La inserció professional dels graduats universitaris
2000
QÜESTIONARI PER AL SEGUIMENT DE LA POSTGRADUACIÓ
DELS DIPLOMATS I LLICENCIATS 1994-1999
Informe final
Pere Jódar (dir.)
Alícia Coduras
Carme Rodríguez
Rosa Mari Suñé
Col·laboració de Rocío Mendoza
Juny 2000
Estudi promogut pel Consell Social de la UPF
Inserció professional de la UPF
Introducció
Índex
INTRODUCCIÓ
1. Presentació de l'estudi
2. Metodologia
2.1. Objectius i pla de la recerca
2.2. Fitxa tècnica
6
9
9
DADES PERSONALS I ACADÈMIQUES DELS DIPLOMATS I
LLICENCIATS UPF.
1. Dades personals
1.1. Gènere
1.2. Edat
1.3. Relació entre característiques per gènere i edat
2. Dades acadèmiques
2.1. Carrera realitzada a la UPF
2.2. Any d’inici i d’acabament dels estudis UPF
2.3. Realització d’una altra carrera abans de la cursada a la UPF
3. Situació ocupacional
4. Situació respecte de la continuació o no dels estudis
13
13
15
16
17
17
23
26
28
33
INSERCIÓ LABORAL I PROFESSIONAL DELS DIPLOMATS I
LLICENCIATS DE LA UPF. ELS GRADUATS QUE TREBALLEN
1. Perfil i trajectòria dels diplomats i llicenciats que treballen
1.1. Any d’inici del treball
1.2.Trajectòria ocupacional
2. La recerca d’ocupació dels que treballen
2.1. Temps emprat en la recerca de feina
2.2. Mitjans per a la recerca de feina
2.3. Assessorament en la recerca de feina
3. En la feina
3.1. Situació ocupacional
3.2. Tipus de contracte
3.3. Categoria professional
4. Però quina feina? Característiques del treball
4.1. L’empresa. Sector d’activitat i dimensió
4.1.1. Sectors d’activitat
4.1.2. Dimensió de l’empresa
4.2. Condicions de treball
4.2.1. Tasques desenvolupades
4.2.2. Jornada i horari
4.2.3. Nivell retributiu
4.2.4. Satisfacció amb la feina
38
40
45
50
50
54
59
61
61
67
73
79
79
79
81
83
83
90
94
103
2
Inserció professional de la UPF
Introducció
5. Expectatives i aspiracions laborals
5.1. Possibilitats de fer carrera a l’empresa
5.2. Canvi de treball després de la graduació.
5.3. Motius per canviar de feina
6. Relació entre la feina i els estudis
6.1. Correspondència entre tasques realitzades i titulació
6.2. Adequació de la feina amb els estudis
6.3. Matèries dels estudis que incideixen favorablement en la feina
6.4. Coneixements complementaris a la titulació
109
109
111
115
119
119
125
130
133
CARACTERÍSTIQUES DELS GRADUATS QUE NO TREBALLEN
1. Titulats sense treball
1.1. Trajectòria ocupacional: han treballat?
1.2. Busquen feina?
1.2.1. Motius dels que no busquen feina
2. La recerca de feina
2.1. Temps emprat en la recerca de feina
2.2.Rebuig d’ofertes de feina
2.2.1. Motius de rebuig d'ofertes
2.3. Mitjans per a la recerca de feina
2.4. Assessorament en la recerca de feina
3. Quins motius impedeixen l’ocupació? L’opinió dels no ocupats
4. Incidència de la carrera en la inserció dels no ocupats
139
143
149
152
154
154
158
159
160
165
167
170
LA FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. CARACTERÍSTIQUES DELS
GRADUATS QUE CONTINUEN ESTUDIANT
1. Continuació dels estudis
2. Interès per prosseguir els estudis
2.1. Matèries i àrees d’interès per a la continuació dels estudis
2.2. Opinió sobre l’oferta de formació contínua de la UPF
2.2.1. Interès per la formació contínua de la UPF
2.2.2. Valoració de la formació contínua de la UPF
3. Els graduats que continuen estudiant
3.1. Nous estudis
3.2. Motivacions per continuar estudiant
172
178
180
187
187
189
191
191
194
INFLUÈNCIA DE LA CARRERA UNIVERSITÀRIA
EN LA INSERCIÓ PROFESSIONAL. SATISFACCIÓ AMB LA UPF
1. Anàlisi general
1.1 Insuficiències en la carrera acadèmica amb influència en la
inserció professional.
1.2. Elements afavoridors de la carrera acadèmica amb influència
en la inserció professional.
1.3. Grau de satisfacció dels titulats en relació a la UPF
2. Anàlisi per titulacions
2.1. Insuficiències en la carrera acadèmica amb influència en la
inserció professional, per titulacions
197
197
201
205
209
210
3
Inserció professional de la UPF
2.2. Elements afavoridors de la carrera acadèmica amb influència
en la inserció professional, per titulacions
2.3. Grau de satisfacció dels titulats en relació a la UPF, per
titulacions
3. Ordenació de factors insuficients, favorables i satisfactoris per
titulacions
3.a Insuficiències en la carrera que poden dificultar la carrera
professional
3.b Elements de la carrera afavoridors per la carrera professional
3.c Satisfacció amb els serveis i els estudis per titulacions.
Introducció
212
212
214
214
215
216
CONCLUSIONS
1. Comparació de les tres iniciatives d’enquesta
2. Principals característiques dels entrevistats en l’enquesta 2000
Característiques personals dels graduats
Característiques acadèmiques dels graduats
Perfil dels titulats segons la situació ocupacional
Els titulats ocupats
Els titulats no ocupats
La continuació dels estudis
3. Graduats que treballen
Quan van començar a treballar?
Buscant ocupació
En la feina
Situació ocupacional
Contractació
Categories professionals
Però, quina feina. Característiques del treball
Condicions del treball
Tasques
Jornada i horari
Nivell retributiu
Satisfacció amb la feina
Què esperen els titulats de la feina?
Canvi de feina
Motius de la rotació
Relació entre la feina i els estudis
Correspondència de la feina amb els estudis
Però, els estudis ajuden en la feina?
Sí, però necessiten coneixements complementaris
L'ocupació segons característiques personals i acadèmiques
Gènere
Edat
Nivell d'instrucció o carrera realitzada
4. Graduats no ocupats. Principals característiques
Ara no treballen, però han treballat?
Busquen feina?
Com busquen feina?
Mitjans de recerca de feina
218
222
222
225
226
227
228
231
233
235
236
236
237
239
240
240
242
244
245
247
247
248
249
250
251
251
252
252
253
258
260
263
265
265
4
Inserció professional de la UPF
Assessorament en la recerca de feina
Per què alguns no busquen feina?
Rebuig d’ofertes de feina
Per què no troben feina?
Efectes de la carrera en la inserció dels que no treballen
5. Continuació dels estudis.
Interessos que motiven la continuació dels estudis
Matèries i àrees de interès per la continuació dels estudis
Opinió sobre l’oferta de formació contínua de la UPF
Valoració de la formació contínua de la UPF
Nous estudis
Motivacions per continuar estudiant
6. Satisfacció amb la UPF i els seus serveis
6.1. Insuficiències
6.2. Elements afavoridors
6.3. Grau de satisfacció dels titulats en relació a la UPF
6.4. Anàlisi per titulacions
7. Temps emprat en l'obtenció del títol i temps emprat en la inserció
8. La situació ocupacional: alguns models explicatius
Introducció
267
268
268
269
270
272
274
275
277
278
279
280
282
283
284
285
287
292
295
5
Inserció professional de la UPF
Introducció
Introducció
1. Presentació de l'estudi
Aquestes pàgines constitueixen l'informe complet dels resultats de l’enquesta d’inserció
dels diplomats i llicenciats de la UPF 2000. Correspon a la tercera iniciativa sobre la
matèria realitzada per aquesta Universitat des de l'any 1996 i forma part d'un conjunt
més ampli de mesures d'autoavaluació posades en marxa per la UPF.
Respecte les edicions anteriors d’enquesta, hi ha diverses novetats en la iniciativa 2000
que convé tenir en compte.
D’una banda, una primera novetat és la inclusió de noves titulacions en l’anàlisi. Així,
l'enquesta de 1996 incloïa titulats de cinc carreres (Dret, Ciències Econòmiques i
Empresarials, Periodisme, Gestió i Administració Pública i Ciències Empresarials), en
la iniciativa de 1998 s'incorporaren quatre de noves (Humanitats, Comunicació
Audiovisual, Traducció i Interpretació i Relacions Laborals) i, finalment, l'any 2000 el
conjunt de la població de referència per la mostra ha incorporat graduats de tres carreres
més: Ciències Polítiques i de l'Administració, Economia i Administració i Direcció
d'Empreses. Aquestes dues darreres opinions substitueixen a l'antiga Ciències
Econòmiques i Empresarials, la qual, tot i extingir-se, també ha format part del
programa d'entrevistes. En definitiva, s'analitzen els resultats d’un total de dotze
titulacions diferents, fet que explica l'amplitud de l'informe. Cal remarcar que tot aquest
conjunt de carreres pertanyen a les branques de les ciències socials, humanes i
jurídiques i que encara no s’han incorporat als mercats laborals, les noves titulacions de
ciències experimentals i de la salut, o les carreres tècniques. Aquest és un factor que
condiciona de forma important el comportament ocupacional dels graduats UPF, tendint
a una certa homogeneització en les sortides de inserció.
D’altra banda, la segona novetat d’aquesta edició d’enquesta es refereix a la sèrie
temporal que abraça. La primera promoció UPF va sortir al carrer l'any 1994 i la última,
abans de l'enquesta, l'any 1999, això ens proporciona un total de sis promocions i, en
alguns casos, individus amb un total de sis anys de permanència en el mercat laboral. A
aquesta sèrie, s’han d'afegir la possibilitat de comparar els resultats de les tres enquestes
(la de 1996, 1998 i 2000) realitzades. En conjunt, per tant, podem començar a
consolidar tendències sobre la distribució de la inserció dels titulats de la UPF i de la
seva qualitat. Així, amb prudència, perquè una sèrie temporal requereix més temps per
analitzar-se, en aquest informe ja es troben primeres respostes a alguns interrogants
plantejats intuïtivament fins el moment. Si l'any 1996, el perfil ocupacional baix el
relacionavem amb un mercat laboral encara deprimit, l'any 1998 i, ara, en el 2000, els
nostres titulats s'insereixen amb facilitat; amb la qual cosa es dedueix que les
credencials acadèmiques faciliten l'obtenció de feina. Aquesta conclusió s’afirma,
especialment, al comparar les taxes d'ocupació i de desocupació dels graduats
universitaris amb la del conjunt de joves de la seva edat. Tanmateix, un factor
preocupant de l'informe de 1998 era que el graduats UPF obtenien també una feina amb
altes dosis de precarietat. No obstant, sí el mercat laboral general es caracteritza per
treballs de duració determinada (especialment entre els col·lectius joves i femenins), és
normal que els graduats a la recerca de la seva primera feina també siguin contractats de
forma no estable i que sub-ocupin part del seu potencial de treball, és a dir, realitzin
tasques que no es corresponen a les seves expectatives acadèmiques. Doncs bé, la sèrie
6
Inserció professional de la UPF
Introducció
temporal amb la qual comptem, permet també un cert optimisme sobre aquesta matèria,
de manera que, en conjunt, la precarietat de la feina dels titulats de la UPF, forma part
d'una etapa transitòria (més o menys àmplia, d'entre tres i sis anys) vers una ocupació
estable i més plenament funcional, o vers l’inici d’una carrera professional normal.
En tercer lloc, hem realitzat un canvi de les tècniques i del treball de camp, mitjançant
els quals es constitueix la base de dades a analitzar. En les enquestes anteriors, el
qüestionari s'enviava per correu i s'esperava una resposta del 50% dels titulats, fet que
constituïa la mostra mínima representativa del conjunt. En canvi, a l'any 2000, la tècnica
d'enquesta ha passat a ser l'entrevista telefònica i la mostra construïda s'ha basat en la
representativitat del conjunt de titulats UPF, del conjunt de carreres amb titulats en el
mercat de treball i del conjunt de les promocions 1994/1999. No obstant, el criteri de
representativitat ha exigit interrogar, aproximadament, al 30% dels més de 6.000
llicenciats i diplomats graduats en la UPF durant aquest període. Això significa que les
conclusions generals sobre la UPF tenen molta consistència i també les dels estudis i de
les promocions amb més titulats. Tanmateix, en alguns casos, com és el cas dels estudis
més recents o encara amb pocs graduats o, bé el cas de les primeres promocions, el grau
de representativitat baixa forçosament. Aconseguir una mostra de 60 individus sobre
una població total de 60 no sempre és possible en el termini obligadament breu de
realització del treball de camp.
L'informe s'estructura, com en ocasions anteriors, en base a cinc capítols que presenten
les dades personals i acadèmiques dels entrevistats: les formes de recerca de feina, la
situació ocupacional i professional, les expectatives i característiques de treball dels
graduats amb ocupació en el moment de l'enquesta, la intensitat de la recerca de feina, la
disponibilitat vers el treball o la continuació dels estudis dels titulats que no treballen i
la continuació o no dels estudis un cop aconseguida la primera credencial acadèmica
UPF, juntament a les seves característiques, motivacions i objectius. Finalment,
s’analitza el grau de satisfacció dels titulats amb la UPF i els aspectes afavoridors o no
de la carrera acadèmica sobre les aspiracions professionals, des de la perspectiva que
dóna el pas del temps. Aquests capítols bàsics, necessàriament detallats per la inclusió
de les diferents titulacions i promocions, s'acompanyen d'aquesta introducció i d'unes
conclusions generals destinades a facilitar una lectura més ràpida, però comprensiva, del
conjunt de l'informe. Com a novetat, s'incorporen alguns models explicatius sobre la
major o la menor inserció segons les característiques dels titulats i titulades i de la major
o menor qualitat de la mateixa. Cal remarcar que són models encara no consolidats, però
que, no obstant, permeten començar a mirar una mica més enllà de la descripció
detallada. L'objectiu es guiar futures prospeccions que, necessàriament requeriran una
revisió a fons del qüestionari, tot respectant les principals variables comparatives que
fonamenten la construcció de la sèrie.
Convé recordar que aquí s'analitza principalment al conjunt de titulats UPF i que una
derivació d'aquesta anàlisi és la presentació dels resultats per estudis i per promocions.
Aquests resultats detallats, per raons d’economia d'espai i temps, normalment es
presenten al llarg de l’informe en forma de taules que agrupen les dades de tots els
estudis. No es tracta, tot i que és inevitable, de facilitar la comparació entre una o altra
carrera, sinó que els responsables de cada titulació separin i analitzin les dades
corresponents a la mateixa. És el conjunt de resultats de Dret, per exemple, el que
descriu o explica el comportament ocupacional dels seus llicenciats, no la comparació
amb altres estudis. En aquest sentit, es pot avançar que hi ha alguns estudis amb titulats
7
Inserció professional de la UPF
Introducció
amb millor comportament laboral que d'altres estudis, però no hi ha cap carrera que
obtingui per totes les variables ocupacionals una posició immillorable, com tampoc hi
ha cap estudi amb el conjunt de graduats en situació laboral amb problemes generals.
De la mateixa manera, hi ha estudis amb uns molt bons resultats d'inserció (taxa
d'ocupació elevada i rapidesa en la col·locació), però amb mes dificultats en aconseguir
una ocupació de qualitat en un temps prudencial, mentre que, d'altres titulacions
mantenen una inserció menys fluïda i més lenta, encara que amb una qualitat d’inserció,
a mig termini, més elevada. També és reflecteixen, en les taules, alguns estudis amb una
representativitat de la seva mostra específica relativament baixa. En aquests casos, com
ha passat en anteriors edicions, convé mirar aquestes dades simplement com una
referència primera a fi de contrastar-la amb la següent iniciativa d'estudi. En general i,
fins el moment, les tendències fortes es mantenen amb el pas del temps, encara que hi
ha factors més de conjuntura que són corregits en l'enquesta posterior.
No obstant, convé saber que, en les aspiracions laborals de determinats titulats,
intervenen no només factors d'oferta (graduats), sinó també factors de demanda (les
empreses), com és el cas de tots els titulats de Dret a Espanya i la seva incorporació
durant un període com ajudants o passants. També que la Universitat està, a pesar de
l'opinió majoritàriament estesa, transformant-se bastant ràpidament en determinats
aspectes, per exemple, en la creació de noves carreres i titulacions. Els nous títols més
especialitzats semblen adoptar, d'entrada, un bon comportament en el mercat laboral,
però potser més ràpidament que en el cas de les carreres tradicionals saturen el seu espai
d’inserció (o es troben amb la competència de titulats de carreres més clàssiques),
obligant als graduats a buscar noves especialitzacions o noves credencials acadèmiques.
És encara aviat per afirmar categòricament aquestes afirmacions, però algunes carreres
de la UPF semblen mostrar indicis d'un cert sostre ocupacional.
Al marge d'aquestes qüestions més compromeses, s'ofereix un conjunt d'informacions
per estudis, bastant interessant i complementària d'altres iniciatives dutes a terme per la
UPF sobre les sortides professionals dels diferents tipus de titulats. Així, coneixem els
sectors d'activitat i tipus d'ocupació i d'empresa més característics, les categories i les
tasques professionals a les que accedeixen els titulats, les avantatges i desavantatges que
el tipus de credencials acadèmiques rebudes els hi suposa sobre la carrera professional,
etc. Informacions, totes elles, que permeten començar a traçar un quadre per tal
d'orientar als estudiants de les diferents llicenciatures i diplomatures sobre el seu futur
professional. Com sabem, no és el mateix el perfil professional teòric i la possible
inserció futura d'una titulació, que parlar del fet que, en els tres primers anys després
d'obtenir el títol, la probabilitat d'ocupar llocs d'empleat administratiu és del 40%, per
posar un exemple, o bé que un 40% dels titulats d'una determinada carrera realitzen
tasques molt relacionades amb elements molt concrets del seu pla d'estudis.
El disseny de la recerca, el treball de camp i l'anàlisi de la base de dades obtinguda ha
estat possible gràcies a la promoció del Consell Social de la UPF i, com equip, volem
agrair al seu president, Joan Guitart, la confiança manifestada. També volem agrair molt
especialment a Joan Palou les hores dedicades a fer possible aquest informe, en el
benentès de que, de la seva rigorosa i precisa orientació, no han sorgit els possibles
errors i oblits dels que només és responsable el director de la recerca.
8
Inserció professional de la UPF
Introducció
2. Metodologia
2.1. Objectius i pla de la recerca
L’objectiu de la recerca 2000, com en els casos anteriors, ha estat l’estudi de la inserció
dels titulats UPF, distingits per les 12 titulacions amb graduats i per les sis promocions
que des de l’any 1994 fins el 1999, permeten seguir els resultats de la relació entre
titulació i ocupació. També com en ocasions anteriors, juntament amb la situació dels
titulats ocupats, s’ha dedicat un cert esforç d’anàlisi vers els no ocupats; així mateix,
també s’incorporen dos apartats complementaris que fan referència a la continuació dels
estudis després de l’obtenció del títol, a la relació entre la carrera realitzada i les
oportunitats professionals que proporcionen i al grau de satisfacció amb la UPF i
algunes de les seves característiques organitzatives, acadèmiques i de serveis.
La tècnica de recerca utilitzada ha variat, com ja s’ha esmentat, i l’entrevista telefònica
ha substituït el qüestionari per correu. Si en les iniciatives anteriors la mostra implicava
el 50% dels qüestionaris enviats, en aquest cas es treballa amb una mostra representativa
de les carreres i les promocions del conjunt de titulats UPF, des de 1994 fins 1999.
L’elecció de l’enquesta telefònica, per substituir el qüestionari per correu, i d’una
mostra representativa en lloc d’una extensiva, ha implicat:
a) La depuració del qüestionari existent per tal d’adaptar-lo als requisits de la nova
tècnica; l’entrevistat no llegeix directament el qüestionari, com en les ocasions
anteriors, sinó que és interrogat per via telefònica. Els canvis han estat menors, però
necessaris i, també s’han simplificat algunes preguntes formades per un nombre
elevat d’ìtems, tot i que sempre ha estat present la necessitat de poder comparar les
principals variables amb les edicions anteriors.
b) S’ha contractat una empresa de treball de camp, amb experiència i professionalitat,
Opinometre, que ha desenvolupat les entrevistes i la introducció de dades amb
elevades dosi de rigor, control i fiabilitat.
c) El període de treball de camp ha estat d'una mica més d'un mes (gener del 2000).
Aquesta qüestió, juntament amb l’avançament de l’enquesta és important de tenir-la
en compte de cara a avaluar determinats resultats. Per exemple, les dades globals
d’ocupació i no ocupació, molt afectades pel temps efectiu que han disposat els
titulats fins trobar feina. D’aquesta manera, l’enquesta 98 va començar la fase de
treball de camp, l’abril i va acabar pràcticament a finals de juliol; en canvi
l’enquesta 2000 va començar a gener i va acabar a principis de febrer; aquest és un
diferencial notori a tenir present en la lectura de determinats resultats.
2.2. Fitxa tècnica
La població objectiu de l’enquesta és el conjunt de Diplomats/Llicenciats de la UPF,
corresponent a les promocions de 1994 a 1999. El treball de camp ha consistit en una
entrevista individual realitzada per telèfon a una mostra d’aquesta població, que té els
següents requisits.
El càlcul de la mostra representativa s'estableix sobre un nivell de confiança de les
estimacions del 95% i un error màxim de mostreig ±5%.Des del punt de vista tècnic,
9
Inserció professional de la UPF
Introducció
aquestes condicions de la mostra comporten com a resultat que l'estimació d'un
percentatge de resposta d'una pregunta del qüestionari s'interpreti a grans trets de la
següent manera:
P(p-5 ≤ P ≤ p+5) = 0.95
D'altra banda, en un estudi com aquest és important tenir presents els diferents estrats
que componen la població i calcular la grandària de la mostra per poder proporcionar
respostes relacionades en funció d'aquests estrats. Entre les diferents possibilitats
d'estratificació i, per tant, grandària de la mostra, la nostra decisió ha estat dissenyar una
mostra representativa del conjunt de graduats en funció dels estudis realitzats i de les
diferents promocions, que apareix en la taula següent.
Mostra teòrica
Promocions
Estudis
Dret
Econ. i empresarials
Economia
ADE
Traducció
Humanitats
Comunicació A.
Periodisme
Polítiques
GAP
Empresarials (diplo)
Relacions laborals
Total UPF
Graduats
totals
990
817
277
277
342
283
209
369
57
697
1319
680
6317
93-94
94-95
95-96
96-97
97-98
98-99
Total mostra
23
37
36
51
44
79
48
83
0
0
0
26
0
26
27
0
139
0
0
0
29
0
38
48
0
202
28
20
0
30
0
54
50
34
339
34
16
36
38
0
60
52
60
427
62
10
72
82
50
60
34
32
0
38
55
72
567
62
0
88
78
68
66
62
33
57
30
64
78
686
275
260
160
160
180
162
132
188
57
246
296
244
2360
La mostra final obtinguda ha estat de 2340 respostes, distribuïdes per estudis i
promocions de la següent forma. En la darrera columna i, per un nivell de confiança del
95%, apareix l’error comès en les estimacions de cada estudi i de cada promoció.
L’error comès a la UPF per un nivell de confiança del 95%, és ±2.0%.
Mostra per estudis i % errors
Estudis
Mostra
Teòrica
Dret
275
Econ. i empresarials
260
Economia
160
ADE
160
Traducció
180
Humanitats
162
Comunicació AV
132
Periodisme
188
Polítiques
57
GAP
246
Empresarials (diplom.)
296
Relacions laborals
244
Total UPF
2360
Mostra
obtinguda
276
263
163
147
191
163
127
168
44
247
302
249
2340
Error
±5.8%
±6.0%
±7.6%
±8.0%
±7.0%
±7.6%
±8.6%
±7.5%
±14.7%
±6.2%
±5.6%
±6.2%
±2.0%
10
Inserció professional de la UPF
Introducció
Mostra per promocions i % error
Promocions
93-94
94-95
95-96
96-97
97-98
98-99
Total UPF
Mostra
teòrica
139
202
339
427
567
686
2360
Mostra
obtinguda
134
200
329
423
567
687
2340
Error
±8.4%
±6.9%
±5.4%
±4.7%
±4.1%
±3.7%
±2.0%
Per tant, les estimacions pel conjunt de Diplomats/Llicenciats de la UPF són bastant
fiables: per estudis, són força fiables a Dret, Econòmiques i Empresarials, GAP,
Ciències Empresarials i Relacions Laborals; mitjanament fiables a Economia, ADE,
Traducció, Humanitats, Comunicació Audiovisual i Periodisme i, menys fiables en el
cas de Polítiques, on els intervals de confiança de les estimacions són molt amples degut
a que l’error és força elevat.
Una vegada introduïdes les 2340 enquestes es va procedir a l’explotació estadística de la
base de dades formada per una matriu de dimensions 2340 individus per 145 variables.
L'anàlisi estadística s'ha portat a terme mitjançant el programa SPSS 9.0. Els resultats
obtinguts han estat, per una banda, sotmeses a una anàlisi descriptiva univariant per
totes les variables que es troben a l’enquesta i, a continuació, s'han realitzat una sèrie de
taules de contingència per estudiar l’associació entre algunes de les variables
analitzades; finalment, també s'ha aplicat algunes tècniques multivariants, els principals
resultats de les quals apareixen en l'últim apartat de les conclusions.
11
Dades personals i acadèmiques dels diplomats i llicenciats
UPF
Característiques generals dels graduats.
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
1. Dades personals
1.1. Gènere
A la llum de les dades obtingudes es pot afirmar que continua creixent el nombre de
dones titulades per la UPF, tot i que sembla produir-se una estabilització pel que fa a la
composició per sexes, al voltant d’un 30% d’homes i d’un 70% de dones. Això reflexa
una situació comparable a la de la Universitat espanyola, donat que la UPF, fins al
moment, només ha produït diplomats i llicenciats d’àrees de coneixement d’Humanitats
i de Ciències Socials i Jurídiques. No obstant això, la feminització dels graduats de la
UPF és una mica més acusada, ja que, quan es comparen alumnes matriculats (Espanya)
amb alumnes que han acabat la carrera (UPF) la diferència a nivell espanyol és de 5
punts, mentre que, en el cas de la UPF resulta de pràcticament d’un 8% més de dones, si
només considerem les ciències socials i jurídiques, majoritàries a la nostra universitat.
A.1 Alguns indicadors sobre la Universitat espanyola
Evolució dels alumnes matriculats
a les universitats espanyoles*
1983-84
1998-99
744.115
1.583.297
Dones matriculades a les universitats espanyoles
Per àrees de coneixement**
1997/98
Humanitats
CC. Socials i Jurídiques
CC. Experimentals
CC. de la Salut
Tècniques
*
**
63,9%
60,6%
53,4%
70,8%
26,0%
Font: El País, 25/3/2000
Font: www.mtas.es
A.2 Distribució dels graduats per gènere, freqüència i percentatge:
Home
Dona
Total
Freqüència
746
1594
2340
Percentatge
31,9
68,1
100
A.3 Distribució dels graduats UPF per gènere: Comparació 1996/1998/2000 (%)
Home
Dona
Total
1996
34%
66%
100%
1998
32,4%
67,6%
100%
2000
31,9%
68’1%
100%
13
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
Hom e
32%
Dona
68%
A.4 Distribució del gènere per promocions d’inici i acabament de la carrera (%)
1990
Inici estudis
29,6
Home
70,4
Dona
Acabament estudis
Home
Dona
Total
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
29,5
70,5
24,8
75,2
33,6
66,4
31,8
68,2
33,8
66,2
34,1
65,9
58,3
41,7
26,1
73,9
100
31,5
68,5
100
26,4
73,6
100
32,2
67,8
100
1998
1999
UPF
31,9
68,1
36,5
63,5
100
31,7
68,3
100
31,9
68,1
100
Per any d’inici de la carrera podem comprovar el creixement del pes de les dones l’any
1992, amb un relatiu estancament fins l’any 1996 i davallada l’any 1997. Per
promocions, per any d’acabament, la tendència és una mica més estable, però també
amb daltabaixos, com ara, major presència en les promocions de 1994 i 1996 i, menor,
en la de 1998. Per any d’acabament i carrera realitzada, veiem que la major
concentració de graduades es produeix a Traducció, amb presència molt majoritària,
però també a Humanitats, Relacions Laborals, GAP i Dret. De totes maneres, en cap
carrera hi ha una tendència d’augment continuada sinó que es produeixen daltabaixos.
La presència d’homes és més significativa a Periodisme, a partir de la promoció 1997,
però també a ADE, Economia i Empresarials.
A.5 Dones per promocions i titulacions (%)
Dones
ADE
Economia
Empresarials
Periodisme
Humanitats
Traducció
RRLL
CAUD
CCEE
GAP
Polítiques
Dret
Total Promoció
1994
1995
1996
1997
68,0
83,3
70,2
44,0
62,5
64,0
84,2
89,3
82,9
61,1
88,5
69,8
74,4
78,8
73,5
56,4
62,2
85,7
84,8
78,7
63,9
60,0
64,4
1998
61,0
66,2
55,1
48,4
64,9
78,7
61,3
67,6
28,6
60,5
73,9
73,9
75,0
68,5
60,0
73,6
75,0
67,8
71,7
63,5
1999
54,3
57,6
56,4
42,3
75,3
92,8
75,6
70,2
86,1
65,9
70,3
68,3
Total
57,8
61,3
60,3
57,1
73,6
86,4
73,1
67,7
66,2
72,9
65,9
70,7
68,1
A.6 Homes per promocions i titulacions (%)
14
Inserció professional de la UPF
Homes
ADE
Economia
Empresarials
Periodisme
Humanitats
Traducció
RRLL
CAUD
CCEE
GAP
Polítiques
Dret
Total Promoció
Dades personals i acadèmiques
1994
1995
1996
1997
32,0
16,7
29,8
56,0
37,5
36,0
15,8
10,7
17,1
38,9
11,5
30,2
25,6
21,3
26,5
43,6
37,8
14,3
15,2
21,3
36,1
40,0
35,6
1998
39,0
33,8
44,9
51,6
35,1
21,3
38,7
32,4
71,4
39,5
26,1
26,1
25,0
31,5
40,0
26,4
25,0
32,2
28,3
36,5
1999
45,7
42,4
43,6
57,7
24,7
7,2
24,4
29,8
13,9
34,1
29,7
31,7
Total
42,2
38,7
39,7
42,9
26,4
13,6
26,9
32,3
33,8
27,1
34,1
29,3
31,9
1.2. Edat
Pel que a la distribució dels graduats en grups etaris, cal remarcar que el fet de treballar,
en aquesta ocasió, amb una sèrie de 6 promocions (1994-1999), incideix en la mostra
per edats. Així, aquest efecte, ja evidenciat en la recerca de 1998, s’amplifica en
l’actualitat en que la cohort més nombrosa és la formada per graduats d’entre 25-30
anys. No obstant això, la mitjana d’edat només augmenta 1 punt respecte de l’enquesta
anterior, passant de 24,8 a 25,7 anys. Els graduats de més de 30 anys, tot i augmentar
substancialment respecte d’altres iniciatives d’enquesta, constitueixen una part menor
de la mostra.
A.7 Distribució dels graduats per edat: Comparació 1996/1998/2000 (%)
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Total
1996
81,7%
16,0%
2,3%
100%
1998
58,8%
37,3%
3,9%
100%
2000
39,0%
55,8%
5,2%
100%
A.8 Mitjana d’edat. Comparació entre 1998/2000
Mitjana d’edat
Desviació típica
1998
24,8
2,80
2000
25,7
2,98
A.9 Intervals d’edat dels entrevistats (%):
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Total
Freqüència
912
1307
121
2340
Percentatge
39,0%
55,9%
5,2%
100%
Distribució dels graduats per edat (%):
15
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
1000
800
600
Freqüència
400
200
Desv. típ. = 2,98
Media = 25,7
N = 2340,00
0
22,0
26,0
24,0
30,0
28,0
34,0
32,0
38,0
36,0
42,0
40,0
46,0
44,0
50,0
48,0
54,0
52,0
Edat de l'entrevistat
Intervals d’edat dels entrevistats (%):
+ 30 any s
5%
22-24 any s
39%
25-30 any s
56%
1.3. Relació entre característiques per gènere i edat
Pel que fa a la relació entre gènere i edat, a partir de les taules següents observem com
entre homes i dones hi ha un lleuger desequilibri, especialment a les franges d’edat
superiors als 25 anys. Així, trobem major presència femenina entre la franja de 25-30
anys, mentre que hi ha més homes de més de 30 anys. Aquesta nova dada confirma la
feminització, abans apuntada, tot i el creixement de la presència masculina a les carreres
d’Econòmiques, Periodisme o Polítiques. Això es reafirma en la distribució d’homes i
dones per cada cohort d’edat, de manera que, encara que sempre predominen les dones,
aquesta distancia es redueix notablement entre els diplomats de més de 30 anys.
A.10 Distribució percentual dels graduats per edat i gènere (%):
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
16
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
32,2
67,8
100
Home
Dona
Total
30,5
69,5
100
43,8
56,2
100
A.11 Distribució percentual dels graduats per gènere i edat (%):
Homes
39,4
53,5
7,1
100
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Total
Dones
38,8
57,0
4,3
100
Atenen a la correspondència entre edat i la promoció d’acabament dels estudis, la taula,
però fonamentalment el gràfic següents, mostren l’estreta relació entre ambdues
variables. Tot i així, la taula distribueix cada grup d’edat al llarg de les diferents
promocions i, en aquest sentit, veiem que hi ha una presència considerable de diplomats
de més de 30 anys en les promocions de 1997 i de 1998.
A.12 Distribució per edats i anys d’inici i d’acabament de la carrera (%):
0,4
42,7
45,1
11,3
0,4
Any d’inici
25-30
5,4
10,5
22,8
31,0
16,1
8,8
4,1
1,4
Més de 30
0,8
6,6
19,8
21,5
20,7
22,3
6,6
1,7
100
100
100
22-24
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Total
0,1
Any d’acabament
22-24
25-30 Més de 30
0,1
0,2
5,6
37,0
57,1
100
8,6
13,8
23,7
26,6
15,4
11,8
100
17,4
14,9
14,0
19,8
24,0
9,9
100
Distribució per anys d’inici i d’acabament de la carrera i edats (%):
100
90
80
70
60
50
40
Intervals d'edat
30
Més de 30
20
25-30
%
10
22-24
0
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Any finalització dels estudis
A.13 Distribució percentual per gènere dels graduats amb una altra carrera abans
de la UPF. Comparació entre 1998-2000:
17
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
1998
Home
78,7
12,8
3,9
4,7
21,4
100
No
Si, però no acabada
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
Total amb carrera anterior
Total
Dona
86,7
6,4
3,8
3,1
13,3
100
2000
Home
80,7
8,0
4,0
7,2
19,2
100
Dona
88,2
5,6
2,3
3,8
11,7
100
La distribució percentual per gènere i el fet de cursar una altra carrera abans de la UPF,
mostra novament (tal i com apareixia en les iniciatives d’enquesta anteriors) que hi ha
un major percentatge relatiu d’homes que de dones en aquesta situació. Aquest relació
és molt més clara amb el factor edat, ja que, la inversió en credencials acadèmiques,
normalment, és una qüestió d’inversió de temps. En aquest sentit, el gràfic és prou
explícit.
A.14 Distribució percentual per edats dels graduats amb carrera prèvia a la UPF
(%):
22-24 anys
95,8
2,3
0,7
1,2
4,2
100
No
Si, però no acabada
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
Total amb carrera anterior
Total
25-30 anys
83,2
8,3
3,4
5,0
16,7
100
Més de 30
38,8
16,5
13,2
31,4
61,1
100
100
90
80
70
60
50
Intervals d'edat
40
30
Més de 30
20
25-30
%
10
0
22-24
No
Diplomar
Si, pero no va acaba
Llicenciar
Havieu cursat una altra carrera abans de la feta a la UPF
18
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
2. Dades acadèmiques
2.1. Carrera realitzada a la UPF
La distribució dels graduats per carrera realitzada es correspon a la mostra, ja analitzada
en l’apartat metodològic. Respecte de l’enquesta anterior s’ha de remarcar que Ciències
Econòmiques i Empresarials desapareix -la darrera promoció és la de 1998-, i que, en el
seu lloc, apareixen les d’Economia i ADE. En aquesta edició s’analitzen, també, els
titulats d’una nova carrera, Ciències Polítiques i de l’Administració (promoció de
1999).
A.15 Distribució dels graduats per carrera realitzada (%):
Estudis
Empresarials
Dret
Ciències Econòmiques i Empresarials
Relacions laborals
GAP
Traducció i Interpretació
Periodisme
Economia
Humanitats
ADE
Comunicació Audiovisual
Ciències Polítiques i de l’Administració
Total
Percentatge
12,9
11,8
11,2
10,6
10,6
8,2
7,2
7,0
7,0
6,3
5,4
1,9
100%
12,9
8,2
7,0
6,3
5,4
es
iq
u
ca
un
i
Po
lít
ci
ó
E
1,9
A
D
7,0
C
om
7,2
uc
ci
ó
Pe
rio
di
sm
e
H
um
an
ita
ts
Ec
on
om
ia
P
ad
Em
pr
es
ar
ia
ls
0,0
Tr
2,0
G
A
4,0
ll
6,0
R
R
8,0
C
EE
10,0
11,8
Estudis
Percentatge
11,2
10,6 12,9
10,6
Empresarials
Dret
11,8
CEE
11,2
RRll
10,6
GAP
10,6
Traducció
8,2
Periodisme
7,2
Humanitats
7,0
Economia
7,0
ADE
6,3
Comunicació
5,4
Polítiques
1,9
Total
100,1
t
12,0
D
re
14,0
Freqüència
302
276
263
249
247
191
168
163
163
147
127
44
2340
19
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
A.16 Comparació de la composició per estudis de les mostres 1996/1998/2000 (%):
Estudis
Ciències Econòmiques i Empresarials
Economia
ADE
Dret
Traducció i Interpretació
Periodisme
GAP
Comunicació Audiovisual
Humanitats
Empresarials
Relacions laborals
Ciències Polítiques i de l’Administració
Total
1996
23,2
1998
22,7
17,8
16,4
3,7
6,1
14,6
1,6
1,9
24,8
8,2
5,8
35,1
18,1
100
100
2000
11,2
7,0
6,3
11,8
8,2
7,2
10,6
5,4
7,0
12,9
10,6
1,9
100
Un altre element a tenir en compte en les observacions sobre el comportament
ocupacional dels titulats en funció de les respectives carreres és l’any de sortida de les
diferents promocions. En aquest sentit, s’ha de destacar que no significa el mateix una
taxa d’ocupació baixa en una llicenciatura amb la primera promoció de l’any 1999, que
en una altra per exemple amb la primera promoció de l’any 1994. La taula següent ens
ajudarà a recordar aquest factor al llarg de l’informe.
A.17 Distribució d’estudis i promocions (%)
Promocions ⎬ 1994 1995 1996 1997 1998 1999
Promocions
Estudis ⎭
Període
N.
Ciències Econòmiques i Empresarials
Economia
Administració i Direcció d’Empreses
Ciències Polítiques i de l’Administració
Comunicació Audiovisual
Traducció i Interpretació
Humanitats
Relacions laborals
Dret
Periodisme
Gestió i Administració Pública
Empresarials
94-98
98-99
98-99
99
97-99
96-99
96-99
96-99
94-99
94-99
94-99
94-99
5
2
2
1
3
4
4
4
6
6
6
6
Contemplant la distribució entre les carreres per gènere, s’observa que, tot i petits
canvis respecte a anys anteriors, Traducció, Humanitats, Relacions laborals i GAP
concentren, comparativament, una major proporció de dones, mentre que són
Periodisme i una de les noves titulacions analitzades, ADE les titulacions amb menor
percentatge de dones. cal remarcar, però, que, en general, com hem vist anteriorment,
les carreres econòmiques tenen major representació masculina que la resta. No obstant
això, en el període considerat, es produeixen daltabaixos, amb promocions amb major
presència masculina o femenina, amb independència de l’estudi considerat. En el futur,
podrem observar la incidència de les noves carreres tècniques i de la salut sobre la
composició, per sexe, dels titulats procedents de la UPF.
Distribució percentual per estudis realitzats i gènere (%):
20
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
100
90
80
70
60
50
40
Genere
30
20
Dona
%
10
Home
0
t
re
D
s
ue
iq
lit
Po
EE
AP
G
C
C
D
AU
C
E
LL
R
R
o
ci
uc
ad
Tr
ts
ita
an
um
H
e
sm
di
rio
ls
Pe
ia
ar
es
pr
Em
ia
om
on
Ec
AD
Estudis realitzats a la UPF
A.18 Distribució per estudis realitzats i gènere. Comparació entre 1996/2000 (%)
1996
Homes Dones
Traducció i Interpretació
Humanitats
Relacions laborals
GAP
Dret
Comunicació Audiovisual
C. Econòmiques i Empres.
C. Polítiques i de l’Admin.
Economia
Empresarials
ADE
Periodisme
1998
Homes Dones
10
90
17
83
28
72
28
72
35
65
28
72
34
66
35
27
65
73
39
61
22
68
36
64
33
67
40
60
2000
Homes Dones
14
86
26
74
27
73
27
73
29
71
32
68
34
66
34
66
39
61
40
60
42
58
43
57
La distribució per estudis realitzats i edat fa destacar la presència del grup més jove de
titulats a Polítiques, Economia i ADE, tres carreres la primera promoció de les quals
sortí al carrer als anys 1998 i 1999. D’altra banda, trobem una forta presència de titulats
majors de 30 anys a Periodisme –carrera de segon cicle, conseqüentment, amb pocs
titulats menors de 25 anys-, i, relativament, a GAP. El cas de la composició per edats
de Ciències Econòmiques i Empresarials s’explica pel tancament d’aquesta carrera i,
per tant, per la presència més rotunda de promocions anteriors.
Les dues taules que segueixen mostren la distribució, a tall descriptiu, de la distribució
dels graduats per carreres cursades i per any d’inici o d’acabament dels estudis. De fet,
és una distribució de la mostra en funció de les dues variables en les quals s’ha basat:
els estudis realitzats i la promoció a la que pertanyen els titulats.
A.19 Distribució per estudis realitzats i edat (%):
21
Inserció professional de la UPF
Polítiques
Economia
ADE
Comunicació Audiovisual
Traducció i Interpretació
Humanitats
Total edat UPF
Dret
Relacions laborals
Empresarials
GAP
Periodisme
C. Econòmiques i Empres.
Dades personals i acadèmiques
22-24 anys
93,2
90,2
88,4
55,9
46,1
40,5
39,0
38,0
37,3
34,4
22,7
5,4
0,8
25-30 anys
41,7
9,8
10,2
41,7
49,7
55,8
55,9
61,6
56,6
61,9
66,8
66,7
98,9
Més de 30 anys
2,3
1,4
2,4
4,2
3,7
5,2
0,4
6,0
3,6
10,5
28,0
0,4
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
13,0
18,2
23,5
21,9
15,0
8,5
0,8
27,6
41,7
27,6
2,4
16,6
20,2
35,0
27,6
0,6
10,9
18,2
21,2
17,9
18,2
13,6
23,3
28,5
23,3
24,9
100
100
100
100
100
CP
RRLL
100
CE
100
14,9
14,9
16,7
22,6
16,7
14,3
100
GAP
16,2
18,3
30,9
33,5
1,0
Hum
100
Dret
ADE
1,4
62,6
36,1
11,2
9,8
17,8
18,8
24,6
17,0
0,7
CAUD
100
1,2
52,8
43,6
2,5
PE
15,2
20,5
33,8
27,0
1,1
2,3
TI
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
Total
ECO
CCEE
A.20 Graduats per carreres i any d’inici dels estudis (%):
100
100
28,3
26,8
45
100
14,1
24,5
30,1
31
100
CP
11,7
8,6
35,0
45
100
8,3
15,6
15,9
18,2
16,2
26
100
RRLL
CE
10,5
15,8
19,8
23,9
15,4
15
100
Hum
GAP
14,7
17,3
31,9
36
100
14,3
14,9
14,9
22,0
18,5
15,0
100
CAUD
PE
52
48
100
8,3
13,0
16,3
17,4
21,7
23
100
TI
100
43,6
56,4
100
Dret
13,7
20,2
30,4
30,4
5,3
ADE
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Total
ECO
CCEE
A.21 Graduats per carreres i any d’acabament dels estudis (%):
100
100
Si analitzem les dades referents a la realització o no d’una carrera abans de la UPF, el
14,2% dels titulats van començar la seva experiència d’estudis a la UPF després
d’experimentar un pas previ per altres universitats. Aquest factor s’evidencia molt
clarament a Periodisme, carrera de segon cicle. En sentit contrari, Ciències Polítiques i,
també, ADE, són les dues carreres amb major percentatge de titulats que han iniciat la
seva trajectòria acadèmica a la UPF. Tampoc hem de deixar de banda el 17,8% dels
titulats d’Humanitats que procedien d’altres carreres prèvies. Finalment, un altra dada a
22
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
remarcar és el volum d’aquells, que havent començat una carrera abans de la UPF, no
l’han acabat, especialment a Periodisme, Humanitats i GAP.
A.22 Estudis realitzats a la UPF i altra carrera prèvia (%)
Dret
C. Polítiques i de l’Admin.
ADE
Comunicació Audiovisual
Economia
Empresarials
C. Econòmiques i Empresarials
Relacions laborals
GAP
Traducció i Interpretació
Total UPF
Humanitats
Periodisme
No
Si
97,1
95,5
93,9
92,9
92,6
91,4
90,9
90,8
90,7
88,5
85,8
82,2
13,7
2,9
4,5
6,1
7,1
7,4
8,6
9,1
9,2
9,3
11,5
14,2
17,8
86,3
Sí,
no acabada
Si
Diplomatura
Si
Llicenciatura
0,4
2,3
0,7
0,8
1,8
0,7
4,6
1,2
2,0
2,1
2,9
3,7
16,7
2,3
1,4
0,8
1,8
2,0
0,8
1,2
0,4
1,6
4,9
3,7
51,8
2,5
4,1
5,5
3,7
6,0
3,8
6,8
11,3
7,9
6,4
10,4
17,9
2.2. Any d’inici i d’acabament dels estudis UPF
Pel que fa a l’any d’inici i d’acabament dels estudis a la UPF dels entrevistats, com
veiem a les taules següents, el gruix dels graduats enquestats inicia la seva carrera
acadèmica UPF entre 1993 1995 i acaba entre 1997 i 1999. La mitjana d’any d’inici se
situa en 1993,6, mentre que la d’acabament en 1997,3. Respecte de l’enquesta efectuada
l’any 1998 ha augmentat en un any la mitjana
A.23 Distribució dels graduats per any d’inici i d’acabament de la carrera (%):
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Total
Promoció inici
Freqüència
Percentatge
71
3,0
146
6,2
322
13,8
435
18,6
625
26,7
553
23,6
164
7,0
24
1,0
2340
100,0
Promoció acabament
Freqüència
Percentatge
134
200
329
423
567
687
2340
5,7
8,5
14,1
18,1
24,2
29,4
100,0
A.24 Mitjanes any d’inici i acabament promocions
Mitjana any inici
Mitjana any acabament
1998
1992,5
1996,1
2000
1993,6
1997,3
23
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
Distribució dels graduats per any d’inici de la carrera (%)
700
600
500
400
300
200
Desv. típ. = 1,50
100
Media = 1993,6
N = 2340,00
0
1990,0
1992,0
1991,0
1994,0
1993,0
1996,0
1995,0
1997,0
Any inici dels estudis
Distribució dels graduats per any d’acabament de la carrera (%):
800
600
400
200
Desv. típ. = 1,52
Media = 1997,3
N = 2340,00
0
1994,0
1 995,0
1996,0
1 997,0
1998,0
1999,0
Any finalització dels estudis
Una de les possibilitats que ofereix la distinció de les promocions per any d’inici i any
d’acabament, és la de contrastar el nombre de diplomats (tres anys de carrera),
llicenciats (4 anys de carrera) i llicenciats en Periodisme (segon cicle, 2 anys de
carrera), actualment graduats, que han acabat la carrera en el temps previst. En altres
paraules, aquesta comparació permet conèixer quan de temps han trigat els titulats per
obtenir el títol. Cal remarcar que, com estem tractant graduats, no tenim en compte els
abandonaments, és a dir, estudiants que han iniciat la carrera, però no han acabat.
24
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
Atenent a les dades, en conjunt, dels ja titulats el 81,2% han acabat la carrera en el
període normal. En aquest sentit, el percentatge superior d’acabament en el temps
previst el tenen els llicenciats en Periodisme, seguits pels llicenciats en general i,
finalment, pels diplomats, els quals compten amb un 26% dels graduats que han acabat
fora del temps previst.
A.25 Obtenció del títol en el temps previst. Graduats UPF per tipus d’estudi (%)
1 any
2 anys
3 anys
4 anys
5 anys
6 anys
7 anys
En el temps previst
En el temps+1 any
En el temps +2 anys o més
Més del temps previst
Diplomatura Llicenciatura
0,1
1,3
1,2
72,7
3,3
18,3
79,3
6,4
13,9
1,3
2,0
0,1
74,1
83,9
18,3
14,9
7,6
2,2
25,9
16,1
Periodisme
1,8
90,5
6,0
1,8
92,3
5,9
1,8
7,7
Total UPF
0,2
7,6
27,2
52,9
10,3
1,6
0,1
81,2
18,8
Analitzant cada carrera de manera individual, el percentatge més elevat, en comparació
a la mitjana UPF, de realització dels estudis fora del temps previst es localitza a
Humanitats, seguida de les diplomatures d’Empresarials, Relacions Laborals i GAP i,
finalment de la llicenciatura de Comunicació. Els percentatges més elevats dels graduats
que necessiten dos o més anys per sobre del temps previst el retenen, per aquest ordre,
Empresarials, Humanitats, GAP i Relacions Laborals. El millor rendiment acadèmic es
centra en Periodisme sobretot, però també a ADE, Dret, Traducció, Econòmiques i
Economia. En les conclusions establirem relacions entre rendiment acadèmic i temps
d'inserció.
1 any
2 anys
3 anys
4 anys
5 anys
6 anys
7 anys
Temps previst
Temps +1
Temps +2 o
més
Total + temps
previst
2,3
2,7
81,0 88,4
12,5 10,2
1,5 1,4
86 88,4
12,5 10,2
1,5
1,4
1,8
2,5 90,5 2,5 1,6
2,4 0,8
1,2 6,0 4,3 6,3 5,5
4,0 72,7 76,5
81,6 1,8 57,7 79,1 75,6 100,0 83,0 18,9 16,6
14,1
25,8 12,0 18,9
11,2 5,6 5,7
0,6
8,6 1,0
1,8 0,4 0,4
1,2
85,3 92,3 64,5
87 81,1 100
87 75,1 77,3
14,1
6 25,8
12 18,9
0 11,2 18,9 16,6
0,6
14 11,6 14,7
1,8
8,6
7,7 35,5
1
6
Total UPF
Empresarials
GAP
RRLL
Dret
Polítiques
CAUD
Traducció
Humanitats
Periodisme
Economia
ADE
CCEE
A.26 Obtenció del títol en el temps previst. Graduats UPF per titulacions (%)
0,3 0,2
0,7 7,6
69,5 27,2
19,2 52,9
7,6 10,3
2,6 1,6
0,1
70,5 81,2
19,2
0
0
1,8
6,1 10,2
13 18,9
0
13 24,9 22,7 29,5 18,8
25
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
2.3. Realització d’una altra carrera abans de la cursada a la UPF
El 85,8% dels diplomats i llicenciats per la UPF han començat la seva experiència
acadèmica a la mateixa universitat, un percentatge que, amb lleugeres oscil·lacions, es
manté al llarg de les tres iniciatives d’enquesta. D’altra banda, la tendència més clara en
el temps és la incorporació progressiva a la UPF de llicenciats procedents d’altres
centres i, per contra, la disminució del número d’estudiants ja diplomats.
A.27 Altra carrera abans de la UPF:
No
Si, però no acabada
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
Total
Freqüència
2008
150
67
115
2340
Percentatge
85,8%
6,4%
2,9%
4,9%
100%
A.28 Realització d’una carrera abans de la UPF: Comparació 1996/1998/2000 (%)
No
Si, però no acabada
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
Total
1996
85,3
8,5
4,1
2,1
100
1998
84,1
8,5
3,8
3,6
100
2000
85,8
6,4
2,9
4,9
100
En la mostra d’aquest any també es recull un grup, encara reduït, de titulats que han
realitzat dues carreres a la UPF. Com aquesta dada no era un dels requisits de
construcció de la mostra, la seva representativitat és molt limitada, no obstant es poden
realitzar alguns comentaris. Per exemple, ni GAP, ni Comunicació Audiovisual, ni
Relacions Laborals estan entre les titulacions escollides en segona opció. Els titulats que
constitueixen el gruix dels que opten per la doble carrera a la UPF són, per aquest ordre:
Empresarials, Economia, ADE, Humanitats i GAP.
A.29 Doble carrera a la UPF: estudis realitzats en segon lloc (%):
ADE
Economia
Empresarials
Periodisme
Humanitats
Traducció i Interpretació
Ciències Econòmiques i Empresarials
Ciències Polítiques i de l’Administració
Dret
Total UPF
Altres estudis realitzats a la UPF
Freqüència
Percentatge
31
38,8
12
15,0
4
5,0
18
22,5
4
5,0
1
1,3
2
2,5
6
7,5
2
2,5
80
100,0
Pel que fa als estudis escollits per repetir a la UPF, Economia i Empresarials es
decanten, principalment, per ADE com segona opció. D’altra banda, els llicenciats
d’ADE realitzen la titulació d’Economia, els de Humanitats la de Periodisme i els
diplomats GAP les de Polítiques i Periodisme.
26
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
A.30 Doble carrera a la UPF: Comparació entre 1998 i 2000 (%):
1998
2000
Freqüència
Percentatge
Freqüència
Percentatge
77
4,8
80
3,4
A.31 Doble carrera a la UPF i estudis de procedència (%):
Estudis de procedència
ADE
Economia
Empresarials
Periodisme
Humanitats
Traducció i Interpretació
Relacions Laborals
Comunicació Audiovisual
Ciències Econòmiques i Empresarials
GAP
Ciències Polítiques i de l’Administració
Dret
Altres estudis realitzats
Nous estudis
a la UPF
Freqüència
Percentatge
14
17,5
Economia
15
18,8
ADE
20
25,0
ADE
1
1,3
13
16,3 Periodisme
1
1,3
5
6,3
9
11,3
Polítiques
Periodisme
2
2,5
27
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
3. Situació ocupacional
La bona marxa del mercat laboral continua incidint en la inserció dels llicenciats i
diplomats UPF. Així, a la llum de les dades obtingudes, s’observa com, en aquesta
edició d’enquesta, la inserció global ha augmentat, tot i que només un 2% per sobre del
percentatge global de l’any 1998. Tanmateix, en aquest sentit, s’ha de tenir en compte
l’avançament en tres mesos del període normal de realització de l’enquesta i, per tant, la
menor incidència d’aquells que troben feina a partir dels tres mesos. S’ha de subratllar
que ¾ parts dels diplomats i llicenciats de la UPF han aconseguit inserir-se en el món
laboral.
A.32 Distribució dels graduats entre els que treballen i no treballen
Freqüència
1795
545
2340
Treballa
No treballa
Total UPF
Percentatge
76,7%
23,3%
100%
A.33 Distribució dels graduats entre els que treballen i no treballen: comparació
1996/1998/2000 (%):
1996
52
48
100
Treballa
No treballa
Total
1998
75
25
100
2000
76,7
23,3
100
Afinant més en les dades d’ocupació, per sexe, continua mantenint-se el diferencial
d’un 5% a favor de l’ocupabilitat femenina, pràcticament, una constant al llarg de les
tres iniciatives d’enquesta.
A.34 Distribució per gènere i situació ocupacional (%):
Home
73,1
26,9
100,0
Treballa
No treballa
Total
Dona
78,4
21,6
100,0
A.35 Gènere i situació ocupacional 1996/1998/2000 (%):
Treballa
No treballa
Total
1996
Home
50,0
50,0
100
Dona
53,8
46,2
100
1998
Home
71,8
28,2
100
Dona
76,8
23,2
100
2000
Home
73,1
26,9
100
Dona
78,4
21,6
100
Per edats també s’observen diferències: d’aquesta manera, els majors de 30 anys
obtenen una ocupabilitat molt elevada, així com els de 25-30 anys, mentre que, els més
joves han tingut poques possibilitats temporals d’experimentar la transició vers el món
laboral. En relació a l’enquesta de 1998 augmenta relativament l’ocupació dels titulats
més grans i disminueix la dels altres dos grups: en aquesta apreciació pot intervenir, de
nou, l’avançament temporal del període destinat al treball de camp.
A.36 Distribució per edats dels graduats i situació ocupacional (%):
28
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
22-24 anys
64,8
35,2
100
Treballa
No treballa
Total
25-30 anys
83,6
16,4
100
Més de 30 anys
91,7
8,3
100
A.37 Comparació grups d’edat i situació ocupacional: 1996/1998/2000 (%):
1996
1998
2000
22-24
25-30 Més de 30 22-24
47,9
52,1
100
Treballa
No treballa
Total
68,3
31,7
100
100
100
67,5
32,5
100
25-30 Més de 30 22-24
85,9
14,1
100
90,2
9,8
100
64,8
35,2
100
25-30
Més de 30
83,6
16,4
100
91,7
8,3
100
A.38 Distribució dels graduats per carrera realitzada i situació ocupacional (%)
Treballen
36,2
76,4
76,4
70,6
63,8
55,1
es
45,5
iq
u
D
re
m
ia
H
um
54,5
44,9
t
29,4
an
ita
ts
23,6
lU
Em
PF
pr
es
ar
ia
ls
Tr
ad
uc
ci
ó
G
A
P
To
ta
LL
R
R
E
A
D
C
EE
Pe
rio
di
sm
e
Treballen
No treballen
CEE
90,5
9,5
Periodisme
89,9
10,1
ADE 89,9
87,8
12,2
90,5
87,8 83,5 82,6
76,7 16,5
76,5
RRLL
83,5
GAP
82,6
17,4
Total UPF
76,7
23,3
Empresarials
76,5
23,5
Traducció
76,4
23,6
CAUD
76,4
23,6
Economia
70,6
29,4
Humanitats
63,8
36,2
Dret
55,1
44,9
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
23,6
D
23,5
on
o
23,3
U
17,4
16,5
Ec
12,2
10,1
9,5
10,1
12,2
16,5
17,4
23,5
23,6
23,6
29,4
36,2
44,9
54,5
23,3
C
A
9,5
Total
Po
lít
90,5
89,9
87,8
83,5
82,6
76,5
76,4
76,4
70,6
63,8
55,1
45,5
76,7
Ciències Econòmiques i Empres.
Periodisme
ADE
Relacions laborals
GAP
Empresarials
Traducció i Interpretació
Comunicació Audiovisual
Economia
Humanitats
Dret
Ciències Polítiques i de l’Admin.
Total UPF
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
No treballen
Com s’ha pogut observar en la taula i els gràfics anteriors, els majors percentatges
d’inserció per carrera el mantenen dues titulacions ja clàssiques en aquesta matèria:
Ciències Econòmiques i Empresarials (extingida) i Periodisme. Cal remarcar, a més,
29
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
que de les dues carreres que substitueixen a la tradicional C. Econòmiques, ADE obté
una inserció molt elevada, mentre que el cas d’Economia queda per sota de la mitjana
UPF. L’ocupabilitat també és elevada entre els titulats Relacions Laborals i GAP, dues
diplomatures, així com entre la petita mostra dels que han realitzat doble carrera UPF. A
l’altre extrem, la menor inserció per carrera, es destaquen: Polítiques (carrera nova,
amb primera promoció l’any 1999 i amb marge d’error mostral elevat), Dret (molt
afectada pels canvis en el procés d’inserció professional) i Humanitats. La resta de
titulacions es manté al voltant de la mitjana UPF (76,7%). En comparació amb les
enquestes anteriors, experimenten un creixement d’inserció significatiu GAP,
Econòmiques (extingida), Periodisme i Audiovisual i, per contra, baixa l’ocupació a
Traducció i Humanitats. La resta de carreres manté els percentatges; en les de nova
creació encara no hi ha tendències marcades. La taula següent orienta sobre aquestes
evolucions:
A.39 Estudis realitzats i situació ocupacional: Comparació 1996/1998/2000 (%):
1996
Treballen
C. Econòmiques
Periodisme
ADE
Relacions laborals
GAP
Empresarials
Traducció
Comunicació Audio.
Economia
Humanitats
Dret
C. Polítiques
60,8
86,7
1998
No treba.
39,2
13,3
44,0
52,1
56,0
47,9
47,8
52,2
Treballen
2000
No treba.
83,5
83,7
16,5
16,3
82,4
70,5
76,1
85,0
72,0
17,6
29,5
23,9
15,0
28,0
73,3
58,2
26,7
41,8
Treballen
No treba.
90,5
89,9
87,8
83,5
82,6
76,5
76,4
76,4
70,6
63,8
55,1
45,5
9,5
10,1
12,2
16,5
17,4
23,5
23,6
23,6
29,4
36,2
44,9
54,5
Per promocions, per l’any d’acabament de la carrera, s’observa una molt elevada
inserció en les tres primeres, de 1994 a 1996, mentre que hi ha un descens notori en les
tres últimes, de 1997 a 1999. Comparant amb l’anterior iniciativa d’enquesta, totes les
promocions experimenten un creixement de la inserció, excepte en dos casos. La
promoció de 1994, es manté en uns percentatges similars, però és la més antiga i la que
obté un error mostral més elevat. En aquest sentit, potser per posteriors edicions
s’hauria de considerar la seva progressiva desaparició de la mostra. Respecte a les dues
darreres promocions, 1998 i 1999, la primera d’elles, tot i que apareixia a l’informe
anterior de manera marginal (mostra molt reduïda) s’observa un augment del 71,4 al
75%. En canvi, la promoció de 1999 assoleix un percentatge d’ocupació
comparativament baix, encara que és, segurament, la més afectada per l’avançament del
període de treball de camp.
A.40 Situació ocupacional per any d’inici o acabament de la carrera UPF (%)
1990
Any d’inici
Treballen
No Treballen
83,1
16,9
Any d’acabament
Treballen
No Treballen
30
Inserció professional de la UPF
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Total UPF
Dades personals i acadèmiques
90,4
89,1
83,0
76,8
63,5
64,0
83,3
9,6
10,9
17,0
23,2
36,5
36,0
16,7
76,7
23,3
90,3
91,0
88,4
82,3
76,0
61,4
76,7
9,7
9,0
11,6
17,7
24,0
38,6
23,3
100
90
80
70
60
50
40
30
Situació Laboral
20
No treballa
%
10
Treballa
0
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Any finalització dels estudis
La relació entre realització d’una carrera abans de la UPF i la situació ocupacional és
molt clara, de manera que hi ha més probabilitat d’inserció conforme s’ha realitzat una
carrera anterior, sobretot si s’ha obtingut la titulació corresponent. Així, dels titulats que
no tenen una carrera anterior s’han inserit en l’ocupació el 75%, mentre entre els que
tenien una diplomatura o una llicenciatura el percentatge augmenta fins el 88%. En una
posició intermèdia se situen els que no van acabar aquesta carrera prèvia (80%): Aquí el
factor temps (edat dels titulats) incideix amb tota seguretat, especialment entre els que
havien cursat una llicenciatura anteriorment.
A.41 Relació entre altra carrera abans de la UPF i situació ocupacional (%)
No
Si, però no acabada
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
Total UPF
Treballen
75,3
80,7
88,1
88,7
76,7
No treballen
24,7
19,3
11,9
11,3
23,3
A.42 Comparació entre carrera prèvia i situació ocupacional: 1996/1998/2000 (%):
1996
1998
2000
Treballen No treba. Treballen No treba. Treballen No treba.
31
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
49,5
59,1
81,0
90,1
53,8
No
Si, no acabada
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
Total UPF
50,5
40,9
19,0
9,1
46,2
73,7
80,0
91,8
80,7
75,2
26,3
20,0
8,2
19,3
44,8
75,3
80,7
88,1
88,7
76,7
24,7
19,3
11,9
11,3
23,3
Finalment, pel que fa a la relació entre ocupació i continuació d’estudis, les taules
següents mostren que els que treballen opten, de manera notòria, per la no continuació
dels estudis, tot i que un 42% segueix incrementant les seves credencials educatives. La
situació inversa la trobem entre els que no treballen, car ¾ parts d’aquests continuen
estudiant, enfront del 25% que no. La tendència entre els tres períodes d’enquesta,
influïda amb tota seguretat per la composició de les mostres (dues promocions en el
1996, quatre, en el 1998 i sis, l’any 2000) i, per tant, per la dilatació de la vida
professional dels titulats més antics, mostra de forma clara la menor dedicació als
estudis dels que treballen. L’augment del nombre dels que no treballen i no continuen
estudiant pot venir donat per la promoció de 1999 i el curt període de temps
transcorregut entre la titulació i el moment de realització del treball de camp.
A.43 Situació ocupacional i continuació dels estudis (%)
No
58,5
25,3
50,4
Treballa
No treballa
Total UPF
Si, amplia
40,2
56,9
44,1
Si, oposicions
1,8
17,8
5,5
A.44 Situació ocupacional i continuació dels estudis. Comparació 96/98/2000 (%):
1996
1998
No Continua
estudis
Treballa
No treballa
44,1
18,2
No
Amplia
estudis
55,9 42,6
81,8 14,5
52,2
56,7
2000
Prepara
oposicions
No
Amplia
estudis
Prepara
oposicions
5,2 58,5
28,8 25,3
40,2
56,9
1,8
17,8
32
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
4. Continuació o no dels estudis
En l’enquesta de l’any 2000, el 50,4% dels titulats no continua estudiant, mentre que el
49,6% prossegueix estudis. En relació amb les iniciatives anteriors ha augmentat
considerablement el pes d’aquells que es dediquen amb plenitud a l’experiència
professional. Cal remarcar que, en aquesta dada, influeix, amb tota seguretat, la
consideració d’un conjunt de 6 promocions en aquesta edició. Respecte de l’enquesta
anterior també disminueix de forma important la dedicació a la preparació d’oposicions.
A.45 Distribució dels graduats segons continuació o no dels estudis (%):
Freqüència
1179
1032
129
2340
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
Total UPF
Percentatge
50,4
44,1
5,5
100
A.46 Graduats segons continuació o no dels estudis entre 1996/1998/2000 (%)
1996
31,6
68,4
100
No
Amplia estudis
Prepara oposicions
Total
1998
35,5
53,3
11,2
100
2000
50,4
44,1
5,5
100
A.47 Relació entre continuació o no dels estudis i gènere (%)
Home
Dona
Total UPF
No estudia
50,0
50,6
50,4
Amplia estudis
45,4
43,5
44,1
Prepara oposicions
4,6
6,0
5,5
Com hem observat en l’anterior taula, per gènere, la distribució en la continuació
d’estudis és molt homogènia. Per edats, en canvi, existeix una relació inversa entre edat
i continuació dels estudis: així, a menys edat, més inversió en credencials acadèmiques i
viceversa. Aquesta relació s’acompleix en les tres columnes de la taula següent i,
pràcticament, segueix una tendència similar en els tres períodes d’enquesta.
A.48 Distribució per edats dels graduats i continuació o no dels estudis (%):
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Total UPF
No estudia
43,3
53,6
69,4
50,4
Amplia estudis
50,2
41,3
28,1
44,1
Prepara oposicions
6,5
5,1
2,5
5,5
A.49 Edat dels graduats i continuació dels estudis: Comparació 96/1998/2000 (%):
33
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
1996
1998
No Continua
estudis
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
29,2
40,0
54,5
70,8
60,0
45,5
2000
No
Amplia
estudis
Prepara
oposicions
No
30,2
41,8
49,1
56,2
50,8
40,7
13,6
7,4
10,2
43,3
53,6
69,4
Amplia Prepara
estudis oposicion
s
50,2
41,3
28,1
6,5
5,1
2,5
Per carreres també s’observen diferències pel que fa a la continuació dels estudis. Així,
Periodisme, sobretot, però també Comunicació i Relacions Laborals tendeixen a una
dedicació professional exclusiva un cop finalitzada la carrera. En aquest sentit, també
ADE sobresurt de la mitjana de la UPF. Per contra, els majors percentatges de
continuació dels estudis els trobem a Polítiques, Humanitats i Economia. Per la seva
banda, Dret destaca, de forma molt important en la preparació d’oposicions i també,
encara que a distància d’aquesta, Polítiques. La tendència no ha variat al llarg de les
diferents enquestes, al marge de la incorporació de noves titulacions, només cal destacar
la menor dedicació a la preparació d’oposicions per part dels diplomats de GAP.
A.50 Distribució dels graduats per carrera realitzada i continuació estudis (%):
No
75,0
67,7
63,5
56,5
50,6
49,3
47,4
46,1
40,9
35,6
34,4
27,3
50,4
Periodisme
Comunicació Audiovisual
Relacions laborals
ADE
C. Econòmiques i Empres.
Empresarials
GAP
Traducció i Interpretació
Dret
Humanitats
Economia
C. Polítiques i de l’Admin.
Total UPF
Amplia estudis
24,4
31,5
34,1
42,9
47,9
50,3
45,7
52,9
27,2
63,8
63,8
63,6
44,1
Prepara oposicions
0,6
0,8
2,4
0,7
1,5
0,3
6,9
1,0
31,9
0,6
1,8
9,1
5,5
A.51 Carrera realitzada i continuació estudis: Comparació 1996/1998/2000 (%):
1996
No
Periodisme
Comunicació
RRLL
ADE
62,1
1998
Continua
estudis
37,9
No
58,9
54,2
43,8
2000
Amplia Prepara
estudis oposicions
35,8
45,8
50,0
5,3
6,3
No
75,0
67,7
63,5
56,5
Amplia Prepara
estudis oposicions
24,4
31,5
34,1
42,9
0,6
0,8
2,4
0,7
Segueix Ä
34
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
Continua pàg. anterior:
1996
No
C. Econòmiques
Empresarials
GAP
Traducció i Int.
Dret
Humanitats
Economia
C. Polítiques
1998
Continua
estudis
47,4
28,3
21,6
52,6
71,7
78,4
24,4
75,6
No
43,3
36,3
24,6
33,9
20,1
30,0
2000
Amplia Prepara
estudis oposicions
52,4
61,4
46,5
62,7
54,1
63,3
4,2
2,3
28,9
3,4
25,9
6,7
No
50,6
49,3
47,4
46,1
40,9
35,6
34,4
27,3
Amplia Prepara
estudis oposicions
47,9
50,3
45,7
52,9
27,2
63,8
63,8
63,6
1,5
0,3
6,9
1,0
31,9
0,6
1,8
9,1
Per promocions (any d’acabament de la carrera) es pot apreciar com el pas del temps va
disminuint, de manera gradual, la compaginació de la vida professional i educativa dels
titulats. La dedicació a oposicions, en canvi, manté una evolució més estable. Aquestes
tendències són similars a les remarcades en 1996 i 1998.
A.52 Continuació dels estudis i any d’inici o acabament de la carrera UPF (%):
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Total UPF
No
53,5
56,2
51,2
52,2
49,8
44,7
54,3
83,3
50,4
Any d’inici
Amplien
38,0
39,7
42,5
43,0
43,5
49,5
44,5
16,7
44,1
Oposició
8,5
4,1
6,2
4,8
6,7
5,8
1,2
5,5
Any d’acabament
No
Amplien Oposició
58,2
52,5
55,0
53,4
48,3
45,9
50,4
38,8
42,0
39,5
40,2
45,7
49,1
44,1
3,0
5,5
5,5
6,4
6,0
5,1
5,5
A.53 Relació entre altra carrera abans de la UPF i continuació dels estudis (%):
No
Si, però no acabada
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
No estudia
47,8
54,7
68,7
79,1
Amplien estudis
46,1
43,3
28,4
20,0
Preparen oposicions
6,1
2,0
3,0
0,9
La relació entre obtenció d’una carrera anterior la UPF i la continuació dels estudis
després de la UPF, mostra, en certa manera, el límits de l’obtenció de credencials
acadèmiques. Les tres columnes permeten observar una lògica molt neta: a més nivell
d’estudis obtinguts anteriorment a la carrera a la UPF, més dedicació a la vida
professional un cop han acabat a la UPF i viceversa. La tendència és molt similar en els
tres moments d’enquesta, tot i que els percentatges varien notablement, ja que, en certa
manera, les conclusions sobre aquesta qüestió de l’enquesta de l’any 2000 són més
similars a les de 1996.
35
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
A.54 Altra carrera realitzada i continuació dels estudis: 1996/1998/2000 (%):
1996
1998
No Continua
estudis
No
Sí, no acabada
Diplomatura
Llicenciatura
29,4
31,8
60,0
63,6
70, 6
68,2
40,0
36,4
2000
No
Amplia
estudis
Prepara
oposicions
No
Amplia
estudis
Prepara
oposicions
34,1
33,8
50,0
57,1
54,2
56,2
44,8
37,5
11,7
10,0
5,2
5,4
47,8
54,7
68,7
79,1
46,1
43,3
28,4
20,0
6,1
2,0
3,0
0,9
A.55 Relació entre situació ocupacional i continuació dels estudis (%):
Treballen
88,3
70,0
24,8
76,7
No estudien
Amplien estudis
Preparen oposicions
Total UPF
No treballen
11,7
30,0
75,2
23,3
100
90
80
70
60
50
40
30
Situació Laboral
20
No treballa
%
10
Treballa
0
No estudia
Si, prepara oposicio
Si, amplia estudis
Continueu estudiant
La taula i el gràfic anterior mostren la relació entre la continuació dels estudis i la
situació ocupacional. Així, la major part dels que no estudien, treballen i, per contra, la
major part dels que preparen oposicions no treballa. D’altra banda, entre els titulats que
continuen estudiant una bona part d’aquests treballa (70%), mentre que el 30%, no.
Entre les tres iniciatives d’enquesta hi ha una diferència notòria: així, entre els titulats
que no estudien, la situació de treball o de no treball és molt similar entre el 1998 i el
2000, mentre que, per als que continuen estudiant, la situació de treball o no treball de
l’any 2000 s’acosta més a la de 1996.
A.56 Situació ocupacional i continuació estudis: Comparació 1996/1998/2000 (%):
1996
No estudia
Continua estudiant
1998
2000
Treballen
No treba.
Treballen
No treba.
Treballen
No treba.
72,3
42,4
27,7
57,6
89,7
66,6
10,3
33,4
88,3
47,4
11,7
52,6
36
Inserció laboral i professional dels diplomats i llicenciats UPF
Els graduats que treballen
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
1. Perfil i trajectòria dels diplomats i llicenciats que treballen
La taxa d’ocupació dels titulats de la UPF ha experimentat un lleuger augment, tot i que,
tenint en compte els marges d’error de la mostra, realment s’ha produït un estancament
entre les dos darreres enquestes. No obstant, en aquest augment pot haver-hi influenciat
el pes de les promocions ja presents en el mercat laboral des de fa un temps a diferència
de les dues últimes i d’altra banda, per explicar el possible estancament, com ja s’ha
argumentat, pot ser important l’avançament en tres mesos del període de l’enquesta.
B.1 Titulats que treballen: Comparació 1996/1998/2000 (%)
Graduats que treballen
1996
52%
1998
75%
2000
76,7%
Recordem, en primer lloc, el perfil descriptiu dels graduats que treballen: Per gènere no
hi ha diferències substancials, en canvi, per edats, vèiem com els més joves i, per tant
els titulats més recentment, tenen una inserció més baixa que la resta de cohorts d’edat.
En aquest estat de coses, però, no només influeix l’experiència laboral, sinó també la
continuació dels estudis, la qual és sensiblement més elevada entre els més joves. Així,
la diferència entre la mitjana d’edat dels que treballen i dels que no treballen, tot i que
no és molt amplia, és substancial donada l’estretor de la franja considerada.
Per estudis, trobem diferents comportaments a remarcar. Les llicenciatures
econòmiques, juntament amb el conjunt de diplomatures, tenen un millor comportament
de inserció i, tot i que encara és molt recent la divisió de la llicenciatura de Ciències
Econòmiques i Empresarials en les d’Economia i Administració i Direcció d’Empreses,
cal destacar que aquesta última té una inserció notòriament més elevada que la
d’Economia. També Periodisme continua amb una bona dinàmica. La resta de
llicenciatures tenen un comportament ocupacional amb més problemes: convé destacar
el cas de Dret, el qual, en els darrers anys, s’ha convertit en un clàssic generalitzat de les
dificultats de inserció, sobretot per la baixada de barreres externes (passants, ajudants).
També com a novetat en aquest terreny es situa el cas de Polítiques, malgrat que, el poc
temps passat des de la primera promoció i les dificultats de la mostra, aconsellen
prudència en el seu tractament. En tot cas, convindrà seguir en properes iniciatives els
casos de les llicenciatures d’Economia, Traducció i Interpretació, Comunicació
Audiovisual, Humanitats i Polítiques, així com el de la diplomatura d’Empresarials, per
observar una possible saturació dels seus mercats naturals.
Pel que fa a l’acumulació de credencials acadèmiques (carrera prèvia i doble carrera
UPF), sembla que ajuda a la inserció laboral. Aquesta conclusió ha de ser tractada amb
molta prudència, donada la seva baixa presència en el conjunt de la mostra i la possible
influència de l’edat i, sobretot, del fet que el temps els ha pogut permetre l’acumulació
de credencials professionals (experiència, qualificació o, simplement, familiarització
amb el mercat de treball).
38
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.2 Descripció dels graduats que treballen:
Sexe
Homes
Dones
Edat
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Mitjana d’edat
Estudis
Ciències Econòmiques i Empresarials
Economia
Administració i Direcció Empreses
Dret
Traducció i Interpretació
Periodisme
Gestió i Administració Pública
Comunicació Audiovisual
Humanitats
Empresarials
Relacions laborals
Ciències Polítiques i de l’Admin.
Altra carrera abans de la UPF
Doble carrera a la UPF
Promocions (any d’acabament)
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Situació ocupacional
Treballa
No treballa
Continuació estudis
No estudia
Continua estudiant
Amplia estudis
Prepara oposicions
Total UPF
Graduats treballen
31,9%
68’1%
30,4%
69,6%
39,0%
55,9%
5,2%
25,7 anys
32,9%
60,9%
6,2%
26 anys
11,2%
7,0%
6,3%
11,8%
8,2%
7,2%
10,6%
5,4%
7,0%
12,9%
10,6%
1,9%
14,2%
3,4%
13,3%
6,4%
7,2%
8,5%
8,1%
8,4%
11,4%
5,4%
5,8%
12,9%
11,6%
1,1%
15,7%
3,7%
5,7%
8,5%
14,1%
18,1%
24,2%
29,4%
6,7%
10,1%
16,2%
19,4%
24,0%
23,5%
76,7%
23,3%
50,4%
49,6%
44,1%
5,5%
58,0%
42,0%
40,2%
1,8%
39
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
1.1. Any d’inici del treball
Tal com es pot comprovar en la taula següent, el pes dels titulats ocupats sempre recau
sobre les incorporacions més recents en el mercat de treball. No obstant, en l’enquesta
que ara analitzem, la mitjana d’inici en el treball ha passat de 3 anys a 4, en relació a
l'enquesta 1998. L’histograma ens permet veure, amb una mica més de detall, la
distribució de l’any d’inici en la feina.
B.3 Distribució dels graduats per any d’inici de la feina (%)
1998
16,7
38,9
44,7
Previ a 1993
1994-1996
1997-1998
1999-2000
Total
2000
12,8
23,2
36,3
27,7
100
100
⎬
Mitjana any d’inici 1996
Mitjana de 4 anys d’experiència
professional
Com ja s’argumentava a l’informe de l’enquesta de 1998, la desviació típica és una
mica elevada (3,55). S’explica per dos raons, per una banda, pel fet que
aproximadament un 5% de la mostra comença a treballar abans de 1990 i, per altra
banda, per l’elevada acumulació de titulats ocupats que inicien l’experiència
professional entre 1997 i 1999 (un 63,3%).
B.4 Histograma de l’any d’inici en el treball:
1000
800
600
400
200
Desv. típ. = 3,55
Media = 1996,4
N = 1795,00
0
1960,0
1970,0
1965,0
1980,0
1975,0
1990,0
1985,0
2000,0
1995,0
Any vau començar a treballar
40
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Analitzant les dades amb més profunditat trobem que, per gènere, no hi ha diferències
substancials, excepte una major concentració femenina en la cohort d’inici en la feina en
el període 96-98. Per edats, hi ha una distribució de l’any d’inici molt relacionada amb
l’edat, de manera que els més joves formen part de les cohorts més recents, mentre que,
els més grans, de les més allunyades en el temps. No obstant, tal i com es pot apreciar
en el diagrama de dispersió, la concentració d’individus -tant per edats com per any
d’inici en la feina- és molt elevada. També s’aprecia una dispersió notòria procedent
dels casos allunyats de les cohorts més fortes.
B.5 Relació dels graduats per gènere i any d’inici de la feina (%):
Previ a 1993
1994-1996
1997-1998
1999-2000
Total
Home
13,9
23,7
33,8
28,6
100
Dona
12,3
23,0
37,4
27,3
100
Total UPF
12,8
23,2
36,3
27,7
100
B.6 Relació de graduats per edats i any d’inici de la feina (%):
Previ a 1993
1994-1996
1997-1998
1999-2000
Total
22-24 anys
2,2
6,3
35,5
56,00
100
25-30 anys
12,9
33,4
39,1
14,6
100
Més de 30 anys
68,5
13,5
12,6
5,4
100
Total UPF
12,8
23,2
36,3
27,7
100
B.7 Diagrama de dispersió: any d’inici en el treball per edats:
55
50
45
Edat dels entrevistats
40
35
30
25
20
1950
1960
1970
1980
1990
2000
Any va u comen çar a treb allar
41
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
La distribució dels titulats per any d’inici en el treball segons la titulació de procedència
té, lògicament, una estreta relació amb la implantació de nous estudis. Així, Polítiques,
Economia i ADE, però també Humanitats i Traducció, mostren una potent cohort d’inici
en el treball més recent. Per la seva banda, a Comunicació hi ha una forta presència de
la cohort 96-98, amb una taxa d’inserció notòria. Econòmiques, mostra el seu caràcter
de carrera a extingir amb una forta presència de la cohort 94-96. GAP, Periodisme o la
diplomatura d’Empresarials obtenen un major equilibri de cohorts, amb incidència
d’aquells que han treballat prèviament a 1993, tot i que Empresarials baixa
considerablement en la cohort més recent. En definitiva, aquesta taula i gràfic son una
bona descripció dels problemes i virtuts del comportament dels titulats de cada carrera
davant del mercat laboral.
B.8 Relació de graduats per estudis UPF i any d’inici de la feina (%)
Previ 1993 1994-1996 1997-1998 1999-2000
9,2
47,9
36,6
6,3
C. Econòmiques
60,0
0,9
2,6
36,5
Economia
1,6
2,3
39,5
56,6
ADE
2,0
30,3
40,8
27,0
Dret
8,2
19,2
40,4
32,2
Traducció
25,2
26,5
28,5
19,9
Periodisme
25,0
22,1
31,4
21,6
GAP
7,2
9,3
51,5
32,0
Comunicació
12,5
11,5
34,6
41,3
Humanitats
21,6
32,5
32,0
13,9
Empresarials
14,4
19,7
39,9
26,0
Rel. laborals
5,0
5,0
0
90,0
C. Polítiques
12,9
23,2
36,3
27,7
Total UPF
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100%
iq
ue
s
s
sa
pr
e
Em
Ec
on
òm
ria
l
e
di
sm
Pe
rio
G
AP
R
R
LL
1996-98
1999-2000
5
0
90
2,6
36,5
60
2,3
39,5
56,6
11,5
34,6
41,3
19,2
40,4
32,2
9,3
51,5
32
30,3
40,8
27
19,7
39,9
26
22,1
31,4
21,6
26,5
28,5
19,9
32,5
32
13,9
1999-2000
47,9 1996-98 36,6
6,3
D
re
t
ca
ci
ó
un
i
C
om
ta
ts
du
cc
ió
Tr
a
Po
lít
i
qu
es
0%
Previ a 1993 1994-96
5
0,9
1,6
12,5
8,2
7,2
2
14,4
25
25,2
21,6
1994-96
9,2
H
um
20%
AD
E
40%
Ec
on
om
ia
60%
Polítiques
Economia
ADE
Humanitats
Traducció
Comunicació
Dret
RRLL
GAP
Periodisme
Empresarials
Previ a 1993
Econòmiques
an
i
80%
Com veiem en la següent taula, la relació entre l’any d’inici en la feina i l’any de
promoció és molt clara, tal i com es pot apreciar seguint les trames de la taula següent.
Les distribucions menys equilibrades corresponen als extrems (abans de 1993 i entre
42
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
1999-2000), mentre que la cohort 97-98 d’inici al treball està formada per percentatges
una mica més propers entre les diverses promocions.
B.9 Relació de graduats per any d’acabament dels estudis i d’inici de la feina (%)
Any d’acabament
Previ a
1993
22,3
19,8
18,9
15,8
8,6
4,7
12,9
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Total UPF
1994-1996
1997-98
1999-2000
Total
66,9
56,6
43,0
12,1
7,4
8,1
23,2
8,3
21,4
32,0
62,4
55,0
13,0
36,3
2,5
2,2
6,2
9,8
29,0
74,2
27,7
100
100
100
100
100
100
100
Tal i com ja s’apuntava l’any 1998, els titulats amb carrera prèvia inicien el contacte
amb el món laboral abans que els que comencen la vida universitària a la UPF. La covariable edat és fonamental en l’explicació d’aquest comportament; no obstant, és
important remarcar que l’acumulació de credencials acadèmiques, per regla general, es
realitza juntament experiències de treball (continuades o ocasionals).
B.10 Relació de graduats amb carrera prèvia a la UPF i any d’inici de la feina (%)
No
Sí, però no acabada
Sí, diplomatura
Sí, llicenciatura
Total UPF
Previ a 1993
10,7
19,0
32,2
25,5
12,8
1994-96
23,8
21,5
25,4
15,7
23,2
1997-98
36,7
34,7
27,1
36,3
36,3
1999-2000
28,8
24,8
15,3
22,5
27,7
Total
100
100
100
100
100
La continuació o no dels estudis no varia la distribució de les cohorts d’inici en la feina,
excepte en el cas dels que preparen oposicions, introduïts en el món del treball més
recentment.
