La metodologia docent i el crèdit
ECTS als estudis de Periodisme
La metodologia docent i el crèdit ECTS als estudis de
Periodisme
Un diagnòstic de la metodologia docent a partir de les
percepcions dels estudiants
8
ANÀLISI DELS ESTUDIS DE PERIODISME
Maig del 2005
Direcció: Francesc Pedró.
Elaboració tècnica i redacció: Teresa Lloret, Ricard Benito, Francisco Esteban i
Francesc Ponsa.
Aquest informe el podeu trobar en format electrònic a la pàgina web del PQE:
http://www.upf.edu/intranet/pqe
3
Índex
1. Objectius i característiques de l’estudi
pàg. 9
2. Com s’estudia
pàg. 13
3. Com s’ensenya
pàg. 27
4. Valoració del pas per la Universitat
pàg. 35
5. Conclusions
pàg. 39
5
Presentació
L’informe que teniu a les mans és una primera aproximació al diagnòstic sobre la
metodologia docent que forma part del pla de treball del Programa per la Qualitat
Educativa (PQE) en relació amb la seva línia de treball Horitzó Bolonya. Es tracta de recollir
evidències que ens permetin avaluar quina és la metodologia docent predominant a la
nostra Universitat i a cadascuna de les diferents titulacions, tant des de la perspectiva
docent com des de la perspectiva, més ignota fins ara, de l’estudiant. Les preguntes a fernos són moltes, però segurament la més important és: quina és la distància que ens separa
de la metodologia docent preconitzada pel model inspirat en el crèdit europeu? Què fan els
estudiants quan diuen que estudien o quantes hores ho fan, constitueixen interrogants
que, potser inexplicablement, han romàs sense resposta fins ara i que aquí es comencen a
contestar.
L’estudi és el resultat d’un treball intens dut a terme per Francisco Esteban, fins al juliol del
2003, i continuat després amb tant o més ímpetu i dedicació per Ricard Benito i, després,
per Teresa Lloret, amb l’assistència de Francesc Ponsa. I seria injustificable no agrair-los a
tots quatre el volum i la qualitat de la feina feta, amb el suport i les aportacions de la resta
de persones que treballen en els diferents projectes del PQE. També seria inapropiat no
reconèixer la col·laboració rebuda en tot moment del deganat i de la secretaria dels estudis
i òbviament, dels estudiants que hi han participat.
Aquest és un nou lliurament d’una sèrie que ofereix els resultats de les diferents titulacions
al voltant de la dedicació diària dels estudiants, per cursos i per matèries, amb vista a fer un
càlcul precís de les equivalències de l’actual càrrega lectiva en crèdits ECTS. Esperem,
doncs, que amb aquest estudi que enceta una línia de treball que sens dubte s’estendrà ben
aviat a d’altres universitats del país es pugui contribuir al debat intern que tant el conjunt
de la UPF com cadascun dels estudis han de fer en relació amb les incògnites i les
oportunitats de renovació que ofereix l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
Francesc Pedró
Director acadèmic del PQE
7
1. Objectius i característiques de l’estudi
L’estudi NSSE
En aquest document es presenten les
Durant l’informe es fan nombroses referències
a l’estudi National Survey of Student Engagement (NSSE), que es realitza anualment a diferents colleges i universitats dels EUA, sota la
coordinació de la Universitat d’Indiana, amb
l’objectiu de comparar alguns dels resultats
obtinguts en apartats similars d’ambdós qüestionaris. En concret, es fa referència a les dades de l’Informe Anual de l’any 2002 i, en
particular, les referents a la categoria Baccalaureate Colleges-Liberal Arts, per considerar-la la
més apropiada com a criteri de comparació.
conclusions d’un estudi dut a terme a la
titulació Periodisme de la Universitat
Pompeu Fabra (UPF), en relació amb els
processos d’ensenyament i aprenentatge, la
docència dels professors, l’estudi personal
dels estudiants i la seva vida universitària en
general.
En definitiva i, d’acord amb la visió dels
estudiants, quina és la metodologia docent
La raó que justifica aquesta comparació és
l’assumpció que el comportament dels estudiants nord-americans, pel que fa als processos
d’ensenyament i d’aprenentatge, exemplifica
el comportament desitjable en el marc de
l’EEES, si més no en absència d’estudis equivalents en països europeus més avançats en el
procés de convergència europea en ensenyament superior.
emprada a la UPF? Evoluciona curs rere
curs? Quantes hores estudien, a banda
d’anar a classe, els estudiants? Utilitzen
Internet per estudiar? Consulten llibres?
Estan lluny o a prop de tenir les estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
Aquest estudi forma part d’una investigació
més extensa que s’emmarca dins el projecte
Horitzó Bolonya, que està duent a terme el
Programa per la Qualitat Educativa (PQE) i
que té com a objectiu el diagnòstic dels
processos d’ensenyament i aprenentatge
actuals, a les diferents titulacions i cursos,
com a punt de partida per facilitar la
transició cap a un model docent més en
sintonia amb els requeriments pedagògics
de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior
(EEES) i, en particular, del crèdit ECTS.
Es pot obtenir aquest estudi a http://www.iub.edu/~nsse
Quina és la metodologia docent emprada a la UPF? Evoluciona curs rere curs? Quantes hores estudien, a banda d’anar a
classe, els estudiants? Utilitzen Internet per aprendre? Consulten llibres? Estan lluny o a prop de tenir estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
9
2. Fitxes de seguiment
Es tracta de fer un diagnòstic de la
metodologia docent i de la relativa dis-
Les fitxes de seguiment diari de l’activitat
tància que caldrà recórrer a la UPF per
de l’estudiant van ser emplenades pels
tal de posar en pràctica els principis
estudiants al llarg del segon trimestre del
inspiradors del Conveni de Bolonya.
curs acadèmic 2003-2004. El trimestre feia
Metodologia
tres setmanes que havia començat. Per
Les dades s’han obtingut bàsicament a
les quals no tenim informació, de manera
través de dues fonts: un qüestionari i unes
que a l’hora d’arribar a unes conclusions,
fitxes de seguiment que registren
se n’ha fet una extrapolació.
tant, hi ha tres setmanes del trimestre de
l’activitat diària que duen a terme alguns
Aquest seguiment diari comprèn en total
dels estudiants al llarg del trimestre.
set setmanes del període lectiu i tres
setmanes del període d’exàmens. Algunes
1. Qüestionari
dades del període d’exàmens s’han
analitzat per dies perquè no tots els
El qüestionari va ser emplenat la darrera
estudiants van tenir els mateixos dies
setmana de classe del curs acadèmic 2003-
d’exàmens. En canvi, les dades que es
2004 per estudiants dels dos cursos. La
presenten del període lectiu són per
mostra obtinguda en total és de 65
setmanes.
estudiants.
Per fer aquest seguiment es van
Les preguntes del qüestionari feien
seleccionar els estudiants a partir de tres
referència a diferents aspectes sobre
variables: rendiment acadèmic, curs i
l’experiència universitària dels estudiants.
estudi. Es van seleccionar inicialment 12
Constava de 65 preguntes que van
estudiants per cada curs de cada titulació,
respondre en hores lectives i
dels quals quatre són de rendiment alt;
voluntàriament. Totes les preguntes tenen
quatre, de rendiment mitjà, i quatre, de
quatre possibles respostes: mai, algunes
rendiment baix. Aquest criteri s’ha definit
vegades, sovint i molt sovint, a excepció
a partir de les notes d’accés a la universitat
de la darrera pregunta en què la resposta
en el cas dels estudiants de primer curs i a
s’estructura en intervals de temps.
partir de les notes mitjanes de l’expedient
acadèmic en la resta d’estudiants. La
CURS
n
Primer
37
Segon
28
cada curs; la categoria de rendiment baix,
Total
65
als quatre estudiants amb la nota més
categoria de rendiment alt correspon als
quatre estudiants amb la nota més alta de
baixa, i la categoria de rendiment mitjà,
als quatre estudiants situats al voltant de
la mitjana del conjunt de notes dels
estudiants del curs corresponent.
10
Però la mostra final obtinguda es
En alguns casos es presenten els resultats
compon d’aquells estudiants de la
del qüestionari; en altres els
mostra inicial que voluntàriament van
corresponents a les fitxes de seguiment, i
acabar completant l’estudi
en ocasions també, els d’ambdues fonts.
adequadament. Concretament els que
Es considera que quan cal fer referència a
apareixen al quadre.
la dedicació mitjana dels estudiants és
més representatiu el valor que sorgeix
Curs
n
Rendiment acadèmic
Primer
5
2 RA; 1 RM; 2 RB
Segon
8
1 RA; 4 RM; 3 RB
Total
13
3 RA; 5 RM; 5 RB
dels qüestionaris perquè van ser
respostos per la totalitat dels estudiants
que eren a classe el dia que es va
administrar. En canvi, quan es tracta de
conèixer amb detall les variacions en la
dedicació a l’estudi que es donen per
Aquests estudiants van emplenar
exemple segons el gènere, el rendiment
diàriament dues fitxes; una referent a les
acadèmic o el dia de la setmana és
activitats que van realitzar dins de l’aula
preferible utilitzar les dades de les fitxes
a partir de la metodologia docent
de seguiment. Les fitxes de seguiment
emprada pel professor, i una altra
ofereixen un bon mecanisme per a
relativa a les accions que l’estudiant fa
l’anàlisi de les variacions en la dedicació,
fora de l’aula en relació amb els seus
però no tant pel que fa al volum global
hàbits d’estudi personals.
de dedicació del conjunt dels estudiants.
