La metodologia docent i el crèdit
ECTS als estudis de Biologia
La metodologia docent i el crèdit ECTS als estudis de
Biologia
Un diagnòstic de la metodologia docent a partir de les
percepcions dels estudiants
7
ANÀLISI DELS ESTUDIS DE BIOLOGIA
Setembre del 2005
Direcció: Francesc Pedró.
Elaboració tècnica i redacció: Teresa Lloret, Ricard Benito, Francisco Esteban i
Francesc Ponsa.
Aquest informe el podeu trobar en format electrònic a la pàgina web del PQE:
http://www.upf.edu/intranet/pqe
3
Índex
1. Objectius i característiques de l’estudi
pàg. 9
2. Com s’estudia
pàg. 13
3. Com s’ensenya
pàg. 29
4. Valoració del pas per la Universitat
pàg. 39
5. Conclusions
pàg. 43
5
Presentació
L’informe que teniu a les mans és una primera aproximació al diagnòstic sobre la
metodologia docent que forma part del pla de treball del Programa per la Qualitat Educativa
(PQE) en relació amb la seva línia de treball Horitzó Bolonya. Es tracta de recollir evidències
que ens permetin avaluar quina és la metodologia docent predominant a la nostra
Universitat i a cadascuna de les diferents titulacions, tant des de la perspectiva docent com
des de la perspectiva, més ignota fins ara, de l’estudiant. Les preguntes a fer-nos són moltes,
però segurament la més important és: quina és la distància que ens separa de la metodologia
docent preconitzada pel model inspirat en el crèdit europeu? Què fan els estudiants quan
diuen que estudien o quantes hores ho fan, constitueixen interrogants que, potser
inexplicablement, han romàs sense resposta fins ara i que aquí es comencen a contestar.
L’estudi és el resultat d’un treball intens dut a terme per Francisco Esteban, fins al juliol del
2003, i continuat després amb tant o més ímpetu i dedicació per Ricard Benito i, després, per
Teresa Lloret, amb l’assistència de Francesc Ponsa. I seria injustificable no agrair-los a tots
quatre el volum i la qualitat de la feina feta, amb el suport i les aportacions de la resta de
persones que treballen en els diferents projectes del PQE. També seria inapropiat no
reconèixer la col·laboració rebuda en tot moment tant del deganat com de la secretaria dels
estudis.
Aquest és un nou lliurament d’una sèrie que ofereix els resultats de les diferents titulacions
al voltant de la dedicació a l’estudi diària dels estudiants, amb vista a fer un càlcul precís de
les equivalències de l’actual càrrega lectiva en crèdits ECTS. Esperem, doncs, que amb aquest
estudi que enceta una línia de treball que sens dubte s’estendrà ben aviat a d’altres
universitats del país, es pugui contribuir al debat intern que tant el conjunt de la UPF com
cadascun dels estudis han de fer en relació amb les incògnites i les oportunitats de renovació
que ofereix l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
Francesc Pedró
Director acadèmic del PQE
7
1. Objectius i característiques de l’estudi
En aquest document es presenten les
L’estudi NSSE
conclusions d’un estudi dut a terme a la
Durant l’informe es fan nombroses referències
a l’estudi National Survey of Student Engagement (NSSE), que es realitza anualment a diferents colleges i universitats dels EUA, sota la
coordinació de la Universitat d’Indiana, amb
l’objectiu de comparar alguns dels resultats
obtinguts en apartats similars d’ambdós qüestionaris. En concret, es fa referència a les dades de l’Informe Anual de l’any 2002 i, en
particular, les referents a la categoria Baccalaureate Colleges-General, per considerar-la la
més apropiada com a criteri de comparació.
titulació de Biologia de la Universitat
Pompeu Fabra (UPF), en relació amb els
processos d’ensenyament i aprenentatge, la
docència dels professors, l’estudi personal
dels estudiants i la seva vida universitària en
general.
En definitiva i, d’acord amb la visió dels
estudiants, quina és la metodologia docent
emprada a la UPF? Evoluciona curs rere
curs? Quantes hores estudien, a banda
d’anar a classe, els estudiants? Utilitzen
Internet per estudiar? Consulten llibres?
Estan lluny o a prop de tenir les estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
La raó que justifica aquesta comparació és
l’assumpció que el comportament dels estudiants nord-americans, pel que fa als processos
d’ensenyament i d’aprenentatge, exemplifica
el comportament desitjable en el marc de
l’EEES, si més no en absència d’estudis equivalents en països europeus més avançats en el
procés de convergència europea en ensenyament superior.
Aquest estudi forma part d’una investigació
més extensa que s’emmarca dins el projecte
Horitzó Bolonya, que està duent a terme el
Programa per la Qualitat Educativa (PQE) i
que té com a objectiu el diagnòstic dels
processos d’ensenyament i aprenentatge
actuals, a les diferents titulacions i cursos,
com a punt de partida per facilitar la
transició cap a un model docent més en
sintonia amb els requeriments pedagògics
de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior
(EEES) i, en particular, del crèdit ECTS.
Es pot obtenir aquest estudi a http://www.iub.edu/~nsse
Quina és la metodologia docent emprada a la UPF? Evoluciona curs rere curs? Quantes hores estudien, a banda d’anar
a classe, els estudiants? Utilitzen Internet per aprendre?
Consulten llibres? Estan lluny o a prop de tenir estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
9
Es tracta de fer un diagnòstic de la me-
2. Fitxes de seguiment
todologia docent i de la relativa distància que caldrà recórrer a la UPF per tal
Les fitxes de seguiment diari de l’activitat
de posar en pràctica els principis inspi-
de l’estudiant van ser emplenades pels
radors del Conveni de Bolonya.
estudiants al llarg del segon trimestre del
curs acadèmic 2003-2004: del 26 de gener
Metodologia
al 3 d’abril. El trimestre feia tres setmanes
que havia començat. Per tant, hi ha tres
Les dades s’han obtingut bàsicament a
setmanes del trimestre de les quals no
través de dues fonts: un qüestionari i unes
tenim informació, de manera que a l’hora
fitxes de seguiment que registren
d’arribar a unes conclusions, se n’ha fet
l’activitat diària que duen a terme alguns
una extrapolació.
estudiants al llarg del trimestre.
En total, l’estudi comprèn set setmanes de
1. Qüestionari
període lectiu i tres setmanes de període
El qüestionari va ser emplenat per
d’exàmens.
estudiants de primer, segon, tercer i quart
curs de la titulació de Biologia. La mostra
obtinguda en total és de 196 estudiants.
Per fer aquest seguiment es van
seleccionar els estudiants a partir de tres
variables: rendiment acadèmic, curs i
Les preguntes del qüestionari feien
estudi. Es van seleccionar inicialment 12
referència a diferents aspectes sobre
estudiants per cada curs de cada titulació,
l’experiència universitària dels estudiants.
dels quals quatre són de rendiment alt;
Constava de 65 preguntes que van
quatre, de rendiment mitjà, i quatre, de
respondre en hores lectives i
rendiment baix. Aquest criteri s’ha definit
voluntàriament. Totes les preguntes tenen
a partir de les notes d’accés a la universitat
quatre possibles respostes: mai, algunes
en el cas dels estudiants de primer curs i a
vegades, sovint i molt sovint, a excepció
partir de les notes mitjanes de l’expedient
de la darrera pregunta en què la resposta
acadèmic en la resta d’estudiants. La
s’estructura en intervals de temps.
categoria de rendiment alt correspon als
quatre estudiants amb la nota més alta de
cada curs; la categoria de rendiment baix,
als quatre estudiants amb la nota més
CURS
n
Primer
59
Segon
55
Tercer
46
Quart
36
Total
196
baixa, i la categoria de rendiment mitjà,
als quatre estudiants situats al voltant de
la mitjana del conjunt de notes dels
estudiants del curs corresponent.
Estudiants participants per curs al qüestionari
10
Però la mostra final obtinguda es
El contrast entre una font d’informació i
compon d’aquells estudiants de la
l’altra ha permès obtenir algunes dades
mostra inicial que voluntàriament van
rellevants en relació amb les preguntes
acabar completant l’estudi
que ens formulàvem inicialment.
adequadament. Concretament els que
apareixen al quadre.
BIOLOGIA
Curs
n
Rendiment acadèmic
Primer
9
3 RA; 4 RM; 2 RB
Segon
11
4 RA; 3 RM; 4 RB
Tercer
7
3 RA; 1 RM; 3 RB
Quart
10
4 RA; 3 RM; 3 RB
Total
37
14 RA; 11 RM; 12 RB
Els estudiants comptabilitzen i anoten el
temps dedicat a cadascuna de les activitats
d’estudi, tant dins de
l’aula durant el temps
de classe, com fora de
l’aula per treballar i
preparar-se
l’assignatura.
Estudiants participants per curs i rendiment acadèmic a les fitxes de seguiment
Aquests estudiants van emplenar
En alguns casos es presenten els
diàriament dues fitxes; una referent a les
resultats del qüestionari; en altres els
activitats que es realitzen dins de l’aula a
corresponents a les fitxes de seguiment, i
partir de la metodologia docent emprada
en ocasions també, els d’ambdues fonts.
pel professor, i una altra relativa a les
Es considera que quan cal fer referència a
accions que l’estudiant fa fora de l’aula
la dedicació mitjana dels estudiants és
en relació amb els seus hàbits d’estudi
més representatiu el valor que sorgeix
personals.
dels qüestionaris perquè van ser
respostos per la totalitat dels estudiants
L’estudiant comptabilitza i anota el
que eren a classe el dia que es va
temps destinat a cada una de les accions
administrar. En canvi, quan es tracta de
que ha realitzat, tant dins de l’aula
conèixer amb detall les variacions en la
durant el temps de classe, com fora de
dedicació a l’estudi que es donen per
l’aula per treballar i preparar-se
exemple segons el gènere, el rendiment
l’assignatura.
acadèmic o el dia de la setmana és
preferible utilitzar les dades de les fitxes
de seguiment.