B.11 Relació de graduats segons continuació dels estudis i any d’inici en el treball:
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
Total UPF
Previ a 1993
13,4
12,2
9,4
12,8
1994-96
22,6
24,8
9,4
23,2
1997-98
36,5
35,6
43,8
36,3
1999-2000
27,6
27,4
37,5
27,7
En les dues taules que segueixen es relaciona l’any d’inici en el treball amb la
trajectòria ocupacional. La primera experiència després dels estudis equival a haver
començat a treballar després d’acabar la carrera. En ambdós casos amb lleugeres
variacions estem davant de cohorts laborals més joves. La trajectòria laboral no
continuada s’acosta bastant a la distribució mitjana d’inici en el treball a la UPF, mentre
en el cas de la continuada adquireixen més força els col·lectius que iniciaren la seva
trajectòria laboral abans de 1996 i, fins i tot, abans de 1993. En definitiva, tenim uns
resultats molt similars als detectats en l’enquesta de 1998.
43
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.12 Any d’inici en el treball i trajectòries ocupacionals (%):
Abans d’acabar la
1ª experiència No continuada
Continuada
carrera
després títol
0,8
16,2
47,0
Abans 1993
23,7
22,1
26,8
1994-1996
44,9
33,0
15,3
1997-1998
30,6
28,7
10,9
1999-2000
Després d’acabar la
carrera
Abans 1993
1994-1996
1997-1998
1999-2000
UPF
12,8
23,2
36,3
27,7
Continuada
No continuada
UPF
13,5
23,5
36,9
26,0
10,4
22,1
33,8
33,6
12,8
23,2
36,3
27,7
44
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
1.2.Trajectòria ocupacional
La taula següent mostra la trajectòria laboral dels graduats ocupats. En primer lloc,
permet distingir dues trajectòries molt nítides: el 55% s’incorpora al treball un cop
titulat, mentre el 45% restant ja havien treballat anteriorment, el 25% de forma
continuada i el 75% de manera ocasional. És a dir, els que treballen abans d’acabar la
carrera han realitzat un doble esforç de dedicació acadèmica i professional. Un cop
acabada la carrera, la continuïtat en el treball augmenta de manera espectacular, no
només pel percentatge assolit (78%), sinó pel fet que ara s’incorporen aquells que no
havien treballat abans d’obtenir el títol i, així, el col·lectiu de treball continu ha passat
de ser 199 individus a ser 1402. Continuïtat no vol dir estabilitat, com veurem més
endavant, però sí significa la millora de les expectatives d’inserció i d’ocupació. Un
altre element important que es desprèn de la resposta és la relació entre la feina
realitzada -abans o després d’acabar la carrera- amb els estudis. En aquest sentit, el
21,1% dels que havien treballat abans de graduar-se en feines relacionades, es
transforma en el 83,2% un cop incorporats els col·lectius sense experiència al mercat
laboral. Contemplades en conjunt aquestes xifres sembla despendre’s una incidència
molt notòria de les credencials acadèmiques en les trajectòries continuades de treball i
en l’obtenció de feines relacionades amb els estudis.
B.13 Distribució dels graduats segons trajectòries ocupacionals (%)
Abans d’acabar la carrera
No (primera experiència després de la carrera)
Si, de forma ocasional
Si, de forma continuada
No relacionada amb els estudis
Relacionada amb els estudis
Després d’acabar la carrera
Sempre
De forma no continuada
No relacionada amb els estudis
Sempre relacionada amb els estudis
En ocasions relacionada amb els estudis
Freqüència
Percentatge
1795
988
608
199
427
380
1795
1402
393
302
1276
217
100
55,0
33,9
11,1
52,9
47,1
100
78,1
21,9
16,8
71,1
12,1
Percentatge
45,0
23,7
21,1
16,8
83,2
La comparació entre les tres iniciatives d’enquesta permet contemplar la disminució
dels que busquen la primera feina després de la graduació, tot i produir-se un
estancament en relació al 1998. Així, l’opció d’aconseguir credencials professionals
mitjançant contactes ocasionals amb el món del treball es consolida.
B.14 Comparació de trajectòries ocupacionals 1996/1998/2000 (%)
1996
1998
69,7
56,4
1ª feina després graduació
30,3
43,8
Experiència laboral prèvia,
22,6
Continuada
21,0
No continuada
2000
55,0
45,0
11,1
33,9
45
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Per gènere, no es revelen diferències sensibles de trajectòries. Per edats, els més joves
tendeixen a tenir la primera experiència després de la carrera; per contra, els més grans,
per regla general, han tingut més possibilitats de tenir una experiència continuada prèvia
al títol. Després d’acabar la carrera, els més grans tenen una trajectòria d’inserció més
estable i continuada, també amb més relació amb els estudis.
B.15 Tipus de trajectòria laboral per edat (%):
22-24
25-30
Més de 30
Total
UPF
58,5
33,7
7,8
51,4
48,6
57,4
33,5
9,1
54,3
45,7
13,5
38,7
47,7
50,0
50,0
55,0
33,9
11,1
52,9
47,1
79,7
20,3
31,5
66,5
76,2
23,3
16,5
83,5
88,3
11,7
24,3
75,7
78,1
21,9
16,8
83,2
Abans d’acabar la carrera
No (primera experiència després de la carrera)
Si, de forma ocasional
Si, de forma continuada
Si, no relacionada amb els estudis
Si, relacionada amb els estudis
Després d’acabar la carrera
Sempre
De forma no continuada
No relacionada amb els estudis
Relacionada amb els estudis
Atenen a les titulacions de procedència, l’anàlisi de les trajectòries revela elements
interessants. Així, abans d’obtenir el títol, el menor contacte amb el mercat laboral es
centra en les carreres econòmiques, i a Dret i Polítiques; per contra, tenen una major
experiència de contacte previ amb el mercat laboral els titulats d’Humanitats, de
Relacions Laborals, de Traducció i de Periodisme.
B.16a Tipus de trajectòria laboral per titulacions (%):
CCEE
ECO
ADE
Dret
TI
PE
GAP
CAUD
HUM
Empresarials
RRLL
Polítiques
Treball abans
titulació
No
Si
68,9
31,1
64,3
35,6
62,8
37,2
61,8
38,1
49,3
50,7
48,3
51,6
55,4
44,6
55,7
44,4
38,5
61,5
54,1
45,9
41,3
58,6
60,0
40
Si, ocasional
28,6
33,9
31,8
36,8
45,9
39,7
26,0
35,1
49,0
26,4
34,6
30,0
2,5
1,7
5,4
1,3
4,8
11,9
18,6
9,3
12,5
19,5
24,0
10,0
No relació estudis
55,4
46,3
43,8
50,0
43,2
51,3
70,3
44,2
60,9
29,2
70,5
75,0
Sí relació estudis
44,6
53,7
56,3
50,0
56,8
48,7
29,7
55,8
39,1
70,8
29,5
25,0
Si, continuada
La continuïtat de les trajectòries és relativament més ferma entre els diplomats de
Relacions Laborals i, també, entre els d’Empresarials i de GAP; carreres, aquestes, amb
menys restriccions horàries acadèmiques, sobretot en el cas de Relacions Laborals. En
canvi, les trajectòries no continuades sobresurten a Humanitats i Traducció i, en menys
mesura, a Periodisme. També entre els que han treballat abans de l’obtenció del títol
UPF, trobem que la major relació de la feina amb els estudis realitzats es dóna entre els
diplomats d’Empresarials, així com entre els llicenciats de Traducció, ADE,
46
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Comunicació i Economia, mentre que, la menor relació es localitza entre els llicenciats
de Polítiques, els diplomats de Relacions Laborals i GAP i, finalment, entre els
llicenciats d’Humanitats.
B.16b Tipus de trajectòria laboral per titulacions (%):
CCEE
ECO
ADE
Dret
TI
PE
GAP
CAUD
HUM
Empresarials
RRLL
Polítiques
Treball després
titulació
Sempre
78,6
82,6
89,1
48,0
83,6
83,4
75,0
76,3
79,8
84,4
77,4
90,0
Ocasional
21,4
17,4
10,9
52,0
16,4
16,6
25,0
23,7
20,2
15,6
22,6
10,0
No relació estudis
2,5
5,2
3,9
10,5
10,3
15,2
49,0
11,3
30,8
6,5
28,8
65,0
Sí relació estudis
97,5
94,8
96,1
89,5
89,7
84,8
51,0
88,7
69,2
93,5
71,2
35,0
Iniciar el treball després de l’obtenció del títol, implica algunes transformacions del
panorama anterior. D’aquesta manera, un cop els titulats estan ocupats, s’aferma la
trajectòria continuada entre els llicenciats de Polítiques i ADE, també en els de
Periodisme i Traducció, així com entre els diplomats en Empresarials. Les trajectòries
ocasionals són, en canvi, molt abundants a Dret. La relació de la feina amb els estudis és
elevada entre els llicenciats de les diferents carreres econòmiques, així com entre els
diplomats en Empresarials, però també en Dret, Traducció i Comunicació.
Contràriament, la menor relació amb els estudis es localitza entre els llicenciats en
Polítiques, els diplomats en GAP i, també, entre els titulats en Humanitats i Relacions
Laborals.
Prenent en consideració el panorama dibuixat, seguidament agruparem els entrevistats
segons els principals tipus de credencials acadèmiques. Així, la major probabilitat
d’haver treballat abans d’assolir el títol UPF està entre els acumuladors de credencials
acadèmiques: amb carrera prèvia acabada i doble carrera UPF. En aquest sentit, també
els diplomats sobresurten dels llicenciats. El treball abans de la titulació ha estat més
ocasional entre els que tenen dos o més carreres; mentre els llicenciats sobrepassen als
diplomats; la continuïtat, en canvi ha estat més substancial entre els diplomats i els que
han realitzat una carrera prèvia. La relació de la feina amb els estudis ha estat més
elevada entre els que han realitzat una doble carrera UPF, seguits dels que han realitzat
una carrera prèvia, els llicenciats i, per últim, els diplomats, més afectats per feines
prèvies no relacionades.
D’altra banda, si contemplem el treball després d’acabar la carrera, les diferències entre
continuïtat i no continuïtat no són massa apreciables, excepte en el cas dels titulats amb
doble carrera UPF, els quals són més estables. En canvi, la relació entre la feina i els
estudis realitzats, deixa molt enrera als diplomats i fa sobresortir als llicenciats.
47
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.17 Tipus de trajectòria laboral per tipus d’estudi (%):
Llicenciat
Diplomat
Doble
carrera
Carrera
prèvia
acabada
57,8
42,2
36,3
5,9
51,4
48,6
51,1
48,9
28,3
20,6
58,3
41,7
43,9
56,1
45,6
10,5
25,0
75,0
41,6
59,4
40,3
18,1
46,8
53,2
77,3
22,7
11,0
89,0
78,6
21,4
27,8
72,2
87,7
12,3
16,8
83,2
79,5
20,5
13,6
86,4
Abans d’acabar la carrera
No (1ª experiència després carrera)
Si
Si, de forma ocasional
Si, de forma continuada
No relacionada amb els estudis
Sí relacionada amb els estudis
Després d’acabar la carrera
Sempre
De forma no continuada
No relacionada amb els estudis
Sí relacionada amb els estudis
Com il·lustra el següent quadre, per promocions, no hi ha pràcticament diferències entre
elles pel que fa al comportament de les trajectòries laborals, excepte en alguns casos
puntuals. Per exemple, el major percentatge de titulats sense experiència laboral prèvia
la trobem en la promoció del 95 o, el de major experiència prèvia, que està a l’any 1999,
el qual també s’acompanya d’un major índex de trajectòria laboral no continuada. El
treball previ no relacionat amb els estudis és relativament més elevat en la promoció de
1997. Pel que fa al treball després de la titulació, l’únic element que sobresurt és la
major relació amb els estudis de la promoció 1994. No obstant, no hi ha cap tendència
visible, fet que revela que l’any de promoció no te relació amb la trajectòria laboral. La
decisió sobre si treballar abans o després de la carrera es relaciona, així, amb altres
qüestions molt vinculades a les opcions personals i la posició social dels estudiants.
No obstant, si prenem en consideració el total de titulats UPF en relació a l'any
d'acabament de la carrera i la trajectòria laboral i apliquem una línia de tendència (tipus
mitjana mòbil o similar), veurem que la trajectòria continuada de treball, abans del títol,
disminueix conforme les promocions són més recents; en canvi després del títol les
trajectòries continuades de treball augmenten en les promocions més recents.
B.18 Tipus de trajectòria laboral per any d’acabament de la carrera (%):
Abans títol
No
Si
Si, ocasional
Si, continuada
No relació amb estudis
Relació amb estudis
Després títol
Sempre
Ocasional
No relació estudis
Relació estudis
1994
1995
1996
1997
1998
1999
56,2
43,8
30,6
13,2
52,8
47,2
69,2
30,8
22,5
8,3
48,2
51,8
58,8
31,2
29,2
12,0
51,7
48,3
56,9
43,1
34,5
8,6
58,0
42,0
55,0
45,0
35,3
9,7
53,6
46,4
44,5
55,5
41,0
14,5
50,9
49,1
81,0
19,0
9,1
90,9
74,2
25,8
16,5
83,5
75,3
24,7
17,5
82,5
75,7
24,3
18,7
81,3
79,1
20,9
13,0
87,0
82,0
18,0
21,1
78,9
48
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Finalment, tampoc la relació entre l'any d’inici en el treball i el tipus de trajectòria
laboral resulta significativa, sinó que, en tot cas, revela que els pocs que treballaven
abans de 1993, majoritàriament compaginaven estudis i treball, mentre que no és així
per als que han iniciat la feina més recentment. En el mateix sentit, no hi ha diferències
a remarcar per trajectòries laborals prèvies, en relació a feines relacionades o no amb els
estudis ni per trajectòries laborals després d’obtenir el títol.
B.19 Tipus de trajectòria laboral per any d’inici en el treball(%):
Abans títol
No
Si
Si, ocasional
Si, continuada
No relació estudis
Relació estudis
Després títol
Sempre
Ocasional
No relació estudis
Relació estudis
Abans 1993
1994-96
1997-98
1999-2000
UPF
3,9
96,1
54,4
41,7
53,4
46,6
54,0
46,0
33,1
12,9
51,6
48,4
66,2
33,8
29,5
4,3
52,7
47,3
65,0
35,0
30,8
4,2
54,0
46,0
55,0
45,0
33,9
11,1
52,9
47,1
82,2
17,8
21,3
78,7
79,1
20,9
13,9
86,1
79,6
20,4
15,7
84,3
73,4
26,6
18,7
81,3
78,1
21,9
16,8
83,2
49
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
2. La recerca d’ocupació dels que treballen
2.1. Temps emprat en la recerca de feina
Atenen a les dades obtingudes i a la llum de la comparació entre les tres iniciatives
d’enquesta, es pot afirmar que el temps de recerca de feina es va polaritzant. Així,
augmenta de forma molt considerable el col·lectiu d’aquells que troben feina abans d’un
mes, encara que també augmenti, tot i que més lleument, el col·lectiu dels que troben
feina després d’un any. En tot cas, hi ha una elevada fluïdesa en el mercat laboral que
facilita l’entrada ràpida dels titulats UPF a l’ocupació, tanmateix, és manté un nucli
(entre 16-17%) de titulats que no obté la feina fins passats els sis primers mesos (9,4%
després d'un any). Estem en un mercat molt mòbil i ràpid en el que el període de
realització d'un estudi influeix sensiblement sobre els percentatges finals d'ocupació i no
ocupació, per la variació no només entre un trimestre i el següent sinó, fins i tot, per
mesos.
B.20 Temps dedicat a la recerca de feina dels titulats que troben feina després de la
graduació: Comparació 1996/1998/2000 (%):
1996
30,7
34,6
17,6
13,1
4,0
100
Menys d’un mes
1 a 3 mesos
3 a 6 mesos
6 mesos a 1 any
Més d’un any
Total
Temps de recerca de feina
Abans dels tres primers mesos
Abans dels sis primers mesos
Més de sis mesos
1998
28,7
34,9
20,4
10,5
5,5
100
1996
65,3
82,6
17,4
1998
63,6
84,0
16,0
2000
46,1
24,4
12,6
7,5
9,4
100
2000
70,5
83,1
16,9
Afinant una mica més la resposta, la incorporació de la trajectòria laboral en l’avaluació
del temps de recerca de feina, permet veure com els col·lectius que s’incorporen més
recentment tenen algunes dificultats afegides, en relació als titulats que ja han treballat
anteriorment.
B.21 Temps dedicat a la recerca pels graduats que no van començar a treballar
fins després dels estudis (%):
Menys d’un mes
1 a 3 mesos
3 a 6 mesos
6 mesos a 1 any
Més d’un any
Total
Totes les trajectòries
46,1
24,4
12,6
7,5
9,4
100
Comencen a treballar després titulació
38,5
26,4
14,9
9,2
11,0
100
Les característiques d’aquests titulats amb més facilitat o dificultat d’inserció,
ponderada, aquesta, pel temps emprat en la recerca de feina, les obtenim a partir de les
taules que segueixen. D’entrada les diferències entre sexes revelen una certa major
50
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
facilitat de les dones en emprar menys temps en la recerca i, a la inversa, unes relatives
majors dificultats dels homes.
B.22 Temps de recerca de feina per gènere (%):
Home
Dona
UPF
- 1 mes
43,7
47,1
46,1
1-3 mesos
23,8
24,7
24,4
3-6 mesos
12,2
12,8
12,6
6m.-1 a.
7,6
7,5
7,5
+1 any
12,8
7,9
9,4
Total
100,0
100,0
100,0
Per edats, la franja intermèdia també experimenta certes dificultats en comparació amb
la resta, tot i que, en general, són els més grans els més ràpids en aconseguir feina.
D’altra banda, també és entre les franges intermèdies i de més edat on es localitzen els
col·lectius amb més de sis mesos de dedicació a la recerca.
B.23 Temps de recerca de feina per edat (%):
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Total
- 1 mes
51,5
42,2
56,4
46,1
1-3 mesos
29,5
22,5
16,0
24,4
3-6 mesos
11,5
13,4
10,6
12,6
6m.-1 a.
3,5
9,7
7,4
7,5
+1 any Total
4,0 100,0
12,2 100,0
9,6 100,0
9,4 100,0
Respecte a les titulacions, la taula següent disposa les carreres en funció de la primera
columna de recerca de feina (menys d’un mes). Així, els col·lectius amb dificultats,
aquests semblen localitzar-se a Econòmiques i GAP, també a Periodisme i
Empresarials, mentre que els ocupats de Polítiques, Traducció, Economia, Relacions
Laborals i ADE, troben feina molt ràpidament. Està clar, però, que algunes d’aquestes
carreres no són les que tenen millor o pitjor comportament ocupacional, com es pot
apreciar en la columna de la dreta. Així els ocupats de Polítiques tenen una inserció
molt baixa, però ràpida, els de Dret baixa i més lenta. Els d’Econòmiques molt elevada
però més lenta, etc.
B.24 Temps de recerca de feina per titulacions (%):
C. Polítiques i de l’Admin.
Traducció i Interpretació
Economia
Relacions laborals
ADE
Periodisme
Humanitats
Empresarials
Comunicació Audiovisual
Dret
C. Econòmiques i Empres.
GAP
Total
- 1 mes
1-3 mesos
3-6 mesos
68,4
55,1
53,6
50,3
50,0
45,3
43,6
43,4
42,9
41,6
41,4
41,2
46,1
31,6
25,4
29,1
24,1
32,3
20,9
27,7
23,2
29,9
24,2
22,8
18,0
24,4
10,9
9,1
13,3
8,1
12,2
16,0
15,2
11,7
17,4
11,0
13,9
12,6
6m.-1 a. +1 any Total
ocup.
45,5
5,8
2,9 76,4
3,6
4,5 70,6
8,7
3,6 83,5
2,4
7,3 87,8
11,5
10,1 89,9
4,3
8,5 63,8
8,1
10,1 76,5
10,4
5,2 76,4
10,1
6,7 55,1
6,8
18,1 90,5
9,8
17,0 82,6
7,5
9,4 100,0
51
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
A pesar del comentari efectuat per les titulacions, la identificació de col·lectius amb
major retard en la inserció, també s’identifica amb una promoció, la de 1995, sense
oblidar que, finalment, la inserció lenta pot arribar a ser finalment de major qualitat que
en el cas de la inserció ràpida.
B.25 Temps de recerca de feina per any d’acabament dels estudis (%):
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Total UPF
- 1 mes
47,4
33,3
44,8
35,4
45,9
61,6
46,1
1-3 mesos
18,1
25,7
19,9
24,0
24,8
29,1
24,4
3-6 mesos
13,8
13,5
13,0
16,6
13,8
6,9
12,6
6m.-1 a. +1 any Total
11,2
9,5
100
7,0
20,5
100
10,5
11,9
100
10,5
13,5
100
7,9
7,6
100
1,6
0,8
100
7,5
9,4 100,0
La taula que segueix mostra, en certa manera, la baixa relació entre el temps emprat en
la recerca de feina, que en tot cas pot mesurar l’èxit de la inserció dels titulats, i la
qualitat de la mateixa. Així, tot i que els contractats establement han trobat feina en el
període més curt, la proporció de contracte estables i de contractes no estables presents
a partir dels sis mesos és similar. De la mateixa manera, tot i donar-se un esglaonament
de categories (de la més alta a la més baixa) en funció de trobar feina abans d’un mes, a
l’extrem contrari, un nucli de directius i quadres alts ha trigat més d’un any en cercar la
feina desenvolupada en el moment de l'enquesta.
B.26 Temps de recerca de feina, tipus de contracte i categoria laboral (%):
Tipus de contracte
Contracte estable
Contracte no estable
Categories
Directius i quadres alts
Directius i quadres mitjos
Serveis administratius
Altres
Total UPF
- 1 mes
1-3 mesos
3-6 mesos
6m.-1 a. +1 any
49,2
41,8
19,9
28,8
13,4
12,2
7,6
7,9
9,9
9,2
50,8
48,2
43,5
43,9
46,1
19,0
24,9
23,7
31,8
24,4
14,3
11,9
13,3
12,1
12,6
1,6
6,1
9,8
4,5
7,5
14,3
8,8
9,8
7,6
9,4
52
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Per concloure aquesta secció, es presenta el següent quadre comparatiu entre 1998 i
2000, el qual pot servir per comprovar les distribucions dels titulats, segons
característiques personals o acadèmiques, per cada enquesta, així com les diferències i
les similituds entre ambdues.
B.27 Comparació entre característiques i temps de recerca de feina 1998/2000 (%)
-1 mes
1-3 mesos
3-6 mesos
6 m-1 any
+ 1 any
1998 2000 1998 2000 1998 2000 1998 2000 1998 2000
Gènere dels graduats
Home
Dona
Edat dels graduats
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Estudis UPF
C. Econòmiques i Emp.
Economia
ADE
Dret
Traducció i Interpretació
Periodisme
GAP
Comunicació Audiovisual
Humanitats
Empresarials
Relacions laborals
C. Polítiques
Doble carrera UPF
Estudis previs a la UPF
No
Si, però no acabada
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
Total UPF
34,5 43,7 31,9 23,8 17,2 12,2 10,1
27,1 47,1 35,8 24,7 21,4 12,8 10,8
7,6
7,5
6,3
5,0
12,8
7,9
30,3 51,5 35,8 29,5 20,6 11,5 9,5
28,1 42,2 33,2 22,5 19,8 13,4 12,0
33,3 56,4 25,0 16,0 8,3 10,6 16,7
3,5 3,8
9,7 6,9
7,4 16,7
4,0
12,2
9,6
12,6
2,7
22,0
12,1
8,3
28,6
13,7
8,8
6,8 4,4
3,6
2,4
10,1 5,0
5,8
11,5 4,9
9,8 11,0
10,4
4,3
8,1 3,1
8,7 4,4
18,1
4,5
7,3
6,7
2,9
10,1
17,0
5,2
8,5
10,1
3,6
36,1 41,4
53,6
50,0
31,1 41,6
27,0 55,1
24,4 45,3
25,3 41,2
25,0 42,9
35,7 43,6
23,5 43,4
25,0 50,3
68,4
40,0
36,5 22,8
29,1
32,3
31,9 24,2
43,2 25,4
34,1 20,9
27,5 18,0
58,3 29,9
21,4 27,7
35,0 23,2
35,3 24,1
31,6
25,7
17,7 11,0
9,1
8,1
19,3 17,4
27,0 10,9
14,6 12,2
24,2 13,9
8,3 11,7
14,3 16,0
20,8 15,2
26,5 13,3
5,6
17,1
8,6
8,6
28,7
36,8
19,2
36,4
28,7
35,7
26,3
38,5
22,7
34,9
20,7
19,3
11,5
18,2
20,4
9,8
15,8
7,7
22,7
10,5
5,1
1,8
23,1
5,5
53
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
2.2. Mitjans per a la recerca de feina
Tal com es va efectuar l’any 1998, s’han agrupat els mitjans de recerca de feina en tres
grans apartats: aquells d’iniciativa pròpia, aquells realitzats a través de la UPF i aquells
realitzats mitjançant d'altres institucions. Prèviament, s’ha d’advertir que, donada
l'existència d'un conveni entre la UPF i el Servei Català de Col·locació, el percentatge
d’aquells que utilitzen la Borsa de Treball, gestionada pel Gabinet d’Orientació i
Assessorament Professional de la UPF i aquell dels titulats que han utilitzat els serveis
del SCC, son idèntics per existir un conveni entre ambdues institucions. També hem de
recordar que els titulats utilitzen en el moment de cercar feina diversos instruments,
qüestió que el tipus de pregunta recollia i que fa que finalment, el percentatge total
sobrepassi el 100. Les línies divisòries de la taula permeten copsar molt ràpidament l’ús
de cadascun dels procediments.
B.28 Procediments i mitjans de recerca de feina utilitzats pels graduats ocupats:
Percentatge dels que sí han
utilitzat el mitjà
Nombre total de
respostes
21,3
46,9
53,3
62,7
9,9
382
842
956
1126
178
16,0
45,5
14,1
10,5
287
816
253
189
6,2
45,5
25,8
4,8
112
816
463
37
Per iniciativa pròpia
Visites a empreses
Procediments informals
Premsa
Tramesa de currículums
Oposicions
A través de la UPF
Pràctica realitzada durant els estudis
Borsa de Treball
Llibre de currículums
Trobades amb el món professional
Altres institucions
Col·legi professional
Servei Català de Col·locació, INEM
ETT
Altres
B.29 Principals mitjans de recerca de feina utilitzats pels titulats (%):
Mitjans de recerca de feina
Tramesa de currículums
Premsa
Procediments informals
Borsa de Treball
Servei Català de Col·locació, INEM
ETT
Visites a empreses
Pràctica realitzada durant els estudis
Llibre de currículums
Trobades amb el món professional
Oposicions
Col·legi professional
Altres
Percentatge Tipus de recursos
62,7
53,3
46,9
45,5
45,5
25,8
21,3
16,0
14,1
10,5
9,9
6,2
4,8
Propis
Propis
Propis
UPF
Altres
Altres
Propis
UPF
UPF
UPF
Propis
Altres
Altres
54
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Comparant les tres iniciatives d’estudi, semblen consolidar-se els mitjans UPF, tot i que
assoleixen uns percentatges comparativament baixos respecte els mitjans propis. No
obstant, la iniciativa de vincular la Borsa de Treball UPF amb el Servei Català de
Col·locació ha fet avançar les posicions d’aquest procediment de recerca de feina de
forma substancial.
B.30 Comparació de mitjans de recerca de feina 1996/1998/2000 (%):
1996
59,8
37,5
50,0
14,8
20,2
Tramesa de currículums
Premsa
Procediments informals
Servei Català de Col·locació, INEM
Borsa de Treball
ETT
Visites a empreses
Pràctica realitzada durant els estudis
Llibre de currículums
Trobades amb el món professional
Oposicions
Col·legi professional
Altres mitjans
Nombre de mitjans per individu
34,4
3,6
12,1
8,5
7,7
18,1
3,7
1998
73,5
59,3
59,2
32,6
31,2
27,5
26,1
16,1
16,1
7,1
11,2
9,7
2,4
2000
62,7
53,3
46,9
45,5
45,5
25,8
21,3
16,0
14,1
10,5
9,9
6,2
4,8
3,6
Altres mitjans
Col.legi
Tramesa
de professional
Premsa
P
di
t Oposicions
Servei Català de
Col locació
Trobades amb
B eld món professional
ETT
Llibre de currículums
Visites
a
1996
59 8
37,5
50
14,8
1998
73 5
59,3
59 2
32,6
2000
62 7
53,3
46 9
45,5
20 2
31 2
27,5
26,1
45 5
25,8
21,3
16,1
16,1
7,1
16
14,1
10,5
11,2
9,7
9,9
6,2
4,8
34,4
Pràctica
3,6
Pràctica realitzada durant els estudis
Llibre
de
12,1
Trobades
Visitesamb
a empreses 8,5
l
ó
Oposicions
ETT
Col.legi
7,7
Altres mitjans
18,1
Borsa de Treball
Servei Català de Col.locació, INEM
Procediments informals
Premsa
Tramesa de currículums
1996
1998
2000
0
10
20
30
40
50
60
70
Per edats, les dues taules que segueixen resumeixen l'ús de mitjans de recerca per part
de les diferents cohorts. Concretament la taula B.32 aporta la informació bàsica.
55
80
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.31 Ús dels mitjans de recerca de feina per edat (%):
22-24 anys
60,1
47,7
42,5
42,5
37,6
27,2
23,2
18,6
14,9
10,2
5,8
4,7
4,2
Tramesa de Currículums
Premsa
Borsa de treball UPF
Servei Català de Col·locació, INEM
Procediments informals
ETT
Visites a empreses
Practicum, Cooperació educativa
Trobades amb el món laboral
Llibre de currículums UPF
Oposicions
Altres mitjans
Col·legi Professional
25-30 anys
66,6
57,4
49,4
49,4
52,0
26,6
20,8
15,1
9,0
17,4
11,3
5,0
7,7
Més de 30 anys
38,7
42,3
22,5
22,5
46,8
9,9
16,2
10,8
2,7
2,7
18,9
4,6
2,7
B.32 Ordenació dels mitjans de recerca utilitzats segons segments d’edat*
22-24 anys
Tramesa de Currículums
Premsa
Borsa de treball UPF
Servei Català de Col·locació
Procediments informals
ETT
Visites a empreses
25-30 anys
Tramesa de Currículums
Premsa
Procediments informals
Borsa de treball UPF
Servei Català de Col·locació
ETT
Visites a empreses
Més de 30 anys
Procediments informals
Premsa
Tramesa de Currículums
Borsa de treball UPF
Servei Català de Col·locació
*Mitjans utilitzats per més del 20% de la cohort
B.33 Mitjans de recerca de feina més utilitzats per carrera realitzada
ADE
D
TI
PE
GAP
CA
HU
CE
71,8
60,1
42,4
64,3
49,6
21,7
62,0
45,0
27,9
67,8
56,6
53,3
68,5
58,9
59,6
42,4
33,8
49,7
62,7
55,4
46,1
49,5
36,1
57,7
54,8
44,2
61,5
76,2
67,5
59,7
56,3
55,8
37,0
50,0
45,0
40,0
49,6
42,6
41,9
50,0
57,5
25,3
50,0
33,0
21,2
59,3
47,1
30,0
22,3
14,7
25,6
10,5
5,9
2,1
18,1
27,0
27,0
13,9
18,3
3,5
0,9
27,8
14,7
17,8
9,3
11,6
3,1
0,8
24,8
19,1
16,4
18,4
13,8
17,8
40,8
7,9
28,8
25,3
15,8
8,2
2,7
5,5
11,0
6,6
12,6
8,6
23,8
4,6
2,0
2,6
35,8
21,6
13,7
18,6
35,3
1,5
2,9
11,3
26,8
9,3
24,9
3,1
-6,2
13,5
17,3
3,8
10,6
4,8
1,9
5,8
38,1
28,1
19,5
11,3
10,0
3,5
9,1
42,8
26,9
6,3
22,6
7,2
8,2
4,3
20,0
15,0
5,0
30,0
--10,0
CP
RL
E
Tramesa currícul.
Premsa
Proc. informals
SCC/ INEM
Borsa treball UPF
ETT
Visites empreses
Llibre curríc. UPF
Pràctica UPF
Oposicions
Col·legi profes.
Trobades UPF
CCEE
(Percentatge dels ocupats que sí utilitzen el mitjà):
La taula anterior, ens orienta sobre la variació efectiva d’utilització de mitjans de
recerca per estudis; l’ombrejat destaca aquells percentatges que sobresurten (per
56
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
damunt) de la mitjana UPF d’us del mitjà. La taula següent identifica els sis principals
mitjans utilitzats pels titulats segons carrera realitzada.
B.34 Ordenació dels principals mitjans de recerca de feina per titulacions:
CCEE
E
ADE
D
TI
PE
GAP
CA
HU
CE
RL
Cp
1er.
Tramesa
currículums
Tramesa
currículums
Tramesa
currículums
Tramesa
currículums
Tramesa
currículums
Procediments
inform.
Tramesa
currículums
Procediments
inform.
Procediments
inform.
Tramesa
currículums
Tramesa
currículums
Tramesa
currículums
2on.
Premsa
3er.
SCC/ INEM
Premsa
SCC/ INEM
Premsa
SCC/ INEM
Premsa
Procediments
inform.
Premsa
SCC/ INEM
Premsa
SCC/ INEM
SCC/ INEM
Premsa
Procediments
inform.
SCC/ INEM
Premsa
SCC/ INEM
Procediments
inform.
SCC/ INEM
SCC/ INEM
Procediments
inform.
SCC/ INEM
Procediments
inform.
Tramesa
currículums
Premsa
Tramesa
currículums
Tramesa
currículums
Premsa
Premsa
Premsa
4art.
5è.
Procediments Llibre curríc.
inform.
UPF
Trobades UPF ETT
Procediments
inform.
SCC/ INEM
ETT
6è.
ETT
Visites
empreses
Trobades UPF Visites
empreses
Col·legi
ETT
professional
ETT
Visites
empreses
Pràctica UPF Visites
empreses
ETT
Oposicions
Visites
empreses
Visites
empreses
ETT
Procediments
inform.
Pràctica UPF
Pràctica UPF
ETT
Visites
empreses
Visites
empreses
ETT
B.35 Relació entre mitjans de recerca de feina i temps de recerca
- 1 mes
1-3 m.
3-6 m.
6m-1 a.
+ 1 any
Visites a empreses
Procediments informals
Premsa
Tramesa de currículums
Oposicions
Pràctiques UPF
Borsa de Treball /SCC
Llibre de currículums
Trobades UPF
Col·legi professional
ETT
En la taula anterior apareix una aproximació a l’ús de mitjans de recerca de feina per
temps de recerca. La mitjana de referència per a cada mitjà és la de la UPF, en la taula
només es remarca, per cada període de recerca, la utilització més intensiva de cada
mitjà. Per exemple, els que han trobat feina emprant menys d’un mes, utilitzen menys
mitjans, i sobresurten sobre la resta per haver participat en pràctiques UPF (practicum)
com procediment per aconseguir la feina actual. El període que utilitza més diversitat de
mitjans és el format pels titulats que han emprat entre 3 mesos i 1 any per trobar la feina
actual, en canvi, aquells que han necessitat més d’un any concentren els esforços en
menys recursos que els anteriors.
57
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Finalment, a tall informatiu s’inclou la taula següent en la que es poden observar la
varietat d’altres mitjans emprats pels diferents tipus de titulats, comparativament,
sobretot, per aquells que han realitzat dos o més carreres.
Tabla de contingencia Altres mitjans per aconseguir feina actual * Estudis realitzats
% de Estudis realitzats
Estudis realitzats
Altres
mitjans per
aconseguir
feina actual
Total
No
Altres universitats
Master
Plafons universitat
Colaborava voluntariament
Muntar empresa propia
Centre promocio economica
INEM
Teletext
Practiques FP
Internet
GOAP
Borsa treball academia
IDEC
Altres
Universitat Ramon Llull
Empresa seleccio
Beca terminologia UPF
Borsa treball master
Premi FAT
Pagines grogues
Beca
Professors
Borsa de Treball CEF
Llicenciatura
96,1%
2,2%
,2%
Diplomatura
94,0%
3,1%
,1%
,1%
,2%
,3%
,2%
,3%
,2%
,2%
,6%
2 o més
carreres
89,5%
3,5%
5,3%
,3%
,1%
,1%
,1%
,1%
,1%
,1%
,2%
,1%
,1%
,1%
,1%
100,0%
1,8%
,2%
,3%
,2%
,2%
,2%
100,0%
100,0%
Total
95,2%
2,6%
,1%
,2%
,1%
,2%
,1%
,1%
,1%
,1%
,4%
,1%
,1%
,1%
,2%
,1%
,1%
,1%
,1%
,1%
,1%
,1%
,1%
,1%
100,0%
58
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
2.3. Assessorament en la recerca de feina
En la iniciativa d'enquesta 2000, el nombre de titulats que afirmen haver sol·licitat o
rebut assessorament és molt baix (11%), fins i tot, a la llum de les dades, es constata que
s’ha reduït respecte de les iniciatives anteriors.
B.36 Percentatge de titulats que han rebut assessorament per a la recerca de feina:
No han rebut assessorament en la recerca de feina
Sí han rebut assessorament en la recerca de feina
Total respostes
Freqüència Percentatge
1598
89,0
197
11,0
1795
100
B.37 Titulats que han rebut assessorament per a la recerca de feina, 96/2000 (%):
No han rebut assessorament
Sí han rebut assessorament
1996
84,0
16,0
1998
86,0
14,0
2000
89,0
11,0
De forma orientativa, en primer lloc, cal destacar com l’assessorament és molt més baix
entre els titulats que sobrepassen els 30 anys. En segon lloc, cal remarcar que no hi ha
grans diferències entre diplomats i llicenciats. No obstant això, a l’hora d’identificar les
carreres, sobresurt la demanda d’assessorament dels llicenciats en Econòmiques, seguits
dels diplomats en Empresarials i GAP: En canvi, hi ha carreres amb una demanda molt
baixa d’assessorament, com ara, Periodisme, Humanitats, Comunicació i Polítiques.
Finalment, l’acumulació de temps de recerca de feina augmenta sensiblement la
necessitat d’assessorament. Les següents taules mostren els percentatges d’aquells
titulats que han rebut assessorament segons diferents característiques.
B.38 Assessorament en la recerca de feina per edat, tipus d’estudi i temps de
recerca de feina (percentatge del sí):
Assessorament
Edat dels entrevistats:
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Estudis:
Llicenciatura
Diplomatura
Dues o més carreres
11,0
11,8
2,7
10,6
12,1
5,3
B.39 Assessorament per temps de recerca de feina (percentatge del sí):
Temps de recerca de feina:
Menys d’1 mes
De 1-3 mesos
De 3-6 mesos
De 6 mesos –1 any
Més d’1 any
Assessorament
8,6
10,0
15,6
17,5
17,8
59
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.40 Assessorament en la recerca de feina per titulacions (percentatge del sí):
Assessorament
19,7
13,9
13,2
13,0
10,9
10,0
9,1
8,9
7,9
5,8
5,2
4,0
CCEE
Economia
GAP
Empresarials
ADE
Polítiques
RRLL
Traducció
Dret
Humanitats
CAUD
Periodisme
Donada la reducció de la demanda d’assessorament, això també es reflexa en la
composició dels mitjans: Així, el GOAP continua essent el més utilitzat i, en
l’actualitat, pràcticament acumula el total de l’assessorament que ofereix la UPF.
B.41 Mitjans d’assessorament en la recerca de feina: Comparació 1998/2000. %
dels que si han utilitzat el mitjà
1998
60,7%
32,0%
69,9%
GOAP
Altres UPF
Fora UPF
2000
57,4%
10,2%
17,8%
En la taula següent, de manera informativa, apareixen els mitjans d’assessorament
utilitzats fora de la UPF.
B.42 Mitjans d’assessorament per a la recerca de la feina actual utilitzats
No
Si
Centre promocio economica
INEM
Professors FP
Amics o familia
Cursets ocupacionals
Altres
Borsa Treball ESADE
Grame Impuls
BCN Activa
Colegi profesional
BCN formacio
Centre formacio ajuntament
Borsa local
Centre Cemfi
Generalitat
Centre d'Estudis Financers
Total
A traves del GOAP
N
%
84
42,6%
113
57,4%
197
100,0%
A traves d'altres
mitjans dins UPF
N
%
177
89,8%
20
10,2%
197
100,0%
Fora de la UPF
N
%
116
58,9%
35
17,8%
1
,5%
4
2,0%
4
2,0%
12
6,1%
7
3,6%
1
,5%
1
,5%
1
,5%
3
1,5%
1
,5%
1
,5%
5
2,5%
1
,5%
1
,5%
2
1,0%
1
,5%
197
100,0%
60
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
3. En la feina
3.1. Situació ocupacional
La major part dels titulats de la UPF que estan ocupats, treballen de forma dependent o
assalariada, mentre que un 7,8% ho fa per compte propi. No obstant això, entre aquests
últims, la major part són treballadors autònoms, dels quals, com a mínim una quarta
part, poden estar sotmesos en l’actualitat a una situació de relativa dependència en el
seu establiment per compte pròpia. D’altra banda, entre els assalariats la major part
treballen en l’empresa privada.
B.43 Els graduats que treballen distribuïts segons la situació ocupacional:
Freqüència
1655
1381
234
40
140
111
16
13
1795
Per compte d’altri:
Empresa privada o despatx professional
Administració o empresa pública
Institució no lucrativa
Per compte propi:
Autònom, professional liberal
Empresari més de 10 assalariats
Empresari menys de 10 assalariats
Total UPF
Percentatge
92,2
76,9
13,0
2,2
7,8
6,2
0,9
0,7
100
90
80
70
60
50
40
30
20
Empresa
76,9
76,9
Administrac
13
Institució
Autònom,
Empresari
2,2
6,2
0,9
Empresari
d
0,7
13
10
2,2
6,2
0,9
0
Empresa privada o
despatx professional
Administració o
empresa pública
Institució no lucrativa
Autònom,
Empresari més de 10
professional liberal
assalariats
Com es pot apreciar en la taula següent, en aquesta edició d’enquesta continua
disminuint de forma molt pausada el treball assalariat, mentre s’incrementa la situació
ocupacional per compte propi. D’altra banda, unes altres dades a remarcar és la
disminució, entre els assalariats, del treball en institucions no lucratives i, entre els
independents, l'augment del treball autònom. L’any 1998, pel conjunt del mercat laboral
espanyol, la relació entre ocupats assalariats i treballadors per compte propi era de
77,1% enfront 22,9%; de fet Espanya és un dels països europeus amb major nombre de
treballadors independents.
61
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.44 Situació ocupacional, comparació 1996/1998/2000 (%)
Per compte d’altri:
Empresa privada o despatx professional
Administració o empresa pública
Institució no lucrativa
Per compte propi:
Autònom, professional liberal
Empresari més de 10 assalariats
Empresari menys de 10 assalariats
Total
1996
97,3
71,7
17,8
7,8
2,8
---
1998
95,5
77,0
12,5
6,0
4,5
3,6
0,6
0,3
100
100
2000
92,2
76,9
13,0
2,2
7,8
6,2
0,9
0,7
100
A continuació, aprofundirem en la situació ocupacional que tenen alguns col·lectius. En
primer lloc, tot i no haver grans diferències entre gèneres, tal i com ja es remarcava a
l’enquesta de 1998, les dones tendeixen a treballar més en forma assalariada i a
l’empresa privada que els homes. Tanmateix, la distancia entre titulats homes i dones
UPF, en referència a aquestes matèries, no és tan important com la visible a l’actualitat
en el mercat de treball espanyol, català o europeu.
B.45 Situació ocupacional, per gènere (%):
Per compte d’altri:
Empresa privada o despatx professional
Administració o empresa pública
Institució no lucrativa
Per compte propi:
Autònom, professional liberal
Empresari més de 10 assalariats
Empresari menys de 10 assalariats
Total
Home
90,3
74,2
13,2
2,9
9,7
7,3
1,1
1,3
100
Dona
93,0
78,1
13,0
1,9
7,0
5,7
0,8
0,5
100
B.46 Situació ocupacional, per edat (%):
Per compte d’altri:
Empresa privada o despatx professional
Administració o empresa pública
Institució no lucrativa
Per compte propi:
Autònom, professional liberal
Empresari més de 10 assalariats
Empresari menys de 10 assalariats
Total
22-24
94,8
82,9
9,8
2,0
5,2
4,4
0,3
0,5
100
25-30
91,9
77,2
12,4
2,3
8,1
6,3
0,9
0,9
100
Més 30
82,0
42,3
36,9
2,7
18,0
14,4
3,6
-100
Com es desprèn de la taula anterior, per edats, s’observa una major tendència dels més
joves a la dependència assalariada a l’empresa privada, mentre que els més grans
s’estableixen, comparativament, més per compte propi i si son treballadors dependents,
62
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
treballen més a l’administració pública. Aquesta tendència, bastant lògica, no ha variat
des de la primera enquesta, l’any 1996.
Pel que fa al tipus d’estudi, s’observa una major tendència a la situació assalariada a
l’empresa privada entre els diplomats i un major establiment per compte propi per part
dels llicenciats. Respecte a les titulacions de procedència, també la situació ocupacional
presenta diferències: Així, els graduats de Traducció, Comunicació i Dret assoleixen un
elevat percentatge comparatiu d’establiment per compte propi, fonamentalment com
autònoms o professional liberals, car, només a Dret, alguns titulats es qualifiquen com
empresaris. La situació és bastant similar a la detectada l’any 1998, però des de la
primera enquesta i entre les diferents titulacions, s’aprecia una tendència a una
redistribució interna més adequada d’aquests components. Les següents taules poden
oferir-nos una bona idea de quina és la situació aquesta any i, per un altre costat, quina
ha estat l’evolució entre les tres enquestes.
B.47 Situació ocupacional segons estudis realitzats (%):
Llicenciatura
Per compte d’altri:
Empresa privada o despatx professional
Administració o empresa pública
Institució no lucrativa
Per compte propi:
Autònom, professional liberal
Empresari més de 10 assalariats
Empresari menys de 10 assalariats
89,6
75,3
12,1
2,1
10,4
9,0
0,9
0,5
Diplomatura
97,0
79,6
15,0
2,3
3,1
1,3
0,6
1,1
2 o més
carreres
93,0
80,7
8,8
3,5
7,0
3,5
3,5
--
B.48 Situació ocupacional per carreres (%):
Economia
ADE
Relacions Laborals
GAP
Empresarials
Humanitats
C. Polítiques i de l’Admin.
C. Econòmiques i Empres.
Periodisme
Comunicació Audiovisual
Dret
Traducció i Interpretació
Per compte d’altri
99,1
98,4
97,1
96,6
96,1
95,2
95,0
93,7
93,4
87,6
80,9
70,5
Per compte propi
0,9
1,6
2,9
3,4
3,9
4,8
5,0
6,3
6,6
12,4
19,1
29,5
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
63
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.49 Situació ocupacional per carreres: Comparació 1996/1998/2000 (%):
Economia
ADE
Relacions Laborals
GAP
Empresarials
Humanitats
C. Polítiques i de l’Admin.
C. Econòmiques i Empres.
Periodisme
Comunicació Audiovisual
Dret
Traducció i Interpretació
PER COMPTE D’ALTRI
1996
1998
2000
99,1
98,4
98,1
97,1
100
98,1
96,6
98,6
99,0
96,1
100
95,2
95,0
98,7
97,4
93,7
100
87,7
93,4
77,9
87,6
88,4
94,0
80,9
72,6
70,5
PER COMPTE PROPI
1996
1998
2000
0,9
1,6
1,9
2,9
1,2
3,4
1,4
1,0
3,9
4,8
5,0
1,4
2,4
6,3
12,3
6,6
22,2
12,4
11,6
6,0
19,1
25,5
29,5
La carrera prèvia actua com factor temps, o edat, de manera que, aquells que l’han
realitzada, tendeixen a un relatiu major establiment per compte propi i, entre els
assalariats, al treball en l’empresa pública. La tendència segueix igual que a les altres
dues iniciatives d’enquesta.
B.50 Situació ocupacional per carrera prèvia (%):
Sense carrera prèvia
Per compte d’altri:
Empresa privada o despatx professional
Administració o empresa pública
Institució no lucrativa
Per compte propi:
Autònom, professional liberal
Empresari més de 10 assalariats
Empresari menys 10 assalariats
Amb carrera prèvia
92,5
78,3
12,1
2,1
7,5
6,1
0,7
0,7
90,4
69,5
18,1
2,8
9,5
6,7
2,1
0,7
Per promocions, la relació entre any d’acabament i situació ocupacional resulta molt
evident. Així, els titulats més recents tendeixen a un major assalariament, els més antics,
per contra, obtenen un major percentatge d’establiment per compte propi.
B.51 Situació ocupacional per any d’acabament de la carrera (%)
Per compte d’altri Per compte propi
87,6
12,4
1994
90,1
9,9
1995
91,4
8,6
1996
91,7
8,3
1997
92,8
7,2
1998
94,8
5,2
1999
Total
100
100
100
100
100
100
64
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.52 Situació ocupacional per any d’acabament de la carrera (%)
Per compte Per compte
d’altri
propi
1994
1995
1996
1997
1998
1999
87,6
90,1
91,4
91,7
92,8
94,8
12,4
9,9
8,6
8,3
7,2
5,2
També l’any d’inici en el treball actua de la mateixa forma que en la variable anterior, ja
que el temps transcorregut en el mercat de treball sembla potenciar un major
percentatge relatiu d’establiment per compte propi i de treball en l’administració
pública.
B.53 Situació ocupacional i any d’inici del treball
Per compte d’altri:
Empresa privada o despatx professional
Administració o empresa pública
Institució no lucrativa
Per compte propi:
Autònom, professional liberal
Empresari més de 10 assalariats
Empresari menys de 10 assalariats
Any d’inici en el treball
Abans de 1993
1994-1996
1996-1999
86,1
90,4
94,1
57,8
75,8
81,1
26,1
13,2
10,5
2,2
1,4
2,6
13,9
9,6
5,9
10,0
6,7
5,3
3,0
1,7
0,2
0,9
1,2
0,4
Per concloure, les tendències apuntades, encara que d’una forma menys nítida, també es
poden observar en funció de la trajectòria professional dels titulats. D’aquesta manera,
la primera experiència laboral obtinguda al finalitzar la carrera és relativament més
assalariada i en el sector privat, mentre que el contacte anterior al títol amb el treball
afavoreix l’establiment per compte propi i el treball a l’empresa pública. En canvi, com
veiem a continuació, les trajectòries continuades o més ocasionals no suposen canvis en
relació a la situació ocupacional, ni abans, ni després de l’obtenció del títol. El factor
permanència (o temps) en el mercat laboral, per contra, adquireix més significació; com
veurem en les taules següents.
B.54 Situació ocupacional i trajectòria laboral abans d’acabar la carrera(%)
Per compte d’altri:
Empresa privada o despatx professional
Administració o empresa pública
Institució no lucrativa
Per compte propi:
Autònom, professional liberal
Empresari més de 10 assalariats
Empresari menys de 10 assalariats
1º Experiència
Trajectòria no
continuada
Trajectòria
continuada
93,3
80,0
10,6
2,6
6,7
5,5
0,7
0,5
91,8
76,6
13,0
2,1
8,2
6,7
0,9
0,6
91,1
74,3
14,6
2,1
8,9
6,9
1,1
0,9
65
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.55 Situació ocupacional i trajectòria laboral després d’acabar la carrera (%)
Continuada
Per compte d’altri:
Empresa privada o despatx professional
Administració o empresa pública
Institució no lucrativa
Per compte propi:
Autònom, professional liberal
Empresari més de 10 assalariats
Empresari menys de 10 assalariats
92,1
76,9
13,1
2,1
7,9
6,2
1,0
0,7
No continuada
92,6
77,1
13,0
2,5
7,4
6,1
0,5
0,8
66
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
3.2. Tipus de contracte
El tipus de contracte que acull a més titulats és l’indefinit, seguit de prop pel contracte
temporal i, més allunyat, pel de pràctiques-aprenentatge. La resta de formes
contractuals, en canvi, es situen per sota el 4% (sense contracte, contracte a temps
parcial, funcionari i altres). Cal destacar com, en el temps transcorregut des de 1996, ha
augmentat considerablement la contractació indefinida, tot i la reducció de la modalitat
funcionarial; en la resta de formes de contractació és produeix una concentració a
l’entorn de les modalitats de contractació de durada determinada (especialment
temporal, però també, contracte de pràctiques). El treball a temps parcial es redueix,
però es possible que part d’aquest (amb els canvis produïts des de la reforma de 1997)
s’hagi incorporat a les modalitats indefinides. En conjunt, així, l’estabilitat augmenta de
manera significativa al llarg dels tres períodes d’enquesta, fet que permet avançar la
hipòtesi de que l’etapa de precarietat pels nostres titulats es constitueix com una
transició o pont cap a un treball més adequat a les credencials acadèmiques obtingudes.
B.56 Distribució dels graduats ocupats per compte d’altri per tipus de contracte
Indefinit
Funcionari
Temporal
Pràctiques- aprenentatge
A temps parcial
Sense contracte
Altres
Total
Freqüència
740
47
588
186
34
60
12
1667
Percentatge
44,4
2,8
35,3
11,3
2,0
3,6
0,7
100,0
Estable
No estable
Total
Freqüència
787
887
1667
Percentatge
47,2
52,8
100
50
40
30
20
%
10
0
il
nt
ca
er
M
al
rb
Ve
ta
is
on
ci
e
Ac
nc
-la
ee
Fr
a
ci
en
pl
Su
ri
i
ca
ve
Be
er
e
is
ct
a
ra
br
nt
O
co
e
ns
ri
Se
na
l
io
ia
nc
rc
Fu
pa
ps
m
te
s
A
ue
t iq
ac
Pr
l
ra
po
m
Te
it
fin
de
In
do
it i
m
O
Tipus de contracte actual
67
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.57 Comparació dels tipus de contracte entre 1996/1998/2000 (%)
Contracte:
1996
1998
2000
Indefinit
Funcionari
Temporal
Pràctiques
A temps parcial
Sense contracte
Altres
Total
Estable
No estable
Total
13,7
5,6
28,2
38,7
5,2
4,0
4,4
100,0
19,3
76,1
100
33,1
3,0
31,5
18,8
4,5
7,7
1,3
100,0
36,1
62,5
100
44,0
2,8
35,3
11,3
2,0
3,6
1,3
100,0
47,2
52,8
100
100%
90%
80%
70%
1996
1998
2000
contracte estacontracte no estable
19,3
76,1
36,1
62,5
47,2 contracte 52,8
no estable
100
100
100
60%
50%
40%
30%
20%
contracte estable
10%
0%
1996
1998
2000
Per gènere, igual com succeïa l’any 1998, hi ha una coincidència quasi absoluta entre
titulats i titulades pel que fa a les modalitats contractuals i, sobretot, pel que fa a
l’estabilitat o inestabilitat contractual. Per edats, en canvi, els joves estan en major grau
sotmesos a les modalitats temporals, de pràctiques o sense contracte, és a dir, menys
indefinides o fixes. Els més grans, per contra, gaudeixen de modalitats més estables
(indefinit, funcionari), o a temps parcial i altres. El caràcter transitori de la precarietat
també es reafirma per edats, donat que es redueix en la mesura que ens trobem amb
cohorts més grans.
B.58 Relació entre tipus de contracte i gènere (%):
Indefinit
Funcionari
Temporal
Pràctiques
A temps parcial
Sense contracte
Altres
Estable
No estable
Total
Home
44,6
2,6
35,4
10,3
2,0
3,6
1,5
47,2
52,8
100
Dona
44,3
2,9
35,2
11,8
2,0
3,6
1,2
47,2
52,8
100
68
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.59 Relació entre tipus de contracte i edat (%):
Indefinit
Funcionari
Temporal
Pràctiques
A temps parcial
Sense contracte
Altres
Estable
No estable
Total
22-24 anys
29,6
0,7
42,6
18,8
2,8
5,2
0,3
30,3
60,4
100,0
25-30 anys
52,5
2,6
32,5
8,0
1,1
2,8
0,5
55,1
44,4
100,0
Més de 30 anys
46,3
17,9
21,0
2,1
7,4
3,2
2,1
64,2
33,7
100,0
En relació al tipus d’estudi, s’observa, a partir de les taules, com la major dedicació
professional dels diplomats durant els estudis, sembla assegurar-los una modalitat
contractual més estable que als llicenciats i, sobretot, que als que realitzen doble carrera
a la UPF. En aquest darrer cas, el tipus de contracte és explicable per la necessitat de
compaginar estudis i treball. La carrera prèvia, d’altra banda, està lleugerament més
relacionada amb el treball com a funcionari.
B.60 Relació entre tipus de contracte i tipus d’estudis (%):
Llicenciatura
Indefinit
Funcionari
Temporal
Pràctiques
A temps parcial
Sense contracte
Altres
Estable
No estable
41,2
1,9
36,6
11,9
2,5
5,1
0,8
43,1
56,9
Tipus d’estudis
Diplomatura
2 o més carreres
50,7
4,6
32,7
9,3
1,5
1,0
0,2
55,3
44,7
33,3
38,9
24,1
3,7
33,3
66,7
Carrera prèvia
No
Sí
44,8
42,0
2,5
4,7
35,1
36,2
12,2
7,0
1,9
2,7
3,3
5,4
0,2
2,0
47,3
46,7
52,7
53,3
La taula següent permet concretar més els supòsits indicats. Així, a) la contractació
indefinida és molt notable a la llicenciatura d’Econòmiques i a la diplomatura
d’Empresarials, b) la figura del funcionari sobresurt a GAP i a Dret, c) la contractació
temporal sobresurt a Humanitats, Comunicació i Traducció, d) un altre tipus de
contracte de duració determinada, el d’obra o servei, és molt present a Polítiques,
Comunicació, Periodisme i GAP, e) la modalitat en pràctiques adquireix percentatges
elevats a Economia (també becaris) i ADE, f) el treball a temps parcial és més notori a
Periodisme, Humanitats, Polítiques i Traducció, g) els titulats sense contracte els
localitzem a Dret i Humanitats i, també, a Periodisme. De la mateixa manera,
l’estabilitat o no contractual es pot seguir també fàcilment. Així, l’antiga carrera
d’Econòmiques recull el percentatge de major estabilitat, seguida d’Empresarials i GAP,
dues diplomatures amb promocions presents en el mercat de treball des de 1994. La
diplomatura de Relacions Laborals adopta una estabilitat similar a la mitjana de la UPF.
A l’extrem contrari, per sota la mitjana trobem a tres llicenciatures de promoció recent
(1998/99, Polítiques, Economia i ADE), dues promocions antigues (Periodisme i Dret) i
tres intermèdies (Traducció, Humanitats i Comunicació).
69
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
46,5
17,4
4,7
2,8
2,5
2,0
1,2
4,7
9,8
0,9
0,9
0,4
100
100
1,2
100
100
35,8
4,0
1,0
5,1
9,1
100
43,4
6,6
40,4
12,1
24,7
10,6
1,0
8,6
20,0
1,5
1,0
5,0
5,0
16,0
100
100
3,2
100
4,7
35,0
20,0
15,0
Dret
69,6
0,4
14,7
3,1
CP
GAP
5,7
6,4
24,4
6,6
46,8
1,0
28,1
5,4
0,5
13,8
23,2
2,0
49,5
6,1
CEE
7,6
,4
0,4
CAUD
0,8
3,2
27,2
2,6
1,8
1,8
0,9
36,9
4,3
27,7
10,6
1,4
5,0
RRLL
26,3
2,6
62,2
0,9
28,0
TI
33,3
0,8
0,8
21,4
HUM
36,8
PE
39,7
Empres
ECO
Indefinit
Funcionari
Temporal
Obra i servei
Suplència
Practiques
Becari
Temps parcial
Sen. contracte
Verbal
Free-lance
Accionista
Mercantil
Total
ADE
B.61 Tipus de contracte actual per titulacions (%):
31,2
8,0
28,0
1,6
10,4
1,6
2,1
0,4
100
100
100
100
Empresarial
GAP
RRLL
Periodisme
ADE
Dret
ECO
TI
HUM
CAUD
CP
70,0
29,8
63,1
36,8
52,5
47,4
47,8
52,3
41,2
58,9
39,7
60,3
39,2
60,8
36,8
63,2
35,8
64,1
25,2
74,8
24,4
75,7
20,0
80,0
CCEE
Empresarials GAP
RRLL
Periodisme
70,00%
63,10%
52,50%
47,80%
41,20%
29,80%
36,80%
52,30%
58,90%
No estable 47,40%
D
Po
lit
iq
ue
s
AU
C
Ec
on
om
ia
Tr
ad
uc
ci
o
H
um
an
ita
ts
D
re
t
AD
E
e
is
m
Pe
rio
d
LL
Estable
R
AP
G
C
C
EE
Em
pr
es
ar
ia
ls
100%
90%
80% Estable
70% No estable
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
R
Estable
No estable
CCEE
B.62 Estabilitat o inestabilitat contractual per titulacions (%):
La taula B.63 permet contemplar la progressió de l’estabilitat a les carreres analitzades
des de la primera iniciativa d’enquesta i comparar la diferència amb la presència en el
mercat laboral de noves carreres. També permet observar un cert estancament en la
progressió en el cas de Humanitats i Empresarials.
70
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Dret
CP
GAP
CCEE
CAUD
RRLL
TI
HUM
PE
ECO
ADE
ESTABILITAT
1996
1998
2000
NO ESTABIL.
1996
1998
2000
Empre.
B.63 Estabilitat i no estabilitat contracte per titulacions: Comparació 96/2000 (%):
36,7 29,2
15,9 36,4
13,9
63,3 26,5 22,7 10,8 33,3 15,4 49,3 43,6
16,0
39,7 36,8 63,1 41,2 25,2 35,8 47,8 24,4 70,0 52,5 20,0 39,2
88,9 70,8
84,1 63,6
63,3 73,5 77,3 89,2 66,7 84,6 50,7 56,4
60,3 63,2 36,9 58,8 74,8 64,2 52,2 75,6
30 47,5
86,1
84,0
80 60,8
Finalment, la taula B.64, permet relacionar l’estabilitat o no de la contractació dels
titulats en situació d’assalariats dependents en el mercat laboral i aquells que s’han
establert per compte propi. No oblidem, que en el cas del treball per compte propi
(Traducció, Dret, Comunicació), la major part són empresaris sense treballadors
(autònoms, professional liberals) els quals, en molts dels casos, es troben implicats en
una etapa de transició precària.
Compte propi
As. estables
As. inestables
Total
Dret
CP
GAP
CCEE
CAUD
RRLL
TI
HUM
PE
Empre.
ADE
ECO
B.64 Situació ocupacional i estabilitat contractual per titulacions (%):
1,6 0,9 3,9 6,6 4,8 29,5 2,9 12,4 6,3 3,4 5,0 19,1
40,3 40,0 61,9 43,0 25,0 26,0 47,1 22,7 66,4 51,5 20,0 34,9
58,1 59,1 34,2 50,3 70,2 44,5 50,0 64,9 27,3 45,1 75,0 46,1
100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
B.65 Tipus de contracte i any d’acabament de la carrera (%)
Indefinit
Funcionari
Temporal
Obra i servei
Suplència
Practiques
Becari
A temps parcial
Sense contracte
Verbal
Free-lance
Accionista
Mercantil
Estable
No estable
1994
66,4
11,2
16,8
2,8
0,9
1,9
1995
61,1
6,0
22,8
3,6
2,4
1996
58,5
4,4
26,7
3,7
0,4
4,1
1,8
1,8
0,4
1,9
1997
46,9
2,2
25,5
6,9
12,9
0,6
1,6
2,5
0,3
77,6
22,4
0,6
67,1
33,0
62,9
37,2
0,6
49,1
50,9
1998
38,9
1,0
29,4
7,0
0,7
15,2
0,7
2,2
3,5
0,5
0,2
0,5
39,9
59,9
1999
25,7
0,5
40,3
5,7
0,5
15,6
0,7
3,5
7,2
0,2
26,2
73,7
UPF
44,4
2,8
29,4
5,5
0,4
10,8
0,5
2,0
3,5
0,1
0,2
0,1
0,3
47,2
53,8
Com s’observa en la taula B.65, per promocions, la contractació indefinida i de
funcionari, disminueix a mesura que ens acostem als anys més recents i, a la inversa,
augmenta la contractació temporal, de pràctiques, a temps parcial o sense contracte.
71
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Així, la contractació estable augmenta en la mesura en que la promoció és més antiga i,
la no estabilitat, en funció de les promocions més recents. En definitiva, de nou es
confirma la impressió de la no estabilitat com a una etapa de transició.
Una descripció similar ens revela la comparació de l’any d’inici en el treball amb la
situació contractual; en funció de l’allunyament en el temps de l’any d'inici més
possibilitat de situació contractual estable i en funció de l’inici més recent major
probabilitat de inserir-se amb contractes no estables.
També, per tipus de trajectòria, el factor principal sembla recaure no tant en la
diferència entre haver treballat abans o després del títol, com en el fet d’haver treballat
de forma continuada o no. Així, les trajectòries de treball estables es relacionen amb les
formes actuals de contractació estable i, les ocasionals o interrompudes, amb les
contractacions eventuals a l’actualitat.
B.66 Tipus de contracte actual i any que vau començar a treballar %
Indefinit
Funcionari
Temporal
Obra i servei
Suplència
Practiques
Becari
A temps parcial
Sense contracte
Verbal
Free-lance
Accionista
Mercantil
Estable
No estable
Total
Abans de 1993
53,0
10,4
24,8
4,0
4,0
2,5
1,0
1994-1996
63,7
2,6
23,2
3,2
0,3
3,7
0,3
1,3
1,6
1997-1998
47,4
1,0
27,8
5,2
0,2
12,9
0,3
1,3
3,3
0,3
66,3
33,7
100
0,2
0,2
0,3
48,4
51,6
100
0,5
63,4
36,6
100
1999-2000
21,4
2,1
38,5
8,5
0,8
16,7
1,3
3,4
6,6
0,2
0,2
0,4
23,5
76,5
100
UPF
44,4
2,8
29,4
5,5
0,4
10,8
0,5
2,0
3,5
0,1
0,2
0,1
0,3
47,2
52,8
100
B.67 Tipus de contracte i trajectòries ocupacionals (%):
Treball abans del títol
1ª experiència
Trajec. No
Trajec.
continuada
continuada
Indefinit
Funcionari
Temporal
Pràctiques
A temps parcial
Sense contracte
Altres
Estable
No estable
Total
44,2
1,8
36,1
12,4
1,8
3,1
0,6
46,0
54,0
100,0
41,0
2,3
38,0
10,7
2,9
4,5
0,8
43,3
56,9
100,0
55,8
9,4
22,6
8,3
0,6
3,3
-65,2
34,8
100,0
Després del títol
Continua
Ocasional
48,5
2,3
32,5
11,0
2,2
3,1
0,5
50,8
49,3
100,0
29,4
4,7
44,9
12,6
1,6
5,5
0,6
34,1
65,2
100,0
72
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
3.3.Categoria professional
Les taules següents permeten contemplar la distribució de categories dels titulats
enquestats. En primer lloc trobem el conjunt ampli i, posteriorment, l’agrupació de les
mateixes; una agrupació subjectiva, però que segueix aproximadament l’ordre
d’edicions anteriors; la comparació amb variables com ara l’edat, el salari o l’any d’inici
en el treball, o amb altres com les tasques no ha estat possible, perquè sempre existeixen
petites incoherències que s’amplien en el moment d’agrupar resultats per petits conjunts
d’individus. La novetat de l’enquesta 2000 és que els quadres mitjans superen als
empleats administratius (que son un reflex de subocupació funcional); aquesta
constatació permet també ser optimistes sobre el caràcter transitori de les primeres
feines dels titulats. Comparant les tres iniciatives d’enquesta augmenten les categories
superiors, disminueix els serveis administratius i, sobretot, els altres (becaris, passants,
ajudants i no classificables) la major part dels quals corresponen a situacions clarament
de transició.
B.68 Distribució dels titulats per categories agrupades (%)
1 Directius i quadres alts
2 Directius i quadres mitjos
3 Serveis administratius
4 Altres (transició)
Total
Freqüència
71
856
800
68
1795
Percentatge
4,0
47,7
44,6
3,8
100,0
B.69 Distribució dels titulats per categories professionals. Comparació entre
1996/1998/2000 (%):
Directius i quadres superiors
Directius i quadres mitjans
Empleats de serveis administratius
Altres
Total
1996
3,1
34,8
43,3
18,8
100
1998
2,4
30,3
50,1
17,2
100
2000
4,0
47,7
44,6
3,8
100
La taula següent ofereix el conjunt de la resposta dels titulats ocupats a la pregunta
sobre categoria professional i la seva agrupació en quatre grans tipus: directius i quadres
superiors, directius i quadres mitjos, empleats de serveis administratius i altres.
73
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.70 Classificació dels graduats amb treball per categories professionals
Direct/quadres sup./alts funcionaris
Quadre mitja d'empresa o admon
Professors
Autònom/Pro.Liberal
Redactor
Comercial
Tècnic
Propietari
Productor/àudio
Periodista
Traductor
Advocat
Funcionari
Infermera
Consultor
Auditor
Documentació
Product Manager
Publicista
Muntatge
Client Service
Investigació mercat
Informàtic
Empleats d'oficina/serveis admon
Dependent/a
Col·laborador/a
Teleoperadora
Comptable
Altres
Altres
Becaris/ajudants universitaris
Passants o ajudants d'advocat
Total
Freqüència
71
522
91
45
37
5
31
1
17
7
40
28
2
1
5
12
1
2
1
2
1
1
4
768
18
3
8
3
68
7
28
33
1795
Percentatge
4,0
29,1
5,1
2,5
2,1
0,3
1,7
0,1
0,9
0,4
2,2
1,6
0,1
0,1
0,3
0,7
0,1
0,1
0,1
0,1
0,1
0,1
0,2
42,8
1,0
0,2
0,4
0,2
3,8
0,4
1,6
1,8
100
B.71 Categoria professional per gènere (%)
Home
Dona
Total
Directius i quadres
superiors
Directius i quadres
mitjans
Empleats
administratius
Altres
Total
4,2
3,8
4,0
52,8
45,4
47,7
39,1
47,0
44,6
3,9
3,8
3,8
100
100
Per sexes, observem una elevada diferenciada entre homes i dones pel que fa a la major
presència de titulats entre les categories superiors i la de titulades com a empleades
administratives. Aquesta conclusió és similar a la de les anteriors iniciatives d’enquesta,
fet que confirma la segregació laboral de les dones, les quals tot i que obtenen major
inserció comparativa, contemplen com el seu accés a determinades categories resulta
més complicat o restringit.
74
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Per edats es confirma l’etapa de transició ja esmentada, de tal manera que, a més edat
augmenta el pes de les categories superiors i, a menor edat, s’incrementa el percentatge
dels empleats administratius i dels altres. Aquesta tendència confirma les de les
enquestes anteriors.
B.72 Categoria professional per edats (%)
Directius i quadres
superiors
Directius i quadres
mitjans
Empleats
administratius
Altres
Total
1,9
4,6
9,0
4,0
38,9
50,6
65,8
47,7
52,8
42,1
25,2
44,6
6,4
2,7
-3,8
100
100
100
22-24 anys
25-30 anys
Més 30 a.
Total
El tipus de contractació és més favorable als diplomats, ara bé, la categoria professional
que assoleixen és comparativament bastant inferior a la dels llicenciats, tot i que,
aquests últims, també acumulin més individus en transició. D’altra banda, encara que
amb prudència, donat el baix nombre de titulats, sembla que els titulats amb dues o més
carreres a la UPF afermen la qualitat de la seva inserció. De manera similar, la
realització o no d’una carrera anterior a la UPF incrementa les possibilitats d’una
categoria professional més alta, és a dir, l’acumulació de credencials acadèmiques
millora la probabilitat de treballar en una categoria superior. Entre diplomats i
llicenciats previs, hi ha petites diferències, explicables perquè els diplomats amb tota
seguretat han cursat una llicenciatura UPF mentre acumulaven al temps experiència
professional.
B.73 Categories professionals segons tipus d’estudis (%):
Directius i
quadres superiors
Llicenciatura
Diplomatura
2 o + carreres
Total
3,9
3,7
7,0
4,0
Directius i quadres
Empleats
mitjans administratius
57,2
29,8
54,4
47,7
Altres
Total
5,1
1,3
5,3
3,8
100
100
100
100
33,8
65,2
33,3
44,6
B.74 Categoria professional i realització d’una altra carrera abans de la UPF (%)
Directius i quadres
superiors
No
Sí, no acab.
Sí, diplomat.
Sí, llicenciat.
Total
3,6
3,3
8,5
6,9
4,0
Directius i
Empleats
quadres mitjans administratius
45,1
52,9
62,7
71,6
47,7
47,3
39,7
27,1
19,6
44,6
Altres
Total
4,0
4,1
1,7
2,0
3,8
100
100
100
100
100
Per titulacions, com es pot observar en la taula següent, ordenada en funció de la
columna serveis administratius, veiem com, per aquest ordre, Relacions Laborals,
Empresarials, GAP (tres diplomatures), però també Economia, Polítiques i ADE (tres
llicenciatures de darrera fornada), sobrepassen la mitjana UPF en referència a
l’ocupació com a empleats administratius. En sentit contrari, dues llicenciatures amb
tradició al llarg d’aquests primers 10 anys UPF, Econòmiques i Periodisme, acumulen
més llocs d’alta direcció. Directius, tècnics i quadres mitjos, abunden a Periodisme,
75
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Comunicació, Traducció i Econòmiques. Les categories en transició son importants a
Dret (ja s’ha esmentat anteriorment, la importància dels factor ampliació de la transició
en aquesta llicenciatura).
B.75 Categories professionals per titulacions (%):
Directius i quadres Directius i quadres
superiors
mitjans
2,9
4,8
3,9
2,6
-2,3
2,9
0,7
8,8
3,3
1,0
6,0
4,0
RRLL
Empresarials
GAP
Economia
Polítiques
ADE
Humanitats
Traducció
CCEE
Dret
CAUD
Periodisme
Total
Empleats
administratius
Altres
72,6
63,6
55,9
51,3
50,0
48,1
43,3
30,8
30,7
28,9
25,8
16,6
44,6
2,4
1,3
1,5
6,1
5,0
0,8
4,8
2,1
0,8
23,0
-2,0
3,8
22,1
30,3
38,7
40,0
45,0
48,8
49,0
66,4
59,7
44,7
73,2
75,5
47,7
Comparant les tres iniciatives d’enquesta, s’observa una progressió de categories en el
transcurs del temps per al conjunt de titulacions. En aquest sentit, potser el major grau
d’estancament professional es localitza a Relacions Laborals, Comunicació i Traducció,
encara que els resultats s’hagin d’analitzar amb prudència donat que es tracta de mercats
laborals molt mòbils i encara falta un temps per consolidar tendències. Periodisme, en
canvi, tot i tenir un comportament inicial similar (caracteritzat per més elevats
daltabaixos), va adoptant un cert equilibri entre categories.
B.76 Categoria professional per titulacions: Comparació 1996/1998/2000 (%):
41,8
17,0
47,4
59,7
37,9
12,9
23,8
34,8
44,1
21,1
17,6
23,4
72,6
63,6
55,9
51,3
50,0
48,1
43,3
30,8
30,7
28,9
25,8
16,6
10,5
2000
45,5
35,5
76,4
65,2
66,0
1998
3,9
33,4
63,6
1996
10,5
22,1
30,3
38,7
40,0
45,0
48,8
49,0
66,4
59,7
44,7
73,2
75,5
2000
2,7
4,1
22,9
24,5
24,1
Altres
1998
1,5
3,2
2,3
2,9
0,7
8,8
3,3
1,0
6,0
22,7
Empleats
administratius
1996
2,9
4,8
3,9
2,6
2000
3,0
1,2
1998
2000
4,5
Directius i quadres
mitjans
1996
1998
RRRLL
Empresarials
GAP
Economia
C. Polítiques
ADE
Humanitats
Traducció
CCEE
Dret
Comunicació
Periodisme
1996
Directius i
quadres superiors
9,1
0,7
7,3
8,7
15,2
48,4
42,8
26,1
11,4
57,8
53,0
13,0
2,4
1,3
1,5
6,1
5,0
0,8
4,8
2,1
0,8
23,0
31,6
2,0
L’any de promoció també sembla actuar de forma determinant en aquesta variable, de
manera que les tres primeres adquireixen categories més elevades que les tres darreres;
l’efecte de la permanència en el mercat laboral, pot quedar una mica desdibuixat per la
76
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
incidència periòdica de noves carreres en els diferents anys. La tendència segueix la
detectada en enquestes anteriors i confirma l’existència d’una transició entre titulació i
obtenció d’una feina adequada a la mateixa que es perllonga entre 3 i 6 anys per assolir
càrrecs o funcions mitjanes i, encara més anys, en el cas dels nivells més alts de les
empreses. Si apliquem al conjunt de titulats UPF, per promocions d'acabament i en
relació a la categoria administrativa, una mesura de tendència observarem com aquesta
situació professional augmenta entre les promocions més recents i, inversament,
disminueix les categories mitjanes o altes.
B.77 Categoria professional i any d’acabament de la carrera (%):
Directius i quadres
superiors
Directius i quadres
Empleats
mitjans administratius
10,7
4,4
5,2
4,0
3,5
1,4
4,0
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Total
53,7
54,4
55,3
46,8
47,1
39,1
47,7
33,9
40,7
37,1
44,8
46,4
52,4
44,6
Altres
Total
1,7
0,5
2,4
4,3
3,0
7,1
3,8
100
100
100
100
100
100
100%
90%
Directiu Directi Emple Altres
si
ats
us i
quadres quadr admin
superior
es istrati
s mitjan
us
s
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
1994
1995
1996
1997
1998
1999
1994
10,7
4,4
5,2
4
3,5
1,4
1995
Directius i quadres superiors
53,7
54,4
55,3
46,8
47,1
39,1
33,9
40,7
37,1
44,8
46,4
52,4
1996
1,7
0,5
2,4
4,3
3
7,1
1997
Directius i quadres mitjans
1998
Empleats administratius
1999
Altres
En el mateix sentit que la promoció, afecta l’any d’inici en el treball en la probabilitat
d’assignació dels titulats en una o altra categoria. La tendència és molt nítida a partir de
1993 fins els 2000; considerant els períodes anteriors, però, no resta tan clara, pel baix
nombre d’individus d’aquestes característiques en la mostra i, potser també, per haver
seguit trajectòries acadèmiques i professionals més complicades. Observem com la
categoria altres, es confirma com de transició, perquè, de fet, sempre augmenta entre els
que han començat a treballar més recentment.
77
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.78 Categoria professional agrupada i any d’inici en el treball (%):
Directius i quadres
superiors
fins 1985
1986-89
1990-93
Fins 1993
1994-96
1997-98
99-2000
Total UPF
Directius i
Empleats
quadres mitjans administratius
6,5
10,0
3,4
5,2
7,0
3,2
1,8
4,0
64,5
58,0
46,3
51,3
52,5
47,5
42,3
47,7
29,0
32,0
50,3
43,5
38,6
45,8
48,5
44,6
Altres
Total
1,9
3,5
7,4
3,8
100
100
100
100
100
100
100
100
En les dues taules que segueixen s’observa la relació entre trajectòria professional i
categoria, en funció de l’experiència abans o després de la titulació. D’aquesta manera,
abans de graduar-se, la categoria professional més alta es relaciona amb la trajectòria
continuada prèvia a la titulació, mentre que la categoria altres es relaciona amb el treball
després del títol; no és, però, el cas de directius i quadres mitjos o serveis
administratius. En canvi, la trajectòria seguida pels titulats ocupats, després de la
titulació, permet relacionar les dues categories més altes amb la feina continuada i els
serveis administratius amb l’ocasional; la categoria altres no es relaciona amb la
trajectòria seguida després de la titulació, perquè, de fet, la seva carrera professional és
curta.
B.79 Categoria professional i trajectòria ocupacional abans de la titulació (%)
No va treballar Va treballar de forma
fins acabar estudis
no continuada
Directius i quadres alts
Directius i quadres mitjos
Serveis administratius
Altres
Total
3,4
47,2
45,1
4,3
100
3,6
49,5
43,1
3,8
100
Sempre vau Total UPF
treballar
7,5
44,7
46,2
1,5
100
4,0
47,7
44,6
3,8
100
B.80 Categoria professional i trajectòria ocupacional després de la titulació (%)
Directius i quadres alts
Directius i quadres mitjos
Serveis administratius
Altres
Total
Heu treballat sempre
Heu treballat de forma
no continuada
Total UPF
4,6
49,6
42,1
3,8
100
1,8
41,0
53,4
3,8
100
4,0
47,7
44,6
3,8
100
78
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
4. Però quina feina? Característiques del treball
4.1. L’empresa. Sector d’activitat i dimensió
4.1.1. Sectors d’activitat:
La major part dels titulats (un 85,6%) està ocupat en el sector serveis i tan sols un
10,8% en la indústria i un 3,6% en la construcció. Aquesta dedicació per activitats es
manté, més o menys estable, respecte d’altres iniciatives d’enquesta.
B.81 Distribució dels graduats per sectors agrupats d’activitat (%)
Sector d’activitat
Indústria
Construcció
Serveis
Principals serveis:
Financers
Empreses
Jurídics
Administració Pública
Edició Premsa
Audiovisuals
Ensenyament
Comerç
1998
9,2
4,4
84,6
2000
10,8
3,6
85,6
17,6
15,7
9,0
18,3
12,8
11,1
7,3
6,6
6,4
5,7
4,7
B.82 Sectors d’activitat en els que estan ocupats els graduats que treballen:
Sector d’activitat
Ensenyament
Fin-Banc-Caixa-Asseg
Edicio-premsa
Sanitari
Jurid-Fiscal-Audit
Serveis empreses
Audiov-Radio-TV
Arts gràfiques
Construccio-Urb-Inmob
Serveis informàtics
Telecomunicacions
Metal-Fabri. maquinaria
Esport-Soc-cultura
Administració publica
Turisme-Hosteleria
Comerç
Tèxtil
Alimentació
Medi ambient
Química
Inst. Estatals
Org. Sindicals
Altres serveis
Altres
Total
Freqüència Percentatge
102
328
118
32
200
230
114
12
64
65
36
74
38
115
28
84
38
37
2
30
17
6
16
9
1795
5,7
18,3
6,6
1,8
11,1
12,8
6,4
0,7
3,6
3,6
2,0
4,1
2,1
6,4
1,6
4,7
2,1
2,1
0,1
1,7
0,9
0,3
0,9
0,5
100
79
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.83 Principals activitats desenvolupades per estudis:
1a.
2a.
3a.
4a.
LLICENCIATURA
Finances, bancs,
assegurances
Serveis a les empreses
DIPLOMATURA
Finances, bancs,
assegurances
Serveis a les empreses
DUES O MÉS CARRERES
Audiovisual/Radio/TV
Finances, bancs,
assegurances
Jurídiques, fiscals/auditories Administració pública
Edició-premsa
Edició-premsa
Jurídiques, fiscals/auditories Jurídiques, fiscals/auditories
La distribució de les activitats segons titulacions s’ordenen en la taula B.84 en funció de
la major o menor dedicació als serveis. Així, observem que les carreres econòmiques,
sobretot les més aplicades i, també, les diplomatures, tendencialment ocupen menys
efectius en els serveis que la resta de llicenciatures, més sobre-especialitzades.
Tanmateix, les taules següents ofereixen també informació interessant. D’aquesta
manera, els titulats de Comunicació concentren més del 50% en una sola activitat (molt
relacionada amb la carrera) i, encara que una mica menys, també els de Dret. D'altra
banda Comunicació, Dret, Periodisme, Polítiques, ADE, Traducció i Economia,
concentren dos terços dels seus llicenciats en tres activitats. Així mateix, les
diplomatures en general tendeixen a una major dispersió igual que les llicenciatures
econòmiques, les quals segueixen una pauta molt similar, tot i variar els percentatges.
B.84 Sectors d’activitat per titulació (%):
Serveis
99,0
Comunicació A.
96,7
Periodisme
96,2
Humanitats
91,4
Dret
90,0
Polítiques
89,0
Traducció
87,6
ADE
83,5
Economia
83,3
GAP
81,5
C. Econòmiques i Empres.
78,8
Relacions laborals
74,5
Empresarials
Indústria
1,0
2,6
2,9
4,6
10,0
10,3
10,1
13,9
10,8
12,6
15,9
20,3
Construcció
0,7
1,0
3,9
0,7
2,3
2,6
5,9
5,9
5,3
5,2
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
B.85 Contracció o diversificació de l’activitat per titulacions (%)
Comunicació Audio.
Dret
Traducció i Interp.
Economia
Periodisme
C. Econòmiques
Empresarials
ADE
GAP
Humanitats
Relacions laborals
C. Polítiques
N. d’activitats % activitat principal
13
56,7
18
48,0
18
41,1
19
40,9
18
39,1
21
37,4
20
34,6
18
32,6
23
24,5
17
22,1
22
21,2
8
20,0
% tres activitats prals.
73,2
73,0
67,8
63,5
73,5
55,0
41,0
68,3
43,6
53,9
46,2
70,0
80
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.86 Les tres principals activitats per titulació:
SECTORS D’ACTIVITAT PER CARRERA
CAUD
Periodisme
Humanitats
Dret
Polítiques
Traducció
ADE
Economia
GAP
C. Econòmiques
Rel. laborals
Empresarials
Total
1er.
Audiovisual-radio
Edició -premsa
Edició -premsa
Jurídics-fiscals
Serveis
empreses/Financers
Serveis empreses
Financers
Financers
Administració pública
Financers
Serveis empreses
Financers
Financers
2on.
Serveis informàtics
Audiovisual-radio
Ensenyament
Financers
Administració
Pública/Comerç
Ensenyament
Jurídics-fiscals
Jurídics-fiscals
Serveis empreses
Jurídics-fiscals
Jurídics-fiscals
Serveis empreses/Metall
Serveis empreses
3er.
Serveis empreses
Ensenyament
Esports-Soc.- Cultura
Administració pública
Edició premsa
Serveis empreses
Serveis empreses
Comerç
Serveis empreses
Financers
Jurídics-fiscals
4.1.2. Dimensió de l’empresa:
Pel que fa a les dimensions del lloc de treball, els titulats de la UPF es concentren
principalment en la gran empresa, seguits de la petita, la mitjana i la microempresa. Cal
remarcar que, respecte les altres iniciatives d’enquesta, no s’observen variacions. Les
següents dues taules ofereixen les dades concretes de la distribució dels titulats per
empreses.
