La metodologia docent i el crèdit
ECTS als estudis de Ciències
Polítiques i Economia
La metodologia docent i el crèdit ECTS als estudis de
Ciències Polítiques i Economia
Un diagnòstic de la metodologia docent a partir de les
percepcions dels estudiants
3
ANÀLISI COMPARATIVA DELS ESTUDIS DE CIÈNCIES
POLÍTIQUES I ECONOMIA.
Abril del 2005
Direcció: Francesc Pedró.
Elaboració tècnica i redacció: Teresa Lloret, Ricard Benito, Francisco Esteban i
Francesc Ponsa.
Aquest informe el podeu trobar en format electrònic a la pàgina web del PQE:
http://www.upf.edu/intranet/pqe
3
Índex
1. Objectius i característiques de l’estudi
pàg. 9
2. Com s’estudia
pàg. 13
3. Com s’ensenya
pàg. 31
4. Valoració del pas per la Universitat
pàg. 41
5. Conclusions
pàg. 45
5
Presentació
L’informe que teniu a les mans és una primera aproximació al diagnòstic sobre la
metodologia docent que forma part del pla de treball del Programa per la Qualitat
Educativa (PQE) en relació amb la seva línia de treball Horitzó Bolonya. Es tracta de recollir
evidències que ens permetin avaluar quina és la metodologia docent predominant a la
nostra Universitat i a cadascuna de les diferents titulacions, tant des de la perspectiva
docent com des de la perspectiva, més ignota fins ara, de l’estudiant. Les preguntes a fernos són moltes, però segurament la més important és: quina és la distància que ens separa
de la metodologia docent preconitzada pel model inspirat en el crèdit europeu? Què fan els
estudiants quan diuen que estudien o quantes hores ho fan, constitueixen interrogants
que, potser inexplicablement, han romàs sense resposta fins ara i que aquí es comencen a
contestar.
L’estudi és el resultat d’un treball intens dut a terme per Francisco Esteban, fins al juliol del
2003, i continuat després amb tant o més ímpetu i dedicació per Ricard Benito i, després,
per Teresa Lloret, amb l’assistència de Francesc Ponsa. I seria injustificable no agrair-los a
tots quatre el volum i la qualitat de la feina feta, amb el suport i les aportacions de la resta
de persones que treballen en els diferents projectes del PQE. També seria inapropiat no
reconèixer la col·laboració rebuda en tot moment del deganat com de la secretaria dels
estudis, i òbviament, dels estudiants que hi han participat.
Aquest és un nou lliurament d’una sèrie que ofereix els resultats de les diferents titulacions
al voltant de la dedicació diària dels estudiants, per cursos i per matèries, amb vista a fer un
càlcul precís de les equivalències de l’actual càrrega lectiva en crèdits ECTS. Esperem,
doncs, que amb aquest estudi que enceta una línia de treball que sens dubte s’estendrà ben
aviat a d’altres universitats del país es pugui contribuir al debat intern que tant el conjunt
de la UPF com cadascun dels estudis han de fer en relació amb les incògnites i les
oportunitats de renovació que ofereix l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
Francesc Pedró
Director acadèmic del PQE
7
1. Objectius i característiques de l’estudi
L’estudi NSSE
En aquest document es presenten les
Durant l’informe es fan nombroses referències
a l’estudi National Survey of Student Engagement (NSSE), que es realitza anualment a diferents colleges i universitats dels EUA, sota la
coordinació de la Universitat d’Indiana, amb
l’objectiu de comparar alguns dels resultats
obtinguts en apartats similars d’ambdós qüestionaris. En concret, es fa referència a les dades de l’Informe Anual de l’any 2002 i, en
particular, les referents a la categoria Baccalaureate Colleges-Liberal Arts, per considerar-la la
més apropiada com a criteri de comparació.
conclusions d’un estudi dut a terme a les
titulacions de Ciències Polítiques i
Economia de la Universitat Pompeu Fabra
(UPF), en relació amb els processos
d’ensenyament i aprenentatge, la docència
dels professors, l’estudi personal dels
estudiants i la seva vida universitària en
general.
En definitiva i, d’acord amb la visió dels
La raó que justifica aquesta comparació és
l’assumpció que el comportament dels estudiants nord-americans, pel que fa als processos
d’ensenyament i d’aprenentatge, exemplifica
el comportament desitjable en el marc de
l’EEES, si més no en absència d’estudis equivalents en països europeus més avançats en el
procés de convergència europea en ensenyament superior.
estudiants, quina és la metodologia docent
emprada a la UPF? Evoluciona curs rere
curs? Quantes hores estudien, a banda
d’anar a classe, els estudiants? Utilitzen
Internet per estudiar? Consulten llibres?
Estan lluny o a prop de tenir les estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
Aquest estudi forma part d’una investigació
més extensa que s’emmarca dins el projecte
Horitzó Bolonya, que està duent a terme el
Programa per la Qualitat Educativa (PQE) i
que té com a objectiu el diagnòstic dels
processos d’ensenyament i aprenentatge
actuals, a les diferents titulacions i cursos,
com a punt de partida per facilitar la
transició cap a un model docent més en
sintonia amb els requeriments pedagògics
de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior
Es pot obtenir aquest estudi a http://www.iub.edu/~nsse
(EEES) i, en particular, del crèdit ECTS.
Quina és la metodologia docent emprada a la UPF? Evoluciona curs rere curs? Quantes hores estudien, a banda d’anar a
classe, els estudiants? Utilitzen Internet per aprendre? Consulten llibres? Estan lluny o a prop de tenir estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
9
Es tracta de fer un diagnòstic de la
2. Fitxes de seguiment
metodologia docent i de la relativa
Les fitxes de seguiment de l’activitat diària
distància que caldrà recórrer a la UPF
de l’estudiant van ser complimentades
per tal de posar en pràctica els principis
durant el primer trimestre del curs 2003-
inspiradors del Conveni de Bolonya.
2004: es va iniciar el 20 d’octubre i va
Metodologia
finalitzar el 23 de desembre. El trimestre
Les dades s’han obtingut bàsicament a
tant, hi ha tres setmanes del trimestre de
través de dues fonts: un qüestionari i
les quals no tenim informació, de manera
unes fitxes de seguiment que registren
que a l’hora d’arribar a unes conclusions,
l’activitat diària que duen a terme
se n’ha fet una extrapolació.
feia tres setmanes que havia començat. Per
alguns estudiants al llarg del trimestre.
En total, l’estudi comprèn set setmanes
del període lectiu i dues setmanes i dos
1. Qüestionari
dies del període d’exàmens. Algunes dades
El qüestionari va ser emplenat la darrera
del període d’exàmens s’han analitzat per
setmana de classe del curs acadèmic
dies perquè no tots els estudiants varen
2002-2003 per estudiants de tots els
tenir els mateixos dies d’exàmens. En
cursos de les dues titulacions (Ciències
canvi, les dades que es presenten del
Polítiques i Economia), a excepció dels
període lectiu són per setmanes.
de quart curs de Ciències Polítiques que
no van poder complimentar-lo en el
Per fer aquest seguiment es van
moment de la seva implementació, per
seleccionar els estudiants a partir de tres
motius logístics. La mostra obtinguda
variables: rendiment acadèmic, curs i
en total és de 343 estudiants.
estudi. Es van seleccionar inicialment 12
estudiants per cada curs de cada titulació,
Les preguntes del qüestionari feien
dels quals quatre són de rendiment alt;
referència a diferents aspectes sobre
quatre, de rendiment mitjà, i quatre, de
l’experiència universitària dels
rendiment baix. Aquest criteri s’ha definit
estudiants. Constava de 65 preguntes
a partir de les notes d’accés a la universitat
que van respondre en hores lectives i
en el cas dels estudiants de primer curs i a
voluntàriament. Totes les preguntes
partir de les notes mitjanes de l’expedient
tenen quatre possibles respostes: mai,
acadèmic en la resta d’estudiants. La
algunes vegades, sovint i molt sovint, a
categoria de rendiment alt correspon als
excepció de la darrera pregunta en què
quatre estudiants amb la nota més alta de
la resposta s’estructura en intervals de
cada curs; la categoria de rendiment baix,
temps.
als quatre estudiants amb la nota més
baixa, i la categoria de rendiment mitjà,
ESTUDIS
n
Ciències Polítiques i de
l’Administració
149
Economia
194
als quatre estudiants situats al voltant de
la mitjana del conjunt de notes dels
estudiants del curs corresponent.
Estudiants participants per titulació
10
Però la mostra final obtinguda es
En alguns casos es presenten els resultats
compon d’aquells estudiants de la
del qüestionari; en altres els
mostra inicial que voluntàriament, van
corresponents a les fitxes de seguiment, i
acabar completant l’estudi
en ocasions també, els d’ambdues fonts.
adequadament. Concretament els que
Es considera que quan cal fer referència a
apareixen als quadres.
la dedicació mitjana dels estudiants és
més representatiu el valor que sorgeix
n
Rendiment
acadèmic
Primer
9
4 RA; 2 RM; 3 RB
Segon
9
4 RA; 3 RM; 2 RB
Tercer
8
3 RA; 3 RM; 2 RB
conèixer amb detall les variacions en la
Quart
7
3 RA; 2 RM; 2 RB
dedicació a l’estudi que es donen per
Total
33
14 RA; 10 RM; 9 RB
exemple segons el gènere, el rendiment
C. Polítiques
dels qüestionaris perquè van ser
respostos per la totalitat dels estudiants
que eren a classe el dia que es va
administrar. En canvi, quan es tracta de
acadèmic o el dia de la setmana és
preferible utilitzar les dades de les fitxes
n
Rendiment
acadèmic
Primer
9
3 RA; 3 RM; 3 RB
Segon
9
3 RA; 3 RM; 3 RB
i els que procedeixen de les fitxes,
Tercer
9
3 RA; 4 RM; 2 RB
sembla raonable pensar que quan se
Quart
7
3 RA; 2 RM; 2 RB
sol·licita a un estudiant que faci un
Total
34
12 RA; 12 RM; 10 RB
Economia
de seguiment. Vista la disparitat dels
valors entre els obtinguts del qüestionari
seguiment diari de la seva activitat
d’estudi, tot i que sembli paradoxal, el
més probable és que el mateix
requeriment es tradueixi en una més
Aquests estudiants varen omplir
gran dedicació. Per això, les fitxes de
diàriament una fitxa on es proposen
seguiment ofereixen un bon mecanisme
diferents accions que l’estudiant realitza
per a l’anàlisi de les variacions en la
dins de l’aula a partir de la metodologia
dedicació, però no tant pel que fa al
docent emprada pel professor i, unes
volum global de dedicació del conjunt
accions que l’estudiant pot realitzar fora
dels estudiants.
de l’aula en relació als seus hàbits
d’estudi personals.
Finalment, convé considerar que atès
que la mostra dels estudiants que van
L’estudiant comptabilitza i anota el
participar no es va voler representativa
temps destinat a cada una de les accions
del conjunt del curs, sinó només de la
que ha realitzat, tant dins de l’aula
tipologia del rendiment, el càlcul de
durant el temps de classe, com fora de
mitjanes de dedicació a partir de les
l’aula per a treballar i preparar-se
fitxes de seguiment seria, de totes totes,
l’assignatura.
inapropiat.
El contrast entre una font d’informació i
l’altra ha permès obtenir algunes dades
Aquestes dades són presentades en
rellevants en relació amb les preguntes
aquest informe agrupades per blocs
que ens formulàvem inicialment.
temàtics.
