DOSSIER DE PREMSA
Exposició:
PLANTA 1
Del 14 de juliol al 14 d’octubre de 2011
RODA DE PREMSA:
DIVENDRES, 13 DE JULIOL,
A LES 12 DEL MIGDIA
INAUGURACIÓ:
DIVENDRES, 13 DE JULIOL,
A LES 8 DEL VESPRE
Des dels impressionistes, tothom ho
sap prou bé, el paisatge és una
anella imprescindible per a la
comprensió de la història de l’art.
Jean-François Bory (a propòsit de l’exposició Paysages de
J.Rabascall al Museu Puig CDACC de Perpinyà i a la Galerie d’art
contemporain Saint Simon d’Angoulême, l’any 1985)
L’art no ha de representar la realitat
que envolta l’artista sinó que ha
d’entendre-la per canviar-la.
Bartomeu Marí (Catàleg Rabascall Producció 1964-1982,
MACBA, 2009)
Amb la col·laboració de: DIPUTACIÓ DE GIRONA
DEPARTAMENT DE CULTURA de la GENERALITAT DE
CATALUNYA i ediciones originales
DOSSIER DE PREMSA
L’any 1982 Joan Rabascall (Barcelona, 1935) va fer un
retrat molt particular de la Costa Brava. Parodiant la idea
costumista del paisatge artístic amb els arguments de la
cultura de masses va fixar l’objectiu a 12 indrets, no
especialment “fotogènics” i els va exposar a la galeria
Canaleta de Figueres. Des d’aleshores, aquesta sèrie que
forma part de col·leccions privades i de museus públics
com el MACBA de Barcelona o el FRAC-Limousin de
Limoges, ha voltat arreu del món.
Trenta anys després, amb una clara actitud revisionista,
Rabascall -un artista català amb àmplia trajectòria
internacional-, ha repetit recorregut i punt de vista, per
fer una nova sèrie de 12 teles fotogràfiques, que ens
permeten seguir reflexionant sobre el nostre model de
societat. Turisme, urbanisme, cultura o patrimoni
natural, ja siguin presos com a conceptes que creen
models o accions que transformen l’espai natural,
afloren en aquesta proposta que, des la visió critica de
l’art contemporani, se’ns fa més evident.
La intenció de l’exposició és confrontar les dues sèries,
presentant cada obra actual amb l'anterior, per donar
una visió de l'evolució del paisatge de la Costa Brava
durant aquests trenta anys, amb un rerefons de canvis
històrics importants: consolidació democràtica de l'Estat,
noves normes d'urbanisme, i l'ampliació dels grans grups
turístics que visiten aquesta zona, amb la important
contribució de ciutadans de l'est d'Europa a partir dels
anys 90.
Presentar aquest projecte en plena temporada turística,
i en una ciutat, com la nostra, que rep un nombre molt
elevat de visitants durant l’estiu, tampoc ha estat
casualitat.
DOSSIER DE PREMSA
Rabascall parlava així de com va concebre la sèrie COSTA
BRAVA, als anys vuitanta:
El concepte de paisatge és una constant dintre la Història
de l’Art contemporani, com també pot ser-ho el de retrat
o de natura morta. És amb la intenció de fer-ne una
aportació personal que, durant l’estiu de 1981, vaig
recorre la Costa Brava, defugint els punts de vista i tòpics
habituals. Més tard en vaig escollir dotze que em van
semblar representatius, per presentar-la com una
proposta de tipologia referida a tot el paisatge d’aquest
lloc.
Aquesta sèrie d’imatges, de paisatges, va ser feta a partir
d’un paisatge conegut per mi des de fa molt de temps,
intentant reveure’l i donar-ne una versió inèdita, i
sobretot, més apropada de la realitat, que la versió, més
o menys, idíl·lica o pintoresca perpetuada per
generacions de pintors paisatgistes.
El mot paisatge el trobem integrat dins de la imatge, com
una redundància, en diverses llengües. Els practicants de
tots aquests llenguatges han contribuït, en més o menys
responsabilitats, a la transformació/degradació del
paisatge indicat. El mot, però, esdevé un contrapunt i
assenyala que això també és paisatge, si més no des del
punt de vista no artístic.