B.87 Distribució dels titulats ocupats segons la dimensió de les empreses (%)
Menys de 6 treballadors
De 6 a 25 treballadors
De 26 a 50 treballadors
De 51 a 250 treballadors
De 251 a 500 treballadors
Més de 500 treballadors
Total
Freqüència
255
352
230
303
113
542
1795
Percentatge
14,2
19,6
12,8
16,9
6,3
30,2
100,0
Tipus empresa
Micro
%
14,2
Petita
32,4
Mitjana
16,9
Gran
36,8
B.88 Distribució dels titulats ocupats segons la dimensió de l’empresa. Comparació
entre 1996/1998 (%)
Microempresa (fins 6)
Petita empresa (6-50)
Mitjana empresa (51-250)
Gran empresa (més de 251)
Total
1996
15,9
33,4
18,0
32,7
100
1998
13,2
32,9
16,5
37,6
100
2000
14,2
32,4
16,9
36,5
100
A la llum de les dades de les dues taules que es presenten a continuació, per gènere, tal i
com es constatava a les anteriors iniciatives, trobem que els homes tenen més presència
en la gran empresa que les dones. Per contra, atenen a les edats, sí que es produeix una
81
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
redistribució respecte els altres anys, amb més presència de joves en mitjanes i grans
empreses i major ubicació dels titulats de més de 30 anys a les petites i micro unitats
productives.
B.89 Distribució dels titulats ocupats segons dimensió d’empreses i gènere (%)
Home
13,2
30,1
14,3
42,4
Microempresa (fins 6)
Petita empresa (6-50)
Mitjana empresa (51-250)
Gran empresa (més de 251)
Dona
14,6
33,4
18,0
33,9
Total UPF
14,2
32,4
16,9
36,5
B.90 Distribució dels titulats ocupats segons dimensió d’empreses i edat (%)
Microempresa (fins 6)
Petita empresa (6-50)
Mitjana empresa (51-250)
Gran empresa (més de 251)
22-24 anys
15,2
33,5
16,8
34,5
25-30 anys
13,3
31,3
17,5
38,0
Més de 30 anys
18,0
37,8
11,7
32,4
Total UPF
14,2
32,4
16,9
36,5
Finalment, segons la carrera de procedència, trobem que les titulacions econòmiques
tendeixen a localitzar-se en empreses de major dimensió. En la microempresa, en canvi,
tenen una forta presència els titulats de Traducció, Dret i Polítiques i, en la petita, els de
Periodisme, Humanitats, Comunicació i Traducció. Finalment, en general, la micro i
petita unitat productiva predomina en Traducció, Periodisme, Comunicació i
Humanitats; també a Polítiques i Dret, mentre que la mitjana i la gran empresa és un
destí més comú entre els titulats de carreres econòmiques i de GAP (aquests últims per
la presència d’ocupats en l’administració pública).
B.91 Distribució dels titulats ocupats segons dimensió d’empreses i titulació (%)
Traducció
Periodisme
Comunicació
Humanitats
C. Polítiques.
Dret
Relacions lab.
ADE
GAP
Empresarials
Econòmiques.
Economia
Total UPF
Micro
25,3
14,6
17,5
15,4
20,0
21,1
17,3
12,4
10,3
7,8
11,3
7,8
14,2
Petita
39,7
44,4
41,2
43,3
35,0
33,6
34,6
32,6
29,9
28,1
21,4
20,0
32,4
Mitjana
13,7
15,9
18,6
23,1
20,0
13,8
19,7
10,9
19,1
13,4
19,3
18,3
16,9
Gran
21,2
25,2
22,7
18,3
25,0
31,6
28,4
44,2
40,7
50,6
47,9
53,9
36,5
Micro-Petita Mitjana-Gran
65,0
34,9
59,0
41,1
58,7
41,3
58,7
41,4
55,0
45,0
54,7
45,4
51,9
48,1
45,0
55,1
40,2
59,8
35,9
64,0
32,7
67,2
27,8
72,2
46,6
53,4
B.92 Dimensió d’empresa segons tipus d’estudis:
Llicenciatura
Diplomatura
Dues o més carreres
Micro Petita
16,0 33,3
11,7 30,7
7,0 33,3
Mitjana
16,6
17,0
21,1
Gran
34,1
40,6
38,6
Micro-petita Mitjana-gran
49,3
50,7
42,4
57,6
40,3
59,7
82
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
4.2. Condicions de treball
4.2.1. Tasques desenvolupades
La distribució dels titulats de la UPF segons les tasques que desenvolupen a la feina
actual es pot resumir de la següent manera: en primer lloc, només un 5% realitza tasques
de gerència; en segon lloc, un 66,9% dels ocupats s’encarrega de tasques que impliquen
una responsabilitat o dificultat mitja. Finalment, en tasques o funcions pròpiament
administratives hi trobem un 26,9% i, en altres tasques, només un 1,9%. Tot i que no hi
hagi una correspondència entre tasques i categories, a partir de la comparació entre
individu i individu, en aquest cas constatem que la sub-ocupació funcional real pot
disminuir substancialment. Així, utilitzant els mateixos criteris d’agrupació, veiem, en
les taules següents, que la distribució de tasques és bastant similar entre 1998 i la
iniciativa de 2000, excepte pel que fa a l’augment dels ocupats que realitzen tasques
superiors.
B.93 Distribució de les tasques desenvolupades pels graduats ocupats
Tasques administratives
Fin./Compt./Facturació
Gestió comercial
Gestió laboral
Atenció personal/client
Tasques advocat
Tasques redacció
Docència
Traducció
Gerència
Auditoria/orientació
Caixer
Só \Audio\Video
Control productors/proveïdors
Analista
Periodista
Investigació
Altres
Informàtica
Planificació estratègica
RRPP
Disseny gràfic/edició
Freqüència
317
273
128
101
95
94
92
91
90
89
71
70
53
45
44
33
27
24
21
13
13
11
Percentatge
17,7
15,2
7,1
5,6
5,3
5,2
5,1
5,1
5,0
5,0
4,0
3,9
3,0
2,5
2,5
1,8
1,5
1,3
1,2
0,7
0,7
0,6
B.94 Tipus de tasques. Comparació 98-2000 (%)
Tasques agrupades
Gerència
Professional mig
Administratives
Altres
1998
2,2
65,6
25,0
7,7
2000
5,0
66,9
26,9
1,3
83
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.95 Criteris seguits per a l’agrupació de les tasques realitzades a la feina.
Tasques gerència
Docència
Traducció
Tasques redacció
Tasques advocat
Disseny gràfic-edició
Finances/comptabilitat/facturació
Gestió comercial
Periodista
Planificació estratègica
Auditoria/Orientació
Informàtica
RRPP
Gestió laboral
Analista
Control productors/proveïdors
Investigació
So/Audio/Vídeo
Tasques administratives
Caixer
Atenció personal/client
Altres
Tasques Tasques agrupades
Gerència
Professional mig
Percentatge
5,0
66,9
26,9
Administratives
1,3
Altres
Com podem comprovar en la taula següent, la correspondència entre les tasques
agrupades i les grans categories distingides no és molt elevada. D’aquesta manera, el
45% dels directius realitzen tasques de gerència, el 81,4% dels directius mitjans duen a
terme les tasques tècniques o de comandament apropiades; el 46,4 dels empleats
administratius realitzen tasques administratives i, finalment, la categoria altres es
distribueix principalment entre les tasques mitjanes. En definitiva, no ha existit, en el
moment del treball de camp, una assignació precisa de les tasques realitzades per
categories, és a dir, la descripció de les tasques no troba correspondència amb les
categories. Per tant, l’única manera de contemplar el desplegament de la variable
tasques, en funció de les categories, és la de tenir en compte el conjunt ampli de tasques
per cadascuna d’aquestes. No obstant, també és coherent que la categoria sigui inferior a
les tasques realitzades; la primera es reflecteix en les condicions de contracte i les
segones, poden significar una etapa d'aprenentatge o d'adquisició d'experiència.
B.96 Correspondència entre grans grups de categories professionals i tasques (%).
Categories
Tasques
Gerència
Mitjanes
Administratives
Altres
Total
Directius i
quadres alts
Directius i quadres
mitjans
45,1%
43,7%
9,9%
1,4%
100,0%
6,1%
81,4%
11,2%
1,3%
100,0%
Serveis
administratius
Altres Total UPF
0,6%
51,8% 85,3%
46,4% 11,8%
1,3% 2,9%
100,0% 100,0%
5,0%
66,9%
26,9%
1,3%
100,0%
84
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.97 Distribució de les tasques entre la categoria de directius i quadres alts
Directius/quadres superiors/alts funcionaris
45,1
14,1
8,5
7,0
5,6
2,8
2,8
1,4
1,4
1,4
1,4
1,4
1,4
1,4
1,4
1,4
1,4
100
Gerència
Fin./Compt./Facturació
Tasques administratives
Gestió comercial
Tasques advocat
Auditoria/orientació
Analista
Tasques redacció
Periodista
Planificació estratègica
RRPP
Gestió laboral
Control productors/proveïdors
Atenció personal/client
Investigació
Altres
So \Audio\Vídeo
Total
Tasques administratives
Docència/administració
Traducció
Tasques redacció
Tasques advocat
Disseny gràfic/edició
Fin./Compt./Facturació
Gestió comercial
Gerència
Periodista
Planificació estratègica
Auditoria/orientació
Informàtica
RRPP
Gestió laboral
Analista
Control productors/proveïdors
Atenció personal/client
Investigació
Caixer
Altres
So\Audio\Video
17,7
5,1
5,0
5,1
5,2
0,6
15,2
7,1
5,0
1,8
0,7
4,0
1,2
0,7
5,6
2,5
2,5
5,3
1,5
3,9
1,3
3,0
31,1
1,6
1,8
1,4
1,6
0,5
17,6
9,5
0,7
0,5
0,7
2,5
0,8
0,7
7,9
1,6
2,6
5,6
0,9
8,3
1,2
1,0
7,1
7,1
7,1
3,6
3,6
33,3
66,7
100,0
Altres
Comptable
Becari/ajuda
nt
universitaris
Passants o
ajudants
d'advocat
Teleoperado
ra
Col·laborad
or/a
Dependent/a
Total
Empleats
d'oficina/
serveis adm.
B.98 Distribució de les tasques entre la categoria d’empleats administratius i altres
90,9
10,7
7,1
14,3
14,3
6,1
7,1
94,4
5,6
100,0
10,7
21,4
3,0
28,6
14,3
14,3
28,6
85
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Tasques administratives
Docència/administració
Traducció
Tasques redacció
Tasques advocat
Disseny gràfic/edició
Fin./Compt./Facturació
Gestió comercial
Gerència
Periodista
Planificació estratègica
Auditoria/orientació
Informàtica
RRPP
Gestió laboral
Analista
Control
productors/proveïdors
Atenció personal/client
Investigació
Caixer
Altres
So\Audio\Video
Total
11,9
1,7
1,3
6,3
2,7
0,8
21,5
7,5
8,8
2,9
1,3
5,9
1,9
1,1
6,9
5,0
3,8
1,1
74,7
7,7
3,3
3,1
1,9
1,0
1,3
1,3
100
2,2
1,1
2,2
2,2
2,2
2,2
100
8,9
100
1,1
2,2
1,1
9,7
42,2
6,7
6,7
2,7
89,2
14,3
100,0
Informàtic
Investigació
mercat
Client
Service
Muntatge
Publicista
Product
Manager
Documentaci
ó
Auditor
Consultor
Infermera
Funcionari
Advocat
Traductor
Periodista
Productor/
audio
Propietari
Tècnic
Comercial
Redactor
Autònom/Pr
o.Liberal
Professors
Quadre mitja
d'empresa
B.99 Distribució de les tasques entre la categoria de directius i quadres mitjos
100,0
97,5
3,2 100,0
3,2
5,9
28,6
2,5 100,0
11,8
4,4
6,7
11,1
4,4
100,0
6,5
3,2
3,2
25,0
8,1
50,0
50,0 100,0
57,1
2,2
2,2
6,5
6,5
3,2
60,0
3,2
20,0
75,0
50,0
1,1
50,0
100,0
3,2
25,0
20,0
100
100
3,2
45,2
100
100,0
100
82,4
100
100
100
100
100
100
100
100,0
100 100
100
100
50,0
100
100
100
86
25,0
100
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Per sexe, s'observa una major dedicació de les dones a les tasques administratives i dels
homes a les tasques de tipus mig i superior.
B. 100 Tasques per gènere (%)
Gerència
Mitjanes
Administratives
Altres
Total
Home
7,0
68,8
22,8
1,5
100
Dona
4,1
66,0
28,6
1,3
100
Total UPF
5,0
66,9
26,9
1,3
100
Per edats, s'observa una major presència dels més joves entre les tasques administratives
i, comparativament, els de més de 30 anys assoleixen un major percentatge en les
tasques de gerència.
B.101 Tasques per grups d'edat (%)
Gerència
Mitjanes
Administratives
Altres
Total
Intervals d'edat
22-24
25-30 Més de 30Total UPF
2.2%
5.9%
9.9%
5.0%
67.3%
66.9%
64.0%
66.9%
29.3%
25.8%
24.3%
26.9%
1.2%
1.4%
1.8%
1.3%
100.0% 100.0% 100.0% 100.0%
Per carrera realitzada observem les següents correspondències entre titulacions i tasques
i remarquem les activitats principals de cada titulació:
Els ocupats d’ADE realitzen principalment tasques financeres, d’auditoria i de
gestió comercial.
Els ocupats d’Economia s’encarreguen de tasques financeres, administratives,
caixer, gestió comercial i auditoria.
Els ocupats d’Econòmiques desenvolupen financeres, gerència, administratives,
auditoria, analista.
Els ocupats d’Empresarials realitzen,
administratives, gestió comercial i caixer.
en
general,
tasques
financeres,
Els ocupats de Periodisme es dediquen a les tasques de redacció, periodisme i
gerència.
Els ocupats d’Humanitats desenvolupen tasques d’atenció personal i al client,
docència, redacció, administratives.
Els ocupats de Traducció i Interpretació estan molt concentrats en tasques de
traducció i, després, en docència i administratives.
Els ocupats de Relacions Laborals, es concentren en les tasques de gestió laboral i
administratives i, una mica, en tasques financeres i comptables.
Els ocupats de Comunicació Audiovisual, també es concentren força en
So/Àudio/Vídeo i es diversifiquen en tasques de redacció, gestió comercial o
informàtica.
87
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Els ocupats de GAP es concentren molt en tasques administratives i es
diversifiquen en tasques financeres i d’atenció personal o al client.
Els ocupats de Polítiques, segueixen una pauta similar a GAP, però la diversificació
és en atenció personal i investigació.
Els ocupats de Dret es concentren en tasques d’advocat i de forma molt més reduïda
en tasques administratives.
13,7
30,3
0,9
0,9
9,9
3,3
37,1
0,7
0,7
21,2
3,8
16,3
15,1
54,1
2,1
0,5
0,8
0,9
0,8
0,9
24,8
16,3
6,2
20,2
1,6
1,6
7,0
3,9
2,3
1,6
7,8
0,8
100
30,4
11,3
0,9
0,9
2,6
32,5
13,0
4,8
10,4
2,6
4,3
2,6
1,7
1,7
12,2
0,9
2,6
0,9
0,4
1,7
3,0
2,6
3,9
1,3
10,4
1,3
100
100
0,9
2,0
1,3
6,6
16,6
0,7
1,3
2,6
0,7
2,0
2,6
0,7
2,6
4,0
100
2,9
2,9
1,9
1,0
2,7
2,7
0,7
1,0
1,0
23,1
4,8
4,8
1,9
100
9,6
4,3
3,4
1,4
38,9
2,1
4,8
0,7
1,4
2,9
5,8
0,5
1,0
1,4
100
100
6,2
8,8
48,0
5,5
11,3
5,9
0,5
0,5
2,1
1,0
7,2
2,1
4,1
1,0
2,1
7,2
2,1
2,1
7,2
45,4
100
Total UPF
RRLL
13,5
Dret
Traducció
4,6
Polítiques
Humanitats
18,2
GAP
Periodisme
16,5
CCEE
Empresarials
4,7
CAUD
Economia
Tasques
administratives
Docència/adm.
Traducció
Tasques redacció
Tasques advocat
Disseny
gràfic/edició
Fin./Compt./Factur.
Gestió comercial
Gerència
Periodista
Planificació
estratègica
Auditoria/orientació
Informàtica
RRPP
Gestió laboral
Analista
Control prod. /Prov.
Atenció pers. /client
Investigació
Caixer
Altres
So\Àudio\Vídeo
Total
ADE
B.102 Distribució de les tasques per estudis (%)
45,0
7,9
17,7
2,6
5,1
5,0
5,1
5,2
0,6
0,7
61,2
29,8
9,7
12,6
0,4
2,1
11,8
4,4
4,9
0,5
8,4
0,8
0,4
0,8
8,4
4,6
1,7
1,7
3,4
0,8
2,5
0,5
3,9
0,5
1,5
9,3
1,5
1,5
1,5
5,0
5,0
5,0
10,0
15,0
5,0
5,0
100
100
100
5,0
5,9
4,6
3,9
0,7
0,7
0,7
2,0
1,3
1,3
2,0
4,6
100
Per promocions és molt neta la tendència a la disminució de tasques de gerència en
funció de l'any més recent de sortida de la promoció. Les altres tasques estan molt
estabilitzades en el conjunt del període. En les tasques administratives i mitjanes, tot i
que en les dues primeres promocions augmenten les tasques de responsabilitat mitja i
disminueixen les administratives; la tendència no està tan marcada per la resta de
promocions; però és normal donat que des l'inici el percentatge de realització de tasques
de tipus mig supera àmpliament el de les tasques administratives.
88
15,2
7,1
5,0
1,8
0,7
4,0
1,2
0,7
5,6
2,5
2,5
5,3
1,5
3,9
1,3
3,0
100
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B. 103 Distribució de les tasques per promocions (%)
Gerència
Mitjanes
Administratives
Altres
1994
1995
1996
1997
1998
1999
10,7
70,2
18,2
0,8
100
6,0
69,8
22,5
1,6
100
8,6
61,2
28,5
1,7
100
4,3
69,3
25,0
1,4
100
3,5
69,1
26,5
0,9
100
2,4
64,2
32,0
1,4
100
Total
UPF
5,0
66,9
26,9
1,3
100
1994 gerència
mitjanes
administratives
altres
1995 gerència
mitjanes
administratives
altres
1996 gerència
mitjanes
administratives
altres
1997 gerència
mitjanes
administratives
altres
1998 gerència
mitjanes
administratives
altres
1999 gerència
mitjanes
administratives
altres
8,7 8,3
56,5 87,5
34,8 4,2
2,2 8,7
75,6 82,6
22,2 4,3
4,3
9,5 8,7
50,0 78,3
40,5 8,7
4,3
6,8 8,8
61,4 79,4
27,3 5,9
4,5 5,9
5,6
3,7
80,6 70,2 62,9 81,5
13,9 28,1 37,1 14,8
1,8
7,0 1,7 2,4
77,2 65,5 59,5 95,0
15,8 32,8 35,7 5,0
2,4
6,3
62,5 80,8
25,0 19,2
6,3
63,6 79,3
36,4 17,2
3,4
2,6
48,7 84,8
43,6 13,0
5,1 2,2
2,2
60,5 71,1
34,2 26,7
5,3
15,6 12,5
78,1 41,7
6,3 41,7
4,2
12,2
71,4 43,6
14,3 53,8
2,0 2,6
2,9
16,2 8,9
58,8
71,6 26,7
35,3
10,8 62,2
2,9
1,4 2,2
7,1
4,3
62,5 96,4 75,7 37,5
30,4 3,6 20,0 62,5
3,2 7,1 30,8 3,8
66,7 82,1 53,8 26,9
30,2 10,7 15,4 69,2
43,6 78,0
52,7 22,0
3,6
9,1 5,0
31,8 30,0
59,1 60,0
5,0
Total UPf
Dret
Polítiques
GAP
CCEE
CAUD
RRLL
Traducció
Humanitats
Periodisme
Empresarials
Economia
ADE
B. 104 Distribució de les tasques per estudis i promocions (%)
5,6 10,7
88,9 70,2
5,6 18,2
0,8
7,7 6,0
84,6 69,8
7,7 22,5
1,6
3,2 8,6
74,2 61,2
22,6 28,5
1,7
7,1 4,3
85,7 69,3
7,1 25,0
1,4
3,5
76,0 69,1
24,0 26,5
0,9
2,4
87,5 64,2
12,5 32,0
1,4
Si fem una relació una mica més complexa de les tasques amb els estudis realitzats i les
promocions, les tendències es desdibuixen de manera important; per tant la millor
referència son les taules de carreres i promocions anteriors. No obstant, pel conjunt de
titulats UPF i aplicant una línia de tendència s'observa que les tasques administratives
augmenten entre les promocions més recents, en canvi la mitjana mòbil de les tasques
de responsabilitat mitja roman estable en el temps.
89
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
4.2.2. Jornada i horari
Pel que fa a la duració de la jornada de treball el 47,8% dels titulats realitzen jornades
de 36 a 40 hores, el 29,8% per sobre de les 40 hores i el 22,4% per sota de les 35 hores.
En la comparació entre 1998 i 2000 sobresurt l’equiparació al voltant del 15% de la
jornada a temps parcial, així com de la jornada més amplia (més de 45 hores).
B.105 Mitjana d’hores de treball setmanals:
Freqüència
145
117
140
858
222
313
1795
Fins a 25 hores
De 25 a 30 hores
De 31 a 35 hores
De 36 a 40 hores
De 41 a 45 hores
Més de 45 hores
Total
Percentatge
8,1
6,5
7,8
47,8
12,4
17,4
100,0
60
50
40
30
20
%
10
0
Fins a 25 hores
De 31 a 35 hores
De 25 a 30 hores
De 41 a 45 hores
De 36 a 40 hores
Mes de 45 hores
Mitjana hores treballades a la setmana
B.106 Mitjana d’hores de treball setmanals entre 1998/2000 (%)
Fins a 25 hores
De 25 a 30 hores
De 31 a 35 hores
De 36 a 40 hores
De 41 a 45 hores
Més de 45 hores
Total
1998
7,0
8,9
3,9
24,1
37,2
18,8
100,0
15,9
28,0
56,0
2000
8,1
6,5
7,8
47,8
12,4
17,4
100,0
14,6
55,6
29,8
Seguidament podem veure la correspondència, molt desigual, entre el tipus de contracte
i el nombre d’hores treballades. Sembla seguir una pauta bastant homogènia entre els
titulats amb contracte indefinit i funcionari, amb poques jornades inferiors a les 30
hores, i una tendència a una jornada més amplia entre els ocupats de l’empresa privada.
90
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Aquí, el problema més important és la detecció dels titulats que treballen a temps
parcial; de manera que es distribueixen de forma bastant àmplia entre diferents tipus de
contracte fins assolir un percentatge sobre el total del 13,9% de titulats treballant a
temps parcial. No obstant, un 20% d’aquests treballen sota modalitats estables.
9,4
6,1 23,5
4,3 10,2 7,6
De 31 a 35
5,0
8,2
5,6 11,8 31,9 15,3 13,0 11,1
16,7
8,2
6,3
7,7
De 36 a 40
51,8 51,8 45,0 17,6 53,2 20,3 41,3 11,1 66,7 100,0 100
De 41 a 45
13,9 11,4 15,6
Mes de 45
23,4
9,4 15,6
6,4
8,8
Total UPF
3,4
Mercantil
De 25 a 30
Verbal
2,1 27,1 18,5
Accionista
9,8 12,2 38,2
Free-lance
2,6
Becari
Fins a 25
Suplència
Obra i servei
Sense contracte
Funcionari
Temporal
A temps parcial
Nombre
d’hores
setmanals
Indefinit
Practiques
B.107 Jornada i tipus de contracte (%)
6,8 10,9 44,4
40 48,6
100,0
2,1 20,3 8,7 33,3 16,7
12,5
60 16,7
En la taula següent podem apreciar, amb més concreció, com el contracte indefinit es
relaciona amb la jornada normal i amb la jornada més extensa. El contracte temporal, en
canvi, està més relacionat amb la jornada normal, encara que també existeixin
modalitats a temps parcial i extensa. En aquest sentit, els ocupats que tenen un contracte
a temps parcial també es caracteritzen per jornades més amplies. Els funcionaris es
concentren molt en jornades normals, com els altres tipus de contracte. I, finalment, els
sense contracte estan sotmesos a jornades molt extenses.
B.108 Tipus de jornada per contractes (%):
Indefinit
Temporal-servei
Pràctiques-aprenentatge
Temps parcial
Funcionari
Sense contracte
Altres
Jornada igual o
inferior a les 30
hores
Jornada de 31
a 40 hores
Jornada igual o
superior a les 41
hores
Total
5,9
20,7
9,1
61,8
6,4
18,6
56,8
60,3
36,4
29,4
85,1
17,8
80,0
37,3
19,0
54,5
8,8
8,5
63,5
20,0
100
100
100
100
100
100
100
El contracte estable en general, donat el pes dels assalariats en l’empresa privada,
tendeix a tenir jornades més extenses, mentre que, entre el col·lectiu dels treballadors no
estables, hi juga un pes similar aquells que realitzen jornades extenses i aquells que
treballen a temps parcial.
91
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.109 Tipus de jornada per estabilitat i no estabilitat contractual (%):
Jornada igual o
inferior a les 30 h.
6,0
22,7
Contracte estable
Contracte inestable
Jornada de
Jornada igual o
31-40 hores superior a les 41 h.
58,4
54,5
35,6
22,8
Total
100
100
Pel que fa a la distribució de les jornades per titulacions de procedència, com veiem en
el quadre, la jornada a temps parcial és més habitual entre els titulats d’Humanitats,
Polítiques i Traducció i, una mica menys, també a Periodisme, Comunicació i GAP. Per
contra, les jornades de treball més extenses les trobem entre els titulats de les diferents
branques econòmiques i també a Dret.
B.110 Tipus de jornada per titulacions (%)
Jornada igual o Jornada de 31-40
inferior a les 30 h.
hores
Humanitats
Ciències Polítiques
Traducció i Interpretació
Periodisme
Comunicació Audiovisual
GAP
Economia
Dret
Relacions laborals
ADE
Empresarials
C. Econòmiques i Empres.
47,1
40,0
35,6
19,2
18,6
15,2
11,3
10,5
9,1
7,0
5,2
2,5
41,3
40,0
50,7
56,3
60,8
72,1
48,7
46,1
69,7
44,2
62,8
45,8
Jornada igual o Tot
superior a les 41 h.
al
11,5
20,0
13,7
24,5
20,6
12,7
40,0
43,4
21,2
48,8
32,0
51,7
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
B.111 Tipus de jornada per estudis (%):
Llicenciatura
Diplomatura
Dues o més carreres
Jornada igual o
inferior a les 30 h.
Jornada de
31-40 hores
Jornada igual o
superior a les 41 h.
Total
17,3
9,7
14,0
48,6
68,0
59,6
34,1
22,3
26,3
100
100
100
Per categories, la jornada a temps parcial augmenta en la mesura que baixem de les
categories superiors a les qualificades de transició. La jornada normal és més baixa
entre els directius alts i els ajudants i més elevada entre quadres mitjans i, sobretot, entre
els serveis administratius. Les jornades més extenses són pràctica molt habitual entre els
quadres alts i més reduïda entre serveis administratius i altres.
B.112 Tipus de jornada per categories (%):
Directius, quadres superiors
Quadres mitjans
Serveis administratius
Passants-ajudants
Altres
Jornada igual o
inferior a les 30h.
Jornada de
31-40 hores
Jornada igual o
superior a les 41h.
Total
5,6
7,6
13,6
21,3
29,4
36,6
52,4
64,0
39,3
47,7
57,7
40,0
22,4
39,3
22,9
100
100
100
100
100
92
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Finalment, atenen a les dades del quadre, es pot afirmar que els salaris baixos estan molt
relacionats amb la jornada a temps parcial. La franja retributiva de 101 a 150 mil
pessetes amb la jornada normal. La jornada extensa és més habitual en les franges
situades entre 151 i 300 mil pessetes i, sobretot, entre els salaris més elevats.
B.113 Tipus de jornada per nivell retributiu (%)
Salari:
Menys de 100 mil
Entre 101-150 mil.
Entre 151-200 mil
Entre 200-300 mil
Més de 300 mil
Jornada inferior a Jornada 30-40 Jornada superior a
30 hores
hores
les 40 hores
48,5
6,9
3,3
8,3
2,6
42,7
68,7
52,6
47,5
38,5
8,9
24,4
44,2
44,2
59,0
Total
100
100
100
100
100
93
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
4.2.3. Nivell retributiu:
El salari mig del conjunt dels titulats és de 153.084 pessetes. Ara bé, hem de tenir en
compte que la referència és el salari net mensual, si fem alguns ajustos augmentant un
13,25% de IRPF, un 7% de Seguretat Social, més el repartiment de dues pagues extres,
el sou brut mig mensual és de 221.666 pessetes. Aquesta xifra la podem comparar amb
la taula salarial espanyola i catalana. Així, bo i tenint en compte que el 63% dels
ocupats de la UPF són dones, el salari mig de la UPF és inferior al mig català (249 mil),
que te com referència el conjunt dels treballadors (indústria i serveis; manuals i no
manuals). Hi ha més diferències, però, quan tenim en compte el salari mig espanyol pels
empleats dels serveis (el 85% dels titulats UPF, pertanyen a activitats relacionades amb
els serveis), ja que el sou mig UPF s’acosta al de les empleades (220 mil), però
s’allunya dels empleats (322 mil). D’altra banda, el 59,2% dels titulats de la UPF cobren
menys de 150 mil pessetes mensuals netes i el 87,4% estan per sota de les 200 mil:
Només un 12,6% superen aquesta darrera xifra i un 2,2% les 300 mil.
700
600
500
400
300
200
Desv . típ. = 68707,20
100
Media = 153084,3
N = 1737,00
0
,0
00
0 0 ,0
85 0 0 0 0
0 ,
80 0 0
0 0 ,0
75 0 0 0 0
0 ,
70 0 0 0
0 ,0
65 0 0
0 0 ,0
60 0 0 0 0
0 ,
55 0 0
0 0 ,0
50 0 0 0 0
0 ,
45 0 0
0 0 ,0
40 0 0 0 0
0 ,
35 0 0 0 0
0 ,
30 0 0
0 0 ,0
25 0 0 0
0 ,0
20 0 0 0 0
0 ,
15 0 0
00 0
10 0 0 ,
0
50
0
0,
Nivell retributiu
B.114 Nivell retributiu dels titulats de la UPF que treballen
<100 mil
Freqüència
Percentatge
361
20,8
Entre
101-150 mil
667
38,4
Entre
151-200 mil
489
28,2
Entre
> 300 mil
200-300 mil
181
10,4
39
2,2
Total
1737
100,0
94
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.115 Salaris comparatius, Catalunya, Espanya.
Homes
272.855
322.307
Catalunya* (total assalariats)
Espanya* (empleats de serveis)
Dones
189.272
220.555
Total
249.035
* Guany mig per treballador i mes, amb pagaments totals amb hores extraordinàries; 4art. Trimestre 98.
Font: INE, España en Cifras, 1999
En comparació amb l’any 1998 s’aprecia un lleuger increment de les categories de
retribució més elevades i un descens del grup de salaris inferiors.
B.116 Nivells retributius dels titulats ocupats. Comparació entre 1998/2000 (%):
1998
28,4
62,7
7,3
1,6
100
Menys de 100 mil
Entre 100-200 mil
Entre 200-300 mil
Més de 300 mil
Total
2000
20,8
66,6
10,4
2,2
100
El diferencial salarial per gèneres es perceptible en la taula següent. Les dones
avantatgen als homes en els nivells inferiors de salari, però a partir de les 151.000
pessetes, els homes tenen una presència superior. Es confirma la segregació de les dones
en relació a les condicions de la seva dedicació professional.
B.117 Nivells retributius per gènere (%):
<100 mil
Home
Dona
Total UPF
18,8
21,6
20,8
Entre
101-150
mil
Entre
151-200
mil
Entre
200-300
mil
31,4
41,5
38,4
31,9
26,5
28,2
12,5
9,5
10,4
> 300 mil
Fins
150.000
151.000 o
més
5,3
0,9
2,2
50,2
63,1
59,2
49,7
36,9
40,8
Per edats, podem contemplar la relació estreta entre edat i nivell salarial: així, a mesura
que augmenta la cohort d’edat, augmenta la possibilitat de trobar franges salarials més
elevades. Això també es visible en el gràfic de dispersió, en el qual no només podem
localitzar els casos atípics (pocs, però que distorsionen la distribució, és dir, gent
comparativament molt gran amb molt baix salari, o gent molt jove amb salari molt
elevat), sinó, sobretot, la gran concentració en les franges salarials mitjanes.
B.118 Nivells retributius per intervals d’edat (%):
Entre
<100
101-150
mil
mil
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Mitjana UPF
34,4
14,6
7,8
20,8
36,6
40,5
26,5
38,4
Entre
151200 mil
Entre
200300 mil
22,6
30,8
32,4
28,2
5,0
11,8
26,5
10,4
> 300
Fins
mil 150.000
1,4
2,3
6,9
2,2
71,0
55,1
34,3
59,2
151.000
o més
29,0
44,9
65,8
40,8
95
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
1000000
800000
600000
Nivell retributiu
400000
200000
0
40
50
60
70
80
Edat
B.119 Nivells retributius per titulacions (%):
Polítiques
Humanitats
Comunicació A.
Traducció
Relacions lab.
GAP
Economia
Dret
Periodisme
Empresarials
ADE
C. Econòmiques
Mitjana UPF
Entre
<100
101-150
mil
mil
50,0
40,0
47,1
31,4
29,0
47,3
26,6
40,6
26,4
55,8
22,4
50,7
21,9
33,3
21,7
35,5
18,8
28,6
15,8
37,7
13,5
34,9
2,2
22,5
20,8
38,4
Entre
151200 mil
5,0
17,6
15,1
24,5
15,4
17,4
36,0
34,1
28,6
37,3
39,7
40,3
28,2
Entre
200300 mil
3,9
8,6
6,3
1,4
7,5
7,9
8,7
18,0
6,6
10,3
29,9
10,4
> 300
Fins
mil 150.000
5,0
2,1
1,0
2,0
0,9
6,0
2,6
1,6
5,2
2,2
90,0
78,5
76,3
67,2
82,2
73,1
55,2
57,2
47,4
53,5
48,4
24,7
59,2
151.000
o més
10,0
21,5
23,7
32,9
17,8
26,9
44,8
42,8
52,6
46,5
51,6
75,4
40,8
Entre les titulacions, els nivells salarials més baixos es localitzen entre els titulats d’una
llicenciatura acabada de sortir al mercat, Polítiques, i una altra amb una certa
experiència, Humanitats. Si contemplem les dues darreres columnes, a aquestes
s’afegeixen els diplomats de Relacions Laborals, els llicenciats en Comunicació i els
diplomats en GAP. Per contra, els nivells salarials superiors es localitzen a
Econòmiques, Periodisme i ADE. D’altra banda, s’observa com, en general, els
diplomats cobren comparativament menys que els llicenciats i com, aquells que han
realitzat una doble titulació a la UPF, potser encara no han tingut temps de fer rendir
fruïts, en aquesta matèria, a la seva inversió en credencials acadèmiques. En canvi, la
relació és més favorable per aquells que havien estudiat anteriorment i que s’havien
diplomat, segurament per haver mantingut el lligam professional. No obstant això, tant
aquells que no havien acabat una carrera prèvia, com els que en tenien una abans de la
96
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
UPF, mantenen nivells salarials superiors a aquells titulats exclusivament UPF: en
general, tal i com hem argumentat pels diplomats abans de la UPF (carrera prèvia), tots
ells han tingut un major contacte professional que els graduats a la nostra universitat
(sense carrera prèvia) i, en conseqüència, el factor edat i la trajectòria acadèmica més
dilatada ha permès als primers relacionar-se abans amb el mercat laboral.
100%
<100 101-1 151-20200-3>300 mil
Polítiques
Humanitats
50 40
5
47,1 31,4 17,6 3,9
Comunicaci
ó A.
traducció
Relacions
lab.
GAP
Economia
Dret
Periodisme
Empresarial
ADE
C.
29 47,3 15,1 8,6
5
2
0,9
<100 mil
101-150 mil
6
26
1,6
5,2
D
re
t
Pe
rio
di
sm
Em
e
pr
es
ar
ia
ls
ia
7,5
7,9
8,7
18
66
10
30
m
17,4
36
34,1
28,6
37 3
39,7
40,3
G
AP
la
b.
50,7
33,3
35,5
28,6
37 7
34,9
22,5
Ec
on
o
H
um
an
ita
ts
0%
22,4
21,9
21,7
18,8
15 8
13,5
2,2
ns
20%
2,1
1
ac
io
40%
26,6 40,6 24,5 6,3
26,4 55,8 15,4 1,4
R
el
60%
151-200 mil
200-300 mil
AD
E
80%
>300 mil
B.120 Nivells retributius per tipus estudis realitzats (%):
Entre
<100
101-150
mil
mil
Llicenciatura
Diplomatura
2 o + carreres
Mitjana UPF
20,2
21,6
23,2
20,8
33,2
48,2
30,4
38,4
Entre
151200 mil
Entre
200300 mil
30,5
23,4
35,7
28,2
13,7
5,2
5,4
10,4
> 300
Fins
mil 150.000
2,4
1,6
5,4
2,2
53,4
69,8
53,6
59,2
151.000
o més
46,6
30,2
46,5
40,8
B.121 Nivell retributiu per carrera prèvia a la UPF (%):
Entre
<100
101-150
mil
mil
No
Sí, no acabada
Sí, diplomatura
Sí, llicenciatura
Amb carrera prèvia
Sense carrera prèvia
Mitjana UPF
21,4
15,5
10,7
23,7
17,4
21,4
20,8
39,7
35,3
21,4
32,3
31,3
39,7
38,4
Entre
151200 mil
Entre
200300 mil
27,6
32,8
37,5
24,7
30,9
27,6
28,2
9,6
12,9
23,2
12,9
15,1
9,6
10,4
> 300
Fins 151.000
mil 150.000
o més
1,7
3,4
7,1
6,5
5,3
1,7
2,2
61,1
50,8
32,1
55,9
48,7
61,1
59,2
38,9
49,1
67,8
44,1
51,3
38,9
40,8
97
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
La distribució de salaris per any de promoció manté una elevada correspondència entre
nivells superiors de salari i antiguitat de la promoció i, a la inversa, entre els nivells
inferiors de salari i les promocions més recent. De nou, la component transició ja
comentada per altres variables (edat, categoria, contracte, etc.), s’aprecia clarament en
l’aspecte retributiu.
B.122 Nivells retributius per any d’acabament de la carrera (%)
Entre
<100
101-150
mil
mil
2,7
3,4
9,0
16,5
23,8
41,5
20,8
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Mitjana UPF
Entre
151200 mil
Entre
200300 mil
30,1
42,6
34,4
29,8
24,0
20,0
28,2
27,4
22,7
14,0
8,0
6,7
3,9
10,4
30,1
29,0
40,9
44,5
43,5
32,9
38,4
> 300
Fins
mil 150.000
9,7
2,3
1,8
1,2
1,9
1,7
2,2
151.000
o més
32,8
32,4
49,9
61,0
67,3
74,4
59,2
67,2
67,6
50,2
39,0
32,6
25,6
40,8
Com veiem en la següent taula, l’any d’inici en el treball no introdueix variacions
substancials en la distribució del salari.
B.123 Nivell retributiu per any d’inici en el treball (%):
Entre
<100
101-150
mil
mil
22,0
18,8
20,5
20,7
20,3
Abans de 1993
Entre 1994-1996
Entre 1997-98
Entre 99-2000
Mitjana UPF
41,1
38,7
39,2
37,9
39,0
Entre
151200 mil
Entre
200300 mil
26,8
28,4
28,6
26,7
27,8
6,5
13,4
10,2
12,5
11,2
> 300
Fins 151.000
mil 150.000
o més
3,6
0,6
1,5
2,2
1,7
63,1
57,5
59,7
58,6
59,3
36,9
42,5
40,3
41,4
40,7
100 0000
80 0000
60 0000
Nivell retributiu
40 0000
20 0000
0
1950
1960
1970
1980
1990
2000
2010
Any va u comen çar a treb allar
98
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Per trajectòries ocupacionals, tampoc es mostren diferencies molt sensibles. Tanmateix,
les trajectòries continuades prèvies a la carrera mostren una tendència a un menor salari,
mentre que amb posterioritat a la titulació sembla no existir grans diferències entre una
o altra trajectòria.
B.124 Nivell retributiu per trajectòries ocupacionals (%):
Entre
<100
101-150
mil
mil
Abans d’acabar la carrera:
1ª Experiència
T. no continuada
T. continuada
Després d’acabar la carrera:
Continuada
No continuada
Total UPF
Entre
151200 mil
Entre
200300 mil
> 300
Fins 151.000
mil 150.000
o més
19,4
19,7
27,1
39,1
38,6
39,3
26,5
30,0
27,1
12,9
10,5
4,3
2,1
1,1
2,1
58,5
58,3
66,4
41,5
41,7
33,6
20,4
20,3
20,3
38,6
40,2
39,0
28,0
27,0
27,8
11,5
9,8
11,2
1,5
2,7
1,7
59,0
60,5
59,3
41,0
39,5
40,7
Per situació professional, els nivells salarials són més elevats entre els titulats establerts
per compte propi, sobretot aquells que tenen empreses amb treballadors. Els assalariats
d’empreses privades o de institucions sense ànim de lucre, per contra, adquireixen
nivells retributius inferiors.
B.125 Retribucions per situació professional actual (%):
Entre
<100
101-150
mil
mil
Empresa privada/
Despatx profes.
Treballa sol (autònom, prof. liberal)
Institució sense
ànim de lucre
Administració o
empresa pública
Empresari/a de
menys de 10 assal.
Empresari/a de
més de 10 assal.
Treball per compte
propi
Treball per compte
d’altri
Mitjana UPF
Entre
151200 mil
Entre
200300 mil
> 300
Fins
mil 150.000
151.000
o més
22,5
39,2
26,8
9,6
1,8
61,7
38,2
20,0
30,5
27,6
17,1
4,8
50,5
49,5
15,0
45,0
35,0
5,0
-
60,0
40,0
13,8
36,4
34,7
12,0
3,1
50,2
49,8
9,1
45,5
27,3
9,1
9,1
54,6
45,5
-
26,7
33,3
26,7
13,3
26,7
73,3
21,1
39,0
28,1
9,8
1,9
60,1
39,8
6,8
31,3
28,2
17,6
6,1
38,1
51,9
20,8
38,4
28,2
10,4
2,2
59,2
40,8
De la mateixa manera que amb la situació professional, també la situació contractual
dels titulats assalariats, genera diferències substancials d’ordre retributiu entre els
ocupats. Així, les situacions estables es relacionen amb salaris més elevats i, les no
estables o precàries, amb salaris més baixos. En general, es pot concloure que el treball
a temps parcial és el més relacionat amb els nivells retributius més baixos, seguit dels
99
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
col·lectius en transició (altres). Per la seva banda, els contractes temporals i en
pràctiques es concentren en la franja entre 101 i 150 mil pessetes mensuals.
B.126 Nivell retributiu per tipus de contracte i estabilitat/inestabilitat (%):
Entre
<100
101-150
mil
mil
Contracte:
A temps parcial
Altres
Sense contracte
Temporal
Pràctiques
Indefinit
Funcionari
Estabilitat
C. Estable
C. no estable
Mitjana UPF
Entre
151200 mil
Entre
200300 mil
> 300
Fins
mil 150.000
151.000
o més
61,3
51,2
32,6
26,7
21,7
9,3
-
25,8
24,4
33,7
51,8
47,8
38,6
40,0
3,2
17,7
23,6
16,1
28,1
34,4
37,8
3,2
6,7
7,9
4,5
2,2
14,7
15,6
6,5
2,2
0,8
0,3
3,1
6,7
87,1
75,6
66,3
78,5
69,5
47,9
40,0
12,9
24,4
33,7
21,4
30,6
52,2
60,1
8,7
32,6
20,8
38,6
38,7
38,4
34,6
22,3
28,2
14,8
5,5
10,4
3,3
0,8
2,2
47,3
71,3
59,2
52,7
28,6
40,8
Si es comparen les dues variables anteriors, en general, la situació de treball per compte
propi és bastant similar a la de l’assalariat amb contracte estable, encara que amb més
diferències en els extrems salarials entre els primers. Els assalariats amb contracte no
estable se situen amb un diferencial salarial negatiu elevat respecte de les altres dues
categories.
B.127 Nivell retributiu per situació ocupacional/professional (%):
Entre
<100
101-150
mil
mil
Entre
151200 mil
Entre
200300 mil
> 300
Fins 151.000
mil 150.000
o més
Compte propi
Assalariat/ada amb
contracte estable
Assalariat/ada amb
contracte no estable
16,8
9,1
31,3
39,1
28,2
34,3
17,6
14,4
6,1
3,0
48,1
48,2
51,9
51,7
32,6
38,8
22,2
5,5
0,9
71,4
28,6
Mitjana UPF
20,8
38,4
28,2
10,4
2,2
59,2
40,8
Aquestes diferències salarials també es distribueixen seguint l’ordre de la dimensió de
l’empresa. Aquí, els salaris més baixos corresponen als ocupats a la microempresa,
mentre els salaris més elevats es localitzen en la gran empresa. No hi ha grans
diferències en la franja entre 200-300 mil pessetes.
B.128 Nivell retributiu segons la dimensió de l’empresa (%):
Micro empresa
Petita empresa
Mitjana empresa
Gran empresa
Mitjana UPF
Entre
<100
101-150
mil
mil
32,2
38,8
27,4
39,1
16,2
40,9
12,7
36,5
20,8
38,4
Entre
151200 mil
16,7
23,1
30,4
35,9
28,2
Entre
200300 mil
11,0
8,1
11,1
11,9
10,4
> 300
Fins
mil 150.000
1,2
2,3
1,4
3,0
2,2
71,0
66,5
57,1
49,2
59,2
151.000
o més
28,9
33,5
42,9
50,8
40,8
100
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Per categories professionals, s'ha de remarcar que en aquesta ocasió el salari no es
comporta, com en el cas de l'enquesta 1998, com variable discriminant neta; de fet, en la
distribució, apareix clarament com s’assignen tots els nivells retributius a totes les
categories, però cap quadre superior declara cobrar més de 300 mil pessetes. Deixant de
banda aquesta qüestió fonamental, s’estableix un diferencial salarial que beneficia als
quadres superiors i que comporta lleugerament uns salaris més baixos entre els empleats
administratius.
B.129 Nivell retributiu segons categories professionals (%):
Quadres superiors
Quadres mitjans
E. administratius
Altres
Total UPF
<100 mil
Entre
101-150
mil
Entre
151-200
mil
Entre
200-300
mil
> 300
mil
17,3
18,7
22,9
15,5
20,3
34,6
39,9
38,0
43,1
39,0
26,9
27,3
28,0
32,8
27,8
21,2
12,0
9,8
6,9
11,2
2,2
1,4
1,7
1,7
Fins 151.000
150.000
o més
51,9
58,5
60,8
58,6
59,3
48,1
41,5
39,2
41,4
40,7
Una situació similar a la de les categories professionals apareix a l’anàlisi dels nivells
retributius per tasques. S’observa que la discriminació salarial no és molt clara, encara
que la gradació entre tasques de gerència i altres, amb petites diferències entre els
nivells mitjos, resta més nítida.
B.130 Nivells retributius segons les tasques principals de la feina (%):
< 100
mil
Gerència
Mitjanes
Administratives
Altres
Mitjana UPF
15,9
19,7
22,7
26,3
20,3
Entre
101150 mil
37,7
39,0
39,2
36,8
39,0
Entre
151200 mil
29,0
27,2
29,2
26,3
27,8
Entre
200300 mil
15,9
11,8
8,6
10,5
11,2
> 300
mil
1,4
2,3
0,3
-1,7
Fins 151.000
150.000
o més
53,6
58,7
61,9
63,2
59,3
46,4
41,3
38,1
36,8
40,7
Finalment, més significativa resulta la distribució salarial dels titulats segons la jornada
laboral que realitzen, ja que augmenta el nivell salarial a mesura que augmenta la
jornada. Novament, la jornada a temps parcial acumula un nombre molt perceptible de
titulats amb salari inferior a les 100 mil pessetes.
B.131 Nivell retributiu segons jornada laboral (%):
Inferior a 30 h.
Normal
Superior a 41 h.
Mitjana UPF
Entre
<100
101-150
mil
mil
69,2
18,2
15,9
47,2
6,2
31,7
20,8
38,4
Entre
151200 mil
6,3
26,5
42,0
28,2
Entre
200300 mil
5,9
8,9
15,6
10,4
> 300
Fins
mil 150.000
0,4
1,5
4,5
2,2
87,4
63,1
37,9
59,2
151.000
o més
12,6
36,9
62,1
40,8
Si tornem a relacionar el salari amb les titulacions i promocions, la perspectiva
d’evolució tampoc és gens neta. Per exemple, en la distribució total UPF o del conjunt
de titulats; així disminueix el nivell salarial inferior fins 1996, mentre és manté el nivell
101
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
salarial superior en les tres primeres promocions (16%); la promoció 94 manté un nivell
inferior, no obstant similar a la 97 i 98 i clarament més elevat a la promoció 99. Per
titulacions, es tendeix o a un estancament dels nivells salarials més baixos en
proporcions més aviat elevades com a Relacions Laborals, Comunicació, Dret; o be se
segueix tendències erràtiques. En definitiva no hi ha un marcat diferencial salarial entre
carreres que permeti contemplar a la vegada una evolució en la que augmenta els nivells
salarials inferiors conforme ens acostem a les promocions més recents i augmenten els
nivells salarials superiors en la mesura en que ens allunyem en el temps. També si
apliquem una mesura de tendència central al conjunt de titulats UPF, observem que els
sous baixos mostren una tendència estable en el temps, mentre que hi ha una lleugera
disminució dels sous superiors a les 200 mil pessetes en relació a les promocions més
recents.
68,3
12,2
50,0
12,5
56,0
4,0
70,8
4,2
58,3
8,3
50,0
4,5
58,6
10,3
68,9 76,2
11,1 9,5
68,6 76,0
7,8 4,0
76,8 78,4
7,0 3,9
63,1
16,3
55,9
16,2
55,7
16,7
64,4
10,0
62,6
10,6
55,5
12,1
61,6
7,7
47,1
Polítiques
75,0
8,3
64,3
7,1
66,6
74,3
9,5
14,3
65,2
70
13,0
5,0
100
58,0
8,0
69,6 43,8 68,9
13 15,6 6,6
GAP
CCEE
CAUD
RRLL
Traducció
Periodisme
Empresarials
Humanitats
47,0
5,9
33,3
33,3
50,0
14,0
46,0
9,5
29,6
40,7
31,3
41,7
24,6
38,3
38,4
17,8
50
30
Total UPF
50,8
18,4
42,6
31,5
81,8 83,4
9,1
79,5 63,7
13,6
79,1 76,2
4,6 9,5
90 77,4
3,2
57,9 86,9
7,9 4,3
43,4 62,6
14,5 12,5
Dret
94 -150 mil
+200 mil
95 -150 mil
+200 mil
96 -150 mil
+200 mil
97 -150 mil
+200 mil
98 -150 mil
+200 mil
99 -150 mil
+200 mil
Economia
ADE
B 132 Nivells salarials per titulacions i promocions (%)
102
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
4.2.4. Satisfacció amb la feina:
La mitjana de satisfacció amb la feina actual en general, en l’escala de l’1 al 9, és de 7.
cal remarcar com, amb poques oscil·lacions, aquesta mitjana es manté en les tres
iniciatives d’enquesta i, de fet, la del 2000 és idèntica a la de 1996.
Mitjana de satisfacció amb la feina en general
1996
1998
2000
7,0
6,4
7,0
Distribució de la satisfacció amb la feina en general (%):
700
600
500
400
300
Freqüència
200
Desv. típ. = 1,37
100
Media = 7,0
N = 1795,00
0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
6,0
7,0
8,0
9,0
Grau satisfaccio feina actual
B.133 Satisfacció amb la feina en general, freqüència i percentatge:
Molt baixa
2
3
4
Mitjana
6
7
8
Molt alta
Total
Grau satisfaccio feina
actual
N
%
13
,7%
12
,7%
16
,9%
44
2,5%
113
6,3%
312
17,4%
639
35,6%
464
25,8%
182
10,1%
1795
100,0%
B.134 Satisfacció amb la feina en general, freqüència i percentatge:
Freqüència
Percentatge
Poc/ gens satisfet
Satisfet
Bastant/Molt satisfet
Total
85
4,7
113
6,3
1597
89,0
1795
100,0
Si analitzem les respostes dels entrevistats respecte els aspectes concrets de la feina, les
condicions relacionades amb l’ambient humà, les funcions, el contracte i l’autonomia en
la presa de decisions són les que obtenen més puntuació i, una mica per sota, es situen
103
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
les possibilitats de promoció i la retribució. Com mostra la taula comparativa, en relació
amb altres iniciatives d’enquesta, la franja de valoració d’unes i altres condicions s’ha
reduït al millorar la retribució i el contracte.
B.135 Satisfacció amb les condicions de la feina:
N
Válidos
Perdidos
Media
Mediana
Moda
Desv. típ.
Mínimo
Máximo
Satisfaccio
amb la
retribucio
1793
2
6,20
6,00
7
1,70
1
9
Satisfaccio
amb el tipus
de contracte
1694
101
6,56
7,00
9
2,21
1
9
Satisfaccio
amb funcions a
desenvolupar
1792
3
7,03
7,00
7
1,37
1
9
Satisfaccio
amb ambient
huma
1763
32
7,71
8,00
9
1,37
1
9
Satisfaccio
amb
possibilitats
promocio
1777
18
6,30
7,00
7
2,19
1
9
Satisfaccio
amb
autonomia
presa
decisions
1788
7
6,51
7,00
7
1,92
1
9
B.136 Satisfacció amb les condicions de la feina: Comparació 1996/1998/2000:
General
Retribució
Contracte
Funcions
Ambient humà
Promoció
Autonomia
1996
7
5
5
7
8
6
6
1998
6,4
5,2
5,8
6,5
7,3
5,8
5,9
2000
7,0
6,2
6,5
7,0
7,7
6,3
6,5
La satisfacció amb la feina en general i amb algunes condicions específiques no obté
distribucions diferenciades per gènere.
B.137 Satisfacció amb la feina en general per gènere (%):
Home
Dona
Mitjana UPF
Poc/ gens satisfet
4,0
5,0
4,7
Satisfet
7,2
5,9
6,3
Bastant/Molt satisfet
88,8
89,0
89,0
Total
100
100
100
B.138 Satisfacció amb els aspectes concrets de la feina per gènere (%):
Percentatge de bastant i molt satisfets
General amb feina actual
Retribució
Tipus de contracte
Funcions a desenvolupar
Ambient humà
Possibilitats promoció
Autonomia decisions
Home
88,8
69,5
70,0
89,0
92,5
72,6
75,6
Dona
89,0
69,2
69,9
87,6
93,7
71,8
76,4
Per edats, els més joves estan més satisfets amb la feina en general, l’ambient humà o
les possibilitats de promoció. Els més crítics amb la retribució és el grup mig d’edat, els
quals, en canvi, opinen tenir més possibilitats d’autonomia en les decisions. Els més
104
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
grans mostren una major insatisfacció respecte de la feina en general i les possibilitats
de promoció, però, per contra, estan més satisfets amb el salari.
B.139 Satisfacció amb la feina en general per intervals d’edat (%):
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Mitjana UPF
Poc/ gens satisfet
4,6
4,7
6,3
4,7
Satisfet
6,8
5,4
12,6
6,3
Bastant/Molt satisfet
88,7
89,9
81,1
89,0
Total
100
100
100
100
B.140 Satisfacció amb els aspectes concrets de la feina per edats (%):
Percentatge de bastant i molt satisfets
General amb feina actual
Retribució
Tipus de contracte
Funcions a desenvolupar
Ambient humà
Possibilitats promoció
Autonomia decisions
22-24 anys
88,7
71,4
65,6
85,4
95,4
74,1
70,8
25-30 anys
89,9
67,9
71,6
89,3
92,9
72,1
79,4
Més de 30 anys
81,1
72,1
78,1
89,1
86,7
60,2
72,7
Per promocions, les més recents mostren un nivell de satisfacció general una mica
inferior a les més antigues.
B.141 Satisfacció amb la feina en general per promocions (%):
Gens/poc satisfets
Satisfets
Bastant/Molt satisfets
1994
4,1
5,0
90,9
1995
3,8
8,2
87,9
1996
3,1
3,4
93,5
1997
4,3
4,0
91,7
1998
7,2
6,5
86,3
1999
4,3
9,5
86,3
B.142 Satisfacció amb la feina en general per titulacions (%):
GAP
Humanitats
Comunicació Audiovisual
Periodisme
Relacions laborals
Traducció i Interpretació
ADE
Economia
Dret
Empresarials
C. Econòmiques i Empres.
C. Polítiques i de l’Admin.
Poc/ gens satisfet
8,8
7,7
7,2
6,6
5,8
5,5
3,9
3,5
3,3
1,7
1,7
-
Satisfet
7,8
7,7
5,2
4,6
9,1
6,2
6,2
9,6
5,9
4,3
3,8
10,0
Bastant/Molt satisfet
83,3
84,6
87,6
88,7
85,1
88,4
89,9
87,0
90,8
93,9
94,5
90,0
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
A continuació s’enumeren els aspectes concrets de la feina amb els quals els
entrevistats, atenen a les titulacions de procedència, manifesten un major o menor
percentatge de satisfacció:
105
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Amb la feina en general es mostren més satisfets els llicenciats en Econòmiques,
els diplomats en Empresarials, els llicenciats en Polítiques i els llicenciats en Dret. La
major insatisfacció relativa es localitza a GAP, Humanitats i Comunicació.
Amb la retribució es mostren més satisfets Traducció i ADE, mentre que el menor
percentatge de satisfacció es troba a Relacions Laborals i GAP.
Amb el contracte es mostren més satisfets els que procedeixen d’Econòmiques,
ADE i Empresarials i, a la inversa, els menys satisfets són els d’Humanitats,
Comunicació i Periodisme.
Amb les funcions a desenvolupar els nivells més elevats de satisfacció es localitzen
a Empresarials i Econòmiques i són els més crítics els titulats de Polítiques.
Amb l’ambient humà, Dret i ADE sobresurten en la satisfacció, mentre que
Humanitats i Periodisme mostren menor satisfacció.
Pel que fa a les possibilitats de promoció la satisfacció és major a les tres
llicenciatures econòmiques i és menor en Polítiques, Humanitats i Traducció.
L’autonomia en la presa de decisions es veu més factible a Econòmiques,
Periodisme i Traducció i més difícil a Polítiques.
Economia
Empresarials
Periodisme
Humanitats
Traducció
RRLL
CAUD
CCEE
GAP
Polítiques
Dret
General amb
feina actual
Retribució
Tipus de
contracte
Funcions a
desenvolupar
Ambient
humà
Possibilitats
promoció
Autonomia
decisions
ADE
B.143 Satisfacció amb aspectes concrets de la feina per titulacions (%):
89,9
87,0
93,9
88,7
84,6
88,4
85,1
87,6
94,5
83,3
90,0
90,8
76,0
79,2
71,3
74,3
72,3
79,0
67,3
59,6
70,2
58,2
78,1
66,1
61,5
68,4
66,7
58,7
72,7
82,7
63,7
65,7
65,0
60,0
65,1
60,0
89,9
85,2
94,8
87,9
79,8
87,0
86,5
85,6
92,9
82,4
70,0
90,7
96,1
93,0
94,8
87,2
87,3
91,1
92,8
93,8
94,1
95,1
95,0
98,0
84,4
86,1
73,4
68,2
56,9
58,7
65,0
75,3
85,2
60,4
55,0
80,1
78,3
73,9
76,2
82,1
71,6
80,0
72,1
76,3
84,9
66,2
55,0
77,5
Pel que fa al tipus d’estudis realitzats, s’observa en el següent quadre com el nivell més
elevat de satisfacció amb la feina es localitza entre els titulats amb dues o més carreres a
la UPF, mentre que, entre els diplomats, és on la satisfacció és més baixa.
B.144 Satisfacció amb la feina en general per tipus d’estudis UPF (%):
Llicenciatura
Diplomatura
Dues o més carreres
Mitjana UPF
Poc/ gens satisfet
4,4
5,3
5,3
4,7
Satisfet
6,0
7,3
1,8
6,3
Bastant/Molt satisfet
89,6
87,4
93,0
89,0
Total
100
100
100
100
106
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Atenen al tipus de contracte, en la franja dels no estables, els que manifesten menys
satisfacció són aquells que treballen a temps parcial. Per un altre costat, els funcionaris
són els menys satisfets entre els que tenen un contracte estable i, per contra, la major
satisfacció la trobem entre els titulats amb contracte indefinit. En general, estan més
satisfets els que treballen per compte propi que els assalariats i els treballadors
dependents estables que els no estables. No obstant això, tot i que tots els tipus de
situació contractual estan d’acord en definir l’ambient humà com altament satisfactori,
vegem algunes diferències: Així, els titulats amb contracte indefinit remarquen menys
satisfacció amb la retribució i, els funcionaris, amb la promoció i l’autonomia. Els
contractats temporalment també estan més satisfets amb les funcions, però menys amb
el contracte i la resta de funcions.
B.145 Satisfacció amb la feina en general per tipus de contracte laboral (%):
Indefinit
Funcionari
Temporal
A temps parcial
Sense contracte
Mitjana UPF
Poc/ gens satisfet
3,1
6,4
4,2
2,9
3,4
4,7
Satisfet
5,1
10,6
5,9
14,7
7,7
6,3
Bastant/Molt satisfet
91,1
83,0
89,9
82,4
89,0
89,0
Total
100
100
100
100
100
100
B.146 Satisfacció amb els aspectes de la feina segons el tipus de contracte (%):
Indefinit Funcionari Temporal
Retribució
Contracte
Funcions
Ambient humà
Promoció
Autonomia
70,9
92,5
92,0
93,3
75,5
81,5
76,6
88,1
85,1
97,9
63,8
65,2
Pràctiques
69,9
50,3
83,9
93,5
67,5
69,9
60,8
55,6
82,5
94,2
76,8
66,5
Temps
parcial
67,6
51,5
76,5
82,4
58,8
67,6
Sense
contracte
58,3
28,6
86,4
91,7
57,6
76,3
B.147 Satisfacció amb la feina en general per situació ocupacional/professional i
estabilitat o inestabilitat contractual (%):
Contracte estable
Contracte no estable
Treballa per compte propi
Assalariat estable
Assalariat no estable
Poc/ gens satisfet
3,9
5,8
2,1
4,0
5,9
Satisfet
5,5
7,7
2,9
5,3
7,8
Bastant/Molt satisfet
90,6
86,4
95,0
90,7
86,3
Total
100
100
100
100
100
B.148 Satisfacció amb els aspectes de la feina per estabilitat contractual (%):
Retribució
Contracte
Funcions
Ambient humà
Promoció
Autonomia
Estable No estable
71,2
67,2
92,5
50,3
91,5
83,6
93,5
93,1
74,8
68,5
80,4
69,7
Per categories, els més satisfets amb la feina són els que ocupen càrrecs de directius i
quadres superiors, seguits dels quadres mitjans. Les categories que fan valoracions més
107
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
baixes sobre algunes qüestions (salari i contracte) son l’administrativa i altres.
Finalment, per salaris, la satisfacció general és menor en el nivell retributiu més baix,
mentre que la satisfacció més elevada es situa entre les franges de 151 i 300 mil
pessetes.
B.149 Satisfacció amb la feina en general segons categories professionals (%):
Directius i quadres superiors
Directius i quadres mitjans
Empleats administratius
Passants-ajudants
Altres
Mitjana UPF
Poc/ gens
satisfet
3,5
6,2
6,6
4,0
4,7
Satisfet
Bastant/Molt satisfet Total
1,4
4,1
8,7
6,6
5,2
6,3
98,6
92,4
85,1
86,9
90,8
89,0
100
100
100
100
100
100
B.150 Satisfacció amb aspectes de la feina per categories professionals (%):
Retribució
Contracte
Funcions
Ambient humà
Promoció
Autonomia
Directius i quadres
alts
85,9
93,4
95,8
95,7
87,1
95,7
Directius i quadres
mitjans
74,2
73,1
93,0
93,1
76,2
84,3
Serveis Altres
administratius
63,4
58,8
66,4
51,6
82,3
85,3
93,1
97,1
66,5
69,1
66,3
69,1
B.151 Satisfacció amb la feina per nivells de salaris (%):
Menys de 100 mil pessetes.
Entre 101-150 mil pessetes
Entre 151-200 mil pessetes
Entre 200-300 mil pessetes
Més de 300 mil pessetes
Mitjana UPF
Poc/ gens satisfet
10,2
4,8
2,2
1,7
2,6
4,7
Satisfet
11,1
6,7
3,1
2,8
7,7
6,3
Bastant/Molt satisfet
78,7
88,5
94,7
95,6
89,7
89,0
Total
100
100
100
100
100
100
108
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
5. Expectatives i aspiracions laborals
5.1. Possibilitats de fer carrera a l’empresa
La major part dels titulats que treballen, un 70%, afirmen que tenen possibilitats de
consolidar la seva carrera professional en l’empresa actual enfront una 30% que creu
que no en té. Com es pot apreciar, la perspectiva optimista augmenta considerablement
respecte les iniciatives anteriors.
B.152 Possibilitats de fer carrera a l’empresa , freqüència i percentatge:
No
Si
Total
Podeu fer carrera
professional a
l'empresa
N
%
538
30,0%
1257
70,0%
1795
100,0%
Penseu que podeu fer carrera professional en l'empresa actual?
No
30,0%
Si
70,0%
B.153 Possibilitats de fer carrera a l’empresa 1996/1998/2000 (%):
No
Si
1996
50,8
49,2
1998
40,6
59,4
2000
30,0
70,0
Com es pot veure en la taula següent, les majors possibilitats de fer carrera les preveuen
els llicenciats en les tres carreres econòmiques, també en Dret i la diplomatura
d’Empresarials. A l’altre extrem, la visió més pessimista la manifesten els titulats
d’Humanitats, GAP, Relacions Laborals, Polítiques i Traducció.
109
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.154 Possibilitats de fer carrera per estudis realitzats (%)
No
14,3
16,5
20,2
21,1
26,4
30,9
35,1
39,7
40,0
40,9
41,2
46,2
30,0
CCEE
Economia
ADE
Dret
Empresarials
CAUD
Periodisme
Traducció
Polítiques
RRLL
GAP
Humanitats
Total UPF
Sí
85,7
83,5
79,8
78,9
73,6
69,1
64,9
60,3
60,0
59,1
58,8
53,8
70,0
Promocions
Antigues
Recents
Recents
Antigues
Antigues
Mitjanes
Antigues
Mitjanes
Recents
Mitjanes
Antigues
Mitjanes
Per promocions, entre els enquestats que pertanyen a les promocions de 1996 a 1999, es
detecta una tendència a disminuir les expectatives de carrera professional a l’empresa.
La davallada és, també, important en la darrera promoció, encara que, amb tota
seguretat, aquests titulats porten menys temps realitzant les seves feines actuals.
B.155 Possibilitats de fer carrera i promocions –any d’acabament carrera- (%):
1994
29,8
70,2
100
No
Si
Total
1995
26,4
73,6
100
1996
25,8
74,2
100
1997
26,4
73,6
100
1998
29,9
70,1
100
1999
37,4
62,6
100
UPF
30,0
70,0
100
Per tipus de contracte, tenen més expectatives de carrera professional en la feina actual
els que gaudeixen d’estabilitat que els que tenen contractes no estables. En el mateix
sentit, les categories superiors i el grup en transició (altres) també són més optimistes
respecte del futur professional que els empleats administratius.
B.156 Possibilitats de fer carrera per tipus de contracte (%):
No
Sí
total
Estable
24,8
75,2
100,0
No estable
35,9
64,1
100,0
Total UPF
30,7
69,3
100,0
B.157 Possibilitats de fer carrera per categoria professional (%):
No
Sí
Total
Directius i
quadres alts
12,7
87,3
100
Directius i
quadres mitjos
24,3
75,7
100
Serveis
administratius
37,6
62,4
100
Altres Total UPF
29,4
70,6
100
30,0
70,0
100
110
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
5.2. Canvi de treball després de la graduació.
La iniciativa d’enquesta d’inserció laboral del 2000, ha corregit algunes preguntes i
també n’ha afegit alguna altra respecte les altres iniciatives. Concretament, en aquest
punt s’interroga als entrevistats sobre si han canviat o no de feina després de la
graduació. En aquest sentit, el 43,3% dels entrevistats respon afirmativament i, entre els
que han canviat de feina, el 25% ho ha fet en tres o més ocasions. Per terme mig els
graduats que han canviat de feina ho han fet 1,95 vegades.
B.158 Canvi de feina després de la graduació dels titulats que treballen
No
1017
56,7
Freqüència
Percentatge
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Total
Sí
778
43,3
Total
1795
100
Quantes vegades heu
canviat de feina
N
%
352
45,6%
226
29,3%
119
15,4%
44
5,7%
22
2,8%
5
,6%
1
,1%
2
,3%
1
,1%
772
100,0%
Quantes vegades heu canviat de feina
N
Válidos
772
Perdidos
6
Media
1,95
Mediana
2,00
Moda
1
Desv. típ.
1,18
Mínimo
1
Máximo
9
Com podem observar en les taules que segueixen, han canviat de feina més les dones
que els homes. Per edats, els més joves no han tingut gaires oportunitats, però els que
tenen entre 25 i 30 anys s’han mostrat bastant actius en el canvi de feina. Pel que fa a les
carreres de procedència, els diplomats han canviat més de feina que no pas els
llicenciats, encara que siguin els llicenciats en Periodisme i Econòmiques els que
avantatgin a la resta de titulats en el tema de la rotació. Els llicenciats de Polítiques,
ADE i Economia han tingut poques oportunitats de rotació donat la recent entrada en el
mercat de treball. Finalment, per promocions s’observa més clarament l’efecte que té el
temps de permanència en el mercat laboral a les possibilitats de canvi de feina.
111
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.159 Canvi de feina després de la graduació per gènere (%):
Home
Dona
Total UPF
No
60,6
55,0
56,7
Sí
39,4
45,0
43,3
Total
100
100
100
B.160 Canvi de feina després de la graduació per edat (%):
No
Si
Total
22-24 anys 25-30 anys
71,9
47,6
28,1
52,4
100
100
Més de 30 anys
64,9
35,1
100
Total UPF
56,7
43,3
100
B.161 Canvi de feina després de la graduació per tipus d’estudis (%):
Llicenciatura
Diplomatura
2 o més carreres
Total UPF
No
57,2
54,9
64,9
56,7
Sí
42,8
45,1
35,1
43,3
Total
100
100
100
100
B.162 Canvi de feina després de la graduació per titulacions (%):
No
80,0
79,1
71,3
62,9
59,6
59,1
57,5
54,1
53,4
52,6
46,4
43,3
56,7
C. Polítiques i de l’Administració
ADE
Economia
Comunicació Audiovisual
Humanitats
Relacions laborals
Traducció i Interpretació
Empresarials
GAP
Dret
Periodisme
C. Econòmiques i Empresarials
Total UPF
Sí
20,0
20,9
28,7
37,1
40,4
40,9
42,5
45,9
46,6
47,4
53,6
56,7
43,3
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
B.163 Canvi de feina per any d’acabament dels estudis (%):
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Total UPF
No
46,3
32,4
45,0
44,5
60,1
84,6
56,7
Sí
53,7
67,6
55,0
55,5
39,9
15,4
43,3
Total
100
100
100
100
100
100
100
112
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Si contemplem, seguidament, algunes variables ocupacionals també localitzarem
diferències significatives que semblen consolidar el canvi de feina, per alguns
col·lectius com una part de l’experiència de transició vers una millor feina, mentre que,
per altres, constata la seva situació no estable o precària. Així, per any d’inici en el
treball, en el període 1994-2000, disminueix la rotació conforme ens acostem als que
han començat a treballar més recentment. Per trajectòria laboral, abans i després de la
graduació, el canvi de feina està relacionat amb les experiències de treball ocasional.
També experimenten més rotació els titulats amb contracte no estable i els ocupats per
compte propi (autònoms), que no pas els assalariats estables. Per dimensió d’empresa, la
rotació és més intensa en funció de la major dimensió de les unitats productives. Per
categoria, els directius més alts experimenten força canvis (transició vers la bona
ocupació), però també els empleats administratius (instal·lats en una situació de
subocupació). Per salari, s’observa com a més nivell retributiu, més canvis, excepte en
el nivell més elevat (més de 300 mil pessetes netes al mes). Per nivells de satisfacció,
els més insatisfets tendeixen a una major rotació. Les taules següents ofereixen els
percentatges concrets per a cada variable:
B.164 Canvi de feina després de la graduació per any d’inici en el treball (%):
Abans de 1993
Entre 1994-1996
Entre 1997-98
Entre 99-2000
Total UPF
No
50,9
45,3
52,1
74,8
56,7
Sí
49,1
54,7
47,9
25,2
43,3
Total
100
100
100
100
100
B.165 Canvi de feina després de la graduació per trajectòria ocupacional abans de
la graduació (%):
1ª experiència
Traj. no continuada
Traj. Continuada
Total UPF
No
61,5
49,0
72,1
56,7
Sí
38,5
51,0
27,9
43,3
Total
100
100
100
100
B.166 Canvi de feina, trajectòria ocupacional després de la graduació (%):
Continuada
No continuada
Total UPF
No
62,8
34,6
56,7
Sí
37,2
65,4
43,3
Total
100
100
100
B.167 Canvi de feina, per situació ocupacional actual (%):
Treballa per compte propi
Treballa per compte d’altri
Total UPF
No
54,3
56,9
56,7
Sí
45,7
43,1
43,3
Total
100
100
100
B.168 Canvi de feina segons estabilitat o inestabilitat contractual (%):
Amb contracte estable
Amb contracte no estable
Total UPF
No
60,4
54,0
56,7
Sí
39,6
46,0
43,3
Total
100
100
100
113
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.169 Canvi de feina després de la graduació per situació ocupacional/professional
(%):
Treballa per compte propi
Assalariats estables
Assalariats no estables
Total UPF
No
54,3
60,0
53,8
56,7
Sí
45,7
40,0
46,2
43,3
Total
100
100
100
100
B.170 Canvi de feina després de la graduació per dimensió de l’empresa (%):
Empresa micro
Empresa petita
Empresa mitjana
Empresa gran
Total UPF
No
59,2
58,1
56,8
54,4
56,7
Sí
40,8
41,9
43,2
45,6
43,3
Total
100
100
100
100
100
B.171 Canvi de feina després de la graduació per categoria professional (%):
Directius i quadres superiors
Directius i quadres mitjans
Empleats administratius
Altres
Total UPF
No
Sí
52,1
58,1
54,5
69,1
47,9
41,9
45,5
30,9
56,7
43,3
Total
100
100
100
100
100
B.172 Canvi de feina després de la graduació per tipus de salari (%):
No
61,5
55,3
54,7
51,4
60,9
56,7
Menys de 100 mil ptes mensuals
Entre 101-150 mil ptes mensuals
Entre 151-200 mil ptes mensuals
Entre 200-300 mil ptes mensuals
Més de 300 mil ptes mensuals
Total UPF
Sí
38,5
44,7
45,3
48,6
39,1
43,3
Total
100
100
100
100
100
100
B.173 Canvi de feina després de la graduació per satisfacció en la feina (%):
Insatisfet/ta
Satisfet/ta
Més que satisfet/ta
Total UPF
No
51,8
57’5
56’9
56,7
Sí
48’2
42’5
43,1
43,3
Total
100
100
100
100
114
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
5.3. Motius per canviar de feina
En aquest apartat s’especifiquen els motius que exposen els entrevistats per canviar de
feina: Així, independentment de si el titulat ha canviat o no de feina, es torna a
preguntar-li pels possibles motius que han causat o poden causar la rotació.
B.174 Primer i Segon motius citats per canviar de feina:
Promoció Professional
Nivell Retributiu
Mes estabilitat
Mes autonomia
Treball igual a titulació
Fi de contracte
Millor contracte
Horari
Un altre tipus de contracte
Sentis realitzat
Millor formació
Flexibilitat per estudiar
Ambient laboral
Millor empresa
Experiència diferent
Mobilitat geogràfica
Proximitat domicili
Aprendre mes
Motius personals
Total
Primer motiu Primer i segon
motiu
586
659
364
605
11
17
65
110
119
218
160
208
25
30
21
36
22
38
64
93
3
5
3
5
22
38
7
8
19
37
16
17
7
10
1
1
9
9
1524
1529
% sobre
% sobre
primer motiu primer i segon
38,5
43,1
23,9
39,6
0,7
1,1
4,3
7,2
7,8
14,3
10,5
13,6
1,6
2,0
1,4
2,4
1,4
2,5
4,2
6,1
0,2
0,3
0,2
0,3
1,4
2,5
0,5
0,5
1,2
2,4
1,0
1,1
0,5
0,7
0,1
0,1
0,6
0,6
100,0
100,0
A fi de facilitar l’anàlisi, aquest conjunt de motivacions es poden agrupar en les
següents quatre: promoció, contracte, condicions de treball i satisfacció en la feina.
B.175 Agrupament de les motivacions per canviar de feina:
Millor formació + Flexibilitat per estudiar + Aprendre més
Promoció Professional + Treball=Titulació rebuda
Nivell retributiu
Horari
Mobilitat geogràfica + Proximitat domicili
Més estabilitat + Millor contracte + Un altre tipus de contracte
Fi de contracte
Més autonomia + Sentis realitzat
Ambient laboral + Millor empresa+ experiència diferent
Motius personals
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció amb la feina
El resultat d’aquesta agrupació permet contemplar una distribució en la que la promoció
és la primera motivació de canvi, seguida molt de prop per les condicions de treball i el
contracte. A la cua de les motivacions, la satisfacció amb el treball. Els resultats son
bastant similars als obtinguts en el 1998.
115
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.176 Principals motius per canviar de feina i percentatges acumulats.
Primer
Primer i
motiu segon motiu
712
888
408
668
272
386
132
207
1524
2149
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció amb el treball
Total
% sobre
primer motiu
46,7
26,8
17,8
8,7
100,0
% sobre primer i
segon motius
41,3
31,1
18,0
9,6
100,0
Si observem la distribució dels motius per carreres realitzades, la promoció i formació
com motiu de canvi de feina és una primera motivació pels diplomats d’Empresarials, i
els llicenciats en Polítiques (que també la reclamen com segon motiu); d’altra banda, és
un segon motiu, també per Traducció i Periodisme. Les condicions de treball, és una
primera motivació de canvi per Comunicació (també un segon motiu) i Polítiques; com
segon motiu esmentat destaquen Dret, Comunicació i els diplomats en Empresarials. El
contracte és motiu de canvi pels diplomats en Relacions Laborals i per Periodisme
(també com segon motiu). La satisfacció en el treball és important per Economia, i com
segon motiu, per ADE i Polítiques.
Total UPF
Dret
Polítiques
GAP
CCEE
CAUD
RRLL
Traducció
Humanitats
Periodisme
Empresarials
Economia
Primer
motiu
Promoció i
formació
Condicions
de treball
Contracte
Satisfacció
amb el treball
Segon
motiu
Promoció i
formació
Condicions
de treball
Contracte
Satisfacció
Total
ADE
B.177 Motius per canviar de feina per titulacions (%)
49,5 35,6 56,9 42,6 44,4 31,0 39,9 45,7 53,7 45,6 53,3 53,2 46,7
22,9 30,0 24,1 24,0 23,3 39,7 26,6 33,3 22,9 27,8 33,3 25,9 26,8
15,2 14,4 11,1 25,6 17,8 19,8 29,1 12,3 13,2 22,2 13,3 15,8 17,8
12,4 20,0 7,9 7,8 14,4 9,5 4,4 8,6 10,2 4,4
5,0 8,7
19,0 33,3 17,2 36,5 37,2 35,1 32,7 25,7 27,0 33,8 60,0 23,5 28,2
47,6 30,0 53,8 28,8 30,2 28,1 34,6 48,6 46,0 38,0
54,9 41,6
14,3 23,3 14,5 26,9 20,9 22,8 23,1 11,4 14,3 19,7 20,0 13,7 18,2
19,0 13,3 14,5 7,7 11,6 14,0 9,6 14,3 12,7 8,5 20,0 7,8 12,0
100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
Per promocions la tendència més clara es produeix entre els primers motius esmentats,
de manera que el canvi de feina relacionat amb la promoció i la formació és més
substancial entre les primeres promocions i disminueix entre les més recents. En canvi,
un nou tipus de contracte seria un motiu més habitual entre les promocions recents i
disminueix a mesura que ens allunyem en el temps.
116
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.178 Motius per canviar de feina per promocions (%)
Primer motiu
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció amb el treball
Segon motiu
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció
Total
1994
56,0
23,1
14,3
6,6
1995
44,5
26,0
20,8
8,7
1996
49,8
24,3
17,8
8,1
1997
48,2
24,1
19,6
8,1
1998
42,9
28,4
16,4
12,3
1999
45,5
31,3
17,1
6,1
Total UPF
46,7
26,8
17,8
8,7
14,6
52,1
25,0
8,3
100
31,3
52,2
10,4
6,0
100
30,9
44,5
18,2
6,4
100
22,0
40,2
22,0
15,7
100
29,0
38,4
15,9
16,7
100
34,1
34,8
18,5
12,6
100
28,2
41,6
18,2
12,0
100
Tot i no haver grans diferències en la resposta als motius per canviar de feina per tipus
de contracte, els titulats que tenen contractes no estables canviarien de feina,
principalment, per motius contractuals, mentre que els estables, per més possibilitats de
promoció. Entre el col·lectiu dels treballadors no estables, les condicions de treball són
un motiu important per aquells titulats a temps parcial, el contracte ho és pels temporals
i, finalment, la satisfacció amb el treball per aquells graduats subjectes a modalitats de
pràctiques. Pel que fa al col·lectiu dels treballadors estables, destaquen els indefinits, els
quals sostenen amb més força el motiu de la promoció. Per categories, les altres
categories sostenen amb més èmfasi la possibilitat de canvi motivada per les condicions
de treball o bé pel contracte. A continuació, es presenten els percentatges de resposta
per a cada col·lectiu.
B.179 Motius per canviar de feina per estabilitat de contracte (%)
Primer motiu
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció amb el treball
Segon motiu
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció
Total
Contracte estable
52,3
27,6
12,9
7,3
Contracte no estable
43,5
25,6
21,9
9,1
Total UPF
47,6
26,5
17,7
8,2
24,9
48,0
14,9
12,1
100
31,9
36,5
21,7
9,9
100
28,5
42,1
18,5
10,9
100
B.180 Motius per canviar de feina per tipus de contracte(%)
Indefinit Funcionari Temporal Pràctiques
Primer motiu
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció treball
Segon motiu
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció
Total
A temps
Sense
parcial contracte
Total
UPF
52,5
27,5
12,7
7,3
45,9
29,7
16,2
8,1
42,3
25,8
23,3
8,6
46,8
22,1
18,8
12,3
42,3
34,6
19,2
3,8
48,0
28,0
18,0
6,0
47,6
26,5
17,7
8,2
24,7
49,1
14,8
11,4
100
23,1
38,5
15,4
23,1
100
34,9
33,5
20,1
11,5
100
22,6
46,8
24,2
6,5
100
45,5
18,2
27,3
9,1
100
26,3
36,8
31,6
5,3
100
28,5
42,1
18,5
10,9
100
117
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.181 Motius per canviar de feina per categories (%)
Primer motiu:
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció treball
Segon motiu:
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció
Total
Directius i
Directius i
Serveis
quadres alts quadres mitjos administratius
47,1
46,1
48,1
21,6
27,9
25,5
19,6
14,9
20,2
11,8
11,1
6,3
14,3
64,3
21,4
100
25,0
42,8
19,2
13,0
100
31,2
41,0
17,6
10,2
100
Altres
37,9
32,8
24,1
5,2
Total
UPF
46,7
26,8
17,8
8,7
37,5
20,8
25,0
16,7
100
28,2
41,6
18,2
12,0
100
118
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
6. Relació entre la feina i els estudis
6.1. Correspondència entre tasques realitzades i titulació
El 64% dels titulats ocupats opina que les tasques que desenvolupa en la feina actual
corresponen a un nivell igual o superior al de la titulació aconseguida. En comparació
amb 1998, disminueix el percentatge dels que opinen que realitzen tasques de nivell
inferior i augmenta el dels que opinen realitzar tasques de superior nivell. Aquesta
resposta també constitueix una mesura de control, o indicador, que confirma l'explicació
ja apuntada sobre la diferència entre categories professionals dels titulats ocupats (més
baixes) i les tasques que efectivament realitzen en les seves respectives feines (més
elevades)
B. 182 Correspondència entre les tasques realitzades a la feina i la titulació:
Freqüència Percentatge
Nivell inferior a estudis realitzats
Nivell igual a estudis realitzats
Nivell superior a estudis realitzats
Total
637
878
274
1789
35,6
49,1
15,3
100,0
B.183 Correspondència entre les tasques realitzades i la titulació aconseguida.
Comparació 1998/2000 (%):
Nivell inferior a estudis realitzats
Nivell igual a estudis realitzats
Nivell superior a estudis realitzats
Total
1998
2000
44,2
47,6
8,3
35,6
49,1
15,3
100,0
Aprofundint més per cada col·lectiu, a la llum de les taules que es presenten a
continuació, s’arriba a les següents conclusions pel que fa a la correspondència entre
estudis i feina: En primer lloc, per sexes, els homes mostren una opinió més favorable
que les dones. En segon lloc, per edats, és entre els més joves on trobem la major part
dels titulats que considera que les feines que desenvolupa són de nivell inferior. En
tercer lloc, atenen a les titulacions de procedència, la pitjor consideració de les tasques
de la feina es localitza entre els graduats de Polítiques, GAP, Humanitats, Relacions
Laborals i Economia, mentre que la millor consideració correspon als titulats
d’Econòmiques i de Dret. Prosseguint amb els estudis, en comparació amb les enquestes
anteriors, la valoració negativa ha disminuït en relació a 1998, mentre que, excepte en el
cas de Comunicació Audiovisual, ha augmentat la consideració positiva. De totes
maneres, els diplomats tendeixen a valorar les seves tasques en termes més baixos que
els llicenciats. Finalment, també observem com la sensació de subocupació augmenta a
mesura que ens acostem a les promocions més recents; la consideració de plena
ocupació funcional, per contra, és superior entre les primeres promocions; amb quatre o
sis anys de permanència en els mercats laborals.
