La inserció professional dels graduats universitaris
2002
QÜESTIONARI PER AL SEGUIMENT DE LA POSTGRADUACIÓ
DELS DIPLOMATS I LLICENCIATS 1994-2001
Informe final
Pere Jódar i Jordi Guiu (directors)
Opinometre (treball de camp i explotació de dades)
Juny 2002
Estudi promogut pel Consell Social de la UPF
Índex
INTRODUCCIÓ
6
9
9
9
Presentació de l'estudi
Metodologia
Objectius i pla de la recerca
Fitxa tècnica
DADES PERSONALS I ACADÈMIQUES DELS DIPLOMATS I
LLICENCIATS UPF. Característiques generals dels graduats entrevistats
15
15
16
18
20
26
26
30
32
34
37
42
1. Dades personals
1.1. Gènere
1.2. Edat
1.3. Relació entre característiques per gènere i edat
1.4. Posició social dels titulats
2. Dades acadèmiques
2.1. Carrera realitzada a la UPF
2.2. Any d’inici i d’acabament dels estudis UPF
2.3. Realització d’una altra carrera abans de la cursada a la UPF
2.4. Altres variables acadèmiques
3. Situació ocupacional
4. Continuació o no dels estudis
INSERCIÓ LABORAL I PROFESSIONAL DELS DIPLOMATS
LLICENCIATS DE LA UPF. ELS GRADUATS QUE TREBALLEN
1. Perfil i trajectòria dels diplomats i llicenciats que treballen
1.1. Any d’inici del treball
1.2.Trajectòria ocupacional
2. La recerca d’ocupació dels que treballen
2.1. Temps emprat en la recerca de feina
2.2. Mitjans per a la recerca de feina
2.3. Assessorament en la recerca de feina
3. En la feina
3.1. Situació ocupacional
3.2. Tipus de contracte
3.3. Categoria professional
4. Però quina feina? Característiques del treball
4.1. L’empresa. Sector d’activitat i dimensió
4.1.1. Sectors d’activitat
4.1.2. Dimensió de l’empresa
4.2. Condicions de treball
4.2.1. Tasques desenvolupades
4.2.2. Jornada i horari
4.2.3. Nivell retributiu
4.2.4. Satisfacció amb la feina
I
47
49
53
59
59
62
67
70
70
75
81
87
87
87
89
91
91
99
102
111
2
5. Expectatives i aspiracions laborals
5.1. Possibilitats de fer carrera a l’empresa
5.2. Canvi de treball després de la graduació.
5.3. Motius per canviar de feina
6. Relació entre la feina i els estudis
6.1. Correspondència entre tasques realitzades i titulació
6.2. Adequació de la feina amb els estudis
6.3. Matèries dels estudis que incideixen favorablement en la feina
6.4. Coneixements complementaris a la titulació
117
117
118
122
125
125
131
135
136
CARACTERÍSTIQUES DELS GRADUATS QUE NO TREBALLEN
1. Titulats sense treball
1.1. Trajectòria ocupacional: han treballat?
1.2. Busquen feina?
1.2.1. Quins motius condicionen als que no busquen feina
2. La recerca de feina
2.1. Temps emprat en la recerca de feina
2.2.Rebuig d’ofertes de feina
2.2.1.Motius de rebuig d'ofertes
2.3. Mitjans per a la recerca de feina
2.4. Assessorament en la recerca de feina
3. Quins motius impedeixen l’ocupació? L’opinió dels no ocupats
4. Incidència de la carrera en la inserció dels no ocupats
142
145
150
152
155
155
158
159
160
165
167
170
LA FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. CARACTERÍSTIQUES DELS
GRADUATS QUE CONTINUEN ESTUDIANT
1. Continuació dels estudis
2. Interès per prosseguir els estudis
2.1. Matèries i àrees d’interès per a la continuació dels estudis
2.2. Opinió sobre l’oferta de formació contínua de la UPF
2.2.1. Interès per la formació contínua de la UPF
2.2.2. Valoració de la formació contínua de la UPF
3. Els graduats que continuen estudiant
3.1. Nous estudis
3.2. Motivacions per continuar estudiant
172
178
179
184
184
186
188
188
190
INFLUÈNCIA DE LA CARRERA UNIVERSITÀRIA
EN LA INSERCIÓ PROFESSIONAL. SATISFACCIÓ AMB LA UPF
1. Anàlisi general
1.1 Insuficiències en la carrera acadèmica amb influència en la inserció
professional.
1.2. Elements afavoridors de la carrera acadèmica amb influència en la
inserció professional.
1.3. Grau de satisfacció dels titulats en relació a la UPF.
1.4. Estan satisfets, però repetirien la mateixa carrera a la UPF?
2. Anàlisi per titulacions
2.1. Insuficiències en la carrera acadèmica amb influència en la inserció
professional, per titulacions
193
193
196
200
204
208
208
3
2.2. Elements afavoridors de la carrera acadèmica amb influència en la
inserció professional, per titulacions
2.2.1. Insuficiències i factors afavoridors per titulació i promocions
2.3. Grau de satisfacció dels titulats en relació a la UPF, per titulacions
3. Ordenació de factors insuficients, favorables i satisfactoris per titulacions
3.a Insuficiències en la carrera que poden dificultar la carrera professional
3.b Elements de la carrera afavoridors per la carrera professional
3.c Satisfacció amb els serveis i els estudis per titulacions.
209
210
210
212
212
213
213
CONCLUSIONS
1. Comparació de les tres iniciatives d’enquesta
2. Principals característiques dels entrevistats en l’enquesta 2000
Característiques personals dels graduats
Característiques acadèmiques dels graduats
Perfil dels titulats entrevistats segons la situació ocupacional
Perfil dels titulats ocupats
Perfil dels titulats no ocupats
Perfil de la continuació dels estudis
3. Graduats que treballen
3.1. Principals característiques de l’ocupació
Quan van començar a treballar?
Buscant ocupació
En la feina
Situació ocupacional
Contractació
Categories professionals
3.2. Però, quina feina. Característiques del treball
Condicions del treball
Tasques
Jornada i horari
Nivell retributiu
Satisfacció amb la feina
Què esperen els titulats de la feina?
Canvi de feina
Motius de la rotació
Relació entre la feina i els estudis
Correspondència de la feina amb els estudis
Però, els estudis ajuden en la feina?
Sí, però necessiten coneixements complementaris
3.3. L'ocupació segons característiques personals i acadèmiques
Sexe
Edat
Nivell d'instrucció o carrera realitzada
4. Graduats no ocupats. Principals característiques
Ara no treballen, però han treballat?
Busquen feina?
Com busquen feina?
Mitjans de recerca de feina
Assessorament en la recerca de feina
216
222
222
223
226
226
228
229
233
235
235
237
238
238
239
241
242
244
244
246
246
250
251
252
253
253
254
255
256
257
257
257
258
264
265
267
269
270
271
4
Per què alguns no busquen feina?
Rebuig d’ofertes de feina
Per què no troben feina?
Efectes de la carrera en la inserció dels que no treballen
5. Continuació dels estudis.
Interessos que motiven la continuació dels estudis
Matèries i àrees de interès per la continuació dels estudis
Opinió sobre l’oferta de formació contínua de la UPF
Valoració de la formació contínua de la UPF
Nous estudis
Motivacions per continuar estudiant
6. Satisfacció amb la UPF i els seus serveis
6.1. Insuficiències acadèmiques
6.2. Elements afavoridors de la carrera
6.3. Grau de satisfacció dels titulats en relació a la UPF
6.4. Anàlisi per titulacions
Insuficiències per titulacions
Elements afavoridors per titulacions
Satisfacció amb la UPF per titulacions
6.5 Estan satisfets, però repetirien la mateixa carrera i en la UPF?
272
272
273
274
276
278
279
281
282
283
284
286
287
288
289
291
291
292
293
295
5
Introducció
Presentació de l'estudi
Aquestes pàgines constitueixen l'informe complet dels resultats de l'enquesta d'inserció
dels diplomats i llicenciats de la UPF realitzada a l'any 2002. És ja la quarta iniciativa
sobre la matèria realitzada per aquesta Universitat des de l'any 1996 i forma part d'un
conjunt més ampli de mesures d'autoavaluació posades en marxa per la UPF .
Aquest informe de la iniciativa 2002 analitza els resultats d'un total de dotze titulacions
diferents, fet que explica la seva amplitud. Cal remarcar que aquest conjunt de carreres
pertanyen a les branques de les ciències socials, humanes i jurídiques, donat que encara
no s'han incorporat al mercat de treball titulats procedents dels nous estudis de la UPF
de ciències experimentals i de la salut, o de les carreres tècniques. Aquest és un factor
que condiciona de forma important el comportament ocupacional dels graduats UPF,
tendint a una certa homogeneització en les sortides de inserció.
Pel que fa a la sèrie temporal que comprèn la iniciativa cal dir que la primera promoció
de la UPF va sortir al carrer l'any 1994 i la última, abans de l'enquesta, l'any 2001. Això
ens proporciona un total de vuit promocions i, en alguns casos, individus amb un total
de vuit anys de permanència en el mercat laboral. A aquesta sèrie, de prou magnitud s'hi
ha d'afegir la possibilitat de comparar els resultats de les quatre enquestes (la de 1996,
1998, 2000 i 2002) ja realitzades. En conjunt, per tant, podem començar a assenyalar
tendències força consolidades sobre la distribució de la inserció dels titulats de la UPF,
així com de la seva qualitat.
Així, tot i que amb certa prudència, donada la encara relativament curta sèrie temporal,
en aquest informe ja es troben les primeres respostes a alguns interrogants plantejats
intuïtivament en els darrers informes. Així, per exemple, si l'any 1996, relacionàvem el
perfil ocupacional baix amb un mercat laboral encara deprimit, ara, en el 2002,
observem que els nostres titulats s'insereixen amb facilitat, de la qual cosa ja podem
deduir que les credencials acadèmiques faciliten l'obtenció de feina. Aquesta conclusió
s'aferma, especialment, en comparar les taxes d'ocupació i de desocupació dels graduats
universitaris amb la del conjunt de joves de la seva edat. Una altra qüestió que
preocupava en l'informe de 1998 era que el graduats UPF obtenien també una feina amb
altes dosis de precarietat. Doncs bé, ara, la sèrie temporal amb la qual comptem, ens
permet ser més optimistes en aquest punt, doncs ja veiem que, en conjunt, la precarietat
de la feina dels titulats de la UPF, forma part d'una etapa transitòria (més o menys
amplia, d'entre tres i sis anys) vers una ocupació estable i més plenament funcional, o
vers l'inici d'una carrera professional adequada a la seva titulació. Els resultats
d’estabilitat de la feina o de qualitat de l’ocupació comencen a comportar-se en la
iniciativa 2002 amb un caràcter molt més positiu que en edicions anteriors.
En la iniciativa de l'any 2002, seguint amb l’experiència de treball de camp del 2000, la
tècnica d'enquesta s’ha basat en l'entrevista telefònica i, la mostra, s’ha construït sobre
la representativitat del conjunt de titulats UPF, del conjunt de carreres amb titulats en
els mercats laborals i del conjunt de les promocions 1994/2001. No obstant, el criteri de
representativitat ha exigit interrogar, aproximadament, al 28% dels més de 9.000
llicenciats i diplomats graduats en la UPF durant aquest període. Això significa que les
6
conclusions generals sobre la UPF tenen molta consistència, així com les d'aquells
estudis i promocions que compten amb més titulats. Tanmateix, en alguns casos, com
ara els dels estudis més recents o encara amb pocs graduats, o el de les primeres
promocions, el grau de representativitat baixa necessàriament. Aconseguir una mostra
de 60 individus sobre una població total de 60, per exemple, no sempre és possible en el
termini obligadament breu de realització del treball de camp.
En aquesta iniciativa també s’incorporen dues novetats. Per una banda, algunes
correccions de les preguntes del qüestionari, conservant la sèrie de variables bàsiques,
per tal de poder comparar els nostres resultats amb els de l’enquesta de l’Agència per la
Qualitat de l’Ensenyament Universitari de la Generalitat; que abasta el conjunt de
Universitats catalanes. Per una altra, la major part de les variables de situació dels
entrevistats, han estat extretes directament de la base de dades UPF; amb aquesta
iniciativa s’ha pogut ampliar el conjunt de indicadors personals i acadèmics, i també
s’ha obtingut major fiabilitat dels mateixos.
L'informe s'estructura, com en ocasions anteriors, en base a diferents capítols que
presenten: les dades personals i acadèmiques dels entrevistats, les formes de recerca de
feina, la situació ocupacional i professional, les expectatives i característiques de treball
dels graduats amb ocupació en el moment de l'enquesta, la intensitat de la recerca de
feina, la disponibilitat vers el treball o la continuació dels estudis dels titulats que no
treballen i la continuació o no dels estudis un cop aconseguida la primera credencial
acadèmica UPF, juntament a les seves característiques, motivacions i objectius. Així
mateix, s'analitza el grau de satisfacció dels titulats amb la UPF i els aspectes
afavoridors o no de la carrera acadèmica sobre les aspiracions professionals, des de la
perspectiva que dóna el pas del temps. Aquests capítols bàsics, necessàriament detallats
per la inclusió de les diferents titulacions i promocions, s'acompanyen d'aquesta
introducció i d'unes conclusions generals destinades a facilitar una lectura més ràpida,
però comprensiva, del conjunt de l'informe.
Convé recordar que aquí s'analitza principalment al conjunt de titulats UPF i que una
derivació d'aquesta anàlisi és la presentació dels resultats per estudis i per promocions.
Aquests resultats detallats, per raons d'economia d'espai i temps, normalment es
presenten al llarg de l'informe en forma de taules que agrupen les dades de tots els
estudis. No es tracta, tot i que és inevitable, de facilitar la comparació entre una o altra
carrera, sinó que els responsables de cada titulació separin i analitzin les dades
corresponents a la mateixa. És el conjunt de resultats de Dret, per exemple, el que
descriu o explica el comportament ocupacional dels seus llicenciats, no la comparació
amb altres estudis. En aquest sentit, es pot avançar que hi ha alguns estudis amb titulats
amb millor comportament laboral que d'altres carreres, però no hi ha cap titulació que
obtingui per totes les variables ocupacionals una posició immillorable, com tampoc hi
ha cap estudi amb el conjunt de graduats en situació laboral amb problemes generals.
De la mateixa manera, hi ha estudis amb uns molt bons resultats d'inserció (taxa
d'ocupació elevada i rapidesa en la col·locació), però amb mes dificultats per aconseguir
una ocupació de qualitat en un temps prudencial, mentre que, d'altres titulacions
mantenen una inserció menys fluida i més lenta, encara que amb una qualitat d'inserció,
a mig termini, més elevada. A les taules també es recullen les dades d'alguns estudis
amb una representativitat de la seva mostra genèrica, o per alguna promoció específica,
relativament baixa. En aquests casos, com ha passat en anteriors edicions, convé mirar
aquestes dades simplement com una referència a fi de contrastar-la amb la següent
7
iniciativa d'estudi. En general i, fins el moment, observem que les tendències fortes es
mantenen amb el pas del temps i que aquells factors puntualment distorsionadors són
més deguts a la conjuntura i que, per tant, es corregeixen al llarg del temps.
No obstant, convé saber que, en les aspiracions laborals de determinants titulats,
intervenen no només factors d'oferta (graduats), sinó també factors de demanda (les
empreses ), com és el cas de tots els titulats de Dret a Espanya i la seva incorporació
durant un període com ajudants o passants. També que la Universitat, malgrat l'opinió
majoritàriament estesa, està transformant-se bastant ràpidament en determinats aspectes,
per exemple, en la creació de noves carreres i titulacions que intenten respondre a noves
demandes socials i laborals. Aquests nous títols, més especialitzats, semblen adoptar,
d'entrada, un bon comportament en el mercat laboral, però, potser més ràpidament que
en el cas de les carreres tradicionals, saturen el seu espai d'inserció (o entren en
competència amb els titulats de les carreres més clàssiques), obligant als graduats a
buscar noves especialitzacions o noves credencials acadèmiques. És encara aviat per
afirmar-ho categòricament, però algunes carreres de la UPF semblen mostrar indicis
d'un cert sostre ocupacional.
Al marge d'aquestes qüestions més compromeses, l'informe ofereix un conjunt de dades
per estudis, interessants per elles mateixes i complementàries de les contingudes en
altres iniciatives dutes a terme per la UPF sobre les sortides professionals dels diferents
tipus de titulats. Així, coneixem els sectors d'activitat i tipus d'ocupació i d'empresa més
característics, les categories i les tasques professionals a les que accedeixen els titulats,
els avantatges i desavantatges que el tipus de credencials acadèmiques rebudes els hi
suposa sobre la carrera professional, etc. Informacions, totes elles, que permeten
començar a traçar un quadre per tal d'orientar als estudiants de les diferents
llicenciatures i diplomatures sobre el seu futur professional. Com sabem, no és el mateix
el perfil professional teòric i la possible inserció futura d'una titulació, que parlar del fet
que, en els tres primers anys després d'obtenir el títol, la probabilitat d'ocupar llocs
d'empleat administratiu és del 40%, per posar un exemple, o bé que un 40% dels titulats
d'una determinada carrera realitzen tasques molt relacionades amb elements molt
concrets del seu pla d'estudis.
8
Metodologia
Objectius i pla de recerca
L’objectiu de la recerca 2002, com el els casos anteriors, ha estat l’estudi de la inserció
dels titulats UPF, diferenciats per les 12 titulacions que disposen de graduats i per les
vuit promocions que han anat sortint des de l’any 1994 fins el 2001, tot seguint la
relació entre titulació i ocupació. També, com en ocasions anteriors, juntament amb la
situació dels titulats ocupats, s’ha dedicat un cert esforç en l’anàlisi dels no ocupats;
més complicat pel seu baix nombre i, per tant, representativitat.
Fitxa tècnica
La població objectiu de l’enquesta és el conjunt de Diplomats/Llicenciats de la UPF,
corresponent a les promocions de 1994 a 2001. El treball de camp ha consistit en una
entrevista individual realitzada per telèfon a una mostra d’aquesta població, que té els
següents requisits.
El càlcul de la mostra representativa s’estableix sobre un nivell de confiança de les
estimacions del 95% i un error màxim de mostreig ±5%. Des del punt de vista tècnic,
aquestes condicions de la mostra comporten com a resultat que l’estimació d’un
percentatge de resposta d’una pregunta del qüestionari s’interpreti a grans trets de la
següent manera:
P(p-5 < P< p+5) = 0.95
D’altra banda, en un estudi com aquest és important tenir presents els diferents estrats
que componen la població i calcular la grandària de la mostra per poder proporcionar
respostes relacionades en funció d’aquests estrats. Entre les diferents possibilitats
d’estratificació i, per tant, grandària de la mostra, la nostra decisió ha estat dissenyar
una mostra representativa del conjunt de graduats en funció dels estudis realitzats i de
les diferents promocions, que apareix en la taula següent.
9
Taula 1. Distribució de la mostra
Estudis
Llicenciatura en Administració i Direcció
d'Empreses
Llicenciatura en Cc Econòmiques i
Empresarials
Llicenciatura en Cc Polítiques i de
l'Administració
Llicenciatura en Comunicació Audiovisual
Llicenciatura en Dret
Llicenciatura en Economia
Llicenciatura en Humanitats
Llicenciatura en Traducció i Interpretació
Llicenciatura en Periodisme
Diplomatura en Cc Empresarials
Diplomatura en Gestió i Administració
Pública
Diplomatura en Relacions Laborals
Total UPF
Total 93/94 95/96 96/97 97/98 98/99 99/00 00/01 Total
graduats 94/95
mostra
699
40
60
85
85
270
824
30
40
62
5
236
322
1.452
565
476
507
507
1.762
851
954
9.155
30
35
15
30
25
35
30
10
15
15
40
25
8
15
15
40
40
10
60
35
25
10
10
65
25
150
20
200
40
265
45
330
1
0
0
138
20
20
30
70
20
70
30
15
25
10
89
10
20
90
55
35
35
20
105
15
30
105
65
55
45
30
105
20
95
420
185
148
145
125
479
165
55
405
45
525
55
625
260
2.500
La mostra és de 2.500 entrevistes, distribuïdes per estudis i promocions de la següent
forma. En la darrera columna i, per un nivell de confiança del 95%, apareix l’error
comès en les estimacions de cada estudi i de cada promoció. L’error comès a la UPF per
un nivell de confiança del 95%, és±1.67%.
Taula 2. Mostra segons estudis i % errors
Estudis
Llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses
Llicenciatura en Cc Econòmiques i Empresarials
Llicenciatura en Cc Polítiques i de l'Administració
Llicenciatura en Comunicació Audiovisual
Llicenciatura en Dret
Llicenciatura en Economia
Llicenciatura en Humanitats
Llicenciatura en Traducció i Interpretació
Llicenciatura en Periodisme
Diplomatura en Cc Empresarials
Diplomatura en Gestió i Administració Pública
Diplomatura en Relacions Laborals
Total
Mostra
270
138
70
95
420
185
148
145
125
479
165
260
2500
Error
4,68%
7,62%
9,84%
8,46%
4,03%
5,91%
6,69%
6,88%
7,62%
3,82%
6,85%
5,19%
1,67%
Taula 3. Mostra segons promocions i % errors
Promocions acabament
93/94 i 94/95
95/96
96/97
97/98
98/99
99/00
00/01
Total
Mostra
150
200
265
330
405
525
625
2500
Error
7,45%
6,22%
5,33%
4,71%
4,13%
3,44%
2,98%
1,67%
10
La mostra com hem vist s’ha confeccionat en base a la població total de titulats, les
titulacions obtingudes, o estudis realitzats, i les promocions. No obstant, hi ha altres
característiques acadèmiques i personals dels titulats que s’utilitzen en l’anàlisi que
segueix. En aquesta ocasió podem comparar la distribució de la mostra realitzada amb la
distribució total de la població titulada en la UPF (enquesta en el moment de la
matriculació). D’aquesta manera podem veure els desajustos entre la distribució de la
mostra i la distribució dels titulats, segons diferents característiques; és a dir la bondat o
no de la mostra en distribuir de forma adequada a la població entrevistada en funció de
la realitat.
En principi, i en línies generals, l’opció aleatòria de la construcció de la mostra recull de
forma bastant representativa el conjunt de les característiques, com podem observar en
les taules següents. No obstant convé tenir en compte les següents recomanacions per
tal de llegir el conjunt de l’informe:
•
•
•
•
•
•
•
•
Per sexe, lleugera sobrerepresentació de les dones i, per tant, subrepresentació
dels homes (3%).
Per grans tipus de titulacions, major representació dels llicenciats i menor dels
diplomats (4%).
Per any d’inici en els estudis les promocions 96 i 97 més representades, mentre
que les del 91 i 92 ho estan menys (3-5%).
Per durada dels estudis, sobrerepresentació d’aquells que han acabat en 5 anys
(6%), menor representativitat dels que han acabat en 3 anys (diplomatures) i dos
anys (segon cicle) (3-5%).
Per edats s’aprecia el biaix més fort. Forta sobrerepresentació en el tram de
menor edat (12%) i baixa representació del tram mig (13%).
Per vies d’accés, menor representativitat de l’accés a cicles (4%).
Per estada a l’estranger, els biaixos són menors.
Per dades socioeconòmiques familiars. La distribució recull amb bondat
l’ocupació i estudis del pare, així com els estudis de la mare. En el cas de
l’ocupació de la mare, hi ha un biaix de sobrerepresentació entre les no
remunerades i de menor representació de les altres ocupacions (5%).
Característiques acadèmiques i personals totals per gènere
Home
N. absoluts
Freq. mostra Freq. Pob. total
738
3044
Dona
1612
5781
Total
2350
8825
Freq. mostra
31,4
%
Freq. Pob. Total
34,5
68,6
100,0
65,5
100,0
Diferència
-3,1
3,1
Característiques acadèmiques i personals totals per tipologia d’estudis
N. absoluts
Freq. mostra
Llicenciatura
Diplomatura
Total
1507
843
2350
%
Freq. Pob. total
5275
3550
8825
Freq. mostra
64,1
35,9
100,0
Freq. Pob. total
59,8
40,2
100,0
Diferència
4,4
-4,4
11
Característiques acadèmiques i personals totals per any d’inici dels estudis
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
Total
N. absoluts
Freq. mostra Freq. Pob. total
49
253
75
604
155
912
274
1213
340
1442
407
1398
503
1415
386
1033
139
412
22
120
23
2350
8825
%
Freq. Pob. total Diferència
2,9
6,8
10,3
13,7
16,3
15,8
16,0
11,7
4,7
1,4
0,3
100,0
Freq. mostra
2,1
3,2
6,6
11,7
14,5
17,3
21,4
16,4
5,9
0,9
0,0
100,0
Característiques acadèmiques i personals totals per durada dels estudis (en anys)
1
2
3
4
5
6
7
Total
Freq. mostra
1
68
533
1192
413
116
27
2350
N. absoluts
Freq. Pob. total
87
561
2470
4423
1019
213
52
8825
Freq. mostra
0,0
2,9
22,7
50,7
17,6
4,9
1,1
100,0
%
Freq. Pob. totalDiferència
1,0
6,4
28,0
50,1
11,5
2,4
0,6
100,0
-0,9
-3,5
-5,3
0,6
6,0
2,5
0,6
Característiques acadèmiques i personals totals per edat
22 - 24 anys
25 - 30 anys
Més de 30 anys
Total
N. absoluts
Freq. mostra Freq. Pob. total
1111
3074
1091
5262
100
489
2350
8825
%
Freq. mostra Freq. Pob. totalDiferència
47,3
34,8
12,4
46,4
59,6
-13,2
4,3
5,5
-1,3
100,0
100,0
Característiques acadèmiques i personals totals per via d’accès a la universitat
Preinscripció
Accés a cicles
Més grans de 25 anys
Convalidació d'estudis estrangers
Convalidació d'estudis no oficials
Total
N. absoluts
Freq. Freq. Pob.
mostra
total
2194
8027
90
738
9
27
6
24
3
9
2350
8825
Freq.
mostra
93,4
3,8
0,4
0,3
0,1
100,0
%
Freq. Pob.
total Diferència
91,0
2,4
8,4
-4,5
0,3
0,1
0,3
0,0
0,1
0,0
100,0
12
-0,8
-3,7
-3,7
-2,1
-1,9
1,5
5,4
4,7
1,2
-0,4
-0,3
Característiques acadèmiques i personals totals per estada a l’estranger
Sí
No
Total
Freq. mostra
270
2032
2350
N. absoluts
Freq. Pob. total
1074
7751
8825
%
Freq. mostra Freq. Pob. total Diferència
11,5
12,2
-0,7
86,5
87,8
-1,4
100,0
100,0
Característiques acadèmiques i personals totals per ocupació del pare
Directors i tècnics
Treballadors qualificats
Treballadors no qualificats
Forces armades
No remunerats
Altres
Total
N. absoluts
Freq. Pob.
Freq. mostra
total
562
2129
1066
3818
146
519
41
271
118
395
41
267
1974
7399
Freq.
mostra
28,5
54,0
7,4
2,1
6,0
2,1
100,0
%
Freq. Pob.
total Diferència
28,8
-0,3
51,6
2,4
7,0
0,4
3,7
-1,6
5,3
0,6
3,6
-1,5
100,0
0,0
Característiques acadèmiques i personals totals per ocupació de la mare
Directors i tècnics
Treballadors qualificats
Treballadors no qualificats
Forces armades
No remunerats
Altres
Total
N. absoluts
Freq. Pob.
Freq. mostra
total
240
946
553
1994
132
462
14
98
817
2686
161
1012
1917
7198
Freq.
mostra
12,5
28,8
6,9
0,7
42,6
8,4
100,0
%
Freq. Pob.
total
13,1
27,7
6,4
1,4
37,3
14,1
100,0
Diferència
-0,6
1,1
0,5
-0,6
5,3
-5,7
Característiques acadèmiques i personals totals. Nivell d’estudis acabats del pare
Sense estudis i primaris
Batxillerats
Mitjans-superiors
Total
N. absoluts
Freq. Pob.
Freq. mostra
total
672
2379
791
2898
601
2422
2064
7699
Freq.
mostra
32,6
38,3
29,1
100,0
%
Freq. Pob.
total
30,9
37,6
31,5
100,0
Diferència
1,7
0,7
-2,3
Característiques acadèmiques i personals totals. Nivell d’estudis acabats de la
mare
Freq. mostra
Sense estudis i primaris
Batxillerats
Mitjans-superiors
Total
822
917
362
2101
N. absoluts
Freq. Pob.
total
3004
3293
1533
7830
Freq.
mostra
39,1
43,6
17,2
100,0
%
Freq. Pob.
total
38,4
42,1
19,6
100,0
Diferència
0,8
1,6
-2,3
13
Dades personals i acadèmiques dels diplomats i llicenciats
UPF
Característiques generals dels graduats entrevistats.
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
1. Dades personals
1.1. Gènere
A la llum de les dades obtingudes es pot afirmar que continua augmentant el nombre de
dones titulades per la UPF, tot i que sembla produir-se una estabilització pel que fa a la
composició per sexes, al voltant d’un 31% d’homes i d’un 69% de dones.
A.2 Distribució dels graduats per gènere, freqüència i percentatge:
Home
Dona
Total
Freqüència Percentatge
738
31,4
1.612
68,6
2.350
100
A.3 Distribució dels graduats UPF per gènere: Comparació 1996/2002 (%)
Home
Dona
Total
1996
34%
66%
100%
1998
32,4%
67,6%
100%
2000
31,9%
68,1%
100%
2002
31,4%
68,6%
100%
Distribució dels graduats UPF per gènere
Home
31%
Dona
69%
A.4 Distribució del gènere per promocions d’inici i acabament de la carrera (%)
1990 1991
Inici estudis
Home
28,6 38,7
Dona
71,4 61,3
Acabament estudis
Home
Dona
Total
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
26,5
73,5
33,9
66,1
27,6
72,4
28,7
71,3
31,6
68,4
33,2
66,8
36,7 54,5*
63,3 45,5*
30,2
69,8
100
35,5
64,5
29,1
70,9
27,4
72,6
28,7
71,3
30,2
69,8
100
100
100
100
100
2000
2001
UPF
31,4
68,6
30,8
69,2
35,6
64,4
31,4
68,6
100
* Pocs individus en la mostra
Per any d’inici de la carrera podem comprovar el creixement del pes de les dones, tot i
que l’entrada per sexe experimenta oscil·lacions. Per promocions, per any d’acabament,
la tendència és una mica més estable, però també amb daltabaixos, com ara, major
presència de dones en les promocions entre 1996 i 1998. Per any d’acabament i carrera
realitzada –taules A6-, veiem que la major concentració de graduades es produeix a
Traducció, amb presència molt majoritària, però també a Humanitats, Relacions
Laborals, GAP i Dret. De totes maneres, en cap carrera hi ha una tendència d’augment
continuada sinó que es produeixen daltabaixos. L’any 2002, no obstant, com veurem en
15
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
l’aparta de les titulacions, la presència d’homes és més significativa a les carreres
econòmiques: Economia (44%) i amb el 37% ADE, Polítiques, Empresarials i Ciències
Econòmiques i Empresarials. La presència de dones sobresurt a Traducció (88%) i amb
el 73% en Humanitats, Relacions Laborals i Dret
A.5 Dones per promocions i titulacions (%)
Dones
ADE
Economia
Empresarials
Periodisme
Humanitats
Traducció
RRLL
CAUD
CCEE
GAP
Polítiques
Dret
Total Promoció
1994
1995
76,9
75,0
66,7
65,2
66,7
69,8
1996
1997
54,8
66,7
100,0
80,0
70,0
1998
63,3
60,9
62,8
63,6
77,3
100,0
73,0
81,8
60,0
70,0
58,8
57,1
82,2
80,0
77,1
66,7
75,0
92,3
75,0
62,5
66,7
70,6
74,1
64,5
65,6
70,9
75,9
72,6
76,4
71,3
1999
65,4
55,6
71,3
53,8
91,7
82,1
74,3
52,9
66,7
70,6
56,3
73,6
69,8
2000
70,1
56,9
56,4
70,6
67,6
92,9
75,5
68,2
2001
51,8
53,3
58,9
52,4
70,6
83,8
72,1
75,0
78,6
62,5
78,7
69,2
65,2
65,4
71,7
64,4
Total
62,0
55,7
62,5
62,7
73,6
87,8
73,6
68,9
69,7
70,7
62,1
73,9
68,6
1997
1998
1999
2000
2001
Total
36,7
39,1
37,2
36,4
22,7
34,6
44,4
28,8
46,2
8,3
17,9
25,7
47,1
33,3
29,4
43,8
26,4
30,2
29,9
43,1
43,6
29,4
32,4
7,1
24,5
31,8
48,2
46,7
41,1
47,6
29,4
16,2
27,9
25,0
21,4
37,5
21,3
30,8
34,8
34,6
28,3
35,6
38,0
44,3
37,5
37,3
26,4
12,2
26,4
31,1
30,3
29,3
37,9
26,1
31,4
A.6 Homes per promocions i titulacions (%)
Homes
ADE
Economia
Empresarials
Periodisme
Humanitats
Traducció
RRLL
CAUD
CCEE
GAP
Polítiques
Dret
Total Promoció
1994
1995
23,1 100,0
25,0 33,3
1996
45,2
33,3
41,2
42,9
17,8
20,0
22,9
33,3
25,0
7,7
25,0
37,5
33,3
29,4
25,9
35,5
34,4
29,1
24,1
27,4
20,0
30,0
34,8
33,3
30,2
27,0
18,2
40,0
30,0
23,6
28,7
1.2. Edat
Pel que a la distribució dels graduats en grups etaris, cal remarcar que el fet de treballar,
en aquesta ocasió, amb una sèrie de 8 promocions (1994-2001), incideix en la mostra
per edats. Així, les cohorts de 22-24 anys i de 25-30 anys tendeixen a un cert equilibri.
La mitjana d’edat es manté al voltant dels 25 anys, tot i que augmenta la desviació. Els
graduats de més de 30 anys, tot i representar el 4,3%, constitueixen una part menor de la
mostra.
A.7 Distribució dels graduats per edat: Comparació 1996/2002 (%)
16
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
1996
81,7%
16,0%
2,3%
100%
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Total
1998
58,8%
37,3%
3,9%
100%
2000
39,0%
55,8%
5,2%
100%
2002
48,3%
47,4%
4,3%
100%
A.8 Mitjana d’edat. Comparació entre 1998/2000
1998
24,8
2,80
Mitjana d’edat
Desviació típica
2000
25,7
2,98
2002
25,2
3,35
A.9 Intervals d’edat dels entrevistats (%):
Freqüència
1.111
1.091
100
2302
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Total
Percentatge
48,3%
47,4%
4,3%
100%
Distribució dels graduats per edat (%):
Gráfico de barras
500
400
300
Frecuencia
200
100
0
21
23
25
27
29
31
33
35
37
39
41
43
46
48
57
EDAT
17
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
Intervals d’edat dels entrevistats (%):
Intervals d'edat dels entrevistats
Més de 30 anys
4%
22 - 24 anys
49%
25 - 30 anys
47%
1.3. Relació entre característiques per gènere i edat
Exceptuant la franja d’edat superior als 30 anys, la presència femenina en els grans
grups etaris distingits es distribueix seguint la mitjana UPF; en canvi entre els més
grans de 30 anys hi ha major presència relativa d’homes..
A.10 Distribució percentual dels graduats per edat i gènere (%):
Home
Dona
Total
22-24 anys
30,7
69,3
100
25-30 anys
31,0
69,0
100
Més de 30 anys
43,0
57,0
100
A.11 Distribució percentual dels graduats per gènere i edat (%):
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Total
Homes
47,2
46,8
6,0
100
Dones
48,7
47,7
3,6
100
Atenent a la correspondència entre edat i la promoció d’acabament dels estudis, la taula,
però fonamentalment els gràfics següents, mostren l’estreta relació entre ambdues
variables.
18
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
A.12 Distribució per edats i anys d’inici i d’acabament de la carrera (%):
23,6
36,1
29,4
9,9
1,0
Any d’inici
25-30
4,3
6,3
12,1
21,9
29,3
11,1
7,7
4,1
2,2
0,9
Més de 30
2,0
6,0
22,0
17,0
13,0
13,0
11,0
11,0
4,0
1,0
100
100
100
22-24
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
Any d’acabament
22-24
25-30 Més de 30
4,4
5,4
14,8
19,7
20,4
16,4
10,6
8,2
100
2,1
18,7
32,5
46,7
100
15,0
3,0
16,0
10,0
11,0
14,0
14,0
17,0
100
Distribució per any d'acabament de la carrera i edats (%)
5
4
9
4
3
24
3
24
3
14
45
95
87
96
91
76
74
83
52
9
1994
1995
1996
1997
22 - 24 anys
1998
25 - 30 anys
1999
2000
2001
Més de 30 anys
A.13 Distribució percentual per gènere dels graduats amb una altra carrera abans
de la UPF. Comparació entre 1998-2000:
No
Si, però no acabada
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
Total amb carrera anterior
Total
1998
Home
78,7
12,8
3,9
4,7
21,4
100
Dona
86,7
6,4
3,8
3,1
13,3
100
2000
Home
80,7
8,0
4,0
7,2
19,2
100
Dona
88,2
5,6
2,3
3,8
11,7
100
2002
Home
94,0
0,0
1,4
4,6
6,0
100
Dona
95,4
0,0
1,0
3,6
4,6
100
La distribució percentual per gènere i el fet de cursar una altra carrera abans de la UPF,
mostra novament (tal i com apareixia en les iniciatives d’enquesta anteriors) que hi ha
un major percentatge relatiu d’homes que de dones en aquesta situació. Aquest relació
és molt més clara amb el factor edat, ja que, la inversió en credencials acadèmiques,
normalment, és una qüestió d’inversió de temps.
19
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
A.14 Distribució percentual per edats; graduats amb carrera prèvia a la UPF (%):
No
Si, però no acabada
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
Total amb carrera anterior
Total
22-24 anys
98,6
0,0
0,0
1,4
1,4
100
25-30 anys
94,5
0,0
0,8
4,7
5,5
100
Més de 30
60,0
0,0
17,0
23,0
40,0
100
1.4. Posició social dels titulats
Seguidament comentarem algunes característiques dels titulats producte de la relació de
la base de dades de l’enquesta 2002 amb la base de dades de matriculació de la UPF.
Com es pot apreciar en la taula la composició en funció de la situació professional del
pare és 54% treballadors qualificats, 28,5% directius i tècnics i el 17% restant es
reparteix principalment entre treballadors no qualificats i no remunerats. Aquesta
composició no registra grans variacions per sexe, excepte que els pares dels titulats es
concentren una mica més en la categoria de directors i tècnics i els de les titulades en la
de treballadors qualificats. També entre els pares dels més joves hi ha una major
concentració en la posició socioeconòmica més alta; les forces armades tenen major
presència entre els majors de 25 anys i no remunerats i altres entre els de més de 30
anys.
Situació socioeconòmica del pare. Total UPF
N. absoluts
Mostra
Total
Directors i tècnics
Treballadors qualificats
Treballadors no qualificats
Forces armades
No remunerats
Altres
Total
562
2129
1066
146
41
118
41
1974
3818
519
271
395
267
7399
Mostra
28,5
54,0
7,4
2,1
6,0
2,1
100,0
%
Total Diferència
28,8
51,6
7,0
3,7
5,3
3,6
100,0
-0,3
2,4
0,4
-1,6
0,6
-1,5
0,0
Per titulacions trobem que els pares dels titulats segons professió es concentren de la
següent manera. Directors i tècnics a Polítiques, ADE i Periodisme. Treballadors més
qualificats i no qualificats a GAP i Relacions Laborals. Les Forces Armades a Ciències
Econòmiques i Empresarials. Els no remunerats a CAUD i Relacions Laborals i els
Altres a GAP. Per promocions augmenta la presència de Directors i tècnics entre les
promocions més recents, també els no remunerats però amb percentatges més reduïts.
Tendència a la baixa dels no qualificats, no obstant molt concentrats en la primera
promoció, la mateixa evolució de les forces armades (més concentració en la promoció
1995) i els altres (concentració en les promocions 1995-96).
Situació socioeconòmica del pare. Graduats UPF per sexe (%):
20
Inserció professional de la UPF
Home
Dona
Total
Directors Treballadors Treballadors
i tècnics qualificats no qualificats
31,2
50,9
7,2
27,2
55,4
7,5
28,5
54,0
7,4
Dades personals i acadèmiques
Forces
No
armades remunerats
2,6
6,5
1,8
5,7
2,1
6,0
Altres
1,6
2,3
2,1
Total
100
100
100
Situació socioeconòmica del pare. Graduats UPF per edat (%):
Directors i Treballadors Treballadors
tècnics
qualificats no qualificats
22 – 24 anys
32,8
53,1
8,0
25 – 30 anys
24,6
55,6
6,8
Més de 30 anys
17,9
44,8
7,5
Total
28,5
54,0
7,4
Forces
No
armades remunerats
0,7
5,4
3,4
5,9
4,5
14,9
2,1
6,0
Altres
3,7
10,4
2,1
Total
100
100
100
100
Situació socioeconòmica del pare. Graduats UPF per titulació (%):
Empresarials
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Treballadors
Directors i Treballadors
no
Forces
No
tècnics qualificats qualificats armades remunerats
23,0
59,4
9,4
1,6
6,0
8,8
60,4
14,5
0,9
11,9
32,2
52,3
6,9
2,8
4,3
26,6
57,3
1,6
11,3
0,8
32,7
53,8
7,7
0,6
5,1
44,7
47,2
2,5
0,6
5,0
9,2
62,3
11,5
0,8
3,8
40,7
38,9
7,4
3,7
7,4
37,0
45,7
1,2
1,2
12,3
46,9
46,9
2,0
4,1
35,0
51,3
6,0
5,1
43,4
43,4
5,1
1,0
7,1
28,5
54,0
7,4
2,1
6,0
Altres Total
0,5
100
3,5
100
1,5
100
2,4
100
100
100
12,3
100
1,9
100
2,5
100
100
2,6
100
100
2,1
100
Situació socioeconòmica del pare. Graduats UPF per promoció (%):
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
Directors Treballadors
i tècnics qualificats
66,7
14,5
50,9
23,2
55,4
20,1
58,3
27,4
58,2
27,2
55,2
28,7
54,4
35,9
49,3
28,5
54,0
Treballadors
no Forces
No
qualificats armades remunerats
33,3
3,6
16,4
1,8
6,5
4,8
4,4
6,4
4,4
5,5
7,6
9,2
0,3
7,8
9,0
1,2
6,7
7,4
0,9
6,5
7,4
2,1
6,0
Altres
12,7
10,1
6,4
1,3
0,3
2,1
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
Pel que fa a la situació socioeconòmica de la mare s’aprecia una presència majoritària
de no remunerades (42%), seguides de treballadores qualificades (28,8%) i directores –
tècniques (12,5%)
21
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
Situació socioeconòmica de la mare. Total UPF
Directors i tècnics
Treballadors qualificats
Treballadors no qualificats
Forces armades
No remunerats
Altres
Total
N. absoluts
Freq. Freq. Pob.
mostra
total
240
946
553
1994
132
462
14
98
817
2686
161
1012
1917
7198
Freq.
mostra
12,5
28,8
6,9
0,7
42,6
8,4
100,0
%
Freq. Pob.
totalDiferència
13,1
-0,6
27,7
1,1
6,4
0,5
1,4
-0,6
37,3
5,3
14,1
-5,7
100,0
Situació socioeconòmica de la mare. Graduats UPF per sexe (%):
Home
Dona
Total
Directors Treballadors Treballadors no
i tècnics qualificats
qualificats
15,7
24,6
6,4
11,1
30,7
7,1
12,5
28,8
6,9
Forces
No
armades remunerats Altres
1,0
44,0
8,3
0,6
42,0
8,5
0,7
42,6
8,4
Total
100
100
100
Situació socioeconòmica de la mare. Graduats UPF per edat (%):
22 - 24 anys
25 - 30 anys
Més de 30
Total
Directors Treballadors
i tècnics qualificats
15,4
31,1
9,8
27,2
6,0
17,9
12,5
28,8
Treballadors
no Forces
No
qualificats armades remunerats
7,7
0,1
45,5
6,0
1,4
39,0
6,0
1,5
47,8
6,9
0,7
42,6
Altres
0,1
16,6
20,9
8,4
Total
100
100
100
100
Situació socioeconòmica de la mare. Graduats UPF per titulació (%):
Empresarials
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Total
Directors Treballadors Treballadors Forces
No
i tècnics
qualificats no qualificats armades remunerats
7,9
25,5
7,9
0,6
50,4
3,2
25,5
8,6
51,8
15,0
28,2
7,8
0,5
39,0
8,2
35,7
6,1
7,1
24,5
10,8
35,0
5,7
48,4
15,4
28,4
5,6
50,0
7,9
22,8
5,5
0,8
35,4
17,9
32,1
1,8
46,4
27,4
21,4
7,1
39,3
22,0
38,0
8,0
2,0
30,0
17,9
30,9
7,3
35,0
21,0
40,0
4,0
1,0
31,0
12,5
28,8
6,9
0,7
42,6
Altres
7,6
10,9
9,6
18,4
0,6
27,6
1,8
4,8
8,9
3,0
8,4
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
22
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
Situació socioeconòmica de la mare. Graduats UPF per promoció (%):
Directors Treballadors
i tècnics qualificats
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
3,6
11,7
6,3
15,3
8,6
14,1
16,3
12,5
Treballadors
no
qualificats
21,8
19,5
25,1
26,9
31,4
29,5
32,5
28,8
1,8
5,2
4,2
6,0
6,9
7,7
8,6
6,9
Forces
No
armades remunerats
25,0
9,1
3,6
2,6
15,6
1,6
39,3
49,1
52,2
48,7
0,2
42,3
0,7
42,6
Altres
75,0
60,0
45,5
23,6
2,8
0,9
0,2
8,4
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
En relació al nivell d’estudis acabat del pare, la distribució és de 29% estudis mitjans i
superiors, 37% de batxillerat i 31% sense estudis o estudis primaris. Aquesta distribució
és també lleugerament favorable als titulats, amb més presència entre els estudis mitjans
i superiors, mentre els pares de les titulades es concentren una mica més entre els sense
estudis. Per edats, els pares dels més joves tenen més presència entre els nivells
d’estudis alts i els dels més grans entre els sense estudis i primaris. Per titulacions, els
pares sense estudis molt concentrats en Relacions Laborals (61%) i GAP (45%); amb
batxillerat, major presència en Economia (45%); i els pares amb estudis mitjos i
superiors es concentren en Polítiques i Humanitats (més de 43%), Periodisme i ADE
(41%), Dret i Ciències Econòmiques i Empresarials (38%). Per promocions no es
detecta cap tendència neta, sinó que hi ha un cert equilibri en l’interior de cada cohort.
La distribució del nivell d’estudis de la mare mostra un nivell sensiblement inferior al
dels pares: 39% sense estudis; 43% amb batxillerat i 17% amb estudis superiors.
Nivell d’estudis acabats del pare. Total UPF
Sense estudis i primaris
Batxillerats
Mitjans-superiors
Total
N. absoluts
Mostra
672
791
601
2064
Total
2379
2898
2422
7699
Mostra
32,6
38,3
29,1
100,0
%
Total Diferència
30,9
1,7
37,6
0,7
31,5
-2,3
100,0
Nivell d’estudis del pare. Graduats UPF per sexe (%):
Home
Dona
Total
Sense estudis i primaris
28,7
34,3
32,6
Batxillerats
37,7
38,6
38,3
Mitjans-superiors Total
33,6
100
27,1
100
29,1
100
Nivell d’estudis del pare. Graduats UPF per edat (%):
Sense estudis i primaris
22 - 24 anys
29,8
25 - 30 anys
34,7
Més de 30 anys
44,4
Total
32,6
Batxillerats
39,9
37,5
26,4
38,3
Mitjans-superiors Total
30,3
100
27,9
100
29,2
100
29,1
100
23
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
Nivell d’estudis del pare. Graduats UPF per titulació (%):
Sense estudis i primaris Batxillerats
39,2
42,7
61,7
31,7
23,5
37,9
22,9
38,2
21,6
45,7
23,4
34,7
45,2
42,2
17,9
41,1
25,9
38,8
22,0
34,0
30,3
33,6
22,9
33,9
32,6
38,3
Empresarials
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Total
Mitjans-superiors
18,1
6,6
38,6
38,9
32,7
41,9
12,6
41,1
35,3
44,0
36,1
43,1
29,1
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
Batxillerats Mitjans-superiors
50,0
33,9
35,7
36,9
32,1
37,4
27,5
36,5
30,3
36,1
24,5
41,3
27,6
39,2
32,2
38,3
29,1
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
Nivell d’estudis del pare. Graduats UPF per promoció (%):
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
Sense estudis i primaris
50,0
30,4
31,0
35,1
33,2
39,4
31,0
28,6
32,6
Nivell d’estudis acabats de la mare. Total UPF
Sense estudis i primaris
Batxillerats
Mitjans-superiors
Total
N. absoluts
Mostra
822
917
362
2101
Total
3004
3293
1533
7830
Mostra
39,1
43,6
17,2
100,0
%
Total
38,4
42,1
19,6
100,0
Diferència
0,8
1,6
-2,3
Nivell d’estudis de la mare. Graduats UPF per sexe (%):
Home
Dona
Total
Sense estudis i primaris
35,8
40,6
39,1
Batxillerats Mitjans-superiors
42,7
21,5
44,0
15,3
43,6
17,2
Total
100
100
100
Nivell d’estudis de la mare. Graduats UPF per edat (%):
22 - 24 anys
25 - 30 anys
Més de 30 anys
Total
Sense estudis i primaris
35,9
41,2
57,7
39,1
BatxilleratsMitjans-superiors
45,4
18,7
42,9
15,9
28,2
14,1
43,6
17,2
Total
100
100
100
100
24
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
Nivell d’estudis de la mare. Graduats UPF per titulació (%):
Empresarials
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Total
Sense estudis i primaris
46,6
64,7
30,6
31,8
30,9
30,4
58,7
21,4
33,0
21,6
33,6
23,4
39,1
BatxilleratsMitjans-superiors
44,8
8,6
31,3
4,0
47,7
21,8
47,0
21,2
52,7
16,4
44,4
25,1
34,8
6,5
53,6
25,0
35,2
31,8
47,1
31,4
41,0
25,4
47,7
28,8
43,6
17,2
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
Nivell d’estudis de la mare. Graduats UPF per promoció (%):
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
Sense estudis i primaris
66,7
39,3
43,9
43,9
37,7
44,4
36,0
35,3
39,1
BatxilleratsMitjans-superiors
16,7
16,7
50,0
10,7
38,7
17,3
42,0
14,2
45,3
17,0
39,1
16,5
46,5
17,5
45,4
19,3
43,6
17,2
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
25
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
2. Dades acadèmiques
2.1. Carrera realitzada a la UPF
A.15 Distribució dels graduats per carrera realitzada (%):
Estudis
Freqüència Percentatge
437
18,6
427
18,2
269
11,4
242
10,3
176
7,5
165
7,0
147
6,3
131
5,6
125
5,3
90
3,8
83
3,5
58
2,5
2.350
100
Dret
Empresarials
Relacions Laborals
ADE
Economia
Ciències Econòmiques i Empresarials
GAP
Traducció i Interpretació
Humanitats
Comunicació Audiovisual
Periodisme
Ciències Polítiques i de l'Administració
Total
La distribució dels graduats per carrera realitzada es correspon a la mostra, ja analitzada
en l’apartat metodològic. Recordem que Ciències Econòmiques i Empresarials va
desaparèixer - la darrera promoció és la de 1998-, i que, en el seu lloc, es van crear les
d’Economia i ADE. També, els titulats de Ciències Polítiques i de l’Administració, que
és la carrera de creació més recent amb titulats en els mercats, compta ara amb tres
promocions.
Distribució dels graduats per carrera realitzada
%
18,6
18,2
11,4
10,3
7,5
7,0
6,3
5,6
5,3
3,5
2,5
G
AP
Tr
ad
uc
ci
ó
H
um
an
ita
C
ts
om
un
ic
ac
ió
Pe
rio
di
sm
e
Po
lít
iq
ue
s
om
C
C
EE
ia
E
on
R
R
LL
AD
Ec
Em
D
re
t
pr
es
ar
ia
ls
3,8
26
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
A.16 Comparació de la composició per estudis de les mostres 1996/2002 (%):
Estudis
Ciències Econòmiques i Empresarials
Economia
ADE
Dret
Traducció i Interpretació
Periodisme
GAP
Comunicació Audiovisual
Humanitats
Empresarials
Relacions laborals
Ciències Polítiques i de l’Administració
Total
1996
23,2
1998
22,7
17,8
16,4
3,7
6,1
14,6
1,6
1,9
24,8
8,2
5,8
35,1
18,1
100
100
2000
11,2
7,0
6,3
11,8
8,2
7,2
10,6
5,4
7,0
12,9
10,6
1,9
100
2002
7,0
7,5
10,3
18,6
5,6
3,5
6,3
3,8
5,3
18,2
11,4
2,5
100
Un altre element a tenir en compte en les observacions sobre el comportament
ocupacional dels titulats en funció de les respectives carreres és l’any de sortida de les
diferents promocions. En aquest sentit, s’ha de destacar que no significa el mateix una
taxa d’ocupació baixa en una llicenciatura amb la primera promoció de l’any 1999, que
en una altra per exemple amb la primera promoció de l’any 1994. La taula següent ens
ajudarà a recordar aquest factor al llarg de l’informe.
A.17 Distribució d’estudis i promocions (%)
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 Promocions
Període N.
Empresarials
94-01 8
Relacions Laborals
96-01 6
94-01 8
Dret
94-99 6
Ciències Econòmiques i Empresarials
98-01 4
Economia
98-01 4
ADE
94-01 8
GAP
94-01 8
Periodisme
97-01 5
Comunicació Audiovisual
99-01 3
Ciències Polítiques i de l'Administració
96-01 6
Traducció i Interpretació
96-01 6
Humanitats
Promocions
Estudis
Contemplant la distribució entre les carreres per gènere, s’observa que, tot i petits
canvis respecte a anys anteriors, Traducció, Humanitats, Relacions laborals i GAP
concentren, comparativament, una major proporció de dones, mentre que són
Periodisme, Economia i una de les noves titulacions analitzades, ADE les titulacions
amb menor percentatge de dones. Cal remarcar, però, que, en general, com hem vist
anteriorment, les carreres econòmiques tenen major representació masculina que la
resta. No obstant això, en el període considerat, es produeixen daltabaixos, amb
promocions amb major presència masculina o femenina, amb independència de l’estudi
considerat. En el futur, podrem observar la incidència de les noves carreres tècniques i
de la salut sobre la composició, per sexe, dels titulats procedents de la UPF.
Distribució percentual per estudis realitzats i gènere (%):
27
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
Distribució percentual per estudis realitzats i gènere
%
74
74
74
71
26
26
26
29
70
69
30
31
63
63
62
62
37
37
38
38
56
88
44
ia
E
on
om
AD
Ec
s
iq
ue
ls
l ít
Po
Em
pr
es
ar
ia
sm
e
ió
Pe
rio
di
ic
ac
EE
C
C
om
un
C
AP
G
ts
i ta
LL
um
an
R
t
re
D
R
H
Tr
ad
uc
ci
ó
12
Home
Dona
A.18 Distribució per estudis realitzats i gènere. Comparació entre 1996/2000 (%)
Traducció i Interpretació
Dret
Relacions Laborals
Humanitats
GAP
Ciències Econòmiques i Empresarials
Comunicació Audiovisual
Periodisme
Ciències Empresarials
Ciències Polítiques i de l'Administració
ADE
Economia
1996
1998
2000
2002
Home
Home
Home
Home
Dones
Dones
Dones
Dones
s
s
s
s
10
90
14
86
12
88
27
73
35
65
29
71
26
74
28
72
27
73
26
74
17
83
26
74
26
74
35
65
28
72
27
73
29
71
39
61
34
66
34
66
30
70
28
72
32
68
31
69
33
67
40
60
43
57
37
63
22
68
36
64
40
60
37
63
34
66
38
62
42
58
38
62
39
61
44
56
La distribució per estudis realitzats i edat fa destacar la presència del grup més jove de
titulats a Polítiques, Economia i ADE, tres carreres la primera promoció de les quals
sortí al carrer als anys 1998 i 1999, també a Comunicació Audiovisual. D’altra banda,
trobem una forta presència de titulats majors de 30 anys a Periodisme –carrera de segon
cicle, conseqüentment, amb pocs titulats menors de 25 anys-, i, relativament, a GAP i
Relacions Laborals. El cas de la composició per edats de Ciències Econòmiques i
Empresarials s’explica pel tancament d’aquesta carrera i, per tant, per la presència més
rotunda de promocions anteriors. Les dues taules que segueixen mostren la distribució,
a tall descriptiu, de la distribució dels graduats per carreres cursades i per any d’inici o
d’acabament dels estudis. De fet, és una distribució de la mostra en funció de les dues
variables en les quals s’ha basat: els estudis realitzats i la promoció a la que pertanyen
els titulats.
A.19 Distribució per estudis realitzats i edat (%):
28
Inserció professional de la UPF
ADE
Polítiques
Economia
Comunicació Audiovisual
Dret
Humanitats
Ciències Empresarials
Traducció i Interpretació
Relacions Laborals
GAP
Periodisme
C. Econòmiques i Empres.
Dades personals i acadèmiques
22-24 anys
76,3
75,9
75,0
67,8
54,0
53,4
49,4
47,3
35,4
24,5
13,4
-
25-30 anys
23,7
22,4
25,0
28,9
46,0
39,7
46,8
46,5
55,2
63,9
64,6
97,5
Més de 30 anys
1,7
3,3
6,9
3,8
6,2
9,3
11,6
22,0
2,5
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
11,1
16,7
22,2
28,9
21,1
3,4
8,6
27,6
36,2
22,4
1,7
100
100
4,0
13,6
14,4
14,4
33,6
17,6
1,6
0,8
100
27,6
27,6
44,8
100
7,6
9,9
11,5
21,4
21,4
28,2
100
1,6
3,2
17,6
9,6
27,2
40,8
100
CAUD
Periodisme
Humanitats
0,4
100
20,5
10,8
6,0
8,4
14,5
12,0
12,0
15,7
100
0,8
8,4
13,7
12,2
21,4
22,9
18,3
0,8
1,5
100
Humanitats
1,1
100
GAP
ADE
0,4
5,8
19,0
26,4
28,5
19,4
Traducció
100
Economia
CCEE
Dret
100
2,3
17,6
18,8
29,5
30,7
4,8
19,0
16,3
21,8
10,9
11,6
4,8
10,2
0,7
100
Traducció
100
14,5
16,4
27,9
40,0
0,6
0,6
Polítiques
14,9
17,8
15,2
23,4
18,2
10,4
5,5
5,5
7,3
7,3
17,2
22,0
21,7
13,5
Polítiques
0,2
3,7
3,5
8,9
11,2
15,7
17,8
19,2
19,2
0,5
100
CAUD
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Total
RRLL
Empresarials
A.20 Graduats per carreres i any d’inici dels estudis (%):
Periodisme
100
13,1
15,3
29,0
42,6
100
GAP
13,9
10,3
27,3
43,6
3,0
1,8
Economia
CCEE
7,4
11,9
13,8
26,0
18,2
22,7
100
3,4
6,2
7,3
6,6
12,6
16,5
21,5
25,9
100
ADE
3,0
0,2
9,8
8,2
10,1
18,7
23,7
26,2
100
Dret
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
RRLL
Empresarials
A.21 Graduats per carreres i any d’acabament dels estudis (%):
12,4
21,5
31,8
34,3
100
9,5
17,0
23,1
13,6
11,6
9,5
15,6
100
14,5
3,6
3,6
3,6
13,3
15,7
20,5
25,3
100
8,9
12,2
18,9
24,4
35,6
100
29
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
A.22 Estudis realitzats a la UPF i altra carrera prèvia (%)
Dret
Economia
Comunicació Audiovisual
C. Econòmiques i Empresarials
Relacions Laborals
Ciències Empresarials
Administració i Direcció d'Empreses
Gestió i Administració Pública
Traducció i Interpretació
C. Polítiques i de l'Administració
Humanitats
Periodisme
Total
No
Si
99,8
99,4
98,9
98,1
98,1
97,4
96,7
96,6
95,3
94,8
94,0
19,5
95,0
0,2
0,6
1,1
1,8
1,9
2,6
3,3
3,4
4,7
5,2
6,0
80,5
5,0
Si
Diplomatura
0,2
0,6
1,1
0,6
1,9
2,4
0,5
2,7
1,6
0,0
0,0
0,0
1,1
Si
Llicenciatura
0,0
0,0
0,0
1,2
0,0
0,2
2,8
0,7
3,1
5,2
6,0
80,5
3,9
Si analitzem les dades referents a la realització o no d’una carrera abans de la UPF, el
5% dels titulats van començar la seva experiència d’estudis a la UPF després
d’experimentar un pas previ per altres universitats; un percentatge que ha disminuït
respecte enquestes anteriors. Aquest factor s’evidencia molt clarament a Periodisme,
carrera de segon cicle.
2.2. Any d’inici i d’acabament dels estudis UPF
Pel que fa a l’any d’inici i d’acabament dels estudis a la UPF dels entrevistats, com
veiem a les taules següents, el gruix dels graduats entrevistats inicia la seva carrera
acadèmica UPF entre 1993 i 1997 i acaba entre 1998 i 2001. La mitjana d’any d’inici se
situa en 1994,9, mentre que la d’acabament en 1998,9. Respecte de l’enquesta efectuada
l’any 2000 ha augmentat en un any la mitjana i 2 anys respecte de la de 1998.
A.23 Distribució dels graduats per any d’inici i d’acabament de la carrera (%):
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
Promoció inici
Freqüència
Percentatge
49
2,1
75
3,2
155
6,6
274
11,7
340
14,4
407
17,3
503
21,4
386
16,4
139
5,9
22
0,9
2.350
100
Promoció acabament
Freqüència
Percentatge
63
62
179
230
272
407
503
634
2.350
2,7
2,6
7,6
9,8
11,6
17,3
21,4
27,0
100
30
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
A.24 Mitjanes any d’inici i acabament promocions
1998
1992,5
1996,1
Mitjana any inici
Mitjana any acabament
2000
1993,6
1997,3
2002
1994,9
1998,9
Distribució dels graduats per any d’inici de la carrera (%)
Distribució dels graduats per any d'inici de la carrera
504
275
49
75
1990
1991
339
407
383
155
141
22
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Distribució dels graduats per any d'acabament de la carrera
634
503
407
63
1994
1995
1996
272
230
179
62
1997
1998
1999
2000
2001
Distribució dels graduats per any d’acabament de la carrera (%):
Una de les possibilitats que ofereix la distinció de les promocions per any d’inici i any
d’acabament, és la de contrastar el nombre de diplomats (tres anys de carrera),
llicenciats (4 anys de carrera) i llicenciats en Periodisme (segon cicle, 2 anys de
carrera), actualment graduats, que han acabat la carrera en el temps previst. En altres
paraules, aquesta comparació permet conèixer quan de temps han emprat els titulats per
obtenir el títol. Cal remarcar que, com estem tractant graduats, no tenim en compte els
abandonaments, és a dir, estudiants que han iniciat la carrera, però no han acabat.
Atenent a les dades, en conjunt, dels ja titulats el 68,3% han acabat la carrera en el
període normal. En aquest sentit, el percentatge superior d’acabament en el temps
previst el tenen els llicenciats en Periodisme, seguits pels llicenciats en general i,
31
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
finalment, pels diplomats, els quals compten amb un 26% dels graduats que han acabat
fora del temps previst. Com podem contemplar les xifres d’obtenció del títol en el temps
previst baixen de forma important respecte de la iniciativa 2000.
A.25 Obtenció del títol en el temps previst. Graduats UPF per tipus d’estudi (%)
1 any
2 anys
3 anys
4 anys
5 anys
6 anys
7 anys
En el temps previst
En el temps+1 any
En el temps +2 anys o més
Més del temps previst
Diplomatura Llicenciatura
0,1
0,8
4,0
61,1
1,2
26,1
64,5
8,2
22,8
3,8
6,1
1,3
61,9
69,8
26,1
22,8
12,0
7,4
38,1
30,2
Periodisme
Total
0,0
2,9
22,7
50,7
17,6
4,8
1,3
68,3
63,9
13,3
1,2
4,8
12,0
4,8
63,9
13,3
12,8
26,1
31,7
Analitzant cada carrera de manera individual, el percentatge més elevat, en comparació
a la mitjana UPF, de realització dels estudis fora del temps previst es localitza a
Humanitats, seguida de GAP, ADE i Relacions Laborals. Els percentatges més elevats
dels graduats que necessiten dos o més anys per sobre del temps previst el retenen, per
aquest ordre, Periodisme, GAP, Relacions Laborals i Polítiques. El millor rendiment
acadèmic es centra en Ciències Econòmiques, Economia i Traducció.
1 any
2 anys
3 anys
4 anys
5 anys
6 anys
7 anys
Temps previst
Temps +1
Temps +2 o més
Total + temps
previst
0,6
1,4
66,3
23,0
5,9
2,6
0,9
67,7
23,0
9,4
0,2
58,0
27,5
11,2
3,0
0,4
58,0
27,5
14,6
70,3
22,0
6,6
0,9
70,5
22,0
7,5
1,2
81,2
12,7
3,6
0,6
83,0
12,7
4,2
0,6
0,4
75,0
18,8
4,5
1,1
75,6
18,8
5,6
56,2
36,4
6,6
0,4
56,6
36,4
7,0
0,7
51,7
32,7
9,5
3,4
2,1
52,4
32,7
15,0
63,9
13,3
1,2
4,8
12,0
4,8
63,9
13,3
22,8
70,0
26,7
3,3
70,0
26,7
3,3
1,7
1,7
60,3
24,1
10,3
1,7
63,7
24,1
12,2
2,3
0,8
76,3
14,5
4,6
1,6
79,4
14,5
6,2
0,8
2,4
51,2
36,0
6,4
3,2
54,4
36,0
9,6
Total UPF
Humanitats
Traducció
Polítiques
CAUD
Periodisme
GAP
ADE
Economia
CCEE
Dret
RRLL
Empresarials
A.26 Obtenció del títol en el temps previst. Graduats UPF per titulacions (%)
0,0
2,9
22,7
50,7
17,6
4,8
1,8
68,3
32,4 42,0 29,5 16,0 24,4 43,4 47,7 36,1 30,0 36,3 20,6 45,6 31,7
2.3. Realització d’una altra carrera abans de la cursada a la UPF
El 95% dels diplomats i llicenciats per la UPF han començat la seva experiència
acadèmica a la mateixa Universitat, un percentatge que, amb lleugeres oscil·lacions, es
manté al llarg de les tres iniciatives d’enquesta. D’altra banda, la tendència més clara en
32
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
el temps és la incorporació progressiva a la UPF de llicenciats procedents d’altres
centres i, per contra, la disminució del número d’estudiants ja diplomats.
A.27 Altra carrera abans de la UPF:
Freqüència
2.186
26
90
No
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
Percentatge
95,0%
1,1%
3,9%
A.28 Realització d’una carrera abans de la UPF: Comparació 1996/2002 (%)
No
Si, però no acabada
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
Total
1996
85,3
8,5
4,1
2,1
100
1998
84,1
8,5
3,8
3,6
100
2000
85,8
6,4
2,9
4,9
100
2002
95,0
1,1
3,9
100
En la mostra d’aquest any també es recull un grup, encara reduït, de titulats que han
realitzat dues carreres a la UPF. Com aquesta dada no era un dels requisits de
construcció de la mostra, la seva representativitat és molt limitada, no obstant es poden
realitzar alguns comentaris. Els titulats que constitueixen el gruix dels que opten per la
doble carrera a la UPF són, per aquest ordre: ADE, Periodisme, Ciències Econòmiques i
Empresarials i Polítiques; no obstant s’ha de remarcar la major inquietud relativa entre
els titulats d’ADE per cercar una doble titulació.
A.29 Doble carrera a la UPF: estudis realitzats en segon lloc (%):
Administració i Direcció d'Empreses
Periodisme
Ciències Econòmiques i Empresarials
Ciències Polítiques i de l'Administració
Economia
Ciències Empresarials
Dret
Relacions Laborals
Traducció i Interpretació
Humanitats
Total UPF
Altres estudis realitzats a la UPF
Freqüència
Percentatge
51
46,8
18
16,5
12
11,0
10
9,2
8
7,3
3
2,8
3
2,8
2
1,8
1
0,9
1
0,9
109
100
Pel que fa als estudis escollits per repetir a la UPF, Economia i Empresarials es
decanten, principalment, per ADE com segona opció. I els de GAP per la de Ciències
Polítiques. La resta d’opcions són molt reduïdes en nombres absoluts.
A.30 Doble carrera a la UPF: Comparació entre 1998 i 2002 (%):
1998
Freqüència Percentatge
77
4,8
2000
Freqüència Percentatge
80
3,4
2002
Freqüència Percentatge
109
4,6
33
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
A.31 Doble carrera a la UPF i estudis de procedència (%):
Altres estudis realitzats
Nous estudis
a la UPF
Freqüència Percentatge
37
33,9
ADE
34
31,2
ADE
11
10,1
Polítiques
7
6,4
Polítiques
7
6,4 Periodisme
7
6,4 Periodisme
2
1,8
Economia
2
1,8 Periodisme
1
0,9 Periodisme
1
0,9 Periodisme
Estudis de procedència
Economia
Ciències Empresarials
Gestió i Administració Pública
Dret
Ciències Econòmiques i Empresarials
Humanitats
Administració i Direcció d'Empreses
Ciències Polítiques i de l'Administració
Comunicació Audiovisual
Traducció i Interpretació
2.4. Altres variables acadèmiques
L’11,5% dels entrevistats han realitzat una estada a l’estranger. En la distribució
d’aquests titulats homes i dones s’acosten bastant, tot i conservar una certa avantatge les
dones, però no en la proporció del conjunt de titulats UPF. Els més joves relativament
s’acosten més a aquesta opció, però no hi ha grans diferències per grups d’edat. Per
titulacions les que més utilitzen les estades són: Polítiques (27%), Relacions Laborals
(19%), Traducció (18%), ADE (16%). Per sota de la mitjana UPF queden Periodisme,
Dret i GAP. Per promocions les de 1998 i 1999 sobresurten sobre la resta.
Els titulats que han realitzat estada d’estudis a l’estranger
Sí
No
N. absoluts
Mostra
270
2032
Total
2350
%
Total
1074
7751
Mostra
11,5
86,5
Total
12,2
87,8
8825
100,0
100,0
Diferència
-0,7
-1,4
Estada a l’estranger. Graduats UPF per sexe (%):
Sí
No
Total
Home
10,5
89,5
100
Dona
12,3
87,7
100
Total
11,7
88,3
100
Estada a l’estranger. Graduats UPF per edat (%):
Sí
No
Total
22 - 24 anys 25 - 30 anys
12,6
11,1
87,4
88,9
100
100
Més de 30 anys
9,0
91,0
100
Total
11,7
88,3
100
34
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Total
Sí
No
Total
Empresarials
Estada a l’estranger. Graduats UPF per titulació. (%):
11,3
88,7
100
19,0
81,0
100
7,4
92,6
100
0,6
99,4
100
11,4
88,6
100
15,8
84,2
100
6,8
93,2
100
8,5
91,5
100
12,2
87,8
100
27,6
72,4
100
18,6
81,4
100
13,8
86,2
100
11,7
88,3
100
Estada a l’estranger. Graduats UPF per promoció (%):
Sí
No
Total
1994
1995
100,0
100
100,0
100
1996
0,6
99,4
100
1997
100,0
100
1998
27,6
72,4
100
1999
19,7
80,3
100
2000
13,6
86,4
100
2001
8,3
91,7
100
Total
11,7
88,3
100
En relació a les formes d’accés a la Universitat la preinscripció és la majoritària, 93,4%
del total d’entrevistats; la segueix l’accés a cicles, menys representada en la mostra;
mentre que més grans de 25 anys, i convalidació d’estudis (estrangers o no oficials), són
comparativament molt pocs. No hi ha variacions significatives per sexe. Per edats,
lògicament els més joves provenen de la preinscripció, mentre entre els més grans
concentren l’accés a cicles o l’entrada de majors de 25 anys. L’accés a cicles es
concentra en Periodisme i l’opció de més de 25 anys en Comunicació Audiovisual.
Formes d’accés a la Universitat
N. absoluts
Mostra
Total
Preinscripció
2194
8027
Accés a cicles
Més grans de 25 anys
Convalidació d'estudis estrangers
Convalidació d'estudis no oficials
Total
90
9
6
3
2350
738
27
24
9
8825
Mostra
93,4
3,8
0,4
0,3
0,1
100,0
%
Total Diferència
91,0
8,4
0,3
0,3
0,1
100,0
2,4
-4,5
0,1
0,0
0,0
Formes d’accés a la universitat . Graduats UPF per sexe (%):
Preinscripció
Home
94,0
Dona
95,9
Total
95,3
Accés a Més grans
Convalidació
Convalidació
cicles de 25 anys d'estudis estrangers d'estudis no oficials Total
4,6
0,7
0,6
0,1 100
3,6
0,3
0,1
0,1 100
3,9
0,4
0,3
0,1 100
35
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
Formes d’accés a la universitat . Graduats UPF per edat (%):
22 - 24 anys
25 - 30 anys
Més de 30 anys
Total
Preinscripció
98,5
94,6
68,0
95,3
Accés a
cicles
1,4
4,7
23,0
3,9
Convalidació Convalidació
d'estudis d'estudis no
estrangers
oficials
0,1
0,1
0,4
0,3
8,0
1,0
0,4
0,3
0,1
Més grans
de 25 anys
Total
100
100
100
100
Formes d’accés a la universitat . Graduats UPF per titulacions (%):
Preinscripció
Empresarials
98,1
RRLL
99,3
Dret
99,8
CCEE
98,8
Economia
97,7
ADE
99,1
GAP
98,0
Periodisme
18,3
CAUD
96,7
Polítiques
96,6
Traducció
95,3
Humanitats
93,1
Total
95,3
Accés a Més grans
cicles de 25 anys
0,5
0,2
Convalidació
d'estudis
estrangers
0,5
0,7
Convalidació
d'estudis no
oficials
0,7
0,2
0,6
2,3
0,9
1,4
80,5
0,6
0,7
1,2
3,3
3,4
3,1
6,0
3,9
1,6
0,9
0,4
0,3
0,1
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
Formes d’accés a la universitat . Graduats UPF per promocions (%):
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
Més grans
PreinscripcióAccés a cicles de 25 anys
79,4
20,6
95,2
4,8
97,2
2,2
98,2
1,8
96,9
3,1
96,3
3,0
0,2
94,9
3,3
0,8
94,4
4,8
0,6
95,3
3,9
0,4
Convalidació Convalidació
d'estudis d'estudis no
estrangers
oficials Total
100
100
0,6
100
100
100
0,5
100
0,4
0,6 100
0,2
100
0,3
0,1 100
36
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
3. Situació ocupacional
La bona marxa del mercat laboral continua incidint en la inserció dels llicenciats i
diplomats UPF. Així, a la llum de les dades obtingudes, s’observa com, en aquesta
edició d’enquesta, la inserció global ha augmentat quasi un 5% per sobre del
percentatge global de l’any 2000. S’ha de subratllar que més de ¾ parts dels diplomats i
llicenciats de la UPF han aconseguit inserir-se en el món laboral.
A.32 Distribució dels graduats entre els que treballen i no treballen
Freqüència
1.913
437
2.350
Treballa
No treballa
Total UPF
Percentatge
81,4
18,6
100
A.33 Distribució dels graduats per situació ocupacional: comparació 1996/2002 (%):
1996
52
48
100
Treballa
No treballa
Total
1998
75
25
100
2000
76,7
23,3
100
2002
81,4
18,6
100
Afinant més en les dades d’ocupació, per sexe, continua mantenint-se el diferencial a
favor de l’ocupabilitat femenina (4%), pràcticament, una constant al llarg de les quatre
iniciatives d’enquesta.
A.34 Distribució per gènere i situació ocupacional (%):
Home
78,6
21,4
100
Treballa
No treballa
Total
Dona
82,7
17,3
100
A.35 Gènere i situació ocupacional 1996/2002 (%):
Treballa
No treballa
Total
1996
Home
Dona
50,0
53,8
50,0
46,2
100
100
1998
Home
Dona
71,8
76,8
28,2
23,2
100
100
2000
Home
73,1
26,9
100
Dona
78,4
21,6
100
2002
Home
Dona
78,6
82,7
21,4
17,3
100
100
Per edats també s’observen diferències: d’aquesta manera, els majors de 30 anys
obtenen una ocupabilitat molt elevada, així com els de 25-30 anys, mentre que, els més
joves han tingut poques possibilitats temporals d’experimentar la transició vers el món
laboral. En relació a les enquestes anteriors l’ocupació dels titulats més grans se situa
per sota del grup mig d’edat; trencant relativament una tendència que relacionava de
forma molt clara nivell d’ocupabilitat i edat.
A.36 Distribució per edats dels graduats i situació ocupacional (%):
Treballa
No treballa
Total
22-24 anys
73,1
26,9
100
25-30 anys
89,2
10,8
100
Més de 30 anys
86,0
14,0
100
37
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
A.37 Comparació grups d’edat i situació ocupacional: 1996/2002 (%):
1996
1998
22-24 25-30
Treballa
No treballa
Total
47,9
52,1
100
68,3
31,7
100
Més
de 30
100
100
22-24 25-30
67,5
32,5
100
85,9
14,1
100
Més
de 30
90,2
9,8
100
2224
64,8
35,2
100
2000
25- Més
30 de 30
83,6 91,7
16,4
8,3
100 100
2224
73,1
26,9
100
2002
25- Més
30 de 30
89,2 86,0
10,8 14,0
100 100
A.38 Distribució dels graduats per carrera realitzada i situació ocupacional (%)
Treballen
Ciències Econòmiques i Empresarials
GAP
Traducció i Interpretació
Relacions Laborals
ADE
Periodisme
Ciències Empresarials
Comunicació Audiovisual
Economia
Ciències Polítiques i de l'Administració
Dret
Humanitats
Total
Doble carrera UPF
No treballen
97,0
91,2
90,1
87,4
87,2
84,3
81,7
78,9
75,0
74,1
69,6
68,8
81,4
91,7
Total
3,0
8,8
9,9
12,6
12,8
15,7
18,3
21,1
25,0
25,9
30,4
31,2
18,6
8,3
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
Distribució dels graduats per carrera realitzada i situació ocupacional (%)
87
Em
9
3
10
31
97
91
75
90
69
21 16
79
84
26
74
uc
H
um c i ó
C ani
om ta
un ts
i
Pe cac
rio ió
di
s
Po me
lít
iq
ue
s
87
25
G
AP
82
13
ad
13
pr Dre
es
t
ar
ia
ls
R
R
LL
A
Ec DE
on
om
ia
C
C
EE
70
18
Tr
30
Treballa
No treballa
Com s’ha pogut observar en la taula i els gràfics anteriors, els majors percentatges
d’inserció per carrera el mantenen Ciències Econòmiques i Empresarials (extingida),
GAP i Traducció i Interpretació. Periodisme baixa respecte d’iniciatives anteriors, però
manté un bon nivell d’ocupació. Cal remarcar, a més, que de les dues carreres que
substitueixen a la tradicional Ciències Econòmiques, ADE obté una inserció més
elevada que en el cas d’Economia, aquesta última per sota de la mitjana UPF.
38
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
L’ocupabilitat també és elevada entre els titulats de Relacions Laborals i ADE. A l’altre
extrem, la menor inserció per carrera, es destaquen: Dret (molt afectada pels canvis en
el procés d’inserció professional) i Humanitats. La resta de titulacions es manté al
voltant de la mitjana UPF (81,4%). Ciències Polítiques respecte de la iniciativa anterior
experimenta una millora en la situació ocupacional dels seus titulats. Respecte de la
iniciativa anterior totes les carreres, excepte Periodisme i ADE (es manté estable),
guanyen posicions d’ocupació. La taula següent orienta sobre aquestes evolucions:
A.39 Estudis realitzats i situació ocupacional: Comparació 1996/2002 (%):
1996
Treball No treba.
C. Econòmiques
GAP
Traducció
Relacions laborals
ADE
Periodisme
Empresarials
Comunicació
Economia
C. Polítiques
Dret
Humanitats
Doble carrera UPF
1998
Treball No treba.
60,8
44,0
39,2
56,0
83,5
70,5
85,0
82,4
16,5
29,5
15,0
17,6
86,7
52,1
13,3
47,9
83,7
76,1
72,0
16,3
23,9
28,0
47,8
52,2
58,2
73,3
41,8
26,7
2000
Treball No treba.
90,5
82,6
76,4
83,5
87,8
89,9
76,5
76,4
70,6
45,5
55,1
63,8
2002
Treball No treba.
9,5
17,4
23,6
16,5
12,2
10,1
23,5
23,6
29,4
54,5
44,9
36,2
97,0
91,2
90,1
87,4
87,2
84,3
81,7
78,9
75,0
74,1
69,6
68,8
91,7
3,0
8,8
9,9
12,6
12,8
15,7
18,3
21,1
25,0
25,9
30,4
31,2
8,3
Per promocions, per l’any d’acabament de la carrera, s’observa una molt elevada
inserció en les compreses entre 1994 i 1997 (per sobre del 90%), mentre que hi ha un
descens notori en les dues últimes, 2000 i 2001. En tot cas de cara a la precisió dels
comentaris, la representativitat de la mostra és més elevada entre 1996 i 2000.
S itua ció ocupa ciona l pe r a ny d'a ca ba m e nt de la ca rre ra UP F (%)
5
95
1994
5
95
1995
2
98
1996
7
93
1997
16
84
1998
13
87
1999
22
78
2000
32
68
2001
39
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
A.40 Situació ocupacional per any d’inici o acabament de la carrera UPF (%)
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total UPF
Any d’inici
Treballen
No Treballen
93,9
6,1
98,7
1,3
94,8
5,2
90,9
9,1
87,6
12,4
84,5
15,5
76,3
23,7
66,8
33,2
69,8
30,2
72,7
27,3
81,4
18,6
Any d’acabament
Treballen
No Treballen
95,2
95,2
98,3
93,5
84,2
87,0
77,5
67,8
81,4
4,8
4,8
1,7
6,5
15,8
13,0
22,5
32,2
18,6
A.40 bis: Any d’acabament i nivell d’ocupació: comparació 2000/2002
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total UPF
2000
Treballen
No Treballen
90,3
9,7
91,0
9,0
88,4
11,6
82,3
17,7
76,0
24,0
61,4
38,6
76,7
23,3
2002
Treballen
No Treballen
95,2
4,8
95,2
4,8
98,3
1,7
93,5
6,5
84,2
15,8
87,0
13,0
77,5
22,5
67,8
32,2
81,4
18,6
La relació entre realització d’una carrera abans de la UPF i la situació ocupacional en
aquesta ocasió no es tan neta, tot i prosseguir la tendència a una major ocupació en
funció de la realització d’una carrera prèvia; també pel factor edat o temps. En tot cas la
presència de titulats UPF procedents d’una carrera prèvia ha disminuït substancialment i
la distància ocupacional entre uns i altres no difereix excessivament de la mitjana UPF.
A.41 Relació entre altra carrera abans de la UPF i situació ocupacional (%)
No
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
Total UPF
Treballen
81,1
84,6
84,4
81,4
No treballen
18,9
15,4
15,6
18,6
40
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
A.42 Comparació entre carrera prèvia i situació ocupacional: 1996/2002 (%):
No
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
Total UPF
1996
Treball No treb.
49,5
50,5
81,0
19,0
90,1
9,1
53,8
46,2
1998
Treball No treba.
73,7
26,3
91,8
8,2
80,7
19,3
75,2
44,8
2000
Treball No treba.
75,3
24,7
88,1
11,9
88,7
11,3
76,7
23,3
2002
Treball No treba.
81,1
18,9
84,6
15,4
84,4
15,6
81,4
18,6
Finalment, pel que fa a la relació entre ocupació i continuació d’estudis, les taules
següents mostren que els que treballen opten, de manera notòria, per la no continuació
dels estudis, tot i que un 37% segueix incrementant les seves credencials educatives. La
situació inversa la trobem entre els que no treballen, car ¾ parts d’aquests continuen
estudiant, enfront del 21% que no. La tendència entre els tres períodes d’enquesta,
influïda amb tota seguretat per la composició de les mostres (de dues promocions en el
1996, a vuit l’any 2002) i, per tant, per la dilatació de la vida professional dels titulats
més antics, mostra de forma clara la menor dedicació als estudis dels que treballen.
