La inserció professional dels graduats universitaris
2004
QÜESTIONARI PER AL SEGUIMENT DE LA POSTGRADUACIÓ
DELS DIPLOMATS I LLICENCIATS 1994-2004
Informe de síntesi
Directors: Pere Jódar i Jordi Guiu
Equip Tècnic: Pere Jódar, Jordi Guiu, Clara Riba, Anna Cuxart
Treball de camp i explotació de dades: Opinòmetre
Octubre 2004
Estudi promogut pel Consell Social de la UPF
Presentació
Aquestes pàgines són un extracte de l'informe sobre la inserció laboral dels llicenciats i
diplomats de la UPF, presentat al Consell Social d'aquesta Universitat. El seu contingut
està format per la introducció i bona part de les conclusions de l'anàlisi realitzat. És una
informació suficient sobre l'abast i els resultats de l'enquesta d'inserció realitzada durant
el mes de gener del 2004. L'estructura d'aquestes pàgines ens presenta: primer, la
metodologia i el treball de camp de l'enquesta; segon, la comparació dels principals
resultats de les tres enquestes realitzades fins el moment; tercer, el perfil dels
entrevistats; quart, la descripció de les característiques personals, acadèmiques i laborals
dels titulats ocupats, així com les formes concretes que adquireixen les seves
ocupacions; cinquè, la descripció de les característiques dels titulats no ocupats, així
com les raons de la seva situació ocupacional; sisè, el resum dels principals elements
que componen la continuació dels estudis del conjunt de graduats; setè, la
caracterització de les principals insuficiències i elements afavoridors, enumerats pels
entrevistats, en relació a la influència de la carrera acadèmica sobre les seves
oportunitats professionals i, juntament, el grau de satisfacció amb la UPF en general,
amb els seus serveis, l'organització i els estudis. Finalment, s’incorpora un anàlisi
multivariant de les variables més rellevants a l’entorn de la inserció.
2
Índex
Introducció
Metodologia
5
8
1. Comparació de les iniciatives d’enquesta 1996-2002
11
2. Principals característiques dels entrevistats en l’enquesta 2002
2.1. Dades personals i acadèmiques
2.2. Perfil dels titulats
2.2.1. Perfil dels titulats ocupats
2.2.2. Perfil dels no ocupats
2.2.3. Perfil dels titulats que continuen els estudis
19
19
24
25
26
27
3. Els Graduats que treballen.
3.1. Principals característiques de l’ocupació
Quan van començar a treballar?
Buscant ocupació
En la feina
Situació ocupacional
Contractació
Categories professionals
Però, quina feina?: Característiques del treball
Condicions de treball
Tasques
Jornada i horari
Nivell retributiu
Satisfacció amb la feina
Què esperen els titulats de la feina?
Canvi de feina
Motius de la rotació o canvi de treball
Relació entre tasques i estudis
Correspondència de la feina amb els estudis
Però, els estudis realitzats ajuden en la feina?
Sí, però es necessiten coneixements complementaris
3.2. L’ocupació segons característiques personals i acadèmiques
Sexe
Edat
Nivell de instrucció o carrera realitzada
31
33
33
37
39
39
39
42
43
45
45
48
49
50
52
52
53
53
54
55
55
56
56
58
60
4. Graduats no ocupats. Principals característiques
Ara no treballen, però han treballat?
Busquen feina?
Com busquen feina?
Mitjans de recerca de feina
Assessorament en la recerca de feina
Per què alguns no busquen feina?
Rebuig d’ofertes de feina
Per què no troben feina?
Efectes de la carrera en la inserció dels que no treballen
67
69
71
72
73
74
74
75
75
76
5. Continuació dels estudis.
Interessos que motiven la continuació dels estudis
Matèries i àrees de interès per la continuació dels estudis
Opinió sobre l’oferta de formació contínua de la UPF
Valoració de la formació contínua de la UPF
Nous estudis
Motivacions per continuar estudiant
78
80
81
83
83
84
85
3
6. Satisfacció amb la UPF i els seus serveis
6.1. Insuficiències
6.2. Elements afavoridors de la carrera
6.3. Grau de satisfacció dels titulats en relació a la UPF
6.4. Anàlisi per titulacions
Insuficiències per titulacions
Elements afavoridors per titulacions
Satisfacció amb la UPF per titulacions
6.5. Estan satisfets, però repetirien la mateixa carrera, i a la UPF?
87
88
89
91
93
93
94
95
97
7. La inserció laboral des d’una perspectiva multivariant
102
4
Introducció
1. Presentació de l'estudi
Aquestes pàgines constitueixen l'informe complet dels resultats de l'enquesta d'inserció
dels diplomats i llicenciats de la UPF realitzada a l'any 2004. És ja la cinquena iniciativa
sobre la matèria realitzada per aquesta Universitat des de l'any 1996 i forma part d'un
conjunt més ampli de mesures d'autoavaluació posades en marxa per la UPF .
Aquest informe de la iniciativa 2004 analitza els resultats d'un total de 12 llicenciatures
i 4 diplomatures; de les quals quatre carreres han incorporat titulats al món laboral
durant aquests dos darrers anys. Si fins la darrera enquesta el conjunt d’entrevistats
pertanyien a les branques de les ciències socials, humanes i jurídiques, ara, per primera
vegada, s’incorporen al mercat de treball graduats procedents dels nous estudis de la
UPF de ciències experimentals i de la salut, o de les carreres tècniques. Aquest és un
factor que condiciona de forma important el comportament ocupacional dels graduats
UPF. Ja no estem davant un univers ocupacional tant homogeni com en les darreres
iniciatives.