L’estudiant comptabilitza i anota el
Finalment, convé considerar que atès
temps destinat a cada una de les accions
que la mostra dels estudiants que van
que ha realitzat, tant dins de l’aula
participar no es va voler representativa
durant el temps de classe, com fora de
del conjunt del curs, sinó només de la
l’aula per treballar i preparar-se
tipologia del rendiment, el càlcul de
l’assignatura.
mitjanes de dedicació a partir de les
fitxes de seguiment seria, de totes totes,
El contrast entre una font d’informació i
inapropiat.
l’altra ha permès obtenir algunes dades
rellevants en relació amb les preguntes
Aquestes dades són presentades en
que ens formulàvem inicialment.
aquest informe agrupades per blocs
Aquestes dades són presentades en
temàtics.
aquest informe agrupades per blocs
temàtics.
Els estudiants comptabilitzen i anoten el temps dedicat a
cadascuna de les activitats d’estudi, tant dins de l’aula
durant el temps de classe, com fora de l’aula per treballar
i preparar-se l’assignatura.
11
2. Com s’estudia?
Perfil de l’estudiant de Periodisme
de la UPF
Abans de descriure els hàbits d’estudi de
l’estudiant de Periodisme a la UPF, a
continuació es presenta el perfil de
l’estudiant participant a l’estudi,
d’aquesta titulació, respecte a dos
Primer
Segon
Total
Jornada
completa
0,0%
3,6%
1,5%
Mitja jornada
8,1%
14,3%
10,8%
Caps de
setmana
10,8%
7,1%
9,2%
Treballs
esporàdics
29,7%
50,0%
38,5%
No treballo
51,4%
25,0%
40,0%
aspectes:
b) Mitjana d’assignatures que cursen durant el trimestre que
participen a l’estudi
a) Situació laboral de l’estudiant
b) Mitjana d’assignatures que cursa
durant el trimestre que participa
Pel que fa a la mitjana d’assignatures que
a l’estudi
cursen els estudiants de Periodisme
a) Situació laboral de l’estudiant
participants a l’estudi, més de la meitat,
La majoria dels estudiants de Periodisme
en el trimestre en què es realitza l’estudi;
enquestats, o bé no treballen (40%), o bé
i un 25% en fan set o vuit.
un 69,8%, fan de cinc a sis assignatures
fan treballs esporàdics (38,5%). La resta
d’estudiants es reparteixen entre les tres
Només un 1,6% estan matriculats de
opcions restants: un 10,8% treballen
més de nou assignatures en el trimestre
mitja jornada; un 9,2%, els caps de
de l’estudi, mentre que en l’altre extrem,
setmana i només un 1,5% treballen
també una minoria, un 3,2% dels
jornada completa mentre estan cursant
estudiants, en cursen només tres o
els estudis de Periodisme.
quatre.
Per cursos, a primer hi ha un 51,4% dels
Destaca el fet que no hi ha cap estudiant
estudiants –per tant més de la meitat–,
que cursi només una o dues assignatures.
que afirmen no treballar, mentre que un
29,7% realitzen treballs esporàdics. En
Assignatures
Primer
canvi, a segon és a l’inrevés, la meitat
1o2
0,0%
3o4
2,9%
3,6%
3,2%
5o6
68,6%
71,4%
69,8%
7o8
25,7%
25,0%
25,4%
Més de 9
2,9%
0,0%
1,6%
dels estudiants solen fer treballs
esporàdics i un 25% diuen no treballar.
A primer curs no hi ha cap estudiant
d’entre els enquestats que treballi una
jornada completa, mentre que a segon sí:
el 3,6% dels estudiants.
13
Segon
Total
0,0%
0,0%
1. Quin nombre d’hores dedica
Si prenem com a referència en aquest
l’estudiant a estudiar?
cas la mitjana d’hores d’estudi setmanal
En el present apartat s’ofereix una
l’estudiant dedica a l’estudi fora de
estimació aproximada del nombre
l’aula una mitjana diària d’1,85 hores
d’hores setmanals que els estudiants
(1,7 segons les fitxes).
del qüestionari, significa que
dediquen a l’estudi fora de l’aula.
És interessant de destacar que, si
L’anàlisi ofereix la mitjana d’hores
comparem aquestes dades amb les
dedicades pels estudiants a cada
obtingudes a l’NSSE en aquest apartat,
titulació a partir de dues fonts: el
observem que hi ha diferències que
qüestionari i les fitxes de seguiment. El
porten a concloure que els estudiants
primer, amb una mostra de 65
de Periodisme de la UPF dediquen un
estudiants, ofereix més representativitat
volum de temps força semblant a
que la segona, en què els estudiants de
l’estudi que els estudiants americans.
mitjà i baix rendiment es troben
sobrerepresentats.
Concretament, de l’estudi NSSE se’n
desprèn que els estudiants de la
Però la necessitat de detall en posteriors
categoria Baccalaureate Colleges-Liberal
apartats ens fa optar, com a font
Arts, categoria que inclou els estudiants
principal, per les fitxes de seguiment,
de Periodisme, dediquen a l’estudi i a la
tot i les seves limitacions.
preparació de les assignatures una
mitjana de 15,62 hores setmanals. Per
1.1. Quin nombre d’hores es dedica a
tant, 2,62 hores més que els estudiants
l’estudi en període lectiu?
de Periodisme.
A banda d’anar a classe, els estudiants
de Periodisme estudien una mitjana de
13 hores setmanals al llarg del període
lectiu, segons les dades obtingudes en
el qüestionari.
A banda d’anar a classe, els
estudiants de Periodisme
estudien una mitjana de 13
hores setmanals al llarg del
període lectiu.
14
A. Evolució de les hores d’estudi durant les
40
set primeres setmanes
36
Tal com mostren les fitxes de seguiment,
32
a mesura que van avançant les setmanes
28
del trimestre, les hores de dedicació dels
24
estudiants també van augmentant. Per
20
interpretar degudament les dades que
16
apareixen als gràfics, cal recordar que,
12
donat que quan es va iniciar l’estudi el
8
trimestre feia tres setmanes que havia
4
començat, la setmana que al gràfic
0
1 setmana
consta com a 1 correspon a la setmana 4
3 setmana
2 setmana
del trimestre. Per tant, les setmanes
5 setmana
4 setmana
7 setmana
6 setmana
Mitjana d'hores d'estudi setmanals
analitzades van de la 4 a la 10 del
trimestre.
Mitjanes setmanals
d’hores d’estudi
Tanmateix, si observem el
comportament al llarg de les primeres
Mitjana setmana 1
10,81 h
setmanes de classe del trimestre, veiem
Mitjana setmana 2
9,13 h
Mitjana setmana 3
10,02 h
la setena setmana de classe (quarta en el
Mitjana setmana 4
13,05 h
gràfic) i fins a la desena (setena en el
Mitjana setmana 5
13,15 h
gràfic) és quan la mitjana augmenta de
Mitjana setmana 6
14,40 h
3,38 hores, i passa a oscil·lar entre les 12
Mitjana setmana 7
12,94 h
que la mitjana d’hores d’estudi és força
estable (al voltant de les 10). A partir de
i les 14 hores aproximadament, tot i que
Hores d’estudi setmanals
a la darrera setmana hi ha una lleugera
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
davallada.
NB: Cal recordar que la setmana 1 correspon a la
quarta del trimestre
B. Com es distribueixen les hores d’estudi
entre els dies de la setmana?
6
Respecte a quins dies de la setmana els
5
estudiants dediquen més hores a l’estudi,
es pot dir que són els caps de setmana
4
quan hi ha una major intensitat.
3
Concretament el dissabte presenta una
mitjana de 2,28 hores i el diumenge,
2
d’1,98.
1
Per contra, el dia de la setmana que els
0
estudiants tendeixen a estudiar menys és
dilluns
dimecres
dimarts
el dijous, amb una mitjana d’1,07 hores.
divendres
dijous
diumenge
dissabte
Mitjana d'hores d'estudi per dies de la setmana
15
Cal destacar el fet que si comparem
C. Com varien les hores d’estudi
aquestes dades amb les obtingudes de
a) En funció del rendiment acadèmic
l’NSSE veiem que només els estudiants
En aquesta variable es confirma el fet
de rendiment alt de Periodisme superen
que els estudiants de rendiment alt són,
la mitjana dels estudiants participants a
segons les dades obtingudes en les fitxes
l’NSSE, que recordem que presentaven
de seguiment, els que –amb diferència–
una mitjana d’hores de dedicació a
més hores estudien a la setmana: 17,05.
l’estudi de 15,62.