11
2. Com s’estudia?
Si prenem com a referència en aquest cas
1. Quina és la dedicació a l’estudi?
la mitjana d’hores d’estudi setmanals del
qüestionari, significa que l’estudiant
En el present apartat s’ofereix una
dedica a l’estudi fora de l’aula, una
estimació aproximada del nombre
mitjana diària d’1,29 hores (2,35 segons
d’hores setmanals que els estudiants
les fitxes) a Ciències Polítiques i una
dediquen a l’estudi fora de l’aula.
d’1,5 hores (2,69 segons fitxes) a
L’anàlisi ofereix la mitjana d’hores
Economia.
dedicades pels estudiants a cada titulació
Si comparem les dades del qüestionari
a partir de dues fonts: el qüestionari i les
amb les obtingudes a l’estudi NSSE en
fitxes de seguiment. El primer, amb una
aquest apartat, observem que existeixen
mostra de 343 estudiants, ofereix més
diferències significatives que porten a
representativitat que la segona, en què
concloure que els estudiants de Ciències
per una banda, els estudiants d’alt
Polítiques i Economia de la UPF
rendiment es troben sobrerepresentats, i
dediquen menys hores a l’estudi
per l’altra, la naturalesa del mateix
setmanalment que els estudiants
instrument duu a un registre de
americans.
l’activitat diària sobrevalorat.
Concretament, de l’estudi NSSE se’n
Però la necessitat de detall en posteriors
desprèn que els estudiants inclosos a la
apartats ens fa optar, com a font
principal, per les fitxes de seguiment, tot
categoria Baccalaureate Colleges-Liberal
Arts, categoria que inclou els estudiants
i les seves limitacions.
de Ciències Polítiques i d’Economia,
dediquen a l’estudi i a la preparació de
les assignatures una mitjana de 15,62
hores setmanals. Per tant, 6,56 hores
1.1. Quin nombre d’hores es dedica a
l’estudi en període lectiu?
menys que els estudiants nord-americans
A banda d’anar a classe, els estudiants de
hores menys en el cas dels d’Economia.
en el cas de Ciències Polítiques i 5,12
Ciències Polítiques estudien una mitjana
de 9,06 hores setmanals al llarg del
període lectiu, segons les dades
Mitjana d’hores
d’estudi
setmanals
obtingudes en el qüestionari.
Els estudiants d’Economia, per la seva
banda, presenten un resultat
lleugerament superior, amb una mitjana
de 10,5 hores d’estudi setmanals –segons
les dades del qüestionari.
13
Ciències Polítiques
9,06 h
Economia
10,5 h
Variació entre titulacions
1,44 h
de la 4 a la 10 del trimestre. Així, als
A. Evolució de les hores d’estudi durant
estudis de Ciències Polítiques, mentre
les set primeres setmanes
que durant les primeres setmanes de
classe del trimestre la mitjana d’hores
Tal com mostren les fitxes de
d’estudi setmanals es manté al voltant
seguiment, a mesura que van avançant
de les 13 hores, a partir de la setena
les setmanes del trimestre, les hores de
setmana (quarta en el gràfic) es dóna
dedicació dels estudiants també van
un augment força significatiu que fa
augmentant. Per interpretar
pujar la mitjana de dedicació fins
degudament les dades que apareixen als
gairebé 25. De la setmana 9 a la 10 (6 i
gràfics, cal recordar que, donat que
7 en el gràfic) hi ha un increment de
quan es va iniciar l’estudi el trimestre
5,3 hores.
feia tres setmanes que havia començat,
la setmana que al gràfic consta com a 1
Als estudis d’Economia, mentre que
correspon a la setmana 4 del trimestre.
durant les primeres setmanes de classe
Per tant, les setmanes analitzades van
del trimestre, la mitjana d’hores
40
40
36
36
32
32
28
28
24
24
20
20
16
16
12
12
8
8
4
4
0
1 setmana
3 setmana
2 setmana
5 setmana
4 setmana
0
1 setmana
7 setmana
6 setmana
3 setmana
2 setmana
Mitjana d'hores d'estudi setmanals a C.Polítiques
5 setmana
4 setmana
7 setmana
6 setmana
Mitjana d'hores d'estudi setmanals a Economia
Mitjana de
C.Polítiques
Mitjana
d’ECO
Mitjana setmana 1
12,7 h
15,31 h
Mitjana setmana 2
13,48 h
14,35 h
Mitjana setmana 3
13,96 h
15,31 h
Mitjana setmana 4
13,55 h
16,29 h
Mitjana setmana 5
17,2 h
19,87 h
Mitjana setmana 6
19,53 h
22,51 h
Mitjana setmana 7
24,83 h
28,33 h
Mitjanes setmanals d’hores d’estudi
Hores d’estudi setmanals per titulació
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
NB: Cal recordar que la setmana 1 correspon a la quarta del trimestre
14
d’estudi setmanals es manté entre 14 i
Per contra, el dia de la setmana que els
16, a partir de la setena setmana (quarta
estudiants estudien menys és el
en el gràfic) els augments que es
divendres, amb una mitjana d’1,79
produeixen setmana a setmana, són
hores. A Economia passa pràcticament el
considerables.
mateix, el dissabte presenta una mitjana
de 3,15 i el diumenge, de 3,42. La resta
De la setmana 7 a la 8 (4 i 5 en els
de dies (de dilluns a dijous), la mitjana
gràfics) hi ha un increment en el temps
d’hores de dedicació oscil·la al voltant de
d’estudi de 3,58 hores, i de la setmana 9
les 2,62.
a la 10 (6 i 7 en els gràfics), es dóna un
salt de fins a 5,82 hores.
El dia de la setmana amb
una dedicació més baixa a
l’estudi és sempre el
divendres. I el que la
mostra més elevada és el
diumenge.
B. Com es distribueixen les hores d’estudi
entre els dies de la setmana?
Respecte a quins dies de la setmana els
estudiants dediquen més hores a l’estudi,
podem dir que és els caps de setmana
quan hi ha una major intensitat. A
Ciències Polítiques, tal com apunten les
fitxes de seguiment, el dissabte presenta
una mitjana de 2,86 hores i el diumenge
encara estudien una mica més: 3,05.
hores.
6
6
5
5
4
4
3
3
2
2
1
1
0
0
Dilluns
Dimecres
Dimarts
Divendres
Dijous
Dilluns
Diumenge
Dimecres
Dimarts
Dissabte
Divendres
Dijous
Diumenge
Dissabte
Mitjana d'hores d'estudi per dia a Economia
Mitjana d'hores d'estudi per dia a C.Polítiques
15
de rendiment baix, en canvi, la mitjana
C. Com varien les hores d’estudi
dels estudiants d’Economia és més alta
a) En funció del rendiment acadèmic
que la dels de Ciències Polítiques: 15,86
En la relació rendiment acadèmic – hores
hores.
d’estudi, es confirma el fet que els
Els estudiants de rendiment
alt de Ciències Polítiques són
els que més hores inverteixen
en l’estudi fora de l’aula, entre un 20 i un 30% de temps
més que la resta.
estudiants de rendiment alt, segons les
dades obtingudes en les fitxes de
seguiment, són els que més hores
d’estudi i treball inverteixen fora de
l’aula amb diferència, i els estudiants de
rendiment baix i mitjà són els que n’hi
dediquen menys. Aquest fet, a més, es
dóna de manera molt accentuada a
Ciències Polítiques.
Cal destacar el fet que, si comparem
aquestes dades amb les obtingudes de
Concretament als estudis de Ciències
l’NSSE veiem que els estudiants de
Polítiques, els estudiants de rendiment
rendiment mitjà de la UPF s’aproximen a
alt estudien una mitjana de 19,8 hores
la mitjana general dels estudiants
setmanals, entre un 20 i un 30% superior
participants a l’NSSE, que recordem que
respecte la mitjana dels estudiants dels
presentaven una mitjana d’hores de
altres rendiments: 15 hores els de
dedicació de 15,62.
rendiment acadèmic mitjà i 12,9, els de
Als estudis de Ciències Polítiques on hi
rendiment acadèmic baix. A Economia,
ha més dispersió és entre els estudiants
tot i que els estudiants de rendiment alt
de rendiment alt. A Economia notem
presenten una mitjana d’hores més alta,
que els estudiants de rendiment alt
la mitjana dels de rendiment mitjà és
presenten una concentració a la part
pràcticament la mateixa que a Ciències
alta.
Polítiques: 15,09 hores. Per als estudiants
Mitjana setmanal de
Ciències Polítiques
Desv.
tip.
Mitjana setmanal
d’Economia
Desv.
tip.
Rendiment baix
12,9 h
4,29
15,86 h
6,37
Rendiment mitjà
15 h
5,65
15,09 h
5,71
19,8 h
7,52
25,11 h
9,52
Rendiment
acadèmic
Rendiment alt
Hores d’estudi setmanals segons el rendiment acadèmic
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
16
Més enllà que la mitjana de dedicació a
l’estudi d’aquests estudiants sigui de
25,11 hores, hi ha un 25% de casos que
estan per sobre de la mitjana de tots.
40
50
40
30
30
26
29
20
20
10
10
7
0
0
N=
N=
9
10
14
Rendiment baix
Rendiment mitjà
Rendiment alt
10
12
Rendiment baix
12
Rendiment alt
Rendiment mitjà
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per rendiment acadèmic a Pol
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per rendiment acadèmic a Eco.
17
Si tenim en compte el comportament
b) En funció del curs
que es dóna en els diferents cursos,
Quant a la relació entre la mitjana
observem el següent en els gràfics:
d’hores de dedicació per cursos,
Al primer gràfic (Ciències Polítiques) a
assenyalar que es mostra certa similitud
primer, segon i tercer curs el compor-
entre ambdues titulacions, segons es
tament és homogeni, tal com ho
desprèn de les fitxes de seguiment. Tant
reflecteix la reduïda llargada de la
a Ciències Polítiques com a Economia la
corresponent caixa en els diagrames,
mitjana més alta d’hores de dedicació
com també ho és a primer i segon
s’obté a tercer, per sobre de quart.
d’Economia; tots estudien de manera
similar. No és fins a quart que es dóna
En canvi, la mitjana entre primer i
una mica més de dispersió entre els
segon a Ciències Polítiques queda molt
estudiants, ja que el màxim i el mínim
igualada.
estan més distanciats. Aquesta dispersió
es pot atribuir al fet que a quart curs les
Curs
Polítiques
Desv.
tip.
Economia
Desv.
tip.
Primer
14,6 h
7,91
18,7 h
7,38
Segon
14,12 h
7,33
15,5 h
8,09
Tercer
19,27 h
3,31
21,6 h
10,15
Quart
18,67 h
6,78
19,82 h
9,05
situacions dels estudiants també són
més disperses –alguns ja estan
treballant, d’altres estan fent pràctiques
o bé es troben cursant assignatures de
segon o tercer que tenen endarrerides,
etc.
Hores d’estudi setmanals per cursos i titulació
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les
fitxes de seguiment)
A la titulació d’Economia aquesta
dispersió queda accentuada no només a
quart curs sinó també a tercer.
50
40
40
16
30
8
3
10
4
30
20
11
20
10
10
0
N=
0
9
9
8
7
Primer
Segon
Tercer
Quart
N=
9
9
9
7
Primer
Segon
Tercer
Quart
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per curs a Eco.