Pel que fa a la sèrie temporal que comprèn la iniciativa, cal dir que la primera promoció
de la UPF va sortir al carrer l'any 1994 i la darrera, abans de l'enquesta, l'any 2004. Això
ens proporciona un total de deu promocions i, en alguns casos, individus amb un total
de fins a deu anys de permanència en el mercat laboral. A aquesta sèrie, de prou
magnitud s'hi ha d'afegir la possibilitat de comparar els resultats de les cinc enquestes
(la de 1996, 1998, 2000, 2002 i 2004) ja realitzades. En conjunt, per tant, podem
assenyalar tendències força consolidades sobre la distribució de la inserció dels titulats
de la UPF, així com de la seva qualitat.
Així, tot i que amb certa prudència, donada la encara relativament curta sèrie temporal,
en aquest informe ja es troben les primeres respostes a alguns interrogants plantejats
intuïtivament en els darrers informes. Així, per exemple, si l'any 1996, relacionàvem el
perfil ocupacional baix amb un mercat laboral encara deprimit, ara, en el 2004,
observem que els nostres titulats s'insereixen amb facilitat, de la qual cosa ja podem
deduir que les credencials acadèmiques faciliten l'obtenció de feina. Aquesta conclusió,
a la que ja vàrem arribar en l’informe anterior, s'aferma, especialment, en comparar les
taxes d'ocupació i de desocupació dels graduats universitaris amb la del conjunt de joves
de la seva edat. Una altra qüestió que preocupava en l'informe de 1998 era que el
graduats UPF obtenien també una feina amb altes dosis de precarietat. Doncs bé, ara, la
sèrie temporal amb la qual comptem, ens permet ser més optimistes en aquest punt,
doncs ja veiem que, en conjunt, la precarietat de la feina dels titulats de la UPF, forma
part d'una etapa transitòria (més o menys amplia, d'entre tres i sis anys) vers una
ocupació estable i més plenament funcional, o vers l'inici d'una carrera professional
normal. Els resultats d’estabilitat de la feina o de qualitat de l’ocupació ja indicaven en
la iniciativa 2002 un caràcter molt més positiu que en edicions anteriors. Aquesta
tendència no ha fet sinó consolidar-se vists els resultats del present estudi.
La tècnica de recerca segueix la base de treball de camp ja provada en les iniciatives
2000 i 2002, de entrevista exclusivament telefònica; amb possibilitat de correcció
ulterior de les entrevistes amb errors o incoherències. La mostra de titulats entrevistats,
sobre el principi de representativitat del total de graduats, està formada aproximadament
5
per 2.500 entrevistes, amb un marge d'error pel total de la UPF de ±5%. Aquest marge
d'error es distribueix de manera desigual entre carreres (més elevat en funció del
nombre baix de titulats i de la proximitat de sortida de la primera promoció); i, també,
entre promocions
Això significa que les conclusions generals sobre la UPF tenen molta consistència, així
com les d'aquells estudis i promocions que compten amb més titulats. Tanmateix, en
alguns casos, com ara els dels estudis més recents o encara amb pocs graduats, o el de
les primeres promocions, el grau de representativitat baixa necessàriament. Aconseguir
una mostra de 60 individus sobre una població total de 60, per exemple, no sempre és
possible en el termini obligadament breu de realització del treball de camp.
L'informe s'estructura, com en ocasions anteriors, en base a diferents capítols que
presenten: les dades personals i acadèmiques dels entrevistats, les formes de recerca de
feina, la situació ocupacional i professional, les expectatives i característiques de treball
dels graduats amb ocupació en el moment de l'enquesta, la intensitat de la recerca de
feina, la disponibilitat vers el treball o la continuació dels estudis dels titulats que no
treballen i la continuació o no dels estudis un cop aconseguida la primera credencial
acadèmica UPF, juntament a les seves característiques, motivacions i objectius. Així
mateix, s'analitza el grau de satisfacció dels titulats amb la UPF i els aspectes
afavoridors o no de la carrera acadèmica sobre les aspiracions professionals, des de la
perspectiva que dóna el pas del temps. Aquests capítols bàsics, necessàriament detallats
per la inclusió de les diferents titulacions i promocions, s'acompanyen d'aquesta
introducció i d'unes conclusions generals destinades a facilitar una lectura més ràpida,
però comprensiva, del conjunt de l'informe.
En aquesta ocasió, però, s’ha introduït en l’esquema general de l’informe, similar al de
les darreres edicions, un nou capítol, previ a les conclusions, i que complementa
l’anàlisi presentada en els capítols precedents, adoptant una perspectiva multivariant.
Aquesta perspectiva es concreta de diverses maneres: anàlisis causals; reducció de
variables i construcció d’índexs, elaboració de gràfics que associen aquests índexs amb
altres variables de l’enquesta i detecció factors diferencials entre estudis. Aquest nou
capítol s’ha pogut realitzar pel fet de disposar d’un fitxer integrat que combina dades
personals dels entrevistats (procedents dels arxius de la Universitat) amb les respostes al
de l’enquesta, possibilita per primera vegada l’aplicació de models causals a l’anàlisi de
la inserció laboral. Això ens ha permès aprofundir en la percepció dels titulats respecte
de les competències i habilitats que els exigeix l’activitat professional i sobre el paper
que la carrera cursada i altres variables han jugat en la seva inserció.