En canvi, els estudiants de rendiment
baix i mitjà estudien més o menys les
Pel que fa al comportament que
mateixes hores, 10,84 i 9,95
s’evidencia al gràfic, on hi ha més
respectivament. Per tant, la mitjana per
dispersió és en els estudiants de
als de rendiment baix encara supera
rendiment acadèmic alt; el màxim i el
lleugerament la dels de rendiment mitjà.
mínim estan força distanciats.
Mitjana d’hores
d’estudi setmanals
Desv.
tip.
En el cas dels de rendiment baix, per la
Rendiment baix
10,84 h
6,07
certa heterogeneïtat, s’observa que més
Rendiment mitjà
9,95 h
1,54
enllà que la mitjana sigui de 10,84, hi ha
Rendiment alt
17,05 h
12,12
més estudiants que estan concentrats per
Rendiment
acadèmic
seva banda, tot i que també mostren
sobre de la mitjana.
En tot, la dedicació dels estudiants de
Els que mostren un comportament més
rendiment alt és gairebé un 40%
diferenciat respecte els altres són els
superior, amb 17 hores setmanals.
estudiants de rendiment mitjà; hi ha
molta homogeneïtat en el
comportament i tots els estudiants estan
concentrats al voltant de la mitjana.
40
30
20
10
0
N=
5
5
Rendiment baix
3
Rendiment alt
Rendiment mitjà
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per rendiment acadèmic
16
Si tenim en compte el comportament
b) En funció del curs
que es dóna en els diferents cursos,
Quant a la relació entre la mitjana
observem que hi ha força diferències
d’hores de dedicació per cursos,
entre un i l’altre.
assenyalar que, segons indiquen les
Com mostra el gràfic, en els estudiants
fitxes de seguiment, la mitjana més alta
de primer hi ha més dispersió respecte
en les hores de dedicació a l’estudi
als de segon.
s’obté a primer curs, per sobre de segon.
En el cas dels estudiants de primer,
Aquesta diferencia es podria atribuir al
malgrat que la mitjana sigui de 13,11
fet que la mitjana de la càrrega lectiva és
hores, la majoria d’estudiants es troben
diferent a primer i a segon, o bé, a que a
concentrats per sobre d’aquesta mitjana.
segon alguns dels estudiants ja es troben
fent pràctiques o treballant.
Mitjana d’hores
d’estudi setmanals
Desv. tip
Primer
13,11 h
10,54
Segon
11,19 h
3,76
Curs
La mitjana d’hores de
dedicació a l’estudi és
més alta al primer curs.
A segon, el comportament dels
estudiants és molt més homogeni, tal
com ho evidencia la reduïda llargada de
la corresponent caixa.
60
50
40
30
20
10
0
N=
5
8
Primer
Segon
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per cursos
17
c) En funció del gènere
Pel que fa a la diferència d’hores de
dedicació a l’estudi entre els nois i les
noies, comprovem que, tal com mostren
les fitxes de seguiment, les noies
dediquen un temps superior a l’estudi,
amb una mitjana de 13,56 hores
setmanals, davant de la mitjana dels
nois, que es queda en 9,30 hores.
Caldria veure si aquest diferencial
correlaciona positivament amb els
resultats acadèmics.
Les noies dediquen més temps a
l’estudi que els nois. Caldria veure si
això correlaciona positivament amb
els resultats acadèmics.
40
36
32
28
24
20
16
12
8
4
0
Dona
Home
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per gènere
18
en període lectiu, són els estudiants de
1.2. Quina és la dedicació a l’estudi en
primer curs, tal i com es donava en
període d’exàmens?
període lectiu, els qui més ho fan:
Durant el període d’exàmens, tot i que
augmenten una mitjana d’1,87 hores
en tots dos cursos els estudiants
davant dels estudiants de segon, que
mostren un increment en la dedicació a
només ho fan una mitjana de 0,36.
l’estudi diari respecte del que és habitual
Mitjana d’estudi diari
(període d’exàmens)
Desv.
tip.
Mitjana d’estudi diari
(període lectiu)
Desv.
tip.
Variació
d’hores
Primer
3,74 h
1,9
1,87 h
1,51
+ 1,87 h
Segon
1,95 h
0,7
1,59 h
0,51
+ 0,36 h
Curs
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi en període d’exàmens i en període lectiu
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
l’estudi respecte al que és habitual en
A. Varien les hores d’estudi en període
període lectiu. Tant és així, que en
d’exàmens en funció del rendiment
període d’exàmens són els qui més hores
acadèmic?
estudien, per sobre dels de rendiment
Ja hem vist que tant a primer com a
acadèmic alt i mitjà.
segon curs, l’esforç de dedicació a
l’estudi augmenta –a primer fins i tot es
El diferencial d’esforç entre setmana
dobla– quan arriba l’època de preparar
ordinària i setmana de preparació
els exàmens. Òbviament, quan es té en
d’exàmens no és tan notable en el cas
compte la variable del rendiment
dels estudiants de rendiment acadèmic
acadèmic, el resultat s’ha de matisar.
alt, per bé que són els qui més temps hi
Són els estudiants de rendiment
dediquen durant el període lectiu.
acadèmic baix, amb diferència, els qui
més incrementen el temps de dedicació a
Mitjana d’estudi diari
(període d’exàmens)
Desv.
tip.
Mitjana d’estudi diari
(període lectiu)
Desv.
tip.
Variació
d’hores
Baix
3,04 h
1,78
1,55 h
0,87
+ 1,49 h
Mitjà
2,29 h
0,37
1,42 h
0,22
+ 0,87 h
Alt
2,56 h
2,55
2,40 h
1,72
+ 0,16 h
Rendiment
acadèmic
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi amb el rendiment acadèmic
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
19
1,1, pràcticament la mateixa que el
B. Concentració de l’estudi deu dies abans
d’un examen
segon dia abans (1,14).
En aquest apartat s’analitza el
En canvi, just el dia abans de l’examen
comportament de l’estudiant en relació
s’arriba a 2,2 hores d’estudi.
amb una assignatura, com s’ha preparat i
quant ha estudiat per a l’examen.
Finalment, afegir que el mateix dia de
Per fer-ho, s’han tingut en compte 74
l’examen s’estudia tant com cinc dies
exàmens de 15 assignatures.
abans.
L’augment més destacat
en les hores d’estudi diàries
es dóna just el dia abans
d’un examen.
Com era d’esperar, quan es produeix una
major concentració d’hores d’estudi
d’una determinada assignatura és just
quatre dies abans del corresponent
examen.
Fins als cinc dies abans de l’examen, la
Al gràfic es mostra l’evolució de la
mitjana d’hores d’estudi oscil·la entre
mitjana d’hores d’estudi diari al llarg
0,34 i 0,63, de manera que no arriba a
dels deu dies previs a la data d’un
una hora d’estudi dìari. El quart dia
examen.
abans de l’examen, la mitjana es posa a
5
4
3
2
1
0
9
EN
AM à
x
EX
L' e l 'e
E
D s d l'e x
n
IA
D aba de x
a
ns e
di ba e l'
1
d x
a
es ans l'e
di
2
a b de x
es ns 'e
di ba e l
d
3
a
es ns e x
di ba e l'
4
a
d
es ns e x
di ba e l'
5
d x
a
es ns 'e
di ba e l
d x
6
a
es ns 'e
di ba e l
d
7
a
l' e
es ns
di ba de
8
a
s
es an
di ab
es
di
10
20
A molta distància d’aquesta primera
2. Activitats i hàbits d’estudi
activitat en inversió de temps, s’hi
troben les activitats de fer exercicis
2.1. En període lectiu
pràctics i consultar i/o utilitzar Internet,
En aquest apartat s’ofereix una estimació
amb un 15,03% i un 12,7%
respecte a com acostumen a invertir les
respectivament.
hores que dediquen a l’estudi, els
estudiants de Periodisme. És a dir, quines
Seguidament, entre un 3 i un 4% del
accions realitzen fora de l’aula i quins
temps total d’estudi, l’estudiant es
hàbits presenten.
dedica a passar a net i/o fer resums o
esquemes dels apunts presos a classe o
En període lectiu, a l’activitat que més
d’algun llibre, i/o estudiar directament
temps dediquen els estudiants de
dels apunts que pren a classe.
Periodisme a l’hora d’estudiar i prepararse una assignatura és a la realització de
Fixem-nos que a la cerca de fonts
treballs de curs, segons indiquen les
bibliogràfiques únicament s’hi destina
dades de les fitxes de seguiment.
un 1,44% del temps total d’estudi.
Pràcticament la meitat del temps total
d’estudi setmanal (45,58%), el dediquen
a aquesta acció.
