Els estudiants i els processos d’ensenyament i
d’aprenentatge a la universitat amb vista al
crèdit ECTS
Un diagnòstic de la metodologia docent a partir
de les percepcions dels estudiants d’ADE, Economia, Ciències Empresarials, Ciències Polítiques i
Relacions Laborals
Abril del 2004
Els estudiants i els processos d’ensenyament i
d’aprenentatge a la universitat amb vista al
crèdit ECTS
Un diagnòstic de la metodologia docent a partir
de les percepcions dels estudiants d’ADE, Economia, Ciències Empresarials, Ciències Polítiques i
Relacions Laborals
Direcció: Francesc Pedró.
Elaboració tècnica i redacció: Ricard Benito i Francisco Esteban.
Fotografies: Gabinet del Rectorat de la UPF.
Abril del 2004.
2
Índex
Presentació, pàg. 4
1.
Objectius i característiques de l’estudi, pàg. 5
La metodologia docent, pàg. 7
2.
3.
4.
L’estudi personal, pàg. 12
La vida universitària, pàg. 18
5.
3
Conclusions, pàg. 20
Presentació
L’informe que teniu a les mans és una primera aproximació al diagnòstic sobre la
metodologia docent que forma part del pla de treball del Programa per la Qualitat
Educativa (PQE) en relació amb la seva línia de treball Horitzó Bolonya. Es tracta de recollir
evidències que ens permetin situar, a partir de les dades de les diferents titulacions, quina
és la metodologia docent predominant a la nostra Universitat, tant des de la perspectiva
docent com des de la perspectiva, més ignota fins ara, de l’estudiant. Les preguntes a fernos són moltes, però segurament la més important és: quina és la distància que ens separa
de la metodologia docent preconitzada pel model inspirat en el crèdit europeu? Què fan els
estudiants quan diuen que estudien o quantes hores ho fan, constitueixen interrogants
que, potser inexplicablement, han romàs sense resposta fins ara i que aquí es comencen a
contestar.
És el resultat d’un treball intens dut a terme per Francisco Esteban, fins al juliol del 2003, i
continuat després amb tant o més ímpetu i dedicació per Ricard Benito. I seria
injustificable no agrair-los a ambdós el volum i la qualitat de la feina feta, amb el suport i
les aportacions de la resta de persones que treballen en els diferents projectes del PQE.
També seria inapropiat no reconèixer la col·laboració rebuda en tot moment tant dels
degans i directors dels estudis d’ADE, Economia, Empresarials, Ciències Polítiques i
Relacions Laborals i de les corresponents secretaries que han facilitat molt el treball de
camp.
Aquest és el primer lliurament d’una sèrie que continuarà amb la presentació dels resultats
de les diferents titulacions i, paral·lelament, amb la publicació dels resultats dels estudis
que ara s’estan acabant al voltant de la dedicació diària, per cursos i per matèries amb vista
a fer un càlcul precís de les equivalències de l’actual càrrega lectiva en crèdits ECTS.
Espero, doncs, que amb aquest estudi que enceta una línia de treball que sens dubte
s’estendrà ben aviat a d’altres universitats del país es pugui contribuir al debat intern que
tant el conjunt de la UPF com cadascun dels estudis han de fer en relació amb les
incògnites i les oportunitats de renovació que ofereix l’Espai Europeu d’Ensenyament
Superior.
Francesc Pedró
Director acadèmic del PQE
4
1. Objectius i característiques de l’estudi
En aquest document es presenten les
L’estudi NSSE
primeres conclusions extretes de les dades
Durant l’informe es fan nombroses referències
a l’estudi National Survey of Student Engagement (NSSE), que es realitza anualment a diferents colleges i universitats dels EUA, sota la
coordinació de la Universitat d’Indiana, amb
l’objectiu de comparar alguns dels resultats
obtinguts en apartats similars d’ambdós qüestionaris. En concret, es fa referència a les dades de l’Informe Anual de l’any 2002 i, en
particular, les referents a la categoria Baccalaureate Colleges-Liberal Arts, per considerar-la la
més apropiada com a criteri de comparació.
obtingudes per mitjà d’un qüestionari
repartit als estudiants de la Universitat
Pompeu Fabra (UPF) en relació amb els
processos d’ensenyament i d’aprenentatge,
la docència dels professors, el seu estudi
personal i la seva vida universitària en
general. En definitiva, i d’acord amb la visió
dels estudiants, quina és la metodologia
docent emprada a la UPF? Evoluciona curs
rere curs? Quantes hores estudien, a banda
d’anar a classe, els estudiants? Utilitzen
Internet per estudiar? Consulten llibres?
Estan lluny o a prop de tenir estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
La raó que justifica aquesta comparació és
l’assumpció que el comportament dels estudiants nord-americans, pel que fa als processos
d’ensenyament i d’aprenentatge, exemplifica
el comportament desitjable en el marc de
l’EEES, si més no en absència d’estudis equivalents en països europeus més avançats en el
procés de convergència europea en ensenyament superior.