A.43 Situació ocupacional i continuació dels estudis (%)
No
62,5
21,5
54,9
Treballa
No treballa
Total UPF
Si, amplia
35,4
55,6
39,1
Si, oposicions
2,1
22,9
6,0
A.44 Situació ocupacional i continuació dels estudis. Comparació 1996/2002 (%):
Treballa
44,1
No treballa 18,2
55,9
81,8
42,6
14,5
52,2
56,7
5,2
28,8
58,5
25,3
40,2
56,9
1,8
17,8
62,5
21,5
Prepara
oposició
Amplia
estudis
No
2002
Prepara
oposició
Amplia
estudis
No
2000
Prepara
oposició
Amplia
estudis
No
1998
Continua
estudis
No
1996
35,4
55,6
2,1
22,9
41
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
4. Continuació o no dels estudis
En l’enquesta de l’any 2002, el 54,9% dels titulats no continua estudiant, mentre que el
45,1% prossegueix estudis. En relació amb les iniciatives anteriors ha augmentat
considerablement el pes d’aquells que es dediquen amb plenitud a l’experiència
professional i, per tant, la tendència detectada l’any 2000 que trenca amb la de les
iniciatives 96 i 98 es consolida. Cal remarcar que, en aquesta dada, influeix, amb tota
seguretat, la consideració d’un conjunt de 8 promocions en aquesta edició i, per tant,
l’opció plenament professional dels titulats amb el pas dels anys. Una part reduïda dels
que continuen estudiant es dedica a la preparació d’oposicions
A.45 Distribució dels graduats segons continuació o no dels estudis (%):
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
Total UPF
Freqüència
1.289
920
141
2.350
Percentatge
54,9
39,1
6,0
100
A.46 Graduats segons continuació o no dels estudis entre 1996/2002 (%)
No
Amplia estudis
Prepara oposicions
Total
1996
31,6
68,4
100
1998
35,5
53,3
11,2
100
2000
50,4
44,1
5,5
100
2002
54,9
39,1
6,0
100
A.47 Relació entre continuació o no dels estudis i gènere (%)
Home
Dona
Total UPF
No estudia
53,3
55,6
54,9
Amplia estudis
42,1
37,8
39,1
Prepara oposicions
4,6
6,6
6,0
Com hem observat en l’anterior taula, per gènere, la distribució en la continuació
d’estudis és bastant similar a la mitjana UPF. Per edats, en canvi, son els més joves els
que prossegueixen estudiant amb major dedicació que els majors de 25 anys. Però es
trenca la tendència anterior que separava als majors de 30 anys del grup mig (25-30
anys); en l’actualitat el seu comportament es bastant similar.
A.48 Distribució per edats dels graduats i continuació o no dels estudis (%):
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Total UPF
No estudia
47,0
60,9
64,0
54,9
Amplia estudis
45,8
33,8
33,0
39,1
Prepara oposicions
7,2
5,3
3,0
6,0
42
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
A.49 Edat dels graduats i continuació dels estudis: Comparació 1996/2002 (%):
47,0
60,9
64,0
Prepara
oposicions
6,5
5,1
2,5
No
50,2
41,3
28,1
Amplia
estudis
43,3
53,6
69,4
Prepara
oposicions
13,6
7,4
10,2
2002
Amplia
estudis
56,2
50,8
40,7
No
No
30,2
41,8
49,1
Prepara
oposicions
70,8
60,0
45,5
2000
Amplia
estudis
22-24 anys
29,2
25-30 anys
40,0
Més de 30 anys 54,5
1998
Continua
estudis
No
1996
45,8
33,8
33,0
7,2
5,3
3,0
Per carreres també s’observen diferències pel que fa a la continuació dels estudis. Així,
Periodisme, sobretot, però també Ciències Econòmiques i Empresarials, Comunicació i
ADE tendeixen a una dedicació professional més exclusiva un cop finalitzada la carrera.
Per contra, els majors percentatges de continuació dels estudis els trobem a Polítiques,
Humanitats, Ciències Empresarials i Economia. Per la seva banda, Dret destaca, de
forma molt important en la preparació d’oposicions i també, encara que a distància
d’aquesta, Polítiques. La tendència no ha variat al llarg de les diferents enquestes, al
marge de la incorporació de noves titulacions, només cal destacar la menor dedicació a
la preparació d’oposicions per part dels diplomats de GAP; tot i que les seves dades
s’estabilitzen respecte del 2000.
A.50 Distribució dels graduats per carrera realitzada i continuació estudis (%):
Periodisme
C. Econòmiques i Empres.
Comunicació Audiovisual
ADE
Relacions Laborals
GAP
Traducció i Interpretació
Economia
Ciències Empresarials
Dret
Humanitats
C. Polítiques i de l'Admin.
Total UPF
No
75,9
73,3
73,3
70,2
66,5
53,7
51,1
50,6
49,6
42,8
34,4
22,4
54,9
Amplia estudis
22,9
26,7
26,7
28,9
30,9
38,8
48,9
48,3
49,4
33,6
64,0
62,1
39,1
Prepara oposicions
1,2
0,8
2,6
7,5
1,1
0,9
23,6
1,6
15,5
6,0
Per promocions (any d’acabament de la carrera) es pot apreciar com el pas del temps va
disminuint, de manera gradual, la compaginació de la vida professional i educativa dels
titulats. En tot cas la promoció més recent és la que més reafirma l’opció continuadora;
la disminució posterior és paulatina i s’observen els seus efectes amb el pas dels anys.
La relació entre obtenció d’una carrera anterior la UPF i la continuació dels estudis
després de la UPF, mostra, en certa manera, el límits de l’obtenció de credencials
acadèmiques. Les tres columnes permeten observar una lògica molt neta: a més nivell
d’estudis obtinguts anteriorment a la carrera a la UPF, més dedicació a la vida
professional un cop han acabat a la UPF i viceversa. La tendència és molt similar en els
quatre moments d’enquesta, tot i que els percentatges varien notablement.
43
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
A.51 Carrera realitzada i continuació estudis: Comparació 1996/2002 (%):
37,9
52,6
21,6
78,4
28,3
24,4
71,7
75,6
35,8
52,4
45,8
5,3
4,2
43,8
24,6
33,9
50,0
46,5
62,7
6,3
28,9
3,4
36,3
20,1
30,0
61,4
54,1
63,3
2,3
25,9
6,7
75,0
50,6
67,7
56,5
63,5
47,4
46,1
34,4
49,3
40,9
35,6
27,3
24,4
47,9
31,5
42,9
34,1
45,7
52,9
63,8
50,3
27,2
63,8
63,6
0,6
1,5
0,8
0,7
2,4
6,9
1,0
1,8
0,3
31,9
0,6
9,1
No
Prepara
oposició
Amplia
estudis
No
Prepara
oposició
Amplia
estudis
No
58,9
43,3
54,2
2002
75,9
73,3
73,3
70,2
66,5
53,7
51,1
50,6
49,6
42,8
34,4
22,4
Prepara
oposició
62,1
47,4
2000
Amplia
estudis
Periodisme
CCEE
CAUD
ADE
RRLL
GAP
Traducció
Economia
Empresarials
Dret
Humanitats
Polítiques
1998
Continua
estudis
No
1996
22,9
26,7
26,7
28,9
30,9
38,8
48,9
48,3
49,4
33,6
64,0
62,1
1,2
0,8
2,6
7,5
1,1
0,9
23,6
1,6
15,5
A.52 Continuació dels estudis i any d’inici o acabament de la carrera UPF (%):
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
No
69,4
68,0
65,8
62,4
55,0
55,0
56,5
40,4
47,5
63,6
54,9
Any d’inici
Amplien
26,5
29,3
30,3
34,3
35,3
37,3
37,8
52,3
51,8
36,4
39,1
Oposició
4,1
2,7
3,9
3,3
9,7
7,6
5,8
7,3
0,7
6,0
Any d’acabament
No
Amplien Oposició
76,2
54,8
65,4
60,0
56,3
59,5
55,3
44,0
54,9
22,2
38,7
31,8
34,3
36,0
34,4
37,6
50,3
39,1
1,6
6,5
2,8
5,7
7,7
6,1
7,2
5,7
6,0
A.53 Relació entre altra carrera abans de la UPF i continuació dels estudis (%):
No
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
No estudia
53,7
53,8
70,0
Amplien estudis
40,0
42,3
27,8
Preparen oposicions
6,3
3,8
2,2
44
Inserció professional de la UPF
Dades personals i acadèmiques
A.54 Altra carrera realitzada i continuació dels estudis: 1996/2002 (%):
53,7
0,0
53,8
70,0
Prepara
oposició
6,1
2,0
3,0
0,9
No
46,1
43,3
28,4
20,0
Amplia
estudis
47,8
54,7
68,7
79,1
Prepara
oposició
11,7
10,0
5,2
5,4
No
54,2
56,2
44,8
37,5
2002
Amplia
estudis
34,1
33,8
50,0
57,1
Prepara
oposició
70, 6
68,2
40,0
36,4
2000
Amplia
estudis
29,4
31,8
60,0
63,6
No
Continu
a estudis
No
Sí, no acabada
Diplomatura
Llicenciatura
1998
No
1996
40,0
0,0
42,3
27,8
6,3
0,0
3,8
2,2
A.55 Relació entre situació ocupacional i continuació dels estudis (%):
Treballen
92,7
73,6
29,1
81,4
No estudien
Amplien estudis
Preparen oposicions
Total UPF
No treballen
7,3
26,4
70,9
18,6
Relació entre situació ocupacional i continuació dels estudis (%)
7
26
71
93
74
29
No
Sí, amplia estudis
Treballa
Sí, prepara
oposicions
No treballa
El gràfic anterior mostra la relació entre la continuació dels estudis i la situació
ocupacional. Així, la major part dels que no estudien o amplien estudis, treballen i, per
contra, la major part dels que preparen oposicions no treballa. Si interpretem la taula
comparativa següent és veu clarament que la disminució dels estudis posteriors es
relaciona amb el treball; així els percentatges de no estudi és relacionen molt clarament
amb l’augment dels percentatges de treball. La tendència de la continuació d’estudis, és
més erràtica; així en 1996 i 2000 els que no treballen sobrepassen als que treballen,
mentre que l’any 1998 i 2002, els que treballen formen el gruix dels que segueixen
estudiant. Per tant, si no estan ocupats segurament els titulats UPF continuen estudiant,
mentre que si estan ocupats en la seva decisió d’augmentar credencials acadèmiques
intervenen altres factors.
A.56 Situació ocupacional i continuació estudis: Comparació 1996/2002 (%):
No estudia
Continua estudis
1996
Treball
No
treball
72,3
27,7
42,4
57,6
1998
Treball
No
treball
89,7
10,3
66,6
33,4
2000
Treball
No
treball
88,3
11,7
47,4
52,6
2002
Treball
No
treball
92,7
7,3
67,7
32,3
45
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Inserció laboral i professional dels diplomats i llicenciats UPF
Els graduats que treballen
46
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
1. Perfil i trajectòria dels diplomats i llicenciats que treballen
La taxa d’ocupació dels titulats de la UPF ha experimentat un augment important, tenint
en compte que des de 1998 a 2000 hi havia una taxa d’ocupació estancada en el 7576%. L´augment, fins al 81,4%, pot haver estat influenciat per la bona conjuntura
econòmica en els anys 2000 i 2001 que va fer reduïr les taxes d´atur a Catalunya i a la
resta de l´Estat. Un altre factor està relacionada amb el fet de no incorporar-se cap nova
titulació a la mostra, mentre l’any 2000 de fet hi havia tres titulacions noves. Per tant
estem tractant una mostra de graduats que ja han obert camí en els mercats laborals.
B.1 Titulats que treballen: Comparació 1996/2002 (%)
Graduats que treballen
1996
52%
1998
75%
2000
76,7%
2002
81,4%
Recordem, en primer lloc, el perfil descriptiu dels graduats que treballen: Per gènere no
hi ha diferències substancials, en canvi, per edats, vèiem com els més joves i, per tant
els titulats més recents, tenen una inserció més baixa que la resta de cohorts d’edat
encara que les diferències s´han reduït respecte a anys anteriors. En aquest estat de
coses, però, no només influeix l’experiència laboral, sinó també la continuació dels
estudis, la qual és sensiblement més elevada entre els més joves.
Per estudis, trobem diferents comportaments a remarcar. Ciències Econòmiques i
Empresarials – el gruix dels quals porten ja com a mínim 3 anys en els mercats -, GAP i
Traducció tenen un millor comportament de inserció. També Relacions Laborals, ADE,
Periodisme i Empresarials tenen un comportament superior a la mitjana UPF (81,4%).
La resta de llicenciatures mostren una trajectòria ocupacional no tant excepcional. Dret i
Humanitats, tal com passava en la darrera iniciativa es caracteritzen per una dinàmica
laboral sensiblement més dificultosa.
Per promocions la distribució és pràcticament la de la mostra, no obstant sí mirem la
columna dels que treballen, fins 1999 cada promoció augmenta la seva composició en el
conjunt mostral, mentre que els dos darrers anys, hi ha més pes d’individus en el total
d’entrevistat UPF que, proporcionalment, en la columna dels titulats que treballen. És
una conclusió lògica i positiva, el pas del temps en situació de disponibilitat o de
recerca de treball, permet aconseguir la feina. Ja analitzarem més endavant la qualitat de
la mateixa.
Pel que fa a la continuació dels estudis el pes de les primeres promocions va reduint la
proporció dels que continuen estudiant un cop acabada la carrera, sobretot sí treballen;
però el 37,5% dels que treballen i continuen estudiant formen un volum considerable.
L’opció de preparar oposicions és, no obstant, cada cop més reduïda i és relaciona
sobretot amb determinades titulacions.
47
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.2 Descripció dels graduats que treballen:
Sexe
Homes
Dones
Edat
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Mitjana d’edat
Estudis
Ciències Econòmiques i Empresarials
Gestió i Administració Pública
Traducció i Interpretació
Relacions laborals
Administració i Direcció Empreses
Periodisme
Empresarials
Comunicació Audiovisual
Economia
Ciències Polítiques i de l’Admin.
Dret
Humanitats
Promocions (any d’acabament)
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Situació ocupacional
Treballa
No treballa
Continuació estudis
No estudia
Continua estudiant
Amplia estudis
Prepara oposicions
Total mostra
UPF
Graduats que
treballen
31,4%
68’6%
30,3%
69,7%
48,3%
47,4%
4,3%
25,2 anys
43,4%
52,0%
4,6%
25,44 anys
7,0%
6,3%
5,6%
11,4%
10,3%
3,5%
18,2%
3,8%
7,5%
2,5%
18,6%
5,3%
8,4%
7,0%
6,2%
12,3%
11,0%
3,7%
18,2%
3,7%
6,9%
2,2%
15,9%
4,5%
2,7%
2,6%
7,6%
9,8%
11,6%
17,3%
21,4%
27,0%
3,1%
3,1%
9,2%
11,2%
12,0%
18,5%
20,4%
22,5%
Ranking
97,0%
91,2%
90,1%
87,4%
87,2%
84,3%
81,7%
78,9%
75,0%
74,1%
69,6%
68,8%
81,4%%
18,6%%
54,9%
55,1%
39,1%
6,0%
62,5%
37,5%
35,4%
2,1%
Font: Resultats de l’enquesta Seguiment postgraduats UPF, any 2002
48
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
1.1. Any d’inici del treball
Tal com es pot comprovar en la taula següent, el pes bàsic dels titulats ocupats sempre
recau sobre les incorporacions més recents en el mercat de treball, les característiques
de la població i les de la mostra són decisives en aquesta constatació. No obstant, en
l’enquesta de l’any 2002, la mitjana d’inici en el treball ha passat de 4 anys a 5 anys, en
relació a l’enquesta 2000, lògicament pel pes de les promocions anteriors. L’histograma
ens permet veure, amb una mica més de detall, la distribució de l’any d’inici en la feina.
B.3 Distribució dels graduats per any d’inici de la feina (%)
1998
2000
Previ a 1993
16,7
12,8
1994-1996
38,9
23,2
1997-1998
44,7
36,3
1999-2000
27,7
2001-2002
Total
100
100
Mitjana any d’inici 1997,68
⎬
2002
9,4
15,8
26,0
31,9
16,9
100
Mitjana de 5 anys d’experiència
professional
Com ja s’argumentava a l’informe de l’enquesta de 2000, la desviació típica és una
mica elevada (3,41). S’explica per dos raons, per una banda, pel fet que
aproximadament un 4,6% de la mostra comença a treballar abans de 1990 i, per altra
banda, per l’elevada acumulació de titulats ocupats que inicien l’experiència
professional entre 1997 i 1999 (un 58%).
B.4 Histograma de l’any d’inici en el treball:
1200
1000
800
600
400
200
0
1970,0
Std Dev. =3,41
1975,0
1980,0
1985,0
1990,0
1995,0
2000,0
Mitjana= 1997,68
49
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Analitzant les dades amb més profunditat trobem que, per gènere, no hi ha diferències
substancials, excepte una major concentració femenina en la cohort d’inici en la feina en
el període 96-98. Per edats, hi ha una distribució de l’any d’inici molt relacionada amb
l’edat, de manera que els més joves formen part de les cohorts més recents, mentre que,
els més grans, de les més allunyades en el temps. No obstant, tal i com es pot apreciar
en el diagrama de dispersió, la concentració d’individus - tan per edats com per any
d’inici en la feina- és molt elevada. També s’aprecia una dispersió notòria procedent
dels casos allunyats de les cohorts més fortes.
B.5
Relació dels graduats per gènere i any d’inici de la feina (%):
Home
7,7
15,0
24,2
36,6
20,4
100
Previ a 1993
1994-1996
1997-1998
1999-2000
2001-2002
Total
B.6
Dona
10,2
16,2
26,7
31,6
15,4
100
Total UPF
9,4
15,8
26,0
31,9
16,9
100
Relació de graduats per edats i any d’inici de la feina (%):
22-24 anys
2,1
5,3
12,5
46,3
33,8
100
Previ a 1993
1994-1996
1997-1998
1999-2000
2001-2002
Total
25-30 anys
11,6
21,4
35,4
24,9
6,8
100
Més de 30 anys
37,8
28,4
18,9
8,1
6,8
100
Total UPF
9,4
15,8
26,0
31,9
16,9
100
B.7 Diagrama de dispersió: any d’inici en el treball per edats:
50
45
40
30
25
2002
2000
1998
1996
1994
1992
1990
1988
1986
1984
1982
1980
1978
1976
1974
1972
1970
1968
1966
1964
1962
20
1960
Edat dels entrevistats
35
Any vau començar a treballar
50
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
La distribució dels titulats per any d’inici en el treball segons la titulació de procedència
té, lògicament, una estreta relació amb la implantació de nous estudis. Així, Polítiques,
ADE, Empresarials i Economia, mostren una potent cohort d’inici en el treball més
recent. Per la seva banda, a Comunicació hi ha una forta presència de la cohort 96-98,
amb una taxa d’inserció notòria. Econòmiques, mostra el seu caràcter de carrera a
extingir amb una forta presència de les cohorts 94-98.
B.8 Relació de graduats per estudis UPF i any d’inici de la feina (%)
Empresarials
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Total UPF
Previ 1993
8,0
16,4
6,4
11,6
2,1
2,8
22,7
8,8
1,8
12,1
7,1
10,7
9,4
1994-1996
14,6
13,3
18,9
38,1
4,1
4,1
12,6
24,6
16,1
3,0
13,3
16,1
15,8
1997-1998
29,6
26,2
21,5
38,1
20,6
18,6
27,7
22,8
25,0
21,2
22,4
30,4
26,0
1999-2000
28,1
27,7
36,5
10,3
53,6
47,6
22,7
33,3
41,1
30,3
35,7
30,4
31,9
2001-2002
19,7
16,4
16,7
1,9
19,6
26,9
14,3
10,5
16,1
33,3
21,4
12,5
16,9
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
Previ a 1993
1994-1996
1997-1998
ta
ts
an
i
du
cc
ió
H
um
Tr
a
qu
es
D
e
1999-2000
Po
lít
i
C
AU
di
sm
G
AP
Pe
rio
AD
E
Ec
on
om
ia
C
C
EE
D
re
t
R
R
LL
Em
pr
e
sa
ria
l
s
0%
2001-2002
Com veiem en la següent taula, la relació entre l’any d’inici en la feina i l’any de
promoció és molt clara. Les distribucions menys equilibrades corresponen als extrems
(abans de 1993 i entre 2001-02), mentre que les cohorts 97-00 d’inici al treball està
formada per una distribució més propera entre els components de les diverses
promocions.
51
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.9 Relació de graduats per any d’acabament dels estudis i d’inici de la feina (%)
Any d’acabament
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total UPF
Previ a 1993 1994-1996
20,0
68,3
27,1
55,9
15,8
35,1
14,0
14,5
8,6
11,4
7,7
8,4
3,3
6,2
4,7
5,4
9,4
15,8
1997-98
8,3
11,9
33,3
47,5
38,9
22,0
23,4
11,5
26,0
1999-2000
3,3
5,1
13,5
18,0
37,8
50,2
44,2
31,1
31,9
2001-2002
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
2,3
6,0
3,2
11,7
23,0
47,3
16,9
Tal i com ja s’apuntava en les edicions anteriors, els titulats amb carrera prèvia inicien
el contacte amb el món laboral abans que els que comencen la vida universitària a la
UPF; no obstant la menor presència d’estudiants amb carreres prèvies en la iniciativa
2002 trenca la tendència detectada en enquestes anteriors. La co-variable edat és
fonamental en l’explicació d’aquest comportament; no obstant, és important remarcar
que l’acumulació de credencials acadèmiques, per regla general, es realitza juntament
amb experiències de treball (continuades o ocasionals).
B.10 Relació de graduats amb carrera prèvia a la UPF i any d’inici de la feina (%)
No
Sí, diplomatura
Sí, llicenciatura
Total UPF
Previ a 1993
9,0
31,6
10,8
9,4
1994-96
15,6
10,5
21,5
15,8
1997-98 1999-2000 2001-2002
26,4
32,0
17,0
31,6
15,8
10,5
15,4
36,9
15,4
26,0
31,9
16,9
Total
100
100
100
100
La continuació o no dels estudis no varia la distribució de les cohorts d’inici en la feina,
excepte en el cas dels que preparen oposicions, introduïts en el món del treball més
recentment.
B.11 Relació de graduats segons continuació dels estudis i any d’inici en el treball:
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
Total UPF
Previ a 1993
8,8
10,6
8,8
9,4
1994-96
16,5
14,6
14,7
15,8
1997-98
26,9
24,8
17,6
26,0
1999-2000
30,1
34,4
41,2
31,9
2001-2002
17,7
15,6
17,6
16,9
En les dues taules que segueixen es relaciona l’any d’inici en el treball amb la
trajectòria ocupacional. La primera experiència després dels estudis equival a haver
començat a treballar després d’acabar la carrera. En ambdós casos amb lleugeres
variacions estem davant de cohorts laborals més recents. La trajectòria laboral no
continuada s’acosta bastant a la distribució mitjana d’inici en el treball a la UPF, mentre
en el cas de la continuada adquireixen més força els col·lectius que iniciaren la seva
trajectòria laboral abans de 1993. En definitiva, no hi ha variacions significatives
respecte als resultats de les enquestes de 1998 i 2000.
52
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.12 Any d’inici en el treball i trajectòries ocupacionals (%):
Abans d’acabar la
carrera
Abans 1993
1994-1996
1997-1998
1999-2000
2001-2002
Després d’acabar la
carrera
Abans 1993
1994-1996
1997-1998
1999-2000
2001-2002
No continuada
Continuada
UPF
9,4
15,3
27,3
32,5
15,5
19,3
16,4
23,7
25,1
15,5
9,4
15,8
26,0
31,9
16,9
No continuada
Continuada
UPF
8,8
14,9
23,7
33,5
19,1
9,5
15,9
26,3
31,6
16,6
9,4
15,8
26,0
31,9
16,9
1.2.Trajectòria ocupacional
La taula següent mostra la trajectòria laboral dels graduats ocupats. En primer lloc,
permet distingir dues trajectòries molt nítides: el 60,6% s’incorpora al treball un cop
titulat, mentre el 39,4% restant ja havien treballat anteriorment, el 33% de forma
continuada i el 67% de manera ocasional. És a dir, que els que treballen abans d’acabar
la carrera han realitzat un doble esforç de dedicació acadèmica i professional; mentre la
resta ha concentrat els seus esforços exclusivament en l’estudi.
B.13 Distribució dels graduats segons trajectòries ocupacionals (%)
Treball abans d’acabar la carrera
No (primera experiència després de la carrera)
Si, de forma ocasional
Si, de forma continuada
No relacionada amb els estudis
Relacionada amb els estudis
Treball després d’acabar la carrera
Sempre
De forma no continuada
No relacionada amb els estudis
Sempre relacionada amb els estudis
En ocasions relacionada amb els estudis
Nombre
0
1
2
3
4
Més de 4
Total
Contractes Fixos
Freqüència
%
425
23,7
977
54,6
287
16,0
89
5,0
12
0,7
1790
100,0
Freqüència
1.913
1.159
505
249
391
363
1.913
1.652
261
236
1.388
289
Percentatge
100
60,6
26,4
13,0
51,9
48,1
100
86,4
13,6
12,3
72,6
15,1
Contractes temporals
Freqüència
%
739
41,3
475
26,5
297
16,6
145
8,1
53
3,0
81
4,5
1790
100,0
Percentatge
39,4
20,4
19,0
12,3
87,7
Situacions atur
Freqüència
%
1550
86,6
188
10,5
36
2,0
2
0,1
9
0,5
5
0,3
1790 100,0
53
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Un cop acabada la carrera, la continuïtat en el treball augmenta de manera espectacular,
no només pel percentatge assolit (86,4%), sinó pel fet que ara s’incorporen aquells que
no havien treballat abans d’obtenir el títol i, així, el col·lectiu de treball continu passa de
ser 249 individus a ser 1652. Continuïtat no vol dir estabilitat, com veurem més
endavant, però sí significa la millora de les expectatives d’inserció i d’ocupació. Un
altre element important que es desprèn, de la resposta a aquesta qüestió, és la relació
entre la feina realitzada -abans o després d’acabar la carrera- amb els estudis. En aquest
sentit, el 19% dels que havien treballat abans de graduar-se en feines relacionades, es
transforma en el 87,7% un cop incorporats els col·lectius sense experiència al mercat
laboral. Contemplades en conjunt aquestes xifres sembla despendre’s una incidència
molt notòria de les credencials acadèmiques en les trajectòries continuades de treball i
en l’obtenció de feines relacionades amb els estudis.
En la iniciativa 2002 s’ha incorporat un conjunt de noves variables a la pregunta de
trajectòria, que permeten seguir la continuïtat o discontinuïtat de la mateixa, en forma
de nombre de contractes fixos, de contractes temporals o de situacions d’atur. Com és
pot contemplar en la taula el 76,3% dels que treballen han conegut el contracte fix;
54,6% un sol contracte fix i el 21,7% dos o més. El 58,7% ha experimentat la
contractació temporal; el 26,5% un sol contracte d’aquesta modalitat i el 32,2% dos o
més contractes (7,5%, quatre o més). La situació d’atur, remunerada o no, ha incidit
sobre el 13,4% dels que treballen; un sol cop pel 10,5% i pel 2,9 % restant dos o més
vegades; no hi ha un col·lectiu ampli sobre el que incideixi especialment l’entrada i
sortida continuada de la desocupació (0,7%).
Aquestes situacions d’ocupació es relacionen clarament amb les trajectòries laborals,
sobretot després de finalitzada la carrera. Així abans d’acabar la carrera la
proporcionalitat és bastant similar en totes tres columnes (contractes fixos, temporals i
situacions d’atur). Però la trajectòria després d’acabar la carrera, genera canvis. Hi
molta més contractació fixa entre els que han treballat sempre des d’aquest episodi i
més temporalitat i, sobretot, situacions d’atur entre els que han treballat de forma
discontinua. També hi més contractació fixa en les trajectòries sempre relacionades amb
els estudis i més episodis d’atur entre aquells que han tingut feines en ocasions
relacionades amb els estudis.
Abans d’acabar la carrera
No (1a. experiència després de la carrera)
Sí, de forma ocasional
Sí, de forma continuada
No relacionada amb els estudis
Relacionada amb els estudis
Després d’acabar la carrera
Sempre
De forma no continuada
No relacionada amb estudis
Sí, sempre relacionada amb estudis
Sí, en ocasions relacionada amb els estudis
Contractes fixos
Contractes
temporals
Situacions
d’atur
57,9
27,0
15,0
49,8
50,2
57,8
30,1
12,1
54,9
45,1
50,4
31,3
18,3
55,5
44,5
90,8
9,2
11,4
75,2
13,4
80,4
19,6
13,7
67,3
19,0
62,9
37,1
15,4
56,3
28,3
54
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
La comparació entre les quatre iniciatives d’enquesta permet contemplar la disminució
fins al 2000 dels que busquen la primera feina després de la graduació, grup que a partir
del 2000 augmenta considerablement. Així, l’opció d’aconseguir credencials
professionals mitjançant contactes ocasionals amb el món del treball es consolida fins al
2000 i a partir d’aquí s’inicia una tendència a deixar per després de la graduació el
contacte amb el món laboral.
B.14 Comparació de trajectòries ocupacionals 1996/2002 (%)
1ª feina després graduació
Experiència laboral prèvia,
Continuada
No continuada
1996
69,7
30,3
1998
56,4
43,8
22,6
21,0
2000
55,0
45,0
11,1
33,9
2002
60,6
39,4
20,4
19,0
Per gènere, no es revelen diferències sensibles de trajectòries. Per edats, els més joves
tendeixen a tenir la primera experiència després de la carrera; per contra, els més grans,
per regla general, han tingut més possibilitats de tenir una experiència continuada prèvia
al títol. Després d’acabar la carrera, els grups de menor edat segueixen una trajectòria
similar.
B.15 Tipus de trajectòria laboral per edat (%):
Treball abans d’acabar la carrera
No (primera experiència després de la carrera)
Si, de forma ocasional
Si, de forma continuada
Si, no relacionada amb els estudis
Si, relacionada amb els estudis
Treball després d’acabar la carrera
Sempre
De forma no continuada
No relacionada amb els estudis
Sempre relacionada amb els estudis
En ocasions relacionada amb els estudis
22-24
25-30
Més de 30
Total
UPF
62,3
27,8
9,9
48,7
51,3
61,9
26,1
12,0
52,6
47,4
17,4
25,6
57,0
59,2
40,8
60,6
26,4
13,0
51,6
48,4
84,9
15,1
11,2
76,1
12,7
87,6
12,4
11,6
71,3
17,1
88,4
11,6
29,0
57,0
14,0
86,4
13,6
12,2
72,7
15,1
Atenent a les titulacions de procedència, l’anàlisi de les trajectòries revela elements
interessants. Així, abans d’obtenir el títol, el menor contacte amb el mercat laboral es
centra en les carreres econòmiques i ara també a Dret. Per contra, tenen una major
experiència de contacte previ amb el mercat laboral els titulats de GAP. Polítiques,
Traducció i Humanitats. Entre els que han treballat abans d’obtenir la titulació, les
experiències ocasionals abunden a Polítiques i Traducció, mentre que les continuades
són més freqüents a GAP, Empresarials i Relacions Laborals (diplomatures); la major
relació entre feina i estudi es localitza a Economia, ADE i Empresarials, mentre la
menor en el cas de Polítiques, Humanitats i GAP.
55
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
No
Si
Si, ocasional
Si, continuada
No relació estudis
Sí relació estudis
RRLL
Treball abans
titulació
Empresarials
B.16a Tipus de trajectòria laboral per titulacions (%):
46,4
53,6
30,9
22,6
38,0
62,0
53,6
46,4
21,7
24,7
58,7
41,3
71,1
28,9
25,3
3,6
50,0
50,0
78,8
21,2
15,6
5,6
44,1
55,9
80,3
19,7
17,4
2,3
30,8
69,2
76,8
23,2
17,5
5,7
32,7
67,3
46,2
53,8
28,4
25,4
73,6
26,4
60,0
40,0
30,0
10,0
53,6
46,4
54,9
45,1
35,2
9,9
59,4
40,6
46,5
53,5
46,5
7,0
87,0
13,0
47,4
52,6
44,1
8,5
50,0
50,0
48,8
51,2
32,6
18,6
79,5
20,5
Iniciar el treball després de l’obtenció del títol, implica algunes transformacions del
panorama anterior. D’aquesta manera, un cop els titulats estan ocupats, s’aferma la
trajectòria continuada en gairebé totes les titulacions. Amb menys continuïtat destaquen:
Humanitats, Polítiques i CAUD. La relació de la feina amb els estudis és elevada entre
els llicenciats de les diferents carreres econòmiques, així com entre els diplomats en
Empresarials. Contràriament, la menor relació amb els estudis es localitza entre els
llicenciats en Polítiques, els diplomats en GAP i, també, entre els titulats en Humanitats.
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
76,1
23,9
9,9
71,8
18,3
72,1
27,9
55,8
34,9
9,3
81,4
18,6
9,3
66,1
24,6
67,4
32,6
29,1
48,8
22,1
ADE
91,4
8,6
22,9
67,1
10,0
Economia
83,2 95,0 87,9 91,9 82,8
16,8 5,0 12,1 8,1 17,2
7,9 3,8 2,3 4,3 38,8
74,3 85,6 90,9 90,0 35,8
17,8 10,6 6,8 5,7 25,4
CCEE
90,6
9,4
17,9
61,7
20,4
Dret
88,8
11,2
4,9
82,8
12,3
GAP
Sempre
Ocasional
No relació estudis
Sempre
En ocasions
RRLL
Treball després
titulació
Empresarials
B.16b Tipus de trajectòria laboral per titulacions (%):
Prenent en consideració el panorama dibuixat, seguidament agruparem els entrevistats
segons els principals tipus de credencials acadèmiques. Així, la major probabilitat
d’haver treballat abans d’assolir el títol UPF està entre els que havien fet una carrera
prèvia acabada; en aquest sentit, també els diplomats sobresurten dels llicenciats.
També són els de doble carrera finalitzada, i els diplomats, els que acumulen més
trajectòries laborals continuades prèvies a l’acabament de la carrera UPF. El treball més
ocasional és reparteix de forma bastant uniforme seguint la distinció dels tipus d’estudi
realitzats. La relació de la feina amb els estudis ha estat més elevada entre els que han
cursat una doble carrera UPF, mentre que ha estat més baixa entre els titulats de carrera
prèvia acabada.
56
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.17 Tipus de trajectòria laboral per tipus d’estudi (%):
Llicenciat
Abans d’acabar la carrera
No (1ª experiència després carrera)
Si
Si, de forma ocasional
Si, de forma continuada
No relacionada amb els estudis
Sí relacionada amb els estudis
Després d’acabar la carrera
Sempre
De forma no continuada
No relacionada amb els estudis
Sempre relacionada amb els estudis
En ocasions relacionada amb els estudis
Diplomat
Carrera
prèvia
acabada
Doble
carrera
67,7
32,3
25,8
6,5
52,6
47,4
48,7
51,3
27,4
23,8
51,1
48,9
61,0
39,0
26,0
13,0
38,5
61,5
44,9
55,1
25,5
29,6
50,0
50,0
85,2
14,8
10,5
75,8
13,7
88,3
11,7
15,5
67,1
17,4
95,0
5,0
3,0
90,0
7,0
95,9
4,1
21,4
69,4
9,2
Si contemplem el treball després d’acabar la carrera, les diferències entre continuïtat i
no continuïtat no són massa apreciables, tot i que en el cas dels titulats amb doble
carrera UPF i carrera prèvia tendeixen a ser més estables. En canvi, la relació entre la
feina i els estudis realitzats, deixa molt enrera als diplomats i fa sobresortir als
llicenciats, també als de doble carrera respecte dels de carrera prèvia.
Com il·lustra el següent quadre, per promocions, hi ha una tendència progressiva a una
major incorporació laboral prèvia a l’acabament de la carrera conforme ens acostem a
l’actualitat; pot ser els percentatges de les promocions 2000 i 2001 no estan consolidats,
però la tendència sembla ferma. En correspondència amb això augmenta tot i que més
lleugerament la trajectòria continuada; mentre que la relació o no amb els estudis
segueix una evolució més dispersa.
Un cop obtingut el títol, les diferències per promocions no són remarcables en relació a
les trajectòries continues o discontinues. I la relació de les feines obtingudes amb els
estudis tampoc mostra una seqüència en el temps.
B.18 Tipus de trajectòria laboral per any d’acabament de la carrera (%):
Abans títol
No
Si
Si, ocasional
Si, continuada
No relació amb estudis
Relació amb estudis
Després títol
Sempre
Ocasional
No relació estudis
Sempre relacionada
En ocasions relacionada
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
70,0
30,0
21,7
8,3
55,6
44,4
76,3
23,7
15,3
8,5
57,1
42,9
63,6
36,4
19,9
16,5
39,1
60,9
64,7
35,3
23,7
11,6
64,5
35,5
62,0
38,0
27,5
10,5
51,7
48,3
62,4
37,6
25,4
12,1
49,6
50,4
56,7
43,3
30,0
13,3
50,3
49,7
55,1
44,9
29,5
15,3
53,4
46,6
86,7
13,3
11,7
85,0
3,3
81,4
18,6
8,5
62,7
28,8
91,5
8,5
11,9
73,9
14,2
86,0
14,0
11,2
67,0
21,9
86,9
13,1
11,4
73,4
15,3
85,3
14,7
11,6
73,4
15,0
85,6
14,4
10,3
77,2
12,6
86,3
13,7
16,7
69,1
14,2
57
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Finalment, tampoc la relació entre l’any d’inici en el treball i el tipus de trajectòria
laboral resulta significativa. En el mateix sentit, no hi ha diferències a remarcar per
trajectòries laborals prèvies, en relació a feines relacionades o no amb els estudis ni per
trajectòries laborals després d’obtenir el títol.
B.19 Tipus de trajectòria laboral per any d’inici en el treball(%):
Abans títol
No
Si
Si, ocasional
Si, continuada
No relació estudis
Relació estudis
Després títol
Sempre
Ocasional
No relació estudis
Sempre relacionada
En ocasions relacionada
Abans 1993
1994-96
1997-98
1999-2000 2000-02
UPF
45,5
54,5
26,6
28,0
48,7
51,3
60,0
40,0
25,8
14,2
55,2
44,8
59,4
40,6
28,2
12,4
58,8
41,3
62,0
38,0
27,3
10,7
45,1
54,9
63,0
37,0
24,5
12,5
52,6
47,4
59,6
40,4
26,8
13,6
51,9
48,1
88,1
11,9
10,5
67,8
21,7
87,9
12,1
12,1
74,2
13,8
88,3
11,7
11,4
71,3
17,3
86,6
13,4
11,6
75,2
13,2
85,6
14,4
14,4
72,4
13,2
87,2
12,8
12,0
72,9
15,2
58
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
2. La recerca d’ocupació dels que treballen
2.1. Temps emprat en la recerca de feina
Atenent a les dades obtingudes i a la llum de la comparació entre les quatre iniciatives
d’enquesta, es pot afirmar que el temps de recerca de feina s’ha dinamitzat. Així,
augmenta de forma molt considerable el col·lectiu d’aquells que troben feina abans d’un
mes. Destaca la fluïdesa en el mercat laboral que facilita l’entrada ràpida dels titulats
UPF a l’ocupació, tanmateix, també baixa el percentatge de titulats que no obté la feina
fins passats els sis primers mesos (en les anteriors iniciatives per sobre del 16%). Estem
en un mercat molt mòbil i ràpid en el que el període de realització de l’enquesta influeix
sensiblement sobre els percentatges finals d’ocupació i no ocupació, per la variació no
només entre un trimestre i el següent sinó, fins i tot, d’un mes a l’altre.
B.20 Temps dedicat a la recerca de feina dels titulats que troben feina després de la
graduació: Comparació 1996/1998/2000 (%):
1996
30,7
34,6
17,6
13,1
4,0
100
Menys d’un mes
1 a 3 mesos
3 a 6 mesos
6 mesos a 1 any
Més d’un any
Total
Temps de recerca de feina
Abans dels tres primers mesos
Abans dels sis primers mesos
Més de sis mesos
1998
28,7
34,9
20,4
10,5
5,5
100
1996
65,3
82,6
17,4
2000
46,1
24,4
12,6
7,5
9,4
100
1998
63,6
84,0
16,0
2002
55,3
23,6
10,8
4,8
5,6
100
2000
70,5
83,1
16,9
2002
78,9
89,7
10,4
Afinant una mica més la resposta, la incorporació de la trajectòria laboral en l’avaluació
del temps de recerca de feina, permet veure com els col·lectius que s’incorporen més
recentment tenen algunes dificultats afegides, en relació als titulats que ja han treballat
anteriorment. Malgrat tot, aquestes diferències es van reduint respecte a les anteriors
enquestes.
B.21 Temps dedicat a la recerca pels graduats, per trajectòries laborals(%):
Menys d’un mes
1 a 3 mesos
3 a 6 mesos
6 mesos a 1 any
Més d’un any
Total
Totes les trajectòries
55,3
23,6
10,8
4,8
5,6
100
Comencen a treballar després titulació
48,0
25,9
13,9
5,5
6,7
100
Les característiques d’aquests titulats amb més facilitat o dificultat d’inserció,
ponderada aquesta pel temps emprat en la recerca de feina, les obtenim a partir de les
taules que segueixen. D’entrada les diferències entre sexes revelen una certa facilitat de
les dones en emprar menys temps en la recerca i, a la inversa, unes lleugeres i relatives
dificultats dels homes. Però les diferències són poc significatives.
59
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.22 Temps de recerca de feina per gènere (%):
Home
Dona
UPF
- 1 mes
54,5
55,6
55,3
1-3 mesos
22,8
24,0
23,6
3-6 mesos
11,4
10,5
10,8
6m.-1 a.
5,5
4,4
4,8
+1 any
5,9
5,5
5,6
Total
100
100
100
Per edats, la franja intermèdia també experimenta certes dificultats en comparació amb
la resta, tot i que, en general, són els més grans els més ràpids en aconseguir feina.
D’altra banda, també és entre les franges intermèdies i de més edat on es localitzen els
col·lectius amb més de sis mesos de dedicació a la recerca. Aquest problema ja era palès
a la iniciativa 2000.
B.23 Temps de recerca de feina per edat (%):
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Total
- 1 mes
58,6
50,3
75,6
55,3
1-3 mesos
24,9
24,4
7,0
23,6
3-6 mesos
9,2
11,9
12,8
10,8
6m.-1 a.
3,9
5,7
1,2
4,8
+1 any
3,3
7,8
3,5
5,6
Total
100
100
100
100
Respecte a les titulacions, la taula següent disposa les carreres en funció de la primera
columna de recerca de feina (menys d’un mes). Així, els col·lectius amb dificultats (més
d’un any de recerca), semblen localitzar-se GAP, Humanitats i Dret, mentre que els
ocupats de RRLL, ADE i Periodisme troben feina molt ràpidament. Està clar, però, que
algunes d’aquestes carreres no són les que tenen millor o pitjor comportament
ocupacional, com es pot apreciar en la columna de la dreta. Així els ocupats de GAP
tenen una molt bona taxa ocupacional.
B.24 Temps de recerca de feina per titulacions (%):
Empresarials
Relacions Laborals
Dret
C. Econòmiques i Empres.
Economia
ADE
GAP
Periodisme
Comunicació Audiovisual
Polítiques
Traducció i Interpretació
Humanitats
Total
- 1 mes
1-3 mesos
3-6 mesos
6m.-1 a.
+1 any
58,7
63,0
46,4
47,5
53,8
62,1
52,2
60,0
52,1
48,8
55,1
58,1
55,3
23,8
20,9
25,3
25,6
25,8
23,2
20,1
18,6
22,5
20,9
31,4
19,8
23,6
9,5
8,5
11,2
11,3
13,6
8,5
11,2
20,0
14,1
18,6
7,6
10,5
10,8
5,4
3,8
7,9
9,4
3,8
1,4
2,2
0,0
7,0
4,7
3,4
2,3
4,8
2,6
3,8
9,2
6,3
3,0
4,7
14,2
1,4
4,2
7,0
2,5
9,3
5,6
Total
Ocupats
81,7
87,4
69,6
97,0
75,0
87,2
91,2
84,3
78,9
74,1
90,1
68,8
100
Pel que fa a les titulacions i a la identificació de col·lectius amb major retard en la
inserció, també s’identifica amb una promoció, la de 1995, sense oblidar que, finalment,
la inserció lenta pot arribar a ser finalment de major qualitat que en el cas de la inserció
ràpida. O que la taxa ocupacional de la promoció 1995 és molt més elevada que la de
2000 o de 2001; per aquests darrers per exemple, en el moment de l’enquesta, encara no
arriba als sis mesos la sortida de la seva promoció.
60
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.25 Temps de recerca de feina per any d’acabament dels estudis (%):
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total UPF
- 1 mes
43,3
37,3
46,0
44,7
57,6
57,6
58,2
62,6
55,3
1-3 mesos
21,7
25,4
22,2
25,6
23,6
22,3
21,3
26,5
23,6
3-6 mesos
18,3
10,2
13,1
13,5
11,8
11,3
10,5
6,7
10,8
6m.-1 a.
10,0
8,5
9,1
7,0
2,2
3,7
5,4
2,3
4,8
+1 any
6,7
18,6
9,7
9,3
4,8
5,1
4,6
1,9
5,6
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
La taula que segueix mostra, en certa manera, la baixa relació entre el temps emprat en
la recerca de feina, que en tot cas pot mesurar l’èxit de la inserció dels titulats, i la
qualitat de la mateixa. Així, tot i que els contractats de manera estable han trobat feina
en el període més curt, la proporció de contracte estables i de contractes no estables
presents a partir dels sis mesos és similar. Per concloure aquesta secció, es presenta el
quadre comparatiu entre 2000 i 2002 (B.27), el qual pot servir per comprovar les
distribucions dels titulats, segons característiques personals o acadèmiques, per cada
enquesta, així com les diferències i les similituds entre ambdues.
B.26 Temps de recerca de feina, tipus de contracte i categoria laboral (%):
-1 mes
1-3 mesos
3-6 mesos
6m.-1a.
+1any
55,9
52,3
55,3
22,2
27,6
23,6
11,3
9,9
10,8
5,2
4,0
4,8
5,4
6,1
5,6
Tipus de contracte
Contracte estable
Contracte no estable
Total UPF
B.27 Comparació entre característiques i temps de recerca de feina 2000/2002 (%)
-1 mes
1-3 mesos
3-6 mesos
6 m-1 any
+ 1 any
2000 2002 2000 2002 2000 2002 2000 2002 2000
Gènere dels graduats
Home
Dona
Edat dels graduats
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Estudis UPF
C. Econòmiques i Emp.
Economia
ADE
Dret
Traducció i Interpretació
Periodisme
GAP
Comunicació Audiovisual
Humanitats
Empresarials
Relacions laborals
C. Polítiques
Doble carrera UPF
2002
43,7
47,1
54,5
55,6
23,8
24,7
22,8
24,0
12,2
12,8
11,4
10,5
7,6
7,5
5,5
4,4
12,8
7,9
5,9
5,5
51,5
42,2
56,4
58,6
50,3
75,6
29,5
22,5
16,0
24,9
24,4
7,0
11,5
13,4
10,6
9,2
11,9
12,8
3,5
9,7
7,4
3,9
5,7
1,2
4,0
12,2
9,6
3,3
7,8
3,5
41,4
53,6
50,0
41,6
55,1
45,3
41,2
42,9
43,6
43,4
50,3
68,4
47,5
53,8
62,1
46,4
55,1
60,0
52,2
52,1
58,1
58,7
63,0
48,8
50,0
22,8
29,1
32,3
24,2
25,4
20,9
18,0
29,9
27,7
23,2
24,1
31,6
25,6
25,8
22,2
25,3
31,4
18,6
20,1
22,5
19,8
23,8
20,9
20,9
28,0
11,0 11,3
9,1 13.,6
8,1
8,5
17,4 11,2
10,9
7,6
12,2 20,0
13,9 11,2
11,7 14,1
16,0 10,5
15,2
9,5
13,3
8,5
18,6
16,0
6,8
3,6
2,4
10,1
5,8
11,5
9,8
10,4
4,3
8,1
8,7
9,4
3,8
1,4
7,9
3,4
2,2
7,0
2,3
5,4
3,8
4,7
2,0
18,1
4,5
7,3
6,7
2,9
10,1
17,0
5,2
8,5
10,1
3,6
6,3
3,0
4,7
9,2
2,5
1,4
14,2
4,2
9,3
2,6
3,8
7,0
4,0
61
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
2.2. Mitjans per a la recerca de feina
Tal com es va efectuar l’any 2000, s’han agrupat els mitjans de recerca de feina en tres
grans apartats: aquells d’iniciativa pròpia, aquells realitzats a través de la UPF i aquells
realitzats mitjançant d’altres institucions. Prèviament, s’ha d’advertir que, donada
l’existència d’un conveni entre la UPF i el Servei Català de Col·locació, el percentatge
d’aquells que utilitzen la Borsa de Treball, gestionada pel Gabinet d’Orientació i
Assessorament Professional de la UPF i aquell dels titulats que han utilitzat els serveis
del SCC, son idèntics per existir un conveni entre ambdues institucions. També hem de
recordar que els titulats utilitzen en el moment de cercar feina diversos instruments,
qüestió que el tipus de pregunta recollia i que fa que finalment, el percentatge total
sobrepassi el 100 (multiresposta). Les línies divisòries de la taula permeten copsar molt
ràpidament l’ús de cadascun dels procediments.
Pel que fa als mitjans de recerca novament torna a baixar el nombre de mitjans utilitzat
per titulat ocupat. Aquest descens es generalitza en pràcticament totes les opcions;
excepte en el col.legi professional. Com novetat apareix un mitjà nou respecte
d’anteriors enquestes que és la cerca per internet. Comparant les tres iniciatives
d’estudi, sempre destaca en primera posició la tramesa de currículums, seguida de la
premsa; però la borsa de treball UPF (o Servei Català de Col.locació) supera ja als
procediments informals. Les visites empreses o el recurs a ETT baixen
considerablement.
B.28 Procediments i mitjans de recerca de feina utilitzats pels graduats ocupats:
% dels que sí han utilitzat el mitjà
Per iniciativa pròpia
Visites a empreses
Procediments informals
Premsa
Tramesa de currículums
Oposicions
A través de la UPF
Pràctica realitzada durant els estudis
Borsa de Treball
Llibre de currículums
Trobades amb el món professional
Altres institucions
Col·legi professional
Servei Català de Col·locació, INEM
ETT
Empreses de selecció
Cercadors internet
Altres
Nombre de respostes
14,7
26,6
35,0
51,8
5,4
282
508
669
990
103
11,2
29,7
3,8
4,9
214
568
72
94
6,7
29,7
12,4
5,8
17,5
4,0
128
568
238
111
335
77
62
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.29 Principals mitjans de recerca de feina utilitzats pels titulats (%):
Mitjans de recerca de feina
Tramesa de currículums
Premsa
Borsa de Treball
Servei Català de Col·locació, INEM
Procediments informals
Cercadors internet
Visites a empreses
ETT
Pràctica realitzada durant els estudis
Col·legi professional
Empreses de selecció
Oposicions
Trobades amb el món professional
Altres
Llibre de currículums
Percentatge Tipus de recursos
Propis
51,8
Propis
35,0
UPF
29,7
Altres
29,7
Propis
26,6
Altres
17,5
Propis
14,7
Altres
12,4
UPF
11,2
Altres
6,7
Altres
5,8
Propis
5,4
UPF
4,9
Altres
4
UPF
3,8
B.30 Comparació de mitjans de recerca de feina 1996/2002 (%):
Tramesa de currículums
Premsa
Borsa de Treball
Servei Català de Col·locació, INEM
Procediments informals
Cercadors internet
Visites a empreses
ETT
Pràctica realitzada durant els estudis
Col·legi professional
Empreses de selecció
Oposicions
Trobades amb el món professional
Nombre de mitjans per individu
1996
59,8
37,5
14,8
14,8
50
1998
73,5
59,3
32,6
32,6
59,2
2000
62,7
53,3
45,5
45,5
46,9
34,4
3,6
7,7
26,1
27,5
16,1
9,7
21,3
25,8
16
6,2
8,5
3,7
11,2
7,1
2,4
9,9
10,5
3,6
2002
51,8
35,0
29,7
29,7
26,6
17,5
14,7
12,4
11,2
6,7
5,8
5,4
4,9
2,6
Per edats, les dues taules que segueixen resumeixen l’ús de mitjans de recerca per part
de les diferents cohorts. Concretament la taula B.32 aporta la informació bàsica.
B.31 Ordenació dels mitjans de recerca utilitzats segons segments d’edat*
22-24 anys
Tramesa de Currículums
Premsa
Borsa de Treball UPF
Servei Català de Col·locació
Procediments informals
Cercadors d’internet
25-30 anys
Tramesa de Currículums
Premsa
Borsa de Treball UPF
Servei Català de Col·locació
Procediments informals
Més de 30 anys
Tramesa de Currículums
Procediments informals
Oposicions
Premsa
*Mitjans utilitzats per al menys el 20% de la cohort
63
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.32 Ús dels mitjans de recerca de feina per edat (%):
22-24 anys
49,2
31,0
28,1
28,1
24,9
20,0
13,8
13,5
12,9
7,6
6,9
4,9
3,1
3,1
2,0
Tramesa de Currículums
Premsa
Borsa de treball UPF
Servei Català de Col·locació, INEM
Procediments informals
Cercadors d’internet
Pràcticum, Cooperació educativa
Visites a empreses
ETT
Trobades amb el món laboral
Col·legi Professional
Empreses de selecció
Llibre de currículums UPF
Altres mitjans
Oposicions
25-30 anys
55,2
39,7
32,8
32,8
27,7
16,6
9,8
16,6
12,8
2,7
6,4
6,8
4,5
5,0
6,3
Més de 30 anys
41,9
25,6
17,4
17,4
31,4
10,5
5,8
9,3
7,0
0,0
5,8
3,5
0,0
2,3
26,7
B.33 Mitjans de recerca de feina més utilitzats per carrera realitzada
RRLL
DRET
CCEE
ECON
ADE
GAP
PERIO
CAUD
PÒLIT
TRAD
HUMA
Tramesa currícul.
Premsa
Proc. informals
SCC/ INEM
Borsa treball UPF
ETT
Visites empreses
Llibre curríc. UPF
Pràctica UPF
Oposicions
Col·legi profes.
Empreses selecció
Cercadors d’internet
Trobades UPF
CE
(Percentatge dels ocupats que sí utilitzen el mitjà):
59,9
35,8
23,2
42,1
38,7
18,7
49,0
29,9
30,6
55,0
49,1
28,8
56,8
34,1
10,6
51,2
36,7
14,2
50,0
33,6
26,9
47,1
25,7
38,6
43,7
29,6
40,8
42,9
27,9
46,5
55,1
35,6
44,9
55,8
27,9
40,7
27,2
29,4
28,6
30,6
30,3
34,1
36,6
27,1
33,8
25,6
28,0
23,3
21,8
18,1
3,2
8,3
3,2
4,9
7,2
17,2
1,4
19,6
9,8
1,7
19,6
4,7
9,8
10,2
19,1
1,7
7,6
14,5
3,3
11,2
9,2
20,7
4,6
12,2
1,3
6,9
18,8
7,5
6,3
3,1
0,6
9,4
13,8
6,9
10,6
12,1
3,8
15,9
2,3
2,3
7,6
28,8
12,1
5,7
17,1
2,8
5,7
1,9
2,8
4,7
12,3
21,3
20,1
14,2
3,0
10,4
18,7
2,2
5,2
16,4
2,2
1,4
14,3
7,1
17,1
8,6
5,7
1,4
18,6
1,4
2,8
16,9
7,0
22,5
1,4
1,4
1,4
16,9
2,8
11,6
14,0
4,7
14,0
2,3
4,7
2,3
18,6
2,3
11,9
7,6
6,8
9,3
3,4
2,5
1,7
33,1
0,8
8,1
16,3
-3,5
4,7
2,3
1,2
15,1
1,2
La taula anterior, ens orienta sobre la variació efectiva d’utilització de mitjans de
recerca per estudis; amb negreta destaca aquells percentatges que sobresurten per
damunt de la mitjana UPF d’us del mitjà. La taula següent identifica els sis principals
mitjans utilitzats pels titulats segons carrera realitzada.
64
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.34 Ordenació dels principals mitjans de recerca de feina per titulacions:
1er.
Tramesa
currículums
RRLL Tramesa
currículums
DRET Tramesa
currículums
CCEE Tramesa
currículums
ECON Tramesa
currículums
ADE
Tramesa
currículums
GAP
Tramesa
currículums
PERIO Tramesa
currículums
CAUD Tramesa
currículums
POLIT Procediments
inform.
TRAD Tramesa
currículums
HUMA Tramesa
currículums
CE
2on.
Premsa
3er.
SCC/ INEM
Premsa
SCC/ INEM
4art.
Procediments
inform.
ETT
Procediments
inform.
Premsa
Premsa
SCC/ INEM
SCC/ INEM
Premsa
SCC/ INEM
Premsa
SCC/ INEM
SCC/ INEM
Premsa
Procediments
inform.
Procediments
inform.
Tramesa
currículums
Procediments
inform.
Procediments
inform.
SCC/ INEM
SCC/ INEM
Procediments
inform.
Cercadors
d’internet
Trobades UPF Visites
empreses
Procediments ETT
inform.
Premsa
Cercadors
d’internet
Premsa
Pràctica UPF
Premsa
SCC/ INEM
Premsa
Cercadors
d’internet
SCC/ INEM
Premsa
5è.
ETT
Pràctica UPF
Col·legi
professional
Visites
empreses
Pràctica UPF
6è.
Cercadors
d’internet
Cercadors
d’internet
Visites
empreses
Cercadors
d’internet
Visites
empreses
Procediments
inform.
Oposicions
Pràctica UPF
Cercadors
d’internet
SCC/ INEM
Visites
empreses
Visites
empreses
ETT
Visites
empreses
Cercadors
d’internet
B.35 Relació entre mitjans de recerca de feina i temps de recerca
- 1 mes
1-3 m.
3-6 m.
6m-1a.
+ 1 any
Visites a empreses
Procediments informals
Premsa
Tramesa de currículums
Oposicions
Pràctiques UPF
Borsa de Treball /SCC
Llibre de currículums
Trobades UPF
Col·legi professional
Empreses de selecció
Cercadors d’internet
ETT
En la taula anterior apareix una aproximació a l’ús de mitjans de recerca de feina per
temps de recerca. La mitjana de referència per a cada mitjà és la de la UPF, en la taula
només es remarca, per cada període de recerca, la utilització més intensiva de cada
mitjà. Per exemple, els que han trobat feina emprant menys d’un mes, utilitzen menys
mitjans, i sobresurten sobre la resta per haver participat en pràctiques UPF (practicum) i
tramesa de currículums com procediment per aconseguir la feina actual. El període que
utilitza més diversitat de mitjans és el format pels titulats que han emprat entre 3 mesos
i 1 any per trobar la feina actual, en canvi, aquells que han necessitat més d’un any
concentren els esforços en menys recursos que els anteriors.
65
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Finalment, a tall informatiu s’inclou la taula següent en la que es poden observar la
varietat d’altres mitjans emprats pels diferents tipus de titulats.
No
Autònom
IDEC
Feina anterior
Academies/ cursos realitzats
Altres universitats
Anuncis a la universitat
Anuncis Ajuntament
Borsa de Treball
Beques
Master
INEM
Generalitat
Doctorat
Creació d’empresa
Professors
Total
Llicenciatura
96,5
0,8
0,4
0,1
0,1
0,1
0,8
0,6
0,3
0,1
0,1
0,1
Diplomatura
95,1
0,7
0,6
0,3
0,8
0,4
0,1
0,3
0,7
2 o més carreres
97,0
1,0
1,0
1,0
0,1
0,6
0,1
0,1
0,1
100,0
100,0
100,0
Total
96,0
0,8
0,5
0,2
0,4
0,2
0,1
0,1
0,8
0,4
0,2
0,3
0,1
0,1
0,1
0,1
100,0
66
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
2.3. Assessorament en la recerca de feina
En la iniciativa d’enquesta 2002, el 6,4% dels titulats afirmen haver sol·licitat o rebut
assessorament. Aquesta xifra és encara més baixa que a l’any 2000, que era del 11%. Si
es compara amb els resultats d´iniciatives anteriors es constata (taula B.37) com el
nombre de titulats que reben assessorament per la recerca de la feina va baixant al llarg
dels anys.
B.36 Percentatge de titulats que han rebut assessorament per a la recerca de feina:
No han rebut assessorament en la recerca de feina
Sí han rebut assessorament en la recerca de feina
Total respostes
Freqüència
1.790
123
1.795
Percentatge
93,6
6,4
100
B.37 Titulats que s’han assessorat per a la recerca de feina, 1996/2002 (%):
No han rebut assessorament
Sí han rebut assessorament
1996
84,0
16,0
1998
86,0
14,0
2000
89,0
11,0
2002
93,6
6,4
De forma orientativa, en primer lloc, cal destacar com l’assessorament és molt més baix
entre els titulats que sobrepassen els 30 anys. En segon lloc, cal remarcar que no hi ha
grans diferències entre diplomats i llicenciats. No obstant això, a l’hora d’identificar les
carreres, sobresurt la demanda d’assessorament dels llicenciats en els titulats d´ADE
Traducció i Humanitats, En canvi, hi ha carreres amb una demanda molt baixa
d’assessorament, com ara, Periodisme i Polítiques. Finalment, l’acumulació de temps de
recerca de feina augmenta sensiblement la necessitat d’assessorament. Les següents
taules mostren els percentatges d’aquells titulats que han rebut assessorament segons
diferents característiques.
B.38 Assessorament en la recerca de feina per edat, tipus d’estudi i temps de
recerca de feina (percentatge del sí):
Assessorament
Edat dels entrevistats:
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Estudis:
Llicenciatura
Diplomatura
Dues o més carreres
8,1
5,2
4,7
7,2
5,2
5,0
67
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.39 Assessorament per temps de recerca de feina (percentatge del sí):
Temps de recerca de feina:
Menys d’1 mes
De 1-3 mesos
De 3-6 mesos
De 6 mesos –1 any
Més d’1 any
Assessorament
5,6
7,7
7,3
8,8
5,6
B.40 a. Assessorament en la recerca de feina per titulacions (percentatge del sí):
Assessorament
6,9
4,5
7,5
4,6
9,0
0,0
4,7
9,3
8,6
9,3
4,2
2,9
CCEE
Economia
GAP
Empresarials
ADE
Polítiques
RRLL
Traducció
Dret
Humanitats
CAUD
Periodisme
B.40 b. Assessorament en la recerca de feina per promocions (percentatge del sí)
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
Assessorament
8,3
6,8
6,3
7,0
6,6
4,8
8,5
5,3
Donada la reducció de la demanda d’assessorament, això també es reflexa en la
composició dels mitjans: Així, el GOAP va perdent pes en els darrers anys en favor de
la recerca d’assessorament, mitjançant altres mitjans UPF i, sobretot de fora de la UPF.
B.41 Mitjans d’assessorament en la recerca de feina: Comparació 1998/2002. %
dels que si han utilitzat el mitjà
GOAP
Altres UPF
Fora UPF
1998
60,7%
32,0%
69,9%
2000
57,4%
10,2%
17,8%
2002
37,4%
29,3%
40,7%
En la taula següent, de manera informativa, apareixen els mitjans d’assessorament
utilitzats fora de la UPF; tot i que com es pot comprovar el nombre d’individus que els
utilitzen és molt reduït.
68
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.42 Mitjans d’assessorament per a la recerca de la feina actual utilitzats
GOAP
N
No
Sí
Amistats o familiars
BCN Activa
Servei Català de Col·locació
Borsa Local
Col·legi Professional
Borsa de treball altres universitats
Empreses de selecció
Centres de formació ocupacional
Total
UPF
77
46
%
62,6
37,4
123
100,0
N
87
36
%
70,7
29,3
123
100,0
N
Fora UPF
%
73
59,3
50
40,7
18
14,6
2
1,6
3
2,4
9
7,3
4
3,2
4
3,2
6
4,9
4
3,2
123
100
69
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
3. En la feina
3.1. Situació ocupacional
La major part dels titulats de la UPF que estan ocupats, treballen de forma dependent o
assalariada, mentre que un 6,3% ho fa per compte propi. No obstant això, entre aquests
últims, la major part són treballadors autònoms. D’altra banda, entre els assalariats la
major part treballen en l’empresa privada.
B.43 Els graduats que treballen distribuïts segons la situació ocupacional:
Freqüència
1.793
1.561
204
28
120
104
9
7
1.913
Per compte d’altri:
Empresa privada o despatx professional
Administració o empresa pública
Institució no lucrativa
Per compte propi:
Autònom, professional liberal
Empresari més de 10 assalariats
Empresari menys de 10 assalariats
Total UPF
Percentatge
93,7
81,6
10,7
1,5
6,3
5,4
0,5
0,4
100
81,6
10,7
1,5
5,4
Empresa A dministració Institució
A utò no m,
privada o
o empresa
sense ànim pro fessio nal
despatx
pública
de lucre
liberal
pro fessio nal
0,5
Empresari
més de 10
assalariats
0,4
Empresari
menys de 10
assalariats
Com es pot apreciar en la taula següent, s’observa un repunt respecte al 2000 pel que fa
al treball assalariat en empreses privades. D’altra banda, unes altres dades a remarcar és
la disminució paulatina, entre els assalariats, del treball en institucions no lucratives i,
també en institucions públiques; entre els independents destaca l’estancament del treball
autònom.
70
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.44 Situació ocupacional, comparació 1996/2002 (%)
Per compte d’altri:
Empresa privada o despatx professional
Administració o empresa pública
Institució no lucrativa
Per compte propi:
Autònom, professional liberal
Empresari més de 10 assalariats
Empresari menys de 10 assalariats
Total
1996
97,3
71,7
17,8
7,8
2,8
---
1998
95,5
77,0
12,5
6,0
4,5
3,6
0,6
0,3
100
100
2000
92,2
76,9
13,0
2,2
7,8
6,2
0,9
0,7
100
2002
93,7
81,6
10,7
1,5
6,3
5,4
0,5
0,4
100
A continuació, aprofundirem en la situació ocupacional que tenen alguns col·lectius. En
primer lloc, tot i no haver grans diferències entre gèneres, tal i com ja es remarcava a
l’enquesta del 2000, les dones tendeixen a treballar més en forma assalariada que els
homes. Tanmateix, la distancia entre titulats homes i dones UPF, en referència a
aquestes matèries, no és tan important com la visible a l’actualitat en el mercat de treball
espanyol, català o europeu.
B.45 Situació ocupacional, per gènere (%):
Per compte d’altri:
Empresa privada o despatx professional
Administració o empresa pública
Institució no lucrativa
Per compte propi:
Autònom, professional liberal
Empresari més de 10 assalariats
Empresari menys de 10 assalariats
Total
Home
92,3
81,2
9,5
1,6
7,8
6,6
0,3
0,9
100
Dona
94,4
81,8
11,2
1,4
5,7
5,0
0,5
0,2
100
B.46 Situació ocupacional, per edat (%):
Per compte d’altri:
Empresa privada o despatx professional
Administració o empresa pública
Institució no lucrativa
Per compte propi:
Autònom, professional liberal
Empresari més de 10 assalariats
Empresari menys de 10 assalariats
Total
22-24
96,5
87,9
7,3
1,2
3,5
3,2
0,1
0,2
100
25-30
91,6
78,5
11,5
1,5
8,4
7,2
0,8
0,4
100
Més 30
90,7
50,0
37,2
3,5
9,3
8,1
-1,2
100
Com es desprèn de la taula anterior, per edats, s’observa que els més joves s’aproximen
més a la dependència assalariada en l’empresa privada, mentre que els més grans
s’estableixen, comparativament, més per compte propi i, en el cas dels treballadors
dependents, treballen més a l’administració pública. Aquesta tendència, bastant lògica,
no ha variat des de la primera enquesta, l’any 1996.
71
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Pel que fa al tipus d’estudi, s’observa una major presència relativa en la situació
assalariada dels diplomats respecte dels llicenciats; entre aquests últims augmenta el
treball per compte propi. Respecte a les titulacions de procedència, també la situació
ocupacional presenta diferències: així, entre els graduats de Traducció, sobretot, i també
Dret, s’assoleix un elevat percentatge comparatiu d’establiment per compte propi,
fonamentalment com autònoms o professional liberals, car, només a Dret, alguns titulats
es qualifiquen com empresaris. Els titulats de Polítiques, Economia, ADE i GAP
pràcticament tots són assalariats. La situació és bastant similar a la detectada l’any
2000, però des de la primera enquesta i entre les diferents titulacions, s’aprecia una
major redistribució interna d’aquests components. Les següents taules poden oferir-nos
una bona idea de quina és la situació l’any 2002 i, per un altre costat, quina ha estat
l’evolució entre les quatre enquestes d’anys anteriors.
B.47 Situació ocupacional segons estudis realitzats (%):
Llicenciatura
Per compte d’altri:
Empresa privada o despatx professional
Administració o empresa pública
Institució no lucrativa
Per compte propi:
Autònom, professional liberal
Empresari més de 10 assalariats
Empresari menys de 10 assalariats
91,8
79,1
10,9
1,8
8,3
7,5
0,5
0,3
Diplomatura
97,1
85,8
10,3
1,0
2,9
1,9
0,4
0,6
2 o més
carreres
93,0
87,0
5,0
1,0
7,0
5,0
1,0
1,0
B.48 Situació ocupacional per carreres (%):
Empresarials
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Per compte d’altri
96,3
97,0
89,8
94,4
99,2
99,5
99,3
91,4
93,0
100,0
66,9
91,9
Per compte propi
3,7
3,0
10,2
5,6
0,8
0,5
0,7
8,6
7,0
-33,1
8,1
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
72
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.49 Situació ocupacional per carreres: Comparació 1996/2002 (%):
Economia
ADE
Relacions Laborals
GAP
Empresarials
Humanitats
C. Polítiques i de l’Admin.
C. Econòmiques i Empres.
Periodisme
Comunicació Audiovisual
Dret
Traducció i Interpretació
PER COMPTE D’ALTRI
1996
1998
2000
2002
99,1
99,2
98,4
99,5
98,1
97,1
97,0
100
98,1
96,6
99,3
98,6
99,0
96,1
96,3
100
95,2
91,9
95,0
100,0
98,7
97,4
93,7
94,4
100
87,7
93,4
91,4
77,9
87,6
93,0
88,4
94,0
80,9
89,8
72,6
70,5
66,9
PER COMPTE PROPI
1998
2000
0,9
1,6
1,9
2,9
1,2
3,4
1,4
1,0
3,9
4,8
5,0
1,4
2,4
6,3
12,3
6,6
22,2
12,4
11,6
6,0
19,1
25,5
29,5
1996
2002
0,8
0,5
3,0
0,7
3,7
8,1
0,0
5,6
8,6
7,0
10,2
33,1
La carrera prèvia actua com factor temps, o edat, de manera que, aquells que l’han
realitzada, tendeixen a un relatiu major establiment per compte propi i, entre els seus
assalariats, es treballa més en l’empresa pública que en el cas dels titulats sense carrera
prèvia: no obstant entre aquests últims se situen els empresaris. La tendència segueix
igual que a les altres tres iniciatives d’enquesta.
B.50 Situació ocupacional per carrera prèvia (%):
Sense carrera prèvia
Per compte d’altri:
Empresa privada o despatx professional
Administració o empresa pública
Institució no lucrativa
Per compte propi:
Autònom, professional liberal
Empresari més de 10 assalariats
Empresari menys 10 assalariats
Amb carrera prèvia
93,7
82,0
10,3
1,4
6,3
5,4
0,5
0,4
92,9
68,4
21,4
3,1
7,1
7,1
---
Per promocions, els titulats més recents tendeixen a un major assalariament, excloent la
primera promoció. Els més antics, per contra, obtenen un major percentatge relatiu
d’establiment per compte propi.
B.51 Situació ocupacional per any d’acabament de la carrera (%)
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Per compte d’altri
95,0
89,8
90,9
89,8
90,8
96,3
94,4
96,0
Per compte propi
5,0
10,2
9,1
10,2
9,2
3,7
5,6
4,0
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
73
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
També l’any d’inici en el treball actua de la mateixa forma que en la variable anterior, ja
que el temps transcorregut en el mercat de treball sembla potenciar un major
percentatge relatiu d’establiment per compte propi i de treball en l’administració
pública.
B.53 Situació ocupacional i any d’inici del treball
Per compte d’altri:
Empresa privada o despatx professional
Administració o empresa pública
Institució no lucrativa
Per compte propi:
Autònom, professional liberal
Empresari més de 10 assalariats
Empresari menys de 10 assalariats
Any d’inici en el treball
Abans de 1993 1994-1996 1997-1999 2000-2002
90,9
91,7
92,7
94,3
70,6
72,9
80,1
86,0
19,6
16,7
10,6
6,9
0,7
2,1
1,9
1,5
9,1
8,3
7,3
5,7
7,7
7,1
6,4
4,9
1,4
0,8
0,6
0,4
0,3
0,6
Per concloure, les tendències apuntades, encara que d’una forma menys nítida, també es
poden observar en funció de la trajectòria professional dels titulats. D’aquesta manera,
la primera experiència laboral obtinguda al finalitzar la carrera és relativament més
assalariada i en el sector privat, mentre que el contacte amb el treball anterior al títol
afavoreix l’establiment per compte propi i el treball a l’empresa pública. En canvi, com
veiem a continuació, les trajectòries continuades o més ocasionals no suposen canvis en
relació a la situació ocupacional, ni abans, ni després de l’obtenció del títol.
B.54 Situació ocupacional i trajectòria laboral abans d’acabar la carrera(%)
1ª Experiència
de treball a
l’acabament
Per compte d’altri:
Empresa privada o despatx professional
Administració o empresa pública
Institució no lucrativa
Per compte propi:
Autònom, professional liberal
Empresari més de 10 assalariats
Empresari menys de 10 assalariats
Treball abans d’acabar la carrera
Trajectòria no
Trajectòria
continuada
continuada
84,4
9,9
1,1
77,8
9,3
2,2
76,3
16,9
1,6
3,7
0,6
0,3
10,3
3,6
0,8
0,8
0,4
B.55 Situació ocupacional i trajectòria laboral després d’acabar la carrera (%)
Continuada
Per compte d’altri:
Empresa privada o despatx professional
Administració o empresa pública
Institució no lucrativa
Per compte propi:
Autònom, professional liberal
Empresari més de 10 assalariats
Empresari menys de 10 assalariats
No continuada
82,2
10,4
1,2
77,8
12,3
3,1
5,2
0,5
0,4
6,9
74
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
3.2. Tipus de contracte
El tipus de contracte que acull a més titulats és l’indefinit, més allunyat el contracte per
obra, serveis, interí o eventual. La resta de formes contractuals, en canvi, se situen per
sota sel 6% (sense contracte, contracte a temps parcial, funcionari i altres). Cal destacar
com, en el temps transcorregut des de 1996, ha augmentat considerablement la
contractació indefinida, tot i la reducció de la modalitat funcionarial; en la resta de
formes de contractació és produeix una concentració a l’entorn de les modalitats de
contractació de durada determinada. El treball a temps parcial se situa en els nivells de
1996 i 1998, en aquest cas sabem que la modalitat indefinida d’aquest contracte agrupa
el 0,7%. La contractació temporal experimenta una reducció notòria en 2002. Així, en
conjunt, l’estabilitat augmenta de manera significativa al llarg dels quatre períodes
d’enquesta, fet que permet avançar la hipòtesi de que l’etapa de precarietat pels nostres
titulats es constitueix com una transició o pont cap a un treball més adequat a les
credencials acadèmiques obtingudes.
B.56 Distribució dels graduats ocupats per compte d’altri per tipus de contracte
Indefinit
Funcionari
Obres, serveis, interí o eventual
Temporal en pràctiques
Altres temporals
A temps parcial indefinit
A temps parcial temporal
Sense contracte
Altres
Total
Freqüència
1193
46
216
93
92
12
86
45
10
1793
Percentatge
66,5
2,6
12,0
5,2
5,1
0,7
4,8
2,5
0,6
100,0
Estable
No estable
Total
Freqüència
1239
554
1793
Percentatge
69,1
30,9
100
66,5
12,0
5,2 5,1
0,7
4,8 2,5
0,5 0,1
In
d
Fu efin
i
O
br ncio t
es
na
is
r
er i
ve
is
Al
tre
s
t
P a em
rc por
i
Pa al i als
rc nde
i
Se al t fini
ns em t
p
e
co ora
nt
l
ra
ct
e
Be
ca
ri
2,6
75
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.57 Comparació dels tipus de contracte entre 1996/2002 (%)
Contracte:
1996
1998
2000
2002
Indefinit
Funcionari
Temporal
Pràctiques
A temps parcial
Sense contracte
Altres
Total
Estable
No estable
Total
13,7
5,6
28,2
38,7
5,2
4,0
4,4
100,0
19,3
76,1
100
33,1
3,0
31,5
18,8
4,5
7,7
1,3
100,0
36,1
62,5
100
44,0
2,8
35,3
11,3
2,0
3,6
1,3
100,0
47,2
52,8
100
66,6
2,6
17,1
5,2
5,5
2,5
0,6
100,0
69,1
30,9
100
100%
80%
No estable
60%
40%
Estable
20%
0%
1996
1998
2000
2002
Per gènere, igual com succeïa l’any 2000 i anteriors, hi ha força coincidència entre
titulats i titulades pel que fa a les modalitats contractuals, així com pel que fa a
l’estabilitat o inestabilitat contractual; tot i tenir, les titulades, una posició lleugerament
més avantatjosa, per exemple en la modalitat de contracte a temps parcial. Per edats, en
canvi, els més joves estan en major grau sotmesos a les modalitats temporals, de
pràctiques o sense contracte, és a dir, menys indefinides o fixes. Els més grans, per
contra, gaudeixen de modalitats més estables (indefinit, funcionari); però el grup mig
d’edat assoleix uns percentatges molt elevats de contractació indefinida o d’estabilitat
El caràcter transitori de la precarietat també es reafirma per edats, donat que es redueix
en la mesura que ens trobem amb cohorts més grans.
B.58 Relació entre tipus de contracte i gènere (%):
Indefinit
Funcionari
Temporal
Pràctiques
A temps parcial
Sense contracte
Altres
Estable
No estable
Total
Home
65,0
2,8
18,3
4,9
7,3
1,5
0,2
67,9
32,1
100
Dona
67,2
2,5
16,7
5,3
4,7
2,9
0,7
69,6
30,4
100
76
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.59 Relació entre tipus de contracte i edat (%):
Indefinit
Funcionari
Temporal
Pràctiques
A temps parcial
Sense contracte
Altres
Estable
No estable
Total
22-24 anys
56,7
0,6
20,7
8,3
8,3
4,6
0,8
57,3
42,7
100,0
25-30 anys
74,4
3,1
14,6
3,0
3,6
0,9
0,3
77,6
22,4
100,0
Més de 30 anys
65,4
15,4
14,1
1,3
1,3
1,3
1,3
80,8
19,2
100,0
En relació al tipus d’estudi, a la llum de les iniciatives anteriors s’observava com la
major dedicació professional dels diplomats durant els estudis, semblava assegurar-los
una modalitat contractual més estable que als llicenciats; això continua sent així, però la
distància es redueix sensiblement. En els resultats de l’any 2002, a més, es detecta que
els titulats amb doble carrera a la UPF, sobretot, o els de carrera prèvia tenen avantatges
d’estabilitat. La carrera prèvia, d’altra banda, continua estant lleugerament més
relacionada amb el treball com a funcionari.
B.60 Relació entre tipus de contracte i tipus d’estudis (%):
Tipus d’estudis
Llicenciatura Diplomatura 2 o més carreres
Indefinit
Funcionari
Temporal
Pràctiques
A temps parcial
Sense contracte
Altres
Estable
No estable
65,0
2,0
16,8
5,2
6,3
3,8
0,9
67,0
33,0
69,0
3,4
17,8
5,2
4,2
0,4
72,5
27,5
75,3
1,1
12,9
6,5
3,2
1,1
76,3
23,7
Carrera prèvia
No
Sí
66,2
64,8
2,5
4,4
17,1
20,9
5,4
3,3
5,7
4,4
2,6
1,1
0,5
1,1
68,6
69,2
31,4
30,8
La taula següent permet concretar més els supòsits indicats. Així, a) la contractació
indefinida és molt notable a la llicenciatura ja extingida d’Econòmiques, ADE i a la
diplomatura d’Empresarials, b) la figura del funcionari sobresurt a GAP i a Dret, també
comparativament a Relacions Laborals c) la contractació temporal – obres i serveis sobresurt a CAUD, Periodisme, Humanitats i GAP, d) un altre tipus de contracte de
duració determinada, un cop sumades les diferents modalitats, són presents a Polítiques
–pràctiques i temps parcial-, ADE –pràctiques-, Economia –pràctiques, altres temporals,
temps parcial-, o la modalitat sense contracte en el cas de Dret. De la mateixa manera,
l’estabilitat o no contractual es pot seguir també fàcilment. Així, l’antiga carrera
d’Econòmiques recull el percentatge de major estabilitat, seguida de ADE i de la
diplomatura d’Empresarials. La diplomatura de Relacions Laborals adopta una
estabilitat similar a la mitjana de la UPF. A l’extrem contrari, hi trobem CAUD,
Polítiques, Economia, Traducció i Humanitats.
77
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Indefinit
Funcionari
Obres i serveis
Pràctiques
Altres temporals
Parcial indefinit
Parcial temporal
Sense contracte
Becari
Confiança política
Total
Humanitats
Trad.
Polítiques
CAUD
Periodisme
GAP
ADE
Economia
CCEE
Dret
RRLL
Empresarials
B.61 Tipus de contracte actual per titulacions (%):
74,7 69,3 58,2 86,8 55,7 80,0 54,1 64,1 40,9 46,5 59,5 58,2
1,5 3,1 4,0 3,3 0,8
9,0 1,6 1,5 2,3 1,3 1,3
8,9 13,6 9,2 5,3 7,6 4,3 21,8 20,3 40,9 18,6 12,7 20,3
5,7 5,7 4,0 0,7 8,4 9,0 3,0
1,5 9,3 7,6 5,1
4,8 4,8 6,2 1,3 13,0 1,9 5,3 4,7 1,5 7,0 10,1 3,8
0,9
1,1 0,7 2,3
1,6 1,5
3,3 2,6 4,4 0,7 9,9 3,3 6,8 6,3 7,6 11,6 7,6 8,9
0,3 0,9 12,1 0,7
1,0
1,6 4,5 2,3
1,3
0,4 0,7 2,3 0,5
2,3 1,3 1,3
0,4
100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Trad.
Humanitats
Estable
No estable
Empresarials
B.62 Estabilitat o inestabilitat contractual per titulacions (%):
76,2
23,8
72,4
27,6
62,3
37,7
90,1
9,9
56,5
43,5
80,0
20,0
63,2
36,8
65,6
34,4
42,4
57,6
48,8
51,2
60,8
39,2
59,5
40,5
100%
90%
No estable
80%
70%
60%
50%
Estable
40%
30%
20%
10%
La taula B.63 permet contemplar la progressió de l’estabilitat a les carreres analitzades
des de la primera iniciativa d’enquesta i comparar la diferència amb la presència en el
mercat laboral de noves carreres.
78
ita
ts
H
um
an
Tr
ad
.
Po
l ít
iq
ue
s
AU
D
C
Pe
ri o
di
sm
e
AP
G
E
AD
EE
C
C
re
t
D
LL
R
R
Ec
on
om
ia
Em
pr
es
ar
ia
ls
0%
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
ESTABILITAT
1996
1998
2000
2002
NO ESTABIL.
1996
1998
2000
2002
Dret
CP
GAP
CCEE
CAUD
RRLL
TI
HUM
PE
Empres.
ECO
ADE
B.63 Estabilitat i no estabilitat contracte per titulacions: Comparació 96/2002 (%):
36,7
63,3
39,7 36,8 63,1
80,0 56,5 76,2
29,2
15,9 36,4
13,9
26,5 22,7 10,8 33,3 15,4 49,3 43,6
16,0
41,2 25,2 35,8 47,8 24,4 70,0 52,5 20,0 39,2
65,6 59,5 60,8 72,4 42,4 90,1 63,2 48,8 62,3
88,9
63,3
60,3 63,2 36,9
20,0 43,5 23,8
70,8
84,1 63,6
73,5 77,3 89,2 66,7 84,6 50,7 56,4
58,8 74,8 64,2 52,2 75,6 30 47,5 80
34,4 40,5 39,2 27,6 57,6 9,9 36,8 51,2
86,1
84,0
60,8
37,7
Finalment, la taula B.64, permet relacionar l’estabilitat o no de la contractació dels
titulats en situació d’assalariats dependents en el mercat laboral i aquells que s’han
establert per compte propi. No oblidem, que en el cas del treball per compte propi
(Traducció, Dret, Comunicació), la major part són empresaris sense treballadors
(autònoms, professional liberals) els quals, en molts dels casos, es troben implicats en
una etapa de transició precària.
Compte propi
As. estables
As. inestables
Total
Humanitats
Trad.
Polítiques
CAUD
Periodisme
GAP
ADE
Economia
CCEE
Dret
RRLL
Empresarials
B.64 Situació ocupacional i estabilitat contractual per titulacions (%):
3,7 3,0 10,2 5,6 0,8 0,5 0,7 8,6 7,0
33,1 8,1
73,4 70,2 55,9 85,0 56,1 79,6 62,7 60,0 39,4 48,8 40,7 54,7
22,9 26,8 33,9 9,4 43,2 19,9 36,6 31,4 53,5 51,2 26,3 37,2
100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
B.65 Tipus de contracte i any d’acabament de la carrera (%)
Indefinit
Funcionari
Obres, serveis,
Temporal en
Altres temporals
A temps parcial
A temps parcial
Sense contracte
Becari
Confiança
Estable
No estable
1994
75,4
5,3
10,5
3,5
1,8
1,8
1,8
80,7
19,3
1995
73,6
11,3
9,4
1,9
1,9
1996
78,8
8,8
6,9
0,6
2,5
1998
79,8
1,0
7,2
3,4
4,8
1,0
2,4
0,5
1999
71,3
1,5
12,0
4,1
4,4
0,6
1997
77,7
3,1
10,4
1,0
2,6
0,5
3,6
0,5
0,5
87,5
12,5
80,8
19,2
80,8
19,2
72,7
27,3
1,9
1,9
84,9
15,1
4,4
2,1
0,3
2000
66,3
1,4
10,6
7,3
8,7
1,4
1,6
1,9
0,5
0,3
67,7
32,3
2001
44,1
1,2
19,1
9,9
5,6
0,7
11,9
6,5
1,0
45,3
54,7
UPF
66,5
2,6
12,0
5,2
5,1
0,7
4,8
2,5
0,5
0,1
69,1
30,9
79
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Com s’observa en la taula B.65, per promocions, la contractació indefinida i de
funcionari, disminueix a mesura que ens acostem als anys més recents i, a la inversa,
augmenta la contractació temporal, de pràctiques, a temps parcial o sense contracte.