Si aquesta sèrie de paisatges de la Costa Brava planteja
un problema estètic, en relació al paisatge de la Història
de l’Art, també el vol plantejar al paisatge real en contra
de l’ideal.
Aquesta revisió no coincidia amb les representacions de
centenars de milers de postals enviades a tot el món des
d’aquest territori, ni amb les teles pintades que estan
dintre els apartaments de les “urbanitzacions” que
paradoxalment han contribuït a la desfeta del paisatge
inicial, d’una bellesa natural, dels seus habitants dedicats
principalment a la pesca i a la petita indústria, i un
urbanisme escàs.
DOSSIER DE PREMSA
Joan Rabascall, l’estiu de 2011 a Figueres (Foto Félix)
JOAN RABASCALL (Barcelona, 1935)
Estudia a l’Escola Superior d’Arts Decoratives Massana (19511957) a Barcelona i a l’Escola Nacional Superior de Belles Arts
(1962-1963) a París. Resideix en aquesta ciutat des
d’aleshores. A partir de 1965, hi exposarà regularment i París
esdevindrà la seva plataforma per treballar i exposar a
Europa, Estats Units, Brasil, Japó…
S’integra al grup d’artistes catalans de la seva generació
residents a París (Benet Rossell, Jaume Xifra, Antoni Miralda i
Dorothée Selz). Amb ells participarà a les accions i rituals Noir
mauve et barbe à Papa (1969) al American Center for the
Artists de París, Mémorial (1969) i La fête en blanc (1970) al
Château de Verderonne (Oise), un conjunt d’instal·lacions i
manifestacions lúdiques multimèdia, properes al happening,
amb decorats i música, que aconseguien una participació molt
important del públic.
La seva obra personal es basa, en un primer moment, en la
tècnica del collage i s’inspira en l’imaginari popular
contemporani (Mass Media i Dialogue 1967) amb la clara
intenció de subvertir el missatge originari i deviar-lo vers una
altra possible lectura, sovint crítica. Adopta ràpidament la
tècnica del fotomuntatge i la reproducció fotogràfica sobre
tela emulsionada (Planning familial, 1971 i Le général 1968)
que li permetran la realització d’obres de gran format i de
sèries temàtiques.
DOSSIER DE PREMSA
Centra el seu treball en la crítica de la ideologia subjacent en
els missatges de comunicació de masses. Per això utilitza
l’associació d’imatges i idees extretes d’aquest mateix circuit
(Kultur, La leçon de peinture américaine 1972). Serà un dels
artistes pioners del moviment francès «Art Sociològic». Crea la
sèrie Spain is Different (1976) i l’audiovisual Elections Show
(1977) en exposició itinerant a Espanya, en el mateix moment
en que el país s’encamina, en una transició històrica, cap a la
democràcia i la integració dins l’espai europeu.
Seguint el fil conductor de l’imatgeria popular, a principi dels
anys vuitanta desenvolupa una reflexió sobre la pintura, amb
imatges que extreu de publicacions standars tipus “quaderns
de pintura per a tontos”, guies per a principiants –la peinture
pour les nuls, faites-le vous-même- o Do it yourself. La sèrie La
Leçon de peinture, 1980 farà analitza amb detall aquesta
qüestió, a partir d’imatges d’allò més banals, de llocs comuns i
d’estereotips culturals convencionals de l’art occidental:
paisatge, nu, natura morta, etc. La pintura de gènere serà així
versioanda amb distància, sobre tela, amb el suport de la
fotografia a color i la serigrafia.
La televisió, element de comunicació de masses i manipulador
d’opinió per excel·lència, és present en tota la seva obra. A
principis dels anys noranta, realitza les maquetes i
instal·lacions amb el títol general Monuments à la Télévision
(1992) subratllant la importància d’aquest fenomen planetari,
icona del segle XX. Presentades dins caixes de llum, Paysages
fin du XX° siècle (1993) subratlla la qüestió de la pol·lució
visual en els paisatges metropolitans que serveixen de suport
als panells publicitaris, completant així una visió de la societat
post-industrial. Amb la sèrie Ma Collection (1996) llença una
mirada irònica a la televisió a través de l’objectiu quan
fotografia la seva col·lecció de televisors miniatura,
procedents d’arreu del món.