11
Vista la disparitat dels valors entre els
obtinguts del qüestionari i els que
l’estudi (2n), els estudiants no assistien
regularment a la Universitat ni podien
complimentar les fitxes corresponents a
procedeixen de les fitxes, sembla
raonable pensar que quan se sol·licita a
un estudiant que faci un seguiment diari
de la seva activitat d’estudi, tot i que
sembli paradoxal, el més probable és que
el mateix requeriment es tradueixi en
una més gran dedicació. Per això, les
fitxes de seguiment ofereixen un bon
mecanisme per a l’anàlisi de les
variacions en la dedicació, però no tant
pel que fa al volum global de dedicació
del conjunt dels estudiants.
l’acció de dins de l’aula. Per aquest
motiu, aquest curs no va ser tingut en
compte en el conjunt de l’estudi.
(2) Degut al fet que els instruments de
recollida de les dades es van voler
homogenis per a totes les titulacions, un
cop analitzades les dades, ens sembla
possible que certs ítems poden haver
estat interpretats de forma no prevista
pels estudiants de Biologia, precisament
per algunes característiques pròpies
Finalment, convé considerar que atès
d’aquests estudis. Per tant al llarg del
que la mostra dels estudiants que van
text, en el moment que es requereixi,
participar no es va voler representativa
s’aniran fent els comentaris aclaratoris
del conjunt del curs, sinó només de la
pertinents que se’ns han facilitat des del
tipologia del rendiment, el càlcul de
deganat dels estudis.
mitjanes de dedicació a partir de les
fitxes de seguiment seria, de totes totes,
inapropiat.
Aquestes dades són presentades en
aquest informe agrupades per blocs
temàtics.
Observacions
(1) Tot i que els estudis de Biologia tenen
un cinquè curs, no va ser possible que
fos objecte d’estudi donat que en aquest
curs només en el primer trimestre hi ha
activitat acadèmica. Durant els dos
trimestres restants, els estudiants estan
desenvolupant activitats directament
professionals en empreses, centres
sanitaris o laboratoris de recerca. Per tant
en el trimestre en què es va realitzar
12
2. Com s’estudia?
Per cursos, on més estudiants responen
Perfil de l’estudiant de Biologia de
la UPF
que no treballen és a primer i a quart.
D’altra banda, a segon, el percentatge
Abans de descriure els hàbits d’estudi de
d’estudiants que realitzen treballs
l’estudiant de Biologia de la UPF, se’n
esporàdics és una mica més alt que a la
presenta el perfil del que participa a
resta de cursos.
l’estudi, d’aquesta titulació, respecte a
dos aspectes:
b) Mitjana d’assignatures que cursen
durant el trimestre que participen a
a) Situació laboral de l’estudiant
l’estudi
b) Mitjana d’assignatures que cursa
durant el trimestre que participa a
En aquest apartat, cal tenir en compte
l’estudi
que fins a quart curs totes les
assignatures són troncals i obligatòries,
d’aquí que a l’haver poc fracàs,
pràcticament tots els estudiants de cada
a) Situació laboral de l’estudiant
curs estan matriculats del mateix
nombre d’assignatures.
A Biologia, més de la meitat dels
estudiants, el 61%, no treballen mentre
estan cursant els estudis. Una altra part
Pràcticament tots els estudiants de
important d’estudiants, el 27%, el que
Biologia cursen de tres a quatre
fan és realitzar treballs esporàdics.
assignatures durant el trimestre que
participen a l’estudi. Únicament un
En canvi, en l’altre extrem, destaca que
8,2% dels estudiants en cursen cinc o sis,
els estudiants que treballen una jornada
igualment només hi ha un 1,5% dels
completa només constitueixen el 0,5%
estudiants que n’estiguin cursant una o
de la totalitat dels estudiants enquestats.
dues.
De la resta dels estudiants participants,
En l’altre extrem destaca que cap dels
un 9,7% acostumen a treballar els caps
estudiants enquestats tenen més de sis
de setmana i l’1,5% ho fan mitja
assignatures, ja que els percentatges
jornada.
obtinguts en l’opció “7 o 8” o “més de
9” són el 0%.
Primer
Segon
Tercer
Quart
Total
0,0%
0,0%
0,0%
2,8%
,5%
Mitja jornada
0,0%
1,8%
2,1%
2,8%
1,5%
Caps de setmana
10,5%
9,1%
12,8%
5,6%
9,7%
Treballs esporàdics
24,6%
34,5%
23,4%
25,0%
27,2%
No treballo
64,9%
54,5%
61,7%
63,9%
61,0%
Jornada completa
Situació laboral dels estudiants de Biologia
(Font: Elaboració pròpia segons les dades obtingudes del qüestionari)
13
Si analitzem aquestes xifres per cursos
El mateix passa amb els estudiants de
s’observa que entre els estudiants de
quart, en què un 97,2% també en fan
segon hi ha plena homogeneïtat en el
de tres a quatre.
nombre d’assignatures que cursen, ja
que tots en tenen tres o quatre.
El curs en el qual hi hauria més
diversitat és en el de primer, en què un
A tercer curs, també hi ha força
72,4% dels estudiants fan tres o quatre
coincidència entre els estudiants
assignatures i un 27,6% en cursen cinc
enquestats, ja que un 95,7% també en
o sis.
cursen tres o quatre.
Primer
Segon
Tercer
Quart
Total
1o2
0,0%
0,0%
4,3%
2,8%
1,5%
3o4
72,4%
100,0%
95,7%
97,2%
90,3%
5o6
27,6%
0,0%
0,0%
0,0%
8,2%
7o8
0,0%
0,0%
0,0%
0,0%
0,0%
Més de 9
0,0%
0,0%
0,0%
0,0%
0,0%
Mitjana d’assignatures cursades a Biologia
(Font: Elaboració pròpia segons les dades obtingudes del qüestionari)
1. Quin nombre d’hores dedica
Però la necessitat de detall en posteriors
l’estudiant a estudiar?
apartats ens fa optar, com a font
principal per les fitxes de seguiment.
En el present apartat s’ofereix una
estimació aproximada del nombre
d’hores setmanals que els estudiants
dediquen al treball i a l’estudi d’una
assignatura fora de l’aula.
1.1. Quin nombre d’hores d’estudi
dedica l’estudiant en període lectiu?
A banda d’anar a classe, segons
indiquen les dades procedents del
L’anàlisi ofereix la mitjana d’hores
qüestionari, els estudiants de Biologia
dedicades pels estudiants a cada
de la UPF estudien una mitjana de
titulació a partir de dues fonts: el
11,48 hores setmanals al llarg del
qüestionari i les fitxes de seguiment. La
període lectiu. Això significa una
primera, amb una mostra de 196
mitjana diària, comptant els caps de
estudiants, ofereix més representativitat
setmana, de 1,64 hores (2,55 hores
que la segona, en què la naturalesa del
segons les fitxes de seguiment).
mateix instrument duu a un registre de
l’activitat diària sobrevalorat. Per tant,
És interessant de destacar que, si
per calcular la mitjana de la dedicació a
comparem les dades procedents del
l’estudi, es té en compte les dades
qüestionari amb les obtingudes a l’NSSE
procedents del qüestionari.
en aquest apartat, observem que hi ha
14
diferències significatives que porten a
que la mitjana d’hores d’estudi de les
concloure que els estudiants de Biologia
primeres setmanes és força superior a
de la UPF dediquen un temps força
les posteriors.
semblant a l’estudi fora de l’aula, que
els estudiants americans.
Per interpretar degudament les dades
que apareixen als gràfics, cal recordar
Concretament, de l’estudi NSSE se’n
que, donat que quan es va iniciar
desprèn que els estudiants de la
l’estudi el trimestre feia tres setmanes
categoria Baccalaureate Colleges-
que havia començat, la setmana que al
General, categoria que inclou els
gràfic consta com a 1 correspon a la
estudiants de Biologia, dediquen a
setmana 4 del trimestre. Per tant, les
l’estudi i a la preparació de les
setmanes analitzades van de la 4 a la
assignatures una mitjana de 13,47
10.
hores setmanals. Per tant, poc més que
els estudiants de Biologia de la UPF.
El fet que a la setmana 5 (segona
setmana en el gràfic) les hores d’estudi
A. Evolució de les hores d’estudi durant
les set primeres setmanes
augmentin considerablement, pot ser
degut a que per aquest temps els
estudiants es troben realitzant
A mesura que van avançant les
avaluacions formatives en les diferents
setmanes del trimestre, les hores de
assignatures, la qual cosa pot generar
dedicació dels estudiants també van
augmentant, segons indiquen les fitxes
de seguiment. Tanmateix si observem
el comportament al llarg de les darreres
un augment en el temps de dedicació.
Veiem les dades concretes a la taula
següent.
setmanes de classe del trimestre, veiem
40
36
Mitjanes setmanals hores d’estudi
32
28
Mitjana setmana 1
16,23 h
Mitjana setmana 2
17,57 h
Mitjana setmana 3
13,93 h
Mitjana setmana 4
15,56 h
Mitjana setmana 5
18,91 h
Mitjana setmana 6
21,28 h
Mitjana setmana 7
21,70 h
24
20
16
12
8
4
0
1 setmana
3 setmana
2 setmana
5 setmana
4 setmana
7 setmana
6 setmana
Mitjana d'hores d'estudi setmanals
Hores d’estudi setmanals
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
NB: Cal recordar que la setmana 1 correspon a la quarta del trimestre
15
encara estudien una mica més: 2,93. Per
B. Com es distribueixen les hores d’estudi
entre els dies de la setmana?
contra, el dia de la setmana que els
estudiants estudien menys és el
Respecte a quins dies de la setmana els
divendres, amb una mitjana d’1,91.
estudiants dediquen més hores a l’estudi,
podem dir que són els caps de setmana
En tot, la mitjana es manté força regular
quan hi ha una major intensitat, tal com
entre el cap de setmana i la resta de dies,
mostren les fitxes de seguiment.
de dilluns a dijous.