Aquest estudi forma part d’una investigació
més extensa que s’emmarca dins el projecte
Horitzó Bolonya que està duent a terme el
Programa per la Qualitat Educativa (PQE) i
que té com a objectiu el diagnòstic dels
processos d’ensenyament i d’aprenentatge
actuals, a les diferents titulacions i cursos,
com a punt de partida per facilitar la
transició cap a un model docent més en
sintonia amb els requeriments pedagògics
de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior
(EEES) i, en particular, del crèdit ECTS. En
definitiva, es tracta de fer un diagnòstic de
la metodologia docent i de la relativa
Es pot obtenir aquest estudi a http://www.iub.edu/~nsse
distància que caldrà recórrer a la UPF per tal
de posar en pràctica els principis inspiradors
del Conveni de Bolonya.
Quina és la metodologia docent emprada a la UPF? Evoluciona curs rere curs? Quantes hores estudien, a banda d’anar
a classe, els estudiants? Utilitzen Internet per aprendre?
Consulten llibres? Estan lluny o a prop de tenir estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
5
ESTUDIS
El qüestionari va ser emplenat la darrera
setmana de classe del curs acadèmic
n
Administració i Direcció
d’Empreses
245
Ciències Polítiques i de
l’Administració
149
Economia
194
Ciències Empresarials
252
Laborals), a excepció dels estudiants de
Relacions Laborals
127
quart curs de Ciències Polítiques, que es
Total
967
2002-2003, per estudiants de tots els
cursos de tres llicenciatures
(Administració i Direcció d’Empreses,
Ciències Polítiques i de l’Administració,
i Economia) i de dues diplomatures
(Ciències Empresarials i Relacions
trobaven realitzant les pràctiques en el
Estudiants participants per titulació.
moment de repartir el qüestionari i
també dels de 3er. curs d’Administració i
Direcció d’Empreses. La mostra
La distribució per cursos dels estudiants
obtinguda és de 967 estudiants, que
ha estat la següent:
representa un 26% del total
d’estudiants matriculats en aquestes
CURS
cinc titulacions de l’esmentat curs
n
Primer
363
Segon
346
65 preguntes del qüestionari en hores
Tercer
136
lectives i de manera voluntària. Totes les
Quart
122
preguntes tenen quatre possibles
Total
967
acadèmic.
Aquests estudiants varen respondre les
respostes; mai, algunes vegades, sovint i
molt sovint, a excepció de la darrera
Estudiants participants per curs.
pregunta, en què la resposta s’estructura
en intervals de temps. Les dades més
Actualment s’està desenvolupant una
rellevants obtingudes en les diferents
segona fase d’aquest estudi adreçada a
preguntes són presentades en aquest
completar amb un nivell de profunditat
informe agrupades per blocs temàtics i
més alt algunes de les dades obtingudes
relacionades amb dues variables
en aquesta primera fase, per mitjà del
independents: estudis i curs. Es fa
seguiment de l’activitat d’estudi diària
referència a aquestes dues variables
d’una mostra reduïda d’estudiants.
quan hi ha diferències significatives
entre les respostes de les diferents
categories.
6
2. La metodologia docent
En aquest primer apartat es presenten
es posa de manifest l’important pes que
les dades més significatives que fan
té la magistralitat en la docència
referència a la percepció dels estudiants
presencial en els cinc ensenyaments que
en relació amb la metodologia docent
són objecte d’aquesta anàlisi.
dels seus professors, així com de les
Mentre que les diferències percentuals
habilitats i les estratègies d’aprenentatge
entre els ensenyaments no són
que se’ls exigeixen als estudiants.
significatives, cal destacar que pel que fa
als diferents cursos, el que té un major
percentatge de classes magistrals és
Les classes teòriques
quart, la qual cosa contradiu l’opinió
El 93,2% dels estudiants enquestats
tradicional entre els docents en el sentit
assegura que en les classes teòriques,
que els darrers cursos presenten una
sovint o molt sovint, escolten la lliçó del
dinàmica menys magistral. Així, destaca
professor i prenen apunts, la qual cosa
que el percentatge d’estudiants que mai
indica la predominança de la
escolta la lliçó del professor i pren
metodologia magistral. Aquesta és, sens
apunts a quart és del 0%, mentre que els
dubte, una de les dades que es
que ho fan sovint o molt sovint
desprenen d’aquest qüestionari, en el
representen el 98,3%.
qual hi ha un major grau de consens
Pel que fa a aquelles activitats dins l’aula
entre els estudiants. D’aquesta manera,
Escolto la lliçó del professor i prenc apunts
Mai
1,2%
Algunes vegades
5,6%
Sovint
22,8%
Molt sovint
70,4%
7
El 93,2% dels estudiants enquestats assegura que en les classes
teòriques, sovint o molt sovint, el que fan és escoltar la lliçó del
professor i prendre apunts, la qual cosa indica la predominança
de la metodologia magistral.
en què els estudiants estableixen algun
gran d’estudiants manifesta no
tipus d’interacció amb la resta de
participar-hi mai (36,9%) és el debat
companys de classe, pràcticament la
amb tot el grup de classe, i que
meitat dels estudiants consultats
l’activitat en la qual més estudiants
assegura que hi participa ocasionalment.
participen sovint o molt sovint és la
Així, el 44,7% dels estudiants participa
realització d’exercicis a l’aula (36%).
alguna vegada en debats amb tota la
classe, el 45,1% participa alguna vegada
en la realització d’exercicis amb el
Aquesta interacció entre companys
assoleix un nivell de freqüència més
gran en els estudis de Ciències Polítiques
professor i la resta de companys, el
i de l’Administració i de Relacions
45,2%, participa alguna vegada en
Laborals. Per contra, Ciències
treballs o discussions en petit grup, i el
57% alguna vegada fan presentacions de
treballs a classe.