Quantitat de temps
dedicat
Activitats
Fer treballs de curs
45,58 %
Fer exercicis pràctics
15,03 %
Consultar i/o utilitzar Internet
12,70 %
Passar a net i/o fer resums o esquemes dels apunts de classe
4,26 %
Fer resums o esquemes d’alguna lectura i/o llibre
4,08 %
Estudiar directament dels apunts de classe
3,61 %
Estudiar directament d’alguna lectura i/o llibre
1,80 %
Consultar i/o utilitzar l’Aula Global
1,50 %
Cercar fonts bibliogràfiques
1,44 %
Veure pel·lícules o documentals
1,20 %
Altres
7,46 %
Activitats d’estudi que els estudiants declaren com a més freqüents
Quantitat de temps
dedicat
Activitats
Assistir a la tutoria d’algun professor
0,26 %
Visitar exposicions
0,46 %
Assistir a conferències o xerrades
0,61 %
Activitats d’estudi que els estudiants declaren com a menys freqüents
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
21
En l’altre extrem, destaca com a activitat
llegeixen i/o les treballen sovint o molt
menys freqüent, assistir a la tutoria
sovint un 67,2% dels estudiants.
d’algun professor, perquè a diferencia de
la resta que els estudiants declaren menys
I quan es tracta d’activitats optatives, els
freqüents, suposadament aquesta com a
estudiants que les fan sovint o molt
mínim, no hauria de sortir en aquesta
sovint són un 47,7%. Per tant, podríem
segona llista.
concloure que segons s’indica a les
enquestes els estudiants treballen més les
D’altra banda cal destacar que, segons les
lectures quan el docent les planteja com
enquestes, pràcticament la meitat dels
a obligatòries que no pas quan són
estudiants comenten que sovint o molt
voluntàries.
sovint preparen els exercicis i les lectures
demanades pel professor abans d’anar a
Quant a la manera de fer els exercicis i els
classe. Concretament ho fan un 43,5% a
treballs que han de lliurar, un 59,4% dels
les classes teòriques i un 44,5% dels
estudiants afirmen que mai o només
estudiants a les pràctiques.
algunes vegades integren informació de
diverses fonts i recursos a l’hora de fer un
Respecte a si té algun efecte que es tracti
treball, i un 72,3% tampoc té per costum
d’activitats obligatòries o voluntàries per
preparar dos o més esborranys abans de
fer-les, les dades indiquen que quan són
lliurar els treballs.
lectures prefixades pel professor les
Segons es desprèn de
les enquestes, la meitat
dels estudiants preparen els exercicis i lectures proposats pel professor abans d’anar a
classe.
Esquemes apunts
Estudi apunts
Esquemes llibres
Estudi llibres
Exercicis pràctics
Treball de curs
Consulta Internet
Consulta Aula Global
Fonts bibliogràf.
Tutories professors
Conferències
Exposicions
Pel·lícules
Altres
0
20
40
60
80
100
% d'hores d'estudi per activitats període lectiu
22
sovint parlen amb els professors sobre
A. Quin paper tenen les tutories
l’assignatura i els dubtes que tenen.
individualitzades?
I un 64,6% responen que mai o algunes
Com a activitat fora de l’aula cal tenir en
vegades en aquestes tutories parlen sobre
compte com es desenvolupa l’acció
els seus plans de futur.
tutorial. En aquest sentit cal destacar
que, pel que es demostra a les fitxes de
2.2. En període d’exàmens
seguiment, els estudiants destinen molt
A l’hora de preparar els exàmens, els
poc del seu temps d’estudi, gairebé gens,
estudiants no canvien les seves activitats
a anar a tutories individualitzades,
d’estudi, i segueixen dedicant força
concretament un 0,26% del total que
temps (37,56%) a l’elaboració de treballs
dediquen a l’estudi.
de curs. Aquesta dada es pot atribuir al
fet que algunes assignatures atorguen un
Els resultats obtinguts en les enquestes
valor superior al treball acadèmic de cara
segueixen aquesta tendència, si més no a
a l’avaluació final.
les classes teòriques, en les quals un
74,2% dels estudiants afirmen que mai o
Com era d’esperar, en aquesta època
algunes vegades han assistit a una
inverteixen bona part del temps també,
tutoria individualitzada amb els
un 31, 54%, a estudiar directament dels
professors. En canvi, el percentatge varia
apunts que prenen a classe.
significativament quan ens referim a les
classes pràctiques, en què un 71,4% dels
Altres activitats com fer resums o
estudiants manifesten que sovint o molt
esquemes de lectures, estudiar
sovint fan ús de les tutories individuals.
directament d’alguna lectura i/o llibre, i
fer exercicis pràctics obtenen
Quan assisteixen a les tutories
percentatges d’entre el 2 i el 3% del
individuals, només un 22,6% dels
temps total d’estudi.
estudiants responen que sovint o molt
A l’hora d’estudiar de cara als exàmens,
els estudiants dediquen poc temps a la
consulta d’Internet, de manera que així
Esquemes apunts
Estudi apunts
com durant el període lectiu en feien un
Esquemes llibres
ús alt, un 12,7% del temps d’estudi, en el
Estudi llibres
període d’exàmens la mitjana baixa a un
Exercicis pràctics
Treball de curs
2,83% del temps total d’estudi.
Consulta Internet
Consulta Aula Global
Fonts bibliogràf.
Igualment, per preparar-se per als
Tutories professors
exàmens, a la consulta de fonts
Conferències
bibliogràfiques segueixen dedicant-hi
Exposicions
Pel·lícules
poc temps, un 1,92% del temps total
Altres
0
20
40
60
80
d’estudi. En tot, aquest percentatge és un
100
xic superior al de les classes teòriques.
% d'hores d'estudi període d'exàmens
23
2.3. S’estudia en equip o individualment?
3. Quin ús es fa dels recursos
A casa o a la Universitat?
bibliogràfics i de la biblioteca?
Segons assenyalen les enquestes, podem
Pel que fa a si els estudiants acostumen
dir que l’estudi i el treball de l’estudiant
a utilitzar el servei de préstec de la
fora de l’aula, basat principalment en la
biblioteca, es pot dir que pràcticament
realització de treballs de curs i en
no en fan ús. Mentre que a primer curs,
l’estudi directe dels apunts de classe
més de la meitat dels estudiants
segons el que comentàvem en els
enquestats –un 62,9%– responen que
anteriors apartats, són fonamentalment
l’utilitzen només algunes vegades, a
processos autònoms que es duen a
segon curs, una xifra força alta
terme de manera totalment individual.
d’estudiants, el 42,9%, admeten no
Un 76,7% dels estudiants enquestats
treure mai llibres de la biblioteca.
responen que mai o únicament algunes
vegades estudien i/o treballen en grup.
Destaca el fet que a primer, només són
un 5,7% els estudiants que admeten
A l’NSSE, en canvi, tan sols un 5,5% mai
utilitzar amb molta freqüència el servei
estudien en grup i el 53,5% dels
de préstec.
estudiants treballen freqüentment amb
companys de classe fora de l’aula.
Respecte a si els estudiants de
Periodisme utilitzen la biblioteca com
Respecte al lloc on acostumen a fer-ho,
un espai per estudiar, els qui més
els estudiants de primer estudien
acostumen a fer-ho són els estudiants de
majoritàriament a casa (72,7%).
segon. Un 56% respon que hi estudia
molt sovint i només un 4% no hi va
mai.
En canvi a primer, els que hi van molt
sovint són el 8,3%. En aquest curs, la
majoria d’estudiants (41,7%) admeten
Un 76,7% dels estudiants
enquestats responen que
mai o únicament algunes
vegades estudien i/o
treballen en grup.
que només hi estudien alguna vegada.
24
En els quadres següents es mostren els
de la Biblioteca i si sobre la utilitza com
resultats obtinguts en les enquestes
a espai per estudiar.
davant les preguntes sobre si treu llibres
Treus llibres de la Biblioteca?
Primer
Segon
Mai
2,9%
42,9%
Algunes vegades
62,9%
35,7%
Sovint
28,6%
3,6%
Molt sovint
5,7%
17,9%
Primer
Segon
Mai
33,3%
4%
Algunes vegades
41,7%
24%
Sovint
16,7%
16%
Molt sovint
8,3%
56%
Estudies a la Biblioteca?
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
un 68,2% dels estudiants enquestats
4. Es fa ús dels recursos informàtics
confirmen que utilitzen habitualment
i d’Internet?
Internet per completar el seu treball i
La gran majoria dels estudiants utilitzen
estudi personal. I en canvi, aquells que
freqüentment les noves tecnologies com
no l’utilitzen mai, només constitueixen
a eina complementària o de suport per
el 3,2%.
al seu estudi.