119
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.184 Correspondència entre tasques i titulació per gènere (%):
Nivell inferior a la
titulació
Nivell igual a la
titulació
Nivell superior a la
titulació
Total
30,6
37,8
35,6
50,6
48,4
49,1
18,8
13,8
15,3
100
100
100
Nivell igual a la Nivell superior a la
titulació
titulació
Total
Home
Dona
Total UPF
B.185 Correspondència entre tasques i titulació per edats (%):
Nivell inferior a la
titulació
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Total UPF
42,6
32,4
29,4
35,6
46,9
49,6
56,0
49,1
10,5
18,0
14,7
15,3
100
100
100
100
B.186 Correspondència entre tasques i titulació per estudis realitzats (%):
C. Polítiques
GAP
Humanitats
Rel. Laborals
Economia
Comunicació A.
ADE
Dret
Traducció
C. Econòmiques
Periodisme
Empresarials
Total UPF
Nivell inferior a la
titulació
73,7
53,4
47,1
44,9
43,5
33,0
32,6
27,0
26,7
24,4
21,6
33,9
35,6
Nivell igual a la Nivell superior a la
titulació
titulació
26,3
33,3
13,2
40,4
12,5
43,0
12,1
48,7
7,8
53,6
13,4
51,9
15,5
52,0
21,1
60,3
13,0
52,1
23,5
60,1
18,2
51,7
14,3
49,1
15,3
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
B.187 Correspondència entre tasques i titulació per carrera: comparació
1998/2000 (%):
Nivell inferior a la
titulació
1998
C. Polítiques
GAP
Humanitats
Rel. Laborals
Economia
Comunicació A.
ADE
Dret
Traducció
C. Econòmiques
Periodisme
Empresarials
Total UPF
63,6
52,4
50,0
27,8
27,6
23,5
40,5
23,5
53,2
44,2
2000
73,7
53,4
47,1
44,9
43,5
33,0
32,6
27,0
26,7
24,4
21,6
33,9
35,6
Nivell igual a la
titulació
1998
28,4
38,1
43,4
44,4
58,9
60,8
52,7
71,6
40,1
47,6
2000
26,3
33,3
40,4
43,0
48,7
53,6
51,9
52,0
60,3
52,1
60,1
51,7
49,1
Nivell superior a la
titulació
1998
2000
8,0
9,5
6,6
13,2
12,5
12,1
7,8
13,4
15,5
21,1
13,0
23,5
18,2
14,3
15,3
27,8
12,5
15,7
6,8
4,9
6,7
8,3
120
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.188 Correspondència entre tasques i titulació per tipus d’estudis realitzats (%):
Nivell inferior a la
titulació
31,1
44,5
28,1
35,6
Llicenciatura
Diplomatura
2 o més carreres
Total UPF
Nivell igual a la Nivell superior a la
titulació
titulació
52,4
42,5
54,4
49,1
Total
16,5
13,0
17,5
15,3
100
100
100
100
B.189 Correspondència entre tasques i titulació per carrera prèvia (%):
Nivell inferior a la
titulació
Nivell igual a la
titulació
Nivell superior a
la titulació
Total
36,6
30,2
35,6
48,1
54,4
49,1
15,3
15,3
15,3
100
100
100
Sense carrera prèvia
Amb carrera prèvia
Total UPF
B.190 Correspondència entre tasques i titulació i any d’acabament carrera (%):
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Total UPF
Nivell inferior a la
titulació
Nivell igual a la
titulació
Nivell superior a la
titulació
Total
28,3
28,7
27,1
32,9
38,5
45,7
35,6
46,7
57,5
52,2
50,0
47,3
45,0
49,1
25,0
13,8
20,6
17,1
14,2
9,3
15,3
100
100
100
100
100
100
100
Si analitzem la correspondència del nivell entre feina i estudis per característiques
ocupacionals, s’observa que l’opinió de realitzar tasques professionals de nivell inferior
a la titulació és molt més elevada entre els graduats de la darrera promoció i, per contra,
entre els que començaren abans a treballar disminueix sensiblement la consciència de
subocupació i, a la inversa, augmenta l’opinió de realitzar tasques de nivell superior.
D’altra banda, les trajectòries professionals no continuades, abans o després de la
carrera, estan més relacionades amb tasques per sota de les expectatives de la titulació;
igual que el treball dependent, el qual valora per sobre de la mitjana, la realització de
tasques amb subocupació funcional, mentre que els ocupats per compte propi opinen,
més àmpliament, que realitzen tasques per sobre del nivell d’estudis. De forma similar,
com veiem, actua la divisió entre contracte estable (millor ocupació funcional) i
contracte no estable (més subocupació).
B.191 Correspondència entre tasques i titulació per any d’inici del treball (%):
Abans de 1993
Entre 1994-1996
Entre 1997-98
Entre 99-2000
Total UPF
Nivell inferior a la
titulació
Nivell igual a la
titulació
Nivell superior a
la titulació
Total
30,0
32,0
33,6
43,8
35,6
50,4
51,1
50,5
45,0
49,1
19,6
16,9
15,9
11,3
15,3
100
100
100
100
100
121
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.192 Correspondència entre tasques i titulació per trajectòries laborals (%):
Nivell inferior a la
titulació
Nivell igual a la
titulació
Nivell superior a
la titulació
Total
34,8
36,1
38,2
50,9
46,3
48,7
14,3
17,6
13,1
100
100
100
33,5
43,2
35,6
50,9
42,7
49,1
15,7
14,1
15,3
100
100
100
Abans de la carrera
1ª Experiència
Traj. no continuada
Traj. Continuada
Després títol
Continuada
Ocasional
Total UPF
B.193 Correspondència entre tasques i titulació per situació ocupacional (%):
Nivell inferior a Nivell igual a la
la titulació
titulació
37,5
13,7
35,6
Treballa per compte d’altri
Treballa per compte propi
Total UPF
47,8
64,7
49,1
Nivell superior
a la titulació
Total
14,8
21,6
15,3
100
100
100
B.194 Correspondència entre tasques i titulació per estabilitat contractual (%):
Nivell inferior a la
Nivell igual a la
Nivell superior a la Total
Estable
No estable
Total UPF
titulació
titulació
titulació
32,9
41,7
35,6
51,0
44,9
49,1
16,2
13,4
15,3
100
100
100
B.195 Correspondència entre tasques i titulació per situació professional (%):
Treballa per compte propi
Assalariats estables
Assalariats no estables
Total UPF
Nivell inferior a
la titulació
Nivell igual a la
titulació
Nivell superior
a la titulació
Total
13,7
32,5
42,2
35,6
64,7
51,2
44,4
49,1
21,6
16,2
13,4
15,3
100
100
100
100
Per tipus d’empresa, observem que els titulats que treballen en la micro i petites unitats
tendeixen a opinar que la seva feina correspon a una ocupació funcional més plena,
mentre que els treballadors de les empreses mitjanes i grans tendeixen a qualificar les
seves tasques com a subocupades; aquest és un dels pocs indicadors indirectes sobre la
demanda en el mercat laboral dels titulats i mostra una conclusió preocupant a tenir en
compte en posteriors estudis. Per categories i tasques efectivament realitzades en la
feina actual, els titulats amb nivells de gerència o similars, apunten cap a una ocupació
més plena, mentre els que realitzen tasques administratives assenyalen més àmpliament
la subocupació. Per tipus de jornada, els ocupats a temps parcial creuen amb més força
que les seves tasques són inferiors a les expectatives de la titulació i els que superen la
jornada normal, per contra, opinen que s’encarreguen de tasques d’un nivell superior.
Finalment, com veiem en la taula, el salari és un element que genera diferencials de
valoració molt importants, de manera que els ocupats amb salaris més baixos sostenen
que estan subocupats, mentre els que superen les 300 mil pessetes netes al mes afirmen,
molt àmpliament, que les seves tasques estan per sobre de les expectatives de la
respectiva carrera acadèmica. Les taules següents resumeixen els percentatges de la
valoració concreta de cada col·lectiu:
122
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.196 Correspondència entre tasques i titulació per dimensió de l’empresa (%):
Nivell inferior a la
Nivell igual a la Nivell superior a Total
Empresa micro
Empresa petita
Empresa mitjana
Empresa gran
Total UPF
titulació
titulació
la titulació
31,9
31,8
36,1
40,2
35,6
51,2
53,0
48,3
45,1
49,1
16,9
15,2
15,6
14,7
15,3
100
100
100
100
100
B.197 Correspondència entre tasques i titulació per categoria professional (%):
Nivell inferior a Nivell igual a la Nivell superior Total
Directius i quadres superiors
Directius i quadres mitjans
Empleats administratius
Altres
Total UPF
la titulació
titulació
a la titulació
17,1
21,0
53,6
26,5
35,6
45,7
59,9
37,9
48,5
49,1
37,1
19,1
8,5
25,0
15,3
100
100
100
100
100
B.198 Correspondència entre tasques i titulació per tasques principals (%):
Gerència
Mitjanes
Administratives
Altres
Total UPF
Nivell inferior a
la titulació
Nivell igual a la
titulació
Nivell superior a
la titulació
Total
16,9
25,6
63,3
50,0
35,6
51,7
56,3
31,5
33,3
49,1
31,5
18,1
5,2
16,7
15,3
100
100
100
100
100
B.199 Relació entre tasques efectivament desenvolupades a l’empresa i l’opinió
dels graduats sobre la seva correspondència amb els estudis realitzats (%):
Gerència
Docència/administració
Traducció
Tasques redacció
Tasques advocat
Disseny gràfic/edició
Fin./Compt./Facturació
Gestió comercial
Periodista
Planificació estratègica
Auditoria/orientació
Informàtica
RRPP
Gestió laboral
Analista
Control productors/proveïdors
Investigació
So\Àudio\Vídeo
Tasques administratives
Caixer
Atenció personal/client
Altres
Nivell inferior a
estudis realitzats
Nivell igual a
estudis realitzats
Nivell superior a
estudis realitzats
16,9
29,7
8,9
12,2
11,7
54,5
33,6
39,1
24,2
30,8
11,3
23,8
23,1
28,7
20,5
40,0
3,7
32,1
62,7
54,3
72,3
50,0
51,7
51,6
72,2
70,0
60,6
36,4
48,0
51,6
57,6
69,2
59,2
61,9
46,2
56,4
59,1
51,1
66,7
52,8
32,6
41,4
20,2
33,3
31,5
18,7
18,9
17,8
27,7
9,1
18,5
9,4
18,2
-29,6
14,3
30,8
14,9
20,5
8,9
29,6
15,1
4,7
4,3
7,4
16,7
123
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.200 Correspondència entre tasques i titulació per jornada laboral (%):
Nivell inferior a
la titulació
Inferior a 30 hores
Normal
Superior a 41 hores
50,0
37,4
25,0
Nivell igual a la Nivell superior a
titulació
la titulació
42,4
49,2
52,2
7,6
13,4
22,8
Total
100
100
100
B.201 Correspondència entre tasques i titulació per salari mensual (%):
Menys de 100 mil ptes
Entre 101-150 mil ptes
Entre 151-200 mil ptes
Entre 200-300 mil ptes
Més de 300 mil ptes
Nivell inferior a
la titulació
Nivell igual a la
titulació
Nivell superior a
la titulació
Total
52,4
42,0
25,9
14,9
12,8
41,0
46,1
56,6
53,6
41,0
6,6
11,9
17,5
31,5
46,2
100
100
100
100
100
124
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
6.2. Adequació de la feina amb els estudis
La pregunta sobre la qüestió de l’adequació de la feina amb els estudis s’ha formulat als
entrevistats de la següent manera: Valoreu el grau de relació que té la feina actual amb
els estudis cursats en l'escala següent, d'1 (molt poca relació) a 9 (molta relació). En
general, els titulats ocupats valoren (55%) que té bastant o molta relació la feina amb els
estudis cursats. Per tal de comparar amb la formulació de l’enquesta 1998, en la taula
següent apareixen les agrupacions realitzades. En aquest sentit, s’aprecia un notable
augment de la relació elevada entre feina i estudis.
B.202 Adequació de la titulació amb la feina: valoració dels entrevistats:
Freqüència
Percentatge
165
54
62
109
170
247
331
241
416
1795
9,2
3,0
3,5
6,1
9,5
13,8
18,4
13,4
23,2
100,0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Total
Poca o molt
poca relació
Certa relació
Bastant o
molta relació
B.203 Adequació de la titulació amb la feina. Comparació entre 1998/2000 (%):
Poca relació
Una certa relació
Molta relació
18,5
15,6
36,0
29,4
45,5
55,0
1998
2000
B.204 Adequació de la titulació amb feina. Histograma:
500
400
300
200
100
Desv. típ. = 2.49
Media = 6.2
N = 1795.00
0
1.0
2.0
3.0
4.0
5.0
6.0
7.0
8.0
9.0
Relacio estudis-feina actual
125
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Si analitzem la valoració de l’adequació de la feina amb els estudis per característiques
dels graduats que treballen trobem que, per gènere no s’observen diferències; per edats,
en canvi, sí que en trobem, especialment en el cas dels més grans de 30 anys, els quals,
seria normal que ja tinguessin una feina relacionada amb els estudis, però que polaritzen
la seva opinió i, així, un nucli del 21% sostenen que la seva feina esta poc relacionada
amb la carrera. Per titulacions també s’observen discrepàncies: d’aquesta manera, els
titulats que sostenen més fermament que la feina té bastant o molta relació amb la
carrera són, en general, els procedents de llicenciatures i, entre aquestes, Economia,
ADE, Polítiques, Comunicació, Traducció, Humanitats. Per contra, sostenen que la
feina té poca o molt poca relació amb els estudis les diplomatures, en general, i, en
particular, els graduats de Relacions Laborals, GAP i Periodisme. Finalment, per
promocions, valoren amb molta relació més fermament les més antigues, mentre que,
entre els titulats de les més recents, està més arrelada l’opinió de poca relació.
B.205 Adequació de la feina amb la titulació per gènere (%):
Home
Dona
Total UPF
Poca relació
14,7
16,1
15,7
Una certa relació
31,2
28,5
29,3
Molta relació
54,1
55,4
55,0
Total
100
100
100
B.206 Adequació de la feina amb la titulació per edats (%):
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Poca relació
15,7
15,0
21,6
Una certa relació
29,1
30,3
20,7
Molta relació
55,2
54,7
57,7
Total
100
100
100
B.207 Adequació de la feina amb titulació per carrera realitzada (%):
Economia
ADE
C. Polítiques
Comunicació Audio.
Traducció
Humanitats
C. Econòmiques
Dret
Relacions laborals
GAP
Empresarials
Periodisme
Total UPF
Poca relació
3,9
2,3
5,9
12,5
8,9
16,6
17,5
13,0
24,5
32,7
35,3
45,0
15,7
Una certa relació
26,4
31,8
29,4
24,3
28,1
21,2
22,7
33,9
28,4
30,8
41,2
40,0
29,3
Molta relació
69,7
65,9
64,7
63,2
63,0
62,3
59,8
53,0
47,1
36,5
23,5
15,0
55,0
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
B.208 Adequació de la feina amb la titulació segons tipus d’estudis (%):
Llicenciatura
Diplomatura
2 o més carreres
Poca relació
12,9
20,7
15,8
Una certa relació
27,7
32,2
29,8
Molta relació
59,5
47,1
54,4
Total
100
100
100
126
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.209 Adequació de la feina amb la titulació per any d’acabament de la carrera
(%):
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Poca relació
12,4
13,2
14,8
17,2
13,7
19,0
Una certa relació
20,7
30,2
27,8
33,0
28,8
29,9
Molta relació
66,9
56,6
57,4
49,7
57,5
51,2
Total
100
100
100
100
100
100
Per característiques ocupacionals, atenen a les dades dels següents quadres, trobem
aquestes conclusions: Per any d’inici en la feina s’observa una major polarització de
l’opinió entre que varen començar a treballar abans de 1993 i entre els més recents. Per
trajectòria ocupacional abans de la titulació sembla que troben més adequació els que
han tingut la primera experiència després del títol que no pas els que havien treballat
abans de forma continuada, els quals es mostren més crítics. Per trajectòria després de la
titulació, en canvi, els ocupats de forma no continuada sostenen menys relació entre
feina i estudis que els que han experimentat una trajectòria estable i continuada.
B.210 Adequació de la feina amb la titulació per any que començà a treballar (%):
Abans de 1993
Entre 1994-1996
Entre 1997-98
Entre 99-2000
Total UPF
Poca relació
18,7
12,7
15,2
17,3
15,7
Una certa relació
24,8
31,4
30,9
27,6
29,3
Molta relació
56,5
55,9
53,9
55,1
55,0
Total
100
100
100
100
100
B.211 Adequació de la feina amb la titulació per trajectòria ocupacional (%):
Abans titulació
1ª experiència
Traj. no continuada
Traj. continuada
Després titulació
Continuada
No continuada
Total UPF
Poca relació
Una certa relació
Molta relació
Total
14,17
16,94
19,10
29,66
28,45
30,15
56,17
54,61
50,75
100
100
100
13,8
22,1
15,7
29,1
30,0
29,3
57,1
47,8
55,0
100
100
100
Pel que fa al contracte, els ocupats estables valoren com a més adequada la seva feina
que els no estables. Per dimensió d’empresa, troben més relació els ocupats en la micro
i petita i menys relació els ocupats en la gran empresa; aquí es pot aplicar el mateix
comentari realitzat en l'apartat anterior (correspondència entre tasques i titulacions). Per
categoria, els quadres mitjos i alts, opinen que la seva feina té molta o bastant relació
amb els estudis, mentre que, entre els empleats administratius, hi ha un nucli important
que troben poca relació. Una distribució similar s’obté en funció de les tasques, dividint
als que fan tasques de gerència i de responsabilitat mitjana, respecte dels ocupats en
feines administratives. Finalment, igual que en el cas de la correspondència entre
tasques i titulacions, els ocupats amb salaris més elevats també troben major adequació
entre la feina i els estudis, mentre que, els titulats amb nivells retributius inferiors, hi
troben poca relació.
127
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.212 Adequació de la feina amb la titulació segons tipus de contracte (%):
Estable
No estable
Total UPF
Poca relació
13,7
18,3
16,1
Una certa relació
30,5
30,0
30,2
Molta relació
55,8
51,7
53,6
Total
100
100
100
B.213 Adequació de la feina amb la titulació segons dimensió de l’empresa (%):
Empresa micro
Empresa petita
Empresa mitjana
Empresa gran
Total UPF
Poca relació
14,1
13,6
14,9
18,5
15,7
Una certa relació
27,8
27,3
31,7
30,5
29,3
Molta relació
58,0
59,1
53,5
51,0
55,0
Total
100
100
100
100
100
B.214 Adequació de la feina amb la titulació i categoria professional (%)
Directius i quadres super.
Directius i quadres mitjans
Empleats administratius
Altres
Total UPF
Poca relació
8,5
9,8
22,9
11,8
15,7
Una certa relació
29,6
26,6
33,1
17,6
29,3
Molta relació
62,0
63,6
44,0
70,6
55,0
Total
100
100
100
100
100
B.215 Adequació de la feina amb la titulació i tasques realitzades (%)
Gerència
Mitjanes
Administratives
Altres
Total UPF
Poca relació
7,9
8,9
32,0
54,2
15,7
Una certa relació
36,0
26,0
36,3
29,2
29,3
Molta relació
56,2
65,1
31,7
16,7
55,0
Total
100
100
100
100
100
B.216 Adequació de la feina amb la titulació per salari mensual (%):
Menys de 100 mil ptes
Entre 101-150 mil ptes
Entre 151-200 mil ptes
Entre 200-300 mil ptes
Més de 300 mil ptes
Total UPF
Poca relació
17,0
12,8
14,4
12,8
13,0
14,1
Una certa relació
28,1
30,0
27,4
33,1
13,0
28,9
Molta relació
54,8
57,3
58,3
54,1
73,9
57,0
Total
100
100
100
100
100
100
Per concloure amb aquest tema es presenta, a continuació, una taula on es situen els
col·lectius que més polaritzen la seva valoració de l’adequació entre feina i estudis.
128
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.217 Resum de les principals característiques que han assenyalat poca/una certa/
molta relació entre els estudis i la feina actual:
Poca relació
Graduats de més de 30 anys
Periodisme, Relacions laborals, GAP,
Empresarials
Diplomatura
Promocions: 1999
Inici treball abans de 1993; inici més recent
Trajectòria laboral continuada, abans títol
Després del títol trajectòria no continuada
Assalariats no estables
Treballa en empresa gran
Empleats administratius
Tasques administratives
Salari: menys de 100 mil, entre 101-150 mil.
Molta relació
Més de 30 anys
ADE, Economia, Polítiques, Traducció,
Comunicació, Humanitats
Llicenciatura
Promocions: més antigues
1ª experiència laboral,
Continuada
Assalariats estables
Treballa en empreses micro i petita
Directius alts i mitjans,
Tasques amb responsabilitat
Més de 300.000 pessetes
129
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
6.3. Matèries dels estudis que incideixen favorablement en la feina
Els titulats entrevistats destaquen com principals matèries dels estudis que incideixen
favorablement les troncals i obligatòries, seguides de les optatives i, a un nivell molt
similar d’aquestes, les pràctiques durant la carrera i, finalment, altres estudis realitzats.
Els altres motius queden molt per sota dels anteriors. Com veiem en el quadres
següents, l’ordre de menció de les matèries no varia entre 1998 i 2000.
B.218 Matèries dels estudis que afavoreixen positivament en la feina. Opinió dels
entrevistats, freqüència, percentatge, agrupament:
Matèries troncals i obligatòries
Matèries optatives
Practiques realitzades durant la carrera
En general, altres estudis realitzats
Cap
Cursets La Caixa
Experiència laboral
Màster
Idiomes
Postgrau
Lliure elecció
"enxufisme"
Altres
Formació professional
La teva vàlua
Doctorat
Integració Europea
Formació empresa
Curs Generalitat
Oposicions
Erasmus
Total
Freqüència Percentatge
948
42,78
448
20,22
376
16,97
238
10,74
63
2,84
39
1,76
34
1,53
15
0,68
11
0,50
10
0,45
9
0,41
7
0,32
7
0,32
2
0,09
2
0,09
2
0,09
1
0,05
1
0,05
1
0,05
1
0,05
1
0,05
2216
100,00
Agrupació
1
2
3
4
5
4
5
4
4
4
2
5
5
4
5
4
5
4
4
4
4
B.219 Incidència de les matèries dels estudis en la feina agrupades:
1 Matèries troncals i obligatòries
2 Matèries optatives i lliure elecció
3 Practiques realitzades durant la carrera
4 En general, altres estudis realitzats
5 Altres
Total
Freqüència
Percentatge
948
457
376
321
114
2216
42,8
20,6
17,0
14,5
5,1
100,0
B.220 Ordre d’incidència de les matèries d’estudi a la feina. Comparació
1996/1998/2000:
Més aprofitament en la feina de:
La carrera en general
De les optatives
D’altres estudis
De les pràctiques
1996
2
3
1
4
1998
1
2
3
4
2000
1
2
3
4
130
Inserció professional de la UPF
Diplomats i Llicenciats UPF que treballen
CCEE
43,3
14,4
26,8
8,2
1,0
50,0
14’7
7’4
11’8
3,4
60,0
5,0
10,0
10,0
10,0
60,5
16,4
11,8
7,9
58,4
13,0
8,4
10,5
2,1
4,6
0,7
0,7
0,7
5,8
0,7
3,4
1,0
8,3
1,0
5,0
1,3
0,4
0,4
4,3
0,4
0,9
Empresarials
CP
57,2
7,7
21,6
6,3
1,0
ADE
GAP
50,7
24,0
18,5
3,4
0,7
ECO
CAUD
52,9
10,6
11,5
19,2
Dret
RRLL
Mat. Troncals i obligatòries
Matèries optatives
Pràctiques durant la carrera
En gral., altres estudis realitzats
Cursets ‘La Caixa’
Integració Europea
Cap
Enxufisme
Altres
Idiomes
Lliure elecció
Postgrau
Formació Empresa
Màster
Formació professional
Experiència laboral
La teva vàlua
Total
HUM
42,4
8,6
32,5
7,9
0,7
PE
TI
B.221 Factors dels estudis afavoridors de la carrera professional per estudis realitzats (%):
40,9
39,1
5,2
7,0
0,9
57,4
30,2
4,7
2,3
2,3
0,8
1,6
53,7
24,2
11,3
7,8
0,4
0,9
0,9
0,8
1,3
100
100
100
1,3
2,4
0,7
0,5
0,5
0,5
2,0
1,3
0,7
0,7
0,7
0,7
100
2,5
0,7
100
100
100
5,2
0,5
2,0
100
100
131
2,1
0,4
100
Inserció professional de la UPF
Diplomats i Llicenciats UPF que treballen
Com vèiem en la taula anterior, per carrera realitzada, tots els titulats assenyalen les
matèries troncals com les que poden incidir més favorablement en la feina, ara bé,
algunes també concedeixen importància relativa a altres matèries. Així, Economia,
ADE, Empresarials i Traducció, donen més importància relativa a les optatives;
Periodisme, Comunicació, Relacions Laborals i Traducció a les pràctiques durant la
carrera i, Humanitats, a d’altres estudis realitzats. A continuació, el següent quadre
presenta, de manera resumida, els col·lectius que senyalen cada grup de matèries
d’estudi amb un percentatge superior a la mitjana pel conjunt de la UPF:
B.222 Resum de les principals característiques dels que assenyalen cada grup de
matèries d’estudi com les més afavoridores per a la feina actual:
Matèries troncals
Matèries
optatives
Homes
Pràctiques
Altres estudis
Homes
Homes
25-30 a.
2 o més
carreres
22-24 a.
2 o més
carreres
2 o més carreres
Compte propi
Compte propi
ECO; ADE;
Empresarials
Traducció
Altres categories
professionals
Periodisme,
Traducció, RRLL;
Comunicació
Contracte estable
Directius superiors
Passants-ajudants
ADE, RRLL,
CCEE, Polítiques,
Dret
132
Directius
superiors
Humanitats,
CCEE, GAP
Cursets de ‘La
Caixa’
+ de 30 a.
2 o més carreres
Contracte estable
Assalariats
estables
Directius mitjans
CCEE, GAP,
Polítiques
Inserció professional de la UPF
Diplomats i Llicenciats UPF que treballen
6.4. Coneixements complementaris a la titulació
El 64,2% dels titulats ocupats opinen que per desenvolupar-se en el terreny professional
han trobat a faltar algun coneixement que la carrera cursada no li ha proporcionat. En
relació a 1998 ha disminuït lleument la necessitat de formació complementària.
B.223 Necessitat de coneixements complementaris
No
Sí
Total
Freqüència Percentatge
642
35,7
1153
64,2
1795
100
B.224 Necessitats de coneixements complementaris, comparació 1998/2000 (%):
1998
30,8
69,2
100
No
Sí
Total
2000
35,7
64,2
100
El coneixement complementari més sol·licitat son les pràctiques; no obstant els següents
llistats mostren el gran nombre de coneixements exposat pels entrevistats, en ordre a les
tres possibles respostes (primera, segona, tercera). En relació a les iniciatives anteriors,
1996 i 1998, en les que els entrevistats subratllaven la informàtica i els idiomes,
localitzem un canvi important per l’augment de la consideració de les pràctiques. A
continuació s’ofereixen tres taules on estan detallats el número i el percentatge de cada
coneixement complementari assenyalat com a primera, segona i tercera resposta.
B.225 Tipus de coneixements complementaris per a la feina, primera resposta:
Primera opció de resposta
Mes practiques
Informàtica
Idiomes
Comptabilitat
Dif. Estudis/realitat professional
Dret Fiscal (impostos,...)
Poca especialització/optatives
Finances
Poc aprofundiment
Nòmines
Noves tecnologies
Markèting
Mes radio i televisió
Molt teòric
Coneixements d'empresa
Terminologia/gramàtica
Economia
Borsa treball/promoció carrera
Mes interpretació (traducció)
Freqüència Percentatge
556
66
56
45
43
40
28
26
23
20
15
13
12
11
11
11
10
9
9
48,2
5,7
4,9
3,9
3,7
3,5
2,4
2,3
2
1,7
1,3
1,1
1
1
1
1
0,9
0,8
0,8
segueix Ä
133
Inserció professional de la UPF
Diplomats i Llicenciats UPF que treballen
continua de la pàgina anterior:
Dret
Pràcticum obligatori
RRHH
Management/direcció
Negociació
RRPP
Pedagogia
Organització assignatures
Ambient laboral
Dret laboral
Matemàtiques (financeres)
Dret mercantil
Art
Periodisme digital
Dret urbanístic
Auditoria
Teoria
Informació món autònoms
Tècniques comunicació
Política
Gabinets de premsa
Redacció
Tot en general
So/àudio
Musical
Post-producció
Gestió cultural
Coneixements culturals
Massa específic
Assegurances
Banca
Coneixements de borsa
Comerç exterior
Borsa
Dret civil
Pressupost mal utilitzat
Identitat corporativa
Expressar-te en públic
Qualitat
Electrònica
Documentals
Rodatge
Facturació
Política internacional
Sistema trimestral
Ciències naturals
Dret processal
Control pressupostari
Econometria
8
8
8
8
7
6
5
5
4
4
4
4
4
3
3
3
3
3
3
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
0,7
0,7
0,7
0,7
0,6
0,5
0,4
0,4
0,3
0,3
0,3
0,3
0,3
0,3
0,3
0,3
0,3
0,3
0,3
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,2
0,1
0,1
0,1
0,1
0,1
0,1
0,1
0,1
0,1
0,1
0,1
0,1
0,1
0,1
segueix Ä
134
Inserció professional de la UPF
Diplomats i Llicenciats UPF que treballen
continua de la pàgina anterior:
Gestoria
Sociologia
Administració local
Coneixements tècnics
Periodisme local
Dret públic
Successions
Dret tributari
Mes consolidació
Producció (nivell empresarial)
Total
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1153
0,1
0,1
0,1
0,1
0,1
0,1
0,1
0,1
0,1
0,1
49,2
B.226 Tipus de coneixements complementaris per a la feina, segona resposta:
Segona opció de resposta
Comptabilitat
Mes practiques
Idiomes
Nòmines
Diferències entre estudis cursats i
realitat professional
Poca especialització/optatives
Poc aprofundiment
Dret
Informàtica
Economia
Mes interpretació (traducció)
Molt teòric
Borsa treball/promoció carrera
Dret laboral
Dret Fiscal (impostos,...)
Noves tecnologies
Coneixements d'empresa
MKT
Negociació
Literatura universal
Finances
Mes radio i televisió
RRPP
Prevenció riscos laborals
Pressupost mal utilitzat
Tracte preferencial
Terminologia/gramàtica
Ambient laboral
Logística
Practicum obligatori
RRHH
So/àudio
Freqüència Percentatge
21
18
18
18
16
10,2
8,7
8,7
8,7
7,8
9
8
6
6
6
6
5
5
4
3
3
3
3
3
3
2
2
2
2
1
1
1
1
1
1
1
1
4,4
3,9
2,9
2,9
2,9
2,9
2,4
2,4
1,9
1,5
1,5
1,5
1,5
1,5
1,5
1,0
1,0
1,0
1,0
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
segueix Ä
135
Inserció professional de la UPF
Diplomats i Llicenciats UPF que treballen
continua de la pàgina anterior:
Musical
Documentals
Rodatge
Muntatge
Albarans
Cooperació internacional
Sistema trimestral
Dret processal
Organització assignatures
Matemàtiques (financeres)
Assegurances
Coneixements de borsa
Política estratègica
Management/direcció
Macroeconomia
Conducció reunions
Borsa
Humanitats
Historia
Psicologia
Responsabilitat civil
Dret civil
Disseny
Dret registral
Lleis del treball
Il·luminació
Total
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
0,5
206
100,0
B.227 Tipus de coneixements complementaris per a la feina, tercera resposta:
Tercera opció de resposta
Comptabilitat
Idiomes
Nòmines
Dret laboral
Poca especialització/optatives
Management/direcció
Finances
Dret
Informàtica
Tracte preferencial
Diferències entre estudis cursats
i realitat professional
Poc aprofundiment
Fotografia
Economia
Organització assignatures
Freqüència Percentatge
5
5
2
2
2
2
1
1
1
1
1
15,6
15,6
6,3
6,3
6,3
6,3
3,1
3,1
3,1
3,1
3,1
1
1
1
1
3,1
3,1
3,1
3,1
segueix Ä
136
Inserció professional de la UPF
Diplomats i Llicenciats UPF que treballen
continua de la pàgina anterior:
Matemàtiques (financeres)
Dret penal
Control pressupostari
Borsa
Treball en equip
Total
1
1
1
1
1
32
3,1
3,1
3,1
3,1
3,1
1,4
Per concloure aquest capítol sobre els titulats ocupats es presenten els dos següents
quadres. En el primer hi ha una ordenació dels principals coneixements complementaris
que els titulats, segons la seva carrera de procedència, han trobat a faltar en la formació
rebuda a la UPF. En el segon, s’ordenen aquells col·lectius que han manifestat trobar a
faltar coneixements complementaris per al seu desenvolupament professional amb un
percentatge superior o inferior a la mitjana del conjunt de la UPF.
B.228 Ordenació dels principals coneixements complementaris per titulacions:
ADE
Economia
Empresarials
Periodisme
Humanitats
Traducció
Relacions laborals
Comunicació Aud.
C. Econòmiques
Dret
Més pràctiques, Idiomes, Dret, Dret Fiscal, Informàtica, Finances, Marketing i
Poca especialització/optatives
Més pràctiques, Dret Fiscal, Finances, Informàtica, Comptabilitat, Idiomes i
Coneixements d’Empresa.
Més pràctiques, Comptabilitat, Dret Fiscal, Idiomes, Finances, Informàtica i
RRPP.
Més pràctiques, Noves tecnologies, Idiomes, Més radio i televisió; Diferències
estudis/realitat professional, Informàtica i Poca especialització.
Més pràctiques, Idiomes, Informàtica, Poc aprofundiment, Diferències
estudis/realitat professional, Borsa treball/promoció carrera, Poca
especialització/optatives, Pedagogia, Organització assignatures i Art.
Més pràctiques, Informàtica, Més interpretació (traducció), Diferències
estudis/realitat professional, Idiomes, Poca especialització/optatives i Borsa de
treball/promoció carrera
Més pràctiques, Nòmines, Informàtica, Comptabilitat, Idiomes i Dret laboral
Més pràctiques, Noves tecnologies, Més radio i televisió, Diferències
estudis/realitat professional i Informàtica.
Més pràctiques, Dret Fiscal, Idiomes, Finances, Comptabilitat, Diferències
estudis/realitat professional, marketing
Més pràctiques, Comptabilitat, Idiomes, Poca especialització/optatives,
Informàtica, Diferències estudis/realitat professional
B.229 Resum de les característiques principals dels titulats que troben a faltar
coneixements per a la feina:
Graduats que han trobat a faltar més
coneixements per a la feina (1)
Els que tenen dues o més carreres
Els que treballen per compte propi
Els Directors i quadres mitjans
Els passants o ajudants
Els que treballen amb aquests contractes: a
temps parcial, sense contracte o amb d’altres
tipus de contracte
Els titulats de: ADE, Relacions laborals,
Comunicació Audiovisual, C. Polítiques i Dret.
Graduats que han trobat a faltar menys
coneixements per a la feina (2)
Els que tenen més de 30 anys
Els assalariats estables
Els empleats administratius
Els funcionaris
Els titulats de: Economia, Empresarials.
Periodisme, Humanitats i GAP.
137
Inserció laboral i professional dels diplomats i llicenciats UPF
Característiques dels graduats que no treballen
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
1. Titulats sense treball
La taxa de no ocupació dels titulats procedents de la UPF ha experimentat un descens
entre els dos últims períodes d’enquesta, tot i que no tan espectacular com el que es
desprèn a partir de la comparació entre 1996 i 1998, és a dir, entre un moment de cicle
baix i un altre de cicle alt en els mercats laborals. Recordem que en aquest apartat
només analitzem el 23,3% de la mostra, aquell que correspon als 545 graduats que han
respost que no treballen en el moment de realització de l’entrevista telefònica. També
hem de recordar que aquests percentatges canvien de manera forta mes a mes i que
l'avançament del període d'enquesta afecta al volum d'ocupació i de no ocupació.
C.1 Percentatge de titulats de la UPF que no treballen 1996/1998/2000 (%)
1996
48%
No treballen
1998
25%
2000
23,3%
Cal subratllar, a més, que el percentatge de no treball no es correspon a la taxa d’atur.
En aquest sentit, els principals components en la distribució dels graduats que no
treballen són els següents:
Graduats que no
treballen
23%
Aturats demandants
actius
Demandants no actius
No actius
1,2%
8,8%
13,2%
sobre total UPF
sobre total UPF
sobre total UPF
A la llum de les dades, així, la taxa d’atur dels diplomats i llicenciats de la UPF, en
sentit estricte, és del 1,2% sobre el total d’entrevistats, tot i que, parlant amb propietat
(termes EPA), s’acosta al 10% si a la primera xifra li sumem el 8,8% dels demandants
no actius, ja que una bona part d’aquests està a l’espera de trobar aquella feina que
reuneixi unes determinades condicions per incorporar-se. Tanmateix, fins i tot agrupant
els dos percentatges, el resultat contrasta especialment amb la taxa d’atur entre els
universitaris espanyols. Sobre aquesta qüestió, les dades de la taula següent, tot i no
ésser estrictament comparables, ens donen una idea aproximada de la bona sortida
professional dels titulats UPF, sobretot si tenim en compte que el 68% dels titulats UPF
són dones.
C.2 Espanya: Aturats amb estudis universitaris finalitzats, 1998
Edat
Taxa
d’atur
16 i més
Total
20-24
25-29
16 i més
Homes
20-24
25-29
16 i més
Dones
20-24
25-29
12,6
39,8
23,9
7,8
35,1
19,3
17,2
41,8
26,8
Font: Servidor web del INE: www.ine.es
139
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
C.3 Descripció dels titulats que no treballen segons les principals variables (%)
No treballen
Sexe
Homes
Dones
Edat
22-24
25-30
Més de 30
36,9
63,1
58,9
39,3
1,8
Estudis
Dret
Doble carrera a la UPF
Empresarials
Humanitats
Economia
Traducció
GAP
Rel. Laborals
Comunicació A.
C. Econòmiques
C. Polítiques
ADE
Periodisme
Promoció per any d’acabament
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Carrera prèvia a la UPF
No
Si, no acabada
Si, diplomat
Si, llicenciat
Continuació estudis
No
Amplia estudis
Prepara oposicions
22,8
15,0
13,0
10,8
8,8
8,3
7,9
7,5
5,5
4,6
4,4
3,3
3,1
2,4
3,3
7,0
13,8
25,0
48,6
90,8
5,3
1,5
5,4
25,3
56,9
17,8
Comparant la taula anterior amb la distribució d’aquestes variables en el conjunt de la
mostra, sobresurten algunes diferències. Per sexe, la presència de dones entre els titulats
que no treballen, tot i ser clarament majoritària, és 5 punts inferior, mentre que la dels
homes supera en 5 punts a la distribució per gènere del conjunt de titulats. D’altra
banda, també s’observa com la presència dels titulats més joves (22-24 anys) en el
col·lectiu dels que no treballen és 20 punts superior a la mitjana UPF. Afinant una mica
més la relació entre no ocupació i edat tenim que el 94% dels titulats que no treballen
tenen entre 23 i 26 anys i que la mitjana d’edat dels que no treballen (24,7 anys) està
més d’un punt per sota dels que treballen (26 anys).
Per carreres, les titulacions sobre-representades en el grup dels que no treballen són
principalment Dret (pràcticament el doble de la mitjana UPF) i, relativament,
140
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
Humanitats (3 punts per sobre la mitjana). Per contra, entre les titulacions amb menys
presència de graduats que no treballen troben a Econòmiques, ADE i Periodisme (la
meitat de la mitjana UPF) i, després, a Relacions Laborals, GAP i Polítiques (3 punts
per sota la mitjana). Tanmateix, cal remarcar que quatre de les dotze carreres presents a
la mostra (Dret, Empresarials, Humanitats i Economia) concentren el 56,6% de la no
ocupació dels diplomats i llicenciats de la UPF.
Pel que fa a les promocions les diferències són també significatives. Així, el 73% de la
no ocupació es concentra en les dues últimes promocions i arriba fins el 87% si
considerem des de 1997 fins 1999. Ara bé la promoció més fortament esbiaixada
correspon a la de 1999, 29% en la mostra i 48% entre els que no treballen. Les primeres
promocions juguen un paper anecdòtic en aquest conjunt, tot i que la simple
visualització de la taula C.4 permeti contemplar com el pas del temps actua
favorablement en la inserció dels titulats, encara que potser no amb la celeritat i la
qualitat desitjables.
En relació a la distinció entre els que han realitzat una carrera prèvia i els que no, la
distribució es polaritza clarament quan es té en compte el no treball. Així, veiem que el
96% dels que no treballen no acompleixen aquest requisit o bé (un 5%) havien iniciat
estudis abans de passar per la UPF sense acabar-los. Per tant, també en aquest cas el no
treball es concentra molt clarament. Finalment, també cal remarcar que la distribució
mostral entre els que estudien i no estudien, augmenta en 25 punts a favor dels primers i
disminueix en la mateixa proporció entre els segons: hi ha, així, també una sobrerepresentació dels titulats que continuen estudiant dins el col·lectiu dels que no
treballen.
GAP
CCEE
CAUD
22,2
17,6
28,1
100
Total UPF
2,9
8,2
16,0
29,5
100
Dret
7,1
12,1
24,6
34,8
100
11,1
7,5
7,5
12,5
7,1
Polítiques
15,8
21,4
31,6
47,9
100
RRLL
8,0
8,0
8,1
12,9
23,1
100
Traducció
19,7
37,0
100
8,0
4,3
12,5
20,0
28,6
46,2
100
Humanitats
Periodisme
6,5
18,6
100
Empresarials
1994
1995
1996
1997
1998
1999
total
Economia
ADE
C.4 Els titulats no ocupats per carrera i promoció (%)
54,5
100
21,7
27,8
31,1
41,7
58,3
62,5
100
9,7
9,0
11,6
17,7
24,0
38,6
100
7,7
8,2
18,6
31,6
38,9
100
En definitiva, en les pàgines que segueixen hem de tenir en compte que el pes de
determinades categories (veure taula C.3 i els comentaris que segueixen) sobre les
variables que tractarem en aquest apartat és molt important, amb la qual cosa les
comparacions entre dos o més factors s’han de llegir amb prudència. Per exemple, en la
distribució per edats, donada la molt elevada representació dels més joves, els de més
de 30 anys obtenen una proporció anecdòtica i poc significativa; per titulacions, la baixa
presència de titulats que no treballen sobre el conjunt s’ha de distribuir entre 12
carreres, per tant els percentatges finals corresponen a molt pocs individus; a més, s’ha
de tenir en compte el pes que adquireixen les quatre titulacions enumerades
141
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
anteriorment sobre el total. Per promocions (any d’acabament), la forta presència de les
dues últimes sobre el conjunt, atorga poca representativitat a les titulacions anteriors.
Per carrera prèvia, els que no l’han realitzada tenen un pes numèric pràcticament
incomparable als que posseeixen dos títols. I pel que fa a la continuació dels estudis, la
major part dels titulats sense feina prossegueixen amb la dedicació formativa; amb la
qual cosa el nombre d'individus sense ocupació i sense nous estudis és molt baix.
142
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
1.1. Trajectòria ocupacional: han treballat?
La taula següent mostra dos tipus de trajectòria dels titulats que no treballen. En primer
lloc, hi ha un 26,2% que no ha treballat mai i que busquen la seva primera feina. En
segon lloc, hi ha un 22,9% dels que no treballen que varen viure la primera experiència
laboral després de la graduació, mentre que un 50,9% ja coneixia el món professional
abans d’obtenir el títol. En tercer lloc, tot mantenint el grup a la recerca de la primera
feina, la resta es divideix entre aquells que han aconseguit treballar de forma continuada
en algun moment abans, durant o després de la carrera i el 52,3% que ha tingut
contactes ocasionals amb el treball.
C.5 Trajectòria ocupacional dels desocupats (%):
Trajectòria: han treballat abans o després de la graduació
No han
treballat mai
Primera feina després de la
graduació
Experiència laboral prèvia
Total
26,2
22,9
50,9
100
Á
29,6
amb continuïtat
fins l’enquesta
Á
70,4
sense continuïtat
fins l’enquesta
29,3
amb continuïtat
fins l’enquesta
70,8
sense continuïtat
fins l’enquesta
Trajectòria: han treballat en feines continuades o ocasionals
No han
treballat mai
Feines continuades fins l’enquesta
26,2
Feines ocasionals fins l’enquesta
73,8
Total
100
Á
21,5
52,3
Com podem observar, de nou es posa de manifest la importància no només de
l’experiència laboral, sinó també de la continuïtat de la mateixa en la inserció laboral
dels titulats; en aquest cas dels graduats no ocupats. En comparació amb altres
iniciatives d’enquesta, a pesar de les diferències percentuals, aquesta és una tònica ja
visible en l’estudi realitzat l’any 1998. Tot i així, en aquest sentit, l’afinament de la
pregunta i també la possibilitat de comptar, actualment, amb sis promocions de sortida
fa disminuir de manera molt notable el nombre dels cercadors de primera feina: Així,
aquests passen de ser un 60,1%1 a un 26,2%, mentre que augmenta notablement el
percentatge dels que han trobat feina després de la graduació o dels que ja tenien una
experiència laboral prèvia. En canvi, comparativament, augmenta la distancia entre els
1
S’ha de tenir en compte que entre els que busquen la primera feina després de la graduació, l’any 1998
es va assignar un 16% que afirmava treballar en ETT rera la titulació i un 2,6% d’altres. En l’enquesta
2.000 al realitzar-se l’entrevista per telèfon, s’ha orientat amb més rigor les respostes, de manera que això
explica, juntament amb els canvis de criteri en la formulació de la pregunta, algunes variacions
significatives en variables d’una certa complexitat i de gran importància per l’anàlisi dels resultats.
143
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
que han tingut feines ocasionals i els que han treballat contínuament, de manera
desfavorable per als primers.
C.6 Trajectòria laboral dels titulats que no treballen 1998/2000
1998
45,9%
14,2%
No ha treballat mai
Primera feina després de la graduació
Amb continuïtat fins l’enquesta
Sense continuïtat fins l’enquesta
Experiència laboral prèvia
Amb continuïtat fins l’enquesta
Sense continuïtat fins l’enquesta
14,2%
39,9%
13,1%
26,8%
2000
26,2%
22,9%
6,8%
16,1%
50,9%
14,7%
36,2%
Les dones mostren, relativament, una tendència més clara a tenir experiència laboral i
trajectòria continuada. Salvades les diferències en el tractament de la pregunta, les
conclusions obtingudes en aquesta edició són similars a les de l’enquesta de 1998.
C.7 Trajectòries laborals per gènere (%):
1998
Recerca 1ª feina
Amb experiència laboral
continuada
ocasional
Home
58,8
41,2
12,0
29,2
2000
Dona
60,8
39,2
13,8
25,4
Home
28,4
71,6
17,9
53,7
Dona
25,0
75,0
23,5
51,5
C.8 Trajectòria ocupacional per gènere (%) (abans o després)
No ha treballat mai
Ha treballat abans i durant la carrera o sempre
Ha treballat després de titular-se
Home
39,8
38,8
21,4
Dona
38,7
37,5
23,8
Com podem observar en les taules i el gràfic següents, l’any 2000 es manté, salvades les
distancies ja explicitades, el comportament diferenciat entre grups d’edat pel que fa a la
seva trajectòria ocupacional. Així, els més joves formen, no només el gruix dels que no
treballen, sinó també dels que busquen la seva primera feina; els de 25-30 anys són els
que han tingut en major grau una experiència laboral ocasional, mentre que els més
grans són els que han tingut més experiència laboral continuada. No obstant, es manté
una constant entre les dues enquestes i és que, a pesar de la diferència d’edats,
l’experiència laboral precària (ocasional) és molt important, fins i tot en el grup de més
edat (tot i que, val a dir que ja ens movem en terrenys de molt escassa representativitat).
Aquesta dada és un fet preocupant si prenem en consideració que un dels diferencials
que separen a l’actualitat les dinàmiques ocupacionals entre els diferents països és,
precisament, l’obertura de possibilitats als joves per a la seva estabilització professional.
En aquesta sentit, a Europa, en general, el pas per formes de treball precàries (temporals
o a temps parcial) representa un lapse de temps relativament curt, en funció de les
credencials educatives que incorpora l’individu. En aquest cas, tractant-se de titulats
universitaris, la xifra d’un 50% de graduats sense treball amb experiències laborals
144
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
ocasionals, és un element per la reflexió sobre el tipus de flexibilitat que s’ha d’aplicar
als mercats laborals.
C.9 Trajectòria ocupacional per edat (%):
Recerca 1ª feina
Amb experiència laboral
Continuada
Ocasional
22-24
anys
62,0
38,0
10,5
27,5
1998
25-30
anys
55,1
44,9
21,8
23,1
Més de
30 anys
16,7
83,3
33,3
50,0
22-24
anys
30,8
69,1
17,1
52,0
2000
25-30
anys
20,6
79,4
26,6
52,8
Més de
30 anys
-100
50,0
50,0
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
1998
22-24 anys 25-30 anys Més de 30 anys
Recerca 1ª fe
62
55,1
16,7
ocasional
38
44,9
83,3
Amb experièn
continuada
10,5
21,8
33,3
ocasional
27,5
23,1
50
2000
22-24 anys continuada
25-30 anys Més de 30 anys
Recerca 1ª fe
30,8
20,6 -continuada
17,1
26,6
50
ocasional
52,8
50
Recerca 1ª feina 52
0%
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
C.10 Trajectòries laborals per edats (abans, després) (%):
No ha treballat mai
Ha treballat abans i durant la carrera o sempre
Ha treballat després de titular-se
22-24 anys 25-30 anys
43,6
33,2
39,9
34,1
16,5
32,7
Més de 30
20,0
60,0
20,0
La taula següent mostra com en determinades carreres els titulats no ocupats s'han
dedicat exclusivament als estudis, -ADE, Dret i Humanitats-, mentre que Economia,
Periodisme i Relacions Laborals se situen en l’altra extrem. Aquestes exigències de
deicació, però, poden provenir de l’organització acadèmica o de la planificació dels
estudiants i, en aquest sentit, el cas de la doble carrera UPF seria molt il·lustratiu.
També cal remarcar que aquelles carreres els titulats de les quals no tenen experiència
laboral són les que retenen percentatges més baixos d’experiència laboral continuada,
juntament amb Comunicació Audiovisual. Per contra, Periodisme, Econòmiques,
Economia, GAP, Relacions Laborals i Traducció i Interpretació són les titulacions amb
percentatges més elevats de trajectòria laboral continuada. Al mateix temps, Relacions
145
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
Laborals, Comunicació Audiovisual i Doble Carrera UPF, obtenen els percentatges més
elevats de trajectòries ocasionals.
C.11 Trajectòries laborals per titulacions (%):
Recerca 1ª feina
ADE
Dret
Humanitats
C. Polítiques i de l’Admin.
Doble carrera UPF
GAP
Empresarials
Traducció i Interpretació
C. Econòmiques i Empres.
Comunicació Audiovisual
Economia
Periodisme
Relacions laborals
55,6
50,0
44,1
29,2
25,0
18,6
16,9
15,6
12,0
10,0
8,3
5,9
--
Experiència laboral
Total Continuada
Ocasional
44,5
50
55,9
70,8
75
81,4
83,1
84,5
88
90
91,7
94,1
100
16,7
9,7
16,9
25,0
30,2
22,5
28,9
32,0
13,3
31,3
35,3
26,8
27,8
40,3
39,0
45,8
51,2
60,6
55,6
56,0
76,7
60,4
58,8
73,2
C.12 Resum de les trajectòries laborals, titulacions per sobre de la mitjana UPF
Recerca de la 1ª feina
Continuada
ADE
Dret
Humanitats
C. Polítiques i de l’Admin.
UPF: 26,2%
Experiència laboral
Ocasional
Periodisme
C. Econòmiques i Empres.
Economia
GAP
Traducció i Interpretació
Relacions laborals
C. Polítiques i de l’Admin.
Empresarials
UPF: 21,5%
Comunicació Audiovisual
Relacions laborals
Empresarials
Economia
Periodisme
C. Econòmiques i Empres.
Traducció i Interpretació
UPF: 52,3%
Si comparem les dades de l’any 2000 amb l’enquesta de 1998, obtenim uns importants
centres d’atenció: Els titulats sense treball de Periodisme, que és una titulació de segon
cicle, es caracteritzen per una àmplia experiència laboral, amb més elevats percentatges
de continuïtat; és a dir, aquesta és un tipus de carrera en la qual els estudiants han
combinat, d’una o altra manera, les credencials acadèmiques amb les professionals.
Ciències Econòmiques i Empresarials (a extingir) és l’exemple contrari: l’any 1998 es
comportava exactament com ADE, en l'actualitat; és a dir, amb una dedicació molt
exclusiva al món acadèmic o a la recerca de la primera feina. No obstant, el fet de
tractar amb promocions anteriors a 1999 (la 97-98 va ser la última), permet contemplar
com la inversió en estudis millora la seva trajectòria entre els dos períodes d’enquesta,
així, en l’actualitat, un elevat percentatge dels seus titulats que no treballen, han
experimentat, tot i no estar ocupats en el moment de l’enquesta, la continuïtat
ocupacional. Relacions Laborals seria un cas extrem de relació entre no treball i
precarietat (trajectòria ocasional) que es confirma amb el pas del temps. Dret, en canvi,
consolida un ampli nucli de titulats que no treballen, els quals contemplen com s’amplia
el període buit entre acabament de la carrera i entrada en el món professional (per la via
146
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
de passant, ajudant i opositor) i, en aquest sentit, els seus percentatges de cercadors de
primera feina són comparativament elevats, tant l’any 1998 com en el 2000.
C.13 Trajectòries per titulacions (abans i després) (%)
No ha treballat
mai
Ha treballat abans i
durant la carrera o
sempre
Ha treballat després
de titular-se
24,0
23,5
37,8
39,5
26,8
33,3
41,7
16,7
19,5
50,8
55,6
66,7
12,0
41,2
31,1
30,2
46,5
45,8
37,5
63,3
61,0
33,9
30,6
22,2
64,0
35,3
31,1
30,2
26,8
20,8
20,8
20,0
19,5
15,3
13,7
11,1
C. Econòmiques i Empres.
Periodisme
Traducció
GAP
Empresarials
Economia
Polítiques
Comunicació A.
Relacions laborals
Humanitats
Dret
ADE
La trajectòria ocupacional dels que no treballen per promocions, no mostra, d’entrada,
una tendència neta, ja que la composició dels que no treballen està fortament esbiaixada
cap a les dues últimes promocions. Tanmateix, el gràfic mostra algunes tendències a
subratllar: En primer lloc, els titulats no ocupats i a la recerca de la primera feina són
més nombrosos en les promocions 1994, 1996 i 1999. Per contra, els que tenen
experiència laboral sobresurten en la resta de promocions, 1997, 1995 i 1998. En segon
lloc, l’experiència laboral continuada augmenta en les promocions de 1995 i 1996,
mentre que l’experiència ocasional és molt significativa en les darreres promocions, de
1997 a 1999, assolint aquí xifres molt elevades.
Aquest darrer resultat ens condueix a una reflexió més general, ja que entre l’any 1994 i
1997 es van posar en marxa a Espanya un conjunt de mesures per combatre, no només
el problemes ocupacionals, sinó també les relacions perverses entre precarietat i atur.
Així, tot i parlar d’un segment relativament privilegiat en les grans xifres, els ocupats
actius amb estudis, i tenir en compte com hem argumentat a l’inici d’aquesta part de
l’informe que l’índex de desocupació real afecta només entre l’1% i el 8% del total de la
mostra, la relació entre no treball i treball ocasional afecta de manera important als
titulats UPF que en el moment de l’enquesta no treballaven i que, potser, en alguns
casos entren en els mercats laborals per la cua equivocada.
C.14 Trajectòria laboral per any d’acabament dels estudis (%):
Recerca 1ª feina
1994
1995
1996
1997
1998
1999
38,5
22,2
28,9
16,0
23,5
29,8
Experiència laboral
Total
Continuada
61,6
23,1
77,7
33,3
71,1
31,6
84,0
22,7
76,5
20,6
70,1
19,2
Ocasional
38,5
44,4
39,5
61,3
55,9
50,9
147
Inserció professional de la UPF
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
1994
Graduats UPF que no treballen
1ª feina
1994
1995
1996
1997
1998
1999
continuada ocasional
ocasional
38,5
23,1
38,5
22,2
33,3
44,4
28,9
31,6
39,5
continuada
16
22,7
61,3
23,5
20,6
55,9
29,8
19,2
50,9
1ª feina
1995
1996
1997
1998
1999
C.15 Trajectòries ocupacionals per any d’acabament de la carrera (%):
No ha treballat mai
Ha treballat abans i durant la carrera o sempre
Ha treballat després de titular-se
1994
46,2
23,1
30,8
1995
38,9
16,7
44,4
1996
39,5
23,7
36,8
1997
21,3
33,3
45,3
1998
35,3
40,4
24,3
1999
45,7
42,3
12,1
La trajectòria laboral en relació a l’obtenció d’una titulació prèvia a la UPF mostra, tant
en l’enquesta 1998, com en la del 2000, que la recerca de primera feina és més
significativa entre els que no posseeixen aquest doble títol, mentre que l’experiència
laboral és més abundant entre els titulats UPF ja diplomats i llicenciats prèviament.
C.16 Trajectòria laboral i realització d’una carrera prèvia a la UPF (%):
No
Sí, però no acabada
Sí, diplomatura
Sí, llicenciatura
Recerca 1ª feina
26,9
Amb experiència laboral total
73,1
27,6
12,5
7,7
72,4
87,5
92,3
148
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
1.2. Busquen feina?
La distinció efectuada, a l’inici d’aquest capítol, entre no treball i desocupació efectiva,
la veurem aquí amb més deteniment. L’esquema i les taules següents ens ajudaran a
delimitar aquesta situació:
Total entrevistats:
100% (2340)
Treballen
77% (1795)
No treballen
23%
(545)
dels quals:
______________________________________________________________________
Aturats demandants actius
5,1 % (recerca activa:
28)
Aturats demandants no actius
37,9 % (recerca amb condicions:
207)
No actius
56,9 % (no busquen feina:
310)
C.17 Recerca activa d’ocupació (%):
Busca feina:
De qualsevol tipus
Amb condicions
Compatible amb estudis
No busca feina
Total
Sobre el total dels
titulats que no
treballen
Sobre el total dels
titulats enquestats
5,1
32,8
5,1 ⎬
56,9
100
Tipus d’aturats:
1,2
demandants actius
8,8
13,2
23,3
demandants no
actius
no actius
Aquestes xifres no són especialment preocupants. D’una banda pel reduït nombre de
demandants actius, ja que el 54% dels quals continua estudiant; d’altra banda, perquè la
major part dels que no busquen feina estudien (94%; dels quals 69,5% amplia estudis i
el 20,5% restant prepara oposicions) i tenen entre 22 i 25 anys. Així mateix, entre els
que busquen una feina compatible amb els estudis, el 85% continua estudiant. El
problema potser se centra més entre els que busquen una feina amb condicions
determinades, ja que, més de la meitat (57,5%) no estudia i només el 10% busquen ara
la seva primera feina; clar que més del 50% d’aquests només han treballat de forma
ocasional i la franja d’edat clarament majoritària és la de 22-25 anys. En relació a
iniciatives anteriors, destaca l’augment dels que no busquen feina, segurament pel pes
dels titulats de 1999 sobre el conjunt dels que no treballen.
C.18 Recerca activa de feina: Comparació 1996/1998/2000 (%)
Feina de qualsevol tipus
Feina amb condicions
Feina i continuació estudis
No busca feina
Total
1996
6,4
33,2
22,3
38,1
100
1998
9,1
32,4
13,9
44,3
100
2000
5,1
32,8
5,1
56,9
100
La taula que segueix mostra el comportament de determinats col·lectius de titulats que
no treballen en relació amb l’activitat. Com les xifres, en general, no són substancials,
les hem agrupades en una sola taula. Aprofundint en els percentatges veiem que, per
gènere, no es troben diferències. Per edats, en canvi, la forta presència dels més joves
149
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
condiciona la distribució, que és pràcticament anecdòtica pels titulats amb més de 30
anys. Una situació similar obtenim al contemplar la situació d’activitat dels que no
treballen en relació a la carrera prèvia, ja que el pes dels que no n’han realitzada cap
condiciona de manera important els resultats. Pel que fa a la distribució de la situació
d’activitat dels graduats que no treballen per any d’acabament dels estudis, la taula
mostra que, relativament, la demanda activa es concentra en les darreres promocions.
Tanmateix, potser el factor determinant per explicar la situació dels graduats que no
treballen és el que subratlla el paper que té la continuació dels estudis entre els
mateixos.
C.19 Distribució de la situació d’activitat dels graduats que no treballen segons les
principals variables (%):
Demandants actius
N
%
Sexe
Home
Dona
Edat
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30
Estudis
C. Econòmiques
Economia
ADE
Dret
Traducció
Periodisme
GAP
Comunicació A.
Humanitats
Empresarials
Rel. laborals
C. Polítiques
Doble carrera UPF
Carrera prèvia
No
Si, no acabada
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
Promocions
1994
1995
1996
1997
1998
1999
UPF
Demandants no actius
N
%
No actius
N
%
9
19
4,5
5,5
75
132
37,3
38,4
117
193
58,2
56,1
19
8
1
5,9
3,7
10,0
114
88
5
35,5
41,1
50,0
188
118
4
58,6
55,1
40,0
1
1
1
2
4,0
2,1
5,6
1,6
1
3
1
5
3
6
4
5,9
7,0
3,3
8,5
4,2
14,6
16,7
10
17
7
23
27
13
19
19
16
24
24
8
7
40,0
35,4
38,9
18,5
60,0
76,5
44,2
63,3
27,1
33,8
58,5
33,3
58,3
14
30
10
99
18
3
21
10
38
44
11
12
5
56,0
62,5
55,6
79,8
40,0
17,6
48,8
33,3
64,4
62,0
26,8
50,0
41,7
24
4
4,8
13,8
177
14
4
12
35,8
48,3
50,0
92,3
294
11
4
1
59,4
37,9
50,0
7,7
4
10
10
26
45
112
30,8
55,6
26,3
34,7
33,1
42,3
37,9
9
8
27
46
84
136
69,2
44,4
71,1
61,3
61,8
51,3
56,9
1
3
7
17
2,6
4,0
5,1
6,4
5,1
150
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
Per concloure aquest apartat estudiem la distribució de la situació d’activitat dels
graduats que no treballen per trajectòria professional, la qual, a diferència de la resta de
distincions, mostra alguns elements d’interès per comentar. En primer lloc, que la
demanda activa i no activa de treball es concentra entre els que tenen una experiència
laboral sense continuïtat. En segon lloc, que la no activitat es reparteix entre els que
busquen la primera feina i els que tenen una experiència laboral sense continuïtat. En
tercer lloc, que els busquen la primera feina estan plenament en fase d’acumulació
educativa, car la majoria segueixen no actius. Finalment, que els que tenen una
experiència laboral, sigui continuada o no continuada, es reparteixen entre els que estan
en fase de transició (demandants no actius) entre activitat acadèmica i treball o bé
continuen estudiant
C.20 Distribució de la situació d’activitat dels graduats que no treballen per
trajectòria ocupacional (%):
No ha treballat
mai
Demandants actius
Demandants no actius
No actius
1,9
21,1
77,0
Ha treballat abans i durant Ha treballat després de
la carrera o sempre
titular-se
5,3
47,9
46,9
10,4
50,4
39,2
C.21 Distribució de la situació d’activitat dels graduats que no treballen per
trajectòria ocupacional continuada o ocasional(%):
Demandants actius
Demandants no actius
No actius
Recerca de 1ª
feina
Experiència laboral
continuada
Experiència laboral
sense continuïtat
0,7
16,8
82,5
6,0
41,0
53,0
7,0
46,7
45,7
151
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
1.2.1. Quins motius condicionen als que no busquen feina?
Recordem de nou el marc d'evolució de la no ocupació entre els titulats UPF:
Taxa d’ocupació UPF
Taxa de desocupació UPF
Taxa de no activitat UPF
1996
1998
2000
52,3
32,9
14,8
75,0
13,6
11,4
77,0
9,9
13,0
Situats en les xifres principals dels titulats que no treballen, analitzarem seguidament els
motius que argumenten per no buscar feina els que hem anomenat no actius des del punt
de vista laboral. Cal tenir en compte, però, que dels 545 graduats que no treballen, aquí
ens referim solament als 310 no actius, és a dir al 56,9% d’aquesta part de la mostra i al
13% del total. Pel que fa als motius esmentats pels titulats no actius, en la iniciativa de
l’any 2000 sobresurt de forma extraordinària la motivació relacionada amb la
continuació dels estudis o oposicions, mentre que disminueix el servei militar i
pràcticament es mantenen els altres motius (d’ordre molt variat, des de malaltia,
permisos, etc.)
C.22 Motius principals per no buscar feina
Ampliació d’estudis:
Servei militar/PSS
Altres
Total
Motiu principal per no buscar feina
Freqüència
289
2
18
309
Percentatge
93.5
0.6
5.9
100
C.23 Motius per no buscar feina: Comparació entre 1996/1998/2000 (%)
Estudis/ oposicions
Servei militar
Altres
1996
1998
2000
65,8
30,2
4,2
84,9
11,0
4,0
93.5
0.6
5.9
En la taula següent podem observar la distribució dels motius seguint diversos
col·lectius identificats. Per exemple, entre les dones la motivació altres adquireix certa
rellevància comparativa, dada que coincideix amb la xifra d’altres motivacions dels
titulats entre 25 i 30 anys. Els altres motius també són molt importants en aquestes les
carreres de Periodisme, Empresarials i Audiovisuals i a les promocions de 1994, 1995 i
1997. El servei militar, per contra, s’assenyala a Relacions Laborals i Traducció, així
com en la promoció més lògica en aquest aspecte (1998). Per trajectòria laboral entre els
que tenen experiència (continuada i ocasional), també sobresurt la motivació altres.
152
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
C.24 Motius per no buscar feina per diferents tipus de variables UPF (%):
Estudis/ Oposicions
Sexe
Home
Dona
Edat
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Estudis
C. Econòmiques i Empresarials
Economia
ADE
Dret
Traducció i Interpretació
Periodisme
GAP
Comunicació Audiovisual
Humanitats
Empresarials
Relacions laborals
C. Polítiques i de l’Administració
Segona Carrera UPF
Promocions
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Trajectòria laboral
Recerca Primera feina
Experiència laboral continuada
Experiència laboral ocasional
Carrera prèvia
No
Sí, però no acabada
Sí, diplomatura
Sí, llicenciatura
Servei militar/PSS
Altres
94,9
89,6
0,9
0,5
4,3
9,9
93,2
90,6
50,0
1,1
5,9
9,4
50,0
92,9
93,3
100
97,0
94,4
66,7
95,2
70,0
91,9
81,8
81,8
91,7
80,0
77,8
87,5
92,3
87,0
91,7
94,1
7,1
6,7
3,0
5,6
9,1
2,4
33,3
4,8
30,0
8,1
18,2
9,1
8,3
20,0
22,2
12,5
7,7
13,0
6,0
5,9
97,5
85,5
89,1
0,8
1,6
1,7
12,9
10,9
92,2
90,9
50,0
100
0,7
7,2
9,1
50,0
153
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
2. La recerca de feina
Dins del col·lectiu dels titulats que, en el moment de realització de l’enquesta, no
treballaven (545 entrevistats), en aquest apartat la referència es redueix sensiblement, ja
que tan sols 235 persones han respost a aquesta pregunta: és a dir, el 43% dels que no
treballen, o el 10% del conjunt d’entrevistats. Per orientar-nos, es tracta d’aquells
titulats que responen que busquen feina de qualsevol tipus, més els que busquen feina
amb determinades condicions (de treball, o compatibles amb els estudis). El primer
comentari sobre aquesta matèria és que el col·lectiu amb més problemes laborals (atur
de més 6 mesos) s’ha reduït considerablement, així com també l’atur de llarga durada
(més d’un any). Aquesta reducció respecte a enquestes anteriors, fa que en la iniciativa
2000 adquireixin més importància els grups de graduats que porten entre tres i sis mesos
buscant feina i el col·lectiu dels que cerquen feina des de fa menys de tres mesos. El
grup dels que busquen feina des de fa més de 6 mesos no és un col·lectiu ampli (30
persones sobre 2340: 1,2% del total), ni tampoc especialment problemàtic des del punt
de vista de la inserció (només un 10% d’aquests busca feina de qualsevol tipus). En
comparació amb iniciatives anteriors, en l’enquesta 2000 s'observa un augment dels que
busquen feina des de fa menys temps i una disminució dels que la cerquen des de fa més
de 6 mesos. El període de realització de l’enquesta pot influir, en comparació amb els
estudis anteriors, en la sensible disminució del temps de recerca de feina.
2.1. Temps emprat en la recerca de feina
C.25 Temps de recerca de feina dels titulats que no treballen:
Freqüència
64
73
68
16
14
235
Menys d’un mes
D’un a tres mesos
De tres a sis mesos
De sis mesos a un any
Més d’un any
Total
Percentatge
27,2
31,1
28,9
6,8
6,0
100
C.26 Temps de recerca de feina: Comparació entre 1996/1998/2000 (%)
60
50
40
30
20
Menys d’un m
1 a 3 mesos
3 a 6 mesos
6 mesos a 1 a
Més d’un any
1996
26,1
19,1
30,4
15,7
8,7
1998
29,2
24,5
14,8
19,9
11,6
2000
27,2
31,1
28,9
6,8
6
1998
1996
2000
10
0
Menys d’un
mes
1 a 3 mesos
3 a 6 mesos
6 mesos a 1
any
Més d’un any
154
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
C.27 Temps de recerca de feina: Comparació entre 1996/1998/2000 (%)
1996
26,1
19,1
30,4
15,7
8,7
100
Menys d’un mes
1 a 3 mesos
3 a 6 mesos
6 mesos a 1 any
Més d’un any
Total
1998
29,2
24,5
14,8
19,9
11,6
100
2000
27,2
31,1
28,9
6,8
6,0
100
Per sexes, no s’observen diferències substancials en el temps de recerca de feina, entre
titulats i titulades
C.28 Temps de recerca de feina per gènere (%)
Menys de 3 mesos
Home
Dona
UPF
57,1
58,9
58,3
De 3 a 6 mesos
Menys
1 mes
1-3
mesos
20,2
31,1
36,9
27,8
6 mesos- més d’un any
6 mesos
1 any
31,0
27,8
28,9
11,9
13,2
12,8
Més 1
any
4,8
7,9
7,1
5,3
C.29 Comparació del temps de recerca de feina per gènere. 1996/1998/2000 (%)
Menys de 3 mesos
3 a 6 mesos
6 mesos - Més d’un any
Total
1996
Home
55,3
18,4
26,3
100
1998
Home
Dona
60,6
50,3
9,9
17,2
29,6
32,4
100
100
Dona
40,8
37,0
22,2
100
2000
Home
57,1
31,0
11,9
100
Dona
58,9
27,8
13,2
100
Com veiem en les taules següents, el factor de la primera incorporació al mercat laboral
influeix de manera notable en la variable edat: així, els més joves es concentren, en un
94%, en la recerca de feina inferior als 3 mesos, mentre que entre el col·lectiu de 25 a
30 anys hi ha un augment notori (22%) de la recerca superior als 6 mesos.
C.30 Temps de recerca de feina per edat (%):
Menys de 3 mesos
22-24 a.
25-30 a.
Més 30 a.
60,9
55,2
50,0
Menys
1-3
1 mes mesos
27,1
33,8
28,1
27,1
16,7
33,3
De 3 a 6 mesos
33,1
22,9
33,3
6 mesos- més d’un any
6,0
21,9
16,7
6 mesos
1 any
3,0
12,5
Més 1
any
3,0
9,4
16,7
Si comparem les tres enquestes, la influència d’altres factors (període d’enquesta,
incorporacions de noves titulacions, etc.), fan difícil la interpretació, perquè no mostren
cap tendència clara, excepte una: els titulats sense feina, independentment de l’edat,
busquen feina des de fa poc temps (menys de 3 mesos). Tampoc des d’aquest punt de
vista sembla detectar-se un col·lectiu amb problemes pel factor edat. El mateix succeeix
si tenim en compte la carrera realitzada o la promoció.
155
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
C.31 Temps de recerca de feina per edat 1996/1998/2000 (%)
1996
22-24
25-30
44,8
47,4
31,3
26,3
24,0
26,3
100
100
Menys de 3 mesos
3 a 6 mesos
6 m.- Més d’un any
Total
1998
22-24
25-30
55,2
54,8
14,5
9,7
30,3
35,5
100
100
2000
22-24
25-30
60,9
55,2
33,1
22,9
6,0
21,9
100
100
C.32 Temps de recerca per titulacions i carrera UPF (%):
Menys de 3 mesos
Nº
CCEE
Economia
ADE
Dret
Traducció
Periodisme
GAP
CAUD
Humanitats
Empresarials
RRLL
C. Polítiques
Doble
carrera UPF
%
7
13
5
13
16
8
16
11
16
15
6
4
63,6
72,2
62,5
52,0
59,3
57,1
72,7
55,0
52,4
59,3
50,0
50,0
57,1
3-6 mesos
- 1mes 1-3 m
36,4
27,3
50,0
22,2
37,5
25,0
36,0
16,0
25,9
33,3
14,3
42,9
27,3
45,5
25,0
30,0
33,3
19,0
18,5
40,7
16,7
33,3
16,7
33,3
14,3
42,9
Nº
1
5
2
9
5
3
4
5
8
9
11
6
1
%
6 mesos- més d’un any
Nº
9,1
27,8
25,0
36,0
18,5
21,4
18,2
25,0
38,1
33,3
36,7
50,0
14,3
%
6 m-1 a. + 1 any
9,1
18,2
3
27,3
1
3
6
3
2
4
2
2
4
12,5
12,0
22,2
21,4
9,1
20,0
9,5
7,4
13,3
12,5
8,0
14,8
7,1
4,5
10,0
4,8
2
28,6
28,6
10,0
4,0
7,4
14,3
4,5
10,0
4,8
7,4
3,3
C.33 Temps de recerca de feina segons any d’acabament de la carrera (%):
Menys de 3 mesos
1994
1995
1996
1997
1998
1999
UPF
25,0
70,0
81,8
55,2
61,5
55,8
58,3
Menys
1-3
1 mes mesos
25,0
50,0
20,0
45,5
36,4
31,0
24,1
36,5
25,0
20,2
35,7
De 3 a 6 mesos
6 mesos- més d’un any
6 mesos
1 any
50,0
10,0
9,1
13,8
15,4
40,3
28,9
25,0
20,0
9,1
31,0
23,1
3,9
12,8
10,0
17,2
11,5
3,1
Més 1
any
25,0
10,0
9,1
13,8
11,5
0,8
La trajectòria laboral sí que sembla influir en el temps de recerca dels titulats que no
treballen, de manera que, relativament la incorporació sense una experiència anterior al
mercat de treball és mes costosa en termes temporals, que una incorporació amb
experiència, sobretot si aquesta ha estat continuada. Com veiem en la taula comparativa,
aquesta tendència s’ha mantingut entre els tres períodes d’enquesta.
C.34 Temps de recerca de feina per trajectòria laboral (%):
Recerca 1ª feina
Continuada
Sense continuïtat
UPF
Menys de 3 mesos
Menys 1 1-3 mesos
mes
40,0
40,0
69,1
27,3
41,8
57,4
31,6
25,8
58,3
3-6 mesos
44,0
21,8
29,0
28,9
6 mesos- més d’un any
6 mesos Més 1
1 any
any
16,0
4,0
12,0
9,1
3,6
5,5
13,5
8,4
5,2
12,8
156
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
C.35 Temps de recerca de feina per trajectòria laboral. Comparació entre
1996/1998/2000 (%)
1996
1998
2000
sense
amb
sense
amb
Sense
Amb
experiència experiència experiència experiència experiència experiència
Menys de 3 mesos
3 a 6 mesos
6M- Més d’un any
Total
39,4
36,0
24,6
100
52,3
26,2
21,5
100
46,9
12,7
40,6
100
57,6
16,8
25,6
100
47,0
36,7
16,3
100
61,3
26,9
11,8
100
C.36 Temps de recerca de feina per recerca activa. Comparació 1998/2000 (%)
Recerca activa Feina amb condicions
Feina compatible
estudis
1998
Menys de 3 mesos
3 a 6 mesos
6M- Més d’un any
30,6
19,4
50,0
60,8
10,2
29,1
52,8
22,6
24,6
60,7
28,6
10,7
59,8
26,3
14,0
46,4
46,4
7,2
2000
Menys de 3 mesos
3 a 6 mesos
6M- Més d’un any
157
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
2.2. Rebuig d’ofertes de feina
La pregunta sobre el rebuig d’ofertes de treball es planteja als titulats que no treballen i
busquen feina, de qualsevol tipus o plantejant determinades condicions. La referència,
aquí, són 235 persones, les quals representen el 43% del col·lectiu dels que no treballen,
o el 10% del total de la mostra. Atenen a les dades, del total de titulats que no treballen i
busquen feina un 43% ha rebutjat ofertes de treball. Hi ha, així, una disminució
significativa respecte de 1998, encara que també es manté una distància important
respecte de 1996.
C.37 Rebuig d’ofertes de treball, freqüència i percentatge:
Freqüència
134
101
235
No
Sí
Total
Percentatge
57,0
43,0
100,0
C.38 Rebuig d’ofertes de treball. Comparació entre 1996/98/2000 (%)
No
Sí
1996
76,0
24,0
1998
47,7
52,3
2000
57,0
43,0
La taula següent ofereix una panoràmica del rebuig d’ofertes seguint diferents
col·lectius. Les dades ja són prou orientatives, però sembla clar que hi ha més rebuig
entre les dones i els més joves que entre els homes, entre els que porten més temps
buscant feina que els que porten menys de 3 mesos i entre els aturats demandants no
actius que entre els actius. En totes aquestes qüestions es confirmen els resultats de
1998.
C.39 Rebuig d’ofertes de treball segons les principals categories (%)
No ha rebutjat ofertes Ha rebutjat ofertes
Gènere
Home
Dona
Edat
22-24 anys
25-30 anys
Trajectòria ocupacional
Recerca 1ª feina
Experiència continuada
Experiència ocasional
Sense experiència de treball
Amb experiència de treball
Temps de recerca de feina
Menys de 3 mesos
3-6 mesos
6 mesos – Més d’1 any
Recerca activa de feina
Aturats demandants actius
Aturats demandants no actius
61,9
54,3
38,1
45,7
56,4
59,4
43,6
40,6
52,0
50,9
60,0
52,0
55,4
48,0
49,1
40,0
48,0
44,5
60,6
48,5
60,0
30,4
51,4
40,0
75,0
54,6
25,0
45,4
158
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
C.40 Rebuig d’ofertes de treball segons algunes categories: Comparació 1998/2000
1998
2000
1998
2000
No ha rebutjat
ofertes
No ha rebutjat
ofertes
Ha rebutjat
ofertes
Ha rebutjat
ofertes
Home
Dona
22-24 anys
25-30 anys
Sense experiència
Amb experiència l
1-3 mesos
3 a 6 mesos
6 m. – Més 1 any
56,3
50,3
50,7
57,4
65,8
43,9
56,2
46,9
50,1
38,1
45,7
43,6
40,6
48,0
44,5
30,4
51,4
40,0
43,7
49,7
49,3
42,6
34,2
56,1
43,7
53,1
49,9
61,9
54,3
56,4
59,4
52,0
55,4
60,6
48,5
60,0
2.2.1. Motius de rebuig d’ofertes de feina
Entre els motius de rebuig d’ofertes de feina dels titulats no ocupats que busquen
treball, més o menys activament, el nivell retributiu és el més assenyalat en l’any 2000,
seguit de la subocupació funcional i de la poca relació de l’oferta amb la titulació. La
precarietat i el tipus de contracte i altres condicions de treball, més importants en les
anteriors edicions, han passat ara a un segon terme.
C.41 Motius per rebutjar alguna oferta de feina (%):
Motius de rebuig
Nivell retributiu
Nivell professional per sota + té poc a veure amb la titulació
Precarietat + Tipus de contracte
Manca de perspectives de promoció
Jornada completa + estudis
Mobilitat geogràfica obligada
Altres
Total
Percentatge
27,0%
27,0%
18%
10%
9%
7%
2%
100%
C.42 Ordenació dels motius de rebuig al 2000, 1998 i 1996 (de més citats a menys
citats):
2000
1998
Poca relació amb la titulació
1 Nivell retributiu
2 Nivell professional per sota dels Poques perspectives de
3
4
5
6
7
8
coneixements adquirits
Poca relació amb la titulació
Precarietat / Manca de
perspectives de promoció
Tipus de contracte/
Jornada completa
Obligada mobilitat geogràfica
Altres
Està estudiant
promoció professional
Precarietat
Nivell retributiu
1996
Titulació/ Promoció
Precarietat/ Retribució /
Nivell professional ....
Tipus de contracte
Mobilitat geogràfica
Nivell professional per sota
dels coneixements
Incompatibilitat estudis
Tipus de contracte
Mobilitat geogràfica
159
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
2.3. Mitjans per a la recerca de feina
La qüestió dels mitjans emprats per a la recerca de feina és un pregunta amb opció de
resposta múltiple i ens orienta sobre els mitjans de recerca més utilitzats, tot i tenint en
compte que els titulats poden utilitzar diversos mitjans al mateix temps per tal de
garantir els resultats. No obstant, per terme mig, els titulats no ocupats han utilitzat 4,8
mitjans cadascun en els moments que han cercat feina. En primera posició (nivells
superiors al 80%) se situen dos mitjans d’iniciativa pròpia dels titulats: la tramesa de
currículums (que pot haver estat orientada pel GOAP) i la premsa. En segon lloc (amb
percentatges del 60%), la borsa de treball de la UPF (vinculada amb l'SCC). Els
procediments informals (54%) passen al tercer lloc. Pel que fa a la resta, les ETT es
consoliden al voltant del 40% d’ús per part dels no ocupats i les visites a empreses
augmenten considerablement. Per últim, el llibre de currículums (UPF), els col·legis
professionals o la pràctica durant els estudis són emprats per menys del 10% dels
titulats que no treballen. En relació a aquesta qüestió, cal remarcar que s’observen
algunes diferències substancials respecte dels que treballen, com ara que aquests últims,
per terme mig, utilitzen 3,6 mitjans o que els no ocupats utilitzen menys que els ocupats
alguns mitjans que ofereix la UPF com són les pràctiques a les empreses o el llibre de
currículums. La resta de mitjans són comparativament més utilitzats pels graduats que
no treballen.
C.43 Comparació entre els procediments i els mitjans per a la recerca de feina
utilitzats pels graduats desocupats i pels ocupats (%):
Percentatge dels
no ocupats que
han utilitzat el
mitjà
Percentatge dels
ocupats que han
utilitzat el mitja
85
128
197
199
27
36,2
54,5
83,8
84,7
11,5
21,3
46,9
53,3
62,7
9,9
19
143
23
30
8,1
60,9
9,8
12,8
16,0
45,5
14,1
10,5
22
144
98
11
9,4
60,9
41,7
4,7
6,2
45,5
25,8
4,7
Freqüència
Per iniciativa pròpia
Visites a empreses
Procediments informals
Premsa
Tramesa de currículums
Oposicions
A través de la UPF
Pràctica durant els estudis
Borsa de Treball
Llibre de currículums
Trobades amb el món professional
Altres institucions
Col·legi professional
Servei Català de Col·locació, INEM
ETT
Altres*
* Entre ells s’ha d’esmentar Internet i altres universitats.
160
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
C.44 Ordenació dels mitjans de recerca dels no ocupats (%)
Tramesa de currículums
Premsa
Borsa de Treball
Servei Català de Col·locació, INEM
Procediments informals
ETT
Visites a empreses
Trobades amb el món professional
Oposicions
Llibre de currículums
Col·legi professional
Pràctica durant els estudis
Altres*
Percentatge dels no ocupats Tipus de recursos
que han utilitzat el mitjà
84,7
Propis
83,8
Propis
60,9
UPF
60,9
Altres
54,5
Propis
41,7
Altres
36,2
Propis
12,8
UPF
11,5
Propis
9,8
UPF
9,4
Altres
8,1
UPF
4,7
Propis, altres
* Entre ells s’ha d’esmentar Internet i altres universitats.
C.45 Comparació dels mitjans de recerca de feina dels no ocupats, entre 1996/ 2000
1998
Tramesa de currículums
Premsa
Procediments informals
Servei Català de Col·locació, INEM
Borsa de Treball
ETT
Oposicions
Llibre de currículums
Pràctica durant els estudis
Visites a empreses
Col·legi professional
Trobades amb el món professional
Altres mitjans
1996
89,3
83,8
77,3
70,5
53,0
48,0
35,2
31,0
28,1
20,1
13,4
8,6
5,0
2000
80,5
72,5
73,6
54,9
53,3
47,1
-42,6
-28,9
15,8
5,9
10,8
84,7
83,8
54,5
60,9
60,9
41,7
11,5
9,8
8,1
36,2
9,4
12,8
4,7
C.46 Mitjans de recerca de feina dels desocupats, per gènere (%)
Tramesa de currículums
Premsa
Procediments informals
Servei Català de Col·locació, INEM
Borsa de Treball
ETT
Oposicions
Llibre de currículums
Pràctica realitzada durant els estudis
Visites a empreses
Col·legi professional
Trobades amb el món professional
Altres mitjans
Home
88,1
83,3
53,6
54,8
54,8
47,6
10,7
10,7
11,9
36,9
10,7
15,5
4,8
Dona
82,8
84,1
55,0
64,2
64,2
38,4
11,9
9,3
6,0
35,8
8,6
11,3
4,6
UPF
84,7
83,8
54,5
60,9
60,9
41,7
11,5
9,8
8,1
36,2
9,4
12,8
4,7
161
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
C.47 Mitjans de recerca de feina dels desocupats, per edat (%)
22-24 anys 25-30 anys
82,7
86,5
83,5
83,3
51,1
59,4
62,4
58,3
62,4
58,3
40,6
41,7
10,5
11,5
8,3
12,5
6,0
10,4
40,6
31,3
10,5
8,3
14,3
11,3
5,3
4,2
Tramesa de currículums
Premsa
Procediments informals
Servei Català de Col·locació
Borsa de Treball
ETT
Oposicions
Llibre de currículums
Pràctica durant els estudis
Visites a empreses
Col·legi professional
Trobades món professional
Altres mitjans
UPF
84,7
83,8
54,5
60,9
60,9
41,7
11,5
9,8
8,1
36,2
9,4
12,8
4,7
La taula següent té un valor purament orientador i mostra, per les diferents titulacions,
la tendència aproximada en les preferències sobre l’ús de mitjans de recerca de feina. La
columna que conté la mitjana UPF permet situar, per cada mitjà, els titulats no ocupats
que l’utilitzen més o menys.
