curs dels estudis parlen més amb el seu tutor sobre els seus plans de futur professionals.
Un 75,6% dels estudiants de Comunicació Audiovisual de la UPF afirma anar sovint o molt sovint a
tutories individualitzades de les classes pràctiques.
En canvi les teòriques el percentatge es redueix
fins el 30,6%.; tot i que segons les fitxes de seguiment diari, el temps invertit en l’assistència a tutories ocupa un 0,6% del seu temps total d’estudi. A
les tutories pràcticament no parlen sobre el seu
futur professional. Aquesta és una tendència general en tots els cursos.
44
2. Caracterització del model docent
d’explicar la lliçó per part del professor
als estudis de Comunicació
perd força respecte del que és habitual
en les classes teòriques i només ocupa un
Audiovisual de la UPF
22,25% del temps total; per tant, no
L’acció docent principal que es posa en
pràctica a les classes teòriques de
Comunicació Audiovisual és impartir la
lliçó.
arriba a una quarta part del total de
temps de classe.
L’activitat que ara, a les classes
pràctiques ocupa més temps és la de
En efecte, escoltar la lliçó i prendre
apunts constitueix actualment el
principal mètode a través del qual es
dóna l’intercanvi entre estudiant i
realitzar exercicis, debats i/o seminaris,
amb un 47,67% del temps total,
pràcticament la meitat del temps de
classe.
professor a les classes teòriques d’aquesta
titulació. Pràcticament les tres quartes
parts del temps total de classe (72,79%)
es dedica a aquesta acció.
Tot i que a molta distància, ocuparia el
segon lloc quant a quantitat de temps
invertit a l’hora de fer classe l’activitat de
Fer presentacions o
l’intercanvi de preguntes
entre professor i estudiant
són activitats que a les
classes pràctiques prenen
més protagonisme.
visualitzar algun tipus de material
audiovisual, amb un 12,79% del temps
total de classe, i a continuació la
D’altra banda, comentar que a les classes
pràctiques, una de les activitats a les
realització d’exercicis, debats i/o
seminaris, amb un 6,49% del temps. Per
tant, hi ha una diferència important
entre la quantitat de temps que es
quals s’hi destina temps i que en canvi a
les teòriques pràcticament no se n’hi
invertia és a la de presentar treballs
acadèmics (9,14%) i a la d’intercanviar
destina a la primera acció de tipus
preguntes (5,08%), accions que passen a
magistral i a la resta.
ocupar bona part del temps de classe.
A altres accions docents, com poden ser
l’intercanvi de preguntes entre docent i
estudiant, la presentació de treballs i fer
alguna prova d’avaluació per a la nota
final, s’hi destinen percentatges de
temps força inferiors (3,13%, 1,63% i
1,03% respectivament).
A les classes pràctiques canvia força la
metodologia docent. La magistralitat es
redueix considerablement i l’activitat
45
A la intervenció a classe de professors i/o
experts externs no s’hi destina
pràcticament temps (0,87%). Aquest fet
també es donava a les classes teòriques.
3. Què suposa per als estudiants el
La voluntat d’aquest estudi ha estat
pas per la UPF
elaborar un diagnòstic dels processos
Una de les habilitats que més creuen
titulació de Comunicació Audiovisual,
desenvolupar els estudiants al llarg de
prenent com a referència el model que
tots els cursos és la d’analitzar els
inspira l’Espai Europeu d’Ensenyament
elements bàsics que constitueixen una
Superior.
d’ensenyament i d’aprenentatge de la
teoria, una idea, una experiència o el
treball d’un autor. Així, un 78,6% dels
En el cas d’aquesta titulació queden molt
estudiants pensen que sovint o molt
clars quatre aspectes:
sovint en els seus estudis han conreat
aquesta habilitat.
• Caldrà fer per manera d’augmentar el
volum d’hores de dedicació a l’estudi per
La segona habilitat que els estudiants
asseguren haver desenvolupat és la
d’organitzar la informació per després
relacionar-la amb altres continguts de la
mateixa assignatura o d’altres.
part dels estudiants per acostar-se al que
serà típic un cop s’hagi tancat el procés
de convergència (entorn a les 40 hores
setmanals). I d’altra banda, continuen
sent predominants les hores de lliçó
enlloc de les d’estudi personal.
Un 88,3% dels estudiants consideren que
el seu pas per la Universitat els ajuda a
• Pel que fa als mètodes predominants
adquirir una bona educació i un bon
d’ensenyament, s’evidencia que
bagatge cultural. Aquesta habilitat la
existeixen diferències entre les classes
consideren la més important, fins i tot
teòriques i les classes pràctiques
molt per sobre de la de desenvolupar
d’aquesta titulació. En aquest sentit, les
habilitats professionals que els han de
classes teòriques emfasitzen, segurament
permetre aconseguir una feina vinculada
de manera excessiva, la magistralitat i
als seus estudis.
indueixen cap a un comportament
d’aprenentatge que, en essència, es
Les competències que els estudiants
limita a la recopilació d’apunts i al seu
creuen que menys servei els faran en la
estudi. Es pot induir que l’estudiant hi
seva carrera professional són les de
desenvolupa una activitat mínima per
desenvolupar i consolidar el codi ètic i
comparació amb el que es demanarà en
de valors i la de comportar-se com un
el futur. En canvi, a les classes
ciutadà democràtic, compromès i
pràctiques, comparativament, augmenta
respectuós amb la comunitat en la qual
el volum de temps que es destina a
viu.
accions pràctiques, fet que és més
apropiat per a l’aprenentatge de
El 76,3% dels estudiants no participen
mai o només algunes vegades en altres
activitats universitàries que no siguin les
classes amb professors i companys.
4. Valoració final: la distància
respecte del mètode Bolonya
46
competències.
• Els nivells d’interacció entre estudiants
i professors, tant a l’aula (dinamisme de
la classe i discussió) com fora (tutoria)
són força baixos.
magistralitat i del treball de l’estudiant, i
traient més partit de les interaccions. En
el cas d’aquesta titulació, el volum actual
de dedicació a l’estudi constitueix un
indicador que la demanda de treball a
• El recurs a la biblioteca i a les cerques
l’estudiant no és suficient tenint en
bibliogràfiques, que és indicatiu d’un
compte el que es requereix en el procés
comportament d’estudi orientat a la
de convergència.
recerca, al contrast i a l’ampliació, tot i
que és més alt en els darrers cursos, cal
que s’augmenti en tots.
Per tant, la qüestió que caldrà entomar
adequadament és com l’aprenentatge de
l’estudiant es reorienta cap a activitats
més sintòniques amb els processos
d’adquisició de competències i com
En tot, es pot concloure que caldrà una
aquestes activitats han de ser gestionades
revisió sistemàtica de les metodologies
pel docent i per l’estudiant per tal que el
docents, resituant el paper de la
volum de dedicació a l’estudi sigui
Caldrà una revisió sistemàtica de
les metodologies docents, resituant
el paper de la magistralitat i del
treball de l’estudiant, i traient més
partit de les interaccions.
47