Tanmateix, pel que fa a l’ús de
Recordem que, tal com s’indicava en
l’aplicació d’Internet del correu
l’apartat anterior, un 12,7% del temps
electrònic com a mitjà de comunicació
setmanal total dedicat a l’estudi, els
entre l’estudiant i el professor, un 44,6%
estudiants el dediquen a utilitzar
manifesta utilitzar-la sovint i/o molt
Internet per cercar i ampliar informació.
sovint; davant del 55,4%, que la
utilitzen algunes vegades i/o mai.
Complementant-ho amb les dades que
ens ofereixen les enquestes, tenim que
25
En relació amb l’ús que els estudiants fan
Tenint en compte que un 40,6% dels
de l’Aula Global per completar el seu
estudiants acostumen a integrar
estudi i treball personal, el percentatge
informació de diverses fonts i recursos
d’estudiants que ho fan servir sovint o
per fer els treballs i exercicis, i
molt sovint és d’un 25%, davant del
considerant que els índexs d’ús de la
75%, que no l’utilitzen mai o només
biblioteca són escassos, es pot arribar a la
algunes vegades.
conclusió que habitualment deuen
utilitzar Internet com a font d’informació
També cal destacar que a l’NSSE només el
per als seus treballs.
52% dels estudiants afirma utilitzar
freqüentment Internet com a suport per
al seu estudi, i que un 17,5% no l’utilitza
mai. Per tant, les taxes d’ús són superiors
en el cas de la UPF.
Internet
(correu
electrònic)
Internet
(estudi i treball
personal)
Aula
Global
Ordinador
15,4%
3,2%
25%
45,3%
Algunes vegades
40%
28,6%
50%
37,5%
Sovint
30%
31,7%
17,2%
12,5%
13,8%
36,5%
7,8%
4,7%
ÚS DE LES NOVES
TECNOLOGIES
Mai
Molt sovint
Mitjana de tots els cursos
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
Un 68,2% dels estudiants enquestats
confirmen que utilitzen habitualment
Internet per completar el seu treball i
estudi personal. Aquesta eina és utilitzada
com a font d’informació per a l’elaboració
dels seus treballs acadèmics.
26
3. Com s’ensenya?
Tot i que a força distància respecte
1. Què passa dins l’aula?
d’aquesta acció predominant, ocuparia el
segon lloc la realització d’exercicis,
En aquest apartat es presenta una visió
debats i/o seminaris, amb un 24,53% del
aproximada de quina és la metodologia
temps total de classe.
docent emprada a Periodisme, i en
conseqüència com aprenen els estudiants
A l’activitat que també s’hi dedica força
dins l’aula.
temps (tot i que el percentatge és força
reduït comparat amb les que hem definit
1.1. Les classes teòriques
fins ara), és la intervenció d’un expert o
L’acció docent principal que es posa en
conferenciant extern, amb un 5,93% del
pràctica a les classes teòriques de
temps total de classe.
Periodisme és la impartició de la lliçó per
part del professor i la presa d’apunts de
A la interacció directe entre professor i
l’estudiant.
estudiant, a partir de l’intercanvi de
preguntes s’hi inverteix un 3,76% del
En efecte, escoltar la lliçó del professor i
temps total de classe. I la mateixa
prendre apunts constitueix actualment el
quantitat de temps és dedicada a la
principal mètode a través del qual es
visualització de material audiovisual.
dóna l’intercanvi entre l’estudiant i el
professor a les classes teòriques d’aquesta
Val a dir que segons es mostra a les fitxes
titulació. Més de la meitat del temps total
de seguiment diari, a accions docents,
de classe, un 59,36% es destina a aquesta
com són les presentacions de treballs per
acció docent.
part dels estudiants i la realització
d’alguna prova de cara a l’avaluació final,
el temps que s’hi destina no arriba a l’1%
del temps total de classe.
Lliçó del professor
L’acció docent principal
que es posa en pràctica
a les classes teòriques
de Periodisme és la
impartició de la lliçó
per part del professor i
la presa d’apunts de
l’estudiant.
Exercicis
Presentacions
Preguntes
Audiovisuals
Intervenció exter.
Proves d'avaluació
Altres
0
20
40
60
80
100
% del temps real de classe per activitats
27
1.2. Les classes pràctiques
Lliçó del professor
En el desenvolupament de les classes
Exercicis
pràctiques, hi ha un canvi força
Presentacions
important de metodologia docent del
Preguntes
que era habitual a la classe teòrica. La
Audiovisuals
dinàmica principal a l’aula deixa de ser
l’explicació de la lliçó per part del
Intervenció exter.
professor i passa a ser la realització
Proves d'avaluació
d’exercicis, debats i/o seminaris. A
Altres
aquesta acció s’hi dedica un 75,6% del
0
temps total de classe.
20
40
60
80
100
% del temps real de classe pràctica per activitats
En canvi, l’explicació de la lliçó ocupa
un temps molt inferior respecte a les
classes teòriques: un 11,95%.
A les classes pràctiques,
l’activitat de fer exercicis i/
o debats passa a ser la primera acció quant a temps
de dedicació, en detriment
de la lliçó del professor.
Per tant, tot i que les dues accions
docents protagonistes segueixen sent les
mateixes que a la classe teòrica,
s’inverteix el volum de temps destinat.
D’altra banda, les activitats que
adquireixen més protagonisme respecte
al que era habitual a les classes teòriques
són: les activitats d’avaluació per a la
nota final i altres que l’estudiant inclou
El quadre mostra la comparació dels
en l’apartat “Altres” i que no són
percentatges de temps que es dediquen a
definides. La resta d’activitats
cada una de les accions, a les classes
disminueixen degut al gran augment del
teòriques i a les classes pràctiques de
percentatge dedicat als exercicis i als
Periodisme.
debats.
Classes teòriques
Classes pràctiques
Lliçó del professor
59,36%
11,95%
Exercicis
24,53%
75,60%
Presentacions de
treballs
0,94%
1,66%
Preguntes
3,80%
2,42%
Visualització de
material audiovisual
3,76%
1,58%
Intervenció d’algun
professor extern
5,93%
2,08%
Proves d’avaluació
0,64%
1,92%
Altres
1,01%
2,78%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
28
funciona com un automatisme de dictat.
2. Què fa l’estudiant?
Tot i que les diferències percentuals
entre els diferents cursos no són
2.1. Quan escolta la lliçó del professor i
significatives, si que cal destacar que el
pren apunts
que presenta un major percentatge de
classe magistral és primer, ja que el
Què fa en realitat l’estudiant quan diu
percentatge d’estudiants que diuen que
que escolta la lliçó i pren apunts? Del
mai escolten la lliçó del professor és del
total de temps invertit, no sempre pren
0%.
apunts i, alguns cops, es manifesta
La preeminència de la magistralitat com a metodologia
docent es manté fins i tot quan
s’arriba al darrer curs.
obertament distret. Així, com mostren
les fitxes de seguiment, un 52,2%
d’aquest temps pren apunts mentre
escolta la lliçó. Un 34,1% del temps,
escolta la lliçó però no pren apunts i, un
13,7% del temps, els estudiants es
desconcentren mentre s’està fent aquesta
Tanmateix, aquests percentatges varien
activitat.
en el cas de les classes pràctiques. En
aquest tipus de classes, el percentatge
Ho corrobora el resultat de les enquestes,
d’estudiants que responen que sovint o
segons les quals un 95% dels estudiants
molt sovint escolten la lliçó del professor
afirmen que a les classes teòriques,
i prenen apunts és del 39,7%, molt
sempre o gairebé sempre escolten la lliçó
inferior al de les classes teòriques.
i prenen apunts, davant d’un 1,7% que
Recordem que a les classes pràctiques, la
respon que mai ho fa.
major part del temps es dedica als debats
i als exercicis.
De fet, vist des d’un altre angle, es podria
dir que la major part del temps la classe
desconcentrat
13,7%
he pres apunts
52,2%
no he pres apunts
34,1%
29
Complementant-ho amb les dades de
2.2. Quan realitza exercicis, debats i/o
l’enquesta, el 18,5% dels estudiants
seminaris
enquestats responen que sovint o molt
sovint participen en la realització
Del percentatge de temps total que a
d’exercicis amb tot el grup classe, mentre
classe es destina a realitzar exercicis,
que a les classes pràctiques, ho fan el
debats i/o seminaris, un 41,9% del temps
27,7%.
els estudiants fan activitats amb grups
reduïts, un 37,7% fan exercicis que són
Pel que fa a la participació en posades en
individuals i un 15,5% del temps es fan
comú amb tot el grup classe, un 23,1%
exercicis amb tot el grup classe sencer.
dels estudiants responen que ho fan
Així ho indiquen les fitxes de seguiment
sovint o molt sovint a les classes
diari.
teòriques i un 20,7% a les pràctiques.
El percentatge de temps que els
estudiants estan desconcentrats mentre
es fan exercicis, debats i/o seminaris és
d’un 5%.