Així, la contractació estable augmenta en la mesura en que la promoció és més antiga i,
la no estabilitat, en funció de les promocions més recents. En definitiva, de nou es
confirma la impressió de la no estabilitat com a una etapa de transició.
Una descripció similar ens revela la comparació de l’any d’inici en el treball amb la
situació contractual; en funció de l’allunyament en el temps de l’any d'inici més
possibilitat de situació contractual estable i en funció de l’inici més recent major
probabilitat de inserir-se amb contractes no estables.
També, per tipus de trajectòria, el factor principal sembla recaure no tant en la
diferència entre haver treballat abans o després del títol, com en el fet d’haver treballat
de forma continuada o no. Així, les trajectòries de treball estables es relacionen amb les
formes actuals de contractació estable i, les ocasionals o interrompudes, amb les
contractacions eventuals en el moment de l’enquesta.
B.66 Tipus de contracte actual i any que vau començar a treballar %
Indefinit
Funcionari
Obres, serveis,
Temporal en
Altres temporals
A temps parcial
A temps parcial
Sense contracte
Becari
Confiança
Estable
No estable
Total
Abans de 1993
73,8
6,9
8,5
3,1
4,6
2,3
0,8
80,8
19,2
100
1994-1996
75,0
5,5
9,1
2,7
3,2
0,5
2,3
0,9
0,9
80,5
19,5
100
1997-1998 1999-2000
73,6
62,4
2,5
1,3
13,1
12,7
3,1
6,2
4,7
6,8
0,6
0,9
1,7
6,4
0,8
2,2
0,9
0,2
76,1
63,7
23,9
36,3
100
100
2001-02
51,8
2,0
14,3
8,6
6,5
0,8
9,8
5,3
0,8
53,9
46,1
UPF
66,5
2,9
12,1
5,0
5,5
0,6
4,8
2,1
0,6
0,1
69,4
30,6
100
B.67 Tipus de contracte i trajectòries ocupacionals (%):
Indefinit
Funcionari
Temporal
Pràctiques
A temps parcial
Sense contracte
Altres
Estable
No estable
Total
Treball abans del títol
1ª
Trajec. No
Trajec.
experiència
continuada
continuada
68,4
62,1
66,5
1,5
1,8
8,9
17,3
17,7
15,7
4,4
7,1
5,1
5,6
7,3
1,3
2,5
2,9
1,7
0,3
1,1
0,8
69,9
63,9
75,4
30,1
36,1
24,6
100
100
100
Després del títol
Continua
Ocasional
69,7
2,6
15,5
4,6
4,7
2,3
0,4
72,4
27,6
100
46,1
2,1
27,6
8,6
10,3
3,7
1,6
48,1
51,9
100
80
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
3.3.Categoria professional
Les taules següents permeten contemplar la distribució de categories dels titulats
enquestats. En primer lloc trobem el conjunt ampli i, posteriorment, l’agrupació de les
mateixes; una agrupació subjectiva, però que segueix aproximadament l’ordre
d’edicions anteriors. Seguint la tendència de l’enquesta 2000, en la de 2002 els quadres
mitjans superen als empleats administratius (que son un reflex de subocupació
funcional); aquesta constatació permet també ser optimistes sobre el caràcter transitori
de les primeres feines dels titulats. Comparant les quatre iniciatives d’enquesta
augmenten les categories superiors, disminueix els serveis administratius i, sobretot, els
altres (becaris, passants, ajudants i no classificables) la major part dels quals
corresponen a situacions clarament de transició.
B.68 Distribució dels titulats per categories agrupades (%)
1 Directius i quadres alts
2 Directius i quadres mitjos
3 Serveis administratius
4 Altres (transició)
Total
Freqüència
139
869
815
90
1915
Percentatge
7,3
45,4
42,6
4,7
100,0
B.69 Distribució dels titulats per categories professionals. Comparació entre
1996/2002 (%):
Directius i quadres superiors
Directius i quadres mitjans
Empleats de serveis administratius
Altres
Total
1996
3,1
34,8
43,3
18,8
100
1998
2,4
30,3
50,1
17,2
100
2000
4,0
47,7
44,6
3,8
100
2002
7,3
45,4
42,6
4,7
100
La taula següent ofereix el conjunt de la resposta dels titulats ocupats a la pregunta
sobre categoria professional i la seva agrupació en quatre grans tipus: directius i quadres
superiors, directius i quadres mitjos, empleats de serveis administratius i altres.
81
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.70 Classificació dels graduats amb treball per categories professionals
Direct/quadres sup./alts funcionaris
Quadre mitja d’empresa o admon
Advocat
Agent comercial
Analista
Auditor
Editor
Autònom
Consultor
Funcionari
Professors
Redactor
Traductor
Tècnic
Periodista
Empleats d'oficina/serveis admon
Dependent
Becaris, ajudants universitaris
Passants o ajudants d'advocat
Total
Freqüència
139
724
24
1
3
2
1
32
2
6
38
13
11
11
1
811
4
44
46
1913
Percentatge
7,3
37,8
1,3
0,1
0,2
0,1
0,1
1,7
0,1
0,3
2,0
0,7
0,6
0,6
0,1
42,4
0,2
2,3
2,4
100
B.71 Categoria professional per gènere (%)
Home
Dona
Total
Directius i quadres
superiors
9,0
6,5
7,3
Directius i
quadres mitjans
41,4
47,2
45,4
Empleats
administratius
44,7
41,7
42,6
Altres
Total
5,0
4,6
4,7
100
100
100
Per sexes, observem diferències entre homes i dones pel que fa a la major presència de
titulats entre les categories superiors i la de titulades com a quadres mitjans. Respecte a
anteriors enquestes s’equipara la presència d’homes i dones en la categoria d’empleats i
administratius; tot i haver relativament més homes en aquesta categoria.
Per edats es confirma l’etapa de transició ja esmentada, de tal manera que, a més edat
augmenta el pes de les categories superiors i, a menor edat, s’incrementa el percentatge
dels empleats administratius i dels altres. Aquesta tendència confirma la detectada en les
enquestes anteriors.
B.72 Categoria professional per edats (%)
22-24 anys
25-30 anys
Més 30 a.
Total
Directius i quadres
superiors
3,6
9,9
15,1
7,3
Directius i
quadres mitjans
37,1
50,9
54,7
45,4
Empleats
administratius
51,1
37,0
29,1
42,6
Altres
Total
8,3
2,3
1,2
4,7
100
100
100
En referència als grans tipus de titulacions, la contractació en les categories quadres
mitjans i administratius, permet observar més llicenciats com a quadres mitjans i més
diplomats com empleats administratius. D’altra banda, encara que amb prudència, donat
82
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
el baix nombre de graduats, sembla que els titulats amb dues o més carreres a la UPF
afermen la qualitat de la seva inserció. De manera similar, la realització o no d’una
carrera anterior a la UPF incrementa les possibilitats de tenir una categoria professional
més alta; és a dir, que l’acumulació de credencials acadèmiques millora la probabilitat
de treballar en una categoria superior. Entre diplomats i llicenciats previs, hi ha petites
diferències, explicables perquè els diplomats amb tota seguretat han cursat una
llicenciatura UPF mentre acumulaven al temps experiència professional; la seva
inversió en credencials acadèmiques pot estar vinculada a un estímul de promoció en
l’empresa.
B.73 Categories professionals segons tipus d’estudis (%):
Directius i quadres
superiors
7,3
7,2
9,0
7,3
Llicenciatura
Diplomatura
2 o + carreres
Total
Directius i
quadres mitjans
51,5
35,4
55,0
45,4
Empleats
administratius
34,6
55,8
34,0
42,6
Altres
Total
6,6
1,5
2,0
4,7
100
100
100
100
B.74 Categoria professional i realització d’una altra carrera abans de la UPF (%)
No
Sí, diplomat.
Sí, llicenciat.
Total
Directius i quadres
superiors
7,2
18,2
7,9
7,3
Directius i
Empleats
quadres mitjans administratius
44,3
43,5
45,5
27,3
61,8
28,9
45,4
42,6
Altres
Total
4,9
9,1
1,3
4,7
100
100
100
100
Per titulacions, com es pot observar en la taula següent, ordenada en funció de la
columna empleats administratius, veiem com i per aquest ordre, GAP, Relacions
Laborals, Empresarials, (tres diplomatures), però també Economia, CAUD i Humanitats
sobrepassen la mitjana UPF en referència a l’ocupació com a empleats administratius.
En sentit contrari, Dret i Econòmiques destaquen amb més llocs d’alta direcció.
B.75 Categories professionals per titulacions (%):
GAP
RRLL
Empresarials
Economia
CAUD
Humanitats
ADE
Polítiques
Traducció
Dret
Periodisme
CCEE
Total
Directius i
quadres superiors
4,5
8,9
7,2
3,0
1,4
4,7
0,9
9,3
10,2
12,2
7,1
11,3
7,3
Directius i
Empleats
quadres mitjans administratius
32,1
61,9
34,0
57,0
37,5
52,7
41,7
50,0
50,7
43,7
46,5
43,0
54,5
42,2
39,5
39,5
52,5
36,4
43,1
28,3
67,1
25,7
70,0
16,9
45,4
42,6
Altres
1,5
2,6
5,3
4,2
5,8
2,4
11,6
0,8
16,4
1,9
4,7
83
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Comparant les quatre iniciatives d’enquesta, s’observa una progressió de categories en
el transcurs del temps per al conjunt de titulacions. En aquest sentit, potser el major grau
d’estancament professional es localitza a Relacions Laborals, Comunicació i Traducció,
encara que els resultats s’hagin d’analitzar amb prudència donat que es tracta de mercats
laborals molt mòbils, en els que compte el temps, els efectes de les noves promocions,
etc.. Periodisme, en canvi, tot i tenir un comportament inicial similar (caracteritzat per
més elevats daltabaixos), va adoptant un cert equilibri entre categories.
B.76 Categoria professional per titulacions: Comparació 1996/2002 (%):
45,5
35,5
41,8
17,0
47,4
59,7
37,8
11,3
31,9
14,7
49,5
16,5
47,4
12,1
10,5
23,8
34,8
44,1
21,1
17,6
23,4
72,6
63,6
55,9
51,3
50,0
48,1
43,3
30,8
30,7
28,9
25,8
16,6
57,0
52,7
61,9
50,0
39,5
42,2
43,0
36,4
16,9
28,3
43,7
25,7
31,2
24,9
41,4
22,5
43,1
16,8
41,4
13,2
9,1
0,7
7,3
8,7
15,2
48,4
31,6
42,8
26,1
11,4
57,8
53,0
13,0
2,4
1,3
1,5
6,1
5,0
0,8
4,8
2,1
0,8
23,0
26,1
17,7
24,5
21,4
B.77 Categoria professional i any d’acabament de la carrera (%):
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
Altres
Total
3,3
5,1
0,6
1,4
0,4
2,8
5,9
10,9
4,7
100
100
100
100
100
100
100
100
100
2,6
1,5
5,3
11,6
2,4
5,8
0,8
1,9
16,4
4,2
2,0
4,5
6,4
L’any de promoció també sembla actuar de forma determinant en aquesta variable, de
manera que les tres primeres adquireixen categories més elevades que les tres darreres;
l’efecte de la permanència en el mercat laboral, pot quedar una mica desdibuixat per la
incidència periòdica de noves carreres en els diferents anys. La tendència segueix la
detectada en enquestes anteriors i confirma l’existència d’una transició entre titulació i
obtenció d’una feina adequada a la mateixa que es perllonga entre 3 i 6 anys per assolir
càrrecs o funcions mitjanes i, encara un període més dilatat, en el cas dels nivells més
alts de les empreses.
Directius i
Directius i
Empleats
quadres superiors quadres mitjans administratius
18,3
61,7
16,7
15,3
49,2
30,5
13,1
63,6
22,7
12,6
45,1
40,9
10,5
45,9
43,2
5,4
50,0
41,8
3,8
46,9
43,3
2,6
30,0
56,5
7,3
45,4
42,6
2002
37,9
12,9
2002
76,4
65,2
66,0
2000
6,7
3,8
33,4
63,6
1998
3,6
2,3
34,0
37,5
32,1
41,7
39,5
54,5
46,5
52,5
70,0
43,1
50,7
67,1
Altres
1996
3,0
1,2
2,7
4,1
22,1
30,3
38,7
40,0
45,0
48,8
49,0
66,4
59,7
44,7
73,2
75,5
2000
3,9
4,9
3,9
1,5
3,2
22,9
24,5
24,1
1998
10,5
2,3
2,9
0,7
8,8
3,3
1,0
6,0
22,7
1996
8,9
7,2
4,5
3,0
9,3
0,9
4,7
10,2
11,3
12,2
1,4
7,1
2002
2,9
4,8
3,9
2,6
2000
2002
3,0
1,2
1998
2000
4,5
Empleats administratius
1996
1998
RRRLL
Empresarials
GAP
Economia
C. Polítiques
ADE
Humanitats
Traducció
CCEE
Dret
Comunicació
Periodisme
Mitjana
Desv. Stand.
Directius i quadres
mitjans
1996
Directius i quadres
superiors
84
5,3
5,0
Inserció professional de la UPF
3
17
5
Graduats UPF que treballen
1
31
%
1
3
6
11
23
41
43
42
43
57
62
49
64
45
46
50
47
30
18
15
13
13
10
5
4
3
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Directius i quadres superiors
Directius i quadres mitjans
Empleats administratius
Altres
En el mateix sentit que la promoció, afecta l’any d’inici en el treball en la probabilitat
d’assignació dels titulats en una o altra categoria. La tendència és molt nítida a partir de
1993 fins el 2002. Considerant els períodes anteriors, però, no resta tan clara, pel baix
nombre d’individus d’aquestes característiques en la mostra i, potser també, per haver
seguit trajectòries acadèmiques i professionals més complicades. Observem com la
categoria altres, es confirma com de transició, perquè, de fet, sempre augmenta entre els
que han començat a treballar més recentment.
B.78 Categoria professional agrupada i any d’inici en el treball (%):
Fins 1993
1994-96
1997-98
99-2000
2001-02
Total UPF
Directius i
Directius i
Empleats
quadres superiors quadres mitjans administratius
14,0
51,7
33,6
14,2
55,0
26,7
7,6
47,5
43,9
7,0
44,2
42,8
2,7
38,9
50,6
7,3
45,4
42,6
Altres Total
0,7
4,2
1,0
6,0
7,8
4,7
100
100
100
100
100
100
En les dues taules que segueixen s’observa la relació entre trajectòria professional i
categoria, en funció de l’experiència abans o després de la titulació. D’aquesta manera,
abans de graduar-se, la categoria professional més alta es relaciona amb la trajectòria
continuada prèvia a la titulació, mentre que la categoria altres es relaciona amb el treball
després del títol; no és tan clara la relació, però, en el cas de directius i quadres mitjos o
en els serveis administratius. En canvi, la trajectòria seguida pels titulats ocupats,
després de la titulació, permet relacionar les dues categories més altes amb la feina
continuada i els serveis administratius amb l’ocasional; la categoria altres no es
relaciona amb la trajectòria seguida després de la titulació, perquè, de fet, la seva carrera
professional és curta.
85
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.79 Categoria professional i trajectòria ocupacional abans de la titulació (%)
No va treballar Va treballar de forma Sempre van Total
fins acabar estudis
no continuada
treballar UPF
Directius i quadres alts
6,4
6,5
12,9
7,3
Directius i quadres mitjos
47,4
41,6
44,2 45,4
Serveis administratius
41,8
45,9
39,8 42,6
Altres
4,5
5,9
3,2
4,7
Total
100
100
100
100
B.80 Categoria professional i trajectòria ocupacional després de la titulació (%)
Directius i quadres alts
Directius i quadres mitjos
Serveis administratius
Altres
Total
Han treballat sempre Han treballat de forma Total UPF
no continuada
8,1
1,9
7,3
47,0
35,6
45,4
41,1
52,1
42,6
3,8
10,3
4,7
100
100
100
86
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
4. Però quina feina? Característiques del treball
4.1. L’empresa. Sector d’activitat i dimensió
4.1.1. Sectors d’activitat:
La major part dels titulats (un 87,1%) està ocupat en el sector serveis i tan sols un 10%
en la indústria i un 2,9% en la construcció. Aquesta dedicació dels titulats de la UPF per
activitats ens mostra una tendència alcista del sector serveis en les últimes tres
enquestes i, de fet, una disminució de l’ocupació en la construcció que deriva cap els
altres dos grans sectors. L’ocupació en els serveis se centra en els serveis financers, a
empreses i jurídics que experimenten un augment.
B.81 Distribució dels graduats per sectors agrupats d’activitat (%)
Sector d’activitat
Indústria
Construcció
Serveis
Principals serveis:
Financers
Empreses
Jurídics
Administració Pública
Edició Premsa
Audiovisuals
Ensenyament
Comerç
1998
9,2
4,4
84,6
2000
10,8
3,6
85,6
2002
10,0
2,9
87,1
17,6
15,7
9,0
18,3
12,8
11,1
7,3
6,6
6,4
5,7
4,7
20,5
18,6
14,7
6,7
3,1
4,5
4,4
4,1
B.82 Sectors d’activitat en els que estan ocupats els graduats que treballen:
Sector d’activitat
Institucions financeres i d'assegurances
Serveis empreses
Jurídic, Fiscal, Auditoria
Administració Pública
Ensenyament, investigació
Comerç i reparacions
Metal·lúrgia, construcció elèctric
Construcció, urbanisme, immobiliàries
Mitjans de comuni. Audio. (radio, tv)
Noves tecnologies
Edició
Indústries químiques
Alimentació, begudes, tabac
Telecomunicacions
Confecció
Hostaleria, turisme
Altres serveis
Sistema sanitari
Transports
Premsa
Serveis culturals
Freqüència
Percentatge
393
355
281
128
84
79
73
56
52
48
43
43
40
34
32
29
29
20
20
17
14
20,5
18,6
14,7
6,7
4,4
4,1
3,8
2,9
2,7
2,5
2,2
2,2
2,1
1,8
1,7
1,5
1,5
1,0
1,0
0,9
0,7
87
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
ONG's
Productora
Arts gràfiques
Esport
Cuir
Autoescoles
Total
14
13
11
2
2
1
1913
0,7
0,7
0,6
0,1
0,1
0,1
100
B.83 Principals activitats desenvolupades per estudis:
1a.
2a.
3a.
4a.
LLICENCIATURA
DIPLOMATURA
Finances, bancs,
Serveis a les empreses
assegurances
Jurídiques, fiscals/auditories Finances, bancs,
assegurances
Serveis a les empreses
Administració pública
Administració pública
Jurídiques, fiscals/auditories
DUES O MÉS CARRERES
Finances, bancs,
assegurances
Serveis a les empreses
Jurídiques, fiscals/auditories
Audiovisual/Radio/TV
B.84 Sectors d’activitat per titulació (%):
CAUD
Periodisme
Dret
Polítiques
Traducció
Humanitats
Economia
GAP
ADE
Empresarials
CCEE
RRLL
Serveis
98,6
98,6
98,4
93,0
90,7
89,5
88,6
87,3
86,3
80,2
80,0
77,0
Indústria
1,4
1,4
1,0
7,0
9,3
9,3
7,6
10,4
10,4
14,3
15,0
18,3
Construcció
0,7
1,2
3,8
2,2
3,3
5,4
5,0
4,7
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
B.85 Contracció o diversificació de l’activitat per titulacions (%)
Empresarials
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
N. d’activitats % activitat principal
23
35,2
20
36,2
22
50,0
20
28,8
16
41,7
19
29,4
20
24,6
15
22,9
16
35,2
14
20,9
17
50,0
19
15,1
% tres activitats prals.
56,4
51,1
79,6
53,9
69,8
71,1
53,0
49,4
56,4
51,1
67,8
39,5
La distribució de les activitats segons titulacions s’ordenen en la taula B.84 en funció de
la major o menor dedicació als serveis. Així, observem que les carreres econòmiques, i
RRLL ocupen menys efectius en els serveis que la resta de llicenciatures, més sobre-
88
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
especialitzades. Tanmateix, les taules següents ofereixen també informació interessant.
D’aquesta manera, els titulats de Dret i Traducció concentren el 50% en una sola
activitat (molt relacionada amb la carrera). Així mateix, les diplomatures en general
tendeixen a una major dispersió.
B.86 Les tres principals activitats per titulació:
Empresarials
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Total
SECTORS D’ACTIVITAT PER CARRERA
1er.
2on.
3er.
Financers
Serveis empreses
Jurídics-fiscals
Serveis empreses
Financers
Jurídics-fiscals
Jurídics-fiscals
Financers
Administració pública
Financers
Serveis empreses
Jurídics-fiscals
Financers
Jurídics-fiscals
Serveis empreses
Financers
Jurídics-fiscals
Serveis empreses
Administració pública
Serveis empreses
Financers
Mitjans comunicació
Premsa
Edició
Mitjans comunicació
Productora
Ensenyament
Serveis empreses
Administració pública
Ensenyament
Serveis empreses
Ensenyament
Edició
Edició
Financers
Administració pública
Financers
Serveis empreses
Jurídics-fiscals
4.1.2. Dimensió de l’empresa.
Pel que fa a les dimensions del centre de treball, els titulats de la UPF es concentren
principalment en la gran empresa, seguits de la petita, la mitjana i la microempresa. Cal
remarcar que, respecte les altres iniciatives d’enquesta, no s’observen variacions. Les
següents dues taules ofereixen les dades concretes de la distribució dels titulats per
empreses.
B.87 Distribució dels titulats ocupats segons la dimensió de les empreses (%)
Menys de 6 treballadors
De 7 a 10 treballadors
De 11 a 25 treballadors
De 26 a 50 treballadors
De 51 a 100 treballadors
De 101 a 250 treballadors
De 251 a 500 treballadors
Més de 500 treballadors
Total
Freqüència
258
143
209
210
150
156
136
651
1913
Percentatge
13,5
7,5
10,9
11,0
7,8
8,2
7,1
34,0
100
Tipus empresa
Micro
%
13,5
29,4
Petita
Mitjana
23,1
Gran
34,0
B.88 Distribució dels titulats ocupats segons la dimensió de l’empresa. Comparació
entre 1996/2002 (%)
Microempresa (fins 6)
Petita empresa (6-50)
Mitjana empresa (51-250)
Gran empresa (més de 251)
Total
1996
15,9
33,4
18,0
32,7
100
1998
13,2
32,9
16,5
37,6
100
2000
14,2
32,4
16,9
36,5
100
2002
13,5
29,4
16,0
41,1
100
89
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
A la llum de les dades de les dues taules que es presenten a continuació, per gènere, tal i
com es constatava a les anteriors iniciatives, trobem que els homes tenen més presència
en la gran empresa que les dones. Per contra, atenent a les edats, sí que es produeix una
redistribució respecte les altres enquestes, amb més presència de joves en mitjanes i
grans empreses i major ubicació dels titulats de més de 30 anys a les petites i micro
unitats productives.
B.89 Distribució dels titulats ocupats segons dimensió d’empreses i gènere (%)
Home
14,7
26,0
13,8
45,5
Microempresa (fins 6)
Petita empresa (6-50)
Mitjana empresa (51-250)
Gran empresa (més de 251)
Dona
13,0
30,8
17,0
39,2
Total UPF
13,5
29,4
16,0
41,1
B.90 Distribució dels titulats ocupats segons dimensió d’empreses i edat (%)
Microempresa (fins 6)
Petita empresa (6-50)
Mitjana empresa (51-250)
Gran empresa (més de 251)
22-24 anys
13,5
31,7
13,5
41,3
25-30 anys
13,2
27,4
17,8
41,6
Més de 30 anys
14,0
27,9
16,3
41,9
Total UPF
13,4
29,3
15,9
41,5
Finalment, segons la carrera de procedència, trobem que les titulacions econòmiques
tendeixen a localitzar-se en empreses de major dimensió. En la microempresa, en canvi,
tenen una forta presència els titulats de Traducció, Dret i Polítiques i, en la petita, els de
Periodisme, Humanitats, Comunicació i Traducció. En general, la micro i petita unitat
productiva predomina en Dret, Traducció, Periodisme, Comunicació, Humanitats i
RRLL.
B.91 Distribució dels titulats ocupats segons dimensió d’empreses i titulació (%)
Empresarials
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Total
Micro
9,5
14,0
22,4
7,5
6,1
7,6
4,5
11,4
15,5
11,6
37,3
16,3
13,5
Petita
28,1
26,0
34,5
26,3
18,9
23,2
29,9
38,6
49,3
51,2
27,1
30,2
29,4
Mitjana
13,5
20,0
11,8
18,8
15,2
14,7
20,9
25,7
14,1
9,3
13,6
22,1
16,0
Gran
49,0
40,0
31,3
47,5
59,8
54,5
44,8
24,3
21,1
27,9
22,0
31,4
41,1
Micro-Petita Mitjana-Gran
37,5
62,5
40,0
60,0
56,9
43,1
33,8
66,3
25,0
75,0
30,8
69,2
34,3
65,7
50,0
50,0
64,8
35,2
62,8
37,2
64,4
35,6
46,5
53,5
42,9
57,1
B.92 Dimensió d’empresa segons tipus d’estudis:
Llicenciatura
Diplomatura
Dues o més carreres
Micro Petita
15,6 30,4
10,0 27,7
11,0 24,0
Mitjana
15,4
17,0
18,0
Gran
38,7
45,3
47,0
Micro-petita Mitjana-gran
45,9
54,1
37,7
62,3
35,0
65,0
90
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
4.2. Condicions de treball
4.2.1. Tasques desenvolupades
La distribució dels titulats de la UPF segons les tasques que desenvolupen a la feina
actual es pot resumir de la següent manera. Només un 5% realitza tasques de gerència,
un 71% dels ocupats s’encarrega de tasques que impliquen una responsabilitat o
dificultat mitja. En tasques o funcions pròpiament administratives hi trobem un 22%.
Tot i que no hi hagi una correspondència entre tasques i categories, a partir de la
comparació entre individu i individu, en aquest cas constatem que la sub-ocupació
funcional real pot disminuir substancialment. Així, utilitzant els mateixos criteris
d’agrupació, veiem, en les taules següents, que la distribució de tasques és bastant
similar entre 2000 i la iniciativa de 2002, excepte pel que fa a l’augment dels ocupats
que realitzen tasques de professional mig en detriment del que realitzen tasques
administratives.
B.93 Distribució de les tasques desenvolupades pels graduats ocupats
Fin./Compt./Facturació
Tasques administratives
Tasques advocat
Auditoria/Orientació
Gestió comercial
Atenció al client
Gestió laboral
Gerència
Traducció
Docència
Analista
Redacció
Altres
Caixer
Màrqueting
Informàtica
Periodista
Control productors/proveïdors
So/Audio/Video
Disseny gràfic/Edició
Investigació
Tasques assegurances
RRPP
Teleoperadora
Freqüència
449
283
171
166
147
126
101
96
68
56
45
39
28
20
20
16
16
15
14
14
12
7
3
1
Percentatge
23,5
14,8
8,9
8,7
7,7
6,6
5,3
5,0
3,6
2,9
2,4
2,0
1,5
1,0
1,0
0,8
0,8
0,8
0,7
0,7
0,6
0,4
0,2
0,1
B.94 Tipus de tasques. Comparació 98-2002 (%)
Tasques agrupades
Gerència
Professional mig
Administratives
Altres
1998
2,2
65,6
25,0
7,7
2000
5,0
66,9
26,9
1,3
2002
5,0
71,0
22,4
1,6
91
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.95 Criteris seguits per a l’agrupació de les tasques realitzades a la feina.
Tasques
Tasques gerència
Docència
Traducció
Tasques redacció
Tasques advocat
Disseny gràfic-edició
Finances/comptabilitat/facturació
Gestió comercial
Periodista
Planificació estratègica
Auditoria/Orientació
Informàtica
RRPP
Gestió laboral
Analista
Control productors/proveïdors
Investigació
So/Audio/Vídeo
Tasques administratives
Caixer
Atenció personal/client
Altres
Tasques agrupades
Gerència
Professional mig
Percentatge
5,0
71,0
22,4
Administratives
1,6
Altres
Com podem comprovar en la taula següent, la correspondència entre les tasques
agrupades i les grans categories professionals distingides no és molt elevada. D’aquesta
manera, el 24,5% dels directius realitzen tasques de gerència, el 86% dels directius
mitjans duen a terme les tasques tècniques o de comandament apropiades; el 43,1% dels
empleats administratius realitzen tasques administratives i, finalment, la categoria altres
es distribueix principalment entre les tasques mitjanes. En definitiva, no ha existit, en el
moment del treball de camp, una assignació precisa de les tasques realitzades per
categories, és a dir, la descripció de les tasques no troba correspondència amb les
categories. Per tant, l’única manera de contemplar el desplegament de la variable
tasques, en funció de les categories, és la de tenir en compte el conjunt ampli de tasques
per cadascuna d’aquestes. No obstant, també és coherent que la categoria sigui inferior a
les tasques realitzades; la primera es reflecteix en les condicions de contracte i les
segones, poden significar una etapa d'aprenentatge o d'adquisició d'experiència.
B.96 Correspondència entre grans grups de categories professionals i tasques (%).
Categories
Tasques
Gerència
Mitjanes
Administratives
Altres
Total
Directius i
quadres alts
Directius i quadres
mitjans
Serveis
administratius
24,5
70,5
5,0
6,8
86,0
5,6
1,6
100
0,4
54,8
43,1
1,7
100
100
Altres Total UPF
74,4
24,4
1,1
100
5,0
71,0
22,4
1,6
100
92
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.97 Distribució de les tasques entre la categoria de directius i quadres alts
Directius/quadres superiors/alts funcionaris
Gerència
Fin./Compt./Facturació
Tasques advocat
Gestió laboral
Gestió comercial
Traducció
Auditoria/Orientació
Tasques administratives
Disseny gràfic/Edició
Informàtica
Màrqueting
Atenció al client
Investigació
Analista
Periodista
Redacció
Total
24,5
16,5
15,1
9,4
7,9
7,9
6,5
4,3
1,4
1,4
1,4
0,7
0,7
0,7
0,7
0,7
100
B.98 Distribució de les tasques entre la categoria d’empleats administratius i altres
Empleats
Becaris/ajudant Passants/ajuda Agent
d'oficina/serveis adm. universitaris
nts d'advocats comercial Depenent
Auditoria/Orientació
3,6
6,8
4,3
Fin./Compt./Facturació
23,4
4,5
8,7
Tasques advocat
3,3
11,4
69,6
Tasques assegurances
0,6
Gestió comercial
10,2
2,3
100
Gestió laboral
5,1
Tasques administratives
28,1
29,5
17,4
Gerència
0,4
Atenció al client
12,3
2,3
100
Investigació
0,1
13,6
So/Audio/Video
0,2
2,3
Disseny gràfic/Edició
0,7
4,5
Control productors/proveïdors
0,6
Analista
1,5
Docència
0,6
11,4
Caixer
2,3
Traducció
1,2
Informàtica
1,0
2,3
Periodista
0,2
Altres
1,6
2,3
Redacció
1,8
2,3
Teleoperadora
0,1
RRPP
0,2
Màrqueting
0,5
4,5
93
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.99 Distribució de les tasques entre la categoria de directius i quadres mitjos
Quadre mitjà
Advocat Analista Auditor Editor Autònom Consultor Funcionari Professors Redactor Traductor Tècnic Periodista
d'empresa
Auditoria/Orientació
15,9
100,0
50,0
36,4
Fin./Compt./Facturació
30,9
33,3
9,4
9,1
Tasques advocat
8,1
100,0
12,5
Tasques assegurances
0,3
Gestió comercial
7,0
Gestió laboral
6,1
3,1
18,2
Tasques administratives
3,0
3,1
66,7
7,7
Gerència
7,9
3,1
9,1
Atenció al client
2,8
Investigació
0,4
25,0
9,1
So/Audio/Video
1,4
Disseny gràfic/Edició
0,4
16,7
Control
productors/proveïdors
1,4
Analista
4,0
66,7
25,0
9,1
Docència
1,2
16,7
94,7
Caixer
0,1
Traducció
2,2
59,4
2,6
100,0
Informàtica
0,7
Periodista
1,4
3,1
7,7
100,0
Altres
1,5
2,6
9,1
Redacció
1,4
100,0
6,3
84,6
RRPP
0,1
Màrqueting
1,7
94
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Per sexe, s'observa que la dedicació de les dones a les tasques administratives és
lleugerament major. El mateix succeeix amb els homes en relació a les tasques de
gerència. Però, en general, la distribució és bastant homogènia.
B. 100 Tasques per gènere (%)
Gerència
Mitjanes
Administratives
Altres
Total
Home
5,9
71,0
21,2
1,9
100
Dona
4,7
71,0
23,0
1,4
100
Total UPF
5,0
71,0
22,4
1,6
100
Per edats, s'observa una major presència dels més joves entre les tasques administratives
i, comparativament, els de més de 30 anys assoleixen un major percentatge en les
tasques de gerència. També s’ha de remarcar l’acostament del grup mig d’edat al format
pels titulats de més de 30 anys, sobretot pel que fa a tasques de gerència i mitjanes.
B.101 Tasques per grups d'edat (%)
Gerència
Mitjanes
Administratives
Altres
Total
Intervals d'edat
Total UPF
22-24
25-30 Més de 30
3,2
6,4
7,0
5.0%
67,9
72,9
73,3
71,0%
27,6
19,4
14,0
22,4%
1,4
1,3
5,8
1,6%
100.0% 100.0% 100.0% 100.0%
Per carrera realitzada observem les següents correspondències entre titulacions i tasques
i remarquem les activitats principals de cada titulació:
Els ocupats d’ADE realitzen principalment tasques financeres i d’auditoria.
Els ocupats d’Economia s’encarreguen de tasques financeres, comptabilitat i
facturació.
Els ocupats d’Econòmiques desenvolupen tasques financeres, comptabilitat,
facturació i gestió comercial.
Els ocupats d’Empresarials realitzen, en
administratives, gestió comercial i administratives.
general,
tasques
financeres,
Els ocupats de Periodisme es dediquen a les tasques de redacció i periodisme i
també docència.
Els ocupats d’Humanitats desenvolupen tasques d’atenció personal i al client, i
administratives.
Els ocupats de Traducció i Interpretació estan molt concentrats en tasques de
traducció i, després, en docència i administratives.
Els ocupats de Relacions Laborals, es concentren en les tasques de gestió laboral i
en tasques financeres i comptables.
95
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Els ocupats de Comunicació Audiovisual, també es concentren força en
So/Àudio/Vídeo i es diversifiquen en tasques de redacció i tasques administratives.
Els ocupats de GAP es concentren molt en tasques administratives i es
diversifiquen en tasques financeres, comptabilitat i facturació.
Els ocupats de Polítiques, segueixen una pauta similar a GAP.
Els ocupats de Dret es concentren en tasques d’advocat.
1,4
2,6
0,6
2,0
1,3
0,4
0,4
0,3
0,3
2,0
0,3
0,6
8,8
3,8
0,4
2,1
0,3
1,3
0,3
1,5
5,3
3,8
1,9
7,1
Humanitats
6,8
1,5
16,7
3,8
6,8
9,7
18,7
2,2
Traducció
13,8
0,6
7,5
12,5
3,1
2,5
20,9
25,1
3,3
0,5
12,3
0,5
12,8
7,1
2,8
Polítiques
14,4
37,1
0,8
CAUD
11,3
30,6
0,6
0,6
1,1
Economia
CCEE
Dret
7,9
13,2
46,1
1,3
3,0
3,9
13,2
3,0
3,3
0,3
Periodisme
14,9
1,7
11,7
4,9
8,6
0,3
6,0
23,0
3,0
0,9
4,3
28,9
16,2
6,0
7,2
GAP
6,0
39,8
2,0
ADE
Auditoria/Orientació
Fin./Compt./Facturació
Tasques advocat
Tasques assegurances
Gestió comercial
Gestió laboral
Tasques administratives
Gerència
Atenció al client
Investigació
So/Audio/Video
Disseny gràfic/Edició
Control
productors/proveïdors
Analista
Docència
Caixer
Traducció
Informàtica
Periodista
Altres
Redacció
Teleoperadora
RRPP
Màrqueting
Total
RRLL
Empresarials
B.102 Distribució de les tasques per estudis (%)
15,7
1,4
4,2
7,0
1,4
7,0
18,6
4,7
5,9
0,8
8,1
10,5
1,2
2,3
4,7
25,6
4,7
7,0
7,0
3,4
0,8
14,4
1,7
6,8
0,8
1,2
1,2
18,6
3,5
18,6
1,2
5,2
5,2
32,1
4,5
9,7
4,3
4,2
8,6
4,3
5,7
14,1
0,7
2,9
2,9
1,4
0,7
2,2
1,5
1,5
1,4
1,5
10,0
100
100
0,6
0,6
2,5
100
5,6
4,7
2,3
4,7
2,9
0,8
3,0
0,7
0,7
14,3
1,4
25,7
4,2
7,0
4,2
14,1
100
1,4
1,4
100
0,3
2,0
100
7,0
1,4
16,9
5,6
0,8
100
2,8
100
100
5,8
9,3
0,8
51,7
2,3
2,3
2,3
0,8
1,7
9,3
4,7
1,2
9,3
4,7
0,8
100
100
Per promocions és molt neta la tendència a la disminució de tasques de gerència en
funció de l'any més recent de sortida de la promoció. Les altres tasques estan molt
estabilitzades en el conjunt del període. En les tasques administratives i mitjanes, tot i
que en les dues primeres promocions augmenten les tasques de responsabilitat mitja i
disminueixen les administratives; la tendència no està tan marcada per la resta de
promocions; però és normal donat que des l'inici el percentatge de realització de tasques
de tipus mig supera àmpliament el de les tasques administratives.
96
1,2
100
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.102bis Distribució de les tasques per estudis (%)
Empresarials
Relacions Laborals
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Ciències Polítiques
Traducció
Humanitats
Total
Gerència
4,9
6,0
3,0
12,5
3,8
7,1
4,5
4,3
4,7
1,7
3,5
5,0
MitjanesAdministratives
72,8
22,3
68,1
23,8
78,9
16,8
76,3
10,6
68,9
27,3
75,8
17,1
48,5
43,3
80,0
14,3
74,6
21,1
60,5
32,6
75,4
22,0
50,0
37,2
71,0
22,4
Altres
2,1
1,3
0,6
3,7
1,4
4,2
2,3
0,8
9,3
1,5
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
B. 103 Distribució de les tasques per promocions (%)
Gerència
Mitjanes
Administratives
Altres
Total
1994
10,0
71,7
15,0
3,3
100
1995
5,1
71,2
23,7
100
1996
8,5
78,4
11,4
1,7
100
1997
6,5
73,0
19,5
0,9
100
1998
6,6
74,7
17,9
0,9
100
1999
5,6
71,2
21,2
2,0
100
2000
3,3
70,0
25,6
1,0
100
2001 Total UPF
5,0
2,3
71,0
65,8
22,4
29,8
1,6
2,1
100
100
La taula següent ens presenta l’evolució de les tasques seguint les diferents carreres i
promocions. Recordem que la interpretació d’aquest tipus de taula es una mica delicada;
la representativitat es redueix en funció de les promocions més antigues, les titulacions
més recents, o d’aquelles tasques amb pocs individus a la mostra, com ara gerència o
d’altres. Podem convenir que fins les promocions 98-99 hi ha una certa consistència de
les dades. Així, si contemplem les tasques de gerència, només Empresarials, Relacions
Laborals o ADE, mostren una seqüència lògica, pocs titulats amb tasques de gerència en
2001 i un increment fins l’any 1999. Pel que fa a les tasques administratives, tot i no
mostrar-se una tendència clara, s’aprecia en la major part dels estudis una reducció del
percentatge de titulats que realitzen aquestes tasques en el termini d’un o dos anys. Les
tasques mitjanes no segueixen cap ordre lògic; excepte una tendència a l’augment en el
transcurs del temps.
97
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
administratives
mitjanes
gerència
7,7
9,5
2,9
10,3
5,7
2,7
1,4
84,6
100
73,8
74,3
76,9
75,7
69,3
67,6
7,7
16,7
22,9
12,8
18,6
28,0
31,1
10,0
3,3
6,1
7,8
7,5
2,1
75,0
66,7
78,8
70,3
60,0
62,5
10,0
30,0
15,2
20,3
32,5
29,2
12,5
5,0
2,0
1,7
64,3
76,0
93,1
87,5
80,0
77,6
76,2
76,7
21,4
20,0
3,4
15,0
18,4
22,2
21,7
7,1
3,4
18,2
11,8
13,3
11,4
9,5
4,3
4,3
63,6
82,4
80,0
77,1
66,7
66,7
18,2
5,9
4,4
11,4
33,3
33,3
76,2
60,9
69,0
69,6
14,3
34,8
31,0
26,1
8,0
3,1
6,3
6,3
11,1
12,5
6,0
2,9
5,3
85,2
70,8
77,6
73,9
42,9
64,0
50,0
50,0
56,3
16,7
42,1
3,7
16,7
16,4
23,2
57,1
28,0
43,8
43,8
25,0
83,3
42,1
6,3
2,0
1,6
5,9
7,1
7,1
81,8
100
66,7
66,7
70,0
69,2
92,9
85,7
9,1
33,3
30,0
30,8
7,1
9,1
6,3
9,1
83,3
70,0
68,8
89,5
65,0
30,0
25,0
5,3
35,0
3,8
3,7
5,0
2,9
81,3
54,5
43,8
90,0 100,0
91,7 66,7
76,9 58,8
73,1 50,0
70,4 55,0
70,0 38,2
12,5
36,4
50,0
10,0
8,3
23,1
19,2
25,9
30,0
33,3
23,5
40,0
30,0
50,0
12,5
10,5
16,7
6,3
5,3
3,8
6,3
11,8
10,0
10,0
8,8
Total UPf
Humanitats
Traducció
Polítiques
CAUD
33,3
2,2
3,1
1,6
Periodisme
GAP
ADE
Economia
CCEE
Dret
7,1
4,0
5,0
altres
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
RRLL
Empresarials
B. 104 Distribució de les tasques per estudis i promocions (%)
10,0
5,1
8,5
6,5
6,6
5,6
3,3
2,3
71,7
71,2
78,4
73,0
74,7
71,2
70,0
65,8
15,0
23,7
11,4
19,5
17,9
21,2
25,6
29,8
3,3
1,7
0,9
0,9
2,0
1,0
2,1
98
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
4.2.2. Jornada i horari
Pel que fa a la duració de la jornada de treball el 54,8% dels titulats realitzen jornades
de 36 a 40 hores, el 29,1% per sobre de les 40 hores i el 16,1% per sota de les 35 hores.
En la comparació entre 1998, 2000 i 2002 es redueix la jornada a temps parcial, i
augmenta la jornada de 31 a 40 hores.
B.105 Mitjana d’hores de treball setmanals:
Freqüència
134
74
99
1049
260
297
1913
Fins a 25 hores
De 25 a 30 hores
De 31 a 35 hores
De 36 a 40 hores
De 41 a 45 hores
Més de 45 hores
Total
Percentatge
7,0
3,9
5,2
54,8
13,6
15,5
100
54,8
7,0
Fins a 25
3,9
13,6
5,2
15,5
De 25 a 30 De 31 a 35 De 36 a 40 De 41 a 45 Més de 45
B.106 Mitjana d’hores de treball setmanals entre 1998/2002 (%)
Fins a 25 hores
De 25 a 30 hores
De 31 a 35 hores
De 36 a 40 hores
De 41 a 45 hores
Més de 45 hores
Total
1998
7,0
8,9
3,9
24,1
37,2
18,8
100,0
15,9
28,0
56,0
2000
8,1
6,5
7,8
47,8
12,4
17,4
100,0
14,6
55,6
29,8
2002
7,0
3,9
5,2
54,8
13,6
15,5
100,0
10,9
60,0
29,1
Seguidament podem veure la correspondència, molt desigual, entre el tipus de contracte
i el nombre d’hores treballades. Sembla seguir una pauta bastant homogènia entre els
titulats amb contracte indefinit i funcionari, amb poques jornades inferiors a les 30
hores, i una tendència a una jornada més amplia entre els ocupats de l’empresa privada.
Aquí, el problema més important és la detecció dels titulats que treballen a temps
parcial; de manera que es distribueixen de forma bastant àmplia entre diferents tipus de
contracte fins assolir un percentatge sobre el total del 16,1% de titulats treballant a
temps parcial.
99
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
De 25 a 30
De 31 a 35
De 36 a 40
De 41 a 45
Mes de 45
26,7
44,4
Total UPF
4,3 11,6 18,3 10,9 25,0 25,6
Confiança
política
Becari
Altres
temporals
Pràctiques
Obres i serveis
Sense
contracte
2,6
Parcial
indefinit
Parcial
temporal
Fins a 25
Funcionari
Nombre
d’hores
setmanals
Indefinit
B.107 Jornada i tipus de contracte (%)
7,0
2,6
6,5
3,2
2,2
8,3 11,6
8,9
3,9
3,3 21,7
8,8
7,5
5,4
5,8
8,9
5,2
58,7 69,6 56,0 47,3 57,6 41,7 43,0
35,6
44,4
100 54,8
14,6
2,2 11,1 14,0 15,2 16,7
5,8
13,3
11,1
13,6
18,3
2,2
8,1
6,7
6,0
9,7
8,7
8,3
15,5
En la taula següent podem apreciar, amb més concreció, com el contracte indefinit es
relaciona amb la jornada normal i amb la jornada més extensa. El contracte temporal, en
canvi, està més relacionat amb la jornada normal, encara que també existeixin
modalitats a temps parcial i extensa. Els funcionaris es concentren molt en jornades
normals, com els altres tipus de contracte.
B.108 Tipus de jornada per contractes (%):
Indefinit
Funcionari
Temporal
Pràctiques
Temps parcial
Sense contracte
Altres
Jornada igual o
inferior a les 30
hores
Jornada de 31
a 40 hores
Jornada igual o
superior a les 41
hores
Total
5,2
4,3
16,6
21,5
36,7
35,6
40,0
61,9
91,3
64,3
54,8
48,0
44,4
50,0
32,9
4,3
19,2
23,7
15,3
20,0
10,0
100
100
100
100
100
100
100
El contracte estable en general, donat el pes dels assalariats en l’empresa privada,
tendeix a tenir jornades més extenses, mentre que, entre el col·lectiu dels treballadors no
estables, hi juga un pes similar aquells que realitzen jornades extenses i aquells que
treballen a temps parcial.
B.109 Tipus de jornada per estabilitat i no estabilitat contractual (%):
Jornada igual o
inferior a les 30 h.
Contracte estable
Contracte inestable
5,2
22,9
Jornada de
Jornada igual o
31-40 hores superior a les 41 h.
63,0
57,9
31,8
19,1
Total
100
100
Pel que fa a la distribució de les jornades per titulacions de procedència, com veiem en
el quadre, la jornada a temps parcial és més habitual entre els titulats d’Humanitats,
Polítiques i Traducció i, una mica menys, també a Comunicació, Periodisme i GAP. Per
contra, les jornades de treball més extenses les trobem entre els titulats de les diferents
branques econòmiques i també a Dret.
100
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.110 Tipus de jornada per titulacions (%)
Humanitats
Polítiques
Traducció
CAUD
Periodisme
GAP
Dret
Economia
Empresarials
RRLL
ADE
CCEE
Jornada igual o Jornada de 31-40
inferior a les 30 h.
hores
39,5
44,2
30,2
58,1
24,6
54,2
23,9
57,7
17,1
61,4
11,2
75,4
10,2
57,2
8,3
48,5
7,7
62,8
4,7
75,7
2,4
54,0
1,9
54,4
Jornada igual o
superior a les 41 h.
16,3
11,6
21,2
18,3
21,4
13,4
32,6
43,2
29,5
19,6
43,6
43,8
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
B.111 Tipus de jornada per estudis (%):
Llicenciatura
Diplomatura
Dues o més carreres
Jornada igual o
inferior a les 30 h.
13,0
7,4
5,0
Jornada de
31-40 hores
54,4
69,4
60,0
Jornada igual o
superior a les 41 h.
32,6
23,3
35,0
Total
100
100
100
Per categories, la jornada a temps parcial augmenta en la mesura que baixem de les
categories superiors a les qualificades de transició. La jornada normal és més baixa
entre els directius alts i els ajudants i més elevada entre quadres mitjans i, sobretot, entre
els serveis administratius. Les jornades més extenses són pràctica molt habitual entre els
quadres alts i més reduïda entre serveis administratius i altres.
B.112 Tipus de jornada per categories (%):
Directius, quadres superiors
Quadres mitjans
Serveis administratius
Altres
Igual/inferior a 30h. 31-40 hores
4,3
47,5
8,7
56,8
11,5
66,9
35,6
47,8
Igual/superior a 41h.
48,2
34,4
21,6
16,7
Total
100
100
100
100
Finalment, atenent a les dades del quadre, es pot afirmar que els salaris baixos (menys
de 500 €) estan molt relacionats amb la jornada a temps parcial. La franja retributiva de
500 a 700 € i de 700 a 1.000 € amb la jornada normal. La jornada extensa és més
habitual en les franges situades a partir de 1.000 €.
B.113 Tipus de jornada per nivell retributiu (%)
Salari:
Menys de 500 euros
Entre 500 i 700 euros
Entre 700 i 1000 euros
Entre 1000 i 1500 euros
Entre 1500 i 2000 euros
Entre 2000 i 2500 euros
Més de 2500 euros
Igual/inferior a 30h.
73,7
26,0
4,1
2,7
1,2
4,2
31-40 hores
21,1
59,5
75,2
59,3
58,0
43,8
11,8
Igual/superior a 41h.
5,3
14,5
20,7
38,0
40,7
52,1
88,2
Total
100
100
100
100
100
100
100
101
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
4.2.3. Nivell retributiu
El salari mig del conjunt dels titulats és de 1.015,62 €, això representa una augment del
10,3% respecte a l’enquesta de l’any 2000. Ara bé, hem de tenir en compte que la
referència és el salari net mensual, si fem alguns ajustos augmentant un 13,25% de
IRPF, un 7% de Seguretat Social, més el repartiment de dues pagues extres, el sou brut
mig mensual és de 1.229,95 €.
37,2
33,4
7,3
9,0
9,6
Menys deEntre 500Entre 700 Entre
500
i 700
i 1000 1000 i
euros euros euros
1500
euros
Entre
1500 i
2000
euros
2,7
Entre
2000 i
2500
euros
0,9
Més de
2500
euros
B.114 Nivell retributiu dels titulats de la UPF que treballen
<500
euros
Freqüència
Percentatge
133
7,3
Entre 500700 euros
Entre
Entre
Entre
Entre 7001000-1500
1500-2000
2000-2500
1000
euros
euros
euros
euros
173
9,6
604
33,4
673
37,2
162
9,0
>2500
euros
Total
17
0,9
1810
100
48
2,7
En comparació amb l’any 2000, tot i que en l’enquesta 2002 s’han utilitzats altres
nivells retributius amb l’entrada de l’Euro s’aprecia un lleuger increment de les
categories de retribució més elevades i un descens del grup de salaris inferiors.
B.116 Nivells retributius dels titulats ocupats. Comparació entre 1998/2002 (%):
Menys de 100 mil (<600€)
Entre 100-200 mil (600 - 1.200€)
Entre 200-300 mil (1.200 - 1.800€)
Més de 300 mil (>1.800)
Total
Total
1998
28,4
62,7
7,3
1,6
100
2000
20,8
66,6
10,4
2,2
100
€
< 500 €
500-700€
700-1000€
1000-1500€
1500-2000€
2000-2500€
>2500€
2000
11,1
13,4
39,3
26,7
7,5
1,3
0,7
100
2002
7,3
9,6
33,4
37,2
9,0
2,7
0,9
100
El diferencial salarial per gèneres es perceptible en la taula següent. Les dones
avantatgen als homes en els nivells inferiors de salari i, en correspondència, a partir dels
1.000 €, els homes tenen una presència superior. Es confirma, en aquest cas, la
102
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
segregació salarial de les dones en relació a les condicions de dedicació professional
que hem vist fins el moment (nivells d’ocupació, categoria, tasques).
B.117 Nivells retributius per gènere (%):
<500
euros
Home
Dona
Total UPF
Entre 500700 euros
5,9
8,0
7,3
Entre
Entre
Entre
Entre 7001000-1500
1500-2000
2000-2500
1000
euros
euros
euros
euros
7,4
10,5
9,6
29,1
35,2
33,4
43,5
34,5
37,2
9,6
8,7
9,0
>2500
euros
3,1
2,4
2,7
1,3
0,8
0,9
Per edats, podem contemplar la relació estreta entre edat i nivell salarial: així, a mesura
que augmenta la cohort d’edat, augmenta la possibilitat de trobar franges salarials més
elevades.
B.118 Nivells retributius per intervals d’edat (%):
<500
euros
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Mitjana UPF
Entre 500700 euros
13,7
2,5
2,7
7,3
14,5
6,0
4,1
9,6
Entre
1000-1500
euros
Entre
1500-2000
euros
30,8
41,3
47,3
37,2
4,5
12,1
16,2
9,0
0,4
4,1
4,1
2,7
Entre
Entre
Entre 700- 1000-1500 1500-2000
1000 euros
euros
euros
Entre
2000-2500
euros
Entre
700-1000
euros
35,7
32,6
24,3
33,4
Entre
2000-2500
euros
>2500
euros
0,4
1,4
1,4
0,9
B.119 Nivells retributius per titulacions (%):
<500 euros
Humanitats
Polítiques
Dret
CAUD
GAP
Economia
Traducció
Empresarials
Periodisme
RRLL
ADE
CCEE
Mitjana UPF
26,2
19,5
12,8
11,8
8,4
7,1
6,3
5,4
4,5
3,1
2,0
7,3
Entre
500-700
euros
20,2
14,6
8,6
11,8
12,2
7,9
16,1
9,3
10,6
11,1
4,9
1,4
9,6
32,1
39,0
31,0
32,4
44,3
23,6
33,0
34,8
34,8
52,2
28,4
10,8
33,4
19,0
17,1
30,7
36,8
29,0
54,3
35,7
38,0
36,4
27,9
52,5
51,4
37,2
2,4
9,8
10,3
4,4
6,1
5,5
8,0
9,6
10,6
3,5
9,8
23,0
9,0
4,8
2,9
1,6
0,9
1,9
3,0
0,9
2,0
10,1
2,7
>2500
euros
1,7
1,0
1,3
0,5
3,4
0,9
Entre les titulacions, els nivells salarials més baixos es localitzen entre els titulats d’una
llicenciatura més recent en la seva sortida als mercats laborals, Polítiques, i una altra
amb una certa experiència, Humanitats. Per contra, els nivells salarials superiors es
localitzen a l’antiga llicenciatura d’Econòmiques, Dret, Periodisme, Empresarials i
ADE.
103
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Pel que fa a la distribució dels salaris segons grans categories de titulacions, s’observa
per primer cop una relació molt estreta entre inversió en credencials acadèmiques i
nivell salarial; així els nivells més baixos de sou predominen entre els diplomats,
creixen entre els llicenciat els nivells més elevats, així com els de carrera prèvia a la
UPF, i la millor relació salarial dels grups analitzats correspon a la doble carrera UPF
100%
80%
60%
40%
20%
C
C
EE
AD
E
e
m
R
R
LL
ls
Pe
r
io
es
ar
pr
Em
di
s
ia
ia
m
G
AP
Ec
on
o
D
C
AU
H
um
an
ita
D
re
t
ts
0%
Menys de 500 euros
Entre 500 i 700 euros
Entre 700 i 1000 euros
Entre 1500 i 2000 euros
Entre 2000 i 2500 euros
Més de 2500 euros
Entre 1000 i 1500 euros
B.120 Nivells retributius per tipus estudis realitzats (%):
<500
euros
Llicenciatura
Diplomatura
2 o + carreres
Mitjana UPF
8,6
5,2
3,2
7,3
Entre 500700 euros
9,0
10,4
3,2
9,6
Entre 700- Entre 1000- Entre 15001000 euros 1500 euros 2000 euros
28,0
42,5
25,3
33,4
39,7
32,8
45,3
37,2
Entre 20002500 euros
10,2
6,9
16,8
9,0
>2500
euros
3,5
1,2
5,3
2,7
1,0
0,9
1,1
0,9
B.121 Nivell retributiu per carrera prèvia a la UPF (%):
No
Sí, diplomatura
Sí, llicenciatura
Amb carrera prèvia
Sense carrera prèvia
Mitjana UPF
<500
Entre 500- Entre 700euros
700 euros 1000 euros
7,5
9,6
33,9
10,5
26,3
4,2
11,3
28,2
5,6
8,9
27,8
7,5
9,6
33,9
7,3
9,6
33,4
Entre 10001500 euros
36,5
47,4
46,5
46,7
36,5
37,2
Entre 1500- Entre 20002000 euros 2500 euros
9,1
10,5
5,6
6,7
9,1
9,0
2,4
5,3
2,8
3,3
2,4
2,7
>2500
euros
1,0
1,4
1,1
1,0
0,9
La distribució de salaris per any de promoció manté una elevada correspondència entre
nivells superiors de salari i antiguitat de la promoció i, a la inversa, entre els nivells
inferiors de salari i les promocions més recent. De nou, la component transició ja
comentada per altres variables (edat, categoria, contracte, etc.), s’aprecia clarament en
l’aspecte retributiu.
104
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.122 Nivells retributius per any d’acabament de la carrera (%)
<500
euros
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Mitjana UPF
Entre 500700 euros
1,9
1,2
Entre 7001000 euros
5,5
25,0
18,4
32,0
33,2
40,9
36,8
35,5
33,4
1,9
2,5
4,9
5,5
10,1
13,3
15,4
9,6
3,6
3,5
7,8
20,0
7,3
Entre 1000- Entre 1500- Entre 20001500 euros 2000 euros 2500 euros
47,3
44,2
46,6
45,3
43,2
35,7
35,7
26,4
37,2
23,6
15,4
20,9
13,8
10,9
7,8
5,0
2,4
9,0
>2500
euros
18,2
1,9
8,6
3,4
3,2
1,4
0,8
0,2
2,7
5,5
9,6
1,8
0,5
0,5
0,6
0,6
0,9
Nivells salarials per promoció
80
70
60
50
40
30
20
10
0
1994
1995
1996
1997
<1000€
1998
1999
1000-1500€
2000
2001
> 1500€
Com veiem en la següent taula, l’any d’inici en el treball sí excloem els que comencen
abans de 1993, que esbiaixen una mica la tendència, hi ha una correspondència neta
entre anys d’experiència laboral i major salari; en el cas que l’experiència sigui dilatada.
O la inversa menor experiència laboral i menor salari.
B.123 Nivell retributiu per any d’inici en el treball (%):
<500
euros
Abans de 1993
Entre 1994-1996
Entre 1997-98
Entre 99-2000
Entre 2001-2002
Mitjana UPF
1,5
3,6
3,3
6,6
15,1
7,3
Entre 500700 euros
7,5
4,4
8,2
10,1
14,3
9,6
Entre 7001000 euros
26,1
20,4
36,4
36,0
36,6
33,4
Entre 10001500 euros
47,0
44,4
38,1
37,3
29,8
37,2
Entre 15002000 euros
11,2
15,6
10,7
7,5
4,2
9,0
Entre 20002500 euros
>2500
euros
3,7
8,9
2,7
1,7
3,0
2,7
0,5
0,9
2,7
0,9
105
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Per trajectòries ocupacionals, tampoc es mostren diferències molt sensibles. Tanmateix,
les trajectòries continuades prèvies o després de la carrera mostren una tendència a
assegurar un millor salari.
B.124 Nivell retributiu per trajectòries ocupacionals (%):
<500
euros
Abans d’acabar la carrera:
1ª Experiència
T. no continuada
T. continuada
Després d’acabar carrera:
Continuada
No continuada
Total UPF
Entre 500700 euros
Entre 700- Entre 1000- Entre 1500- Entre 20001000 euros 1500 euros 2000 euros 2500 euros
>2500
euros
6,7
9,2
6,6
9,3
12,2
5,3
32,3
37,3
30,3
38,5
30,9
43,4
9,9
6,8
8,8
2,3
3,0
3,5
0,8
0,6
2,2
5,5
19,3
7,3
8,2
18,5
9,6
32,9
36,2
33,4
40,0
18,9
37,2
9,7
4,1
9,0
2,8
1,6
2,7
0,9
1,2
0,9
Per situació professional, els nivells salarials són més elevats entre els titulats establerts
per compte propi, sobretot aquells que tenen empreses amb treballadors. Els assalariats
d’empreses privades o de institucions sense ànim de lucre, per contra, adquireixen
nivells retributius inferiors.
B.125 Retribucions per situació professional actual (%):
<500
euros
Empresa privada/ Despatx profes.
Treballa sol (autònom, prof. lib.)
Institució sense ànim de lucre
Administració o empresa pública
Empresari/a de menys de 10 assal.
Empresari/a de més de 10 assal.
Treball per compte propi
Treball per compte d’altri
Mitjana UPF
7,6
3,4
13,6
7,1
2,9
7,6
7,3
Entre 500700 euros
10,1
9,1
18,2
5,1
7,8
9,7
9,6
Entre 7001000 euros
33,3
31,8
45,5
34,5
22,2
29,4
33,6
33,4
Entre 1000- Entre 1500- Entre 20001500 euros 2000 euros 2500 euros
37,1
39,8
22,7
37,6
33,3
60,0
40,2
37,0
37,2
8,4
11,4
2,4
4,5
11,2
33,3
40,0
14,7
8,6
9,0
4,6
>2500
euros
1,1
11,1
3,9
2,6
2,7
De la mateixa manera que amb la situació professional, també la situació contractual
dels titulats assalariats, genera diferències substancials d’ordre retributiu entre els
ocupats. Així, les situacions estables es relacionen amb salaris més elevats i, les no
estables o precàries, amb salaris més baixos. En general, es pot concloure que el treball
a temps parcial és el més relacionat amb els nivells retributius més baixos, seguit dels
col·lectius en transició (altres). Per la seva banda, els contractes temporals i en
pràctiques es concentren en la franja entre 700 € i 1.000 € mensuals.
106
1,0
0,9
0,9
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.126 Nivell retributiu per tipus de contracte i estabilitat/inestabilitat (%):
Entre 7001000 euros
Entre 10001500 euros
Entre 15002000 euros
10,0
21,6
25,8
55,3
33,3
7,0
2,4
14,0
15,9
18,6
21,1
33,3
32,8
29,3
40,1
37,5
28,9
15,8
22,2
42,4
43,9
29,8
20,5
22,7
5,3
11,1
10,9
14,6
4,0
2,3
3,1
2,7
18,5
7,3
6,8
16,0
9,6
32,7
35,6
33,4
42,5
24,9
37,2
11,0
3,2
9,0
<500
euros
Contracte:
Indefinit
Funcionari
Temporal
Pràctiques
A temps parcial
Sense contracte
Altres
Estabilitat
C. Estable
C. no estable
Mitjana UPF
Entre 500700 euros
2,8
Entre 20002500 euros
>2500
euros
2,9
9,8
1,7
1,1
0,3
2,3
1,0
2,6
3,1
1,3
2,7
1,1
0,6
0,9
Si es comparen les dues variables anteriors, en general, la situació de treball per compte
propi és bastant similar a la de l’assalariat amb contracte estable, encara que amb més
diferències en els extrems salarials entre els primers. Els assalariats amb contracte no
estable se situen amb un diferencial salarial negatiu relativament elevat respecte de les
altres dues categories.
B.127 Nivell retributiu per situació ocupacional/professional (%):
<500
euros
Compte propi
Assalariat/ada amb
contracte estable
Assalariat/ada amb
contracte no estable
Mitjana UPF
Entre 500- Entre 700700 euros 1000 euros
Entre 10001500 euros
Entre 15002000 euros
Entre 20002500 euros
>2500
euros
2,9
2,7
7,8
6,9
29,4
32,4
40,2
42,3
14,7
11,3
3,9
3,2
1,0
1,1
18,5
16,0
35,6
24,9
3,2
1,3
0,6
7,3
9,6
33,4
37,2
9,0
2,7
0,9
Aquestes diferències salarials també es distribueixen seguint l’ordre de la dimensió de
l’empresa. Aquí, els salaris més baixos corresponen als ocupats a la microempresa,
mentre els salaris més elevats es localitzen en major proporció en la gran empresa.
B.128 Nivell retributiu segons la dimensió de l’empresa (%):
<500
euros
Micro empresa
Petita empresa
Mitjana empresa
Gran empresa
Mitjana UPF
Entre 500- Entre 700700 euros 1000 euros
Entre 10001500 euros
Entre 15002000 euros
Entre 20002500 euros
>2500
euros
15,9
7,1
6,7
4,9
12,9
13,9
7,4
6,0
33,0
34,9
35,2
30,9
28,3
31,8
39,2
43,9
6,0
8,6
8,1
11,0
3,4
2,2
2,6
2,8
0,4
1,5
1,0
0,6
7,3
9,6
33,4
37,2
9,0
2,7
0,9
107
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Per categories professionals, s’observen diferències molt lògiques entre les diverses
categories professionals. El quadres superiors es concentren al voltant de 1.500-2.000 €
mensual, els quadres mitjans entre 1.000-1.500 € mensuals i els administratius entre
700-1.000 € al mes. Recordem que el salari dels titulats UPF es concentra (70,6%) entre
els 700 i els 1.500 €/mes.
B.129 Nivell retributiu segons categories professionals (%):
Entre
500-700
euros
<500
euros
Quadres superiors
Quadres mitjans
E. administratius
Altres
Total UPF
3,1
3,0
8,2
50,6
7,3
0,8
7,4
12,4
17,7
9,6
Entre
7001000
euros
16,4
26,2
45,1
19,0
33,4
Entre
10001500
euros
29,7
47,4
30,3
11,4
37,2
Entre
15002000
euros
Entre
20002500
euros
32,8
11,7
3,1
12,5
3,0
0,9
9,0
2,7
>2500
euros
4,7
1,1
0,1
1,3
0,9
Pel que fa a les tasques realitzades i els nivells retributius dels titulats, s’observa que la
discriminació salarial és així mateix bastant neta. A més nivell de tasques realitzades
més nivell retributiu tenen els titulats. La distribució salarial, no obstant, no es tan
polaritzada com en el cas de les categories.
B.130 Nivells retributius segons les tasques principals de la feina (%):
<500
euros
Gerència
Mitjanes
Administratives
Altres
Mitjana UPF
2,3
5,5
12,8
25,9
7,3
Entre
500-700
euros
2,3
8,5
14,3
11,1
9,6
Entre
7001000
euros
10,2
32,1
43,0
22,2
33,4
Entre
10001500
euros
43,2
40,4
26,6
25,9
37,2
Entre
15002000
euros
31,8
9,8
1,7
3,7
9,0
Entre
20002500
euros
6,8
2,7
1,2
11,1
2,7
>2500
euros
3,4
0,9
0,5
0,9
Finalment, també resulta significativa la distribució salarial dels titulats segons la
jornada laboral que realitzen, ja que augmenta el nivell salarial a mesura que augmenta
la jornada. Novament, la jornada a temps parcial acumula un nombre molt perceptible
de titulats amb salari inferior als 500 €.
B.131 Nivell retributiu segons jornada laboral (%):
<500
euros
Inferior a 30 h.
Normal
Superior a 41 h.
Mitjana UPF
51,6
2,5
1,3
7,3
Entre
500-700
euros
23,7
9,4
4,8
9,6
Entre
7001000
euros
13,2
41,2
24,1
33,4
Entre
10001500
euros
9,5
36,2
49,3
37,2
Entre
15002000
euros
1,1
8,5
12,7
9,0
Entre
20002500
euros
1,1
1,9
4,8
2,7
>2500
euros
0,2
2,9
0,9
108
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B 132 Nivells salarials per titulacions i promocions (%)
1996
18,2
1997
Polítiques
CAUD
Periodisme
GAP
ADE
Economia
CCEE
Dret
Humanitats
100
Traducció
1995
4,8
20,0
50,0
33,3
33,3
11,1
24,0
45,5
59,3
29,2
14,1
74,2
1998
34,2
56,7
52,5
1999
56,5
68,8
60,4
2000
55,0
77,5
2001
Mitjana
Desv. Std.
69,1
48,5
29,0
80,4
61,5
19,7
33,3
25,0
14,8
60,0
55,6
37,5
23,1
76,5
30,4
31,1
75,0
46,2
68,8
50,0
44,0
77,8
66,1
45,2
29,7
75,0
57,1
55,6
72,7
83,3
75,0
78,0
47,6
22,9
14,7
11,1
42,9
35,9
9,7
51,5
31,8
15,1
88,9
66,9
20,7
92,3
49,3
27,1
70,0
58,0
15,1
100
74,2
25,0
78,6
47,1
27,6
87,9
66,8
20,6
Polítiques
13,6
CAUD
33,3
Periodisme
26,3
GAP
71,4
ADE
7,7
Economia
13,6
RRLL
9,1
Empresarials
1994
RRLL
Empresarials
Salari 1000€
33,3
63,6
1995
38,1
27,3
30,8
14,3
100
33,3
Humanitats
64,3
Traducció
CCEE
1994
Dret
+ l.500 €
22,2
1996
33,3
15,8
44,4
43,2
12
1997
12,1
3,7
16,7
32,8
6,5
1998
10,5
20
10
1999
7,2
1,6
14,6
2000
8,3
2,5
7,1
2001
4,4
2,2
5,1
19,9
7,6
23,7
42,3
12,8
15,5
9,8
31,5
13,1
14,0
10,7
19,6
Desv. Std. 21,5
8,1
20,8
14,5
10,7
11,8
4,0
34,8
9,6
6,9
6,2
19,4
Mitjana
66,7
25
29,6
8,7
20
4,8
9,4
11,1
6,3
20
16,7
16,7
33,3
25
7,7
5,9
15,4
7,1
2,9
5,6
18,8
8
9,1
8,3
5
3,6
Si tornem a relacionar el salari amb les titulacions i promocions, la perspectiva
d’evolució tampoc és gens neta en la distribució total UPF o del conjunt de titulats, ni
tampoc per cadascuna de les titulacions. Ara bé es poden extraure algunes conclusions
sí mirem el comportament dels diferents titulats promoció a promoció.
Salaris alts (més de 1.500€):
• De la darrera promoció 2001, només cinc carreres tenen titulats (entre el 2-5%) en
els nivells més alts de salari: Comunicació, Dret, Empresarials, Traducció, ADE i
Relacions Laborals. – en negreta les que tenen el 5%)
• De la promoció 2000, els titulats de quatre carreres assoleixen un 8% de salaris alts:
ADE, Polítiques, Empresarials i Traducció.
109
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
•
De la promoció 1999 superen el 15% de titulats amb salaris alts: Ciències
Econòmiques, ADE, Polítiques, Periodisme, Dret.
• De la promoció 1998 superen el 10% de titulats amb salaris alts: ADE, Economia,
Comunicació, Relacions laborals, Periodisme, Empresarials i Dret.
• Agafem ara
• La distribució total del salari més elevat en el conjunt de la mostra UPF
entrevistada. La seva evolució és la següent, menys del 10% dels titulats de les
promocions 2000 i 2001 accedeixen al nivell salarial més alt; entre el 10 i el 20%
dels titulats de les promocions 97-99 aconsegueixen salaris per sobre dels 1.500€;
més del 20% dels titulats de les promocions 94-96 superen els 1.5000€ de salari.
Des d’aquest punt de vista només ADE, Periodisme i Comunicació s’acosten a la
distribució dels salaris alts UPF, des de la perspectiva temporal; la resta queda per sota.
Tot i que Dret o Empresarials, si contemplem el conjunt de les tres etapes distingides,
s’acosten amb una mica de retard.
Menys de 10%
Entre el 10-15%
Més del 20% dels
titulats en salaris
dels titulats en
titulats en salaris
alts
salaris alts
alts
Empresarials
99-01
97-98
96
RRLL
99-01
-- *
Dret
99-01
97-98
96
Economia
99-01
-98
ADE
00-01
99
GAP
97-01
96
-Periodisme
00-01
98-99
-CAUD
00-01
98
Polítiques
00
--Traducció
98-01
96-97
-Humanitats
98
--Total UPF
00-01
97-99
94-96
* Sí la tendència no està clara o ni no hi ha titulats en aquest nivell: --
Salaris baixos (menys de 1.000€):
• Sí contemplem la taula següent queda clar que només Empresarials i Dret s’acosten
a la distribució UPF. ADE, només té quatre promocions però el conjunt dels seus
titulats amb menys temps s’acosten a la distribució dels salaris baixos UPF, en el
temps. A GAP, Polítiques, Relacions Laborals i Humanitats, la persistència
temporal dels salaris baixos també es pot apreciar.
50% o més dels
titulats
Empresarials
RRLL
Dret
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Total UPF
99-01
97-01
98-01
--95-01
98-01
99-01
99-01
00-01
98-01
99-01
Entre el 20-40%
dels titulats en
salaris alts
97-98
96
96-97
98-01
97-01
-94
98
-96-99
97
97-98
Menys del 20% dels
titulats en salaris
alts
94
-95
-98
-----94
110
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
4.2.4 Satisfacció amb la feina
La mitjana de satisfacció amb la feina actual en general, en l’escala de l’1 al 9, és de
7,05 (la desviació estàndard és de 1,24). Cal remarcar com, amb poques oscil·lacions,
aquesta mitjana es manté en les quatre iniciatives d’enquesta i, de fet, la del 2000 és
quasi idèntica a la de 1996 i a la del 2000.
Mitjana de satisfacció amb la feina en general
1996
1998
2000
2002
7,0
6,4
7,0
7,05
Distribució de la satisfacció amb la feina en general (%):
793
504
265
8
1
7
2
3
4
170
111
43
12
5
6
7
8
9
B.133 Satisfacció amb la feina en general, freqüència i percentatge:
Molt baixa
2
3
4
Mitjana
6
7
8
Molt alta
Total
Freqüència Percentatge
8
0,4
7
0,4
12
0,6
43
2,2
111
5,8
265
13,9
793
41,5
504
26,3
170
8,9
1913
100,0
B.134 Satisfacció amb la feina en general, freqüència i percentatge:
Freqüència
Percentatge
Poc/ gens satisfet
Satisfet
Bastant/Molt satisfet
Total
70
3,7
111
5,8
1732
90,5
1913
100,0
111
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Si analitzem les respostes dels entrevistats respecte els aspectes concrets de la feina, les
condicions relacionades amb l’ambient humà, les funcions, el contracte i l’autonomia en
la presa de decisions són les que obtenen més puntuació i, una mica per sota, es situen
les possibilitats de promoció i la retribució. Com mostra la taula comparativa, en relació
amb altres iniciatives d’enquesta, la franja de valoració d’unes i altres condicions
presenta poques novetats; malgrat, s’ha reduït la valoració de la retribució, i ha millorat
la valoració del tipus del contracte.
B.135 Satisfacció amb les condicions de la feina:
Autonomia
N
Media
Mediana
Moda
Desv. Típ.
Mínim
Màxim
Retribució
1901
12
6,13
6,00
6
1,61
1
9
Tipus de
Funcions a
Ambient Possibilitats presa de
contracte
desenvolupar humà
de promoció decisions
1869
1901
1884
1897
1898
44
12
29
16
15
6,96
7,03
7,66
6,43
6,62
8,00
7,00
8,00
7,00
7,00
9
7
8
7
7
2,10
1,33
1,32
1,94
1,75
1
1
1
1
1
9
9
9
9
9
B.136 Satisfacció amb les condicions de la feina: Comparació 1996/2002:
General
Retribució
Contracte
Funcions
Ambient humà
Promoció
Autonomia
1996
7
5
5
7
8
6
6
1998
6,4
5,2
5,8
6,5
7,3
5,8
5,9
2000
7,0
6,2
6,5
7,0
7,7
6,3
6,5
2002
7,05
6,1
6,9
7,0
7,6
6,4
6,6
La satisfacció amb la feina en general i amb algunes condicions específiques no obté
distribucions diferenciades per gènere. Les dones semblen lleugerament més satisfetes,
sobretot amb l’ambient humà; mentre els homes estan més satisfets amb les possibilitats
de promoció.
Per edats, els més joves estan més satisfets amb la feina en general i amb l’ambient
humà. Els més crítics amb la retribució és el grup mig d’edat, els quals, en canvi, opinen
tenir més possibilitats d’autonomia en les decisions. Els més grans mostren una major
insatisfacció respecte de la retribució però, en general, estan satisfets amb la feina
actual..
B.137 Satisfacció amb la feina en general per gènere (%):
Home
Dona
Mitjana UPF
Poc/ gens satisfet
4,7
3,2
3,7
Satisfet
6,0
5,7
5,8
Bastant/Molt satisfet
89,3
91,1
90,5
Total
100
100
100
112
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.138 Satisfacció amb els aspectes concrets de la feina per gènere (%):
Percentatge de bastant i molt satisfets
General amb feina actual
Retribució
Tipus de contracte
Funcions a desenvolupar
Ambient humà
Possibilitats promoció
Autonomia decisions
Home
89,3
72,5
77,3
89,1
91,6
77,3
79,1
Dona
91,1
70,4
79,8
89,2
94,1
73,0
79,8
B.139 Satisfacció amb la feina en general per intervals d’edat (%):
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Mitjana UPF
Poc/ gens satisfet
3,6
3,6
7,0
3,7
Satisfet
7,1
4,9
5,8
5,8
Bastant/Molt satisfet
89,3
91,5
87,2
90,5
Total
100
100
100
100
B.140 Satisfacció amb els aspectes concrets de la feina per edats (%):
Percentatge de bastant i molt satisfets
General amb feina actual
Retribució
Tipus de contracte
Funcions a desenvolupar
Ambient humà
Possibilitats promoció
Autonomia decisions
22-24 anys
89,3
68,1
74,4
87,2
95,3
73,1
76,2
25-30 anys
91,5
73,6
82,2
90,9
92,5
76,2
83,6
Més de 30 anys
87,2
62,8
79,3
83,7
82,1
53,5
61,2
Per promocions, les més recents mostren un nivell de satisfacció general una mica
inferior a les més antigues. Qüestió lògica arrel que les seves condicions de treball són
bastant diferenciades.
B.141 Satisfacció amb la feina en general per promocions (%):
Gens/poc satisfets
Satisfets
Bastant/Molt satisfets
1994
1,7
8,3
90,0
1995
1,7
1,7
96,6
1996
2,8
2,8
94,3
1997
4,2
4,7
91,2
1998
3,9
4,4
91,7
1999
4,2
4,5
91,2
2000
3,3
7,7
89,0
2001
4,0
7,9
88,1
Sí analitzem la satisfacció amb la feina per titulacions, la major insatisfacció general
amb la feina (no obstant en un nucli inferior al 10%) se centra en titulats de
Comunicació, Periodisme i GAP.
A continuació s’enumeren els aspectes concrets de la feina amb els quals els
entrevistats, atenen a les titulacions de procedència, manifesten un major o menor
percentatge de satisfacció:
Amb la feina en general es mostren més satisfets els llicenciats en Econòmiques,
els diplomats en Empresarials, els llicenciats en Polítiques i els llicenciats en Dret. La
major insatisfacció relativa es localitza a GAP, Humanitats i Comunicació.
Amb la retribució es mostren més satisfets Traducció i ADE, mentre que el menor
percentatge de satisfacció es troba a Relacions Laborals i GAP.
113
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Amb el contracte es mostren més satisfets els que procedeixen d’Econòmiques,
ADE i Empresarials i, a la inversa, els menys satisfets són els d’Humanitats,
Comunicació i Periodisme.
Amb les funcions a desenvolupar els nivells més elevats de satisfacció es localitzen
a Empresarials i Econòmiques i són els més crítics els titulats de Polítiques.
Amb l’ambient humà, Dret i ADE sobresurten en la satisfacció, mentre que
Humanitats i Periodisme mostren menor satisfacció.
Pel que fa a les possibilitats de promoció la satisfacció és major a les tres
llicenciatures econòmiques i és menor en Polítiques, Humanitats i Traducció.
L’autonomia en la presa de decisions es veu més factible a Econòmiques,
Periodisme i Traducció i més difícil a Polítiques.
B.142 Satisfacció amb la feina en general per titulacions (%):
Poc/ gens satisfet
0,8
1,9
3,4
2,3
2,9
3,8
3,4
8,2
3,5
8,6
4,7
9,9
Economia
CCEE
Relacions Laborals
Dret
Empresarials
ADE
Traducció
GAP
Humanitats
Periodisme
Polítiques
Comunicació
Satisfet
4,5
4,4
3,4
5,3
6,0
5,2
7,6
6,0
11,6
7,1
11,6
7,0
Bastant/Molt satisfet
94,7
93,8
93,2
92,4
91,1
91,0
89,0
85,8
84,9
84,3
83,7
83,1
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
General amb feina
actual
Retribució
Tipus de contracte
Funcions desenvolupar
Ambient humà
Possibilitats promoció
Autonomia decisions
Empresarials
B.143 Satisfacció amb aspectes concrets de la feina per titulacions (%):
91,1
72,3
84,1
90,5
93,4
75,2
80,4
93,2
66,0
79,4
89,4
91,9
66,0
80,4
92,4
70,3
73,3
94,0
95,9
80,2
79,7
93,8
86,1
90,4
93,7
91,7
77,8
89,2
94,7
73,8
77,1
87,0
96,9
84,0
84,7
91,0
74,3
89,5
94,3
94,3
86,7
84,3
85,8
66,4
79,1
80,6
91,8
73,1
70,1
84,3
62,9
65,2
82,9
90,0
65,7
65,2
83,1
70,4
64,7
83,1
92,8
57,1
67,6
83,7
72,1
67,4
79,1
88,4
55,8
72,1
89,0
70,1
73,4
87,8
93,6
70,4
82,5
84,9
57,0
69,0
79,1
90,7
59,3
73,3
Pel que fa al tipus d’estudis realitzats, s’observa en el següent quadre com el nivell més
elevat de satisfacció amb la feina es localitza entre els titulats amb dues o més carreres a
la UPF, mentre que, entre els diplomats, és on la satisfacció és més baixa.
114
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.144 Satisfacció amb la feina en general per tipus d’estudis UPF (%):
Llicenciatura
Diplomatura
Dues o més carreres
Mitjana UPF
Poc/ gens satisfet
3,4
4,0
4,0
3,7
Satisfet
6,2
5,2
6,0
5,8
Bastant/Molt satisfet
90,4
90,8
90,0
90,5
Total
100
100
100
100
Atenent al tipus de contracte, en la franja dels no estables, els que manifesten menys
satisfacció són aquells que treballen temporalment o sense contracte. En general, estan
més satisfets els que treballen per compte propi que els assalariats i els treballadors
dependents estables que els no estables. No obstant això, tot i que tots els tipus de
situació contractual estan d’acord en definir l’ambient humà com altament satisfactori,
vegem algunes diferències. Així, els titulats amb contracte indefinit remarquen menys
satisfacció amb la retribució i, els funcionaris, amb la promoció i l’autonomia. Els
contractats temporalment també estan més satisfets amb les funcions, però menys amb
el contracte i la resta de funcions. Els de pràctiques estan menys satisfets amb el
contracte i la retribució; a temps parcial amb el contracte i la promoció, i els sense
contracte valoren molt negativament la situació contractual i també la retribució.
B.145 Satisfacció amb la feina en general per tipus de contracte laboral (%):
Poc/ gens satisfet
3,2
2,2
7,1
2,2
2,0
8,9
Indefinit
Funcionari
Temporal
Practiques
A temps parcial
Sense contracte
Altres
Mitjana UPF
3,7
Satisfet
4,9
6,5
7,1
3,2
8,2
17,8
20,0
5,8
Bastant/Molt satisfet
92,0
91,3
85,7
94,6
89,8
73,3
80,0
90,5
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
B.146 Satisfacció amb els aspectes de la feina segons el tipus de contracte (%):
Retribució
Contracte
Funcions
Ambient humà
Promoció
Autonomia
Indefinit Funcionari Temporal Pràctiques A temps parcial Sense contracte Altres
73,9
73,3
66,4
55,9
66,3
33,3
40,0
94,3
88,9
49,8
48,4
53,1
4,9
50,0
91,9
93,3
78,2
87,1
81,6
91,1
90,0
93,2
91,1
92,5
95,7
95,9
93,3
100
78,9
57,8
61,1
76,1
63,3
60,0
40,0
84,3
68,9
65,1
70,7
73,5
65,9
80,0
B.147 Satisfacció amb la feina en general per situació ocupacional/professional i
estabilitat o inestabilitat contractual (%):
Contracte estable
Contracte no estable
Treballa per compte propi
Assalariat estable
Assalariat no estable
Poc/ gens satisfet
5,9
5,4
0,8
3,1
5,4
Satisfet
5,0
7,8
5,8
4,9
7,8
Bastant/Molt satisfet
92,1
86,6
93,3
91,9
86,6
Total
100
100
100
100
100
115
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.148 Satisfacció amb els aspectes de la feina per estabilitat contractual (%):
Retribució
Contracte
Funcions
Ambient humà
Promoció
Autonomia
Estable No estable
74,9
61,5
92,4
46,8
92,3
81,6
93,1
93,8
78,8
63,5
84,4
67,9
Per categories, els més satisfets amb la feina són els que ocupen càrrecs de directius i
quadres superiors, seguits dels quadres mitjans. Les categories que fan valoracions més
baixes sobre algunes qüestions (salari i contracte) son l’administrativa i altres.