Concretament el dissabte presenta una
mitjana de 2,73 hores i el diumenge
El dia de la setmana al que els estudiants dediquen més hores a l’estudi
és el diumenge.
6
5
4
3
2
1
0
dilluns
dimecres
dimarts
divendres
dijous
diumenge
dissabte
Mitjana d'hores d'estudi per dia a Biologia
16
Cal destacar el fet que, si comparem
C. Com varien les hores d’estudi de:
A) En funció del rendiment acadèmic
aquestes dades procedents de les fitxes
de seguiment amb les obtingudes de
Segons les fitxes de seguiment, en
l’NSSE, veiem que fins i tot els estudiants
aquesta variable es confirma el fet que
de rendiment acadèmic baix de la UPF
els estudiants de rendiment acadèmic alt
sobrepassen la mitjana general d’hores
són els que més hores estudien, mentre
d’estudi dels estudiants participants a
que els que menys ho fan són els de
l’NSSE, que recordem que era de 13,47
rendiment mitjà, tot i que cal dir que
hores setmanals de dedicació.
amb una diferència molt lleugera
respecte als de rendiment baix.
40
27
Els estudiants de rendiment acadèmic alt són
els que dediquen més
hores a l’estudi fora de
l’aula.
30
20
10
0
N=
12
11
14
Rendiment baix
Rendiment mitjà
Rendiment alt
Mitjana d'hores d'estudi per rendiment acadèmic
Concretament als estudis de Biologia, els
Segons ens mostra el diagrama de caixa
estudiants de rendiment baix estudien
hi ha una elevada dispersió en els tres
una mitjana de 15,28 hores setmanals.
casos, però es fa més pronunciada en el
Aquesta és sensiblement superior a la
rendiment mitjà. Podem veure, també,
mitjana dels estudiants de rendiment
que el diferencial d’esforç en els
mitjà (13,86 hores setmanals).
estudiants de rendiment alt no és gaire
acusat i que es concentra en la part alta,
Superior és la mitjana d’hores setmanals
al contrari que els dos altres casos.
dels estudiants de rendiment alt (20,95).
Rendiment acadèmic
Mitjana d’hores d’estudi
setmanals
Rendiment baix
15,28 h
Rendiment mitjà
13,86 h
Rendiment alt
20,95 h
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
17
correspondrien tant amb el curs en sí,
b) En funció del curs
sinó més aviat amb les matèries cursades.
En aquest sentit, el moment de la
Quant a la relació entre la mitjana
recollida de la informació va ser al segon
d’hores de dedicació per cursos,
trimestre i, precisament en el segon
assenyalar que segueix un ritme
trimestre, el curs més exigent és el tercer.
ascendent i que arriba al seu màxim al
Si la recollida d’informació s’hagués
tercer curs, mentre que en canvi a quart,
realitzat en un altre trimestre, els
experimenta una davallada notable.
resultats podrien haver variat.
Tanmateix, aquestes dades no es
Curs
Mitjana hores d’estudi
setmanals
Primer
14,21 h
Segon
17,46 h
Tercer
22,4 h
Quart
13,39 h
Hores d’estudi setmanals per cursos
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
Si ens fixem en el diagrama de caixa, hi
quart, tal com ho evidencia la llargada
veiem reflectida la progressió
de les corresponents caixes.
anteriorment esmentada. Els cursos que
mostren una major dispersió són tercer i
40
La relació entre mitjana d’hores d’estudi
i curs pateix una davallada considerable
a l’últim curs.
30
20
10
0
N=
9
11
7
10
Primer
Segon
Tercer
Quart
Mitjana d'hores d'estudi per curs
18
davant de la mitjana dels homes, que es
c) En funció del gènere
queda en 13,83. Caldria veure si aquest
Pel que fa a la diferència d’hores de
dedicació a l’estudi entre nois i noies,
comprovem que les noies dediquen un
temps superior a l’estudi, amb una
diferencial correlaciona positivament
amb els resultats acadèmics obtinguts
dels nois i de les noies.
mitjana de 18,67 hores setmanals,
40
36
32
28
24
20
16
12
8
4
0
Dona
Home
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per gènere
1.2. Quina és la dedicació a l’estudi en
període d’exàmens?
En aquest apartat cal destacar d’entrada
que en aquesta titulació, de manera
diferenciada, disposen d’un sistema
d’avaluació unificat i col·lectiu que fa
que no es necessitin tres setmanes per fer
els exàmens sinó només tres dies. D’aquí
que els estudiants tinguin pel cap baix
deu dies d’estudi intensiu. Així, també,
tal i com s’ha comentat anteriorment, a
la meitat del trimestre i en totes les
assignatures es fa una avaluació
Durant les setmanes no lectives, tots els
estudiants de tots els cursos mostren un
increment en la dedicació a l’estudi
diari, possiblement atribuït al fet que ja
no tenen classe i estan en un període
d’estudi per a preparar els exàmens.
Durant aquestes setmanes en què
s’aturen les classes, són els estudiants de
quart curs els que més incrementen les
hores d’estudi. Com es pot comprovar a
la taula següent, la diferència entre les
hores dedicades durant el període lectiu i
les tres setmanes del període d’exàmens
és força notable.
formativa.
19
En els cursos de primer, segon i tercer,
davallada en la mitjana d’hores d’estudi
sembla que se segueixi una evolució,
dedicades durant les set setmanes
augmenta el nombre d’hores estudiades
lectives. Així doncs, el diferencial
en el global de les set setmanes: però en
d’hores en l’època d’exàmens esdevé el
arribar a l’últim curs, hi ha una
més important.
Curs
Mitjana estudi diari
(període d’exàmens)
Mitjana estudi diari
(període lectiu)
Variació
d’hores
Primer
4,5 h
2,03 h
+ 2,47 h
Segon
5,65 h
2,49 h
+ 3,16 h
Tercer
6,49 h
3,62 h
+ 2,87 h
Quart
6,6 h
2,34 h
+ 4,26 h
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi en període d’exàmens i en període lectiu
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
A. Varien les hores d’estudi en període
d’exàmens en funció del rendiment
acadèmic?
Pràcticament no hi ha diferència entre el
nombre d’hores d’estudi que
incrementen els estudiants les setmanes
acadèmic. Tot i que tots augmenten
pràcticament el mateix nombre d’hores,
serien els estudiants de rendiment
acadèmic baix els qui comparativament,
mostren un diferencial d’hores més
accentuat entre una època i l’altra.
d’exàmens, en funció del rendiment
Rendiment
acadèmic
Mitjana d’ estudi diari
(període d’exàmens)
Mitjana d’estudi diari
(període lectiu)
Variació
d’hores
Baix
5,6 h
2,18 h
+ 3,42 h
Mitjà
5,58 h
2,4 h
+ 3,18 h
Alt
6,11 h
2,99 h
+ 3,12 h
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi amb el rendiment acadèmic
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
20
B. Concentració de l’estudi 10 dies abans
A la gràfica següent es reflecteix
d’un examen
l’evolució al llarg dels deu dies d’estudi
intensiu que tenen els estudiants al fer-
En aquest apartat s’analitza el
se els exàmens de forma conjunta i
comportament de l’estudiant en relació
concentrats en els tres últims dies del
amb una assignatura, com s’ha preparat i
calendari previst.
quant ha estudiat en els deu dies previs a
la data d’un examen. Per fer-ho, s’han
tingut en compte 133 exàmens de 18
assignatures.
7
6
5
4
3
2
1
0
EN
AM
EX
L'
E
D
ns
IA
D aba
a
ns
di ba
1
a
es ans
di
2
ab
es ns
di ba
3
a
es ans
di
4
ab
es ns
di ba
5
a
es ns
di ba
6
a
es ans
di
7
ab
es ns
di ba
8
a
s
es an
di ab
es
di
9
10
21
Finalment, a la cerca de fonts
2. Activitats i hàbits d’estudi
bibliogràfiques, les fitxes de seguiment
En aquest apartat s’ofereix una estimació
ens mostren que hi dediquen un 1,16%
respecte a com els estudiants de Biologia
del temps, percentatge molt inferior a la
acostumen a invertir les hores que
resta d’activitats. Això no obstant, cal
dediquen a l’estudi fora de l’aula. En
comentar que el fet de què es
aquest apartat es presenten
comptabilitzi tant poc temps a la cerca
principalment les dades procedents de
de fonts bibliogràfiques, pot ser
les fitxes de seguiment, i en algun cas,
atribuïble a una limitació en la
quan és oportú complementar la
interpretació de les fitxes de seguiment,
informació, també es comenten alguns
en la qual els estudiants podrien estar
valors obtinguts del qüestionari.
buscant fonts bibliogràfiques a través
d’Internet i/o de l’Aula Global, de
manera que el temps invertit en aquesta
2.1. En període lectiu
acció es posaria en la casella d’ús
Segons indiquen les dades obtingudes de
d’Internet o de l’Aula Global o també ho
les fitxes de seguiment, a les activitats
haurien pogut comptabilitzar en la
que dediquen més temps els estudiants
casella d’estudi de llibres. Per tant, el
de Biologia quan es preparen les
nombre de temps comptabilitzat en
assignatures fora de l’aula són: a fer
l’ítem de cerca de fonts bibliogràfiques
treballs de curs, a passar a net i/o fer
quedaria més reduït.
resums o esquemes dels apunts de classe
i a estudiar directament dels apunts que
D’altra banda, pel que fa a aquelles
prenen a classe. El percentatge de temps
activitats que els estudiants menys posen
que dediquen a cada una d’aquestes
en pràctica fora de l’aula, hi trobem:
accions fora de l’aula és, per aquest
l’assistència a tutories individualitzades
mateix ordre, un 24,52%; 22,52% i
amb professors (0,47%), la visita a
21,49% del total de temps que dediquen
exposicions (0,08%), l’assistència a
a l’estudi setmanal fora de l’aula.
conferències o xerrades (0,07%) i el
visionat de pel·lícules i/o documentals
Així també, els estudiants de Biologia
(0,04%).
destinen un 14% del temps a fer
D’entre aquestes accions menys
exercicis pràctics.
freqüents, sorprèn especialment trobarA banda d’aquestes accions que centren
hi l’assistència a tutories individuals amb
més el seu temps d’estudi, en duen a
els professors, ja que a diferència de la
terme altres com: la consulta d’Internet i
resta que els estudiants declaren com a
de l’Aula Global, l’elaboració d’esquemes
menys freqüents, aquesta sembla que no
o resums d’alguna lectura i/o llibre i
hauria d’obtenir un percentatge tant
l’estudi de lectures i/o llibres. El
baix.
percentatge de temps que dediquen a
aquestes activitats es troba al voltant del
3% del total de temps d’estudi.