Tramesa curric
Premsa
Procediments
informals
SCC, INEM
Borsa treball
ETT
Oposicions
Llibre curríc.
Pràctiques
Visites empreses
Col·legi prof.
Trobades món
profes.
Altres mitjans
UPF
CP
RRLL
Empres
HUM
CAUD
GAP
PE
TI
Dret
ADE
Eco
CCEE
C.48 Mitjans de recerca de feina dels no ocupats segons estudis (%):
90,9 77,8 87,5 84,0 85,2 85,7 90,9 90,0 90,5 81,5 80,0 75,0
72,7 88,9 75,0 68,0 85,2 92,9 81,8 70,0 90,5 88,9 96,7 83,3
36,4 22,2 37,5 64,0 66,7 71,4 45,5 60,0 57,1 77,8 36,7 58,3
84,7
83,8
54,5
54,5 72,2 75,0 52,0
54,5 72,2 75,0 52,0
45,5 33,3 50,0 32,0
18,2 5,6 12,5 20,0
11,1 12,5 28,0
9,1
4,0
9,1 44,4 12,5 20,0
11,1 12,5 24,0
33,3
4,0
9,1 11,1 12,5
4,0
74,1 28,6 54,5 35,0
74,1 28,6 54,5 35,0
40,7 7,1 40,9 20,0
7,4 7,1 22,7
7,4
4,5 15,0
9,1 25,0
40,7 7,1 27,3 60,0
3,7 14,3
25,9
22,7 15,0
61,9
61,9
42,9
9,5
9,5
4,8
42,9
4,8
9,5
74,1
74,1
74,1
7,4
7,4
3,7
25,9
83,3
83,3
50,0
13,3
10,0
26,7
60,0
20,0
14,8 3,3
33,3
33,3
50,0
16,7
50,0
25,0
8,3
60,9
60,9
41,7
11,5
9,8
8,1
36,2
9,4
12,8
10,0
4,8
3,7
16,7
4,7
La taula següent mostra la major o menor utilització de determinats mitjans de recerca
en funció del temps emprat en la recerca de feina. En aquest sentit, es detecten
seqüències prudentment diferenciades:
Mitjans utilitzats de forma similar, amb independència del temps emprat en la
recerca: tramesa de currículums, premsa, visites a empreses, trobades amb el món
professional, altres.
162
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
Mitjans utilitzats amb més freqüència conforme s’incrementa el temps de recerca:
procediments informals, SCC, Borsa de Treball UPF, ETT, oposicions, llibre de
currículums, practica durant els estudis
Mitjans utilitzats amb més freqüència pels que cerquen feina des de fa menys temps:
col·legi professional.
Una altra forma de llegir la taula és la següent: conforme augmenta el temps de recerca
els titulats amplien el ventall d’instruments de recerca que fan servir. Respecte les
iniciatives d’enquesta anteriors es confirma aquesta tendència. El col·legi professional
sembla mostrar-se, en aquesta ocasió, relativament més efectiu, ja que ha estat més
utilitzat pels que han trobat feina abans dels 3 mesos.
C.49 Mitjans de recerca de feina segons temps de recerca (%)
Tramesa de currículums
Premsa
Procediments informals
Servei Català de Col·locació
Borsa de Treball UPF
ETT
Oposicions
Llibre de currículums
Pràctica durant els estudis
Visites a empreses
Col·legi professional
Trobades món professional
Altres mitjans
Menys 3 mesos
83,2
83,9
48,9
56,9
56,9
38,7
8,8
6,6
7,3
32,8
10,2
14,6
3,6
3 -6 mesos
86,8
83,8
61,8
64,7
64,7
47,1
13,2
7,4
7,4
42,6
8,8
7,4
5,9
6 m-Més 1 any
86,7
83,3
63,3
70,0
70,0
43,3
20,0
30,0
13,3
36,7
6,7
16,7
6,7
UPF
84,7
83,8
54,5
60,9
60,9
41,7
11,5
9,8
8,1
36,2
9,4
12,8
4,7
Per interpretar la taula següent entre mitjans de recerca de feina i promocions, cal
centrar-nos en les tres últimes ja que són més substancioses numèricament. D’entrada,
la promoció de 1997, amb més temps en el mercat de treball, utilitza més els diferents
mitjans de recerca que les promocions posteriors. Una excepció important és la major
utilització de les visites a empreses per la promoció 1999.
C.50 Mitjans de recerca de feina segons any d’acabament de la carrera (%):
Tramesa de currículums
Premsa
Procediments informals
Servei Català de Col·locació
Borsa de Treball
ETT
Oposicions
Llibre de currículums
Pràctica durant els estudis
Visites a empreses
Col·legi professional
Trobades món professional
Altres mitjans
1994
100
75,0
50,0
75,0
75,0
50,0
25,0
1995
90,0
80,0
80,0
60,0
60,0
40,0
30,0
10,0
25,0
20,0
10,0
10,0
1996
90,9
63,6
54,5
81,8
81,8
36,4
18,2
9,1
27,3
9,1
1997
89,7
93,1
69,0
62,1
62,1
51,7
13,8
24,1
20,7
17,2
3,4
17,2
10,3
1998
84,6
86,5
55,8
67,3
67,3
46,2
17,3
21,2
3,8
32,7
15,4
11,5
1,9
1999
82,2
82,9
48,8
55,8
55,8
38,0
6,2
3,1
7,8
44,2
8,5
14,0
6,4
UPF
84,7
83,8
54,5
60,9
60,9
41,7
11,5
9,8
8,1
36,2
9,4
12,8
4,7
163
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
Pel que fa a les trajectòries ocupacionals, els que busquen feina per primera vegada
tendeixen a utilitzar menys la tramesa de currículums, el col·legi professional o les
trobades amb el món professional que els que tenen una experiència prèvia i, en canvi,
fan servir més les ETT. Els que tenen una experiència laboral continuada utilitzen més
la premsa, els procediments informals i la Borsa de Treball UPF / SCC i també el llibre
de currículums. De fet, aquesta col·lectiu és el que, en general, utilitza més mitjans de
recerca de feina. Finalment, els que han tingut una experiència laboral sense continuïtat
utilitzen els mitjans amb percentatges similars als de la mitjana de la UPF.
C.51 Mitjans de recerca de feina segons trajectòria ocupacional (%):
Recerca 1ª de
feina
Tramesa de currículums
Premsa
Procediments informals
SCC, INEM
Borsa de Treball
ETT
Oposicions
Llibre de currículums
Pràctica durant els estudis
Visites a empreses
Col·legi professional
Trobades món professional
Altres mitjans
Experiència laboral
continuada
72,0
80,0
52,0
60,0
60,0
48,0
12,0
8,0
36,0
4,0
8,0
4,0
Experiència lab.
sense continuïtat
87,3
90,9
60,0
69,1
69,1
45,5
7,3
12,7
9,1
38,2
10,9
14,5
9,1
85,8
81,9
52,9
58,1
58,1
39,4
12,9
9,0
9,0
35,5
9,7
12,9
3,2
UPF
84,7
83,8
54,5
60,9
60,9
41,7
11,5
9,8
8,1
36,2
9,4
12,8
4,7
Per concloure aquest apartat cal remarcar que els demandants actius tendeixen a utilitzar
més recursos propis (tramesa de currículums, premsa), les ETT, les pràctiques a les
empreses durant els estudis i, per contra, fan servir comparativament menys les visites a
les empreses. D’altra banda, els demandants no actius utilitzen comparativament més la
Borsa de Treball de la UPF /SCC, així com les visites a empreses.
C.52 Mitjans de recerca de feina segons recerca activa de feina (%):
Tramesa de currículums
Premsa
Procediments informals
SCC, INEM
Borsa de Treball
ETT
Oposicions
Llibre de currículums
Pràctica durant els estudis
Visites a empreses
Col·legi professional
Trobades professional
Altres mitjans
Demandants actius
92,9
92,9
57,1
53,6
53,6
53,6
10,7
10,7
17,9
28,6
10,7
14,3
7,1
Demandants no actius
83,6
82,6
54,1
61,8
61,8
40,1
11,6
9,7
6,8
37,2
9,2
12,6
4,3
UPF
84,7
83,8
54,5
60,9
60,9
41,7
11,5
9,8
8,1
36,2
9,4
12,8
4,7
164
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
2.4. Assessorament en la recerca de feina
Només 51 titulats no ocupats s’han assessorat en la recerca de feina, és a dir el 9,4% del
conjunt de titulats que no treballaven en el moment de l’entrevista. Sobre el conjunt de
demandants actius i no actius, aquesta xifra representa el 21,7%. Si comparem amb
edicions anteriors, l’assessorament entre els titulats que no treballen i busquen feina,
s’ha reduït a la meitat en el període 1996-2000.
C.53 S’han assessorat els graduats desocupats en la recerca de feina? %
S’han assessorat per aconseguir feina?
NO
SÍ
Total
Número
184
51
235
Percentatge
78,3%
21,7%
100%
C.54 Assessorament en la recerca de feina? 1996/98/2000%
S’han assessorat per aconseguir feina?
NO
SÍ
Total
Mitjans utilitzats per terme mig
1996
54,2
45,8
100%
1,3
1998
57,7
42,3
100%
1,4
2000
78,3%
21,7%
100%
1,2
L’assessorament es basa en diferents mitjans i la pregunta que es plantejà als
entrevistats oferia tres opcions de resposta, el GOAP de la universitat, altres mitjans de
la UPF i l'assessorament extern. Naturalment un titulat pot utilitzar diversos mitjans
d’assessorament a la vegada. Concretament en l’enquesta de l’any 2000 els que no
treballen i busquen feina han utilitzat 1,2 mitjans per persona, una xifra amb poques
oscil·lacions en els tres períodes d’enquesta. El conjunt de mitjans UPF continua
destacant per sobre dels externs a la Universitat.
C.55 Assessorament en la recerca de feina (%)
Percentatge dels que sí usen
el mitjà
41,2
25,5
54,9
GOAP-UPF
Altres Mitjans de la UPF
Fora de la UPF*
Freqüència
21
13
28
* Fora de la UPF: SCC, fonamentalment, també cursets ocupacionals i altres molt diversificats.
50
40
30
Porcentaje
20
10
0
BC
rm
fo
es
io
ac
s
al
AB
n
io
U
ca
lo
co
ilia
up
ac
oc
m
fa
EM
C
N
tr
Al
R
FO
o
s
et
s
ic
s
ur
C
Am
a
ll
ba
tre
al
at
C
ei
tre
en
C
rv
Se
o
N
Fora de la UPF
165
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
2.4.1. Qui busca assessorament per a la recerca de feina?
A continuació oferim, de manera esquemàtica i prenent en consideració l’escàs número
de casos per a aquesta variable, els col·lectius que fan un ús més elevat dels mitjans
d’assessorament per a la recerca de feina disponibles:
Els titulats (25%) més que les titulades (19%).
Els de 22-24 anys (26,3%), més que els de 25-30 anys (14,6%).
Per promocions (any d’acabament de la carrera), utilitzen més mitjans
d’assessorament les més recents: per exemple, la promoció 1999 (24,8%) més
que la 1998 (19,2%) i, aquesta més que la 1997 (17,2%).
S’assessoren més els que tenen experiència laboral prèvia (23%) que els
busquen feina per primera vegada (12%).
L’assessorament està molt relacionat amb el temps de recerca de feina: menys de
3 mesos (18%), 3-6 mesos (23%), 6 mesos-més d’un any (33%).
S’han assessorat més els demandants no actius (22%) que els demandants actius
(14%).
166
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
3. Quins motius impedeixen l’ocupació? L’opinió dels
desocupats
Com a l’enquesta d’inserció 1998, en aquesta edició el factor més rellevant en les
dificultats d'ocupació, segons els titulats que no treballen, és la demanda d’experiència
per part de les empreses, és a dir, un factor extern a l’individu. A la manca
d’experiència li segueix el poc temps dedicat a la recerca de feina. Molt propers a
aquest darrer trobem aquests motius: d’una banda, problemes del mercat de treball en
general i dificultats específiques de les professions relacionades amb la carrera; i, d’altra
banda, exigències pròpies dels individus, les quals hem dividit en objectius
professionals i en dificultats de trobar una feina adaptada a les necessitats de jornada
dels titulats.
La pregunta sobre els motius que dificulten la inserció estava dirigida als 235 individus
que poden buscar feina. Cadascun d’aquests podia mencionar tres opcions diferents, de
les quals s’han obtingut dos conjunts de factors que apareixen en la taula següent. Tot i
que varien els percentatges del primer factor, respecte del total, no varia l’ordre de les
respostes i, per aquesta raó, utilitzarem el primer motiu per mostrar algunes
característiques específiques.
C.56 Motius genèrics que dificulten la inserció
Opinions
Les empreses demanen experiència
Fa poc que busca feina
Poques possibilitats de trobar feina (mercat)
Pocs llocs de treball responen als objectius
Barreres en el mercat de treball de la carrera
(mercat professió)
Recerca de feina flexible
Altres
Total
Primer Percentatge
factor s/ total 1er.
factor
Segon
Total
factor factors
Percentatge
s/ total
factors
96
44
41
39
9
40,9
18,7
17,4
16,6
3,8
22
10
5
5
26
118
54
46
44
35
37,3
17,1
14,6
13,9
11,1
5
1
235
2,1
0,4
100,0
6
7
81
11
8
316
3,5
2,5
100,0
Les dues taules de la pàgina següent presenten els motius que els graduats que no
treballen, segons la titulació de procedència, han assenyalat com a entrebancs per a la
seva inserció professional. En la primera taula apareixen els percentatges que, per a
cada motiu, han esmentat els titulats i, en la segona, s’agrupen els tres principals motius
per a cadascuna de les titulacions. A continuació, els percentatges de cada motiu que
dificulta la inserció es presenten per a cada promoció.
167
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
8,3
Empr
3,7 10,0
HUM
CAUD
GAP
PE
TI
Dret
ADE
5,6 12,5 32,0
CP
18,2
RRLL
Mercat de treball en
general
Pocs llocs de treball
responen als objectius
Experiència laboral
Mercat laboral de la
professió
Fa poc que busca feina
Flexibilitat
Altres
Eco
CCEE
C.57 Motius que dificulten la inserció professional per titulacions (%):
7,4 42,8 13,6 35,0 28,6
18,2
5,6 25,0 12,0 25,9 14,3 13,6 10,0 14,3 22,2 10,0 41,7
36,4 55,6 37,5 36,0 51,9 7,1 54,5 25,0 33,3 33,3 70,0 8,3
5,6
27,3 27,6 25,0
8,0
8,0
3,7 14,3
7,4 2,4
3,7
4,5
9,6
9,1 30,0 14,3 29,6 10,0 41,7
4,5
11,1
4,0
C.58 Motius que dificulten la inserció per titulacions (orientatiu)
1er.
CCEE
ECO
Experiència
Experiència
ADE
Dret
Experiència
Experiència
Period.
GAP
Empres.
RRLL
Mercat general
Experiència
Experiència
Experiència
TI
Experiència
Hum
Experiència
CAUD
CP
Mercat general
Objectius/Fa poc que
busca
2on.
3er.
Fa poc que busca
Fa poc que busca
Objectius/ Mercat general
Objectius/ Mercat general
/Mercat professió
Mercat general
Mercat general
Objectius/ Fa poc que busca Objectius
feina
Objectius/ Mercat professió Mercat general/ Experiència
Mercat general / Objectius
Fa poc que busca feina
Fa poc que busca feina
Objectius
Mercat general/Objectius/fa
poc que busca feina
Objectius
Mercat general /Fa poc que
busca feina
Mercat general
Objectius/Fa poc que busca
feina
Fa poc que busca feina
Experiència
Mercat general / Experiència
168
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
C.59 Motius que dificulten la inserció professional per promocions (%)
1994
Poques possibilitats de trobar feina actualment
Pocs llocs de treball responen als objectius
Es busca persones amb experiència laboral
Mercat de treball de la carrera
Compaginació amb estudis
Fa poc que busca feina
Altres
25,0
50,0
25,0
1995
30,0
20,0
10,0
10,0
1996
18,2
18,2
36,4
30,0
27,3
1997
24,1
13,8
37,9
3,4
3,4
17,2
1998
13,5
28,8
42,3
3,8
11,5
1999
17,1
11,6
43,4
3,1
3,1
20,9
0,8
C.60 Motius que dificulten la inserció professional segons trajectòria ocupacional i
recerca activa de feina: (%):
Mercat de treball general
Objectius propis
Experiència laboral
Mercat professió
Flexibilitat
Fa poc que busca feina
Altres
Total
Recerca 1ª
feina
Exp.
continuada
20,0
4,0
48,0
8,0
4,0
16,0
14,5
20,0
36,4
1,8
100
100
Exp. sense Demandant Demandant Percentatge
continuïtat
s actius
s no actius UPF s/ total
1er. factor
27,3
18,1
17,4
41,3
3,9
2,6
16,1
0,6
100
17,9
17,9
50,0
14,3
100
17,4
16,4
39,6
4,3
2,4
19,3
0,5
100
17,4
16,6
40,9
3,8
2,1
18,7
0,4
100
Per trajectòries laborals, s’observen diferències: Així, els que busquen la primera feina,
apunten com motiu principal (per sobre la mitjana UPF) la falta d’experiència laboral;
els que han tingut una experiència continuada argumenten, sobretot, que fa poc que
busquen feina i, finalment, els que han experimentat una trajectòria sense continuïtat no
destaquen cap motiu per sobre de la mitjana de la UPF. D’altra banda, per recerca activa
de feina, els demandants no actius addueixen més motius que no pas els demandants
actius i destaquen, per sobre la mitjana de la UPF, l’inici recent de la recerca de feina.
Els demandants actius es concentren més, comparativament, en la manca d’experiència
laboral. Finalment, segons el temps de recerca de feina, els que porten més temps
buscant feina concentren les seves explicacions en l’experiència laboral i en el mercat
de treball en general, mentre que els que porten menys de 3 mesos de recerca de feina
argumenten, principalment, el poc temps de la recerca de feina.
C.61 Motius que dificulten la inserció professional segons temps dedicat a la
recerca de feina (%):
Mercat de treball general
Objectius propis
Experiència laboral
Mercat professió
Flexibilitat
Fa poc que busca feina
Altres
Total
Menys de 3 mesos
3-6 mesos
6 mesos- Més d’1 any
15,3
16,8
37,2
3,6
1,5
25,5
19,1
17,6
42,6
4,4
2,9
11,8
1,5
100
23,3
13,3
53,3
3,3
3,3
3,3
100
100
Percentatge UPF
s/ total 1er. factor
17,4
16,6
40,9
3,8
2,1
18,7
0,4
100
169
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
4. Incidència de la carrera en la inserció dels desocupats
El 43% dels titulats no ocupats que busquen feina (235 individus) opina que hi ha
factors de la carrera acadèmica que dificulten la inserció laboral. En relació amb les
altres iniciatives d’enquesta, la taula comparativa que presentem a continuació mostra
que, en el període transcorregut des de 1996, aquest percentatge s’ha incrementat
gradualment.
C.62 Factors de la carrera que dificulten la inserció laboral
NO
SÍ
Total
Freqüència
133
101
234
Percentatge
56,8
43,2
100,0
C.63 Factors de la carrera que dificulten la inserció laboral. Comparació entre
1996/1998/2000 (%)
NO
SÍ
Total
1996
64,6
36,4
100,0
1998
60,3
39,7
100,0
2000
56,8
43,2
100,0
Per tal de detectar els factors de la carrera que dificulten la inserció es proposà una
pregunta oberta en la que els enquestats poden oferir fins a 3 respostes. En la taula
següent, s’ofereix el resultat total de la pregunta, format per 107 opinions, sobre 101
entrevistats. En aquest sentit, destaca principalment la manca de pràctica (també es pot
agrupar aquí la resposta: massa teòrica). La resta de factors són d’ordre molt divers, des
d’assignatures d’acompanyament com ara idiomes o informàtica, també la manca
d’especialització dels estudis, o així mateix la falta de coneixement de la titulació en la
societat. Per comparació amb iniciatives anteriors, la falta de pràctiques continua sent el
problema principal i, pràcticament, no apareixen a l’actualitat altres motius, com ara el
desconeixement del món laboral.
C.64 Factors de la carrera que dificulten la inserció laboral: opinió dels
desocupats:
Massa teòrica
Poca pràctica
Idiomes, informàtica
Poc especialitzada
No es coneix la carrera
Altres
Total
Factors que dificulten la inserció laboral
Freqüència
7
60
7
13
13
7
107
Percentatge
6,5
56,1
6,5
12,1
12,1
6,5
100,0
170
La formació complementària.
Característiques dels graduats que continuen estudiant
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
1. Continuació dels estudis
Gairebé la meitat dels titulats de la UPF, un 49,6 %, segueix estudiant un cop acabada la
carrera, sobretot per ampliar els estudis, a part d’un percentatge reduït que es dedica a
preparar oposicions. Com en el primer capítol d’aquest informe ja s’aborda la
descripció genèrica de la continuació dels estudis, en aquest apartat, dedicarem major
atenció a l’aprofundiment d’algunes variables, com són la continuació dels estudis
segons els diferents col·lectius, l’interès manifestat pels titulats entrevistats per
continuar els estudis, les matèries i les àrees d’interès que es consideren més
interessants per a la continuació dels estudis, l’opinió, l’interès i la valoració sobre
l’oferta de formació contínua de la UPF i els estudis que realitzen els titulats que
continuen els estudis, així com les motivacions que expressen aquests per continuar
estudiant.
D.1 Continuació dels estudis, nombre absolut i percentatge:
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
Total
Freqüència Percentatge
1179
50,4
1032
44,1
129
5,5
2340
100
60
50
40
30
Porcentaje
20
10
0
No estudia
Si, amplia estudis
Si, prepara oposicio
Continueu estudiant
Recordem (primer capítol i veure, també, taula D.13) que no hi ha variacions
substancials per gènere en la continuació dels estudis, bo i que cal remarcar el
manteniment de la tendència, detectada l’any 1998, d’un cert major èmfasi de les dones
en la preparació d’oposicions. Per edats, en canvi, tant la continuació dels estudis com
la preparació d’oposicions disminueixen a mesura que avança l’edat dels entrevistats i,
per contra, s’incrementa la variable ‘no continuació dels estudis’.
Per carreres, els majors percentatges de continuació dels estudis els trobem a Polítiques,
Humanitats i Economia, mentre que els titulats de Periodisme, en primer lloc, però
també els de Comunicació Audiovisual i Relacions Laborals, solen tendir a una
dedicació professional més exclusiva un cop finalitzada la carrera; en aquest sentit,
també ADE supera la mitjana UPF. Pel que fa a la preparació d’oposicions, Dret
sobresurt de manera molt important i també, encara que a distància d’aquesta,
Polítiques. Així, la tendència en la continuació d’estudis, al marge de la incorporació de
noves titulacions, no ha variat al llarg de les diferents enquestes, excepte en el cas de
172
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
GAP, on cal destacar la menor dedicació a les oposicions d’aquests diplomats en
aquesta nova edició.
Per promocions (any d’acabament) es pot apreciar com el pas del temps va disminuint
poc a poc la compaginació de la vida professional i educativa dels titulats. La dedicació
a oposicions, en canvi, manté una tendència més estable.
Una altra distinció és la de la continuació dels estudis en funció de la carrera realitzada i
la promoció. Com podem observar pel total de titulats UPF, la continuació dels estudis
augmenta en la mesura que ens acostem a la promoció més recent; aquesta tendència és
seguida per la major part de diplomats i llicenciats, sobretot Humanitats o Traducció,
però hi ha excepcions. Així, en Comunicació Audiovisual disminueix la continuació
dels estudis en les promocions més recents; a Relacions Laborals la continuació dels
estudis és bastant estable (un percentatge més o menys fix per promoció); o bé hi ha
carreres amb fluctuacions més erràtiques com GAP o Periodisme.
GAP
CCEE
CAUD
38,9
32,4
28,1
Total UPF
31,4
36,1
36,0
39,7
26,9
64,1
42,9
64,4
47,4
58,3
Dret
42,9
39,4
62,3
58,0
36,1
50,9
46,3
58,8
42,9
Polítiques
52,6
35,7
70,2
68,5
RRLL
45,8
20,0
24,0
18,9
25,8
19,2
Traducció
62,0
68,5
48,0
36,2
58,3
43,6
59,2
55,1
Humanitats
Periodisme
44,2
42,9
Empresarials
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Economia
ADE
D.2 % Continuen els estudis, per carrera realitzada i promocions
72,7
56,5
58,3
51,1
56,3
63,3
64,1
41,8
47,5
45,0
46,6
51,7
54,1
La relació entre altra carrera abans de la UPF i la continuació dels estudis, mostra en
certa manera, el límits en l’obtenció de credencials acadèmiques, és a dir, com més
nivell d’estudis obtinguts anteriorment a la carrera UPF, més dedicació a la vida
professional i viceversa.
100%
80%
60%
40%
11,7
30
Treballen
No treballen
No estudien
88,3
11,7
Amplien estud
70
30
88,3
Preparen opos
24,8
75,2
70
20%
75,2
24,8
0%
No estudien
Amplien estudis
Treballen
Preparen oposicions
No treballen
Pel que fa a la relació entre la continuació dels estudis i la situació ocupacional,
s’observa en el gràfic com la majoria dels titulats que no estudien estan treballant i com
la majoria dels que preparen oposicions, no treballa. Entre els que continuen estudiant,
una bona part (70%) treballa, mentre el 30% restant no.
173
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
Veiem ara, alguns aprofundiments segons trajectòries ocupacionals i continuació o no
dels estudis ja que s’observa una relació diferent segons la situació ocupacional actual
dels entrevistats. D’una banda, en relació als titulats que treballen, no hi ha
modificacions substancials en la continuació dels estudis respecte de la mitjana UPF
segons les diferents trajectòries ocupacionals.
D.3 Continuació dels estudis segons trajectòries ocupacionals dels titulats que
treballen (%):
Trajectòries abans de la titulació
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
1ª experiència
de feina després
del títol
57,6
40,9
1,5
Experiència de treball
prèvia al títol
Continuada
Ocasional
59,3
58,0
37,9
40,2
2,8
1,8
Total continuació
estudis UPF (titulats
que treballen)
58,0
40,2
1,8
Trajectòries després de la titulació
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
Continuada; sempre
han treballat després
del títol
57,6
40,9
1,5
Ocasionals o
Total continuació estudis
interrompudes UPF (titulats que treballen)
59,3
37,9
2,8
58,0
40,2
1,8
D’altra banda, veiem com entre els titulats que no treballen, la trajectòria professional
influeix més en la continuació dels estudis i, també, com tendeixen a deixar els estudis,
per un costat, els que han tingut experiència professional en detriment d’aquells que no
han treballat mai i, per un altre costat, els que han tingut una experiència professional
(continuada o ocasional) abans de la graduació respecte dels que han trobat la primera
feina després dels estudis.
D.4 Continuació dels estudis segons les trajectòries professionals dels titulats que
no treballen (%):
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
1ª feina després
de la titulació
Trajectòria
continuada
Trajectòria
ocasional
10,5
54,5
35,0
29,1
59,8
11,1
31,2
56,8
11,9
No ha
treballat mai
Treball abans
de la titulació
14,6
57,3
28,2
31,4
56,0
12,6
Total continuació
estudis UPF (titulats
que no treballen)
25,3
56,9
17,8
Treball Total continuació
després de la estudis UPF (titulats
titulació que no treballen)
33,6
25,3
57,6
56,9
8,8
17,8
Continuant l’anàlisi amb els titulats que treballen, no s’observen variacions respecte de
la situació ocupacional, amb l’excepció de que, amb certa lògica, el gruix dels que
preparen oposicions es concentra entre els assalariats. No hi ha, tampoc, variacions
segons la situació contractual.
174
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
D.5 Continuació dels estudis per situació professional dels graduats ocupats (%)
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
Assalariats
58,0
40,2
1,9
Treballen per compte propi
57,9
42,1
--
UPF
58,0
40,2
1,8
D.6 Continuació dels estudis per tipus de contracte dels graduats ocupats (%):
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
Contracte Estable
58,4
39,9
1,7
Contracte no estable
57,3
40,6
2,2
UPF
58,0
40,2
1,8
Per contra d’allò que passa amb la situació professional i contractual, la categoria
professional determina més la continuació o no dels estudis. En aquest sentit, trobem
una gradació entre superior categoria i menor dedicació als estudis, mentre que hi ha
una major dedicació com més baixa és la categoria professional
Finalment, aquells titulats definits com a altres representen una excepció important, la
qual està justificada, però, per la composició majoritària de becaris, passants o ajudants
d’aquesta categoria professional. La tendència és similar a la de 1998.
D.7 Continuació dels estudis per categoria professional dels graduats ocupats (%):
No estudia
Amplia estudis
Oposicions
Directius i quadres
superiors
66,2
33,8
Directius i
quadres mitjans
57,9
40,4
1,7
Empleats
administratius
43,8
46,9
9,4
Altres
UPF
55,1
43,6
1,3
58,0
40,2
1,8
Pel que fa a la jornada laboral, aquells que realitzen jornada a temps parcial tendeixen a
una major dedicació a la continuació dels estudis. La línia de tall la constitueix la
jornada normal, ja que, dins de la jornada superior a 41 hores, en la continuació dels
estudis, pot afectar el component vocacional o la realització d’una carrera professional
mitjançant l’obtenció de noves credencials acadèmiques, un cop assegurada la feina.
D.8 Continuació dels estudis per jornada laboral dels graduats ocupats (%):
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
Inferior a 30 hores
37,8
58,8
3,4
Normal
62,0
36,0
2,0
Superior a 41 hores
60,4
39,1
0,6
UPF
58,0
40,2
1,8
Seguint la tendència de la categoria professional, el menor salari també està relacionat
amb la major dedicació a l’estudi. La línia de tall la constitueix, així, el nivell salarial
situat entre les 101 i les 150 mil pessetes; a partir d’aquest punt, la continuació dels
estudis pot estar motivada per factors vocacionals o, principalment, per la voluntat
d’assegurar les fites professionals aconseguides amb noves credencials acadèmiques.
D.9 Continuació dels estudis segons el tipus de salari dels graduats ocupats (%):
Menys
100 mil
Entre 101150 mil
Entre 151200 mil
Entre 201300 mil
Més de
300 mil
UPF
175
Inserció professional de la UPF
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
49,6
46,8
3,6
Titulats UPF que continuen estudiant
61,3
37,0
1,6
57,3
41,9
0,8
59,7
38,7
1,7
64,1
35,9
--
58,0
40,2
1,8
Atenen al temps de recerca de feina dels graduats no ocupats, s’observa una major
dedicació als estudis en aquells que porten més temps buscant feina. Entre els titulats
ocupats, la relació és similar pel que fa a la preparació d’oposicions, encara que hi ha
una coincidència entre els que busquen feina des de fa menys temps i els que ja porten
molt més temps de recerca.
D.10 Continuació dels estudis segons temps de recerca dels graduats ocupats (%):
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
Menys de 3 mesos
56,4
41,9
1,7
3-6 mesos
66,8
32,2
0,9
6 mesos - Més d’un any
55,5
41,0
3,5
UPF
58,0
40,2
1,8
D.11 Continuació estudis i temps de recerca de feina, graduats no ocupats (%):
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
Menys de 3 mesos
3-6 mesos
52,6
44,5
2,9
51,5
45,6
2,9
6 mesos –
Més d’un any
43,3
50,0
6,7
UPF
25,3
56,9
17,8
Finalment, tornant als titulats no ocupats, l’actitud més o menys activa davant
l’ocupació influeix en la continuació dels estudis, especialment en la preparació
d’oposicions.
D.12 Continuació estudis per recerca activa de feina, graduats no ocupats (%):
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
Aturats demandants
actius
46,4
53,6
-
Aturats demandants
no actius
51,7
44,4
3,9
Aturats no
actius
5,8
65,5
28,7
UPF
25,3
56,9
17,8
176
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
D.13 Continuació estudis: Comparació 98/2000 segons diverses característiques
dels entrevistats (%):
NO ESTUDIA
AMPLIA ESTUDIS
PREPARA OPOSICIONS
1998
2000
1998
2000
1998
2000
Gènere:
Home
Dona
Edat:
22-24 a.
25-30 a.
+ de 30 a.
Titulacions:
CCEE
ECO
ADE
Dret
TI
PE
GAP
CAUD
HUM
Empres
RRLL
CP
Acabament:
1994
1995
1996
1997
1998
1999
S. ocupacional
Treballa
No treballa
Contracte:
C. Estable
C. Inestable
Categories:
D. superiors
D. mitjans
E. Admin.
Altres
Recerca activa
de feina
Dem. actius
Dem. no actius
Inactius
37,1
34,8
50,0
50,6
54,4
52,8
45,4
43,5
8,4
12,5
4,6
6,0
30,2
41,8
49,2
43,3
53,6
69,4
56,2
50,8
40,7
50,2
41,3
28,1
13,6
7,4
10,2
6,5
5,1
2,5
43,3
50,2
36,0
57,3
41,0
46,4
73,1
47,4
67,7
35,3
49,0
63,5
28,0
52,4
48,3
62,3
42,1
27,3
52,6
25,8
45,7
31,5
64,1
50,7
34,1
64,0
4,2
1,5
1,7
0,6
31,7
1,0
1,1
6,9
0,8
0,6
0,3
2,4
8,0
41,2
40,8
35,4
32,6
35,3
58,2
52,5
55,0
53,4
48,3
45,9
52,9
49,6
54,1
54,0
55,9
38,8
42,0
39,5
40,2
45,7
49,1
5,9
9,6
10,5
13,4
8,8
3,0
5,5
5,5
6,4
6,0
5,1
42,6
14,5
58,0
25,3
52,2
56,7
40,2
56,9
5,2
28,8
1,8
7,8
46,7
40,7
58,4
57,3
49,0
53,3
39,9
40,6
4,3
6,0
1,7
2,2
56,0
46,2
42,5
37,1
66,2
57,9
43,8
71,4
44,0
50,3
50,3
59,9
33,8
40,4
46,9
28,6
3,5
7,2
3,0
1,7
9,4
-
34,3
12,8
7,4
46,4
51,7
5,8
31,4
72,1
52,3
53,6
44,4
65,5
34,3
15,0
40,3
3,9
28,7
20,1
33,9
58,9
24,6
54,2
30,0
36,3
43,8
54,1
62,7
35,8
46,5
45,8
63,3
61,4
50,0
25,9
3,4
5,3
28,9
6,7
2,3
6,3
177
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
2. Interès per prosseguir els estudis
Per aquest apartat, s’han interrogat a tots els titulats, independentment de si continuen o
no els estudis en l’actualitat, sobre quina consideren la formació més interessant o
necessària per completar i actualitzar els coneixements adquirits durant la titulació. Tal i
com vàrem realitzar en l’enquesta anterior, hem agrupat les respostes ‘formació en
l’empresa’ i ‘autoformació’ en un bloc que anomenarem professional, el qual és el que
més destaca sobre el conjunt, seguit molt de prop per les respostes ‘ampliació de la
carrera’ i, ja a més distància d’aquesta, els estudis no relacionats amb la carrera.
Finalment, en el bloc altres s’inclouen estudis del tipus idiomes, informàtica o màsters
no identificats i, per tant, no atribuïbles a les categories anteriors. En l’ordre de
preferència d’aquestes categories no s’observa variació respecte de 1998.
D.14 Tipus de formació postgraduació més interessant:
Formació empresa
Autoformació
Ampliació de la carrera
Nous estudis
Altres estudis
Total
1ª resposta
1161
249
745
170
15
2340
Percentatge s/1ª resposta
49,6
10,6
31,8
7,3
0,6
100,0
60,2%
31,8%
7,3%
0,6%
La formació professional (formació empresa i autoformació) és la que suscita més
interès per prosseguir estudiant. No obstant, l’augment de l’interès pels coneixements
relacionats amb la carrera també és molt important. Per contra, l’inici de nous estudis
adquireix menys rellevància que en les altres dues enquestes.
Sobre el total de respostes s’aprecien algunes diferències segons diverses categories.
Per exemple, per la situació professional: així, els titulats que no treballen tendeixen,
relativament, a marcar-se més com a objectiu l’ampliació de la carrera, mentre els que
treballen mantenen amb més força les finalitats professionals
D.15 Necessitats de formació postgraduació per situació ocupacional (%):
Professional
Ampliació carrera
Nous estudis
Altres estudis
Treballa
66,3
51,9
17,6
1,4
No treballa
62,6
57,1
16,3
2,6
Segons la continuació d’estudis (taula D.16), s'observen algunes paradoxes que es
poden explicar pel fet que, al cap i a la fi, tots els objectius convergeixen, normalment,
en la necessitat professional. D’aquesta manera, els que preparen oposicions emfasitzen
l’ampliació de la carrera, ja que l’estudi d’oposicions significa una forta dedicació per
entrar en un mercat laboral restringit, tot i que també subratllen altres estudis.
Finalment, cal remarcar l’elevada coincidència en els objectius i interessos, també en la
categoria de nous estudis, entre aquells que actualment no estudien (però ho poden fer
en el futur) i aquells que amplien estudis.
178
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
D.16 Necessitats de formació postgraduació per continuació d’estudis (%):
No estudia
66,4
50,0
16,2
1,7
Professional
Ampliació carrera
Nous estudis
Altres estudis
Amplia estudis
66,8
54,3
19,2
1,2
Prepara oposicions
45,7
71,3
12,4
5,4
Com mostra la taula D.17, més interessant resulta la relació entre els objectius per
continuar estudiant i la carrera realitzada, pel que fa a l’obtenció de distribucions
diferenciades, ja que es detecten divergències pel que fa a l’interès per la continuació
dels estudis. Així, les carreres econòmiques (l’antiga Ciències Econòmiques i
Empresarials, Economia, ADE i la diplomatura d’Empresarials) i també a Periodisme
remarquen les matèries professionals. L’ampliació d’estudis relacionats amb la
carrera, en canvi, sobresurt a Relacions Laborals i Dret, mentre que els esforços cap a
estudis nous es concentren en les titulacions de Polítiques, Humanitats i Traducció i,
amb menor importància, a GAP, Periodisme i Comunicació. Finalment, la categoria
altres estudis destaca entre els llicenciats en Economia i Dret (recordem la taula anterior
en relació als opositors i els altres).
Professional
Polítiques
RRLL
Empresarials
Humanitats
CAUD
GAP
PE
TI
Dret
ADE
ECO
CCEE
D.17 Necessitats de formació postgraduació per titulacions (%):
83,3 73,0 71,4 52,5 57,6 72,6 63,2 63,0 59,5 79,8 45,4 54,5
Ampliació carrera 45,2 45,4 51,7 64,1 55,5 39,9 47,0 54,3 54,0 47,7 73,1 54,5
Nous estudis
10,3
9,8
6,1 12,3 25,1 20,8 22,7 22,0 35,0 18,9
8,4 38,6
Altres estudis
2,3
4,3
1,4
1,2
4,0
1,6
1,6
1,2
0,3
2,3
179
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
2.1. Matèries i àrees d’interès per a la continuació dels estudis
En aquest apartat, novament tots els entrevistats han respost a una pregunta oberta, en la
qual disposen de tres opcions per assenyalar les matèries i àrees d’interès que
consideren més interessants per continuar els estudis (els percentatges no sumen 100).
Com veiem a continuació, bo i seguint la tendència de 1998, en primer lloc s’assenyalen
les matèries econòmiques, sobretot les financeres i les de comptabilitat. Les matèries
instrumentals i les matèries legals assoleixen la segona posició i, sobre aquestes dues,
val remarcar, d’una banda, la coincidència amb els resultats de 1998 pel que fa a les
matèries com idiomes o informàtica i, d’altra banda, el fort creixement que han obtingut
les matèries legals, en detriment de la dedicació a altres carreres, la qual baixa
substancialment. Recursos humans i laborals, també resulten d’interès i abracen àrees
econòmiques, del dret i de la salut.
D.18. Matèries i àrees d’interès per a la formació postgraduació (%):
Matèries i Àrees d’estudi
1. Econòmiques
Finances, comptabilitat
Gestió, administració
Marketing, publicitat
Comerç internacional
Empresarials, econòmics
2. Instrumentals
Idiomes
Informàtica, Internet
3. Altres carreres
4. Legals
Fiscal i tributaris
Legals
5. Recursos humans i laborals
Laborals i seguretat social
Recursos humans
Risc, seguretat, higiene
6. Altres identificades
Cooperació i desenvolupament
Ciències polítiques
Noves tecnologies
Medi ambient
7. Altres matèries
Percentatge
51,2
25,8
5,5
8,9
1,9
9,1
29,2
16,2
13,0
5,2
29,2
8,4
20,6
16,2
0,4
7,0
1,4
4,8
0,9
2,9
0,5
0,5
23,2
D.19 Ordre de preferència de matèries i àrees d’interès: Comparació 98/2000 (%):
Ordre de preferència de les matèries:
Econòmiques
Instrumentals
Altres carreres
Legals
Recursos humans i laborals
Altres identificades
Altres
1998
1
2
3
4
5
6
7
2000
1
2
5
2
4
6
3
180
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
1. Econòmiques
Finances, compta.
Gestió, admon.
Marketing, public.
Comerç internac.
Empresarials
2. Instrumentals
Idiomes
Informàtica, Inter.
3. Altres carreres
4. Legals
Fiscal i tributaris
Legals
5. RRHH i laborals
Laborals i SS.
Recursos humans
Risc, seguretat, hi
6. Altres identif.
Cooperació i des.
C. Polítiques
Noves tecnologies
Medi ambient
7. Altres matèries
54,7 55,1 53,2
4,3 5,8 3,1
12,1 14,1 21,3
4,7 1,3 3,5
17,7 17,9 12,8
9,5 13,5 9,9
7,8 5,8 10,6
0,9 1,9 0,7
2,1
0,8
1,7
0,8
1,7
0,6
1,9
0,4
0,9
1,9
0,6
0,4 1,3
6,5 10,3
2,1
1,7
0,7
0,4
1,2
2,1
0,7
5,0
4,7
2,4
4,1
4,7
7,6
5,7
2,8
54,2
7,5 0,4
0,7 22,0
5,5
1,4 5,1
0,6
4,1
1,3 4,0
0,7 11,4
0,6
0,6
0,6
0,5
0,7 10,4
1,8
0,6
0,6
0,9
CP
RRLL
Empres
Hum
CAUD
GAP
PE
2,0 21,9
2,7 9,0
2,7 5,0
0,5
4,0 15,4
6,7 2,1
0,5 23,4
1,0 8,5
4,8 19,1
5,0 34,1 20,7 17,9 10,4 14,4 30,4 11,5
2,5 20,0 26,7 14,9 27,4 8,9 20,9 3,3
4,7 22,0 3,5 13,2 19,9 0,4 1,4
13,4 14,1 20,6 9,1
4,7 2,6 2,8 116,2
0,9
3,9
TI
Dret
ADE
ECO
CCEE
D.20 Matèries i àrees d’interès per titulacions (%):
2,1
8,5
11,4 11,5
0,7 2,6 45,0
2,1
8,5
2,1
6,4
1,0
0,7
4,0 18,9
0,7
0,5
0,4
0,5
2,1 65,3 46,7 7,0 95,3 85,6
7,0 37,8
13,9
0,4
1,1
0,4
5,9
23,4
12,8
2,1
0,5 2,1
7,7 6,4
Com es pot observar, la taula anterior mostra una certa coherència amb les matèries i
àrees de continuació dels estudis per titulacions. Així, les carreres econòmiques fan
molta èmfasi en les matèries econòmiques, els titulats en GAP i en Ciència Política, en
les matèries polítiques i, finalment, els llicenciats en Dret i els diplomats en Relacions
Laborals en l’àrea de Dret (tot i que, en aquest cas, els titulats en matèries econòmiques
també destaquen les matèries legals). Les matèries instrumentals, en canvi, són més
apreciades per Traducció, Periodisme, Empresarials i Comunicació Audiovisual. D’altra
banda, Periodisme, Humanitats i Comunicació destaquen més les altres carreres. Pel que
fa a l’àrea de Recursos humans i laborals, cal remarcar l’interès dels diplomats en
Relacions Laborals; així com també l’interès dels llicenciats en Ciència Política, per
l’àrea de Cooperació i Desenvolupament. Per concloure destaquem que, com es pot
apreciar en la taula, hi ha un conjunt d’estudis (Comunicació, Humanitats, Traducció i
Periodisme) en el quals les altres matèries gaudeixen d’un percentatge de resposta molt
elevat, per aquest motiu, en les taules següents hi ha un desglossament d’aquestes
matèries.
181
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
D.21 Desglossament de les matèries d’interès de Periodisme
Temes
o àrees
d'interés
Total
Fiscalitat
Economia
Historia
Idiomes
Audiovisuals
Humanitats
Ciencies socials
Comptabilitat
Informatica
Periodisme
Politiques
Noves tecnologies
(internet/multimedia)
MKT/investigacio mercats
Redaccio
Periodisme esportiu
Periodisme digital
Gestio editorial
Disseny
Traduccio
Comunicacio
empresarial
Antropologia
Fotografia
Periodisme internacional
Filologia
Dret
Management/direccio
d'empreses
RRHH
Recerca de feina
Organitzacio empresarial
Comunicacio audiovisual
TV
Radio
Reportatges/documental
s
Cinema
Guionista
Internet
Sociologia
Edicio
Literatura
Filosofia
Linguistica
Educacio esportiva
Cultura
Operador de camara (TV)
Casos
2
3
5
30
10
12
1
3
13
8
4
% resp. tabla
1.5%
2.2%
3.7%
22.1%
7.4%
8.8%
.7%
2.2%
9.6%
5.9%
2.9%
25
18.4%
3
5
2
4
2
2
1
2.2%
3.7%
1.5%
2.9%
1.5%
1.5%
.7%
4
2.9%
1
2
1
3
1
.7%
1.5%
.7%
2.2%
.7%
3
2.2%
1
1
1
3
6
2
.7%
.7%
.7%
2.2%
4.4%
1.5%
3
2.2%
3
1
1
2
2
3
2
1
1
1
1
136
2.2%
.7%
.7%
1.5%
1.5%
2.2%
1.5%
.7%
.7%
.7%
.7%
136.0%
182
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
D. 22 Desglossament de les matèries d’interès d’Humanitats
Temes
o àrees
d'interés
Total
Historia
Idiomes
Audiovisuals
Humanitats
Ciencies socials
Informatica
Periodisme
Politiques
Noves tecnologies
(internet/multimedia)
Redaccio
Periodisme europeu
Periodisme digital
Gestio editorial
Disseny
Antropologia
Fotografia
Locucio
Filologia
Management/direccio
d'empreses
RRHH
Publicitat
RRPP
Psicologia
TV
Interpretacio/teatre
Reportatges/documental
s
Cinema
Multimedia
Musica
Internet
Cooperacio (desenvol.
economic)
Gestio cultural
Museografia
Tecniques investigacio
Conservacio llibres
Coreografia
Periodisme cultural
Edicio
Art
Literatura
nord-americana
Literatura
Ciencia cognitiva
Biblioteconomia
Religio
Pedagogia
Filosofia
Dret inmobiliari
Linguistica
Lectura
Doblatge
Botanica
Cultura
Escriptura especialitzada
Graduat social
Didactica
Estetica
Arqueologia
Casos
20
21
5
14
1
7
9
1
% resp. tabla
13.9%
14.6%
3.5%
9.7%
.7%
4.9%
6.3%
.7%
3
2.1%
2
1
1
2
2
1
1
1
2
1.4%
.7%
.7%
1.4%
1.4%
.7%
.7%
.7%
1.4%
2
1.4%
1
1
1
2
2
3
.7%
.7%
.7%
1.4%
1.4%
2.1%
2
1.4%
6
1
4
2
4.2%
.7%
2.8%
1.4%
1
.7%
9
5
1
1
1
1
6
18
6.3%
3.5%
.7%
.7%
.7%
.7%
4.2%
12.5%
1
.7%
11
1
3
1
6
5
1
1
1
1
1
2
1
1
1
1
2
144
7.6%
.7%
2.1%
.7%
4.2%
3.5%
.7%
.7%
.7%
.7%
.7%
1.4%
.7%
.7%
.7%
.7%
1.4%
142.4%
183
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
D. 23 Desglossament de les matèries d’interès de Traducció i Interpretació
Temes
o àrees
d'interés
Total
Fiscalitat
Economia
Finances
Historia
Idiomes
Humanitats
Comptabilitat
Informatica
Sistemes d'informacio
Periodisme
Politiques
Noves tecnologies
(internet/multimedia)
MKT/investigacio mercats
Redaccio
Gestio editorial
Traduccio
Filologia
Dret
Management/direccio
d'empreses
RRHH
Publicitat
Comerç exterior
Qualitat
Prevencio riscos laborals
Organitzacio empresarial
Psicologia
Cinema
Multimedia
Internet
Relacions internacionals
Dret internacional
Sociologia
Edicio
Literatura
Biblioteconomia
Pedagogia
Filosofia
Interpretacio/traduccio
Sanitat publica
Logistica
Linguistica
Traduccio divulgativa
Traduccio juridica
Traduccio economica
Traduccio medica
Correccio
Traduccio
cinematografica
Lectura
Empresarials
Diplomacia
Catala
Turisme
Farmacia
Casos
1
9
3
1
58
7
5
27
1
1
1
% resp. tabla
.6%
5.3%
1.8%
.6%
34.3%
4.1%
3.0%
16.0%
.6%
.6%
.6%
4
2.4%
7
2
1
8
1
6
4.1%
1.2%
.6%
4.7%
.6%
3.6%
3
1.8%
1
3
8
1
1
3
4
2
1
1
3
1
1
1
12
1
15
1
30
1
1
6
3
2
3
3
3
.6%
1.8%
4.7%
.6%
.6%
1.8%
2.4%
1.2%
.6%
.6%
1.8%
.6%
.6%
.6%
7.1%
.6%
8.9%
.6%
17.8%
.6%
.6%
3.6%
1.8%
1.2%
1.8%
1.8%
1.8%
1
.6%
1
1
1
2
1
1
169
.6%
.6%
.6%
1.2%
.6%
.6%
157.4%
184
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
D. 24 Desglossament de les matèries d’interès de Comunicació Audiovisual
Temes
o àrees
d'interés
Total
Economia
Idiomes
Audiovisuals
Humanitats
Informatica
Periodisme
Noves tecnologies
(internet/multimedia)
MKT/investigacio mercats
Redaccio
Periodisme digital
Disseny
Comunicacio
empresarial
Antropologia
Fotografia
Management/direccio
d'empreses
Sistema tributari
Publicitat
Psicologia
Comunicacio audiovisual
TV
Produccio/realitzacio
Interpretacio/teatre
Radio
Reportatges/documental
s
Cinema
Multimedia
Musica
Guionista
Subvencions
Internet
Edicio electronica
Post-produccio
Monitoratge
Analisis quantitatiu
Sociologia
Tecniques investigacio
Art
Literatura
Filosofia
Lectura
Tecniques de venda
Doblatge
Operador de camara (TV)
Casos
1
11
6
4
3
4
% resp. tabla
.9%
10.4%
5.7%
3.8%
2.8%
3.8%
14
13.2%
3
3
1
8
2.8%
2.8%
.9%
7.5%
2
1.9%
2
6
1.9%
5.7%
2
1.9%
1
4
1
3
6
13
2
2
.9%
3.8%
.9%
2.8%
5.7%
12.3%
1.9%
1.9%
9
8.5%
12
10
1
9
1
2
1
2
1
1
2
1
3
2
2
1
1
1
1
106
11.3%
9.4%
.9%
8.5%
.9%
1.9%
.9%
1.9%
.9%
.9%
1.9%
.9%
2.8%
1.9%
1.9%
.9%
.9%
.9%
.9%
155.7%
185
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
Per finalitzar amb aquest apartat, s’ha confeccionat el següent quadre comparatiu, en el
qual s’indiquen les quatre principals àrees d’interès per la formació postgraduació
segons diferents categories i es resumeixen, així, algunes de les principals diferències
segons col·lectius.
D.25 Resum de les quatre principals àrees d’interès per a la formació de
postgraduació segons algunes categories:
Principals àrees d’interès per la formació postgraduació
Home
Dona
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
C. Econòmiques
Economia
ADE
Dret
Traducció i Int.
Periodisme
GAP
Comunicació A.
Humanitats
Empresarials
Relacions labor.
C. Polítiques
Treballen
No treballen
No estudia
Amplia estudis
Prepara
Oposicions
1a.
Finances, comp
Altres matèries
Altres matèries
Finances, comp
Altres matèries
Finances, comp
Finances, comp
Finances, comp
Legals
Altres matèries
Altres matèries
Finances, comp
Altres matèries
Altres matèries
Finances, comp
Legals
Gestió/ Cooper.
Finances, comp
Legals
Altres matèries
Finances, comp
Legals
2ª.
Altres matèries
Legals
Finances, comp
Legals
Idiomes
Empres, econo
Empres, econo
MKT, public.
Fiscals, tribut.
Idiomes
Informàtica/Int
C. Polítiques
Informàtica/Int
Altres carreres
Idiomes
Recursos hum.
Empresarials
Altres matèries
Altres matèries
Finances, comp
Idiomes
Fiscals/tributa
3a.
4a.
Legals
Idiomes
Finances, comp
Idiomes
Legals
Idiomes
Altres matèries
Idiomes
Informàtica/Intern. Legals
Fiscals, tributaris
MKT, public.
MKT, public.
Idiomes
Fiscals, tributaris
Empres, econo
Idiomes
Altres / Finances
Informàtica/Inte.
Comerç int/ Fin.
Altres matèries
Idiomes
Idiomes
Empresarials
Altres carreres
Idiomes
Idiomes
Gestió, admon
MKT, public.
Informàtica/Inter.
Risc laboral
Fiscals/Idiomes
C. Polítiques
MKT/ publicitat
Legals
Idiomes
Finances, comp
Idiomes
Legals
Idiomes
Legals
Informàtica
Altres matèries/
Finances, comp
gestió/Idiomes
186
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
2.2. Opinió sobre l’oferta de formació contínua de la UPF
Aquest apartat està dedicat a l’opinió que manifesten el conjunt dels titulats entrevistats
sobre la formació contínua de la UPF, està dividit en dos subapartats: en el 2.2.1.
s’assenyala l’interès per aquesta oferta formativa i, en el 2.2.2, la valoració que es dóna
a la formació contínua de la UPF.
2.2.1. Interès per la formació contínua de la UPF:
Pel que fa a l’interès per la formació contínua de la UPF, el 82% dels titulats consultats
coneix aquesta oferta, el 36% n’està interessat i, finalment, el 3% la utilitza (cursa algun
estudi). En sentit invers, el 18% dels entrevistats no la coneix, al 63% no li interessa i el
97% no cursa cap dels estudis de formació continua que s’ofereixen des de la UPF.
Tot i que les dades no son estrictament comparables amb les de 1998, per la modificació
de la formulació de la pregunta, existeixen alguns elements a comentar. En primer lloc,
cal destacar la baixa (del l1,4% al 3,3%) de la proporció dels titulats que continuen els
estudis de formació continua a la UPF (IDEC, fonamentalment). Si tenim en compte
que el nombre de titulats per la UPF quasi s'ha duplicat entre 1998 i 2000, bo i passant
de 3317 a 6317, i extrapolem els percentatges de la mostra al conjunt de titulats, tenim
que l’any 1998 uns 378 titulats de la nostra universitat cursaven estudis de formació
continua a l’IDEC, mentre que la mateixa operació repetida l’any 2000, ens dóna una
xifra de 208, dada que confirma el descens. En segon lloc, a l’any 1998, un 17%
manifestava que no li interessava l’oferta, encara que un 60% afirmava conèixer-la però
no poder utilitzar-la; en l’enquesta actual, en canvi, el 63% no està interessat. D’altra
banda, a l’any 2000, el 82% dels entrevistats afirma que la coneix enfront el 76% de
l’any 1998. En definitiva, amb la nova formulació de la pregunta, queden més clares les
diferents opcions i, tot i que el rebuig o la indiferència són notables (un 63%), el
creixement potencial es situa entre el 3,3%, que cursa estudis, i el 36,6%, que està
interessat en aquesta oferta (de fet el 8,6% dels interessats cursen, efectivament, aquests
estudis i el 95% els coneixen).
D. 26. Interès per la formació contínua de la UPF, nombre absolut i percentatge:
Freqüència
Percentatge
1918
82,0%
No la coneix i no té informació
422
18,0%
No li interessa aquesta oferta
1484
63,4%
Sí li interessa aquesta oferta
856
36,6%
78
3,3%
2262
96,7%
La coneix i té informació
Cursa algun estudi
No cursa cap estudi
Per gènere i edat no hi ha variacions importants, encara que, comparativament, les
dones (3,4%) i els més joves (4,4%) cursen més aquests estudis. Com mostra la següent
taula, per promocions, en percentatge relatiu d’usuaris sobresurt la més recent (1999),
però cal també parar atenció a l’interès per l’oferta de formació continua que manifesten
187
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
les promocions més antigues, les quals assoleixen uns percentatges d’ús similars a la
mitjana UPF.
D.27 Interès per la formació contínua de la UPF per promocions (%):
1994
1995
1996
1997
1998
1999
UPF
La coneix i té informació
70,1
85,0
83,0
83,9
85,7
78,6
82,0
Interessa aquesta oferta
42,5
44,5
37,4
33,3
37,7
33,8
36,6
3,0
3,0
2,7
1,9
3,5
4,5
3,3
Cursa algun estudi
Segons la titulació dels entrevistats es poden distingir tres grans grups, els quals
corresponen a les tres respostes sobre l’interès per la formació contínua de la UPF: En
primer lloc, els titulats que més coneixement i informació tenen sobre aquesta oferta són
els de Comunicació, Traducció, Periodisme i Economia, mentre que els menys
informats són els de GAP i els de Ciència Política. En segon lloc, trobem que els titulats
més interessats en l’oferta de formació contínua són els d’Economia, Traducció,
Periodisme, Empresarials, Comunicació i ADE, en contra dels de Dret i Relacions
Laborals, que són els menys interessats. Per últim, els titulats que cursen,
proporcionalment, més cursos de formació continua són els de Ciències Polítiques,
Humanitats, Economia i, també, els de Traducció i Periodisme, mentre que els titulats
de Dret, GAP, Empresarials i Comunicació són els que menys.
D. 28 Interès per la formació contínua de la UPF per titulacions (%):
Els coneix i té
informació
No
Sí
C. Econòmiques
Economia
ADE
Dret
Traducció i Interp.
Periodisme
GAP
Comunicació
Humanitats
Empresarials
Relacions laborals
Ciències Polítiques
Li interessa aquesta
oferta
No
Sí
Cursa algun estudi
No
Sí
16,6
12,0
18,0
16,5
83,4
88,0
82,0
83,5
65,7
53,1
61,8
68,7
34,3
46,9
38,2
31,3
94,7
92,6
96,1
98,4
2,6
7,4
3,9
1,6
10,8
10,8
33,2
7,9
19,8
19,0
19,7
89,2
89,2
66,8
92,1
80,2
81,0
80,3
55,9
55,9
64,0
61,4
64,7
60,8
69,5
44,1
44,1
36,0
38,6
35,3
39,2
30,5
95,7
95,7
98,8
99,2
91,6
99,0
97,6
4,3
4,3
1,2
0,8
8,4
1,0
2,4
22,0
78,0
64,0
36,0
88,0
12,0
Per situació ocupacional, com veiem en la taula D.28, els titulats més informats i més
interessats, comparativament, en l’oferta formativa UPF són els que treballen respecte
dels no ocupats i són, en canvi, els que no treballen els que més utilitzen la formació
continua de la UPF. Finalment, segons la continuació o no dels estudis també cal
remarcar algunes diferències. Així, els titulats més informats, interessats i que més
aprofiten l’oferta de formació continuada UPF, són aquells que amplien estudis. Mentre
que els titulats menys informats i que cursen menys estudis són aquells que no amplien
estudis i, els menys interessats, els que preparen oposicions.
188
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
D. 29 Interès per la formació contínua de la UPF segons situació ocupacional (%)
Treballen
No treballen
UPF
La coneix i té informació
82,5
80,2
82,0
Li interessa aquesta oferta
38,6
30,1
36,6
2,9
4,8
3,3
Cursa algun estudi
D. 30 Interès per la formació contínua UPF segons continuació dels estudis (%):
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
La coneix i té informació
79,1
84,6
86,8
Li interessa aquesta oferta
34,9
40,0
24,0
0,4
6,8
2,3
Cursa algun estudi
2.2.2. Valoració de la formació contínua de la UPF:
A continuació s’exposa la valoració dels entrevistats sobre la formació contínua de la
UPF. Cal remarcar que, sobre el conjunt de titulats que responen, la mitjana es situa en
un 6.38, és a dir, en un aprovat alt.
D. 31 Valoració de la formació contínua UPF; escala de 1 (mínim) a 9 (màxim):
Valoració de l’oferta formativa
de la UPF
Número de respostes
Mitjana
Desviació típica
1815
6,38
1,47
Per gènere no hi ha variacions substancials en la valoració ni tampoc per promocions o
per continuació dels estudis. Per edats, en canvi, la valoració és més positiva entre els
més joves i més negativa entre els de més edat; tot i que preval l’opinió positiva en tots
els casos.
D. 32 Opinió sobre l’oferta de formació contínua de la UPF, per edats (%):
Valoració Negativa
Valoració Indiferent
Valoració Positiva
Total
22-24 anys
6,9
10,9
82,2
100
25-30 anys
9,5
13,7
76,7
100
Més de 30 anys
18,0
14,6
67,4
100
Pel que fa a la titulació de procedència, la taula següent mostra com, els més crítics amb
l'oferta de formació contínua de la UPF, encara que, en conjunt, domini l’opinió
positiva, són els titulats de Traducció, Humanitats i Periodisme, mentre que els més
entusiastes són els de Dret, seguits pels d’Economia, GAP i Empresarials.
189
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
Negativa
Indiferent
Positiva
Total
POLÍTIQUES
RRLL
EMPRESARIALS
HUMANITATS
CAUD
GAP
PERIODISME
TRADUCCIÓ
DRET
ADE
ECO
CCEE
VALORACIÓ
D. 33 Opinió sobre l’oferta de formació contínua de la UPF, per estudis (%):
5,7 4,1 6,3 4,4 17,8 16,4 11,1 12,3 12,0 5,6 7,8 8,6
14,8 12,2 11,8 9,6 15,8 15,1 5,6 14,9 21,8 11,6 11,9 17,1
79,4 83,7 81,9 86,0 66,4 68,6 83,3 72,8 66,2 82,9 80,3 74,3
100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
Per situació ocupacional, cal remarcar que són més crítics els que treballen (10,2) que
els titulats no ocupats (4,4):
D. 34 Opinió sobre l’oferta de formació contínua UPF segons situació laboral (%):
Valoració Negativa
Valoració Indiferent
Valoració Positiva
Total
Treballa
10,2
13,1
76,7
100
No treballa
4,4
11,2
84,4
100
Com a resum, es presenta el següent quadre en el qual es destaquen els col·lectius que
millor i pitjor han valorat, relativament donat que la valoració positiva sempre
predomina, la formació contínua de la UPF:
D. 35 Valoracions més alta i més baixa de l’oferta de formació contínua de la UPF:
Valoració positiva 5 punts
Superior a la mitjana
Economia, Dret
Graduats que no treballen
Graduats que preparen oposicions
Valoració positiva 5 punts
inferior a la mitjana
Traducció i Interpretació, Periodisme,
Comunicació Audiovisual, Humanitats
Graduats de més de 30 anys
190
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
3. Els graduats que continuen estudiant
En aquest darrer apartat del capítol dedicat a la continuació dels estudis, s’analitzen
quins són els nous estudis que realitzen aquells titulats que han respost que segueixen
estudiant, així com quines són les raons que motiven la continuació dels estudis després
de l’obtenció de la titulació UPF.
3.1. Nous estudis
Com es pot apreciar en el quadre següent, els graduats que continuen estudiant (1161),
prefereixen ampliar, principalment, la seva formació acadèmica (diplomatures o
llicenciatures), en segon lloc es dediquen als idiomes, en tercer lloc, als postgraus i els
màsters i, finalment, a preparar oposicions i a d’altres estudis. En comparació amb les
dues iniciatives anteriors d’enquesta, s’observa com ha disminuït el percentatge de
titulats que es dediquen a estudis acadèmics i com, en canvi, ha augmentat,
substancialment, el percentatge d’altres estudis, formats, en bona part, pels idiomes i les
oposicions. El bloc de postgraus i màsters es manté.
D. 36 Tipus de nous estudis després de la carrera (%):
Tipus d’estudis
Acadèmics
Postgrau- màster
Idiomes
Oposicions
Altres estudis
Total
Percentatge
38,1
19,6
23,7
11,1
7,6
100
D. 37 Nous estudis després de la carrera: Comparació 1996/1998/2000 (%)
Acadèmics
Diplomatura
Llicenciatura
Segon cicle
Doctorat
Total estudis acadèmics
Postgrau
Màster
Total Postgrau-màsters
Altres ensenyaments
Total
1996
1998
2000
0,3
6,0
46,1
5,7
58,1
6,3
12,6
18,9
23,1
100
2,4
9,1
24,3
8,2
44
5,6
13,4
19,0
37,1
100
2,4
15,0
13,1
7,6
38,1
9,3
10,2
19,5
42,4
100
Per gènere hi ha una major dedicació dels homes als estudis de caire acadèmic, mentre
les dones es concentren, relativament, més en els idiomes i les oposicions. Segons l’edat
dels entrevistats, els més joves i els més grans, es concentren, de forma relativa, en els
estudis acadèmics, mentre que els titulats de 25-30 anys prefereixen l’oferta d’idiomes:
191
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
D. 38 Nous estudis després de la carrera, per gènere (%):
Home
47,2
20,6
16,1
9,1
7,0
100
Acadèmics
Postgrau-màster
Idiomes
Oposicions
Altres ensenyaments
Total
Dona
33,8
19,0
27,3
12,1
7,9
100
UPF
38,1
19,6
23,7
11,1
7,6
100
D. 39 Nous estudis després de la carrera, per edat
22-24 anys
43,5
20,3
18,0
11,4
6,8
100
Acadèmics
Postgrau-màster
Idiomes
Oposicions
Altres ensenyaments
Total
25-30 anys
33,1
19,1
28,5
11,0
8,2
100
Més de 30 anys
43,2
16,2
24,3
8,1
8,1
100
UPF
38,1
19,6
23,7
11,1
7,6
100
Segons la titulació de procedència dels entrevistats es poden indicar, a partir de la taula
D.40 les principals tendències: D’una banda, s’observa com els estudis acadèmics són
clarament preferits pels titulats en Empresarials (61,5%) i també pels d’Humanitats,
Economia i GAP. Els estudis de tipus postgrau-màster, en canvi, concentren l’atenció
dels titulats en Ciència Política (44%) i també d’ADE, Ciències Econòmiques i
Empresarials i Periodisme. Pel que fa als idiomes, aquests estudis resulten més atractius
pels titulats en Ciències Econòmiques i Empresarials (41%), Comunicació, Periodisme,
Traducció i ADE. Finalment, destaquem com les oposicions són molt exclusives en les
preferències dels llicenciats de Dret i com els altres ensenyaments representen una part
important de les preferències dels titulats en Comunicació (19%), Relacions Laborals
(15%) i també d’Humanitats, Traducció, GAP i Periodisme.
CP
RRLL
Empresarials
Humanitats
CAUD
GAP
PE
TI
Dret
ADE
ECO
CCEE
D. 40 Nous estudis després de la carrera, per titulacions (%):
Acadèmics
Postgrau-màster
22,7 44,6 40,8 20,7 35,0 30,0 42,3 29,3 47,2 61,5 33,0 33,3
28,8 16,8 30,3 8,5 19,4 22,0 12,3 9,8 21,3 12,2 16,4 44,4
Idiomes
40,9 18,8 27,6 12,8 33,0 34,0 22,3 39,0 18,5 21,8 18,7 11,1
Oposicions
Altres ensenyam.
3,0
4,5
2,7
7,1
1,3 53,7 1,9 4,0 13,1 2,4 0,9
4,3 10,7 10,0 10,0 19,5 12,0
0,6 6,6 11,1
3,8 15,4
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
Per promocions, hi ha una major preferència per la formació acadèmica i de postgraus i
màsters conforme ens acostem a les més recents, mentre que s’observa més atenció cap
192
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
als idiomes en les promocions més allunyades. Recordem, a més, que la promoció de
1994 distorsiona una mica la tendència de les dades.
D. 41 Nous estudis després de la carrera per any d’acabament de la carrera (%):
Acadèmics
Postgrau-màster
Idiomes
Oposicions
Altres ensenyam.
Total
1994
39,3
12,5
35,7
7,1
5,4
100
1995
33,7
14,7
33,7
11,6
6,3
100
1996
32,4
18,9
25,7
12,2
10,8
100
1997
37,6
18,3
24,9
13,7
5,6
100
1998
37,5
18,1
23,9
11,6
8,9
100
1999
41,9
23,9
17,7
9,4
7,0
100
Finalment, segons la situació ocupacional també hi trobem algunes diferències: així, en
relació als titulats que no treballen, amb preferència pels estudis acadèmics i les
oposicions, els titulats que treballen, un cop finalitzada la carrera, dediquen més
esforços als idiomes i als altres ensenyaments.
D. 42 Nous estudis després de la carrera per situació ocupacional actual (%):
Acadèmics
Postgrau-màster
Idiomes
Oposicions
Altres ensenyaments
Total
Treballa
36,6
19,4
31,0
4,2
8,8
100
No treballa
40,8
19,9
10,1
23,8
5,4
100
193
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
3.2. Motivacions per continuar estudiant
La continuació dels estudis es concentra en tres motivacions. La principal és la
d’enriquir el perfil professional, a la qual acompanyen els objectius professionals i
l’interès personal. Altres motius menors també destacats són no trobar feina, per
voluntat de dedicar-se a l’ensenyament i altres motius. Comparant les diverses
iniciatives d’enquesta, veiem que sempre es manté, com a primer motiu, enriquir el
perfil professional (ara desglossada en perfil i interès personal), en segona posició,
l’objectiu professional i, finalment, no trobar feina, el qual s’ha desplaçat des de la
tercera motivació l’any 96 a la cinquena en les enquestes 1998 i 2000. Els altres motius
i la dedicació a l’ensenyament, juntament amb l’anterior, són motivacions menors en la
decisió de prosseguir estudiant.
D. 43 Motivacions per continuar estudiant
Freqüència
49
732
303
268
45
80
1477
No troba feina
Enriquir perfil professional
Objectiu professional
Interès personal
Dedicació a l’ensenyament
Altres
Total
Percentatge
3,3
49,6
20,5
18,1
3,0
5,4
100,0
D. 44 Motivacions per continuar estudiant, comparació 1996/1998/2000:
2000
Enriquir perfil professional
Interès personal
Objectiu professional
Altres
No troba feina
Dedicació a l’ensenyament
49,6
18,1
20,5
5,4
3,3
3,0
1998*
1996*
1
1
2
3
5
4
2
4
3
5
* Número d’ordre entre les motivacions exposades en l’enquesta de l’any corresponent.
En relació a les motivacions per continuar estudiant expressades pels titulats consultats,
es poden assenyalar aquests trets per col·lectius:
Per gènere, els homes tendeixen a donar més importància a l’objectiu professional i
a la dedicació a l’ensenyament, mentre que les dones a l’interès personal i les altres
motivacions.
Enriquir el perfil professional i l’objectiu professional, és una motivació que
augmenta amb l’edat, mentre disminueix l’interès personal. No trobar feina, en
canvi, és una preocupació dels més joves.
Per promocions, es detecta una tendència similar a l’edat, si realitzem
l’equivalència entre les primeres promocions a més edat i les promocions més
recents a més joves. La categoria altres (dispersió de motivacions) és més pròpia
d’aquells que han acabat més recentment.
Per situació ocupacional, comparativament, els titulats que treballen remarquen
més l’enriquiment del perfil professional i l’interès personal, mentre que els que no
treballen destaquen l’objectiu professional i no trobar feina.
194
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
Per titulacions de procedència, enumerem, per a cadascuna de les categories de
motivacions, els titulats de les carreres que les han emfasitzat:
Perfil professional: C. Econòmiques i Empresarials, Economia, Relacions
Laborals i GAP.
Objectiu Professional: Dret, Periodisme, Empresarials.
Interès personal: Humanitats, Comunicació, Polítiques, Traducció, ADE, GAP.
Dedicació a l’ensenyament: Traducció, Humanitats.
Altres motivacions: per exemple, Polítiques i Traducció argumenten que ja
tenien el primer cicle; resposta que argumenta el perquè van estudiar aquesta
carrera, però que no explica el perquè de la continuació actual dels estudis.
No trobar feina: Comunicació i Dret.
Per concloure aquest apartat, presentem a continuació un quadre resum on es destaquen
els col·lectius que gaudeixen en cadascuna de les motivacions d’un percentatge superior
a la mitjana UPF:
D.45 Principals motius per continuar estudiant segons algunes característiques:
No troba feina
Per enriquir el perfil
professional
Per objectiu
professional
Per interès personal
Dedicació a
l’ensenyament
Altres motivacions
Dona,
Graduats de 22 a 24 anys
Anys d’acabament dels estudis: 1997 i 1999
Graduats que no treballen
Dret, Traducció, Comunicació, GAP, Relacions laborals.
Dona,
Graduats de 25-30 anys i de més de 30 anys
Anys d’acabament dels estudis: 1995 i 1996
Graduats que treballen
C. Econòmiques, Economia, ADE; GAP i Relacions laborals.
Home,
Graduats de 25-30 anys i de més de 30 anys
Anys d’acabament dels estudis: 1994, 1995,1996 i 1999
Graduats que no treballen
Dret, Periodisme, Empresarials
Dona,
Graduats de 24-25 anys
Anys d’acabament dels estudis: 1997 i 1998
Graduats que treballen
ADE, Traducció, Periodisme, GAP, Comunicació, Humanitats, Polítiques
Home,
Graduats de 25-30 anys
Anys d’acabament dels estudis: 1994 i 1998
Graduats que no treballen
Traducció, Comunicació, Humanitats
Dona,
Graduats de 22-24 anys i de més de 30 anys
Any d’acabament dels estudis: 1999
Graduats que treballen
Economia, ADE, Traducció, Periodisme, GAP, Humanitats, Polítiques
195
INFLUÈNCIA DE LA CARRERA UNIVERSITÀRIA
EN LA INSERCIÓ PROFESSIONAL
Valoració de la satisfacció amb la UPF i els seus serveis
.
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
1. Anàlisi general
1.1 Insuficiències en la carrera acadèmica amb influència en la inserció
professional.
El conjunt de titulats entrevistats l’any 2000, han respost a la pregunta sobre les
insuficiències que els seus estudis acadèmics introdueixen en la carrera professional de
la següent manera:
39,8% no detecten insuficiències acadèmiques que els afecti en el terreny
professional.
60,2% sí detecten insuficiències acadèmiques que els afecta en el desenvolupament
de la carrera professional
Com podem observar en la taula comparativa, la detecció d’insuficiències va disminuint
molt pausadament, tot i que un percentatge del 60% aporta molts suggeriments per
analitzar. També s’ha d’advertir, com veurem, que la detecció de insuficiències està
molt vinculada a la de factors favorables, de manera que son els mateixos col·lectius els
que responen a ambdós tipus de preguntes. La mirada crítica, per tant, respon a criteris
constructius i no a l’existència de dos pols diferenciats; circumstància aquesta que
permetria distingir entre grups de titulats especialment perjudicats o afavorits i que, com
s’ha argumentat, no es detecta entre el conjunt de titulats entrevistats..
E.1 Detecció d’insuficiències en la carrera:
Freqüència
931
1409
2340
No
Sí
Total
Percentatge
39,8
60,2
100
No
39.8%
Si
60.2%
E.2 Detecció d’insuficiències: Comparació entre 1996/1998/2000 (%):
1996
1998
2000
197
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
24.9
65.4
9.3
No detecta insuficiències
Si detecta insuficiències
No ho sap/ perduts
35.4
62.3
2.3
39,8
60,2
-
Per concretar les insuficiències i a fi que els titulats puguin especificar-les seguint els
seus propis criteris, la pregunta obre un ventall de tres respostes. Així, dels 1409
individus que remarquen insuficiències, 385 n’assenyalen una segona i d’aquests, 82,
una tercera, fet que significa l’enumeració total de 1.876 factors millorables.
E.3 Insuficiències de la titulació amb incidència en la carrera professional:
Manca pràctica a les assignatures
Assignatures concretes
Organització i pla d’estudis
Organització universitària
Manca pràctiques empreses
Manca proximitat món laboral o societat
Altres capacitacions
Manca d’especialització
Altres insuficiències
Total
1ª resp.
559
215
210
91
115
69
78
67
5
1409
Freqüències
2ª resp. 3ª resp.
35
5
113
27
86
16
59
11
13
1
37
11
21
5
18
5
3
1
385
82
Percentatge
sobre
el total
Total
599
355
312
161
129
117
104
90
9
1876
31,9
18,9
16,6
8,6
6,9
6,2
5,5
4,8
0,5
100
E.4 Ordenació de la detecció d’insuficiències: Comparació 1996/1998/2000:
1996
1. Manca de pràctiques en
general
2. Assignatures poc
concretes
3. Organització del pla
d’estudis
4. Organització de les
assignatures
5. Aprofundiment en les
matèries
6. Idiomes
7. Informàtica
8. Altres
9.
1998
2000
Manca de pràctiques
assignatures
Manca de pràctiques
empreses
Manca d’especialització
Manca pràctica a les assignatures
Altres
Organització universitària
Idiomes
Manca pràctiques empreses
Manca proximitat món
laboral
Comptabilitat
Manca proximitat món laboral o
societat
Altres capacitacions (idiomes,
informàtica, etc.)
Manca d’especialització
Organització del pla
d’estudis
Assignatures concretes
Organització i pla d’estudis
Altres
Aprofundint en la resposta, els aspectes més remarcats són, per aquest ordre: la manca
de pràctiques en les assignatures, la manca d’assignatures més concretes i l’organització
i el pla d’estudis de la titulació. Cal destacar que, igual que a les dues iniciatives
d’enquesta anteriors, la manca de pràctiques a les assignatures ha estat el principal
factor remarcat. D’altra banda, val a dir que, a mesura que l’estudi de la inserció ha
avançat en el temps, s’ha millorat la consistència de la resposta, no només degut a
l’augment del volum, sinó també pel canvi en la tècnica de treball de camp: això ha
198
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
possibilitat una millor concreció de l’anàlisi, la qual, tot i fer més difícil la comparació,
permet l’aflorament de problemes més específics vinculats a assignatures concretes o a
l’organització universitària i del pla d’estudis, mentre que les pràctiques a les empreses
o l’especialització van quedant en un segon terme.
Per tal de fer-nos una idea de l’ampli ventall de respostes, la taula següent ofereix el
detall de les insuficiències detectades, encara que, més endavant, concretarem les
insuficiències de la carrera per a cada titulació de la UPF.
E.5 Concreció de les insuficiències detectades:
Poques pràctiques
Pràcticum
Idiomes
Assignatures massa teòriques
Poca especialització/optatives
Poc aprofundiment
Manca de relació amb el món laboral
Informàtica
Assignatures mal organitzades
Horari excessiu
Pla d’estudis
Comptabilitat
Sistema trimestral
Borsa de treball UPF/promoció de la carrera
Massa temari/Poc temps
Interpretació/traducció
Poc realisme dels continguts
Dret laboral
Noves tecnologies
Desconnectat del món universitari
Dret fiscal
Poc coneixement tècnic
Finances
Altres insuficiències
Total
Número de respostes
559
115
67
59
58
45
43
42
40
37
35
32
22
20
18
15
13
12
12
11
9
9
8
128
1409
Percentatge
39,7
8,2
4,8
4,2
4,1
3,2
3,1
3,0
2,8
2,6
2,5
2,3
1,6
1,4
1,3
1,1
0,9
0,9
0,9
0,8
0,6
0,6
0,6
9,6
100
Atenen a l’edat dels titulats, la detecció d’insuficiències està inversament relacionada i,
així, els més joves, són els més crítics (64,8%) amb la titulació, mentre que, els més
grans, són els menys crítics (49,6%). La franja de 25-30 anys es situa també en un
percentatge mig (58%).
Pel que fa a la situació ocupacional, com es pot veure en la taula, la detecció
d’insuficiències és sensiblement superior entre els titulats que no treballen que entre els
que estan ocupats. Cal remarcar que, en comparació amb el 1998, és una situació nova,
donat que no es van identificar diferències entre aquests dos col.lectius. Respecte la
continuació o no dels estudis, en canvi, els resultats són molt similars als de 1998:
d’aquesta manera, la continuació o no dels estudis, sí que representa un element
significatiu en la detecció d’insuficiències. A l’any 2000 els més crítics són aquells que
preparen oposicions, mentre que són els que no estudien, els que menys n’assenyalen.
199
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
E.6 Detecció d’insuficiències en la carrera segons situació ocupacional (%):
Treballen
No treballen
Total UPF
No detecta insuficiències
43,0
29,4
39,6
Si detecta insuficiències
57,0
70,6
60,2
Total
100
100
100
E.7 Detecció d’insuficiències en la carrera segons continuació estudis (%):
No continua estudiant
Sí, amplia estudis
Si, oposicions
Total UPF
No detecta insuficiències
42,6
39,3
17,8
39,6
Sí detecta insuficiències
57,4
60,7
82,2
60,2
Total
100
100
100
100
Per promocions, es detecta, en el 2000, una dinàmica similar a la de 1998. Així, la
memòria llunyana de la carrera disminueix la mirada crítica, mentre que l’obtenció
recent de la titulació comporta la detecció de més insuficiències.
E.8 Detecció d’insuficiències per any d’acabament de la carrera (%):
Any acabament
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Total UPF
No detecta insuficiències
54,6
47,5
41,9
44,4
36,9
33,2
39,8
Sí detecta insuficiències
45,4
52,5
58,1
55,6
63,1
66,8
60,2
Total
100
100
100
100
100
100
100
Finalment, destaquem que la detecció d’insuficiències en la titulació és superior entre
aquells titulats que tenen menors referències comparatives amb altres universitats,
mentre que són aquells que obtingueren una diplomatura o una llicenciatura abans del
pas per la UPF, els menys crítics amb els estudis de la UPF. Es reafirma la tendència
detectada l’any 1998.
E.9 Detecció d’insuficiències per carrera prèvia a la UPF (%):
No
Si, però no acabada
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
No detecta insuficiències
38,7
38,7
56,7
49,6
Sí detecta insuficiències
61,3
61,3
43,3
50,4
Total
200
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
1.2. Elements afavoridors de la carrera acadèmica amb influència en la
inserció professional.
Els titulats UPF enquestats l’any 2000, han respost a la pregunta sobre elements de la
carrera acadèmica que poden influir positivament en la carrera professional de la
següent manera:
El 39% no detecten factors acadèmics afavoridors en el terreny professional.
El 61% sí detecta factors acadèmics afavoridors en el terreny professional.
La perspectiva critica dels titulats és mostra molt coherent, ja que, pràcticament, el
percentatge de detecció d’insuficiències és el mateix que el de la detecció de factors
favorables; com ja hem argumentat en l’apartat anterior en pràcticament tots els casos
ambdues respostes (insuficiències i factors favorables) corresponen als mateixos
col.lectius. Comparativament amb l’enquesta anterior (1998), augmenta lleument la
detecció de factors favorables, encara que sense sobrepassar el 60%.
E.10 Detecta elements de la carrera afavoridors professionalment
Freqüència
916
1424
2340
No
Sí
Total
Percentatge
39,1
60,9
100
No
39.1%
Si
60.9%
E.11 Detecció d’elements favorables en la carrera: Comparació 1996/2000 (%):
Sí detecta elements afavoridors
No detecta elements afavoridors
No ho sap/ perduts
1996
58.24%
17.56%
24.20%
1998
55.1%
38.0%
6.9%
2000
60,9%
39,1%
-
Tal com ja hem explicat en l’apartat de les insuficiències, s’oferia als titulats
l’enumeració de tres possibles factors afavoridors. Dels 1424 individus que aporten
201
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
elements favorables, 1420 ho assenyalen en la primera opció, 261 en la segona i 39 en
la tercera, és a dir s’enumera un total de 1720 elements favorables.
Concretament, els aspectes més remarcats són, per aquest ordre, l’organització
universitària, les altres capacitacions i les assignatures concretes. Com s’observa en el
quadre comparatiu, en el 2000, hi ha més variabilitat sobre les factors remarcats en les
tres iniciatives d’enquesta
E.12 Factors de la UPF afavoridors per la carrera professional (agrupats)
Organització universitària
Altres capacitacions
Assignatures concretes
Organització i pla d’estudis
Pràctica a les assignatures
Altres
Pràctiques empreses
Especialització
Proximitat món laboral o societat
Total
1ª resp.
535
281
147
133
129
100
52
33
10
1420
Freqüències
2ª resp.
3ª resp. Total
131
15 681
35
3 319
49
16 212
23
2 158
6
0 135
4
1 105
5
1
58
7
0
40
1
1
12
261
39 1720
Percentatge
s/ total
39,6
18,5
12,3
9,2
7,8
6,1
3,4
2,3
0,7
100,0
E.13 Ordenació dels elements favorables: comparació entre 1996/1998/2000 (%):
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Ordenació dels elements
favorables 1996
Organització assignatures
Pràctiques
Pla i organització de les
assigna.
Informàtica
Assignatures concretes
Altres, idiomes
Ordenació dels elements
favorables 1998
Pràctiques a les assignatures
Polivalència
Carrera general coneixement
de base
Altres
Informàtica
Bona qualitat docent
Ordenació dels elements
favorables 2000
Organització universitària
Altres capacitacions
Assignatures concretes
Organització i pla d’estudis
Pràctica a les assignatures
Altres
Pràctiques empreses
Especialització
Proximitat món laboral o
societat
Atenen a les dades dels quadres anteriors, els tres principals elements que incideixen
positivament en la carrera professional són l’organització universitària, les altres
capacitacions i les assignatures concretes, mentre que, com a insuficiències principals
(veure apartat anterior), s’han remarcat les pràctiques en les assignatures, les
assignatures concretes i l’organització i el pla d’estudis. Per tal de mostrar la
congruència entre les dues respostes, es presenta, a continuació un quadre comparatiu
on s’ordenen les insuficiències i els factors favorables i s’assenyalen els percentatges
que ha obtingut cada resposta.