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per curs a C.Polítiques
18
c) En funció del gènere
Pel que fa a la diferència d’hores de
40
dedicació a l’estudi entre els nois i les
36
noies, comprovem que a ambdues
32
titulacions les noies dediquen un temps
28
superior a l’estudi, amb una mitjana de
24
17,3 hores setmanals, davant de la
20
mitjana dels nois, que es queda a 15,17
16
als estudis de Ciències Polítiques.
12
8
Aquesta diferència és semblant als
4
estudis d’Economia: els nois, 16,91
0
hores i les noies 20,06.
Dona
Home
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per gènere a C. Pol.
No cal dir que aquest diferencial
correlaciona positivament amb els
resultats acadèmics que en ambdues
titulacions són significativament millors
en el cas de les noies que en el dels nois.
A ambdues titulacions les noies
dediquen més temps a l’estudi
que els nois. I això correlaciona
positivament amb els resultats
acadèmics.
40
36
32
28
24
20
16
12
8
4
0
Dona
Home
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per gènere a Eco.
19
1.2. Quina és la dedicació a l’estudi en
A Ciències Polítiques aquest increment
període d’exàmens?
es manifesta a partir del segon curs. Des
En les dues setmanes prèvies als
de llavors les hores de dedicació
exàmens, tal i com s’evidencia a les
augmenten en més de 3 respecte del que
fitxes de seguiment, els estudiants
és habitual en el període lectiu.
mostren un increment en la dedicació a
l’estudi diari.
Curs
Mitjana d’hores
d’estudi diari
(període d’exàmens)
Desv.
tip.
Mitjana d’hores
d’estudi diari
(període lectiu)
Desv.
tip.
Primer
3,68 h
1,98
2,08 h
1,13
Segon
5,27 h
1,8
2,01 h
1,04
Tercer
6,27 h
1,54
2,75 h
0,47
Quart
6,07 h
1,78
2,66 h
0,96
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi en període d’exàmens i en període lectiu a C. Polítiques
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
A la titulació d’Economia passa gairebé
el mateix. També hi ha un augment en
pràcticament tots els cursos, que oscil·la
al voltant de més de 3 hores respecte al
període lectiu, tot i que és a segon curs
quan aquest increment és menor.
Curs
Mitjana d’hores
d’estudi diari
(període d’exàmens
Desv.
tip.
Mitjana d’hores
d’estudi diari
(període lectiu)
Desv.
tip.
Primer
4,16 h
1,46
2,67 h
1,05
Segon
5,35 h
1,04
2,21h
1,15
Tercer
5,54 h
2,16
3,08 h
1,45
Quart
6,33 h
2,28
2,83 h
1,29
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi en període d’exàmens i en període lectiu a Economia
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
20
Considerant les hores que els estudiants
A. Varien les hores d’estudi en període
de rendiment alt, mitjà i baix, dediquen
d’exàmens en funció del rendiment
a l’estudi, ens trobem que els estudiants
acadèmic?
de rendiment mitjà i els d’alt augmenten
En general, tant a Ciències Polítiques
força les hores de dedicació en període
com a Economia, l’esforç de dedicació a
d’exàmens. Els que menys varien el
l’estudi es dobla, pràcticament, quan
nombre d’hores de dedicació en aquesta
arriba l’època de preparar els exàmens.
titulació són els de rendiment baix. A
Òbviament, quan es té en compte la
Economia, no hi ha massa diferència en
variable del rendiment acadèmic, el
l’increment d’hores de dedicació a
resultat s’ha de matisar.
l’estudi dels estudiants dels diferents
rendiments. En tots, l’augment és
semblant: entre 2 i 3 hores.
Rendiment
acadèmic
Mitjana d’hores
d’estudi diari
(període d’exàmens)
Desv.
tip.
Mitjana d’hores
d’estudi diari
(període lectiu)
Desv.
tip.
Baix
3,83 h
1,78
1,84 h
0,61
Mitjà
5,54 h
1,96
2,14 h
0,8
Alt
5,96 h
1,8
2,82 h
1,07
Relació de les mitjanes d’hores d’estudi amb el rendiment acadèmic a C. Polítiques
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
En tots els supòsits, els estudiants de
perfil acadèmic alt de Ciències Polítiques
dediquen un 25% més d’esforç a l’estudi
que la resta d’estudiants, tant en les setmanes ordinàries com en les d’exàmens.
Rendiment
acadèmic
Mitjana d’hores
d’estudi diari
(període d’exàmens)
Desv. tip.
Mitjana d’hores
d’estudi diari
(període lectiu)
Desv.
tip.
Baix
4,86 h
1,53
2,26 h
0,91
Mitjà
4,48 h
1,24
2,15 h
0,81
Alt
6,45 h
2,14
3,58 h
1,36
Relació de les mitjanes d’hores d’estudi amb el rendiment acadèmic a Economia
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
21
l’examen estudien tant com sis dies
B. Concentració de l’estudi deu dies abans
abans: 1 hora.
de l’examen
En aquest apartat s’analitza el
A Economia, l’augment es dóna fins a
comportament de l’estudiant en relació
cinc dies abans de l’examen, i es va
amb una assignatura, és a dir, com s’ha
incrementant fins a arribar a 6 hores el
preparat i quant ha estudiat per a
dia previ a l’examen.
l’examen. Per fer-ho, s’han tingut en
compte 157 exàmens de 18 assignatures
A aquesta titulació, fins a sis dies abans
de la titulació de Ciències Polítiques i 132
de l’examen la mitjana d’hores d’estudi
exàmens de 22 assignatures d’Economia.
diàries va augmentant gradualment al
voltant d’1 hora. No és fins dos dies
Com era d’esperar, quan es produeix una
abans que l’increment és més notable i
major concentració d’hores d’estudi
arriba al dia abans fins a 4,88 hores.
d’una determinada assignatura és just
entre cinc i sis dies abans del
Als gràfics següents es pot comprovar
corresponent examen.
com va evolucionant la mitjana d’hores
dedicades a l’estudi al llarg dels deu dies
A Ciències Polítiques concretament, quan
previs a la data de l’examen. També es
hi ha una major concentració d’hores
pot comprovar com, a ambdues
d’estudi és a partir dels sis dies abans de
titulacions, el dia abans de l’examen es
l’examen. El salt més important es dóna
produeix un augment espectacular
des del tercer dia abans de l’examen (1,67
respecte al dia anterior i, com també del
h) al segon (3,28), i del segon a just un
tercer dia abans de l’examen al segon.
dia abans (4,88). El mateix dia de
7
7
6
6
5
5
4
4
3
3
2
2
1
1
0
0
AM
EX
L'
E
D ns
A a
DI ab ans
a
di b
1 s a ans
e
di b
2 s a ans
e
di b
3 es a ans
di b
4 s a ans
e
di b
5 s a ans
e
di b
6 s a ans
e
di b
7 s a ans
e
di b s
8 es a ban
di a
9 ie s
d
10
AM
EX
L'
E
D ns
A a
DI ab ans
a
di b
1 s a ans
e
di b
2 s a ans
e
di b
3 es a ans
di b
4 s a ans
e
di b
5 s a ans
e
di b
6 s a ans
e
di b
7 s a ans
e
di b s
8 es a ban
di a
9 ie s
d
10
EN
EN
Dedicació diària a l’estudi en relació amb la data d’examen d’una assignatura en
concret a C. Polítiques (esquerra) i Economia (dreta)
22
33,26% sobre el temps setmanal total de
2. Activitats i hàbits d’estudi
dedicació a l’estudi.
Seguidament, l’altra activitat en la qual
2.1. En període lectiu
inverteixen més temps fora de l’aula els
En aquest apartat s’ofereix una estimació
estudiants de Ciències Polítiques és a
respecte a com acostumen a invertir les
l’estudi directe dels apunts que es prenen
hores que dediquen a l’estudi, els
a classe (18,98% del temps total
estudiants de Ciències Polítiques i
d’estudi). En aquest cas coincidirien amb
Economia. És a dir, quines accions
els estudiants d’Economia, els quals
realitzen fora de l’aula i quins hàbits
encara hi dediquen més temps, un
presenten. En període lectiu, es donen
21,31%.En l’altre extrem, destaquen com
força diferències entre les activitats que
a activitats menys freqüents assistir a la
fan els estudiants de Ciències Polítiques i
tutoria dels professors, o visualitzar
les que fan els d’Economia. A Ciències
pel·lícules o documentals.
Polítiques, l’activitat a la qual més temps
dediquen a l’hora d’estudiar i preparar-se
En el primer quadre es mostren els
una assignatura és a la de fer treballs de
percentatges de temps que els estudiants
curs, amb un 21,19% del temps setmanal
d’una titulació i l’altra dediquen a la
total dedicat a l’estudi, tal com indiquen
realització de les diferents activitats a
les fitxes de seguiment.
l’hora d’estudiar fora de l’aula. I en el
segon quadre es recullen aquelles
A Economia, en canvi, és la de passar a
activitats que pràcticament no fan mai.
net i/o fer resums o esquemes dels
Com es veu, el percentatge de temps
apunts de classe, amb una mitjana del
dedicat és pràcticament nul.
Activitats
C. Polítiques
Economia
Fer treballs de curs
21,19%
3,5%
Estudiar directament dels apunts de classe
18,98%
21,31%
Fer exercicis pràctics
17,6%
7,18%
Passar a net i/o fer resums o esquemes dels apunts de classe
12,31%
33,26%
Estudiar directament d’alguna lectura i/o llibre
11,92%
11,77%
Fer resums o esquemes d’alguna lectura i/o llibre
7,27%
17,33%
Consultar i/o utilitzar Internet
3,57%
3,07%
Consultar i/o utilitzar l’Aula Global
2,54%
1,29%
Cercar fonts bibliogràfiques
1,51%
0,22%
Activitats d’estudi que els estudiants declaren com a més freqüents
Activitats
C.Polítiques
Economia
Assistir a la tutoria d’algun professor
0,46%
0,24%
Assistir a conferències o xerrades
1,86%
0,17%
Visitar exposicions
0,01%
0,02%
Veure pel·lícules o documentals
0,22%
0,05%
Activitats d’estudi que els estudiants declaren com a menys freqüents
(Font: Elaboració pròpia segons les fitxes de seguiment)
23
Notem que les activitats on la diferència
o deures encarregats pel docent: un 84%
en els percentatges de dedicació entre
a Ciències Polítiques i un 71% a
una titulació i l’altra està més accentuada
Economia. Si bé aquesta dada quedaria
és a la de fer treballs de curs –hi
matisada per la naturalesa d’aquests
dediquen molt més temps els estudiants
treballs o deures, és a dir, per si es tracta
de Ciències Polítiques que els
d’activitats obligatòries o voluntàries.
d’Economia—, fer exercicis pràctics —que
Quan són lectures o activitats
es dóna el mateix cas—, i passar a net i/o
obligatòries, un 62,6% dels estudiants a
fer resums o esquemes dels apunts de
Ciències Polítiques i un 67,8% dels
classe –que en aquest cas són els
d’Economia responen que sovint o molt
estudiants d’Economia els que hi
sovint acostumen a llegir o a realitzar
dediquen molt més temps—. I també a
l’activitat estipulada. Mentre que només
l’assistència a conferències o xerrades
un 25% a Ciències Polítiques i un 23,4%
que, mentre que a Ciències Polítiques hi
a Economia ho fan quan es tracta
dediquen un 1,86% del temps total
d’accions que el docent deixa com a
d’estudi, a Economia només hi dediquen
voluntàries.
un 0,17%.