Desconcentrat
5,0%
Grup classe
15,5%
Exercici individual
37,7%
Grup reduït
41,9%
30
Si analitzem què es fa durant el temps
2.3. Quan es fan presentacions de treballs
dedicat a aquesta activitat, veiem que un
63,3% del temps els estudiants escolten
Tal com indiquen les fitxes de seguiment,
la presentació d’un company, un 25,3%
es pot dir que a classe, a aquesta activitat
és l’estudiant qui presenta, i un 11,3%
pràcticament no s’hi destina temps: tan
del temps l’estudiant manifesta un estat
sols un 0,95% del temps total de classe,
de desconcentració mentre a classe s’està
en el cas de les classes teòriques, i un
presentant algun treball.
1,66% a les classes pràctiques.
Desconcentrat
11,3%
Desconcentrat p.estu
15,7%
He presentat
25,3%
Preguntes professor
Desconcentrat p.prof
40,8%
15,2%
He escoltat
Preguntes estudiants
63,3%
28,3%
Presentacions
Preguntes
del temps l’estudiant es desconcentra
2.4. Quan es fan preguntes
quan són els seus companys qui fan
preguntes al professor, i un 15,2% del
Pel que mostren les fitxes de seguiment, a
temps els estudiants es desconcentren
l’intercanvi de preguntes entre professor i
quan és a l’inrevés, quan és el professor
estudiant, s’hi dedica un 3,76% del temps
qui els pregunta.
total de classe, en el cas de classes
teòriques, i un 2,42% en el cas de classes
D’altra banda, segons les dades del
pràctiques.
qüestionari, el 28,5% dels estudiants
responen que sovint o molt sovint
D’aquest temps, un 28,3% és l’estudiant
pregunten al professor a les classes
qui fa preguntes al professor i un 40,8%
teòriques, percentatge un xic superior a
és el professor, al seu torn, qui pregunta
les classes pràctiques. Igualment, la
als estudiants.
freqüència amb que el professor pregunta
als estudiants també és força reduïda; un
Els percentatges de temps que l’estudiant
25,4% dels estudiants comenten que
està desconcentrat en aquest cas són
sovint o molt sovint el professor els
força elevats; així tenim que un 15,7%
pregunta a les classes teòriques.
31
En canvi, a les classes pràctiques, el
2.5. Quant de temps està l’estudiant
professor acostuma a demanar més
desconcentrat a classe?
l’opinió de l’estudiant, ja que un 57,1%
En les diferents activitats que
dels estudiants admeten que els
desenvolupa l’estudiant dins de l’aula,
pregunta amb freqüència.
també s’ha anat comptabilitzant quant
de temps perd l’atenció i es
A l’NSSE la freqüència amb què els
desconcentra.
estudiants pregunten a classe o
contribueixen a les discussions és molt
En aquest sentit, si tenim en compte el
elevada: els estudiants que no pregunten
temps total que els estudiants han estat
mai a classe representen només l’1%
desconcentrats respecte a la durada total
mentre que el 74,5% ho fan
de la classe, podem dir que una mitjana
habitualment.
del 8,3% del temps total de classe
l’estudiant es troba desconcentrat del
que s’està fent.
Els estudiants que passen més temps desconcentrats durant la classe són els de rendiment
acadèmic baix.
% desconcentrat
8,3%
% concentrat
91,7%
D’altra banda, és interessant comprovar
acadèmic, veiem que són els estudiants
que si considerem els percentatges de
de rendiment acadèmic baix els qui més
temps que els estudiants estan
temps passen desconcentrats a classe, i
desconcentrats en funció del rendiment
els que menys, els de rendiment alt.
Rendiment acadèmic
Mitjana
Desviació
típica
Rendiment baix
10,65 %
7,55
Rendiment mitjà
8,02 %
2,96
Rendiment alt
4,78 %
4,19
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
32
Respecte a quina és l’activitat durant la
lliçó. En l’altre extrem destaca que quan
qual l’estudiant es mostra més temps
es mostren més atents és mentre estan
desconcentrat mentre s’està duent a
actius, és a dir, mentre estan realitzant
terme a classe, veiem que és en el
exercicis, individuals o bé grupals.
moment que es fan preguntes i, en segon
lloc, mentre el professor està explicant la
Activitat
Mitjana
Lliçó del professor
13,7%
Exercicis
5%
Preguntes: L’estudiant fa preguntes al
professor
15,7%
Preguntes: El professor fa preguntes als
estudiants
15,2%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
Els estudiants es desconcentren més a
classe quan es fan preguntes. En canvi,
quan més atents estan és mentre realitzen exercicis, debats i/o seminaris.
33
4. Valoració del pas per la Universitat
teories més importants d’una
1. Quines habilitats i competències
assignatura. Concretament un 56,3%
creu l’estudiant que desenvolupa al
dels estudiants creuen que sovint o molt
llarg dels estudis?
sovint les assignatures cursades han
fomentat aquesta habilitat.
La informació d’aquest apartat ha estat
extreta únicament de les enquestes
L’habilitat següent que apareix, amb un
passades als estudiants. D’acord amb les
54,7%, és la d’examinar casos particulars
dades obtingudes per aquesta font, cal
presentats pel professor; seguida de
dir que una de les habilitats que més
l’organització de la informació per
creuen desenvolupar els estudiants al
relacionar-la amb altres continguts, amb
llarg de tots els cursos és la d’aplicar
un 50%. En canvi, l’habilitat que creuen
continguts que aprenen a situacions de
desenvolupar menys és la de memoritzar
la vida professional i real. Un 71,5% dels
continguts.
estudiants de Periodisme destaquen que
les diferents assignatures que han cursat
A continuació es mostren els
al llarg de l’any han fomentat aquesta
percentatges que els estudiants
habilitat.
consideren que “sovint” o “molt sovint”
han assolit les habilitats i les
Pel que fa a la segona habilitat que més
competències assenyalades, al llarg dels
estudiants asseguren haver adquirit, és la
seus estudis, en un rànquing que va de
de sintetitzar la informació per tal
més a menys.
d’aprendre els conceptes, els fets o les
Habilitat
Sovint/ Molt sovint
Aplicar els continguts que aprenen a situacions de la
vida professional i real
71,5%
Sintetitzar informació de manera que aprenguin els
conceptes, els fets o les teories més importants i fonamentals d’una matèria o assignatura
56,3%
Examinar casos particulars, presentats pel professor, i
que aprofundeixi en tots els seus components, conseqüències, implicacions
54,7%
Organitzar la informació per després relacionar-la amb
altres continguts de la mateixa assignatura o d’altres
50%
Fer judicis personals de valor sobre els continguts i
treure’n les pròpies conclusions
46,9%
Analitzar els elements bàsics que constitueixen una
teoria, una idea, una experiència o el treball d’un autor
44,5%
Memoritzar conceptes, noms, teories i mètodes, de
manera que després els sàpiga dir de la millor manera
possible
38,1%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes dels qüestionaris)
35
Seguidament, la competència que els
2. Com valora el seu pas per la
estudiants creuen que més servei els
Universitat i com creu que l’ajudarà
faran en la seva carrera professional és la
de cara al seu futur professional?
d’adquirir una bona educació i un
bagatge cultural, a poca diferència de la
Aquest apartat es divideix en dos blocs
d’escriure d’una manera correcta i
diferenciats. El primer fa referència al
efectiva. Concretament un 71% i un
grau d’utilitat potencial que els
70% dels estudiants respectivament.
estudiants atorguen a les principals
competències adquirides a la Universitat
En l’altre extrem destaca que una de les
de cara al seu futur professional. El segon
competències que els estudiants menys
bloc s’aproxima al nivell de participació
valoren de cara al seu futur professional
dels estudiants en les diferents activitats
és la d’adquirir competències personals
que es desenvolupen a la Universitat,
per viure en un entorn multicultural.
fora de l’aula.
En el quadre següent observem els
Els estudiants consideren que a la
percentatges obtinguts en les respostes
Universitat hi desenvolupen habilitats
“Sovint” o “Molt sovint” respecte a un
professionals que els han de permetre
conjunt de competències i habilitats en
aconseguir una feina vinculada als seus
la pregunta: “Penso que el meu pas per
estudis. Així, el 77,4% dels estudiants
la Universitat com a estudiant
afirmen que sovint o molt sovint el seu
m’ajudarà, pel que fa al meu futur
pas per la Universitat els ajudarà en
professional, a...”:
aquest sentit.
