El Xarrup
Febrer 2011
Núm. 47
El butlletí de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
LA NOTÍCIA
Andreu Mas-Colell al timó de la nau
El nucli econòmic del nou govern de CIU té un fort pedigrí Pompeu
D
UNA LLARGA TRAJECTÒRIA
Més enllà de l’acte de confiança
que suposa l’oferiment del càrrec –i la corresponent valentia
d’acceptar-lo–, la trajectòria de
Mas-Colell permet comprendre
l’interès de Mas per incorporar-
responsable del finançament dels
projectes de recerca científica de
la Unió Europea.
D’altra banda, aquest serà el
segon cop que Andreu Mas-Colell s’integra al Consell Executiu
del Govern català, ja que va ser
conseller d’Universitats, Recerca
i Societat de la Informació entre
els anys 2000 i 2003, amb Jordi
Pujol. Amb tot, les circumstàncies
de llavors i les actuals no són comparables i el context econòmic
exigeix noves actituds de gestió,
UPF
urant l’última campanya electoral, el
llavors candidat Artur Mas va deixar
clar que si arribava
a la presidència de la Generalitat
l’economia es convertiria en el pal
de paller de la seva gestió política.
Manifestava així una preocupació
compartida per molts ciutadans
del país que han vist com la crisi i el dèficit públic està afectant
greument les finances de Catalunya. Un cop guanyades les eleccions i ja designat president, Mas
ha refermat el seu compromís
creant una nova macroconselleria, Economia i Coneixement, que
ha de dirigir la política econòmica,
universitària i de recerca de casa
nostra. Per capitanejar aquesta
nau i sortir de l’atzucac en què ens
trobem, ha nomenat com a conseller el catedràtic del Departament
d’Economia i Empresa de la UPF
Andreu Mas-Colell.
lo al seu equip. Nascut a Barcelona el 1944, actualment presideix
la Barcelona Graduate School of
Economics (Barcelona GSE), però
el seu prestigi internacional com
a economista l’ha portat també a
exercir la docència a les universitats de Berkeley i Harvard. Cal destacar que entre el 2009 i el 2010
va ocupar el càrrec de secretari
general del European Research
Council (ERC), on era el màxim
El catedràtic MasColell també presideix
la Barcelona GSE
però també comunicatives. Es vol
prioritzar la transparència, i els
missatges rebuts van en aquesta
direcció. Ens en fem ressò de tres,
clars i meridians: contracció d’un
10% de la despesa pública –es
notarà–, eliminació de l’impost
de successions sense cap previsió
d’instaurar-ne de nous i, per últim, la necessitat de guanyar credibilitat a l’exterior complint tots
els compromisos. g
Albert Carreras
La mà dreta, el degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
El caràcter UPF que destil·la la nova conselleria no s’acaba amb Andreu Mas-Colell. El conseller s’ha volgut rodejar de
persones de confiança i ha fitxat el nostre degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, Albert Carreras de
Odriozola, com a secretari d’Economia i Finances. Historiador econòmic reconegut i alhora amb una gran trajectòria de
gestió, Carreras es converteix així en el número dos de la conselleria, ja que serà el responsable de controlar la direcció
general de pressupostos i la política financera de la Generalitat. Nascut el 1955, el degà està vinculat a la Pompeu des del
1991, a més a més d’estar afiliat a la GSE Barcelona. Com bé reconeixen tots dos, la seva relació professional és de llarga
durada, circumstància més que positiva si tenim en compte que un aspecte clau de l’èxit d’una empresa és el treball en
equip. Des d’aquí i pel que ens hi juguem tots plegats, ànims i bona feina.
EL REPORTATGE
FOTOS: UPF SOLIDÀRIA
Potosí Bolívia
La paga que reben els nois i noies és de 20 euros al mes. La contribució total de la UPF enguany és de 6.000 euros.
El sistema de beques està gestionat allà pel Comité de Defensa de la Familia y la Juventud, una associació de pares i
professors.