E.14 Comparació entre les insuficiències i els factors favorables de la carrera
acadèmica amb incidència sobre la carrera professional:
202
Inserció professional de la UPF
Ordre d’insuficiències
Manca pràctica a les assignatures
Assignatures concretes
Organització i pla d’estudis
Organització universitària
Manca pràctiques empreses
No proximitat món laboral o societat
Altres capacitacions
Manca especialització
Altres
Carrera universitària i inserció
%
%
31,9
18,9
16,6
8,6
6,9
6,2
5,5
4,8
0,5
39,6
18,5
12,3
9,2
7,8
6,1
3,4
2,3
0,7
Ordre de factors favorables
Organització universitària
Altres capacitacions
Assignatures concretes
Organització i pla d’estudis
Pràctica a les assignatures
Altres
Pràctiques empreses
Especialització
Proximitat món laboral o societat
La taula que segueix ofereix una primera concreció dels factors favorables enumerats
pels titulats en primera resposta. Cal remarcar que l’annex per estudis permet una
enumeració més precisa amb totes les respostes compreses.
E.15 Concreció dels elements afavoridors:
Amplis coneixements
Professorat
Pràctiques de les assignatures
Reputació de la UPF
Tot en general
Et fan treballar molt
Pla d’estudis
Pràcticum
Poca gent per aula
Sistema trimestral
Assignatures optatives
Informàtica
Comptabilitat
Equipament i Instal·lacions
Treball en equip
Atenció contínua
Idiomes
Actualització dels mitjans i els recursos
Redacció
Dret laboral
Economia
Taller radio/premsa
Possibilitats d’estudi a l’estranger
Altres elements favorables
Total
Número de respostes
198
142
129
118
100
81
69
51
48
44
43
25
24
23
23
20
19
16
16
16
15
14
14
172
1420
Percentatge
13,9
10,0
9,1
8,3
7,0
5,7
4,9
3,6
3,4
3,1
0,3
1,8
1,7
1,6
1,6
1,4
1,3
1,1
1,1
1,1
1,1
1,0
1,0
14,9
100,0
Pel que fa a la situació ocupacional, els titulats que no treballen també destaquen més
elements favorables que aquells que estan ocupats. Aquesta situació inversa, també es
produeix en funció de la continuació dels estudis, essent els opositors els que subratllen
més factors afavoridors.
E.16 Detecció d’elements afavoridors de la carrera en la situació ocupacional (%):
Els que treballen
No detecta elements favorables
40,5
Sí detecta elements favorables
59,1
203
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
34,7
39,1
Els que no treballen
Mitjana UPF
65,3
60,9
E.17 Detecció d’elements afavoridors carrera segons continuació dels estudis (%):
No continua estudiant
Amplia estudis
Si, oposicions
Total UPF
No detecta elements favorables Sí detecta elements favorables
40,8
59,1
39,8
60,2
18,6
81,4
39,1
60,9
Per tant, les conclusions efectuades en l’apartat anterior (insuficiències), no s’han
d’entendre des del punt de vista d’una mirada més o menys crítica d’alguns grups, sinó
des de la perspectiva que determinats col.lectius han pres major interès en respondre
aquestes qüestions, donada la seva identificació tant en els elements no satisfactoris
com en el satisfactoris. La mateixa situació succeeix amb l’edat dels titulats: els més
joves detecten més factors favorables (65,9%), mentre que són els majors de 30 anys els
que en n’assenyalen menys (52,1%). A aquests darrers s’hi sumen els titulats de les
promocions més recents i, amb petites variacions, la procedència o no d’una altra
universitat.
E.18 Detecció d’elements afavoridors de la carrera per any d’acabament de la
carrera (%):
Promoció
1994
1995
1996
1997
1998
1999
No detecta elements favorables
51,5
40,5
41,0
45,4
39,0
31,7
Sí detecta elements favorables
48,5
59,5
59,0
54,6
61,0
68,3
E.19 Detecció d’elements afavoridors segons carrera prèvia a la UPF (%):
Carrera prèvia
No
Si, no acabada
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
No detecta elements favorables
39,5
33,3
49,3
33,9
Sí detecta elements favorables
60,5
66,7
50,7
66,1
Si tornem a proposar l’exercici de relacionar la detecció de factors afavoridors amb la
realització o no de carrera prèvia a la UPF i les promocions, de nou apareix que
s’esmenten més factors afavoridors entre les promocions més recents.
204
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
1.3. Grau de satisfacció dels titulats en relació a la UPF
La mitjana de satisfacció dels titulats amb la formació general, rebuda a la UPF, està
una mica per sobre els 7 punts. En relació a aquest factor, cal subratllar el gradual i petit
augment observat al llarg de l'evolució de les tres iniciatives d’enquesta, ja que ha
passat del 6,6 l’any 1996, del 6,8 de l’any 1998 i, finalment, sobrepassa el 7 l’any 2000,
amb una desviació típica més reduïda. S’ha de tenir en compte, a més, que un 30% de la
mostra procedeix de les promocions anteriors al curs 96-97. En certa manera, es pot
afirmar d’entrada que el transcurs del temps afavoreix la valoració sobre la UPF.
Concretament, els elements més valorats (prop del 8) són els serveis de biblioteca i de
les aules i, per contra, els menys valorats (entre 5 i 6) abracen serveis (menjador, i
orientació professional) i elements organitzatius i acadèmics (pràctiques a les
assignatures i adequació dels coneixements a la realitat laboral).
E.20 Grau de satisfacció general dels titulats amb la formació UPF. Escala 1 a 9 :
Grau de satisfacció general amb la UPF
7.13
Mitjana
1.07
Desviació típica
E. 21 Concreció del grau de satisfacció amb la UPF:
Satisfacció en relació a: (*)
Serveis Biblioteca
Serveis aules
Serveis informació estudiants
Actualització continguts acadèmics
Professorat
Serveis informàtics
Ensenyaments teòrics assignatures
Organització acadèmica
Organització dels estudis
Pla d’estudis en general
Organització administrativa
Activitats culturals i esportives
Pràcticum
Adequació coneixements/món laboral
Servei orientació professional
Practiques a les assignatures
Serveis menjador-cafeteria
Mitjana
7,69
7,57
6,87
6,96
6,95
6,84
6,78
6,42
6,41
6,38
6,37
6,22
6,03
5,88
5,74
5,72
5,50
Mediana
8
8
7
7
7
7
7
7
7
7
7
6
6
6
6
6
6
Desviació estàndard
1,13
1,18
1,34
1,25
1,18
1,46
1,23
1,65
1,83
1,51
1,64
1,62
2,13
1,53
1,86
1,75
2,25
(*) La resposta a aquestes variables oscil.la entre les 2335 i les 1278 respostes
Pel que fa als serveis de la Universitat, la taula següent mostra una variació en la nota
entre el 5,5 i el 7,7: des dels serveis de biblioteca, els quals són els millor valorats, fins
als servei de menjador i orientació professional, amb dos punts de valoració menys que
els anteriors, però sempre aprovats.
205
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
E.22 Satisfacció amb els serveis de la UPF
Satisfacció en relació als serveis:
Serveis Biblioteca
Serveis aules
Serveis informació estudiants
Serveis informàtics
Activitats culturals i esportives
Servei orientació professional
Serveis menjador – cafeteria
Mitjana
7,69
7,57
6,87
6,84
6,22
5,74
5,50
Mediana
8
8
8
7
7
6
6
Desviació estàndard
1,13
1,18
1,34
1,46
1,62
1,86
2,25
Respecte els estudis, la valoració dels titulats es mou dins un ventall més reduït de nota
que en el cas dels serveis. Aquí, l’actualització dels continguts acadèmics rep gairebé un
notable, mentre que les pràctiques a les assignatures, el factor més baix, es queda en una
mica menys d’un sis.
E.23 Satisfacció amb els estudis de la UPF:
Satisfacció en relació als estudis:
Actualització continguts acadèmics
Ensenyaments teòrics assignatures
Pla d’estudis en general
Pràcticum
Coneixements adquirits/ realitat professional
Practiques en les assignatures
Mitjana
6,96
6,78
6,38
6,03
5,88
5,72
Mediana
7
7
7
6
6
6
Moda
1,25
1,23
1,51
2,13
1,53
1,75
Finalment, en relació a l’organització en general de la UPF, l’opinió dels titulats es
mostra molt homogènia (entre 6,4 i 7), destaca com més valorat el professorat (quasi un
notable), mentre que els elements purament organitzatius reben un 6,4.
E.24 Satisfacció amb els aspectes organitzatius de la UPF:
Satisfacció en relació a l’organització
Professorat
Organització acadèmica
Organització dels estudis
Organització administrativa
Mitjana
6,95
6,42
6,41
6,37
Mediana
7
7
7
7
Desviació estàndard
1,18
1,65
1,83
1,64
Pel que fa a la comparació entre les diverses iniciatives d’enquesta, veiem d’entrada
que, arrodonint les puntuacions, pràcticament no hi ha variacions i que, si comparem la
mitjana de 1998 amb la del 2000 -més precises en la seva presentació-, excepte
lleugeres oscil·lacions a l’alça o a la baixa, només cal destacar que els elements
inferiors de la taula reben, a l’actualitat, una valoració més positiva, mentre que, la
biblioteca, tot i mantenir el primer lloc satisfactori, és la única que experimenta un petit
descens. També en la iniciativa 2000 s’ha reduït el ventall de valoració, que oscil·la
entre 5,5 i 7,7, mentre l’any 1998 està entre 4,9 i 7,8.
E. 25 Comparació del grau de satisfacció amb la UPF entre 1996/1998/2000:
206
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
Satisfacció en relació a:
Serveis Biblioteca
Serveis aules
Serveis informació estudiants
Actualització continguts acadèmics
Professorat
Serveis informàtics
Ensenyaments teòrics assignatures
Organització dels estudis
Pla d’estudis en general
Organització acadèmica
Organització administrativa
Activitats culturals i esportives
Servei orientació professional
Adequació coneixements/món laboral
Practiques a les assignatures
Serveis menjador – cafeteria
Pràcticum
Mitjana 1996
8
7
7
7
7
6
6
6
6
5
5
Mitjana 1998
7,78
7,46
6,83
6,77
6,75
6,70
6,55
6,27
6,23
6,20
6,00
5,94
5,66
5,47
5,13
5,05
4,96
Mitjana 2000
7,69
7,57
6,87
6,96
6,95
6,84
6,78
6,41
6,38
6,42
6,37
6,22
5,74
5,88
5,72
5,50
6,03
A continuació, veurem, pels entrevistats a l’any 2000, algunes especificacions de
l’opinió dels diferents col·lectius en relació amb la satisfacció general amb la formació
UPF. En primer lloc, observem com no es detecten diferències per la situació
ocupacional o la continuació o no dels estudis, encara que, tal com s’apreciava ja l’any
1998, baixa molt lleugerament el grau de satisfacció entre els titulats que no treballen i
els que no continuen estudiant.
E.26 Satisfacció per situació ocupacional i continuació dels estudis (%):
Treballen
No treballen
No continua estudiant
2,1
3,6
94,3
0,7
6,5
92,8
Negativa
Indiferent
Positiva
Negativa
Indiferent
Positiva
Continua estudiant
2,3
3,3
94,4
2,7
3,9
93,4
També, com a l’any 1998, veiem com les titulades mostren una lleugera major
satisfacció que els titulats. Per edats, en canvi, tot i que els més joves valoren més
positivament la UPF, les diferències són molt menors que a l’edició anterior. Per
promocions, les dues més antigues (94 i 95) mostren un grau de satisfacció molt elevat,
baixa en les promocions intermèdies (96, 97 i 98) i torna a pujar en la més recent; les
diferències, no obstant, no son molt apreciables. També, com ja s’observava al 1998, la
satisfacció és més positiva entre els titulats que no tenen experiències acadèmiques
prèvies a la UPF, però sempre dins d’uns marges diferencials de valoració molt estrets.
Les taules següents ofereixen la valoració concreta de cadascun d’aquests col·lectius:
E.27 Satisfacció amb la UPF per gènere (%):
Home
Negativa
Indiferent
Dona
2,8
4,6
1,9
3,5
Total UPF
2,2
3,8
207
Inserció professional de la UPF
Positiva
Total
Carrera universitària i inserció
92,6
100
94,7
100
94,0
100
E.28 Satisfacció amb la UPF per edat (%):
Negativa
Indiferent
Positiva
Total
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Total UPF
1,6
2,6
2,6
2,2
3,6
4,1
4,1
3,8
94,7
93,3
93,3
94,0
100
100
100
100
E.29 Satisfacció de la UPF per promocions (%):
Any acabament
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Percentatge de satisfacció positiva
95,5
96,0
93,3
93,9
93,3
94,2
E.30 Satisfacció amb la UPF segons carrera prèvia a la UPF (%):
No
Si, però no acabada
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
Negativa
2,2
1,3
1,5
2,6
Indiferent
3,6
4,0
6,0
5,2
Positiva
94,1
94,7
92,5
92,2
Total
100
100
100
100
208
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
2. Anàlisi per titulacions
En l’apartat anterior, s’ha analitzat l’opinió dels titulats sobre la incidència de la
formació rebuda a la UPF sobre la seva carrera professional tenint en compte diferents
col·lectius. En aquesta secció, es presenta l’opinió dels entrevistats sobre les
insuficiències, els elements afavoridors i la valoració de la UPF atenen a les seves
titulacions de procedència.
2.1. Insuficiències en la carrera acadèmica amb influència en la inserció
professional, per titulacions
Com es desprèn de la taula següent, la detecció d’insuficiències acadèmiques que poden
dificultar la inserció professional, és molt substancial entre els titulats de Polítiques,
Dret i Relacions Laborals i, per contra, és, comparativament, molt baixa entre els
titulats d’Economia, GAP, Periodisme i Ciències Econòmiques i Empresarials; la resta
de titulacions es mantenen molt properes a la mitjana UPF.
E.31 Detecta insuficiències en la carrera per estudis (%)
Carrera universitària
C. Polítiques i de l’Admin.
Dret
Relacions laborals
Comunicació audiovisual
Humanitats
ADE
Total UPF
Traducció i interpretació
Empresarials
Economia
Gestió i Administració Pública
Periodisme
Econòmiques i Empresarials
Sí detecta insuficiències
No detecta insuficiències
86,0
84,2
75,9
64,6
62,3
61,2
60,2
59,9
52,3
49,7
49,0
48,9
45,7
14,0
15,8
24,1
35,4
37,7
38,8
39,8
40,1
47,7
50,3
51,0
51,1
54,3
E.32 Detecta insuficiències en la carrera per estudis: Comparació 1998/2000 (%)
1998
C. Polítiques i de l’Administració
Dret
Relacions laborals
Comunicació audiovisual
Humanitats
ADE
Total UPF
Traducció i interpretació
Empresarials
Economia
Gestió i Administració Pública
Periodisme
Econòmiques i Empresarials
67,3
76,7
95,7
66,7
63,8
63,3
65,6
57,5
50,0
60,1
2000
86,0
84,2
75,9
64,6
62,3
61,2
60,2
59,9
52,3
49,7
49,0
48,9
45,7
209
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
De la comparació entre les dues enquestes, sobresurt la davallada general de la detecció
d’insuficiències en el conjunt de carreres amb titulats al carrer l’any 1998, com és el cas
de Comunicació, on la baixada és important. La única excepció està formada per Dret,
on la detecció d’insuficiències augmenta substancialment. Pel que fa a la derivació de
Ciències Econòmiques en Economia i ADE, en la primera d’aquestes dues s’observa un
comportament similar a la carrera de procedència, mentre que els titulats d’ADE es
mostren una mica més crítics.
2.2. Elements afavoridors de la carrera acadèmica amb influència en la
inserció professional, per titulacions
La detecció d’elements afavoridors de la carrera acadèmica sobre la carrera
professional, és molt substancial entre els titulats de Dret, Polítiques, Comunicació i
Traducció. La coincidència de Dret i Polítiques entre els que esmenten més
insuficiències i més factors favorables, mostra un talant més crític, però alhora
constructiu entre aquests titulats. En aquest cas, la menor detecció de factors favorables
acull els titulats de Relacions Laborals (comparant un i altre aspecte, potser els més
crítics en conjunt), Empresarials, GAP i Econòmiques, els quals, tant en el cas de les
insuficiències, com en els factors favorables, mostren una major indiferència vers la
qüestió plantejada.
E.33 Detecció d’elements favorables en la carrera per estudis (%)
Dret
C. Polítiques
Comunicació A.
Traducció i Interp.
Periodisme
ADE
Humanitats
Economia
Relacions laborals
Empresarials
GAP
C. Econòmiques
Total UPF
No detecta elements afavoridors
21,2
22,0
29,9
30,7
32,8
33,1
35,3
42,3
44,6
45,8
48,2
57,7
39,1
Sí detecta elements afavoridors
78,8
78,0
70,1
69,3
62,7
66,9
64,7
57,7
55,4
54,2
51,8
42,3
60,9
També en aquest cas, les carreres ja presents entre els titulats l’any 1998, mostren una
tendència a esmentar menys factors favorables, excepte en el cas de Dret que augmenta
substancialment. En el cas d’Econòmiques baixa la detecció de factors favorables, però
segurament pel fet de la distància en el temps, ja que la darrera promoció és de l’any
1998.
210
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
E.34 Detecció d’elements favorables per titulacions: Comparació 1998/2000 (%):
Detecten elements favorables
1998
2000
60,3
78,8
78,0
70,1
69,3
62,7
66,9
64,7
57,7
55,4
54,2
51,8
42,3
60,9
Dret
C. Polítiques
Comunicació Audio.
Traducció i Interp.
Periodisme
ADE
Humanitats
Economia
Relacions laborals
Empresarials
GAP
C. Econòmiques
Total UPF
81,0
68,3
67,8
66,7
57,9
61,7
53,0
54,2
59,2
2.2.1. Insuficiències i factors afavoridors per titulació i promocions
Les taules següents ofereixen la detecció de insuficiències i factors favorables en relació
a la carrera realitzada i la promoció. En conjunt podem contemplar que la detecció de
insuficiències és més elevada entre les promocions més recents. Això no es indicador de
problemes, sobretot si contemplem a la taula E.35 que també son les darreres
promocions les que més senyalen elements favorables. En tot cas ens indica que
conforme passa el temps, l’exercici de memòria sobre valoració d’aspectes de la carrera
és més difícil i la resposta baixa. També ens confirma que la relació entre insuficiències
i factors favorables, remarca més factors crítics en el cas de Relacions Laborals, així
com tot i que menys nítidament, en el cas de Traducció, Comunicació, Humanitats i
GAP; i més factors favorables en el cas de Dret i en menor mesura Econòmiques i
Empresarials.
GAP
CCEE
CAUD
55,6
76,5
63,2
Total UPF
71,4
63,9
82,7
80,8
42,3
43,6
51,0
52,5
52,6
47,2
Dret
67,9
42,4
60,7
65,2
58,3
43,4
52,5
36,3
35,7
Polítiques
57,9
57,1
63,2
64,4
RRLL
33,3
40,0
28,0
51,4
61,3
65,4
Traducció
39,4
57,6
32,0
59,6
43,8
50,9
55,1
57,7
Humanitats
Periodisme
61,0
61,4
Empresarials
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Economia
ADE
E.35 Detecció de insuficiències per carreres i promocions (%)
88,6
56,5
75,0
91,1
97,9
85,0
84,4
45,5
52,5
58,1
55,6
63,1
66,8
E.36 Detecció de factors afavoridors per carreres i promocions (%)
211
GAP
CCEE
CAUD
63,9
82,4
66,7
Total UPF
54,3
47,5
54,7
62,8
34,6
46,2
51,0
59,3
50,0
61,1
Dret
78,6
60,6
63,9
73,9
44,4
52,8
43,8
32,5
42,9
Polítiques
63,2
57,1
59,6
71,2
RRLL
58,3
72,0
60,0
62,2
61,3
88,5
Traducció
49,3
64,1
56,0
70,2
56,3
41,8
51,0
53,8
Humanitats
Periodisme
62,3
71,4
Empresarials
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Carrera universitària i inserció
Economia
ADE
Inserció professional de la UPF
75,0
52,2
61,1
86,7
91,7
86,7
78,1
48,5
59,5
59,0
54,6
61,0
68,3
2.3. Grau de satisfacció dels titulats en relació a la UPF, per titulacions
Pel que fa al grau de satisfacció amb la UPF, la satisfacció més elevada la mostren els
diplomats en Empresarials, seguits pels llicenciats en ADE i Economia, els diplomats en
GAP i Relacions Laborals. Per sota de la mitjana del la UPF se situen Polítiques,
Comunicació, Humanitats i Periodisme. Mentre Dret, Econòmiques i Traducció estan
molt properes a la mitjana. Cal remarcar que els nuclis més crítics -al voltant del 5%
d’opinió negativa- es localitzen a Humanitats i Polítiques i la major indiferència (entre
el 6% i el 10%) a Traducció, Periodisme, Humanitats, Comunicació i Polítiques. En
comparació amb 1998, a totes les titulacions existents augmenta el nivell de satisfacció
positiva, excepte en el cas de Humanitats on baixa de 96,7% a 88,6%. En les dues taules
que es presenten a continuació, s’ofereixen les valoracions concretes de cada titulació i
la comparació amb les dades de 1998.
E.37 Valoració general de la satisfacció amb la formació UPF, per estudis (%)
Empresarials
ADE
Economia
Gestió i Administració Pública
Relacions laborals
Dret
UPF
C. Econòmiques i Empresarials
Traducció i Interpretació
Periodisme
Humanitats
Comunicació Audiovisual
C. Polítiques i de l’Administració
Negativa
0,7
0,6
1,6
0,8
2,5
2,2
3,8
2,1
4,3
5,4
3,1
6,0
Indiferent
1,3
2,2
1,7
2,0
4,0
3,2
3,8
2,6
6,8
6,5
6,0
9,4
10
Positiva
98,0
97,8
97,7
96,4
95,2
94,2
94,0
93,6
91,1
89,2
88,6
87,4
84,0
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
E.38 Valoració general de la satisfacció amb la formació UPF, per estudis.
Comparació entre 1998/2000 (%):
1998
2000
90,9
98,0
Empresarials
212
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
ADE
Economia
Gestió i Administració Pública
Relacions laborals
Dret
C. Econòmiques i Empresarials
Traducció i Interpretació
Periodisme
Humanitats
Comunicació Audiovisual
C. Polítiques i de l’Administració
UPF
97,8
97,7
96,4
95,2
94,2
93,6
91,1
89,2
88,6
87,4
84,0
94,0
90,9
84,8
84,9
92,9
88,3
80,9
96,7
73,9
89,1
85,7
97,0
90,2
91,3
77,8
91,2
91,2
100,0
91,7
97,8
93,8
93,3
84,1 92,2
95,5
96,0
93,3
93,9
93,3
94,2
Polítiques
GAP
CCEE
CAUD
RRLL
88,6
95,1
94,7
98,7
91,7 96,2
98,1 94,9
91,3 100,0
95,0 96,6
85,7 94,7
94,4
Total UPF
95,8
96,0
88,0 84,2
91,9 100,0
77,4 86,0
96,2 90,4
Traducció
Humanitats
Periodisme
Empresarials
96,0
97,9
100,0
96,4
98,6 98,0
97,8 98,7
Dret
1994
1995
1996
1997
1998 100,0
1999 95,7
Economia
ADE
E.39 Satisfacció positiva amb la UPF, per carreres i promocions (%)
En el cas del nivell de satisfacció positiva amb la UPF, a diferència de les tendències
seguides per insuficiències i factors favorables, tot i que no hi ha grans variacions, les
promocions més antigues mostren major satisfacció; no obstant, titulació a titulació el
nivell de satisfacció oscil·la de manera important d’una a altra promoció. Relacions
Laborals és la única que mostra una tendència clara inversa a la del conjunt UPF, ja que
estan més satisfetes les promocions recents.
213
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
3. Ordenació de factors insuficients, favorables i satisfactoris
per titulacions
Aquest apartat ofereix un seguit de quadres comparatius on s’ordenen, a fi d’oferir una
visió més comprensiva sobre les opinions dels entrevistats, les insuficiències en la
carrera, els elements afavoridors esmentats i la valoració sobre la UPF i sobre els
aspectes concrets assenyalats per les titulacions de procedència.
3.a Insuficiències en la carrera que poden dificultar la carrera
professional
E.40 Principals insuficiències esmentades per estudis:
1a.
CCEE Poques pràctiques
ECO Poques pràctiques
ADE Poques pràctiques
Dret
TI
PE
Poques pràctiques
Poques pràctiques
Poques pràctiques
GAP
Poques pràctiques
CAUD Poques pràctiques
HUM
Poques pràctiques
Empr Poques pràctiques
RRLL Poques pràctiques
CP
Poques pràctiques
2a.
Idiomes
Pràcticum
Pràcticum
3ª.
Practicum
Horari excessiu
Horari excessiu
Poc aprofundim.
Practicum
Noves tecnologies
(Internet, multime.)
Idiomes
Pla d’estudis
Interpretació/Trad.
As. molt teòriques
Rel. món laboral
/Comptabilitat.
Poca especialització Poc aprofundiment
As. mal
organitzades
Practicum
Dret laboral (nomines i SS)
Poca especialització
Especialització/
sistema trimestral
Comptabilitat
Practicum/ As. molt
teòriques
Borsa treball UPF/
promoció carrera
4a.
As. molt teòriques
Informàtica
As. molt teòriques /
As. mal organitzad.
Horari excessiu
Rel. món laboral
Desconnectat món
universitari
Poc aprofundiment
Poc coneixement
tècnic
Horari excessiu
Idiomes
Poc aprofundiment
As. molt teòriques/
Poc aprofundiment
214
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
3.b Elements de la carrera afavoridors per la carrera professional
E.41 Ordenació d’elements favorables per estudis: Comparació 1998/2000:
1998
Estudis
Dret, C. Econòmiques
i Empresarials
Aplicació mètode de Empresarials, C.
casos
Econòmiques i
Empres.
Optativitat
Dret, Empresarials
Factors favorables
No massificació
Imatge i forma de
treball UPF
Empresarials, Dret
Mitjans tècnics
Comunicació
Periodisme
GAP, Relacions
Laborals
Empresarials, GAP
Humanitats, GAP
Dret del treball
Factors favorables
Reputació UPF
Professorat
Pràctiques
assignatures
Amplis coneixements
2000
Estudis
C. Econòmiques, ADE
Economia,
Comunicació, Dret,
Empresarials
Traducció , Periodisme
GAP, Comunicació,
Humanitats, Relacions
laborals, C. Polítiques
Varietat assignatures
Forta formació
cultural
Docents professionals Comunicació Audio.
en actiu
E.42 Els quatre principals elements favorables esmentats per estudis
Principals elements favorables detectats per estudis
1er.
CCEE Reputació UPF
ECO
ADE
Professorat
Reputació UPF
Professorat
Pràctiques de les
assignatures
Pràctiques de les
PE
assignatures
GAP Amplis
coneixements
CAUD Amplis
coneixements/
professorat
HUM Amplis
coneixements
Emp. Professorat
Dret
TI
RRLL Amplis
CP
coneixements
Amplis
coneixements
2on.
3er.
4art.
Molt treball
Amplis coneixements
Tot en general
Tot en general
Sistema trimestral
Molt treball
Poca gent per aula
Professorat
Molt treball
Possibilitats de viatjar
a l’estranger
Redacció
Tot en general/
Professorat/Sistema
trimestral
Reputació UPF
Amplis coneixem./
Professorat
Pla d’estudis
Pla d’estudis
Tallers de radio/
premsa/ TV
Tot en general
Informàtica
Pràcticum
Pràctiques de les
assignatures
Pràcticum
Pràctiques de les
assignatures
Projecte de fi de carrera
Professorat
Tot en general
As. Optatives
Amplis
coneixements
Tot en general/ Dret
laboral
Molt treball
Reputació UPF/
treball en equip
Reputació UPF
Idiomes/ Informàtica
Tot en general
Reputació UPF/ Sistema
trimestral
Pla d’estudis
215
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
c) Satisfacció amb els serveis i els estudis per titulacions.
E.43 Aspectes de la UPF amb major grau de satisfacció positiva en cada titulació:
Aspectes amb major percentatge de satisfacció positiva
1er.
CCEE
ECO
ADE
Dret
TI
PE
GAP
CAUD
HUM
Empr
RRLL
CP
Biblioteca
Ensenyaments teòrics
Aules
Aules
Biblioteca
Biblioteca
Biblioteca
Biblioteca
Aules
Biblioteca
Biblioteca
Biblioteca
2on.
Aules
Biblioteca / Aules
PIE/ Professorat
Biblioteca
Aules
Aules
Aules
Aules
Biblioteca
Aules
Aules
Aules
3er.
Ensenyaments teòrics
Professorat
Biblioteca
Professorat
Professorat
Pràctiques de les assignaturess
Professorat
PIE
Professorat
Actualització continguts
Professorat
Ensenyaments teòrics
E.44 Ordenació dels tres aspectes de la UPF que reben una menor satisfacció
positiva en cada titulació:
Aspectes amb menor percentatge de satisfacció positiva
1er.
CCEE Menjador/Cafeteria
ECO
ADE
Dret
TI
PE
GAP
CAUD
HUM
Pràctiques generals
Pràctiques generals
Menjador/Cafeteria
Pla d’estudis
Orientació Professional
Orientació Professional
Orientació professional
Pràctiques de assignatures
Empr Pràctiques generals
RRLL Menjador/Cafeteria
Orientació Professional
CP
2on.
Activitats culturals/
Pràctiques de assignatures
Pràctiques de assignatures
Pràctiques de assignatures
Pràctiques de assignatures
Organització dels estudis
Organització dels estudis
Menjador/Cafeteria
Organització dels estudis
Orientació Professional
Pràctiques de assignatures
Pràctiques de assignatures
Pràctiques de assignatures
3er.
Pràctiques generals
Menjador/Cafeteria
Menjador/Cafeteria
Pràctiques generals
Orientació Professional
Activitats culturals
Pràctiques de assignatures
Pla d’estudis
Relació entre
coneixements/ món laboral
Organització administrativa
Orientació Professional
Relació entre
coneixements/ món laboral
216
Conclusions
Inserció professional de la UPF
Conclusions
1. Comparació de les tres iniciatives d’enquesta
La comparació dels principals resultats de les tres enquestes d’inserció (1996, 1998 i
2000) realitzades als titulats de la UPF permeten realitzar unes breus consideracions.
Abans, però, convé tenir en compte tres elements que poden influir en la comparabilitat
dels resultats. En primer lloc, la incorporació, en cada treball de camp, de noves
titulacions i de nous contingents de titulats, que s’han d’inserir en realitats laborals
bastant diferenciades en funció de les credencials acadèmiques obtingudes; així, enfront
les 5 carreres de l’any 1996, l’any 2000 analitzem 12 titulacions. En segon lloc, el
disseny del projecte d’estudi inclou, en cada nova enquesta, els titulats de les
promocions anteriors. Naturalment, la seva presència en el conjunt de la mostra
disminueix en el temps, però també la permanència en el mercat laboral, millora les
seves possibilitats d’inserció laboral i, per tant, augmenta el percentatge general
d’ocupació, tot i que, com veurem, la repercussió en la millora de la qualitat d’aquesta
inserció no està tan directament relacionada, ja que és molt més lenta. En últim lloc, les
dues primeres enquestes es van realitzar per correu i així, per garantir la representativitat
no només del conjunt, sinó també de les diferents carreres i promocions, les mostres
tenien que ser necessàriament àmplies (50% de la població); en l’enquesta de l’any
2000, s’ha modificat la forma de realització del treball de camp, per enquesta telefònica,
i s’ha treballat amb una mostra representativa del conjunt, estratificada per estudis i per
promocions. Així mateix, com s'ha exposat en la introducció, hem avançat el període de
realització del treball de camp, que també s'ha realitzat en un període de temps més curt,
en relació a les iniciatives anteriors; en conseqüència, s'ha de tenir present que, donat el
període breu emprat en la recerca de treball pels nostres titulats, això influeix en les
taxes globals d'ocupació i no ocupació. Tenint en compte aquestes consideracions,
desenvoluparem la comparació entre els tres estudis. Les principals xifres i tendències
apareixen en la taula i els gràfics següents.
Comparació de les principals variables de les tres iniciatives d’enquesta
1996
1998
2000
Taxa d’ocupació UPF
52,0%
75,0%
77,0%
Taxa de no ocupació UPF
48,0%
25,0%
23,0%
2,5%
2,2%
1,2%
Demandants no actius (s/ total titulats)
21,6%
11,4%
8,8%
No actius (s/ total titulats)
14,8%
11,4%
13,2%
Taxa d’assalarització (s/ ocupats)
97,3%
95,5%
92,2%
Taxa de treball estable (s/ assalariats)
19,3%
36,1%
47,3%
Taxa de treball no estable (s/ assalariats)
80,7%
63,9%
52,7%
Treball a temps parcial (s/ assalariats)
5,1%
4,5%
2,1%
Treball sense contracte o verbal (s/ assal.)
3,9%
7,7%
3,6%
Empleats administratius s/ ocupats
43,3%
50,1%
44,6%
Continuació d’estudis després titulació
68,4%
64,5%
49,6%
Aturats demandants actius (s/ total titulats)
218
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Evolució dels principals indicadors de l’ocupació entre 1996-2000
100,0%
1996
52,0%
95,5%
97,3%
75,0%
19,3%
80,7%
63,9%
5,1%
3,9%
50,1%
43,3%
97,3%
90,0%
80,0%
70,0%
60,0%
50,0%
Ocupació
Assalariats
80,7%
Estables
No estables
Temps parcial
Sense contracte
52,0%
Subocupació
1998
75,0%
95,5%
36,1%
63,9%
4,5%
7,7%
50,1%
47,3%
43,3%
44,6%
40,0%
30,0%
20,0%
2000
77,0% 92,2%
92,2%
47,3% 77,0%
52,7%
2,1%
3,6%
44,6% 52,7%
36,1%
19,3%
7,7%
5,1%
10,0%
3,6%
3,9%
4,5%
0,0%
1996
2,1%
1998
2000
Ocupació
Assalariats
Estables
No estables
Temps parcial
Sense contracte
Subocupació
Evolució dels principals indicadors de la no ocupació 1996-2000
50,0%
45,0%
48,0%
40,0%
35,0%
No ocupació
Demandants a
Demandants n
No actius
30,0%
25,0%
20,0%
15,0%
21,6%
1998
25,0%
2,2%
11,4%
11,4%
2000
23,0%
1,2%
8,8%
13,2%23,0%
11,4%
14,8%
11,4%
10,0%
5,0%
1996
48,0%
2,5%
25,0%
21,6%
14,8%
13,2%
8,8%
2,2%
2,5%
1,2%
0,0%
1996
No ocupació
1998
Demandants actius
2000
Demandants no actius
No actius
219
Inserció professional de la UPF
Conclusions
La primera conclusió, en termes comparatius, es refereix a la inserció o taxa d’ocupació.
En aquest sentit, les diferències substancials es localitzen entre l’enquesta de 1996 i la
de 1998 i suggereixen dos factors explicatius a l’augment de l’ocupació: d’una banda,
l’explicació més clara que és la millora general de la situació de l’oferta en els mercats
laborals espanyol i català, la qual afecta especialment als individus amb credencials
acadèmiques. Per aquest motiu, les taxes de 1998 i 2000 són molt properes i revelen una
certa estabilització o sostre ocupacional (entès en el curt termini). D’altra banda, una
segona explicació pot ser deguda a la incorporació de cohorts anteriors en les iniciatives
de 1998 i 2000. Pel que fa a aquest últim efecte, és més perceptible en la comparació
1998/2000, donat que les darreres promocions obtenen una taxa d’inserció sensiblement
més baixa que les més antigues (sobretot, en el cas de determinades carreres més
recents). També, en contraposició, l’avenç en quatre mesos del període d’enquesta pot
influir de manera notòria en els resultats, car la major part dels titulats amb feina
l’obtenen abans dels sis mesos d’iniciar la recerca de feina i, l’enquesta 2000, es realitza
només tres mesos després de la titulació (des de setembre de 1999 a gener del 2000,
moment del treball de camp).
1994
1995
1996
1997
1998
1999
UPF
Taxa d’ocupació per promocions
(any d’acabament dels estudis)
1996
1998
63,1%
91,6%
45,0%
85,2%
76,0%
67,2%
71,4%
Temps de recerca de feina
Abans dels tres primers mesos
Abans dels sis primers mesos
52%
75,2%
1996
65,3%
82,6%
2000
90,3%
91,0%
88,4%
82,3%
76,0%
61,4%
76,7%
1998
63,6%
84,0%
2000
70,5%
83,1%
Prosseguint amb les dades dels titulats ocupats, la taxa d’assalarització disminueix en el
temps i augmenta, en canvi, l’establiment per compte propi d’una petita part dels
titulats. No obstant això, la major part d’aquests últims adopten modalitats ocupacionals
de caire autònom dependent i només un nucli molt reduït aconsegueix formar o dirigir
empreses amb caire independent. De la mateixa manera i, progressivament, el treball
estable va adquirint més consistència apropant-se en la iniciativa de l’any 2000 al 50%
dels titulats.
Tanmateix, la precarietat sembla acompanyar de manera notòria l’èxit ocupacional.
Així, s'observa la precarietat en el treball autònom dependent, en la no estabilitat
contractual que no baixa del 50% i en el treball sense contracte (o sota contracte verbal).
No es tan observable, però, en l’ocupació a temps parcial, que disminueix. Un altre
indicador de precarietat és la subocupació funcional, donat que tots els titulats son
diplomats o llicenciats. Així, el treball en serveis administratius (però no en llocs de
direcció o tècnics mitjos o alts) ens mostra que la subocupació abasta a més del 40%
dels graduats. No obstant això, la categoria professional té una relació bastant directa
amb les condicions de contracte i, si bona part dels graduats accedeixen a la seva
primera feina després de la titulació, és normal que, d’entrada, aconsegueixin feines de
220
Inserció professional de la UPF
Conclusions
categories inferiors, tot i que les tasques que puguin realitzar en el lloc de treball siguin
de nivell superior. D’aquesta manera, només el 27% dels graduats afirmen realitzar
tasques administratives, mentre que un 67% fa tasques de nivell intermedi.
En el terreny dels graduats que no treballen, podem distingir tres contingents importants
en funció de la seva relació amb l’activitat i no, exclusivament, amb l’ocupació. Així,
durant els tres períodes disminueix el nombre dels titulats que recerquen feina
activament (busquen treball de qualsevol tipus; ara l'1,2%), donades les condicions dels
mercats laborals. No obstant, disminueix encara més notablement, la demanda no activa
(els que busquen treball, però amb determinades condicions; ara el 8,8%), com senyal
també significativa del comportament del mercat de treball general. Finalment, trobem
un estancament en el component no actiu (13,2%), clarament en transició, motivada,
sobretot, per l’acumulació de credencials acadèmiques i per la continuació dels estudis.
També s’ha de remarcar el descens general de la continuació dels estudis, del 68,4% en
1996 al 49,6% en el 2000, segurament per la incidència de les promocions que tenen
certa antiguitat en el mercat laboral; no obstant això, la reducció és generalitzada tant
entre aquells graduats que treballen, com entre els que no treballen. En aquest cas, es
pot intuir que el canvi de tècnica de treball de camp pot influir en els resultats:
efectivament, el tipus de mostra utilitzada en els anys 1996 i 1998, podia donar més
estímuls a la resposta dels graduats que, d’una o altra forma, prosseguien estudiant i
mantenien una vinculació amb la UPF, mentre que el disseny d’una mostra estratificada
i l’enquesta telefònica és més aleatòria i, per tant, pot reduir l’estímul afegit. De totes
maneres el fet que un 50% dels estudiants que un cop acabada la seva carrera decideix
prosseguir els estudis és molt remarcable i apunta la necessitat d'una reflexió sobre la
matèria.
221
Inserció professional de la UPF
Conclusions
2. Principals característiques dels entrevistats en l’enquesta 2000
Característiques personals dels graduats:
•
La distribució per sexes és de 68% dones i 32% d’homes. Segons l’any d’inici dels
estudis, podem comprovar el creixement del pes de les dones l’any 1992, amb un
relatiu estancament fins l’any 1996 i davallada l’any 1997. Per promocions, (any
d’acabament dels estudis), la tendència és una mica més estable, però també amb
daltabaixos i major presència femenina en les promocions de 1994 i 1996 i, menor,
en la de 1998; en el període 94-99 hi ha un petit descens del nombre de dones, però
sempre es manté al voltant dels quinze punts per sobre dels homes. Per any
d’acabament i carrera realitzada, veiem que la major concentració de graduades es
produeix a Traducció, amb presència molt majoritària, però també a Humanitats,
Relacions Laborals, GAP i Dret. No obstant, en cap carrera hi ha una tendència
continuada a l’augment de la presència femenina sinó que es produeixen
daltabaixos. La presència d’homes és més significativa a Periodisme, a partir de la
promoció de 1997, però també a ADE, Economia i la diplomatura d’Empresarials.
•
La mitjana d’edat és de 25,7 anys i la distribució per intervals d’edat és la següent:
39% entre 22 i 24 anys; 56% entre 25 i 30 anys; 5% més de 30 anys. En relació a les
enquestes anteriors, els més joves han deixat de ser el grup més nombrós que,
actualment, el constitueixen els graduats de 25-30 anys. La distribució per estudis
realitzats i edat fa destacar la presència dels més joves a Polítiques, Economia i
ADE, les tres amb la primera promoció en el carrer en els anys 1998 i 1999, una
forta presència dels titulats de més de 30 anys a Periodisme –carrera de segon cicle,
amb pocs titulats menors de 25 anys-, i, relativament, a GAP. El cas de la major edat
dels titulats de Ciències Econòmiques i Empresarials s’explica pel tancament
d’aquesta carrera i, per tant, per la presència més rotunda de promocions anteriors.
Característiques acadèmiques dels graduats
Les principals característiques acadèmiques de la població analitzada es corresponen
amb la mostra seleccionada per titulacions i promocions, que respecta el pes de
cadascun d’aquests components sobre el total.
Promocions ⎬ 1994 1995 1996 1997 1998 1999
Promocions
Estudis ⎭
Període
N.
Ciències Econòmiques i Empresarials
Economia
Administració i Direcció d’Empreses
Ciències Polítiques i de l’Administració
Comunicació Audiovisual
Traducció i Interpretació
Humanitats
Relacions laborals
Dret
Periodisme
Gestió i Administració Pública
Empresarials
94-98
98-99
98-99
99
97-99
96-99
96-99
96-99
94-99
94-99
94-99
94-99
5
2
2
1
3
4
4
4
6
6
6
6
222
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Per fer front a l’anàlisi del comportament ocupacional dels titulats en funció de les
diferents carreres realitzades, s’ha de tenir en compte l’any de sortida de les diferents
promocions, el qual apareix en la taula anterior. De fet, no significa el mateix una taxa
d’ocupació baixa en una llicenciatura amb la primera promoció al carrer a l’any 1999,
que en una altra, per exemple, amb la primera promoció al carrer l’any 1994. Les taules
següents recorden el pes proporcional que adquireix cadascuna d’aquestes
característiques.
Comparació mostres 1996/1998/2000 per estudis (%):
Estudis
Ciències Econòmiques i Empresarials
Economia
ADE
Dret
Traducció i Interpretació
Periodisme
GAP
Comunicació Audiovisual
Humanitats
Empresarials
Relacions laborals
Ciències Polítiques i de l’Administració
Total
1996
23,2
1998
22,7
17,8
16,4
3,7
6,1
14,6
1,6
1,9
24,8
8,2
5,8
35,1
18,1
100
100
2000
11,2
7,0
6,3
11,8
8,2
7,2
10,6
5,4
7,0
12,9
10,6
1,9
100
El pes de les carreres econòmiques (tres llicenciatures i una diplomatura) continua sent
important: 37,4%. També, sobre el conjunt, els graduats de les tres diplomatures (GAP,
Empresarials i Relacions Laborals) representen el 33,1% enfront del 66,9% dels
llicenciats; és a dir un component relativament menor.
Distribució dels graduats per any d’inici i d’acabament de la carrera (%):
Promoció inici
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Total
Promoció acabament
3,0
6,2
13,8
18,6
26,7
23,6
7,0
1,0
100,0
5,7
8,5
14,1
18,1
24,2
29,4
100,0
El gruix dels graduats enquestats inicien la seva carrera a la UPF entre 1993 i 1995 i
l’acaben entre 1997 i 1999. La mitjana d’any d’inici se situa en 1993,6, mentre que la
d’acabament en 1997,3. En relació amb l’enquesta de 1998, ambdues mitjanes, han
augmentat en un any. Vèiem algunes altres característiques:
223
Inserció professional de la UPF
•
•
Conclusions
Pel que fa a l’obtenció d’una titulació abans de la UPF, tenim que el 85,8% dels
diplomats i llicenciats UPF ha adquirit la seva primera experiència acadèmica en
aquesta Universitat i només el 14,2% dels titulats han experimentat un pas previ per
altres universitats (7,8% amb carrera acabada). Aquest factor s’evidencia molt
clarament a Periodisme, carrera de segon cicle: En sentit contrari, Polítiques i també
ADE són les dues carreres amb major percentatge de titulats que han iniciat la seva
trajectòria a la UPF. Tampoc hem de deixar de banda el 17,8% dels titulats
d’Humanitats que procedien d’altres carreres prèvies. Finalment, s’ha de remarcar el
volum d’aquells que, havent començat una carrera abans de la UPF, no la van acabar
i que es concentren en les carreres de Periodisme, Humanitats i GAP.
Només el 3,4% dels titulats han realitzat una doble carrera en la UPF. Pel que fa a
l’elecció de les segones carreres, ADE, Periodisme i Economia són les més
escollides. Per titulacions, els llicenciats d’Economia i els diplomats en
Empresarials prefereixen ADE com a segona opció, mentre que els llicenciats
d’ADE s’inclinen per l’Economia, els d'Humanitats per Periodisme i els diplomats
de GAP per Ciències Polítiques i de l’Administració.
224
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Perfil dels titulats, total UPF i segons situació ocupacional.
Enquesta d’inserció UPF 2000
Total UPF
Graduats que Graduats que
treballen
no treballen
Sexe
Homes
Dones
Edat
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Mitjana d’edat
Estudis
Ciències Econòmiques i Empresarials
Economia
Administració i Direcció Empreses
Dret
Traducció i Interpretació
Periodisme
Gestió i Administració Pública
Comunicació Audiovisual
Humanitats
Empresarials
Relacions laborals
Ciències Polítiques i de l’Administració
Altra carrera abans de la UPF
Doble carrera a la UPF
Promocions (any d’acabament)
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Situació ocupacional
Treballa
No treballa
Continuació d’estudis
No estudia
Continua estudiant
Amplia estudis
Prepara oposicions
31,9%
68’1%
30,4%
69,6%
36,9%
63,1%
39,0%
55,9%
5,2%
25,7 anys
32,9%
60,9%
6,2%
26 anys
58,9%
39,3%
1,8%
24,7 anys
11,2%
7,0%
6,3%
11,8%
8,2%
7,2%
10,6%
5,4%
7,0%
12,9%
10,6%
1,9%
14,2%
3,4%
13,3%
6,4%
7,2%
8,5%
8,1%
8,4%
11,4%
5,4%
5,8%
12,9%
11,6%
1,1%
15,7%
3,7%
4,6%
8,8%
3,3%
22,8%
8,3%
3,1%
7,9%
5,5%
10,8%
13,0%
7,5%
4,4%
9,2%
2,2%
5,7%
8,5%
14,1%
18,1%
24,2%
29,4%
6,7%
10,1%
16,2%
19,4%
24,0%
23,5%
2,4%
3,3%
7,0%
13,8%
25,0%
48,0%
58,0%
42,0%
40,2%
1,8%
25,3%
74,7%
56,9%
17,8%
76,7%
23,3%
50,4%
49,6%
44,1%
5,5%
225
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Perfil dels titulats ocupats
Respecte el col·lectiu dels graduats que treballen, s’ha de subratllar, en primer lloc, que
més de les ¾ parts dels titulats ha aconseguit inserir-se en el mercat laboral. Un repàs a
les principals característiques dels titulats segons la situació ocupacional (treball/ no
treball), ens mostra diversos elements remarcables. Així com per gènere no hi ha
diferències substancials, excepte que les dones obtenen un 5% més d’ocupació, per
edats vèiem que els més joves i, per tant, els titulats més recentment, tenen una inserció
més baixa que la resta de cohorts d’edat. En aquest estat de coses no només influeix
l’experiència laboral, sinó també la continuació dels estudis, la qual és sensiblement
més elevada entre els més joves. La diferència en la mitjana d’edat dels titulats que
treballen i dels que no treballen, tot i que no és molt àmplia, és substancial donada
l’estretor de la franja considerada.
Atenen als estudis de procedència trobem diferents comportaments a remarcar (veure
final de l'apartat 4 d'aquestes conclusions). D’una banda, les llicenciatures econòmiques,
però també el conjunt de les diplomatures (excepte Empresarials, amb una taxa idèntica
a la mitjana UPF) tenen un millor comportament d’inserció. Cal remarcar, però, que, tot
i ésser encara molt recent la divisió de la llicenciatura de Ciències Econòmiques i
Empresarials en les d’Economia i Administració i Direcció d’Empreses, aquesta última
té una inserció notòriament més elevada que la d’Economia. També Periodisme
continua amb una bona dinàmica. D’altra banda, la resta de llicenciatures tenen un
comportament ocupacional amb més problemes, a destacar el cas de Dret, que en els
darrers anys s’ha convertit en un clàssic generalitzat, arreu de les universitats, per les
dificultats d’inserció, sobretot per l’existència de barreres externes (passants, ajudants).
També, com novetat, en aquest terreny, tenim el cas de Polítiques, encara que el poc
temps passat des de la primera promoció i l'error de la mostra aconsellen prudència en el
seu tractament. En tot cas, convindrà seguir en properes iniciatives els casos de les
llicenciatures d’Economia, Traducció i Interpretació, Comunicació Audiovisual,
Humanitats i Polítiques, així com el de la diplomatura d’Empresarials per observar una
possible saturació dels seus mercats naturals. En comparació amb les enquestes
anteriors, experimenten un creixement ocupacional significatiu GAP, Econòmiques
(extingida), Periodisme i Audiovisual i baixa l’ocupació a Traducció i Humanitats. La
resta es mantenen o bé son de nova creació.
Pel que fa a l’acumulació de credencials acadèmiques (carrera prèvia: 14,2% i doble
carrera UPF: 3,4%), sembla que és un factor que contribueix a la inserció laboral.
Aquesta conclusió ha de ser tractada amb molta prudència, donada la baixa presència de
titulats amb acumulació de carreres en el conjunt de la mostra i, també, per la possible
influència de l’edat i, sobretot, pel fet que el diferencial de temps els ha pogut
possibilitar més credencials professionals (experiència, qualificació o, simplement,
familiarització amb el mercat de treball).
L’anàlisi per promocions revela amb més claredat les conclusions avançades en les
pàgines anteriors en relació a les dificultats de les dues últimes promocions (molt
evident en la promoció de 1999), la qual, en una part molt reduïda, s’explica per la
major dedicació a la continuació dels estudis, però que, en bona part, pot derivar-se de
l’avançament de l’enquesta i, potser més preocupant, per la saturació dels mercats de
determinades carreres, o pels problemes de sortida professional de les noves carreres.
Per promocions (any d’acabament de la carrera) s’observa una molt elevada inserció de
226
Inserció professional de la UPF
Conclusions
les tres primeres promocions (1994-1996), mentre que hi ha un descens notori en les
tres últimes (1997-1999). En comparació amb l’anterior iniciativa d’enquesta, totes les
promocions experimenten un creixement de la inserció, excepte en dos casos. La
promoció de 1994, es manté en uns percentatges similars, però és la més antiga i la que
obté un error mostral més elevat. En aquest sentit, potser per posteriors edicions
s’hauria de considerar la seva progressiva desaparició de la mostra. Respecte a les dues
darreres promocions, 1998 i 1999, la primera d’elles, tot i que apareixia a l’informe
anterior de manera marginal (mostra molt reduïda) s’observa un augment del 71,4% al
75%. En canvi, comparativament, la promoció de 1999 assoleix un percentatge
d’ocupació baix, encara que és, segurament, la més afectada per l’avançament del
període de treball de camp.
Perfil dels titulats no ocupats
Per sexe, la presència de dones entre els titulats que no treballen, tot i ser clarament
majoritària, és 5 punts inferior, mentre que la dels homes és 5 punts superior, en relació
a la distribució per gènere del conjunt de titulats. D’altra banda, també s’observa com la
presència dels titulats més joves (22-24 anys) en el col·lectiu dels que no treballen és 20
punts superior a la mitjana UPF. Afinant una mica més la relació entre no ocupació i
edat tenim que el 94% dels titulats que no treballen tenen entre 23 i 26 anys i que la
mitjana d’edat dels que no treballen (24,7 anys) està més d’un punt per sota dels que
treballen (26 anys).
Per carreres, les titulacions sobrerrepresentades en el grup dels que no treballen són
principalment Dret (pràcticament el doble de la mitjana UPF) i, relativament,
Humanitats (3 punts per sobre la mitjana). Per contra, entre les titulacions amb menys
presència de graduats que no treballen troben a Econòmiques, ADE i Periodisme (la
meitat de la mitjana UPF) i, després, a Relacions Laborals, GAP i Polítiques (3 punts
per sota la mitjana). Tanmateix, cal remarcar que quatre de les dotze carreres presents a
la mostra (Dret, Empresarials, Humanitats i Economia) concentren el 56,6% de la no
ocupació dels diplomats i llicenciats de la UPF.
GAP
CCEE
CAUD
22,2
17,6
28,1
100
Total UPF
2,9
8,2
16,0
29,5
100
Dret
7,1
12,1
24,6
34,8
100
11,1
7,5
7,5
12,5
7,1
Polítiques
15,8
21,4
31,6
47,9
100
RRLL
8,0
8,0
8,1
12,9
23,1
100
Traducció
19,7
37,0
100
8,0
4,3
12,5
20,0
28,6
46,2
100
Humanitats
Periodisme
6,5
18,6
100
Empresarials
1994
1995
1996
1997
1998
1999
total
Economia
ADE
Els titulats no ocupats per carrera i promoció (%)
54,5
100
21,7
27,8
31,1
41,7
58,3
62,5
100
9,7
9,0
11,6
17,7
24,0
38,6
100
7,7
8,2
18,6
31,6
38,9
100
Pel que fa a les promocions les diferències són també significatives. Així, el 73% de la
no ocupació es concentra en les dues últimes promocions i arriba fins el 87% si
227
Inserció professional de la UPF
Conclusions
considerem des de 1997 fins 1999. Ara bé la promoció més fortament esbiaixada és la
promoció 1999, 29% en la mostra i 48% entre els que no treballen. Les primeres
promocions juguen un paper anecdòtic en aquest conjunt, tot i que la simple
visualització de la taula permeti contemplar com el pas del temps actua favorablement
en la inserció dels titulats, encara que potser no amb la celeritat i la qualitat desitjables.
En relació a la distinció entre els que han realitzat una carrera prèvia i els que no, la
distribució es polaritza clarament quan es té en compte el no treball. Així, observem que
el 96% dels que no treballen no acompleixen aquest requisit o bé (un 5%) havien iniciat
estudis abans de passar per la UPF sense acabar-los. Per tant, també en aquest cas el no
treball es concentra molt clarament. Finalment, també cal remarcar que la distribució
mostral entre els que estudien i no estudien, augmenta en 25 punts a favor dels primers i
disminueix en la mateixa proporció entre els segons: hi ha, així, també una
sobrerepresentació dels titulats que continuen estudiant dins el col·lectiu dels que no
treballen.
Perfil de la continuació dels estudis
En l’enquesta de l’any 2000, el 50,4% dels titulats no continua estudiant, mentre el
49,6% prossegueix estudis. La continuació dels estudis influencia i, a la vegada, pot
estar molt influenciada per la situació ocupacional. En tot cas, proporcionalment,
l’augment de les credencials acadèmiques és més notori entre els que no treballen que
entre els que estan ocupats. Així mateix, cal remarcar que la preparació d’oposicions és
una estratègia clara d’inserció laboral, donat l’alt percentatge que assoleix entre els
titulats sense feina.
Comparant amb les iniciatives anteriors ha augmentat considerablement el pes d’aquells
que es dediquen amb plenitud a l’experiència professional. En aquesta dada influeix,
amb tota seguretat, el considerar un conjunt de 6 promocions. Finalment, una altra dada
a destacar és que també disminueix de manera important la dedicació a la preparació
d’oposicions.
Per gènere la distribució és molt homogènia pel que fa a la continuació dels estudis, bo i
que cal remarcar el manteniment de la tendència, detectada l’any 1998, d’un cert major
èmfasi de les dones en la preparació d’oposicions. Per edats, en canvi, tant la
continuació dels estudis com la preparació d’oposicions disminueixen a mesura que
avança l’edat dels entrevistats i, per contra, s’incrementa la variable ‘no continuació
dels estudis’; en definitiva existeix una relació inversa entre edat i continuació dels
estudis; menys edat, més inversió en credencials acadèmiques i viceversa. Aquesta
relació segueix una distribució similar en els tres períodes d'enquesta.
Per carreres, els majors percentatges de continuació dels estudis els trobem a Polítiques,
Humanitats i Economia, mentre que els titulats de Periodisme, en primer lloc, però
també els de Comunicació Audiovisual i Relacions Laborals, solen tendir a una
dedicació professional exclusiva un cop finalitzada la carrera. En aquest sentit, també
ADE supera la mitjana UPF. Pel que fa a la preparació d’oposicions, Dret sobresurt de
manera molt important i també, encara que a distància d’aquesta, Polítiques. Així, la
tendència en la continuació d’estudis, al marge de la incorporació de noves titulacions,
no ha variat al llarg de les diferents enquestes, excepte en el cas de GAP, on cal destacar
la menor dedicació a les oposicions d’aquests diplomats en aquesta nova edició.
228
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Per promocions (any d’acabament) es pot apreciar com amb el pas del temps disminueix
gradualment la compaginació de la vida professional i educativa dels titulats. La
dedicació a oposicions, en canvi, manté una tendència més estable. Una altra distinció
és la de la continuació dels estudis en funció de la carrera realitzada i la promoció. Com
podem observar pel total de titulats UPF, la continuació dels estudis augmenta en la
mesura que ens acostem a la promoció més recent; aquesta tendència és seguida per la
major part de diplomats i llicenciats, sobretot d'Humanitats o Traducció, però hi ha
excepcions. Així, en Comunicació Audiovisual disminueix la continuació dels estudis
en les promocions més recents; a Relacions Laborals la continuació dels estudis és
bastant estable (un percentatge més o menys fix per promoció); o bé hi ha carreres amb
fluctuacions més erràtiques com GAP o Periodisme.
GAP
CCEE
CAUD
38,9
32,4
28,1
Total UPF
31,4
36,1
36,0
39,7
26,9
64,1
42,9
64,4
47,4
58,3
Dret
42,9
39,4
62,3
58,0
36,1
50,9
46,3
58,8
42,9
Polítiques
52,6
35,7
70,2
68,5
RRLL
45,8
20,0
24,0
18,9
25,8
19,2
Traducció
62,0
68,5
48,0
36,2
58,3
43,6
59,2
55,1
Humanitats
Periodisme
44,2
42,9
Empresarials
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Economia
ADE
Titulats que continuen els estudis, per carrera realitzada i promocions (%)
72,7
56,5
58,3
51,1
56,3
63,3
64,1
41,8
47,5
45,0
46,6
51,7
54,1
La relació entre altra carrera abans de la UPF i la continuació dels estudis, mostra en
certa manera, el límits en l’obtenció de credencials acadèmiques, és a dir, com més
nivell d’estudis obtinguts anteriorment a la carrera UPF, més dedicació a la vida
professional i viceversa.
Pel que fa a la relació entre la continuació dels estudis i la situació ocupacional,
s’observa com la majoria dels titulats que no estudien estan treballant i com la major
part dels que preparen oposicions, no treballa. Entre els que continuen estudiant, una
bona part (70%) treballa, mentre el 30% restant no.
229
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Enquesta de inserció UPF 2000.
Principals indicadors ocupacionals
Continuen
estudiant
Titulats UPF
Graduats
ocupats
Continuen estudiant
49,6%
42%
Graduats
que no
treballen
Continuen
estudiant
23%
74,7%
77%
Assalariats
No
assalariats
Aturats
demandants
actius
Demandants
no actius
No actius
92,2%
7,8%
1,2%
sobre total
UPF
8,8%
sobre total
UPF
13,2%
sobre total
UPF
Estables
No estables
47,3%
52,7%
230
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
3. Els Graduats que treballen.
Augment de la taxa d’ocupació dels llicenciats i diplomats UPF:
Taxa ocupació
1996⇑ 52%
1998⇑ 75%
2000⇑ 77%
Els principals components de distribució de l’ocupació dels graduats són els següents:
Graduats ocupats
77%
Assalariats
No assalariats
92,2%
7,8%
Estables
No estables
47,3%
52,7%
Graduats que treballen (100%)
Trajectòria ocupacional:
1a. feina després graduació 55,0%
Experiència laboral prèvia:
Amb continuïtat
11,1%
Sense continuïtat
33,9%
Experiència laboral (prèvia i després):
Amb continuïtat
78,1%
Sense continuïtat
21,9%
Categories professionals:
Directius
Quadres mitjans
Serveis administratius
Altres
4,0%
47,6%
44,0%
3,8%
Continuen estudiant 42,0%
Deixen els estudis
Temps de recerca de feina:
70,5% Abans dels 3 primers mesos
83,1% Abans dels 6 primers mesos
58,0%
231
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
Taula comparativa dels indicadors ocupacionals. Enquestes de 1996, 1998 i 2000
Ocupats
• Compte propi
• Assalariats
Estables
No estables
Categoria professional
Directius, quadres alts
• Directius, quadres mitjos
• Empleats administratius
• Altres
1996
1998
2000
52%
2,8%
97,3%
19,3%
80,7%
75%
4,2%
95,5%
36,1%
63,9%
77%
7,8%
92,1%
47,3%
52,7%
3,1%
34,8%
43,3%
18,8%
2,4%
30,3%
50,1%
17,2%
4,0%
47,6%
44,6%
3,8%
69,7%
30,3%
56,4%
43,8%
22,6%
21,0%
55,0%
45,0%
11,1%
33,9%
65,3%
82,6%
63,6%
84,0%
70,5%
83,1%
44,1%
55,9%
42,6%
52,2%
5,2%
58,0%
40,2%
1,8%
Trajectòria professional
•
•
1ª feina després graduació
Experiència laboral prèvia,
Continuada
no continuada
Temps de recerca de feina
•
•
Abans dels tres primers mesos
Abans dels sis primers mesos
Continuació dels estudis
•
•
•
No
Si, amplia estudis
Si, prepara oposicions
Taxa d’ocupació per estudis
Econòmiques i empresarials
Periodisme
ADE
Segona carrera UPF
Relacions laborals
GAP
Empresarials (diplom.)
Comunicació Audiovisual
Traducció
Economia
Humanitats
Dret
Polítiques
UPF
232
1996
1998
2000
52,1%
86,7%
76,1%
83,7%
44,0%
60,8%
68,8%
82,4%
70,5%
83,5%
72,0%
85,0%
90,5%
89,9%
87,8%
85,0%
83,5%
82,6%
76,5%
76,4%
76,4%
70,6%
63,8%
55,1%
45,5%
76,7%
47,8%
73,3%
58,2%
52%
75,2%
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
Principals característiques de l’ocupació
Quan van començar a treballar?
Per terme mig, el conjunt de titulats van començar a treballar l’any 1996, fet que
representa, en definitiva, una mitjana de quatre anys d’experiència professional.
Any d’inici de la feina
Previ a 1993
1994-1996
1996-1999
Mitjana any d’inici
12,9%
23,4%
63,7%
1996,4 ⎬
Mitjana de 4,6 anys d’experiència professional
1996
30%
Experiència laboral prèvia a la titulació
1998
43%
2000
45%
El 45% dels titulats ocupats havien tingut experiència laboral abans d’obtenir la
titulació, mentre que el 55% troba la primera feina amb posterioritat. Tanmateix, dels
que han tingut experiència laboral prèvia a la carrera, només un 24,6% (11% del total
d’ocupats) ha tingut una trajectòria de treball continuada, enfront del 75,4% (33% del
total d’ocupats) que ha experimentat daltabaixos. Per contra, l’experiència ocupacional
dels titulats després d’acabar els estudis és molt diferent, car s’estabilitza la trajectòria:
Així, el 78,1%, a partir de l’acabament dels estudis, ha treballat sempre, enfront del
21,9% que ha tingut feina de manera més ocasional. En el mateix sentit, entre els que
havien treballat abans d’obtenir la graduació, només el 47% tenia una feina relacionada
amb els estudis. En canvi, després de la graduació, el 83% afirma que la feina realitzada
es relaciona amb els estudis. En definitiva sembla que les credencials acadèmiques
incideixen de forma notable sobre les trajectòries ocupacionals.
Trajectòries ocupacionals dels titulats ocupats
Treball abans d’acabar la carrera 100% (1795)
No: 1ªfeina després estudis 55,0%
⎧ Feina relacionada estudis
Havia treballat abans:
45,0% ⇒ ⎨
De forma continuada 24,7%
⎩ Feina no relacionada estudis
De forma ocasional 75,3%
Treball després d’acabar la carrera* 100% (1795)
47,1%
⎧ Feina relacionada estudis
⇒ ⎨
21,9%
⎩ Feina no relacionada estudis
83,2%
De forma continuada
De forma ocasional
78,1%
(807)
52,9%
(1795)
16,8%
* Inclou els que havien treballat abans de finalitzar
Atenen a les titulacions de procedència, l’anàlisi de les trajectòries revela elements
interessants. Així, abans d’obtenir el títol, el menor contacte amb el mercat laboral es
centra en les carreres econòmiques, en Dret i Polítiques, és a dir, algunes de les que
tenen més restriccions horàries per contra, tenen una major experiència de contacte
previ amb el mercat laboral els titulats d’Humanitats, de Relacions Laborals, de
Traducció i de Periodisme. La continuïtat de les trajectòries és relativament més ferma
233
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
entre els diplomats de Relacions Laborals i, també, entre els d’Empresarials i de GAP;
carreres, aquestes, amb menys restriccions horàries acadèmiques, sobretot en el cas de
Relacions Laborals. En canvi, les trajectòries no continuades sobresurten a Humanitats i
Traducció i, amb menys fermesa, a Periodisme. També entre els que han treballat abans
de l’obtenció del títol UPF, trobem que la major relació de la feina amb els estudis
realitzats es dóna entre els diplomats d’Empresarials i, també, entre els llicenciats de
Traducció, ADE, Comunicació i Economia, mentre que, la menor relació es localitza
entre els llicenciats de Polítiques, els diplomats de Relacions Laborals i GAP i,
finalment, entre els llicenciats d’Humanitats.
El treball després de l’obtenció del títol, implica algunes transformacions del panorama
anterior. En primer lloc, un cop els titulats estan ocupats s’aferma la trajectòria
continuada entre els llicenciats de Polítiques i ADE, també entre els de Periodisme i
Traducció, així com entre els diplomats en Empresarials. En segon lloc, les trajectòries
ocasionals són molt abundants en el cas de Dret. Finalment, la relació de la feina amb
els estudis té uns percentatges més elevats entre els llicenciats de les diferents carreres
econòmiques, així com entre els diplomats d’Empresarials, però, també, entre els titulats
de Dret, Traducció i Comunicació. Per contra, la menor relació amb els estudis es
localitza entre els llicenciats de Polítiques, els diplomats de GAP i, també, entre els
titulats d’Humanitats i Relacions Laborals.
Per avaluar la influència de les credencials acadèmiques és convenient, tal i com apareix
en la taula següent, una agrupació dels entrevistats segons els principals tipus. Així, la
major probabilitat d’haver treballat abans d’assolir el títol a la UPF es localitza entre els
acumuladors de credencials acadèmiques: amb carrera prèvia acabada i doble carrera
UPF. En aquest sentit, també els diplomats sobresurten dels llicenciats. El treball abans
de la titulació ha estat més ocasional entre els que tenen dues o més carreres, mentre que
els llicenciats sobrepassen als diplomats. La continuïtat, en canvi, ha estat més
substancial entre els diplomats i entre els que han realitzat una carrera prèvia.
Finalment, la relació de la feina amb els estudis ha estat més elevada entre els que han
realitzat una doble carrera UPF, seguits dels que han realitzat una carrera prèvia, els
llicenciats i, per últim, els diplomats, els quals són els més afectats per feines prèvies no
relacionades.
Llicenciat
Diplomat
57,8
42,2
36,3
5,9
51,4
48,6
51,1
48,9
28,3
20,6
58,3
41,7
77,3
22,7
11,0
89,0
78,6
21,4
27,8
72,2
Abans d’acabar la carrera
No (primera experiència després títol)
Si
Si, de forma ocasional
Si, de forma continuada
Si, no relacionada amb els estudis
Si, relacionada amb els estudis
Després d’acabar la carrera
Sempre
De forma no continuada
No relacionada amb els estudis
Relacionada amb els estudis
Doble Carrera prèvia
carrera
acabada
100
43,9
41,6
56,1
59,4
45,6
40,3
10,5
18,1
25,0
46,8
75,0
53,2
100
87,7
79,5
12,3
20,5
16,8
13,6
83,2
86,4
Si contemplem el treball després d’acabar la carrera, les diferències entre continuïtat i
no continuïtat no són massa apreciables, excepte en el cas dels titulats amb doble carrera
234
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
UPF, més estables. En canvi, la relació de la feina amb els estudis, deixa molt enrera als
diplomats i fa sobresortir als llicenciats.
Buscant ocupació
El 70,5% dels titulats ocupats va trobar la feina actual abans de tres mesos, el 83,1%
abans dels sis mesos, el 90,6% abans de l’any i només el 9,4% va dedicar més d’un any
a la recerca de feina. La incorporació ha estat bastant ràpida pel conjunt de titulats;
només s’observa el manteniment, al llarg de les tres iniciatives d’enquesta, d’un nucli
(entre 16% i 17%) que empra més de 6 mesos en aconseguir treball i, particularment, un
augment dels titulats que han aconseguit la feina actual després d'un any de recerca, ja
que han passat de ser el 4% en el 1996 al 9,4% en el 2000. La taula següent mostra que
les trajectòries ocupacionals amb experiència laboral prèvia a la titulació faciliten la
recerca de treball, en aquest cas, mesurada pel temps de dedicació a la recerca.
Temps de recerca de feina després de la titulació
Per tot tipus de
Pels que han començat a
trajectòries treballar després de la titulació
70,5%
64,9%
Abans dels tres primers mesos
83,1%
79,8%
Abans dels sis primers mesos
16,9%
20,2%
Més de sis mesos
Mitjans de recerca de feina utilitzats per
terme mig per cada graduat ocupat
1996
3,7
1998
2,4
2000
3,6
Els mitjans de recerca de feina més utilitzats pels titulats ocupats són els propis (tramesa
de currículums 63%, premsa 53% i procediments informals 47%), a aquests li segueix
un mitjà UPF, combinat amb un recurs a altres institucions (Borsa de Treball UPF /
Servei Català de Col·locació, 45%). D’altra banda, les ETT i les visites a empreses són
utilitzades per entre un 21-25% dels titulats; i, entre el 10 i el 16% d’utilització, se
situen la resta de mitjans UPF (pràctica, llibre de currículums, trobades món
professional). Finalment, per sota del 10% d’ús trobem les oposicions, els col·legis
professionals i els altres mitjans.
La utilització dels mitjans de recerca de feina es relaciona amb el temps de recerca.
Així, els que han trobat feina emprant menys d’un mes, utilitzen menys mitjans, i
sobresurt en comparació amb la resta, la seva participació en pràctiques UPF
(pràcticum) com un procediment per aconseguir la feina actual. El col·lectiu que utilitza
més diversitat de mitjans de recerca és el compost pels titulats que han emprat entre 3
mesos i 1 any per trobar la feina actual. Els que han necessitat més d’un any per trobar
la feina concentren els esforços en menys recursos que els anteriors.
S’han assessorat en la
recerca de feina:
1996
17%
1998
12%
2000
11%
Donada la reducció de la demanda d’assessorament, això també es reflexa en la
composició dels mitjans. En aquest aspecte, el GOAP continua sent el mitjà
d’assessorament més utilitzat i, en l’actualitat, pràcticament acumula el conjunt de
l’assessorament UPF.
235
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
Mitjans d’assessorament en la recerca de feina % dels que sí han utilitzat el mitjà:
1998
60,7%
32,0%
69,9%
GOAP
Altres UPF
Fora UPF
2000
57,4%
10,2%
17,8%
En la feina
Situació ocupacional
Com podem observar en les taules següents, predomina la condició assalariada i,
fonamentalment, la contractació no estable en l’empresa privada. Entre els treballadors
independents, predomina la figura de l’autònom o del professional liberal, amb un
estatus fonamentalment dependent.
Ocupats
Compte propi
Assalariats
Contractes estables
Contractes no estables
Treball per compte propi
Autònom o professional liberal *
Empresari amb més de 10 assalariats
Empresari amb menys de 10 assalariats
Treball assalariat
Sector privat
Sector públic
Institució sense ànim de lucre
77%
7,8%
92,1%
47,3%
52,7%
7,8%
6,2%
0,9%
0,7%
92,1%
76,9%
13,0%
2,2%
* El 26% dels autònoms tenen uns ingressos mensuals inferiors a les 150.000 ptes; el
20% inferior a les 100.000 ptes.; per tant estan en una situació precària que pot ser
provisional, mentre obren un espai de mercat, o pot ser extremament dependent en el
temps.
Aprofundint més en les característiques de l’ocupació, en general, les titulades
tendeixen una mica més a l’assalariament i al treball a l’empresa privada que els titulats.
Els més joves segueixen una trajectòria ocupacional similar a la de les dones, mentre
que els més grans, comparativament, s’estableixen més per compte propi i aquells que
treballen de forma dependent, s’ocupen més en l’empresa pública. Una distinció similar
afecta als diplomats (similar a dones i joves) i llicenciats (similar a homes i més grans).
Per titulacions, els graduats de Traducció, Comunicació i Dret assoleixen un elevat
percentatge comparatiu d’establiment per compte propi i, fonamentalment, són
empresaris sense treballadors (autònoms, professionals liberals) que, en molts dels
casos, també es veuen implicats en una etapa de transició precària. La situació es bastant
similar a la detectada l’any 1998, però des de la primera enquesta i per les diferents
titulacions, s’aprecia una tendència a una redistribució interna més adequada d’aquests
components.
236
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
Per promocions, s’observa clarament la relació entre l’any d’acabament dels estudis i la
situació ocupacional que tenen els titulats: així, els graduats més recents tendeixen a un
major assalariament i, per contra, els més antics obtenen un major percentatge
d’establiment per compte propi. També l’any d’inici en el treball actua de la mateixa
manera que en la variable anterior; el temps transcorregut en el mercat de treball, per
tant, sembla potenciar relativament un major percentatge d’establiment per compte
propi i de treball en l’administració pública. Aquestes tendències, d’una forma menys
nítida, encara que també efectiva, s’observen en funció de la trajectòria professional
dels titulats, de tal manera que la primera experiència laboral obtinguda al finalitzar la
carrera és relativament més assalariada i privada, mentre que el contacte amb el món del
treball anterior al títol afavoreix l’establiment per compte propi i el treball en l’empresa
pública. En canvi, les trajectòries continuades o més ocasionals no suposen
modificacions en la situació ocupacional dels titulats, ni abans ni després de l’obtenció
del títol. El factor permanència (o temps) en el mercat laboral adquireix aquí més
significació.
Contractació
La relació entre estabilitat i no estabilitat de contracte, poc a poc, és va equiparant, des
del 19% d’estabilitat i el 81% d’estabilitat, a l’any 1996, fins al 47% i 53%
respectivament a l’any 2000. Això permet parlar, juntament amb la situació
ocupacional, de que l’etapa de precarietat pels nostres titulats es constitueix com una
transició o com un pont vers un treball més adequat a les credencials acadèmiques
obtingudes.
Assalariats amb contracte estable
Indefinit
47,3%
44,5%
Funcionari
Assalariats amb contracte no estable
Temporal
Practiques (becaris, 0,5%)
Duració determinada (Obra i servei, 5,3%;
suplencia, 0,4%)
Sense contracte (contracte verbal, 0,1%)
A temps parcial*
Mercantil
2,8%
52,7%
29,5%
11,3%
5,7%
3,6%
2,1%
0,3%
0,3%
Altres (free-lance, accionista)
* Entre un 25 i un 30% dels que treballen a temps parcial ho poden fer amb modalitats
estables.
Per gènere, igual com succeïa l’any 1998, hi ha una coincidència quasi absoluta entre
titulats i titulades pel que fa a les modalitats contractuals i, sobretot, pel que fa a
l’estabilitat o inestabilitat contractual. Per edats, en canvi, els joves estan en major grau
sotmesos a les modalitats temporals, de pràctiques o sense contracte, és a dir, menys
indefinides o fixes. Els més grans, per contra, gaudeixen de modalitats més estables
(indefinit, funcionari), o a temps parcial i altres. El caràcter transitori de la precarietat
també es reafirma per edats, donat que es redueix en la mesura que ens trobem amb
cohorts més grans. En relació al tipus d’estudi, la major dedicació professional dels
diplomats durant els estudis, sembla assegurar-los una modalitat contractual més estable
que als llicenciats i, sobretot, que als que realitzen doble carrera a la UPF. En aquest
237
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
darrer cas, el tipus de contracte és explicable per la necessitat de compaginar estudis i
treball. La carrera prèvia, d’altra banda, està lleugerament més relacionada amb el
treball com a funcionari.
La contractació indefinida és molt notable en la llicenciatura d’Econòmiques i en la
diplomatura d’Empresarials. La figura de funcionari sobresurt, comparativament, a GAP
i Dret. La contractació temporal és notòria a Humanitats, Comunicació i Traducció; un
altre tipus de contracte de duració determinada és el d’obra o servei, molt present a
Polítiques, Comunicació, Periodisme i GAP. La modalitat de pràctiques adquireix
percentatges elevats a Economia (també becaris) i ADE. El treball a temps parcial a
Periodisme, Humanitats, Polítiques i Traducció. Els titulats sense contracte els
localitzem a Dret i Humanitats, també a Periodisme.
L’estabilitat o no del contracte es pot seguir també fàcilment segons les titulacions de
procedència dels titulats. Així, l’antiga carrera d’Econòmiques recull el percentatge de
major estabilitat, seguida d’Empresarials i GAP, dues diplomatures amb promocions
presents en el mercat de treball des de 1994. La diplomatura de Relacions Laborals
adopta una estabilitat similar a la mitjana UPF. Per sota, a l’altre extrem, es situen tres
llicenciatures de promoció recent (1998/99) Polítiques, Economia i ADE, dues amb
promocions antigues (Periodisme i Dret) i tres intermèdies (Traducció, Humanitats i
Comunicació). Per promocions, la contractació indefinida i de funcionari, disminueix a
mesura que ens acostem als anys més recents. La contractació estable augmenta a
mesura que la promoció és més antiga i, en canvi, la no estabilitat s'incrementa en
funció de les promocions més recents. En definitiva, de nou, aquests comentaris ens
confirmen la impressió de la no estabilitat com una etapa de transició.
L’explicació de la inestabilitat com una situació transitòria també es deriva de la
comparació entre l’any d’inici en el treball i la situació contractual. Com més els titulats
s’allunyen en el temps de l’any d'inici en la vida professional, més possibilitat tenen de
gaudir d’una situació contractual estable i, en canvi, com l’inici és més recent, major
probabilitat d’inserir-se amb contractes no estables. De la mateixa manera, per tipus de
trajectòria, el factor principal sembla ser no tant la diferència entre haver treballat abans
o després del títol, com el fet d’haver treballat de forma continuada o no. Així, les
trajectòries de treball estables es relacionen més amb les formes actuals de contractació
estable i, les ocasionals o interrompudes, amb les contractacions eventuals en
l’actualitat. D’aquesta manera, arribar al mercat laboral per una o altra cua d’entrada
afecta, si més no durant un període de temps, les probabilitats d’exercir en el futur un o
altre tipus de feina.
238
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Categories professionals
En referència a la categoria professional i, en definitiva, a l’adequació entre les
credencials acadèmiques i les funcions realitzades en les feines en les quals estan
ocupats, augmenta el nombre d’ocupats plenament (en funció del seu capital humà) i,
així, el 4% són directius o quadres alts i, especialment, el 47,9% són directius i quadres
mitjans. Cal remarcar que en aquesta edició d’enquesta és la primera ocasió en la qual el
nombre de quadres mitjans sobrepassa el administratius. La subocupació en termes de
categoria (estatus i condicions de treball), no obstant, continua essent força elevada, ja
que el 44,6% dels titulats que treballen són empleats administratius. D’altra banda, la
categoria altres, formada fonamentalment per col·lectius en transició (becaris, ajudants,
passants), ha baixat considerablement (3,8%).
Categoria professional
Directius, quadres alts
Directius, quadres mitjos
Empleats administratius
Altres
4,0%
47,6%
44,6%
3,8%
⎬ Subocupació funcional
⎬ Categories en transició*
* Becaris, passants, ajudants, etc.
Aprofundint en les característiques personals dels graduats, per gènere, observem una
elevada diferenciació entre homes i dones, formada per la major presència de titulats
entre les categories superiors i major presència de titulades com a empleades
administratives. Aquesta conclusió és similar a la de les anteriors iniciatives d’enquesta,
fet que confirma la segregació femenina, ja que, tot i que obtenen major inserció
comparativa, el seu accés a determinades categories és més complicat. Per edats es
confirma l’etapa de transició ja esmentada, de tal manera que a més edat, augmenta el
pes de les categories superiors i, per contra, a menor edat, s’incrementa el percentatge
dels empleats administratius i dels altres.
El factor temps també es deriva de l'anàlisi per promocions (o, en el cas de les carreres
l'antiguitat de les mateixes), de manera que les tres primeres assoleixen categories
superiors a les tres últimes; tot i que el panorama es desdibuixa per la introducció
gradual de noves titulacions als mercats laborals, les categories administratives
augmenten en les darreres promocions, mentre les mitjanes i altes en les primeres.
En el mateix sentit que la promoció, afecta l’any d’inici en el treball en la probabilitat
d’assignació dels titulats en una o altra categoria. La tendència és molt nítida a partir de
1993 fins els 2000; considerant els períodes anteriors, però, no resta tan clara, pel baix
nombre d’individus d’aquestes característiques en la mostra i, potser també, per haver
seguit trajectòries acadèmiques i professionals més complicades. Observem com la
categoria altres, es confirma com de transició, perquè, de fet, sempre augmenta entre els
que han començat a treballar més recentment. Pel que fa a la relació entre trajectòria
professional i categoria, en funció de l’experiència abans o després de la titulació, abans
de graduar-se, la categoria professional més alta es relaciona amb la trajectòria
continuada prèvia a la titulació, mentre que la categoria altres es relaciona amb el treball
després del títol; no és, però, el mateix cas per als directius i els quadres mitjos o els
serveis administratius. En canvi, la trajectòria seguida pels titulats ocupats, després de la
titulació, permet relacionar les dues categories més altes amb la feina continuada i els
serveis administratius amb l’ocasional. La categoria altres no es relaciona amb la
239
Inserció professional de la UPF
Conclusions
trajectòria seguida després de la titulació, perquè, de fet, la seva carrera professional és
curta.
Però, quina feina?: Característiques del treball
La major part dels titulats, un 85,6%, estan ocupats en els serveis, el 10,8% en la
indústria i el 3,6% en la construcció. Aquesta dedicació per activitats es manté més o
menys estable al llarg de les tres iniciatives d’enquesta. Els principals sectors d’activitat
son els financers, els serveis a empreses i els jurídics. L’esquema següent ofereix els
percentatges. S'observa, així mateix, com les activitats en les que estan ocupats els
nostres titulats estan genèricament bastant relacionades amb les carreres realitzades.
Sector d’activitat:
Indústria
Construcció
Serveis
Principals serveis:
Financers
Empreses
Jurídics
Administració Pública
10,8%
3,6%
85,6%
18,3%
12,8%
11,1%
7,3%
Edició Premsa
Audiovisuals
Ensenyament
Comerç
6,6%
6,4%
5,7%
4,7%
Els titulats de la UPF es concentren principalment en la gran empresa, seguits de la
petita, la mitjana i micro empresa. La distribució es manté, amb lleugeres variacions, al
llarg de les tres iniciatives d’enquesta.
Dimensió empresa
Microempresa (fins 6)
Petita empresa (6-50)
Mitjana empresa (51-250)
Gran empresa (més de 251)
14,2%
32,4%
16,9%
36,5% ⎬ Més de 500 persones: 30,2%
Per titulacions, les econòmiques tendeixen a ubicar-se en empreses de major dimensió.
En la microempresa, tenen una forta presència els titulats de Traducció, Dret i
Polítiques. En la petita, els de Periodisme, Humanitats, Comunicació i Traducció. En
general, la micro i petita unitat productiva predominen en Traducció, Periodisme,
Comunicació, Humanitats, Polítiques i Dret. La mitjana i gran empresa és un destí més
comú entre els titulats de carreres econòmiques i de GAP (aquests últims per la
presència d’ocupats en l’administració pública).
Condicions de treball
Tasques
La distribució dels titulats de la UPF segons les tasques que desenvolupen a la feina
actual es pot resumir de la següent manera: en primer lloc, només un 5% realitza tasques
de gerència; en segon lloc, un 66,9% dels ocupats s’encarrega de tasques que impliquen
una responsabilitat o dificultat mitja. Finalment, en tasques o funcions pròpiament
administratives hi trobem un 26,9% i, en altres tasques, només un 1,9%. Tot i que, de la
comparació entre individu i individu, no es desprèn una correspondència entre tasques i
240
Inserció professional de la UPF
Conclusions
categories, en el conjunt d'entrevistats constatem que la sub-ocupació funcional real pot
disminuir substancialment. Així, utilitzant els mateixos criteris d’agrupació, veiem, en
les taules següents, que la distribució de tasques és bastant similar entre 1998 i la
iniciativa de 2000, excepte pel que fa a l’augment dels ocupats que realitzen tasques
superiors i la disminució de les altres tasques.