Finalment, per salaris, la satisfacció general és menor en el nivell retributiu més baix,
mentre que la satisfacció més elevada es situa a partir dels 1000 –1500€. Tot i una
franja una mica i relativament menys satisfeta (2000-2500€).
B.149 Satisfacció amb la feina en general segons categories professionals (%):
Directius i quadres superiors
Directius i quadres mitjans
Empleats administratius
Passants-ajudants
Altres
Mitjana UPF
Poc/ gens
satisfet
3,5
6,2
6,6
4,0
4,7
Satisfet
Bastant/Molt satisfet Total
1,4
4,1
8,7
6,6
5,2
6,3
98,6
92,4
85,1
86,9
90,8
89,0
100
100
100
100
100
100
B.150 Satisfacció amb aspectes de la feina per categories professionals (%):
Retribució
Contracte
Funcions
Ambient humà
Promoció
Autonomia
Directius i quadres
alts
85,9
93,4
95,8
95,7
87,1
95,7
Directius i quadres
mitjans
74,2
73,1
93,0
93,1
76,2
84,3
Serveis Altres
administratius
63,4
58,8
66,4
51,6
82,3
85,3
93,1
97,1
66,5
69,1
66,3
69,1
B.151 Satisfacció amb la feina per nivells de salaris (%):
Menys de 500 euros
Entre 500 i 700 euros
Entre 700 i 1000 euros
Entre 1000 i 1500 euros
Entre 1500 i 2000 euros
Entre 2000 i 2500 euros
Més de 2500 euros
Mitjana UPF
Poc/ gens satisfet
8,3
8,1
3,5
2,2
1,9
2,1
3,7
Satisfet
9,8
8,1
6,6
4,2
2,5
8,3
5,9
5,8
Bastant/Molt satisfet
82,0
83,8
89,9
93,6
95,7
89,6
94,1
90,5
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
116
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
5. Expectatives i aspiracions laborals
5.1. Possibilitats de fer carrera a l’empresa
La major part dels titulats que treballen, un 70%, afirmen que tenen possibilitats de
consolidar la seva carrera professional a l’empresa on treballen actualment. El 30%
restant considera que no en té. Com es pot apreciar, aquesta perspectiva positiva es
manté respecte l’any 2000.
B.152 Possibilitats de fer carrera a l’empresa, freqüència i percentatge:
Freqüència Percentatge
562
29,4
1351
70,6
1913
100
No
Sí
Total
Penseu que podeu fer carrera professional a l'empresa actual?
No 29,4
Sí 70,6
B.153 Possibilitats de fer carrera a l’empresa 1996/2002 (%):
1996
50,8
49,2
No
Sí
1998
40,6
59,4
2000
30,0
70,0
2002
29,4
70,6
B.154 Possibilitats de fer carrera per estudis realitzats (%):
Empresarials
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Total
No
26,4
37,9
26,6
14,4
19,7
21,8
34,3
40,0
43,7
41,9
30,5
53,5
29,4
Sí
73,6
62,1
73,4
85,6
80,3
78,2
65,7
60,0
56,3
58,1
69,5
46,5
70,6
117
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Com es pot veure en la taula anterior, les majors possibilitats de fer carrera les preveuen
els llicenciats en les tres carreres econòmiques, Dret i la diplomatura d’Empresarials. A
l’altre extrem, la visió més pessimista la manifesten els titulats d’Humanitats, CAUD,
Relacions Laborals i Polítiques.
Considerant els enquestats segons promocions s’observa que quan més recent és la seva
titulació més disminueixen les seves expectatives de carrera professional a l’empresa.
Això és clar del 1998 al 2000, essent encara més considerable la davallada de l’any
2001. Aquest fenomen es pot explicar pel relatiu poc temps que aquestes darreres
promocions porten treballant a l’empresa.
B.155 Possibilitats de fer carrera i promocions – any acabament de carrera- (%):
No
Sí
Total
1994
26,7
73,3
100
1995
20,3
79,7
100
1996
19,9
80,1
100
1997
18,1
81,9
100
1998
27,9
72,1
100
1999
27,7
72,3
100
2000
32,3
67,7
100
2001
40,0
60,0
100
Total
29,4
70,6
100
Si atenem al tipus de contracte, tenen més expectatives de carrera professional en la
feina actual els que gaudeixen d’estabilitat que els que tenen contractes no estables. En
el mateix sentit, les categories superiors també són més optimistes respecte el seu futur
professional que els empleats administratius.
B.156 Possibilitats de fer carrera per tipus de contracte (%):
No
Sí
Total
Estable
24,8
75,2
100
No estable
40,6
59,4
100
Total
29,4
70,6
100
B.157 Possibilitats de fer carrera per categoria professional (%):
No
Sí
Total
Directius i
quadres
superiors
Directius i
quadres
mitjans
Empleats
administratius
Altres
Total
13,7
86,3
100
23,5
76,5
100
36,6
63,4
100
45,6
54,4
100
29,4
70,6
100
5.2. Canvi de treball després de la graduació
En aquest punt s’ha preguntat als entrevistats sobre si han canviat o no de feina després
de la graduació. Un 50,7% dels entrevistats ha respost afirmativament. D’aquests que
han canviat de feina, el 10% ho ha fet en tres o més ocasions. Per terme mig els graduats
que han canviat de feina ho han fet 1,94 vegades.
B.158 Canvi de feina després de la graduació dels titulats que treballen
No
Sí
Total
Freqüència Percentatge
943
49,3
970
50,7
1913
100
118
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
Quantes vegades heu canviat de feina
Freqüència
473
258
139
56
26
8
7
2
1
970
1
2
3
4
5
6
7
9
10
Total
Media
1,94
Mediana
2,00
Percentatge
48,8
26,6
14,3
5,8
2,7
0,8
0,7
0,2
0,1
100
Moda
1
Desv. típ.
1,26
Mínim
1
Màxim
10
Com podem observar en les taules que segueixen, les dones han canviat més de feina
que no pas els homes. Per edats, els més joves no han tingut gaires oportunitats, però els
que tenen entre 25 i 30 anys s’han mostrat bastant actius en el canvi de feina. Pel que fa
a les carreres de procedència, els diplomats han canviat més de feina que no pas els
llicenciats. Finalment, per promocions, s’observa més clarament l’efecte que té el temps
de permanència en el mercat laboral en les possibilitats de canvi de feina.
B.159 Canvi de feina després de la graduació per gènere (%):
No
50,7
48,7
49,3
Home
Dona
Total
Sí
49,3
51,3
50,7
Total
100
100
100
B.160 Canvi de feina després de la graduació per edat (%):
No
Sí
Total
22 - 24 anys
59,2
40,8
100
25 - 30 anys
40,3
59,7
100
Més de 30 anys
59,3
40,7
100
Total
49,3
50,7
100
B.161 Canvi de feina després de la graduació per tipus d’estudis (%):
Llicenciatura
Diplomatura
Dos o més carreres
Total
No
49,5
48,9
51,0
49,3
Sí
50,5
51,1
49,0
50,7
Total
100
100
100
100
119
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.162 Canvi de feina després de la graduació per titulacions (%):
Empresarials
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Total
No
53,6
44,7
56,3
33,8
58,3
57,8
44,0
34,3
40,8
48,8
40,7
53,5
49,3
Sí
46,4
55,3
43,8
66,3
41,7
42,2
56,0
65,7
59,2
51,2
59,3
46,5
50,7
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
B.163 Canvi de feina per any d’acabament dels estudis (%):
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
No
46,7
37,3
36,4
36,3
44,5
44,9
53,1
65,8
49,3
Sí
53,3
62,7
63,6
63,7
55,5
55,1
46,9
34,2
50,7
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
En relació a determinades variables ocupacionals també s’observen diferències
significatives en relació al canvi de feina. Per a alguns col·lectius aquests canvis formen
part del procés de transició vers una millor feina, mentre que, per a altres, són producte i
a la vegada constatació de la seva situació no estable o precària. Així, per any d’inici en
el treball, en el període 1994-2002, disminueix la rotació conforme ens acostem als que
han començat a treballar més recentment. Per trajectòria laboral, abans i després de la
graduació, el canvi de feina està relacionat amb les experiències de treball ocasional.
També experimenten més rotació els titulats amb contracte no estable. Per dimensió
d’empresa, la rotació és més intensa en funció de la major dimensió de les unitats
productives. Per salari, s’observa com, a més nivell retributiu, més canvis, excepte en el
nivell més elevat (més de 2.500 euros). Per nivells de satisfacció, els que es mostren
força satisfets tendeixen a una major rotació. Les taules següents ofereixen els
percentatges per a cada variable:
B.164 Canvi de feina després de la graduació per any d’inici en el treball (%):
Abans de 1993
Entre 1994-1996
Entre 1997-98
Entre 1999-2000
Entre 2001-02
Total
No
49,7
37,5
46,7
48,8
58,4
49,3
Sí
50,3
62,5
53,3
51,2
41,6
50,7
Total
100
100
100
100
100
100
120
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.165 Canvi de feina per trajectòria ocupacional abans de la graduació (%):
No
49,5
46,7
53,4
49,3
1ª experiència
Treball no continu
Treball continu
Total
Sí
50,5
53,3
46,6
50,7
Total
100
100
100
100
B.166 Canvi de feina per trajectòria ocupacional després de la graduació (%):
Continuada
No continuada
Total
No
51,8
33,7
49,3
Sí
48,2
66,3
50,7
Total
100
100
100
B.167 Canvi de feina, per situació ocupacional actual (%):
Treballa per compte d'altri
Treballa per compte propi
Total
No
49,1
51,7
49,3
Sí
50,9
48,3
50,7
Total
100
100
100
B.168 Canvi de feina segons estabilitat o inestabilitat contractual (%):
Estable
No estable
Total
No
51,5
43,9
49,3
Sí
48,5
56,1
50,7
Total
100
100
100
B.169 Canvi de feina per situació ocupacional / professional (%):
Compte propi
Estable
No estable
Total
No
51,7
51,5
43,9
49,3
Sí
48,3
48,5
56,1
50,7
Total
100
100
100
100
B.170 Canvi de feina després de la graduació per dimensió de l’empresa (%):
No
Sí
Total
Microempresa (fins 6)
57,0
43,0
100
Petita empresa (6-50)
48,0
52,0
100
Mitjana empresa (51-250)
48,0
52,0
100
Gran empresa (més de 251)
48,2
51,8
100
Total
49,3
50,7
100
B.171 Canvi de feina després de la graduació per categoria professional (%):
No
Sí
Total
Directius i quadres superiors
54,7
45,3
100
Directius i quadres mitjans
49,3
50,7
100
Empleats administratius
46,4
53,6
100
Altres
67,8
32,2
100
Total
49,3
50,7
100
121
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.172 Canvi de feina després de la graduació per tipus de salari (%):
Menys de 500 euros
Entre 500 i 700 euros
Entre 700 i 1000 euros
Entre 1000 i 1500 euros
Entre 1500 i 2000 euros
Entre 2000 i 2500 euros
Més de 2500 euros
Total
No
61,7
49,7
46,9
49,0
49,4
41,7
29,4
49,3
Sí
38,3
50,3
53,1
51,0
50,6
58,3
70,6
50,7
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
B.173 Canvi de feina després de la graduació segons satisfacció en la feina (%):
Poc/gens satisfet
Satisfet
Bastant/Molt satisfet
Total
No
54,3
56,8
48,6
49,3
Sí
45,7
43,2
51,4
50,7
Total
100
100
100
100
5.3. Motius per canviar de feina
En aquest apartat s’especifiquen els motius que exposen els entrevistats per canviar de
feina. Així, independentment de si el titulat ha canviat o no de feina, es torna a
preguntar-li pels possibles motius que han causat i poden causar rotació.
B.174 Primer i segon motius per canviar de feina
Nivell retributiu
Promoció professional
Horaris
Treball relació amb titulació
Proximitat
Més estabilitat
Fi de contracte
Ambient laboral
Aprendre més
Millor contracte i contracte fix
Sentir-se realitzat
Experiència diferent
Mobilitat geogràfica
Qualitat de vida
Motius personals
Millor empresa
Flexibilitat per estudiar
Més responsabilitat
No canviaria perquè és autònom
Més autonomia
Total
Primer i
% sobre % sobre primer i
Primer motiu segon motiu primer motiu
segon
700
834
40,4
37,3
455
587
26,3
26,3
50
93
2,9
4,2
84
109
4,8
4,9
28
45
1,6
2,0
38
50
2,2
2,2
41
44
2,4
2,0
44
65
2,5
2,9
11
21
0,6
0,9
63
82
3,6
3,7
80
109
4,6
4,9
30
47
1,7
2,1
19
22
1,1
1,0
19
24
1,1
1,1
9
10
0,5
0,4
4
5
0,2
0,2
5
8
0,3
0,4
28
45
1,6
2,0
10
10
0,6
0,4
14
24
0,8
1,1
1732
2234
100,0
100,0
122
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
A fi de facilitar l'anàlisi, aquest conjunt de motivacions es poden agrupar, seguint el
següent quadre, en quatre grans apartats:
B. 175 Agrupament de les motivacions per canviar de feina:
Millor formació + Flexibilitat per estudiar + Aprendre més
Promoció Professional + Treball=Titulació rebuda
Nivell retributiu
Horari
Mobilitat geogràfica + Proximitat domicili
Més estabilitat + Millor contracte + Un altre tipus de contracte
Fi de contracte
Més autonomia + Sentis realitzat
Ambient laboral + Millor empresa+ experiència diferent
Motius personals
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció amb la feina
El resultat d’aquest agrupació permet contemplar una distribució en la que la promoció
és la primera motivació de canvi, seguida molt de prop per les condicions de treball i el
contracte.
B.176 Principals motius per canviar de feina i percentatges acumulats
Motius per canviar de feina
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció amb el treball
Total
Percentatge
30,8
47,2
7,9
14,1
100
Primer motiu
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció amb la feina
Segon motiu
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció amb la feina
32,6 25,0 27,9 32,6 35,8 35,1 20,0
50,2 58,5 49,1 48,9 43,3 51,8 55,2
8,5 4,7 11,3 3,5 12,5 4,2 8,0
8,8 11,8 11,7 14,9 8,3 8,9 16,8
Total
Humanitats
Traducció
Polítiques
CAUD
Periodisme
GAP
ADE
Economia
CCEE
Dret
RRLL
Empresarials
B.177 Motius per canviar de feina per titulacions (%):
28,4 21,5 29,3 20,0 25,9 28,8
43,3 55,4 41,5 50,5 53,1 50,9
13,4 7,7 14,6 11,4 6,2 8,2
14,9 15,4 14,6 18,1 14,8 12,1
44,6 30,0 29,2 32,4 46,7 29,1 22,2 38,1 35,3 31,3 21,1 29,6 32,3
36,5 45,0 44,6 47,1 46,7 49,1 44,4 42,9 29,4 50,0 50,0 44,4 44,2
9,5 3,8 7,7 2,9
7,3 6,7 9,5 11,8 12,5 7,9 7,4 6,8
9,5 21,3 18,5 17,6 6,7 14,5 26,7 9,5 23,5 6,3 21,1 18,5 16,7
123
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.178 Motiu per canviar de feina per promocions /%):
Primer motiu
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció amb la feina
Segon motiu
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció amb la feina
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
15,4
53,8
7,7
23,1
35,7
42,9
5,4
16,1
28,8
47,1
6,5
17,6
28,3
55,0
5,8
11,0
27,6
51,3
7,0
14,1
23,4
55,0
9,7
11,9
26,8
52,8
8,7
11,7
36,8
45,7
9,4
8,1
28,8
50,9
8,2
12,1
27,8
38,9
5,6
27,8
28,6
52,4
26,5
59,2
8,2
6,1
20,3
40,6
7,8
31,3
36,8
32,4
8,8
22,1
38,9
41,1
5,3
14,7
31,8
49,5
6,5
12,1
36,3
43,8
7,5
12,5
32,3
44,2
6,8
16,7
19,0
B.179 Motius per canviar de feina per estabilitat de contracte (%):
Contracte estable
Contracte no estable
Total
29,4
51,6
5,7
13,3
27,4
49,1
13,9
9,5
28,8
50,9
8,2
12,1
32,1
44,3
4,7
19,0
32,7
44,0
11,3
11,9
32,3
44,2
6,8
16,7
Primer motiu
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció amb la feina
Segon motiu
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció amb la feina
B.180 Motius per canviar de feina per tipus de contracte (%):
Indefinit Funcionari
Primer motiu
Promoció i
formació
Condicions de
treball
Contracte
Satisfacció
amb la feina
Segon motiu
Promoció i
formació
Condicions de
treball
Contracte
Satisfacció
amb la feina
Obres, Temporal
serveis,
en
interí o pràctiques
eventual
A temps
Sense
parcial contracte
indefinit
Altres
Total
30,2
28,9
27,6
28,1
23,3
28,6
50,0
29,3
52,6
52,6
46,3
57,3
55,6
40,5
40,0
51,5
5,0
12,2
5,3
13,2
16,7
9,5
6,7
7,9
10,0
11,1
19,0
11,9
10,0
7,9
11,4
33,8
16,7
31,9
23,1
43,5
42,9
44,6
41,7
45,7
42,3
39,1
35,7
3,9
17,7
8,3
33,3
9,6
12,8
19,2
15,4
8,7
8,7
14,3
7,1
33,0
100,0
44,3
6,5
16,2
124
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.181 Motius per canviar de feina per tipus de categoria (%):
Directius i
quadres
superiors
Primer motiu
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció amb la
feina
Segon motiu
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció amb la
feina
Directius i
quadres
mitjans
Empleats
Altres
administratius
Total
28,4
44,0
11,0
16,5
26,8
53,4
6,8
12,7
29,8
50,5
8,65
10,9
38,0
38,0
13,0
10,7
28,8
50,8
8,1
12,1
37,5
33,3
12,5
16,6
29,0
47,0
6,4
17,5
34,8
43,0
5,3
16,8
29,4
41,1
23,5
5,8
32,2
44,2
6,7
16,7
6. Relació entre la feina i els estudis
6.1. Correspondència entre tasques realitzades i titulació
Un 70,6% dels graduats ocupats opina que en la feina actual realitza tasques que
corresponen a un nivell igual o superior al de la titulació aconseguida. Si ho comparem
amb les dues enquestes anteriors, disminueix el percentatge dels que opinen que
realitzen tasques de nivell inferior, augmenta els que afirmen fer-les d’un nivell igual al
dels estudis realitzats i disminueix, en relació a l’any 2000, els que desenvolupen
tasques d’un nivell superior als dels estudis realitzats.
B.182 Correspondència entre les tasques realitzades a la feina i la titulació:
D'un nivell inferior als estudis realitzats
D'un nivell igual als estudis realitzats
D'un nivell superior als estudis realitzats
Total
Freqüència
563
1094
256
1913
Percentatge
29,4
57,2
13,4
100
B.183 Correspondència entre les tasques realitzades i la titulació aconseguida.
Comparació 1998/2002 (%):
D'un nivell inferior als estudis realitzats
D'un nivell igual als estudis realitzats
D'un nivell superior als estudis realitzats
Total
1998
44,2
47,6
8,3
100
2000
35,6
49,1
15,3
100
2002
29,4
57,2
13,4
100
Aprofundint més per cada col·lectiu, a la llum de les taules que es presenten a
continuació, s’arriba a les següents conclusions pel que fa a la correspondència entre
estudis i feina. En primer lloc, per sexes, els homes mostren una opinió més favorable
que les dones. En segon lloc, per edats és entre les més joves on trobem la major part
dels titulats que considera que les feines que desenvolupa són de nivell inferior. En
125
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
tercer lloc, atenent a les titulacions de procedència, la pitjor consideració de les tasques
es localitza en els graduats de Ciències Polítiques, GAP, Humanitats, Relacions
Laborals i CAUD, mentre que la millor correspon a Economia, Periodisme i Dret. En
general, es pot dir que els diplomats tendeixen a valorar més negativament les seves
tasques que els llicenciats. Finalment, observem com la sensació de suocupació
augmenta a mesura que ens acostem a les promocions més recents i, alternativament, la
com la plena ocupació funcional és superior en les primeres promocions. Val a dir que,
en línies generals aquest ordre segueix la tònica expressada en l’enquesta de l’any 2000.
B.184 Correspondència entre tasques i titulació per gènere (%):
Home
Dona
Total
D’un nivell inferior als
estudis realitzats
28,1
30,0
29,4
D'un nivell igual als
estudis realitzats
57,2
57,2
57,2
D'un nivell superior als
estudis realitzats
14,7
12,8
13,4
Total
100
100
100
B.185 Correspondència entre tasques i titulació per edats (%):
22 - 24 anys
25 - 30 anys
Més de 30 anys
Total
D’un nivell inferior als
estudis realitzats
31,7
27,6
30,2
29,4
D'un nivell igual als
estudis realitzats
57,8
57,0
50,0
57,2
D'un nivell superior
als estudis realitzats Total
10,6 100
15,3 100
19,8 100
13,4 100
B.186 Correspondència entre tasques i titulació per estudis realitzats (%):
Empresarials
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Total
D'un nivell inferior als
estudis realitzats
29,2
30,6
22,4
18,1
26,5
25,1
51,5
21,4
29,6
53,5
27,1
51,2
29,4
D'un nivell igual als
estudis realitzats
57,0
55,3
66,4
63,8
63,6
64,9
37,3
57,1
60,6
37,2
44,9
44,2
57,2
D'un nivell superior
als estudis realitzats Total
13,8 100
14,0 100
11,2 100
18,1 100
9,8 100
10,0 100
11,2 100
21,4 100
9,9 100
9,3 100
28,0 100
4,7 100
13,4 100
B.187 Correspondència entre tasques i titulació per tipus d’estudis realitzats (%):
Llicenciatura
Diplomatura
Dos o més carreres
Total
D’un nivell inferior als
estudis realitzats
26,8
33,8
28,0
29,4
D'un nivell igual als
estudis realitzats
59,8
52,8
58,0
57,2
D'un nivell superior
als estudis realitzats
13,4
13,4
14,0
13,4
Total
100
100
100
100
126
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.188 Correspondència entre tasques i titulació per carrera prèvia (%):
Sense carrera prèvia
Amb carrera prèvia
Total
D’un nivell inferior als
estudis realitzats
29,7
25,5
29,4
D'un nivell igual als
estudis realitzats
57,1
56,1
57,2
D'un nivell superior
als estudis realitzats Total
13,2 100
18,4 100
13,4 100
B.189 Correspondència entre tasques i titulació per carrera: comparació
2000/2002 (%):
Empresarials
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Total
Nivell inferior a la
titulació
2000
2002
33,9
29,2
44,9
30,6
27,0
22,4
24,4
18,1
43,5
26,5
32,6
25,1
53,4
51,5
21,6
21,4
33,0
29,6
73,7
53,5
26,7
27,1
47,1
51,2
35,6
29,4
Nivell igual a la
titulació
2000
2002
51,7
57,0
43,0
55,3
52,0
66,4
52,1
63,8
48,7
63,6
51,9
64,9
33,3
37,3
60,1
57,1
53,6
60,6
26,0
37,2
60,3
44,9
40,4
44,2
49,1
57,2
Nivell superior a la
titulació
2000
2002
14,3
13,8
12,1
14,0
21,1
11,2
23,5
18,1
7,8
9,8
15,5
10,0
13,2
11,2
18,2
21,4
13,4
9,9
9,3
13,0
28,0
12,5
4,7
15,3
13,4
B.190 Correspondència entre tasques i titulació i any d’acabament carrera (%):
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
D’un nivell inferior D'un nivell igual als D'un nivell superior
als estudis realitzats
estudis realitzats als estudis realitzats
16,7
65,0
18,3
27,1
50,8
22,0
19,9
60,2
19,9
26,0
59,5
14,4
27,5
55,9
16,6
29,7
57,6
12,7
29,0
60,8
10,3
38,4
51,6
10,0
29,4
57,2
13,4
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
Si analitzem la correspondència entre feina i estudis per característiques ocupacionals,
s’observa que l’opinió de realitzar tasques professionals de nivell inferior a la titulació
és molt elevada entre els graduats de la primera promoció i, per contra, entre els que
començaren abans a treballar disminueix sensiblement la consciència de suocupació i, a
la inversa, augmenta l’opinió de realitzar tasques de nivell superior.
D’altra banda, les trajectòries professionals no continuades, abans o després de la
carrera, estan més relacionades amb tasques situades per sota de les expectatives de la
titulació. També els que treballen per compte d’altri creuen que la seva feina està per
sota del nivell de la titulació, mentre que els ocupats per compte propi opinen més
àmpliament que realitzen tasques per sobre del seu nivell d’estudis. I de forma similar
127
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
actua la divisió entre contracte estable (millor ocupació funcional) i contracte no estable
(més subocupació).
B.191 Correspondència entre tasques i titulació per any d’inici del treball (%):
Abans de 1993
Entre 1994-1996
Entre 1997-98
Entre 1999-2000
Entre 2001-02
Total
D'un nivell inferior als
estudis realitzats
30,1
20,0
29,2
28,3
31,5
29,4
D'un nivell igual als D'un nivell superior als
estudis realitzats
estudis realitzats
49,7
20,3
62,5
17,5
58,1
12,7
57,6
14,0
58,4
10,1
57,2
13,4
Total
100
100
100
100
100
100
B.192 Correspondència entre tasques i titulació per trajectòries laborals (%):
D’un nivell inferior
als estudis realitzats
D'un nivell igual als
estudis realitzats
D'un nivell superior
als estudis realitzats
Total
28,5
30,9
30,9
60,5
52,7
51,0
11,0
16,4
18,1
100,0
100,0
100,0
27,5
41,4
29,4
58,4
49,4
57,2
14,0
9,2
13,4
100
100
100
Abans de la carrera
1ª experiència
Treball no continuada
Treball continuada
Després títol
Continuada
Ocasional
Total
B.193 Correspondència entre tasques i titulació per situació ocupacional (%):
Treballa per compte d'altri
Treballa per compte propi
Total
D’un nivell inferior D'un nivell igual als D'un nivell superior
als estudis realitzats
estudis realitzats als estudis realitzats
30,7
56,9
12,4
10,0
61,7
28,3
29,4
57,2
13,4
Total
100
100
100
B.194 Correspondència entre tasques i titulació per estabilitat contractual (%):
Estable
No estable
Total
D’un nivell inferior als
estudis realitzats
26,0
37,7
29,4
D'un nivell igual als D'un nivell superior als
estudis realitzats
estudis realitzats
59,0
14,9
52,7
9,6
57,2
13,4
Total
100
100
100
B.195 Correspondència entre tasques i titulació per situació professional (%):
Compte propi
Estable
No estable
Total
D’un nivell inferior als
estudis realitzats
10,0
27,6
37,7
29,4
D'un nivell igual als D'un nivell superior als
estudis realitzats
estudis realitzats
61,7
28,3
58,8
13,6
52,7
9,6
57,2
13,4
Total
100
100
100
100
Pel que fa al tipus d’empresa, s’observa la millor valoració entre els que treballen en
micro empreses (de fins a 6 treballadors) i la pitjor entre les que ho fan a una gran
empres (més de 251 treballadors). La mitjana empresa, en canvi, surt més ben valorada
que la petita empresa, trencant així la línia de petita a gran (que si es mantenia en la
enquesta de l’any 2000). Aquest és un dels pocs indicadors indirectes sobre les
128
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
demandes en el mercat laboral dels titulats i mostra una situació preocupant,
especialment pel que fa a les grans empreses.
B.196 Correspondència entre tasques i titulació per dimensió de l’empresa (%):
Microempresa (fins 6)
Petita empresa (6-50)
Mitjana empresa (51-250)
Gran empresa (més de 251)
Total
D’un nivell inferior D'un nivell igual als D'un nivell superior
als estudis realitzats
estudis realitzats als estudis realitzats
19,0
61,2
19,8
30,2
57,5
12,3
26,7
60,2
13,1
34,7
53,3
12,0
29,4
57,2
13,4
Total
100
100
100
100
100
Per categories i tasques efectivament realitzades en la feina actual, els titulats amb
nivells de gerència o similars i els qui tenen categoria de directius i quadres mitjans i
superiors apunten cap a una ocupació més plena, mentre que els que realitzen tasques
administratives assenyalen suocupació.
B.197 Correspondència entre tasques i titulació per categoria professional (%):
Directius i quadres superiors
Directius i quadres mitjans
Empleats administratius
Altres
Total
D’un nivell inferior D'un nivell igual als D'un nivell superior
als estudis realitzats
estudis realitzats als estudis realitzats
10,1
55,4
34,5
18,0
66,5
15,5
46,5
46,4
7,1
15,6
67,8
16,7
29,4
57,2
13,4
Total
100
100
100
100
100
B.198 Correspondència entre tasques i titulació per tasques principals (%):
Gerència
Mitjanes
Administratives
Altres
Total
D’un nivell inferior als
estudis realitzats
21,9
21,6
53,6
65,5
29,4
D'un nivell igual als D'un nivell superior als
estudis realitzats
estudis realitzats
55,2
22,9
63,2
15,2
40,1
6,3
34,5
57,2
13,4
Total
100
100
100
100
100
129
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.199 Relació entre tasques efectivament desenvolupades a l’empresa i l’opinió
dels graduats sobre la seva correspondència amb els estudis realitzats (%):
Auditoria/Orientació
Fin./Compt./Facturació
Tasques advocat
Tasques assegurances
Gestió comercial
Gestió laboral
Tasques administratives
Gerència
Atenció al client
Investigació
So/Audio/Video
Disseny gràfic/Edició
Control productors/proveïdors
Analista
Docència
Caixer
Traducció
Informàtica
Periodista
Altres
Redacció
Teleoperadora
RRPP
Màrqueting
Total
D’un nivell inferior
D'un nivell
als estudis D'un nivell igual als superior als estudis
realitzats estudis realitzats
realitzats
14,5
69,9
15,7
26,9
59,7
13,4
7,0
80,7
12,3
42,9
57,1
36,1
51,7
12,2
22,8
60,4
16,8
52,3
40,3
7,4
21,9
55,2
22,9
58,7
36,5
4,8
58,3
41,7
92,9
7,1
21,4
57,1
21,4
40,0
53,3
6,7
22,2
64,4
13,3
30,4
57,1
12,5
40,0
60,0
4,4
57,4
38,2
31,3
50,0
18,8
12,5
68,8
18,8
64,3
35,7
17,9
66,7
15,4
100,0
33,3
66,7
15,0
65,0
20,0
29,4
57,2
13,4
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
Per tipus de jornada, els ocupats a temps parcial creuen es consideren més subocupats
que els que jornades de 31 a 40 hores o més. Els que superen en nombre d’hores la
jornada normal són el grup on hi ha més gent que se sent treballar a un nivell superior
que els estudis realitzats.
B.200 Correspondència entre tasques i titulació per jornada laboral (%):
Tipus de jornada
Igual o inferior a les 30 hores
De 31 a 40 hores
Igual o superior a les 41 hores
Total
D’un nivell
inferior als estudis
realitzats
43,8
31,2
20,5
29,4
D'un nivell igual
als estudis
realitzats
46,2
58,8
58,0
57,2
D'un nivell
superior als
estudis realitzats
10,1
10,0
21,5
13,4
Total
100
100
100
100
Finalment, el salari és un element que genera diferencials de valoració molt importants,
de manera que els ocupats amb salaris més baixos es veuen més subocupats, mentre que
els que superen el salari de 2500 € afirmen molt àmpliament que els seves tasques estan
per sobre de les expectatives del seu nivell acadèmic.
130
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.201 Correspondència entre tasques i titulació per salari mensual (%):
Menys de 500 euros
Entre 500 i 700 euros
Entre 700 i 1000 euros
Entre 1000 i 1500 euros
Entre 1500 i 2000 euros
Entre 2000 i 2500 euros
Més de 2500 euros
Total
D’un nivell inferior D'un nivell igual als D'un nivell superior
als estudis realitzats
estudis realitzats als estudis realitzats
49,6
45,1
5,3
39,3
50,9
9,8
36,8
54,0
9,3
22,1
63,2
14,7
14,8
62,3
22,8
14,6
58,3
27,1
5,9
64,7
29,4
29,4
57,2
13,4
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
6.2. Adequació de la feina amb els estudis
La pregunta sobre la qüestió de l’adequació de la feina amb els estudis s’ha formulat als
entrevistats de la manera següent: Valoreu el grau de relació que té la feina actual amb
els estudis cursats en l’escala següent, d’1 (molt poca relació a 9 (molta relació). En
general, els titulats ocupats (57,2%) opinen que la seva feina té bastant o molta relació
amb els estudis cursats. En relació a les enquestes anteriors s’aprecia un constant
augment dels que consideren que existeix força relació entre la feina i els estudis.
B.202 Adequació de la titulació amb la feina: valoració dels entrevistats:
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Total
Freqüència Percentatge
111
5,8
37
1,9 Poca relació
82
4,3
117
6,1
161
8,4 Certa relació
311
16,3
392
20,5
317
16,6 Molta relació
385
20,1
1913
100
B.203 Adequació de la titulació amb la feina. Comparació entre 2000/2002 (%):
1998
2000
2002
Poca relació
18,5
15,6
12,0
Certa relació
36,0
29,4
30,8
Molta relació
45,5
55,0
57,2
131
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.204 Adequació de la titulació amb la feina. Histograma:
385
392
317
311
161
111
82
37
1
2
117
3
4
5
6
7
8
9
Si analitzem l’adequació entre la feina i els estudis per característiques dels graduats
que treballen trobem que per gènere no s’aprecien grans diferències. Si, en canvi, s’hi
veien per edats. Especialment entre els majors de 30 anys, els quals es polaritzen entre
un 19,8% que aprecia poca relació entre la feina i els estudis i un 46,5% que hi veu
molta relació. Aquesta relativa polarització ja s’apreciava a l’enquesta anterior.
B.205 Adequació de la feina amb la titulació per gènere (%):
Home
Dona
Total
Poca relació
14,0
11,2
12,0
Certa relació
32,1
30,2
30,8
Molta relació
54,0
58,6
57,2
Total
100
100
100
Molta relació
58,7
56,8
46,5
57,2
Total
100
100
100
100
B.206 Adequació de la feina amb la titulació per edats (%):
22 - 24 anys
25 - 30 anys
Més de 30 anys
Total
Poca relació
11,2
12,1
19,8
12,1
Certa relació
30,0
31,0
33,7
30,7
Pel que fa a l’adequació de la feina amb la titulació en funció dels estudis realitzats
s’aprecien notables discrepàncies. En general són els llicenciats els qui veuen més
relació entre els estudis i la feina i, entre ells, els que més, els de Dret, Economia, ADE
i Traducció. Entre els llicenciats els qui menys relació hi veuen són els de Polítiques i
Humanitats. Pel que fa als diplomats els de Empresarials són els que millor valoren la
relació i els de GAP els que ho veuen pitjor.
B.207 Adequació de la feina amb la titulació segons tipus d’estudis (%):
Llicenciatura
Diplomatura
Dos o més carreres
Poca relació
11,5
13,0
4,0
Certa relació
28,5
34,5
45,0
Molta relació
60,0
52,5
51,0
Total
100
100
100
132
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.208 Adequació de la feina amb la titulació per carrera realitzada (%):
Empresarials
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Total
Poca relació
5,2
14,5
11,2
6,3
4,5
3,3
30,6
15,7
12,7
44,2
11,0
32,6
12,0
Certa relació
34,1
33,6
20,7
28,8
31,1
36,0
37,3
40,0
31,0
16,3
27,1
30,2
30,8
Molta relació
60,7
51,9
68,1
65,0
64,4
60,7
32,1
44,3
56,3
39,5
61,9
37,2
57,2
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
Per promocions es pot dir que quan més temps fa que han acabat millor tendeixen a
valorar la relació entre la feina i els estudis realitzats. Tot i així els percentatges dels que
hi veuen molta relació es mantenen en totes les promocions entre el 50% i el 60%
B.209 Adequació de feina i titulació per any d’acabament de la carrera (%):
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
Poca relació
8,3
8,5
10,2
12,1
10,9
13,3
10,8
14,4
12,0
Certa relació
31,7
30,5
24,4
31,6
30,1
29,7
34,1
31,2
30,8
Molta relació
60,0
61,0
65,3
56,3
59,0
57,1
55,1
54,4
57,2
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
Per característiques ocupacionals, atenent a les dades dels següents quadres, podem dir
que entre els que varen començar a treballar abans de 1993 s’observa una major
polarització que entre els que ho han fet més recentment. Per trajectòria ocupacional,
sembla que aprecien una major adequació els que han tingut la primera experiència
després de la titulació que els que l’havien iniciat abans, fos de manera continuada o no.
Dels que van iniciar la seva trajectòria laboral després de la titulació, els que millor
valoren l’adequació entre estudis i treball són els que ho han fet de forma continuada.
B.210 Adequació de la feina amb la titulació per any inici en el treball (%):
Abans 1993
Entre 1994-96
Entre 1997-98
Entre 99-2000
Entre 2001-2002
Total
Poca relació
14,0
10,0
11,4
11,2
12,8
11,6
Certa relació
27,3
28,8
36,0
29,3
26,5
30,3
Molta relació
58,7
61,3
52,5
59,5
60,7
58,1
Total
100
100
100
100
100
100
133
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.211 Adequació de la feina amb la titulació per trajectòria ocupacional (%):
Abans titulació
1ª experiència
No continuada
Continuada
Després titulació
Continuada
Ocasional
Total
Poca relació
Certa relació
Molta relació
Total
9,3
16,6
15,3
29,7
31,9
33,7
61,0
51,5
51,0
100
100
100
10,5
21,8
12,0
31,1
29,1
30,8
58,5
49,0
57,2
100
100
100
Pel que fa al contracte, els ocupats estables valoren com a més adequada la seva feina
que els no estables.
B.212 Adequació de la feina amb la titulació segons tipus de contracte (%):
Estable
No estable
Total
Poca relació
10,8
15,0
12,0
Certa relació
31,2
29,8
30,8
Molta relació
58,0
55,2
57,2
Total
100
100
100
Per dimensió d’empresa, troben més relació els ocupats en la microempresa , la petita
empresa i la mitjana empresa que no pas els que ho fan en una gran empresa, tal i com
ja s’apuntava en la correspondència entre tasques i titulacions, anteriorment comentada.
B.213 Adequació de la feina amb la titulació segons dimensió de l’empresa (%):
Microempresa (fins 6)
Petita empresa (6-50)
Mitjana empresa (51-250)
Gran empresa (més de 251)
Total
Poca relació
8,9
12,3
12,0
13,1
12,0
Certa relació
23,3
27,8
32,4
35,3
30,8
Molta relació
67,8
60,0
55,7
51,6
57,2
Total
100
100
100
100
100
Segons categoria professional, els quadres mitjos i alts opinen que la seva feina té molta
o bastant relació amb els estudis, mentre que, entre els empleats administratius, hi ha un
16,7% que hi veu poca relació.
B.214 Adequació de la feina amb la titulació i categoria professional (%):
Directius i quadres superiors
Directius i quadres mitjans
Empleats administratius
Altres
Total
Poca relació
8,6
8,6
16,7
7,8
12,0
Certa relació
25,2
25,0
40,2
10,0
30,8
Molta relació
66,2
66,4
43,1
82,2
57,2
Total
100
100
100
100
100
Una distribució similar a l’anterior s’obté en funció de les tasques, dividint els que fan
tasques de gerència i responsabilitat mitjana, respecte dels ocupats en tasques
administratives.
134
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.215 Adequació de la feina amb la titulació i tasques realitzades (%):
Gerència
Mitjanes
Administratives
Altres
Total
Poca relació
8,3
8,6
20,7
55,2
12,0
Certa relació
34,4
27,8
39,6
27,6
30,8
Molta relació
57,3
63,6
39,6
17,2
57,2
Total
100
100
100
100
100
Tal i com ja succeïa en la correspondència entre tasques i titulacions, els ocupats amb
salaris més elevats també troben major adequació entre la feina i els estudis, mentre que,
el titulats amb nivells retributius inferiors, ho troben menys relació.
B.216 Adequació de la feina amb la titulació per salari mensual (%):
Menys de 500 euros
Entre 500 i 700 euros
Entre 700 i 1000 euros
Entre 1000 i 1500 euros
Entre 1500 i 2000 euros
Entre 2000 i 2500 euros
Més de 2500 euros
Total
Poca relació
19,5
19,7
13,2
8,9
11,1
6,3
5,9
12,3
Certa relació
33,8
26,0
34,4
31,2
22,2
29,2
5,9
30,9
Molta relació
46,6
54,3
52,3
59,9
66,7
64,6
88,2
56,9
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
6.3. Matèries dels estudis que incideixen favorablement en la feina
B.217 Matèries dels estudis que afavoreixen positivament en la feina. Opinió dels
entrevistats, freqüència, percentatge, agrupament:
En general la carrera cursada a la UPF
Les matèries optatives d'aquesta carrera
Les pràctiques realitzades durant la carrera
En general, altres estudis realitzats
Cap
Màster
Idiomes
Altres
Autoformació
Beca/ Erasmus
Doctorat
Experiència laboral
Informàtica
Oposicions
Postgrau
Professors
Total
Freqüència
1133
809
514
550
11
4
16
1
1
2
1
21
3
2
4
1
3073
Percentatge
36,9
26,3
16,7
17,9
0,4
0,1
0,5
0,0
0,0
0,1
0,0
0,7
0,1
0,1
0,1
0,0
100
Agrupació
1
2
3
4
5
4
4
5
5
5
4
5
4
4
4
5
De tots aquells factors relacionats amb els estudis que puguin afavorir positivament en
la feina, els titulats entrevistats destaquen per sobre de tot la pròpia carrera cursada a la
UPF, en segon lloc les matèries optatives de la carrera, en tercer les pràctiques
realitzades durant la carrera y, en quart, lloc altres estudis realitzats. Creuen, doncs, que
135
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
des del punt de vista laboral, han fet una “bona inversió” cursant una carrera a la UPF i
consideren que això els ha afavorit molt més que no pas, per exemple, el coneixement
de idiomes o la informàtica, o la realització d’un Master o un Postgrau.
B.218 Incidència de les matèries dels estudis en la feina agrupades:
Freqüència
1133
809
514
580
37
3073
1 En general la carrera cursada a la UPF
2 Les matèries optatives d'aquesta carrera
3 Les pràctiques realitzades durant la carrera
4 En general, altres estudis realitzats
5 Altres
Total
Percentatge
36,9
26,3
16,7
18,9
1,2
100
Per estudis també és la carrera cursada a la UPF el que es considera el factor més
afavoridor. Tanmateix, hi ha discrepàncies en el segon, tercer i quart factor en ordre de
importància segons els estudis. Empresarials, Dret, Economia, ADE, GAP i Traducció,
consideren les matèries optatives constitueixen el segon factor afavoridor, mentre que
per RRLL, Periodisme i CAUD, ho serien les practiques realitzades durant la carrera i
per Polítiques i Humanitats “altres estudis realitzats”.
0,4
0,6
Humanitats
Traducció
35,7
21,3
21,3
19,0
0,9
Polítiques
40,3
32,4
10,9
14,7
0,3
0,3
1,4 0,9
CAUD
37,7
31,4
11,6
16,9
Periodisme
39,0
30,5
12,0
17,4
GAP
37,3
26,2
14,8
19,6
ADE
0,8
Economia
39,9
19,8
24,7
13,9
0,5
0,2
CCEE
32,6
31,1
14,3
19,9
0,2
Dret
En general la carrera cursada a la UPF
Les matèries optatives d'aquesta carrera
Les pràctiques realitzades en la carrera
En general, altres estudis realitzats
Cap
Màster
Idiomes
Altres
Autoformació
Beca/ Erasmus
Doctorat
Experiència laboral
Informàtica
Oposicions
Postgrau
Professors
Total
RRLL
Empresarials
B.219 Factors dels estudis afavoridors de la carrera professional per titulacions
(%):
37,5 29,5 35,3 34,1 41,1
11,5 24,6 16,2 27,8 21,7
27,9 36,9 16,2 15,9 7,8
19,2 8,2 30,9 18,8 24,8
1,0 0,8
0,6 1,6
0,5
1,1
0,4
0,8
0,2
0,4
0,2
0,6
1,0
0,2
0,6
1,0
0,3
0,5
2,9
1,5
1,1
0,4
0,2
0,2
1,6
0,8
0,5
0,2
0,4
0,5
0,2
100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
6.4. Coneixements complementaris a la titulació
Pel que fa a la necessitat d’adquirir coneixements complementaris per a desenvolupar-se
en el terreny professional, el 58,3% dels enquestats que treballen han opinat que aquesta
136
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
adquisició és necessària. Es de destacar que en relació a iniciatives d’enquesta anteriors,
la necessitat de coneixements complementaris s’ha anat reduint progressivament.
B.220 Necessitat de coneixements complementaris
No
Sí
Total
Freqüència
797
1116
1913
Percentatge
41,7
58,3
100,0
B.221 Necessitats de coneixements complementaris. Comparació 1998-2002 (%):
1998
2000
2002
No
30,8
35,7
41,7
Sí
69,2
64,2
58,3
Total
100
100
100
Pel que fa als coneixements concrets de caràcter complementari pel desenvolupament
professional, el més sol·licitat són les pràctiques, tant en la variant “classes més
pràctiques” com en l’expressió “practicum”. Aquesta és una resposta que ha anat
augmentant respecte d’iniciatives anteriors en detriment de la informàtica i els idiomes.
B.222 Tipus de coneixements complementaris per a la feina, primera resposta:
Nòmines/contractes
Idiomes
Comptabilitat
Fiscal
Classes més pràctiques
Més relació món laboral
Pràcticum
Coneixements empresa
Actualització temes
Anàlisi textual
Informàtica
Economia
Poc aprofundiment/especialització
Coneixements teòrics
Coneixements més tècnics
Periodisme digital
Dret civil
Audiovisual
Auditoria
Banca
Dret mercantil
Comerç exterior
Comercial/màrqueting
Traduccions
Noves tecnologies
Dret
Finances
Matemàtiques
Control de gestió
Optatives
Freqüència
54
78
48
25
323
15
271
12
4
1
48
12
35
4
14
1
6
3
2
3
2
3
16
9
13
9
6
2
1
2
Percentatge
4,8
7,0
4,3
2,2
28,9
1,3
24,3
1,1
0,4
0,1
4,3
1,1
3,1
0,4
1,3
0,1
0,5
0,3
0,2
0,3
0,2
0,3
1,4
0,8
1,2
0,8
0,5
0,2
0,1
0,2
137
Inserció professional de la UPF
Documentació
Dret laboral
Deontologia (tracte personal)
Dret administratiu/funció pública
Dret local
Dret urbanístic
Dret penal/processal
Expressar-se en públic
Poca especialització
Fotografia
Gestió empresarial
Historia de la guerra civil
Humanitats
Borsa de treball/ promoció carrera
Edició
Interpretació
Guió/ redacció
Lideratge d'equips
Idiomes antics
Lliure elecció
Logística
Gestió cultural
Organització estudis
Matèries troncals
Borsa
Erasmus/ beques
RRHH
Producció
Psicologia
Ràdio i televisió
Prevenció de riscos laborals
Sociologia
Negociació
Treball en equip
Total
Graduats UPF que treballen
5
10
2
1
1
1
7
4
10
1
6
1
2
10
1
4
2
1
1
1
1
1
6
1
1
1
2
2
2
2
1
1
1
1
1116
0,4
0,9
0,2
0,1
0,1
0,1
0,6
0,4
0,9
0,1
0,5
0,1
0,2
0,9
0,1
0,4
0,2
0,1
0,1
0,1
0,1
0,1
0,5
0,1
0,1
0,1
0,2
0,2
0,2
0,2
0,1
0,1
0,1
0,1
100,0
B.223 Tipus de coneixements complementaris per a la feina, segona resposta:
Nòmines/contractes
Idiomes
Comptabilitat
Fiscal
Classes més pràctiques
Més relació món laboral
Pràcticum
Coneixements empresa
Actualització temes
Informàtica
Economia
Coneixements més tècnics
Audiovisual
Auditoria
Freqüència
9
14
9
9
27
5
27
2
2
13
3
2
1
1
Percentatge
5,5
8,5
5,5
5,5
16,5
3,0
16,5
1,2
1,2
7,9
1,8
1,2
0,6
0,6
138
Inserció professional de la UPF
Banca
Dret mercantil
Comerç exterior
Comercial/màrqueting
Noves tecnologies
Dret
Finances
Matemàtiques
Macroeconomia
Optatives
Documentació
Dret administratiu/funció pública
Dret penal/processal
Expressar-se en públic
Poca especialització
Gestió empresarial
Programació
Borsa de treball/ promoció carrera
Edició
Interpretació
Lideratge d'equips
Història
Lliure elecció
Borsa
RRHH
Il·luminació
Tècniques de comunicació
Total
Graduats UPF que treballen
1
1
1
1
4
4
3
1
1
1
2
2
2
1
1
1
1
2
1
1
1
1
1
1
2
1
1
164
0,6
0,6
0,6
0,6
2,4
2,4
1,8
0,6
0,6
0,6
1,2
1,2
1,2
0,6
0,6
0,6
0,6
1,2
0,6
0,6
0,6
0,6
0,6
0,6
1,2
0,6
0,6
100,0
B.223 Tipus de coneixements complementaris per a la feina, tercera resposta:
Nòmines/contractes
Idiomes
Fiscal
Classes més pràctiques
Més relació món laboral
Pràcticum
Informàtica
Economia
Dret mercantil
Dret urbanístic
Total
Freqüència
2
1
2
2
1
4
1
2
1
1
17
Percentatge
11,8
5,9
11,8
11,8
5,9
23,5
5,9
11,8
5,9
5,9
100,0
Per concloure aquest capítol sobre els titulats ocupats es present el quadre següent, en el
qual s’ordenen els principals coneixements complementaris que els titulats, segons la
seva carrera de procedència han trobat a faltar en la formació rebuda a la UPF.
139
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que treballen
B.224 Ordenació dels principals coneixements complementaris per titulacions:
Ordenació dels principals coneixements complementaris senyalats per titulacions
Pràcticum, Més pràctiques, Idiomes, Comptabilitat, Dret Fiscal,
ADE
Informàtica, Marketing.
Pràcticum, Més pràctiques, Dret Fiscal, Informàtica, Comptabilitat,
Economia
Idiomes.
Més pràctiques, Idiomes, Pràcticum, Comptabilitat, Dret Fiscal,
Empresarials
Informàtica.
Pràcticum, Més pràctiques, Noves tecnologies, Idiomes, Més radio i
Periodisme
televisió; Informàtica i Poca especialització.
Pràcticum, Més pràctiques, Idiomes, Documentació, Informàtica, Poc
Humanitats
aprofundiment, Diferències estudis/realitat professional, Organització
assignatures i Coneixements més tècnics.
Pràcticum, Més pràctiques, Informàtica, Més interpretació (traducció),
Traducció
Informàtica, Noves tecnologies, Relació món laboral i Borsa de
treball/promoció carrera
Més pràctiques, Pràcticum, Nòmines, RRHH, Fiscal i Dret laboral
Relacions laborals
Més pràctiques, Coneixements tècnics, Pràcticum, Poca
Comunicació Aud.
especialització, Noves tecnologies i Informàtica.
Pràcticum, Més pràctiques, Idiomes, Comptabilitat, Poca
C. Econòmiques
especialització/optatives, Dret Fiscal, marketing.
Més pràctiques, Pràcticum, Fiscal, Dret penal, Comptabilitat, Poca
Dret
especialització/optatives, Informàtica, Dret Civil.
140
Inserció laboral i professional dels diplomats i llicenciats UPF
Característiques dels graduats que no treballen
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
1. Titulats sense treball
La taxa de no ocupació dels titulats procedents de la UPF ha experimentat un descens de
quasi 5 punts percentuals respecte a l’enquesta del 2000; és a dir que, els titulats de la
UPF entre el 2000 i 2002 es troben en un moment de cicle alt en els mercats laborals.
També cal recordar que la titulació més nova de la UPF ja fa tres anys que ha iniciat la
seva inserció laboral; naturalment està l’efecte de les noves promocions, però una
primera promoció d’una titulació nova sempre recull més forces que dificulten la seva
entrada.
C.1 Percentatge de titulats de la UPF que no treballen 1996/2002 (%)
No treballen
1996
48%
1998
25%
2000
23,3%
2002
18,6%
Els principals components en la distribució dels graduats que no treballen són els
següents:
Graduats que no
treballen
18,6%
Aturats demandants
actius
Demandants no actius
No actius
1,0%
5,4%
12,2%
sobre total UPF
sobre total UPF
sobre total UPF
A la llum de les dades, la taxa d’atur dels diplomats i llicenciats de la UPF, en sentit
estricte, és del 1% sobre el total d’entrevistats. Tot i que s’acosta al 6,4% si a la primera
xifra li sumem el 5,4% dels demandants no actius, ja que una bona part d’aquests està a
l’espera de trobar aquella feina que reuneixi unes determinades condicions per
incorporar-se. No obstant les definicions oficials, cada cop més estrictes, del col·lectiu
de desocupats situen a totes les persones que, o bé no busquen feina, o bé no estan
immediatament disponibles, entre els inactius. De fet ens falta encara algunes
restriccions (temps de recerca de feina, disponibilitat en un temps determinat) que de ser
incloses en les nostres preguntes, encara reduirien més el 1% de desocupats.
Aquest apartat té un problema important a l’hora de l’anàlisi que convé recordar. En
total no treballen 437 enquestats, del quals només 23 són aturats en sentit estricte.
Aquestes xifres relativament reduïdes fa que la detecció de característiques per
titulacions, promocions, sexe, edat, etc., s’hagin de llegir simplement de manera
orientadora. No obstant, les respostes globals segueixen sent representatives i per tant
continuant mostrant una tendència lògica en comparació amb les enquestes anteriors.
Comparant la taula següent amb la distribució d’aquestes variables en el conjunt de la
mostra, sobresurten algunes diferències. Per sexe, la presència de dones entre els titulats
que no treballen és superior. D’altra banda, també s’observa una major presència dels
142
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
titulats més joves (22-24 anys) en el col·lectiu dels que no treballen. Afinant una mica
més la relació entre no ocupació i edat tenim que el 89,3% dels titulats que no treballen
tenen entre 23 i 26 anys i que la mitjana d’edat dels que no treballen (24,2 anys) està
més d’un punt per sota dels que treballen (25,4 anys).
C.3 Descripció dels titulats que no treballen segons les principals variables (%)
No treballen
Sexe
Homes
Dones
Edat
22-24
25-30
Més de 30
Estudis
Dret
Doble carrera a la UPF
Empresarials
Humanitats
Economia
Traducció
GAP
Rel. Laborals
Comunicació A.
C. Econòmiques
C. Polítiques
ADE
Periodisme
Promoció per any d’acabament
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Carrera prèvia a la UPF
No
Si, diplomat
Si, llicenciat
Continuació estudis
No
Amplia estudis
Prepara oposicions
36,2
62,8
69,4
27,4
3,2
30,4
2,1
17,8
8,9
10,1
3,0
3,0
7,8
4,3
1,1
3,4
7,1
3,0
0,7
0,7
0,7
3,4
9,8
12,1
25,9
46,7
95,8
0,9
3,3
21,5
55,6
22,9
Per carreres, les titulacions sobre-representades en el grup dels que no treballen són
principalment Dret, Empresarials, Economia i Humanitats. Per contra, les titulacions
amb menys presència de graduats que no treballen són CCEE, Periodisme, GAP i
Traducció. Tanmateix, cal remarcar que quatre de les dotze carreres presents a la mostra
(Dret, Empresarials, Humanitats i Economia) concentren el 67,2% de la no ocupació
dels diplomats i llicenciats de la UPF.
143
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
Pel que fa a les promocions les diferències són també significatives. Així, el 72,6% de
la no ocupació es concentra en les dues últimes promocions. Les primeres promocions
juguen un paper anecdòtic en aquest conjunt; no obstant, la simple visualització de la
taula C.4 permet contemplar com el pas del temps actua favorablement en la inserció
dels titulats.
En relació a la distinció entre els que han realitzat una carrera prèvia i els que no, la
distribució es polaritza clarament quan es té en compte el no treball. Així, veiem que el
95,8% dels que no treballen no acompleix aquest requisit o bé (un 4,2%) havien iniciat
estudis abans de passar per la UPF sense acabar-los. Per tant, també en aquest cas el no
treball es concentra molt clarament. Finalment, també cal remarcar que la distribució
mostral entre els que estudien i no estudien, augmenta considerablement a favor dels
primers i disminueix en la mateixa proporció entre els segons: hi ha, així, també una
sobre-representació dels titulats que continuen estudiant dins el col·lectiu dels que no
treballen.
2,8
40,0
Traducció
Polítiques
CAUD
Total
4,3
Periodisme
GAP
ADE
Economia
CCEE
6,3
10,8
8,6
18,4
21,3
6,7
7,4
9,4
17,2
27,3
31,3
33,0
46,9
Humanitats
9,3
12,5
25,7
33,9
Dret
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
RRLL
Empresarials
C.4 Els titulats no ocupats per carrera i promoció (%)
25,0
22,7
16,7
41,2
33,3
4,8
4,8
1,7
6,5
15,8
13,0
22,5
32,2
8,3
33,3
8,7
14,8
17,6
38,7
10,0
7,7
13,0
16,9
5,9
20,0
5,9
14,3
17,4
9,1
17,6
33,3
25,0
9,1
5,9
13,6
37,5
31,3
38,5
7,7
13,3
7,1
3,6
18,9
En definitiva, en les pàgines que segueixen hem de tenir en compte, a més de
l’advertència de la primera pàgina d’aquest capítol, que el pes de determinades
categories (veure taula C.3) sobre les variables que tractarem en aquest apartat és molt
important, amb la qual cosa les comparacions entre dos o més factors s’han de llegir
amb prudència. Per exemple, en la distribució per edats, donada la molt elevada
representació dels més joves, els de més de 30 anys obtenen una proporció anecdòtica i
poc significativa; per titulacions, la baixa presència de titulats que no treballen sobre el
conjunt s’ha de distribuir entre 12 carreres, per tant els percentatges finals corresponen a
molt pocs individus; a més, s’ha de tenir en compte el pes que adquireixen les quatre
titulacions enumerades anteriorment sobre el total. Per promocions (any d’acabament),
la forta presència de les dues últimes sobre el conjunt, atorga poca representativitat a les
titulacions anteriors. Per carrera prèvia, els que no l’han realitzada tenen un pes numèric
pràcticament incomparable als que posseeixen dos títols. I pel que fa a la continuació
dels estudis, la major part dels titulats sense feina prossegueixen amb la dedicació
formativa; amb la qual cosa el nombre d'individus sense ocupació i sense nous estudis
és molt baix.
144
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
1.1. Trajectòria ocupacional: han treballat?
La taula següent mostra dos tipus de trajectòria dels titulats que no treballen. En primer
lloc, hi ha un 38,4% que no ha treballat mai i que busquen la seva primera feina. En
segon lloc, hi ha un 30% dels que no treballen que varen viure la primera experiència
laboral després de la graduació, mentre que un 31,6% ja coneixia el món professional
abans d’obtenir el títol. En tercer lloc, tot mantenint el grup a la recerca de la primera
feina, la resta es divideix entre aquells (19,7%) que han aconseguit treballar de forma
continuada en algun moment abans, durant o després de la carrera i el 41,9% que ha
tingut contactes ocasionals amb el treball.
C.5 Trajectòria ocupacional dels desocupats (%):
Trajectòria: han treballat abans o després de la graduació
No han
treballat mai
Primera feina després de la
graduació
Experiència laboral prèvia
Total
38,4
30,0
31,6
100
36,6
amb continuïtat
fins l’enquesta
63,4
sense continuïtat
fins l’enquesta
27,5
amb continuïtat
fins l’enquesta
72,5
sense continuïtat
fins l’enquesta
Trajectòria: han treballat en feines continuades o ocasionals
No han
treballat mai
Feines continuades fins l’enquesta
38,4
Feines ocasionals fins l’enquesta
61,6
19,7
Total
100
41,9
Com podem observar, de nou es posa de manifest la importància no només de
l’experiència laboral, sinó també de la continuïtat de la mateixa en la inserció laboral
dels titulats; en aquest cas dels graduats no ocupats. En comparació amb altres
iniciatives d’enquesta, a pesar de les diferències percentuals, aquesta és una tònica ja
visible des de l’estudi realitzat l’any 1998 i 2000. El nombre dels cercadors de primera
feina ha augmentat lleugerament sobre la iniciativa anterior; així, aquests passen de ser
un 60,1%1 en 1998, al 26,2% en el 2000, i al 38,4% al 2002, però sobre una població
total de no ocupats en clara disminució. Augmenta el percentatge dels que han trobat
feina després de la graduació i disminueixen els que ja tenien una experiència laboral
prèvia. Tampoc hi ha grans canvis respecte de la passada enquesta de l’any 2000 entre
1
S’ha de tenir en compte que entre els que busquen la primera feina després de la graduació, l’any 1998
es va assignar un 16% que afirmava treballar en ETT rera la titulació i un 2,6% d’altres. En l’enquesta
2.000 i 2002, al realitzar-se l’entrevista per telèfon, s’ha orientat amb més rigor les respostes, de manera
que això explica, juntament amb els canvis de criteri en la formulació de la pregunta, algunes variacions
significatives en variables d’una certa complexitat i de gran importància per l’anàlisi dels resultats.
145
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
els que han tingut feines ocasionals i els que han treballat contínuament. En tot cas pels
no ocupats les experiències laborals discontínues son més nombroses que les continues.
C.6 Trajectòria laboral dels titulats que no treballen 1998/2000/2002
No ha treballat mai
Primera feina després de la graduació
Amb continuïtat fins l’enquesta
Sense continuïtat fins l’enquesta
Experiència laboral prèvia
Amb continuïtat fins l’enquesta
Sense continuïtat fins l’enquesta
1998
45,9%
14,2%
2000
26,2%
22,9%
6,8%
16,1%
50,9%
14,7%
36,2%
14,2%
39,9%
13,1%
26,8%
2002
38,4
30,0
11,00
19,00
31,6
8,7
22,9
Trajectòries de treball i situacions laborals entre els no ocupats
0
1
2
3
4
Més de 4
Total
Fixos
179
52
18
7
1
257
Temporals
54
89
56
41
9
8
257
69,6
20,2
7,0
2,7
0,4
100,0
Atur
174
71
6
3
2
1
257
21,0
34,6
21,8
16,0
3,5
3,2
100,0
Contractes
temporals
46,8
20,2
79,8
53,2
33,3
66,7
Contractes fixos
Experiència laboral prèvia
43,6
Amb contunuïtat fins l'enquesta
44,1
Sense continuïtat fins l'enquesta
55,9
Primera feina després de la graduació
56,4
Amb contunuïtat fins l'enquesta
56,8
Sense continuïtat fins l'enquesta
43,2
67,7
27,6
2,3
1,2
0,8
0,4
100,0
Situacions
d'atur
43,4
41,7
58,3
56,6
48,9
51,1
No s’observen diferències substancials entre homes i dones respecte a les trajectòries
laborals i de recerca de feina entre els titulats que no treballen (veure C.7). No obstant hi
ha més dones amb experiència laboral en el moment d’acabar la carrera, mentre hi ha
més homes a la recerca de la primera feina.
C.7 Trajectòries laborals per gènere (%):
1998
Recerca 1ª feina
Amb experiència laboral
continuada
ocasional
2000
2002
Home
Dona
Home
Dona
Home
Dona
58,8
60,8
28,4
25,0
41,8
36,6
41,2
39,2
71,6
75,0
58,2
63,4
12,0
13,8
17,9
23,5
17,1
21,1
29,2
25,4
53,7
51,5
41,1
42,3
C.8 Trajectòria ocupacional per gènere (%) (abans o després)
No ha treballat mai
Ha treballat abans i durant la carrera o sempre
Ha treballat després de titular-se
Home
41,8
29,7
28,5
Dona
36,6
32,6
30,8
146
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
Com podem observar en les taules i el gràfic següents, l’any 2002 es manté, salvades les
distàncies ja explicitades, el comportament diferenciat entre grups d’edat pel que fa a la
seva trajectòria ocupacional. Així, els més joves formen, no només el gruix dels que no
treballen, sinó també dels que busquen la seva primera feina, o han experimentat
treballs ocasionals; els més grans, en canvi, se situen a l’altre extrem, tots han tingut
experiència laboral prèvia a l’acabament dels estudis, i han tingut més feines
continuades. El grup de 25-30 anys se situa en un punt mig entre ambdós extrems. No
obstant, es manté una constant entre les quatre enquestes i és que, a pesar de la
diferència d’edats, l’experiència laboral precària (ocasional) és molt important, fins i tot
en el grup de més edat (tot i que, val a dir que ja ens movem en terrenys de molt escassa
representativitat de l’enquesta).
El no treball i l’entrada ocasional als mercats laborals, fonamenten una trajectòria de
treball precària. Donat el baix nombre de aturats actius entre els titulats UPF y la
disminució progressiva de la temporalitat entre els que treballen, permet ser optimistes
sobre una sortida laboral estable o consolidada en el temps. No obstant un canvi de la
tendència en els mercats, podria col·locar a molts titulats davant d’una trampa de
temporalitat amb poques sortides.
C.9 Trajectòria ocupacional per edat (%):
Recerca 1ª feina
Amb experiència laboral
Continuada
Ocasional
22-24
anys
1998
25-30
anys
62,0
38,0
10,5
27,5
55,1
44,9
21,8
23,1
Més
de 30
anys
16,7
83,3
33,3
50,0
22-24
anys
2000
25-30
anys
30,8
69,1
17,1
52,0
20,6
79,4
26,6
52,8
Més
de 30
anys
-100
50,0
50,0
22-24
anys
2002
25-30
anys
43,8
56,2
11,7
44,5
27,1
72,9
36,5
36,4
Més
de 30
anys
100
50,0
50,0
100%
90%
Ocasional
80%
70%
60%
50%
Continuada
40%
30%
20%
10%
Recerca 1ª feina
0%
22 - 24 anys
25 - 30 anys
Més de 30 anys
C.10 Trajectòries laborals per edats (abans, després de titular-se) (%):
No ha treballat mai
Ha treballat abans i durant la carrera o sempre
Ha treballat després de titular-se
22-24 anys 25-30 anys
43,8
27,1
30,4
30,5
25,8
42,4
Més de 30
71,4
28,6
La taula següent mostra com en determinades carreres els titulats no ocupats s'han
dedicat en un percentatge superior al 50% exclusivament als estudis, -Dret, ADE i
Economia-, mentre que GAP, CAUD i RRLL se situen en l’altra extrem, de
147
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
incorporació o contacte amb el treball mentre estudien (el nombre de no ocupats de
CCEE és molt baix). Aquestes exigències de dedicació, però, poden provenir de
l’organització acadèmica o de la planificació per part dels estudiants.
C.11 Trajectòries laborals per titulacions (%):
Recerca 1ª feina
Dret
ADE
Economia
Traducció
Humanitats
Periodisme
Empresarials
Polítiques
RRLL
CAUD
GAP
CCEE
Doble carrera UPF
55,6
51,6
45,5
38,5
35,9
30,8
26,9
26,7
17,6
15,8
7,7
38,4
Experiència laboral
Total Continuada
Ocasional
44,4
48,4
54,5
61,5
64,1
69,2
73,1
73,3
82,4
84,2
92,3
100,0
61,6
9,8
19,4
11,4
30,8
23,1
15,4
17,9
26,7
44,1
36,8
30,8
60,0
19,7
34,6
29,0
43,2
30,8
41,0
53,8
55,1
46,7
38,2
47,4
61,5
40,0
41,9
C.12 Resum de les trajectòries laborals, titulacions per sobre de la mitjana UPF
Recerca de la 1ª feina
Continuada
Dret
ADE
Economia
Traducció
UPF: 38,4%
CCEE
GAP
CAUD
RRLL
Polítiques
Humanitats
Traducció
UPF: 19,7%
Experiència laboral
Ocasional
GAP
CAUD
Polítiques
Empresarials
Periodisme
Economia
UPF: 41,9%
C.13 Trajectòries per titulacions (abans i després de titular-se) (%)
Empresarials
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Doble carrera UPF
No ha treballat
mai
Ha treballat abans i
durant la carrera o
sempre
Ha treballat després
de titular-se
26,9
17,6
55,6
46,2
41,2
22,6
45,5
51,6
7,7
30,8
15,8
26,7
38,5
35,9
38,4
18,2
16,1
46,2
23,1
47,4
60,0
23,1
38,5
31,6
26,9
41,2
21,8
100,0
36,4
32,3
46,2
46,2
36,8
13,3
38,5
25,6
30,0
148
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
La trajectòria ocupacional dels que no treballen per promocions, no mostra, d’entrada,
una tendència neta, ja que la composició dels que no treballen està fortament esbiaixada
cap a les dues últimes promocions. Tanmateix, el gràfic mostra algunes tendències a
subratllar: En primer lloc, els titulats no ocupats i a la recerca de la primera feina són
més nombrosos en les promocions 1996 i 2001. Per contra, els que tenen experiència
laboral sobresurten en la resta de promocions, 1997 i endavant. En segon lloc,
l’experiència laboral continuada augmenta en les promocions de 1997 i anteriors,
mentre que l’experiència ocasional és molt significativa en les darreres promocions
2000 i 2001.
C.14 Trajectòria laboral per any d’acabament dels estudis (%):
Recerca 1ª feina
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Experiència laboral
Total
Continuada
66,7
33,3
66,7
33,3
33,3
33,3
66,7
46,7
58,1
27,9
58,5
28,3
72,6
21,2
56,9
12,3
33,3
33,3
66,7
33,3
41,9
41,5
27,4
43,1
Ocasional
33,3
33,3
-20,0
30,2
30,2
51,3
44,6
100%
90%
Ocasional
80%
70%
60%
Continuada
50%
40%
30%
20%
Recerca 1ª feina
10%
0%
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
C.15 Trajectòries ocupacionals per any d’acabament de la carrera (%):
No ha treballat mai
Ha treballat abans i durant la carrera o sempre
Ha treballat després de titular-se
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001
33,3 33,3 66,7 33,3 41,9 41,5 27,4 43,1
33,3 25,6 20,8 33,6 35,8
66,7 66,7 33,3 33,3 32,6 37,7 38,9 21,1
La trajectòria laboral en relació a l’obtenció d’un títol previ a la UPF mostra que la
recerca de primera feina és més elevada entre els que no posseeixen aquest doble títol,
mentre que l’experiència laboral és major entre diplomats i llicenciats prèviament.
C.16 Trajectòria laboral i realització d’una carrera prèvia a la UPF (%):
No
Sí, diplomatura
Sí, llicenciatura
Recerca 1ª feina
38,7
21,4
Amb experiència laboral total
61,3
100
78,6
149
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
1.2. Busquen feina?
La distinció efectuada, a l’inici d’aquest capítol, entre no treball i desocupació efectiva,
la veurem aquí amb més deteniment. L’esquema i les taules següents ens ajudaran a
delimitar aquesta situació:
Total entrevistats:
100% (2350)
Treballen
81,4% (1913)
No treballen
18,6% (437)
dels quals:
______________________________________________________________________
Aturats demandants actius
5,3 % (recerca activa:
23)
Aturats demandants no actius
29,3 % (recerca amb condicions:
128)
No actius
65,4 % (no busquen feina:
286)
C.17 Recerca activa d’ocupació (%):
Busca feina:
De qualsevol tipus
Amb condicions
Compatible amb estudis
Sobre el total dels
Sobre el total dels
titulats que no treballen titulats enquestats Tipus d’aturats:
No busca feina
Total
5,3
26,3
3,0 ⎬
1,0
65,4
100
12,2
18,6
5,4
Demandants actius
Demandants no
actius
No actius
Aquestes xifres no són especialment preocupants. D’una banda pel reduït nombre de
demandants actius, ja que el 30% dels quals continua estudiant; d’altra banda, perquè la
major part dels que no busquen feina estudien (95,1%; dels quals 62,6% amplia estudis i
el 32,5% restant prepara oposicions). Així mateix, entre els que busquen una feina
compatible amb els estudis, el 100% continua estudiant. El problema potser se centra
més entre els que busquen una feina amb condicions determinades, ja que, més de la
meitat (55%) no estudia i només el 5% busquen ara la seva primera feina; clar que més
del 42% d’aquests només han treballat de forma ocasional. En relació a iniciatives
anteriors, destaca l’augment dels que no busquen feina, segurament pel pes dels titulats
del 2000 fins al 2001 sobre el conjunt dels que no treballen.
C.18 Recerca activa de feina: Comparació 1996/2002 (%)
Feina de qualsevol tipus
Feina amb condicions
Feina i continuació estudis
No busca feina
Total
1996
6,4
33,2
22,3
38,1
100
1998
9,1
32,4
13,9
44,3
100
2000
5,1
32,8
5,1
56,9
100
2002
5,3
26,3
3,0
65,4
100
La taula que segueix mostra el comportament de determinats col·lectius de titulats que
no treballen en relació amb l’activitat. Com les xifres, en general, no són substancials,
les hem agrupades en una sola taula. Aprofundint en els percentatges veiem que, per
gènere, no es troben diferències. Per edats, en canvi, la forta presència dels més joves
condiciona la distribució, que és pràcticament anecdòtica pels titulats amb més de 30
anys. Una situació similar obtenim al contemplar la situació d’activitat dels que no
treballen en relació a la carrera prèvia, ja que el pes dels que no n’han realitzada cap
condiciona de manera important els resultats. Pel que fa a la distribució de la situació
150
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
d’activitat dels graduats que no treballen per any d’acabament dels estudis, la taula
mostra que, relativament, la demanda activa es concentra en les darreres promocions.
Tanmateix, potser el factor determinant per explicar la situació dels graduats que no
treballen és el que subratlla el paper que té la continuació dels estudis entre els
mateixos.
C.19 Distribució de la situació d’activitat dels graduats que no treballen segons les
principals variables (%):
Demandants actius
N
%
Sexe
Home
Dona
Edat
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30
Estudis
Empresarials
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Doble carrera UPF
Carrera prèvia
No
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
Promocions
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
UPF
Demandants no actius
N
%
No actius
N
%
9
14
5,7
5,0
51
77
32,3
27,6
98
188
62,0
67,4
11
10
2
3,7
8,5
14,3
71
50
7
23,7
42,4
50,0
217
58
5
72,6
49,2
35,7
2
4
3
2,6
11,8
2,3
4
1
1
3
1
1
1
2
2
9,1
3,2
7,7
23,1
5,3
6,7
7,7
5,1
22,2
28
19
14
4
11
8
6
7
12
2
5
12
3
35,9
55,9
10,5
80,0
25,0
25,8
46,2
53,8
63,2
13,3
38,5
30,8
33,3
48
11
116
1
29
22
6
3
6
12
7
25
4
61,5
32,4
87,2
20,0
65,9
71,0
46,2
23,1
31,6
80,0
53,8
64,1
44,4
18
1
4
4,4
25,0
28,6
119
3
6
28,8
75,0
42,9
276
66,8
4
28,6
2
66,7
8
13
17
37
51
53,3
30,2
32,1
32,7
25,0
29,3
1
3
3
6
26
33
74
140
33,3
100
100
40,0
60,5
62,3
65,5
68,6
65,4
1
4
3
2
13
6,7
9,3
5,7
1,8
6,4
5,3
151
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
Per concloure aquest apartat estudiem la distribució de la situació d’activitat dels
graduats que no treballen per trajectòria professional, la qual, a diferència de la resta de
distincions, mostra alguns elements d’interès per comentar. En primer lloc, que la
demanda activa i no activa de treball es concentra entre els que tenen una experiència
laboral sense continuïtat. En segon lloc, que la no activitat es reparteix entre els que
busquen la primera feina i els que tenen una experiència laboral sense continuïtat. En
tercer lloc, que els que busquen la primera feina estan plenament en fase d’acumulació
educativa, car la majoria segueixen no actius. Finalment, que els que tenen una
experiència laboral, sigui continuada o no continuada, es reparteixen entre els que estan
en fase de transició (demandants no actius) entre activitat acadèmica i treball o bé
continuen estudiant
C.20 Distribució de la situació d’activitat dels graduats que no treballen per
trajectòria ocupacional (%):
No ha treballat
mai
Demandants actius
Demandants no actius
No actius
Ha treballat abans i durant Ha treballat després de
la carrera o sempre
titular-se
2,4
7,7
89,9
6,5
34,1
59,4
7,6
51,9
40,5
C.21 Distribució de la situació d’activitat dels graduats que no treballen per
trajectòria ocupacional continuada o ocasional(%):
Demandants actius
Demandants no actius
No actius
Recerca de 1ª
feina
Experiència laboral
continuada
Experiència laboral
sense continuïtat
2,4
7,7
89,9
8,1
51,2
40,7
6,6
38,8
54,6
1.2.1. Quins motius condicionen als que no busquen feina?
Recordem de nou el marc d'evolució de la no ocupació entre els titulats UPF:
Taxa d’ocupació UPF
Taxa de desocupació UPF
Taxa de no activitat UPF
1996
1998
2000
2002
52,3
32,9
14,8
75,0
13,6
11,4
77,0
9,9
13,0
81,4
5,4
12,2
Situats en les xifres principals dels titulats que no treballen, analitzarem seguidament els
motius que argumenten per no buscar feina els que hem anomenat no actius des del punt
de vista laboral. Cal tenir en compte, però, que dels 437 graduats que no treballen, aquí
ens referim solament als 286 no actius, és a dir al 65,4% d’aquesta part de la mostra i al
12,2% del total. Pel que fa als motius esmentats pels titulats no actius, en la iniciativa de
l’any 2002 sobresurt de forma extraordinària la motivació relacionada amb la
continuació dels estudis o oposicions, desapareix el servei militar i pràcticament es
mantenen els altres motius (d’ordre molt variat, des de malaltia, permisos, etc.); de fet
segueix la mateixa tònica que a l’any 2002.
152
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
C.22 Motius principals per no buscar feina
Ampliació d’estudis:
Altres
Becari
Total
Motiu principal per no buscar feina
Freqüència
268
12
6
286
Percentatge
93,7
4,2
2,1
100
C.23 Motius per no buscar feina: Comparació entre 1996/2002 (%)
Estudis/ oposicions
Servei militar
Altres
1996
1998
2000
2002
65,8
30,2
4,2
84,9
11,0
4,0
93.5
0.6
5.9
93,7
6,3
En la taula següent podem observar la distribució dels motius seguint diversos
col·lectius identificats. Els altres motius són molt importants en les carreres de
Periodisme, Comunicació i Audiovisual i GAP i a la promoció de 1997.
C.24 Motius per no buscar feina per diferents tipus de variables UPF (%):
Sexe
Home
Dona
Edat
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Estudis
Empresarials
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Segona Carrera UPF
Promocions
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Estudis/ Oposicions
Altres
Becari
90,8
95,2
6,1
3,2
3,1
1,6
97,7
82,8
40,0
0,9
12,1
60,0
1,4
5,2
91,7
81,8
100,0
100,0
93,1
100,0
83,3
66,7
50,0
100,0
85,7
84,0
100,0
4,2
9,1
4,2
9,1
100,0
100,0
100,0
83,3
92,3
100,0
91,9
93,6
6,9
16,7
33,3
33,3
16,7
14,3
8,0
8,0
16,7
3,8
3,8
5,4
4,3
2,7
2,1
153
Inserció professional de la UPF
Trajectòria laboral
Recerca Primera feina
Experiència laboral continuada
Experiència laboral ocasional
Carrera prèvia
No
Sí, llicenciatura
Graduats UPF que no treballen
Estudis/ Oposicions
Altres
Becari
98,0
80,0
92,0
0,7
17,1
5,0
1,3
2,9
3,0
93,8
75,0
4,0
25,0
2,2
154
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
2. La recerca de feina
Dins del col·lectiu dels titulats que, en el moment de realització de l’enquesta, no
treballaven (437 entrevistats), en aquest apartat la referència es redueix sensiblement, ja
que tan sols 151 persones han respost a aquesta pregunta: és a dir, el 34,6% dels que no
treballen, o el 6,4% del conjunt d’entrevistats. Per orientar-nos, es tracta d’aquells
titulats que responen que busquen feina de qualsevol tipus, més els que busquen feina
amb determinades condicions (de treball, o compatibles amb els estudis). El primer
comentari sobre aquesta matèria és que el col·lectiu amb més problemes laborals (atur
de més 6 mesos) es continua reduint considerablement, així com també l’atur de llarga
durada (més d’un any). Aquesta reducció respecte a enquestes anteriors, fa que en la
iniciativa 2002 adquireixin més importància els grups de graduats que porten entre tres i
sis mesos buscant feina i el col·lectiu dels que cerquen feina des de fa menys de tres
mesos. El grup dels que busquen feina des de fa més de 6 mesos no és un col·lectiu
ampli (15 persones sobre 2.350: 0,6% del total). En comparació amb iniciatives
anteriors, en l’enquesta 2002 s'observa un augment dels que busquen feina des de fa
menys temps i una disminució dels que la cerquen des de fa més de 6 mesos.
2.1. Temps emprat en la recerca de feina
C.25 Temps de recerca de feina dels titulats que no treballen:
Freqüència
50
51
35
12
3
151
Menys d’un mes
D’un a tres mesos
De tres a sis mesos
De sis mesos a un any
Més d’un any
Total
Percentatge
33,1
33,8
23,2
7,9
2,0
100
C.26 Temps de recerca de feina: Comparació entre 1996/2002 (%)
35
30
34
25
33
31
20
15
29
30
29
27
26
19
25
23
16 20
15
10
12
7
5
8
9
6
2
0
Menys d’un mes
1 a 3 mesos
1996
3 a 6 mesos
1998
2000
6 mesos a 1 any
Més d’un any
2002
155
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
C.27 Temps de recerca de feina: Comparació entre 1996/2002 (%)
1996
26,1
19,1
30,4
15,7
8,7
100
Menys d’un mes
1 a 3 mesos
3 a 6 mesos
6 mesos a 1 any
Més d’un any
Total
1998
29,2
24,5
14,8
19,9
11,6
100
2000
27,2
31,1
28,9
6,8
6,0
100
2002
33,1
33,8
23,2
7,9
2,0
100
Per gènere, s’observen certes diferències en el temps de recerca de feina, entre titulats i
titulades. En el temps de menys d’un mes de recerca, hi ha més presència de dones. De
3 a 6 mesos, són els homes el que predominen en període de temps. Les diferències ja
són minses, quan es tracta de més de 6 mesos.
C.28 Temps de recerca de feina per gènere (%)
Menys de 3 mesos
De 3 a 6 mesos
6 mesos- més d’un any
Menys 1 mes 1-3 mesos
Home
Dona
60,0
79,5
21,7
40,7
6 mesos-1 any
38,3
30,8
28,3
19,8
11,7
8,8
Més 1 any
10,0
6,6
1,7
2,2
C.29 Comparació del temps de recerca de feina per gènere. 1996/2002 (%)
Menys de 3 mesos
3 a 6 mesos
6 mesos - Més d’un any
Total
1996
1998
2000
2002
Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona
55,3
40,8
60,6
50,3
57,1
58,9
60,0
79,5
18,4
37,0
9,9
17,2
31,0
27,8
28,3
19,8
26,3
22,2
29,6
32,4
11,9
13,2
11,7
8,8
100
100
100
100
100
100
100
100
Com veiem en les taules següents, el factor de la primera incorporació al mercat laboral
influeix de manera notable en la variable edat: així, els més joves es concentren, en un
87,8%, en la recerca de feina inferior als 3 mesos, mentre que entre el col·lectiu de 25 a
30 anys hi ha un descens respecte a l’enquesta 2000 de la recerca superior als 6 mesos.
C.30 Temps de recerca de feina per edat (%):
Menys de 3 mesos
De 3 a 6 mesos
6 mesos- més d’un any
Menys
1-3
1 mes mesos
22-24 a.
25-30 a.
Més 30 a.
62,2
75,0
55,5
35,4
31,7
22,2
26,8
43,3
33,3
25,6
16,7
44,4
12,2
8,4
6 mesos
1 any
Més 1
any
9,8
6,7
2,4
1,7
Si comparem les quatre enquestes, la influència d’altres factors (període d’enquesta,
incorporacions de noves titulacions, etc.), fan difícil la interpretació, perquè no mostren
cap tendència clara, excepte una: els titulats sense feina, independentment de l’edat,
busquen feina des de fa poc temps (menys de 3 mesos). Tampoc des d’aquest punt de
vista sembla detectar-se un col·lectiu amb problemes pel factor edat. El mateix succeeix
si tenim en compte la carrera realitzada o la promoció.