22
Quantitat de temps
dedicat
Activitats
Fer treballs de curs
24,52%
Passar a net i/o fer resums o esquemes dels apunts de classe
22,52%
Estudiar directament dels apunts de classe
21,49%
Fer exercicis pràctics
14,10%
Consultar i/o utilitzar Internet
3,95%
Consultar i/o utilitzar l’Aula Global
3,91%
Fer resums o esquemes d’alguna lectura i/o llibre
3,58%
Estudiar directament d’alguna lectura i/o llibre
3,05%
Cercar fonts bibliogràfiques
1,16%
Activitats d’estudi que els estudiants declaren com a més freqüents
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
Activitats
Quantitat de temps
dedicat
Assistir a la tutoria d’algun professor
0,47%
Visitar exposicions
0,08%
Assistir a conferències o xerrades
0,07%
Veure pel·lícules o documentals
0,04%
Altres
0,99%
Activitats d’estudi que els estudiants declaren com a menys freqüents
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
D’altra banda, complementant aquesta
I quan es tracta d’activitats optatives, els
informació amb la que ens ofereixen les
estudiants que les fan sovint o molt
enquestes, cal destacar que segons les
sovint són un 84,4%. Per tant, podríem
dades procedents d’aquesta font, més de
concloure, segons s’indica a les
la meitat dels estudiants comenten que
enquestes, que els estudiants treballen
sovint o molt sovint preparen els
més les lectures quan el docent les deixa
exercicis i les lectures demanades pel
com a optatives o voluntàries, que no
professor abans d’anar a classe.
pas quan són obligatòries.
Concretament ho fan un 60,8% dels
estudiants, i d’aquests, són els de primer
Pel que fa a la manera de fer els exercicis
i de quart curs els que més ho fan.
i treballs que han de lliurar, un 32,6%
dels estudiants enquestats responen que
Respecte a si té algun efecte que es tracti
sovint o molt sovint integren informació
d’activitats obligatòries o voluntàries per
de diverses fonts i recursos a l’hora de fer
fer-les, les dades indiquen que quan són
un treball. Aquestes fonts i recursos
lectures obligatòries les llegeixen i/o les
provindrien d’Internet o bé de material
treballen sovint o molt sovint un 50%
extret de la Biblioteca.
dels estudiants, la meitat.
23
Esquemes apunts
Estudi apunts
Esquemes llibres
Al voltant del 60 % dels
estudiants tenen un tutor
amb el que mantenen un
contacte regular però
molt limitat en temps de
dedicació real.
Estudi llibres
Exercicis pràctics
Treballs de curs
Internet
Aula Global
Fonts bibliogràfi.
Tutories professors
Conferències
Exposicions
Pel·lícules
Altres
0
20
40
60
80
100
% d'hores d'estudi per activitats període lectiu
A. Quin paper tenen les tutories
Aquesta contradicció s’explicaria per les
individualitzades?
característiques peculiars del projecte
educatiu d’aquesta titulació i la possible
Com a activitat fora de l’aula cal tenir en
confusió dels estudiants a l’hora de
compte com es desenvolupa l’acció
complimentar les fonts de recollida de
tutorial. En aquest sentit, pel que es
les dades.
demostra a les fitxes de seguiment, els
estudiants destinen molt poc del seu
Segons s’informa des del deganat dels
temps d’estudi, gairebé gens, a assistir a
estudis, a Biologia, hi ha un programa de
tutories individualitzades, concretament
tutories personals on un estudiant té un
un 0,47% del seu temps d’estudi, tal i
tutor a llarg de tota la carrera. Al voltant
com s’ha comentat en l’anterior apartat.
del 60 % dels estudiants tenen un tutor
amb el que mantenen un contacte
Tanmateix, aquesta dada contrasta
regular però molt limitat en temps de
fortament amb els valors procedents
dedicació real (poden tenir una o dos
dels qüestionaris. En ells, el percentatge
trobades al trimestre i dedicar entre 20 i
d’estudiants que responen que sovint o
30 minuts per trobada). Així doncs, un
molt sovint van a tutories
estudiant de Biologia en sentir parlar de
individualitzades de les classes teòriques
tutories entén aquest tipus de tutoria.
és d’un 54,6%, més de la meitat dels
Possiblement, a la resta d’estudis els
estudiants enquestats, mentre que
estudiants entenguin la tutoria com a un
aquest percentatge encara s’incrementa
moment on l’estudiant parla amb un
quan es tracta de les tutories de les
professor d’una assignatura concreta.
classes pràctiques. En aquest cas són un
Aquesta activitat, molt utilitzada en el
95,2% els estudiants que responen que
centre, no és entesa amb el nom de
sovint o molt sovint assisteixen a les
tutoria.
tutories individualitzades amb els seus
professors, pràcticament la totalitat dels
estudiants enquestats.
24
Així, és previsible trobar un temps minso
2.2. En període d’exàmens
dedicat a les tutories mentre els
estudiants omplien les fitxes de
En període d’exàmens, canvien força les
seguiment i trobar un percentatge alt
activitats que fan els estudiants a l’hora
d’estudiants que diguin que sovint
d’estudiar fora de l’aula. Més de la meitat
assisteixen a les tutories al qüestionari.
del temps total d’estudi el dediquen a
estudiar directament dels apunts que
D’altra banda, quan van a les tutories
prenen a classe; concretament un 61,99
individuals, un 78,3% dels estudiants
% del temps.
enquestats responen que mai o només
algunes vegades parlen amb els
L’activitat que la segueix molt de lluny
professors sobre l’assignatura i els dubtes
és la de passar a net i/o fer resums o
que tenen. I un 85,9% responen que mai
esquemes dels apunts que es prenen a
o algunes vegades en aquestes tutories
classe, amb un 16,81 % del temps total
parlen sobre els seus plans de futur.
d’estudi, i la de fer treballs de curs, amb
un 9,21% del temps.
Així, seguint amb els interpretacions
comentades, també es pot entendre que
Altres activitats com fer resums o
els estudiants contestin (78,3 %) que en
esquemes de lectures, estudiar
les tutories no parlin amb els seus tutors
directament d’alguna lectura i/o llibre, i
sobre dubtes de les assignatures. Les
fer exercicis pràctics, obtenen
tutories tenen com a missió afavorir un
percentatges d’entre el 2 i el 3% del
correcte progrés en els estudis. Els dubtes
temps total d’estudi.
sobre assignatures concretes, molt
habituals, no són considerades com a
Així com durant el període lectiu els
tutories.
estudiants feien un ús alt d’Internet i de
l’Aula Global, durant el període
d’exàmens pràcticament no hi dediquen
temps. Igualment, a l’hora d’estudiar de
cara als exàmens, els estudiants de
Esquemes apunts
Biologia no dediquen pràcticament cap
Estudi apunts
Esquemes llibres
temps a cercar fonts bibliogràfiques.
Estudi llibres
Exercicis pràctics
Aquest comportament seria el previst en
Treballs de curs
Internet
Aula Global
el projecte educatiu d’aquesta titulació,
Fonts bibliogràfique
segons es comenta des del deganat dels
Tutories professors
estudis, ja que si un estudiant ha
Conferències
desenvolupat les accions previstes
Exposicions
Pel·lícules
durant el curs, no necessitaria realitzar
Altres
0
20
40
60
80
100
% d'hores d'estudi per activitats període d'exàmens
25
aquestes activitats durant els dies
d’estudi programats pel Centre per a
preparar els exàmens.
2.3. S’estudia i treballa en equip o
Només un 16,1% dels estudiants
individualment? A casa o a la Universitat?
responen que sovint o molt sovint ho
fan a l’espai de la biblioteca i uns quants
Segons assenyalen les enquestes, davant
la pregunta sobre si els estudiants
acostumen a estudiar i/o treballar en
més, un 37%, comenten fer-ho a la
Universitat: a les sales d’estudi o a les
aules d’informàtica.
grup, únicament un 18,6% dels
estudiants responen que sovint o molt
sovint estudien i/o treballen en grup.
No obstant això, és important valorar
aquesta dada tenint en compte també els
resultats procedents de les fitxes de
seguiment. Segons aquesta font,
l’activitat d’estudi fora de l’aula més
realitzada pels estudiants de Biologia al
llarg del període lectiu és la de fer
treballs acadèmics. Així, tenint en
compte que els treballs d’aquesta
titulació comporten una obligada i
avaluada elaboració en equip, es pot
arribar a la conclusió que, els estudiants
que varen respondre el qüestionari van
interpretar exclusivament la pregunta
com a estudiar en grup, i no pas com a
treballar-hi.