Cal recordar que en aquest informe s’analitza principalment al conjunt de titulats UPF i
que una derivació d'aquesta anàlisi és la presentació dels resultats per estudis i per
promocions. Aquests resultats detallats, per raons d'economia d'espai i temps,
normalment es presenten al llarg de l'informe en forma de taules que agrupen les dades
de tots els estudis. No es tracta, tot i que és inevitable, de facilitar la comparació entre
una o altra carrera, sinó que els responsables de cada titulació separin i analitzin les
dades corresponents a la mateixa. És el conjunt dels resultats obtinguts pels graduats
d’una determinada titulació el que descriu o explica el comportament ocupacional dels
seus graduats, no la comparació amb altres estudis. En aquest sentit, es pot avançar que
hi ha alguns estudis amb titulats amb millor comportament laboral que d'altres, però no
hi ha cap carrera que obtingui per totes les variables ocupacionals una posició
immillorable, com tampoc hi ha cap estudi amb el conjunt de graduats en situació
6
laboral amb problemes generals. De la mateixa manera, hi ha estudis amb uns molt bons
resultats d'inserció (taxa d'ocupació elevada i rapidesa en la col·locació), però amb més
dificultats per aconseguir una ocupació de qualitat en un temps prudencial, mentre que,
d'altres titulacions mantenen una inserció menys fluida i més lenta, encara que amb una
qualitat d'inserció, a mig termini, més elevada. A les taules també es recullen les dades
d'alguns estudis amb una representativitat de la seva mostra genèrica, o per alguna
promoció específica, relativament baixa. En aquests casos, tal i com dèiem ja en
anteriors edicions, convé prendre aquestes dades simplement com un punt de referència
de cara a informacions posteriors elaborades amb una mostra més àmplia. En general i,
fins el moment, observem que les tendències fortes es mantenen amb el pas del temps i
que aquells factors puntualment distorsionadors són més deguts a la conjuntura i que,
per tant, es corregeixen al llarg del temps.
No obstant, convé saber que, en les aspiracions laborals de determinants titulats,
intervenen no només factors d'oferta (graduats), sinó també factors de demanda (les
empreses ), com és el cas de tots els titulats de Dret a Espanya i la seva incorporació
durant un període com ajudants o passants. També que la Universitat, malgrat l'opinió
majoritàriament estesa, està transformant-se bastant ràpidament en determinats aspectes,
per exemple, en la creació de noves carreres i titulacions que intenten respondre a noves
demandes socials i laborals. Aquests nous títols, més especialitzats, semblen adoptar,
d'entrada, un bon comportament en el mercat laboral, però, potser més ràpidament que
en el cas de les carreres tradicionals, saturen el seu espai d'inserció (o entren en
competència amb els titulats de les carreres més clàssiques), obligant als graduats a
buscar noves especialitzacions o noves credencials acadèmiques. És encara aviat per
afirmar-ho categòricament, però algunes carreres de la UPF semblen mostrar indicis
d'un cert sostre ocupacional.
Al marge d'aquestes qüestions més compromeses, l'informe ofereix un conjunt de dades
per estudis, interessants per elles mateixes i complementàries de les contingudes en
altres iniciatives dutes a terme per la UPF sobre les sortides professionals dels diferents
tipus de titulats. Així, coneixem els sectors d'activitat i tipus d'ocupació i d'empresa més
característics, les categories i les tasques professionals a les que accedeixen els titulats,
els avantatges i desavantatges que el tipus de credencials acadèmiques rebudes els hi
suposa sobre la carrera professional, etc. Informacions, totes elles, que permeten
començar a traçar un quadre per tal d'orientar als estudiants de les diferents
llicenciatures i diplomatures sobre el seu futur professional. Com sabem, no és el mateix
el perfil professional teòric i la possible inserció futura d'una titulació, que parlar del fet
que, en els tres primers anys després d'obtenir el títol, la probabilitat d'ocupar llocs
d'empleat administratiu és del 40%, per posar un exemple, o bé que un 40% dels titulats
d'una determinada carrera realitzen tasques molt relacionades amb elements molt
concrets del seu pla d'estudis.
Finalment, assenyalar que més enllà de la informació sobre les característiques de la
inserció dels titulats, rapidesa, tipus de contracte, tasques que realitzen, categoria del
contracte, etc, a l’estudi també es recullen dades sobre característiques del treball i les
tasques realitzades pels titulats que, tot i amb prudéncia, poden ser útils per a
aproximar-nos als diferents perfils professionals de les titulacions. Aquesta informació,
degudament ampliada, serà d’utilitat a l’hora de pensar en la reforma de les titulacions i
els plans d’estudi d’acord amb els requeriments del nou Espai Europeu d’Educació
Superior.
7
2. Metodologia
2.1. Objectius i pla de recerca
L’objectiu de la recerca 2004, com el els casos anteriors, ha estat l’estudi de la inserció
dels titulats UPF, diferenciats per les 16 titulacions que disposen de graduats i per les
deu promocions que han anat sortint des de l’any 1994 fins el 2004, tot seguint la
relació entre titulació i ocupació. També, com en ocasions anteriors, juntament amb la
situació dels titulats ocupats, s’ha dedicat un cert esforç en l’anàlisi dels no ocupats.
Així mateix, també s’incorporen dos apartats complementaris que fan referència a la
continuació dels estudis després de l’obtenció del títol, a la relació entre la carrera
realitzada i les oportunitats professionals que proporcionen i al grau de satisfacció amb
la UPF i algunes de les seves característiques organitzatives, acadèmiques i de serveis.
2.2. Fitxa tècnica
La població objectiu de l’enquesta és el conjunt de Diplomats/Llicenciats de la UPF,
corresponent a les promocions de 1994 a 2004. El treball de camp ha consistit en una
entrevista individual realitzada per telèfon a una mostra d’aquesta població, que té els
següents requisits.