Empresarials és amb diferència
l’ensenyament en què un major
percentatge d’estudiants afirmen que
Aquestes dades posen de manifest que la
mai fan presentacions de treballs a classe
interacció entre els estudiants dins l’aula
(33,5%). En aquesta activitat concreta es
es produeix de manera puntual i no pas
detecta que la freqüència s’incrementa
generalitzadament. Cal destacar que
de manera progressiva curs rere curs,
l’activitat en la qual un nombre més
passant d’un 6,2% que la realitza molt
60
50
40
30
Percentatge
20
10
0
Mai
Algunes vegades
Sovint
Faig preguntes a classe
8
Molt sovint
sovint a primer curs fins a arribar al
aquells estudiants que afirmen que els
14,2% a quart curs. I, alhora, a primer
professors mai no fan preguntes al
curs un 17,1% assegura que mai fa
conjunt de la classe representen el
presentacions a classe, mentre que
26,9%.
aquesta xifra es redueix fins al 5% a
A l’NSSE succeeix el contrari: la
quart curs.
freqüència de preguntes a classe
Les dades obtingudes indiquen que la
s’incrementa del primer al darrer curs,
interacció individualitzada entre
arribant a un 50% d’estudiants que
estudiant i professor es produeix amb
pregunten molt sovint. La freqüència
una freqüència menor que la interacció
amb què els estudiants pregunten a
entre l’estudiant i la resta de companys.
classe o contribueixen a les discussions
A classe, els estudiants que sovint o molt
de classe és molt elevada: els estudiants
sovint pregunten al professor
que no pregunten mai a classe
representen un 19,3% del total
representen només l’1%, mentre que el
d’estudiants consultats, mentre que el
74,5% ho fa habitualment.
30,3 % mai pregunta al professor i el
En el conjunt d’aquestes dades,
50,4% pregunta només alguna vegada.
observem que a la nostra universitat la
Cal esmentar que a quart curs les
relació entre estudiant i professor
preguntes a classe disminueixen
s’esdevé fonamentalment de manera
considerablement, i que només un 9%
unidireccional, donat el desequilibri
dels estudiants fa preguntes sovint o
existent entre les classes magistrals i
molt sovint. D’una altra banda, la
aquelles activitats en què es produeix
majoria dels estudiants (62,2%)
algun tipus d’interacció entre l’estudiant
manifesta que el professor els pregunta a
i el professor.
classe alguna vegada, mentre que
60
50
40
30
20
Percentatge
La relació entre
estudiant i professor s’esdevé fonamentalment de
manera unidireccional, donat el
desequilibri existent entre les classes magistrals i
aquelles activitats
en què es produeix algun tipus
d’interacció entre
l’estudiant i el
professor.
10
0
Mai
Algunes vegades
Sovint
Molt sovint
El professor em pregunta a classe
9
Les classes pràctiques
A les classes pràctiques, malgrat que es
redueix sensiblement, el percentatge
d’estudiants que manifesta que sovint o
molt sovint escolten el professor i
prenen apunts continua sent
predominant (79,2%). Aquesta dada
posa, doncs, de manifest que l’activitat
docent en els crèdits pràctics es
L’activitat docent en els
crèdits pràctics es caracteritza també per un elevat
nivell de magistralitat. No
hi ha diferències significatives amb les classes teòriques.
caracteritza també per un elevat nivell
de magistralitat.
No hi ha diferències significatives amb
les classes teòriques pel que fa a les
activitats conjuntes dels estudiants i a la
relació entre l’estudiant i el professor.
Cal destacar, però, que els estudiants es
preparen amb més freqüència els
A les tutories amb els professors, els
estudiants pràcticament no parlen dels
seus plans de futur professionals ni
personals; el 73,2% no ho fa mai.
Sorprèn però que el 34,3% dels
estudiants mai parli a les tutories sobre
exercicis i les lectures indicades pel
l’assignatura ni sobre els dubtes a
professor abans d’anar a les classes
pràctiques. Així, doncs, mentre que a les
classes teòriques aquells estudiants que
resoldre i que el 36,5% ho faci només
puntualment.
molt sovint s’ho preparen representen
un 12,8%, a les classes pràctiques aquest
percentatge s’incrementa fins al 23,6%.
Els estudiants de Ciències Polítiques i de
L’adquisició d’habilitats
d’aprenentatge
l’Administració i de Relacions Laborals
El 71% dels estudiants assenyala que les
que mai es preparen les lectures o els
assignatures cursades fomenten
exercicis sol·licitats pel professor, tan
habitualment la capacitat d’anàlisi dels
sols representen un 5,5% i un 1,7%,
elements bàsics que constitueixen una
respectivament.
teoria, una idea, una experiència o el
treball d’un autor. Altres capacitats
treballades habitualment són:
organitzar la informació, sintetitzar la
Les tutories
informació i examinar els casos
Pràcticament la meitat dels estudiants
particulars presentats pels professors.