D’altra banda, respecte al lloc on
acostumen a fer-ho, les dades del
qüestionari assenyalen que és al seu
domicili particular. Un 89,9% dels
estudiants responen que sovint –i la
majoria molt sovint–, estudien a casa
seva sols, sobretot els estudiants de
primer curs.
26
Únicament un 18,6%
dels estudiants responen
que sovint o molt sovint
estudien i/o treballen en
grup.
3. Quin ús fa l’estudiant dels
a quart. Destaca especialment el fet que
recursos bibliogràfics i de la
en tots els cursos, els percentatges
obtinguts en l’opció “Mai” són molt
biblioteca?
baixos, arribant fins i tot al 0% en els
L’ús dels recursos bibliogràfics extrets de
la biblioteca és extens entre els
estudiants. El 88,9% consideren que amb
freqüència fan ús del servei de préstec.
Tanmateix, les dades varien en funció de
cada curs, ja que, mentre que a primer
curs un 62,1% dels estudiants comenten
que només algunes vegades treuen
llibres de la biblioteca, a segon curs, un
56,9% dels estudiants –més de la meitat-,
ja en fan un ús més freqüent.
A tercer curs, la majoria dels estudiants
enquestats admeten que treuen llibres de
la biblioteca molt sovint, presentant un
percentatge molt semblant al que s’obté
cursos de tercer i quart.
Pel que fa a la utilització de la biblioteca
com a espai per estudiar, es dóna la
circumstància que en tots els cursos,
excepte en el de primer, la majoria dels
estudiants enquestats coincideixen a
afirmar que mai estudien a la biblioteca.
I tanmateix, la majoria dels estudiants de
primer curs, hi van només algunes
vegades.
En els quadres següents es mostren els
resultats obtinguts en les enquestes
davant les preguntes sobre si treuen
llibres de la Biblioteca i sobre si hi
estudien, en els diferents cursos.
Treus llibres de la Biblioteca?
Primer
Segon
Tercer
Quart
Mai
1,7%
3,9%
0%
0%
Algunes vegades
62,1%
27,5%
10,9%
11,1%
Sovint
31%
56,9%
43,5%
47,2%
Molt sovint
5,2%
11,8%
45,7%
41,7%
Primer
Segon
Tercer
Quart
Mai
40,4%
47,2%
40,4%
52,8%
Algunes vegades
50,9%
37,7%
36,2%
27,8%
Sovint
8,8%
9,4%
12,8%
13,9%
0%
5,7%
10,6%
5,6%
Estudies a la biblioteca?
Molt sovint
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
27
4. Es fa ús dels recursos informàtics
Tanmateix, pel que fa a l’ús de
i d’Internet?
l’aplicació d’Internet del correu
electrònic com a mitjà de comunicació
La gran majoria dels estudiants utilitzen
freqüentment les noves tecnologies com
a eina complementària o de suport per al
seu estudi.
entre l’estudiant i el professor, quedaria
força igualat el percentatge d’estudiants
que en fan un ús habitual (57,4%), amb
els que pràcticament no l’utilitzen
(42,6%).
Complementant la informació
obtinguda del percentatge de temps
d’estudi invertit en l’ús d’Internet i de
l’Aula Global en les fitxes de seguiment,
afegir que, segons es recull a les dades
del qüestionari, un 86,4% dels estudiants
enquestats responen que sovint o molt
sovint utilitzen Internet com a eina
complementària per al seu estudi.
Només un 1,6% dels estudiants responen
no fer-ho mai, percentatge que
correspon únicament als estudiants de
segon curs. En la resta de cursos, tots els
estudiants utilitzen Internet amb
de l’Aula Global per completar el seu
estudi i treball personal, el percentatge
d’estudiants que la fan servir sovint o
molt sovint és d’un 28,6%. En aquest
cas, hi hauria un percentatge més gran
d’estudiants que no l’utilitzen mai o
només algunes vegades.
També cal destacar que a l’NSSE només
el 47,5% dels estudiants afirma utilitzar
freqüentment Internet com a suport per
al seu estudi, i que un 21,5% no l’utilitza
mai. Per tant, els índexs d’ús són
freqüència per estudiar.
ÚS DE LES NOVES
TECNOLOGIES
En relació amb l’ús que els estudiants fan
superiors en el cas de la UPF.
Internet (a/e)
Internet
(font d’informació)
Aula
Global
Ordinador
Mai
12,1%
1,6%
21,9%
8,9%
Algunes vegades
30,5%
12,03%
49,5%
52,1%
30%
22,5%
18,2%
19,3%
27,4%
63,9%
10,4%
19,8%
Sovint
Molt sovint
Mitjana de tots els cursos
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
Una possible explicació al fet que l’ús de
càlcul, etc.. Així, l’ús d’Internet o de
l’ordinador en sí obtingui valors més
l’Aula Global no queda vinculat a l’ús de
baixos, podria trobar-se en el motiu que,
l’ordinador sinó que és valorat com a
els estudiants habitualment identifiquen
eines de cerca i treball d’informació
l’ús de l’ordinador únicament com a
complementària.
eina de processament de textos, de
treball amb bases de dades o fulls de
28
3. Com s’ensenya?
del total de temps de classe es destina a
1. Què passa dins l’aula?
aquesta acció.
En aquest apartat es presenta una visió
En segon lloc, tot i que a molta distància,
aproximada de quina és la metodologia
un 7,05% del temps, els estudiants fan
docent present als estudis de Biologia, i
presentacions de treballs, mentre que
en conseqüència com aprenen els
seguidament, durant un 2,73% es dedica
estudiants dins l’aula, tant a les classes
a fer exercicis, debats i/o seminaris.
teòriques com a les classes pràctiques.
Principalment es presenten les dades
Així també, un 1,86% del temps hi ha
procedents de les fitxes de seguiment, i
intercanvi de preguntes entre professor i
en alguns casos, quan es valora oportú, es
estudiant, i un percentatge molt
complementen amb les obtingudes del
semblant, 1,77% es fan proves
qüestionari.
d’avaluació continuada.
1.1. Les classes teòriques
A altres accions docents, com són la
visualització de material audiovisual, i la
intervenció d’algun professor o expert o
L’acció docent que centra les classes
teòriques de Biologia, segons indiquen les
fitxes de seguiment és l’explicació de la
conferenciant extern, el temps de
dedicació no arriba a l’l,1% del temps
total de classe.
lliçó per part del professor. Un 84,83%
Lliçó del professor
Exercicis
Presentació treballs
Preguntes
Audiovisuals
Intervenció exter.
Proves d'avaluació
Altres
0
20
40
60
% d'hores real de classe per activitats
29
80
100
pràctiques el percentatge de temps que
1.2 Les classes pràctiques
s’hi dedica és d’un 1,6% del temps total,
A les classes pràctiques, l’activitat
aquesta xifra disminueix respecte el
d’explicar la lliçó per part del professor
temps obtingut en les classes teòriques,
perd força (27,13%) i l’acció docent que
que era d’un 7,05%.
més es posa en pràctica és la de fer
exercicis, debats i/o seminaris (56,84%).
A l’acció de fer proves d’avaluació per a la
nota final s’hi dedica un 1,04% del
Així també, segons les fitxes de
seguiment, a l’altra acció docent que s’hi
destina més temps és a l’intercanvi de
temps, percentatge també lleugerament
inferior respecte al de les classes
teòriques.
preguntes entre professor i estudiant. Si
bé a les classes teòriques s’hi dedicava un
1,86%, ara a les classes pràctiques ocupa
Finalment, tal i com succeïa a les classes
teòriques, les accions de visualització de
un 3,37% del temps total de classe.
material audiovisual i la intervenció de
D’altra banda, a l’activitat de presentació
de treballs, mentre que a les classes
professorat o experts externs, no arriben
a ocupar ni l’1% del total de temps de
classe.
A les classe pràctiques, l’activitat de fer exercicis,
debats i/o seminaris guanya temps de dedicació en
detriment de la lliçó del professor.
Lliçó del professor
Exercicis
Presentacions
Preguntes
Audiovisuals
Intervenció exter.
Proves d'avaluació
Altres
0
20
40
60
80
% del temps real de classe pràctica per activitats
30
100
A continuació es mostra un quadre
accions, a les classes teòriques i a les
comparatiu dels percentatges de temps
classes pràctiques de Biologia.
que es dediquen a cada una de les
Classes teòriques
Classes pràctiques
Lliçó del professor
84,83%
27,13%
Exercicis
2,73%
56,84%
Presentacions de
treballs
7,05%
1,6%
Preguntes
1,86%
3,37%
0,65%
0,45%
0,12%
0,34%
Proves d’avaluació
1,77%
1,04%
Altres
0,96%
9,19%
Visualització de material audiovisual
Intervenció d’algun
professor extern
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
És important destacar que, el fet que a
algunes de les accions que alguns
l’ítem “Altres” de les classes pràctiques,
estudiants expliciten en l’ítem “Altres”
s’hi comptabilitzi un percentatge tant alt
en les fitxes de seguiment són, per
de temps és degut a que alguns
exemple, fer sortides de camp, anar al
estudiants han considerat el fet d’anar al
zoològic, temps lliure per preguntar
laboratori en aquest ítem. Així també
dubtes per a l’examen, etc.
31
sempre o gairebé sempre escolten la lliçó
2. Què fa l’estudiant?
del professor i prenen apunts, davant
2.1. Quan escolta la lliçó del professor i
pren apunts
Què fa en realitat l’estudiant quan diu
que escolta la lliçó del professor i pren
apunts? Segons indiquen les fitxes de
seguiment, del total de temps invertit,
en realitat no sempre pren apunts i,
alguns cops, es manifesta obertament
distret. Així, un 74,6% d’aquest temps
els estudiants prenen apunts mentre
escolten la lliçó; un 18,9% del temps,
escolten la lliçó però no prenen apunts i
un 6,5% del temps es desconcentren
mentre s’està fent aquesta activitat.
d’un 5,1%, que respon que mai o poques
vegades ho fan.