156
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
C.31 Temps de recerca de feina per edat 1996/2002 (%)
Menys de 3 mesos
3 a 6 mesos
6 m.- Més d’un any
Total
1996
22-24
25-30
44,8
47,4
31,3
26,3
24,0
26,3
100
100
1998
22-24
25-30
55,2
54,8
14,5
9,7
30,3
35,5
100
100
2000
22-24
25-30
60,9
55,2
33,1
22,9
6,0
21,9
100
100
2002
22-24
25-30
62,2
75,0
25,6
16,7
12,2
8,4
100
100
C.32 Temps de recerca per titulacions i carrera UPF (%):
Empresarials
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Doble carrera UPF
Menys de 3 mesos
3-6 mesos
Nº
%
- 1mes 1-3 m
Nº
%
25
83,3
53,3
30,0
5
16,7
12
62,1
30,4
21,7
7
30,4
7
41,2
29,4
11,8
5
29,4
3
75,0
25,0
50,0
1
25,0
13
86,7
40,0
46,7
2
13,3
7
77,8
11,1
66,7
2
22,2
5
71,4
14,3
57,1
1
14,3
7
70,0
50,0
20,0
3
30,0
5
38,5
7,7
30,8
7
53,8
2
66,7
33,3
33,3
5
83,3
83,3
10
71,5
42,9
28,6
2
14,3
1
20,0
1
20,0
2
40,0
Nº
6 mesos- més d’un any
% 6 m-1 a. + 1 any
4
5
17,3
29,4
13,0
23,5
1
14,3
14,3
1
1
1
2
1
7,7
33,3
16,7
14,2
20,0
7,7
33,3
16,7
7,1
4,3
5,9
7,1
C.33 Temps de recerca de feina segons any d’acabament de la carrera (%):
Menys de 3 mesos
De 3 a 6 mesos
6 mesos- més d’un any
Menys 1 mes 1-3 mesos
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
100,0
44,4
88,3
60,0
77,0
59,4
100,0
44,4
100,0
22,2
11,8
30,0
46,2
31,3
100,0
22,2
6 m.-1 any
22,2
76,5
30,0
30,8
28,1
44,4
11,8
25,0
12,8
29,7
11,1
11,1
15,0
10,3
10,9
15,0
7,7
7,8
22,2
44,4
11,1
11,1
Més 1 any
2,6
3,1
La trajectòria laboral sí que sembla influir en el temps de recerca dels titulats que no
treballen, de manera que, relativament la incorporació sense una experiència anterior al
mercat de treball és mes costosa en termes temporals, que una incorporació amb
experiència, sobretot si aquesta ha estat continuada. Com veiem en la taula comparativa,
aquesta tendència s’ha mantingut entre els tres períodes d’enquesta.
C.34 Temps de recerca de feina per trajectòria laboral (%):
Recerca 1ª feina
Continuada
Sense continuïtat
Menys de 3 mesos
Menys 1 1-3 mesos
mes
35,3
23,5
11,8
76,5
41,2
35,3
67,4
30,1
37,3
3-6 mesos
35,3
21,6
21,7
6 mesos- més d’un any
6 mesos Més 1
1 any
any
29,4
17,6
11,8
2,0
2,0
10,8
9,6
1,2
157
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
C.35 Temps de recerca de feina per trajectòria laboral. Comparació entre
1996/2002 (%)
1996
1998
2000
2002
Sense
amb
sense
amb
sense
amb
sense
amb
experiència experiència experiència experiència experiència experiència experiencia experiència
Menys de 3 mesos
3 a 6 mesos
6M- Més d’un any
Total
39,4
36,0
24,6
100
52,3
26,2
21,5
100
46,9
12,7
40,6
100
57,6
16,8
25,6
100
47,0
36,7
16,3
100
61,3
26,9
11,8
100
35,3
35,3
29,4
100
70,9
21,6
7,5
100
C.36 Temps de recerca de feina per recerca activa. Comparació 1998/2002 (%)
Recerca activa Feina amb condicions
Feina compatible
estudis
1998
Menys de 3 mesos
3 a 6 mesos
6M- Més d’un any
30,6
19,4
50,0
60,8
10,2
29,1
52,8
22,6
24,6
60,7
28,6
10,7
59,8
26,3
14,0
46,4
46,4
7,2
52,2
43,5
4,3
69,6
18,3
12,2
69,2
30,8
2000
Menys de 3 mesos
3 a 6 mesos
6M- Més d’un any
2002
Menys de 3 mesos
3 a 6 mesos
6M- Més d’un any
2.2. Rebuig d’ofertes de feina
La pregunta sobre el rebuig d’ofertes de treball es planteja als titulats que no treballen i
busquen feina, de qualsevol tipus o plantejant determinades condicions. La referència,
aquí, són 151 persones, les quals representen el 34,6% del col·lectiu dels que no
treballen, o el 6,4% del total de la mostra. Atenent a les dades, del total de titulats que
no treballen i busquen feina un 30% ha rebutjat ofertes de treball. Hi ha, així, una
disminució significativa respecte de 1998 i 2000.
C.37 Rebuig d’ofertes de treball, freqüència i percentatge:
No
Sí
Total
Freqüència
105
46
151
Percentatge
69,5
30,5
100
C.38 Rebuig d’ofertes de treball. Comparació entre 1996/2002 (%)
No
Sí
1996
76,0
24,0
1998
47,7
52,3
2000
57,0
43,0
2002
69,5
30,5
La taula següent ofereix una panoràmica del rebuig d’ofertes seguint diferents
col·lectius. Les dades ja són prou orientadores, però sembla que hi ha més rebuig entre
les dones, entre la franja d’edat més jove i la franja d’edat de més de 30 anys, entre els
158
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
que porten de 3 a 6 mesos buscant feina i entre els aturats demandants no actius que
entre els actius.
C.39 Rebuig d’ofertes de treball segons les principals categories (%)
No ha rebutjat ofertes Ha rebutjat ofertes
Gènere
Home
Dona
Edat
22-24 anys
25-30 anys
>30 anys
Trajectòria ocupacional
Recerca 1ª feina
Experiència continuada
Experiència ocasional
Sense experiència de treball
Amb experiència de treball
Temps de recerca de feina
Menys de 3 mesos
3-6 mesos
6 mesos – Més d’1 any
Recerca activa de feina
Aturats demandants actius
Aturats demandants no actius
73,3
67,0
26,7
33,0
67,1
75,0
55,6
32,9
25,0
44,4
76,5
68,6
68,7
76,5
68,7
23,5
31,4
31,3
23,5
31,3
71,3
62,9
73,3
28,7
37,1
26,7
78,3
68,0
21,7
32,0
C.40 Rebuig d’ofertes de treball segons algunes categories: Comparació 1998/2002
Home
Dona
22-24 anys
25-30 anys
>30 anys
Sense experiència
Amb experiència
1-3 mesos
3 a 6 mesos
6 m. – Més 1 any
1998
2000
2002
No ha
rebutjat
ofertes
No ha
rebutjat
ofertes
No ha
rebutjat
ofertes
56,3
50,3
50,7
57,4
38,1
45,7
43,6
40,6
65,8
43,9
56,2
46,9
50,1
48,0
44,5
30,4
51,4
40,0
73,3
67,0
67,1
75,0
55,6
76,5
68,7
71,3
62,9
73,3
1998
2000
2002
Ha rebutjat Ha rebutjat Ha rebutjat
ofertes
ofertes
ofertes
43,7
49,7
49,3
42,6
61,9
54,3
56,4
59,4
34,2
56,1
43,7
53,1
49,9
52,0
55,4
60,6
48,5
60,0
26,7
33,0
32,9
25,0
44,4
23,5
31,3
28,7
37,1
26,7
2.2.1. Motius de rebuig d’ofertes de feina
Entre els motius de rebuig d’ofertes de feina dels titulats no ocupats que busquen
treball, el nivell retributiu és el més assenyalat en l’any 2000, seguit de la subocupació
funcional i de la poca relació de l’oferta amb la titulació. La precarietat i el tipus de
contracte i altres condicions de treball, més importants en les anteriors edicions, han
passat ara a un segon terme.
159
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
C.41 Motius per rebutjar alguna oferta de feina (%):
Motius de rebuig
Per la seva retribució
Per la seva precarietat
Tenia poc o res a veure amb la meva titulació
Pel tipus de contracte
Altres
Horari
Per la manca de perspectives de promoció o des. professional
Per l'obligada mobilitat geogràfica
Total
Percentatge
25,4%
19,4%
13,4%
11,9%
11,9%
9,0%
6,0%
3,0%
100%
C.42 Ordenació dels motius de rebuig al 2002, 2000, 1998 i 1996 (de més citats a
menys citats):
1
2
3
4
2002
Per la seva retribució
2000
Nivell retributiu
1998
Poca relació amb la
titulació
Per la seva precarietat Nivell professional per sota Poques perspectives de
dels coneixements adquirits promoció professional
Tenia poc o res a veure Poca relació amb la
Precarietat
amb la meva titulació
titulació
Pel tipus de contracte
Precarietat / Manca de
Nivell retributiu
perspectives de promoció
1996
Titulació/ Promoció
Precarietat/ Retribució /
Nivell professional ....
Tipus de contracte
Mobilitat geogràfica
2.3. Mitjans per a la recerca de feina
La qüestió dels mitjans emprats per a la recerca de feina és un pregunta amb opció de
resposta múltiple i ens orienta sobre els mitjans de recerca més utilitzats, tot i tenint en
compte que els titulats poden utilitzar diversos mitjans al mateix temps per tal de
garantir els resultats. No obstant, per terme mig, els titulats no ocupats han utilitzat 4,4
mitjans cadascun en els moments que han cercat feina. En primera posició (nivells
superiors al 70%) se situen dos mitjans d’iniciativa pròpia dels titulats: la tramesa de
currículums (que pot haver estat orientada pel GOAP) i la premsa. En segon lloc,
cercadors d´internet (63%). En tercer lloc (amb percentatges del 54%), la borsa de
treball de la UPF (vinculada amb l'SCC). Pel que fa a la resta, les ETT és del 30% i les
visites a empreses es mantenen al voltant del 33%. Per últim, el llibre de currículums
(UPF), els col·legis professionals o la pràctica durant els estudis són emprats per menys
del 10% dels titulats que no treballen. En relació a aquesta qüestió, cal remarcar que
s’observen algunes diferències substancials respecte dels que treballen, com ara que
aquests últims, per terme mig, utilitzen 3,6 mitjans o que els no ocupats utilitzen menys
que els ocupats alguns mitjans que ofereix la UPF com són les pràctiques a les empreses
o el llibre de currículums.
160
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
C.43 Comparació entre els procediments i els mitjans per a la recerca de feina
utilitzats pels graduats desocupats i pels ocupats (%):
Freqüència
No ocupats
Per iniciativa pròpia
Visites a empreses
Procediments informals
Premsa
Tramesa de currículums
Oposicions
Creació d’empresa o despatx propi
A través de la UPF
Pràctica durant els estudis
Borsa de Treball
Llibre de currículums
Trobades amb el món professional
Altres institucions
Col·legi professional
Servei Català de Col·locació, INEM
ETT
Empreses de selecció
Cercadors d’internet
Altres
Total
% dels no ocupats que % dels ocupats que han
han utilitzat el mitjà
utilitzat el mitjà
50
30
111
110
5
2
33,1
19,9
73,5
72,8
3,3
1,3
6
81
7
2
4,0
53,6
4,6
1,3
14
81
46
18
96
2
661
9,3
53,6
30,5
11,9
63,6
1,4
14,7
26,6
35,0
51,8
5,4
11,2
29,7
3,8
4,9
6,7
29,7
12,4
5,8
17,5
4,0
C.44 Ordenació dels mitjans de recerca dels no ocupats (%)
Premsa
Tramesa de currículums
Cercadors d'Internet
Borsa de treball de la UPF
Servei Català de Col.locació
Visites a empreses
ETT
Procediments informals
Empreses de selecció
A través del col·legi professional
Llibre de currículums de la UPF
Pràctica durant els estudis
Oposicions o concurs públic
Altres
Creació d'empresa o despatx propi
Trobades amb el món professional
Percentatge dels no ocupats
que han utilitzat el mitjà
73,5
72,8
63,6
53,6
53,6
33,1
30,5
19,9
11,9
9,3
4,6
4,0
3,3
1,4
1,3
1,3
Tipus de recursos
Propis
Propis
Altres
UPF
Altres
Propis
Altres
Propis
Altres
Altres
UPF
UPF
Propis
Altres
Propis
UPF
161
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
C.45 Comparació dels mitjans de recerca de feina dels no ocupats, entre 1996/ 2002
1998
Tramesa de currículums
Premsa
Procediments informals
Servei Català de Col·locació, INEM
Borsa de Treball
ETT
Oposicions
Llibre de currículums
Pràctica durant els estudis
Visites a empreses
Col·legi professional
Trobades amb el món professional
Empreses de selecció
Cercadors d’internet
Altres mitjans
1996
89,3
83,8
77,3
70,5
53,0
48,0
35,2
31,0
28,1
20,1
13,4
8,6
--5,0
2000
80,5
72,5
73,6
54,9
53,3
47,1
-42,6
-28,9
15,8
5,9
--10,8
2002
84,7
83,8
54,5
60,9
60,9
41,7
11,5
9,8
8,1
36,2
9,4
12,8
--4,7
72,8
73,5
19,9
53,6
53,6
30,5
3,3
4,6
4,0
33,1
9,3
1,3
11,9
63,6
1,4
C.46 Mitjans de recerca de feina dels desocupats, per gènere (%)
Home
75,0
68,3
68,3
58,3
58,3
36,7
35,0
16,7
11,7
8,3
10,0
3,3
3,3
1,7
1,7
Premsa
Tramesa de currículums
Cercadors d'Internet
Borsa de treball de la UPF
Servei Català de Col·locació
Visites a empreses
ETT
Procediments informals
Empreses de selecció
A través del col·legi professional
Llibre de currículums de la UPF
Pràctica durant els estudis
Oposicions o concurs públic
Altres
Creació d'empresa o despatx propi
Trobades amb el món professional
Dona
72,5
75,8
60,4
50,5
50,5
30,8
27,5
22,0
12,1
9,9
1,1
4,4
3,3
1,1
1,1
2,2
UPF
73,5
72,8
63,6
53,6
53,6
33,1
30,5
19,9
11,9
9,3
4,6
4,0
3,3
1,4
1,3
1,3
Més de 30 anys
22,2
44,4
88,9
66,7
Total
33,1
19,9
73,5
72,8
3,3
1,3
4,0
4,6
1,3
53,6
53,6
9,3
30,5
11,9
63,6
1,4
C.47 Mitjans de recerca de feina dels desocupats, per edat (%)
Visites a empreses
Procediments informals
Premsa
Tramesa de currículums
Oposicions o concurs públic
Creació d'empresa o despatx propi
Pràctica durant els estudis
Borsa de treball de la UPF
Llibre de currículums de la UPF
Trobades amb el món professional
A través del col·legi professional
Servei Català de Col·locació
ETT
Empreses de selecció
Cercadors d'Internet
Altres
22 - 24 anys
37,8
9,8
67,1
68,3
2,4
1,2
3,7
7,3
1,2
52,4
52,4
7,3
24,4
9,8
65,9
1,2
25 - 30 anys
28,3
30,0
80,0
80,0
5,0
1,7
5,0
1,7
1,7
56,7
56,7
13,3
36,7
13,3
68,3
1,7
44,4
44,4
44,4
22,2
11,1
162
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
La taula següent té un valor purament orientador i mostra, per les diferents titulacions,
la tendència aproximada en les preferències sobre l’ús de mitjans de recerca de feina. La
columna que conté la mitjana UPF permet situar, per cada mitjà, els titulats no ocupats
que l’utilitzen més o menys.
3,3
3,3
10,0
43,3
43,3
26,7
23,3
46,7
11,8
25,0
60,9
60,9
21,7
39,1
17,4
69,6
4,3
52,9
52,9
35,3
35,3
5,9
52,9
5,9
50,0
50,0
40,0
40,0
11,1
11,1
77,8
77,8
25,0
26,7
6,7
93,3
44,4
11,1
88,9
75,0
14,3
14,3
14,3
71,4
71,4
42,9
57,1
60,0
60,0
10,0
30,0
10,0
60,0
53,8
7,7
53,8
69,2
7,7
7,7
7,7
7,7
61,5
61,5
15,4
7,7
76,9
50,0
16,7
100
100
21,4
21,4
57,1
71,4
16,7
66,7
66,7
66,7
100
66,7
66,7
35,7
35,7
33,3
28,6
14,3
28,6
83,3
C.49 Mitjans de recerca de feina segons temps de recerca (%)
Visites a empreses
Procediments informals
Premsa
Tramesa de currículums
Oposicions o concurs públic
Empresa/despatx propi
Pràctica durant els estudis
Borsa de treball de la UPF
Llibre de currículums
Trobades món professional
Col·legi professional
Servei Català de Col·locació
ETT
Empreses de sel.lecció
Cercadors d'Internet
Altres
Menys 3 mesos
28,7
23,8
73,3
71,3
4,0
2,0
4,0
4,0
2,0
48,5
48,5
6,9
23,8
10,9
59,4
1,8
3 -6 mesos
34,3
11,4
71,4
71,4
6 m-Més 1 any
60,0
13,3
80,0
86,7
6,7
5,7
8,6
65,7
65,7
5,7
42,9
14,3
80,0
60,0
60,0
33,3
46,7
13,3
53,3
UPF
33,1
19,9
73,5
72,8
3,3
1,3
4,0
4,6
1,3
53,6
53,6
9,3
30,5
11,9
63,6
1,4
La taula anterior mostra la major o menor utilització de determinats mitjans de recerca
en funció del temps emprat en la recerca de feina. En aquest sentit, es detecten
seqüències prudentment diferenciades: 1) Mitjans força utilitzats de forma similar, amb
independència del temps emprat en la recerca: tramesa de currículums i premsa, visites
a empreses, trobades amb el món professional, altres; 2) Mitjans utilitzats amb més
freqüència conforme s’incrementa el temps de recerca: visites a empresa, Borsa de
Treball UPF, ETT, oposicions; 3) Mitjans utilitzats amb més freqüència pels que
163
Total
Polítiques
66,7
66,7
33,3
Humanitats
88,9
55,6
20,0
30,0
90,0
90,0
CAUD
14,3
28,6
85,7
71,4
14,3
Periodisme
33,3
Traducció
26,7
20,0
80,0
53,3
6,7
GAP
50,0
25,0
100
75,0
ADE
41,2
23,5
58,8
64,7
5,9
Economia
34,8
34,8
82,6
78,3
CCEE
33,3
13,3
66,7
80,0
Dret
RRLL
Visites a empreses
Procediments informals
Premsa
Tramesa currículums
Oposicions
Empresa/despatx propi
Pràctica
Borsa de treball
Llibre de currículums
Trob. món professional
Col·legi professional
S. Català Col·locació
ETT
Empreses de selecció
Cercadors d'Internet
Altres
Empresarials
C.48 Mitjans de recerca de feina dels no ocupats segons estudis (%):
33,1
19,9
73,5
72,8
3,3
1,3
4,0
4,6
1,3
53,6
53,6
9,3
30,5
11,9
63,6
1,4
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
cerquen feina des de fa menys temps: procediments informals. Una altra forma de llegir
la taula és la següent: conforme augmenta el temps de recerca els titulats amplien el
ventall d’instruments de recerca que fan servir. Respecte les iniciatives d’enquesta
anteriors es confirma aquesta tendència.
Per interpretar la taula següent entre mitjans de recerca de feina i promocions, cal
centrar-nos en les tres últimes ja que són més substancioses numèricament. Pel que fa a
les trajectòries ocupacionals, els que busquen feina per primera vegada i tenen
experiència laboral continuada tendeixen a utilitzar més la tramesa de currículums i la
premsa i cercadors d´internet. Finalment, els que han tingut una experiència laboral
sense continuïtat utilitzen els mateixos mitjans amb percentatges similars als de la
mitjana de la UPF, però amb és presència de les trobades amb el món professional i
col.legis professionals.
C.50 Mitjans de recerca de feina segons any d’acabament de la carrera (%):
1994
Visites a empreses
Procediments informals
Premsa
Tramesa de currículums
Oposicions
Empresa o despatx propi
Pràctica durant els estudis
Borsa de treball de la UPF
Llibre de currículums
Trobades món professional
Col·legi professional
Servei Català de Col·locació
ETT
Empreses de selecció
Cercadors d'Internet
Altres
100,0
50,0
1997
33,3
11,1
66,7
55,6
11,1
11,1
50,0
100,0
100,0
100,0
50,0
77,8
77,8
11,1
33,3
11,1
44,4
1998
11,8
52,9
76,5
82,4
5,9
1999
35,0
30,0
60,0
65,0
5,0
2000
30,8
10,3
79,5
66,7
5,1
5,9
5,9
5,9
58,8
58,8
11,8
23,5
5,0
5,1
2,6
2,6
56,4
56,4
15,4
33,3
23,1
53,8
76,5
40,0
40,0
5,0
20,0
5,0
75,0
2001
40,6
15,6
73,4
79,7
1,6
1,6
1,6
6,3
50,0
50,0
6,3
31,3
10,9
65,6
3,0
UPF
33,1
19,9
73,5
72,8
3,3
1,3
4,0
4,6
1,3
53,6
53,6
9,3
30,5
11,9
63,6
1,4
C.51 Mitjans de recerca de feina segons trajectòria ocupacional (%):
Visites a empreses
Procediments informals
Premsa
Tramesa de currículums
Oposicions o concurs públic
Empresa o despatx propi
Pràctica durant els estudis
Borsa de treball de la UPF
Llibre de currículums
Trobades món professional
Col·legi professional
Servei Català de Col·locació
ETT
Empreses de selecció
Cercadors d'Internet
Altres
Recerca 1ª feina Trajectòria continua Trajec. no continua UPF
64,7
31,4
27,7 33,1
5,9
33,3
14,5 19,9
70,6
76,5
72,3 73,5
76,5
70,6
73,5 72,8
6,0
3,3
3,9
1,3
2,0
6,0
4,0
5,9
7,2
4,6
2,4
1,3
52,9
49,0
56,6 53,6
52,9
49,0
56,6 53,6
5,9
11,8
8,4
9,3
29,4
25,5
33,7 30,5
5,9
9,8
14,5 11,9
64,7
58,8
66,3 63,6
2,4
1,4
164
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
C.52 Mitjans de recerca de feina segons recerca activa de feina (%):
Visites a empreses
Procediments informals
Premsa
Tramesa de currículums
Oposicions o concurs públic
Empresa o despatx propi
Pràctica durant els estudis
Borsa de treball de la UPF
Llibre de currículums
Trobades món professional
Col·legi professional
Servei Català de Col·locació
ETT
Empreses de selecció
Cercadors d'Internet
Altres
Demandants actius
26,1
21,7
78,3
87,0
8,7
4,3
60,9
60,9
8,7
39,1
8,7
73,9
Demandants no actius
34,4
19,5
72,7
70,3
2,3
1,6
4,7
4,7
1,6
52,3
52,3
9,4
28,9
12,5
61,7
1,6
UPF
33,1
19,9
73,5
72,8
3,3
1,3
4,0
4,6
1,3
53,6
53,6
9,3
30,5
11,9
63,6
1,4
2.4. Assessorament en la recerca de feina
Només 19 titulats no ocupats s’han assessorat en la recerca de feina, és a dir el 4,3% del
conjunt de titulats que no treballaven en el moment de l’entrevista. Sobre el conjunt de
demandants actius i no actius, aquesta xifra representa el 12,6%. Si comparem amb
edicions anteriors, l’assessorament entre els titulats que no treballen i busquen feina,
s’ha anat reduint al llarg dels anys.
C.53 S’han assessorat els graduats desocupats en la recerca de feina? %
S’han assessorat per aconseguir feina?
NO
SÍ
Total
Número
132
19
151
Percentatge
87,4%
12,6%
100%
C.54 Assessorament en la recerca de feina? 1996/2002%
S’han assessorat per aconseguir feina?
NO
SÍ
Total
Mitjans utilitzats per terme mig
1996
54,2
45,8
100%
1,3
1998
57,7
42,3
100%
1,4
2000
78,3%
21,7%
100%
1,2
2002
87,4%
12,6%
100%
1,3
L’assessorament en la recerca de feina ha experimentat una forta davallada en les dues
darreres iniciatives d’enquesta, passant de més del 40% abans de 1998, al 12,6% actual.
L’assessorament es basa en diferents mitjans i la pregunta que es plantejà als
entrevistats oferia tres opcions de resposta, el GOAP de la Universitat, altres mitjans de
la UPF i l'assessorament extern. Naturalment un titulat pot utilitzar diversos mitjans
d’assessorament a la vegada. Concretament en l’enquesta de l’any 2002 els que no
treballen i busquen feina han utilitzat 1,3 mitjans per persona, una xifra amb poques
oscil·lacions en els tres períodes d’enquesta. El conjunt de mitjans UPF continua
destacant per sobre dels externs a la Universitat.
165
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
C.55 Assessorament en la recerca de feina (%)
Percentatge dels que sí usen
el mitjà
52,6
36,8
42,1
GOAP-UPF
Altres Mitjans de la UPF
Fora de la UPF
Freqüència
10
7
8
Altres mitjans fora de la UPF
25,0
12,5
Barcelona
Activa
12,5
Fons
Europeu
12,5
25,0
12,5
Altres
166
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
3. Quins motius impedeixen l’ocupació? L’opinió dels
desocupats
Com a l’enquesta d’inserció 2000, en aquesta edició el factor més rellevant en les
dificultats d'ocupació, segons els titulats que no treballen, és la demanda d’experiència
per part de les empreses, és a dir, un factor extern a l’individu. El segueixen les poques
possibilitats de trobar feina i l’opinió que pocs llocs de treball responen als objectius.
La pregunta sobre els motius que dificulten la inserció estava dirigida als 151 individus
que poden buscar feina. Cadascun d’aquests podia mencionar tres opcions diferents, de
les quals s’han obtingut dos conjunts de factors que apareixen en la taula següent. Tot i
que varien els percentatges del primer factor, respecte del total, no varia l’ordre de les
respostes i, per aquesta raó, utilitzarem el primer motiu per mostrar algunes
característiques específiques.
C.56 Motius genèrics que dificulten la inserció
Primer Percentatge s/
factor total 1r. factor
Opinions
Les empreses demanen experiència laboral
Poques possibilitats de trobar feina
Pocs llocs de treball responen als objectius
Fa poc que busca feina
Demanen coneixements acadèmics que no
posseeixo
Total
Segon
Total
factor factors
Percentatge s/
total factors
55
43
36
10
36,4
28,5
23,8
6,6
6
24
5
8
61
67
41
18
30,8
33,8
20,7
9,1
7
151
4,6
100,0
4
47
11
198
5,6
100,0
Les dues taules de la pàgina següent presenten els motius que els graduats que no
treballen, segons la titulació de procedència, han assenyalat com a entrebancs per a la
seva inserció professional. En la primera taula apareixen els percentatges que, per a
cada motiu, han esmentat els titulats i, en la segona, s’agrupen els tres principals motius
per a cadascuna de les titulacions. A continuació, els percentatges de cada motiu que
dificulta la inserció es presenten per a cada promoció.
Mercat de treball en general
Pocs llocs de treball responen
als objectius
Experiència laboral
Coneixements acadèmics que
no posseeixo
Fa poc que busca feina
Humanitats
Traducció
Polítiques
CAUD
Periodisme
GAP
ADE
Economia
CCEE
Dret
RRLL
Empresarials
C.57 Motius que dificulten la inserció professional per titulacions (%):
36,1 43,3 20,8 28,6 16,7 16,7 33,3 61,5 52,6 28,6 16,7 29,4
22,2 10,0 16,7 28,6 11,1 33,3 11,1 30,8 21,1 42,9 33,3 23,5
25,0 36,7 33,3 42,9 55,6 50,0 33,3 7,7 26,3 14,3 16,7 17,6
8,3
8,3
3,3 8,3
6,7 20,8
5,6
11,1
11,1
11,1
14,3 16,7 5,9
16,7 23,5
167
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
C.58 Motius que dificulten la inserció per titulacions
1er.
CCEE
Economia
ADE
Dret
Experiència
Experiència
Experiència
Experiència
Periodisme
GAP
Empres.
RRLL
Trad. Inter.
Mercat general
Experiència/
Mercat general
Mercat general
Mercat general
Objectius
Humanitats
Mercat general
CAUD
Polítiques
Mercat general
Objectius
2on.
3er.
Objectius/ Mercat general
Mercat general
Objectius
Mercat general / Fa poc que
busca feina
Objectius
Objectius/Fa poc que busca
feina/Coneixements
Experiència
Experiència
Mercat general/Fa poc que
busca feina/Coneixements
Objectius/Fa poc que busca
feina
Experiència
Mercat general
Objectius/ Fa poc que busca feina
Mercat general
Objectius
Experiència
Objectius
Objectius
Experiència
Objectius
Experiència/Coneixements
C.59 Motius que dificulten la inserció professional per promocions (%)
Mercat de treball en general
Pocs llocs de treball responen als objectius
Experiència laboral
Coneixements acadèmics que no posseeixo
Fa poc que busca feina
1994
50,0
50,0
1997
45,5
27,3
9,1
18,2
1998
20,0
25,0
25,0
10,0
20,0
1999
28,0
24,0
36,0
12,0
2000
28,6
23,2
26,8
8,9
12,5
2001
40,5
16,7
35,7
4,8
2,4
C.60 Motius que dificulten la inserció professional segons trajectòria ocupacional i
recerca activa de feina: (%):
Mercat de treball en general
Pocs llocs de treball responen
als objectius
Experiència laboral
Coneixements acadèmics que no
posseeixo
Fa poc que busca feina
Recerca 1ª
feina
36,4
Exp.
continuada
40,0
Exp. sense Demandants Demandants
continuïtat
actius
no actius
29,7
39,4
32,7
18,2
45,5
16,9
26,2
23,4
30,6
12,1
33,3
22,4
30,3
7,7
9,2
5,4
10,8
9,1
6,1
4,8
9,7
Per trajectòries laborals, s’observen diferències: així, els que busquen la primera feina,
apunten com motiu principal (per sobre la mitjana UPF) la falta d’experiència laboral;
els que han tingut una experiència continuada argumenten com a dificultat les
condicions de mercat de treball en general i, finalment, els que han experimentat una
trajectòria laboral sense continuïtat en destaquen el mercat de treball en general i
l’experiència. D’altra banda, els demandants actius es concentren més,
comparativament, en la mercat de treball, que no els demandants no actius. Finalment,
segons el temps de recerca de feina, els que porten més temps buscant feina concentren
les seves explicacions en l’experiència laboral i en el mercat de treball en general,
mentre que els que porten menys de 3 mesos de recerca de feina argumenten,
principalment, les condicions del mercat de treball en general.
168
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
C.61 Motius que dificulten la inserció professional segons temps dedicat a la
recerca de feina (%):
Mercat de treball en general
Pocs llocs de treball responen als objectius
Experiència laboral
Coneixements acadèmics que no posseeixo
Fa poc que busca feina
Menys de 3 mesos 3-6 mesos 6 mesos- Més d’1 any
31,1
43,5
30,0
22,0
17,4
20,0
27,3
34,8
45,0
8,3
11,4
4,3
5,0
169
Inserció professional de la UPF
Graduats UPF que no treballen
4. Incidència de la carrera en la inserció dels desocupats
El 32,5% dels titulats no ocupats que busquen feina (151 individus) opina que hi ha
factors de la carrera acadèmica que dificulten la inserció laboral. En relació amb les
altres iniciatives d’enquesta, la taula comparativa que presentem a continuació mostra
que, en el període transcorregut des de 1996, aquest percentatge s’ha incrementat
gradualment fins al 2000; en canvi a l’any 2002 s’observa una reducció important.
C.62 Factors de la carrera que dificulten la inserció laboral
NO
SÍ
Total
Freqüència
102
49
151
Percentatge
67,5
32,5
100
C.63 Factors de la carrera que dificulten la inserció laboral. Comparació entre
1996/2002 (%)
NO
SÍ
Total
1996
64,6
36,4
100,0
1998
60,3
39,7
100,0
2000
56,8
43,2
100,0
2002
67,5
32,5
100
Per tal de detectar els factors de la carrera que dificulten la inserció es proposà una
pregunta oberta en la que els enquestats poden oferir fins a 3 respostes. En la taula
següent, s’ofereix el resultat total de la pregunta, format per 53 opinions, sobre 49
entrevistats. En aquest sentit, destaca principalment la manca de classes pràctiques
(també es pot agrupar aquí la resposta: massa teòrica). La resta de factors, cal destacar
la manca de sortides laboral. La resta de dificultats són marginals i d’ordre molt divers.
Per comparació amb iniciatives anteriors, la falta de pràctiques continua sent el
problema principal.
C.64 Factors de la carrera que dificulten la inserció laboral: opinió dels
desocupats:
Factors que dificulten la inserció laboral
Freqüència
Poques classes pràctiques
Promoció sortides laborals/orientació
Massa teoria
Altres
Manca de coneixements
Massa tècnica
Informàtica
Idiomes
Dret mercantil
Finances
Total
18
11
9
7
2
2
1
1
1
1
53
Percentatge
34,0
20,8
17,0
13,2
3,8
3,8
1,9
1,9
1,9
1,9
100,0
170
La formació complementària.
Característiques dels graduats que continuen estudiant
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
1. Continuació dels estudis
El 45,1% dels titulats de la UPF segueix estudiant un cop acabada la carrera. D’aquests,
la majoria amplien estudis, i un percentatge més reduït es dedica a preparar oposicions.
En aquest apartat, dedicarem major atenció a l’aprofundiment d’algunes variables, com
són la continuació dels estudis segons els diferents col·lectius, l’interès manifestat pels
titulats entrevistats per continuar els estudis, les matèries i les àrees d’interès que es
consideren més interessants per a la continuació dels estudis. També s’inclourà l’opinió,
l’interès i la valoració sobre l’oferta de formació contínua de la UPF i els estudis que
realitzen els titulats que continuen acumulant credencials acadèmiques, així com les
motivacions que expressen aquests per continuar estudiant.
D.1 Continuació dels estudis, nombre absolut i percentatge:
Freqüència
1289
920
141
2350
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
Total
Percentatge
54,9
39,1
6,0
100
55
39
6
No
Sí, amplio
estudis
Sí, preparo
oposicions
Recordem (primer capítol i veure, també, taula D.13) que no hi ha variacions
substancials per gènere en la continuació dels estudis, bo i que cal remarcar el
manteniment de la tendència, detectada des de l’any 1998, d’una relativa major
dedicació de les dones a la preparació d’oposicions. Per edats, en canvi, tant la
continuació dels estudis com la preparació d’oposicions disminueixen a mesura que
avança l’edat dels entrevistats i, per contra, lògicament s’incrementa la variable ‘no
continuació dels estudis’. Per carreres, els majors percentatges de continuació dels
estudis els trobem a Polítiques, Economia, Dret i Traducció, mentre que els titulats de
Periodisme, en primer lloc, però també els de Comunicació Audiovisual i Relacions
Laborals, solen tendir a una dedicació professional més exclusiva un cop finalitzada la
carrera; en aquest sentit, també ADE i GAP supera la mitjana UPF. Pel que fa a la
preparació d’oposicions, Dret sobresurt de manera molt important i també, encara que a
distància d’aquesta, Polítiques que ha pres el relleu a GAP.
Per promocions (any d’acabament) es pot apreciar com el pas del temps va disminuint
poc a poc la compaginació de la vida professional i educativa dels titulats. La dedicació
a oposicions, en canvi, manté una tendència més estable. Una altra distinció és la de la
172
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
continuació dels estudis en funció de la carrera realitzada i la promoció. Com podem
observar pel total de titulats UPF, la continuació dels estudis augmenta en la mesura que
ens acostem a la promoció més recent; aquesta tendència és seguida per la major part de
diplomats i llicenciats, sobretot Humanitats, Polítiques i RRLL, però hi ha excepcions.
Així, en Comunicació Audiovisual disminueix la continuació dels estudis en les
promocions més recents; o bé hi ha carreres amb fluctuacions més erràtiques com GAP
o Periodisme. En algunes taules com ara aquesta s’ha de recordar l’advertència que el
poc nombre de titulats, presents en les mostres de les primeres promocions, o en alguna
de les últimes al distingir també per carreres, produeix un esbiaixament o canvi de
tendència; no obstant les tendències són més solides entre 1998 i 2001.
Total
20,0
46,2
46,7
46,4
39,3
67,6
Humanitats
37,5
36,4
23,5 56,3
13,6 100,0
31,3 76,9
Traducció
Polítiques
50,0
36,0
52,9
50,0
52,9
42,9
39,1
16,7
66,7
33,3
33,3
18,2
23,1
17,6
28,6
CAUD
ADE
23,3
28,8
23,4
38,6
Periodisme
52,2
37,0
25,5
69,3
GAP
42,9
48,6
58,1
35,0
52,5
64,3
26,1
11,8
28,9
27,8
60,0
Economia
35,0
34,4
24,3
31,4
38,8
36,1
33,3
63,0
34,4
48,3
50,9
61,1
59,6
66,4
15,4
CCEE
Dret
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
RRLL
Empresarials
D.2 % Continuen els estudis, per carrera realitzada i promocions
50,0
50,0
54,5
66,7
79,4
62,7
23,8
45,2
34,6
40,0
43,8
40,5
44,7
56,0
21,5
55,6
22,9
62,5
35,4
2,1
No
Sí, amplio estudis
Treballa
Sí, preparo oposicions
No treballa
La relació entre altra carrera abans de la UPF i la continuació dels estudis, mostra en
certa manera, el límits en l’obtenció de credencials acadèmiques, és a dir, com més
nivell d’estudis obtinguts anteriorment a la carrera UPF, més dedicació a la vida
professional i viceversa. Pel que fa a la relació entre la continuació dels estudis i la
situació ocupacional, s’observa en el gràfic com la majoria dels titulats que no estudien
estan treballant i com la majoria dels que preparen oposicions, no treballa. Entre els que
continuen estudiant, el 55,6% treballa, mentre el 35,4% restant no.
173
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
Vegem ara, alguns aprofundiments segons trajectòries ocupacionals i continuació o no
dels estudis, per tal d’observar diferències segons la situació ocupacional actual dels
entrevistats. D’una banda, en relació als titulats que treballen, no hi ha modificacions
substancials en la continuació dels estudis respecte de la mitjana UPF segons les
diferents trajectòries ocupacionals.
D.3 Continuació estudis i trajectòries ocupacionals dels titulats que treballen (%):
Trajectòries abans de la titulació
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
1ª experiència
Experiència de treball
de feina després
prèvia al títol
del títol Continuada
Ocasional
66,5
52,2
58,2
31,1
46,2
39,8
2,3
1,6
2,0
Trajectòries després de la titulació
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
Continuada, sempre
Ocasionals o
han treballat després interrompudes
del títol
63,4
56,7
34,7
39,8
1,9
3,4
D’altra banda, veiem com entre els titulats que no treballen, la trajectòria professional
influeix més en la continuació dels estudis i, també, com tendeixen a deixar els estudis,
per un costat, els que han tingut experiència professional en detriment d’aquells que no
han treballat mai i, per un altre costat, els que han tingut una experiència professional
(continuada o ocasional) abans de la graduació respecte dels que han trobat la primera
feina després dels estudis.
D.4 Continuació dels estudis i trajectòries professionals. Titulats no ocupats (%):
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
1ª feina després Trajectòria Trajectòria
Total continuació
de la titulació continuada
ocasional estudis UPF (titulats
que no treballen)
6,5
39,5
26,8
21,5
57,7
52,3
55,2
55,6
35,7
8,1
18,0
22,9
No ha
treballat mai
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
6,5
57,7
35,7
Treball abans
Treball Total continuació
de la titulació després de la estudis UPF (titulats
titulació que no treballen)
25,4
36,6
21,5
57,2
51,1
55,6
17,4
12,2
22,9
Continuant l’anàlisi amb els titulats que treballen, no s’observen variacions respecte de
la situació ocupacional. Segons la situació contractual, hi ha una tendència més neta a
seguir estudiant entre els titulats amb contracte no estable.
174
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
D.5 Continuació dels estudis per situació professional dels graduats ocupats (%)
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
Assalariats
62,7
35,2
2,1
Treballen per compte propi
59,2
38,3
2,5
UPF
62,5
35,4
2,1
D.6 Continuació dels estudis per tipus de contracte dels graduats ocupats (%):
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
Contracte Estable
66,4
32,1
1,5
Contracte no estable
52,7
43,5
3,8
UPF
62,5
35,4
2,1
Per contra d’allò que passa amb la situació professional i contractual, la categoria
professional determina més la continuació o no dels estudis. En aquest sentit, trobem
una gradació entre superior categoria i menor dedicació als estudis, mentre que hi ha
una major dedicació com més baixa és la categoria professional. Finalment, aquells
titulats definits com a altres representen una excepció important, la qual està justificada,
però, per la composició majoritària de becaris, passants o ajudants d’aquesta categoria
professional. La tendència és similar a l’enquesta de 1998 i 2000.
D.7 Continuació dels estudis per categoria professional dels graduats ocupats (%):
No estudia
Amplia estudis
Oposicions
Directius i quadres
Directius i
superiors quadres mitjans
66,9
66,3
30,9
31,8
2,2
2,0
Empleats
administratius
59,9
37,5
2,6
Altres
UPF
42,2
57,8
62,5
35,4
2,1
Pel que fa a la jornada laboral, aquells que realitzen jornada a temps parcial tendeixen a
una major dedicació a la continuació dels estudis. La línia de tall la constitueix la
jornada normal, ja que, dins de la jornada superior a 41 hores, en la continuació dels
estudis, pot afectar el component vocacional o la realització d’una carrera professional
mitjançant l’obtenció de noves credencials acadèmiques, un cop assegurada la feina.
D.8 Continuació dels estudis per jornada laboral dels graduats ocupats (%):
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
Inferior a 30 hores
34,6
59,6
5,8
Normal
64,8
33,1
2,1
Superior a 41 hores
68,0
31,1
0,9
UPF
62,5
35,4
2,1
Seguint l’impacte de la categoria professional en la continuació o no dels estudis, el
menor salari també està relacionat amb la major dedicació a l’estudi. La línia de tall la
constitueix, així, el nivell salarial situat entre les 1.000 i els 1.500 Euros; a partir
d’aquest punt, la continuació dels estudis pot estar motivada per factors vocacionals o,
principalment, per la voluntat d’assegurar les fites professionals aconseguides amb
noves credencials acadèmiques.
175
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
D.9 Continuació dels estudis segons el tipus de salari dels graduats ocupats (%):
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
Menys
Entre
de 500
500 i 700
euros
euros
38,3
61,3
57,1
37,0
4,5
1,7
Entre
700 i
1000
euros
63,2
33,4
3,3
Entre
1000 i
1500
euros
63,9
34,6
1,5
Entre
1500 i
2000
euros
72,8
26,5
0,6
Entre
2000 i
Més de
2500
2500
euros
euros
Total
60,4
76,5 62,5
37,5
23,5 35,4
2,1
2,1
Atenent al temps de recerca de feina dels graduats ocupats, s’observa una major
dedicació als estudis en aquells que porten menys temps buscant feina. Entre els titulats
no ocupats la relació és similar; amb més presencia d’opositors entre els qui continuen
estudiant, i més temps de recerca de feina entre els qui no estudien.
D.10 Continuació dels estudis segons temps de recerca dels graduats ocupats (%):
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
Menys de 3 mesos
62,1
36,1
1,9
3-6 mesos
60,7
36,9
2,4
6 mesos - Més d’un any
67,2
28,8
4,0
UPF
62,5
35,4
2,1
D.11 Continuació estudis i temps de recerca de feina, graduats no ocupats (%):
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
Menys de 3 mesos
3-6 mesos
53,5
46,5
48,6
42,9
8,6
6 mesos –
Més d’un any
60,0
13,3
26,7
UPF
21,5
55,6
22,9
Finalment, tornant als titulats no ocupats, l’actitud més o menys activa davant
l’ocupació influeix en la continuació dels estudis, especialment en la preparació
d’oposicions; a menys intensitat en la recerca d’ocupació major dedicació als estudis.
D.12 Continuació estudis per recerca activa de feina, graduats no ocupats (%):
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
Aturats demandants Aturats demandants
actius
no actius
69,6
50,0
21,7
46,1
8,7
3,9
Aturats no
actius
4,9
62,6
32,5
UPF
21,5
55,6
22,9
176
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
D.13 Continuació estudis: Comparació 2000/02 segons diverses característiques
dels entrevistats (%):
NO ESTUDIA
AMPLIA ESTUDIS
2000
2002
2000
2002
Gènere:
Home
Dona
Edat:
22-24 a.
25-30 a.
+ de 30 a.
Titulacions:
Empresarials
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Promocions:
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Situació ocupacional
Treballa
No treballa
Contracte:
C. Estable
C. Inestable
Categories:
D. superiors
D. mitjans
E. Admin.
Altres
Recerca activa de feina
Dem. actius
Dem. no actius
Inactius
OPOSICIONS
2000 2002
50,0
50,6
53,3
55,6
45,4
43,5
42,1
37,8
4,6
6,0
4,6
6,6
43,3
53,6
69,4
47,0
60,9
64,0
50,2
41,3
28,1
45,8
33,8
33,0
6,5
5,1
2,5
7,2
5,3
3,0
49,0
63,5
41,0
50,2
36,0
57,3
47,4
73,1
67,7
28,0
43,4
35,3
49,6
66,5
42,8
73,3
50,6
70,2
53,7
75,9
73,3
22,4
51,1
34,4
50,7
34,1
27,3
48,3
62,3
42,1
45,7
25,8
31,5
64,0
52,6
64,1
49,4
30,9
33,6
26,7
48,3
28,9
38,8
22,9
26,7
62,1
48,9
64,0
2,3
2,4
31,7
1,5
1,7
0,6
6,9
1,1
0,8
8,0
1,0
0,6
0,9
2,6
23,6
58,2
52,5
55,0
53,4
48,3
45,9
76,2
54,8
65,4
60,0
56,3
59,5
55,3
44,0
38,8
42,0
39,5
40,2
45,7
49,1
22,2
38,7
31,8
34,3
36,0
34,4
37,6
50,3
3,0
5,5
5,5
6,4
6,0
5,1
1,6
6,5
2,8
5,7
7,7
6,1
7,2
5,7
58,0
25,3
62,5
21,5
40,2
56,9
35,4
55,6
1,8
7,8
2,1
22,9
58,4
57,3
66,4
52,7
39,9
40,6
32,1
43,5
1,7
2,2
1,5
3,8
66,2
57,9
43,8
71,4
66,9
66,3
59,9
42,2
33,8
40,4
46,9
28,6
30,9
31,8
37,5
57,8
1,7
9,4
-
2,2
2,0
2,6
46,4
51,7
5,8
69,6
50,0
4,9
53,6
44,4
65,5
21,7
46,1
62,6
3,9
28,7
8,7
3,9
32,5
1,1
0,8
7,5
1,2
15,5
1,6
177
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
2. Interès per prosseguir els estudis
En aquest apartat, el qüestionari, s’adreça a tots els titulats, independentment de si
continuen o no els estudis en l’actualitat, preguntant sobre quina consideren la formació
més interessant o necessària per completar i actualitzar els coneixements adquirits
durant la titulació. Tal i com vàrem realitzar en l’enquesta anterior, hem agrupat les
respostes ‘formació en l’empresa’ i ‘autoformació’ en un bloc que anomenarem
professional, el qual és el que més destaca sobre el conjunt, seguit molt de prop per les
respostes ‘ampliació de la carrera’ i, ja a més distància d’aquesta, els estudis no
relacionats amb la carrera, “nous estudis”. En l’ordre de preferència d’aquestes
categories no s’observa variació respecte als anys 1998 i 2000..
D.14 Tipus de formació postgraduació més interessant:
1ª resposta
Formació empresa
Autoformació
Ampliació de la carrera
Nous estudis
Total
850
213
1002
285
2350
Percentatge s/1ª resposta
36,2
9,1
42,6
12,1
100,0
45,3
42,6
12,1
La formació professional (formació empresa i autoformació) és la que suscita més
interès per prosseguir estudiant. No obstant, l’augment de l’interès pels coneixements
relacionats amb la carrera també és molt important; ja que, a diferència d’iniciatives
anteriors, els percentatges entre objectiu professional i ampliació de la carrera s’acosten
de forma important. L’inici de nous estudis adquireix menys rellevància comparativa,
però també augmenta en aquesta iniciativa d’enquesta.
Sobre el total de respostes s’aprecien algunes diferències segons diverses categories.
Per exemple, per la situació professional: així, els titulats que no treballen tendeixen,
relativament, a marcar-se més com a objectiu l’ampliació de la carrera, mentre els que
treballen mantenen amb més força les finalitats professionals
D.15 Necessitats de formació postgraduació per situació ocupacional (%):
Formació empresa
Autoformació
Ampliació de la carrera
Nous estudis
Treballa
47,0
12,7
55,9
16,3
No treballa
41,6
9,2
57,4
14,4
Segons la continuació d’estudis (taula D.16), s'observen algunes paradoxes que es
poden explicar pel fet que, al cap i a la fi, tots els objectius convergeixen, normalment,
en la necessitat professional. D’aquesta manera, els que preparen oposicions emfasitzen
l’ampliació de la carrera, ja que l’estudi d’oposicions significa una forta dedicació per
entrar en un mercat laboral restringit, tot i que també subratllen altres estudis.
Finalment, cal remarcar l’elevada coincidència en els objectius i interessos, també en la
categoria de nous estudis, entre aquells que actualment no estudien (però ho poden fer
en el futur) i aquells que amplien estudis.
178
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
D.16 Necessitats de formació postgraduació per continuació d’estudis (%):
No estudia
48,3
10,6
52,4
14,5
Formació empresa
Autoformació
Ampliació de la carrera
Nous estudis
Amplia estudis
44,3
13,5
60,7
19,1
Prepara oposicions
35,5
15,6
61,7
7,8
Humanitats
Traducció
Polítiques
CAUD
Periodisme
ADE
Economia
CCEE
62,3
16,9
59,7
24,7
Dret
Fomació empresa
53,6 48,3 47,9 64,5 61,3 58,1 55,9
Autoformació
11,9 12,4 14,4 11,0 9,8 4,7 17,5
Ampliació de la carrera 49,5 66,8 67,4 60,0 61,3 63,4 60,1
Nous estudis
11,7 14,7 13,1 20,0 16,6 12,6 16,1
RRLL
GAP
Empresarials
D.17 Necessitats de formació postgraduació per titulacions (%):
40,0 37,5 30,2 26,5
23,5 1,8 20,6 18,6
55,3 69,6 71,4 63,7
30,6 28,6 30,2 31,9
Per titulacions els estudis acadèmics són més remarcats (amb percentatges per sobre del
50%) pels titulats d’empresarials i també pels d’Economia i Humanitats. Els estudis de
postgrau-màster són més apreciats (percentatges que oscil·len entre el 32 i el 38%) pels
titulats de Polítiques, ADE i Traducció. Els altres ensenyaments motiven sobretot (amb
percentatges entre el 18-20%) als titulats de Relacions Laborals, Ciències Econòmiques
i ADE. Els Idiomes són importants pels titulats de Periodisme, Traducció i Ciències
Econòmiques, amb percentatges entre el 36 i el 45%. Les oposicions motiven als titulats
de Dret (42%), Polítiques (20%) i GAP (17%).
2.1. Matèries i àrees d’interès per a la continuació dels estudis
En aquest apartat, novament tots els entrevistats han respost a una pregunta oberta, en la
qual disposen de tres opcions per assenyalar les matèries i àrees d’interès que
consideren més interessants per continuar els estudis (els percentatges no sumen 100).
Com veiem a continuació (taula D.18), bo i seguint la tendència de 2000, en primer lloc
s’assenyalen les matèries econòmiques, sobretot les financeres i les de comptabilitat.
Les matèries legals assoleixen la segona posició. Les matèries instrumentals baixen
respecte dels resultats de 1998 i 2000. La dedicació a altres carreres, obté un
percentatge (6,8%) baix. Recursos humans i laborals, que abracen àrees econòmiques,
de dret i la salut, també efectuen una davallada considerable.
179
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
D.18. Matèries i àrees d’interès per a la formació postgraduació (%):
Matèries i Àrees d’estudi
1. Econòmiques
Finances, comptabilitat
Gestió, administració
Marketing, publicitat
Comerç internacional
Empresarials, econòmics
2. Instrumentals
Idiomes
Informàtica, Internet
3. Altres carreres
4. Legals
Fiscal i tributaris
Legals
5. Recursos humans i laborals
Laborals i seguretat social
Recursos humans
Risc, seguretat, higiene
6. Altres identificades
Cooperació i desenvolupament
Ciències polítiques
Noves tecnologies
7. Altres matèries
Percentatge
35,9
18,8
5,4
5,8
1,2
4,7
16,1
12,7
3,4
6,8
21,7
5,5
16,2
6,3
0,1
4,8
1,4
4,9
0,7
1,9
2,3
8,3
D.19 Ordre de preferència de matèries i àrees d’interès: Comparació 98/2002 (%):
Ordre de preferència de les matèries:
Econòmiques
Instrumentals
Altres carreres
Legals
Recursos humans i laborals
Altres identificades
Altres
1998
1
2
3
4
5
6
7
2000
1
2
5
2
4
6
3
2002
1
3
4
2
5
7
6
Com es pot observar, en la taula següent, es mostra una certa coherència entre les
matèries i àrees de continuació dels estudis per titulacions. Així, les carreres
econòmiques fan molta èmfasi en les matèries econòmiques, els titulats en Ciència
Política, en les matèries polítiques i, finalment, els llicenciats en Dret i els diplomats en
Relacions Laborals en l’àrea de Dret. Les matèries instrumentals, en canvi, són més
apreciades per Traducció, Periodisme, Empresarials i Comunicació Audiovisual. D’altra
banda, Humanitats, Comunicació i Periodisme destaquen més les altres carreres. Pel que
fa a l’àrea de Recursos humans i laborals, cal remarcar l’interès dels diplomats en
Relacions Laborals; així com també l’interès dels llicenciats en Ciència Política i
diplomats de GAP per l’àrea de Recursos Humans. Per concloure destaquem que, com
es pot apreciar en la taula, hi ha un conjunt d’estudis (Comunicació, Humanitats,
Traducció i Periodisme) en el quals les altres matèries gaudeixen d’un percentatge de
resposta molt elevat, per aquest motiu, en les taules següents hi ha un desglossament
d’aquestes matèries.
180
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
17,2 11,7
4,5 2,4
1,1 13,8
Humanitats
1,2 5,4
2,4 14,3
3,7 7,1
7,1
1,2 14,3
3,3
4,1
3,3
2,4
4,1
2,8
2,8
0,9
0,9
4,7
CAUD
ADE
Economia
CCEE
Dret
4,2
4,2
5,6
5,6
6,9
Traducció
3,2
6,2 45,6 52,8 55,5 16,4
3,7 10,1 11,2 7,9 8,2
2,0 11,4 12,4 18,3 3,7
1,2 2,0
1,0 1,5
5,5 4,7 10,6 3,1 9,0
Polítiques
5,7
3,2
1,2
Periodisme
47,8
12,1
14,5
2,4
9,0
GAP
1. Econòmiques
Finances, compta.
Gestió, admon.
Marketing, public.
Comerç internac.
Empresarials
2. Instrumentals
Idiomes
Informàtica, Inter.
3. Altres carreres
4. Legals
Fiscal i tributaris
Legals
5. RRHH i laborals
Laborals i SS.
Recursos humans
Risc, seguretat, hi
6. Altres identif.
Cooperació i des.
C. Polítiques
Noves tecnologies
7. Altres matèries
RRLL
Empresarials
D.20 Matèries i àrees d’interès per titulacions (%):
8,2 15,4 13,7 23,6 22,4 25,0 13,4 16,1 34,1 19,6
1,7 3,4 7,5 4,7 11,9 5,6 2,4
7,3 4,7
3,2 7,4 4,3 3,1 12,7 16,7 20,7 12,5 13,0 40,2
5,5 14,6 11,5
3,2 22,3 79,8
7,4 10,6
4,7 5,6
7,9 2,2
4,2 13,4
1,4
1,4
0,3 0,8
4,0 30,8
0,3 13,8
0,2
1,5
0,2
4,0
0,7
1,2
3,7
0,5
1,4
2,5
1,5
1,5
0,7
2,7
3,4
5,4
0,6
0,6
2,5
1,9
0,7 5,6 1,2
0,5 15,7 4,2 1,2
1,0 1,5 8,3 20,7
0,5 6,0 38,9 73,2
0,3
0,5
1,6
2,1
0,4
0,4
0,4
0,8
9,0
14,3
0,8
4,1
1,9
8,9
0,8
0,9
1,8 0,8 7,5
8,9
1,9
3,6 8,1 0,9
5,4 46,3 41,1
D.21 Desglossament de les matèries d’interès de Periodisme
Matèries
Polítiques
Noves tecnologies
Idiomes
Economia
Finances
Marquèting
Història
Dret
Comptabilitat
Informàtica
Periodisme
Dret fiscal
Medicina
Literatura
Assessoria/consultora/gestoria
Audiovisuals
Humanitats
Biologia
N
3
5
18
4
1
3
3
1
2
4
3
1
1
3
2
1
2
1
%
3,1
5,2
18,6
4,1
1,0
3,1
3,1
1,0
2,1
4,1
3,1
1,0
1,0
3,1
2,1
1,0
2,1
1,0
Matèries
Cooperació cultural internacional
Cultura general
Edició
Fotografia
Disseny
Disseny gràfic
Documentació
Documentals
Guió
Empresarials
Edició digital
Locució
Telecomunicacions
Postproducció
Gestió cultural
Producció audiovisual
Publicitat
Ràdio i televisió
N
1
2
1
2
2
1
3
1
1
1
1
1
1
1
2
1
1
4
%
1,0
2,1
1,0
2,1
2,1
1,0
3,1
1,0
1,0
1,0
1,0
1,0
1,0
1,0
2,1
1,0
1,0
4,1
181
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
Relacions publiques
Comerç exterior
Comunicació
Comunicació empresarial
1
1
6
1
1,0 Premsa
1,0 Relacions internacionals
6,2
1,0 Total
1
2
1,0
2,1
97
100
D. 22 Desglossament de les matèries d’interès d’Humanitats
Matèries
Polítiques
Noves tecnologies
Idiomes
Economia
Administració pública
RRHH
Finances
Màrqueting
Història
Dret
Informàtica
Antropologia
Periodisme
Arqueologia
Traducció tècnica
Art
Literatura
Assegurances
Humanitats
Gestió de patrimoni
Gerència
Ciència cognitiva
Llenguatge
N
2
1
21
4
1
1
2
1
8
2
5
1
10
1
1
4
8
1
11
1
1
1
2
%
1,4
0,7
15,0
2,9
0,7
0,7
1,4
0,7
5,7
1,4
3,6
0,7
7,1
0,7
0,7
2,9
5,7
0,7
7,9
0,7
0,7
0,7
1,4
Matèries
Ciències socials
Comunicació
Comunicació empresarial
Correcció lingüística
Critica literària
Edició
Fotografia
Disseny
Docència
Documentació
Psicologia
Empresarials
Música
Filologia catalana
Filosofia
Fisioteràpia
Gestió cultural
Història de l'art
Pedagogia
Premsa
Relacions internacionals
Teatre
Total
N
1
3
1
1
1
5
1
3
6
1
2
1
5
2
1
1
8
2
2
1
1
1
140
%
0,7
2,1
0,7
0,7
0,7
3,6
0,7
2,1
4,3
0,7
1,4
0,7
3,6
1,4
0,7
0,7
5,7
1,4
1,4
0,7
0,7
0,7
100
182
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
D. 23 Desglossament de les matèries d’interès de Traducció i Interpretació
Matèries
ADE
Noves tecnologies
Idiomes
Economia
Finances
Màrqueting
Història
Dret
Comptailitat
Informàtica
Periodisme
Dret fiscal
Traducció tècnica
Medicina
Art
Literatura
Audiovisuals
Humanitats
Gestió de patrimoni
Gerència
Relacions públiques
Llenguatge
MBA
Comerç exterior
N
2
10
42
4
1
3
1
3
2
8
3
1
17
1
1
1
1
5
1
2
1
2
1
1
%
1,2
6,1
25,8
2,5
0,6
1,8
0,6
1,8
1,2
4,9
1,8
0,6
10,4
0,6
0,6
0,6
0,6
3,1
0,6
1,2
0,6
1,2
0,6
0,6
Matèries
Comunicació
Correcció lingüística
Edició
Programació/disseny web
Docència
Empresarials
Locució
Maquetació
Traducció assistida
Interpretació
Belles arts
Filologia
Gestió cultural
Publicitat
Judicatura
Lingüística
Protocol
Pedagogia
Turisme
Relacions internacionals
Taxicografia
Traducció audiovisual
Tradomatica
Producció editorial
Total
N
1
1
4
1
3
1
1
3
5
8
1
2
1
1
2
2
1
1
1
2
1
4
1
1
163
%
0,6
0,6
2,5
0,6
1,8
0,6
0,6
1,8
3,1
4,9
0,6
1,2
0,6
0,6
1,2
1,2
0,6
0,6
0,6
1,2
0,6
2,5
0,6
0,6
100
D. 24 Desglossament de les matèries d’interès de Comunicació Audiovisual
Matèries
Noves tecnologies
Idiomes
Economia
Auditoria
Màrqueting
Història
Informàtica
Electrònica
Antropologia
Periodisme
Art
Art digital
Literatura
Audiovisuals
Humanitats
Multimedia
Biologia
Cinema
Comunicació
N
14
11
1
1
2
1
1
1
1
2
1
1
1
4
6
1
1
8
2
%
12,1
9,5
0,9
0,9
1,7
0,9
0,9
0,9
0,9
1,7
0,9
0,9
0,9
3,4
5,2
0,9
0,9
6,9
1,7
Matèries
Direcció audiov. – producció
Fotografia
Programació/disseny web
Docència
Documentals
Guió
Sociologia
Edició digital
Locució
Redacció
Música
Filosofia
So
Postproducció
Producció audiovisual
Realització audiovisual
Publicitat
Muntatge
Imatge digital
N
1
3
1
2
5
14
1
1
1
1
1
1
2
2
5
4
1
2
1
%
0,9
2,6
0,9
1,7
4,3
12,1
0,9
0,9
0,9
0,9
0,9
0,9
1,7
1,7
4,3
3,4
0,9
1,7
0,9
183
Inserció professional de la UPF
Comunicació empresarial
Cultura general
Edició
Titulats UPF que continuen estudiant
2
1
1
1,7 Ràdio i televisió
0,9 Total
0,9
3
116
2,6
100
Per finalitzar amb aquest apartat, s’ha confeccionat el següent quadre comparatiu, en el
qual s’indiquen les quatre principals àrees d’interès per la formació postgraduació
segons diferents categories i es resumeixen, així, algunes de les principals diferències
segons col·lectius.
D.25 Resum de les quatre principals àrees d’interès per a la formació de
postgraduació segons algunes categories:
Principals àrees d’interès per la formació postgraduació
Home
Dona
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
C. Econòmiques
Economia
ADE
Dret
Traducció i Int.
Periodisme
GAP
Comunicació A.
Humanitats
Empresarials
Relacions labor.
C. Polítiques
Treballen
No treballen
No estudia
Amplia estudis
Prepara
Oposicions
1a.
Finances, comp
Altres matèries
Altres matèries
Finances, comp
Altres matèries
Finances, comp
Finances, comp
Finances, comp
Legals
Altres matèries
Altres matèries
Finances, comp
Altres matèries
Altres matèries
Finances, comp
Legals
Gestió/ Cooper.
Finances, comp
Legals
Altres matèries
Finances, comp
Legals
2ª.
Altres matèries
Legals
Finances, comp
Legals
Idiomes
Empres, econo
Empres, econo
MKT, public.
Fiscals, tribut.
Idiomes
Informàtica/Int
C. Polítiques
Informàtica/Int
Altres carreres
Idiomes
Recursos hum.
Empresarials
Altres matèries
Altres matèries
Finances, comp
Idiomes
Fiscals/tributa
3a.
Legals
Finances, comp
Legals
Altres matèries
Informàtica/Intern.
Fiscals, tributaris
MKT, public.
Fiscals, tributaris
Idiomes
Informàtica/Inte.
Altres matèries
Idiomes
Altres carreres
Idiomes
MKT, public.
Risc laboral
C. Polítiques
Legals
Finances, comp
Legals
Legals
Altres matèries/
gestió/Idiomes
4a.
Idiomes
Idiomes
Idiomes
Idiomes
Legals
MKT, public.
Idiomes
Empres, econo
Altres / Finances
Comerç int/ Fin.
Idiomes
Empresarials
Idiomes
Gestió, admon
Informàtica/Inter.
Fiscals/Idiomes
MKT/ publicitat
Idiomes
Idiomes
Idiomes
Informàtica
Finances, comp
2.2. Opinió sobre l’oferta de formació contínua de la UPF
Aquest apartat està dedicat a l’opinió que manifesten el conjunt dels titulats entrevistats
sobre la formació contínua de la UPF, està dividit en dos subapartats: en el 2.2.1.
s’assenyala l’interès per aquesta oferta formativa i, en el 2.2.2, la valoració que es dóna
a la formació contínua de la UPF.
2.2.1. Interès per la formació contínua de la UPF:
Pel que fa a l’interès per la formació contínua de la UPF, el 72,4% dels titulats
consultats coneix aquesta oferta, el 34% n’està interessat i, finalment, el 4% la utilitza
184
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
(cursa algun estudi). En sentit invers, el 27,6% dels entrevistats no la coneix, al 65,7%
no li interessa i el 96% no cursa cap dels estudis de formació continua que s’ofereixen
des de la UPF.
Respecte a l’enquesta anterior (any 2000), cal destacar la disminució (del 82% al
72,4%) del coneixement i la informació que tenen els titulats sobre la formació contínua
UPF. La proporció dels titulats que continuen els estudis de formació continua a la UPF
(IDEC, fonamentalment), és molt baixa, tot i passar del 3% (l’any 2000) al 4% (l’any
2002). Malgrat tot, si tenim en compte que el nombre de titulats per la UPF ha
augmentat entre 2000 i 2000, i extrapolant els percentatges de la mostra al conjunt de
titulats, tenim un augment considerable de titulats entre la mostra entrevistada que
cursaven estudis de formació continua a l’IDEC. Per altra banda, es manté en l’enquesta
2002 (del 63% l’any 2000 passa al 65,7% l’any 2002) l’actitud de no estar interessat en
la formació contínua UPF.
D. 26. Interès per la formació contínua de la UPF, nombre absolut i percentatge:
Freqüència
Percentatge
1702
72,4
648
27,6
No li interessa aquesta oferta
1543
65,7
Sí li interessa aquesta oferta
807
34,3
94
4,0%
2256
96,0%
La coneix i té informació
No la coneix i no té informació
Cursa algun estudi
No cursa cap estudi
Com mostra la següent taula, per promocions, en percentatge relatiu sobresurt la més
recent 2001 i la promoció 1999, però cal també parar atenció a l’interès per l’oferta de
formació continua que manifesten les promocions més antigues, les quals assoleixen
uns percentatges d’ús similars a la mitjana UPF.
D.27 Interès per la formació contínua de la UPF per promocions (%):
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
UPF
La coneix, té informació
55,6
59,7
70,9
73,0
73,5
67,8
75,7
75,4
72,4
Interessa aquesta oferta
28,6
29,0
31,8
30,9
36,4
38,1
32,2
35,8
34,3
1,6
6,5
4,5
0,9
3,7
3,4
3,8
5,7
4,0
Cursa algun estudi
Segons la titulació dels entrevistats es poden distingir tres grans grups, els quals
corresponen a les tres respostes sobre l’interès per la formació contínua de la UPF: En
primer lloc, els titulats que més coneixement i informació tenen sobre aquesta oferta són
els de Comunicació, Periodisme i Polítiques, mentre que els menys informats són els de
GAP i RRLL. En segon lloc, trobem que els titulats més interessats en l’oferta de
formació contínua són els d’Economia, Polítiques i Periodisme, en contra dels de GAP,
Traducció i Relacions Laborals, que són els menys interessats. Per últim, els titulats que
cursen, proporcionalment, més cursos de formació continua són els de Ciències
Polítiques, Humanitats, Economia i Dret, mentre que els titulats de GAP, CCEE i
Comunicació són els que menys.
185
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
D. 28 Interès per la formació contínua de la UPF per titulacions (%):
Empresarials
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Els coneix i té
informació
No
Sí
26,0
74,0
39,8
60,2
24,0
76,0
31,5
68,5
21,0
79,0
28,9
71,1
44,9
55,1
16,9
83,1
15,6
84,4
12,1
87,9
29,0
71,0
21,6
78,4
Li interessa aquesta
oferta
No
Sí
63,2
36,8
71,7
28,3
61,1
38,9
70,9
29,1
60,8
39,2
66,5
33,5
78,2
21,8
57,8
42,2
66,7
33,3
39,7
60,3
77,1
22,9
64,8
35,2
Cursa algun estudi
No
97,0
97,4
95,0
98,8
94,3
97,5
98,6
96,4
96,7
79,3
97,7
91,2
Sí
3,0
2,6
5,0
1,2
5,7
2,5
1,4
3,6
3,3
20,7
2,3
8,8
Per situació ocupacional, com veiem en la taula D.29, els titulats que no treballen són
els que més utilitzen la formació contínua de la UPF. Finalment, segons la continuació o
no dels estudis també cal remarcar algunes diferències. Així, els titulats més informats,
interessats i que més aprofiten l’oferta de formació continuada UPF, són aquells que
amplien estudis. Mentre que els titulats menys que cursen menys estudis són aquells que
no estudien i els que preparen oposicions.
D. 29 Interès per la formació contínua de la UPF segons situació ocupacional (%)
Treballen
No treballen
UPF
La coneix i té informació
71,4
77,1
72,4
Li interessa aquesta oferta
34,6
33,2
34,3
3,7
5,5
4,0
Cursa algun estudi
D. 30 Interès per la formació contínua UPF segons continuació dels estudis (%):
No estudia
Amplia estudis
Prepara oposicions
La coneix i té informació
67,3
79,1
75,2
Li interessa aquesta oferta
31,5
38,0
36,2
1,6
7,6
2,1
Cursa algun estudi
2.2.2. Valoració de la formació contínua de la UPF:
A continuació s’exposa la valoració dels entrevistats sobre la formació contínua de la
UPF. Cal remarcar que, sobre el conjunt de titulats que responen, la mitjana es situa en
un 6,36; és a dir, en un aprovat alt. Aquesta mitjana és similar a l’obtinguda a l’enquesta
de l’any 2000 (6,38). La baixa desviació típica ens indica una alta unanimitat dels
titulats alhora de puntuar i valorar aquest apartat.
186
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
D. 31 Valoració de la formació contínua UPF; escala de 1 (mínim) a 9 (màxim):
Número de respostes Mitjana
Valoració de l’oferta formativa de la
UPF
1.738
Desviació
típica
6,36
1,34
Per gènere no hi ha variacions substancials en la valoració ni tampoc per promocions o
per continuació dels estudis. Per edats, en canvi, la valoració és més positiva entre els
més joves i més negativa entre els de més edat; tot i que preval l’opinió positiva en tots
els casos.
D. 32 Opinió sobre l’oferta de formació contínua de la UPF, per edats (%):
22-24 anys
4,6
14,3
81,1
100
Valoració Negativa
Valoració Indiferent
Valoració Positiva
Total
25-30 anys
8,4
14,1
77,5
100
Més de 30 anys
12,5
18,1
69,4
100
Pel que fa a la titulació de procedència, la taula següent mostra com, els més entusiastes
amb l'oferta de formació contínua de la UPF són els titulats de Polítiques, ADE i
Economia, mentre que els més crítics són els de Traducció, Humanitats i Periodisme.
No obstant, en conjunt, domina l’opinió positiva dels titulats.
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Negativa
Indiferent
Positiva
Total
Empresarials
VALORACIÓ
D. 33 Opinió sobre l’oferta de formació contínua de la UPF, per estudis (%):
4,5
16,3
79,2
4,8
14,3
81,0
4,7
11,5
83,8
6,2
8,8
85,0
2,2
10,8
87,1
2,3
11,0
86,6
12,0
13,3
74,7
18,8
10,1
71,0
7,9
25,0
67,1
3,9
7,8
88,2
20,6
25,8
53,6
14,0
23,0
63,0
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
Per situació ocupacional (D.34), no s’observa cap diferència remarcable entre els que
treballen i els que no treballen.
D. 34 Opinió sobre l’oferta de formació contínua UPF segons situació laboral (%):
Valoració Negativa
Valoració Indiferent
Valoració Positiva
Total
Treballa
6,8
14,2
79,0
100
No treballa
6,7
15,0
78,3
100
187
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
3. Els graduats que continuen estudiant
En aquest darrer apartat del capítol dedicat a la continuació dels estudis, s’analitzen
quins són els nous estudis que realitzen aquells titulats que han respost que segueixen
estudiant, així com quines són les raons que motiven la continuació dels estudis després
de l’obtenció de la titulació UPF.
3.1. Nous estudis
Com es pot apreciar en el quadre següent, els graduats que continuen estudiant (1161),
prefereixen ampliar, principalment, la seva formació acadèmica en un segon cicle o
llicenciatura, a continuació es dediquen als idiomes o cursar un màster, seguit de
preparar oposicions. La resta d’opcions ja són més marginals (veure D.35). En
comparació amb les dues iniciatives anteriors d’enquesta, s’observa com es manté el
percentatge de titulats que es dediquen a estudis acadèmics respecte a l’any 2000, en
canvi, ha augmentat lleugerament el percentatge de postgraus i màsters.
D. 35 Tipus de nous estudis després de la carrera (%):
Tipus d’estudis
Segon cicle
Llicenciatura completa
Idiomes
Màster
Oposicions
Estudis acadèmics
Diploma de postgrau
Doctorat
Diplomatura
Informàtica
Altres estudis
Total
Percentatge
17,0
15,2
14,9
14,0
13,3
8,6
7,4
5,6
2,1
1,0
1,0
100
D. 36 Nous estudis després de la carrera: Comparació 1996/2002 (%)
Acadèmics
Diplomatura
Llicenciatura
Segon cicle
Doctorat
Total estudis acadèmics
Postgrau
Màster
Total Postgrau-màsters
Altres ensenyaments
Total
1996
1998
2000
2002
0,3
6,0
46,1
5,7
58,1
6,3
12,6
18,9
23,1
100
2,4
9,1
24,3
8,2
44
5,6
13,4
19,0
37,1
100
2,4
15,0
13,1
7,6
38,1
9,3
10,2
19,5
42,4
100
2,1
15,2
17,0
5,6
39,9
7,4
14,0
21,4
38,7
100
Per gènere hi ha una major dedicació dels homes als estudis de caire acadèmic, mentre
les dones es concentren, relativament, més en els idiomes i les oposicions. Segons l’edat
188
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
dels entrevistats, els més joves i els més grans, es concentren, de forma relativa, en els
estudis acadèmics, mentre que els titulats de 25-30 anys prefereixen l’oferta d’idiomes:
D. 37 Nous estudis després de la carrera, per gènere (%):
Home
48,7
21,2
9,6
10,5
9,9
48,7
Acadèmics
Postgrau-Màster
Altres ensenyaments
Idiomes
Oposicions
Acadèmics
Dona
35,7
21,4
11,0
17,0
14,9
35,7
D. 38 Nous estudis després de la carrera, per edat
22-24 anys
39,3
23,1
9,2
11,7
14,1
Acadèmics
Postgrau-Màster
Altres ensenyaments
Idiomes
Oposicions
25-30 anys
29,9
21,0
13,1
20,6
13,8
Més de 30 anys
36,1
8,3
16,7
13,9
11,1
Segons la titulació de procedència dels entrevistats es poden indicar, a partir de la taula
D.39 les principals tendències: D’una banda, s’observa com els estudis acadèmics són
clarament preferits pels titulats en Economia, Empresarials, Humanitats, GAP i CAUD.
Els estudis de tipus postgrau-màster, en canvi, concentren l’atenció dels titulats en
ADE, Polítiques i Traducció. Pel que fa als idiomes, aquests estudis resulten més
atractius pels titulats en Periodisme i Traducció. Finalment, destaquem com les
oposicions són molt exclusives en les preferències dels llicenciats de Dret, Polítiques i
GAP. Altres ensenyaments representen una part important de les preferències dels
titulats en Relacions Laborals, CCEE i ADE.
Acadèmics
Humanitats
Traducció
Polítiques
CAUD
Periodisme
GAP
ADE
Economia
CCEE
Dret
RRLL
Empresarials
D. 39 Nous estudis després de la carrera, per titulacions (%):
73,0 37,0 18,8 25,0 57,5 20,8 45,6 30,0 41,7 31,1 23,4 57,3
Postgrau-Màster
8,4 29,3 24,4 22,7 19,5 37,5
Altres ensenyaments
6,5 20,7
8,8 15,0 29,2 37,8 32,8 24,4
9,6 18,2 10,3 18,1 13,2 10,0
Idiomes
12,6
7,6
Oposicions
Total
1,9
100
7,6 42,8
100 100
4,2
8,0 36,4 14,9 23,6 16,2 45,0 29,2
100
2,3
100
1,4 17,6
100 100
5,0
100
100
6,7
6,3 12,2
6,7 42,2
20,0
100
100
7,3
3,7
100
Per promocions, hi ha una major preferència per la formació acadèmica i de postgraus i
màsters conforme ens acostem a les més recents, mentre que s’observa més atenció cap
als idiomes en les promocions més allunyades.
189
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
D. 40 Nous estudis després de la carrera per any d’acabament de la carrera (%):
1997
1998
1999
2000
2001
Acadèmics
Postgrau-Màster
Altres ensenyaments
Idiomes
Oposicions
1994 1995 1996
13,3
13,3
20,0
46,7
6,7
17,9
28,6
17,9
25,0
17,9
38,7
21,0
9,7
27,4
9,7
32,6
13,0
15,2
26,1
14,1
45,8
14,2
10,8
15,8
17,5
37,3
22,3
11,4
12,0
16,9
43,6
21,3
11,6
11,1
16,0
45,4
27,3
8,5
12,4
10,1
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
Finalment, segons la situació ocupacional també hi trobem algunes diferències: així, en
relació als titulats que no treballen, tenen més a preferència a preparar oposicions, els
titulats que treballen, un cop finalitzada la carrera, dediquen més esforços als idiomes i
als altres ensenyaments.
D. 41 Nous estudis després de la carrera per situació ocupacional actual (%):
Treballa
No treballa
Acadèmics
Postgrau-Màster
Altres ensenyaments
Idiomes
Oposicions
41,0
22,2
13,5
19,9
6,4
41,4
21,6
5,5
5,8
29,2
Total
100
100
3.2. Motivacions per continuar estudiant
La continuació dels estudis es concentra en tres motivacions. La principal és la
d’enriquir el perfil professional, a la qual acompanyen els objectius professionals i
l’interès personal. Altres motius menors també destacats són no trobar feina, per
voluntat de dedicar-se a l’ensenyament i altres motius. Comparant les diverses
iniciatives d’enquesta, veiem que sempre es manté, com a primer motiu, enriquir el
perfil professional (ara desglossada en perfil i interès personal), en segona posició,
l’objectiu professional i, finalment, no trobar feina continua per sota de la tercera
posició que és Altres.
D. 42 Motivacions per continuar estudiant
Enriquir perfil professional
Objectiu professional
Interès personal
No troba feina
Dedicació a l'ensenyament
Altres
Total
Freqüència
810
353
133
37
31
31
1395
Percentatge
58,1
25,3
9,5
2,7
2,2
2,2
100,0
190
Inserció professional de la UPF
Titulats UPF que continuen estudiant
D. 43 Motivacions per continuar estudiant, comparació 1996/2002:
Enriquir perfil professional
Interès personal
Objectiu professional
Altres
No troba feina
Dedicació a l’ensenyament
2002
58,1
9,5
25,3
2,2
2,7
2,2
2000
1998*
1996*
1
1
2
3
5
4
2
4
3
5
49,6
18,1
20,5
5,4
3,3
3,0
* Número d’ordre entre les motivacions exposades en l’enquesta de l’any corresponent.
Per concloure aquest apartat, presentem a continuació un quadre resum on es destaquen
els col·lectius que gaudeixen en cadascuna de les motivacions d’un percentatge superior
a la mitjana UPF. S’ha de tenir en compte que el perfil de la mostra afecta de forma
important la confecció d’aquest tipus de taula; per exemple, les dones son majoritàries
en la mostra i també sobresurten en tots els motius esmentats.
D.44 Principals motius per continuar estudiant segons algunes característiques:
No troba feina
Per enriquir el perfil
professional
Per objectiu
professional
Per interès personal
Dedicació a
l’ensenyament
Altres motivacions
Dones,
Graduats de 22 a 24 anys
Anys d’acabament dels estudis: 2000 i 2001
Graduats que no treballen
Dret, Economia, Relacions laborals, Humanitats
Dones,
Graduats de 22 a 24 anys i 25 a 30 anys
Anys d’acabament dels estudis: 2000 i 2001
Graduats que treballen
Dret i Empresarials
Dones,
Graduats de 22 a 24 anys i 25 a 30 anys
Anys d’acabament dels estudis: 1997, 1998, 1999, 2000 i 2001
Graduats que treballen
Empresarials, Economia i Relacions Laborals
Dones,
Graduats de 22 a 24 anys i 25 a 30 anys
Anys d’acabament dels estudis: 1998, 1999, 2000 i 2001
Graduats que treballen
Traducció, GAP, Dret, Relacions Laborals i Empresarials
Dones,
Graduats de 22 a 24 anys i 25 a 30 anys
Anys d’acabament dels estudis: 2000, 2001 i 1998
Graduats que treballen
Humanitats, Traducció, Dret i CCEE
Dones,
Graduats de 22-24 anys i 25 a 30 anys
Any d’acabament dels estudis: 1998, 2000 i 2001
Graduats que treballen
Economia, Dret, Empresarials, Humanitats, Polítiques
191
INFLUÈNCIA DE LA CARRERA UNIVERSITÀRIA
EN LA INSERCIÓ PROFESSIONAL
Valoració de la satisfacció amb la UPF i els seus serveis
.
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
1. Anàlisi general
1.1 Insuficiències en la carrera acadèmica amb influència en la inserció
professional.
El conjunt de titulats entrevistats l’any 2002, han respost a la pregunta sobre les
insuficiències que els seus estudis acadèmics introdueixen en la carrera professional de
la manera següent:
55,6% no detecten insuficiències acadèmiques que els afecti en el terreny
professional.
44,4% sí detecten insuficiències acadèmiques que els afecta en el desenvolupament
de la carrera professional
Com podem observar en la taula comparativa, la detecció d’insuficiències va disminuint
molt pausadament al llarg de les diferents iniciatives d’enquesta, l’any 2002 presenta
una important baixada en el registre d’insuficiències. Malgrat tot, un percentatge del
44,4% aporta molts suggeriments per analitzar.
E.1 Detecció d’insuficiències en la carrera:
No
Sí
Total
Freqüència
1.307
1.043
2.350
Percentatge
55,6
44,4
100
Sí 44,4
No 55,6
E.2 Detecció d’insuficiències: Comparació entre 1996/2002 (%):
No detecta insuficiències
Si detecta insuficiències
No ho sap/ perduts
1996
24.9
65.4
9.3
1998
35.4
62.3
2.3
2000
39,8
60,2
-
2002
55,6
44,4
-
Per concretar les insuficiències i a fi que els titulats puguin especificar-les seguint els
seus propis criteris, la pregunta obre un ventall de tres respostes. Així, dels 1.044
individus que remarquen insuficiències, 191 n’assenyalen una segona i d’aquests, 20,
una tercera, fet que significa l’enumeració total de 1.255 factors millorables.
193
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
E.3 Insuficiències de la titulació amb incidència en la carrera professional:
1ª resp.
268
145
87
10
286
47
39
12
4
107
39
1.044
Manca pràctica a les assignatures
Assignatures concretes
Organització i pla d’estudis
Organització universitària
Manca pràctiques empreses
Manca proximitat món laboral o societat
Altres capacitacions
Manca d’especialització
Altres insuficiències
Idiomes
Informàtica
Total
Freqüències
2ª resp. 3ª resp.
33
1
41
6
16
1
4
27
1
9
9
3
3
1
35
3
13
5
191
20
Percentatge
sobre
el total
Total
302
192
104
14
314
56
51
15
5
145
57
1.255
24,1
15,3
8,3
1,1
25,0
4,5
4,1
1,2
0,4
11,6
4,5
100,0
E.4 Ordenació de la detecció d’insuficiències: Comparació 1998/2000/2002:
1998
1. Manca de pràctiques
assignatures
2. Manca de pràctiques empreses
3. Manca d’especialització
4. Altres
5. Idiomes
6. Manca proximitat món laboral
7. Comptabilitat
8. Organització del pla d’estudis
9.
2000
2002
Manca pràctica a les assignatures Manca pràctiques empreses
Assignatures concretes
Organització i pla d’estudis
Organització universitària
Manca pràctiques empreses
Manca proximitat món laboral o
societat
Altres capacitacions (idiomes,
informàtica, etc.)
Manca d’especialització
Altres
Manca pràctiques assignatures
Assignatures concretes
Idiomes
Organització i pla d’estudis
Manca proximitat món
laboral/Informàtica
Altres capacitacions
Manca especialització
Organització universitària
Aprofundint en la resposta, els aspectes més remarcats són, per aquest ordre: la manca
de pràctiques en les empreses, la manca de pràctiques en les assignatures, la manca
d’assignatures més concretes i l’organització i el pla d’estudis de la titulació. Cal
destacar que, a diferència de les dues iniciatives d’enquesta anteriors, la manca de
pràctiques a les empreses ha estat el principal factor remarcat, mentre que la manca de
pràctiques a les assignatures ha passat a la segona posició.
Atenent a l’edat dels titulats, la detecció d’insuficiències està inversament relacionada i,
així, els més joves, són els més crítics (46,4%) amb la titulació, mentre que, els més
grans, són els menys crítics (36,0%). La franja de 25-30 anys es situa també en un
percentatge mig (44,5%). Segurament pel factor promoció més recent.