El càlcul de la mostra representativa s’estableix sobre un nivell de confiança de les
estimacions del 95% i un error màxim de most
reig ±5%. Des del punt de vista
tècnic, aquestes condicions de la mostra comporten com a resultat que l’estimació d’un
percentatge de resposta d’una pregunta del qüestionari s’interpreti a grans trets de la
següent manera:
P(p-5 < P< p+5) = 0.95
D’altra banda, en un estudi com aquest és important tenir presents els diferents estrats
que componen la població i calcular la grandària de la mostra per poder proporcionar
respostes relacionades en funció d’aquests estrats. Entre les diferents possibilitats
d’estratificació i, per tant, grandària de la mostra, la nostra decisió ha estat dissenyar
una mostra representativa del conjunt de graduats en funció dels estudis realitzats i de
les diferents promocions, que apareix en la taula següent.
8
Taula 1 Distribució teòrica de la mostra
Estudis
Administració i Direcció d'Empreses
Ciències Econòmiques i Empresarials
Biologia
Ciències del Treball
Ciències Polítiques i de l'Administració
Comunicació Audiovisual
Dret
Economia
Enginyeria en Informàtica
Humanitats
Periodisme
Traducció i Interpretació
Ciències Empresarials
Enginyeria Tècnica Informàtica Sistemes
Gestió i Administració Pública
Relacions Laborals
Mostra per promocions
93/94 +
94/95 + 96/97 +
95/96 97/98 98/99
26
30
126
70
1
99/00
39
00/01
33
44
31
24
37
43
31
25
34
39
48
41
29
32
29
23
33
10
52
15
50
37
43
45
42
24
22
30
22
30
20
30
23
33
22
24
19
68
16
57
61
18
30
12
24
19
28
376
499
294
314
311
Mostra
per
01-feb 02/03 * títols
37
33
198
198
58
58
28
28
40
40
198
31
29
198
23
22
198
31
34
198
9
9
28
35
198
18
21
198
27
28
198
21
20
198
13
15
28
14
10
198
23
17
198
306
399
2.499
La Taula següent mostra la distribució final de la mostra per estudis i promocions de la
següent forma.
Taula 2 Distribució final de la mostra Postgraduats 2004
Estudis
Administració i Direcció d'Empreses
Ciències Econòmiques i Empresarials
Biologia
Ciències del Treball
Ciències Polítiques i de l'Administració
Comunicació Audiovisual
Dret
Economia
Enginyeria en Informàtica
Humanitats
Periodisme
Traducció i Interpretació
Ciències Empresarials
Enginyeria Tècnica Informàtica Sistemes
Gestió i Administració Pública
Relacions Laborals
Mostra per promocions
Mostra teòrica per promocions
93/94 +
94/95 + 96/97 +
95/96 97/98 98/99
22
30
86
71
1
99/00
37
35
45
41
27
30
26
23
33
41
29
22
35
7
51
12
51
32
43
44
47
21
19
30
17
25
16
28
24
67
16
58
61
15
30
13
24
325
376
491
499
275
294
294
314
Mostra
per Mostra
00/01 01-feb 02/03 * títols teòrica
37
37
37
200
198
158
198
38
38
58
21
21
28
40
40
40
191
198
31
30
29
190
198
24
29
23
197
198
38
31
34
198
198
5
5
9
33
27
37
182
198
20
19
23
191
198
20
29
35
198
198
15
21
23
198
198
8
13
21
28
19
15
11
198
198
28
23
17
199
198
305
311
309
306
386
399
2.385
2.499
9
2.499
Conclusions
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
1. Comparació de les iniciatives d’enquesta 1996-2004
La comparació dels principals resultats de les cinc enquestes d’inserció (1996, 1998,
2000, 2002 i 2004) realitzades als titulats de la UPF permeten realitzar unes conclusions
inicials en aquest apartat conclusiu. Abans, però, convé tenir en compte quatre
consideracions prèvies que influeixen en la interpretació comparativa dels resultats.
•
•
•
•
En primer lloc, la incorporació, en cada treball de camp, de noves titulacions i
de nous contingents de titulats, que s’han d’inserir en realitats laborals bastant
diferenciades en funció de les credencials acadèmiques obtingudes; així, enfront
les 5 carreres de l’any 1996 en l’actualitat tenim 16 titulacions. És a dir quatre
noves carreres respecte al 2002: Biologia, Ciències del Treball i Enginyeria
Informàtica, amb la primera promoció en 2002 i Enginyeria Tècnica en
Informàtica de Sistemes amb la primera promoció en 2001. Tres d’aquestes
titulacions, no pertanyen al tronc principal dels ensenyaments UPF, les ciències
socials sinó a formulacions més tècniques i experimentals. Les noves carreres
tenen pocs titulats en els mercats laborals i, com hem repetit sempre en aquests
casos, l’anàlisi sobre la seva inserció ha de contemplar-se amb prudència.
En segon lloc, el disseny del projecte d’estudi inclou, en cada nova enquesta, els
titulats de les promocions anteriors. Naturalment, la seva presència en el conjunt
de la mostra disminueix en el temps, però també la major permanència en el
mercat laboral, millora les seves possibilitats d’inserció laboral i, per tant,
augmenta el percentatge general d’ocupació, tot i que, com veurem, la
repercussió en la millora de la qualitat d’aquesta inserció no està tan directament
relacionada, ja que és més lenta. No obstant, també en aquest apartat els resultats
de l’any 2004 permeten observar un millor comportament ocupacional en relació
a les anteriors iniciatives; això es fa evident si contemplem els resultats de les
diferents iniciatives d’enquesta desagregats per promoció (taxa d’ocupació per
promocions).