(48,3%) mai assisteixen a les tutories
individuals del professor, i tan sols el
Si comparem les mitjanes obtingudes de
7,7% hi assisteix sovint o molt sovint.
les respostes en el qüestionari, podem
Per tant, es desprèn que la interacció
establir el següent ordre decreixent de
entre estudiant i professor a classe és
les habilitats en funció del seu grau de
poc freqüent, però que la relació
desenvolupament:
individualitzada fora de l’aula entre
ambdós encara ho és menys. Aquesta és
una tendència generalitzada, tant pel
que fa als diferents estudis com als
cursos successius.
10
Cal tenir en compte que les diferències
personals de valor i l’elaboració de
entre mitjanes són baixes, i per tant la
conclusions pròpies, així com la
valoració d’aquestes habilitats no
capacitat de memoritzar conceptes,
difereix excessivament entre els
noms, teories i mètodes. Per últim, cal
estudiants. El valor de les mitjanes,
destacar que pel que fa a l’aplicació dels
entre 1 i 2 en tots els casos, indica que
continguts a les situacions de la vida
majoritàriament els estudiants opinen
professional, els estudiants de quart curs
que treballen aquestes habilitats a classe
són els que opinen que aquesta habilitat
entre algunes vegades i sovint.
es treballa menys, ja que tan sols un
8,4% assenyala que es treballa molt
Pel que fa a les capacitats menys
sovint, i en canvi, un 26,9% opina que
desenvolupades durant els crèdits
cursats, trobem l’elaboració de judicis
no es treballa mai.
Mitjana
Desviació
típica
Analitzar els elements bàsics que constitueixen una
teoria, una idea, una experiència o el treball d'un autor
1,88
0,78
Organitzar informació per relacionar-la amb altres
continguts
1,76
0,84
Sintetitzar informació per aprendre els conceptes, els
fets o les teories més importants
1,75
0,80
Examinar casos particulars i aprofundir en tots els seus
components
1,69
0,79
Aplicar els continguts a situacions de la vida
professional i real
1,56
0,95
Memoritzar conceptes, noms, teories i mètodes
1,51
0,89
Fer judicis personals de valor sobre els continguts i
treure conclusions
1,48
0,91
HABILITAT
Nota: Per obtenir les mitjanes s’han donat els següents valors a les respostes del qüestionari: 0, mai; 1,
algunes vegades; 2, sovint; 3, molt sovint.
11
3. L’estudi personal
En aquest apartat, en primer lloc, es
pretén obtenir una estimació
aproximada del nombre d’hores
setmanals que els estudiants dediquen a
El 56,9% dels estudiants dediquen menys de 10 hores
setmanals al seu estudi personal fora de l’aula.
l’estudi fora de l’aula. Un cop obtinguda
aquesta dada, es descriuen els hàbits que
40
tenen els estudiants en el seu estudi
personal i l’ús que fan de les noves
tecnologies.
30
20
El 56,9% dels estudiants dedica menys
de 10 hores setmanals al seu estudi
personal fora de l’aula. Un 26,3% hi
destina entre 11 i 15 hores setmanals i
Percentatge
Nombre d’hores d’estudi fora de
l’aula
10
0
<5
un 11,3%, entre 16 i 20 hores, mentre
6 - 10
11 - 15
16 - 20
> 21
Hores d'estudi setmanals
que aquells que estudien més de 21
hores setmanals representen el 5,5% del
HORES D'ESTUDI SETMANALS
%
% acumulat
Menys de 5 hores
24,1
24,1
un major nombre d’estudiants, la moda,
Entre 6 i 10 hores
32,8
56,9
és “entre 6 i 10 hores”, amb un 32,8%
Entre 11 i 15 hores
26,3
83,2
Entre 16 i 20 hores
11,3
94,5
Més de 21 hores
5,5
100
total d’estudiants.
Observem que l’interval que comprèn
d’estudiants. Si comparem aquestes
dades amb les obtingudes a l’NSSE en
aquest apartat, observem que hi ha
diferències significatives.
Nombre d’hores d’estudi setmanal, fora de l’aula.
És interessant de destacar que aquestes
dades coincideixen força amb el treball
de Masjuan, Troiano i Molins (AQU,
HORES D'ESTUDI SETMANALS
UPF
(%)
NSSE
(%)
2003), Els estudiants universitaris
Menys de 5 hores
24,1
11,5
davant els estudis i el futur professional.
Entre 6 i 10 hores
32,8
20
D’acord amb les seves dades, els
Entre 11 i 15 hores
26,3
18
estudiants catalans de Ciències Socials
Entre 16 i 20 hores
11,3
17,5
(categoria que inclou els de Ciències
Més de 21 hores
5,5
33
Polítiques) dedicarien setmanalment a
l’estudi unes 9,5 hores a la setmana, una
12
Comparació de les hores d’estudi setmanals, fora de
l’aula, entre la UPF i l’NSSE.