Tanmateix, aquests percentatges varien
en el cas de les classes pràctiques. En
aquestes sessions, el percentatge
d’estudiants que responen que sovint o
molt sovint escolten la lliçó del professor
i prenen apunts és del 58,9%, xifra força
inferior a l’obtinguda en les classes
teòriques.
Cal destacar que és el quart curs on hi ha
més estudiants que comenten escoltar la
lliçó del professor i prendre apunts amb
més freqüència, doncs no hi ha cap
Complementant aquesta informació
amb les dades procedents de les
estudiant que respongui l’alternativa mai
i en canvi, el 91,4% ho fa en la de molt
sovint.
enquestes, un 94,9% dels estudiants
afirmen que a les classes teòriques,
Desconcentrat
6,5%
No apunts
18,9%
Apunts
74,6%
32
2.2. Quan realitza exercicis, debats i/o
seminaris
Segons mostren les dades del
qüestionari, pràcticament la meitat dels
estudiants, un 48,6%, responen que
Del temps total de classe que s’inverteix
sovint o molt sovint participen en la
en la realització d’exercicis, debats i/o
realització d’exercicis amb tot el grup
seminaris indicat en les fitxes de
classe. A les classes pràctiques no hi ha
seguiment, un 55,3% del temps, els
massa diferència en aquest sentit, ja que
estudiants fan activitats amb grups
el percentatge d’estudiants que així ho
reduïts; un 36,7% del temps fan exercicis
admeten obté un valor molt semblant:
però de manera individual, mentre que
un 47,2%.
un 5,9% del temps els fan amb tot el
grup classe.
Pel que fa a la participació en posades en
comú amb tot el grup classe, un 12,8%
D’altra banda, el percentatge de temps
dels estudiants enquestats responen que
que els estudiants es manifesten en un
ho fan sovint o molt sovint.
estat de desconcentració respecte del
total de temps que es dedica a fer
aquesta activitat és d’un 2,1%.
Del temps total de classe que s’inverteix a la realització d’exercicis, en un 55,3% els estudiants fan activitats amb grups reduïts, en un 36,7% els fan individualment i en un 5,9% ho fan amb el grup sencer.
Desconcentrat
2,1%
Grup classe
5,9%
Exercici individual
36,7%
Grup reduït
55,3%
33
2.3. Quan es fan presentacions de treballs
A fer presentacions de treballs, s’hi
destina, com bé s’ha comentat abans, un
7,05% del temps total de classe en el cas
de les classes teòriques, i un 1,6% a les
classes pràctiques.
Si analitzem què es fa durant el temps
dedicat a aquesta activitat, veiem que un
54,9% del temps els estudiants escolten
la presentació d’un company, un 27,5%
és l’estudiant qui presenta, i un 17,6%
De totes les activitats
que es fan a l’aula, la
de fer presentacions de
treballs és la que presenta l’índex de desconcentració més elevat.
del temps l’estudiant està desconcentrat
mentre a classe s’està presentant algun
treball.
Cal destacar que entre totes les activitats
que es fan a l’aula, aquesta és la que els
estudiants passen més temps
desconcentrats mentre s’està fent.
Desconcentrat
17,6%
He presentat
27,5%
He escoltat
54,9%
34
que sovint o molt sovint, és el professor
2.4. Quan es fan preguntes
qui els pregunta a classe.
Del temps destinat a classe a l’intercanvi
de preguntes entre professor i estudiant,
A les classes pràctiques aquests
durant un 43,8% del temps, és
percentatges s’incrementen
l’estudiant qui fa preguntes al professor,
significativament; el 25,1% dels
mentre que un 39,5% és el professor, al
estudiants admeten que sovint o molt
seu torn, qui pregunta als estudiants.
sovint fan preguntes a classe, i en canvi,
el 90,6% dels estudiants, pràcticament la
Mentre s’estan fent preguntes, un 6,8%
totalitat dels estudiants, asseguren que el
del temps l’estudiant es desconcentra
professor els pregunta de manera
quan són els seus companys qui fan
habitual.
preguntes al professor, i en canvi, força
més temps, un 9,9%, els estudiants es
Destaca el fet que, a l’NSSE la freqüència
desconcentren quan és al revés, quan és
amb què els estudiants pregunten a
el professor qui els pregunta.
classe o contribueixen a les discussions
de classe és molt elevada: els estudiants
D’altra banda, seguint les dades del
que no pregunten mai a classe
qüestionari, a les classes teòriques el
representen només l’1,5% mentre que el
percentatge d’estudiants que afirmen fer
69% ho fan habitualment.
preguntes a classe amb freqüència, és del
3,1%, mentre que el 17,9% comenten
Desconcentrat p.estu
6,8%
Desconcentrat p.prof
9,9%
Preguntes professor
39,5%
Preguntes estudiants
43,8%
35
En aquest sentit, el temps total que els
2.5. Quant de temps està l’estudiant
estudiants han estat desconcentrats
desconcentrat a classe?
respecte a la durada total de la classe és
En les diferents activitats que
d’un 6%. Es tracta, doncs, d’un
desenvolupa l’estudiant dins de l’aula,
percentatge força reduït i que
també s’ha anat comptabilitzant quant
inevitablement augmenta a mesura que
de temps l’estudiant perd l’atenció i es
la durada de les sessions de classe esdevé
desconcentra.
més llarga.
% desconcentrat
Els estudiants de rendiment acadèmic alt són
els que menys es desconcentren i els de rendiment baix, els que més
ho fan.
6,0%
% concentrat
94,0%
D’altra banda, és interessant comprovar
menys es desconcentren, mentre que els
que, segons ens mostren les fitxes de
qui més ho fan són els de rendiment
seguiment, són els estudiants de
baix.
rendiment acadèmic alt aquells qui
Rendiment acadèmic
Mitjana
Rendiment baix
7,32 %
Rendiment mitjà
6,54 %
Rendiment alt
4,45 %
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
36
Respecte a quina és l’activitat durant la
presentacions de treballs. El percentatge
qual l’estudiant està més temps
de temps de desconcentració en cada
desconcentrat descobrim que és, amb
activitat és el següent:
diferència, quan altres companys fan
Activitats
% temps
Lliçó del professor
6,5%
Exercicis
2,1%
Presentació de treballs
17,6%
Preguntes: L’estudiant fa preguntes
al professor
6,8%
Preguntes: El professor fa preguntes
als estudiants
9,9%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
37
4. Valoració del pas per la Universitat
1. Quines habilitats i competències
creu l’estudiant que desenvolupa al
llarg dels estudis?
Molt igualat queda el percentatge
d’estudiants que creuen que sovint o
molt sovint l’habilitat que han
desenvolupat a les assignatures és la
La informació d’aquest apartat ha estat
extreta únicament de les enquestes
passades als estudiants. D’acord amb les
dades obtingudes per aquesta font, una
de les habilitats que més creuen
desenvolupar els estudiants al llarg de
totes les matèries cursades, és la de
sintetitzar informació per tal d’aprendre
els conceptes, els fets o les teories més
importants i fonamentals d’una matèria
o assignatura. Un 79,7% dels estudiants
de Biologia destaquen que les diferents
assignatures que han cursat al llarg de
l’any han fomentat aquesta habilitat.
Pel que fa a la segona habilitat que més
estudiants asseguren haver adquirit, és la
d’organitzar la informació per després
d’analitzar els elements bàsics que
constitueixen una teoria, una idea, una
experiència o el treball d’un autor: un
71,8%.
Per últim cal remarcar que d’altra banda,
una de les habilitats que els estudiants
destaquen haver adquirit o desenvolupat
menys en les assignatures que han cursat
és la de fer judicis personals de valor
sobre els continguts i treure’n les pròpies
conclusions.
A continuació es mostren els
percentatges d’estudiants que consideren
que “sovint o molt sovint” han assolit
les habilitats i les competències
assenyalades, al llarg dels seus estudis.
relacionar-la amb altres continguts de la
mateixa assignatura o d’altres.
Concretament un 75% dels estudiants.
Habilitat
Percentatge
Sintetitzar informació de manera que aprenguin els conceptes, els fets o les teories més importants i fonamentals d’una
matèria o assignatura
79,7%
Organitzar la informació per després relacionar-la amb altres
continguts de la mateixa assignatura o d’altres.
75%
Analitzar els elements bàsics que constitueixen una teoria,
una idea, una experiència o el treball d’un autor
71,8%
Memoritzar conceptes, noms teories i mètodes, de manera
que després els sàpiga dir de la millor manera possible
71,2%
Aplicar els continguts que aprenen a situacions de la vida
professional i real
62,7%
Examinar casos particulars, presentats pel professor, i que
aprofundeixi en tots els seus components conseqüències,
implicacions
59,9%
Fer judicis personals de valor sobre els continguts i treure’n
les pròpies conclusions
37,4%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
39
2. Com valora el seu pas per la
Universitat i com creu que l’ajudarà
de cara al seu futur professional?
Aquest apartat es divideix en dos blocs
diferenciats. El primer fa referència al
grau d’utilitat potencial que els
estudiants atorguen a les principals
competències adquirides a la Universitat
de cara al seu futur professional. El segon
bloc s’aproxima al nivell de participació
dels estudiants en les diferents activitats
que es desenvolupen a la Universitat,
fora de l’aula.
responguessin que sovint o molt sovint
treballaven en equip, podria ser degut a
un error d’interpretació de la pregunta
del qüestionari, Estudies i/o treballes en
equip?, en la qual els estudiants
haguessin considerat únicament el fet
d’estudiar en equip i no el de treballarhi.