Tasques agrupades
Gerència
Professional mig
Administratives
Altres
1998
2,2
65,6
25,0
7,7
2000
5,0
66,9
26,9
1,3
Com podem comprovar en la taula següent la correspondència entre les tasques
agrupades i les grans categories distingides no és molt elevada. D’aquesta manera, el
45% dels directius fan tasques de gerència i el 44% tasques de direcció mitjana. D’altra
banda, el 81,4% dels directius mitjans desenvolupen les tasques tècniques o de
comandament apropiades i només l’11% tasques administratives. En canvi, el 46,4%
dels empleats administratius realitzen tasques administratives, mentre que un 52%
afirma realitzar funcions de categoria superior. La categoria altres es distribueix
principalment entre les tasques mitjanes.
Correspondència entre grans grups de categories professionals i de tasques (%).
Categories ⎬
Tasques ⎭
Gerència
Mitjanes
Administratives
Altres
Total
Directius i
quadres alts
Directius i
quadres mitjos
Serveis
administratius
45,1
43,7
9,9
1,4
100
6,1
81,4
11,2
1,3
100
0,6
51,8
46,4
1,3
100
Altres
Total UPF
85,3
11,8
2,9
100
5,0
66,9
26,9
1,3
100
Per carrera realitzada observem les següents correspondències entre titulacions i tasques
i remarquem les activitats principals de cada titulació; en general, es pot avançar que
també genèricament hi ha un elevat grau de relació entre carrera realitzada i tasques
desenvolupades:
Els ocupats d’ADE realitzen principalment tasques financeres, d’auditoria i de
gestió comercial.
Els ocupats d’Economia s’encarreguen de tasques financeres, administratives,
caixer, gestió comercial i auditoria.
Els ocupats d’Econòmiques desenvolupen financeres, gerència, administratives,
auditoria, analista.
Els ocupats d’Empresarials realitzen, en general, tasques financeres,
administratives, gestió comercial i caixer.
Els ocupats de Periodisme es dediquen a les tasques de redacció, periodisme i
gerència.
Els ocupats d’Humanitats desenvolupen tasques d’atenció personal i al client,
docència, redacció, administratives.
Els ocupats de Traducció i Interpretació estan molt concentrats en tasques de
traducció i, després, en docència i administratives.
Els ocupats de Relacions Laborals, es concentren en les tasques de gestió laboral i
administratives i, una mica, en tasques financeres i comptables.
241
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Els ocupats de Comunicació Audiovisual, també es concentren força en
So/Àudio/Vídeo i es diversifiquen en tasques de redacció, gestió comercial o
informàtica.
Els ocupats de GAP es concentren molt en tasques administratives i es
diversifiquen en tasques financeres i d’atenció personal o al client.
Els ocupats de Polítiques, segueixen una pauta similar a GAP, però la diversificació
és en atenció personal i investigació.
Els ocupats de Dret es concentren en tasques d’advocat i de forma molt més reduïda
en tasques administratives.
Total UPF
Dret
Polítiques
GAP
CCEE
CAUD
RRLL
Traducció
Humanitats
Periodisme
Empresarials
Economia
ADE
Distribució de les tasques per estudis (%)
Administratives
4,7 16,5 18,2 4,6 13,5 13,7 30,3 6,2 8,8 48,0 45,0 7,9 17,7
Docència/adminis.ó
0,9 0,9 9,9 21,2 15,1
5,5 5,9
2,6 5,1
0,5
5,0
Traducció
3,3 3,8 54,1 0,5
11,3
0,5
0,7 5,1
Tasques redacció
0,8
0,9 37,1 16,3 2,1
61,2 5,2
Tasques advocat
0,7
Disseny gràfic/ed.
0,8
0,9 0,7 2,9
2,1
1,0
0,6
2,7 9,6
29,8 11,8
5,9 15,2
Fin./Compt./Factur. 24,8 30,4 32,5 2,0
Gestió comercial
16,3 11,3 13,0 1,3 2,9 2,7 4,3 7,2 9,7 4,4
4,6 7,1
Gerència
6,2 0,9 4,8 6,6 1,9 0,7 3,4 2,1 12,6 4,9 5,0 3,9 5,0
16,6 1,0
4,1 0,4 0,5
1,8
Periodista
0,9
Planif. Estratègica
2,6 0,9 0,7
1,0 2,1
0,7 0,7
20,2 10,4 2,6
2,1 8,4 2,5
4,0
Auditoria/orient.
Informàtica
1,6 2,6 0,9 1,3 1,0
7,2 0,8 0,5
0,7 1,2
RRPP
0,4 2,6 1,0
1,4 2,1 0,4
0,7 0,7
38,9
0,8 3,9 5,0 2,0 5,6
Gestió laboral
1,6
1,7
Analista
7,0 4,3 3,0 0,7
8,4 0,5 5,0
2,5
Control.
3,9 2,6 2,6 2,0
2,1 2,9 2,1 4,6 1,5 5,0 1,3 2,5
Atenció pers./client
2,3 1,7 3,9 2,6 23,1 4,8 5,8 7,2 1,7 9,3 10,0 1,3 5,3
Investigació
1,6 1,7 1,3 0,7 4,8
0,5
1,7 1,5 15,0 2,0 1,5
0,7 1,0
3,4 1,5 5,0 4,6 3,9
Caixer
7,8 12,2 10,4
Altres
0,9 1,3 2,6 4,8 1,4 1,4
0,8 1,5 5,0
1,3
45,4
3,0
So\Audio\Video
0,8
4,0 1,9
Total
100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
Finalment, per promocions, s’observa en la taula següent una progressió de les tasques
de gerència en funció del temps passat des de l’acabament de la titulació, una certa
estabilitat en el temps de les tasques mitjanes i les altres i un augment de les tasques
administratives conforme la promoció és més recent.
Gerència
Mitjanes
Administratives
Altres
1994
10,7
70,2
18,2
0,8
1995
6,0
69,8
22,5
1,6
1996
8,6
61,2
28,5
1,7
1997
4,3
69,3
25,0
1,4
1998
3,5
69,1
26,5
0,9
1999
2,4
64,2
32,0
1,4
Total UPF
5,0
66,9
26,9
1,3
242
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Jornada i horari
El 47,8% dels titulats realitzen jornades de 36 a 40 hores, el 29,8% per sobre de les 40
hores i el 22,4%, per sota de les 35 hores. En la comparació entre 1998 i 2000 sobresurt
l’equiparació al voltant del 15% de la jornada a temps parcial, així com de la jornada
més amplia (més de 45 hores).
Jornada de treball
Inferior a les 30 hores
30-40 hores
Més de 40 hores
14,5%
55,5%
30,0%
La correspondència entre el tipus de contracte i el nombre d’hores treballades, és molt
desigual. Sembla seguir una pauta bastant homogènia entre els titulats amb contracte
indefinit i funcionari, amb poques jornades inferiors a les 30 hores, i una tendència a
una jornada més amplia entre els ocupats de l’empresa privada. Aquí, el problema més
important és la detecció dels titulats que treballen a temps parcial; de manera que es
distribueixen de forma bastant àmplia entre diferents tipus de contracte fins assolir un
percentatge sobre el total del 13,9% de titulats treballant a temps parcial. No obstant, un
20% d’aquests treballen sota modalitats estables.
El contracte indefinit es relaciona amb la jornada normal i amb la jornada més extensa.
El contracte temporal, amb la jornada normal, encara que també hi ha modalitats a
temps parcial i extensa. El contracte a temps parcial també s’estén cap a jornades més
amplies. Els funcionaris es concentren molt en jornades normals, com els altres tipus de
contracte i els sense contracte estan sotmesos a jornades molt extenses. El contracte
estable en general, donat el pes dels assalariats en l’empresa privada tendeixen a
jornades més extenses, mentre que entre els que tenen un contracte no estable juguen un
pes similar les jornades extenses i el temps parcial.
La jornada a temps parcial és més habitual entre els titulats d’Humanitats, Polítiques i
Traducció i, també, a Periodisme, Comunicació i GAP. Les jornades més extenses, per
contra, les trobem entre els titulats de les diferents branques econòmiques i també a
Dret.
Per categories, la jornada a temps parcial augmenta a mesura que baixem des de les
categories superiors a les qualificades de transició. La jornada normal és més baixa
entre els directius alts i els ajudants i més elevada entre els quadres mitjans i, sobretot,
en els serveis administratius. Per un altre costat, les jornades més extenses son pràctica
molt habitual entre els quadres alts i més reduïda entre serveis administratius i altres.
Finalment, la relació entre salaris i tipus de contracte també ens mostra algunes
diferències. Així, els salaris baixos estan molt relacionats amb la jornada a temps
parcial, la franja retributiva de 101 mil a 150 mil pessetes amb la jornada normal i la
jornada extensa, entre les franges situades entre 151 i 300 mil pessetes i, sobretot, entre
els salaris més elevats.
243
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Nivell retributiu
El salari mig del conjunt dels titulats és de 153.084 pessetes; hem de tenir en compte
que la referència és el salari net mensual, però aplicant alguns factors correctius (IRPF,
Seguretat Social) el sou brut mensual, incloent les pagues extres, és de 221.666
pessetes; un sou que està per sota del sou mig del conjunt dels assalariats a Catalunya
(249 mil) i molt proper al sou mig de les empleades a Espanya (220 mil). En
comparació amb l’any 1998 s’aprecia un lleuger increment de les categories de
retribució més elevades i un descens del grup de salari inferior.
Nivells retributius: comparació entre 1998/2000 (%):
Menys de 100 mil
Entre 100-200 mil
Entre 200-300 mil
Més de 300 mil
Total
1998
28,4
62,7
7,3
1,6
100
2000
20,8
66,6
10,4
2,2
100
El diferencial salarial per gèneres es bastant perceptible. Les dones avantatgen als
homes en els nivells inferiors de salari, però a partir de les 151.000 pessetes, els homes
tenen una presència superior. Per edats, podem contemplar la relació estreta entre edat i
nivell salarial i com a mesura que augmenta la cohort d’edat augmenta la possibilitat de
trobar franges salarials més elevades.
Entre les titulacions, els nivells salarials més baixos es localitzen entre els titulats d’una
llicenciatura acabada de sortir al mercat, Polítiques, i una altra amb una certa
experiència, Humanitats. A aquestes dues carreres s’afegeixen els diplomats de
Relacions Laborals, els llicenciats en Comunicació i els diplomats en GAP. En
contraposició, els nivells salarials superiors es localitzen en Econòmiques, Periodisme i
ADE. Pel que fa al tipus d’estudis, en general, els diplomats cobren comparativament
menys que els llicenciats i també cobren menys els que han realitzat una doble titulació
UPF, encara que, aquests, potser no han tingut temps de fer rendir fruïts a la seva
inversió en credencials acadèmiques. En canvi, la relació és més favorable per aquells
que havien estudiat anteriorment i s’havien diplomat, segurament per haver seguit
mantenint el lligam professional. No obstant, tant els que no havien acabat uns estudis
anteriors, com els llicenciats prèviament, mantenen nivells salarials superiors a aquells
titulats exclusivament a la UPF. En general, tal i com hem argumentat pels diplomats
pre-UPF (carrera prèvia), tots aquests han gaudit d’un major contacte professional que
els graduats a la nostra Universitat sense carrera prèvia, el factor edat o temps i la
trajectòria acadèmica més dilatada ha permès als primers relacionar-se abans amb el
mercat laboral.
La distribució de salaris per any de promoció manté una elevada correspondència entre
nivells superiors de salari i antiguitat de la promoció i, a la inversa, entre els nivells
inferiors de salari i les promocions més recents. De nou, la component transició ja
comentada per altres variables (edat, categoria, contracte, etc.), s’aprecia clarament en
l’aspecte retributiu.
Per situació professional, els nivells salarials són més elevats entre els titulats establerts
per compte propi, sobretot, per aquells que són empresaris amb treballadors, mentre que
244
Inserció professional de la UPF
Conclusions
els assalariats d’empreses privades o de institucions sense ànim de lucre adquireixen
nivells retributius inferiors. També la situació contractual dels titulats assalariats, genera
diferències substancials d’ordre retributiu. Així les situacions estables es relacionen amb
salaris més elevats i, les no estables o precàries, amb salaris més baixos. En general, el
treball a temps parcial és el més relacionat amb els nivells salarials més baixos, seguit
dels col·lectius en transició (altres). Els contractes temporals i en pràctiques es
concentren en la franja entre les 101 mil i 150 mil pessetes mensuals. També les
diferències salarials es distribueixen seguint l’ordre de la dimensió de l’empresa. Els
salaris més baixos corresponen amb la microempresa, mentre els salaris més elevats es
localitzen en la gran empresa. No hi ha grans diferències en la franja entre 200-300 mil
pessetes.
Per categories professionals, s'ha de remarcar que en aquesta ocasió el salari no es
comporta, com en el cas de l'enquesta 1998, com variable discriminant neta; de fet, en la
distribució, apareix clarament com s’assignen tots els nivells de retribució a totes les
categories, però cap quadre superior declara cobrar més de 300 mil pessetes. Deixant de
banda aquesta qüestió fonamental, s’estableix un diferencial salarial que beneficia als
quadres superiors i que comporta lleugerament uns salaris més baixos entre els empleats
administratius. Una situació similar apareix en l’anàlisi per tasques. Aquí la
discriminació salarial no és molt clara però, no obstant, la gradació entre tasques de
gerència i altres, amb petites diferències entre els nivells mitjans, resta més nítida. Més
significativa és la distribució dels titulats segons jornada laboral, ja que, el nivell salarial
augmenta a mesura que la jornada és més extensa. Novament, la jornada a temps parcial
acumula un nombre molt perceptible de titulats amb salari inferior a les 100 mil
pessetes.
Satisfacció amb la feina
La mitjana de satisfacció amb la feina actual en general, en l’escala de 1 al 9, és de 7
punts. Amb poques oscil·lacions aquesta mitjana es manté en les tres iniciatives
d’enquesta.
Mitjana de satisfacció amb la feina en general
1996
7,0
1998
6,4
2000
7,0
Concretant els aspectes específics de la feina, segons els titulats, resulten més
satisfactòries les condicions relacionades amb l’ambient humà, les funcions, el
contracte, l’autonomia en la presa de decisions i, una mica per sota, les possibilitats de
promoció i la retribució. La franja de valoració d’unes i altres condicions s’ha reduït al
millorar la retribució i el contracte respecte de les iniciatives anteriors.
Satisfacció amb les condicions de la feina: Comparació 1996/1998/2000 (Mitjanes)
General
Retribució
Contracte
Funcions
Ambient humà
Promoció
Autonomia
1996
7
5
5
7
8
6
6
1998
6,4
5,2
5,8
6,5
7,3
5,8
5,9
2000
7,0
6,2
6,5
7,0
7,7
6,3
6,5
245
Inserció professional de la UPF
Conclusions
La satisfacció amb la feina en general i, amb algunes condicions específiques, no obté
distribucions diferenciades per gènere. Per edats, en canvi, els més joves estan més
satisfets amb la feina en general, l’ambient humà o les possibilitats de promoció. Els
més crítics amb la retribució estan en el grup mig d’edat, que són els que, en canvi,
mostren més possibilitats d’autonomia en les decisions. Els més grans mostren major
insatisfacció respecte de la feina en general i les possibilitats de promoció però estan
més satisfets amb el salari. Per promocions, les més recents mostren un nivell de
satisfacció general una mica inferior a les més antigues.
A continuació s’enumeren els aspectes concrets de la feina amb els quals els
entrevistats, atenen a les titulacions de procedència, manifesten un major o menor
percentatge de satisfacció:
Amb la feina en general es mostren més satisfets els llicenciats en Econòmiques, els
diplomats en Empresarials, els llicenciats en Polítiques i els llicenciats en Dret. La
major insatisfacció relativa es localitza a GAP, Humanitats i Comunicació.
Amb la retribució es mostren més satisfets Traducció i ADE, mentre que el menor
percentatge de satisfacció es troba a Relacions Laborals i GAP.
Amb el contracte es mostren més satisfets els que procedeixen d’Econòmiques,
ADE i Empresarials i, a la inversa, els menys satisfets són els d’Humanitats,
Comunicació i Periodisme.
Amb les funcions a desenvolupar els nivells més elevats de satisfacció es localitzen
a Empresarials i Econòmiques i són els més crítics els titulats de Polítiques.
Amb l’ambient humà, Dret i ADE sobresurten en la satisfacció, mentre que
Humanitats i Periodisme mostren menor satisfacció.
Pel que fa a les possibilitats de promoció la satisfacció és major a les tres
llicenciatures econòmiques i és menor en Polítiques, Humanitats i Traducció.
L’autonomia en la presa de decisions es veu més factible a Econòmiques,
Periodisme i Traducció i més difícil a Polítiques.
Atenen al tipus de contracte, en la franja dels no estables, els que manifesten menys
satisfacció són aquells que treballen a temps parcial. Per un altre costat, els funcionaris
són els menys satisfets entre els que tenen un contracte estable i, per contra, la major
satisfacció la trobem entre els titulats amb contracte indefinit. En general, estan més
satisfets els que treballen per compte propi que els assalariats i els treballadors
dependents estables que els no estables. No obstant això, tot i que tots els tipus de
situacions contractuals estan d’acord en definir l’ambient humà com altament
satisfactori, vegem algunes diferències. Així, els titulats amb contracte indefinit es
mostren menys satisfets amb la retribució i els funcionaris amb la promoció i
l’autonomia. Els contractats temporalment també estan més satisfets amb les funcions,
però menys amb el contracte i la resta de funcions.
Per categories, els més satisfets amb la feina són els que ocupen càrrecs de directius i
quadres superiors, seguits dels quadres mitjans. Les categories que fan valoracions més
baixes sobre algunes qüestions (salari i contracte) son l’administrativa i les altres.
Finalment, per salaris, la satisfacció general és menor en el nivell retributiu més baix,
mentre que la satisfacció més elevada es situa entre les franges de 151 i 300 mil
pessetes.
246
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Què esperen els titulats de la feina?
El 70% dels titulats afirmen que tenen possibilitats de consolidar la seva carrera
professional en l’empresa. Com es pot apreciar en la següent taula comparativa,
augmenta considerablement respecte de les iniciatives anteriors, la perspectiva
optimista.
Possibilitats de fer carrera a l’empresa 1996/1998/2000 (%)
No
Si
1996
50,8
49,2
1998
40,6
59,4
2000
30,0
70,0
Per estudis, les majors possibilitats de fer carrera a la feina actual les preveuen els
llicenciats en les tres carreres econòmiques i, també els de Dret i de la diplomatura
d’Empresarials. A l’altre extrem, la visió més pessimista la trobem a Humanitats, GAP,
Relacions Laborals, Polítiques i Traducció. Per promocions entre els enquestats que
pertanyen a les promocions de 1996 a 1999, es detecta una tendència a disminuir les
expectatives de carrera professional a l’empresa. Aquesta davallada és encara més
important en la darrera promoció. Per tipus de contracte, tenen més expectatives de
carrera professional en la feina actual els que treballen amb un contracte estable que els
que tenen una situació d’inestabilitat. Finalment, segons les categories, s’observa com
les categories superiors i el grup en transició (altres) són més optimistes, respecte del
futur professional, que els empleats administratius.
Canvi de feina
La iniciativa d’enquesta d’inserció de l’any 2000 ha corregit algunes preguntes i també
n’ha afegit alguna altra. Concretament, en aquest punt s’interroga als entrevistats sobre
si han canviat o no de feina després de la graduació. El 43,3% respon afirmativament i,
entre aquests, el 25% ho han fet en tres ocasions o més. Per terme mig, els titulats que
treballen han canviat de feina 1,95 vegades.
Trajectòria després de la graduació
Ha canviat de feina
Ha canviat de feina en tres o més ocasions
Mitjana de feines diferents després de la graduació
43,3%
25,0%
1,95%
Segons diferents característiques, veiem com han canviat més de feina les dones que els
homes. Per edats, els més joves no han tingut gaires oportunitats, però els que tenen
entre 25 i 30 anys s’han mostrat bastant actius en el canvi de feina. Segons el tipus
d’estudis, els diplomats han canviat més de feina que els llicenciats. Tanmateix, són els
llicenciats en Periodisme i els d’Econòmiques els que avantatgen a la resta de titulats en
la rotació en la feina, mentre que els de Polítiques, ADE i Economia han tingut poques
oportunitats. Per promocions, s’observa bastant clarament l’efecte del temps de
permanència en el mercat laboral en les majors possibilitats de canvi de feina.
Si contemplem, seguidament, algunes variables ocupacionals també localitzarem
diferències significatives que semblen consolidar el canvi de feina, per alguns
col·lectius, com una part de l’experiència de transició vers una millor ocupació, mentre
247
Inserció professional de la UPF
Conclusions
que, per altres, constata la seva situació no estable. Així, per any d’inici en el treball, en
el període 1994-2000, disminueix la rotació conforme ens acostem als que han
començat a treballar més recentment. Per trajectòria laboral, abans i després de la
graduació, el canvi de feina està relacionat amb les experiències de treball ocasional.
També experimenten més rotació els titulats amb contracte no estable i els ocupats per
compte propi (autònoms), que no pas els assalariats estables. Per dimensió d’empresa, la
rotació és més intensa en funció de la major dimensió de les unitats productives. Per
categoria, els directius més alts experimenten força canvis (transició vers la bona
ocupació), però també els empleats administratius (instal·lats en una situació de
subocupació). Per salari, s’observa com a més nivell retributiu, més canvis, excepte en
el nivell més elevat (més de 300 mil pessetes netes al mes). Per nivells de satisfacció,
els més insatisfets, en termes comparatius, tendeixen a una major rotació.
Motius de la rotació
La promoció és la primera motivació de canvi, seguida molt de prop per les condicions
de treball i el contracte. A la cua de les motivacions, la satisfacció amb el treball. Els
resultats son bastant similars als obtinguts en el 1998.
Motius per canviar de feina Percentatge
Promoció i formació
41,3
Condicions de treball
31,1
Contracte
18,0
Satisfacció amb el treball
9,6
Total
100,0
Si observem la distribució dels motius per carreres realitzades, la promoció i formació
és una primera motivació pels diplomats d’Empresarials i pels llicenciats en Polítiques
(que també la reclamen com segon motiu), d’altra banda, és un segon motiu per
Traducció i Periodisme. A diferència d'aquests, les condicions de treball són la primera
motivació de canvi per Comunicació Audiovisual (també un segon motiu) i Polítiques i,
com segon motiu esmentat, destaquen Dret, Comunicació i els diplomats en
Empresarials. El contracte és motiu de canvi pels diplomats en Relacions Laborals i per
Periodisme (també com segon motiu) i, finalment, la satisfacció en el treball és
important per Economia, i com segon motiu per ADE i Polítiques.
Per promocions la tendència més clara es produeix entre els primers motius esmentats,
de manera que el canvi de feina amb relació amb la promoció i la formació és més
substancial entre les primeres promocions i disminueix entre les més recents. En canvi,
un nou tipus de contracte seria un motiu més normal entre les promocions recents i
disminueix a mesura que ens allunyem.
Tot i no haver grans diferències en la resposta als motius per canviar de feina per tipus
de contracte, els titulats que tenen contractes no estables canviarien de feina,
principalment, per motius contractuals, mentre que els estables, per més possibilitats de
promoció. Entre el col·lectiu dels treballadors no estables, les condicions de treball són
un motiu important per aquells titulats a temps parcial, el contracte ho és pels temporals
i, finalment, la satisfacció amb el treball per aquells subjectes a modalitats de
pràctiques. Pel que fa al col·lectiu dels treballadors estables, destaquen els indefinits, els
248
Inserció professional de la UPF
Conclusions
quals sostenen amb més força el motiu de la promoció. Per categories, les altres
categories sostenen amb més èmfasi la possibilitat de canvi motivada condicions de
treball o bé per contracte.
Relació entre tasques i estudis
El 64% dels titulats ocupats opina que les tasques realitzades en la feina actual
corresponen a un nivell igual o superior al de la titulació aconseguida. En comparació
amb 1998, disminueix el percentatge dels que opinen que realitzen tasques de nivell
inferior i augmenta el dels que opinen realitzar tasques de superior nivell.
Nivell inferior a estudis realitzats
Nivell igual a estudis realitzats
Nivell superior a estudis realitzats
Total
1998
44,2
47,6
8,3
100
2000
35,6
49,1
15,3
100
Aprofundint més per cada col·lectiu, s’arriba a les següents conclusions pel que fa a la
correspondència entre estudis i feina: En primer lloc, per sexes, els homes mostren una
opinió més favorable que les dones. En segon lloc, per edats, és entre els més joves on
trobem la major part dels titulats que considera les feines que desenvolupa són de nivell
inferior. En tercer lloc, atenent a les titulacions de procedència, la més baixa
consideració de les tasques de la feina es localitza entre els graduats de Polítiques, GAP,
Humanitats, Relacions Laborals i Economia, mentre que la millor consideració
correspon als titulats d’Econòmiques i de Dret. Prosseguint amb els estudis, en
comparació amb d’altres anys, la valoració negativa ha disminuït en relació a 1998,
mentre que, excepte en el cas de Comunicació Audiovisual, ha augmentat la
consideració positiva. De totes maneres, els diplomats tendeixen a valorar les seves
tasques en termes més baixos que els llicenciats. Finalment, també observem com la
sensació de subocupació augmenta a mesura que ens acostem a les promocions més
recents; la consideració de plena ocupació funcional, per contra, és superior entre les
primeres promocions.
Pel que fa a la relació del nivell de la feina i els estudis, per característiques
ocupacionals, s’observa que l’opinió de realitzar tasques professionals de nivell inferior
a la titulació és molt més elevada entre els graduats a la darrera promoció i, per contra,
entre els que han començat abans a treballar disminueix sensiblement la consciència de
subocupació i, a la inversa, augmenta l’opinió de realitzar tasques de nivell superior.
D’altra banda, les trajectòries professionals no continuades, abans o després de la
carrera, estan més relacionades amb tasques per sota de les expectatives de la titulació,
igual que els graduats assalariats, el quals se situen per sobre de la mitjana UPF en
tasques que suponen subocupació funcional, mentre que els ocupats per compte propi
opinen, més àmpliament, que realitzen tasques per sobre del nivell d’estudis. De forma
similar actua la divisió entre contracte estable (millor ocupació funcional) i contracte no
estable (més subocupació).
Per tipus d’empresa, observem que els ocupats en la micro i petita unitat tendeixen a
opinar que la seva feina correspon a una ocupació funcional més plena, mentre que els
treballadors de l’empresa mitjana i gran tendeixen a valorar més la seva feina com a
subocupació. Per categories i tasques efectivament realitzades en la feina actual, els
249
Inserció professional de la UPF
Conclusions
titulats amb nivells de gerència o similars, apunten cap a una ocupació més plena,
mentre els que realitzen tasques administratives assenyalen més àmpliament la
subocupació. Per tipus de jornada, els ocupats a temps parcial sostenen amb més força
que les seves tasques són inferiors a les expectatives de la titulació i els que superen la
jornada normal, per contra, opinen que s’encarreguen de tasques d’un nivell superior.
Finalment, el salari és un element que genera diferencials de valoració molt importants,
de manera que els ocupats amb salaris més baixos sostenen que estan subocupats,
mentre els que superen les 300 mil pessetes netes al mes afirmen, molt àmpliament, que
les seves tasques estan per sobre de les expectatives de la respectiva carrera acadèmica
Correspondència de la feina amb els estudis
Un 55% dels titulats ocupats valoren que la feina té bastant o molta relació amb els
estudis cursats. Comparant aquesta dada amb la resposta de l’enquesta 1998, s’aprecia
l’augment notable de la relació elevada entre feina i estudis.
1998
2000
Poca relació
18,5
15,6
Una certa relació
36,0
29,4
Molta relació
45,5
55,0
Si analitzem la valoració de l’adequació de la feina amb els estudis per característiques
dels graduats que treballen trobem que, per gènere no s’observen diferències; per edats,
en canvi, sí que en trobem, especialment en el cas dels més grans de 30 anys, els quals,
seria normal que ja tinguessin una feina relacionada amb els estudis, però que polaritzen
la seva opinió i, així, un nucli del 21% sostenen que la seva feina esta poc relacionada
amb la carrera. Per titulacions també s’observen discrepàncies: d’aquesta manera, els
titulats que sostenen més fermament que la feina té bastant o molta relació amb la
carrera són, en general, els procedents de llicenciatures i, entre aquestes, Economia,
ADE, Polítiques, Comunicació, Traducció, Humanitats. Per contra, sostenen que la
feina té poca o molt poca relació amb els estudis les diplomatures, en general, i, en
particular, els graduats de Relacions Laborals, GAP i Periodisme. Finalment, per
promocions, valoren més fermament tenir molta relació les més antigues, mentre que,
entre els titulats de les més recents, està més arrelada l’opinió de poca relació.
Per característiques ocupacionals, trobem aquestes conclusions: Per any d’inici en la
feina s’observa una major polarització de l’opinió entre els que varen començar a
treballar abans de 1993 i entre els més recents. Per trajectòria ocupacional, abans de la
titulació, sembla que troben més adequació els que han tingut la primera experiència
després del títol que no pas els que havien treballat abans de forma continuada, els quals
es mostren més crítics. Per trajectòria després de la titulació, en canvi, els ocupats de
forma no continuada sostenen menys relació entre feina i estudis que els que han
experimentat una trajectòria estable i continuada. Pel que fa al contracte, els ocupats
estables valoren com a més adequada la seva feina que els no estables. Per dimensió
d’empresa, troben més relació els ocupats en la micro i petita i menys relació els
ocupats en la gran empresa. Per categoria, els quadres mitjos i alts, opinen que la seva
feina té molta o bastant relació amb els estudis, mentre que, entre els empleats
administratius, hi ha un nucli important que troben poca relació. Una distribució similar
s’obté en funció de les tasques, dividint als que fan tasques de gerència i de
responsabilitat mitjana, respecte dels ocupats en feines administratives. Finalment, igual
que en el cas de la correspondència entre estudis i tasques, els ocupats amb salaris més
250
Inserció professional de la UPF
Conclusions
elevats també troben major adequació entre la feina i els estudis, mentre que, els nivells
retributius inferiors, hi troben poca relació.
Però, els estudis realitzats ajuden en la feina?
Les principals matèries dels estudis que incideixen favorablement en la feina, segons
l’opinió dels titulats, són, en primer lloc, les matèries troncals i obligatòries, seguides de
les optatives. A un nivell molt similar a aquestes es valoren les pràctiques durant la
carrera i, finalment, altres estudis realitzats. Els altres motius queden molt per sota dels
anteriors. Com mostra la taula següent, l’ordre de matèries no varia entre 1998 i el 2000.
Més aprofitament en la feina de:
1 Matèries troncals i obligatòries
2 Matèries optatives i lliure elecció
3 Practiques realitzades durant la carrera
4 En general, altres estudis realitzats
5 Altres
Percentatge
42,8
20,6
17,0
14,5
5,1
Per carrera realitzada, tots els titulats estan d’acord en qualificar les matèries troncals
com les que poden incidir més favorablement en la feina, ara bé, algunes també
concedeixen importància relativa a altres matèries. Així, Economia, ADE, Empresarials
i Traducció, donen més importància relativa a les optatives; Periodisme, Comunicació,
Relacions Laborals i Traducció a les pràctiques durant la carrera i, Humanitats, a
d’altres estudis realitzats.
Sí, però es necessiten coneixements complementaris
El 64,2% dels titulats ocupats opina que per desenvolupar-se en el terreny professional
han trobat a faltar algun coneixement que la carrera cursada no li ha proporcionat. En
relació a 1998 ha disminuït lleument la necessitat de formació complementària. El
coneixement complementari més sol·licitat son les pràctiques; no obstant els entrevistats
suggereixen un llistat molt ampli de complements necessaris. En relació a les iniciatives
anteriors, 1996 i 1998, en les que els entrevistats subratllaven la informàtica i els
idiomes, localitzem un canvi important per l’augment de la consideració de les
pràctiques. A continuació s’ofereix els principals complements senyalats per titulació.
Ordenació dels principals coneixements complementaris senyalats per titulacions
Més pràctiques, Idiomes, Dret, Dret Fiscal, Informàtica, Finances,
Marketing i Poca especialització/optatives
Més pràctiques, Dret Fiscal, Finances, Informàtica, Comptabilitat,
Economia
Idiomes i Coneixements d’Empresa.
Més pràctiques, Comptabilitat, Dret Fiscal, Idiomes, Finances,
Empresarials
Informàtica i RRPP.
Més pràctiques, Noves tecnologies, Idiomes, Més radio i televisió;
Periodisme
Diferències estudis/realitat professional, Informàtica i Poca
especialització.
Més pràctiques, Idiomes, Informàtica, Poc aprofundiment, Diferències
Humanitats
estudis/realitat professional, Borsa treball/promoció carrera, Poca
especialització/optatives, Pedagogia, Organització assignatures i Art.
ADE
segueix
251
Inserció professional de la UPF
Conclusions
(de pàgina anterior)
Traducció
Relacions laborals
Comunicació Aud.
C. Econòmiques
Dret
Més pràctiques, Informàtica, Més interpretació (traducció), Diferències
estudis/realitat professional, Idiomes, Poca especialització/optatives i
Borsa de treball/promoció carrera
Més pràctiques, Nòmines, Informàtica, Comptabilitat, Idiomes i Dret
laboral
Més pràctiques, Noves tecnologies, Més radio i televisió, Diferències
estudis/realitat professional i Informàtica.
Més pràctiques, Dret Fiscal, Idiomes, Finances, Comptabilitat,
Diferències estudis/realitat professional, marketing
Més pràctiques, Comptabilitat, Idiomes, Poca especialització/optatives,
Informàtica, Diferències estudis/realitat professional
L’ocupació segons característiques personals i acadèmiques
Gènere
Les dones mostren, en termes relatius, una major inserció que els homes. Tot i que el
percentatge d’ocupació de les titulades és només de cinc punts superior al dels titulats,
aquest comportament no és l’habitual en els mercats laborals; a pesar de que l’any
d’inici en la feina o les trajectòries ocupacionals son similars entre gèneres. No obstant,
les dones tendeixen més a ser assalariades de l’empresa privada de menor dimensió,
això sí, amb modalitats de contracte similars a les dels homes. En referència a altres
factors de qualitat de l’ocupació; les dones tenen categories inferiors (quadres mitjos i
superiors: 49%; empleades administratives: 47%) als homes (quadres mitjos i superiors:
57%; empleades administratives: 39%); tot i que en tasques i funcions les diferències no
son tan notòries: 26,9% de titulades en tasques administratives, enfront del 22,8% dels
homes i 70% de dones en tasques mitjanes i superiors, enfront del 75,8% de titulats.
També en el salari el diferencial és notori, el 64% de les titulades tenen un salari net
mensual inferior a les 150 mil pessetes netes al mes, enfront del 50% dels titulats;
només el 10,4% de les dones superen les 200 mil, davant del 17,8% d’homes. També un
45% de les graduades ha canviat de feina després d’obtenir el títol, una mica més que
els homes (39,4%). Pel que fa a percepcions i opinions no hi ha diferències en termes de
satisfacció en la feina. En canvi, el 38% de les titulades sostenen que les tasques
realitzades tenen un nivell inferior a la titulació, enfront del 30,6% dels homes; no
obstant, no hi ha diferències en l’adequació de la feina amb el títol.
Edat
L’edat és una covariable d’altres factors relacionats amb el pas del temps (promoció,
any d’inici en el treball, etc.), perquè de fet els anys obren diferents possibilitats a les
trajectòries acadèmiques i professionals dels individus. En general, és pot afirmar que
els més joves tenen un nivell d’inserció menor i els que estan ocupats, sobretot,
mantenen una condició assalariada, amb contracte no estable. També, la qualitat de la
seva inserció és molt menor que la del grup intermedi d’edat o dels majors de 30 anys,
en referència a categoria, tasques, salaris, canvi de feina. En general, els més joves
tendeixen més a la no ocupació i, per tant, a la continuació dels estudis, però en el cas
d’estar ocupats, la seva experiència laboral és més ocasional, precària i subocupada. En
positiu, es pot afirmar que es confirma l’existència d’un procés de transició de manera
que el jove titulat en un període més o menys curt o llarg, en funció de com es miri,
252
Inserció professional de la UPF
Conclusions
però que dura entre tres i sis anys, progressivament s’incorpora a trajectòries més
estables i de major qualitat de l’ocupació. En el terreny subjectiu, els més joves estan
més satisfets amb la feina en general, l’ambient humà o les possibilitats de promoció.
Els de 25-30 anys es mostren bastant crítics amb la retribució, però mostren més
satisfacció amb l’autonomia en el treball.
Nivell de instrucció o carrera realitzada
Hem de tenir en compte que observem el mercat laboral des del costat de l’oferta i en el
moment de formació, o de transició entre estudis i treball, d'un component relativament
privilegiat de la mateixa. En aquest sentit, sembla verificar-se la coneguda teoria del
capital humà; tot i que amb matisos. Així, si prenem en consideració els grans blocs de
credencials acadèmiques (diplomats, llicenciats, dos o més carreres), vèiem que els
diplomats i també els diplomats o llicenciats que havien començat (i potser acabat una
carrera prèvia al seu pas per la UPF), per regla general avantatgen als llicenciats en
termes de inserció, així com als que tenen doble titulació UPF. En canvi, tots els
graduats amb doble titulació i també els llicenciats, avantatgen als diplomats en qualitat
de inserció. La inversió i en alguns casos acumulació de credencials acadèmiques
sembla assegurar el futur. Clar que tot això s’ha d’argumentar en termes relatius, entre
d'altres coses perquè no tenim constància de la posició social de procedència dels
nostres titulats; però, en general i contemplant el pas de les diferents promocions,
aquestes afirmacions funcionen.
Situació ocupacional (%)
Llicenciatura
Treballa
No treballa
Diplomatura 2 o més carreres
74,4
25,6
80,4
19,6
86,4
13,6
Total
UPF
76,7
23,3
Pel que fa a la qualitat de la inserció de diplomats i llicenciats apuntem tres indicadors.
Tal i com es pot apreciar en les taules següents els llicenciats avantatgen als diplomats
en categories mitjanes, mentre els últims es concentren més en serveis administratius,
així mateix un volum més alt de llicenciats aconsegueix relativament millors salaris. No
obstant, els diplomats, potser per la combinació de treball i estudis, asseguren més
l’estabilitat contractual.
Categoria professional en funció de la titulació (%)
Llicenciats
Diplomats
Quadres alts
3,9
3,7
Quadres mitjos Serveis administratius
57,2
33,8
29,8
65,2
Altres
5,1
1,3
Estabilitat o no estabilitat de la contractació en funció de la titulació (%)
Estables
43,1
55,4
Llicenciats
Diplomats
No estables
56,9
44,6
Nivell salarial en funció de la titulació (%)
Llicenciats
Diplomats
Menys de 100
20,4
21,4
101-150 mil
33,1
47,7
151-200 mil
31,6
23,9
201-300 mil
13,4
5,2
Més de 300
2,5
1,9
253
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Com vèiem abans, els diplomats tenen una bona inserció i, en general una contractació
més estable (55% dels diplomats) que els llicenciats (43%); en aquest cas la inversió en
credencials acadèmiques ha estat menor i s’ha compaginat amb inversió en experiència
professional; el nombre de diplomats amb trajectòries ocupacionals prèvies al títol és
notablement superior al dels llicenciats. Però, això els hi dóna accés a treballs en els que
desenvolupen categories inferiors; per exemple, només el 33,5% dels diplomats
accedeixen a càrrecs mitjos o superiors, enfront del 61% dels llicenciats; un altra
exemple, el 69% dels diplomats te un salari net mensual inferior a les 150 mil pessetes
(el 53,5% dels llicenciats) i el 16% dels llicenciats tenen un salari superior a les 200 mil
(el 7% dels diplomats). En el cas dels llicenciats, l’obtenció de la primera feina després
del títol és més habitual i la seva dedicació acadèmica ha estat més elevada;
s’incorporen a la feina més tard que els diplomats i la seva taxa de inserció és més
baixa, però asseguren a mig termini una ocupació de més qualitat.
En termes temporals, és a dir, en funció de l’any de la promoció a la que pertanyen,
l’antiguitat en la permanència en el mercat juga a favor del conjunt dels titulats, però
més pels doblement titulats, sobretot pels de carrera prèvia que acumulen credencials
acadèmiques i professionals, però també pels llicenciats i menys pels diplomats.
Aquests últims asseguren l’ocupació, però no tant la qualitat de la mateixa. També es
cert que totes aquestes afirmacions genèriques s’han de matisar segons el tipus de
titulació, no totes les llicenciatures, ni totes les diplomatures segueixen un
comportament idèntic als models explicitats. Les següents taules ajuden a formar
l’opinió sobre la matèria.
Si observem la taula següent, en la que es distribueix el volum d’ocupats per titulacions
i promocions (per any d’acabament), observem, amb més claredat, algunes de les
tendències apuntades. Així, en general, totes les carreres augmenten la seva ocupació
amb el pas del temps. En aquest sentit, hi ha rendiments molt excepcionals com ara el
de Ciències Econòmiques i Empresarials (extingida) i, també, Periodisme o Relacions
Laborals. D’altra banda, existeixen també comportaments molt influenciats per
variables externes com és el cas dels titulats de Dret, els quals necessiten una
acumulació de temps més elevada fins assolir percentatges d’inserció per sobre de la
mitjana UPF. Hi ha carreres de nova creació amb un excel·lent comportament com ADE
i, d’altres, amb més problemes com són Economia i, sobretot, Polítiques. Finalment, tot
i el bon seguiment de la tendència per part dels diplomats d’Empresarials i GAP,
aquests revelen una certa davallada en les dues últimes promocions, qüestió que es pot
extrapolar als llicenciats d’Humanitats, Traducció i Comunicació Audiovisual.
Total UPF
92,3
100,0
91,8
81,4
68,4
61,1 45,5
78,3
72,2
68,9
58,3
41,7
37,5
90,3
91,0
88,4
82,3
76,0
61,4
GAP
CCEE
CAUD
RRLL
Dret
92,9
87,9
75,4
65,2
88,9
92,5
97,1
92,5
91,8 77,8 87,5
84,0 82,4 92,9
70,5 71,9
Polítiques
84,2
78,6
68,4
52,1
Traducció
100,0
92,0
92,0
91,9
87,1
76,9
Humanitats
Periodisme
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Economia
92,0
95,7
87,5
80,0
93,5 80,3 71,4
81,4 63,0 53,8
ADE
Empresarials
Titulats ocupats per carrera i promoció (%)
254
Inserció professional de la UPF
Conclusions
La taula següent relaciona el percentatge d’ocupats estables per titulacions i
promocions. En ella s’observa fàcilment com l’estabilitat augmenta a mesura que ens
allunyem en el temps; només s’observen interrupcions en la tendència en el cas de
Periodisme, Humanitats i Ciències Econòmiques, la resta de carreres segueixen la
mitjana UPF. No obstant hem d’observar que només en la promoció 1994, pel total
UPF, el nombre d’estables supera a la relació entre estables i temporals pel conjunt del
mercat laboral espanyol (67%/33%), i que la del 95 i 96 s’equipara a aquest nivell; amb
el pas del temps només els diplomats en Empresarials i els de Ciències Econòmiques
assoleixen percentatges d’estabilitat superiors al 85%.
GAP
CCEE
CAUD
39,1
18,5
19,4
Total UPF
64,5
58,2
43,5
32,7
73,9
59,0
65,1
44,4
42,3
22,7
Dret
50,0
50,0
33,3
24,4
85,7
68,9
77,8
54,5
76,9
Polítiques
31,3
36,4
19,4
25,0
RRLL
61,9
40,9
40,9
51,6
24,0
25,0
Traducció
50,9
22,8
86,4
86,7
75,6
52,4
50,0
34,1
Humanitats
Periodisme
45,8
31,5
Empresarials
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Economia
ADE
Ocupació estable per titulacions i promocions (%)
20,0
76,9
62,5
44,4
28,0
27,3
18,2
77,6
67,1
63,0
49,1
39,9
26,2
Així, com el tipus de contractació és més favorable als diplomats, la categoria que
assoleixen és comparativament bastant inferior a la dels llicenciats; aquests últims
també acumulen més individus en transició. Tot i que amb prudència, donat el baix
nombre de titulats amb dues o més carreres UPF, sembla que s’aferma la qualitat de la
seva inserció. També la realització o no d’una carrera anterior a la UPF actua en el
mateix sentit, l’acumulació de credencials acadèmiques millora la probabilitat de
treballar en una categoria superior; aquesta tendència està molt més consolidada que en
el cas de la doble titulació UPF.
Per titulacions es pot observar com, per aquest ordre, Relacions Laborals, Empresarials,
GAP (tres diplomatures), però també Economia, Polítiques i ADE (tres llicenciatures de
darrera fornada), sobrepassen la mitjana UPF en referència a l’ocupació com a empleats
administratius. En sentit contrari, dues llicenciatures amb tradició al llarg d’aquests
primers 10 anys UPF, Econòmiques i Periodisme, acumulen més llocs d’alta direcció.
Directius, tècnics i quadres mitjos, abunden a Periodisme, Comunicació, Traducció i
Econòmiques. Les categories en transició son importants a Dret (ja s’ha esmentat
anteriorment, la importància dels col·lectius en transició en aquesta llicenciatura).
Comparant les tres iniciatives d’enquesta s’observa una progressió de categories en el
transcurs del temps en el conjunt de titulacions. Potser el major grau d’estancament
professional es localitzi a Relacions Laborals, Comunicació i Traducció; però els
resultats s’han d’analitzar amb prudència perquè es tracta de mercats laborals molt
mòbils i encara falta un temps per consolidar tendències; Periodisme en canvi tot i tenir
un comportament inicial similar (caracteritzat per més elevats daltabaixos), va adoptant
un cert equilibri entre categories.
255
Inserció professional de la UPF
Conclusions
L’any de promoció també sembla actuar de forma determinant, de manera que les tres
primeres adquireixen categories més elevades que les tres darreres; l’efecte de la
permanència en el mercat laboral, pot quedar una mica desdibuixat per la incidència
periòdica de noves carreres en els diferents anys. La tendència segueix la detectada en
enquestes anteriors, però ara confirma l’existència d’una transició entre titulació i
obtenció d’una feina adequada a la mateixa que es perllonga entre 3 i 6 anys per assolir
càrrecs o funcions mitjanes i més anys en el cas dels nivells més alts de les empreses.
No obstant, com mostra la taula següent que relaciona el treball com empleat
administratiu dels titulats, en funció de la titulació i la promoció, la tendència no és tan
nítida com en el cas de la contractació. Així, en general, la subocupació augmenta en el
conjunt a mesura que ens acostem a les promocions més recents, però en les
diplomatures el sostre és bastant més elevat que en el cas de les llicenciatures; així, el
treball d’empleat administratiu té dificultats per baixar del 55-60%, també a Humanitats
sembla difícil reduir el límit del 40% o el del 30% en Econòmiques i Dret.
Dret
Total UPF
50,0
33,9
40,7
37,1
44,8
46,4
52,4
Total UPF
75,0
8,3
64,3
7,1
66,6
74,3
9,5
14,3
65,2
70
13,0
5,0
100
58,0
8,0
69,6 43,8 68,9
13 15,6 6,6
63,1
16,3
55,9
16,2
55,7
16,7
64,4
10,0
62,6
10,6
55,5
12,1
GAP
CCEE
CAUD
14,3
28,6
31,7
11,1
23,1
41,9
28,6
40,0
20,8
Dret
64,7
57,1
69,8
96,4
Polítiques
11,5
27,6
30,4
44,4
28,1
22,4
32,4
37,1
23,1
Polítiques
31,3
45,5
46,2
44,7
RRLL
12,5
13,0
21,7
14,7
25,9
10,0
Traducció
50,9
51,7
60,9
75,6
50,0
68,2
57,1
66,7
Humanitats
Periodisme
45,8
50,9
Empresarials
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Economia
ADE
La categoria d’empleat administratiu, per titulacions i promocions (%)
54,2
51,3
33,3
79,2
53,8
63,6
94 -150 mil
+200 mil
95 -150 mil
+200 mil
96 -150 mil
+200 mil
97 -150 mil
+200 mil
98 -150 mil
+200 mil
99 -150 mil
+200 mil
50,8
18,4
42,6
31,5
68,3
12,2
50,0
12,5
81,8 83,4
9,1
79,5 63,7
13,6
79,1 76,2
4,6 9,5
90 77,4
3,2
57,9 86,9
7,9 4,3
43,4 62,6
14,5 12,5
47,0
5,9
33,3
33,3
50,0
14,0
46,0
9,5
56,0
4,0
70,8
4,2
58,3
8,3
50,0
4,5
58,6
10,3
68,9 76,2
11,1 9,5
68,6 76,0
7,8 4,0
76,8 78,4
7,0 3,9
29,6
40,7
31,3
41,7
24,6
38,3
38,4
17,8
50
30
GAP
CCEE
CAUD
RRLL
Traducció
Humanitats
Periodisme
Empresarials
Economia
ADE
Nivells salarials per titulacions i promocions (%)
61,6
7,7
47,1
256
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Per salari la perspectiva d’evolució no és gens neta. Tal com apareix en la distribució
total UPF, s'observa que en el temps el nivell salarial inferior (menys de 150 mil) és
bastant estable i, en canvi, el nivell de més de 200 mil pessetes disminueix a mesura que
ens acostem a les promocions més recents. Per titulacions, es tendeix o a un
estancament dels nivells salarials més baixos en proporcions més aviat elevades com a
Relacions Laborals, Comunicació, Dret; o be se segueix tendències erràtiques. En
definitiva no hi ha un marcat diferencial salarial entre carreres que permeti contemplar a
la vegada una evolució en la que augmenta els nivells salarials inferiors conforme ens
acostem a les promocions més recents i augmenten els nivells salarials superiors en la
mesura en que ens allunyem en el temps.
Els titulats de les diferents carreres a la llum de la taula següent semblen estar col·locats
en sectors d'activitat relacionats amb la carrera.
Principals sectors d’activitat per carrera
CAUD
Periodisme
Humanitats
Dret
Polítiques
Traducció
ADE
Economia
GAP
CCEE
RRLL
Empresarials
Total
1er.
2on.
3er.
Audiovisual-radio
Edició –premsa
Edició –premsa
Jurídics-fiscals
Serveis empreses/Financers
Serveis empreses
Financers
Financers
Administració pública
Financers
Serveis empreses
Financers
Financers
Serveis informàtics
Audiovisual-radio
Ensenyament
Financers
Administració Pública/Comerç
Ensenyament
Jurídics-fiscals
Jurídics-fiscals
Serveis empreses
Jurídics-fiscals
Jurídics-fiscals
Serveis empreses/Metall
Serveis empreses
Serveis empreses
Ensenyament
Esports-Soc.- Cultura
Administració pública
Edició premsa
Serveis empreses
Serveis empreses
Comerç
Serveis empreses
Financers
Jurídics-fiscals
257
Inserció professional de la UPF
Conclusions
4. Graduats no ocupats. Principals característiques
En aquesta edició d’enquesta cal remarcar el descens de la taxa de llicenciats i
diplomats de la UPF que no treballen:
Graduats sense treball
1996⇑ 48%
1998⇑ 25%
2000⇑ 23%
Els principals components de distribució dels graduats que no treballen són els següents:
Graduats que no
treballen
23%
Aturats demandants
actius
Demandants no actius
No actius
1,2%
8,8%
13,2%
sobre total UPF
sobre total UPF
sobre total UPF
Graduats que no treballen (100%)
Recerca activa de feina, busca?:
Treball de tot tipus
5,1%
Feina amb condicions determinades 32,8%
Feina compatible amb estudis
5,1%
No busca feina
56,9%
Continuen estudiant
74,7
Deixen els estudis
25,3%
Trajectòria ocupacional:
No ha treballat mai
1a. feina després graduació
Amb continuïtat
Sense continuïtat
Experiència laboral prèvia
Amb continuïtat
Sense continuïtat
Temps de recerca de feina:
Menys 1 mes
1- 3 mesos
3- 6 mesos
6 m. -1 any
Més 1 any
26,2%
22,9%
6,8%
16,1%
50,9%
14,7%
36,2%
27,2%
31,1%
28,9%
6,8%
6,0%
258
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Taula comparativa dels indicadors dels graduats que no treballen.
Enquestes de 1996, 1998 i 2000
No treballen
• Aturats demandants actius
• Demandants no actius
• No actius
Recerca activa de feina, busca?
• Feina de qualsevol tipus
• Feina amb condicions
• Feina i continuació estudis
• No busca feina
Trajectòria laboral
• No ha treballat mai
• Primera feina després de la graduació
Amb continuïtat fins l’enquesta
Sense continuïtat fins l’enquesta
• Experiència laboral prèvia
Amb continuïtat fins l’enquesta
Sense continuïtat fins l’enquesta
Temps de recerca de feina
• Menys d’un mes
• 1 a 3 mesos
• 3 a 6 mesos
• 6 mesos a 1 any
• Més d’un any
Continuen estudiant
• No
• Si, amplia estudis
• Si, prepara oposicions
1996
48%
2,5%
21,6%
14,8%
1998
24,8%
2,2%
11,4%
11,4%
2000
23,3%
1,2%
8,8%
13,2%
6,4%
33,2%
22,3%
38,1%
9,1%
32,4%
13,9%
44,3%
5,1%
32,8%
5,1%
56,9%
45,9%
14,2%
14,2%
39,9%
13,1%
26,8%
26,2%
22,9%
6,8%
16,1%
50,9%
14,7%
36,2%
26,1%
19,1%
30,4%
15,7%
8,7%
29,2%
24,5%
14,8%
19,9%
11,6%
27,2%
31,1%
28,9%
6,8%
6,0%
18,2%
81,8%
14,5%
56,7%
28,8%
25,3%
56,9%
17,8%
Graduats que no treballen per estudis
Econòmiques i Empresarials
Periodisme
ADE
Segona carrera UPF
Relacions laborals
GAP
Empresarials (diplom.)
Comunicació Audiovisual
Traducció
Economia
Humanitats
Dret
Polítiques
UPF
1996
47,9%
13,3%
1998
23,9%
16,3%
56,0%
39,2%
31,2%
17,6%
29,5%
16,5%
28,0%
15,0%
52,2%
26,7%
41,8%
48%
24,8%
2000
9,5%
10,1%
12,2%
15,0%
16,5%
17,4%
23,5%
23,6%
23,6%
29,4%
36,2%
44,9%
54,5%
23,3%
259
Inserció professional de la UPF
Conclusions
En comparació amb les dades d’ocupació, el percentatge dels titulats UPF que no
treballa mostra una tendència a la baixa, però, sobretot, a l’estancament. No obstant,
internament, aquest col·lectiu mostra una redistribució relativa (els marges d’error de
l’enquesta poden absorbir perfectament la diferència), al disminuir el nombre de
demandants i augmentar el nombre dels no demandants d’ocupació. Així, augmenta el
col·lectiu dels que no busquen feina (principalment per dedicar-se a la continuació dels
estudis, 91%) i també el nombre dels que han deixat els estudis. D’altra banda, tampoc
cal que hi hagi una especial preocupació pel desànim o l’atur de llarga duració, ja que
els percentatges també disminueixen sensiblement.
La taxa d’atur dels diplomats i llicenciats UPF, en sentit estricte, és del 1,2% sobre el
total d’entrevistats, tot i que, en termes de la EPA, és més elevada, car entre un 8,8%
dels demandants no actius, una bona part està a l’espera de trobar aquella feina que
reuneixi unes determinades condicions per incorporar-se. De totes maneres, fins i tot
agrupant els dos percentatges, el resultat contrasta notòriament i a la baixa amb la taxa
d’atur entre els universitaris espanyols.
Total entrevistats: 100% (2340)
Treballen
77% (1795)
No treballen
23% (545)
dels quals:
______________________________________________________________________
Aturats demandants actius
5,1 % (recerca activa:
28)
Aturats demandants no actius
37,9 % (recerca amb condicions: 207)
No actius
56,9 % (no busquen feina:
310)
Ara no treballen, però han treballat?
La taula següent mostra dos tipus de trajectòria dels titulats que no treballen. En primer
lloc, hi ha un 26,2% que no ha treballat mai i que busquen la seva primera feina. En
segon lloc, hi ha un 22,9% dels que no treballen que varen viure la primera experiència
laboral després de la graduació, mentre que un 50,9% ja coneixia el món professional
abans d’obtenir el títol. En tercer lloc, tot mantenint el grup a la recerca de la primera
feina, la resta es divideix entre aquells que han aconseguit treballar de forma continuada
en algun moment abans, durant o després de la carrera i el 52,3% que ha tingut
contactes ocasionals amb el treball..
Com podem observar, de nou es posa de manifest la importància no només de
l’experiència laboral, sinó també de la continuïtat de la mateixa en la inserció laboral, en
aquest cas dels no ocupats. En comparació amb altres iniciatives d’enquesta, a pesar de
les diferències percentuals, aquesta és una tònica ja visible en l’estudi realitzat l’any
1998. Tot i així, en aquest sentit, l’afinament de la pregunta i també la possibilitat de
comptar, actualment, amb sis promocions de sortida fa disminuir de manera molt
notable el nombre dels cercadors de primera feina: Així, aquests passen de ser un
60,1%1 a un 26,2%, mentre que augmenta notablement el percentatge dels que han
1
S’ha de tenir en compte que entre els que busquen la primera feina després de la graduació, l’any 1998
es va assignar un 16% que afirmava treballar en ETT rera la titulació i un 2,6% d’altres. En l’enquesta
2.000 al realitzar-se l’entrevista per telèfon, s’ha orientat amb més rigor les respostes, de manera que això
explica, juntament amb els canvis de criteri en la formulació de la pregunta, algunes variacions
significatives en variables d’una certa complexitat i de gran importància per l’anàlisi dels resultats.
260
Inserció professional de la UPF
Conclusions
trobat feina després de la graduació o dels que ja tenien una experiència laboral prèvia.
En canvi, comparativament, augmenta la distancia entre els que han tingut feines
ocasionals i els que han treballat contínuament, de manera desfavorable per als primers.
Trajectòria ocupacional dels no ocupats (%):
Trajectòria: han treballat abans o després de la graduació
No han
treballat mai
Primera feina després de la
graduació
Experiència laboral prèvia
Total
26,2
22,9
50,9
100
Á
Á
29,6
amb
continuïtat
70,4
sense
continuïtat
29,3
amb
continuïtat
70,8
sense
continuïtat
Trajectòria: han treballat en feines continuades o ocasionals
No han
treballat mai
Feines continuades fins
l’enquesta
26,2
Feines ocasionals fins
l’enquesta
73,8
Total
100
Á
21,5
52,3
Les dones mostren, relativament, una tendència més clara a tenir experiència laboral i
trajectòria continuada. Salvades les diferències en el tractament de la pregunta, les
conclusions obtingudes en aquesta edició són similars a les de l’enquesta de 1998.
D’altra banda, l’any 2000 es manté, salvades les distancies ja explicitades, el
comportament diferenciat entre grups d’edat pel que fa a la seva trajectòria ocupacional.
Així, els més joves formen, no només el gruix dels que no treballen, sinó també dels que
busquen la seva primera feina; els de 25-30 anys són els que han tingut en major grau
una experiència laboral ocasional, mentre que els més grans són els que han tingut més
experiència laboral continuada. No obstant, es manté una constant entre les dues
enquestes i és que, a pesar de la diferència d’edats, l’experiència laboral precària
(ocasional) és molt important, fins i tot en el grup de més edat (tot i que, val a dir que ja
ens movem en terrenys de molt escassa representativitat). Aquesta dada és un fet
preocupant si prenem en consideració que un dels diferencials que separen a l’actualitat
les dinàmiques ocupacionals entre els diferents països és, precisament, l’obertura de
possibilitats als joves per a la seva estabilització professional. En aquesta sentit, a
Europa, en general, el pas per formes de treball precàries (temporals o a temps parcial)
representa un lapse de temps relativament curt, en funció de les credencials educatives
que incorpora l’individu. En aquest cas, tractant-se de titulats universitaris, la xifra d’un
50% de graduats sense treball amb experiències laborals ocasionals, és un element per la
reflexió sobre el tipus de flexibilitat que s’ha d’aplicar als mercats laborals.
261
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Per titulacions, en determinades carreres les trajectòries laborals dels titulats actualment
no ocupats s'inicien majoritàriament després del títol, -ADE, Dret i Humanitats-, mentre
que Economia, Periodisme i Relacions Laborals se situen en l’altra extrem. També cal
remarcar que aquelles carreres els titulats de les quals no tenen experiència laboral són
les que retenen percentatges més baixos d’experiència laboral continuada, juntament
amb Comunicació Audiovisual. Per contra, Periodisme, Econòmiques, Economia, GAP,
Relacions Laborals i Traducció i Interpretació són les titulacions amb percentatges més
elevats de trajectòria laboral continuada. Al mateix temps, Relacions Laborals,
Comunicació Audiovisual i Doble Carrera UPF, obtenen els percentatges més elevats de
trajectòries ocasionals.
Si comparem les dades de l’any 2000 amb l’enquesta de 1998, obtenim uns importants
centres d’atenció: Els titulats sense treball de Periodisme, que és una titulació de segon
cicle, es caracteritzen per una àmplia experiència laboral, amb més elevats percentatges
de continuïtat; és a dir, aquesta és un tipus de carrera en la qual els estudiants han
combinat, d’una o altra manera, les credencials acadèmiques amb les professionals.
Ciències Econòmiques i Empresarials (a extingir) és l’exemple contrari: l’any 1998 es
comportava exactament com ADE, és a dir, amb una dedicació molt exclusiva al món
acadèmic o a la recerca de la primera feina. No obstant, el fet de tractar amb promocions
anteriors a 1999 (la 97-98 va ser la última), permet contemplar com la inversió en
estudis millora la seva trajectòria entre els dos períodes d’enquesta, així, en l’actualitat,
un elevat percentatge dels seus titulats que no treballen, han experimentat, tot i no estar
ocupats en el moment de l’enquesta, la continuïtat ocupacional. Relacions Laborals
seria un cas extrem de relació entre no treball i precarietat (trajectòria ocasional) que es
confirma amb el pas del temps. Dret, en canvi, consolida un ampli nucli de titulats que
no treballen, els quals contemplen com s’amplia el període buit entre acabament de la
carrera i entrada en el món professional (per la via de passant, ajudant i opositor) i, en
aquest sentit, els seus percentatges de cercadors de primera feina són comparativament
elevats, tant l’any 1998 com en el 2000.
La trajectòria ocupacional dels que no treballen per promocions, no mostra, d’entrada,
una tendència neta, ja que la composició dels que no treballen està fortament esbiaixada
cap a les dues últimes promocions. Tanmateix, el gràfic mostra algunes tendències a
subratllar: En primer lloc, els titulats sense treball i a la recerca de la primera feina són
més nombrosos en les promocions 1994, 1996 i 1999. Per contra, els que tenen
experiència laboral sobresurten en la resta de promocions, 1997, 1995 i 1998. En segon
lloc, l’experiència laboral continuada augmenta en les promocions de 1995 i 1996,
mentre que l’experiència ocasional és molt significativa en les darreres promocions, de
1997 a 1999, assolint aquí xifres molt elevades. Aquest darrer resultat ens condueix a
una reflexió més general, ja que entre l’any 1994 i 1997 es van posar en marxa a
Espanya un conjunt de mesures per combatre, no només el problemes ocupacionals,
sinó també les relacions perverses entre precarietat i atur. Així, tot i parlar d’un segment
relativament privilegiat en les grans xifres, els ocupats actius amb estudis, i tenir en
compte com hem argumentat a l’inici d’aquesta part de l’informe que l’índex de
desocupació real afecta només entre l’1% i el 8% del total de la mostra, la relació entre
no treball i treball ocasional afecta de manera important als titulats UPF que en el
moment de l’enquesta no treballaven i que, potser, entren en el mercat per la cua
equivocada.
262
Inserció professional de la UPF
Conclusions
La trajectòria laboral en relació a l’obtenció d’una titulació prèvia a la UPF mostra, tant
en l’enquesta 1998, com en la de 2000, que la recerca de primera feina és més
significativa entre els que no posseeixen aquest doble títol, mentre que l’experiència
laboral és més abundant entre els titulats UPF ja diplomats i llicenciats prèviament.
Un últim aspecte a comentar és la comparació de les trajectòries ocupacionals dels no
ocupats amb les dels titulats ocupats. Comparant trajectòries abans i després de la
titulació l'aspecte més significatiu que separa ambdues situacions ocupacionals és el
26% de graduats no ocupats que no han treballat mai; pel que fa a la resta de
components: haver treballat abans de l'obtenció del títol, amb continuïtat o sense, els
percentatges entre ocupats i no ocupats no es diferencien sensiblement. En la segona
part de la taula les diferències entre trajectòries de treball son favorables a l'experiència
continuada entre els titulats actualment ocupats, mentre l'ocasional adquireix més pes
entre els titulats actualment no ocupats.
Trajectòries ocupacionals dels titulats ocupats i no ocupats (%)
Ocupats
No ha treballat mai
Primera feina després del títol
Feina abans de la titulació
Amb continuïtat
Sense continuïtat
Trajectòria prèvia i després
Amb continuïtat
Sense continuïtat
55,0
45,0
11,1
33,9
No ocupats
26,2
22,9
50,9
14,7
36,2
78,1
21,9
21,5
52,3
Busquen feina?
Les xifres que es presenten a continuació no són especialment preocupants. D’una
banda pel reduït nombre de demandants actius, ja que el 54% dels quals continua
estudiant; d’altra banda, perquè la major part dels que no busquen feina estudien (94%;
dels quals 69,5% amplia estudis i el 20,5% restant prepara oposicions) i tenen entre 22 i
25 anys. Així mateix, entre els que busquen una feina compatible amb els estudis, el
85% continua estudiant. El problema potser se centra més entre els que busquen una
feina amb condicions determinades, ja que, més de la meitat (57,5%) no estudia i només
el 10% busquen ara la seva primera feina; clar que més del 50% d’aquests només han
treballat de forma ocasional i la franja d’edat clarament majoritària és la de 22-25 anys.
En relació a iniciatives anteriors, destaca l’augment dels que no busquen feina,
segurament pel pes dels titulats de 1999 sobre el conjunt dels que no treballen.
Recerca activa d’ocupació (%):
Busca feina:
de qualsevol tipus
amb condicions
compatible amb estudis
No busca feina
Total
Sobre el total dels
Sobre el total
titulats que no
dels titulats
treballen
enquestats
5,1
1,2
32,8
⎬
8,8
5,1
56,9
13,2
100
23,3
Tipus de no ocupats:
demandants actius
demandants no actius
no actius
263
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Recerca activa de feina: Comparació 1996/1998/2000 (%)
1996
6,4
33,2
22,3
38,1
Feina de qualsevol tipus
Feina amb condicions
Feina i continuació estudis
No busca feina
1998
9,1
32,4
13,9
44,3
2000
5,1
32,8
5,1
56,9
Aprofundint en la distribució per col·lectius veiem que, per gènere, no es troben
diferències. Per edats, en canvi, la forta presència dels més joves condiciona la
distribució, que és pràcticament anecdòtica pels titulats amb més de 30 anys. Una
situació similar obtenim al contemplar la situació d’activitat dels que no treballen en
relació a la carrera prèvia, ja que el pes dels que no n’han realitzada cap condiciona de
manera important els resultats. Pel que fa a la distribució de la situació d’activitat dels
graduats que no treballen per any d’acabament dels estudis, relativament, la demanda
activa es concentra en les darreres promocions. Però, potser el factor determinant està
en la no activitat que subratlla el paper fonamental que obté la continuació dels estudis
entre els que no treballen. En certa manera, la continuació dels estudis és com una etapa
de transició escollida pels mateixos titulats prèviament a la fase d'incorporació
professional. Donats els resultats ocupacionals, ja comentats, de l’acumulació de
credencials acadèmiques, els estudiants asseguren l’entrada per la cua laboral correcta.
A diferència de la resta de distincions, la distribució de la situació d’activitat dels
graduats que no treballen per trajectòria professional mostra alguns elements d’interès
per comentar. En primer lloc, que la demanda activa i no activa de treball es concentra
entre els que tenen una experiència laboral sense continuïtat. En segon lloc, que la no
activitat es reparteix entre els que busquen la primera feina i els que tenen una
experiència laboral sense continuïtat. En tercer lloc, que els que busquen la primera
feina estan plenament en fase d’acumulació educativa, car la major part segueixen no
actius. Finalment, que els que tenen una experiència laboral continuada i no continuada,
es reparteixen entre els que estan en fase de transició (demandants no actius) entre feina
i treball o bé continuen estudiant
Distribució de l’activitat dels graduats no ocupats per trajectòria ocupacional (%):
Demandants actius
Demandants no actius
No actius
No ha treballat
mai
Ha treballat abans i durant
la carrera o sempre
1,9
21,1
77,0
5,3
47,9
46,9
No ha treballat mai
Demandants actius
Demandants no actius
No actius
0,7
16,8
82,5
Ha treballat després de
titular-se
10,4
50,4
39,2
Experiència laboral Experiència laboral sense
continuada
continuïtat
6,0
41,0
53,0
7,0
46,7
45,6
264
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Com busquen feina?
Dins del col·lectiu dels titulats que, en el moment de realització de l’enquesta, no
treballaven (545 entrevistats), aquí la referència es redueix sensiblement, ja que tan sols
235 persones han respost a aquesta pregunta: és a dir, el 43% dels que no treballen, o el
10% del conjunt d’entrevistats. Per orientar-nos, es tracta d’aquells titulats que responen
que busquen feina de qualsevol tipus, més els que busquen feina amb determinades
condicions (de treball, o compatibles amb els estudis). El primer comentari sobre
aquesta matèria és que el col·lectiu amb més problemes laborals (atur de més de 6
mesos) s’ha reduït considerablement, així com també l’atur de llarga durada (més d’un
any). Aquesta reducció respecte a enquestes anteriors, fa que en la iniciativa 2000
adquireixin més importància els grups de graduats que porten entre tres i sis mesos
buscant feina i el col·lectiu dels que cerquen feina des de fa menys de tres mesos. El
grup dels que busquen feina des de fa més de 6 mesos no és un col·lectiu ampli (30
persones sobre 2340: 1,2% del total), ni tampoc especialment problemàtic des del punt
de vista de la inserció (només un 10% d’aquests busca feina de qualsevol tipus).
Temps de recerca de feina dels titulats no ocupats:
Menys d’un mes
D’un a tres mesos
De tres a sis mesos
De sis mesos a un any
Més d’un any
Total
Percentatge
27,2
31,1
28,9
6,8
6,0
100
Percentatge
Abans 3 m.
Abans 6 m.
Abans 1 a.
58,3
87,2
94,0
Si comparem les tres enquestes, la influència d’altres factors (període d’enquesta,
incorporacions de noves titulacions, etc.), fan difícil la interpretació, perquè no mostren
cap tendència clara, excepte una: els titulats sense feina, independentment de l’edat,
busquen feina des de fa poc temps (menys de 3 mesos). Tampoc des d’aquest punt de
vista sembla detectar-se un col·lectiu amb problemes pel factor edat. El mateix succeeix
si tenim en compte la carrera realitzada o la promoció. En canvi, la trajectòria laboral
sembla influir en el temps de recerca; de manera que, relativament, la incorporació al
mercat de treball, sense una experiència anterior, és mes costosa en termes temporals
que una incorporació amb experiència; sobretot si aquesta última ha estat continuada.
Aquesta tendència s’ha mantingut al llarg dels tres períodes d’enquesta.
Mitjans de recerca de feina dels no ocupats
La qüestió dels mitjans emprats per a la recerca de feina és un pregunta amb opció de
resposta múltiple i ens orienta sobre els mitjans de recerca més utilitzats, tot i tenint en
compte que els titulats poden utilitzar diversos mitjans al mateix temps per tal de
garantir els resultats. No obstant, per terme mig, els titulats no ocupats han utilitzat 4,8
mitjans cadascun en els moments que han cercat feina. En primera posició (nivells
superiors al 80%) se situen dos mitjans d’iniciativa pròpia dels titulats: la tramesa de
currículums (que pot haver estat orientada pel GOAP) i la premsa. En segon lloc (amb
percentatges del 60%), la borsa de treball de la UPF (vinculada al SCC). Els
procediments informals (54%) passen al tercer lloc. Pel que fa a la resta, les ETT es
consoliden al voltant del 40% d’ús per part dels no ocupats i les visites a empreses
augmenten considerablement. Per últim, el llibre de currículums (UPF), els col·legis
265
Inserció professional de la UPF
Conclusions
professionals o la pràctica durant els estudis són emprats per menys del 10% dels titulats
que no treballen. En relació a aquesta qüestió, cal remarcar que s’observen algunes
diferències substancials respecte dels que treballen, com ara que aquests últims, per
terme mig, utilitzen 3,6 mitjans o que els no ocupats utilitzen menys que els ocupats
alguns mitjans que ofereix la UPF com són les pràctiques a les empreses o el llibre de
currículums. La resta de mitjans són comparativament més utilitzats pels graduats que
no treballen.
Comparació entre els mitjans per a la recerca de feina utilitzats pels graduats no ocupats i pels
ocupats (%):
% dels no ocupats que % dels ocupats que han
han utilitzat el mitjà
utilitzat el mitja
Per iniciativa pròpia
Visites a empreses
Procediments informals
Premsa
Tramesa de currículums
Oposicions
A través de la UPF
Pràctica durant els estudis
Borsa de Treball
Llibre de currículums
Trobades amb el món professional
Altres institucions
Col·legi professional
Servei Català de Col·locació, INEM
ETT
Altres*
36,2
54,5
83,8
84,7
11,5
21,3
46,9
53,3
62,7
9,9
8,1
60,9
9,8
12,8
16,0
45,5
14,1
10,5
9,4
60,9
41,7
4,7
6,2
45,5
25,8
4,7
* Entre ells s’ha d’esmentar internet i altres universitats
Per gènere, les dones no ocupades utilitzen, comparativament, més la Borsa de Treball
de la UPF (vinculada al Servei Català de Col·locació), mentre que els homes usen més
la tramesa de currículums, les ETT o les pràctiques durant els estudis. Per edats i,
també, relativament, la cohort de 25-30 anys utilitza comparativament més els
procediments informals, mentre que els més joves, entre els no ocupats, les visites a les
empreses.
En la major o menor utilització de determinats mitjans de recerca, en funció del temps
emprat en la recerca de feina, detectem seqüències prudentment diferenciades:
Mitjans utilitzats de forma similar, amb independència del temps emprat en la
recerca: tramesa de currículums, premsa, visites a empreses, trobades amb el món
professional, altres.
Mitjans utilitzats amb més freqüència conforme s’incrementa el temps de recerca:
procediments informals, SCC, Borsa de Treball UPF, ETT, oposicions, llibre de
currículums, practica durant els estudis
Mitjans utilitzats amb més freqüència pels que busquen ocupació des de fa menys
temps: col·legi professional.
Una altra forma de llegir aquestes dades és que, conforme augmenta el temps de
recerca, els titulats amplien el ventall d’instruments de recerca. Per promocions, la de
1997, amb més temps en el mercat de treball, utilitza més els diferents mitjans de
266
Inserció professional de la UPF
Conclusions
recerca que les promocions posteriors. Una excepció important és la major utilització de
les visites a empreses per la promoció de 1999.
Pel que fa a les trajectòries ocupacionals, els que busquen feina per primera vegada
tendeixen a utilitzar menys la tramesa de currículums, el col·legi professional o les
trobades amb el món professional que els que tenen una experiència prèvia i, en canvi,
fan servir més les ETT. Els que tenen una experiència laboral continuada utilitzen més
la premsa, els procediments informals i la Borsa de Treball UPF / SCC i també el llibre
de currículums. De fet, aquesta col·lectiu és el que, en general, utilitza més mitjans de
recerca de feina. Finalment, els que han tingut una experiència laboral sense continuïtat
utilitzen els mitjans amb percentatges similars als de la mitjana de la UPF.
Per concloure aquest apartat cal remarcar que els demandants actius tendeixen a utilitzar
més recursos propis (tramesa de currículums, premsa), les ETT, les pràctiques a les
empreses durant els estudis i, per contra, fan servir comparativament menys les visites a
les empreses. D’altra banda, els demandants no actius utilitzen comparativament més la
Borsa de Treball de la UPF /SCC, així com les visites a empreses.
Assessorament en la recerca de feina
Només 51 titulats no ocupats s’han assessorat en la recerca de feina, és a dir el 9,4% del
conjunt de titulats que no treballaven en el moment de l’entrevista. Sobre el conjunt de
demandants actius i no actius, aquesta xifra representa el 21,7%. Si comparem amb
edicions anteriors, l’assessorament entre els titulats que no treballen i busquen feina,
s’ha reduït a la meitat en el període 1996-2000.
S’han assessorat per aconseguir feina?
NO
SÍ
Total
Mitjans utilitzats per terme mig
1996
54,2
45,8
100%
1,3
1998
57,7
42,3
100%
1,4
2000
78,3%
21,7%
100%
1,2
L’assessorament es basa en diferents mitjans i la pregunta que es plantejà als
entrevistats oferia tres opcions de resposta, el GOAP de la universitat, altres mitjans de
la UPF i l'assessorament extern. Naturalment un titulat pot utilitzar diversos mitjans
d’assessorament a la vegada. Concretament en l’enquesta de l’any 2000 els que no
treballen i busquen feina han utilitzat 1,2 mitjans per persona, una xifra amb poques
oscil·lacions en els tres períodes d’enquesta. El conjunt de mitjans UPF continua
destacant per sobre dels externs a la Universitat.
Assessorament en la recerca de feina (%)
GOAP-UPF
Altres Mitjans de la UPF
Fora de la UPF*
Percentatge de si l’han utilitzat
41,2
25,5
54,9
* Fora de la UPF: SCC, fonamentalment, també cursets ocupacionals i altres molt diversificats.
L’assessorament és sol·licitat:
Els titulats (25%) més que les titulades (19%).
Els de 22-24 anys (26,3%), més que els de 25-30 anys (14,6%).
267
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Per promocions (any d’acabament de la carrera), utilitzen més mitjans
d’assessorament les més recents: per exemple, la promoció 1999 (24,8%) més que la
1998 (19,2%) i, aquesta més que la 1997 (17,2%).
S’assessoren més els que tenen experiència laboral prèvia (23%) que els busquen
feina per primera vegada (12%).
L’assessorament està molt relacionat amb el temps de recerca de feina: menys de 3
mesos (18%), 3-6 mesos (23%), 6 mesos-més d’un any (33%).
S’han assessorat més els demandants no actius (22%) que els demandants actius
(14%).
Per què alguns no busquen feina?
Ja hem esmentat que la taxa de no activitat és del 13,2% sobre el total d’entrevistats i
que, en relació al col·lectiu dels titulats no ocupats, representen més de la meitat dels no
ocupats (56,9%). Situats en les xifres principals dels titulats que no treballen,
analitzarem, seguidament, els motius que argumenten per no buscar feina els titulats que
hem anomenat no actius des del punt de vista laboral. En la iniciativa 2000 sobresurt de
forma extraordinària la motivació relacionada amb els estudis/oposicions, mentre que
disminueix la del servei militar i, pràcticament, es mantenen els percentatges dels altres
motius (d’ordre molt variat, des de malaltia, permisos, etc.)
Motius per no buscar feina: Comparació entre 1996/1998/2000 (%)
Estudis/ oposicions
Servei militar
Altres
1996
65,8
30,2
4,2
1998
84,9
11,0
4,0
2000
93.5
0.6
5.9
La distribució dels motius seguint diversos col·lectius identificats permet observar, per
exemple, que, entre les dones, la motivació altres adquireix certa rellevància
comparativa, dada que coincideix amb la xifra d’altres dels titulats entre 25 i 30 anys.
També els altres motius es concentren en Periodisme, Empresarials i Audiovisuals, en
les promocions de 1994, 1995 i 1997. En canvi, el servei militar també s’esmenta a
Relacions Laborals i Traducció, així com a la promoció més lògica (1998). Finalment,
per trajectòria laboral, entre els que tenen experiència (continuada i ocasional), també
sobresurt la motivació altres.
Rebuig d’ofertes de feina
La pregunta sobre el rebuig d’ofertes de treball es planteja als titulats que no treballen i
busquen feina, de qualsevol tipus o plantejant determinades condicions. La referència,
aquí, són 235 persones, les quals representen el 43% del col·lectiu dels que no treballen,
o el 10% del total de la mostra. Atenen a les dades, del total de titulats que no treballen i
busquen feina un 43% ha rebutjat ofertes de treball. Hi ha, així, una disminució
significativa respecte de 1998, encara que també es manté una distància respecte de
1996 important.
Ha rebutjat ofertes de treball? 1996/98/2000
No
Sí
1996
76,0
24,0
1998
47,7
52,3
2000
57,0
43,0
268
Inserció professional de la UPF
Conclusions
En la panoràmica del rebuig d’ofertes, seguint diferents col·lectius, sembla clar que el
rebuig es concentra en els següents col·lectius: entre les dones, entre els més joves, entre
els que porten més temps buscant feina, entre els que porten menys de 3 mesos i entre
els aturats demandants no actius que entre els actius. En totes aquestes qüestions es
confirmen els resultats de 1998.
Entre els motius de rebuig d’ofertes de feina dels titulats no ocupats, que busquen
treball més o menys activament, el nivell retributiu és el més assenyalat en l’any 2000,
seguit de la subocupació funcional i de la poca relació del lloc de treball amb la
titulació. La precarietat, el tipus de contracte i altres condicions de treball, més
importants en les anteriors edicions, han passat a un segon terme.
Motius de rebuig d’ofertes
Nivell retributiu
Nivell professional per sota dels coneixements adquirits
Poca relació amb la titulació (11%)
Precarietat/ Manca de perspectives de promoció
Tipus de contracte /Jornada completa
Obligada mobilitat geogràfica
Altres
Està estudiant
%
27
16
11
10
8
7
2
1
Ordenació dels motius de rebuig al 2000, 1998 i 1996 (de més citats a menys citats):
2000
1er. Nivell retributiu
2on. Nivell professional per sota
dels coneixements adquirits
3er. Poca relació amb la titulació
4art. Precarietat / Manca de
5è.
6è.
7è.
8è.
perspectives de promoció
Tipus de contracte/
Jornada completa
Obligada mobilitat geogràfica
Altres
Està estudiant
1998
Poca relació amb la titulació
Poques perspectives de
promoció professional
Precarietat
Nivell retributiu
1996
Titulació/ Promoció
Precarietat/ Retribució /
Nivell professional
Tipus de contracte
Mobilitat geogràfica
Nivell professional per sota
dels coneixements
Incompatibilitat estudis
Tipus de contracte
Mobilitat geogràfica
Per què no troben feina?
Com en l’enquesta anterior el factor més rellevat és la demanda d’experiència per part
de les empreses (un factor extern a l’individu), li segueix el poc temps en la recerca de
feina. Molt properes a l’anterior i entre elles: problemes del mercat de treball en general
i específics de les professions relacionades amb la carrera, i exigències pròpies, que hem
dividit en objectius professional i en dificultat de trobar una feina adaptada a les
necessitats de jornada dels titulats. Era una pregunta dirigida als 235 individus que estan
en situació de demanda de feina i que cadascun d’ells podia desenvolupar en tres
opcions diferents.
269
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Motius genèrics que dificulten la inserció
Percentatge s/ total opcions
Opinions
Les empreses demanen experiència
Fa poc que busca feina
Poques possibilitats de trobar feina (mercat)
Pocs llocs de treball responen als objectius
Barreres en el mercat de treball de la carrera (mercat professió)
Recerca de feina flexible
Altres
Total
37,3
17,1
14,6
13,9
11,1
3,5
2,5
100,0
Motius que dificulten la inserció per titulacions (orientatiu)
1er.
2on.
CCEE
Economia
Experiència
Experiència
Fa poc que busca
Fa poc que busca
ADE
Dret
Experiència
Experiència
Periodisme
Mercat general
GAP
Empresarials.
RRLL
Experiència
Experiència
Experiència
Traducció
Experiència
Mercat general
Objectius/ Fa poc que
busca feina
Objectius/ Mercat
professió
Mercat general / Objectius
Fa poc que busca feina
Mercat general/Objectius /
fa poc que busca feina
Objectius
Humanitats
Experiència
Mercat general
CAUD
Polítiques
Mercat general
Fa poc que busca feina
Objectius/Fa poc que busca Mercat general /
Experiència
3er.
Objectius/ Mercat general
Objectius/ Mercat general
/Mercat professió
Mercat general
Objectius
Mercat general/
Experiència
Fa poc que busca feina
Objectius
Mercat general /Fa poc que
busca feina
Objectius/Fa poc que busca
feina
Experiència
Per trajectòries els que busquen la primera feina, apunten com a motiu principal (per
sobre la mitjana UPF) la falta d’experiència laboral, els que han tingut una experiència
continuada argumenten sobretot que fa poc que busquen feina i els que han
experimentat una trajectòria sense continuïtat, no destaquen cap motiu per sobre de la
mitjana UPF. Els demandants no actius addueixen més motius, i destaquen, per sobre de
la mitjana UPF, l’inici recent de la recerca de feina. Els demandants actius es
concentren més, comparativament, en la manca d’experiència laboral. Finalment,
segons el temps de recerca de feina, els que porten més temps buscant feina concentren
les seves explicacions en l’experiència laboral i la situació del mercat de treball en
general, mentre que els que porten menys de 3 mesos en el poc temps en la recerca de
feina.
Efectes de la carrera en la inserció dels que no treballen
El 43% dels titulats no ocupats que busquen feina (235 individus) opina que hi ha
factors de la carrera acadèmica que dificulten la inserció laboral. En relació amb les
altres iniciatives d’enquesta, la taula comparativa que presentem a continuació mostra
que, en el període transcorregut des de 1996, aquest percentatge s’ha incrementat
gradualment.
270
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Hi ha factors de la carrera que dificulten la inserció laboral? 1996, 1998, 2000 (%)
NO
SÍ
1996
64,6
36,4
1998
60,3
39,7
2000
56,8
43,2
Per tal de detectar els factors de la carrera que dificulten la inserció es proposà una
pregunta oberta en la que els entrevistats podien oferir fins a 3 respostes. En la taula
següent, s’observa el resultat total de la resposta, format per 107 opinions, sobre 101
entrevistats. En aquest sentit, destaca principalment la manca de pràctica (també es pot
agrupar aquí la resposta: massa teòrica). La resta de factors són d’ordre molt divers, des
d’assignatures del tipus acompanyament, com ara idiomes o informàtica o, també, la
manca d’especialització dels estudis, fins la falta de coneixement de la titulació en la
societat. Per comparació amb iniciatives anteriors, la falta de pràctiques continua sent el
problema principal i, pràcticament, no apareixen a l’actualitat altres motius, com ara el
desconeixement del món laboral.
Factors de la carrera que dificulten la inserció laboral; opinió dels no ocupats:
Massa teòrica
Poca pràctica
Idiomes, informàtica
Poc especialitzada
No es coneix la carrera
Altres
Total
Percentatge
6,5
56,1
6,5
12,1
12,1
6,5
100,0
En relació a iniciatives anteriors (1996 i 1998), la falta de pràctiques continua sent el
problema principal, però pràcticament no apareixen en l’actualitat altres motius com el
desconeixement del món laboral.