HORES D'ESTUDI SETMANALS
ADE
(%)
C. Polítiques
(%)
Economia
(%)
C. Empresarials
(%)
R. Laborals
(%)
Menys de 5 hores
18,5
22,2
17,8
33,1
30
Entre 6 i 10 hores
28,2
40,3
29,3
33,9
36,7
Entre 11 i 15 hores
29,8
24,3
34,6
20,3
20
Entre 16 i 20 hores
16,4
10,4
12
8,5
6,7
Més de 21 hores
7,1
2,8
6,3
4,2
6,7
Nombre d’hores d’estudi setmanal, fora de l’aula, per estudis.
mica més que els estudiants equivalents
percentatge d’estudiants que estudia
de Rhône-Alpes (8,5) i força menys que
més de 21 hores a la setmana a l’NSSE és
els de Baden-Württemberg (13). En
del 33%, mentre que a la UPF és del
canvi, els estudiants d’Economia i ADE
5,5%. Per tant, en l’estudi americà la
catalans hi dedicarien unes 8,5 hores a
moda és l’interval “més de 21 hores”.
la setmana, menys que els de RhôneAlpes (10) i que els de Baden-
A la UPF trobem algunes diferències
significatives entre les titulacions,
Württemberg (11).
especialment en els intervals més
També cal assenyalar que el percentatge
baixos. Les dues diplomatures presenten
d’estudiants de la UPF que estudia
un major percentatge d’estudiants que
menys de 5 hores a la setmana (24,1%)
estudien menys de 5 hores setmanals
és inferior al de l’NSSE (11,5%). Però la
que no pas les llicenciatures: un 33,1% a
dada més significativa és que el
Ciències Empresarials, i un 30% a
50
40
30
Ensenyament
20
ADE
Percentatge
Ciències Polítiques
10
Economia
C. Empresarials
Relacions Laborals
0
<5
6 - 10
11 - 15
Hores d'estudi setmanals
13
16 - 20
> 21
Primer
(%)
Segon
(%)
Tercer
(%)
Quart
(%)
Menys de 5 hores
22,1
27,5
24,4
20
Entre 6 i 10 hores
31,4
31,4
37,4
35,8
Entre 11 i 15 hores
28,8
25,4
19,1
29,2
Entre 16 i 20 hores
10,8
10,5
13,7
12,5
7
5,1
5,3
2,5
HORES D'ESTUDI SETMANALS
Més de 21 hores
Nombre d’hores d’estudi setmanal, fora de l’aula, per cursos.
Relacions Laborals. Si considerem els
(47,1%). ADE i Economia són els dos
percentatges d’estudiants que estudien
estudis on la majoria dels estudiants
menys de 10 hores, observem que
declara estudiar més hores.
Ciències Empresarials (67%), Relacions
Observem que no hi ha diferències
Laborals (66,7%) i Ciències Polítiques
significatives entre els diferents cursos, i
(62,5%) concentren un major volum
que els percentatges generals es
d’estudiants que no pas Administració i
reprodueixen en cadascun d’ells. L’única
Direcció d’Empreses (46,7%) i Economia
50
40
30
20
Curs
Percentatge
Primer
10
Segon
Tercer
Quart
0
<5
6 - 10
11 -15
Hores d'estudi setmanals
14
16 - 20
> 21
dada remarcable en aquest sentit és que
l’ordinador en el seu estudi personal.
mentre que a primer curs el percentatge
Destaca que el 80,4% dels estudiants de
d’estudiants que estudia més de 21
Ciències Polítiques i de l’Administració
hores és del 7%, a quart curs es redueix
utilitza de manera freqüent Internet per
fins al 2,5%. Tal com mostra el gràfic, el
al seu estudi, mentre que els de
patró de distribució de les hores d’estudi
Relacions Laborals són tan sols un
és pràcticament idèntic a tots els cursos.
55,7%.
Utilització de les noves tecnologies
Cal destacar el pes que té l’Aula Global
en l’estudi personal dels estudiants, ja
La gran majoria dels estudiants utilitzen
que el 79,2% afirma que la utilitza
freqüentment les noves tecnologies com
freqüentment. Tan sols un 5,1% dels
a eina complementària per al seu estudi.
estudiants no la utilitza mai, una xifra
Si tenim en compte les dades que posen
molt similar al 3,8% d’estudiants que
de manifest un ús escàs de l’aula
mai utilitzen l’ordinador per
d’informàtica en hores lectives (el 37,6%
complementar el seu estudi personal.
no hi va mai a les classes teòriques i el
També cal destacar que a l’NSSE només
41,5% tampoc a les pràctiques),
el 52% dels estudiants afirma utilitzar
entenem que l’ús de les noves
sovint Internet com a suport per al seu
tecnologies es concentra
estudi, i que un 17,5% no l’utilitza mai.
fonamentalment en l’estudi personal de
Dit d’una altra manera, les taxes d’ús
l’estudiant.
són superiors en el cas de la UPF.