En tercer lloc, la comparació entre enquestes depèn de la conservació de la
formulació de les preguntes i, a la vegada, els canvis en el context o simplement
la mateixa millora del coneixement sobre la realitat de la inserció laboral dels
titulats UPF que s’obté amb cada iniciativa d’estudi, aconsellen polir, millorar i
ampliar els indicadors del qüestionari. Així, tot i conservar la mateixa redacció
per les variables bàsiques, sempre s’introdueixen modificacions. Unes derivades
de la informació obtinguda de l’anàlisi de l’enquesta anterior que, per exemple,
copsa variacions lògiques en uns mercats laborals mòbils i dinàmics; o per
exemple, del fet que l’augment de la població titulada per la UPF, permet
treballar amb mostres més coherents i perfilar millor la informació obtinguda a
partir de la introducció de noves categories. Altres modificacions han exigit
incorporar noves preguntes per tal d’esbrinar no només l’efecte de les
credencials acadèmiques (tipus de carrera elegida, nota mitjana, etc.), o de
l’experiència professional acumulada per alguns titulats mentre estudiaven, o del
pes del factor herència familiar (estudis o professió dels pares, sinó també de les
habilitats relacionals adquirides pels estudiants amb la seva participació en
activitats associatives i participatives en el marc acadèmic i no acadèmic. Entre
les dades de situació s’ha tornat a preguntar (com en la iniciativa d’enquesta
1996) sobre els canvis de residència producte dels canvis laborals i familiars.
En quart i últim lloc, les dues primeres enquestes es van realitzar per correu i
així, per garantir la representativitat no només del conjunt, sinó també de les
11
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
diferents carreres i promocions, les mostres tenien que ser necessàriament
àmplies (50% de la població); a partir de l’enquesta de l’any 2000, s’ha
modificat la forma de realització del treball de camp, per enquesta telefònica, i
s’ha treballat amb una mostra representativa del conjunt, estratificada per estudis
i per promocions. Això permet que el tractament de les variables bàsiques que
conformen el qüestionari sigui més fiable, però no impedeix la generació de
biaixos en la mostra quan treballem alhora amb diverses variables. Aquests
biaixos s’incrementen en les promocions i estudis més antics, però també en les
promocions i estudis més recents. La professionalitat de l’empresa de treball de
camp, i la bona predisposició dels titulats UPF vers la resposta del qüestionari,
permet salvar amb dignitat alguns d’aquests problemes típics de les enquestes
telefòniques. El control de la mostra per acomplir els criteris de selecció, així
mateix generen algunes diferències.
Tenint en compte aquestes consideracions prèvies, desenvoluparem la comparació entre
els quatre estudis realitzats fins el moment. Les principals xifres i tendències apareixen
en la taula i els gràfics següents. Com ja hem recordat en les pàgines anteriors, les taules
per carreres i promocions s’han de interpretar amb precaució, sobretot pel que fa a les
promocions anteriors a 1998 i pel que fa a les noves carreres amb promocions molt
recents en els mercats laborals.
12
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
Comparació de les principals variables de les cinc iniciatives d’enquesta
1996
1998
2000
2002
2004
Taxa d’ocupació UPF
52,0% 75,0% 77,0% 81,6% 84,5%
Taxa de no ocupació UPF
48,0% 25,0% 23,0% 18,4% 15,5%
2,2%
1,2%
1,0%
2,5%
Demandants no actius (s/ total titulats)
21,6% 11,4%
8,8%
5,4%
6,5%
No actius (s/ total titulats)
14,8% 11,4% 13,2% 12,2%
6,5%
Taxa d’assalarització (s/ ocupats)
97,3% 95,5% 92,2% 93,7% 90,5%
Taxa de treball estable (s/ assalariats)
19,3% 36,1% 47,3% 69,1% 65,4%
Taxa de treball no estable (s/ assalariats)
80,7% 63,9% 52,7% 30,9% 34,6%
Aturats demandants actius (s/ total titulats)
2,5%
Treball a temps parcial (s/ assalariats)
5,1%
4,5%
2,1%
5,5%
2,5%
Treball sense contracte o verbal (s/ assal.)