El privilegi de l’educació a Llallagua
El departament d’Economia coordina un projecte amb UPF Solidària
L
a professora universitària Fina Alemany no
ha trepitjat mai la Bolívia andina. Tot i així,
quan una col·lega del
departament va proposar-li coordinar un
projecte de cooperació en aquest
punt de Llatinoamèrica, va acceptar el repte. El cas és que l’any 2008
l’exprofessora de la UPF Carol Romay va involucrar UPF Solidària en
un projecte educatiu a Llallagua,
una població d’uns 35.000 habitants al nord de la regió boliviana
de Potosí.
Aquesta petita ciutat, elevada per sobre dels 4.000 metres,
pertany a una zona on l’activitat
principal ha sigut tradicionalment
l’explotació minera. Aquest sector,
però, ha anat perdent pes al llarg
dels últims anys, fet que ha condemnat els seus habitants a una
economia cada cop més elemental. Amb unes condicions climàtiques dures i en un territori aïllat,
el futur de Llallagua i dels seus
habitants més pobres passa inevitablement per un major i millor
accés a l’educació.
a estudiants de secundària i batxillerat d’una escola pública de
la ciutat. La realitat és que la ma-
L’activitat minera a
la zona està vivint un
procés de davallada
joria d’aquests alumnes, pertanyents a un entorn socioeconòmic
molt humil, acaben abandonant
UN SISTEMA DE BEQUES
l’escola per la necessitat imperioEl projecte és senzill, però no per sa de contribuir a l’economia faaixò menys valuós. Es tracta d’un miliar mitjançant feines de baixa
sistema de 40 beques destinades qualificació. L’objectiu d’aquests
EL REPORTATGE
Mares dels alumnes becats. Al principi,
els va costar creure que rebrien una ajuda
a canvi de portar els fills a l’escola.
Llallagua no arriba als trenta mil
habitants i està elevada per sobre
de 4.000 metres.
Coneixes
UPF
Solidària?
Acosta’t,
pregunta i
participa!
ajuts, doncs, no és cap altre que
el de sufragar part de la despesa
familiar per tal que els fills puguin
continuar invertint el seu temps
en formació i puguin accedir a la
universitat local.
Com ens explica la Fina Alemany, un projecte d’aquestes característiques només té sentit si
s’allarga un mínim de quatre anys,
ja que és el temps que dura l’etapa
formativa dels alumnes un cop superats els estudis primaris. Com
és lògic, el manteniment de l’ajut
està supeditat, com aquí, als resultats acadèmics; però també és cert
que tots els becats l’any passat han
tret qualificacions excel·lents.
Tot i així, el projecte no s’acaba
amb el simple suport econòmic.
Hi ha altres objectius associats al
mateix ajut com són, per exemple,
fomentar la responsabilitat en la
despesa dels nois i noies, oferir-los
una millor perspectiva de futur, fer
pujar la seva autoestima. Una sèrie
d’aspectes que no podem qualificar de menors i que han de contribuir, també, a fer de Llallagua una
localitat del segle XXI. g
L’ENTREVISTA
Gijsbert Huijink “L’avantatge és que
no busquem una alta rendibilitat”
GIJSBERT HUIJINK
Parlem amb l’impulsor de SOM ENERGIA, cooperativa de renovables
Professor de la Universitat de Girona, Gijsbert Huijink
és holandès d’origen i català d’adopció. Amb un grup
de col·legues i d’alumnes ha muntat una cooperativa
d’energia verda a Catalunya. La idea és funcionar com
una distribuïdora d’electricitat, però amb la particularitat
que la cooperativa comprarà a les companyies
generadores energia d’origen exclusivament renovable.
En una segona fase, no descarten construir les seves
pròpies plantes de producció.
Com se li va acudir la idea de la cooperativa?
La cosa va començar fa un any i mig, quan vaig voler
posar un molí eòlic a casa. En estudiar el projecte,
vaig veure que instal·lar una sola turbina no té gaire
sentit, perquè és difícil obtenir els permisos i, a més
a més, el quilowatt resulta massa car. La solució
passava per buscar un grup de persones i fer un molí
plegats. Això a Holanda es fa a través de cooperatives, però ni a Catalunya ni a Espanya n’hi havia cap.
Segons els vostres càlculs, teniu previst oferir als
socis electricitat cent per cent d’energies renovables de cara el proper setembre. Això com ho
certifiqueu?