En aquest sentit, el comportament entre
D’altra banda, segons les enquestes,
els diferents cursos es pot dir que no
veiem que els estudiants de Ciències
varia.
Polítiques destinen força més temps
(3,57%) a consultar i/o utilitzar Internet
Respecte a la manera de fer els exercicis i
que els d’Economia (1,29%), així com
treballs que han de lliurar, un
també a la cerca i consulta de fonts
percentatge molt alt (82,3%) dels
bibliogràfiques (1,51% del temps), que es
estudiants de Ciències Polítiques sovint o
pot dir que pràcticament no n’hi
molt sovint acostumen a integrar
dediquen (0,22%).
informació de diverses fonts i recursos a
l’hora de fer un treball, mentre que a
Una de les activitats a la qual s’hi destina
Economia aquest percentatge es queda al
menys temps i en què hi ha més
69,4%.
diferència entre les dues titulacions és
l’assistència a conferències o xerrades
com a activitat fora de l’aula. Mentre que
a Economia els estudiants no hi
dedicaven pràcticament temps (0,17%), a
Ciències Polítiques hi destinen un 1,86%
del temps setmanal total dedicat a
l’estudi.
D’altra banda, les dues titulacions
coincideixen en el fet que un percentatge
força alt dels estudiants enquestats
responen que mai o gairebé mai van a
classe sense haver-se preparat els treballs
24
Cal dir que aquestes fonts i recursos que
A. Quin paper tenen les tutories
individualitzades?
els estudiants utilitzen per completar els
treballs, segons mostren les dades, es
refereixen principalment a l’ús
Com a activitat fora de l’aula cal parar
d’Internet i de l’Aula Global i no tant a
atenció a com es desenvolupa l’acció
l’ús de fonts bibliogràfiques, ja que com
tutorial. En aquest sentit cal destacar
queda evidenciat tant al gràfic com a la
que, tant a Ciències Polítiques com a
taula de percentatges, a això hi destinen
Economia, segons les fitxes de
menys temps, sobretot els estudiants
seguiment, l’assistència a les tutories dels
d’Economia.
professors és pràcticament nul·la: els
estudiants hi destinen un 0,46% i un
0,24% del temps respectivament.
Aquesta poca dedicació es confirma en
les dades que ofereixen les enquestes,
Esquemes apunts
segons les quals un 53,4% dels
Estudi apunts
estudiants de Ciències Polítiques i un
Esquemes llibres
43,3% dels d’Economia, admeten no
Estudi llibres
Exercicis pràctics
assistir mai a tutories individualitzades
Treballs de curs
amb els professors.
Internet
Aula Global
Fonts bibliogràfi.
Cal dir que en el cas de la titulació de
Tutories professors
Ciències Polítiques aquest fet canvia
Conferències
Exposicions
quan es tracta de les classes pràctiques,
Pel·lícules
en les quals el nombre d’estudiants que
Altres
0
20
40
60
comenten assistir a les tutories amb
80
freqüència és d’un 10,2%. A Economia,
% hores d'estudi setmanals a C. Pol.
en canvi, les xifres no varien.
Quan assisteixen a les tutories
individuals, més de la meitat dels
Esquemes apunts
estudiants —76,3% a Ciències Polítiques
Estudi apunts
Esquemes llibres
i 66,1% a Economia— comenten que
Estudi llibres
mai o només algunes vegades parlen
Exercicis pràctics
amb els professors sobre l’assignatura i
Treballs de curs
Internet
els dubtes que tenen.
Aula Global
Fonts bibliogràfi.
Tutories professors
D’altra banda, a ambdues titulacions
Conferències
pràcticament només un 7% dels
Exposicions
estudiants a les tutories parlen sobre els
Pel·lícules
Altres
seus plans de futur professional, i cal
0
10
20
30
40
50
60
esmentar que a mesura que van
avançant els cursos, cada vegada menys
% d'hores d'estudi setmanals a Economia
estudiants parlen sobre el seu futur
professional amb els professors a les
tutories.
25
posició és ocupada per l’activitat
2.2. En període d’exàmens
d’estudiar directament d’alguna lectura o
En període d’exàmens, l’activitat
llibre.
principal deixa de ser la realització de
treballs de curs o el fet de passar apunts a
Cal assenyalar que a Ciències Polítiques,
net, i es converteix en prioritari l’estudi
tot i estar en època d’exàmens, els
dels apunts que es prenen a classe. A
estudiants continuen invertint temps en
aquesta activitat, els estudiants de
la realització de treballs de curs, un
Ciències Polítiques hi destinen un
3,79% del temps, mentre que a
72,83% del temps, pràcticament les tres
Economia a aquesta acció només hi
quartes parts del temps total d’estudi. I a
dediquen un 1% del temps total
Economia, li dediquen la meitat del
d’estudi.
temps: un 50,69%, segons les fitxes de
seguiment.
Però a l’hora d’estudiar de cara als
exàmens, els estudiants de Ciències
Tanmateix, el fet d’estudiar directament
Polítiques no dediquen cap temps a
alguna lectura i/o llibre és, en període
cercar fonts bibliogràfiques (0,09%) i els
d’exàmens, la segona activitat a la qual
d’Economia pràcticament tampoc.
més temps dediquen els estudiants de
Ciències Polítiques: un 6,84%. En canvi
Finalment, durant el període d’exàmens
a Economia és la realització d’exercicis
la tutoria encara obté uns valors més
pràctics, amb un 28,09% del temps total
insignificants que en el període lectiu.
d’estudi.
Concretament a Ciències Polítiques els
estudiants destinen a l’assistència a
En tercer lloc, a Ciències Polítiques els
tutories dels professors un 0,72% del
estudiants destinen un 5,94% del temps
temps i encara menys a Economia, amb
total de classe a la realització d’exercicis
només un 0,03%.
pràctics; mentre que a Economia aquesta
Esquemes apunts
Esquemes apunts
Estudi apunts
Estudi apunts
Esquemes llibres
Esquemes llibres
Estudi llibres
Estudi llibres
Exercicis pràctics
Exercicis pràctics
Treballs de curs
Treballs de curs
Internet
Internet
Aula Global
Aula Global
Fonts bibliogràfi.
Fonts bibliogràfi.
Tutories professors
Tutories professors
Conferències
Conferències
Exposicions
Exposicions
Pel·lícules
Pel·lícules
Altres
Altres
0
20
40
60
80
0
% d'hores d'estudi setmanals exàmens a C.Pol
20
40
60
80
% d'hores d'estudi setmanals exàmens a Eco.
26
Ambdues titulacions coincideixen força
2.3. S’estudia en equip o individualment?
en les dades respecte al lloc on
A casa o a la Universitat?
acostumen a fer-ho; un 71,1% dels
Segons assenyalen les enquestes, podem
estudiants de Ciències Polítiques i un
dir que l’estudi i el treball de l’estudiant
60,6% dels d’Economia comenten que
fora de l’aula, basat principalment en la
mai o només algunes vegades estudien a
realització de treballs de curs (Ciències
la Universitat, a les aules d’estudi o a les
Polítiques) i a passar a net i/o fer resums
aules d’informàtica,i un 64,1% a
o esquemes dels apunts presos a classe,
Ciències Polítiques i un 53,6% a
segons el que comentàvem en l’anterior
Economia tampoc ho fan a la biblioteca.
apartat, són fonamentalment processos
autònoms que es duen a terme de forma
Per tant, podríem pensar que el lloc on
totalment individual. A Ciències
estudien i treballen els estudiants de
Polítiques un 86,9% dels estudiants i un
manera més habitual és a casa seva.
88,5% a Economia responen que mai o
únicament algunes vegades estudien i/o
En definitiva, un 77,2% dels estudiants
treballen en grup.
de Ciències Polítiques admeten que
sovint o molt sovint estudien a casa
A l’NSSE, en canvi, tan sols un 5,5% mai
seva sols, sobretot a primer i segon curs.
estudien en grup i el 53,5% dels
estudiants treballen freqüentment amb
companys de classe fora de l’aula.
El recurs de les aules d’estudi, les aules
d’informàtica i la biblioteca com a llocs
d’estudi és reduït. El lloc on estudien
i treballen de manera més habitual
és a casa seva.
27
davant d’un 19,3% que no ho fan mai.
3. Quin ús es fa dels recursos
Per tant, es pot dir que els estudiants de
bibliogràfics i de la biblioteca?
Ciències Polítiques consulten amb
freqüència llibres de la biblioteca .
Només el 35,9% dels estudiants de
Ciències Polítiques enquestats i un
46,4% dels d’Economia utilitzen la
En canvi, pel que fa a Economia, un
biblioteca habitualment com a espai per
46,4% respon que l’utilitza només
estudiar.
alguna vegada aquest servei, i un 14,6%
no ho fa mai.
Per cursos, els estudiants que menys
utilitzen la biblioteca com a espai per
En aquest sentit, els estudiants de segon
estudiar són els de primer, i els que la
curs de Ciències Polítiques i els de tercer
utilitzen més són els de tercer.
curs d’Economia enquestats són els que
mostren un major percentatge en l’ús
habitual del servei de préstec.
A Economia, els que més la utilitzen
són els de quart, tot i que amb poca
En els quadres següents es mostren els
diferència respecte la resta de cursos.
resultats obtinguts en les enquestes
Pel que fa al servei de préstec, un
davant la pregunta de si els estudiants
57,71% dels estudiants de Ciències
treuen llibres de la Biblioteca i sobre si
Polítiques responen que sovint o molt
la utilitzen com un espai per estudiar,
sovint l’utilitzen per treure llibres,
en les diferents titulacions i per cursos.
Treus llibres de la Biblioteca?
C. POLÍTIQUES
Primer
Segon
Tercer
Mai
4,3%
7%
0%
Algunes vegades
38,6%
44,2%
29%
Sovint
31,4%
34,9%
48,4%
Molt sovint
25,7%
14%
22,6%
ECONOMIA
Primer
Segon
Tercer
Quart
Mai
41,8%
51,6%
37,5%
48,9%
Algunes vegades
29,9%
18,8%
18,8%
13,3%
Sovint
16,4%
18,8%
18,8%
17,8%
Molt sovint
11,9%
10,9%
25%
20%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
28
Estudies a la Biblioteca?
C. POLÍTIQUES
Primer
Segon
Tercer
Mai
14,3%
22,2%
26,7%
Algunes vegades
52,9%
35,6%
40%
20%
28,9%
13,3%
12,9%
13,3%
20%
Sovint
Molt sovint
ECONOMIA
Primer
Segon
Tercer
Quart
Mai
13,4%
9,5%
41,2%
20%
Algunes vegades
34,3%
39,7%
23,5%
44,4%
Sovint
29,9%
31,7%
5,9%
15,6%
Molt sovint
22,4%
19%
29,4%
20%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
Els estudiants utilitzen com a recurs
d’informació per a la realització dels
seus treballs i exercicis Internet i l’Aula
Global abans que la biblioteca.
29
Tanmateix, pel que fa a l’ús de l’aplicació
4. Es fa ús dels recursos informàtics i
d’Internet del correu electrònic com a
d’Internet?
mitjà de comunicació entre l’estudiant i
el professor, a la titulació de Ciències
Pel que evidencien les dades obtingudes
Polítiques només un 35,2% ho fa servir
al qüestionari, la gran majoria dels
amb freqüència. En canvi, a Economia
estudiants utilitzen freqüentment les
queda molt igualat el percentatge
noves tecnologies com a eina
d’estudiants que en fan un ús habitual
complementària o de suport per al seu
(49%), amb els que pràcticament no
estudi.
l’utilitzen (51%).