Internet, en tant que font d’informació,
La utilització del correu electrònic com a
esdevé pràcticament un element tan
via de comunicació entre l’estudiant i el
essencial per al treball de l’estudiant
professor és puntual, ja que el 41,3%
com ho és l’ordinador. Així es posa de
dels estudiants tan sols en fan ús alguna
manifest en la intensitat del seu ús: el
vegada. No obstant això, cal tenir en
67,7% dels estudiants utilitza
compte que aquestes “tutories virtuals”
freqüentment Internet per al seu estudi
són més habituals que les tutories
personal i el 78,4% utilitza sovint
presencials. Així, mentre que el 7,7%
Internet (%)
Aula Global (%)
Ordinador (%)
Mai
7,8
5,1
3,8
Algunes vegades
24,6
15,7
17,8
31
31,6
33,4
36,7
47,6
45
ÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES
Sovint
Molt sovint
Utilització de les noves tecnologies en activitats d’estudi.
15
3
2
Mitjana
1
0
Internet
Aula global
Ordinador
Ús de les noves tecnologies
Nota: Per a obtenir les mitjanes s’han donat els següents valors a les respostes del
qüestionari: 0, mai; 1, algunes vegades; 2, sovint; 3, molt sovint.
dels estudiants assisteix freqüentment a
Hàbits d’estudi
les tutories presencials corresponents a
les classes teòriques i el 10,3% a les
Fora de l’aula, l’espai d’estudi més
classes pràctiques, el 40,1% dels
habitual és el domicili particular: el
estudiants utilitza habitualment el
71,7% dels estudiants habitualment
correu electrònic per posar-se en
estudia a casa seva. A la biblioteca, el
contacte amb el professor. L’estudiant
21,1% dels estudiants hi estudia molt
va incrementant l’ús d’aquest mitjà de
sovint, però el 19% diu que no hi
comunicació de manera progressiva a
estudia mai.
mesura que va avançant en la seva
Tan sols el 13,4% dels estudiants
formació universitària. Així són els
estudiants d’últim curs els qui utilitzen
el correu electrònic amb una freqüència
més elevada, arribant a un percentatge
del 56,3%.
acostuma a estudiar en grup, per contra
del 71,7% que acostumen a estudiar
sols. Mentre que la major part dels
estudiants (63,6%) mai estudia en grup,
a l’NSSE tan sols un 5,5% mai ho fa en
grup i el 53,5% dels estudiants treballa
freqüentment amb companys de classe
fora de l’aula.
Tan sols el 13,4% dels estudiants
acostuma a estudiar en grup,
per contra del 71,7% que acostumen a estudiar sols.
16
Recursos bibliogràfics i
dels estudiants afirma que de manera
documentals
freqüent integren informació de diverses
Pel que fa al servei de préstec de la
té en compte l’elevat ús que els
biblioteca, tan sols el 34,6% en fa un ús
estudiants fan de les noves tecnologies,
habitual per treure llibres. Els estudiants
es dedueix que les principals fonts
que en fan un ús més freqüent són els
d’informació a l’hora d’estudiar i fer
de Ciències Polítiques i de
treballs acadèmics són Internet i l’Aula
l’Administració (57,6%). Així mateix, el
Global, lloc preferent de publicació dels
45,9% dels estudiants només treuen
materials docents per part del
llibres esporàdicament i el 19,5% mai.
professorat.
fonts i recursos en els seus treballs. Si es
Però, d’una banda, observem que el 70%
50
40
30
Percentatge
20
10
0
Mai
Algunes vegades
Sovint
Trec llibres de la biblioteca
17
Molt sovint
4. La vida universitària
Aquest apartat es divideix en dos blocs.
aconseguir una feina vinculada als seus
El primer fa referència al grau d’utilitat
estudis. Així, el 75,9% dels estudiants
potencial que els estudiants atorguen a
pensa que sovint o molt sovint el seu
les principals competències adquirides a
pas per la universitat els ajudarà en
la universitat de cara al seu futur
aquest sentit.
professional. El segon bloc s’aproxima al
nivell de participació dels estudiants en
les diferents activitats que es
desenvolupen a la universitat, fora de
l’aula.
En el quadre següent , observem en
ordre decreixent les mitjanes de les
respostes que els estudiants han atorgat
a un conjunt de competències i
habilitats en la pregunta: “Penso que el
meu pas per la universitat com a
estudiant m’ajudarà, pel que fa al meu
Sentit atorgat al pas per la
futur professional, a...”:
universitat
S’observa que adquirir una bona
Els estudiants consideren que a la
educació i un bon bagatge cultural és la
universitat hi desenvolupen habilitats
competència que els estudiants pensen
professionals que els han de permetre
que més servei els farà en la seva carrera
Mitjana
Desviació
típica
Adquirir una bona educació i un bon bagatge cultural en
general
2,22
0,79
Tenir les habilitats necessàries per aconseguir i desenvolupar una feina vinculada amb els meus estudis
2,08
0,84
Pensar d’una manera crítica, analítica i efectiva
2,07
0,83
Treballar en equip amb altres companys
1,91
0,81
Analitzar i solucionar d’una manera efectiva els problemes
professionals que se’m presentin
1,90
0,83
Aprendre d’una manera autònoma, per mi mateix
1,82
0,88
Utilitzar les noves tecnologies d’una manera efectiva
1,77
0,87
Adquirir competències personals per viure en un entorn
multicultural
1,70
0,90
Parlar d’una manera clara i entenedora
1,69
0,85
Comportar-me com un ciutadà democràtic, compromès i
respectuós amb la comunitat
1,66
0,93
Desenvolupar i consolidar el meu propi codi ètic i de valors
1,56
0,92
Escriure d’una manera correcta i efectiva
1,51
0,91
COMPETÈNCIES
18
professional, per sobre de les
habilitats necessàries per
aconseguir una feina vinculada
als estudis cursats.