Sovint/ Molt sovint
COMPETÈNCIES
Tenir les habilitats necessàries per aconseguir i desenvolupar una feina vinculada amb els meus estudis
77,4%
Adquirir una bona educació i un bon bagatge cultural en
general
71%
Escriure d’una manera correcta i efectiva
70%
Analitzar i solucionar d’una manera efectiva els problemes
que se’m presentin
Parlar d’una manera clara i entenedora
67,8%
64,5%
Utilitzar les noves tecnologies d’una manera efectiva
61,9%
Parlar d’una manera clara i entenedora
64,5%
Pensar d’una manera crítica, analítica i reflexiva
61,3%
Treballar en equip amb d’altres companys
58,1%
Aprendre de manera autònoma, per mi mateix
54,1%
Desenvolupar i consolidar el meu codi ètic i de valors
50,8%
Comportar-me com un ciutadà democràtic, compromès i
respectuós amb la comunitat en la qual visc
49,2%
Adquirir competències personals per viure en un entorn
multicultural
39,3%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes dels qüestionaris)
36
2.1. Altres qüestions relatives a la vida
universitària en general
El 59,7% dels estudiants afirmen no
participar mai o només algunes vegades
en altres activitats universitàries que no
siguin les classes amb professors i
L’habilitat que més estudiants
creuen que han adquirit al
llarg de les assignatures que
han cursat, és la d’aplicar els
continguts que aprenen a situacions de la vida professional i real.
companys. Però malgrat que aquesta
participació és força escassa, cal tenir
presents altres tipus d’activitats dins la
Universitat de caire informal.
Per exemple, el 53,2% d’estudiants
discuteixen freqüentment amb els seus
companys al voltant de qüestions que
sorgeixen a classe, quan estan fora de
Una de les competències que
els estudiants creuen que més
servei els farà en el seu futur
professional és la d’adquirir
una bona educació i un bon
bagatge cultural en general.
l’aula. A l’NSSE el percentatge és
superior, un 69,5%.
Un 60,9% dels estudiants afirmen que
sovint o molt sovint mantenen xerrades
serioses amb companys que tenen idees
personals diferents. Un 36,5% dels
estudiants solen ajudar a altres
companys fora de l’aula quan tenen
problemes amb alguna assignatura.
37
5. Conclusions
les classes teòriques i un 44,5% dels
1. Caracterització del model
estudiants a les pràctiques.
d’aprenentatge de l’estudiant de
Periodisme de la UPF
Període d’exàmens
1.1. Quant i com estudien fora de l’aula els
Com era d’esperar, quan es produeix una
estudiants?
major concentració d’hores d’estudi
d’una determinada assignatura és just
Període lectiu
quatre dies abans del corresponent
A banda d’anar a classe, els estudiants de
examen.
Periodisme estudien una mitjana de 13
hores setmanals al llarg del període
Fins als cinc dies abans de l’examen, la
lectiu, segons les dades obtingudes en el
mitjana d’hores d’estudi oscil·la entre
qüestionari. Això significa que
0,34 i 0,63, de manera que no arriba a
l’estudiant dedica a l’estudi fora de l’aula
una hora d’estudi dìari. El quart dia
una mitjana diària d’1,85 hores (1,7
abans de l’examen, la mitjana es posa a
segons les fitxes).
1,1, pràcticament la mateixa que el
segon dia abans (1,14). En canvi, just el
En període lectiu, a l’activitat que més
dia abans de l’examen s’arriba a 2,2
temps dediquen els estudiants de
hores d’estudi. Finalment, afegir que el
Periodisme a l’hora d’estudiar i preparar-
mateix dia de l’examen s’estudia tant
se una assignatura és a la realització de
com cinc dies abans.
treballs de curs, segons indiquen les
dades de les fitxes de seguiment.
A l’hora de preparar els exàmens, els
Pràcticament la meitat del temps total
estudiants no canvien les seves activitats
d’estudi setmanal (45,58%), el dediquen
d’estudi, i segueixen dedicant força
a aquesta acció.
temps (37,56%) a l’elaboració de treballs
A molta distància d’aquesta primera
de curs. Aquesta dada es pot atribuir al
activitat en inversió de temps, s’hi
fet que algunes assignatures atorguen un
troben les activitats de fer exercicis
valor superior al treball acadèmic de cara
pràctics i consultar i/o utilitzar Internet,
a l’avaluació final.
amb un 15,03% i un 12,7%
respectivament.
D’altra banda cal destacar que, segons les
enquestes, pràcticament la meitat dels
estudiants comenten que sovint o molt
sovint preparen els exercicis i les lectures
demanades pel professor abans d’anar a
classe. Concretament ho fan un 43,5% a
39
Com era d’esperar, en aquesta època
Pel que fa a l’Aula Global un 75% dels
inverteixen bona part del temps també,
estudiants responen utilitzar-la algunes
un 31, 54%, a estudiar directament dels
vegades.
apunts que prenen a classe.
Els estudiants destinen molt poc del seu
Igualment, per preparar-se per als
temps d’estudi, gairebé cap, a anar a
exàmens, a la consulta de fonts
tutories individualitzades, concretament
bibliogràfiques segueixen dedicant-hi
un 0,26% del temps total que dediquen
poc temps, un 1,92% del temps total
a l’estudi. Els resultats obtinguts en les
d’estudi. En tot, aquest percentatge és un
enquestes segueixen aquesta tendència a
xic superior al de les classes teòriques.
les classes teòriques, en les quals un
74,2% dels estudiants afirmen que mai o
Tant en període lectiu com en període
algunes vegades han assistit a una
d’exàmens, l’estudi i treball de
tutoria individualitzada amb els
l’estudiant fora de l’aula, basat
professors. En canvi, el percentatge varia
principalment en la realització de
significativament quan ens referim a les
treballs de curs i en l’estudi directe dels
classes pràctiques, en què un 71,4% dels
apunts de classe, són fonamentalment
estudiants manifesten que sovint o molt
processos autònoms que es duen a terme
sovint fan ús de les tutories individuals.
de manera totalment individual. Un
76,7% dels estudiants enquestats
responen que mai o únicament algunes
vegades estudien i/o treballen en grup.
Pel que fa a si els estudiants acostumen a
utilitzar el servei de préstec de la
biblioteca, es pot dir que pràcticament
no en fan ús. Mentre que a primer curs,
més de la meitat dels estudiants
enquestats –un 62,9%– responen que
l’utilitzen només algunes vegades, a
segon curs, una xifra força alta
d’estudiants, el 42,9%, admeten no
treure mai llibres de la biblioteca.
1.2. Quant i com aprenen dins de l’aula els
Respecte a si els estudiants de Periodisme
estudiants?
utilitzen la biblioteca com un espai per
estudiar, els qui més acostumen a fer-ho
són els estudiants de segon. Un 56%
L’activitat principal que fan els
respon que hi estudia molt sovint i
estudiants de Periodisme dins de l’aula
només un 4% no hi va mai.
és escoltar la lliçó del professor i prendre
Els estudiants de primer estudien
apunts o escoltar la lliçó simplement
majoritàriament a casa (72,7%).
(sense prendre apunts).
40
Ho corrobora el resultat de les enquestes,
L’interès d’aquesta comparació rau a
segons les quals un 95% dels estudiants
situar com a referent del comportament
afirmen que a les classes teòriques,
d’un estudiant sota el paradigma del
sempre o gairebé sempre escolten la lliçó
crèdit ECTS el d’un estudiant nord-
i prenen apunts, davant d’un 1,7% que
americà. Si es compara llavors, seguint la
respon que mai ho fa.
taula, el comportament dels estudiants
de la UPF, queda clar que alguns dels
Quan fan exercicis, debats i/o seminaris,
aspectes en els quals els estudiants nord-
un 41,9% del temps, els fan amb grups
americans mostren una certa superioritat
reduïts. Un 37,7% del temps fan
és en la interacció personal entre
exercicis individuals i un 15,5% del
estudiants i professor, que és sovintejada
temps els fan amb tot el grup classe.
allí i pràcticament inexistent aquí, cosa
que es fa molt evident tant en la
Mentre es fan presentacions de treballs,
dinàmica de la classe a l’aula com en la
un 63,3% del temps els estudiants
tutorització personal. També és molt
escolten la presentació d’un company;
important el treball i l’estudi en equip,
un 25,3% del temps és l’estudiant qui
que contrasta fortament amb la pràctica
presenta i un 11,3% del temps
més individualista i aïllada dels
l’estudiant es desconcentra mentre s’està
estudiants a la UPF.
fent una presentació.
El volum mitjà d’hores
d’estudi d’un estudiant de
Periodisme a la UPF és
semblant als estudiants
nord-americans.
Gairebé la meitat del temps destinat a fer
preguntes (40,8%) és el professor qui
pregunta als estudiants i un 28,3% són
els estudiants qui pregunten.
L’activitat en la qual passen més temps
desconcentrats els estudiants és quan es
fan preguntes entre ells i el professor,
En canvi, la utilització de les noves
amb un 15,7%. I l’activitat en la qual es
tecnologies és un aspecte en el qual cal
concentren més és mentre fan exercicis,
reconèixer també la situació
siguin individuals o en grup.
d’avantguarda de la UPF respecte d’altres
universitats del país.
Addicionalment el quadre adjunt
presenta les principals diferències entre
Finalment, convé destacar que el volum
el comportament dels estudiants de
d’hores d’estudi mitjà d’un estudiant de
Periodisme de la UPF i el predominant
Periodisme a la UPF és semblant al dels
als Estats Units en àmbits acadèmics
estudiants nord-americans.
equivalents.