Pel que fa a la situació ocupacional, com es pot veure en la taula, la detecció
d’insuficiències és sensiblement superior entre els titulats que no treballen que entre els
que estan ocupats. Respecte la continuació o no dels estudis, en canvi, els resultats són
molt similars als de 2000: d’aquesta manera, la continuació o no dels estudis, sí que
representa un element significatiu en la detecció d’insuficiències. A l’any 2002 els més
194
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
crítics són aquells que preparen oposicions, mentre que són els que no estudien, els que
menys n’assenyalen.
E.6 Detecció d’insuficiències en la carrera segons situació ocupacional (%):
Treballen
No treballen
Total UPF
No detecta insuficiències
56,9
50,1
55,6
Si detecta insuficiències
43,1
49,9
44,4
Total
100
100
100
E.7 Detecció d’insuficiències en la carrera segons continuació estudis (%):
No continua estudiant
Sí, amplia estudis
Si, oposicions
Total UPF
No detecta insuficiències
59,3
51,6
47,5
55,6
Sí detecta insuficiències
40,7
48,4
52,5
44,4
Total
100
100
100
100
E.8 Detecció d’insuficiències per any d’acabament de la carrera (%):
Any acabament
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total UPF
No detecta insuficiències
54,0
62,9
59,8
48,7
59,2
60,2
54,7
52,7
55,6
Sí detecta insuficiències
46,0
37,1
40,2
51,3
40,8
39,8
45,3
47,3
44,4
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
Finalment, destaquem que la detecció d’insuficiències en la titulació és superior entre
aquells titulats que tenen menors referències comparatives amb altres universitats,
mentre que són aquells que obtingueren una diplomatura o una llicenciatura abans del
pas per la UPF, els menys crítics amb els estudis de la UPF. Es reafirma la tendència
detectada l’any 1998 i 2000.
E.9 Detecció d’insuficiències per carrera prèvia a la UPF (%):
No
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
No detecta insuficiències
54,3
65,4
67,8
Sí detecta insuficiències
45,7
34,6
32,2
Total
100
100
100
195
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
1.2. Elements afavoridors de la carrera acadèmica amb influència en la
inserció professional.
Els titulats UPF entrevistats l’any 2002, han respost a la pregunta sobre elements de la
carrera acadèmica que poden influir positivament en la carrera professional de la
següent manera:
El 39% si detecten factors acadèmics afavoridors en el terreny professional.
El 61% no detecta factors acadèmics afavoridors en el terreny professional.
La perspectiva critica dels titulats és mostra molt coherent, ja que, pràcticament, el
percentatge de detecció d’insuficiències és el mateix que el de la detecció de factors
favorables; com ja hem argumentat en l’apartat anterior en pràcticament tots els casos
ambdues respostes (insuficiències i factors favorables) corresponen als mateixos
col·lectius. Comparativament amb l’enquesta anterior (2000), s’inverteixen els
percentatges de detecció i no detecció d’elements favorables; això també succeeix amb
les insuficiències.
E.10 Detecta elements de la carrera afavoridors professionalment
No
Sí
Total
Freqüència
1.433
917
Percentatge
61,0
39,0
2.350
100
Comparació respostes insuficiències/elements afavoridors (%)
Insuficiències
No
Sí
Total elements afavoridors
Elements afavoridors
No
SíTotal Insuficiències
66,2
39,1
55,6
33,8
60,9
44,4
61,0
39,0
100
Sí
39%
No
61%
196
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
E.11 Detecció d’elements favorables en la carrera: Comparació 1996/2002 (%):
Sí detecta elements afavoridors
No detecta elements afavoridors
No ho sap/ perduts
1996
58.24%
17.56%
24.20%
1998
55.1%
38.0%
6.9%
2000
60,9%
39,1%
-
2002
39,0
61,0
-
Tal com ja hem explicat en l’apartat de les insuficiències, s’oferia als titulats
l’enumeració de tres possibles factors afavoridors. Hi ha 924 individus que aporten
elements favorables en la primera opció, 108 en la segona i 7 en la tercera, és a dir
s’enumera un total de 1039 elements favorables.
Concretament, els aspectes més remarcats són, per aquest ordre, l’organització
universitària, les assignatures concretes i especialització. Com s’observa en el quadre
comparatiu, en el 2002, hi ha més variabilitat sobre les factors remarcats en les tres
iniciatives d’enquesta
E.12 Factors de la UPF afavoridors per la carrera professional (agrupats)
Organització universitària
Altres capacitacions
Assignatures concretes
Organització i pla d’estudis
Pràctica a les assignatures
Pràctiques empreses
Especialització
Proximitat món laboral o societat
Idiomes
Informàtica
Total
1ª resp.
248
75
179
117
61
45
131
11
35
22
924
Freqüències
2ª resp. 3ª resp.
41
4
11
23
1
17
2
2
1
7
1
4
1
108
7
Total
293
86
203
136
63
46
138
12
39
23
1039
Percentatge
s/ total
28,2
8,3
19,5
13,1
6,1
4,4
13,3
1,2
3,8
2,2
100,0
E.13 Ordenació dels elements favorables: comparació entre 1996/2002 (%):
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Ordenació dels elements
favorables 1998
Pràctiques a les assignatures
Polivalència
Carrera general, coneixement
de base
Altres
Ordenació dels elements
favorables 2000
Organització universitària
Altres capacitacions
Assignatures concretes
Ordenació dels elements
favorables 2002
Organització universitària
Assignatures concretes
Especialització
Organització i pla d’estudis
Informàtica
Bona qualitat docent
Pràctica a les assignatures
Altres
Pràctiques empreses
Especialització
Proximitat món laboral o societat
Organització i pla
d’estudis
Altres capacitacions
Pràctica a les assignatures
197
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
Atenent a les dades dels quadres anteriors, els tres principals elements que incideixen
positivament en la carrera professional són l’organització universitària, les assignatures
concretes, mentre que, com a insuficiències principals (veure apartat anterior), s’han
remarcat les pràctiques en les assignatures i la manca de practiques a les empreses.
E.14 Comparació entre les insuficiències i els factors favorables de la carrera
acadèmica amb incidència sobre la carrera professional:
Ordre d’insuficiències
Manca pràctiques empreses
Manca pràctiques assignatures
Assignatures concretes
Idiomes
Organització i pla d’estudis
Manca proximitat món laboral/Informàtica
Altres capacitacions
Manca especialització
Organització universitària
% Ordenació de factors
favorables
25,0 Organització universitària
24,1 Assignatures concretes
15,3 Especialització
11,6 Organització i pla d’estudis
8,3 Altres capacitacions
4,5 Pràctica a les assignatures
4,1
1,2
1,1
%
28,2
19,5
13,3
13,1
8,3
6,1
E.15 Concreció dels elements afavoridors:
Prestigi UPF
Amplis coneixements
Practiques de les assignatures
Professorat
Coneixements teòrics
Dinàmica de treball
Pràcticum
Idiomes
Comptabilitat
Informàtica
Optatives
Dret laboral
Tot en general
Treball en grup
Dret
Grups reduïts
Disciplina i exigència dels estudis
Curs optatiu antics alumnes
Especialització
Recolzament als estudiants
Finances
Pla d'estudis
Traducció
Assignatures en anglès
Erasmus
Relació mon laboral
Altres elements favorables
Total
N. de respostes
159
125
63
56
52
52
46
39
31
23
22
21
20
20
19
16
15
14
13
12
11
11
11
10
10
10
158
1039
Percentatge
15,3
12,0
6,1
5,4
5,0
5,0
4,4
3,8
3,0
2,2
2,1
2,0
1,9
1,9
1,8
1,5
1,4
1,3
1,3
1,2
1,1
1,1
1,1
1,0
1,0
1,0
15,2
100
198
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
Pel que fa a la situació ocupacional, els titulats que treballen també destaquen més
elements favorables que aquells que no estan ocupats. Aquesta divisió d’opinions,
també es produeix en funció de la continuació dels estudis, essent els que continuen els
estudis els que subratllen més factors afavoridors.
E.16 Detecció d’elements afavoridors de la carrera en la situació ocupacional (%):
No detecta elements favorables
59,8
66,1
61,0
Els que treballen
Els que no treballen
Mitjana UPF
Sí detecta elements favorables
40,2
33,9
39,0
E.17 Detecció d’elements afavoridors carrera segons continuació dels estudis (%):
No continua estudiant
Amplia estudis
Si, oposicions
Total UPF
No detecta elements favorables Sí detecta elements favorables
62,4
37,6
57,7
42,3
69,5
30,5
61,0
39,0
La detecció de factors favorables es comporta respecte de l’edat dels titulats igual que la
detecció de insuficiències: els més joves detecten més factors favorables (46,4%),
mentre que són els majors de 30 anys els que en n’assenyalen menys (36,0%). A aquests
darrers s’hi sumen els titulats de les promocions més recents i, amb petites variacions, la
procedència o no d’una altra universitat.
E.18 Detecció d’elements afavoridors de la carrera per promocions(%):
Promoció
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
No detecta elements favorables
52,4
59,7
65,9
60,9
55,1
60,2
60,0
64,4
Sí detecta elements favorables
47,6
40,3
34,1
39,1
44,9
39,8
40,0
35,6
E.19 Detecció d’elements afavoridors segons carrera prèvia a la UPF (%):
Carrera prèvia
No
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
No detecta elements favorables
60,6
65,4
53,3
Sí detecta elements favorables
39,4
34,6
46,7
Si tornem a proposar l’exercici de relacionar la detecció de factors afavoridors amb la
realització o no de carrera prèvia a la UPF i les promocions, es pot apreciar com en
l’any d’acabament dels estudis no es detecta una major percepció d’elements
afavoridors depenent de si són més recents o no.
199
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
1.3. Grau de satisfacció dels titulats en relació a la UPF
La mitjana de satisfacció dels titulats amb la formació general, rebuda a la UPF, està
una mica per sobre els 7 punts (7,2 en una escala de 1 fins a 9). En relació a aquest
factor, cal subratllar el gradual i petit augment observat al llarg de l'evolució de les
quatre iniciatives d’enquesta, ja que ha passat del 6,6 l’any 1996, del 6,8 de l’any 1998,
del 7,13 de l’any 2000 i, finalment, el 7,20 l’any 2002, amb una desviació típica (1,01)
més reduïda que a les anteriors iniciatives. En certa manera, es pot afirmar d’entrada
que el transcurs del temps afavoreix la valoració que fan els titulats sobre la UPF.
Concretament, els elements més valorats (prop del 8) són els serveis de biblioteca i, per
contra, els menys valorats (entre 5 i 6) abracen elements organitzatius i acadèmics
(pràctiques a les assignatures i pràcticum).
E.20 Grau de satisfacció general dels titulats amb la formació UPF. Escala 1 a 9 :
Grau de satisfacció general amb la UPF
7,20
Mitjana
1.01
Desviació típica
Comparació mitjana de satisfacció 1996/2002
Iniciatives d’enquesta
Mitjana de satisfacció
1996
6,6
1998
6,8
2000
7,1
2002
7,2
E. 21 Concreció del grau de satisfacció amb la UPF:
Satisfacció en relació a:
Biblioteca
L'organització dels estudis en trimestres
Professorat
Actualització continguts acadèmics
Ensenyaments teòrics de les assignatures
Serveis universitaris en general
Pla d'estudis en general
Adequació coneixements/ món laboral
Organització acadèmica i administrativa
Les pràctiques de les assignatures
Pràcticum
Mitjana
7,65
7,01
7,01
6,94
6,92
6,82
6,70
6,02
5,68
5,66
5,12
Mediana
8
7
7
7
7
7
7
6
6
6
6
Desviació estàndard
1,15
1,76
1,07
1,16
1,11
1,42
1,34
1,48
2,03
1,74
2,59
Pel que fa als serveis de la Universitat, la taula següent mostra una variació en la nota
entre el 6,82 i el 7,65: des dels serveis de biblioteca, els quals són els millor valorats,
fins als serveis universitaris en general.
200
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
E.22 Satisfacció amb els serveis de la UPF
Satisfacció en relació als serveis:
Serveis Biblioteca
Serveis universitaris en general
Mitjana
7,65
6,82
Mediana
Desviació estàndard
1,15
1,42
8
7
Respecte els estudis, la valoració dels titulats es mou dins un ventall més ample de nota
que en el cas dels serveis. Aquí, l’actualització dels continguts acadèmics rep gairebé un
notable, mentre que les pràctiques a les assignatures, el factor més baix, es queda en una
mica menys d’un sis.
E.23 Satisfacció amb els estudis de la UPF:
Satisfacció en relació als estudis:
Actualització continguts acadèmics
Ensenyaments teòrics assignatures
Pla d’estudis en general
Pràcticum
Coneixements adquirits/ realitat professional
Practiques en les assignatures
Mitjana
6,94
6,92
6,70
5,12
6,02
5,66
Mediana
7
7
7
6
6
6
Moda
1,16
1,11
1,34
2,59
1,48
1,74
Finalment, en relació a l’organització en general de la UPF, l’opinió dels titulats es
mostra més dispersa (entre 5,68 i 7,01), destaca com més valorat el professorat (un
notable), mentre que els elements purament organitzatius reben un 5,68.
E.24 Satisfacció amb els aspectes organitzatius de la UPF:
Satisfacció en relació a l’organització
Professorat
Organització acadèmica
Organització dels estudis
Organització administrativa
Mitjana
7,01
5,68
6,70
5,68
Mediana
7
6
7
6
Desviació estàndard
1,07
2,03
1,34
2,03
Pel que fa a la comparació entre les diverses iniciatives d’enquesta, veiem d’entrada
que, arrodonint les puntuacions, pràcticament no hi ha variacions. Així mateix, si
comparem la mitjana de 2000 amb la del 2002, excepte lleugeres oscil·lacions a l’alça o
a la baixa, només cal destacar que els elements inferiors de la taula reben, a l’actualitat,
una valoració més positiva, mentre que, la biblioteca, tot i mantenir el primer lloc
satisfactori, és la única que experimenta un petit descens. També en la iniciativa 2002
s’ha augmentat el ventall de valoració, que oscil·la entre 5,12 i 7,65, mentre l’any 2000
estava entre 5,5 i 7,7.
201
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
E. 25 Comparació del grau de satisfacció amb la UPF entre 1996/1998/2000:
Satisfacció en relació a:
Serveis Biblioteca
Serveis aules
Serveis informació estudiants
Actualització continguts acadèmics
Professorat
Serveis informàtics
Ensenyaments teòrics assignatures
Organització dels estudis
Pla d’estudis en general
Organització acadèmica
Organització administrativa
Activitats culturals i esportives
Servei orientació professional
Adequació coneixements/món laboral
Practiques a les assignatures
Serveis menjador – cafeteria
Pràcticum
Mitjana
1996
8
7
7
7
7
6
6
6
6
5
5
Mitjana
1998
7,78
7,46
6,83
6,77
6,75
6,70
6,55
6,27
6,23
6,20
6,00
5,94
5,66
5,47
5,13
5,05
4,96
Mitjana
2000
7,69
7,57
6,87
6,96
6,95
6,84
6,78
6,41
6,38
6,42
6,37
6,22
5,74
5,88
5,72
5,50
6,03
Mitjana
2002
7,65
6,94
7,01
6,92
6,70
6,70
5,68
5,68
6,02
5,66
5,12
A continuació, veurem, pels entrevistats a l’any 2002, algunes especificacions de
l’opinió dels diferents col·lectius en relació amb la satisfacció general amb la formació
UPF. En primer lloc, observem com no es detecten diferències per la situació
ocupacional o la continuació o no dels estudis, encara que, tal com s’apreciava ja l’any
2000, puja lleugerament el grau de satisfacció entre els titulats que no treballen i els que
continuen estudiant.
E.26 Satisfacció per situació ocupacional i continuació dels estudis (%):
Treballen
No treballen
Negativa
Indiferent
Positiva
Negativa
Indiferent
Positiva
No continua estudiant
1,4
4,7
93,9
2,1
2,1
95,7
Continua estudiant
1,8
2,8
95,4
0,6
3,3
96,1
També, com a l’any 2000, veiem com les titulades mostren una lleugera major
satisfacció que els titulats. Per edats, en canvi, tot i que els més joves valoren més
positivament la UPF. Per promocions les diferències no són molt apreciables. També,
com ja s’observava al 2000, la satisfacció és més positiva entre els titulats que no tenen
experiències acadèmiques prèvies a la UPF, però sempre dins d’uns marges diferencials
de valoració molt estrets. Les taules següents ofereixen la valoració concreta de
cadascun d’aquests col·lectius:
202
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
E.27 Satisfacció amb la UPF per gènere (%):
Home
Negativa
Indiferent
Positiva
Total
Dona
2,3
4,2
93,5
100,0
1,0
3,6
95,4
100,0
Total UPF
1,4
3,8
94,8
100,0
E.28 Satisfacció amb la UPF per edat (%):
Negativa
Indiferent
Positiva
Total
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Total UPF
0,8
2,0
3,2
1,4
3,9
3,7
4,2
3,8
95,4
94,3
92,6
94,8
100,0
100,0
100,0
100,0
E.29 Satisfacció de la UPF per promocions (%):
Any acabament
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Percentatge de satisfacció positiva
93,4
93,5
96,5
93,8
95,0
95,0
95,0
94,6
E.30 Satisfacció amb la UPF segons carrera prèvia a la UPF (%):
No
Si, diplomatura
Si, llicenciatura
Negativa
1,4
Indiferent
3,7
2,3
8,0
Positiva
94,9
100,0
89,8
Total
100
100
100
203
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
1.4. Estan satisfets, però repetirien en la mateixa carrera i en la UPF?
Les preguntes que segueixen s’han afegit en l’enquesta 2002; la seva presència es
justifica per tal de poder comparar amb l’enquesta de l’Agència de la Qualitat de la
Generalitat, però també perquè la seva formulació és significativa. De fet arrodoneixen
els comentaris realitzats en aquest capítol. L’índex de resposta és elevat car només 1516 entrevistats no les han respost; però allò més important és que el 89,5% tornaria a
estudiar a la UPF i el 76,1% repetiria, fins i tot, la mateixa carrera.
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la mateixa carrera?
N
%
No
559
23,9
Sí
1777
76,1
Total
2336
100
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la UPF?
N
%
No
245
10,5
Sí
2090
89,5
Total
2335
100
Vegem ara, per algunes variables significatives del qüestionari la distribució de la
resposta. En primer lloc per promocions no s’observa cap tendència nítida d’entrada,
però sí eliminem la primera promoció (1994), les tres més recents estan més
convençudes relativament de tornar a elegir la mateixa carrera, mentre que les tres
anterior mostren major reticència. En el cas de l’elecció de la mateixa Universitat, hi ha
unes promocions, 96 i 97, amb una lleugera major reticència, mentre la resta es manté
en la mitjana.
Si haguéssiu de començar de nou,
triaríeu la mateixa carrera?
Per promocions %
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu
la UPF? Per promocions %
Promocions
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
Promocions
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
No
24,2
32,3
29,0
29,5
30,4
24,7
19,2
20,2
23,9
Sí
75,8
67,7
71,0
70,5
69,6
75,3
80,8
79,8
76,1
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
No
9,7
6,5
12,5
14,5
10,7
9,1
9,6
10,6
10,5
Sí
90,3
93,5
87,5
85,5
89,3
90,9
90,4
89,4
89,5
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
Sí contemplem la carrera realitzada, la tria de la mateixa carrera està molt penalitzada
en el cas de GAP, només el 37% dels titulats la tornaria a elegir. ADE, Periodisme o
Comunicació, en canvi, sobresurten en tornar a elegir la mateixa carrera. S’observen
algunes reticències en Relacions Laborals o Ciències Polítiques. Si combinem carreres i
promocions, veurem que el cas de GAP és persistent al llarg del temps. En el cas de
204
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
Relacions Laborals les reticències es produeixen en algunes promocions (96, 99); també
en el cas de Polítiques hi ha diferències per promocions, la darrera opta clarament per
l’elecció de la mateixa carrera, mentre en les dues primeres hi ha major divisió
d’opinions. També s’observa un menor entusiasme en el cas de la promoció 98 de
Traducció o en la del 97 de Humanitats.
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la mateixa carrera? Per titulacions %
No
24,1
27,1
20,9
20,2
20,5
10,9
63,0
13,3
15,6
29,3
24,6
26,0
23,9
Diplomatura en Ciències Empresarials
Diplomatura en Relacions Laborals
Llicenciatura en Dret
Llicenciatura en Ciències Econòmiques i Empresarials
Llicenciatura en Economia
Llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses
Diplomatura en Gestió i Administració Pública
Llicenciatura en Periodisme
Llicenciatura en Comunicació Audiovisual
Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració
Llicenciatura en Traducció i Interpretació
Llicenciatura en Humanitats
Total
Sí
75,9
72,9
79,1
79,8
79,5
89,1
37,0
86,7
84,4
70,7
75,4
74,0
76,1
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
Humanitats
87,5
54,5
88,2
95,5
84,4
84,4
Traducció
75,0
66,7
100,0
66,7
100,0
100,0
94,1
76,2
86,7
Ciències Polítiques
Periodisme
82,8
86,3
88,2
94,0
89,1
21,4
41,7
35,3
35,0
35,3
35,7
47,8
37,0
CAUD
GAP
79,8
82,6
74,1
76,5
82,7
79,5
ADE
73,9
94,1
84,4
75,7
60,0
100,0
Economia
60,0
71,9
73,0
68,6
81,6
75,4
72,9
86,7
74,1
80,0
82,8
78,2
70,8
81,9
81,4
79,1
CCEE
Dret
66,7
100,0
69,0
77,1
65,1
82,3
76,0
78,6
75,9
Relacions Laborals
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
Empresarials
Promocions
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la mateixa carrera? Per titulacions i
promocions; % de sí, triarien la mateixa carrera
62,5
62,5
80,8
70,7
80,0
84,6
40,0
75,0
96,3
70,3
75,4
50,0
33,3
66,7
75,0
79,4
76,5
74,0
La Universitat Pompeu Fabra, en canvi, obté una major unanimitat, dins d’una mitjana
similar de respostes per estudis. Les valoracions més positives (93-95% dels titulats sí
tornarien a triar la UPF) trobem Empresarials, Relacions Laborals, ADE i Ciències
Polítiques. En el cas de Traducció el percentatge baixa al 79% i la promoció del 99,
sobretot, però també la del 97 explica aquesta reducció.
205
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la UPF? Per titulacions %
No
5,0
6,3
14,3
11,7
10,2
6,3
11,6
14,5
13,3
6,9
20,8
17,1
10,5
Diplomatura en Ciències Empresarials
Diplomatura en Relacions Laborals
Llicenciatura en Dret
Llicenciatura en Ciències Econòmiques i Empresarials
Llicenciatura en Economia
Llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses
Diplomatura en Gestió i Administració Pública
Llicenciatura en Periodisme
Llicenciatura en Comunicació Audiovisual
Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració
Llicenciatura en Traducció i Interpretació
Llicenciatura en Humanitats
Total
Sí
95,0
93,7
85,7
87,7
89,8
93,7
88,4
85,5
86,7
93,1
79,2
82,9
89,5
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
62,5
100,0
76,5
95,5
87,5
86,7
Humanitats
CAUD
91,7
66,7
100,0
100,0
90,9
92,3
88,2
71,4
85,5
Traducció
Periodisme
100,0
90,2
92,1
95,2
93,7
100,0
83,3
82,4
90,0
82,4
100,0
91,3
88,4
Ciències Polítiques
GAP
87,7
91,3
88,9
92,2
88,0
89,8
ADE
87,0
94,1
88,9
85,7
80,0
100,0
Economia
90,0
87,5
86,5
97,1
95,9
96,7
93,7
86,7
92,6
93,3
79,3
85,5
84,7
84,0
85,8
85,7
CCEE
Dret
100,0
100,0
88,1
97,1
93,0
96,2
96,0
95,5
95,0
Relacions Laborals
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
Total
Empresarials
Promocions
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la UPF? Per titulacions i promocions; %
de si, triarien la mateixa carrera.
100,0
100,0
84,6
93,1
80,0
76,9
73,3
92,9
63,0
83,8
79,2
100,0
85,7
75,0
88,2
82,4
82,9
Segons els grans tipus de titulacions o trajectòries acadèmiques, veiem que els majors
percentatges d’elecció de la mateixa carrera estan en els que han obtingut una doble
titulació UPF; seguits d’aquells llicenciats prèviament a la UPF. Els llicenciats UPF
també tornarien a fer la mateixa carrera, mentre entre els diplomats hi ha major
reticència; el cas de GAP, sobretot, i amb menor incidència Relacions Laborals, explica
aquestes diferències. La forquilla de variació entre els percentatges de si, està entre 73 i
89, és a dir que hi ha una certa amplitud (16 punts).
Pel que fa a l’elecció de la mateixa Universitat (de la Pompeu Fabra) s’inverteixen una
mica els termes; però la forquilla de variació entre els percentatges de si és més reduïda,
entre 87 i 96, és a dir 9 punts. Els de doble carrera UPF són els més entusiastes igual
que en el cas anterior; però ara, triarien més la mateixa Universitat els que no tenen
carrera prèvia a la UPF que els que sí que la tenen; i, entre aquests, més els diplomats
que els llicenciats. També dins dels titulats UPF, els diplomats continuarien més en la
Pompeu Fabra que els llicenciats.
206
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
La situació ocupacional actual no varia la resposta general; tal i com es pot contemplar
en les taules corresponents.
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la mateixa carrera? Per diferents tipus
de credencials acadèmiques %
No
24,8
26,9
13,3
11,1
19,5
31,8
23,9
Carrera
No
prèvia UPF Diplomatura
Llicenciatura
Doble carrera UPF
Llicenciatura
Diplomatura
Total
Sí
75,2
73,1
86,7
88,9
80,5
68,2
76,1
Total
100
100
100
100
100
100
100
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la UPF? Per diferents tipus de
credencials acadèmiques %
No
10,4
11,5
16,7
3,7
12,7
6,6
10,5
Carrera
No
prèvia UPF Diplomatura
Llicenciatura
Doble carrera UPF
Llicenciatura
Diplomatura
Total
Sí
89,6
88,5
83,3
96,3
87,2
93,4
89,5
Total
100
100
100
100
100
100
100
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la mateixa carrera? Per situació
ocupacional %
Treballa
No treballa
Total
No
23,7
25,0
23,9
Sí
76,3
75,0
76,1
Total
100
100
100
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la UPF? Per situació ocupacional %
Treballa
No treballa
Total
No
10,5
10,4
10,5
Sí
89,5
89,6
89,5
Total
100
100
100
207
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
2. Anàlisi per titulacions
En l’apartat anterior, s’ha analitzat l’opinió dels titulats sobre la incidència de la
formació rebuda a la UPF sobre la seva carrera professional tenint en compte diferents
col·lectius. En aquesta secció, es presenta l’opinió dels entrevistats sobre les
insuficiències, els elements afavoridors i la valoració de la UPF atenen a les seves
titulacions de procedència.
2.1. Insuficiències en la carrera acadèmica amb influència en la inserció
professional, per titulacions
Com es desprèn de la taula següent, la detecció d’insuficiències acadèmiques que poden
dificultar la inserció professional, és substancial entre els titulats de Relacions Laborals,
Polítiques i Traducció i, per contra, és, comparativament, molt baixa entre els titulats de
Periodisme, Humanitats, Economia i Empresarials.
E.31 Detecta insuficiències en la carrera per estudis (%)
Carrera universitària
RRLL
Polítiques
Traducció
CAUD
CCEE
GAP
Dret
ADE
Periodisme
Humanitats
Economia
Empresarials
Sí detecta insuficiències
No detecta insuficiències
61,0
60,3
55,0
52,2
49,7
46,9
45,1
42,1
39,8
38,4
37,5
30,0
39,0
39,7
45,0
47,8
50,3
53,1
54,9
57,9
60,2
61,6
62,5
70,0
E.32 Detecta insuficiències en la carrera per estudis: Comparació 2000/2002 (%)
C. Polítiques i de l’Administració
Dret
Relacions laborals
Comunicació Audiovisual
Humanitats
ADE
Traducció i interpretació
Empresarials
Economia
Gestió i Administració Pública
Periodisme
Econòmiques i Empresarials
2000
86,0
84,2
75,9
64,6
62,3
61,2
59,9
52,3
49,7
49,0
48,9
45,7
2002
60,3
45,1
61,0
52,2
38,4
42,1
55,0
30,0
37,5
46,9
39,8
49,7
De la comparació entre les dues enquestes, sobresurt la davallada general de la detecció
d’insuficiències en el conjunt de carreres amb titulats a l’any 1998, com és el cas de
Humanitats i Dret, on la baixada és important. La única excepció està formada per
208
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
CCEE, on la detecció d’insuficiències augmenta, però és tracta d’una titulació ja
extingida..
2.2. Elements afavoridors de la carrera acadèmica amb influència en la
inserció professional, per titulacions
La detecció d’elements afavoridors de la carrera acadèmica sobre la carrera
professional, és molt substancial entre els titulats de Comunicació, Traducció,
Periodisme i Polítiques. La coincidència de Traducció i Polítiques entre els que
esmenten més insuficiències i més factors favorables, mostra un talant més crític, però
alhora constructiu entre aquests titulats. En aquest cas, la menor detecció de factors
favorables acull els titulats de Economia, Empresarials, Humanitats i Dret. La
comparació amb l’enquesta anterior permet veure que el descens en l’esment de factors
favorables és general.
E.33 Detecció d’elements favorables en la carrera per estudis (%)
CAUD
Traducció
Periodisme
Polítiques
GAP
RRLL
ADE
CCEE
Economia
Empresarials
Humanitats
Dret
No detecta elements afavoridors
36,7
44,3
49,4
51,7
53,7
55,4
59,5
61,2
63,6
66,7
69,6
71,9
Sí detecta elements afavoridors
63,3
55,7
50,6
48,3
46,3
44,6
40,5
38,8
36,4
33,3
30,4
28,1
E.34 Detecció d’elements favorables per titulacions: Comparació 1998/2000 (%):
Detecten elements favorables
Dret
C. Polítiques
Comunicació Audio.
Traducció i Interp.
Periodisme
ADE
Humanitats
Economia
Relacions laborals
Empresarials
GAP
C. Econòmiques
2000
2002
78,8
78,0
70,1
69,3
62,7
66,9
64,7
57,7
55,4
54,2
51,8
42,3
28,1
48,3
63,3
55,7
50,6
40,5
30,4
36,4
44,6
33,3
46,3
38,8
209
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
2.2.1. Insuficiències i factors afavoridors per titulació i promocions
Les taules següents ofereixen la detecció de insuficiències i factors favorables en relació
a la carrera realitzada i la promoció. En conjunt podem contemplar que la detecció de
insuficiències esta força repartida al llarg de totes les promocions més recents. Això no
es indicador de problemes, sobretot si contemplem a la taula E.36, ja que també
succeeix que al llarg de totes les promocions l’aparició d’elements afavoridors també
està força repartits. També ens confirma que la relació entre insuficiències i factors
favorables, remarca més factors crítics en el cas de Relacions Laborals, així com tot i
que menys nítidament, en el cas de Comunicació; i més factors favorables en el cas de
Periodisme i en menor mesura Economia.
75,0
54,5
41,2
36,4
62,5
31,3
62,5
76,9
40,0
76,9
46,7
64,3
42,9
56,8
Total
Humanitats
Traducció
Polítiques
14,3
52,0
58,8
30,0
64,7
42,9
47,8
33,3
66,7
33,3
33,3
45,5
30,8
35,3
47,6
CAUD
ADE
33,3
26,9
44,2
53,0
Periodisme
39,1
29,6
43,1
36,0
GAP
28,6
42,9
18,6
22,5
34,7
33,0
65,2
29,4
40,0
56,9
40,0
33,3
Economia
60,0
50,0
54,1
68,6
61,2
62,3
46,7
51,9
34,4
27,6
49,1
38,9
53,2
46,0
23,1
CCEE
Dret
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
RRLL
Empresarials
E.35 Detecció de insuficiències per carreres i promocions (%)
46,0
37,1
40,2
51,3
40,8
39,8
45,3
47,3
50,0
25,0
50,0
44,1
39,2
Total
25,0
56,3
57,7
Humanitats
62,5
54,5
70,6
63,6
62,5
50,0 100,0
76,9
40,0 54,5
78,6
8,3
28,6 38,2
59,5 19,6
47,6
40,3
34,1
39,1
44,9
39,8
40,0
35,6
Traducció
25,0
66,7
66,7
66,7
72,7
38,5
52,9
52,4
Polítiques
Periodisme
36,7
38,5
40,3
43,4
28,6
28,0
58,8
60,0
58,8
50,0
34,8
CAUD
GAP
47,8
37,0
37,3
32,0
ADE
21,4
40,0
30,2
27,5
43,6
29,5
60,9
41,2
42,2
30,6
20,0
33,3
Economia
40,0
40,6
48,6
55,7
42,9
34,4
40,0
44,4
28,1
13,8
43,6
22,2
27,7
23,0
53,8
CCEE
Dret
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
RRLL
Empresarials
E.36 Detecció de factors afavoridors per carreres i promocions (%)
2.3. Grau de satisfacció dels titulats en relació a la UPF, per titulacions
Pel que fa al grau de satisfacció amb la UPF, la satisfacció més elevada la mostren els
diplomats en Empresarials, seguits pels llicenciats en CCEE, ADE, Economia,
210
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
Humanitats. Per sota amb el grau de satisfacció més baix estan Polítiques, Comunicació
i Periodisme. En comparació amb 2000, a totes les titulacions existents es manté el
nivell de satisfacció positiva, excepte en el cas de Humanitats on puja de 88,6% a
95,6% i Polítiques de 84,0% a 93%. En les dues taules que es presenten a continuació,
s’ofereixen les valoracions concretes de cada titulació i la comparació amb les dades de
2000.
E.37 Valoració general de la satisfacció amb la formació UPF, per estudis (%)
Empresarials
CCEE
ADE
Economia
Humanitats
RRLL
GAP
Traducció
Dret
Polítiques
Periodisme
CAUD
Negativa
0,2
0,6
1,5
1,8
0,9
1,9
1,4
2,4
1,4
2,5
5,7
Indiferent
2,2
2,5
2,6
2,4
3,5
3,4
4,2
3,2
4,3
7,0
8,6
11,4
Positiva
97,5
96,9
95,9
95,8
95,6
94,8
94,4
94,4
94,3
93,0
88,9
83,0
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
E.38 Valoració general de la satisfacció amb la formació UPF, per estudis.
Comparació entre 1998/2002 (%):
Empresarials
ADE
Economia
Gestió i Administració Pública
Relacions laborals
Dret
C. Econòmiques i Empresarials
Traducció i Interpretació
Periodisme
Humanitats
Comunicació Audiovisual
C. Polítiques i de l’Administració
1998
90,9
90,9
84,8
84,9
92,9
88,3
80,9
96,7
73,9
2000
98,0
97,8
97,7
96,4
95,2
94,2
93,6
91,1
89,2
88,6
87,4
84,0
2002
97,5
95,9
95,8
94,4
94,8
94,3
96,9
94,4
88,9
95,6
83,0
93,0
211
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
Humanitats
Total
Polítiques
Traducció
100,0 100,0
75,0
84,6 100,0
63,6
93,3 89,5
76,5 100,0 96,4 100,0
95,0 93,8 92,3 96,9
87,5 88,5 97,1 95,7
93,4
93,5
96,5
93,8
95,0
95,0
95,0
94,6
CAUD
ADE
Economia
81,8
100,0
100,0
100,0
90,9
92,3
100,0
75,0
CCEE
100,0 95,7
96,3 100,0
85,7
100,0 95,5
100,0
86,2 97,1
97,1
98,1 100,0 100,0 100,0 95,0
93,1 100,0 96,3 100,0 87,5
94,3
95,7 89,8 85,7
92,7
94,4 97,4 100,0
Dret
Periodisme
90,0
90,6
94,6
94,2
95,9
98,4
GAP
1994 91,7
1995
1996 95,2
1997 100,0
1998 97,7
1999 98,5
2000 98,9
2001 97,3
RRLL
Empresarials
E.39 Satisfacció positiva amb la UPF, per carreres i promocions (%)
En el cas del nivell de satisfacció positiva amb la UPF, les tendències seguides per
insuficiències i factors favorables, no hi ha grans variacions.
3. Ordenació de factors insuficients, favorables i satisfactoris per
titulacions
Aquest apartat ofereix un seguit de quadres comparatius on s’ordenen, a fi d’oferir una
visió més comprensiva sobre les opinions dels entrevistats, les insuficiències en la
carrera, els elements afavoridors esmentats i la valoració sobre la UPF i sobre els
aspectes concrets assenyalats per les titulacions de procedència.
3.a Insuficiències en la carrera que poden dificultar la carrera
professional
E.40 Principals insuficiències esmentades per estudis:
1a.
CCEE Pràcticum
ECO Pràcticum
ADE Pràcticum
Poques pràctiques
Dret
Pràcticum
TI
2a.
Poques pràctiques
Poques pràctiques
Poques pràctiques
Practicum
Poques pràctiques/
Rel. món laboral
Poques
pràctiques/Idiomes
Poques pràctiques
3ª.
Idiomes
Idiomes
Idiomes
Idiomes
Informàtica
CAUD Poques pràctiques
Practicum
HUM Idiomes
Empr Poques pràctiques
RRLL Poques pràctiques
Pràcticum
Idiomes
Practicum
Poc coneixement
tècnic
Poques pràctiques
Practicum
Dret laboral (nòmines
i SS)
Poc aprofundiment
PE
Practicum
GAP
Idiomes
CP
Idiomes
Poques
pràctiques/Practicum
Noves
tecnologies/Redacció
Practicum
4a.
Rel. món laboral
Informàtica
Informàtica
Poc aprofundiment
Eines traducció
assistida
Audiovisual/Informàti
ca
Informàtica/Promoció
carrera
Idiomes
Informàtica
Comptabilitat
Idiomes
Comptabilitat/Especia
lització
212
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
3.b Elements de la carrera afavoridors per la carrera professional
E.42 Els quatre principals elements favorables esmentats per estudis
Principals elements favorables detectats per estudis
1er.
CCEE Reputació UPF
ECO
Prestigi UPF
ADE
Reputació UPF
Dret
Prestigi UPF
Pràctiques de les
assignatures/Prestigi UPF
Pràctiques de les
PE
assignatures
GAP Amplis coneixements
CAUD Amplis coneixements
TI
HUM
Amplis coneixements
Emp. Prestigi UPF
RRLL Dret laboral
Amplis coneixements
CP
2on.
3er.
4art.
Amplis
coneixements
Amplis
coneixements
Dinàmica de
treball
Dinàmica de
treball
Amplis
coneixements
Pràcticum/Prestigi
UPF
Prestigi
Professorat/Pràctiq
ues de les
assignatures
Idiomes/Coneixem
ents teòrics
Dinàmica de treball
Grups reduïts
Professorat/Coneixem
ents teòrics
Comptabilitat
Amplis coneixements
Optatives/ Dinàmica de
treball
Amplis coneixem./
Professorat
Pràcticum
Idiomes
Erasmus
Redacció/Professorat
Noves tecnologies/Grups
reduïts
Informàtica
Prestigi UPF
Idiomes
Reputació UPF
Prestigi UPF
Amplis coneixements
Coneixements teòrics
Coneixements teòrics
Dret
Pràcticum/Coneixeme
nts teòrics
Professorat/Llengua
catalana
Dinàmica de
treball/Practiques
assignatures
Pràctiques assignatures
Amplis coneixements
Optatives/Tot en general
3 c) Satisfacció amb els serveis i els estudis per titulacions.
E.43 Aspectes de la UPF amb major grau de satisfacció positiva en cada titulació:
Aspectes amb major percentatge de satisfacció positiva
CCEE
ECO
ADE
Dret
TI
PE
GAP
CAUD
HUM
Empr
RRLL
CP
1er.
Biblioteca
Estudis en trimestre
Estudis en trimestre
Biblioteca
Biblioteca
Biblioteca
Biblioteca
Biblioteca
Biblioteca
Biblioteca
Biblioteca
Biblioteca
2on.
Estudis en trimestres
Biblioteca
Biblioteca
Actualització temes
Professorat
Pràctiques assignatures
Professorat
Actualització temes
Professorat
Estudis en trimestres
Professorat
Ensenyaments teòrics
3er.
Professorat
Pla d’estudis
Professorat
Ensenyaments teòrics
Pràctiques de les assignatures
Actualització temes
Serveis universitaris en general
Serveis universitaris en general
Ensenyaments teòrics
Pla d’estudis
Actualització dels temes
Professorat
213
Inserció professional de la UPF
Carrera universitària i inserció
E.44 Ordenació dels tres aspectes de la UPF que reben una menor satisfacció
positiva en cada titulació:
Aspectes amb menor percentatge de satisfacció positiva
1er.
CCEE
ECO
ADE
Dret
TI
PE
GAP
CAUD
HUM
Empr
RRLL
CP
Pràctiques assignatures
Pràctiques assignatures
Pràctiques assignatures
Practicum
Pla d’estudis
Ensenyaments teòrics
Pràctiques assignatures
Estudis trimestrals
Pràctiques assignatures
Adequació realitat
Practicum
Pràctiques assignatures
2on.
Adequació realitat
Organització acadèmica
Organització acadèmica
Pràctiques assignatures
Organització acadèmica
Adequació realitat
Adequació realitat
Adequació realitat
Adequació realitat
Pràctiques assignatures
Adequació realitat
Organització acadèmica
3er.
Practicum
Practicum
Practicum
Organització acadèmica
Practicum
Organització acadèmica
Practicum
Organització acadèmica
Practicum
Practicum
Pràctiques assignatures
Adequació realitat
214
Conclusions
Inserció professional de la UPF
Conclusions
1. Comparació de les iniciatives d’enquesta 1996-2002
La comparació dels principals resultats de les quatre enquestes d’inserció (1996, 1998,
2000 i 2002) realitzades als titulats de la UPF permeten realitzar unes consideracions
inicials en aquest apartat conclusiu. Abans, però, convé tenir en compte quatre
consideracions prèvies que influeixen en la interpretació comparativa dels resultats.
•
•
•
•
En primer lloc, la incorporació, en cada treball de camp, de noves titulacions i
de nous contingents de titulats, que s’han d’inserir en realitats laborals bastant
diferenciades en funció de les credencials acadèmiques obtingudes; així, enfront
les 5 carreres de l’any 1996, l’any 2000 i 2002 analitzem 12 titulacions. En
aquesta ocasió l’estudi més recent en la incorporació de nous titulats als mercats
laborals ja hi està present en els mateixos des de fa tres anys.
En segon lloc, el disseny del projecte d’estudi inclou, en cada nova enquesta, els
titulats de les promocions anteriors. Naturalment, la seva presència en el conjunt
de la mostra disminueix en el temps, però també la major permanència en el
mercat laboral, millora les seves possibilitats d’inserció laboral i, per tant,
augmenta el percentatge general d’ocupació, tot i que, com veurem, la
repercussió en la millora de la qualitat d’aquesta inserció no està tan directament
relacionada, ja que és més lenta. No obstant, també en aquest apartat els resultats
de l’any 2002 permeten observar un millor comportament ocupacional en relació
a les anteriors iniciatives.
En tercer lloc, la comparació entre enquestes depèn de la conservació de la
formulació de les preguntes. Així, tot i conservar la mateixa redacció per les
variables bàsiques, sempre s’introdueixen modificacions. Unes derivades de la
informació obtinguda de l’anàlisi de l’enquesta anterior que, per exemple, copsa
variacions lògiques en uns mercats laborals mòbils i dinàmics; o per exemple,
del fet que l’augment de la població titulada per la UPF, permet treballar amb
mostres més cohesionades i perfilar millor la informació obtinguda a partir de la
introducció de noves categories. En aquesta ocasió s’afegeixen noves preguntes
relacionades amb la utilització de les bases de dades de la Universitat i algunes
correccions destinades a la comparació de resultats amb enquestes sobre la
inserció de la població titulada en l’àmbit català.
En quart i últim lloc, les dues primeres enquestes es van realitzar per correu i
així, per garantir la representativitat no només del conjunt, sinó també de les
diferents carreres i promocions, les mostres tenien que ser necessàriament
àmplies (50% de la població); a partir de l’enquesta de l’any 2000, s’ha
modificat la forma de realització del treball de camp, per enquesta telefònica, i
s’ha treballat amb una mostra representativa del conjunt, estratificada per estudis
i per promocions. Això permet més fiabilitat en el tractament de les variables
bàsiques que conformen el qüestionari, però no impedeix la generació de biaixos
en la mostra quan treballem alhora amb diverses variables.
Tenint en compte aquestes consideracions, desenvoluparem la comparació entre els
quatre estudis realitzats fins el moment. Les principals xifres i tendències apareixen en
la taula i els gràfics següents. Com ja hem recordat en les pàgines anteriors, les taules
per carreres i promocions s’han de interpretar amb precaució, sobretot pel que fa a les
promocions anteriors a 1998.
216
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Comparació de les principals variables de les quatre iniciatives d’enquesta
1996
1998
2000
2002
Taxa d’ocupació UPF
52,0%
75,0%
77,0%
81,6%
Taxa de no ocupació UPF
48,0%
25,0%
23,0%
18,4%
2,5%
2,2%
1,2%
1,0%
Demandants no actius (s/ total titulats)
21,6%
11,4%
8,8%
5,4%
No actius (s/ total titulats)
14,8%
11,4%
13,2%
12,2%
Taxa d’assalarització (s/ ocupats)
97,3%
95,5%
92,2%
93,7%
Taxa de treball estable (s/ assalariats)
19,3%
36,1%
47,3%
69,1%
Taxa de treball no estable (s/ assalariats)
80,7%
63,9%
52,7%
30,9%
Treball a temps parcial (s/ assalariats)
5,1%
4,5%
2,1%
5,5%
Treball sense contracte o verbal (s/ assal.)
3,9%
7,7%
3,6%
2,5%
43,3%
50,1%
25,0%
44,6%
26,9%
42,6%
22,4%
64,5%
49,6%
45,1%
Aturats demandants actius (s/ total titulats)
Empleats administratius s/ ocupats
Tasques administratives
--
Continuació d’estudis després titulació
68,4%
Evolució dels principals indicadors de l’ocupació entre 1996-2002
97,30%
95,50%
92,20%
93,70%
77,00%
75,00%
80,70%
81,60%
69,10%
63,90%
52,70%
52,00%
50,10%
47,30%
42,60%
43,30%
36,10%
19,30%
7,70%
3,90%
5,10%
44,60%
2,10%
30,90%
5,50%
3,60%
4,50%
1996
1998
2,50%
2000
Ocupació
Assalariats
Estables
Parcial
Sense contracte
Subocupació
2002
No estables
217
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Evolució dels principals indicadors de la no ocupació 1996-2002
48,00%
25,00%
23,00%
21,60%
11,40%
14,80%
11,40%
2,20%
2,50%
18,40%
13,20%
12,20%
8,80%
5,40%
1,20%
1%
1996
No ocupació
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
UPF
Temps de recerca de feina
Abans dels tres primers mesos
Abans dels sis primers mesos
1998
2000
Demandants actius
Demandants no actius
Taxa d’ocupació per promocions
(any d’acabament dels estudis)
1996
1998
2000
63,1%
91,6%
90,3%
45,0%
85,2%
91,0%
76,0%
88,4%
67,2%
82,3%
71,4%
76,0%
61,4%
52%
75,2%
1996
65,3%
82,6%
2002
76,7%
1998
63,6%
84,0%
No actius
2002
95,2%
95,2%
98,3%
93,5%
84,2%
87,0%
77,5%
67,8%
81,4%
2000
70,5%
83,1%
2002
78,9%
89,6%
La primera conclusió, en termes comparatius, és que el sostre ocupacional detectat en
les iniciatives 1998-2000, es sobrepassat en 5 punts. Això, naturalment deriva del bon
funcionament dels mercats laborals relacionats amb les persones de nivell acadèmic mig
o superior. En una lectura apressada, no obstant, podria deduir-se que els 18 punts que
separen fins el 100% d’ocupació és encara una xifra molt elevada, però això queda
matisat quan introduïm la xifra d’atur comparable amb les formulades pels organismes
estadístics oficials i que, en el cas de la UPF es redueix al 1%. El sostre ocupacional,
per tant, i en funció del funcionament dels mercats laborals, pot continuar aixecant-se;
el temps de col·locació (emprat per trobar feina) és molt més ràpid i una variació d’un
mes o dos en el moment de la realització del treball de camp també influeix . En aquest
sentit, ja ho vàrem comentar en anteriors informes, allò que realment separa als nostres
titulats de l’ocupació és, simplement, la seva decisió personal (tot i que pot ser
suportada familiarment) de continuar estudiant. En aquesta opció d’augmentar les
218
Inserció professional de la UPF
Conclusions
credencials acadèmiques pot influir clarament dos tipus de factors; un, assegurar en sí
mateixa l’ocupació; l’altre, assegurar la qualitat de l’ocupació, és a dir un tipus de
treball favorable o corresponent als interessos del titulat o titulada. Pel que fa al primer
factor sembla que ha perdut pes específic, no només per l’elevada taxa ocupacional,
sinó també perquè un cop iniciada la trajectòria laboral és possible la dedicació
formativa. El segon factor pot tenir en l’actualitat major importància, perquè la distància
entre taxa ocupacional i indicadors de qualitat de la inserció, tot i la millora substancial
d’aquests últims, continua sent considerable. En tot cas no oblidem que les taxes
d’inserció laboral requereixen, per una promoció determinada, un termini d’un any per
acostar-se a la mitjana UPF de la iniciativa d’enquesta considerada i de dos anys per
superar-la. És a dir, que un període de dos anys de transició entre els estudis i la inserció
existeix; i que, aquesta transició augmenta en termes temporals sí s’inclou el factor
qualitat de l’ocupació. Sobre aquestes qüestions tornarem al llarg d’aquestes
conclusions.
Prosseguint amb les dades dels titulats ocupats, la taxa d’assalarització sí sembla haver
trobat el seu sostre, el que fa que l’establiment per compte propi només afecti a una
petita part dels titulats (6%); principalment establerts com autònoms o professionals
liberals que no pas com empresaris pròpiament (1%).
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
UPF
Inserció laboral
95,2
95,2
98,3
93,5
84,2 87,00
77,0
67,8
81,4
Estabilitat contracte
Empleats administratius
80,7
84,9
87,5
80,8
80,8
72,7
67,7
45,3
69,1
16,7
30,5
22,7
40,9
43,2
41,8
43,3
56,5
15,0
23,7
45,2
11,4
19,5
17,9
21,2
25,6
29,8
42,6
22,4
34,6
40,0
43,7
40,5
44,8
56,0
42
33,5
38,2
38,4
35
34,9
44,5
Tasques Administratives
Continuació estudis
Continuació estudis entre
els que treballen
23,8
21,7
45,1
37,5
El treball estable, en aquesta ocasió realitza un salt quantitativament important, no
només sobrepassa el 50%, sinó que arriba fins el 69% del conjunt dels titulats. Fixemnos aquí que la transició dels estudis al treball, tant pel que fa a les taxes ocupacionals
com a les taxes d’estabilitat, segueixen una dinàmica temporal molt similar. L’estabilitat
sempre està per sota dels nivells d’inserció; però la promoció 1999, amb dos anys en els
mercats supera en els dos indicadors emprats la mitjana UPF.
En conseqüència, la precarietat continua sent important (30%), però aquesta és una xifra
ja més comparable a la taxa de temporalitat espanyola; clar que essent un col·lectiu
especialment qualificat és particularment elevada; però a partir del tercer any de
presència en els mercat laborals baixa progressivament al 15-20%. En tot cas, un
indicador, poc important però significatiu i simbòlic de precarietat, com és el treball
sense contracte o amb contracte verbal sembla clarament contingut; si més no en
aquesta conjuntura favorable dels mercats laborals de persones titulades.
Sembla més complicada la superació del sostre derivat de les categories o tasques que
desenvolupen els graduats en les seves feines respectives. Així les categories
administratives indicadores de subocupació funcional no baixen del 40% sobre el total
UPF; tot i que la introducció de les tasques efectives que hi fan les situen en el 22%
219
Inserció professional de la UPF
Conclusions
novament sobre el total de la mostra. Com ja apuntàvem en edicions anteriors aquest
desajust és normal; una qüestió és que els titulats facin feines relacionades amb les
seves credencials i una altra és que l’empresa reconegui el sou i l’estatus que
acompanya a aquestes tasques; el període de temps per la convergència d’aquests dos
factors és més llarg. Tasques i categories, pel que fa a la transició entre estudis i treball
es comporten d’una forma molt similar a la inserció i l’estabilitat laboral. El gràfic
següent permet contemplar com actua el temps, en aquest cas indicat a través de les
promocions, millorant l’ocupació.
100
90
95,2
80
95,2
84,9
98,3
93,5
84,2
87
77,5
87,5
80,8
80,7
67,8
80,8
70
67,7
72,7
56,5
60
50
40,9
40
43,2
41,8
43,3
45,3
30,5
22,7
30
16,7
20
10
25,6
23,7
15
19,5
17,9
1997
1998
29,8
21,2
11,4
0
1994
1995
1996
1999
2000
Inserció laboral
Estabilitat contracte
Empleats administratius
Administratives
2001
L’evolució de la subocupació la podem veure a través de diferents indicadors. D’entrada
en l’enquesta de l’any 2002, el 42,6% dels ocupats afirma tenir una categoria
administrativa, mentre només el 22,4% opina realitzar les tasques administratives
relacionades. A més enfront del 64% que l’any 2000 afirmava tenir una feina de nivell
igual o superior als estudis realitzats, ara és el 76% el que manté aquesta opinió. Així
mateix el 73% dels ocupats afirma en l’enquesta 2002 que la feina té molta relació amb
els estudis cursats, enfront del 55% que opinava el mateix l’any 2000. La subocupació,
per tant, baixa; però encara es redueix més la percepció que tenen els graduats de la
mateixa.
Es de destacar la disminució progressiva dels graduats que no treballen, inversa al
creixement de l’ocupació. No obstant, podem distingir tres contingents importants en
funció de la seva relació amb l’activitat total de la UPF; al cap i a la fi tots els titulats
són potencialment actius. Així, durant els quatre períodes disminueix el nombre dels
titulats que recerquen feina activament (busquen treball de qualsevol tipus; ara l'1%);
220
Inserció professional de la UPF
Conclusions
donades les condicions dels mercats laborals mai ha sobrepassat el 2,5%. No obstant,
disminueix encara més notablement, la demanda no activa (els que busquen treball, però
amb determinades condicions; ara el 5,4%), com senyal també significativa del
comportament del mercat de treball general; no oblidem que en la iniciativa de 1996
eren el 21,6%. Finalment, trobem un estancament en el component no actiu (12,2%),
clarament en transició, motivada, sobretot, per l’acumulació de credencials acadèmiques
i per la continuació dels estudis.
També s’ha de remarcar el descens general de la continuació dels estudis, del 68,4% en
1996 al 45,1% en el 2002. No és un descens tan sobtat com el de 2000, però respecte
d’aquesta data continua baixant. No obstant no se segueix una tendència tan neta, per
promocions, respecte de les variables ocupacionals ja esmentades; poden incidir altres
elements en la decisió final de continuar o no els estudis, com per exemple una doble
titulació, un nou màster, etc.; és a dir, que el canvi de l’oferta acadèmica, al marge de la
demanda laboral, també pot influir. Així entre els que treballen conforme ens allunyem
en el temps, la tendència és a la baixa, però amb dents de serra molt pronunciats entre
promocions. Més difícil és seguir la tendència entre els que no treballen, car el seu pes
està principalment entre les promocions més recents, i les més allunyades mantenen
pocs individus en la mostra; no obstant entre els individus que no treballen de les
primeres promocions, tot i amb prudència, sembla clar que la no ocupació està
relacionada amb la continuació dels estudis.
221
Inserció professional de la UPF
Conclusions
2. Principals característiques dels entrevistats en l’enquesta 2002
2.1. Dades personals i acadèmiques
Característiques personals dels graduats:
La distribució per sexes és de 68,6% dones i 31,4%% d’homes; continua augmentant el
pes de les dones tot i que molt lleugerament; en aquest augment pot influir la seva
sobrerepresentació en la mostra. Per promocions, (any d’acabament dels estudis), la
tendència és una mica més estable, però també amb daltabaixos, no obstant des de 1996
disminueix de forma molt lenta el pes de les dones i augmenta la proporció dels homes.
Per any d’acabament i carrera realitzada, veiem que la major concentració de graduades
es produeix a Traducció, amb presència molt majoritària, però també a Humanitats,
Relacions Laborals, GAP i Dret. De totes maneres, en cap carrera hi ha una tendència
d’augment continuada sinó que es produeixen daltabaixos. L’any 2002 la presència
d’homes és més significativa a les carreres econòmiques: Economia (44%) i amb el
37% ADE, Polítiques, Empresarials i Ciències Econòmiques i Empresarials. La
presència de dones sobresurt a Traducció (88%) i amb el 73% en Humanitats, Relacions
Laborals i Dret.
La mitjana d’edat és de 25,2 anys (25,7 l’any 2000) i la distribució per intervals d’edat
és la següent: 48% entre 22 i 24 anys; 47% entre 25 i 30 anys; 4% més de 30 anys. Ja
hem esmentat a l’inici que els més joves estan sobrerepresentats i els del grup mig
subrepresentats. Això fa que la distribució entre joves i grup mig d’edat sigui bastant
propera, interrompin-se la tendència lògica detectada l’any 2000 d’una major presència
de titulats entre 25 i 30 anys. Per gènere la distribució és bastant homogènia, amb més
homes que dones entre els de més de 30 anys. La distribució per estudis realitzats i edat
fa destacar la presència del grup més jove de titulats a Polítiques, Economia i ADE, tres
carreres la primera promoció de les quals sortí al carrer als anys 1998 i 1999, també a
Comunicació Audiovisual. D’altra banda, trobem una forta presència de titulats majors
de 30 anys a Periodisme –carrera de segon cicle, conseqüentment, amb pocs titulats
menors de 25 anys-, i, relativament, a GAP i Relacions Laborals. El cas de la
composició per edats de Ciències Econòmiques i Empresarials s’explica pel tancament
d’aquesta carrera i, per tant, per la presència més rotunda de promocions anteriors.
En funció de la situació professional del pare és 54% treballadors qualificats, 28,5%
directius i tècnics i el 17% restant es reparteix principalment entre treballadors no
qualificats i no remunerats. Aquesta composició no registra grans variacions per sexe,
excepte que els pares dels titulats es concentren una mica més en la categoria de
directors i tècnics i els de les titulades en la de treballadors qualificats. També entre els
pares dels més joves hi ha una major concentració en la posició socioeconòmica més
alta; les forces armades tenen major presència entre els majors de 25 anys i els no
remunerats i altres entre els de més de 30 anys. Per titulacions trobem que els pares dels
titulats segons professió es concentren de la següent manera. Directors i tècnics a
Polítiques, ADE i Periodisme. Treballadors més qualificats i no qualificats a GAP i
Relacions Laborals. Les Forces Armades a Ciències Econòmiques i Empresarials. Els
no remunerats a CAUD i Relacions Laborals i els Altres a GAP. Per promocions
augmenta la presència de Directors i tècnics entre les promocions més recents, també els
no remunerats però amb percentatges més reduïts. Tendència a la baixa dels no
222
Inserció professional de la UPF
Conclusions
qualificats, no obstant molt concentrats en la primera promoció, la mateixa evolució de
les forces armades (més concentració en la promoció 1995) i els altres (concentració en
les promocions 1995-96). Pel que fa a la situació socioeconòmica de la mare s’aprecia
una presència majoritària de no remunerades (42%), seguides de treballadores
qualificades (28,8%) i directores – tècniques (12,5%).
En relació al nivell d’estudis acabat del pare, la distribució és de 29% estudis mitjans i
superiors, 37% de batxillerat i 31% sense estudis o estudis primaris. Aquesta distribució
és també lleugerament favorable als titulats, amb més presència entre els estudis mitjans
i superiors, mentre els pares de les titulades es concentren una mica més entre els sense
estudis. Per edats, els pares dels més joves tenen més presència entre els nivells
d’estudis alts i els dels més grans entre els sense estudis i primaris. Per titulacions, els
pares sense estudis molt concentrats en Relacions Laborals (61%) i GAP (45%); amb
batxillerat, major presència en Economia (45%); i els pares amb estudis mitjos i
superiors es concentren en Polítiques i Humanitats (més de 43%), Periodisme i ADE
(41%), Dret i Ciències Econòmiques i Empresarials (38%). Per promocions no es
detecta cap tendència neta, sinó que hi ha un cert equilibri en l’interior de cada cohort.
La distribució del nivell d’estudis de la mare mostra un nivell sensiblement inferior al
dels pares: 39% sense estudis; 43% amb batxillerat i 17% amb estudis superiors.
Característiques acadèmiques dels graduats
Les principals característiques acadèmiques de la població analitzada es corresponen
amb la mostra seleccionada per titulacions i promocions, que respecta el pes de
cadascun d’aquests components sobre el total. En la taula següent apareix per estudis el
nombre de promocions per cada titulació, així com el període en el que aquestes
promocions estan presents. La titulació més recent és la de Polítiques i les més antigues
són la d’empresarials, Dret i Periodisme. Ciències Econòmiques i Empresarials es va
transformar en ADE i Economia, per la qual cosa van sortir promocions al mercat des
de 1994 fins 1999. Aquesta taula, conjuntament amb el pes mostral de cada titulació,
serveix de recordatori per tal de matisar alguns dels comentaris que seguidament
realitzarem.
Promocions 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 Promocions
Estudis Empresarials
Relacions Laborals
Dret
Ciències Econòmiques
Economia
ADE
GAP
Periodisme
Comunicació Audiovisual
Ciències Polítiques
Traducció i Interpretació
Humanitats
Període N.
94-01 8
96-01 6
94-01 8
94-99 6
98-01 4
98-01 4
94-01 8
94-01 8
97-01 5
99-01 3
96-01 6
96-01 6
223
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Comparació de les mostres de les enquestes 1996/2002 per estudis (%):
Estudis
Ciències Econòmiques i Empresarials
Economia
ADE
Dret
Traducció i Interpretació
Periodisme
GAP
Comunicació Audiovisual
Humanitats
Empresarials
Relacions laborals
Ciències Polítiques i de l’Administració
Total
1996
23,2
1998
22,7
17,8
16,4
3,7
6,1
14,6
1,6
1,9
24,8
8,2
5,8
35,1
18,1
100
100
2000
11,2
7,0
6,3
11,8
8,2
7,2
10,6
5,4
7,0
12,9
10,6
1,9
100
2002
7,0
7,5
10,3
18,6
5,6
3,5
6,3
3,8
5,3
18,2
11,4
2,5
100
Així el pes de les carreres econòmiques continua essent molt important (43%), fins i tot
creix sobre el conjunt de la mostra, en relació a l’any 2000 (37,4%) i, encara més si
deixem de banda el pes de la titulació extingida Ciències Econòmiques i Empresarials.
En menor escala també creixen en pes mostral les diplomatures (no obstant
subrepresentades en la mostra) en relació a les llicenciatures, ara el 36% enfront del
33% en 2000; però aquest creixement està relacionat amb la diplomatura d’Empresarials
sobretot. El major creixement en pes en l’interior de la mostra, no obstant,
l’experimenta Dret, mentre baixen GAP, Periodisme, Traducció i Interpretació,
Comunicació Audiovisual i, també, Humanitats.
Distribució dels graduats enquestats per any d’inici i acabament de la carrera (%):
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
Promoció inici
2,1
3,2
6,6
11,7
14,4
17,3
21,4
16,4
5,9
0,9
100
Promoció acabament
2,7
2,6
7,6
9,8
11,6
17,3
21,4
27,0
100
El gruix dels graduats enquestats inicien la seva carrera a la UPF entre 1994 i 1997 i
l’acaben entre 1998 i 2001. La mitjana d’any d’inici se situa en 1995, mentre que la
d’acabament en 1999. En relació amb l’enquesta de 1998, ambdues mitjanes, han
augmentat aproximadament en dos anys respecte de 2000. Vèiem algunes altres
característiques acadèmiques dels entrevistats:
Pel que fa a l’obtenció d’una titulació abans de la UPF, tenim que el 95% dels diplomats
i llicenciats entrevistats, ha adquirit la seva primera experiència acadèmica en aquesta
Universitat i només el 5% dels titulats han experimentat un pas previ per altres
universitats, tots ells amb la carrera acabada. El pes d’aquests titulats que es mantenia
en les anteriors enquestes al voltant del 13-14%, ha experimentat una forta davallada en
224
Inserció professional de la UPF
Conclusions
aquesta ocasió. La carrera prèvia s’evidencia molt clarament a Periodisme, carrera de
segon cicle, amb un 80% de llicenciats prèviament. En sentit contrari, se situen Dret,
Economia i Comunicació Audiovisual.
Només el 4,6% dels titulats entrevistats han realitzat una doble carrera en la UPF. Els
titulats d’ADE (sobretot) ja que representen el 47% dels entrevistats amb doble títol,
també els de Periodisme 16% i els de Ciències Econòmiques i Empresarials (11%),
constitueixen el gruix dels que fan aquesta elecció; molt reduïda, en canvi, entre els
graduats de Relacions Laborals, Traducció i Humanitats (per sota del 2%). Pel que fa als
estudis escollits per realitzar doble carrera a la UPF, Economia i Empresarials es
decanten, principalment per ADE com segon opció. I els de GAP per la de Ciències
Polítiques. La resta d’opcions són molt reduïdes en nombres absoluts.
L’11,5% dels entrevistats han realitzat una estada a l’estranger. En la distribució
d’aquests titulats, homes i dones s’acosten bastant, tot i conservar una certa avantatge
les dones, però no en la proporció que adquireixen en el conjunt de titulats UPF. Els
més joves relativament s’acosten més a aquesta opció, però no hi ha grans diferències
per grups d’edat. Per titulacions les que més utilitzen les estades són: Polítiques (27%),
Relacions Laborals (19%), Traducció (18%), ADE (16%). Per sota de la mitjana UPF
queden Periodisme, Dret i GAP. Per promocions les de 1998 i 1999 sobresurten sobre la
resta.
En relació a les formes d’accés a la Universitat la preinscripció és la majoritària, 93,4%
del total d’entrevistats; la segueix l’accés a cicles, menys representada en la mostra;
mentre que més grans de 25 anys, i convalidació d’estudis (estrangers o no oficials), són
comparativament molt pocs. No hi ha variacions significatives per sexe. Per edats,
lògicament els més joves provenen de la preinscripció, mentre entre els més grans
concentren l’accés a cicles o l’entrada de majors de 25 anys. L’accés a cicles es
concentra en Periodisme i l’opció de més de 25 anys en Comunicació Audiovisual.
225
Inserció professional de la UPF
Conclusions
2.2 Perfil dels titulats entrevistats segons la situació ocupacional.
Enquesta d’inserció UPF 2002
Sexe
Homes
Dones
Edat
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Mitjana d’edat
Estudis
Ciències Econòmiques i Empresarials
Economia
Administració i Direcció Empreses
Dret
Traducció i Interpretació
Periodisme
Gestió i Administració Pública
Comunicació Audiovisual
Humanitats
Empresarials
Relacions laborals
Ciències Polítiques i de l’Admin.
Promocions (any d’acabament)
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Situació ocupacional
Treballa
No treballa
Continuació estudis
No estudia
Continua estudiant
Amplia estudis
Prepara oposicions
Total UPF Graduats treballen
Graduats que no
treballen
31,4%
68’6%
30,3%
69,7%
36,2%
62,8%
48,3%
47,4%
4,3%
25,2 anys
43,4%
52,0%
4,6%
25,44 anys
69,4%
27,4%
3,2%
24,7 anys
7,0%
7,5%
10,3%
18,6%
5,6%
3,5%
6,3%
3,8%
5,3%
18,2%
11,4%
2,5%
8,4%
6,9%
11,0%
15,9%
6,2%
3,7%
7,0%
3,7%
4,5%
18,2%
12,3%
2,2%
1,1%
10,1%
7,1%
30,4%
3,0%
3,0%
3,0%
4,3%
8,9%
17,8%
7,8%
3,4%
2,7%
2,6%
7,6%
9,8%
11,6%
17,3%
21,4%
27,0%
3,1%
3,1%
9,2%
11,2%
12,0%
18,5%
20,4%
22,5%
0,7%
0,7%
0,7%
3,4%
9,8%
12,1%
25,9%
46,7%
62,5%
37,5%
35,4%
2,1%
21,5%
78,5%
55,6%
22,9%
81,4%%
18,6%%
54,9%
55,1%
39,1%
6,0%
Perfil dels titulats ocupats
Respecte el col·lectiu dels graduats que treballen, s’ha de subratllar, en primer lloc, que
més de les ¾ parts dels titulats ha aconseguit inserir-se en el mercat laboral. Un repàs a
les principals característiques dels titulats segons la situació ocupacional (treball/ no
treball), ens mostra diversos elements remarcables. Per gènere no hi ha diferències
substancials. Per edats vèiem que els més joves i, per tant, els titulats més recentment,
tenen una inserció més baixa que la resta de cohorts d’edat; la mitjana d’edat dels que
226
Inserció professional de la UPF
Conclusions
treballen és de 25,4 i la dels que no treballen de 24,7. La sobrerrepresentació dels més
joves fa que la mitjana dels que no treballen es mantingui respecte de 2000 i la
subrepresentació dels titulats de 25-30 anys fa que baixi una mica la dels que treballen.
Atenent als estudis de procedència trobem diferents comportaments a remarcar. Les
carreres amb millor comportament ocupacional són Ciències Econòmiques, GAP i
Traducció (per sobre del 90%), seguides de Relacions Laborals i ADE (87%).
Humanitat i Dret, amb més del 30% de titulats no ocupats se situen en l’altre extrem, i
Comunicació, Economia i Polítiques entre el 21 i el 25%. Si ho contemplem en relació a
la taula de la pàgina anterior: Dret (30%), Empresarials (18%), Economia (10%) i
Humanitats (9%) constitueixen el 67% de la no ocupació. Així mateix, Empresarials
(18%), Dret (16%), Relacions Laborals (12%) i ADE (11%), constitueixen el 57 de
l’ocupació total. En comparació amb l’enquesta de 2002. Traducció recupera una bona
dinàmica ocupacional i Empresarials o ADE es mantenen; d’altres com Polítiques o
Dret recuperen ocupació tot i que la no ocupació segueix sent important. Sí contemplem
les quatre iniciatives realitzades hi ha carreres que han efectuat al llarg dels anys una
trajectòria ocupacional positiva, de menor a major ocupabilitat: com ara el cas de
l’extingida Ciències Econòmiques, GAP i, també, Relacions Laborals.
Traducció
Polítiques
100,0 100,0
75,0
92,3 75,0
90,9
86,7 77,3
94,1 100,0 92,9 83,3
86,4 68,8 96,4 58,8
62,5 61,5 81,1 66,7
95,2
95,2
98,3
93,5
84,2
87,0
77,5
67,8
CAUD
Total
90,0
92,3
87,0
83,1
100,0
100,0
94,1
80,0
94,1
85,7
82,6
91,7
66,7
100,0
100,0
90,9
100,0
82,4
66,7
Humanitats
91,3
85,2
82,4
61,3
ADE
Economia
CCEE
Dret
93,3 95,7
92,6 100,0
90,6 100,0
82,8 97,2
72,7 60,0
68,1 100,0
67,0
53,1
Periodisme
100,0
100,0
100,0 100,0
100,0 93,8
90,7 89,2
87,5 91,4
74,3 81,6
66,1 78,7
GAP
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
RRLL
Empresarials
Els titulats ocupats per carrera i promoció (%)
Pel que fa a l’acumulació de credencials acadèmiques. La carrera prèvia (5%) i la doble
carrera UPF (4,6%), tenen un comportament ocupacional similar els primers a GAP i els
segons a Periodisme; per tant sembla ser un factor que contribueix a la inserció laboral.
No obstant el baix nombre de titulats en aquestes situacions no permeten portar-les més
enllà del comentari realitzat. L’estada a l’estranger també sembla intervenir
positivament, així entre els que l’han efectuada la taxa de inserció és del 84%, mentre
entre els que no és del 81%.
L’anàlisi per promocions, com ja hem comentat, permet veure com el transcurs del
temps actua favorablement en la inserció dels graduats UPF. També respecte de les
anteriors iniciatives la promoció més recents tot i mantenir un elevat percentatge de no
ocupació ha aconseguit un 68% de inserció.
El perfil del titulat ocupat serà, en relació al total de la UPF: dona, major de 25 anys, de
les tres promocions més recents titulada en Empresarials, Dret, Relacions Laborals o
ADE. En termes relatius, és a dir en relació al total de cada variable: torna a ser dona i
227
Inserció professional de la UPF
Conclusions
major de 25 anys, amb un títol en la mà des de fa dos o més anys, titulada en Ciències
Econòmiques, Traducció, ADE o Relacions Laborals.
Perfil dels titulats no ocupats
Per sexe, la presència de dones entre els titulats que no treballen, tot i ser clarament
majoritària, és 5 punts inferior, mentre que la dels homes és 5 punts superior, en relació
a la distribució per gènere del conjunt de titulats; una proporció similar a la detectada en
2000. D’altra banda, també s’observa com la presència dels titulats més joves (22-24
anys) en el col·lectiu dels que no treballen és 20 punts superior a la seva proporció en la
població total UPF (entrevistada); mentre que en el cas del grup mig d’edat és 20 punts
inferior. La mitjana d’edat dels que no treballen (24,7 anys) està una mica per sota dels
que treballen (25,4 anys).
2,8
40,0
Traducció
Polítiques
CAUD
Total
4,3
Periodisme
GAP
ADE
Economia
CCEE*
6,3
10,8
8,6
18,4
21,3
6,7
7,4
9,4
17,2
27,3
31,3
33,0
46,9
Humanitats
9,3
12,5
25,7
33,9
Dret
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
RRLL
Empresarials
Els titulats no ocupats per carrera i promoció (%)
25,0
22,7
16,7
41,2
33,3
4,8
4,8
1,7
6,5
15,8
13,0
22,5
32,2
8,3
33,3
8,7
14,8
17,6
38,7
10,0
7,7
13,0
16,9
5,9
20,0
5,9
14,3
17,4
9,1
17,6
33,3
25,0
9,1
5,9
13,6
37,5
31,3
38,5
7,7
13,3
7,1
3,6
18,9
Per carreres, les titulacions més presents en el grup dels que no treballen (obtenen un
pes substancial i absolut sobre el 100% de titulats no ocupats) són principalment Dret,
seguida d’Empresarials, Economia i Humanitats. En relació a la mitjana de no ocupació
UPF (18,6%), Humanitats i Dret estan per sobre del 30%, Polítiques i Economia sobre
el 25%; en canvi Traducció, GAP i Ciències Econòmiques i Empresarials estan per sota
del 10%: en aquest cas valorem el pes relatiu de la no ocupació sobre cada carrera. Per
promocions, la no ocupació resideix pràcticament en totes les carreres en les dos
darreres promocions; remarquem però el cas de la promoció 98 per GAP, o les de 98 i
99 per Traducció, Relacions Laborals, Dret i Empresarials. Afinant una mica més hi ha
carreres que concentren més del 50% de la no ocupació en la darrera promoció; per
aquest ordre: Polítiques, Economia, Comunicació Audiovisual, Traducció i Periodisme,
són les que tenen una inserció més ràpida. El perfil del titulat no ocupat per tant és molt
simple en termes dels percentatges totals UPF: dona, perquè són majoritàries, jove
titulada en Dret, Empresarials, Economia o Humanitats, acabada de titular-se. En termes
relatius, sobre la composició de cada característica o variable, serà un home, jove, titulat
en Humanitat, Dret, Polítiques i Economia, de les dues darreres promocions.
228
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Humanitats
Total
Traducció
Humanitats
Total
1
5
2
14
17
39
3
3
3
15
43
53
113
204
437
Traducció
2
3
17
10
20
34
86
Polítiques
CAUD
16
11
16
43
10
12
13
26
27
30
118
60
59
176
215
229
354
390
430
1913
Polítiques
6
10
16
19
20
71
CAUD
Periodisme
ADE
27
48
67
69
211
14
25
32
16
16
12
19
134
11
2
3
3
10
13
14
14
70
Periodisme
160
21
23
42
46
132
GAP
22
17
45
70
3
3
Economia
CCEE
20
30
33
64
40
48
235
14
25
29
24
40
49
63
60
304
GAP
13
1
42
35
39
70
75
74
349
Dret
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
RRLL
Empresarials
Treballen. Nombres absoluts mostra
4
10
26
38
78
ADE
Economia
2
4
6
9
13
34
1
2
3
5
15
23
31
53
133
CCEE
Dret
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
RRLL
Empresarials
No treballen. Nombres absoluts mostra
1
2
2
5
1
1
2
4
9
29
44
3
4
10
14
31
2
4
1
2
4
13
1
3
7
13
2
1
1
3
12
19
5
10
15
1
2
2
1
7
13
Perfil dels titulats que continuen els estudis
En l’enquesta de l’any 2002, el 54,9% dels titulats no continua estudiant, mentre el
45,1% prossegueix estudis..
No
%
Sí, amplio estudis
%
Sí, preparo oposicions
%
Treballa
1195
92,7
677
73,6
41
29,1
No treballa
94
7,3
243
26,4
100
70,9
Total
1289
100
920
100
141
100
La continuació d’estudis disminueix progressivament al llarg de les diferents iniciatives
d’enquesta, però la distància (5 punts) entre l’enquesta 2002 i la 2000 no és tan elevada
com la produïda en anteriors ocasions. La continuació dels estudis influencia i, a la
vegada, pot estar molt influenciada per la situació ocupacional; el gràfic següent és prou
explícit. En tot cas, proporcionalment, la dedicació a l’augment de les credencials
229
Inserció professional de la UPF
Conclusions
acadèmiques és més notori entre els que no treballen que entre els que estan ocupats.
Així mateix, cal remarcar que la preparació d’oposicions és una estratègia clara
d’inserció laboral, donat l’alt percentatge que assoleix entre els titulats sense feina
Per gènere la distribució és molt homogènia pel que fa a la continuació dels estudis, bo i
que cal remarcar el manteniment de la tendència, detectada l’any 1998, d’un cert major
èmfasi de les dones en la preparació d’oposicions; també existeix una relativa major
dedicació dels homes a la continuació. Per edats, tant la continuació dels estudis com la
preparació d’oposicions disminueixen a mesura que avança l’edat dels entrevistats i, per
contra, s’incrementa la variable ‘no continuació dels estudis’; en definitiva existeix una
relació inversa entre edat i continuació dels estudis; menys edat, més inversió en
credencials acadèmiques i viceversa. Aquesta relació segueix una distribució similar a la
dels anteriors períodes d'enquesta.
85
75
65
55
45
35
25
15
1996
1998
Ocupació
2000
Continuació estudis
2002
No ocupació
Per carreres també s’observen diferències pel que fa a la continuació dels estudis. Així,
Periodisme, sobretot, però també Ciències Econòmiques i Empresarials, Comunicació i
ADE tendeixen a una dedicació professional més exclusiva un cop finalitzada la carrera.
Per contra, els majors percentatges de continuació dels estudis els trobem a Polítiques,
Humanitats, Ciències Empresarials i Economia. Per la seva banda, Dret destaca, de
forma molt important en la preparació d’oposicions i també, encara que a distància
d’aquesta, Polítiques. La tendència no ha variat al llarg de les diferents enquestes, al
marge de la incorporació de noves titulacions, només cal destacar la menor dedicació a
la preparació d’oposicions per part dels diplomats de GAP; tot i que les seves dades
s’estabilitzen respecte del 2000.
Per promocions (any d’acabament de la carrera) es pot apreciar com el pas del temps va
disminuint, de manera gradual, la compaginació de la vida professional i educativa dels
titulats. En tot cas la promoció més recent és la que més reafirma l’opció continuadora;
la disminució posterior és paulatina i s’observen els seus efectes amb el pas dels anys.
Una altra distinció és la de la continuació dels estudis en funció de la carrera realitzada i
la promoció. Com podem observar pel total de titulats UPF, la continuació dels estudis
augmenta en la mesura que ens acostem a la promoció més recent; però hi ha fortes
230
Inserció professional de la UPF
Conclusions
oscil·lacions per estudis. La mitjana més baixa de continuació dels estudis la mantenen
Periodisme, ADE i Comunicació Audiovisual, també lògicament Ciències Econòmiques
i Empresarials i Relacions Laborals; en canvi Polítiques, Humanitats i Dret mantenen la
més alta. La tendència és bastant estable a Relacions Laborals i GAP (continuació
d’estudis una mica per sobre de la total UPF); però en general la desviació estàndard
revela fortes oscil·lacions per promoció.
Total
20,0
46,2
46,7
46,4
39,3
67,6
Humanitats
37,5
36,4
23,5 56,3
13,6 100,0
31,3 76,9
Traducció
Polítiques
50,0
36,0
52,9
50,0
52,9
42,9
39,1
16,7
66,7
33,3
33,3
18,2
23,1
17,6
28,6
CAUD
ADE
23,3
28,8
23,4
38,6
Periodisme
52,2
37,0
25,5
69,3
GAP
42,9
48,6
58,1
35,0
52,5
64,3
26,1
11,8
28,9
27,8
60,0
Economia
35,0
34,4
24,3
31,4
38,8
36,1
33,3
63,0
34,4
48,3
50,9
61,1
59,6
66,4
15,4
CCEE
Dret
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
RRLL
Empresarials
Titulats que continuen els estudis, per carrera realitzada i promocions (%)
50,0
50,0
54,5
66,7
79,4
62,7
23,8
45,2
34,6
40,0
43,8
40,5
44,7
56,0
Pel que fa a la relació entre la continuació dels estudis i la situació ocupacional, la major
part dels que no estudien o amplien estudis, treballen i, per contra, la major part dels que
preparen oposicions no treballa. La reducció de la continuació dels estudis un cop
obtingut el títol es relaciona amb el treball; i, viceversa, no estudiar es relaciona amb
l’augment dels percentatges d’ocupació. La tendència de la continuació d’estudis, és
més erràtica; així en 1996 i 2000 els que no treballen sobrepassen als que treballen,
mentre que l’any 1998 i 2002, els que treballen formen el gruix dels que segueixen
estudiant.
231
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Enquesta de inserció UPF 2002.
Principals indicadors ocupacionals
Continuen
estudiant
Titulats UPF
Graduats
ocupats
Continuen estudiant
45,1%
37,5%
81,4%
Graduats
que no
treballen
Continuen
estudiant
18,6%
78,5%
Assalariats
No
assalariats
Aturats
demandants
actius
Demandants
no actius
No actius
93,7%
6,3%
1,0%
sobre total
UPF
5,4%
sobre total
UPF
12,2%
sobre total
UPF
Estables
No estables
69,1%
30,9%
232
Inserció professional de la UPF
Conclusions
3. Els Graduats que treballen.
Augment de la taxa d’ocupació dels llicenciats i diplomats UPF:
Taxa ocupació
1996¨ 52%
1998¨ 75%
2000¨ 77%
2002¨ 81,4%
Els principals components de distribució de l’ocupació dels graduats són els següents:
Graduats ocupats
81,4%
Assalariats
No assalariats
93,7%
6,3%
Estables
No estables
69,1%
30,9%
Graduats que treballen (100%)
Categories professionals:
Directius
Quadres mitjans
Serveis administratius
Altres
7,3%
45,4%
42,6%
4,7%
Continuen estudiant 37,5%
Deixen els estudis
62,5%
Trajectòria ocupacional:
1a. feina després graduació 60,6%
Experiència laboral prèvia:
Amb continuïtat
26,4%
Sense continuïtat
13,0%
Experiència laboral (prèvia i després):
Amb continuïtat
86,4%
Sense continuïtat
13,6%
Temps de recerca de feina:
78,9% Abans dels 3 primers mesos
89,6% Abans dels 6 primers mesos
233
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Taula comparativa dels indicadors ocupacionals. 1996, 1998, 2000 i 2002
Ocupats
• Compte propi
• Assalariats
Estables
No estables
Categoria professional
Directius, quadres alts
• Directius, quadres mitjos
• Empleats administratius
• Altres
1996
1998
2000
2002
52%
2,8%
97,3%
19,3%
80,7%
75%
4,2%
95,5%
36,1%
63,9%
77%
7,8%
92,1%
47,3%
52,7%
81,4%
6,3%
93,7%
69,1%
30,9%
3,1%
34,8%
43,3%
18,8%
2,4%
30,3%
50,1%
17,2%
4,0%
47,6%
44,6%
3,8%
7,3%
45,4%
42,6%
4,7%
69,7%
30,3%
56,4%
43,8%
22,6%
21,0%
55,0%
45,0%
11,1%
33,9%
60,6%
39,4%
13,0%
26,4%
65,3%
82,6%
63,6%
84,0%
70,5%
83,1%
78,9%
89,6%
44,1%
42,6%
52,2%
5,2%
58,0%
40,2%
1,8%
62,5%
33,4%
2,1%
Trajectòria professional
•
•
1ª feina després graduació
Experiència laboral prèvia,
Continuada
no continuada
Temps de recerca de feina
•
•
Abans dels tres primers mesos
Abans dels sis primers mesos
Continuació dels estudis
•
•
•
No
Si, amplia estudis
Si, prepara oposicions
55,9%
Taxa d’ocupació per estudis (%)
1996
Treballen
C. Econòmiques
GAP
Traducció
Relacions laborals
ADE
Periodisme
Empresarials
Comunicació
Economia
C. Polítiques
Dret
Humanitats
1998
2000
Treballen Treballen
60,8
44,0
83,5
70,5
85,0
82,4
86,7
52,1
83,7
76,1
72,0
47,8
58,2
73,3
90,5
82,6
76,4
83,5
87,8
89,9
76,5
76,4
70,6
45,5
55,1
63,8
2002
Treballen
97,0
91,2
90,1
87,4
87,2
84,3
81,7
78,9
75,0
74,1
69,6
68,8
234
Inserció professional de la UPF
Conclusions
3.1. Principals característiques de l’ocupació
Quan van començar a treballar?