Les respostes dels estudiants
situen el treball en equip en la
quarta posició: el 69,4% afirma
que freqüentment els ajudarà en
el futur professional. Cal tenir en
compte, però, que en l’apartat
referent als hàbits d’estudi
personal es posava de manifest
que tan sols el 13,4% dels
estudiants treballa en grup
participa en cap tipus d’activitat
habitualment.
d’aquesta mena. Però malgrat que
També destaca que la competència que
els estudiants pensen que els servirà
menys és escriure de manera correcta,
perquè tan sols un 47,7% pensa que els
servirà sovint o molt sovint.
aquesta participació és força escassa, cal
tenir presents altres tipus d’activitats
dins la universitat de caire informal. Per
exemple, el 49,1% d’estudiants discuteix
freqüentment fora de l’aula amb els seus
companys al voltant de qüestions que es
plantegen a classe, especialment els
estudiants de Ciències Polítiques. Per
Activitats extraacadèmiques
cursos, els qui tenen amb més
freqüència discussions d’aquest tipus
Només el 19,8% dels estudiants
participa habitualment en activitats
universitàries fora de l’aula i un 46,9%
no hi participa mai. Destaca
són els estudiants de primer. A l’NSSE el
percentatge és més elevat (69,5%) i,
contràriament al que succeeix a la
nostra universitat, els estudiants que
especialment que el 71,6% dels
estudiants de Relacions Laborals mai
desenvolupen aquesta activitat més
habitualment són els d’últim curs.
Només el 19,8% dels estudiants
participa habitualment en activitats universitàries fora de l’aula i
un 46,9% no hi participa mai.
19
5. Conclusions
En termes generals, es pot concloure
que:
•
electrònic.
•
La metodologia docent emprada
dediquen menys de 10 hores
en aquestes titulacions és
setmanals a l’estudi i molt pocs
fonamentalment de tipus
hi dediquen més de 16 hores.
magistral. La majoria
d’estudiants afirma que la major
•
completar el seu estudi i els seus
escoltant el professor i prenent
apunts.
treballs acadèmics, especialment
Aquelles activitats dins l’aula en
ús es concentra bàsicament en
les quals s’estableix algun tipus
l’estudi personal, ja que en hores
d’interacció entre els estudiants
lectives s’utilitza molt poc l’aula
s’esdevenen de manera molt
d’informàtica.
Internet i l’Aula Global. Aquest
ocasional, mentre que les
interaccions entre estudiants i
•
encara menys freqüents.
estudiar en grup. Estudien poc a
No hi ha diferències
de préstec amb poca freqüència.
la biblioteca, i utilitzen el servei
significatives entre les classes
teòriques i les classes pràctiques
•
universitat, els estudiants
malgrat que el nivell de
consideren que la que més
magistralitat es redueix
necessitaran en el seu futur
sensiblement, aquest continua
professional és l’adquisició
sent força elevat a les classes
d’una bona educació i un bon
pràctiques.
bagatge cultural.
En definitiva, la relació entre
l’estudiant i el professor dins
l’aula és fonamentalment
•
De les diferents competències i
habilitats adquirides a la
pel que fa a la metodologia, i
•
Els estudiants principalment
estudien a casa i no acostumen a
professors dins de l’aula són
•
Els estudiants fan un ús elevat
de les noves tecnologies per
part de la classe la passen
•
La majoria dels estudiants
•
La participació en activitats
universitàries fora de l’aula és
unidireccional.
escassa. Però els estudiants
Els estudiants pràcticament no
altres activitats dins la
assisteixen a les tutories
universitat de caire informal,
presencials dels professors. El
com per exemple en discussions
mitjà més utilitzat per
al voltant dels continguts de
l’estudiant per comunicar-se
classe amb companys fora de
amb el professor és el correu
l’aula.
participen amb freqüència en
20
NSSE
UPF
A classe, els estudiants fan moltes preguntes i participen
activament en els debats i les discussions que s'hi generen. El 74,5% dels estudiants fa preguntes a classe habitualment, percentatge que arriba fins al 80% en el darrer
curs.
Els estudiants fan poques preguntes a classe; tan sols un
19,3% pregunta al professor de manera freqüent i, al contrari que en l’NSSE, aquesta xifra es redueix l'últim curs fins al
9%. El nivell de participació dels estudiants en els debats i
les discussions a classe és similar al nivell de preguntes
realitzades (en les classes pràctiques aquestes xifres
s’incrementen lleugerament).
El 46,5% dels estudiants fa presentacions a classe sovint. En el darrer curs dels estudis, la freqüència s'incrementa fins a un 63% dels estudiants, mentre que aquells
que mai realitzen aquesta activitat a classe l’últim curs
representen tan sols un 2%.