D’altra banda, pràcticament un 80% dels
estudiants creuen que el fet de pensar de
manera crítica i reflexiva, i aprendre de
manera autònoma, són competències
adquirides en el seu pas per la
Universitat que els afavoriran en el seu
desenvolupament professional.
Els estudiants consideren que a la
Universitat hi desenvolupen habilitats
professionals que els han de permetre
aconseguir una feina vinculada als seus
estudis. Així, el 92,6% dels estudiants
afirmen que sovint o molt sovint el seu
pas per la Universitat els ajudarà en
aquest sentit.
En l’altre extrem, és a dir, aquelles
competències que, comparativament
menys estudiants creuen que els serviran
de cara al seu futur professional són la
d’escriure d’una manera correcta i
efectiva i la de comportar-se com un
ciutadà democràtic, compromès i
respectuós amb la comunitat en la què
Seguidament, les competències que els
estudiants creuen que més servei els
faran en la seva carrera professional són
la de treballar en equip amb d’altres
companys i la d’utilitzar les noves
tecnologies d’una manera efectiva.
Concretament un 86,5% i un 86,1% dels
estudiants respectivament.
viu. Això no obstant, cal tenir en compte
que tot i situar-se les darreres, el
percentatge d’estudiants que responen
que sovint o molt sovint creuen que
aquestes competències seran d’utilitat en
el seu futur professional, es del 44 i del
40% respectivament; per tant, poc
menys de la meitat dels estudiants
enquestats.
El fet que hi hagi un percentatge
En el quadre següent observem els
d’estudiants tan alt que valorin
l’adquisició de l’habilitat de treballar en
equip amb d’altres companys –un
86,5%–, confirmaria l’argument exposat
en l’apartat 2.3. en el qual s’assenyalava
que, el fet de què hi hagués un
percentatge tan baix d’estudiants que
40
percentatges obtinguts en les respostes
“Sovint o Molt sovint” respecte a un
conjunt de competències i habilitats en
la pregunta: “Penso que el meu pas per
la Universitat com a estudiant
m’ajudarà, pel que fa al meu futur
professional, a...”:
Percentatge
Competències transversals
Tenir les habilitats necessàries per aconseguir i desenvolupar una feina vinculada amb els meus estudis
92,6%
Treballar en equip amb d’altres companys
86,5%
Utilitzar les noves tecnologies d’una manera efectiva
86,1%
Pensar d’una manera crítica, analítica i reflexiva
79,3%
Aprendre de manera autònoma, per mi mateix/a
79,3%
Analitzar i solucionar d’una manera efectiva els problemes
que se’m presentin
Adquirir una bona educació i un bon bagatge cultural en
general
75,8%
71,5%
Parlar d’una manera clara i entenedora
67,7%
Adquirir competències personals per viure en un entorn
multicultural
59,1%
Desenvolupar i consolidar el meu codi ètic i de valors
51,3%
Escriure d’una manera correcta i efectiva
44,1%
Comportar-me com un ciutadà democràtic, compromès i
respectuós amb la comunitat en la què visc
40,4%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
2.1. Altres qüestions relatives a la vida
universitària en general
companys al voltant de qüestions que
sorgeixen a classe, quan estan fora de
l’aula. A l’NSSE el percentatge és
El 71,2% dels estudiants afirmen no
superior, un 62,5%.
participar mai o només algunes vegades
en altres activitats universitàries que no
Un 59,1% dels estudiants afirmen que
siguin les classes amb professors i
sovint o molt sovint mantenen xerrades
companys. Però malgrat que aquesta
serioses amb companys que tenen idees
participació és força escassa, cal tenir
personals diferents. I pràcticament la
presents altres tipus d’activitats dins la
meitat dels estudiants, un 53,9%, solen
Universitat de caire informal.
ajudar altres companys fora de l’aula
quan tenen problemes amb alguna
Per exemple, el 51,5% d’estudiants
discuteixen freqüentment amb els seus
41
assignatura.
5. Conclusions
Així també, els estudiants de Biologia
1. Caracterització del model
d’aprenentatge de l’estudiant de
destinen un 14% del temps a fer
exercicis pràctics.
Biologia de la UPF
Arribats en aquest punt convé recordar,
tal i com s’ha assenyalat a la
Introducció, que l’estudi s’ha realitzat
amb estudiants de tots els cursos de la
titulació exceptuant el darrer curs, el de
cinquè, el qual, segons s’informa des del
deganat dels estudis presenta unes
característiques força diferenciades dels
altres i molt allunyades de
l’ensenyament tradicional.
A banda d’aquestes accions que centren
més el seu temps d’estudi, en duen a
terme altres com: la consulta d’Internet i
de l’Aula Global, l’elaboració d’esquemes
o resums d’alguna lectura i/o llibre i
l’estudi de lectures i/o llibres. El
percentatge de temps que dediquen a
aquestes activitats es troba al voltant del
3% del total de temps d’estudi.
Període d’exàmens
1.1. Quant i com estudien fora de l’aula els
estudiants?
En període d’exàmens, canvien força les
activitats que fan els estudiants a l’hora
Període lectiu
d’estudiar fora de l’aula. Més de la meitat
A banda d’anar a classe, segons indiquen
les dades procedents del qüestionari, els
estudiants de Biologia de la UPF estudien
una mitjana de 11,48 hores setmanals al
llarg del període lectiu. Això significa
una mitjana diària, comptant els caps de
setmana, de 1,64 hores.
del temps total d’estudi el dediquen a
estudiar directament dels apunts que
prenen a classe; concretament un 61,99
% del temps.
L’activitat que segueix molt de lluny és
la de passar a net i/o fer resums o
esquemes dels apunts que es prenen a
A les activitats que dediquen més temps
els estudiants en preparar-se les
assignatures fora de l’aula són: a fer
treballs de curs, a passar a net i/o fer
resums o esquemes dels apunts de classe
i a estudiar directament dels apunts que
prenen a classe. El percentatge de temps
que dediquen a cada una d’aquestes
accions fora de l’aula és, per aquest
mateix ordre, un 24,52%; 22,52% i
21,49% del total de temps que dediquen
a l’estudi setmanal fora de l’aula.
43
classe, amb un 16,81 % del temps total
d’estudi, i la de fer treballs de curs, amb
un 9,21% del temps.
Altres activitats com fer resums o
Es constata que un percentatge elevat
esquemes de lectures, estudiar
d’estudiants fan servir les tutories
directament d’alguna lectura i/o llibre, i
individuals, si bé el temps global dedicat
fer exercicis pràctics, obtenen
a aquesta activitat és molt baix.
percentatges d’entre el 2 i el 3% del
temps total d’estudi.
Respecte al lloc on acostumen a estudiar
fora de l’aula, les dades del qüestionari
assenyalen que és al seu domicili
particular. Un 89,9% dels estudiants
responen que sovint –i la majoria molt
sovint–, estudien a casa seva sols,
sobretot els estudiants de primer curs.
Un percentatge molt alt d’estudiants, el
88,9%, consideren que fan ús del servei
de préstec de la biblioteca amb
freqüència.
La gran majoria dels estudiants utilitzen
freqüentment les noves tecnologies com
a eina complementària o de suport per al
1.2. Quant i com aprenen dins de l’aula els
estudiants?
seu estudi. Un 86,4% dels estudiants
enquestats responen que sovint o molt
Segons les dades procedents de les
sovint utilitzen Internet com a eina
enquestes, un 94,9% dels estudiants
complementària per al seu estudi.
afirmen que a les classes teòriques,
Només un 1,6% dels estudiants responen
sempre o gairebé sempre escolten la lliçó
no fer-ho mai, percentatge que
del professor i prenen apunts, davant
correspon únicament als estudiants de
d’un 5,1%, que respon que mai o poques
segon curs. En la resta de cursos, tots els
vegades ho fan.
estudiants utilitzen Internet amb
freqüència per estudiar.
Del temps total de classe que s’inverteix
en la realització d’exercicis, debats i/o
En relació amb l’ús que els estudiants fan
seminaris indicat en les fitxes de
de l’Aula Global per completar el seu
seguiment, un 55,3% del temps, els
estudi i treball personal, el percentatge
estudiants fan activitats amb grups
d’estudiants que la fan servir sovint o
reduïts; un 36,7% del temps fan exercicis
molt sovint és d’un 28,6%. En aquest
però de manera individual, mentre que
cas, hi hauria un percentatge més gran
un 5,9% del temps els fan amb tot el
d’estudiants que no l’utilitzen mai o
grup classe.
només algunes vegades.
44
Segons mostren les dades del
classes teòriques el percentatge
qüestionari, pràcticament la meitat dels
d’estudiants que afirmen fer preguntes a
estudiants, un 48,6%, responen que
classe amb freqüència, és del 3,1%,
sovint o molt sovint participen en la
mentre que el 17,9% comenten que
realització d’exercicis amb tot el grup
sovint o molt sovint, és el professor qui
classe. A les classes pràctiques no hi ha
els pregunta a classe.
massa diferència en aquest sentit, ja que
el percentatge d’estudiants que així ho
A les classes pràctiques el 25,1% dels
admeten obté un valor molt semblant:
estudiants admeten que sovint o molt
un 47,2%.
sovint fan preguntes a classe, i en canvi,
el 90,6% dels estudiants, pràcticament la
Mentre es fan presentacions de treballs,
totalitat dels estudiants, asseguren que el
un 54,9% del temps els estudiants
professor els pregunta de manera
escolten la presentació d’un company;
habitual.
un 27,5% del temps és l’estudiant qui
presenta i un 17,6% del temps
A l’activitat que passen més temps
l’estudiant es desconcentra mentre s’està
desconcentrats els estudiants és en la
fent una presentació.
presentació de treballs, amb un 17,6%
del temps que s’hi destina. I l’activitat en
Gairebé la meitat del temps destinat a fer
la qual es concentren més és mentre fan
preguntes (43,8%) són els estudiants qui
exercicis, bé siguin individuals o en
pregunten al professor i un 39,5% és el
grup.
professor qui els pregunta. D’altra banda,
seguint les dades del qüestionari, a les
45
El volum d’hores d’estudi
mitjà d’un estudiant de
Biologia és superior en
gairebé un 33% al dels
estudiants nord-americans.