Un 85,8% dels estudiants de Ciències
Cal destacar el pes que té l’Aula Global
Polítiques, força superior al percentatge
en l’estudi personal dels estudiants, ja
d’estudiants d’Economia (un 78,3%)
que el 74,5% a Ciències Polítiques i el
responen que utilitzen amb molta
86% a Economia, segons el qüestionari,
freqüència l’ordinador per completar el
afirmen que la utilitzen freqüentment.
seu treball i estudi personal.
Tan sols un 6,2% a Polítiques i un 2,6% a
Economia no la utilitzen mai —una xifra
D’altra banda, Internet com a recurs i
molt similar al 5,4% d’estudiants que
font d’informació esdevé pràcticament
diuen que mai utilitzen l’ordinador per
un element tan essencial per al treball de
complementar el seu estudi personal.
l’estudiant com l’ordinador, ja que un
80,4% dels estudiants de Ciències
També cal destacar que a l’NSSE només el
Polítiques i un 71,2% dels d’Economia en
52% dels estudiants afirma utilitzar
fan un ús molt freqüent per al seu treball
freqüentment Internet com a suport per
i estudi personal.
al seu estudi, i que un 17,5% no l’utilitza
mai. Per tant, les taxes d’ús són superiors
en el cas de la UPF.
ÚS DE LES NOVES
TECNOLOGIES
Internet
(a/e i font
d’informació)
Aula
Global
Ordinador
C. Polítiques
Economia
C.Polítiques
Economia
C. Polítiques
Economia
Mai
14,55%
11,6%
6,2%
2,6%
5,4%
4,7%
Algunes vegades
27,7%
28,35%
19,3%
11,4%
8,8%
17,1%
Sovint
30,4%
27,05%
33,8%
25,4%
35,1%
30,1%
Molt sovint
27,4%
33,05%
40,7%
60,6%
50,7%
48,2%
Mitjana de tots els cursos
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
30
3. Com s’ensenya?
Tot i que a molta distància, ocuparia el
1. Què passa dins l’aula?
segon lloc l’intercanvi de preguntes entre
professor i estudiant, amb un 4% del
En aquest apartat es presenta una visió
temps total de classe. En canvi, a
aproximada de quina és la metodologia
Economia el segon lloc l’ocupa la
docent emprada a Ciències Polítiques i
realització d’exercicis, debats i/o
Economia, i en conseqüència com
seminaris en grup, amb un 2,6% del
aprenen els estudiants dins l’aula.
temps total. A la titulació de Ciències
Polítiques, a la realització d’exercicis,
1.1. Les classes teòriques
debats i/o seminaris s’hi destina un
L’acció docent principal que es posa en
3,69% del temps real total de classe.
pràctica a les classes teòriques de la
titulació de Ciències Polítiques i
Val a dir que segons es mostra a les fitxes
d’Economia és la impartició de la lliçó
de seguiment diari, l’única activitat
per part del professor i la presa d’apunts
alternativa a les que hem comentat dins
de l’estudiant.
de l’horari de classe és la visualització
d’algun material audiovisual, amb un
En efecte, escoltar la lliçó del professor i
1,04% del temps a Ciències Polítiques,
prendre apunts constitueix actualment el
davant només un 0,21% a Economia.
principal mètode a través del qual es
dóna l’intercanvi entre estudiant i
Pel que fa a l’avaluació continuada que es
professor, a les classes teòriques de
fa del progrés de l’estudiant, es pot
Ciències Polítiques i d’Economia. Un
assenyalar que pràcticament no s’hi
87,75% del temps total a Ciències
dedica temps. Només un 0,25% a
Polítiques i, encara superior, un 94% a
Ciències Polítiques i un 0,43% a
Economia, l’estudiant es dedica a escoltar
Economia de la durada total de la classe
la lliçó del professor i a prendre apunts.
es destina a la realització de proves
d’avaluació continuada.
Lliçó del professor
Lliçó del professor
Exercicis
Exercicis
Presentacions
Presentacions
Preguntes
Preguntes
Audiovisuals
Audiovisuals
Intervencions exter.
Intervencions exter.
Proves d'avaluació
Proves d'avaluació
Altres
Altres
0
20
40
60
80
100
0
% del temps real de classe per activitats a Pol
20
40
60
80
100
% del temps real de classe per activitats a Eco.
31
El mateix passa amb les intervencions de
A la vegada, l’activitat que també
professors, experts o conferenciants
experimenta un lleuger increment és
externs, activitat a la qual només s’hi
l’intercanvi de preguntes entre professor
dedica un 0,33% del temps a Ciències
i estudiant, que si bé a les classes
Polítiques.
teòriques de Ciències Polítiques aquesta
acció ocupava un 4% del temps, ara a les
classes pràctiques s’hi dedica un 7,67%
1.2. Les classes pràctiques
del temps total. A Economia s’hi dedica
A les classes pràctiques de Ciències
força menys temps que a Polítiques,
Polítiques, l’acció d’explicar la lliçó del
només un 2,57% del temps total de
professor i la presa d’apunts per part de
classe.
l’estudiant perd força i n’agafen més
altres accions com la realització
Cal assenyalar que es dóna molta
d’exercicis, debats i/o seminaris i les
diferència entre una titulació i l’altra a
presentacions de treballs. Tot i que
l’activitat de presentació de treballs. A
l’acció docent principal, amb un 44,81%
Economia només s’hi dedica un 1,53%
del temps, continua sent l’explicació de
del temps total, mentre que Ciències
la lliçó, aquestes dues activitats
Polítiques hi destina un 22,24% de la
esdevenen més importants i ocupen un
durada total de les sessions pràctiques, i
20,57% del temps i un 22,24%
d’aquesta manera es converteix en la
respectivament.
segona acció docent més important en
aquestes classes.
En canvi a la titulació d’Economia la
dinàmica a l’aula continua sent gairebé
Igualment també hi ha molta diferència
la mateixa que a les classes teòriques.
entre una titulació i l’altra en el temps
L’acció docent principal es basa en
dedicat a la realització d’exercicis, debats
l’explicació de la lliçó del professor i la
i/o seminaris, en la qual a Ciències
presa d’apunts. Un 85,91% del temps
Polítiques s’hi destina un 20,57%.
total de la classe és destinat a Economia
Aquesta és la tercera acció docent
a aquesta activitat, molt per sobre del
principal a les classes pràctiques, mentre
44,81% que s’hi dedica a Polítiques.
que a Economia només ocupa un 7,71%.
del temps.
Lliçó del professor
Lliçó del professor
Exercicis
Exercicis
Presentacions
Presentacions
Preguntes
Preguntes
Audiovisuals
Audiovisuals
Intervencions exter.
Intervencions exter.
Proves d'avaluació
Proves d'avaluació
Altres
Altres
0
20
40
60
80
100
0
% temps real classe pràctica per activ. Pol.
20
40
60
80
100
% temps real de classe pràctica per activ.Eco.
32
Finalment, destacar que a les classes
A continuació es mostra un quadre
pràctiques de Ciències Polítiques no es
comparatiu dels percentatges de temps
destina gens de temps a la intervenció a
que es destinen a cada una de les accions,
classe d’algun professor, expert o
a les classes teòriques i a les classes
conferenciant extern, tot i que a les
pràctiques de Ciències Polítiques i
teòriques sí que s’hi havia dedicat algun
d’Economia.
temps: un 0,33%.
Ciències
Polítiques
Economia
Classes
teòriques
Classes
pràctiques
Classes
teòriques
Classes
pràctiques
Lliçó del professor
87,75%
44,81%
94,06%
85,91%
Exercicis
3,69%
20,57%
2,6%
7,71%
Presentacions de
treballs
2,38%
22,24%
0,63%
1,53%
4%
7,68%
1,88%
2,57%
Visualització de
material audiovisual
1,04%
1,84%
0,21%
0,95%
Intervenció d’algun
professor extern
0,33%
0%
0%
0%
Proves d’avaluació
0,25%
0,92%
0,43%
1,35%
Altres
0,52%
1,9%
0,15%
0,79%
Preguntes
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
33
teòriques, sempre o gairebé sempre
2. Què fa l’estudiant?
escolten la lliçó i prenen apunts, davant
d’un 6,3% i un 4,8%, respectivament
2.1. Quan escolta la lliçó del professor i
que responen que mai o poques vegades
pren apunts
ho fan. De fet, vist des d’un altre angle,
Què fa, en realitat, l’estudiant quan diu
es podria dir que la major part del temps
que escolta el professor i pren apunts?
la classe funciona com un automatisme
Del total de temps invertit, en realitat no
de dictat. Aquest fet posa de manifest
sempre pren apunts i, alguns cops, es
l’important pes que té la magistralitat en
manifesta obertament distret. Així, com
la docència presencial.
mostren les fitxes de seguiment, un
80,6% d’aquest temps, els estudiants de
La preeminència de la magistralitat com a metodologia
docent es manté fins i tot quan
s’arriba als darrers cursos a totes dues titulacions.
Ciències Polítiques prenen apunts
mentre escolten la lliçó; un 15,3% del
temps, escolten la lliçó però no prenen
apunts, i un 4% del temps es
desconcentren mentre s’està explicant la
lliçó.
Tot i que les diferències percentuals
A Economia una mitjana del 79,9% del
entre els diferents cursos no són
temps, els estudiants escolten la lliçó del
significatives, sí que cal destacar que el
professor i prenen apunts. Un 15%
curs que representa un major
escolten la lliçó però no prenen apunts i
percentatge de classe magistral a
un 5,1% del temps consta que els
Ciències Polítiques és tercer, i pel que fa
estudiants han estat desconcentrats
a Economia, primer, segon i quart, ja
mentre el professor ha estat explicant la
que destaca que el percentatge
lliçó.
d’estudiants que mai escolta la lliçó del
professor i pren apunts en aquests cursos
Ho corrobora el resultat de les enquestes,
és del 0%. És interessant, doncs, observar
en les quals un 93,6% dels estudiants de
que la preeminència de la magistralitat
Ciències Polítiques i un 95,2% dels
com a metodologia docent es manté fins
d’Economia afirmen que a les classes
i tot quan s’arriba al darrer curs.
Desconcentrat
Desconcentrat
5,1%
4,0%
No he pres apunts
No he pres apunts
15,0%
15,3%
He pres apunts
He pres apunts
79,9%
80,6%
Economia
Ciències Polítiques
34
Més de la meitat dels estudiants a
2.2. Quan realitza exercicis, debats i/o
Ciències Polítiques, un 59%, responen
seminaris
que mai o algunes vegades participen en
Del temps total de classe que es destina a
la realització d’exercicis amb tot el grup
realitzar exercicis, debats i/o seminaris,
classe i aquest percentatge és encara
un 44,2% dels estudiants fan activitats
superior a Economia, un 70,2%. A les
amb tot el grup classe, un 40% fan
classes pràctiques de Ciències Polítiques
activitats individuals i un 11,7% del
no hi ha massa diferència en aquest
temps treballen amb grups reduïts. Per
sentit, ja que el percentatge obté un
últim, un 4,1% del temps es
valor molt semblant: un 53,4% dels
desconcentren mentre a classe s’està fent
estudiants comenten que mai o algunes
aquesta activitat. Així ho indiquen les
vegades participen en la realització
fitxes de seguiment diari.
d’exercicis amb tota la classe.