271
Inserció professional de la UPF
Conclusions
5. Continuació dels estudis.
El 49,6% dels titulats UPF segueix estudiant un cop acabada la carrera, sobretot amplia
els estudis, mentre que un percentatge reduït es dedica a preparar oposicions. Com
podem contemplar en la taula disminueix l’ampliació d’estudis i augmenta la dedicació
exclusivament professional, un cop finalitzada la carrera.
1996
31,6%
68,4%
No continua estudiant
Amplia estudis
Prepara oposicions
1998
35,5%
53,3%
11,2%
2000
50,4%
44,1%
5,5%
Recordem que no hi ha variacions substancials per gènere en la continuació dels estudis,
bo i que cal remarcar el manteniment de la tendència, detectada l’any 1998, d’un cert
major èmfasi de les dones en la preparació d’oposicions. Per edats, en canvi, tant la
continuació dels estudis com la preparació d’oposicions disminueixen a mesura que
avança l’edat dels entrevistats i, per contra, s’incrementa la variable ‘no continuació
dels estudis’. Per carreres, els majors percentatges de continuació dels estudis els
trobem a Polítiques, Humanitats i Economia, mentre que els titulats de Periodisme, en
primer lloc, però també els de Comunicació Audiovisual i Relacions Laborals, solen
tendir a una dedicació professional exclusiva un cop finalitzada la carrera. En aquest
sentit, també ADE supera la mitjana UPF. Pel que fa a la preparació d’oposicions, Dret
sobresurt de manera molt important i també, encara que a distància d’aquesta,
Polítiques. Així, la tendència en la continuació d’estudis, al marge de la incorporació de
noves titulacions, no ha variat al llarg de les diferents enquestes, excepte en el cas de
GAP, on cal destacar la menor dedicació a les oposicions d’aquests diplomats en
aquesta nova edició. Per promocions (any d’acabament) es pot apreciar com el pas del
temps va disminuint gradualment la compaginació de la vida professional i educativa
dels titulats. La dedicació a oposicions, en canvi, manté una tendència més estable.
Distribució per carrera, situació ocupacional i continuació estudis (%)
Ocupats
No ocupats
Continuació dels estudis
No
Ciències Econòmiques
Periodisme
ADE
Relacions laborals
GAP
Empresarials
Traducció i Interpretació
Comunicació Audiovisual
Economia
Humanitats
Dret
Ciències Polítiques
Total UPF
90,5
89,9
87,8
83,5
82,6
76,5
76,4
76,4
70,6
63,8
55,1
45,5
76,7
9,5
10,1
12,2
16,5
17,4
23,5
23,6
23,6
29,4
36,2
44,9
54,5
23,3
50,6
75,0
56,5
63,5
47,4
49,3
67,7
46,1
34,4
35,6
40,9
27,3
27,3
Amplia
estudis
47,9
24,4
42,9
34,1
45,7
50,3
31,5
52,9
63,8
63,8
27,2
63,6
63,6
Prepara
oposicions
1,5
0,6
0,7
2,4
6,9
0,3
0,8
1,0
1,8
0,6
31,9
9,1
9,1
Per titulacions, sabem que els majors percentatges d’inserció el mantenen dues
titulacions ja clàssiques en aquesta matèria, Ciències Econòmiques i Empresarials
(extingida) i Periodisme. Subratllem, així mateix, que de les dues carreres que
272
Inserció professional de la UPF
Conclusions
substitueixen a la tradicional Econòmiques, ADE obté una inserció molt elevada,
mentre que en el cas d’Economia, està per sota de la mitjana UPF. L’ocupabilitat també
és elevada a Relacions Laborals i GAP, dues diplomatures, així com entre la petita
mostra dels que han realitzat doble carrera UPF. A l’altre extrem (menor inserció)
destaquen Polítiques (carrera nova, amb primera promoció l’any 1999 i amb marge
d’error mostral elevat), Dret (molt afectada pels canvis en el procés de iniciació
professional) i Humanitats. La resta de carreres es mantenen al voltant de la mitjana
UPF. En comparació amb les enquestes anteriors, experimenten un creixement
significatiu: GAP, Econòmiques (extingida), Periodisme i Audiovisual i baixen
Traducció i Humanitats. La resta es mantenen o be son de nova creació. Doncs bé,
s’observa una relació bastant estreta entre situació ocupacional, continuació d’estudis i
carrera realitzada, de manera que, per regla general, les titulacions amb millor
comportament en els mercats laborals disminueixen la continuació dels estudis. Aquesta
afirmació és molt evident a Periodisme i Relacions Laborals. En aquest sentit Traducció
és una excepció, perquè té una inserció propera a la mitjana UPF i, en canvi la
continuació d’estudis es baixa. D’altra banda, els titulats dels estudis amb inserció més
reduïda inverteixen més en formació post-graduació.
La relació entre altra carrera abans de la UPF i la continuació dels estudis, mostra en
certa manera el límits en l’obtenció de credencials acadèmiques. A més nivell d’estudis
obtinguts anteriorment a la carrera UPF més dedicació a la vida professional i viceversa.
Pel que fa a la correspondència entre la continuació dels estudis i la situació en el
mercat de treball. La major part dels que no estudien, treballen i la major part dels que
preparen oposicions no treballa. Entre els que continuen estudiant una bona part (70%)
treballa i, el 30%, no. Pels que treballen, la continuació dels estudis segons diferents
trajectòries ocupacionals no mostra modificacions substancials respecte de la mitjana
UPF. Entre els que no treballen, la trajectòria professional és més influent. Així,
tendeixen a deixar els estudis els que han tingut experiència professional en referència
als que no han treballat mai i també els que han tingut una experiència professional
(continuada o ocasional) respecte dels que han trobat la primera feina després de la
titulació.
Continuant l’anàlisi amb els titulats que treballen, no s’observen variacions respecte de
la situació ocupacional, amb l’excepció de que, amb certa lògica, el gruix dels que
preparen oposicions es concentra entre els assalariats. No hi ha, tampoc, variacions
segons la situació contractual. Per contra, la categoria professional determina més la
continuació o no dels estudis. En aquest sentit, trobem una gradació entre superior
categoria i menor dedicació als estudis, mentre que hi ha una major dedicació com més
baixa és la categoria professionals. Finalment, aquells titulats ubicats en la categoria
altres representen una excepció important, la qual està justificada, però, per la
composició majoritària de becaris, passants o ajudants; la distribució és similar a la de
1998. Pel que fa a la jornada laboral, aquells que realitzen jornada a temps parcial
tendeixen a una major dedicació a la continuació dels estudis. La línia de tall la
constitueix la jornada normal, ja que dins de la jornada superior a 41 hores, en la
continuació dels estudis, pot afectar el component vocacional o la realització d’una
carrera professional mitjançant l’obtenció de noves credencials acadèmiques, un cop
assegurada la feina.
273
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Seguint la tendència de la categoria professional, el menor salari també està relacionat
amb la major dedicació a l’estudi. La línia de tall la constitueix, així, el nivell salarial
situat entre les 101 i les 150 mil pessetes; a partir d’aquest punt, la continuació dels
estudis pot estar motivada per factors vocacionals o, principalment, per la voluntat
d’assegurar les fites professionals aconseguides amb noves credencials acadèmiques.
Finalment, atenent al temps de recerca de feina dels graduats no ocupats, s’observa una
major dedicació als estudis en aquells que porten més temps buscant feina. Entre els
titulats ocupats, la relació és similar pel que fa a la preparació d’oposicions, encara que
hi ha una coincidència entre els que busquen feina des de fa menys temps i els que ja
porten molt més temps de recerca.
Interessos que motiven la continuació dels estudis
Per aquest apartat, s’han interrogat a tots els titulats, independentment de si continuen o
no els estudis en l’actualitat, sobre quina consideren la formació més interessant o
necessària per completar i actualitzar els coneixements adquirits durant la titulació. Tal i
com vàrem realitzar en l’enquesta anterior, hem agrupat les respostes ‘formació en
l’empresa’ i ‘autoformació’ en un bloc que anomenarem professional, el qual es el que
més destaca sobre el conjunt, seguit molt de prop per les respostes ‘ampliació de la
carrera’ i, ja a més distància d’aquesta, els estudis no relacionats amb la carrera.
Finalment, en el bloc altres s’inclouen estudis del tipus idiomes, informàtica o màsters
no identificats i, per tant, no atribuïbles a les categories anteriors. En l’ordre de
preferència d’aquestes categories no s’observa variació respecte de 1998.
Formació empresa i autoformació
Ampliació de la carrera
Nous estudis
Altres
60,2%
31,8%
7,3%
0,6%
La formació professional (formació empresa i autoformació) és la que suscita més
interès per prosseguir estudiant. No obstant, l’augment de l’interès pels coneixements
relacionats amb la carrera també és molt important; per contra, l’inici de nous estudis
adquireix menys rellevància que en les altres dues enquestes. Sobre el total de respostes
s’aprecien algunes diferències segons diverses categories. Per exemple, per la situació
professional: així, els titulats que no treballen tendeixen, relativament, a marcar-se més
com a objectiu l’ampliació de la carrera, mentre els que treballen mantenen amb més
força les finalitats professionals
Segons la continuació d’estudis, la distribució dóna lloc a algunes paradoxes que es
poden explicar pel fet que, al cap i a la fi, tots els objectius convergeixen, normalment,
en la necessitat professional. D’aquesta manera, els que preparen oposicions emfasitzen
l’ampliació de la carrera, ja que l’estudi d’oposicions significa una forta dedicació per
entrar en un mercat laboral restringit, tot i que també subratllen altres estudis.
Finalment, cal remarcar l’elevada coincidència en els objectius i interessos, també en la
categoria de nous estudis, entre aquells que actualment no estudien (però ho poden fer
en el futur) i aquells que amplien estudis.
274
Polítiques
RRLL
Empresarials
Humanitats
CAUD
GAP
PE
TI
Dret
ADE
Conclusions
ECO
CCEE
Inserció professional de la UPF
Professional
83,3 73,0 71,4 52,5 57,6 72,6 63,2 63,0 59,5 79,8 45,4 54,5
Ampliació carrera
45,2 45,4 51,7 64,1 55,5 39,9 47,0 54,3 54,0 47,7 73,1 54,5
Nous estudis
10,3
9,8
6,1 12,3 25,1 20,8 22,7 22,0 35,0 18,9
8,4 38,6
2,3
4,3
1,4
1,2
Altres
4,0
1,6
1,6
1,2
0,3
2,3
Més interessant resulta la relació entre els objectius per continuar estudiant i la carrera
realitzada, pel que fa a l’obtenció de resultats diferenciats per col·lectius, ja que es
detecten divergències pel que fa a l’interès per la continuació dels estudis. Així, les
carreres econòmiques (l’antiga Ciències Econòmiques i Empresarials, Economia, ADE i
la diplomatura d’Empresarials) i també a Periodisme remarquen les matèries
professionals. L’ampliació d’estudis relacionats amb la carrera, en canvi, sobresurt a
Relacions Laborals i Dret, mentre que els esforços cap a estudis nous es concentren en
les titulacions de Polítiques, Humanitats i Traducció i, amb menor importància, a GAP,
Periodisme i Comunicació. Finalment, la categoria altres estudis destaca entre els
llicenciats en Economia i Dret (recordem la taula anterior en relació als opositors i els
altres).
Matèries i àrees de interès per la continuació dels estudis
En aquest apartat, novament tots els entrevistats han respost a una pregunta oberta, en la
qual disposen de tres opcions per assenyalar les matèries i àrees d’interès que
consideren més interessants per continuar els estudis (els percentatges no sumen 100).
Com veiem a continuació, bo i seguint la tendència de 1998, en primer lloc s’assenyalen
les matèries econòmiques, sobretot les financeres i les de comptabilitat. Les matèries
instrumentals i les matèries legals assoleixen la segona posició i, sobre aquestes dues,
val remarcar, d’una banda, la coincidència amb els resultats de 1998 pel que fa a les
matèries com idiomes o informàtica i, d’altra banda, el fort creixement que han obtingut
les matèries legals, en detriment de la dedicació a altres carreres, la qual baixa
substancialment. Recursos humans i laborals, també resulten d’interès i abracen àrees
econòmiques, del dret i de la salut.
275
Inserció professional de la UPF
Conclusions
1. Econòmiques
Finances, comptabilitat
Gestió, administració
Marketing, publicitat
Comerç internacional
Empresarials, econòmics
2. Instrumentals
Idiomes
Informàtica, internet
3. Altres carreres
4. Legals
Fiscal i tributaris
Legals
5. Recursos humans i laborals
Laborals i seguretat social
Recursos humans
Risc, seguretat, higiene
6. Altres identificades
Cooperació i desenvolupament
Ciències polítiques
Noves tecnologies
Medi ambient
7. Altres matèries
Ordre de preferència de les matèries:
Econòmiques
Instrumentals
Altres carreres
Legals
Recursos humans i laborals
Altres identificades
Altres
51,2
25,8
5,5
8,9
1,9
9,1
29,2
16,2
13,0
5,2
29,2
8,4
20,6
16,2
0,4
7,0
1,4
4,8
0,9
2,9
0,5
0,5
23,2
1998
1
2
3
4
5
6
7
2000
1
2
5
2
4
6
3
Com es pot observar, la taula següent mostra una certa coherència amb les matèries i les
àrees de continuació dels estudis per titulacions. Així, les carreres econòmiques fan
molta èmfasi en les matèries econòmiques, els titulats en GAP i en Ciència Política, en
les matèries polítiques i, finalment, els llicenciats en Dret i els diplomats en Relacions
Laborals en l’àrea de Dret (tot i que, en aquest cas, els titulats en matèries econòmiques
també destaquen les matèries legals). Les matèries instrumentals, en canvi, són més
apreciades per Traducció, Periodisme, Empresarials i Comunicació Audiovisual. D’altra
banda, Periodisme, Humanitats i Comunicació destaquen més les altres carreres. Pel que
fa a l’àrea de Recursos humans i laborals, cal remarcar l’interès dels diplomats en
Relacions Laborals, així com l’interès dels llicenciats en Ciència Política, per l’àrea de
Cooperació i Desenvolupament. Per concloure destaquem que, com es pot apreciar en la
taula, hi ha un conjunt d’estudis (Comunicació, Humanitats, Traducció i Periodisme) en
el quals les altres matèries gaudeixen d’un percentatge de resposta molt elevat, per
aquest motiu, en les taules següents hi ha un desglossament d’aquestes matèries.
276
13,5
5,8
1,9
9,9
10,6
0,7
5,0
2,5
13,4
4,7
14,1
2,6
20,6
9,1
2,8 116,2
0,9
3,9
0,6
1,9
0,4
0,9
1,9
0,6
0,4
6,5
1,3
10,3
TI
2,1
1,7
0,7
0,4
1,2
2,1
0,7
5,0
0,4
2,1
2,8
34,1
20,0
4,7
20,7
26,7
22,0
17,9
14,9
3,5
10,4
27,4
13,2
0,6
4,1
1,3
0,7
4,0
11,4
0,9
0,6
0,6
0,6
0,7
0,5
10,4
1,8
0,6
0,6
4,0
65,3
46,7
1,0
18,9
0,5
0,5
7,0
6,7
0,5
1,0
2,1
23,4
8,5
1,4
54,2
0,4
22,0
5,5
5,1
4,8
19,1
14,4
8,9
19,9
30,4
20,9
0,4
11,5
3,3
1,4
2,1
8,5
0,7
11,4
2,6
11,5
45,0
2,1
8,5
2,1
7,0
37,8
13,9
6,4
0,7
0,7
95,3
CP
9,5
7,8
0,9
5,7
7,5
0,7
4,0
21,9
9,0
5,0
0,5
15,4
RRLL
2,0
2,7
2,7
Empres
4,7
2,4
4,1
4,7
7,6
Hum
2,1
0,8
1,7
0,8
1,7
CAUD
53,2
3,1
21,3
3,5
12,8
GAP
55,1
5,8
14,1
1,3
17,9
PE
ADE
54,7
4,3
12,1
4,7
17,7
Dret
ECO
1. Econòmiques
Finances, compta.
Gestió, admon.
Marketing, public.
Comerç internac.
Empresarials
2. Instrumentals
Idiomes
Informàtica, Inter.
3. Altres carreres
4. Legals
Fiscal i tributaris
Legals
5. RRHH i laborals
Laborals i SS.
Recursos humans
Risc, seguretat, hi
6. Altres identif.
Cooperació i des.
C. Polítiques
Noves tecnologies
Medi ambient
7. Altres matèries
Conclusions
CCEE
Inserció professional de la UPF
85,6
0,4
1,1
0,4
5,9
0,5
7,7
23,4
12,8
2,1
2,1
6,4
Opinió sobre l’oferta de formació contínua de la UPF
Pel que fa a l’interès per la formació contínua de la UPF, el 82% dels titulats consultats
coneix aquesta oferta, el 36% n’està interessat i, finalment, el 3% la utilitza (cursa
algun estudi). En sentit invers, el 18% dels entrevistats no la coneix, al 63% no li
interessa i el 97% no cursa cap dels estudis de formació continua que s’ofereixen des de
la UPF.
Tot i que les dades no son estrictament comparables amb les de 1998, existeixen alguns
elements a comentar. En primer lloc, cal destacar la baixa (del l1,4% al 3,3%) de la
proporció dels titulats que continuen els estudis de formació continua a la UPF (IDEC,
fonamentalment). Si tenim en compte que el nombre de titulats per la UPF quasi s'ha
duplicat entre 1998 i 2000, bo i passant de 3317 a 6317, i extrapolem els percentatges
de la mostra al conjunt de titulats, tenim que l’any 1998 uns 378 titulats de la nostra
universitat cursaven estudis de formació continua a l’IDEC, mentre que la mateixa
operació repetida l’any 2000, ens dóna una xifra de 208, dada que confirma el descens.
En segon lloc, a l’any 1998, un 17% manifestava que no li interessava l’oferta, encara
que un 60% afirmava conèixer-la però no poder utilitzar-la; en aquesta iniciativa, en
canvi, aquesta situació augmenta fins el 63%. D’altra banda, a l’any 2000, el 82% dels
entrevistats afirma que la coneix enfront el 76% de l’any 1998. En definitiva, amb la
nova formulació de la pregunta, queden més clares les diferents opcions i, tot i que el
rebuig o la indiferència són notables (un 63%), el creixement potencial es situa entre el
3,3%, que cursa estudis, i el 36,6%, que està interessat en aquesta oferta (de fet el 8,6%
277
Inserció professional de la UPF
Conclusions
dels interessats cursen, efectivament, aquests estudis i el 95% dels interessats els
coneixen).
Interès per la formació contínua de la UPF
La coneix i té informació
82,0%
No la coneix i no té informació
18,0%
No li interessa aquesta oferta
63,4%
Sí li interessa aquesta oferta
36,6%
Cursa algun estudi
3,3%
No cursa cap estudi
96,7%
Per gènere i edat no hi ha variacions importants, encara que, comparativament, les
dones (3,4%) i els més joves (4,4%) cursen més aquests estudis. Per promocions, en
percentatge relatiu d’usuaris sobresurt la més recent (1999), però cal també parar
atenció a l’interès per l’oferta de formació continua que manifesten les promocions més
antigues, les quals assoleixen uns percentatges d’ús similars a la mitjana UPF.
Segons la titulació dels entrevistats es poden distingir tres grans grups, els quals
corresponen a les tres respostes sobre l’interès per la formació contínua de la UPF: En
primer lloc, els titulats que més coneixement i informació tenen sobre aquesta oferta són
els de Comunicació, Traducció, Periodisme i Economia, mentre que els menys
informats són els de GAP i els de Ciència Política. En segon lloc, trobem que els titulats
més interessats en l’oferta de formació contínua són els d’Economia, Traducció,
Periodisme, Empresarials, Comunicació i ADE, i en sentit contrari els de Dret i
Relacions Laborals, són els menys interessats. Per últim, els titulats que cursen,
proporcionalment, més cursos de formació continua són els de Ciències Polítiques,
Humanitats, Economia i, també, els de Traducció i Periodisme, mentre que els titulats
de Dret, GAP, Empresarials i Comunicació són els que menys.
Per situació ocupacional, els titulats més informats i més interessats, comparativament,
en l’oferta formativa UPF són els que treballen respecte dels no ocupats i són, en canvi,
els que no treballen els que més utilitzen la formació continua de la UPF. Finalment,
segons la continuació o no dels estudis també cal remarcar algunes diferències: Així, els
titulats més informats, interessats i que més aprofiten l’oferta de formació continuada
UPF, són aquells que amplien estudis. Mentre que els titulats menys informats i que
cursen menys estudis són aquells que no estudien i, els menys interessats, els que
preparen oposicions.
Valoració de la formació contínua de la UPF
Sobre el conjunt de titulats que responen a aquesta pregunta, la mitjana de la valoració
de la UPF se situa en un 6.38, és a dir, en un aprovat alt.
Valoració de l’oferta formativa de la UPF
Mitjana
Desviació típica
6,38
1,47
Per gènere no hi ha variacions substancials en la valoració. En canvi, per edats, la
valoració és més positiva entre els més joves i, per contra, més negativa entre els titulats
de més edat; tot i prevaler l’opinió positiva en ambdós els casos. Pel que fa a la titulació
278
Inserció professional de la UPF
Conclusions
de procedència, els més crítics amb la formació contínua de la UPF, dins de prevaler
l’opinió positiva, són els titulats de Traducció, Humanitats i Periodisme. A l’altre
extrem, els més entusiastes són els titulats de Dret. Per situació ocupacional son més
crítics els que treballen que els titulats no ocupats. Finalment, no s’observen variacions
substancials segons les diferents promocions o la continuació o no dels estudis
Nous estudis
Com es pot apreciar en el quadre següent, els graduats que continuen estudiant (1161),
prefereixen ampliar, principalment, la seva formació acadèmica (diplomatures o
llicenciatures), en segon lloc es dediquen als idiomes, en tercer lloc, als postgraus i els
màsters i, finalment, a preparar oposicions i a d’altres estudis. En comparació amb les
dues iniciatives anteriors d’enquesta, s’observa com ha disminuït el percentatge de
titulats que es dediquen a estudis acadèmics i com, en canvi, ha augmentat,
substancialment, el percentatge d’altres estudis, formats, en bona part, pels idiomes i les
oposicions. El bloc de postgraus i màsters es manté.
Tipus de nous estudis
Acadèmics
Postgrau- màster
Idiomes
Oposicions
Altres
Total
Percentatge
38,1
19,6
23,7
11,1
7,6
100
Nous estudis després de la carrera: Comparació 1996/1998/2000 (%)
Acadèmics
Diplomatura
Llicenciatura
Segon cicle
Doctorat
Total estudis acadèmics
Postgrau
Màster
Total Postgrau-màsters
Altres ensenyaments
Total
1996
1998
2000
0,3
6,0
46,1
5,7
58,1
6,3
12,6
18,9
23,1
100
2,4
9,1
24,3
8,2
44
5,6
13,4
19,0
37,1
100
2,4
15,0
13,1
7,6
38,1
9,3
10,2
19,5
42,4
100
Per gènere hi ha una major dedicació dels homes als estudis de caire acadèmic, mentre
les dones es concentren més, relativament, en els idiomes i les oposicions. Els més joves
i els més grans, es concentren de forma relativa en els estudis acadèmics. Els de 25-30
anys prefereixen l’oferta d’idiomes.
Segons la titulació de procedència dels entrevistats es poden indicar, a partir de la taula
següent, les principals, tendències: D’una banda, s’observa com els estudis acadèmics
són clarament preferits pels titulats en Empresarials (61,5%) i també pels d’Humanitats,
Economia i GAP. Els estudis de tipus postgrau-màster, en canvi, concentren l’atenció
dels titulats en Ciència Política (44%) i també d’ADE, Ciències Econòmiques i
Empresarials i Periodisme. Pel que fa als idiomes, aquests estudis resulten més atractius
pels titulats en Ciències Econòmiques i Empresarials (41%), Comunicació, Periodisme,
279
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Traducció i ADE. Finalment, destaquem com les oposicions són molt exclusives en les
preferències dels de Dret i com els altres ensenyaments representen una part important
de les preferències dels titulats en Comunicació (19%), Relacions Laborals (15%) i
també d’Humanitats, Traducció, GAP i Periodisme.
CCEE
ECO
ADE
Dret
TI
PE
GAP
CAUD
Humanitats
Empresarials
RRLL
CP
Nous estudis després de la carrera, per titulacions (%):
Acadèmics
22,7
44,6
40,8
20,7
35,0
30,0
42,3
29,3
47,2
61,5
33,0
33,3
Postgrau-màster
28,8
16,8
30,3
8,5
19,4
22,0
12,3
9,8
21,3
12,2
16,4
44,4
Idiomes
40,9
18,8
27,6
12,8
33,0
34,0
22,3
39,0
18,5
21,8
18,7
11,1
Oposicions
3,0
2,7
1,3
53,7
1,9
4,0
13,1
2,4
0,9
0,6
6,6
11,1
Altres ensenyam.
4,5
7,1
4,3
10,7
10,0
10,0
19,5
12,0
3,8
15,4
Per promocions, hi ha una major preferència per la formació acadèmica i de postgraus i
màsters conforme ens acostem a les més recents, mentre que s’observa més atenció cap
als idiomes en les promocions més allunyades. Recordem, a més, que la promoció de
1994 distorsiona una mica la distribució de les dades.
Motivacions per continuar estudiant
La continuació dels estudis es concentra en tres motivacions. La principal és la
d’enriquir el perfil professional, a la qual acompanyen els objectius professionals i
l’interès personal. Altres motius menors també destacats són no trobar feina, per
voluntat de dedicar-se a l’ensenyament i altres motius. Comparant les diverses
iniciatives d’enquesta, veiem que sempre es manté, com a primer motiu, enriquir el
perfil professional (ara desglossada en perfil i interès personal), en segona posició,
l’objectiu professional i, finalment, no trobar feina, el qual s’ha desplaçat des de la
tercera motivació l’any 96 a la cinquena en el 1998 i el 2000. Els altres motius i la
dedicació a l’ensenyament, juntament amb l’anterior, són motivacions menors en la
decisió de prosseguir estudiant.
Motivacions per continuar estudiant 1996/1998/2000
Motius per continuar estudiant
Enriquir perfil professional
Interès personal
Objectiu professional
Altres
No troba feina
Dedicació a l’ensenyament
2000
49,6
18,1
20,5
5,4
3,3
3,0
1998*
1996*
1
1
2
3
5
4
2
4
3
5
* Número d’ordre entre les motivacions exposades en l’enquesta de l’any corresponent.
En relació a les motivacions per continuar estudiant expressades pels titulats consultats,
es poden assenyalar aquestes trets per col·lectius:
280
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Per gènere, els homes tendeixen a donar més importància a l’objectiu
professional i a la dedicació a l’ensenyament, mentre que les dones a l’interès
personal i les altres motivacions.
Enriquir el perfil professional i l’objectiu professional, és una motivació que
augmenta amb l’edat, mentre disminueix l’interès personal. No trobar feina, en
canvi, és una preocupació dels més joves.
Per promocions, es detecta una tendència similar a l’edat, si realitzem
l’equivalència entre les primeres promocions a més edat i les promocions més
recents a més joves. La categoria altres (dispersió de motivacions) és més pròpia
d’aquells que han acabat més recentment.
Per situació ocupacional, comparativament, els titulats que treballen remarquen
més l’enriquiment del perfil professional i l’interès personal, mentre que els que
no treballen destaquen l’objectiu professional i no trobar feina.
Per titulacions de procedència, enumerem, per a cadascuna de les categories de
motivacions, els titulats de les carreres que les han emfasitzat:
Perfil professional: C. Econòmiques i Empresarials, Economia, Rel.
laborals i GAP.
Objectiu Professional: Dret, Periodisme, Empresarials.
Interès personal: Humanitats, Comunicació, Polítiques, Traducció, ADE,
GAP.
Dedicació a l’ensenyament: Traducció, Humanitats.
Altres motivacions: Polítiques i Traducció (per exemple, tenia el primer
cicle).
No trobar feina: Comunicació i Dret.
281
Inserció professional de la UPF
Conclusions
6. Satisfacció amb la UPF i els seus serveis
Insuficiències acadèmiques
Detecció de insuficiències acadèmiques que poden afectar la carrera professional:
Detecten insuficiències:
60% (1996: 65,4%; 1998: 64%)
No detecten insuficiències: 40%
Factors favorables de la carrera
Detecció d’elements acadèmics favorables per la carrera professional:
Detecten elements favorables:
61% (1996: 58%; 1998:59%)
No detecten elements favorables: 39%
Tal i com es desprèn d’aquestes xifres, la detecció de insuficiències i de factors
favorables, experimenten una evolució positiva per a la institució al llarg de les tres
iniciatives d’enquesta. Així, disminueix la detecció de insuficiències, mentre que hi ha
una tendència a l’augment de l’enumeració de factors favorables.
Satisfacció amb la UPF
Mitjana de satisfacció general amb la UPF: 7,1
(1996: 6,6 i 1998: 6,8)
La mitjana de satisfacció general amb la UPF es manté en el temps i obté un notable, 7.
L’enumeració de components més satisfactoris (per sobre de la mitjana) i dels menys
satisfactoris (per sota de la mitjana) apareixen en la taula següent.
Components més satisfactoris
Components menys satisfactoris
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Biblioteca
Aules
Actualització continguts
Professorat
Serveis informàtics
Menjador/cafeteria
Pràctiques assignatures
Orientació professional
Coneixements/realitat professional
282
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Insuficiències detectades
Els aspectes més remarcats com insuficiències de la carrera professional són, per aquest
ordre, la manca de pràctiques a les assignatures, assignatures concretes i l’organització i
pla d’estudis. El primer factor, la manca de pràctiques a les assignatures, és el principal
element remarcat al llarg de les tres iniciatives d’enquesta. D’altra banda, a mesura que
l’estudi sobre la inserció ha avançat en el temps, s’ha millorat la consistència de la
resposta, no només per l’augment del volum, sinó també pels canvis en la tècnica del
treball de camp. Això ha fet possible una concreció de l’anàlisi que, tot i que dificulta la
comparació, permet l’aflorament de problemes més específics vinculats a assignatures
concretes o a l’organització universitària i del pla d’estudis. En aquesta edició, les
pràctiques a les empreses o l’especialització van quedant en un segon terme.
Ordenació de la detecció d’insuficiències: Comparació 1996/1998/2000:
Ordre insuficiències 1996
Ordre insuficiències 1998
Ordre d’insuficiències 2000
1.
Manca de pràctiques
Manca pràctica a les assignatures
2.
Assignatures poc concretes
3.
Altres
Organització universitària
Idiomes
Manca pràctiques empreses
6.
Organització del pla
d’estudis
Organització de les
assignatures
Aprofundiment en les
matèries
Idiomes
Manca de pràctiques
assignatures
Manca de pràctiques
empreses
Manca d’especialització
Manca proximitat món laboral o societat
7.
Informàtica
Manca proximitat món
laboral
Comptabilitat
8.
Altres
4.
5.
9.
Organització del pla
d’estudis
Assignatures concretes
Organització i pla d’estudis
Altres capacitacions (idiomes,
informàtica, etc.)
Manca especialització
Altres
La detecció d’insuficiències està inversament relacionada amb l’edat: els més joves són
més crítics amb la formació rebuda a la UPF (64,8%), mentre que els més grans ho són
menys (49,6%). La franja d’edat entre 25-30 anys se situa també en un percentatge mig
(58%).
Per situació ocupacional, la detecció d’insuficiències és sensiblement superior entre els
que no treballen que entre els ocupats. Respecte de 1998, aquesta situació és nova donat
que, en la passada edició, no es van identificar diferències entre aquests col·lectius. La
continuació o no dels estudis, és un element significatiu en la detecció de insuficiències
i, aquí, els resultats són molt similars als de 1998. En el cas actual, també els més crítics
són els que preparen oposicions, mentre que són els que no estudien els que assenyalen
menys insuficiències. Per promocions, es detecta una dinàmica similar a la de 1998:
Així, la memòria llunyana disminueix la mirada crítica, mentre que les promocions més
recents, apunten més insuficiències. La detecció d’insuficiències és més elevada entre
aquells titulats que tenen menors referències comparatives amb altres universitats,
mentre que, tant els diplomats com llicenciats prèviament al pas per la UPF es mostren
menys crítics amb la nostra universitat. No obstant, com veurem, no és una posició més
283
Inserció professional de la UPF
Conclusions
crítica la que estem detectant ja que son els mateixos col·lectius els que en el proper
apartat assenyalen més factors afavoridors de la carrera
Elements afavoridors de la carrera
El 39% dels titulats que treballen no detecten factors acadèmics afavoridors en el
terreny professional, mentre que un 61% sí que ho fa. La perspectiva critica dels titulats
és mostra molt coherent, ja que, pràcticament, el percentatge de detecció
d’insuficiències és el mateix que el de la detecció de factors favorables.
Comparativament amb l’any anterior, augmenta lleument la detecció de factors
favorables, encara que sense sobrepassar el 60%.
1996
58.24%
17.56%
24.20%
Sí detecta elements afavoridors
No detecta elements afavoridors
No ho sap/ perduts
1998
55.1%
38.0%
6.9%
2000
60,9%
39,1%
-
Tal com ja hem explicat en el cas de les insuficiències, en aquesta pregunta s’oferia als
titulats l’enumeració de tres possibles factors afavoridors. Concretament, els aspectes
més remarcats són, per aquest ordre: l’organització universitària, les altres capacitacions
i les assignatures concretes. En aquest cas, hi ha més variabilitat sobre factors remarcats
entre les tres iniciatives d’enquesta. Per contra, les insuficiències principals son les
pràctiques en les assignatures, les assignatures concretes i l’organització i pla d’estudis
Ordenació dels elements favorables. Comparació entre 1996/1998/2000 (%):
Ordenació dels elements
favorables 1996
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Organització assignatures
Pràctiques
Pla i organització de les
assigna.
Informàtica
Assignatures concretes
Altres, idiomes
Ordenació dels elements
favorables 1998
Pràctiques a les assignatures
Organització universitària
Polivalència
Altres capacitacions
Carrera general coneixement de Assignatures concretes
base
Altres
Organització i pla d’estudis
Informàtica
Pràctica a les assignatures
Bona qualitat docent
Altres
Pràctiques empreses
Especialització
Proximitat món laboral o
societat
Ordre d’insuficiències
Manca pràctica a les assignatures
Assignatures concretes
Organització i pla d’estudis
Organització universitària
Manca pràctiques empreses
No proximitat món laboral o societat
Altres capacitacions
Manca especialització
Altres
Ordenació dels elements
favorables 2000
%
%
31,9
18,9
16,6
8,6
6,9
6,2
5,5
4,8
0,5
39,6
18,5
12,3
9,2
7,8
6,1
3,4
2,3
0,7
Ordre de factors favorables
Organització universitària
Altres capacitacions
Assignatures concretes
Organització i pla d’estudis
Pràctica a les assignatures
Altres
Pràctiques empreses
Especialització
Proximitat món laboral o societat
284
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Pel que fa a la situació ocupacional, els titulats que no treballen també destaquen més
elements favorables que aquells que no treballen. Aquesta situació inversa, també es
produeix en funció de la continuació dels estudis, essent els opositors els que subratllen
més factors afavoridors. Per tant, les conclusions efectuades en l’apartat anterior, no
s’han d’entendre des del punt de vista d’una mirada més o menys crítica d’alguns grups,
sinó des de la perspectiva que determinats col·lectius han pres major interès en
respondre aquestes qüestions, donada la seva identificació tant en els elements
insatisfactoris com en el satisfactoris. La mateixa situació succeeix amb l’edat dels
titulats: els més joves detecten més factors favorables (65,9%), mentre que són els
majors de 30 anys els que en n’assenyalen menys (52,1%). A aquests darrers s’hi sumen
els titulats de les promocions més recents i, amb petites variacions, la procedència o no
d’una altra universitat.
Grau de satisfacció dels titulats en relació a la UPF
La mitjana de satisfacció dels titulats amb la formació, en general, rebuda a la UPF, està
una mica per sobre els 7 punts. En relació a aquest factor, cal subratllar l’augment molt
petit que hi ha hagut entre les tres iniciatives d’enquesta, ja que ha passat del 6,6 l’any
1996, del 6,8 de l’any 1998 i, finalment, sobrepassa el 7 l’any 2000, amb una desviació
típica més reduïda. S’ha de tenir en compte, a més, que un 30% de la mostra procedeix
de les promocions anteriors al curs 96-97. En certa manera, es pot afirmar d’entrada que
el transcurs del temps afavoreix la valoració sobre la UPF. Concretament, els elements
més valorats (prop del 8) són els serveis de biblioteca i de les aules i, per contra, els
menys valorats (entre 5 i 6) abracen serveis (menjador, i orientació professional) i
elements organitzatius i acadèmics (pràctiques a les assignatures i adequació dels
coneixements a la realitat laboral.
Grau de satisfacció general amb la UPF
7.13
Mitjana
1.07
Desviació típica
Satisfacció en relació a:
Serveis Biblioteca
Serveis aules
Serveis informació estudiants
Actualització continguts acadèmics
Professorat
Serveis informàtics
Ensenyaments teòrics assignatures
Organització acadèmica
Instal·lacions
Organització dels estudis
Pla d’estudis en general
Organització administrativa
Activitats culturals i esportives
Pràcticum
Adequació coneixements/món laboral
Servei orientació professional
Practiques a les assignatures
Serveis menjador – cafeteria
Mitjana
7,69
7,57
6,87
6,96
6,95
6,84
6,78
6,42
6,67
6,41
6,38
6,37
6,22
6,03
5,88
5,74
5,72
5,50
Mediana
8
8
7
7
7
7
7
7
8
7
7
7
6
6
6
6
6
6
Desviació estàndard
1,13
1,18
1,34
1,25
1,18
1,46
1,23
1,65
3,21
1,83
1,51
1,64
1,62
2,13
1,53
1,86
1,75
2,25
285
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Pel que fa als serveis de la Universitat, la taula següent mostra una variació en la nota
entre el 5,5 i el 7,7: des dels serveis de biblioteca, els quals són els millor valorats, fins
als servei de menjador i orientació professional, amb dos punts de valoració menys que
els anteriors, però sempre aprovats.
Satisfacció en relació als serveis:
Serveis Biblioteca
Serveis aules
Serveis informació estudiants
Serveis informàtics
Activitats culturals i esportives
Servei orientació professional
Serveis menjador – cafeteria
Mitjana
7,69
7,57
6,87
6,84
6,22
5,54
5,50
Mediana
8
8
8
7
7
6
6
Desviació estàndard
1,13
1,18
1,34
1,46
1,62
1,86
2,25
En relació als estudis, la valoració es mou dins un ventall més reduït i, com a factor més
valorat, trobem l’actualització dels continguts acadèmics (quasi un notable) i, com a
menys valorats, les pràctiques en les assignatures (quasi un sis).
Satisfacció en relació als estudis:
Actualització continguts acadèmics
Ensenyaments teòrics assignatures
Pla d’estudis en general
Pràcticum
Coneixements adquirits/ realitat professional
Practiques en les assignatures
Mitjana
6,96
6,78
6,38
6,03
5,88
5,72
Mediana
7
7
7
6
6
6
Moda
1,25
1,23
1,51
2,13
1,53
1,75
Finalment, en relació a l’organització en general de la UPF, l’opinió dels titulats es
mostra molt homogènia (entre 6,4 i 7), destaca com més valorat el professorat (quasi un
notable), mentre que els elements purament organitzatius reben un 6,4.
Satisfacció en relació a l’organització
Professorat
Organització acadèmica
Organització dels estudis
Organització administrativa
Mitjana
6.95
6,42
6,41
6,37
Mediana
7
7
7
7
Desviació estàndard
1,18
1,65
1,83
1,64
Pel que fa a la comparació entre les diverses iniciatives d’enquesta, veiem d’entrada
que, arrodonint les puntuacions, pràcticament no hi ha variacions i que, si comparem la
mitjana de 1998 amb la del 2000, -més precises en la seva presentació, excepte lleugeres
oscil·lacions a l’alça o a la baixa-, només cal destacar que els elements inferiors de la
taula reben, a l’actualitat, una valoració més positiva, mentre que, la biblioteca, tot i
mantenir el primer lloc satisfactori, és la única que experimenta un petit descens. També
en la iniciativa 2000 s’ha reduït el ventall de valoració, que oscil·la entre 5,5 i 7,7,
mentre l’any 1998 està entre 4,9 i 7,8.
286
Inserció professional de la UPF
Satisfacció en relació a:
Serveis Biblioteca
Serveis aules
Serveis informació estudiants
Actualització continguts acadèmics
Professorat
Serveis informàtics
Ensenyaments teòrics assignatures
Organització dels estudis
Pla d’estudis en general
Organització acadèmica
Organització administrativa
Activitats culturals i esportives
Servei orientació professional
Adequació coneixements/món laboral
Practiques a les assignatures
Serveis menjador – cafeteria
Pràcticum
Conclusions
Mitjana 1996
8
7
7
7
7
6
6
6
6
5
5
Mitjana 1998
7,78
7,46
6,83
6,77
6,75
6,70
6,55
6,27
6,23
6,20
6,00
5,94
5,66
5,47
5,13
5,05
4,96
Mitjana 2000
7,69
7,57
6,87
6,96
6,95
6,84
6,78
6,41
6,38
6,42
6,37
6,22
5,74
5,88
5,72
5,50
6,03
No es detecten diferències per situació ocupacional o continuació dels estudis. No
obstant, tal com s’apreciava l’any 1998 entre els que no treballen i no continuen
estudiant es produeix un lleuger descens del grau de satisfacció
També com en l’any 1998, les titulades mostren una lleugera major satisfacció que els
titulats. Per edats, tot i que els més joves valoren més positivament la UPF, les
diferències son molt menors que en l’enquesta anterior. Per promocions, les dues més
antigues (94 i 95) mostren un grau de satisfacció molt elevat, més baix en les
promocions intermèdies (96, 97 i 98) i torna a pujar en la més recent; les diferències, no
obstant, no son molt apreciables. També, com en l’enquesta 1998, la satisfacció és més
positiva en relació a la falta d’experiències acadèmiques prèvies a la UPF, però sempre
dins d’uns marges diferencials de valoració molt estrets.
Anàlisi per titulacions
Insuficiències per titulacions
La detecció d’insuficiències acadèmiques que poden dificultar la inserció professional,
és molt substancial entre els titulats de Polítiques, Dret i Relacions Laborals i, per
contra, és, comparativament, molt baixa entre els titulats d’Economia, GAP, Periodisme
i Ciències Econòmiques i Empresarials. De la comparació entre les dues enquestes,
sobresurt la davallada general de la detecció d’insuficiències en el conjunt de carreres
amb titulats al carrer l’any 1998, com és el cas de Comunicació, on la baixada és
important. La única excepció està formada per Dret, on la detecció d’insuficiències
augmenta substancialment. Pel que fa a la derivació de Ciències Econòmiques en
Economia i ADE, en la primera d’aquestes dues carreres s’observa un comportament
similar a la carrera de procedència, mentre que els titulats d’ADE es mostren una mica
més crítics amb els estudis cursats.
287
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Principals insuficiències detectades per estudis
1a.
CCEE Poques pràctiques
ECO Poques pràctiques
ADE Poques pràctiques
Dret
TI
PE
Poques pràctiques
Poques pràctiques
Poques pràctiques
GAP
Poques pràctiques
CAUD Poques pràctiques
HUM Poques pràctiques
Empr Poques pràctiques
RRLL Poques pràctiques
CP
Poques pràctiques
2a.
3a.
4a.
Idiomes
Pràcticum
Pràcticum
Pràcticum
Poc aprofundim.
Pla d’estudis
Interpretació/Trad.
As. molt teòriques
As. molt teòriques
Informàtica
As. molt teòriques / As.
mal organitzades
Horari excessiu
Rel. món laboral
Desconnectat món
universitari
Poc aprofundiment
Pràcticum
Noves tecnologies
(Internet, multime.)
Idiomes
Horari excessiu
Horari excessiu
Rel. món laboral
/Comptabilitat.
Poca especialització Poc aprofundiment
As. mal organitzades Especialització/ sistema
trimestral
Pràcticum
Comptabilitat
Dret laboral (nomi- Pràcticum/ As. molt
nes i SS)
teòriques
Poca especialització Borsa treball UPF/
promoció carrera
Poc coneixement tècnic
Horari excessiu
Idiomes
Poc aprofundiment
As. molt teòriques/ Poc
aprofundiment
Elements afavoridors per titulacions
La detecció d’elements afavoridors de la carrera acadèmica sobre la carrera
professional, és molt substancial entre els titulats de Dret, Polítiques, Comunicació i
Traducció. La coincidència de Dret i Polítiques entre els que esmenten més
insuficiències i més factors favorables, mostra un talant més crític, però alhora
constructiu entre aquests titulats. En aquest cas, la menor detecció de factors favorables
acull els titulats de Relacions Laborals (comparant un i altre aspecte, potser els més
crítics en conjunt), Empresarials, GAP i Econòmiques, els quals, tant en el cas de les
insuficiències, com en els factors favorables, mostren una major indiferència vers la
qüestió plantejada.
Principals elements favorables detectats per estudis
1er.
Reputació UPF
2on.
Molt treball
3er.
Amplis coneixements
Tot en general
Tot en general
Poca gent per aula
Professorat
Sistema trimestral
Molt treball
Molt treball
Possibilitats de viatjar
a l’estranger
Redacció
Pràcticum
Informàtica
Pràcticum
Pràctiques de les assignatures
Projecte de fi de carrera
HUM
Empre
Professorat
Reputació UPF
Professorat
Pràctiques de les
assignatures
Pràctiques de les
assignatures
Amplis coneixements
Amplis coneixements/
professorat
Amplis coneixements
Professorat
As. optatives
Idiomes/ Informàtica
RRLL
Amplis coneixements
Tot en general
Reputació UPF/ treball
en equip
Reputació UPF
Pla d’estudis
CP
Amplis coneixements
Tot en general
Reputació UPF/ Sistema trimestral
CCEE
ECO
ADE
Dret
TI
PE
GAP
CAUD
Tallers de radio/
premsa/ TV
Tot en general
Pràctiques de les
assignatures
Professorat
Amplis
coneixements
Tot en general/
Dret laboral
Molt treball
4art.
Tot en general/ Professorat/Sistema
trimestral
Reputació UPF
Amplis coneixem./ Professorat
Pla d’estudis
Pla d’estudis
288
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Satisfacció amb la UPF per titulacions
Pel que fa al grau de satisfacció amb la UPF, la satisfacció més elevada la mostren els
diplomats en Empresarials, seguits pels llicenciats en ADE i Economia, els diplomats en
GAP i Relacions Laborals. Per sota de la mitjana del la UPF se situen Polítiques,
Comunicació, Humanitats i Periodisme. Mentre Dret, Econòmiques i Traducció estan
molt properes a la mitjana. Cal remarcar que els nuclis més crítics -al voltant del 5%
d’opinió negativa- es localitzen a Humanitats i Polítiques i la major indiferència (entre
el 6% i el 10%) a Traducció, Periodisme, Humanitats, Comunicació i Polítiques. En
compració amb 1998, a totes les titulacions existents augmenta el nivell de satisfacció
positiva, excepte en el cas de Humanitats on baixa de 96,7% a 88,6%. En les dues taules
que es presenten a continuació, s’ofereixen les valoracions concretes de cada titulació,
així com l’ordenació dels aspectes citats.
Aspectes amb major percentatge de satisfacció positiva
1er.
2on.
3er.
CCEE
ECO
ADE
Dret
TI
PE
GAP
CAUD
HUM
Empr
RRLL
CP
Biblioteca
Ensenyaments teòrics
Aules
Aules
Biblioteca
Biblioteca
Biblioteca
Biblioteca
Aules
Biblioteca
Biblioteca
Biblioteca
Aules
Biblioteca / Aules
PIE/ Professorat
Biblioteca
Aules
Aules
Aules
Aules
Biblioteca
Aules
Aules
Aules
Ensenyaments teòrics
Professorat
Biblioteca
Professorat
Professorat
Pràctiques de les assignatures
Professorat
PIE
Professorat
Actualització continguts
Professorat
Ensenyaments teòrics
Aspectes amb menor percentatge de satisfacció positiva
1er.
2on.
3er.
CCEE
Menjador/Cafeteria
ECO
ADE
Dret
TI
PE
GAP
CAUD
HUM
Pràctiques generals
Pràctiques generals
Menjador/Cafeteria
Pla d’estudis
Orientació Professional
Orientació Professional
Orientació professional
Pràctiques de assignatures
Activitats culturals/ Pràctiques
de assignatures
Pràctiques de assignatures
Pràctiques de assignatures
Pràctiques de assignatures
Organització dels estudis
Organització dels estudis
Menjador/Cafeteria
Organització dels estudis
Orientació Professional
Empr
RRLL
CP
Pràctiques generals
Menjador/Cafeteria
Orientació Professional
Pràctiques de assignatures
Pràctiques de assignatures
Pràctiques de assignatures
Pràctiques generals
Menjador/Cafeteria
Menjador/Cafeteria
Pràctiques generals
Orientació Professional
Activitats culturals
Pràctiques de assignatures
Pla d’estudis
Relació entre coneixements/
món laboral
Organització administrativa
Orientació Professional
Relació entre coneixements/
món laboral
Les taules següents ofereixen la detecció de insuficiències i factors favorables en relació
a la carrera realitzada i la promoció. En conjunt podem contemplar que la detecció de
insuficiències és més elevada entre les promocions més recents. Això no es indicador de
problemes, sobretot si contemplem a la taula següent que també son les darreres
289
Inserció professional de la UPF
Conclusions
promocions les que més senyalen elements favorables. En tot cas ens indica que
conforme passa el temps, l’exercici de memòria sobre valoració d’aspectes de la carrera
és més difícil i la resposta baixa. També ens confirma que la relació entre insuficiències
i factors favorables, remarca més factors crítics en el cas de Relacions Laborals i, també
però menys nítid, en el cas de Traducció, Comunicació, Humanitats i GAP; i més
factors favorables en el cas de Dret i en menor mesura Econòmiques i Empresarials.
Dret
Total UPF
88,6
56,5
75,0
91,1
97,9
85,0
84,4
45,5
52,5
58,1
55,6
63,1
66,8
Dret
Total UPF
75,0
52,2
61,1
86,7
91,7
86,7
78,1
48,5
59,5
59,0
54,6
61,0
68,3
GAP
CCEE
CAUD
55,6
76,5
63,2
Polítiques
71,4
63,9
82,7
80,8
42,3
43,6
51,0
52,5
52,6
47,2
Polítiques
67,9
42,4
60,7
65,2
58,3
43,4
52,5
36,3
35,7
GAP
57,9
57,1
63,2
64,4
RRLL
33,3
40,0
28,0
51,4
61,3
65,4
Traducció
39,4
57,6
32,0
59,6
43,8
50,9
55,1
57,7
Humanitats
Periodisme
61,0
61,4
Empresarials
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Economia
ADE
Detecció de insuficiències per carreres i promocions (%)
63,2
57,1
59,6
71,2
78,6
60,6
63,9
73,9
54,3
47,5
54,7
62,8
63,9
82,4
66,7
CCEE
CAUD
RRLL
58,3
72,0
60,0
62,2
61,3
88,5
Traducció
49,3
64,1
56,0
70,2
56,3
41,8
51,0
53,8
Humanitats
Periodisme
62,3
71,4
Empresarials
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Economia
ADE
Detecció de factors afavoridors per carreres i promocions (%)
44,4
52,8
43,8
32,5
42,9
34,6
46,2
51,0
59,3
50,0
61,1
Pel que fa al grau de satisfacció amb la UPF, la satisfacció més elevada la mostren els
diplomats en Empresarials, seguits pels llicenciats en ADE i Economia, els diplomats en
GAP i Relacions Laborals. Per sota de la mitjana del la UPF se situen Polítiques,
Comunicació, Humanitats i Periodisme. Mentre Dret, Econòmiques i Traducció estan
molt properes a la mitjana. Cal remarcar que els nuclis més crítics -al voltant del 5%
d’opinió negativa- es localitzen a Humanitats i Polítiques i la major indiferència (entre
el 6% i el 10%) a Traducció, Periodisme, Humanitats, Comunicació i Polítiques. En
comparació amb 1998, a totes les titulacions existents augmenta el nivell de satisfacció
positiva, excepte en el cas de Humanitats on baixa de 96,7% a 88,6%.
290
Inserció professional de la UPF
Conclusions
85,7
97,0
90,2
91,3
77,8
91,2
91,2
100,0
91,7
97,8
93,8
93,3
84,1 92,2
95,5
96,0
93,3
93,9
93,3
94,2
Polítiques
GAP
CCEE
CAUD
RRLL
88,6
95,1
94,7
98,7
91,7 96,2
98,1 94,9
91,3 100,0
95,0 96,6
85,7 94,7
94,4
Total UPF
95,8
96,0
88,0 84,2
91,9 100,0
77,4 86,0
96,2 90,4
Traducció
Humanitats
Periodisme
Empresarials
96,0
97,9
100,0
96,4
98,6 98,0
97,8 98,7
Dret
1994
1995
1996
1997
1998 100,0
1999 95,7
Economia
ADE
Satisfacció positiva amb la UPF, per carreres i promocions (%)
En el cas del nivell de satisfacció positiva amb la UPF, a diferència de les tendències
seguides per insuficiències i factors favorables, tot i que no hi ha grans variacions les
promocions més antigues mostren major satisfacció; no obstant, titulació a titulació el
nivell de satisfacció oscil·la de manera important d’una a altra promoció. Relacions
Laborals és la única que mostra una tendència clara inversa a la del conjunt UPF, ja que
estan més satisfetes les promocions recents.
291
Inserció professional de la UPF
Conclusions
7. Temps emprat en l’obtenció del títol i temps emprat en la inserció.
Una de les possibilitats que ofereix la distinció de les promocions per any d’inici i any
d’acabament, és la de contrastar el nombre de diplomats (tres anys de carrera),
llicenciats (4 anys de carrera) i llicenciats en Periodisme (segon cicle, 2 anys de
carrera), actualment graduats que han acabat la carrera en el temps previst; o, dit d’una
altra manera, calcular el temps que han trigat en obtenir el títol. Donat que els
entrevistats son en tots els casos graduats, no tenim en compte els abandonaments; és
dir el percentatge d’estudiants que han iniciat la carrera, però no han acabat. En conjunt,
dels ja titulats el 81,2% ha acabat la carrera en el període normal. El percentatge
superior d’acabament en el temps previst el retenen els llicenciats en Periodisme, seguit
dels llicenciats en general i, finalment, els diplomats assoleixen un 26% d’acabament
fora del temps previst. Per altra banda acabar abans del temps previst, que afecta
comparativament a pocs titulats, pot tenir com causes principals el canvi d’expedient
acadèmic o la realització d’una segona carrera (amb convalidació d’assignatures).
Obtenció del títol en el temps previst. Graduats UPF (%)
1 any
2 anys
3 anys
4 anys
5 anys
6 anys
7 anys
Temps previst
Temps+1
Temps +2 o més
+Temps previst
Diplomatura Llicenciatura
0,1
1,3
1,2
72,7
3,3
18,3
79,3
6,4
13,9
1,3
2,0
0,1
74,1
83,9
18,3
14,9
7,6
2,2
25,9
16,1
Periodisme
1,8
90,5
6,0
1,8
92,3
5,9
1,8
7,7
Total UPF
0,2
7,6
27,2
52,9
10,3
1,6
0,1
81,2
18,8
Taxa d’èxit dels estudiants graduats i inserció professional (1994-2000)
Nº
Diplomats temps previst
Diplomats (+ de 3 cursos)
Llicenciats temps previst
Llicenciats (+ 4 cursos)
Periodisme temps previst
Periodisme (+2 cursos)
Graduats UPF temps previst
Graduats UPF més temps previst
Total UPF
591
207
1153
221
155
13
1899
441
2340
% total % sobre categories
mostra
mostra
25,3%
74,1%
8,8%
25,9%
49,3%
83,9%
9,4%
16,1%
6,6%
92,3%
0,6%
7,7%
81,2%
81,2%
28,8%
28,8%
100
100%
Per tant, en el conjunt dels titulats:
Sobre el total de diplomats, han acabat en el temps previst
74,1%
Sobre el total de llicenciats, han acabat en el temps previst
83,9%
Sobre el total de Periodisme, han acabat en el temps previst
92,3%
Sobre el total UPF, han acabat en el temps previst
81,2%
292
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Analitzant carrera per carrera, el percentatge més elevat de realització dels estudis fora
del temps previst es localitza a Humanitats, seguida de les diplomatures d’Empresarials,
Relacions Laborals i GAP i, finalment la llicenciatura de Comunicació se situa en la
mitjana UPF. Els percentatges més elevats dels que estan dos o més anys per sobre del
temps previst l’obtenen, per aquest ordre Empresarials, Humanitats, GAP i Relacions
Laborals. El millor rendiment acadèmic se centra en Periodisme sobretot, però també a
ADE, Dret i Traducció, Econòmiques i Economia.
1 any
2 anys
3 anys
4 anys
5 anys
6 anys
7 anys
Temps previst
Temps +1
Temps +2 o
més
Total + temps
previst
2,3
2,7
81,0 88,4
12,5 10,2
1,5 1,4
86,0 88,4
12,5 10,2
1,5
1,4
1,8
2,5 90,5 2,5
1,2 6,0 4,3
81,6 1,8 57,7
14,1
25,8
0,6
8,6
1,2
85,3 92,3 64,5
14,1 6,0 25,8
0,6
14,0 11,6 14,7
1,8
8,6
7,7 35,5
1,6
6,3 5,5
79,1 75,6
12,0 18,9
1,0
2,4 0,8
4,0 72,7 76,5
100 83,0 18,9 16,6
11,2 5,6 5,7
1,8 0,4 0,4
87,0 81,1
12,0 18,9
100 87,0 75,1 77,3
0 11,2 18,9 16,6
1,0
6,0
Empresarials
Total UPF
GAP
RRLL
Dret
Polítiques
CAUD
Traducció
Humanitats
Periodisme
Economia
ADE
CCEE
Obtenció del títol en el temps previst. Graduats UPF (%)
0,3 0,2
0,7 7,6
69,5 27,2
19,2 52,9
7,6 10,3
2,6 1,6
0,1
70,5 81,2
19,2
0
0
1,8
6,1 10,2
13 18,9
0
13 24,9 22,7 29,5 18,8
Per una altra banda la taula següent permet relacionar el temps emprat en obtenir el
títol) amb la situació ocupacional dels graduats. Concretament, amb el temps emprat en
obtenir la feina pels graduats que treballen en el moment de l’enquesta.
Així, la taula ens mostra, per exemple, que el 89,8% dels diplomats en el temps previst
que actualment treballen havien aconseguit la feina abans d’un any després d’obtenir el
títol. Però, sobre el total de diplomats (treballen i no treballen), la taula ens permet
observar que el 53,5% s’havia diplomat en el temps previst i treballava abans d’un any;
si sumem el percentatge dels diplomats amb més del temps previst, això significa que
aproximadament un 77% del total de diplomats d’una promoció ha aconseguit ocupació
dos anys després de la sortida dels primers titulats d’aquesta promoció al carrer. El
mateix exercici el podem repetir pels llicenciats (57% i 73%, respectivament per un any
i dos anys més tard) i per Periodisme (76% i 88%); així com pel total UPF (57% i 75%).
293
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Temps obtenció del títol i temps en trobar la feina. Graduats ocupats UPF (%)
Graduats que treballen:
Diplomats temps previst (Dtp)
Diplomats +temps (D+tp)
Dtp % s/ total diplomats*
D+ tp %s/total diplomats*
Llicenciats temps previst (Ltp)
Llicenciats + temps (L+tp)
Ltp % s/ total llicenciats*
L + tp % s/total llicenciats*
Periodisme temps previst (Ptp)
Periodisme +temps (P+ tp)
Ptp % s/ total periodisme*
P+tp % s/total periodisme*
Total graduats UPF temps previst (GTP)
Total graduats UPF + temps previst (G+TP)
GTP: % s/ total graduats UPF*
G+TP: % s/ total graduats UPF*
GTP+ G+TP: % s/ total graduats UPF*
Abans Abans
Total Després
6 mes. 1 any Abans 1 d’un any
any
81,31
8,56
89,86
10,14
79,72
9,79
89,51
10,49
48,40
5,10
53,50
6,03
15,29
1,88
17,16
2,01
84,79
6,36
91,15
8,85
86,99
4,79
91,78
8,22
52,95
3,97
56,93
5,53
9,89
0,55
10,44
0,93
81,06
9,09
90,15
9,85
28,57 57,14
85,71
14,29
68,15
7,64
75,79
8,28
1,27
2,55
3,82
0,64
83,31
7,33
90,64
9,36
82,09
8,45
90,54
9,46
52,49
4,62
57,11
5,90
11,11
1,14
12,25
1,28
63,61
5,76
69,37
7,18
Total
100,00
100,00
59,53
19,17
100,00
100,00
62,46
11,37
100,00
100,00
84,07
4,46
100,00
100,00
63,01
13,54
76,55
* El total de graduats comprèn els que treballen i els que no treballen
En definitiva, sobre una promoció determinada que surt l’any P, tenim pels titulats UPF:
Acaben en el temps
previst
P
Estan ocupats en
Estan ocupats en
P+1
P+2
81%
57%
75%
D’aquesta manera obtenim dos tipus de resultats a remarcar. El primer és que entre els
graduats de la UPF en el temps previst i que estan ocupats, el 83% han obtingut la feina
abans de sis mesos i el 90% abans de l’any. El segon, i més important, és que el 53% del
conjunt de titulats UPF han acabat en el temps previst i han trobat feina abans dels 6
primers mesos i el 57% abans de l’any; al cap de dos anys aquesta xifra augmenta al
75%. Recordem que aquests percentatges estan referits al total de graduats que han
acabat la carrera, sense tenir en compte els abandonaments. No obstant, també s’ha de
fer referència al fet que un 45% dels que treballen actualment havien tingut experiència
laboral abans de graduar-se (el 75% dels quals amb una trajectòria continuada); i, més
específicament, el 31% dels graduats en el temps previst i que estan ocupats en el
moment de l’enquesta. Els que han emprat un any o més del temps previst en graduarse, entre sis mesos i un any després de titular-se ja tenen ocupació.
294
Inserció professional de la UPF
Conclusions
8. La situació ocupacional: alguns models explicatius
El comportament en el mercat de treball del conjunt de titulats UPF revela alguns
elements que reclamen l'atenció en relació al funcionament dels mercats laborals més
amplis. Com tractem de titulats universitaris, aquests compten d'entrada amb una
contingència positiva i és que, en general, els seus problemes d'ocupació son menors:
menys desocupació, menor precarietat i de caràcter transitori, major ocupació funcional
i possibilitat de carrera professional. No obstant, els titulats UPF en el seu conjunt
també compten amb algunes característiques relacionades amb els col·lectius laborals
amb menors oportunitats, com a mínim a curt termini, en els mercats laborals generals:
son molt joves, hi ha més dones, no tenen molta experiència laboral i pertanyen a
titulacions de l'àmbit de les ciències socials, jurídiques i humanes.
Explicitats aquests factors febles i forts, allò que convé subratllar és: l'elevada taxa
d'ocupació, la baixa taxa de demanda activa de feina i l'elevat percentatge de
continuació dels estudis. La descripció efectuada al llarg de l'informe revela la densitat
del conjunt de variables emprades per tal de delimitar, pels diferents col·lectius (sexe,
edat, titulació, promoció, etc.), les característiques concretes de la seva ocupabilitat i
que, finalment, revelen diferències significatives. També, en un apartat específic hem
tractat l'elevat rendiment acadèmic dels titulats UPF actualment graduats i la seva ràpida
inserció. Però, arribats aquí convé obrir un parèntesi. Seguint la literatura especialitzada,
sabem que hi ha un conjunt de factors que actuen sobre l'oferta en els mercats laborals:
uns, responen a les característiques personals dels individus (sexe, edat, etc.) i les seves
credencials acadèmiques o nivell d'instrucció; uns altres responen a les característiques
ocupacionals i professionals (experiència, qualificació), al llarg de l'informe li diem
credencials professionals; finalment, uns altres son de caràcter social (posició o classe
social a la que pertanyen) i cultural (actituds, valors i normes, o disponibilitat dels
individus vers l'ocupació). En la nostra enquesta recollim bastant informació sobre les
credencials acadèmiques, abastem un ventall relativament ample d'indicadors sobre les
característiques professionals i algunes variables sobre opinions i expectatives dels
titulats, però no sobre la seva posició social.
Començant per aquest últim factor sabem que les opinions i expectatives dels nostres
titulats sobre el seu futur laboral son bastant positives i optimistes; a la llum dels
resultats tenen raons per mantenir aquesta actitud. Fins i tot en el cas dels que no
treballen la major part mantenen aquesta situació ocupacional, be perquè continuen
estudiant, be perquè limiten la seva disponibilitat en funció de trobar la feina adequada;
també hem vist que no sempre els que s'ocupen més ràpidament son els que obtenen
treballs de major qualitat i que, determinats col·lectius més lents en la inserció finalment
asseguren una millor feina. Pel que fa als altres dos factors estudiats, sembla que els
mercats laborals ofereixen una fórmula magistral per assegurar l'obtenció de feina de
qualitat: credencials acadèmiques + experiència i qualificació professionals.
Naturalment això no està a l'abast de tothom i en el cas dels nostres titulats les
credencials acadèmiques els hi assegura l'obtenció d'ocupació, però la qualitat s'obté al
llarg d'un període més o menys llarg (per les dades analitzades, sembla que després d'un
període de entre 3 i 6 anys, posen les bases d'una carrera professional amb perspectives
de futur). En tot cas, s'ha de remarcar que així com en l'enquesta 1998, l'horitzó precari
no tenia un termini clar, en l'enquesta 2000 correspon, com a mínim per a alguns
col·lectius a un període ja delimitat.
295
Inserció professional de la UPF
Conclusions
De fet tenim en el conjunt de graduats tres tipus de titulacions que amb el seu
comportament ocupacional ajuden a exemplificar el comportament de la combinació de
credencials acadèmiques i professionals. Així, els diplomats obtenen unes credencials
acadèmiques menys valorades, o amb menys oportunitats, que els llicenciats, però
normalment combinen estudis i treball, amb el que adquireixen oportunitats
professionals mitjançant trajectòries de treball ocasional; la seva taxa d'inserció és molt
bona, però la qualitat de la feina és més baixa. Els llicenciats, es dediquen més
exclusivament a l'estudi i cerquen la primera feina al finalitzar la carrera; la taxa
d'inserció és més baixa, però obtenen amb el temps ocupacions de més qualitat. Els
titulats UPF amb carrera prèvia, per les seves característiques personals i les trajectòries
acadèmiques i professionals -continuades- que han seguit, son els que acumulen majors
credencials d'ambdós tipus; per tant, obtenen el major èxit professional en l'actualitat.
Els graduats UPF amb doble titulació en aquesta Universitat, donada la seva joventut i
la dedicació quasi exclusiva als estudis, en canvi tenen un comportament similar al dels
llicenciats que, després d'un període de transició asseguren una bona feina.
Donades aquestes conclusions que sorgeixen de l'anàlisi realitzat, ens vàrem interessar
per l'aplicació d'algunes tècniques estadístiques que permetessin combinar gran
quantitat de variables per, finalment, construir diversos models destinats a reduir la
informació del conjunt i fer front a algunes de les preguntes o qüestions que recorren
l'informe: major o menor inserció, trajectòries de inserció no estables o de transició vers
l'estabilitat, qualitat de l'ocupació i adequació funcional de la mateixa.
El primer model construït permet analitzar la major o menor inserció dels titulats en
funció de les seves característiques personals, acadèmiques i professionals. La nostra
hipòtesi, tenint en compte tota la població estudiada, considerava com variable a
explicar la situació laboral (treballar i no treballar), i com característiques explicatives
de les que es disposa de informació per a ambdós grups, l'any d’inici dels estudis, l’edat,
l’haver cursat o no altra carrera i el tipus de carrera (diplomatura o llicenciatura), també
continuar o no estudiant o realitzar oposicions i, finalment, el tipus d’estudis cursats a la
UPF (diplomatures, llicenciatures, o 2 o més carreres).
L'aplicació de la tècnica estadística revela que, sense existir diferències significatives
entre les característiques considerades, la variable que sembla discriminar millor entre
graduats que treballen i que no treballen és el seguir o no estudiant. Seguir estudiant
condiciona que els graduats no treballin2; fins i tot que ho facin en determinades
condicions. Per altra banda, quant menys temps fa que un titulat ha acabat la carrera
més probable es que no estigui treballant, encara que aquesta variable te un pes bastant
menor en l'explicació de la situació laboral.
La simplicitat i el sentit comú de la resposta aportada pel model, no ens ha de fer oblidar
que en l’interior de les variables utilitzades hi ha credencials acadèmiques i
professionals d’un cert pes; però, sembla bastant clar que als nostres titulats (pocs) sense
treball només els separa de l'ocupació la decisió de seguir estudiant. Sabem, d’altra
banda, per la mateixa enquesta que aquesta decisió te molt a veure amb assegurar el
treball futur i la carrera professional, però sabem molt poc sobre quins factors indueixen
2
S'aplica una anàlisi discriminant de la situació laboral a partir de variables acadèmiques. Els coeficients
estandarditzats de les funcions discriminants son, concretament, de 0,840 i 0,441 per a les variables seguir
estudiant i any d'inici en el treball ,respectivament, per tant la correlació més elevada és amb la variable
seguir estudiant.
296
Inserció professional de la UPF
Conclusions
als estudiants mentre fan la carrera, o be en el moment d’acabar-la a continuar estudiant
una nova titulació reglada, un màster, un postgrau, tercer cicle, etc.; tampoc sabem res
del recolzament familiar (corresponent a la posició social dels titulats) a aquestes
decisions. També és cert que el diferencial de pes entre titulats ocupats i titulats UPF
que busquen feina activament, és molt elevat i que la continuació dels estudis també
assoleix una elevada preponderància; aquests dos factors també poden alterar la bondat
del model; en tot cas, constitueixen dos elements que com, hem indicat a l'inici d'aquest
apartat, sorprenen pel seu bon funcionament en la UPF, en relació al comportament
d'altres mercats laborals.
Però, també, els resultats mostren que son característiques significatives, de cara a
explicar la situació de treball o no treball, aquelles que tenen que veure amb el
desenvolupament professional al llarg del temps, en el següent sentit: quant més jove
menys desenvolupament professional, menys possibilitats de tenir una segona carrera i,
per tant, més probable es que continuïn estudiant i que al finalitzar la carrera iniciïn la
seva primera experiència laboral.
Junt a aquesta dimensió, es confirma que el fet de continuar estudiant, en especial una
segona carrera, a curt termini afavoreix menys la situació de treball encara que, a mig
termini, afavoreix la inserció i, sobretot, la qualitat de la mateixa. Tampoc hi ha moltes
alternatives a la fórmula magistral que es desprèn del model: més possibilitats de
treballar en funció de l’acumulació combinada de credencials acadèmiques i
d'experiència professional. Així, els resultats semblen apuntar a que el comportament
dels estudiantes després de graduar-se en la Universitat es el de plantejar-se, de manera
alternativa, una decisió ubicada entre aquests dos pols: o dedicar els esforços a
aconseguir experiència i qualificació professional (en el cas d'aquells que busquen i
troben una ocupació), o be completar o acumular credencials educatives (en el cas dels
que opten per continuar estudiant). Lògicament no es pot generalitzar aquesta situació
pel conjunt dels graduats, però sí que és una tendència que sembla confirmar-se en el
temps; a pesar de que la millor trajectòria de inserció sembla ser la d'aquells graduats
que aconsegueixen, de manera simultània o paral·lelament, o si més no de forma no
seqüencial en sentit estricte, credencials professionals i educatives.
Primer model: les característiques acadèmiques
(Anàlisis Discriminant)
Variables inicialment
considerades
Variables rellevades
estadísticament i considerades
finalment en el model
(permeten discriminar entre els
graduats que treballen i els que no
treballen
•
•
•
•
•
Any d'inici dels estudis
•
Edat
•
Tenir altra carrera acabada •
i distinció entre diplomatura
o llicenciatura
Tipus de estudis cursats,
diplomatures o
llicenciatures
Continuar estudiant
Continuar estudiant
Any d'inici dels estudis
Edat
Grau de rellevància de les
variables considerades pel model
/ valor absolut dels coeficients
estandarditzats de les funciones
canòniques discriminants
•
•
•
Molt rellevant (.840)
Medianament rellevant (.441)
Poc rellevant (.220)
297
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Un cop delimitada aquesta primera qüestió, ens vàrem plantejar una segona: la relació
entre la trajectòria ocupacional, els estudis realitzats i el moment d'inici del treball; o,
dit d’una altra manera, la inserció elevada s'explica per un mercat laboral molt flexible i
precari, que constitueix una trampa o, simplement és un període de transició vers una
situació laboral més estable?. Per desenvolupar aquesta pregunta o problema, només
hem considerat el col·lectiu format per aquells graduats amb ocupació en el moment de
l'enquesta. L'anàlisi estadística aplicada és la dels components principals no lineals i
agrupa variables personals, acadèmiques i de trajectòria laboral.
Els resultats de l'anàlisi realitzat evidencien que existeix una clara relació entre les tres
variables considerades, en el sentit següent: quant més temps ha passat des que començà
a treballar més s'ha estabilitzat o regularitzat la trajectòria de treball; a més, aquesta
última, gradualment adquireix un caràcter més continu. Però, a més, quant més nova és
la carrera cursada, existeix més probabilitat de trobar-se amb individus amb
experiències laborals inicials o no regularitzades i ocasionals. Aquesta conclusió mostra,
en definitiva, que existeix un fort component temporal, o de transició, en les diferents
carreres en relació al tipus de trajectòria dels graduats. Al llarg del text s'han incorporat
bastants taules que relacionen diverses característiques de l'ocupació, amb l'any de
promoció i la carrera realitzada. El model no substitueix la descripció, que potser és més
suggestiva, però arriba a una explicació similar, i ens ajuda a reduir la informació
necessària per copsar el comportament ocupacional dels nostres titulats.
Segon model: credencials acadèmiques i experiència professionals
(Components Principals no Lineals i Anàlisis Discriminant)
Variables considerades
•
•
•
•
•
•
•
Edat
Gènere
Estudis realitzats
Tenir altra carrera i si és
diplomatura o llicenciatura
Trajectòria ocupacional (1ª
experiència, trajectòria
continua o no continua)
Continuar estudiant
Any d'inici del treball
Dimensions que capten
major quantitat de
informació original
•
•
Grau de rellevància de les dues
dimensiones del model / valor
absolut dels coeficients
estandarditzats de les funcions
canòniques discriminants
• Molt rellevant (.830)
Trajectòria professional
en el TEMPS
Ampliació de
credencials acadèmiques •
Medianament rellevant
(.511)
En el gràfic de representació dels components principals, els estudis cursats se situen en
l'eix vertical, i s'ordenen (amb alguna excepció com la de la carrera de Dret) de major a
menor antiguitat (promoció d'acabament): quant més cap a baix més antigues, quant
més cap amunt de l'eix vertical dels estudis més noves. En l'eix horitzontal està
representada l'antiguitat; cap a la dreta més temps de experiència laboral, cap a
l'esquerra menys. El tipus de trajectòria ocupacional (1ª experiència laboral, trajectòria
discontinua i trajectòria continua) es representa de la següent manera: quant més cap a
la dreta i més amunt, una trajectòria continuada de treball, quant més a l'esquerra i cap a
baix, primera experiència laboral.
298
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Coordenades de categories
2
Trajectòria
Economia
ADE
1
Humanitats
Politiques
CAUD
RRLL
Dret
1
Traduccio
Trajectòria
1996-1999
4
1994-1996
Estudis (antics-nous)
0
abans de 199
Trajectòria ocupacio
GAP
nal
1ª experiènc
-1
Empresarials
Any que vau començar
Periodisme
a treballar
-1
CCEE
Estudis realitzats a
la UPF
-2
-1,0
-,5
0,0
,5
1,0
1,5
2,0
Experiència (de menys a més)
Encara que senzill, aquest model permet relacionar be els estudis realitzats en la UPF
amb l'experiència professional, tant en el sentit temporal (portar més o menys temps
treballant), com en relació a l'experiència laboral prèvia més o menys continuada.
L'antiguitat de la carrera cursada, lògicament, influeix en que els graduats que estan
treballant tinguin una experiència laboral més o menys amplia. Així, els estudis més
antics com Ciències Econòmiques, Empresarials, Periodisme o Gestió i Administració
Pública, es troben en el quadrant inferior esquerra del gràfic, es a dir, més pròxims a les
primeres promocions i a l'existència d'experiència laboral, i aquesta és de caràcter més
regular i estable en els estudis de Ciències Econòmiques i Periodisme, mentre que en el
cas d'Empresarials i Gestió i Administració Pública, dos diplomatures, s'apropen més a
trajectòries laborals de experiència discontinua i poc estable.
Las carreres que es podrien considerar d'una antiguitat mitja, Humanitats, Traducció i
Relacions Laborals, en canvi es relacionen amb experiències professionals més curtes;
els seus titulats, porten menys temps treballant i tenen una experiència discontinua en el
mercat de treball. D'aquests tres estudis, els graduats de Traducció son els que tenen
més experiència laboral i acumulen més temps treballant.
299
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Per la seva part, les carreres més recents, Administració i Direcció d'Empreses,
Economia, Ciències Polítiques i Comunicació Audiovisual es corresponen amb
experiències més curtes en el temps i amb trajectòries que es mouen entre la primera
experiència laboral i una experiència curta de tipus discontinu.
Dret, no obstant, es l'excepció al tipus de relacions descrites. És un dels estudis antics
dintre de la UPF, però com ja hem explicat en apartats anteriors, les barreres externes en
l'accés a la inserció, fa que es comporti de manera més semblant als estudis de una
antiguitat mitja que no als més antics (Ciències Econòmiques o Periodisme). La
transició de l'etapa universitària a l'empresa, dels llicenciats en Dret, és més amplia que
en la resta de llicenciatures; però, també es cert que obtenen una inserció de mitjana i
bona qualitat.
En definitiva, les carreres més antigues tendeixen a aglutinar experiències més llargues i
estables mentre que, les més recents, es caracteritzen per una inserció més curta en el
temps i de caràcter més irregular. En certa manera el model confirma algunes de les
descripcions realitzades al llarg de l’informe sobre el fet que si be els nostres titulats
s’incorporen al mercat de forma poc estable i precària, progressivament, després d’una
etapa de transició inicien una carrera professional estable, o amb cert futur.
Una tercera qüestió important a tenir en compte en l'anàlisi dels mercats laborals dels
titulats UPF, amb independència del nivell quantitatiu de la inserció (a la vista dels
resultats sembla que, efectivament, els titulats s'insereixen amb considerable èxit), és la
qualitat de la mateixa.
Una manera senzilla de abordar la qüestió, amb l'objectiu de construir un model que
relacioni les característiques dels graduats ocupats i que, al mateix temps, proporcioni
pistes sobre les seves condiciones laborals i professionals, és la de considerar tres
possibles situacions pel que fa a la qualitat de la inserció: una inserció bona en el mercat
de treball, una inserció de qualitat mitjana i una inserció precària, i classificar als
graduats en aquests tres grups per tal de poder conèixer, si més no aproximadament, el
nivell i els diferencials de les condicions d'inserció laboral.
Tenint en compte la informació disponible en la base de dades de l'enquesta, es poden
definir els esmentats tres tipus de inserció a partir de les següents característiques: el
tipus de contracte, la relació de la feina que realitzen amb els estudis que han cursat, el
tipus de funcions que desenvolupen en la seva actual ocupació, la categoria
professional, el nivell de retribució, el grau de satisfacció amb el treball actual, amb el
tipus de contracte, amb les funcions desenvolupades, amb l'ambient humà, amb les
possibilitats de promoció i amb el grau d'autonomia que tenen en la presa de decisions
en les respectives ocupacions3. L'objectiu és, com s'ha indicat, classificar i agrupar a tots
els graduats ocupats en l'interior de les tres categories de inserció i esbrinar quines de
les característiques considerades en el model permeten classificar i assignar millor als
graduats que treballen entre les tres situacions ocupacionals.
3
En aquest cas s'ha aplicat una anàlisi Cluster, que justament permet classificar a individus en grups
diferenciats. Per poder construir-lo, donat que aquest tipus de tractament estadístic està dissenyat per
variables quantitatives, s'ha procedit a recodificar les variables corresponents, assignant nous valors amb
l'objecte de poder ser tractades en el model.
300
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Els tres tipus o situacions de inserció en els mercats laborals s'han definit a priori de la
següent manera:
•
Inserció de qualitat. Es tracta de persones amb contractes estables o que son
funcionaries, amb un elevat grau de relació entre la feina i els estudis, que
desenvolupen un tipus de funcions (o tasques) superiors a les que, en principi,
opinen es correspondrien amb els seus estudis; amb una categoria professional alta,
un salari mig-alt respecte del conjunt i completament satisfets amb diverses
condicions del seu treball actual.
•
Inserció de qualitat intermèdia. Aquest segon grup està format per tots aquells
graduats amb valors intermedis en les característiques considerades, es a dir, que
tenen un nivell mig de relació entre els estudis cursats i el seu treball actual, amb
salaris intermedis, graus de satisfacció també mitjos, etc.
•
Inserció de qualitat precària. Aquest tercer grup agrupa a aquells graduats que han
puntuat més baix les preguntes de valoració sobre el grau de satisfacció amb les
condicions de treball, o la relació entre feina i estudis cursats, o que desenvolupen
tasques que impliquen subocupació funcional, amb nivells de retribució inferiors i
que estan treballant amb condicions de contracte més precàries (sense contracte,
amb contracte verbal, etc.).
Els resultats que proporciona l'anàlisi situen en un 11,1% el percentatge de graduats
amb una qualitat alta d'inserció, en un 64,4% el grup majoritari format per aquells amb
una qualitat intermèdia i en un 24,5% els que, fins el moment, estan en una situació
laboral precària. Però els resultats estadístics, encara que suficientment significatius
com per definir les tres situacions i classificar així als titulats en l'interior d'aquests tres
grups, mostren també que les diferències entre els mateixos no son excessivament
grans; en especial entre les condicions intermèdies i la qualitat inferior de inserció,
segons els valors obtinguts. Així, els titulats precaris estan bastant propers als titulats
amb nivells de qualitat intermedis i relativament acceptables; però, aquesta situació,
donada la prolongació de la transició entre estudis i ocupació és bastant normal; de fet
les categories, les tasques o les condicions de treball no estan encara prou delimitades
(no existeixen diferencials importants, excepte entre el grup de major èxit i la resta) i les
percepcions i opinions al cap i a la fi estan molt relacionades amb les expectatives, molt
conjunturals, sorgides de la feina realitzada. Recordem, si més no, del conjunt de
l'informe que una gran part dels titulats estan assignats a categories administratives i, en
canvi, una proporció encara més elevada de graduats afirma realitzar tasques i funcions
de tipus mig. A més, els precaris poden passar molt ràpidament a una situació
intermèdia o viceversa; tot i que com hem vist al llarg de l'informe la comparació de les
titulacions amb major o menor antiguitat en els mercats laborals (per promocions
d'acabament), permeten fonamentar una opinió optimista, de inserció de qualitat
consolidada al llarg del temps.
Tipus de inserció
Inserció d'alta qualitat
Inserció de qualitat mitjana
Inserció de baixa qualitat
Total
Percentatge
11,1%
64,4%
24,5%
100,0%
Nombre de casos
174
1010
385
1569
301
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Si la distribució entre les tres categories es fa tenint en compte els casos perduts, els
resultats son els següents:
Tipus de inserció
Inserció d'alta qualitat
Inserció de qualitat mitjana
Inserció de baixa qualitat
No classificables (casos perduts)
Percentatge
9,7%
56,3%
21,5%
12,6%
100,0%
Nombre de casos
174
1010
385
226
1795
Total
Nota: els casos perduts corresponen a aquells que no se han pogut classificar per falta
de dades en alguna de les variables.
En definitiva, de les característiques considerades, les que resulten més discriminants i
que, per tant, permeten diferenciar millor entre els tres grups son, per ordre de
importància, el nivell de retribució i el grau de satisfacció amb el mateix, el tipus de
contracte i el grau de satisfacció amb el mateix, i el nivell de les funcions
desenvolupades en el treball.
Una última qüestió és el nivell d'ocupació funcional que tenen els graduats de la UPF;
sobre la mateixa hi ha abundants referències al llarg del text. Aplicant de nou un cluster4
obtenim que el 73% dels titulats tenen una ocupació funcional adequada i que el 27%
desenvolupen unes tasques o funcions inferiors a la titulació de referència o a les
expectatives dels titulats. Les característiques que estan en relació amb el nivell de
ocupació funcional son les següents: Per un costat la relació amb el nivell de retribució
apareix clarament, a salaris més alts més possibilitats d'apropar-se a una situació de
ocupació funcional plena. Per altre costat, si be els resultats apunten que l'edat no
sembla tenir excessiva relació amb el nivell de ocupació funcional, en canvi els estudis
realitzats (a major nivell de estudis major nivell de ocupació funcional) i l'experiència
laboral en el temps (quant menor és el temps que ha passat des de l'inici de la trajectòria
de treball, menor és el nivell de ocupació funcional), son característiques clarament
relacionades amb el tipus de treball i de funcions desenvolupades, així com amb els
estudis cursats.
En aquestes consideracions finals ens hem centrat només en les característiques de la
inserció laboral dels titulats UPF, que es corresponen amb l'objectiu central de l'estudi.
Precisament per l'extensió de la seva descripció hem considerat necessari un breu
apartat de consideracions finals. Altres qüestions com la continuació dels estudis o el
nivell de satisfacció amb la UPF no les hem abordat per considerar que ja estan
suficientment resumides. No obstant, convé recordar també com dada remarcable,
l'elevat grau de satisfacció dels titulats amb la Universitat en la que han cursat els
estudis; sobretot, si tenim en compte que el nivell de satisfacció encara és més elevat
entre els graduats de les promocions més antigues.
4
El model aconsegueix classificar be, a partir del salari, el tenir més o menys estudis i l'any en que es
comença a treballar, a un 42,6% dels graduats amb ocupació funcional plena, a un 45,6% dels que es
troben en el nivell intermedi i al 69,6% dels que estan subocupats; no obstant, els seus resultats tenen una
qualitat mediana i, en canvi, te la utilitat de representar una aproximació a aquells elements més
significatius que caracteritzen i expliquen la inserció dels titulats universitaris en els seus mercats laborals
naturals.
302