Malgrat que els estudiants del darrer curs també fan més
presentacions a classe que els de primer, els percentatges
en el seu conjunt són inferiors als de l’NSSE. Els estudiants
que fan presentacions habitualment representen el 28,9%
del total, una xifra que s’incrementa l’últim curs fins al 45%
(en les classes pràctiques aquesta xifra és inferior).
Els estudiants de l’NSSE dediquen més hores al seu
estudi personal que els estudiants de la nostra universitat. Destaca que un 33% dels estudiants dedica més de
21 hores setmanals al seu estudi personal fora de l’aula,
mentre que a la UPF els estudiants que hi inverteixen
aquest temps representen el 5,5% del total.
Un 24,1% dels estudiants destina 5 o menys de 5 hores
setmanals a l’estudi personal de les assignatures que cursa
a la universitat. En l’NSSE aquesta situació tan sols es produeix en un 11,5% dels casos. En el conjunt de les dades
les diferències entre la dedicació a l’estudi dels estudiants
de la UPF i de l’NSSE són notables.
Més de la meitat dels estudiants estudien habitualment
amb companys fora de l'aula per preparar els treballs de
classe, concretament un 53,5%.
L'estudi en grup és molt poc freqüent, tan sols el 13,4% dels
estudiants habitualment estudia en grup i un 63,6% no ho fa
mai.
Els estudiants discuteixen molt fora de l'aula sobre idees
sorgides a classe, ja que el 69,5% ho fa habitualment.
El percentatge d’estudiants de la UPF que freqüentment
discuteix amb els companys sobre les idees que sorgeixen
a classe és inferior a l’NSSE; un 49,1%.
La meitat dels estudiants utilitza de manera freqüent
Internet per completar el seu estudi personal i els seus
treballs. No obstant això, un 17,5% assegura que no
l'utilitza mai amb aquesta finalitat.
Els estudiants fan un ús força elevat de les noves tecnologies. Mentre que a la UPF el percentatge d'estudiants que
utilitza sovint o molt sovint Internet per al seu estudi personal és del 67,7%, a l’NSSE es redueix fins al 52%. Cal destacar que, tan sols un 7,8% dels estudiants de la nostra
universitat no utilitza mai Internet per al seu estudi personal.
El 60,5% dels estudiants habitualment comenta amb els
professors els treballs i els materials acadèmics. D’una
altra banda, els estudiants de l’últim curs dels estudis
parlen més amb el seu tutor sobre els seus plans de
futur professionals.
Els estudiants, a les tutories amb els professors, parlen poc
sobre els continguts de l’assignatura i els dubtes originats,
ja que tan sols un 29,3% ho fa habitualment. El 34,3% no ho
fa mai, mentre que a l’NSSE tan sols un 3,5% mai comenta
aquestes qüestions amb els professors. El seu futur professional el comenten poc amb els professors, una tendència
que és general en tots els cursos.
Addicionalment, el quadre adjunt
superioritat és en el de la utilització de
presenta les principals diferències entre
les noves tecnologies —un aspecte en el
el comportament dels estudiants de les
qual cal reconèixer també la situació
titulacions examinades a la UPF i el
d’avantguarda de la UPF respecte a
predominant als Estats Units en àmbits
d’altres universitats del país.
acadèmics equivalents.
Ara bé, en aspectes probablement encara
L’interès d’aquesta comparació rau a
molt més crucials els estudiants de la
situar com a referent del comportament
UPF queden pel darrere del que ben
d’un estudiant sota el paradigma del
segur exigirà el crèdit europeu. Dos són
crèdit ECTS el d’un estudiant nord-
especialment destacables:
americà. Si es compara, llavors, seguint
la taula anterior, el comportament dels
estudiants de la UPF queda clar que
l’únic aspecte en què mostren una certa
21
•
el volum d’hores invertides en
l’estudi independent; i
•
El grau d’interactivitat de les
amb actuacions adreçades a explorar
classes, tant teòriques com
metodologies docents més complexes
pràctiques, molt caracteritzades
que reposin molt més en l’activitat de
a la UPF per la magistralitat.
l’estudiant. Al capdavall, el
Ambdues coses exigeixen de la UPF un
tractament diferenciat: d’una banda, cal
introduir progressivament mecanismes
que ajudin els estudiants a adoptar
estratègies d’estudi independent, com ara
comportament dels estudiants és diferent
perquè la metodologia que organitza el
seu estudi també ho és –i, cal no oblidarho, perquè les condicions materials ho
permeten.
per mitjà de crèdits de lliure configuració
Convé, doncs, insistir en aquesta
orientats precisament a l’adquisició de
necessitat de renovació pedagògica per
competències d’estudi transversals
tal d’avaluar també les previsibles
(preparar treballs, fer presentacions de
implicacions que aquests canvis
resultats de la recerca, prendre apunts de
metodològics poden tenir tant en el
forma útil i estructurada, etc.).
rendiment acadèmic dels estudiants i la
Però, sense cap mena de dubte, això sol
no serviria per a
seva satisfacció, com en els aspectes més
relacionats amb l’organització de la
docència, des de la
res si no es
dedicació docent fins als
completés, com
seus elements
ja s’està
infraestructurals (espais i
començant a fer,
horaris, fonamentalment).
22