A Economia, el temps que es dedica a la
Pel que fa a la participació en posades en
realització d’activitats amb tot el grup
comú amb tot el grup classe, un 24,7%
classe és del 3,8%; un 20,8% del temps
dels estudiants de Ciències Polítiques ho
ho fan amb grup reduït i un 30,3% fan
fan sovint o molt sovint, i a Economia el
activitats individuals. Un 9,2% del
12,9%.
temps, els estudiants es desconcentren
mentre es fan exercicis, debats i/o
Tant en una titulació com a l’altra, el
seminaris.
temps destinat a fer exercicis en grups
reduïts és força inferior al que es destina
Com es pot comprovar, el percentatge de
a fer-los individualment.
temps que els estudiants estan
desconcentrats en aquesta activitat és
Com veiem, doncs, la participació activa
superior a Economia.
dels estudiants a les classes és força
reduïda.
Desconcentrat
Desconcentrat
9,2%
4,1%
Exercici indv
30,3%
Exerc indiv
40,0%
a la classe
44,2%
Classe
39,8%
Grup reduit
Grup reduït
20,8%
11,7%
C. Polítiques
Economia
35
Ciències Polítiques un 78,8% del temps
2.3. Quan es fan presentacions de treballs
els estudiants escolten la presentació
Hi ha força diferència entre la titulació de
d’un company, un 10,8% és l’estudiant
Ciències Polítiques i la d’Economia en la
qui presenta, i un 10,3% del temps
pràctica d’aquesta activitat a l’aula. A
manifesta un estat de desconcentració
Ciències Polítiques recordem que s’hi
mentre algun company està presentant.
destinava un 22,24% del temps total de
classe en el cas de les classes pràctiques, i
Cal destacar que d’entre totes les
un 2,38% en el de les teòriques.
activitats que es fan a l’aula, aquesta és la
que els estudiants de Ciències Polítiques
En canvi a Economia, a fer presentacions
es mostren més desconcentrats.
de treballs s’hi dedica un 1,53% del
temps total a les classes pràctiques i un
A Economia un 71,8% del temps es
0,63% a les teòriques. Per tant, a Eco-
dedica a escoltar la presentació que fa un
nomia, es destina molt menys temps a
company, un 20,1% del temps es destina
aquesta activitat.
a fer-la i un 8% del temps els estudiants
es desconcentren mentre algun company
Si analitzem què es fa durant el temps
està presentant.
dedicat a aquesta activitat, veiem que a
Desconcentrat
10,3%
Desconcentrat
He presentat
8,0%
10,8%
He presentat
20,1%
He escoltat
71,8%
He escoltat
78,8%
C. Polítiques
Economia
36
Un 5,6% del temps l’estudiant es
2.4. Quan es fan preguntes
desconcentra quan són els seus
En aquesta activitat també hi ha
companys qui fan preguntes al professor,
diferències entre una titulació i l’altra. A
i en canvi només està un 2,2% del temps
Ciències Polítiques es destina més temps
desconcentrat quan és al revés, quan és
que a Economia a la formulació de
el professor qui els pregunta.
preguntes entre professor i estudiants al
llarg de la classe.
D’altra banda, el professor no acostuma
a fer preguntes als estudiants, ni a
Concretament recordem que a Ciències
Ciències Polítiques ni a Economia, ja
Polítiques, del temps total de la classe
que segons les dades del qüestionari, un
pràctica, un 7,67% es destinava a fer
83,75% dels estudiants de Ciències
preguntes i un 4% a la classe teòrica.
Polítiques i un 91,2% dels d’Economia
manifesten que mai o només alguna
A Economia s’hi dedicava un 2,57% de
vegada el professor fa preguntes al
la classe pràctica i un 1,88% de la
conjunt de la classe.
teòrica. Per tant, podem dir que a
Ciències Polítiques doblen el temps
A l’NSSE la freqüència amb què els
invertit en la participació de l’estudiant a
estudiants pregunten a classe o
l’aula, a partir de l’intercanvi de
contribueixen a les discussions de classe
preguntes entre professor i estudiant.
és molt elevada: els estudiants que no
pregunten mai a classe representen
Un 55,8% del temps total que es destina
només l’1% mentre que el 74,5% ho fan
a l’intercanvi de preguntes, és l’estudiant
habitualment.
qui fa preguntes al professor i un 36,4%
Comparats amb els estudiants
NSSE, que majoritàriament fan
preguntes al professor a classe,
els estudiants de Ciències Polítiques i Economia gairebé no en
fan.
és el professor, al seu torn, qui pregunta
als estudiants.
Desconcentrat p.estu
Desconcentrat p.estu
5,6%
5,6%
Desconcentrat p.prof
Desconcentrat p.prof
2,2%
4,6%
Preguntes professor
Preguntes professor
29,9%
36,4%
Preguntes estudiants
Preguntes estudiants
55,8%
59,9%
Economia
C. Polítiques
37
desconcentrats respecte a la durada total
2.5. Quant de temps està l’estudiant
de la classe, podem dir que Ciències
desconcentrat a classe?
Polítiques obté una mitjana de temps de
En les diferents activitats que
desconcentració a classe inferior a la
desenvolupa l’estudiant dins de l’aula,
d’Economia, amb un 4,5% a Ciències
també s’ha anat comptabilitzant quant
Polítiques i un 5,31% a Economia.
de temps l’estudiant perd l’atenció i es
desconcentra.
Es tracta, doncs, de percentatges força
reduïts i que inevitablement augmenten
En aquest sentit, si tenim en compte el
a mesura que la durada de les sessions de
temps total que els estudiants han estat
classe esdevé més llarga.
Desconcentrat
4,5%
Els estudiants de Ciències
Polítiques es desconcentren a classe durant un
4,5% del temps total de
classe i els d’ Economia,
un 5,31%.
Concentrat
95,5%
C. Polítiques
% desconcentrat
5,3%
% concentrat
94,7%
Economia
38
D’altra banda, a la titulació de Ciències
d’Economia. En aquesta titulació són els
Polítiques els percentatges de temps que
estudiants de rendiment alt aquells que
els estudiants estan desconcentrats no
amb més facilitat es desconcentren: un
varien gens en funció del rendiment,
6,97%.
cosa que no passa a la titulació
Rendiment
acadèmic
Mitjana a
C. Polítiques
Mitjana a
Economia
Rendiment baix
4,09 %
3,92 %
Rendiment mitjà
4,26 %
4,81 %
Rendiment alt
4,82 %
6,97 %
A Ciències Polítiques, l’estudiant està
A Economia, coincideixen en l’activitat
més temps desconcentrat durant la
que desperta més atenció als estudiants:
presentació d’algun company, i d’altra
quan el docent els fa preguntes. En
banda, l’activitat en la que es mostren
canvi, durant l’activitat que passen més
més atents és mentre el professor fa
temps desconcentrats és mentre es fan
preguntes als estudiants.
exercicis, debats i/o seminaris.
C. Polítiques
Economia
4%
5,1%
Exercicis
4,1%
9,2%
Presentació de treballs
10,3%
8%
L’estudiant fa preguntes al professor
5,6%
5,6%
El professor fa preguntes als estudiants
2,2%
4,6%
Lliçó del professor
39
4. Valoració del pas per la Universitat
conceptes, noms, teories o mètodes, a
1. Quines habilitats i competències
Economia aquesta habilitat té el darrer
creu l’estudiant que desenvolupa al
lloc en el rànquing. És a dir, la majoria
llarg dels estudis?
d’estudiants d’Economia creuen que és
l’habilitat que menys s’ha fomentat a les
La informació següent ha estat extreta
assignatures.
de les enquestes passades als estudiants.
D’acord amb les dades obtingudes, una
A continuació es mostren els percen-
de les habilitats que més creuen
tatges d’estudiants que consideren que
desenvolupar els estudiants al llarg de
“sovint o molt sovint” han assolit les
tots els cursos tant a la titulació de
habilitats i competències assenyalades, al
Ciències Polítiques com a la d’Economia
llarg dels seus estudis, en un rànquing
és l’anàlisi dels elements bàsics que
que va de més a menys.
constitueixen una teoria, una idea, una
experiència o el treball d’un autor. Un
Per últim, cal destacar el fet que una de
71,7% dels estudiants de Ciències
les habilitats que pràcticament la meitat
Polítiques i un 77,2% dels d’Economia
dels estudiants (43,1% a Ciències
—sense mostrar diferències significatives
Polítiques i 47,5% a Economia) tenen la
entre els cursos— destaquen que les
sensació de no haver desenvolupat, és
diferents assignatures que han cursat al
l’aplicació dels continguts que aprenen a
llarg de l’any han fomentat aquesta
situacions de la vida professional i real.
habilitat. Pel que fa a la segona habilitat,
Concretament, són els estudiants de
es fa palesa una divergència força gran
quart curs d’ambdues titulacions els que
entre les dues titulacions.
opinen que aquesta habilitat es treballa
Mentre que a Ciències Polítiques,
menys.
trobem l’habilitat de memoritzar
C. Polítiques
Economia
Analitzar els elements bàsics que constitueixen una teoria, una
idea, una experiència o el treball d’un autor
71,7%
77,2%
Memoritzar conceptes, noms teories i mètodes, de manera que
després els sàpiga dir de la millor manera possible
66,4%
45,1%
Sintetitzar informació de manera que aprenguin els conceptes,
els fets o les teories més importants i fonamentals d’una matèria
o assignatura
61,8%
66,6%
Organitzar la informació per després relacionar-la amb altres
continguts de la mateixa assignatura o d’altres.
53,2%
62,2%
Examinar casos particulars, presentats pel professor, i que
aprofundeixi en tots els seus components, conseqüències,
implicacions
45,8%
59,2%
Fer judicis personals de valor sobre els continguts i treure’n les
pròpies conclusions
42,4%
48,2%
Aplicar els continguts que aprenen a situacions de la vida professional i real
43,%
47,5%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
41
Però la competència que els estudiants
2. Com valora el seu pas per la
pensen que més servei els farà en la seva
Universitat i com creu que l’ajudarà
carrera professional, per sobre de les
de cara al seu futur professional?
habilitats necessàries per aconseguir una
feina vinculada als estudis cursats, és la
Aquest apartat es divideix en dos blocs
d’adquirir una bona educació i un bon
diferenciats. El primer fa referència al
bagatge cultural. Un 90,9% dels
grau d’utilitat potencial que els
estudiants de Ciències Polítiques i un
estudiants atorguen a les principals
81% dels estudiants d’Economia
competències adquirides a la Universitat
destaquen aquest fet en la valoració del
de cara al seu futur professional. El segon
seu pas per la Universitat.
bloc s’aproxima al nivell de participació
dels estudiants en les diferents activitats
El 80,2% dels estudiants de Ciències
que es desenvolupen a la Universitat,
Polítiques també destaquen molt el fet
fora de l’aula.
de pensar de manera crítica i reflexiva.
Els estudiants consideren que a la
En el següent quadre observem els
Universitat hi desenvolupen habilitats
percentatges obtinguts en les respostes
professionals que els han de permetre
“Sovint” o “Molt sovint” respecte a un
aconseguir una feina vinculada als seus
conjunt de competències i habilitats en
estudis. Així, el 74,2% dels estudiants de
la pregunta: “Penso que el meu pas per
Ciències Polítiques i el 76,3% dels
la Universitat com a estudiant
d’Economia afirmen que sovint o molt
m’ajudarà, pel que fa al meu futur
sovint el seu pas per la Universitat els
professional, a...”:
ajudarà en aquest sentit.