No ho fem nosaltres, sinó que ho controla la Comisión Nacional de Energía (CNE) mitjançant els certificats “verds”. És un sistema que ja està funcionant
per a les empreses; nosaltres també ho volem per
als particulars.
han baixat molt i has de tenir un model econòmic
més modest, sense costos fixos gaire alts ni previsions de grans beneficis. Això ha fet que algunes
empreses han abandonat, però no vol dir que no hi
hagi negoci.
Preferim un creixement lent
i mantenir un costos baixos,
necessaris per sobreviure
sense les ajudes
Les renovables tampoc estan fora de controvèrsia
mediambiental. En el cas de les eòliques, la polèmica aprovació de les zones de desenvolupament
prioritari (ZDP) el juny passat en són un exemple.
Com ho veu?
Aquests certificats preveuen algun criteri discriminatori entre les mateixes renovables?
Estudiant casos d’altres països vaig arribar a la
conclusió que l’equilibri entre els factors econòmics
i socials passa per un parc d’entre tres i sis molins i
No. Només indiquen si la font d’energia és renovable amb la implicació de la població local, és a dir, amb
i prou.
dret a participar-hi. Amb això no vull dir que no hi
hagi gent en desacord o que no hi hagi un impacte
Repassant el pla d’empresa inicial, un dels possibles –que hi és–. És el millor mètode; però a Espanya,
riscos era la fi de les subvencions per a les renova- fins ara, només trobem el model de grans parcs fets
bles.
per grans empreses i imposats des de dalt.
Ho volem veure com una oportunitat. Fa un parell
d’anys molts empresaris entraven en aquest sector
per invertir, hi havia molta competició. Ara els preus
Aquest equilibri és el que buscaran quan la cooperativa tingui suficient capital per crear noves
instal·lacions de producció?
L’ENTREVISTA
Sí. Un dels nostres avantatges és que el capital l’ha
posat el mateix soci i les expectatives de rendiment
no són tan altes com les d’un inversor normal.
Aquest últim sol buscar un 10% com a mínim. Nosaltres, a llarg termini, podem oferir entre un 4% i
un 7%. Això també és més barat que el finançament
bancari.
hem constatat tres dies en què ningú s’ha apuntat
a la cooperativa. Ja som 670 socis, quan la nostra
previsió era ser-ne 500 a finals del 2011.
Amb quines energies treballeu?
Fotovoltaica, eòlica, biogàs i biomassa. Però no estem limitats.
CÒMIC
Ens ha cridat l’atenció l’estratègia comercial per
buscar nous socis, que no passa pels canals conven- Feu servir sovint l’expressió eficiència energètica.
cionals.
Hi ha qui apunta que aquesta expressió amaga una
certa contradicció: eficiència → menys consum i
No volem gastar diners en publicitat; per això utilit- més estalvi → reducció de costos → reducció de
zem la xarxa i els socis com a plataforma per fer-nos preu del producte → més consum. Com ho interconèixer. Preferim un ritme de creixement més lent, preta?
oferir un bon servei i mantenir uns costos baixos. El
nostre objectiu és oferir energia verda a la mateixa
A veure, jo crec que al llarg dels últims 200 anys, el
tarifa que paga tothom, cosa que fa que el marge
nostre desenvolupament econòmic i social ha anat
comercial sigui molt petit. La vertadera competència lligat al consum d’energia. El problema és que les
entre les elèctriques és per captar clients industrials, fonts d’energia que hem utilitzat intensivament fins
on sí que hi ha grans guanys.
ara, sobretot petroli i gas, s’acabaran. D’altra banda, sí que és cert que quan l’energia és més barata,
I com han anat aquests primers mesos?
se’n consumeix més. Però si aquesta prové de fonts
renovables, no té per què esdevenir un problema. Jo
Molt bé. Des de l’octubre fins avui, cada dia s’han
no estic en contra del consum energètic, però sí de
sumat socis, entre 1 i 25. En aquests mesos, només la contaminació que genera el model actual. g
“Piled Higher and Deeper” by Jorge Cham www.phdcomics.com
EL XARRUP és el butlletí de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i està obert a tots
els estudiants. Si teniu qualsevol comentari o suggeriment no dubteu a fer-nos arribar un correu a:
[email protected]
Editor, maquetació i disseny: Josep M. Roig