3,9%
7,7%
3,6%
2,5%
0,9%
43,3% 50,1% 44,6% 42,6% 40,8%
Empleats administratius s/ ocupats
Tasques administratives
-- 25,0% 26,9% 22,4% 21,1%
Continuació d’estudis després titulació
68,4% 64,5% 49,6% 45,1% 41,6%
Evolució dels principals indicadors de l’ocupació entre 1996-2004
97,3%
95,5%
75,0%
92,2%
93,7%
77,0%
81,6%
90,5%
84,5%
69,1%
65,4%
50,1%
52,0%
47,3%
42,6%
40,8%
43,3%
44,6%
36,1%
19,3%
5,5%
2,1%
5,1%
2,5%
4,5%
1996
1998
Ocupació
2000
Assalariats
Estables
2002
Parcial
2004
Subocupació
13
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
Evolució dels principals indicadors de la no ocupació 1996-2004
48,0%
25,0%
23,0%
21,6%
18,4%
11,4%
13,2%
15,5%
12,2%
14,8%
8,8%
11,4%
2,5%
1996
2,2%
1998
No ocupació
5,4%
1,2%
1,0%
2000
Demandants actius
6,5%
2002
2,5%
2004
Demandants no actius
Taxa d’ocupació per promocions (any d’acabament dels estudis)
1996
1998
2000
2002
1994
63,1%
91,6%
90,3%
95,2%
1995
45,0%
85,2%
91,0%
95,2%
1996
76,0%
88,4%
98,3%
1997
67,2%
82,3%
93,5%
1998
71,4%
76,0%
84,2%
1999
61,4%
87,0%
2000
77,5%
2001
67,8%
2002
2003
UPF
52%
75,2%
76,7%
81,4%
No actius
2004
93,2%
94,7%
95,5%
92,1%
93,1%
89,6%
85,8%
83,7%
77,0%
67,8%
84,5%
Promoció que s’acosta a la taxa d’inserció mitjana de l’enquesta de l’any considerat
Promoció que supera la taxa d’inserció mitjana de l’enquesta de l’any considerat
Temps de recerca de feina
Abans dels tres primers mesos
Abans dels sis primers mesos
1996
65,3%
82,6%
1998
63,6%
84,0%
2000
70,5%
83,1%
2002
78,9%
89,6%
2004
71,3%
86,1%
La primera conclusió, en termes comparatius, és que el sostre ocupacional detectat en
les iniciatives 1998-2000, es sobrepassat en 3 punts. Això, naturalment deriva del bon
funcionament dels mercats laborals relacionats amb les persones de nivell acadèmic mig
o superior. En una lectura apressada, no obstant, podria deduir-se que els 15 punts que
separen fins el 100% d’ocupació és encara una xifra molt elevada, però això queda
matisat quan introduïm la xifra d’atur comparable amb les formulades pels organismes
estadístics oficials i que, en el cas de la UPF es redueix al 2,5%. El sostre ocupacional,
14
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
per tant, i en funció del funcionament dels mercats laborals, pot continuar aixecant-se;
el temps de col·locació (temps emprat en trobar feina) és molt ràpid – tot i haver-se
ampliat una mica respecte de l’anterior iniciativa- i una variació d’un mes o dos en el
moment de la realització del treball de camp també influeix. En aquest sentit, ja ho
vàrem comentar en anteriors informes, allò que realment separa als nostres titulats de
l’ocupació és, simplement, la seva decisió personal (tot i que, amb bastant seguretat, es
suportada familiarment) de continuar estudiant. En aquesta opció d’augmentar les
credencials acadèmiques pot influir clarament dos tipus de factors; un, assegurar en sí
mateixa l’ocupació; l’altre, assegurar la qualitat de l’ocupació, és a dir un tipus de
treball favorable o corresponent als interessos del titulat o titulada. Pel que fa al primer
factor sembla que ha perdut pes específic, no només per l’elevada taxa ocupacional,
sinó també perquè un cop iniciada la trajectòria laboral és possible continuar la
formació per millorar la trajectòria laboral. El segon factor pot tenir en l’actualitat major
importància, perquè la distància entre taxa ocupacional i indicadors de qualitat de la
inserció, tot i la millora d’aquests últims, continua sent considerable. En tot cas no
oblidem que les taxes d’inserció laboral requereixen, per una promoció determinada, un
termini de més d’un any per acostar-se a la mitjana UPF de la iniciativa d’enquesta
considerada i de més de dos anys per superar-la. És a dir, que un període de dos anys de
transició entre els estudis i la inserció existeix; i que, aquesta transició augmenta en
termes temporals sí s’inclou el factor qualitat de l’ocupació. Sobre aquestes qüestions
tornarem al llarg d’aquestes conclusions.
Prosseguint amb les dades dels titulats ocupats, es confirma que la taxa d’assalarització
sembla haver trobat un sostre que oscil.la entre el 90 i el 95%; mentre que l’establiment
per compte propi afecta a una petita part dels titulats (9,5%); principalment establerts
com autònoms o professionals liberals que no pas com empresaris pròpiament (1,1%).
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003
Inserció laboral
Estabilitat contracte
Empleats
administratius
Tasques
Administratives
Continuació estudis
Continuació estudis
entre els que treballen
UPF
93,2
94,7
95,5
92,1
93,1
89,6
85,8
83,7
77,0
67,8
84,5
91,2
89,9
83,0
79,5
80,8
78,9
73,6
63,5
48,8
36,8
65,4
22,1
30,3
36,7
35,5
33,2
32,3
46,5
49,6
50,0
48,3
40,8
19,1
15,7
20,4
22,7
16,2
22,7
18,9
19,8
26,2
26,4
21,4
30,1
24,5
29,2
34,3
36,6
41,4
42,9
39,2
55,8
49,9
41,6
29,4
25,8
27,2
33,2
34,5
39,4
39,0
39,3
48,0
38,3
37,2
El treball estable, tot i estar una mica per sota de la taxa 2002, consolida una xifra del
65%. Fixem-nos aquí que la transició dels estudis al treball, tant pel que fa a les taxes
ocupacionals com a les taxes d’estabilitat, segueixen una dinàmica temporal molt
similar. Tant en la taula com en el gràfic sobresurt que, per alguns indicadors
significatius, la taxa d’inserció i la taxa d’estabilitat superen la mitjana UPF i per altres
la categoria administrativa o la continuació estudis (sobretot pels que treballen) les taxes
disminueixen entre les promocions que han acabat els estudis entre 1999 i 2000.
La precarietat continua sent important (35%), però aquesta és una xifra ja més
comparable a la taxa de temporalitat espanyola, tot i ser un col·lectiu especialment
qualificat és particularment elevada, segurament pel pes del factor edat. No obstant
15
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
l’evolució en la mesura en que es consolida la presència en els mercats laborals, és molt
positiva. En tot cas, un indicador, significatiu i simbòlic de precarietat, com és el treball
sense contracte o amb contracte verbal sembla cada cop més marginal sobre el conjunt
de la mostra.
Distribució d’algunes variables ocupacionals entre les diferents promocions de
titulats entrevistats en 2004
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
Inserció
Estabilitat
Subocupació
Tasques Adm.