COMPETÈNCIES
C. Polítiques
Economia
Adquirir una bona educació i un bon bagatge cultural en
general
90,9%
81%
Pensar d’una manera crítica, analítica i reflexiva
80,2%
76,8%
Tenir les habilitats necessàries per aconseguir i desenvolupar una feina vinculada amb els meus estudis
74,2%
76,8%
Analitzar i solucionar d’una manera efectiva els problemes
que se’m presentin
63,7%
67,9%
Aprendre de manera autònoma, per mi mateix
65,8%
67%
Treballar en equip amb d’altres companys
61,47%
66%
Utilitzar les noves tecnologies d’una manera efectiva
61,3%
59,8%
Adquirir competències personals per viure en un entorn
multicultural
66,2%
60,8%
Parlar d’una manera clara i entenedora
65,5%
57%
Comportar-me com un ciutadà democràtic, compromès i
respectuós amb la comunitat en què visc
66,9%
52,9%
63%
47,2%
50,4%
45,3%
Desenvolupar i consolidar el meu codi ètic i de valors
Escriure d’una manera correcta i efectiva
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
42
El 61,7% dels estudiants de Ciències
dins la Universitat de caire informal.
Polítiques i un 66% dels d’Economia
Per exemple, el 45,5% d’estudiants
creuen que el fet de treballar en equip
d’Economia i molt superior per als
amb altres companys els ajudarà en el
estudiants de Ciències Polítiques, el
seu futur professional. Tanmateix, en
69,6%, discuteixen freqüentment amb
l’apartat d’hàbits d’estudi personals es
els seus companys fora de l’aula al
posava de manifest que tan sols un
voltant de qüestions que sorgeixen a
13,1% dels estudiants de Ciències
classe quan estan fora de l’aula.
Polítiques i un 11,5% dels estudiants
A l’NSSE el percentatge d’estudiants que
d’Economia treballaven en grup amb
tenen discussions fora de classe és del
freqüència.
69,5%, de manera que pel que fa a
aquesta qüestió, el comportament entre
Finalment, destaca el fet que una de les
els estudiants americans i els de Ciències
competències que els estudiants pensen
Polítiques quedaria molt igualat.
que menys servei els farà en l’àmbit
professional és escriure de manera
La competència que els estudiants pensen que més servei els
farà en la seva carrera professional, és la d’adquirir una bona educació i un bon bagatge
cultural.
correcta i efectiva, tant a Ciències
Polítiques com a Economia.
2.1. Altres qüestions relatives a la vida
universitària en general
El 71% dels estudiants de Ciències
Polítiques i el 80,4% dels d’Economia
En canvi, una de les competències menys valorada pels
estudiants és ser capaç
d’escriure correctament.
afirmen no participar mai o només
algunes vegades en altres activitats
universitàries que no siguin les classes
amb professors i companys. Però malgrat
que aquesta participació és força escassa,
cal tenir presents altres tipus d’activitats
43
5. Conclusions
prenen a classe: un 21,31% del temps i a
1. Caracterització del model
fer resums o esquemes d’alguna lectura i/
d’aprenentatge de l’estudiant de
o llibre (17,33%).
Ciències Polítiques i Economia de la
UPF
Període d’exàmens
1.1. Quant i com estudien fora de l’aula els
Segons les fitxes de seguiment, durant el
estudiants?
període d’exàmens, tant els estudiants de
Ciències Polítiques com els d’Economia
incrementen la dedicació a l’estudi diari
Període lectiu
a més de 3 hores respecte al període
A banda d’anar a classe, els estudiants de
lectiu. Però és a partir dels sis dies abans
Ciències Polítiques estudien una mitjana
de l’examen, quan a Ciències Polítiques
de 9,06 hores setmanals al llarg del
hi ha una concentració més gran d’hores
període lectiu, segons les dades
d’estudi. I a Economia, cinc dies abans.
obtingudes en el qüestionari.
L’activitat principal deixa de ser la
Els estudiants d’Economia, per la seva
realització d’exercicis pràctics per
banda, presenten un resultat
esdevenir l’estudi directe dels apunts que
lleugerament superior, amb una mitjana
es prenen a classe. A aquesta activitat els
de 10,5 hores d’estudi setmanals.
estudiants de Ciències Polítiques hi
A l’activitat que més temps dediquen els
destinen un 72,83% del temps, força
estudiants fora de l’aula en les diferents
més que els d’Economia que ho fan un
assignatures a la titulació de Ciències
50,69 % del temps.
Polítiques, és a la realització de treballs
de curs. Concretament hi dediquen una
Com a segona activitat en període
mitjana del 21,19% del temps total.
d’exàmens, l’estudiant de Ciències
Polítiques dedica un 6,84% del temps a
A la titulació d’Economia, l’activitat
estudiar directament d’alguna lectura o
principal fora de l’aula és la de passar a
llibre, mentre que l’estudiant
net i/o fer resums o esquemes dels
d’Economia el que fa en segon lloc quan
apunts presos a classe, amb una mitjana
del 33,26% sobre el temps setmanal de
dedicació a l’estudi.
En segon lloc, a Ciències Polítiques
l’activitat a la qual inverteixen més
temps és a l’estudi directe dels apunts, el
18,98% del temps total, i a fer exercicis
pràctics (17,6%). I a Economia, a
estudiar directament dels apunts que
45
es prepara per a un examen és realitzar
força més que l’estudiant d’Economia.
exercicis pràctics, durant un 28,09% del
Les dades mostren que un 85,8% dels
temps d’estudi.
estudiants de Polítiques l’utilitzen sovint
o molt sovint, mentre que els que ho fan
Cal destacar que una de les activitats a la
a Economia són un 78,3%.
qual els estudiants de Ciències Polítiques
hi dediquen temps (1,86%) i els
D’altra banda, Internet com a recurs i
d’Economia pràcticament no n’hi
font d’informació, esdevé un element
dediquen (0,17%) és a l’assistència a
essencial per al treball de l’estudiant;
conferències o xerrades.
aquest mitjà també és més utilitzat per
l’estudiant de Ciències Polítiques que pel
L’estudi i el treball de l’estudiant fora de
d’Economia. A la primera titulació, és un
l’aula es duu a terme de manera
80,4% dels estudiants els que en fan un
autònoma i independent. A Ciències
ús molt freqüent pel seu estudi personal;
Polítiques un 86,9% dels estudiants
a Economia, un 71,2%. Tanmateix, pel
admeten que mai o únicament algunes
que fa a l’ús del correu electrònic per a la
vegades estudien i/o treballen en grup,
comunicació amb el professorat, els
mentre que a Economia són un 88,5%.
estudiants de Ciències Polítiques
l’utilitzen poc. Només un 35,2%
Un 71,1% dels estudiants de Ciències
comenta fer-lo servir amb freqüència,
Polítiques i un 60,6% dels d’Economia
mentre que en aquest cas a Economia en
mai o només algunes vegades estudien a
fan ús el 49% dels estudiants. Pel que fa
la Universitat, a les aules d’estudi o a les
a l’Aula Global és més utilitzada pels
aules d’informàtica, i el 64,1% dels
estudiants d’Economia (86%) que pels de
estudiants de Polítiques i el 53,6% dels
Ciències Polítiques (74,5%).
d’Economia, tampoc ho fan a la
biblioteca. Per tant, el lloc on estudien i
Tant els estudiants de Ciències Polítiques
treballen els estudiants més habi-
com els d’Economia coincideixen en el
tualment és a casa seva.
poc hàbit que tenen d’assistir a tutories
individualitzades. En el primer cas, els
Pel que fa al servei de préstec, se’n fa un
estudiants hi destinen un 0,46% del
ús força freqüent. Concretament, un
temps i a Economia, un 0,24% del temps
57,6% dels estudiants de Ciències
total d’estudi.
Polítiques comenten que sovint o molt
sovint treuen llibres de la biblioteca. En
canvi els estudiants d’Economia no en
solen fer ús habitual, ja que un 46,4%
admetent que només alguna vegada
treuen llibres de la biblioteca.
L’estudiant de Ciències Polítiques fa un
important ús de l’ordinador per
completar el seu treball i estudi personal,
46
1.2. Quant i com aprenen dins de l’aula els
Més de la meitat del temps destinat a fer
estudiants?
preguntes (55,8%) són els estudiants qui
les fan, mentre que en un 36,4% és el
professor qui pregunta. Els estudiants de
L’activitat principal que fan els
Ciències Polítiques són més participatius
estudiants dins de l’aula és escoltar la
que els d’Economia.
lliçó del professor i prendre apunts o
escoltar la lliçó simplement (sense
A l’activitat que passen més temps des-
prendre apunts), tant a Ciències
concentrats els estudiants de Ciències
Polítiques com a Economia. Així, un
Polítiques és mentre s’està fent la
80,6% d’aquest temps, els estudiants de
presentació de treballs.
Ciències Polítiques prenen apunts
mentre escolten la lliçó; un 15,3% del
Tenint en compte la durada total de les
temps, escolten la lliçó però no prenen
classes, l’estudiant de Ciències Polítiques
apunts, i un 4% del temps es descon-
es troba desconcentrat del que s’està
centren mentre s’està explicant la lliçó.
fent, durant una mitjana de temps del
4,45%, menys que a Economia, que ho
A Economia una mitjana del 79,9% del
estan una mitjana del 5,31%.
temps, els estudiants escolten la lliçó del
professor i prenen apunts. Un 15%
Tant els estudiants de
Ciències Polítiques com els
d’Economia coincideixen en el
poc hàbit que tenen d’assistir
a tutories individualitzades.
Un 0,46% i un 0,24%
respectivament.
escolten la lliçó però no prenen apunts i
un 5,1% han estat desconcentrats
mentre el professor ha estat explicant la
lliçó.
Quan fan exercicis, debats i/o seminaris,
que a les classes pràctiques de Ciències
Polítiques és d’un 20,57% i a les
teòriques d’un 3,69%, un 44,2% del
Addicionalment, el quadre adjunt
temps — gairebé la meitat—, els fan amb
presenta les principals diferències entre
tota la classe i a Economia un 39,8%. Un
el comportament dels estudiants de les
40% del temps a Polítiques fan exercicis
titulacions de Ciències Polítiques i
individuals i un 30,3% a Economia. Amb
d’Economia de la UPF i el predominant
grups reduïts, els estudiants de Ciències
als Estats Units en àmbits acadèmics
Polítiques només hi treballen un 11,7%
equivalents. L’interès d’aquesta
del temps destinat a la realització
comparació rau a situar com a referent
d’exercicis; a Economia, un 20,8%.
del comportament d’un estudiant sota el
paradigma del crèdit ECTS el d’un
Mentre es fan presentacions de treballs,
estudiant nord-americà. Si es compara
un 78,8% del temps a Polítiques i un
llavors, seguint la taula, amb el
71,8% a Economia, els estudiants
comportament dels estudiants de la UPF
escolten la presentació dels companys; i
queda clar que alguns dels aspectes en
el 10,8% del temps presenten ells
els quals mostren una certa superioritat
mateixos.
(segueix a la pàgina 49)
47
NSSE
UPF (Ciències Polítiques i Economia)
Els estudiants de l’NSSE dediquen una mitjana de
15,62 hores setmanals a l’estudi i preparació de les
assignatures.