Per terme mig, el conjunt de titulats van començar a treballar l’any 1997, fet que
representa, en definitiva, una mitjana de cinc anys d’experiència professional.
Any d’inici de la feina (%)
Previ a 1993
1994-1996
1997-1998
1998-1999
2000-2001
Mitjana any d’inici
9,4
15,8
26,0
31,9
16,9
1997,5 ⎬
Mitjana de 5 anys d’experiència professional
Experiència laboral prèvia a la titulació
Mitjana any d’inici
Mitjana anys d’experiència professional
1996
30%
1998
43%
1995
3,5
2000
45%
1996,4
4,6
2002
39,4%
1997,5
5
Trajectòries ocupacionals dels titulats ocupats
Treball abans d’acabar la carrera 100% (1913)
No: 1ªfeina després estudis
60,6%
⎧ Feina relacionada estudis
Havia treballat abans:
39,4% ⇒ ⎨
De forma continuada 33,0%
⎩ Feina no relacionada estudis
De forma ocasional 67,0%
Treball després d’acabar la carrera* 100% (1913)
De forma continuada
86,4%
⎧ Feina relacionada estudis
⇒ ⎨
De forma ocasional
13,6%
⎩ Feina no relacionada estudis
* Inclou els que havien treballat abans de finalitzar
(%)
Llicenciat
Treball abans d’acabar la carrera
No (1ª experiència després carrera)
Si
Si, de forma ocasional
Si, de forma continuada
No relacionada amb els estudis
Sí relacionada amb els estudis
Treball després d’acabar la carrera
Sempre
De forma no continuada
No relacionada amb els estudis
Sempre relacionada amb els estudis
En ocasions relacionada amb els estudis
Diplomat
48,1%
(754)
51,9%
87,7%
(1913)
12,3%
Doble
carrera
Carrera
prèvia
acabada
67,7
32,3
25,8
6,5
52,6
47,4
48,7
51,3
27,4
23,8
51,1
48,9
61,0
39,0
26,0
13,0
38,5
61,5
44,9
55,1
25,5
29,6
50,0
50,0
85,2
14,8
10,5
75,8
13,7
88,3
11,7
15,5
67,1
17,4
95,0
5,0
3,0
90,0
7,0
95,9
4,1
21,4
69,4
9,2
L’estudi de les trajectòries laborals dels graduats ocupats permet distingir-ne dues de
molt nítides: el 60,6% s’incorpora al treball un cop titulat, mentre el 39,4% restant ja
havien treballat anteriorment, el 33% de forma continuada i el 67% de manera
235
Inserció professional de la UPF
Conclusions
ocasional. Un cop acabada la carrera, la continuïtat en el treball augmenta de manera
espectacular, no només pel percentatge assolit (86,4%), sinó pel fet que ara s’incorporen
aquells que no havien treballat abans d’obtenir el títol i, així, el col·lectiu de treball
continu passa de ser 249 individus a ser 1652. Continuïtat no vol dir estabilitat, com
veurem més endavant, però sí significa la millora de les expectatives d’inserció i
d’ocupació. Un altre element important que es desprèn de les respostes al qüestionari és
la relació entre la feina realitzada -abans o després d’acabar la carrera- amb els estudis.
En aquest sentit, el 19% dels que havien treballat abans de graduar-se en feines
relacionades, es transforma en el 87,7% un cop incorporats els col·lectius sense
experiència al mercat laboral. Contemplades en conjunt aquestes xifres sembla
despendre’s una incidència molt notòria de les credencials acadèmiques en les
trajectòries continuades de treball i en l’obtenció de feines relacionades amb els estudis.
Sí contemplem l’evolució al llarg de les diferents iniciatives d’enquesta vèiem que, de
nou al 2002, augmenta el percentatge d’aquells que s’han dedicat exclusivament a la
carrera.
En la iniciativa 2002 s’ha afegit una nova variable que incorpora el nombre de
situacions de treball fix, de treball temporal i d’atur experimentades des que van acabar
la carrera. A grans trets el 76,3% dels titulats que treballen en el moment de l’enquesta
han experimentat la contractació fixa; entre aquests el 54,6% han tingut un sol contracte
fix i el 21,7% dos o més contractes d’aquesta modalitat. El 58,7% ha tingut un contracte
temporal, dels quals el 26,5% un de sol i el 33,2% dos o més; entre aquests últims,
només el 7,5% quatre o més contractes temporals. Només el 13,4% ha experimentat
situacions d’atur i, entre aquests el 2,9% dos o més. Aquestes situacions d’ocupació es
relacionen clarament amb les trajectòries laborals, sobretot després de finalitzada la
carrera. Així abans d’acabar la carrera la proporcionalitat és bastant similar en totes tres
columnes (contractes fixos, temporals i situacions d’atur). Però la trajectòria després
d’acabar la carrera, genera canvis. Hi molta més contractació fixa entre els que han
treballat sempre des d’aquest episodi i més temporalitat i, sobretot, situacions d’atur
entre els que han treballat de forma discontinua. També hi més contractació fixa en les
trajectòries sempre relacionades amb els estudis i més episodis d’atur entre aquells que
han tingut feines en ocasions relacionades amb els estudis.
Treball fix
Treball temporal
Atur
Total
76,3%
58,7%
13,4%
1
54,6%
26,5%
10,5%
2 o més
21,7%
32,2%
2,9%
Pel que fa a la trajectòria laboral per grans grups d’estudis, distingirem entre l’abans i el
desprès de l’obtenció títol. Han tingut la seva experiència laboral abans els diplomats i
els de carrera prèvia a la UPF i en major nombre ha estat una trajectòria laboral
continuada. Han iniciat la seva experiència d’ocupació desprès de la carrera els
llicenciats i els doblement titulats per la UPF, amb una tendència a trajectòries prèvies
més discontinues. És a dir que el primer grup han compaginat treball i estudis; mentre
que el segon grup ha tingut major dedicació acadèmica. Les experiències de treball
ocasionals reben uns percentatges similars en tots dos grups i també la relació de les
ocupacions amb els estudis; una mica més accentuada en el cas dels titulats amb doble
carrera UPF. Després de la carrera, treballar de forma continuada està molt relacionat
amb l’acumulació de credencials; la trajectòria ocupacional discontínua, en canvi, afecta
més als llicenciats, mentre els diplomats queden en un punt mig. En canvi aquests
últims obtenen feines amb menor relació amb el títol obtingut.
236
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Atenent a les titulacions de procedència, l’anàlisi de les trajectòries revela elements
interessants. Així, abans d’obtenir el títol, el menor contacte amb el mercat laboral es
centra en les carreres econòmiques i ara també a Dret. Per contra, tenen una major
experiència de contacte previ amb el mercat laboral els titulats de GAP. Polítiques,
Traducció i Humanitats. Entre els que han treballat abans d’obtenir la titulació, les
experiències ocasionals abunden a Polítiques i Traducció, mentre que les continuades
són més freqüents a GAP, Empresarials i Relacions Laborals (diplomatures); la major
relació entre feina i estudi es localitza a Economia, ADE i Empresarials, mentre la
menor en el cas de Polítiques, Humanitats i GAP.
Iniciar el treball després de l’obtenció del títol, implica algunes transformacions del
panorama anterior. D’aquesta manera, un cop els titulats estan ocupats, s’aferma la
trajectòria continuada en gairebé totes les carreres. Amb menys continuïtat destaquen:
Humanitats, Polítiques i CAUD. La relació de la feina amb els estudis és elevada entre
els llicenciats de les diferents carreres econòmiques, així com entre els diplomats en
Empresarials. Contràriament, la menor relació amb els estudis es localitza entre els
llicenciats en Polítiques, els diplomats en GAP i, també, entre els titulats en Humanitats.
Buscant ocupació
Atenent a les dades obtingudes i a la llum de la comparació entre les quatre iniciatives
d’enquesta, es pot afirmar que el temps de recerca de feina s’ha fet més dinàmic. Així,
augmenta de forma molt considerable el col·lectiu d’aquells que troben feina abans d’un
mes (55,3%). Destaca la fluïdesa en el mercat laboral que facilita l’entrada ràpida dels
titulats UPF a l’ocupació. Tanmateix, també baixa el percentatge de titulats que no
obtenen la feina fins passats els sis primers mesos (en les anteriors iniciatives per sobre
del 16%) i els no ocupats en aquesta situació durant més d’un any només són el 5,6%.
Estem en un mercat molt mòbil i ràpid en el que el període de realització d’un estudi
influeix sensiblement sobre els percentatges finals d’ocupació i no ocupació, per la
variació no només entre un trimestre i el següent sinó, fins i tot, en un mes. Aquesta
rapidesa és la que fa confluir relativament als graduat amb experiència laboral prèvia al
títol, respecte d’aquells que contacten amb el món del treball amb posterioritat a la
carrera; de fet els primers només tenen avantatge durant el primer mes de recerca.
Temps de recerca de feina
Abans dels tres primers mesos
Abans dels sis primers mesos
Més de sis mesos
Menys d’un mes
1 a 3 mesos
3 a 6 mesos
6 mesos a 1 any
Més d’un any
Total
Totes les trajectòries
55,3
23,6
10,8
4,8
5,6
100
1996
65,3
82,6
17,4
1998
63,6
84,0
16,0
2000
70,5
83,1
16,9
2002
78,9
89,7
10,4
Comencen a treballar després titulació
48,0
25,9
13,9
5,5
6,7
100
Pel que fa als mitjans de recerca novament torna a baixar el nombre de mitjans utilitzat
per titulat ocupat. Aquest descens es generalitza en pràcticament totes les opcions;
excepte en el col·legi professional. En la iniciativa 2002 apareix un mitjà nou respecte
d’anteriors enquestes que és la cerca per internet.
237
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Mitjans de recerca de feina utilitzats per terme
mig per cada graduat ocupat
1996
3,7
1998
2,4
2000
3,6
2002
2,6
Comparació de mitjans de recerca de feina 1996/2002 (%):
Tramesa de currículums
Premsa
Borsa de Treball
Servei Català de Col·locació, INEM
Procediments informals
Cercadors internet
Visites a empreses
ETT
Pràctica realitzada durant els estudis
Col·legi professional
Empreses de selecció
Oposicions
Trobades amb el món professional
1996
59,8
37,5
14,8
14,8
50
1998
73,5
59,3
32,6
32,6
59,2
2000
62,7
53,3
45,5
45,5
46,9
34,4
3,6
7,7
26,1
27,5
16,1
9,7
21,3
25,8
16
6,2
8,5
11,2
7,1
9,9
10,5
2002
51,8
35,0
29,7
29,7
26,6
17,5
14,7
12,4
11,2
6,7
5,8
5,4
4,9
L’assessorament en la recerca de feina, ha experimentat un descens molt notori respecte de
iniciatives anteriors i els mitjans d’assessorament externs assoleixen un percentatge important,
en comparació amb els de la UPF.
S’han assessorat en la
recerca de feina:
1996
17%
1998
12%
2000
11%
2002
6,4%
Mitjans d’assessorament en la recerca de feina % dels que sí han utilitzat el mitjà:
GOAP
Altres UPF
Fora UPF
1998
60,7%
32,0%
69,9%
2000
57,4%
10,2%
17,8%
2002
37,4%
29,3%
40,7%
En la feina
Situació ocupacional
Predomina la condició assalariada desenvolupada en l’empresa privada i,
fonamentalment i per primer cop en la sèrie d’enquestes, la contractació estable per
sobre de la no estable. Entre els treballadors independents, predomina la figura de
l’autònom o del professional liberal.
Les dones titulades tendeixen una mica més que els homes a la condició assalariada i en
l’empresa pública. Per edats, s’observa una tendència dels més joves a una major
dependència assalariada a l’empresa privada, mentre que els més grans s’estableixen,
comparativament, més per compte propi i si son treballadors dependents, treballen més
a l’administració pública. Aquesta tendència, bastant lògica, no ha variat des de la
primera enquesta, l’any 1996. Pel que fa al tipus d’estudi, s’observa una tendència més
acusada a acostar-se a la situació assalariada entre els diplomats, per sobre de la dels
llicenciats entre els que augmenta el treball per compte propi. Respecte a les titulacions
de procedència, també la situació ocupacional presenta diferències: així, entre els
238
Inserció professional de la UPF
Conclusions
graduats de Traducció, sobretot, i també Dret, s’assoleix un elevat percentatge
comparatiu d’establiment per compte propi, fonamentalment com autònoms o
professional liberals, car, només a Dret, alguns titulats es qualifiquen com empresaris.
Els titulats de Polítiques, Economia, ADE i GAP pràcticament tots són assalariats. La
situació és bastant similar a la detectada l’any 2000, però des de la primera enquesta i
entre les diferents titulacions, s’aprecia una tendència a una redistribució interna més
adequada d’aquests components. Per promocions, els titulats més recents tendeixen a un
major assalariament, excloent la primera promoció. Els més antics, per contra, obtenen
un major percentatge relatiu d’establiment per compte propi.
Ocupats
Compte propi
Assalariats
Treball per compte propi
Autònom o professional liberal
81,4%
6,3%
93,7%
69,1%
30,9%
6,3%
5,4%
Empresari amb més de 10 assalariats
Empresari amb menys de 10 assalariats
Treball assalariat
Sector privat
Sector públic
Institució sense ànim de lucre
0,5%
0,4%
93,7%
81,6%
10,7%
1,5%
Contractes estables
Contractes no estables
Contractació
El tipus de contracte que acull a més titulats és l’indefinit, més allunyat el contracte per
obra, serveis, interí o eventual. La resta de formes contractuals, en canvi, es situen per
sota el 6% (sense contracte, contracte a temps parcial, funcionari i altres). Cal destacar
com, en el temps transcorregut des de 1996, ha augmentat considerablement la
contractació indefinida, tot i la reducció de la modalitat funcionarial; en la resta de
formes de contractació és produeix una concentració a l’entorn de les modalitats de
contractació de durada determinada. El treball a temps parcial se situa en els nivells de
1996 i 1998, en aquest cas sabem que la modalitat indefinida d’aquest contracte agrupa
el 0,7%. La contractació temporal experimenta una reducció notòria en 2002. En
conjunt, així, l’estabilitat augmenta de manera significativa al llarg dels quatre períodes
d’enquesta, fet que permet avançar la hipòtesi de que l’etapa de precarietat pels nostres
titulats es constitueix com una transició o pont cap a un treball més adequat a les
credencials acadèmiques obtingudes.
Assalariats amb contracte estable
Indefinit
Funcionari
Assalariats amb contracte no estable
Obres, serveis, interí o eventual
Temporal en pràctiques
Altres temporals
A temps parcial indefinit
A temps parcial temporal
Sense contracte
Altres
69,1%
66,5%
2,6%
30,9%
12,0%
5,2%
5,1%
0,7%
4,8%
2,5%
0,6%
239
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Per gènere, igual com succeïa l’any 2000 i anteriors, hi ha força coincidència entre
titulats i titulades pel que fa a les modalitats contractuals, així com pel que fa a
l’estabilitat o inestabilitat contractual; tot i tenir les titulades una posició lleugerament
més avantatjosa, per exemple en la modalitat de contracte a temps parcial. Per edats, en
canvi, els joves estan en major grau sotmesos a les modalitats temporals, de pràctiques
o sense contracte, és a dir, menys indefinides o fixes. Els més grans, per contra,
gaudeixen de modalitats més estables (indefinit, funcionari); però el grup mig d’edat
assoleix uns percentatges molt elevats de contractació indefinida o d’estabilitat El
caràcter transitori de la precarietat també es reafirma per edats, donat que es redueix en
la mesura que ens trobem amb cohorts més grans.
En relació al tipus d’estudi, a la llum de les iniciatives anteriors s’observava com la
major dedicació professional dels diplomats durant els estudis, semblava assegurar-los
una modalitat contractual més estable que als llicenciats; això continua sent cert, però la
distància es redueix. En els resultats de l’any 2002 es detecta, a més, que els titulats amb
doble carrera a la UPF, sobretot, o els de carrera prèvia tenen avantatges d’estabilitat.
La carrera prèvia, d’altra banda, continua estant lleugerament més relacionada amb el
treball com a funcionari.
L’anàlisi de les diferents titulacions permet concretar més els supòsits indicats en el
paràgraf anterior. Així, a) la contractació indefinida és molt notable a la llicenciatura ja
extingida d’Econòmiques, ADE i a la diplomatura d’Empresarials, b) la figura del
funcionari sobresurt a GAP i a Dret, també comparativament a Relacions Laborals c) la
contractació temporal – obres i serveis - sobresurt a CAUD, Periodisme, Humanitats i
GAP, d) un altre tipus de contracte de duració determinada, un cop sumades les
diferents modalitats, són presents a Polítiques –pràctiques i temps parcial-, ADE –
pràctiques-, Economia –pràctiques, altres temporals, temps parcial-, o la modalitat sense
contracte en el cas de Dret. De la mateixa manera, l’estabilitat o no contractual es pot
seguir també fàcilment. Així, l’antiga carrera d’Econòmiques recull el percentatge de
major estabilitat, seguida de ADE i la diplomatura d’Empresarials. La diplomatura de
Relacions Laborals adopta una estabilitat similar a la mitjana de la UPF. A l’extrem
contrari, hi trobem CAUD, Polítiques, Economia, Traducció i Humanitats.
Per promocions, la contractació indefinida i de funcionari, disminueix a mesura que ens
acostem als anys més recents i, a la inversa, augmenta la contractació temporal, de
pràctiques, a temps parcial o sense contracte. Així, la contractació estable augmenta en
la mesura en que la promoció és més antiga i, la no estabilitat, en funció de les
promocions més recents. En definitiva, de nou es confirma la impressió de la no
estabilitat com a una etapa de transició.
Una descripció similar ens revela la comparació de l’any d’inici en el treball amb la
situació contractual; en funció de l’allunyament en el temps de l’any d'inici més
possibilitat de situació contractual estable i en funció de l’inici més recent major
probabilitat de inserir-se amb contractes no estables.
També, per tipus de trajectòria, el factor principal sembla recaure no tant en la
diferència entre haver treballat abans o després del títol, com en el fet d’haver treballat
de forma continuada o no. Així, les trajectòries de treball estables es relacionen amb les
formes actuals de contractació estable i, les ocasionals o interrompudes, amb les
contractacions eventuals a l’actualitat.
240
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Categories professionals
En referència a la categoria professional i, en definitiva, a l’adequació entre les
credencials acadèmiques i les funcions realitzades en les feines en les quals estan
treballant, augmenta el nombre d’ocupats plenament (en funció del seu capital humà) i,
així, el 7,3% són directius o quadres alts i, especialment, el 45,4% són directius i
quadres mitjans. Cal remarcar que en aquesta edició 2002 també el nombre de quadres
mitjans sobrepassa el dels administratius; aquest canvi de dinàmica es va detectar ja en
2000. La subocupació en termes de categoria (estatus i condicions de treball), no
obstant, continua essent força elevada, ja que el 42,6% dels titulats que treballen són
empleats administratius. D’altra banda, la categoria ‘altres’, formada fonamentalment
per col·lectius en transició (becaris, ajudants, passants), continua sent baixa (4,7%).
Categoria professional
Directius, quadres alts
Directius, quadres mitjos
Empleats administratius
Altres
7,3%
45,4%
42,6% ⎬ Subocupació funcional
4,7% ⎬ Categories en transició*
* Becaris, passants, ajudants, etc.
Per sexes, observem diferències entre homes i dones pel que fa a la major presència de
titulats entre les categories superiors i la de titulades com a quadres mitjans. Respecte a
anteriors enquestes s’equipara la presència d’homes i dones en la categoria d’empleats i
administratius; tot i haver relativament més homes en aquesta categoria. Per edats es
confirma l’etapa de transició ja esmentada en apartats anteriors, de tal manera que, a
més edat augmenta el pes de les categories superiors i, a menor edat, s’incrementa el
percentatge dels empleats administratius i dels altres. Aquesta tendència confirma la
detectada en les enquestes anteriors.
En referència als grans tipus de titulacions, la contractació en les categories quadres
mitjans i administratius, permet observar més llicenciats com a quadres mitjans i més
diplomats com empleats administratius. D’altra banda, encara que amb prudència, donat
el baix nombre de graduats, sembla que els titulats amb dues o més carreres a la UPF
afermen la qualitat de la seva inserció. De manera similar, la realització o no d’una
carrera anterior a la UPF incrementa les possibilitats de tenir una categoria professional
més alta; és a dir, que l’acumulació de credencials acadèmiques millora la probabilitat
de treballar en una categoria superior. Entre diplomats i llicenciats previs, hi ha petites
diferències, explicables perquè els diplomats amb tota seguretat han cursat una
llicenciatura UPF mentre acumulaven al mateix temps experiència professional; la seva
inversió en credencials acadèmiques pot estar vinculada a un estímul de promoció en
l’empresa.
Per titulacions veiem com, i per aquest ordre, GAP, Relacions Laborals, Empresarials,
(tres diplomatures), però també Economia, Comunicació i Humanitats, sobrepassen la
mitjana UPF en referència a l’ocupació com a empleats administratius. En sentit
contrari, Dret i Econòmiques destaquen amb més llocs d’alta direcció. Comparant les
quatre iniciatives d’enquesta, s’observa una progressió de categories en el transcurs del
temps per al conjunt de titulacions. En aquest sentit, potser el major grau d’estancament
professional es localitza a Relacions Laborals, Comunicació i Traducció, encara que els
241
Inserció professional de la UPF
Conclusions
resultats s’hagin d’analitzar amb prudència donat que es tracta de mercats laborals molt
mòbils, en els que compte el temps, els efectes de les noves promocions, etc..
Periodisme, en canvi, tot i tenir un comportament inicial similar (caracteritzat per més
elevats daltabaixos), va adoptant un cert equilibri entre categories.
L’any de promoció també sembla actuar de forma determinant en aquesta variable, de
manera que les tres primeres adquireixen categories més elevades que les tres darreres;
l’efecte de la permanència en el mercat laboral, pot quedar una mica desdibuixat per la
incidència periòdica de noves carreres en els diferents anys. La tendència segueix la
detectada en enquestes anteriors i confirma l’existència d’una transició entre titulació i
obtenció d’una feina adequada a la mateixa que es perllonga entre 3 i 6 anys per assolir
càrrecs o funcions mitjanes i, encara un període més dilatat, en el cas dels nivells més
alts de les empreses.
70
60
50
40
30
20
10
0
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
Directius i quadres superiors
Directius i quadres mitjans
Empleats administratius
Altres
2001
En el mateix sentit que la promoció, afecta l’any d’inici en el treball en la probabilitat
d’assignació dels titulats en una o altra categoria. La tendència és molt nítida a partir de
1993 fins el 2002. Considerant els períodes anteriors, però, no resta tan clara, pel baix
nombre d’individus d’aquestes característiques en la mostra i, potser també, per haver
seguit trajectòries acadèmiques i professionals més complicades. Observem com la
categoria ‘altres’, es confirma com de transició, perquè, de fet, sempre augmenta entre
els que han començat a treballar més recentment.
Si observem la relació entre trajectòria professional i categoria, en funció de
l’experiència abans o després de la titulació veiem, d’aquesta manera, que abans de
graduar-se, la categoria professional més alta es relaciona amb la trajectòria continuada
prèvia a la titulació, mentre que la categoria ‘altres’ es relaciona amb el treball després
del títol; no és tan clara la relació, però, en el cas de directius i quadres mitjos o en els
serveis administratius. En canvi, la trajectòria seguida pels titulats ocupats, després de la
titulació, permet relacionar les dues categories més altes amb la feina continuada i els
serveis administratius amb l’ocasional; la categoria ‘altres’ no es relaciona amb la
242
Inserció professional de la UPF
Conclusions
trajectòria seguida després de la titulació, perquè, de fet, la seva carrera professional és
curta.
3.2. Però, quina feina?: Característiques del treball
La major part dels titulats (un 87,1%) està ocupat en el sector serveis i tan sols un 10%
en la indústria i un 2,9% en la construcció. Aquesta dedicació dels titulats de la UPF per
activitats ens mostra una tendència alcista del sector serveis en les últimes tres
enquestes i, de fet, una disminució de l’ocupació en la construcció que deriva cap els
altres dos grans sectors. L’ocupació en els serveis se centra en els serveis financers, a
empreses i jurídics que experimenten un augment.
En la distribució de les activitats segons titulacions s’observa que les carreres
econòmiques, i RRLL ocupen menys efectius en els serveis que la resta de
llicenciatures, més sobre-especialitzades. Tanmateix, els titulats de Dret i Traducció
concentren el 50% en una sola activitat (molt relacionada amb la carrera). Així mateix,
les diplomatures en general tendeixen a una major dispersió.
Sector d’activitat:
Indústria
Construcció
Serveis
Principals serveis:
Institucions financeres i d'assegurances
Serveis empreses
Jurídic, Fiscal, Auditoria
Administració Pública
Ensenyament, investigació
Comerç i reparacions
10,0%
2,9%
87,1%
20,5%
18,6%
14,7%
6,7%
4,4%
4,1%
Pel que fa a les dimensions del centre de treball, els titulats de la UPF es concentren
principalment en la gran empresa, seguits de la petita, la mitjana i la microempresa. Cal
remarcar que, respecte les altres iniciatives d’enquesta, no s’observen variacions,
excepte la gran empresa que augmenta en funció de la disminució de la petita.
Dimensió empresa
Microempresa (fins 6)
Petita empresa (6-50)
Mitjana empresa (51-250)
Gran empresa (més de 251)
13,5%
29,4%
16,0%
41,1%
Segons la carrera de procedència, trobem que les titulacions econòmiques tendeixen a
localitzar-se en empreses de major dimensió. En la microempresa, en canvi, tenen una
forta presència els titulats de Traducció, Dret i Polítiques i, en la petita, els de
Periodisme, Humanitats, Comunicació i Traducció. En general, la micro i petita unitat
productiva predomina en Dret, Traducció, Periodisme, Comunicació, Humanitats i
RRLL.
243
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Condicions de treball
Tasques
La distribució dels titulats de la UPF segons les tasques que desenvolupen a la feina
actual es pot resumir de la següent manera. Només un 5% realitza tasques de gerència,
un 71% dels ocupats s’encarrega de tasques que impliquen una responsabilitat o
dificultat mitja. En tasques o funcions pròpiament administratives hi trobem un 22%.
Tot i que no hi hagi una correspondència entre tasques i categories, a partir de la
comparació entre individu i individu, en aquest cas constatem que la sub-ocupació
funcional real pot disminuir substancialment. Així, utilitzant els mateixos criteris
d’agrupació, veiem, en la taula següent, que la distribució de tasques és bastant similar
en 2002 respecte de la iniciativa 2000, excepte pel que fa a l’augment dels ocupats que
realitzen tasques de professional mig en detriment del que realitzen tasques
administratives.
Tasques agrupades (%)
Gerència
Professional mig
Administratives
Altres
1998
2,2
65,6
25,0
7,7
2000
5,0
66,9
26,9
1,3
2002
5,0
71,0
22,4
1,6
Com podem comprovar en la taula següent, la correspondència entre les tasques
agrupades i les grans categories professionals distingides no és molt elevada. D’aquesta
manera, el 24,5% dels directius realitzen tasques de gerència, el 86% dels directius
mitjans duen a terme les tasques tècniques o de comandament apropiades; el 43,1% dels
empleats administratius realitzen tasques administratives i, finalment, la categoria
‘altres’ es distribueix principalment entre les tasques mitjanes. En definitiva, no ha
existit, en el moment del treball de camp, una assignació precisa de les tasques
realitzades per categories, és a dir, la descripció de les tasques no troba correspondència
amb les categories. Per tant, l’única manera de contemplar el desplegament de la
variable tasques, en funció de les categories, és la de tenir en compte el conjunt ampli de
tasques per cadascuna d’aquestes. No obstant, també és coherent que la categoria sigui
inferior a les tasques realitzades; la primera es reflecteix en les condicions de contracte i
les segones, poden significar una etapa d'aprenentatge o d'adquisició d'experiència.
Correspondència entre grans grups de categories professionals i de tasques (%).
Categories
Tasques Gerència
Mitjanes
Administratives
Altres
Total
Directius i
quadres alts
Directius i
quadres mitjos
Serveis
administratius
24,5
70,5
5,0
6,8
86,0
5,6
1,6
100
0,4
54,8
43,1
1,7
100
100
Altres
Total UPF
74,4
24,4
1,1
100
5,0
71,0
22,4
1,6
100
Per carrera realitzada observem les següents correspondències entre titulacions i tasques
i remarquem les activitats principals de cada titulació:
Els ocupats d’ADE realitzen principalment tasques financeres i d’auditoria.
244
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Els ocupats d’Economia s’encarreguen de tasques financeres, comptabilitat i
facturació.
Els ocupats d’Econòmiques desenvolupen tasques financeres, comptabilitat,
facturació i gestió comercial.
Els ocupats d’Empresarials realitzen, en general, tasques financeres,
administratives, gestió comercial i administratives.
Els ocupats de Periodisme es dediquen a les tasques de redacció i periodisme i
també docència.
Els ocupats d’Humanitats desenvolupen tasques d’atenció personal i al client, i
administratives.
Els ocupats de Traducció i Interpretació estan molt concentrats en tasques de
traducció i, després, en docència i administratives.
Els ocupats de Relacions Laborals, es concentren en les tasques de gestió laboral i
en tasques financeres i comptables.
1,4
2,6
0,6
2,0
1,3
0,4
0,4
0,3
0,3
2,0
0,3
0,6
8,8
3,8
0,4
2,1
0,3
1,3
0,3
1,5
5,3
3,8
1,9
7,1
1,4
Humanitats
6,8
1,5
16,7
3,8
6,8
9,7
18,7
2,2
Traducció
13,8
0,6
7,5
12,5
3,1
2,5
20,9
25,1
3,3
0,5
12,3
0,5
12,8
7,1
2,8
Polítiques
14,4
37,1
0,8
CAUD
11,3
30,6
0,6
0,6
1,1
Economia
CCEE
Dret
7,9
13,2
46,1
1,3
3,0
3,9
13,2
3,0
3,3
0,3
Periodisme
14,9
1,7
11,7
4,9
8,6
0,3
6,0
23,0
3,0
0,9
4,3
28,9
16,2
6,0
7,2
GAP
6,0
39,8
2,0
ADE
Auditoria/Orientació
Fin./Compt./Facturació
Tasques advocat
Tasques assegurances
Gestió comercial
Gestió laboral
Tasques administratives
Gerència
Atenció al client
Investigació
So/Audio/Video
Disseny gràfic/Edició
Control
productors/proveïdors
Analista
Docència
Caixer
Traducció
Informatica
Periodista
Altres
Redacció
Teleoperadora
RRPP
Màrqueting
Total
RRLL
Empresarials
Distribució de les tasques per estudis (%)
15,7
1,4
4,2
7,0
1,4
7,0
18,6
4,7
5,9
0,8
8,1
10,5
1,2
2,3
4,7
25,6
4,7
7,0
7,0
3,4
0,8
14,4
1,7
6,8
0,8
1,2
1,2
18,6
3,5
18,6
1,2
5,2
5,2
32,1
4,5
9,7
4,3
4,2
8,6
4,3
5,7
14,1
0,7
2,9
2,9
0,7
2,2
1,5
1,5
10,0
100
100
0,8
1,4
0,6
0,6
2,5
100
5,6
4,7
2,3
4,7
2,9
1,5
3,0
0,7
0,7
14,3
1,4
25,7
4,2
7,0
4,2
14,1
100
1,4
1,4
100
0,3
2,0
100
7,0
1,4
16,9
5,6
0,8
100
2,8
100
100
5,8
9,3
0,8
51,7
2,3
2,3
2,3
0,8
1,7
9,3
4,7
1,2
9,3
4,7
0,8
100
100
245
1,2
100
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Els ocupats de Comunicació Audiovisual, també es concentren força en
So/Àudio/Vídeo i es diversifiquen en tasques de redacció i tasques administratives.
Els ocupats de GAP es concentren molt en tasques administratives i es
diversifiquen en tasques financeres, comptabilitat i facturació.
Els ocupats de Polítiques, segueixen una pauta similar a GAP.
Els ocupats de Dret es concentren en tasques d’advocat.
1994 1995 1996 1997 1998 1999
10,0
5,1
8,5
6,5
6,6
5,6
71,7 71,2 78,4 73,0 74,7 71,2
15,0 23,7 11,4 19,5 17,9 21,2
3,3
1,7
0,9
0,9
2,0
Gerència
Mitjanes
Administratives
Altres
2000
3,3
70,0
25,6
1,0
2001
2,3
65,8
29,8
2,1
Total UPF
5,0
71,0
22,4
1,6
Per promocions és molt neta la tendència a la disminució de tasques de gerència en
funció de l'any més recent de sortida de la promoció. Les altres tasques estan molt
estabilitzades en el conjunt del període. En les tasques administratives i mitjanes, tot i
que en les dues primeres promocions augmenten les tasques de responsabilitat mitja i
disminueixen les administratives, la tendència no està tan marcada per la resta de
promocions; però és normal, donat que des l'inici el percentatge de realització de
tasques de tipus mig supera àmpliament el de les tasques administratives.
Jornada i horari
Pel que fa a la duració de la jornada de treball, el 60% dels titulats realitzen jornades de
30 a 40 hores, el 29,1% per sobre de les 40 hores i el 10,9% per sota de les 30 hores. En
la comparació entre 1998, 2000 i 2002 es redueix la jornada a temps parcial, i augmenta
la jornada de 31 a 40 hores.
Jornada de treball
Inferior a les 30 hores
30-40 hores
Més de 40 hores
10,9%
60,0%
29,1%
Nivell retributiu
El salari mig del conjunt dels titulats és de 1.015,62 €, això representa una augment del
10,3% respecte a l’enquesta de l’any 2000. Ara bé, hem de tenir en compte que la
referència és el salari net mensual, si fem alguns ajustos augmentant un 13,25% de
IRPF, un 7% de Seguretat Social, més el repartiment de dues pagues extres, el sou brut
mig mensual és de 1.229,95 €.
En comparació amb l’any 2000, tot i que en l’enquesta 2002 s’han utilitzats altres
nivells retributius amb l’entrada de l’Euro s’aprecia un lleuger increment de les
categories de retribució més elevades i un descens del grup de salaris inferiors.
Total UPF
2000
2002
1
2
<1000€ 1000-1500€
63,8
26,7
50,3
37,2
3
> 1500€
9,5
12,6
246
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Nivells retributius: comparació entre 1998/2002 (%):
1998
28,4
62,7
7,3
1,6
100
Menys de 100 mil (<600€)
Entre 100-200 mil (600 - 1.200€)
Entre 200-300 mil (1.200 - 1.800€)
Més de 300 mil (>1.800)
Total
2000
20,8
66,6
10,4
2,2
100
€
< 500 €
500-700€
700-1000€
1000-1500€
1500-2000€
2000-2500€
>2500€
Total
1
2
3
<1000€ 1000-1500€ > 1500€
Home
Dona
22-24 anys
25-30 anys
+ 30 anys
Humanitats
Polítiques
Dret
CAUD
GAP
Economia
Traducció
Empresarials
Periodisme
RRLL
ADE
42,4
53,7
63,9
41,1
31,1
78,5
73,1
52,4
56,0
64,9
38,6
55,4
49,5
49,9
66,4
35,3
43,5
34,5
30,8
41,3
47,3
19.0
17,1
30,7
36,8
29,0
54,3
35,7
38,0
36,4
27,9
52,5
14
11,9
5,3
17,6
21,7
2,4
9,8
16,8
7,3
6,1
7,1
8,9
12,5
13,6
5,7
12,3
2000
11,1
13,4
39,3
26,7
7,5
1,3
0,7
100
2002
7,3
9,6
33,4
37,2
9,0
2,7
0,9
100
1
2
3
<1000€ 1000-1500€ > 1500€
Diplomatura
Llicenciatura
Amb carrera prèvia
2 o + carreres
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
58,1
45,6
42,3
31,7
5,5
28,8
22,1
36,9
42,3
54,5
57,9
70,9
32,8
39,7
46,7
45,3
47,3
44,2
46,6
45,3
43,2
35,7
35,7
26,4
9
14,7
11,1
23,2
47,3
26,9
31,3
17,7
14,6
9,8
6,4
2,6
En funció de les característiques dels entrevistats, les dones avantatgen als homes en els
nivells inferiors de salari i, en correspondència, a partir dels 1.000 €, els homes tenen
una presència superior. Es confirma, en aquest cas, la segregació salarial de les dones en
relació a les condicions de dedicació professional que hem vist fins el moment (nivells
d’ocupació, categoria, tasques). Per edats, podem contemplar la relació estreta entre
edat i nivell salarial: així, a mesura que augmenta la cohort d’edat, augmenta la
possibilitat de trobar franges salarials més elevades.
Entre les titulacions, els nivells salarials més baixos es localitzen entre els titulats d’una
llicenciatura més recent en la seva sortida als mercats laborals, Polítiques, i una altra
amb una certa experiència, Humanitats. Per contra, els nivells salarials superiors es
localitzen a l’antiga llicenciatura d’Econòmiques, Dret, Periodisme, Empresarials i
ADE. Pel que fa a la distribució dels salaris segons grans categories de titulacions,
s’observa per primer cop una relació molt estreta entre inversió en credencials
acadèmiques i nivell salarial; així els nivells més baixos de sou predominen entre els
diplomats, creixen entre els llicenciat els nivells més elevats, així com els de carrera
prèvia a la UPF i la millor relació salarial dels grups analitzats correspon al de doble
carrera UPF
247
Inserció professional de la UPF
Conclusions
La distribució de salaris per any de promoció manté una elevada correspondència entre
nivells superiors de salari i antiguitat de la promoció i, a la inversa, entre els nivells
inferiors de salari i les promocions més recent. De nou, la component transició ja
comentada per altres variables (edat, categoria, contracte, etc.), s’aprecia clarament en
l’aspecte retributiu.
1
2
<1000€ 1000-1500€
Abans de 1993
Entre 1994-1996
Entre 1997-98
Entre 99-2000
Entre 2001-2002
Abans d’acabar la carrera:
1ª Experiència
T. no continuada
T. continuada
Després d’acabar la carrera:
Continuada
No continuada
Empresa privada/ Despatx profes.
Treballa sol (autònom, prof. Liberal.)
Institució sense ànim de lucre
Administració o empresa pública
Empresari/a de menys de 10 assal.
Empresari/a de més de 10 assal.
Treball per compte propi
Treball per compte d’altri
3
> 1500€
35,1
28,4
47,9
52,7
66
47
44,4
38,1
37,3
29,8
17,9
27,2
13,9
10,1
4,2
48,3
58,7
42,2
38,5
30,9
43,4
13
10,4
14,5
46,6
74
51
44,3
77,3
46,7
22,2
0
40,1
50,9
40
18,9
37,1
39,8
22,7
37,6
33,3
60
40,2
37
13,4
6,9
11,9
15,9
0
15,8
44,4
40
19,6
12,1
La taula anterior fa referència a característiques ocupacionals. Per any d’inici en el
treball, sí excloem els que comencen abans de 1993, que esbiaixen una mica la
tendència, hi ha una correspondència neta entre anys d’experiència laboral i major
salari; en el cas que l’experiència sigui dilatada. O la inversa, menor experiència laboral
i menor salari.
Per trajectòries ocupacionals, no s’observen diferències molt sensibles. Tanmateix, les
trajectòries continuades prèvies o després de la carrera mostren una tendència a
assegurar un millor salari. Per situació professional, els nivells salarials són més elevats
entre els titulats establerts per compte propi, sobretot aquells que tenen empreses amb
treballadors. Els assalariats d’empreses privades o de institucions sense ànim de lucre,
per contra, adquireixen nivells retributius inferiors.
De la mateixa manera que amb la situació professional, també la situació contractual
dels titulats assalariats, genera diferències substancials d’ordre retributiu entre els
ocupats. Així, les situacions estables es relacionen amb salaris més elevats i, les no
estables o precàries, amb salaris més baixos. En general, es pot concloure que el treball
a temps parcial és el més relacionat amb els nivells retributius més baixos, seguit dels
col·lectius en transició (altres). Per la seva banda, els contractes temporals i en
pràctiques es concentren en la franja entre 700 € i 1.000 € mensuals. Si es comparen les
dues variables anteriors, en general, la situació de treball per compte propi és bastant
248
Inserció professional de la UPF
Conclusions
similar a la de l’assalariat amb contracte estable, encara que amb més diferències en els
extrems salarials entre els primers. Els assalariats amb contracte no estable se situen
amb un diferencial salarial negatiu elevat respecte de les altres dues categories.
Aquestes diferències salarials també es distribueixen seguint l’ordre de la dimensió de
l’empresa. Aquí, els salaris més baixos corresponen als ocupats a la microempresa,
mentre els salaris més elevats es localitzen en major proporció en la gran empresa.
1
2
<1000€ 1000-1500€
Indefinit
Funcionari
Temporal
Pràctiques
A temps parcial
Sense contracte
Altres
C. Estable
C. no estable
Compte propi
Assalariat/ada amb contracte estable
Assalariat/ada amb contracte no estable
Micro empresa
Petita empresa
Mitjana empresa
Gran empresa
Quadres superiors
Quadres mitjans
E. administratius
Altres
Gerència
Mitjanes
Administratives
Altres
Inferior a 30 h.
Normal
Superior a 41 h.
42,6
31,7
64,1
75
73,3
92,2
88,8
42,2
70,1
40,1
42
70,1
61,8
55,9
49,3
41,8
20,3
36,6
65,7
87,3
14,8
46,1
70,1
59,2
88,5
53,1
30,2
42,4
43,9
29,8
20,5
22,7
5,3
11,1
42,5
24,9
40,2
42,3
24,9
28,3
31,8
39,2
43,9
29,7
47,4
30,3
11,4
43,2
40,4
26,6
25,9
9,5
36,2
49,3
3
> 1500€
14,9
24,4
6
4,6
4,1
2,6
0
15,2
5,1
19,6
15,6
5,1
9,8
12,3
11,7
14,4
50
15,8
4,1
1,3
42
13,4
3,4
14,8
2,2
10,6
20,4
Per categories professionals, s’observen diferències molt lògiques entre les diverses
categories professionals. El quadres superiors es concentren al voltant de 1.500-2.000 €
mensual, els quadres mitjans entre 1.000-1.500 € mensuals i els administratius entre
700-1.000 € al mes. Recordem que el salari dels titulats UPF es concentra (70,6%) entre
els 700 i els 1.500 €/mes. Pel que fa a les tasques realitzades i els nivells retributius dels
titulats, s’observa que la discriminació salarial és així mateix bastant neta. A més nivell
de tasques realitzades més nivell retributiu tenen els titulats. La distribució salarial, no
obstant, no es tan polaritzada com en el cas de les categories.
Finalment, també resulta significativa la distribució salarial dels titulats segons la
jornada laboral que realitzen, ja que augmenta el nivell salarial a mesura que augmenta
249
Inserció professional de la UPF
Conclusions
la jornada. Novament, la jornada a temps parcial acumula un nombre molt perceptible
de titulats amb salari inferior als 500 €.
Satisfacció amb la feina
La mitjana de satisfacció amb la feina actual en general, en l’escala de l’1 al 9, és de
7,05 (la desviació estàndard és de 1,24). Cal remarcar com, amb poques oscil·lacions,
aquesta mitjana es manté en les quatre iniciatives d’enquesta i, de fet, la del 2002 és
quasi idèntica a la del 1996 i 2000.
Mitjana de satisfacció amb la feina en general
1996
7,0
1998
6,4
2000
7,0
2002
7,05
Si analitzem les respostes dels entrevistats respecte els aspectes concrets de la feina, les
condicions relacionades amb l’ambient humà, les funcions, el contracte i l’autonomia en
la presa de decisions són les que obtenen més puntuació i, una mica per sota, es situen
les possibilitats de promoció i la retribució. Com mostra la taula comparativa, en relació
amb altres iniciatives d’enquesta, la franja de valoració d’unes i altres condicions
presenta poques novetats; malgrat tot, s’ha reduït la valoració de la retribució, i ha
millorat la valoració del tipus del contracte.
Satisfacció amb les condicions de la feina: Comparació 1996/2002 (Mitjanes)
General
Retribució
Contracte
Funcions
Ambient humà
Promoció
Autonomia
1996
7
5
5
7
8
6
6
1998
6,4
5,2
5,8
6,5
7,3
5,8
5,9
2000
7,0
6,2
6,5
7,0
7,7
6,3
6,5
2002
7,05
6,1
6,9
7,0
7,6
6,4
6,6
La satisfacció amb la feina en general i amb algunes condicions específiques no obté
distribucions diferenciades per gènere. Les dones semblen lleugerament més satisfetes,
sobretot amb l’ambient humà; mentre els homes estan més satisfets amb les possibilitats
de promoció. Per edats, els més joves estan més satisfets amb la feina en general i amb
l’ambient humà. Els més crítics amb la retribució és el grup mig d’edat, els quals, en
canvi, opinen tenir més possibilitats d’autonomia en les decisions. Els més grans
mostren una major insatisfacció respecte de la retribució però, en general, estan satisfets
amb la feina actual..
Per promocions, les més recents mostren un nivell de satisfacció general una mica
inferior a les més antigues. Qüestió lògica tenint en compte que les seves condicions de
treball són bastant diferenciades. Sí analitzem la satisfacció amb la feina per titulacions,
la major insatisfacció general amb la feina (no obstant en un nucli inferior al 10%) se
centra en titulats de Comunicació, Periodisme i GAP. A continuació s’enumeren els
aspectes concrets de la feina amb els quals els entrevistats, atenent a les titulacions de
procedència, manifesten un major o menor percentatge de satisfacció:
Amb la feina en general es mostren més satisfets els llicenciats en Econòmiques, els
diplomats en Empresarials, els llicenciats en Polítiques i els llicenciats en Dret. La
major insatisfacció relativa es localitza a GAP, Humanitats i Comunicació.
250
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Amb la retribució es mostren més satisfets Traducció i ADE, mentre que el menor
percentatge de satisfacció es troba a Relacions Laborals i GAP.
Amb el contracte es mostren més satisfets els que procedeixen d’Econòmiques,
ADE i Empresarials i, a la inversa, els menys satisfets són els d’Humanitats,
Comunicació i Periodisme.
Amb les funcions a desenvolupar els nivells més elevats de satisfacció es localitzen
a Empresarials i Econòmiques i són els més crítics els titulats de Polítiques.
Amb l’ambient humà, Dret i ADE sobresurten en la satisfacció, mentre que
Humanitats i Periodisme mostren menor satisfacció.
Pel que fa a les possibilitats de promoció la satisfacció és major a les tres
llicenciatures econòmiques i és menor en Polítiques, Humanitats i Traducció.
L’autonomia en la presa de decisions es veu més factible a Econòmiques,
Periodisme i Traducció i més difícil a Polítiques.
Pel que fa al grans tipus d’estudis realitzats, s’observa com el nivell més elevat de
satisfacció amb la feina es localitza entre els titulats amb dues o més carreres a la UPF,
mentre que, entre els diplomats, és on la satisfacció és més baixa.
Atenent al tipus de contracte, en la franja dels no estables, els que manifesten menys
satisfacció són aquells que treballen temporalment o sense contracte. En general, estan
més satisfets els que treballen per compte propi que els assalariats i els treballadors
dependents estables que els no estables. No obstant això, tot i que tots els tipus de
situació contractual estan d’acord en definir l’ambient humà com altament satisfactori,
veiem algunes diferències. Així, els titulats amb contracte indefinit remarquen menys
satisfacció amb la retribució i, els funcionaris, amb la promoció i l’autonomia. Els
contractats temporalment també estan més satisfets amb les funcions, però menys amb
el contracte i la resta de funcions. Els de pràctiques estan menys satisfets amb el
contracte i la retribució; a temps parcial amb el contracte i la promoció, i els sense
contracte valoren molt negativament la situació contractual i també la retribució.
Per categories, els més satisfets amb la feina són els que ocupen càrrecs de directius i
quadres superiors, seguits dels quadres mitjans. Les categories que fan valoracions més
baixes sobre algunes qüestions (salari i contracte) son l’administrativa i altres.
Finalment, per salaris, la satisfacció general és menor en el nivell retributiu més baix,
mentre que la satisfacció més elevada es situa a partir dels 1000 –1500€. Tot i una
franja una mica i relativament menys satisfeta (2000-2500€).
Què esperen els titulats de la feina?
La major part dels titulats que treballen, un 70%, afirmen que tenen possibilitats de
consolidar la seva carrera professional a l’empresa on treballen actualment. El 30%
restant considera que no en té. Com es pot apreciar, aquesta perspectiva positiva es
manté respecte l’any 2000 i es diferencia clarament de les iniciatives anteriors.
Possibilitats de fer carrera a l’empresa 1996/2002 (%)
No
Si
1996
50,8
49,2
1998
40,6
59,4
2000
30,0
70,0
2002
29,4
70,6
Les majors possibilitats de fer carrera les preveuen els llicenciats en les tres carreres
econòmiques, Dret i la diplomatura d’Empresarials. A l’altre extrem, la visió més
251
Inserció professional de la UPF
Conclusions
pessimista la manifesten els titulats d’Humanitats, CAUD, Relacions Laborals i
Polítiques. Segons promocions s’observa que quan més recent és la seva titulació més
disminueixen les seves expectatives de carrera professional a l’empresa. Això és clar del
1998 al 2000, essent encara més considerable la davallada en l’any 2001. Aquest
fenomen es pot explicar pel relatiu poc temps que aquestes darreres promocions porten
treballant a l’empresa. Per tipus de contracte, tenen més expectatives de carrera
professional en la feina actual els que gaudeixen d’estabilitat que els que tenen
contractes no estables. En el mateix sentit, les categories superiors també són més
optimistes respecte el seu futur professional que els empleats administratius.
Canvi de feina
El 50,7% dels entrevistats ha respost que ha canviat de feina. D’aquests que han canviat
de feina, el 10% ho ha fet en tres o més ocasions. Per terme mig els graduats que han
canviat de feina ho han fet 1,94 vegades. La mitjana no ha experimentat grans canvis,
però respecte de 2000 –primer any que es va formular aquesta pregunta- s’ha
incrementat en un 10% el nombre de titulats que han canviat de feina.
Trajectòria després de la graduació
Ha canviat de feina
Ha canviat de feina en tres o més ocasions
Mitjana de feines diferents després de la graduació
2000
43,3%
25,0%
1,95%
2002
50,7%
24,6%
1,94%
Les dones han canviat més de feina que no pas els homes. Per edats, els més joves no
han tingut gaires oportunitats, però els que tenen entre 25 i 30 anys s’han mostrat
bastant actius en el canvi de feina. Pel que fa a les carreres de procedència, diplomats i
llicenciats es comporten quasi de forma similar; però són els llicenciats de Ciències
Econòmiques i Empresarials, Periodisme, Comunicació i Traducció els que més han
canviat de feina. Finalment, per promocions, s’observa més clarament l’efecte que té el
temps de permanència en el mercat laboral en les possibilitats de canvi de feina.
En relació a determinades variables ocupacionals també s’observen diferències
significatives en relació al canvi de feina. Per a alguns col·lectius aquests canvis formen
part del procés de transició vers una millor feina, mentre que, per a altres, són producte i
a la vegada constatació de la seva situació no estable o precària. Així, per any d’inici en
el treball, en el període 1994-2002, disminueix la rotació conforme ens acostem als que
han començat a treballar més recentment. Per trajectòria laboral, abans i després de la
graduació, el canvi de feina està relacionat amb les experiències de treball ocasional.
També experimenten més rotació els titulats amb contracte no estable. Per dimensió
d’empresa, la rotació és més intensa en funció de la major dimensió de les unitats
productives. Per salari, s’observa com, a més nivell retributiu, més canvis, excepte en el
nivell més elevat (més de 2.500€). Per nivells de satisfacció, els que es mostren força
satisfets tendeixen a una major rotació.
252
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Motius de la rotació
Si agrupem els motius del canvi de feina es distribueixen per aquest ordre: condicions
de treball, seguida de la promoció i formació, la satisfacció en el treball és col·loca a
molta distància i el contracte té poca importància. Hi ha variacions substancials respecte
de 2000, perquè s’inverteix l’ordre d’importància de les dues primeres motivacions i la
satisfacció amb el treball també obté major presència que el contracte.
Motius per canviar de feina
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció amb el treball
Total
2000
41,3
31,1
18,0
9,6
100,0
2002
30,8
47,2
7,9
14,1
100,0
Relació entre tasques i estudis
El 70,6% dels graduats ocupats opina que en la feina actual realitza tasques que
corresponen a un nivell igual o superior al de la titulació aconseguida. Si ho comparem
amb les dues enquestes anteriors, disminueix el percentatge dels que opinen que
realitzen tasques de nivell inferior, augmenta els que opinen fer-les d’un nivell igual al
dels estudis realitzats i disminueix, en relació a l’any 2000, els que diuen fer tasques
d’un nivell superior als dels estudis realitzats.
Nivell inferior a estudis realitzats
Nivell igual a estudis realitzats
Nivell superior a estudis realitzats
Total
1998
44,2
47,6
8,3
100
2000
35,6
49,1
15,3
100
2002
29,4
57,2
13,4
100
Aprofundint més per cada col·lectiu, s’arriba a les següents conclusions pel que fa a la
correspondència entre estudis i feina. En primer lloc, per sexes, els homes mostren una
opinió més favorable que les dones. En segon lloc, per edats, és entre les més joves on
trobem la major part dels titulats que considera que les feines que desenvolupa són de
nivell inferior. En tercer lloc, atenent a les titulacions de procedència, la pitjor
consideració de les tasques es localitza entre els graduats de Ciències Polítiques, GAP,
Humanitats, Relacions Laborals i CAUD, mentre que la millor correspon a Economia,
Periodisme i Dret. En general, es pot dir que els diplomats tendeixen a valorar més
negativament les seves tasques que els llicenciats. Finalment, observem com la sensació
de subocupació augmenta a mesura que ens acostem a les promocions més recents i,
alternativament, com la plena ocupació funcional és superior en les primeres
promocions. Val a dir que, en línies generals aquest ordre segueix la tònica expressada
en l’enquesta de l’any 2000.
Si analitzem la correspondència entre feina i estudis per característiques ocupacionals,
s’observa que l’opinió de realitzar tasques professionals de nivell inferior a la titulació
és molt elevada entre els graduats que han començat a treballar després de la titulació i,
per contra, entre els que començaren abans a treballar disminueix sensiblement la
consciència de subocupació i, a la inversa, augmenta l’opinió de realitzar tasques de
253
Inserció professional de la UPF
Conclusions
nivell superior. D’altra banda, les trajectòries professionals no continuades, abans o
després de la carrera, estan més relacionades amb tasques situades per sota de les
expectatives de la titulació.
També els que treballen per compte d’altri creuen que la seva feina està per sota del
nivell de la titulació, mentre que els ocupats per compte propi opinen amb més
rotunditat que realitzen tasques per sobre del seu nivell d’estudis. I de forma similar
actua la divisió entre contracte estable (millor ocupació funcional) i contracte no estable
(més subocupació).
Pel que fa al tipus d’empresa, s’observa la millor valoració entre els que treballen en
micro empreses (de fins a 6 treballadors) i la pitjor entre les que ho fan a una gran
empreses (més de 251 treballadors). La mitjana empresa, en canvi, surt més ben
valorada que la petita empresa, trencant així la línia de petita a gran (que si es mantenia
en la enquesta de l’any 2000). Aquest és un dels pocs indicadors indirectes sobre la
demanda en els mercats laborals dels titulats i mostra una situació preocupant,
especialment pel que fa a les grans empreses; car semblen preferir mantenir els recursos
humans per sota de les seves possibilitats.
Per categories i tasques efectivament realitzades en la feina actual, els titulats amb
nivells de gerència o similars i els qui tenen categoria de directius i quadres mitjans i
superiors apunten cap a una ocupació més plena, mentre que els que realitzen tasques
administratives assenyalen subocupació.
Per tipus de jornada, els ocupats a temps parcial creuen es consideren més subocupats
que els que jornades de 31 a 40 hores o més. Els que superen en nombre d’hores la
jornada normal són el grup on hi ha més gent que se sent ocupats en treballs d’un nivell
superior als estudis realitzats.
Finalment, el salari és un element que genera diferencials de valoració molt importants,
de manera que els ocupats amb salaris més baixos es veuen més subocupats, mentre que
els que superen el salari de 2500 € afirmen molt àmpliament que els seves tasques estan
per sobre de les expectatives del seu nivell acadèmic.
Correspondència de la feina amb els estudis
En general, els titulats ocupats (73,4%) opinen que la seva feina té bastant o molta
relació amb els estudis cursats. En relació a les enquestes anteriors s’aprecia un constant
augment dels que consideren que existeix força relació entre la feina i els estudis.
1998
2000
2002
Poca relació
18,5
15,6
18,1
Una certa relació
36,0
29,4
8,4
Molta relació
45,5
55,0
73,4
Si analitzem l’adequació entre la feina i els estudis per característiques dels graduats
que treballen trobem que per gènere no s’aprecien grans diferències. Si, en canvi, s’hi
troben per edats; especialment entre els majors de 30 anys, els quals es polaritzen entre
un 19,8% que aprecia poca relació entre la feina i els estudis i un 46,5% que hi veu
molta relació. Aquesta relativa polarització ja s’apreciava a l’enquesta anterior.
254
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Pel que fa a l’adequació de la feina amb la titulació en funció dels estudis realitzats
s’aprecien notables discrepàncies. En general són els llicenciats els qui veuen més
relació entre els estudis i la feina i, entre ells, els que més, els de Dret, Economia, ADE
i Traducció. Entre els llicenciats els qui menys relació hi veuen són els de Polítiques i
Humanitats. Pel que fa als diplomats els de Empresarials són els que millor valoren la
relació i els de GAP els que ho veuen pitjor. Per promocions es pot dir que quan més
temps fa que han acabat millor tendeixen a valorar la relació entre la feina i els estudis
realitzats. Tot i així els percentatges dels que hi veuen molta relació es mantenen en
totes les promocions entre el 50% i el 60%.
Per característiques ocupacionals, es pot observar que entre els que varen començar a
treballar abans de 1993 s’estableix una major polarització que entre els que ho han fet
més recentment. Per trajectòria ocupacional, sembla que aprecien una major adequació
els que han tingut la primera experiència després de la titulació que els que l’havien
iniciat abans, fos de manera continuada o no. Dels que van iniciar la seva trajectòria
laboral després de la titulació, els que millor valoren l’adequació entre estudis i treball
són els que han treballat de forma continuada.
Pel que fa al contracte, els ocupats estables valoren com a més adequada la seva feina
que els no estables. Per dimensió d’empresa, troben més relació els ocupats en la
microempresa , la petita empresa i la mitjana empresa que no pas els que ho fan en una
gran empresa, tal i com ja s’apuntava en la correspondència entre tasques i titulacions,
anteriorment comentada.
Segons categoria professional, els quadres mitjos i alts opinen que la seva feina té molta
o bastant relació amb els estudis, mentre que, entre els empleats administratius, hi ha un
16,7% que hi veu poca relació. Una distribució similar a l’anterior s’obté en funció de
les tasques, dividint els que fan tasques de gerència i responsabilitat mitjana, respecte
dels ocupats en tasques administratives. Tal i com succeeix en la correspondència entre
tasques i titulacions, els ocupats amb salaris més elevats també troben major adequació
entre la feina i els estudis, mentre que, el titulats amb nivells retributius inferiors, hi
troben menys relació.
Però, els estudis realitzats ajuden en la feina?
De tots aquells factors relacionats amb els estudis que puguin afavorir positivament en
la feina, els titulats entrevistats destaquen per sobre de tot la pròpia carrera cursada a la
UPF, en segon lloc les matèries optatives de la carrera, en tercer les pràctiques
realitzades durant la carrera i, en quart lloc, altres estudis realitzats. Creuen, doncs, que
des del punt de vista laboral, han fet una “bona inversió” cursant una carrera a la UPF i
consideren que això els ha afavorit molt més que no pas, per exemple, el coneixement
de idiomes o la informàtica, o la realització d’un Màster o un Postgrau. L’ordre dels
factors que ajuden no varia respecte de 2000, però baixen les matèries troncals i les
altres i, en canvi, augmenten les matèries optatives i en menor proporció altres estudis
realitzats.
255
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Més aprofitament en la feina de:
1 Matèries troncals i obligatòries
2 Matèries optatives i lliure elecció
3 Practiques realitzades durant la carrera
4 En general, altres estudis realitzats
5 Altres
2000
42,8
20,6
17,0
14,5
5,1
2002
36,9
26,3
16,7
17,9
2,2
Per estudis també és la carrera cursada a la UPF el que es considera el factor més
afavoridor. Tanmateix, hi ha discrepàncies en el segon, tercer i quart factor en ordre de
importància segons els estudis. Empresarials, Dret, Economia, ADE, GAP i Traducció,
consideren les matèries optatives constitueixen el segon factor afavoridor, mentre que
per RRLL, Periodisme i CAUD, ho serien les practiques realitzades durant la carrera i
per Polítiques i Humanitats “altres estudis realitzats”.
Sí, però es necessiten coneixements complementaris
Pel que fa a la necessitat d’adquirir coneixements complementaris per a desenvolupar-se
en el terreny professional, el 58,3% dels enquestats que treballen han opinat que aquesta
adquisició és necessària. Es de destacar que en relació a iniciatives d’enquesta anteriors,
la necessitat de coneixements complementaris s’ha anat reduint progressivament.
No
Sí
Total
Necessitat de coneixements complementaris
1998
2000
2002
30,8
35,7
41,7
69,2
64,2
58,3
100
100
100
Ordenació dels principals coneixements complementaris senyalats per titulacions
Pràcticum, Més pràctiques, Idiomes, Comptabilitat, Dret Fiscal,
ADE
Informàtica, Marketing.
Pràcticum, Més pràctiques, Dret Fiscal, Informàtica, Comptabilitat,
Economia
Idiomes.
Més pràctiques, Idiomes, Pràcticum, Comptabilitat, Dret Fiscal,
Empresarials
Informàtica.
Pràcticum, Més pràctiques, Noves tecnologies, Idiomes, Més radio i
Periodisme
televisió; Informàtica i Poca especialització.
Pràcticum, Més pràctiques, Idiomes, Documentació, Informàtica, Poc
Humanitats
aprofundiment, Diferències estudis/realitat professional, Organització
assignatures i Coneixements més tècnics.
Pràcticum, Més pràctiques, Informàtica, Més interpretació (traducció),
Traducció
Informàtica, Noves tecnologies, Relació món laboral i Borsa de
treball/promoció carrera
Més pràctiques, Pràcticum, Nòmines, RRHH, Fiscal i Dret laboral
Relacions laborals
Més pràctiques, Coneixements tècnics, Pràcticum, Poca
Comunicació Aud.
especialització, Noves tecnologies i Informàtica.
Pràcticum, Més pràctiques, Idiomes, Comptabilitat, Poca
C. Econòmiques
especialització/optatives, Dret Fiscal, marketing.
Més pràctiques, Pràcticum, Fiscal, Dret penal, Comptabilitat, Poca
Dret
especialització/optatives, Informàtica, Dret Civil.
256
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Pel que fa als coneixements concrets de caràcter complementari pel desenvolupament
professional, el més sol·licitat són les pràctiques, tant en la variant “classes més
pràctiques” com en l’expressió “pràcticum”. Aquesta és una resposta que ha anat
augmentant respecte d’iniciatives anteriors en detriment de la informàtica i els idiomes.
3.3. L’ocupació segons característiques personals i acadèmiques
Sexe
Les dones mostren, en termes relatius, una major inserció que els homes. Tot i que el
percentatge d’ocupació de les titulades és pràcticament el dels titulats, la seva proporció
entre la no ocupació és uns cinc punts inferior; això probablement està relacionat amb la
major dedicació dels homes a la continuació dels estudis després d’obtenir el títol. No
obstant, les dones tendeixen més a ser assalariades, això sí, amb modalitats de contracte
similars a les dels homes, tot i que una mica més estables. En referència a altres factors
de qualitat de l’ocupació; per categories tots dos sexes progressen, les dones obtenen
més proporció en la categoria de directius i quadres mitjans i els homes entre els
directius i quadres superiors, però també entre els administratius. Aquesta constatació
trenca la tendència de enquestes anteriors en les que les dones s’enquistaven més en la
categoria administrativa; canvi que es reafirma encara més al introduir les tasques, ja
que la proporció de dones és pràcticament idèntica a la dels homes en les diferents
tasques. També titulats i titulades respecte d’enquestes anteriors s’han acostat en el
comportament davant del canvi de feina, obtenint percentatges similars. Pel que fa a
percepcions i opinions no hi ha diferències en termes de satisfacció en la feina; també
s’han acostat pel que fa a la percepció de la subocupació; és a dir a l’adequació de la
feina amb el títol. El salari, en canvi, continua sent un factor diferencial: 53,7% de
dones amb salaris baixos, enfront al 42,4% dels titulats; i 14% d’homes en salaris alts,
enfront de l’11,9% de titulades.
Edat
L’edat és una covariable d’altres factors relacionats amb el pas del temps (promoció,
any d’inici en el treball, etc.), perquè de fet els anys obren diferents possibilitats a les
trajectòries acadèmiques i professionals dels individus; així els més joves en general
s’han dedicat més a la carrera i han tingut menors oportunitats d’iniciar una trajectòria
professional prèvia i, per tant, han iniciat el camí laboral més recentment, fa poc que
han obtingut el títol, etc. Per tant, i de forma genèrica, és pot afirmar que els més joves
tenen un nivell d’inserció menor i els que estan ocupats, sobretot, mantenen una
condició assalariada, en l’empresa privada i amb contractes no estables. També, la
qualitat de la seva inserció és molt menor que la del grup intermedi d’edat o dels majors
de 30 anys, en referència a categoria (aquí si que hi ha majoria de joves en la categoria
administrativa), tasques, salaris (la major part salaris baixos), canvi de feina. En general,
els més joves tendeixen més a la no ocupació i, per tant, a la continuació dels estudis,
però en el cas d’estar ocupats, la seva experiència laboral és més ocasional, precària i
subocupada.
En positiu, es pot afirmar que es confirma l’existència d’un procés de transició de
manera que el jove titulat, en un període més o menys curt o llarg, en funció de com es
miri, però que dura entre tres i sis anys, progressivament s’incorpora a trajectòries més
estables i de major qualitat de l’ocupació. Com novetat en l’enquesta 2002 s’ha de
257
Inserció professional de la UPF
Conclusions
subratllar les bones posicions ocupacionals assolides pel tram mig d’edat, entre 25 i 30
anys. Sí en les anteriors iniciatives els 30 anys semblava una frontera de inserció i de
inserció de qualitat sòlida, ara aquest límit ha baixat d’edat.
Nivell de instrucció o carrera realitzada
Sí observem la taula següent veurem que l’acumulació de carreres assegura una major
taxa d’inserció; no obstant els diplomats avantatgen als llicenciat, perquè posen en
marxa un altre factor de inserció que és el de l’experiència laboral. Dos o més carreres,
en general significa que també ha existit contacte amb el món laboral; no obstant el
nombre de titulats amb doble carrera és relativament reduït, per aquest motiu ens
concentrarem en diplomats i llicenciats. Entre aquests la diferència d’entrada està en un
any, de més o de menys de carrera, però la titulació final genera divergències notòries.
Sí ens fixem amb la darrera fila de la taula veurem els resultats 2000 i com pels
diferents col·lectius s’incrementa quasi amb exactitud cinc punts la seva taxa de
inserció.
Situació ocupacional (%)
Llicenciatura
Diplomatura
Treballa
No treballa
79,3
20,7
85,2
14,8
2 o més
carreres
91,7
8,3
Treballa 2000
74,4
80,4
86,4
Carrera
prèvia
84,5
15,5
Total UPF
81,4
18,6
76,7
Veurem seguidament tres indicadors de la qualitat de la inserció; l’estabilitat, la
categoria i el salari. Pel que fa a l’estabilitat de la contractació, també sembla incidir el
factor experiència laboral, donat que els diplomats avantatgen als llicenciats en
contractació estable. No obstant, si ho comparem amb les dades 2000 la diferència
percentual s’ha reduït notablement. Ara bé, si en inserció i estabilitat els diplomats
treuen certa avantatge del seu major contacte amb el món laboral, en categories i salaris,
els llicenciats fan valer les seves credencials acadèmiques. La qüestió en les categories
no està en els quadres alts, sinó en els quadres mitjos entre els quals els llicenciats
avantatgen als diplomats, i en els serveis administratius més característics dels
diplomats; no obstant, respecte de l’any 2000 també es produeix una convergència entre
ambdós tipus de titulats. La variable salarial és clarament diferenciadora i es mantenen
unes diversitats substancials entre llicenciats i diplomats, clarament favorables als
primers. Respecte de 2000 les diferències també es redueixen en el 2002, però es manté
una divergència important.
Estabilitat o no estabilitat de la contractació en funció de la titulació (%)
Llicenciats
Diplomats
Llicenciats 2000
Diplomats 2000
Estables
69,7
73,3
No estables
30,3
26,7
43,1
55,4
56,9
44,6
258
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Categoria professional en funció de la titulació (%)
Llicenciats
Diplomats
Llicenciats 2000
Diplomats 2000
Quadres alts
7,3
7,2
Quadres mitjos Serveis administratius
51,5
34,6
35,4
55,8
3,9
3,7
57,2
29,8
Altres
6,6
1,5
33,8
65,2
5,1
1,3
Nivell salarial en funció de la titulació (%)
Salari baix: menys de 1.000 euros
Llicenciats
Diplomats
45,6
58,1
Salari alt: més de 1.500 euros
14,7
9,0
Sí fins aquí hem vist els grans grups de titulació, convé ara analitzar cadascuna de les
carreres per concretar aquest conjunt de variables en cada cas:
• Pel que fa a la inserció, podem interpretar la taula corresponent de la següent
manera; per la columna del total de la UPF: el 87% dels titulats UPF, de la
promoció 1999, l’any 2002 està col·locat. Però aquesta pauta no la segueixen
totes les carreres per igual. Empren més temps en inserir-se els graduats en Dret,
també els d’Humanitats; mentre que els graduats de Comunicació, Traducció,
ADE, Relacions Laborals, GAP, Periodisme o Polítiques assoleixen una taxa
d’ocupació més elevada. El tall en l’any 1999, s’elegeix per comprendre tres
promocions amb força individus a la mostra. Elegir l’any 1998, ens permet veure
un desajust que, efectivament ja relatarem en la iniciativa anterior. Tampoc
esmentem el cas de Ciències Econòmiques, el seu comportament laboral és molt
positiu, però la darrera promoció va sortir als mercats l’any 1999.
• En relació a l’estabilitat, la mitjana UPF l’any 1999 és de 73,7%. Aquí
comencen a observar-se majors diferències. Amb una menor quota d’estabilitat
situem GAP, CAUD i Dret; mentre que mantenen altes quotes d’estabilitat
Humanitats, Empresarials i ADE.
• Les categories administratives, com índex de subocupació funcional, permet
veure que la mitjana de titulats UPF, de la promoció 1999, en aquesta categoria
és de 41,8%. Per sota, és a dir, amb menor subocupació trobem clarament
Periodisme, ADE, Polítiques, Dret i Traducció. Amb major subocupació, en
canvi, es localitzen la resta de carreres: Humanitats, Empresarials, Relacions
Laborals, GAP, Comunicació Audiovisual, Economia. Per tant, aquí si que
aquesta variable discrimina fortament, cinc llicenciatures mantenen una quota
acceptable d’ocupació funcional, mentre les tres diplomatures i tres
llicenciatures, augmenten la subocupació de conjunt.
• Sí fem el mateix exercici amb els salaris baixos (per sota de 1.000€) el 54,5%
dels titulats l’any 1999 es col·loca en aquesta franja. Economia i ADE,
Periodisme i Traducció, mantenen una quota més baixa de llicenciats en aquesta
situació salarial, per tant un comportament més positiu. En canvi més de les ¾
parts dels titulats d’Humanitats o GAP i més de les 2/3 parts dels graduats en
Relacions Laborals i Comunicació estan en aquesta franja salarial baixa.
• Pel que fa als salaris alts, el 9,8% dels titulats UPF de la promoció 1999 reben
una remuneració d’aquestes característiques. Assoleixen un percentatge similar
o superior al 15% de titulats en aquesta franja retributiva els graduats de ADE,
Polítiques, Periodisme i Dret . En canvi és queden per sota els graduats de GAP
i, sobretot, els de Relacions Laborals.
259
Inserció professional de la UPF
Conclusions
En definitiva, i a la llum de la taula resum que segueix, els diplomats avantatgen una
mica als llicenciats pel que fa a les variables de quantitat d’ocupació, car aconsegueixen
una mica més ràpidament la inserció i l’estabilitat. Però els llicenciats assoleixen amb
més claredat una ocupació de qualitat, pel que fa a la categoria i el salari. Entre les
diplomatures, GAP i Relacions Laborals, són les que tenen un pitjor comportament de
qualitat i GAP així mateix d’estabilitat; mentre que Empresarials té un comportament
similar a la mitjana UPF, excepte en categoria en la que mostra alguns problemes. Pel
que fa a les llicenciatures, ADE és la més afavorida en ambdós factors i la resta manté
un comportament amb problemes en certs indicadors, però positius en uns altres. Per
exemple, Dret té dificultats d’inserció, però quan l’aconsegueixen asseguren la qualitat.
Potser Humanitats o Comunicació Audiovisual són les llicenciatures que es
caracteritzen per majors problemes de qualitat; a la vegada que Humanitats té dificultats
d’inserció i Comunicació d’estabilitat.
Mitjana
UPF 1999
Tendència amb
problemes
Tendència positiva
%
Quantitat ocupació
Inserció
Estabilitat
Diplomats* (85) Diplomats (73)
Comunicació
Humanitats (90)
(93)
ADE (90)
Traducció (93)
Empresarials (80)
ADE (92)
RRLL (91)
GAP (90)
Periodisme (100)
Polítiques (100)
Dret (68)
GAP (44)
Humanitats (83) CAUD (50)
Dret (67)
87%
74%
Categoria
Llicenciats (35)
Periodisme (15)
ADE (25)
Polítiques (25)
Dret (29)
Traducció (31)
Diplomats (56)
Humanitats (60)
RRLL (55)
Empresarials (54)
Economia (52)
GAP (50)
CAUD (50)
42%
Qualitat ocupació
Salari baix
Salari alt
Llicenciats (45)
Llicenciats (15)
Economia (30)
ADE (20)
ADE (31)
Polítiques (19)
Traducció (44)
Periodisme (15)
Periodisme (46)
Dret (15)
Diplomats (58))
Humanitats (78)
GAP (75)
RRLL (69)
CAUD (69)
54%
Diplomats (9)
GAP (6)
RRLL (2)
10%
* En negreta diplomats o llicenciats en general
260
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Humanitats
Total
Humanitats
Total
100,0
66,7
70,6
90,0
50,0
55,9
81,7
86,4
88,6
82,8
82,5
73,7
69,5
47,4
Traducció
100,0
75,0
77,3
83,3
58,8
66,7
Polítiques
100,0
75,0
92,3
90,9
86,7
94,1 100,0 92,9
86,4 68,8 96,4
62,5 61,5 81,1
95,2
95,2
98,3
93,5
84,2
87,0
77,5
67,8
CAUD
100,0
100,0
94,1
80,0
94,1
85,7
82,6
91,7
66,7
100,0
100,0
90,9
100,0
82,4
66,7
Traducció
95,7
100,0
100,0
97,2
60,0 91,3 90,0
100,0 85,2 92,3
82,4 87,0
61,3 83,1
Periodisme
ADE
Economia
CCEE
100,0
93,8
89,2
91,4
81,6
78,7
93,3
92,6
90,6
82,8
72,7
68,1
67,0
53,1
GAP
100,0
100,0
100,0
100,0
90,7
87,5
74,3
66,1
Dret
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
RRLL
Empresarials
Titulats ocupats per carrera i promoció (%)
90,9
88,2
91,1
90,0
100,0 85,7 92,6
100,0 69,6 89,6
64,3 83,6
30,4 65,2
Polítiques
85,7
84,0
56,3
68,8
43,8
66,7
42,1
63,6
50,0
33,3
100,0
100,0
69,2
78,6
42,9
CAUD
Periodisme
ADE
Economia
CCEE
95,0
86,7
93,9
73,4
70,0
43,8
64,3
88,0
89,7
79,2
70,0
67,3
65,1
38,3
GAP
100,0
100,0
88,1
91,4
82,1
80,0
72,0
59,5
Dret
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
RRLL
Empresarials
Ocupació estable per titulacions i promocions (%)
90,0
66,7
91,7
80,0
84,6
50,0 68,8 73,1
57,9 36,4 77,8
10,0 37,5 53,3
Total
Traducció
Polítiques
CAUD
Periodisme
GAP
ADE
13,6
5,9
2,2
27,1
66,7 33,3 44,4
33,3 52,2 25,0
45,2 35,8
60,9 59,4
Humanitats
31,0
51,4
56,4
54,3
54,7
66,2
Economia
35,0
66,7
48,5
54,7
50,0
75,0
14,3
28,0
20,7
20,8
30,0
28,6
38,1
26,7
23,1
CCEE
Dret
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
RRLL
Empresarials
La categoria d’empleat administratiu, per titulacions i promocions (%)
33,3
35,3
60,0
45,0
44,1
16,7
30,5
22,7
40,9
43,2
41,8
43,3
56,5
18,2
71,4
44,0
62,5
62,5
50,0
91,7
68,4
20,0
33,3 33,3
16,7
30,0 50,0
30,8
15,4 50,0 25,0 30,8
21,4 26,3 27,3 37,0
50,0 55,0 62,5 56,7
261
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Nivells salarials per titulacions i promocions (%)
1996
18,2
1997
Polítiques
CAUD
Periodisme
GAP
ADE
Economia
CCEE
Dret
Humanitats
100
Traducció
1995
4,8
20,0
50,0
33,3
33,3
11,1
24,0
45,5
59,3
29,2
14,1
74,2
1998
34,2
56,7
52,5
1999
56,5
68,8
60,4
2000
55,0
77,5
2001
Mitjana
Desv. Std.
69,1
48,5
29,0
80,4
61,5
19,7
33,3
25,0
14,8
60,0
55,6
37,5
23,1
76,5
30,4
31,1
75,0
46,2
68,8
50,0
44,0
77,8
66,1
45,2
29,7
75,0
57,1
55,6
72,7
83,3
75,0
78,0
47,6
22,9
14,7
11,1
42,9
35,9
9,7
51,5
31,8
15,1
88,9
66,9
20,7
92,3
49,3
27,1
70,0
58,0
15,1
100
74,2
25,0
78,6
47,1
27,6
87,9
66,8
20,6
Polítiques
13,6
CAUD
33,3
Periodisme
26,3
GAP
71,4
ADE
7,7
Economia
13,6
RRLL
9,1
Empresarials
1994
RRLL
Empresarials
Salari 1000€
33,3
63,6
1995
38,1
27,3
30,8
14,3
100
33,3
Humanitats
64,3
Traducció
CCEE
1994
Dret
Salari
+ l.500 €
22,2
1996
33,3
15,8
44,4
43,2
12
1997
12,1
3,7
16,7
32,8
6,5
1998
10,5
20
10
1999
7,2
1,6
14,6
2000
8,3
2,5
7,1
2001
4,4
2,2
5,1
19,9
7,6
23,7
42,3
12,8
15,5
9,8
31,5
13,1
14,0
10,7
19,6
Desv. Std. 21,5
8,1
20,8
14,5
10,7
11,8
4,0
34,8
9,6
6,9
6,2
19,4
Mitjana
66,7
25
29,6
8,7
20
4,8
9,4
11,1
6,3
20
16,7
16,7
33,3
25
7,7
5,9
15,4
7,1
2,9
5,6
18,8
8
9,1
8,3
5
3,6
262
Inserció professional de la UPF
Conclusions
4. Graduats no ocupats. Principals característiques
En aquesta edició d’enquesta cal remarcar el descens de la taxa de llicenciats i
diplomats de la UPF que no treballen:
Graduats sense treball 1996Ä 48% 1998Ä 25%
2000Ä 23%
2002Ä 18,4%
Els principals components de distribució dels graduats que no treballen són els següents:
Graduats que no
treballen
18,4%
Aturats demandants
actius
Demandants no actius
No actius
1,0%
5,4%
12,2%
sobre total UPF
sobre total UPF
sobre total UPF
Graduats que no treballen (100%)
Recerca activa de feina, busca?:
Treball de tot tipus
5,3%
Feina amb condicions determinades 26,3%
Feina compatible amb estudis
3,0%
No busca feina
65,4%
Continuen estudiant
78,7%
Deixen els estudis
21,3%
Trajectòria ocupacional:
No ha treballat mai
1a. feina després graduació
Amb continuïtat
Sense continuïtat
Experiència laboral prèvia
Amb continuïtat
Sense continuïtat
Temps de recerca de feina:
Menys 1 mes
1- 3 mesos
3- 6 mesos
6 m. -1 any
Més 1 any
38,4%
30,0%
11,0%
19,0%
31,6%
8,7%
22,9%
33,1%
33,8%
23,2%
7,9%
2,0%
263
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Taula comparativa dels indicadors dels graduats que no treballen.
Enquestes de 1996, 1998 i 2000
No treballen
• Aturats demandants actius
• Demandants no actius
• No actius
Recerca activa de feina, busca?
• Feina de qualsevol tipus
• Feina amb condicions
• Feina i continuació estudis
• No busca feina
Trajectòria laboral
• No ha treballat mai
• Primera feina després de la graduació
Amb continuïtat fins l’enquesta
Sense continuïtat fins l’enquesta
• Experiència laboral prèvia
Amb continuïtat fins l’enquesta
Sense continuïtat fins l’enquesta
Temps de recerca de feina
• Menys d’un mes
• 1 a 3 mesos
• 3 a 6 mesos
• 6 mesos a 1 any
• Més d’un any
Continuen estudiant
• No
• Si, amplia estudis
• Si, prepara oposicions
1996
48%
2,5%
21,6%
14,8%
1998
24,8%
2,2%
11,4%
11,4%
2000
23,3%
1,2%
8,8%
13,2%
2002
18,4%
1,0%
5,4%
12,2%
6,4%
33,2%
22,3%
38,1%
9,1%
32,4%
13,9%
44,3%
5,1%
32,8%
5,1%
56,9%
5,3%
26,3%
3,0%
65,4%
45,9%
14,2%
39,9%
13,1%
26,8%
26,2%
22,9%
6,8%
16,1%
50,9%
14,7%
36,2%
38,4%
30,0%
11,0%
19,0%
31,6%
8,7%
22,9%
26,1%
19,1%
30,4%
15,7%
8,7%
29,2%
24,5%
14,8%
19,9%
11,6%
27,2%
31,1%
28,9%
6,8%
6,0%
33,1%
33,8%
23,2%
7,9%
2,0%
18,2%
14,5%
56,7%
28,8%
25,3%
56,9%
17,8%
21,5%
55,6%
22,9%
14,2%
81,8%
Graduats que no treballen per estudis
Econòmiques i Empresarials
Periodisme
ADE
Segona carrera UPF
Relacions laborals
GAP
Empresarials (diplom.)
Comunicació Audiovisual
Traducció
Economia
Humanitats
Dret
Polítiques
UPF
1996
47,9%
13,3%
1998
23,9%
16,3%
56,0%
39,2%
31,2%
17,6%
29,5%
16,5%
28,0%
15,0%
52,2%
26,7%
41,8%
48%
24,8%
2000
9,5%
10,1%
12,2%
15,0%
16,5%
17,4%
23,5%
23,6%
23,6%
29,4%
36,2%
44,9%
54,5%
23,3%
2002
3,4%
15,7%
12,8%
8,3%
12,6%
8,8%
18,3%
21,1%
9,9%
25,0%
31,2%
30,4%
25,9%
18,4%
264
Inserció professional de la UPF
Conclusions
En comparació amb les dades d’ocupació de la UPF, el percentatge dels titulats que no
treballa, que per primer cop no arriba al 20%, mostra una tendència a la baixa. No
obstant, internament, aquest col·lectiu presenta una redistribució relativa (els marges
d’error de l’enquesta poden absorbir perfectament la diferència), en estancar-se els
demandants actius i disminuir el nombre de demandats de feina que posen condicions.
Així, augmenta el col·lectiu dels que no busquen feina i més del 75% dels que no
treballen estudien. Sobre el total de la UPF els aturats demandants actius només
representen l’1%. D’altra banda tot i sumant demanda activa i no activa, podem
considerar que el 6,4% tampoc és una xifra preocupant.
Total entrevistats:
100% (2350)
Treballen
81,4% (1913)
No treballen
18,6% (437)
dels quals:
______________________________________________________________________
Aturats demandants actius
5,3 % (recerca activa:
23)
Aturats demandants no actius
29,3 % (recerca amb condicions:
128)
No actius
65,4 % (no busquen feina:
286)
Ara no treballen, però han treballat?
La taula següent mostra dos tipus de trajectòria dels titulats que no treballen. En primer
lloc, hi ha un 38,4% que no ha treballat mai i que busquen la seva primera feina. En
segon lloc, hi ha un 30% dels que no treballen que varen viure la primera experiència
laboral després de la graduació, mentre que un 31,6% ja coneixia el món professional
abans d’obtenir el títol. En tercer lloc, tot mantenint el grup dels que no han treballat
mai (per tant, a la recerca de la primera feina), la resta de titulats no ocupats es divideix
entre aquells (19,7%) que han aconseguit treballar de forma continuada en algun
moment abans, durant o després de la carrera, i el 41,9% que ha tingut contactes
ocasionals amb el treball.