Continua estudis
Continua estudis i treballa
Sembla més complicada la superació del sostre derivat de les categories o tasques que
desenvolupen els graduats en les seves feines respectives. Així les categories
administratives indicadores de subocupació funcional (tot i minvar des de 1998) no
baixen del 40% sobre el total UPF; a pesar de que la introducció de les tasques efectives
que hi fan les situen en el 21% sobre el total de la mostra. Com ja apuntàvem en
edicions anteriors aquest desajust és normal; una qüestió és que els titulats facin feines
relacionades amb les seves credencials i una altra és que l’empresa reconegui el sou i
l’estatus que acompanya a aquestes tasques; el període de temps per la convergència
d’aquests dos factors és més llarg. Tasques i categories, pel que fa a la transició entre
estudis i treball es comporten d’una forma molt similar a la inserció i l’estabilitat
laboral, però el seu nivell mínim és més persistent en el temps (per promocions és difícil
baixar del 30% de subocupació i del 20% en tasques administratives).
El gràfic següent permet contemplar, amb més detall, el factor temps o trajectòria
laboral, en aquest cas indicat a través de les promocions, millorant l’ocupació.
16
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
100
90
95,2
95,2
80
84,9
98,3
93,5
84,2
87
77,5
87,5
80,8
80,7
67,8
80,8
70
77,0
67,8
67,7
72,7
56,5
60
50,0
50
40,9
40
43,2
41,8
43,3
45,3
30,5
48,3
36,8
22,7
30
26,2
16,7
20
10
48,8
25,6
23,7
15
19,5
17,9
1997
1998
26,4
29,8
21,2
11,4
0
1994
1995
Ocupació
1996
Estabilitat
1999
2000
Subocupació
2001
2002
2003
tasques Adm.
L’evolució de la subocupació la podem veure a través de diferents indicadors. D’entrada
en l’enquesta de l’any 2004, el 40,8% dels ocupats afirma tenir una categoria
administrativa, mentre només el 21,1% opina realitzar les tasques administratives
relacionades. A més el 78% manté l’opinió de tenir una feina de nivell igual o superior
als estudis realitzats. Així mateix el 86,2% dels ocupats afirma en l’enquesta 200r que la
feina té molta relació amb els estudis cursats. La subocupació, per tant, continua
descendint tot i que molt lentament; però encara es redueix més la percepció que tenen
els graduats de la mateixa.
Es de destacar la disminució progressiva dels graduats que no treballen, inversa al
creixement de l’ocupació. No obstant, podem distingir tres contingents importants en
funció de la seva relació amb l’activitat total de la UPF; al cap i a la fi tots els titulats
són potencialment actius (difícilment acompleixen les restrictives condicions actuals per
ser declarats oficialment com desocupats). El nombre dels titulats que recerquen feina
activament (busquen treball de qualsevol tipus) és una mica més elevat que en les
enquestes 2000 i 2002, un 2,5% enfront de l’1%; però aquesta variació no suposa un
problema especial, donat que els titulats demandants actius es concentren en les dues
darreres promocions i en general no sobrepassen els 6 mesos de recerca de feina. La
demanda no activa (els que busquen treball, però amb determinades condicions; ara el
6,5%), també experimenta un petit creixement (1%) i el descens més significatiu està
entre els considerats no actius (del 12,2% en 2000 al 6,5%) clarament en transició,
motivada, sobretot, per l’acumulació de credencials acadèmiques i per la continuació
dels estudis. De fet es tracta d’una categoria bastant indefinida i la seva disminució es
17
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
pot correspondre al fet del manteniment (des de 1998) d’unes perspectives laborals més
dinàmiques (es troba feina) i consolidades (es possible millorar la qualitat de la feina).
També s’ha de remarcar el descens general de la continuació dels estudis, del 68,4% en
1996 al 41,6% en el 2004. Des de l’any 2000 continua baixant. No obstant no se segueix
una tendència tan neta, per promocions, respecte de les variables ocupacionals ja
esmentades; poden incidir altres elements en la decisió final de continuar o no els
estudis, com per exemple una doble titulació, un nou màster, etc.; és a dir, que el canvi
de l’oferta acadèmica, al marge de la demanda laboral, també pot influir. Així entre els
que treballen conforme ens allunyem en el temps, la tendència és a la baixa, però amb
dents de serra molt pronunciats entre promocions. Més difícil és seguir la tendència
entre els que no treballen, car el seu pes està principalment entre les promocions més
recents, i les més allunyades mantenen pocs individus en la mostra; no obstant entre els
individus que no treballen de les primeres promocions, tot i amb prudència, sembla clar
que la no ocupació està relacionada amb la continuació dels estudis.
18
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
2. Principals característiques dels entrevistats en l’enquesta 2004
2.1. Dades personals i acadèmiques
Característiques personals dels graduats:
La distribució per sexes és de 65% dones i 35%% d’homes i per primer cop s’interromp
la tendència a l’augment del pes de les dones tot i que molt lleugerament; donant pas a
una estabilització de la distribució per gènere. Per promocions, (any d’acabament dels
estudis), la tendència és una mica més estable, però també amb daltabaixos, no obstant
des de 1996 disminueix de forma molt lenta el pes de les dones i augmenta la proporció
dels homes. Per any d’acabament i carrera realitzada, veiem que la major concentració
de graduades es produeix a Traducció, i amb elevada presència a Biologia, Ciències del
treball i Comunicació; mentre que els homes predominen a Periodisme i sobretot
Informàtica. En general per carreres i promocions es mantenen daltabaixos, però En el
cas d’ADE, Economia, Polítiques i Humanitats, el creixement relatiu del nombre de
components masculins es sostingut.