Els estudiants de Ciències Polítiques de la UPF
destinen una mitjana de 9,06 hores setmanals a
l’estudi personal, mentre que els d’Economia, n’hi
dediquen 10,5. Per tant, a C. Polítiques 6,56 hores
menys que els estudiants de l’NSSE, i 5,12 menys
en el cas dels estudiants d’Economia.
Més de la meitat dels estudiants estudien habitualment amb companys fora de l’aula per preparar els
treballs de classe. Concretament un 53,5%.
Els estudiants de Ciències Polítiques estudien habitualment de forma autònoma. Només un 13,1%
treballen en grup habitualment.
Dels estudiants d’Economia, igualment, un 11,5%
habitualment treballen en grup.
A classe, els estudiants fan moltes preguntes i participen activament en els debats i les discussions
que s’hi generen. El 74,5% dels estudiants fan preguntes a classe habitualment, percentatge que ha
augmentat fins al 80% en el darrer curs.
A classe, el temps que es destina a la formulació
de preguntes entre els professors i els estudiants
és superior a Ciències Polítiques, un 4% a les classes teòriques i un 7,67% a les pràctiques. I a Economia un 1,81% a les classes teòriques i un 2,57%
a les pràctiques.
El 46,5% dels estudiants fan presentacions a classe freqüentment. En el darrer curs dels estudis, la
freqüència s’incrementa fins a un 63% dels estudiants, mentre que aquells que mai realitzen aquesta
activitat a classe l’últim curs representen tan sols
un 2%.
Un 32,4% dels estudiants a Ciències Polítiques
comenten fer presentacions a classe freqüentment.
A Economia, els estudiants que fan presentacions
a classe sovint o molt sovint representen el 28%.
Els estudiants de Ciències Polítiques destinen molt
més temps que els d’Economia a fer presentacions
a classe. Concretament hi destinen un 2,38% a les
classes teòriques i un 22,24% a les pràctiques,
mentre que els d’Economia hi destinen un 0,63%
del temps a les classes teòriques i un 1,53% a les
pràctiques.
Els estudiants fan un ús força elevat de les noves
tecnologies. Mentre que a la UPF el percentatge
d’estudiants de Ciències Polítiques que utilitza sovint o molt sovint Internet per al seu estudi personal
és del 80,4% i del 71,2% a Economia, a l’NSSE es
redueix fins al 52%. Cal destacar que només un
3,9% dels estudiants no l’utilitza mai per al seu
estudi personal.
La meitat dels estudiants utilitzen freqüentment
Internet per completar el seu estudi personal i els
seus treballs. Això no obstant, un 17,5% assegura
que no l’utilitza mai amb aquesta finalitat.
Els estudiants discuteixen molt fora de l’aula sobre
idees sorgides a classe, ja que el 69,5% ho fa habitualment.
El percentatge d’estudiants de Ciències Polítiques
que freqüentment discuteix amb els companys
sobre les idees que sorgeixen a classe és pràcticament el mateix que els estudiants de l’NSSE: un
69,6%.
El 60,5% dels estudiants habitualment comenten
amb els professors els treballs i materials acadèmics. D’una altra banda, els estudiants de l’últim
curs dels estudis parlen més amb el seu tutor sobre els seus plans de futur professionals.
Els estudiants de la UPF realitzen poques tutories
amb els seus professors. Un 10,2% a Ciències
Polítiques i un 8,3% a Economia comenten anar-hi
sovint. A les tutories pràcticament no parlen sobre
el seu futur professional. Aquesta és una tendència
general en tots els cursos.
48
(ve de la pàgina 47)
Polítiques és a les presentacions de
treballs de classe. En canvi, a Economia a
és en la interacció personal entre
la realització d’exercicis, debats i/o
estudiants i professor que és sovintejada
seminaris en grup, amb un 2,6% del
allí i pràcticament inexistent aquí, cosa
temps.
que es fa molt evident tant en la
dinàmica de la classe a l’aula com en la
No es practica cap tipus d’activitat
tutorització personal. També és molt
alternativa dins de l’horari de classe;
important el treball i l’estudi en equip,
Únicament s’ha detectat que es destina
que contrasta amb la pràctica més
un 1,04% del temps a Polítiques i un
individualista i aïllada dels estudiants de
0,21% a Economia, a la visualització
la UPF.
d’algun material audiovisual.
Referent a l’avaluació continuada del
En canvi, la utilització de les noves
progrés de l’estudiant, podem assenyalar
tecnologies és un aspecte en el qual cal
que pràcticament no s’hi dedica temps.
reconèixer també la situació d’avant-
Només un 0,25% del temps a Polítiques i
guarda de la UPF respecte d’altres
un 0,43% a Economia de la durada total
universitats del país. Finalment, convé
de la classe, es destina a la realització de
destacar que el volum d’hores d’estudi
proves d’avaluació continuada.
mitjà d’un estudiant de Ciències
Polítiques a la UPF és inferior en gairebé
A les classes pràctiques, tot i que l’acció
un 40% al dels estudiants nord-
docent principal segueix basant-se en
americans, mentre que pel que fa a
l’explicació de la lliçó del professor i la
Economia, ho és en pràcticament un
presa d’apunts, a Ciències Polítiques ho
30%.
fa amb un percentatge de temps molt
inferior que a les classes teòriques: un
2. Caracterització del model docent
44,81% del temps. En canvi a Economia
als estudis de Ciències Polítiques i
el temps que a les classes pràctiques es
Economia de la UPF
destina a aquesta activitat, segueix sent
A les classes teòriques, l’acció docent
classe.
molt alt: un 85,91% del temps total de la
principal a la titulació de Ciències
Polítiques i d’Economia és la impartició
En aquestes classes, a Ciències Polítiques
de la lliçó per part del professor i la presa
s’incrementa el temps de dedicació a
d’apunts de l’estudiant. Durant un
l’intercanvi de preguntes entre professor
87,75% del temps total de classe a
i estudiant, que passa a ser del 7,67% del
Polítiques i un 94% del temps a
temps total. Més de la meitat del temps
Economia, el docent realitza aquesta
destinat a fer preguntes (55,8%) són els
acció.
estudiants qui pregunten i un 36,4% és
el professor qui pregunta. En aquest cas,
Amb molta distància, la segona activitat
els estudiants de Polítiques són més
en la què s’inverteix més temps a
participatius que els d’Economia.
49
I a Ciències Polítiques encara
Cal destacar que gairebé la meitat dels
s’incrementa més el temps dedicat a la
estudiants (43,1%) tenen la sensació que
presentació de treballs, amb un 22,24%
al llarg dels estudis no han desenvolupat
del temps total. És molta la diferència
l’habilitat d’aplicació dels continguts a
que hi ha respecte aquesta activitat entre
situacions de la vida professional i real.
una titulació i l’altra, ja que a Economia,
a presentar treballs només hi destinen
Els estudiants consideren que a la
un 1,53% del temps. Mentre es fan
Universitat hi desenvolupen habilitats
presentacions de treballs, un 78,8% del
professionals que els han de permetre
temps a Polítiques i un 71,8% a
aconseguir una feina vinculada als seus
Economia, els estudiants escolten la
estudis. Així, el 74,2% dels estudiants de
presentació d’un companys; i el 10,8%
Polítiques i el 76,3% dels d’Economia
del temps presenten ells mateixos.
afirmen que sovint o molt sovint el seu
pas per la Universitat els ajudarà en
aquest sentit.
És molta la diferència que hi ha respecte
aquesta activitat entre una titulació i
l’altra, ja que a Economia, a presentar
La competència que els estudiants
treballs només hi destinen un 1,53% del
creuen que més servei els farà en la seva
temps. Mentre es fan presentacions de
carrera professional, per sobre de les
treballs, un 78,8% del temps a Polítiques
habilitats necessàries per aconseguir una
i un 71,8% a Economia, els estudiants
feina vinculada als estudis cursats, és la
escolten la presentació d’un companys;
d’adquirir una bona educació i un bon
i el 10,8% del temps presenten ells
bagatge cultural: un 90,9% dels
mateixos.
estudiants enquestats, així ho afirmen.
El 71% dels estudiants de Ciències
3. Què suposa per als estudiants el
Polítiques i el 80,4% dels estudiants
pas per la UPF
d’Economia no participen mai o només
algunes vegades en altres activitats
Una de les habilitats que més creuen
universitàries que no siguin les classes
desenvolupar els estudiants al llarg de
amb professors i companys.
tots els cursos tant a la titulació de
Ciències Polítiques com a la d’Economia
és l’anàlisi dels elements bàsics que
4. Valoració final: la distància
constitueixen una teoria, una idea, una
respecte del mètode Bolonya
experiència o el treball d’un autor.
La voluntat d’aquest estudi ha estat
La segona habilitat que més estudiants
elaborar un diagnòstic dels processos
de Ciències Polítiques asseguren haver
d’ensenyament i d’aprenentatge de les
adquirit és la de memoritzar conceptes,
titulacions de Ciències Polítiques i
noms, teories o mètodes de manera que
d’Economia, prenent com a referència el
després l’estudiant els sàpiga dir de la
model que inspira l’Espai Europeu
millor manera possible.
d’Ensenyament Superior.
50
En el cas d’ambdues titulacions, el
En el cas d’ambdues titulacions queden
volum actual de dedicació a l’estudi
molt clars quatre aspectes:
constitueix un indicador que la
• El volum d’hores de dedicació a
demanda de treball a l’estudiant no és
l’estudi no és prou elevat i caldrà fer per
suficient tenint en compte el que es
manera d’augmentar-lo per tal que
requereix al procés de convergència.
s’acosti al que serà típic un cop hagi
acabat el procés de convergència (entorn
En tot, es pot concloure que caldrà una
a les 40 hores setmanals). No obstant
revisió sistemàtica de les metodologies
això, continuen sent predominants les
docents, resituant el paper de la
hores de lliçó i no pas les d’estudi
magistralitat i del treball de l’estudiant, i
personal.
traient més partit de les interaccions.
• Els mètodes predominants d’ensenyament emfasitzen, segurament de manera
Per tant, la qüestió que caldrà entomar
excessiva, la magistralitat i indueixen
adequadament és com l’aprenentatge de
cap a un comportament d’aprenentatge
l’estudiant es reorienta cap a activitats
que, en essència, es limita a la
més sintòniques amb els processos
recopilació d’apunts i al seu estudi.
d’adquisició de competències, i com
Aquest mètode, que paradoxalment és
aquestes activitats han de ser gestionades
també predominant a les classes
pel docent i per l’estudiant, per tal que el
pràctiques, no és apropiat per a
volum de dedicació a l’estudi sigui
l’aprenentatge de competències.
l’adequat. I això demana una redefinició
important de les metodologies docents.
• Els nivells d’interacció entre estudiants
i professors, tant a l’aula (dinamisme de
la classe i discussió) com fora (tutoria) és
gairebé inexistent.
• El recurs a la biblioteca, que és
indicatiu d’un comportament d’estudi
orientat a la recerca, al contrast i a
l’ampliació, a Ciències Polítiques, tot i
que és força alt, caldria millorar-lo.
En el cas d’ambdues titulacions, el volum actual de dedicació a l’estudi constitueix un indicador que la demanda
de treball a l’estudiant no és suficient tenint en compte el
que es requereix al procés de convergencia. I això demana
una redefinició important de les metodologies docents.
51