NSSE
UPF (Biologia)
Els estudiants de l’NSSE dediquen una mitjana de
13,47 hores setmanals a l’estudi i preparació de les
assignatures.
Els estudiants de Biologia de la UPF estudien una
mitjana de 11,48 hores setmanals al llarg del període lectiu.
Més de la meitat dels estudiants estudien habitualment amb companys fora de l’aula per preparar els
treballs de classe. Concretament un 51%.
Els estudiants de Biologia estudien habitualment
de manera autònoma. Un 18,6% estudien en grup
habitualment.
A classe, els estudiants fan moltes preguntes i participen activament en els debats i les discussions
que s’hi generen. El 69% dels estudiants fan preguntes a classe habitualment, percentatge que
arriba fins al 77% en el darrer curs.
A les classes teòriques el percentatge d’estudiants
que afirmen fer preguntes a classe amb freqüència,
és del 3,1%. A les classes pràctiques aquest percentatge s’incrementa fins al 25,1% dels estudiants.
El 52% dels estudiants fan presentacions a classe
freqüentment. En el darrer curs dels estudis, la
freqüència s’incrementa fins a un 67% dels estudiants, mentre que aquells que mai realitzen aquesta
activitat a classe l’últim curs representen tan sols
un 2%.
Els valors del qüestionari evidencien que un 9,9%
dels estudiants sovint o molt sovint fan presentacions de treballs a les sessions teòriques, mentre
que a les classes pràctiques els estudiants que
comenten fer-ne sovint o molt sovint, és del 33,2%.
Un 47,5% dels estudiants utilitzen freqüentment
Internet per completar el seu estudi personal i els
seus treballs. Això no obstant, un 21,5% assegura
que no l’utilitza mai amb aquesta finalitat.
Els estudiants fan un ús força elevat de les noves
tecnologies. Un 86,4% afirma utilitzar Internet sovint o molt sovint per completar el seu treball i estudi personal. Només un 1,6% no l’utilitza mai.
Els estudiants discuteixen molt fora de l’aula sobre
idees sorgides a classe, ja que el 62,5% ho fa habitualment.
El percentatge d’estudiants que freqüentment discuteix amb els companys sobre les idees que sorgeixen a classe és d’un 51,5%.
El 53,5% dels estudiants habitualment comenten
amb els professors els treballs i materials acadèmics. D’una altra banda, els estudiants de l’últim
curs dels estudis parlen més amb el seu tutor sobre els seus plans de futur professionals.
Un 54,6% dels estudiants de Biologia de la UPF
afirma anar sovint o molt sovint a tutories individualitzades de les classes teòriques, i un 95,2% dels
estudiants hi van a les classes pràctiques.
46
Addicionalment el quadre adjunt
semblant, 1,77% es fan proves
presenta les principals diferències entre
d’avaluació continuada.
el comportament dels estudiants de
Biologia i el predominant als Estats Units
A les classes pràctiques, l’activitat
en àmbits acadèmics equivalents.
d’explicar la lliçó per part del professor
L’interès d’aquesta comparació rau a
perd força (27,13%) i l’acció docent que
situar com a referent del comportament
més es posa en pràctica és la de fer
d’un estudiant sota el paradigma del
exercicis, debats i/o seminaris (56,84%).
crèdit ECTS el d’un estudiant nordamericà. Si es compara, llavors, seguint
Així també, segons les fitxes de
la taula, queda clar que un dels aspectes
seguiment, a l’altra acció docent que s’hi
en el que els estudiants de la UPF
destina més temps és a l’intercanvi de
mostren certa superioritat és en la
preguntes entre professor i estudiant. Si
utilització de les noves tecnologies, fet
bé a les classes teòriques s’hi dedicava un
que també respon a la situació
1,86%, ara a les classes pràctiques ocupa
d’avantguarda que mostra la UPF
un 3,37% del temps total de classe.
respecte d’altres universitats del país en
aquest tema.
D’altra banda, a l’activitat de presentació
de treballs, mentre que a les classes
pràctiques el percentatge de temps que
Les classes pràctiques generen
una interacció individualitzada
més alta que les teòriques.
2. Caracterització del model docent
als estudis de Biologia de la UPF
s’hi dedica és d’un 1,6% del temps total,
aquesta xifra disminueix respecte el
temps obtingut en les classes teòriques,
que era d’un 7,05%.
A l’acció de fer proves d’avaluació per a
la nota final s’hi dedica un 1,04% del
temps, percentatge també lleugerament
L’acció docent que centra les classes
inferior respecte al de les classes
teòriques de Biologia, segons indiquen
teòriques.
les fitxes de seguiment és l’explicació de
la lliçó per part del professor. Un 84,83%
del total de temps de classe es destina a
3. Què suposa per als estudiants el
pas per la UPF
aquesta acció.
Una de les habilitats que més creuen
En segon lloc, tot i que a molta
desenvolupar els estudiants al llarg de
distància, un 7,05% del temps, els
tots els cursos és la de sintetitzar
estudiants fan presentacions de treballs, i
informació per tal d’aprendre els
seguidament, durant un 2,73% es dedica
conceptes, els fets o les teories més
a fer exercicis, debats i/o seminaris.
importants o fonamentals d’una matèria
o assignatura. Així, un 79,7% dels
Així també, un 1,86% del temps hi ha
estudiants pensen que sovint o molt
intercanvi de preguntes entre professor i
sovint en els seus estudis han conreat
estudiant, i un percentatge molt
aquesta habilitat.
47
La segona habilitat que els estudiants
asseguren haver desenvolupat és la
4. Valoració final: la distància
respecte del mètode Bolonya
d’organitzar la informació per després
relacionar-la amb altres continguts de la
mateixa assignatura o d’altres. Cal
destacar que l’habilitat que creuen haver
desenvolupat menys és la de fer judicis
de valor sobre els continguts i treure’n
les pròpies conclusions.
La voluntat d’aquest estudi ha estat
elaborar un diagnòstic dels processos
d’ensenyament i d’aprenentatge de la
titulació de Biologia, prenent com a
referència el model que inspira l’Espai
Europeu d’Ensenyament Superior.
Gairebé tots els estudiants de Biologia,
un 92,6%, consideren que el seu pas per
la Universitat els ajuda a desenvolupar
habilitats professionals que els han de
permetre aconseguir una feina vinculada
En aquesta titulació queden molt clars
quatre aspectes:
• El volum d’hores de dedicació a
als seus estudis.
l’estudi és elevat i s’acosta al que serà
A banda d’aquestes, les dues
convergència (entorn a les 40 hores
típic un cop s’hagi tancat el procés de
competències que els estudiants creuen
que més servei els faran en la seva
carrera professional, són les de treballar
setmanals). No obstant això, continuen
sent predominants les hores de lliçó i no
pas les d’estudi personal.
en equip amb d’altres companys i la
d’utilitzar les noves tecnologies d’una
manera efectiva.
• Pel que fa als mètodes predominants
El 71,2% dels estudiants no participen
existeixen clares diferències entre les
d’ensenyament, s’evidencia que
mai o només algunes vegades en altres
activitats universitàries que no siguin les
classes amb professors i companys.
classes teòriques i les classes pràctiques
d’aquesta titulació. En aquest sentit, les
classes teòriques emfasitzen més la
magistralitat, responent a un patró més
tradicional del procés d’ensenyament.
En canvi, a les classes pràctiques,
comparativament, augmenta el volum
de temps que es destina a accions
pràctiques, fet que és més apropiat per a
l’aprenentatge de competències i que fa
possible que l’estudiant hi desenvolupi
més activitat tenint en compte el que es
demanarà en el futur.
48
• En relació als hàbits d’estudi que
aprenentatge, on la magistralitat està
presenten els estudiants fora de l’aula, el
excessivament emfasitzada en
fet que l’activitat a la que dediquin més
comparació amb el què es demanarà en
temps sigui l’elaboració de treballs de
el futur. En canvi, el comportament
curs i que un percentatge alt d’estudiants
d’estudi de l’estudiant s’enfoca més al
faci ús del servei de préstec amb
desenvolupament de l’activitat pràctica,
freqüència, evidencia un comportament
fet que se’ns dubte és més apropiat per a
d’estudi orientat a la recerca, al contrast i
l’aprenentatge de competències.
a l’ampliació a partir del maneig amb
diferents fonts i recursos.
En el cas d’aquesta titulació, el volum
actual de dedicació a l’estudi ja és un
• La interacció personal que es produeix
bon indicador que per la banda de la
entre estudiant i professor dins de l’aula
demanda de treball a l’estudiant no hi
(dinamisme de la classe i discussió) no és
hauria d’haver problemes. Més aviat la
prou elevada. En canvi, pel que fa a la
qüestió que caldrà anar enfocant és com
interacció que es produeix fora de l’aula
entomar adequadament les classes
amb el professor a partir de les tutories
magistrals per tal d’augmentar els nivells
individualitzades, sí que obté un nivell
d’interacció entre estudiant i com aquest
molt més alt.
important volum de dedicació a l’estudi
es va reorientant cap a activitats
En tot, es pot concloure que
sintòniques amb els processos
probablement, les classes teòriques
d’adquisició de competències.
presenten encara un enfocament
tradicional del procés d’ensenyament-
Més aviat la qüestió que caldrà anar enfocant és com
entomar adequadament les classes magistrals per tal
d’augmentar els nivells d’interacció entre estudiant i
com aquest important volum de dedicació a l’estudi es
va reorientant cap a activitats sintòniques amb els processos d’adquisició de competències.
49