Trajectòries ocupacionals dels titulats ocupats i no ocupats (%)
Ocupats
No ha treballat mai
Primera feina després del títol
60,6
Feina abans de la titulació
39,4
Amb continuïtat
13,0
Sense continuïtat
26,4
Trajectòria prèvia i després
Amb continuïtat
86,4
Sense continuïtat
13,6
No ocupats
38,4
30,0
31,6
8,7
22,9
19,7
41,9
Ja s’ha assenyalat la importància no només de l’experiència laboral, sinó també de la
continuïtat de la mateixa pel que fa a la inserció laboral dels titulats; això també és així
en el cas dels graduats no ocupats. En comparació amb altres iniciatives d’enquesta,
malgrat les diferències percentuals, aquesta és una tònica ja visible en els estudis
realitzats l’any 1998 i 2000. El nombre dels cercadors de primera feina ha augmentat
lleugerament sobre les iniciatives anteriors; així, aquests passen de ser un 60,1% en
1998, al 26,2% en el 2000, i al 38,4% al 2002, però sobre una població total de no
ocupats en clara disminució. Així mateix, augmenta el percentatge dels que han trobat
feina després de la graduació i disminueix el d’aquells que ja tenien una experiència
265
Inserció professional de la UPF
Conclusions
laboral prèvia. No hi ha grans canvis respecte de la passada enquesta de l’any 2000
entre els que han tingut feines ocasionals i els que han treballat contínuament. En tot
cas, pels no ocupats, les experiències laborals discontínues son més nombroses que les
continues.
Si comparem les trajectòries ocupacionals d’ocupats i no ocupats veurem que entre, els
no ocupats, el 38,4% no ha treballat mai. També obtenen un menor percentatge de feina
abans de la titulació, amb més significatives trajectòries discontínues. Ambdues
qüestions, menor experiència laboral i més discontinuïtat, s’observen també en el treball
després de la titulació.
Trajectòria ocupacional dels no ocupats (%):
Trajectòria: han treballat abans o després de la graduació
No han
treballat mai
Primera feina després de la
graduació
Experiència laboral prèvia
Total
38,4
30,0
31,6
100
36,6
amb continuïtat
fins l’enquesta
63,4
sense continuïtat
fins l’enquesta
27,5
amb continuïtat
fins l’enquesta
72,5
sense continuïtat
fins l’enquesta
Trajectòria: han treballat en feines continuades o ocasionals
No han
treballat mai
Feines continuades fins l’enquesta
38,4
Feines ocasionals fins l’enquesta
61,6
Total
100
19,7
41,9
De la mateixa manera, les situacions de treball fix que han experimentat els no ocupats,
respecte dels titulats ocupats són proporcionalment molt poc importants; també tenen
menor experiència en treballs temporals; i naturalment, respecte dels ocupats han
experimentat més situacions d’atur. La temporalitat mostra una tendència més persistent
entre els no ocupats i així, el 22% dels que han treballat temporalment han tingut 3 o
més contractes temporals; les situacions d’atur, en canvi només han afectat en 3 o més
ocasions al 2,9% dels no ocupats que han experimentat l’atur. En referència a aquests
situacions ocupacionals, els no ocupats tant amb experiència laboral prèvia, com aquells
que han tingut la primera feina després de la graduació, la única diferència notòria és
que els que han tingut trajectòries discontinues han obtingut més contractes temporals,
que els que han experimentat trajectòries continuades.
Situacions de treball fix, temporal i d’atur
Treball fix
Treball temporal
Atur
Ocupats
76,3
58,7
10,5
No ocupats
20,2
34,6
27,6
266
Inserció professional de la UPF
Conclusions
No s’observen diferències substancials entre homes i dones respecte a les trajectòries
laborals i de recerca de feina entre els titulats que no treballen; tot i haver més dones
amb experiència laboral en el moment d’acabar la carrera, mentre hi ha més homes a la
recerca de la primera feina.
S’observa un comportament diferenciat entre grups d’edat pel que fa a la seva
trajectòria ocupacional. Així, els més joves formen, no només el gruix dels que no
treballen, sinó també dels que busquen la seva primera feina, o han experimentat
treballs ocasionals; els més grans, en canvi, se situen a l’altre extrem, tots han tingut
experiència laboral prèvia a l’acabament dels estudis, i han tingut més feines
continuades. El grup de 25-30 anys se situa en un punt mig entre ambdós extrems. No
obstant, es manté una constant entre les quatre enquestes i és que, malgrat de la
diferència d’edats, l’experiència laboral precària (ocasional) és molt important, fins i tot
en el grup de més edat (tot i que, val a dir que ja ens movem en terrenys de molt escassa
representativitat de l’enquesta).
En determinades carreres els titulats no ocupats s'han dedicat, en un percentatge
superior al 50%, exclusivament als estudis, -Dret, ADE i Economia-, mentre que GAP,
CAUD i RRLL se situen en l’altra extrem, de incorporació o contacte amb el treball
mentre estudien (el nombre de no ocupats de CCEE és molt baix). Aquestes exigències
de dedicació, però, poden provenir de l’organització acadèmica o de la planificació per
part dels estudiants. No s’observen tendències clares per promocions.
Busquen feina?
La recerca activa d’ocupació implica al 5,3% dels no ocupats UPF, és a dir l’1% del
total de la mostra estudiada. També la recerca condicionada és relativament reduïda i el
percentatge dels que no busquen feina significa el 65,4% del total de la no ocupació;
una component que ha augmentat significativament al llarg dels quatre períodes
d’enquesta. Aquestes xifres no permeten detectar cap col·lectiu amb especials
problemes de permanència en l’atur. D’una banda pel reduït nombre de demandants
actius, ja que el 30% dels quals continua estudiant; d’altra banda, perquè la major part
dels que no busquen feina estudien (95,1%; dels quals 62,6% amplia estudis i el 32,5%
restant prepara oposicions). Així mateix, entre els que busquen una feina compatible
amb els estudis, el 100% continua estudiant. El problema potser se centra més entre els
que busquen una feina amb condicions determinades, ja que, més de la meitat (55%) no
estudia i només el 5% busquen ara la seva primera feina; clar que més del 42%
d’aquests només han treballat de forma ocasional.
Recerca activa d’ocupació (%):
Busca feina:
De qualsevol tipus
Amb condicions
Compatible amb estudis
No busca feina
Total
Sobre el total dels Sobre el total
titulats que no
dels titulats
treballen
enquestats
5,3
1,0
26,3
⎬
5,4
3,0
65,4
12,2
100
18,4
Tipus de no ocupats:
demandants actius
demandants no actius
no actius
267
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Recerca activa de feina: Comparació 1996/2002 (%)
Feina de qualsevol tipus
Feina amb condicions
Feina i continuació estudis
No busca feina
1996
6,4
33,2
22,3
38,1
1998
9,1
32,4
13,9
44,3
2000
5,1
32,8
5,1
56,9
2002
5,3
26,3
3,0
65,4
Vegem ara el comportament de determinats col·lectius de titulats que no treballen en
relació amb l’activitat. Per gènere, no es troben diferències. Per edats, en canvi, la forta
presència dels més joves condiciona la distribució, que és pràcticament anecdòtica pels
titulats amb més de 30 anys. Un quadre similar obtenim al contemplar la situació
d’activitat dels que no treballen en relació a la carrera prèvia, ja que el pes dels que no
n’han realitzada cap condiciona de manera important els resultats. Pel que fa a la
distribució de la situació d’activitat dels graduats que no treballen per any d’acabament
dels estudis la demanda activa es concentra, relativament, en les darreres promocions.
Tanmateix, potser el factor determinant per explicar la situació dels graduats que no
treballen és el paper que hi juga la continuació dels estudis entre els mateixos.
Per concloure aquest apartat, estudiem la distribució de la situació d’activitat dels
graduats que no treballen per trajectòria professional, la qual, a diferència de la resta de
distincions, mostra alguns elements d’interès per comentar. En primer lloc, que la
demanda activa i no activa de treball es concentra entre els que tenen una experiència
laboral sense continuïtat. En segon lloc, que la no activitat es reparteix entre els que
busquen la primera feina i els que tenen una experiència laboral sense continuïtat. En
tercer lloc, que els que busquen la primera feina estan plenament en fase d’acumulació
educativa, car la majoria segueixen no actius. Finalment, que els que tenen una
experiència laboral, sigui continuada o no continuada, es reparteixen entre els que estan
en fase de transició (demandants no actius) entre activitat acadèmica i treball o bé
continuen estudiant
Distribució de l’activitat dels graduats no ocupats per trajectòria ocupacional (%):
No ha treballat
mai
Demandants actius
Demandants no actius
No actius
Demandants actius
Demandants no actius
No actius
Ha treballat abans i durant Ha treballat després de
la carrera o sempre
titular-se
2,4
7,7
89,9
6,5
34,1
59,4
7,6
51,9
40,5
Recerca de 1ª
feina
Experiència laboral
continuada
Experiència laboral
sense continuïtat
2,4
7,7
89,9
8,1
51,2
40,7
6,6
38,8
54,6
268
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Com busquen feina?
Dins del col·lectiu dels titulats que, en el moment de realització de l’enquesta, no
treballaven (437 entrevistats), en aquest apartat la referència es redueix sensiblement, ja
que tan sols 151 persones han respost a aquesta pregunta: és a dir, el 34,6% dels que no
treballen, o el 6,4% del conjunt d’entrevistats. Per orientar-nos, es tracta d’aquells
titulats que responen que busquen feina de qualsevol tipus, més els que busquen feina
amb determinades condicions (de treball, o compatibles amb els estudis). El primer
comentari sobre aquesta matèria és que el col·lectiu amb més problemes laborals (atur
de més 6 mesos) es continua reduint considerablement, així com també l’atur de llarga
durada (més d’un any). Aquesta reducció respecte a enquestes anteriors, fa que en la
iniciativa 2002 adquireixin més importància els grups de graduats que porten entre tres i
sis mesos buscant feina i el col·lectiu dels que cerquen feina des de fa menys de tres
mesos. El grup dels que busquen feina des de fa més de 6 mesos no és un col·lectiu
ampli (15 persones sobre 2.350: 0,6% del total). En comparació amb iniciatives
anteriors, en l’enquesta 2002 s'observa un augment dels que busquen feina des de fa
menys temps i una disminució dels que la cerquen des de fa més de 6 mesos.
Per gènere, s’observen certes diferències en el temps de recerca de feina, entre titulats i
titulades. En el temps de menys d’un mes de recerca, hi ha més presència de dones. De
3 a 6 mesos, són els homes el que predominen en període de temps. Les diferències ja
són minses, quan es tracta de més de 6 mesos. El factor de la primera incorporació al
mercat laboral influeix de manera notable en la variable edat: així, els més joves es
concentren, en un 87,8%, en la recerca de feina inferior als 3 mesos, mentre que entre el
col·lectiu de 25 a 30 anys hi ha un descens respecte a l’enquesta 2000 de la recerca
superior als 6 mesos.
Si comparem les quatre enquestes, no es relleva cap tendència clara, excepte una: els
titulats sense feina, independentment de l’edat, busquen feina des de fa poc temps
(menys de 3 mesos). Tampoc des d’aquest punt de vista sembla detectar-se un col·lectiu
amb problemes pel factor edat. El mateix succeeix si tenim en compte la carrera
realitzada o la promoció.
Temps de recerca de feina dels titulats no ocupats:
Menys d’un mes
D’un a tres mesos
De tres a sis mesos
De sis mesos a un any
Més d’un any
Total
Percentatge
33,1
33,8
23,2
7,9
2,0
100
Percentatge
Abans 3 m.
Abans 6 m.
Abans 1 a.
66,9
90,1
98,0
269
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Mitjans de recerca de feina dels no ocupats
La qüestió dels mitjans emprats per a la recerca de feina és un pregunta amb opció de
resposta múltiple i ens orienta sobre els mitjans de recerca més utilitzats, tot i tenint en
compte que els titulats poden utilitzar diversos mitjans al mateix temps per tal de
garantir els resultats. No obstant, per terme mig, els titulats no ocupats han utilitzat 4,4
mitjans cadascun en els moments que han cercat feina. En primera posició (nivells
superiors al 70%) se situen dos mitjans d’iniciativa pròpia dels titulats: la tramesa de
currículums (que pot haver estat orientada pel GOAP) i la premsa. En segon lloc,
cercadors d´internet (63%). En tercer lloc (amb percentatges del 54%), la borsa de
treball de la UPF (vinculada amb l'SCC). Pel que fa a la resta, les ETT és del 30% i les
visites a empreses es mantenen al voltant del 33%. Per últim, el llibre de currículums
(UPF), els col·legis professionals o la pràctica durant els estudis són emprats per menys
del 10% dels titulats que no treballen. En relació a aquesta qüestió, cal remarcar que
s’observen algunes diferències substancials respecte dels que treballen, com ara que
aquests últims, per terme mig, utilitzen 3,6 mitjans o que els no ocupats utilitzen menys
que els ocupats alguns mitjans que ofereix la UPF com són les pràctiques a les empreses
o el llibre de currículums.
Comparació entre els mitjans per a la recerca de feina utilitzats pels graduats no
ocupats i pels ocupats (%):
% dels no ocupats que % dels ocupats que han
han utilitzat el mitjà
utilitzat el mitja
Per iniciativa pròpia
Visites a empreses
Procediments informals
Premsa
Tramesa de currículums
Oposicions
Creació d’empresa o despatx propi
A través de la UPF
Pràctica durant els estudis
Borsa de Treball
Llibre de currículums
Trobades amb el món professional
Altres institucions
Col·legi professional
Servei Català de Col·locació, INEM
ETT
Empreses de selecció
Cercadors d’internet
Altres
33,1
19,9
73,5
72,8
3,3
1,3
14,7
26,6
35,0
51,8
5,4
4,0
53,6
4,6
1,3
11,2
29,7
3,8
4,9
9,3
53,6
30,5
11,9
63,6
1,4
6,7
29,7
12,4
5,8
17,5
4,0
La taula següent mostra la major o menor utilització de determinats mitjans de recerca
en funció del temps emprat en la recerca de feina. En aquest sentit, es detecten
seqüències prudentment diferenciades:
Mitjans força utilitzats de forma similar, amb independència del temps emprat en la
recerca: tramesa de currículums i premsa, visites a empreses, trobades amb el món
professional, altres.
270
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Mitjans utilitzats amb més freqüència conforme s’incrementa el temps de recerca:
visites a empresa, Borsa de Treball UPF, ETT, oposicions,
Mitjans utilitzats amb més freqüència pels que cerquen feina des de fa menys temps:
procediments informals.
Una altra forma de llegir la taula és la següent: conforme augmenta el temps de recerca
els titulats amplien el ventall d’instruments de recerca que fan servir. Respecte les
iniciatives d’enquesta anteriors es confirma aquesta tendència.
(%)
Visites a empreses
Procediments informals
Premsa
Tramesa de currículums
Oposicions o concurs públic
Creació d'empresa o despatx propi
Pràctica durant els estudis
Borsa de treball de la UPF
Llibre de currículums
Trobades món professional
Col·legi professional
Servei Català de Col·locació
ETT
Empreses de selecció
Cercadors d'Internet
Altres
Menys 3 mesos
28,7
23,8
73,3
71,3
4,0
2,0
4,0
4,0
2,0
48,5
48,5
6,9
23,8
10,9
59,4
1,8
3 -6 mesos
34,3
11,4
71,4
71,4
6 m-Més 1 any
60,0
13,3
80,0
86,7
6,7
5,7
8,6
65,7
65,7
5,7
42,9
14,3
80,0
60,0
60,0
33,3
46,7
13,3
53,3
UPF
33,1
19,9
73,5
72,8
3,3
1,3
4,0
4,6
1,3
53,6
53,6
9,3
30,5
11,9
63,6
1,4
Assessorament en la recerca de feina
Només 19 titulats no ocupats s’han assessorat en la recerca de feina, és a dir el 4,3% del
conjunt de titulats que no treballaven en el moment de l’entrevista. Sobre el conjunt de
demandants actius i no actius, aquesta xifra representa el 12,6%. Si comparem amb
edicions anteriors, l’assessorament entre els titulats que no treballen i busquen feina,
s’ha anat reduint al llarg dels anys.
S’han assessorat per aconseguir feina?
NO
SÍ
Total
Mitjans utilitzats per terme mig
1996
54,2
45,8
100%
1,3
1998
57,7
42,3
100%
1,4
2000
78,3%
21,7%
100%
1,2
2002
87,4%
12,6%
100%
1,3
L’assessorament en la recerca de feina ha experimentat una forta davallada en les dues
darreres iniciatives d’enquesta, passant de més del 40% abans de 1998, al 12,6% actual.
L’assessorament es basa en diferents mitjans i la pregunta que es plantejà als
entrevistats oferia tres opcions de resposta, el GOAP de la Universitat, altres mitjans de
la UPF i l'assessorament extern. Naturalment un titulat pot utilitzar diversos mitjans
d’assessorament a la vegada. Concretament en l’enquesta de l’any 2002 els que no
treballen i busquen feina han utilitzat 1,3 mitjans per persona, una xifra amb poques
oscil·lacions en els tres períodes d’enquesta. El conjunt de mitjans UPF continua
destacant per sobre dels externs a la Universitat.
271
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Assessorament en la recerca de feina (%)
Percentatge de si l’han utilitzat
52,6
36,8
42,1
GOAP-UPF
Altres Mitjans de la UPF
Fora de la UPF
Per què alguns no busquen feina?
Situats en les xifres principals dels titulats que no treballen, analitzarem seguidament els
motius que argumenten per no buscar feina els que hem anomenat no actius des del punt
de vista laboral. Cal tenir en compte, però, que dels 437 graduats que no treballen, aquí
ens referim solament als 286 no actius, és a dir al 65,4% d’aquesta part de la mostra i al
12,2% del total. Pel que fa als motius esmentats pels titulats no actius, en la iniciativa de
l’any 2002 sobresurt de forma extraordinària la motivació relacionada amb la
continuació dels estudis o oposicions, desapareix el servei militar i pràcticament es
mantenen els altres motius (d’ordre molt variat, des de malaltia, permisos, etc.); de fet
segueix la mateixa tònica que a l’any 2000.
Motius per no buscar feina: Comparació entre 1996/2002 (%)
Estudis/ oposicions
Servei militar
Altres
1996
65,8
30,2
4,2
1998
84,9
11,0
4,0
2000
93.5
0.6
5.9
2002
93,7
6,3
Rebuig d’ofertes de feina
La pregunta sobre el rebuig d’ofertes de treball es planteja als titulats que no treballen i
busquen feina, de qualsevol tipus o plantejant determinades condicions. La referència,
aquí, són 151 persones, les quals representen el 34,6% del col·lectiu dels que no
treballen, o el 6,4% del total de la mostra. Atenent a les dades, del total de titulats que
no treballen i busquen feina un 30% ha rebutjat ofertes de treball. Hi ha, així, una
disminució significativa respecte de 1998 i 2000.
Ha rebutjat ofertes de treball? 1996/2002
No
Sí
1996
76,0
24,0
1998
47,7
52,3
2000
57,0
43,0
2002
69,5
30,5
Sembla que hi ha més rebuig entre les dones, entre la franja d’edat més jove i la franja
d’edat de més de 30 anys, entre els que porten de 3 a 6 mesos buscant feina i entre els
aturats demandants no actius que entre els actius.
272
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Motius de rebuig
Per la seva retribució
Per la seva precarietat
Tenia poc o res a veure amb la meva titulació
Pel tipus de contracte
Altres
Horari
Per la manca de perspectives de promoció o des.professional
Per l'obligada mobilitat geogràfica
Percentatge
25,4%
19,4%
13,4%
11,9%
11,9%
9,0%
6,0%
3,0%
Entre els motius de rebuig d’ofertes de feina dels titulats no ocupats que busquen
treball, el nivell retributiu és el més assenyalat en l’any 2000, seguit de la subocupació
funcional i de la poca relació de l’oferta amb la titulació. La precarietat i el tipus de
contracte i altres condicions de treball, més importants en les anteriors edicions, han
passat ara a un segon terme.
Ordenació dels motius de rebuig al 2000, 1998 i 1996 (de més citats a menys citats):
2002
1 Per la seva retribució
2 Per la seva precarietat
3
4
5
6
7
8
2000
Nivell retributiu
Nivell professional per
sota dels coneixements
adquirits
Tenia poc o res a veure amb la Poca relació amb la
meva titulació
titulació
Pel tipus de contracte
Precarietat / Manca de
perspectives de promoció
Horari
Tipus de contracte/
Jornada completa
Per la manca de perspectives de Obligada mobilitat
promoció
geogràfica
Per l'obligada mobilitat
Altres
geogràfica
Està estudiant
1998
Poca relació amb la
titulació
Poques perspectives de
promoció professional
1996
Titulació/ Promoció
Precarietat
Precarietat/
Retribució /Nivell
professional ....
Tipus de contracte
Nivell retributiu
Mobilitat geogràfica
Nivell professional per
sota dels coneixements
Incompatibilitat estudis
Tipus de contracte
Mobilitat geogràfica
Per què no troben feina?
Com a l’enquesta d’inserció 2000, en aquesta edició el factor més rellevant en les
dificultats d'ocupació, segons els titulats que no treballen, és la demanda d’experiència
per part de les empreses, és a dir, un factor extern a l’individu. El segueixen les poques
possibilitats de trobar feina i l’opinió que pocs llocs de treball responen als objectius.
La pregunta sobre els motius que dificulten la inserció estava dirigida als 151 individus
que poden buscar feina. Cadascun d’aquests podia mencionar tres opcions diferents, de
les quals s’han obtingut dos conjunts de factors que apareixen en la taula següent. Tot i
que varien els percentatges del primer factor, respecte del total, no varia l’ordre de les
respostes i, per aquesta raó, utilitzarem el primer motiu per mostrar algunes
característiques específiques. Aquesta és la forma que és recull en la taula per
titulacions, que té un caràcter únicament orientador.
273
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Motius genèrics que dificulten la inserció
Percentatge s/
total factors
Opinions
Poques possibilitats de trobar feina
Les empreses demanen experiència laboral
Pocs llocs de treball responen als objectius
Fa poc que busca feina
Demanen coneixements acadèmics que no posseeixo
Total
33,8
30,8
20,7
9,1
5,6
100,0
Motius que dificulten la inserció per titulacions (orientatiu)
1er.
CCEE
ECO
ADE
Dret
Experiència
Experiència
Experiència
Experiència
Period.
GAP
Empres.
RRLL
TI
Mercat general
Experiència/ Mercat
general
Mercat general
Mercat general
Objectius
Hum
Mercat general
CAUD
CP
Mercat general
Objectius
2on.
Objectius/ Mercat general
Mercat general
Objectius
Mercat general / Fa poc que
busca feina
Objectius
Objectius/Fa poc que busca
feina/Coneixements
Experiència
Experiència
Mercat general/Fa poc que
busca feina/Coneixements
Objectius/Fa poc que busca
feina
Experiència
Mercat general
3er.
Objectius/ Fa poc que busca feina
Mercat general
Objectius
Experiència
Objectius
Objectius
Experiència
Objectius
Experiència/Coneixements
D’altra banda, per trajectòries laborals, s’observen diferències: així, els que busquen la
primera feina, apunten com motiu principal (per sobre la mitjana UPF) la falta
d’experiència laboral; els que han tingut una experiència continuada argumenten com a
dificultat les condicions de mercat de treball en general i, finalment, els que han
experimentat una trajectòria laboral sense continuïtat en destaquen el mercat de treball
en general i l’experiència. D’altra banda, els demandants actius es concentren més,
comparativament, en la mercat de treball, que no els demandants no actius. Finalment,
segons el temps de recerca de feina, els que porten més temps buscant feina concentren
les seves explicacions en l’experiència laboral i en el mercat de treball en general,
mentre que els que porten menys de 3 mesos de recerca de feina argumenten,
principalment, les condicions del mercat de treball en general.
Efectes de la carrera en la inserció dels que no treballen
El 32,5% dels titulats no ocupats que busquen feina (151 individus) opina que hi ha
factors de la carrera acadèmica que dificulten la inserció laboral. En relació amb les
altres iniciatives d’enquesta, la taula comparativa que presentem a continuació mostra
que, en el període transcorregut des de 1996, aquest percentatge s’ha incrementat
gradualment fins al 2000. A l’any 2002 s’observa una baixada important.
274
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Hi ha factors de la carrera que dificulten la inserció laboral? 1996/2002 (%)
NO
SÍ
1996
64,6
36,4
1998
60,3
39,7
2000
56,8
43,2
2002
67,5
32,5
Per tal de detectar els factors de la carrera que dificulten la inserció es proposà una
pregunta oberta en la que els enquestats poden oferir fins a 3 respostes. En la taula
següent, s’ofereix el resultat total de la pregunta, format per 53 opinions, sobre 49
entrevistats. En aquest sentit, destaca principalment la manca de classes pràctiques
(també es pot agrupar aquí la resposta: massa teoria). La resta de factors, cal destacar la
manca de sortides laborals. La resta de dificultats són marginals i d’ordre molt divers.
Per comparació amb iniciatives anteriors, la falta de pràctiques continua sent el
problema principal.
Factors de la carrera que dificulten la inserció laboral; opinió dels no ocupats:
Percentatge
Poques classes pràctiques
Promoció sortides laborals/orientació
Massa teoria
Altres
Manca de coneixements
Massa tècnica
Informàtica
Idiomes
Dret mercantil
Finances
Total
34,0
20,8
17,0
13,2
3,8
3,8
1,9
1,9
1,9
1,9
100
275
Inserció professional de la UPF
Conclusions
5. Continuació dels estudis.
El 45,1% dels titulats UPF segueix estudiant un cop acabada la carrera, sobretot amplia
els estudis, mentre que un percentatge reduït es dedica a preparar oposicions. Com
podem contemplar en la taula, al llarg de les diferents iniciatives d’enquesta, disminueix
l’ampliació d’estudis i augmenta la dedicació exclusivament professional, un cop
finalitzada la carrera.
No continua estudiant
Amplia estudis
Prepara oposicions
1996
31,6%
68,4%
1998
35,5%
53,3%
11,2%
2000
50,4%
44,1%
5,5%
2002
54,9%
39,1%
6,0%
No hi ha variacions substancials per gènere en la continuació dels estudis, bo i que cal
remarcar el manteniment de la tendència, detectada des de l’any 1998, d’un cert major
èmfasi de les dones en la preparació d’oposicions. Per edats, en canvi, tant la
continuació dels estudis com la preparació d’oposicions disminueixen a mesura que
avança l’edat dels entrevistats i, per contra, lògicament s’incrementa la variable ‘no
continuació dels estudis’.
Distribució per carrera, situació ocupacional i continuació estudis (%)
Ocupats
No ocupats
Continuació dels estudis
No
Empresarials
RRLL
Dret
CCEE
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
Traducció
Humanitats
Total
81,7
87,4
69,6
97,0
75,0
87,2
91,2
84,3
78,9
74,1
90,1
68,8
81,4
18,3
12,6
30,4
3,0
25,0
12,8
8,8
15,7
21,1
25,9
9,9
31,2
18,6
49,6
66,5
42,8
73,3
50,6
70,2
53,7
75,9
73,3
22,4
51,1
34,4
54,9
Amplia
estudis
49,4
30,9
33,6
26,7
48,3
28,9
38,8
22,9
26,7
62,1
48,9
64,0
39,1
Prepara
oposicions
0,9
2,6
23,6
1,1
0,8
7,5
1,2
15,5
1,6
6,0
Per carreres, els majors percentatges de continuació dels estudis els trobem a Polítiques,
Economia, Dret i Traducció, mentre que els titulats de Periodisme, en primer lloc, però
també els de Comunicació Audiovisual i Relacions Laborals, solen tendir a una
dedicació professional més exclusiva un cop finalitzada la carrera; en aquest sentit,
també ADE i GAP supera la mitjana UPF. Pel que fa a la preparació d’oposicions, Dret
sobresurt de manera molt important i també, encara que a distància d’aquesta,
Polítiques.
Per promocions (any d’acabament) s’aprecia com el pas del temps va disminuint poc a
poc la compaginació de la vida professional i educativa dels titulats. La dedicació a
oposicions, en canvi, manté una tendència més estable. Una altra distinció és la de la
276
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Total
20,0
46,2
46,7
46,4
39,3
67,6
Humanitats
37,5
36,4
23,5 56,3
13,6 100,0
31,3 76,9
Traducció
16,7
66,7
33,3
33,3
18,2
23,1
17,6
28,6
Polítiques
Periodisme
23,3
28,8
23,4
38,6
50,0
36,0
52,9
50,0
52,9
42,9
39,1
CAUD
GAP
52,2
37,0
25,5
69,3
ADE
42,9
48,6
58,1
35,0
52,5
64,3
26,1
11,8
28,9
27,8
60,0
Economia
35,0
34,4
24,3
31,4
38,8
36,1
33,3
63,0
34,4
48,3
50,9
61,1
59,6
66,4
15,4
CCEE
Dret
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
RRLL
Empresarials
continuació dels estudis en funció de la carrera realitzada i la promoció. Com podem
observar pel total de titulats UPF, la continuació dels estudis augmenta en la mesura que
ens acostem a la promoció més recent; aquesta tendència és seguida per la major part de
diplomats i llicenciats, sobretot Humanitats, Polítiques i RRLL, però hi ha excepcions.
Així, en Comunicació Audiovisual disminueix la continuació dels estudis en les
promocions més recents; o bé hi ha carreres amb fluctuacions més erràtiques com GAP
o Periodisme. En algunes taules, com ara aquesta, s’ha de recordar l’advertència que el
poc nombre de titulats presents en les mostres de les primeres promocions o en alguna
de les últimes, al distingir també per carreres, produeix un biaix o canvi de tendència.
50,0
50,0
54,5
66,7
79,4
62,7
23,8
45,2
34,6
40,0
43,8
40,5
44,7
56,0
La relació entre altra carrera abans de la UPF i la continuació dels estudis, mostra en
certa manera, el límits en l’obtenció de credencials acadèmiques, és a dir, com més
nivell d’estudis obtinguts anteriorment a la carrera UPF, més dedicació a la vida
professional i viceversa.
Pel que fa a la relació entre la continuació dels estudis i la situació ocupacional,
s’observa que la majoria dels titulats que no estudien estan treballant i que la major part
dels que preparen oposicions, no treballa. Entre els que continuen estudiant, no obstant,
el 55,6% treballa, mentre el 35,4% restant no. En relació als titulats que treballen, no hi
ha modificacions substancials en la continuació dels estudis respecte de la mitjana UPF
segons les diferents trajectòries ocupacionals. D’altra banda, veiem com entre els
titulats que no treballen, la trajectòria professional influeix més en la continuació dels
estudis i, també, com tendeixen a deixar els estudis, per un costat, els que han tingut
experiència professional en detriment d’aquells que no han treballat mai i, per un altre
costat, els que han tingut una experiència professional (continuada o ocasional) abans de
la graduació respecte dels que han trobat la primera feina després dels estudis.
Continuant l’anàlisi amb els titulats que treballen, no s’observen variacions notables per
la situació ocupacional. Segons la situació contractual, hi ha una tendència més
pronunciada a seguir estudiant entre els titulats amb contracte no estable. Per contra
d’allò que passa amb la situació professional i contractual, la categoria professional
determina més la continuació o no dels estudis. En aquest sentit, trobem una gradació
entre superior categoria i menor dedicació als estudis, mentre que hi ha una major
dedicació com més baixa és la categoria professional. Finalment, aquells titulats definits
277
Inserció professional de la UPF
Conclusions
com a altres representen una excepció important, la qual està justificada, però, per la
composició majoritària de becaris, passants o ajudants d’aquesta categoria professional.
La tendència és similar a l’enquesta de 1998 i 2000. El menor salari també està
relacionat amb la major dedicació a l’estudi; la línia de tall la constitueix, així, el nivell
salarial situat entre les 1.000 i els 1.500 Euros; a partir d’aquest punt, la continuació dels
estudis pot estar motivada per factors vocacionals o, principalment, per la voluntat
d’assegurar les fites professionals aconseguides amb noves credencials acadèmiques.
Pel que fa a la jornada laboral, aquells que realitzen jornada a temps parcial tendeixen a
una major dedicació a la continuació dels estudis. La línia de tall la constitueix la
jornada normal, ja que, dins de la jornada superior a 41 hores, en la continuació dels
estudis, pot afectar el component vocacional o la realització d’una carrera professional
mitjançant l’obtenció de noves credencials acadèmiques, un cop assegurada la feina.
Atenent al temps de recerca de feina dels graduats ocupats, s’observa una major
dedicació als estudis en aquells que porten menys temps buscant feina. Entre els titulats
no ocupats la relació és similar; amb més presencia d’opositors entre els qui continuen
estudiant, i més temps de recerca de feina entre els qui no estudien. Finalment, entre els
titulats no ocupats, l’actitud més o menys activa davant l’ocupació influeix en la
continuació dels estudis, especialment en la preparació d’oposicions; a menys intensitat
en la recerca d’ocupació major dedicació als estudis.
Interessos que motiven la continuació dels estudis
Per aquest apartat, el qüestionari s’adreça a tots els titulats, independentment de si
continuen o no els estudis en l’actualitat, preguntant sobre quina consideren la formació
més interessant o necessària per completar i actualitzar els coneixements adquirits
durant la titulació. Tal i com vàrem realitzar en l’enquesta anterior, hem agrupat les
respostes ‘formació en l’empresa’ i ‘autoformació’ en un bloc que anomenarem
professional, el qual és el que més destaca sobre el conjunt, seguit molt de prop per les
respostes ‘ampliació de la carrera’ i, ja a més distància d’aquesta, els estudis no
relacionats amb la carrera, “nous estudis”. En l’ordre de preferència d’aquestes
categories no s’observa variació respecte als anys 1998 i 2000..
Formació empresa
Autoformació
Ampliació de la carrera
Nous estudis
Total
Percentatge
36,2
9,1
42,6
12,1
100,0
45,3
42,6
12,1
La formació professional (formació empresa i autoformació) és la que suscita més
interès per prosseguir estudiant. No obstant, l’augment de l’interès pels coneixements
relacionats amb la carrera també és molt important; ja que, a diferència d’iniciatives
anteriors, els percentatges entre objectiu professional i ampliació de la carrera s’acosten
de forma important. L’inici de nous estudis adquireix menys rellevància comparativa,
però també augmenta en aquesta iniciativa d’enquesta.
Sobre el total de respostes s’aprecien algunes diferències segons diverses categories. Per
exemple, per la situació professional: així, els titulats que no treballen tendeixen,
relativament, a marcar-se més com a objectiu l’ampliació de la carrera, mentre els que
treballen mantenen amb més força les finalitats professionals
278
Inserció professional de la UPF
Conclusions
No estudia
48,3
10,6
52,4
14,5
Formació empresa
Autoformació
Ampliació de la carrera
Nous estudis
Amplia estudis
44,3
13,5
60,7
19,1
Prepara oposicions
35,5
15,6
61,7
7,8
Acadèmics
8,4 29,3 24,4 22,7 19,5 37,5
Altres ensenyaments
6,5 20,7
Oposicions
Humanitats
Traducció
Polítiques
CAUD
Periodisme
73,0 37,0 18,8 25,0 57,5 20,8 45,6 30,0 41,7 31,1 23,4 57,3
Postgrau-Màster
Idiomes
GAP
ADE
Economia
CCEE
Dret
RRLL
Empresarials
Segons la continuació d’estudis, la formació en l’empresa és relativament més apreciada
pels que no estudien i menys pels que preparen oposicions. L’autoformació és més
apreciada pels que preparen oposicions i menys pels que no estudien. L’ampliació de la
carrera és més apreciada pels que preparen oposicions i menys pels que no estudien. I
els nous estudis son més apreciats pels que amplien estudis i menys pels que preparen
oposicions. Finalment, cal remarcar l’elevada coincidència (això també succeïa en el
2000) en els objectius i interessos, també en la categoria de nous estudis, entre aquells
que actualment no estudien (però ho poden fer en el futur) i aquells que amplien estudis.
12,6
1,9
7,6
8,8 15,0 29,2 37,8 32,8 24,4
9,6 18,2 10,3 18,1 13,2 10,0
4,2
8,0 36,4 14,9 23,6 16,2 45,0 29,2
7,6 42,8
2,3
1,4 17,6
5,0
6,7
6,3 12,2
6,7 42,2
20,0
7,3
3,7
Per titulacions els estudis acadèmics són més remarcats (amb percentatges per sobre del
50%) pels titulats d’empresarials i també pels d’Economia i Humanitats. Els estudis de
postgrau-màster són més apreciats (percentatges que oscil·len entre el 32 i el 38%) pels
titulats de Polítiques, ADE i Traducció. Els altres ensenyaments motiven sobretot (amb
percentages entre el 18-20%) als titulats de Relacions Laborals, Ciències Econòmiques i
ADE. Els Idiomes són importants pels titulats de Periodisme, Traducció i Ciències
Econòmiques, amb percentatges entre el 36 i el 45%. Les oposicions motiven als titulats
de Dret (42%), Polítiques (20%) i GAP (17%).
Matèries i àrees de interès per la continuació dels estudis
En aquest apartat, novament tots els entrevistats han respost a una pregunta oberta, en la
qual disposen de tres opcions per assenyalar les matèries i àrees d’interès que
consideren més interessants per continuar els estudis (els percentatges no sumen 100).
Com veiem a continuació, bo i seguint la tendència de 2000, en primer lloc s’assenyalen
les matèries econòmiques, sobretot les financeres i les de comptabilitat. Les matèries
legals assoleixen la segona posició. Les matèries instrumentals baixen respecte dels
resultats de 1998 i 2000. La dedicació a altres carreres, obté un percentatge (6,8%) baix.
Recursos humans i laborals, que abracen àrees econòmiques, de dret i la salut, també
efectuen una davallada considerable.
279
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Matèries i Àrees d’estudi
1. Econòmiques
Finances, comptabilitat
Gestió, administració
Marketing, publicitat
Comerç internacional
Empresarials, econòmics
2. Instrumentals
Idiomes
Informàtica, Internet
3. Altres carreres
4. Legals
Fiscal i tributaris
Legals
5. Recursos humans i laborals
Laborals i seguretat social
Recursos humans
Risc, seguretat, higiene
6. Altres identificades
Cooperació i desenvolupament
Ciències polítiques
Noves tecnologies
7. Altres matèries
Ordre de preferència de les matèries:
Econòmiques
Instrumentals
Altres carreres
Legals
Recursos humans i laborals
Altres identificades
Altres
Percentatge
35,9
18,8
5,4
5,8
1,2
4,7
16,1
12,7
3,4
6,8
21,7
5,5
16,2
6,3
0,1
4,8
1,4
4,9
0,7
1,9
2,3
8,3
1998
1
2
3
4
5
6
7
2000
1
2
5
2
4
6
3
2002
1
3
4
2
5
7
6
Com es pot observar, la taula següent mostra una certa coherència entre les matèries i
àrees de continuació dels estudis per titulacions. Així, les carreres econòmiques fan
molta èmfasi en les matèries econòmiques, els titulats en Ciència Política, en les
matèries polítiques i, finalment, els llicenciats en Dret i els diplomats en Relacions
Laborals en l’àrea de Dret. Les matèries instrumentals, en canvi, són més apreciades per
Traducció, Periodisme, Empresarials i Comunicació Audiovisual. D’altra banda,
Humanitats, Comunicació i Periodisme destaquen més les altres carreres. Pel que fa a
l’àrea de Recursos humans i laborals, cal remarcar l’interès dels diplomats en Relacions
Laborals; així com també l’interès dels llicenciats en Ciència Política i diplomats de
GAP per l’àrea de Recursos Humans. Per concloure destaquem que, com es pot apreciar
en la taula, hi ha un conjunt d’estudis (Comunicació, Humanitats, Traducció i
Periodisme) en el quals les altres matèries gaudeixen d’un percentatge de resposta molt
elevat, per aquest motiu, en la taula següent hi ha un desglossament d’aquestes matèries.
280
17,2 11,7
4,5 2,4
1,1 13,8
Humanitats
1,2 5,4
2,4 14,3
3,7 7,1
7,1
1,2 14,3
3,3
4,1
3,3
2,4
4,1
2,8
2,8
0,9
0,9
4,7
CAUD
ADE
Economia
CCEE
Dret
4,2
4,2
5,6
5,6
6,9
Traducció
3,2
6,2 45,6 52,8 55,5 16,4
3,7 10,1 11,2 7,9 8,2
2,0 11,4 12,4 18,3 3,7
1,2 2,0
1,0 1,5
5,5 4,7 10,6 3,1 9,0
Polítiques
5,7
3,2
1,2
Periodisme
47,8
12,1
14,5
2,4
9,0
Conclusions
GAP
1. Econòmiques
Finances, compta.
Gestió, admon.
Marketing, public.
Comerç internac.
Empresarials
2. Instrumentals
Idiomes
Informàtica, Inter.
3. Altres carreres
4. Legals
Fiscal i tributaris
Legals
5. RRHH i laborals
Laborals i SS.
Recursos humans
Risc, seguretat, hi
6. Altres identif.
Cooperació i des.
C. Polítiques
Noves tecnologies
7. Altres matèries
RRLL
Empresarials
Inserció professional de la UPF
8,2 15,4 13,7 23,6 22,4 25,0 13,4 16,1 34,1 19,6
1,7 3,4 7,5 4,7 11,9 5,6 2,4
7,3 4,7
3,2 7,4 4,3 3,1 12,7 16,7 20,7 12,5 13,0 40,2
5,5 14,6 11,5
3,2 22,3 79,8
7,4 10,6
4,7 5,6
7,9 2,2
4,2 13,4
1,4
1,4
0,3 0,8
4,0 30,8
0,3 13,8
0,2
1,5
0,2
4,0
0,7
1,2
3,7
0,5
1,4
0,3
0,5
1,6
2,1
2,5
1,5
1,5
0,7
2,7
3,4
5,4
0,6
0,6
2,5
1,9
0,7 5,6 1,2
0,5 15,7 4,2 1,2
1,0 1,5 8,3 20,7
0,5 6,0 38,9 73,2
0,4
0,4
0,4
0,8
9,0
14,3
0,8
4,1
1,9
8,9
0,8
0,9
1,8 0,8 7,5
8,9
1,9
3,6 8,1 0,9
5,4 46,3 41,1
Opinió sobre l’oferta de formació contínua de la UPF
Pel que fa a l’interès per la formació contínua de la UPF, el 72,4% dels titulats
consultats coneix aquesta oferta, el 34% n’està interessat i, finalment, el 4% la utilitza
(cursa algun estudi). En sentit invers, el 27,6% dels entrevistats no la coneix, al 65,7%
no li interessa i el 96% no cursa cap dels estudis de formació contínua que s’ofereixen
des de la UPF.
Respecte a l’enquesta anterior (any 2000), cal destacar el descens (del 82% al 72,4%)
del coneixement i la informació que tenen els titulats sobre la formació contínua UPF.
La proporció dels titulats que continuen els estudis de formació contínua a la UPF
(IDEC, fonamentalment), és molt baixa, encara que passa del 3% (l’any 2000) al 4%
(l’any 2002). Per altra banda, es manté en l’enquesta 2002 (del 63% l’any 2000 passa al
65,7% l’any 2002) l’actitud de no estar interessat en la formació contínua UPF.
281
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Oferta de formació contínua UPF
Percentatge
La coneix i té informació
72,4
No la coneix i no té informació
27,6
No li interessa aquesta oferta
65,7
Sí li interessa aquesta oferta
34,3
Cursa algun estudi
4,0%
No cursa cap estudi
96,0%
Segons la titulació dels entrevistats es poden distingir tres grans grups, els quals
corresponen a les tres respostes sobre l’interès per la formació contínua de la UPF: En
primer lloc, els titulats que més coneixement i informació tenen sobre aquesta oferta són
els de Comunicació, Periodisme i Polítiques, mentre que els menys informats són els de
GAP i RRLL. En segon lloc, trobem que els titulats més interessats en l’oferta de
formació contínua són els d’Economia, Polítiques i Periodisme, en contra dels de GAP,
Traducció i Relacions Laborals, que són els menys interessats. Per últim, els titulats que
cursen, proporcionalment, més cursos de formació continua són els de Ciències
Polítiques, Humanitats, Economia i Dret, mentre que els titulats de GAP, CCEE i
Comunicació són els que menys.
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
UPF
La coneix i té informació
55,6
59,7
70,9
73,0
73,5
67,8
75,7
75,4
72,4
Interessa aquesta oferta
28,6
29,0
31,8
30,9
36,4
38,1
32,2
35,8
34,3
1,6
6,5
4,5
0,9
3,7
3,4
3,8
5,7
4,0
Cursa algun estudi
Com mostra la taula per promocions, en percentatge relatiu sobresurt la més recent 2001
i la promoció 1999, però cal també parar atenció a l’interès per l’oferta de formació
continua que manifesten les promocions més antigues, algunes les quals assoleixen uns
percentatges d’ús similars a la mitjana UPF.
Valoració de la formació contínua de la UPF
A continuació s’exposa la valoració dels entrevistats sobre la formació contínua de la
UPF. Cal remarcar que, sobre el conjunt de titulats que responen, la mitjana es situa en
un 6,36; és a dir, en un aprovat alt. Aquesta mitjana és similar a l’obtinguda a l’enquesta
de l’any 2000 (6,38). La baixa desviació típica ens indica una alta unanimitat dels
titulats alhora de puntuar i valorar aquest apartat.
Valoració de l’oferta formativa de la UPF
Mitjana
Desviació típica
6,36
1,34
Pel que fa a la titulació de procedència, els més entusiastes amb l'oferta de formació
contínua de la UPF són els titulats de Polítiques, ADE i Economia, mentre que els més
crítics, relativament, són els de Traducció, Humanitats i Periodisme (aquests últims
coincideixen amb els resultats 2000). No obstant, en conjunt, predomina l’opinió
positiva dels titulats.
282
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Nous estudis
Com es pot apreciar en el quadre següent, els graduats que continuen estudiant (1161),
prefereixen ampliar, principalment, la seva formació acadèmica en un segon cicle o
llicenciatura, a continuació es dediquen als idiomes o cursar un màster, seguit de
preparar oposicions. La resta d’opcions ja són més marginals. En comparació amb les
dues iniciatives anteriors d’enquesta, s’observa com es manté el percentatge de titulats
que es dediquen a estudis acadèmics respecte a l’any 2000, en canvi, ha augmentat
lleugerament el percentatge de postgraus i màsters.
Tipus de nous estudis
Acadèmics
Postgrau- màster
Idiomes
Oposicions
Altres
Total
Percentatge
39,9
21,4
14,9
13,3
10,6
100
Nous estudis després de la carrera: Comparació 1996/2002 (%)
Acadèmics
Diplomatura
Llicenciatura
Segon cicle
Doctorat
Total estudis acadèmics
Postgrau
Màster
Total Postgrau-màsters
Altres ensenyaments
Total
1996
1998
2000
2002
0,3
6,0
46,1
5,7
58,1
6,3
12,6
18,9
23,1
100
2,4
9,1
24,3
8,2
44
5,6
13,4
19,0
37,1
100
2,4
15,0
13,1
7,6
38,1
9,3
10,2
19,5
42,4
100
2,1
15,2
17,0
5,6
39,9
7,4
14,0
21,4
38,7
100
Segons la titulació de procedència dels entrevistats es poden indicar, les principals
tendències: d’una banda, s’observa com els estudis acadèmics són clarament preferits
pels titulats en Economia, Empresarials, Humanitats, GAP i CAUD. Els estudis de tipus
postgrau-màster, en canvi, concentren l’atenció dels titulats en ADE, Polítiques i
Traducció. Pel que fa als idiomes, aquests estudis resulten més atractius pels titulats en
Periodisme i Traducció. Finalment, destaquem com les oposicions són molt exclusives
en les preferències dels llicenciats de Dret, Polítiques i GAP. Altres ensenyaments
representen una part important de les preferències dels titulats en Relacions Laborals,
CCEE i ADE.
283
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Acadèmics
8,4 29,3 24,4 22,7 19,5 37,5
Altres ensenyaments
6,5 20,7
Oposicions
Humanitats
Traducció
Polítiques
CAUD
Periodisme
73,0 37,0 18,8 25,0 57,5 20,8 45,6 30,0 41,7 31,1 23,4 57,3
Postgrau-Màster
Idiomes
GAP
ADE
Economia
CCEE
Dret
RRLL
Empresarials
Nous estudis després de la carrera, per titulacions (%):
12,6
1,9
7,6
8,8 15,0 29,2 37,8 32,8 24,4
9,6 18,2 10,3 18,1 13,2 10,0
4,2
6,7
8,0 36,4 14,9 23,6 16,2 45,0 29,2
7,6 42,8
2,3
1,4 17,6
6,3 12,2
6,7 42,2
5,0
20,0
7,3
3,7
Motivacions per continuar estudiant
La continuació dels estudis es concentra en tres motivacions. La principal és la
d’enriquir el perfil professional, a la qual acompanyen els objectius professionals i
l’interès personal. Altres motius menors també destacats són no trobar feina, per
voluntat de dedicar-se a l’ensenyament i altres motius. Comparant les diverses
iniciatives d’enquesta, veiem que sempre es manté, com a primer motiu, enriquir el
perfil professional (ara desglossada en perfil i interès personal), en segona posició,
l’objectiu professional i, finalment, no trobar feina continua per sota de la tercera
posició que és Altres.
Motivacions per continuar estudiant 1996/2002
Enriquir perfil professional
Interès personal
Objectiu professional
Altres
No troba feina
Dedicació a l’ensenyament
2002
58,1
9,5
25,3
2,2
2,7
2,2
2000
49,6
18,1
20,5
5,4
3,3
3,0
1998*
1996*
1
1
2
3
5
4
2
4
3
5
(*) Número d’ordre entre les motivacions exposades en l’enquesta de l’any corresponent.
Per concloure aquest apartat, presentem a continuació un quadre resum on es destaquen
els col·lectius que obtenen en cadascuna de les motivacions d’un percentatge superior a
la mitjana UPF. S’ha de tenir en compte que el perfil de la mostra afecta de forma
important la confecció d’aquest tipus de taula; per exemple, les dones son majoritàries
en la mostra i també sobresurten en tots els motius esmentats. Però com podem observar
en altres característiques com ara la promoció o el tipus de carrera, les motivacions
varien.
284
Inserció professional de la UPF
No troba feina
Per enriquir el perfil
professional
Per objectiu
professional
Per interès personal
Dedicació a
l’ensenyament
Altres motivacions
Conclusions
Dones,
Graduats de 22 a 24 anys
Anys d’acabament dels estudis: 2000 i 2001
Graduats que no treballen
Dret, Economia, Relacions laborals, Humanitats
Dones,
Graduats de 22 a 24 anys i 25 a 30 anys
Anys d’acabament dels estudis: 2000 i 2001
Graduats que treballen
Dret i Empresarials
Dones,
Graduats de 22 a 24 anys i 25 a 30 anys
Anys d’acabament dels estudis: 1997, 1998, 1999, 2000 i 2001
Graduats que treballen
Empresarials, Economia i Relacions Laborals
Dones,
Graduats de 22 a 24 anys i 25 a 30 anys
Anys d’acabament dels estudis: 1998, 1999, 2000 i 2001
Graduats que treballen
Traducció, GAP, Dret, Relacions Laborals i Empresarials
Dones,
Graduats de 22 a 24 anys i 25 a 30 anys
Anys d’acabament dels estudis: 2000, 2001 i 1998
Graduats que treballen
Humanitats, Traducció, Dret i CCEE
Dones,
Graduats de 22-24 anys i 25 a 30 anys
Any d’acabament dels estudis: 1998, 2000 i 2001
Graduats que treballen
Economia, Dret, Empresarials, Humanitats, Polítiques
285
Inserció professional de la UPF
Conclusions
6. Satisfacció amb la UPF i els seus serveis
Aquesta apartat de satisfacció comprèn un conjunt de preguntes que abasten la detecció
de insuficiències genèriques de la carrera realitzada que poden afectar la inserció; la
detecció de factors favorables que, així mateix, poden afectar de manera positiva la
inserció; l’anàlisi de la pròpia satisfacció amb la UPF en general i amb els seus
components en particular.
Tal i com es desprèn de les taules següents, la mitjana de satisfacció amb la UPF es
manté en el temps; també baixa el percentatge dels que assenyalen insuficiències en la
carrera que poden afectar la carrera professional. I, per primer cop en la sèrie baixa, així
mateix i de manera important, el percentatge dels que assenyalen elements afavoridors.
Més endavant veurem sí aquest descens implica canvis en la valoració d’elements
concrets que afavoreixen o que generen problemes. No obstant, dues noves preguntes
s’han afegit en aquesta ocasió a partir de la resposta a les mateixes el 89,5% dels
entrevistats afirmen que tornarien a triar la Pompeu Fabra i el 76%, fins i tot, la mateixa
carrera.
La mitjana de satisfacció general amb la UPF es manté en el temps i obté un notable,
7,2. L’enumeració de components més satisfactoris (per sobre de la mitjana) i dels
menys satisfactoris (per sota de la mitjana) apareixen en la taula següent.
Mitjana de satisfacció general amb la UPF l’any 2002: 7,20
(1996: 6,6; 1998: 6,8; 2000: 7,1)
Components més satisfactoris
Components menys satisfactoris
• Biblioteca
• Coneixements/realitat professional
• Organització dels estudis
• Organització acadèmica
• Professorat
• Pràctiques de les assignatures
• Actualització continguts
• Pràcticum
• Ensenyaments teòrics
Insuficiències acadèmiques
Detecten insuficiències:
55,6% (1996: 65,4%; 1998: 64%; 2000: 60%)
No detecten insuficiències: 44,4%
Factors favorables de la carrera
Detecten elements favorables:
39% (1996: 58%; 1998:59%; 2000: 61%)
No detecten elements favorables: 61%
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la mateixa carrera?
NO: 23,9%
SI: 76,1%
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la UPF?
NO: 10,5%
SI: 89,5%
286
Inserció professional de la UPF
Conclusions
6.1. Insuficiències acadèmiques
El conjunt de titulats entrevistats l’any 2002, han respost a la pregunta sobre les
insuficiències, que els seus estudis acadèmics introdueixen en la carrera professional, de
la manera següent: el 55,6% no detecten insuficiències acadèmiques que els afecti en el
terreny professional i el 44,4% sí detecten insuficiències acadèmiques que els afecta en
el desenvolupament de la carrera professional. La detecció d’insuficiències va
disminuint molt pausadament al llarg de les diferents iniciatives d’enquesta, l’any 2002
presenta una important baixada en el registre d’insuficiències.
Aprofundint en la resposta, les insuficiències més remarcades són, per aquest ordre: la
manca de pràctiques en les empreses, la manca de pràctiques en les assignatures, la
manca d’assignatures més concretes i l’organització i el pla d’estudis de la titulació. Cal
destacar que, a diferència de les dues iniciatives d’enquesta anteriors, la manca de
pràctiques a les empreses ha estat el principal factor remarcat, mentre que la manca de
pràctiques a les assignatures ha passat a la segona posició.
Atenent a l’edat dels titulats, la detecció d’insuficiències està inversament relacionada i,
així, els més joves, són els més crítics (46,4%) amb la titulació, mentre que, els més
grans, són els menys crítics (36,0%). La franja de 25-30 anys es situa també en un
percentatge mig (44,5%). Segurament pel factor promoció més recent. Pel que fa a la
situació ocupacional, la detecció d’insuficiències és sensiblement superior entre els
titulats que no treballen que entre els que estan ocupats. Respecte la continuació o no
dels estudis, en canvi, els resultats són molt similars als de 2000: d’aquesta manera, la
continuació o no dels estudis, representa un element significatiu en la detecció
d’insuficiències. A l’any 2002 els més crítics són aquells que preparen oposicions,
seguits dels que continuen estudiant, mentre que són els que no estudien, els que menys
n’assenyalen.
Ordenació de la detecció d’insuficiències: Comparació 1996/2002:
1998
1. Manca de pràctiques
assignatures
2. Manca de pràctiques
empreses
3. Manca d’especialització
4. Altres
5. Idiomes
6. Manca proximitat món
laboral
7. Comptabilitat
8. Organització del pla
d’estudis
9.
2000
2002
Manca pràctica a les
assignatures
Assignatures concretes
Manca pràctiques empreses
Organització i pla d’estudis
Organització universitària
Manca pràctiques empreses
Manca proximitat món
laboral o societat
Altres capacitacions
(idiomes, informàtica, etc.)
Manca d’especialització
Altres
Manca pràctiques
assignatures
Assignatures concretes
Idiomes
Organització i pla d’estudis
Manca proximitat món
laboral/Informàtica
Altres capacitacions
Manca especialització
Organització universitària
Finalment, destaquem que la detecció d’insuficiències en la titulació és superior entre
aquells titulats que tenen menors referències comparatives amb altres universitats,
mentre que són aquells que obtingueren una diplomatura o una llicenciatura abans del
287
Inserció professional de la UPF
Conclusions
pas per la UPF, els menys crítics amb els estudis de la UPF. Es reafirma la tendència
detectada l’any 1998 i 2000.
6.2. Elements afavoridors de la carrera
El 39% dels titulats que treballen no detecten factors acadèmics afavoridors en el
terreny professional, mentre que un 61% sí que ho fa. Comparativament amb l’any
anterior, disminueix molt sensiblement la detecció de factors favorables, del 61% al
39%.
Sí detecta elements afavoridors
No detecta elements afavoridors
No ho sap/ perduts
1996
58.24%
17.56%
24.20%
1998
55.1%
38.0%
6.9%
2000
60,9%
39,1%
-
2002
39,0%
61,0%
-
Concretament, els aspectes més remarcats són, per aquest ordre, l’organització
universitària, les assignatures concretes i especialització. Com s’observa en el quadre
comparatiu, en el 2002, hi ha més variabilitat sobre les factors remarcats en les tres
iniciatives d’enquesta. També en funció del menor nombre de respostes hi ha una
concentració d’elements favorables.
Ordenació dels elements favorables. Comparació entre 1996/2002 (%):
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Ordenació dels elements
favorables 1998
Pràctiques a les assignatures
Polivalència
Carrera general coneixement
de base
Altres
Informàtica
Bona qualitat docent
Ordenació dels elements
favorables 2000
Organització universitària
Altres capacitacions
Assignatures concretes
Ordenació dels elements
favorables 2002
Organització universitària
Assignatures concretes
Especialització
Organització i pla d’estudis
Pràctica a les assignatures
Altres
Pràctiques empreses
Especialització
Proximitat món laboral o
societat
Organització i pla d’estudis
Altres capacitacions
Pràctica a les assignatures
Sí comparem insuficiències i factors favorables, els tres principals elements que
incideixen positivament en la carrera professional són l’organització universitària, les
assignatures concretes i l’especialització, mentre que, com a insuficiències principals
(veure apartat anterior), s’han remarcat les pràctiques en les assignatures, la manca de
practiques a les empreses i les assignatures concretes. Aquest últim és, doncs, l’únic
factor de coincidència, entre els tres més assenyalats (superen el 13% de les respostes).
Pel que fa a la situació ocupacional, els titulats que treballen també destaquen més
elements favorables que aquells que no estan ocupats; inversament al que succeeix amb
la detecció de insuficiències. Aquesta divisió d’opinions, també es produeix en funció
de la continuació dels estudis, essent els que continuen els estudis els que subratllen més
factors afavoridors; una dinàmica també similar a l’esment de insuficiències. La
detecció de factors favorables es comporta respecte de l’edat dels titulats igual que la
detecció de insuficiències: els més joves detecten més factors favorables (46,4%),
288
Inserció professional de la UPF
Conclusions
mentre que són els majors de 30 anys els que en n’assenyalen menys (36,0%). A aquests
darrers s’hi sumen els titulats de les promocions més recents i, amb petites variacions, la
procedència o no d’una altra Universitat.
6.3. Grau de satisfacció dels titulats en relació a la UPF
La mitjana de satisfacció dels titulats amb la formació general, rebuda a la UPF, està
una mica per sobre els 7 punts (7,2 en una escala de 1 fins a 9). En relació a aquest
factor, cal subratllar el gradual i petit augment observat al llarg de l'evolució de les
quatre iniciatives d’enquesta, ja que ha passat del 6,6 l’any 1996, del 6,8 de l’any 1998,
del 7,13 de l’any 2000 i, finalment, el 7,20 l’any 2002, amb una desviació típica (1,01)
més reduïda que a les anteriors iniciatives. En certa manera, es pot afirmar d’entrada
que el transcurs del temps afavoreix la valoració que fan els titulats sobre la UPF.
Concretament, els elements més valorats (prop del 8) són els serveis de biblioteca i, per
contra, els menys valorats (entre 5 i 6) abracen elements organitzatius i acadèmics
(pràctiques a les assignatures i pràcticum).
Grau de satisfacció general amb la UPF
Mitjana
7,20
Desviació típica
1.01
Satisfacció en relació a:
Biblioteca
L'organització dels estudis en trimestres
Professorat
Actualització continguts acadèmics
Ensenyaments teòrics de les assignatures
Serveis universitaris en general
Pla d'estudis en general
Adequació coneixements/ món laboral
Organització acadèmica i administrativa
Les pràctiques de les assignatures
Pràcticum
Mitjana
7,65
7,01
7,01
6,94
6,92
6,82
6,70
6,02
5,68
5,66
5,12
Mediana
Satisfacció en relació als serveis:
Serveis Biblioteca
Serveis universitaris en general
Mitjana
7,65
6,82
Mediana
Satisfacció en relació als estudis:
Actualització continguts acadèmics
Ensenyaments teòrics assignatures
Pla d’estudis en general
Pràcticum
Mitjana
Mediana
Desviació estàndard
6,94
7
1,16
6,92
7
1,11
6,70
7
1,34
5,12
6
2,59
6,02
6
1,48
5,66
6
1,74
Mitjana
Mediana
Desviació estàndard
7,01
7
1,07
5,68
6
2,03
6,70
7
1,34
5,68
6
2,03
Coneixements adquirits/ realitat professional
Practiques en les assignatures
Satisfacció en relació a l’organització
Professorat
Organització acadèmica
Organització dels estudis
Organització administrativa
8
7
7
7
7
7
7
6
6
6
6
Desviació estàndard
1,15
1,76
1,07
1,16
1,11
1,42
1,34
1,48
2,03
1,74
2,59
8
7
Desviació estàndard
1,15
1,42
289
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Pel que fa als serveis de la Universitat, la taula mostra una variació en la nota entre el
6,82 i el 7,65: des dels serveis de biblioteca, els quals són els millor valorats, fins als
serveis universitaris en general.
Respecte els estudis, la valoració dels titulats es mou dins un ventall més ample de nota
que en el cas dels serveis. Aquí, l’actualització dels continguts acadèmics rep gairebé un
notable, mentre que les pràctiques a les assignatures, el factor més baix, es queda una
mica per sobre del cinc.
Finalment, en relació a l’organització en general de la UPF, l’opinió dels titulats es
mostra més dispersa (entre 5,68 i 7,01), destaca com més valorat el professorat (un
notable), mentre que els elements purament organitzatius reben un 5,68.
Pel que fa a la comparació entre les diverses iniciatives d’enquesta, veiem d’entrada
que, arrodonint les puntuacions, pràcticament no hi ha variacions. Així mateix, si
comparem la mitjana de 2000 amb la del 2002, excepte lleugeres oscil·lacions a l’alça o
a la baixa, només cal destacar que els elements inferiors de la taula reben, a l’actualitat,
una valoració més positiva, mentre que, la biblioteca, tot i mantenir el primer lloc
satisfactori, és la única que experimenta un petit descens. També en la iniciativa 2002
s’ha augmentat el ventall de valoració, que oscil·la entre 5,12 i 7,65, mentre l’any 2000
estava entre 5,5 i 7,7.
A continuació, veurem, pels entrevistats a l’any 2002, algunes especificacions de
l’opinió dels diferents col·lectius en relació amb la satisfacció general amb la formació
UPF. En primer lloc, observem com no es detecten diferències per la situació
ocupacional o la continuació o no dels estudis, encara que, tal com s’apreciava ja l’any
2000, puja lleugerament el grau de satisfacció entre els titulats que no treballen i els que
continuen estudiant.
També, com a l’any 2000, veiem com les titulades mostren una lleugera major
satisfacció que els titulats. Per edats, els més joves valoren més positivament la UPF.
Per promocions les diferències no són molt apreciables. També, com ja s’observava al
2000, la satisfacció és més positiva entre els titulats que no tenen experiències
acadèmiques prèvies a la UPF, però sempre dins d’uns marges diferencials de valoració
molt estrets.
290
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Satisfacció en relació a:
Serveis Biblioteca
Serveis aules
Serveis informació estudiants
Actualització continguts acadèmics
Professorat
Serveis informàtics
Ensenyaments teòrics assignatures
Organització dels estudis
Pla d’estudis en general
Organització acadèmica
Organització administrativa
Activitats culturals i esportives
Servei orientació professional
Adequació coneixements/món laboral
Practiques a les assignatures
Serveis menjador – cafeteria
Pràcticum
Mitjana
1996
8
7
7
7
7
6
6
6
6
5
5
Mitjana
1998
7,78
7,46
6,83
6,77
6,75
6,70
6,55
6,27
6,23
6,20
6,00
5,94
5,66
5,47
5,13
5,05
4,96
Mitjana
2000
7,69
7,57
6,87
6,96
6,95
6,84
6,78
6,41
6,38
6,42
6,37
6,22
5,74
5,88
5,72
5,50
6,03
Mitjana
2002
7,65
6,94
7,01
6,92
6,70
6,70
5,68
5,68
6,02
5,66
5,12
6.4. Anàlisi per titulacions
Insuficiències per titulacions
La detecció d’insuficiències acadèmiques que poden dificultar la inserció professional,
és substancial entre els titulats de Relacions Laborals, Polítiques i Traducció i, per
contra, és, comparativament, molt baixa entre els titulats de Periodisme, Humanitats,
Economia i Empresarials.
E.31 Detecta insuficiències en la carrera per estudis (%)
Carrera universitària
RRLL
Polítiques
Traducció
CAUD
CCEE
GAP
Dret
ADE
Periodisme
Humanitats
Economia
Empresarials
Sí detecta insuficiències
No detecta insuficiències
61,0
60,3
55,0
52,2
49,7
46,9
45,1
42,1
39,8
38,4
37,5
30,0
39,0
39,7
45,0
47,8
50,3
53,1
54,9
57,9
60,2
61,6
62,5
70,0
291
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Principals insuficiències detectades per estudis
1a.
CCEE Pràcticum
ECO Pràcticum
ADE Pràcticum
Poques pràctiques
Dret
Pràcticum
TI
PE
Practicum
GAP
Idiomes
2a.
Poques pràctiques
Poques pràctiques
Poques pràctiques
Practicum
Poques pràctiques/ Rel.
món laboral
Poques
pràctiques/Idiomes
Poques pràctiques
CAUD
HUM
Empr
RRLL
Poques pràctiques
Idiomes
Poques pràctiques
Poques pràctiques
Practicum
Pràcticum
Idiomes
Practicum
CP
Idiomes
Poques
pràctiques/Practicum
3ª.
Idiomes
Idiomes
Idiomes
Idiomes
Informàtica
4a.
Rel. món laboral
Informàtica
Informàtica
Poc aprofundiment
Eines traducció assistida
Noves
tecnologies/Redacció
Practicum
Audiovisual/Informàtica
Informàtica/Promoció
carrera
Poc coneixement tècnic Idiomes
Poques pràctiques
Informàtica
Practicum
Comptabilitat
Dret laboral (nòmines i Idiomes
SS)
Poc aprofundiment
Comptabilitat/Especialit
zació
De la comparació entre les dues darreres enquestes, sobresurt la davallada general de la
detecció d’insuficiències en el conjunt de carreres amb titulats a l’any 1998, com és el
cas de Humanitats i Dret, on la baixada és important. La única excepció està formada
per CCEE, on la detecció d’insuficiències augmenta, però és tracta d’una titulació ja
extingida..
Elements afavoridors per titulacions
La detecció d’elements afavoridors de la carrera acadèmica sobre la carrera
professional, és molt substancial entre els titulats de Comunicació, Traducció,
Periodisme i Polítiques. La coincidència de Traducció i Polítiques entre els que
esmenten més insuficiències i més factors favorables, mostra un talant més crític, però
alhora constructiu entre aquests titulats. En aquest cas, la menor detecció de factors
favorables acull els titulats de Economia, Empresarials, Humanitats i Dret. La
comparació amb l’enquesta anterior permet veure que el descens en l’esment de factors
favorables és general.
E.33 Detecció d’elements favorables en la carrera per estudis (%)
CAUD
Traducció
Periodisme
Polítiques
GAP
RRLL
ADE
CCEE
Economia
Empresarials
Humanitats
Dret
No detecta elements afavoridors
36,7
44,3
49,4
51,7
53,7
55,4
59,5
61,2
63,6
66,7
69,6
71,9
Sí detecta elements afavoridors
63,3
55,7
50,6
48,3
46,3
44,6
40,5
38,8
36,4
33,3
30,4
28,1
292
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Principals elements favorables detectats per estudis
1er.
CCEE Reputació UPF
ECO
Prestigi UPF
ADE
Reputació UPF
Dret
Prestigi UPF
Pràctiques de les
assignatures/Prestigi UPF
Pràctiques de les
PE
assignatures
GAP Amplis coneixements
CAUD Amplis coneixements
TI
HUM
Amplis coneixements
Emp. Prestigi UPF
RRLL Dret laboral
Amplis coneixements
CP
2on.
3er.
4art.
Amplis
coneixements
Amplis
coneixements
Dinàmica de
treball
Dinàmica de
treball
Amplis
coneixements
Pràcticum/Prestigi
UPF
Prestigi
Professorat/Pràctiq
ues de les
assignatures
Idiomes/Coneixem
ents teòrics
Dinàmica de treball
Grups reduïts
Professorat/Coneixem
ents teòrics
Comptabilitat
Amplis coneixements
Optatives/ Dinàmica de
treball
Amplis coneixem./
Professorat
Practicum
Idiomes
Erasmus
Redacció/Professorat
Noves tecnologies/Grups
reduïts
Informàtica
Prestigi UPF
Idiomes
Reputació UPF
Prestigi UPF
Amplis coneixements
Coneixements teòrics
Coneixements teòrics
Dret
Pràcticum/Coneixeme
nts teòrics
Professorat/Llengua
catalana
Dinàmica de
treball/Practiques
assignatures
Pràctiques assignatures
Amplis coneixements
Optatives/Tot en general
Satisfacció amb la UPF per titulacions
Pel que fa al grau de satisfacció amb la UPF, la satisfacció més elevada la mostren els
diplomats en Empresarials, seguits pels llicenciats en CCEE, ADE, Economia,
Humanitats. Per sota amb el grau de satisfacció més baix estan Polítiques, Comunicació
i Periodisme. En comparació amb 2000, a totes les titulacions existents es manté el
nivell de satisfacció positiva, excepte en el cas de Humanitats on puja de 88,6% a 95,6%
i Polítiques de 84,0% a 93%. Al final d’aquest apartat s’incorporen les taules de
insuficiències, factors afavoridors i satisfacció amb la UPF, per titulacions i
promocions. No s’observen tendències netes en el temps, sobre aquests punts.
Valoració general de la satisfacció amb la formació UPF, per estudis (%)
Negativa Indiferent
Positiva
Empresarials
0,2
2,2
97,5
CCEE
0,6
2,5
96,9
ADE
1,5
2,6
95,9
Economia
1,8
2,4
95,8
Humanitats
0,9
3,5
95,6
RRLL
1,9
3,4
94,8
GAP
1,4
4,2
94,4
Traducció
2,4
3,2
94,4
Dret
1,4
4,3
94,3
Polítiques
7,0
93,0
Periodisme
2,5
8,6
88,9
CAUD
5,7
11,4
83,0
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
293
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Aspectes amb major percentatge de satisfacció positiva
CCEE
ECO
ADE
Dret
TI
PE
GAP
CAUD
HUM
Empr
RRLL
CP
1er.
Biblioteca
Estudis en trimestre
Estudis en trimestre
Biblioteca
Biblioteca
Biblioteca
Biblioteca
Biblioteca
Biblioteca
Biblioteca
Biblioteca
Biblioteca
2on.
Estudis en trimestres
Biblioteca
Biblioteca
Actualització temes
Professorat
Pràctiques assignatures
Professorat
Actualització temes
Professorat
Estudis en trimestres
Professorat
Ensenyaments teòrics
3er.
Professorat
Pla d’estudis
Professorat
Ensenyaments teòrics
Pràctiques de les assignatures
Actualització temes
Serveis universitaris en general
Serveis universitaris en general
Ensenyaments teòrics
Pla d’estudis
Actualització dels temes
Professorat
Aspectes amb menor percentatge de satisfacció positiva
CCEE
ECO
ADE
Dret
TI
PE
GAP
CAUD
HUM
Empr
RRLL
CP
1er.
2on.
3er.
Pràctiques assignatures
Pràctiques assignatures
Pràctiques assignatures
Practicum
Pla d’estudis
Ensenyaments teòrics
Pràctiques assignatures
Estudis trimestrals
Pràctiques assignatures
Adequació realitat
Practicum
Pràctiques assignatures
Adequació realitat
Organització acadèmica
Organització acadèmica
Pràctiques assignatures
Organització acadèmica
Adequació realitat
Adequació realitat
Adequació realitat
Adequació realitat
Pràctiques assignatures
Adequació realitat
Organització acadèmica
Practicum
Practicum
Practicum
Organització acadèmica
Practicum
Organització acadèmica
Practicum
Organització acadèmica
Practicum
Practicum
Pràctiques assignatures
Adequació realitat
75,0
54,5
41,2
36,4
62,5
31,3
62,5
76,9
40,0
76,9
46,7
64,3
42,9
56,8
50,0
25,0
50,0
44,1
39,2
Total
Humanitats
Traducció
33,3
66,7
33,3
33,3
45,5
30,8
35,3
47,6
Polítiques
Periodisme
33,3
26,9
44,2
53,0
14,3
52,0
58,8
30,0
64,7
42,9
47,8
CAUD
GAP
39,1
29,6
43,1
36,0
ADE
28,6
42,9
18,6
22,5
34,7
33,0
65,2
29,4
40,0
56,9
40,0
33,3
Economia
60,0
50,0
54,1
68,6
61,2
62,3
46,7
51,9
34,4
27,6
49,1
38,9
53,2
46,0
23,1
CCEE
Dret
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
RRLL
Empresarials
Detecció de insuficiències per carreres i promocions (%)
46,0
37,1
40,2
51,3
40,8
39,8
45,3
47,3
294
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Total
25,0
56,3
57,7
Humanitats
62,5
54,5
70,6
63,6
62,5
50,0 100,0
76,9
40,0 54,5
78,6
8,3
28,6 38,2
59,5 19,6
47,6
40,3
34,1
39,1
44,9
39,8
40,0
35,6
Traducció
Polítiques
28,6
28,0
58,8
60,0
58,8
50,0
34,8
25,0
66,7
66,7
66,7
72,7
38,5
52,9
52,4
CAUD
ADE
36,7
38,5
40,3
43,4
Periodisme
47,8
37,0
37,3
32,0
GAP
21,4
40,0
30,2
27,5
43,6
29,5
60,9
41,2
42,2
30,6
20,0
33,3
Economia
40,0
40,6
48,6
55,7
42,9
34,4
40,0
44,4
28,1
13,8
43,6
22,2
27,7
23,0
53,8
CCEE
Dret
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
RRLL
Empresarials
Detecció de factors afavoridors per carreres i promocions (%)
Humanitats
Total
75,0
63,6
76,5 100,0
95,0 93,8
87,5 88,5
100,0 100,0
84,6 100,0
93,3 89,5
96,4 100,0
92,3 96,9
97,1 95,7
93,4
93,5
96,5
93,8
95,0
95,0
95,0
94,6
Traducció
Polítiques
CAUD
ADE
Economia
81,8
100,0
100,0
100,0
90,9
92,3
100,0
75,0
CCEE
100,0 95,7
96,3 100,0
85,7
100,0 95,5
100,0
86,2 97,1
97,1
98,1 100,0 100,0 100,0 95,0
93,1 100,0 96,3 100,0 87,5
94,3
95,7 89,8 85,7
92,7
94,4 97,4 100,0
Dret
Periodisme
90,0
90,6
94,6
94,2
95,9
98,4
GAP
1994 91,7
1995
1996 95,2
1997 100,0
1998 97,7
1999 98,5
2000 98,9
2001 97,3
RRLL
Empresarials
Satisfacció positiva amb la UPF, per carreres i promocions (%)
6.5. Estan satisfets, però repetirien la mateixa carrera i en la UPF?
Les preguntes que segueixen s’han afegit en l’enquesta 2002; la seva presència es
justifica per tal de poder comparar amb l’enquesta de l’Agència de la Qualitat de la
Generalitat, però també perquè la seva formulació és significativa. De fet arrodoneixen
els comentaris realitzats en aquest capítol. L’índex de resposta és elevat car només 1516 entrevistats no les han respost; però allò més important és que el 89,5% tornaria a
estudiar a la UPF i el 76,1% repetiria, fins i tot, la mateixa carrera.
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la mateixa carrera?
No
Sí
Total
559
1777
2336
23,9%
76,1%
100
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la UPF?
No
Sí
Total
245
2090
2335
10,5%
89,5%
100
295
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Vegem ara, per algunes variables significatives del qüestionari la distribució de la
resposta. En primer lloc per promocions no s’observa cap tendència nítida d’entrada,
però sí eliminem la primera promoció (1994), les tres més recents estan més
convençudes relativament de tornar a elegir la mateixa carrera, mentre que les tres
anterior mostren major reticència. En el cas de l’elecció de la mateixa Universitat, hi ha
unes promocions, 96 i 97, amb una lleugera major reticència, mentre la resta es manté
en la mitjana.
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la
mateixa carrera? Per promocions %
Si haguéssiu de començar de nou,
triaríeu la UPF? Per promocions %
Promocions
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
Promocions
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
No
24,2
32,3
29,0
29,5
30,4
24,7
19,2
20,2
23,9
Sí
75,8
67,7
71,0
70,5
69,6
75,3
80,8
79,8
76,1
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
No
9,7
6,5
12,5
14,5
10,7
9,1
9,6
10,6
10,5
Sí
90,3
93,5
87,5
85,5
89,3
90,9
90,4
89,4
89,5
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
Sí contemplem la carrera realitzada, la tria de la mateixa carrera està molt penalitzada
en el cas de GAP, només el 37% dels titulats la tornaria a elegir. ADE, Periodisme o
Comunicació, en canvi, sobresurten en tornar a elegir la mateixa carrera. S’observen
algunes reticències en Relacions Laborals o Ciències Polítiques. Si combinem carreres i
promocions, veurem que el cas de GAP és persistent al llarg del temps. En el cas de
Relacions Laborals les reticències es produeixen en algunes promocions (96, 99); també
en el cas de Polítiques hi ha diferències per promocions, la darrera opta clarament per
l’elecció de la mateixa carrera, mentre en les dues primeres hi ha major divisió
d’opinions. També s’observa un menor entusiasme en el cas de la promoció 98 de
Traducció o en la del 97 de Humanitats.
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la mateixa carrera? Per titulacions %
Diplomatura en Ciències Empresarials
Diplomatura en Relacions Laborals
Llicenciatura en Dret
Llicenciatura en Ciències Econòmiques i Empresarials
Llicenciatura en Economia
Llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses
Diplomatura en Gestió i Administració Pública
Llicenciatura en Periodisme
Llicenciatura en Comunicació Audiovisual
Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració
Llicenciatura en Traducció i Interpretació
Llicenciatura en Humanitats
Total
No
24,1
27,1
20,9
20,2
20,5
10,9
63,0
13,3
15,6
29,3
24,6
26,0
23,9
Sí
75,9
72,9
79,1
79,8
79,5
89,1
37,0
86,7
84,4
70,7
75,4
74,0
76,1
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
296
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Humanitats
87,5
54,5
88,2
95,5
84,4
84,4
Traducció
21,4
41,7
35,3
35,0
35,3
35,7
47,8
37,0
75,0
66,7
100,0
66,7
100,0
100,0
94,1
76,2
86,7
Ciències Polítiques
CAUD
ADE
82,8
86,3
88,2
94,0
89,1
Periodisme
79,8
82,6
74,1
76,5
82,7
79,5
GAP
73,9
94,1
84,4
75,7
60,0
100,0
Economia
60,0
71,9
73,0
68,6
81,6
75,4
72,9
86,7
74,1
80,0
82,8
78,2
70,8
81,9
81,4
79,1
CCEE
Dret
66,7
100,0
69,0
77,1
65,1
82,3
76,0
78,6
75,9
Relacions Laborals
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
Total
Empresarials
Promocions
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la mateixa carrera? Per titulacions i
promocions; % de sí, triarien la mateixa carrera
62,5
62,5
80,8
70,7
80,0
84,6
40,0
75,0
96,3
70,3
75,4
50,0
33,3
66,7
75,0
79,4
76,5
74,0
La Universitat Pompeu Fabra, en canvi, obté una major unanimitat, dins d’una mitjana
similar de respostes per estudis. Les valoracions més positives (93-95% dels titulats sí
tornarien a triar la UPF) trobem Empresarials, Relacions Laborals, ADE i Ciències
Polítiques. En el cas de Traducció el percentatge baixa al 79% i la promoció del 99,
sobretot, però també la del 97 explica aquesta reducció.
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la UPF? Per titulacions %
Diplomatura en Ciències Empresarials
Diplomatura en Relacions Laborals
Llicenciatura en Dret
Llicenciatura en Ciències Econòmiques i Empresarials
Llicenciatura en Economia
Llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses
Diplomatura en Gestió i Administració Pública
Llicenciatura en Periodisme
Llicenciatura en Comunicació Audiovisual
Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració
Llicenciatura en Traducció i Interpretació
Llicenciatura en Humanitats
Total
No
5,0
6,3
14,3
11,7
10,2
6,3
11,6
14,5
13,3
6,9
20,8
17,1
10,5
Sí
95,0
93,7
85,7
87,7
89,8
93,7
88,4
85,5
86,7
93,1
79,2
82,9
89,5
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
297
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Humanitats
62,5
100,0
76,5
95,5
87,5
86,7
Traducció
100,0
83,3
82,4
90,0
82,4
100,0
91,3
88,4
91,7
66,7
100,0
100,0
90,9
92,3
88,2
71,4
85,5
Ciències Polítiques
CAUD
ADE
100,0
90,2
92,1
95,2
93,7
Periodisme
87,7
91,3
88,9
92,2
88,0
89,8
GAP
87,0
94,1
88,9
85,7
80,0
100,0
Economia
90,0
87,5
86,5
97,1
95,9
96,7
93,7
86,7
92,6
93,3
79,3
85,5
84,7
84,0
85,8
85,7
CCEE
Dret
100,0
100,0
88,1
97,1
93,0
96,2
96,0
95,5
95,0
Relacions Laborals
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
Total
Empresarials
Promocions
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la UPF? Per titulacions i promocions; %
de si, triarien la mateixa carrera.
100,0
100,0
84,6
93,1
80,0
76,9
73,3
92,9
63,0
83,8
79,2
100,0
85,7
75,0
88,2
82,4
82,9
Segons els grans tipus de titulacions o trajectòries acadèmiques, veiem que els majors
percentatges d’elecció de la mateixa carrera estan en els que han obtingut una doble
titulació UPF; seguits d’aquells llicenciats prèviament a la UPF. Els llicenciats UPF
també tornarien a fer la mateixa carrera, mentre entre els diplomats hi ha major
reticència; el cas de GAP, sobretot, i amb menor incidència Relacions Laborals, explica
aquestes diferències. La forquilla de variació entre els percentatges de si, està entre 73 i
89, és a dir que hi ha una certa amplitud (16 punts).
Pel que fa a l’elecció de la mateixa Universitat (de la Pompeu Fabra) s’inverteixen una
mica els termes; però la forquilla de variació entre els percentatges de si és més reduïda,
entre 87 i 96, és a dir 9 punts. Els de doble carrera UPF són els més entusiastes igual
que en el cas anterior; però ara, triarien més la mateixa Universitat els que no tenen
carrera prèvia a la UPF que els que sí que la tenen; i, entre aquests, més els diplomats
que els llicenciats. També dins dels titulats UPF, els diplomats continuarien més en la
Pompeu Fabra que els llicenciats.
La situació ocupacional actual no varia la resposta general.
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la mateixa carrera? Per diferents tipus
de credencials acadèmiques %
Carrera
No
prèvia UPF Diplomatura
Llicenciatura
Doble carrera UPF
Llicenciatura
Diplomatura
Total
No
24,8
26,9
13,3
11,1
19,5
31,8
23,9
Sí
75,2
73,1
86,7
88,9
80,5
68,2
76,1
Total
100
100
100
100
100
100
100
298
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la UPF? Per diferents tipus de
credencials acadèmiques %
No
10,4
11,5
16,7
3,7
12,7
6,6
10,5
Carrera
No
prèvia UPF Diplomatura
Llicenciatura
Doble carrera UPF
Llicenciatura
Diplomatura
Sí
89,6
88,5
83,3
96,3
87,2
93,4
89,5
Total
100
100
100
100
100
100
100
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la mateixa carrera? Per situació
ocupacional %
Treballa
No treballa
Total
No
23,7
25,0
23,9
Sí
76,3
75,0
76,1
Total
100
100
100
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la UPF? Per situació ocupacional %
Treballa
No treballa
Total
No
10,5
10,4
10,5
Sí
89,5
89,6
89,5
Total
100
100
100
299