41
NSSE
UPF (Periodisme)
Els estudiants de l’NSSE dediquen una mitjana de
15,62 hores setmanals a l’estudi i preparació de les
assignatures.
Els estudiants de Periodisme dediquen una mitjana
d’estudi fora de l’aula de 13 hores setmanals al
llarg del període lectiu.
Més de la meitat dels estudiants estudien habitualment amb companys fora de l’aula per preparar els
treballs de classe. Concretament un 53,5%.
Els estudiants de Periodisme estudien habitualment de forma autònoma. Un 23,4% treballen en
grup habitualment.
A classe, els estudiants fan moltes preguntes i participen activament en els debats i les discussions
que s’hi generen. El 74,5% dels estudiants fan preguntes a classe habitualment, percentatge que ha
augmentat fins al 80% en el darrer curs.
El percentatge d’estudiants que fan preguntes a
classe és del 21,5% a les classes teòriques i del
34% a les pràctiques.
El 46,5% dels estudiants fan presentacions a classe freqüentment. En el darrer curs dels estudis, la
freqüència s’incrementa fins a un 63% dels estudiants, mentre que aquells que mai realitzen aquesta
activitat a classe l’últim curs representen tan sols
un 2%.
A classe, un 15,7% dels estudiants afirmen fer presentacions de treballs acadèmics sovint o molt
sovint. I en canvi un 40,6% comenten no fer-ne
mai. A les classes pràctiques, un 30,6%
d’estudiants afirmen fer-ne sovint o molt sovint i un
40,6% no en fan mai..
La meitat dels estudiants utilitzen freqüentment
Internet per completar el seu estudi personal i els
seus treballs. Això no obstant, un 17,5% assegura
que no l’utilitza mai amb aquesta finalitat.
Els estudiants fan un ús força elevat de les noves
tecnologies. Un 68,2% afirma utilitzar Internet sovint o molt sovint per completar el seu treball i estudi personal. Només un 3,2% no l’utilitza mai. Un
percentatge molt inferior al de l’NSSE.
Els estudiants discuteixen molt fora de l’aula sobre
idees sorgides a classe, ja que el 69,5% ho fa habitualment.
El percentatge d’estudiants que freqüentment discuteix amb els companys sobre les idees que sorgeixen a classe és d’un 52,3%.
El 60,5% dels estudiants habitualment comenten
amb els professors els treballs i materials acadèmics. D’una altra banda, els estudiants de l’últim
curs dels estudis parlen més amb el seu tutor sobre els seus plans de futur professionals.
Un 48,6% dels estudiants de Periodisme de la UPF
afirma anar sovint o molt sovint a tutories individualitzades. A les tutories pràcticament no parlen sobre el seu futur professional. Aquesta és una tendència general en tots dos cursos. D’altra banda,el
temps que hi destinen en comparació amb d’altres
activitats fora de l’aula, és molt baix.
42
2. Caracterització del model docent
professor i passa a ser la realització
als estudis de Periodisme de la UPF
d’exercicis, debats i/o seminaris. A
A les classes teòriques de Periodisme,
temps total de classe.
aquesta acció s’hi dedica un 75,6% del
l’acció docent principal que es posa en
pràctica és la impartició de la lliçó per
En canvi, l’explicació de la lliçó ocupa
part del professor i la presa d’apunts de
un temps molt inferior respecte a les
l’estudiant.
classes teòriques: un 11,95%.
Per tant, tot i que les dues accions
En efecte, escoltar la lliçó del professor i
docents protagonistes segueixen sent les
prendre apunts constitueix actualment
mateixes que a la classe teòrica,
el principal mètode a través del qual es
s’inverteix el volum de temps destinat.
dóna l’intercanvi entre l’estudiant i el
professor a les classes teòriques d’aquesta
D’altra banda, les activitats que
titulació. Concretament es dedica a
adquireixen més protagonisme respecte
aquesta acció un 59,36% del temps total
al que era habitual a les classes teòriques
de classe.
són: les activitats d’avaluació per a la
nota final i altres que l’estudiant inclou
Tot i que a força distància respecte
en l’apartat “Altres” i que no són
d’aquesta acció docent predominant,
definides. La resta d’activitats
ocuparia el segon lloc la realització
disminueixen degut al gran augment del
d’exercicis, debats i/o seminaris, amb un
percentatge dedicat als exercicis i als
24,53% del temps total de classe.
debats.
A l’activitat que també s’hi dedica força
temps (tot i que el percentatge és força
3. Què suposa per als estudiants el
reduït comparat amb les que hem definit
fins ara), és la intervenció d’un expert o
pas per la UPF
conferenciant extern, amb un 5,93% del
Una de les habilitats que més creuen
temps total de classe.
desenvolupar els estudiants al llarg de
tots els cursos és la d’aplicar els
A la interacció directe entre professor i
continguts que aprenen a situacions de
estudiant, a partir de l’intercanvi de
la vida professional i real. Així, un 71,5%
preguntes s’hi inverteix un 3,76% del
dels estudiants pensen que sovint o molt
temps total de classe. I la mateixa
sovint en els seus estudis han conreat
quantitat de temps és dedicada a la
aquesta habilitat.
visualització de material audiovisual.
La segona habilitat que els estudiants
En el desenvolupament de les classes
asseguren haver desenvolupat “Sovint” o
pràctiques, hi ha un canvi força
“Molt sovint” –amb un 56,3%– és la de
important de metodologia docent del
sintetitzar informació per tal d’aprendre
que era habitual a la classe teòrica. La
els conceptes, fets o teories més
dinàmica principal a l’aula deixa de ser
importants i fonamentals d’una matèria
l’explicació de la lliçó per part del
43
o assignatura. Cal destacar, d’altra
4. Valoració final: la distància
banda, que l’habilitat que creuen haver
respecte del mètode Bolonya
desenvolupat menys és la de memoritzar
conceptes per després dir-los de la millor
La voluntat d’aquest estudi ha estat
manera possible.
elaborar un diagnòstic dels processos
d’ensenyament i d’aprenentatge de la
Una gran part dels estudiants de
titulació de Periodisme, prenent com a
Periodisme, un 77,4%, consideren que el
referència el model que inspira l’Espai
seu pas per la Universitat els ajuda a
Europeu d’Ensenyament Superior.
desenvolupar habilitats professionals
que els han de permetre aconseguir una
Després de l’anàlisi, queden molt clars
feina vinculada als seus estudis.
quatre aspectes:
El 59,7% dels estudiants afirmen no
• Caldrà fer per manera d’augmentar el
participar mai o només algunes vegades
volum d’hores de dedicació a l’estudi per
en altres activitats universitàries que no
part dels estudiants per acostar-se al que
siguin les classes amb professors i
serà típic un cop s’hagi tancat el procés
companys.
de convergència (entorn a les 40 hores
setmanals). I d’altra banda, continuen
Un 60,9% dels estudiants afirmen que
sent predominants les hores de lliçó
sovint o molt sovint mantenen xerrades
enlloc de les d’estudi personal.
serioses amb companys que tenen idees
personals diferents. Un 36,5% dels
• Pel que fa als mètodes predominants
estudiants solen ajudar a altres
d’ensenyament, s’evidencia que
companys fora de l’aula quan tenen
existeixen diferències entre les classes
problemes amb alguna assignatura.
teòriques i les classes pràctiques
d’aquesta titulació. En aquest sentit, les
classes teòriques emfasitzen, segurament
de manera excessiva, la magistralitat i
indueixen cap a un comportament
d’aprenentatge que, en essència, es
limita a la recopilació d’apunts i al seu
estudi. En canvi, a les classes pràctiques,
comparativament, augmenta el volum
de temps que es destina a accions
pràctiques, fet que és més apropiat per a
l’aprenentatge de competències.
44
d’aquesta titulació, el volum actual de
• Els nivells d’interacció entre estudiants
dedicació a l’estudi constitueix un
i professors, tant a l’aula (dinamisme de
indicador que la demanda de treball a
la classe i discussió) com fora (tutoria)
l’estudiant no és suficient tenint en
són molt baixos.
compte el que es requereix en el procés
de convergència.
• El recurs a la biblioteca, que és
indicatiu d’un comportament d’estudi
Per tant, la qüestió que caldrà entomar
orientat a la recerca, al contrast i a
adequadament és com l’aprenentatge de
l’ampliació, també és molt baix.
l’estudiant es reorienta cap a activitats
En tot, es pot concloure que caldrà una
més sintòniques amb els processos
revisió sistemàtica de les metodologies
d’adquisició de competències i com
docents, resituant el paper de la
aquestes activitats han de ser gestionades
magistralitat i traient més partit de les
pel docent i per l’estudiant per tal que el
interaccions, i que a la vegada permeti
volum de dedicació a l’estudi sigui
orientar adequadament el treball
l’adequat. I això demana una redefinició
personal de l’estudiant. En el cas
important de les metodologies docents.
45