El treball sobre la tv el completarà amb Media 2000, una sèrie
d'antenes de televisió, fotografiades desde 1988 arreu del
món, que posa èmfasi en l’skyline dels edifici ,modificat per
tot tipus d’antenes còncaves o rectilínies i les més recents,
dels telèfons mòbils.
DOSSIER DE PREMSA
Ha participat en grans exposicions col·lectives com la biennal
de Paris (1965 i 1969) i la biennal de Venècia (1972 i 1976).
També a Barcelona, París, Nova York, Palau Robert, Barcelona
(1985) La Ville, Centre Pompidou, París, Visions Urbanes,
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (1994) Logo
non Logo, Thread Waxing Space, New York (1996) La ville
Moderne en Europe 1870-1996 Musée d'Art Contemporain,
Tokyo (1996) Face à l'Histoire, Centre Georges Pompidou
(1996), La Collection, MACBA Museu d'Art Contemporani de
Barcelona Printed in Spain, Neues Museum Wesserburg,
Bremen (2002). Desacuerdos, MACBA Museu d’Art
Contemporani de Barcelona (2005), Primera generación Arte e
imágen en movimiento (1963-1986) Museo Nacional Centro
de Arte Reina Sofía, Madrid 2006. El pequeño encanto de la
tecnología, Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte
Contemporáneo, Badajoz i ZKM Center for Art & Media,
Karlsruhe (2008).
Una retrospectiva de la seva obra (1967-2000) es va presentar
a Villa Tamaris Centre d'Art de la Seyne-sur-Mer (Var). El 2005
exposa la sèrie Ma Collection a l’Institut franco-japonès de
Tokyo i al de Yokohama, amb la presentació del llibre My
Collection (texts de Masashi Ogura) Editions Jannink, París
(Edició trilingue francés, anglès i japonès). I cal destacar la
retrospectiva (1964/1982) al MACBA Museu d’Art
Contemporani de Barcelona i al Neues Weserburg Museum de
Brêmen, de l’any 2009.
L’any 2010 va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona
a les Arts Visuals. Actualment està exposant al MUSAC de
León fins al gener del 2013: Genealogías femenistas en el arte
español. 1960-2010.
L’any 2006, una part de la sèrie Costa Brava (1982) va
participar a l’exposició del museu de l’Empordà: ARXIU
PAISATGE 01: TÈCNICA MIXTA SOBRE NATURA, 1972-2006,
juntament amb Perejaume, Josep Ponsatí, Francesc Abad,
Lluis Peñaranda i altres autors que durant aquests anys havien
fet de l’Empordà el motiu de diferents treballs i intervencions
en l’espai natural.
DOSSIER DE PREMSA
ACTIVITATS
de l’exposició COSTA BRAVA 30 ANYS:
Visites comentades (sense reserva prèvia)
Dissabtes 21 de juliol i 25 d’agost, 19h.
LES ALTRES EXPOSICIONS QUE ES PODEN VEURE
AL MUSEU DE L’EMPORDÀ, aquest estiu:
ADRIÀ CIURANA. DEMÀ PLOURÀ. FINS EL 29 DE JULIOL
Auditori-Sala de projeccions
ÁNGELES SANTOS. PINTURA. FINS EL 2 DE SETEMBRE Planta
baixa
ACTIVITAT EDUCATIVA: Ens inventem un final? Una forma
lúdica de conèixer l’obra d’Ángeles Santos. Per a casals
d’estiu i famílies amb nens.
Visites comentades a l’exposició (sense reserva prèvia)
Dissabtes 21 de juliol i 25 d’agost, 18h
Horari d’obertura:
de dimarts a dissabte d’11 a 20h.
Diumenges i festius d’11 a 14.
Dilluns tancat
DOSSIER DE PREMSA
Joan Rabascall. Port de L’Estartit, 1982
Joan Rabascall. Port de L’Estartit, 2012
CONTACTE PREMSA I PER IMATGES:
[email protected] (Anna)
[email protected] (Teresa o Montse)
museuEmpordà. Rambla, 2 17600 Figueres 972502305
www.museuemporda.org