Promocions
1993-94
1994-95
1995-96
1996-97
1997-98
1998-99
1999-00
2000-01
2001-02
2002-03
Total Upf
Homes
30,1
35,1
29,9
31,8
39,4
37,9
28,4
38,9
38,8
34,0
35,0
Estudis
Enginyeria Tècnica Informàtica de Sistemes
Licenciatura en Informàtica
Licenciatura en Periodisme
Licenciatura en ADE
Diplomatura en Ciències Empresarials
Licenciatura en Economia
Licenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració
Mitjana UPF
Licenciatura en Humanitats
Diplomatura en Relacions Laborals
Ciències Econòmiques i Empresarials
Licenciatura en Dret
Diplomatura en Gestió i Administració Pública
Licenciatura en Comunicació Audiovisual
Ciències del Treball
Licenciatura en Biologia
Licenciatura en Traducció e Interpretació
Dones
69,9
64,9
70,1
68,2
60,6
62,1
71,6
61,1
61,2
66,0
65,0
Homes
95,2
75,0
51,6
43,0
42,4
41,9
39,2
35,0
34,3
33,8
33,3
32,2
31,3
29,1
20,0
10,8
7,1
Dones
4,8
25,0
48,4
57,0
57,6
58,1
60,8
65,0
65,7
66,2
66,7
67,8
68,7
70,9
80,0
89,2
92,9
19
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
La mitjana d’edat és de 26,9 anys (25,2 l’any 2000) i la distribució per intervals d’edat
és la següent: 27% entre 22 i 24 anys; 61% entre 25 i 30 anys; 12% més de 30 anys. La
representació de la mostra està en aquest cas, a diferències d’anys anteriors, més
ajustada. Per gènere la distribució és bastant homogènia, amb més homes que dones
entre els de més de 30 anys. La distribució per estudis realitzats i edat fa destacar la
presència del grup més jove de titulats a les noves carreres tècniques i experimentals
(influeix la recent sortida de les primeres promocions). D’altra banda, trobem una forta
presència de titulats majors de 30 anys a Periodisme i GAP. Per promocions, els més
joves tenen una forta presència en les promocions 02 i 03, el grup intermig en les
promocions entre l’any 1998 i el 2000 i els més grans entre les promocions més
antigues.
En funció de la situació professional del pare és 53,4% treballadors qualificats, 30,8%
directius i tècnics i el 15,8% restant es reparteix principalment entre treballadors no
qualificats i no remunerats. Aquesta composició no registra grans variacions per sexe,
excepte que els pares dels titulats es concentren una mica més en la categoria de
directors i tècnics i els de les titulades en la de treballadors qualificats. També entre els
pares dels més joves hi ha una major concentració en la posició socioeconòmica més
alta; les forces armades tenen major presència entre els majors de 25 anys i els no
remunerats i altres entre els de més de 30 anys. Per titulacions trobem que els pares dels
titulats segons professió es concentren de la següent manera. Directors i tècnics a
Informàtica, CAUD i Biologia. Treballadors més qualificats a ADE, Empresarials i
Ciències del Treball i no qualificats a Biologia, Relacions Laborals i Empresarials. Les
Forces Armades a Biologia i Ciències Econòmiques i Empresarials. Els no remunerats a
Traducció i CAUD. Per promocions augmenta la presència de Directors i tècnics entre
les promocions més recents. Pel que fa a la situació socioeconòmica de la mare
s’aprecia una presència majoritària de no remunerades (40,8%), seguides de
treballadores qualificades (29,7%) i directores – tècniques (16%).
Característiques acadèmiques dels graduats
Les principals característiques acadèmiques de la població analitzada es corresponen
amb la mostra seleccionada per titulacions i promocions, que respecta el pes de
cadascun d’aquests components sobre el total. En la taula següent apareix per estudis el
nombre de promocions per cada titulació, així com el període en el que aquestes
promocions estan presents. La titulació més recent és la de Polítiques i les més antigues
són la d’empresarials, Dret i Periodisme. Ciències Econòmiques i Empresarials es va
transformar en ADE i Economia, per la qual cosa van sortir promocions al mercat des
de 1994 fins 1999. Aquesta taula, conjuntament amb el pes mostral de cada titulació,
serveix de recordatori per tal de matisar alguns dels comentaris que seguidament
realitzarem.
Promocions Estudis Empresarials
Relacions Laborals
Dret
Ciències Econòmiques
Economia
ADE
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 Promocions
Període N.
94-01 10
96-01
8
94-01 10
94-99
6
98-01
6
98-01
6
20
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
GAP
Periodisme
Comunicació Audiovisual
Ciències Polítiques
Traducció i Interpretació
Humanitats
Ciències Treball
Biologia
Enginyeria Informàtica
E.T. Informàtica
94-01
94-01
97-01
99-01
96-01
96-01
01-03
99-03
99-03
99-03
9
10
7
5
8
8
1
1
1
2
Comparació de les mostres de les enquestes 1996/2002 per estudis (%):
Estudis
Ciències Econòmiques i Empresarials
Economia
ADE
Dret
Traducció i Interpretació
Periodisme
GAP
Comunicació Audiovisual
Humanitats
Empresarials
Relacions laborals
Ciències Polítiques i de l’Administració
Ciències del Treball
Biologia
E. Info
E.T. Info
Total
1996
23,2
1998
22,7
17,8
16,4
3,7
6,1
14,6
1,6
1,9
24,8
8,2
5,8
35,1
18,1
100
100
2000
11,2
7,0
6,3
11,8
8,2
7,2
10,6
5,4
7,0
12,9
10,6
1,9
2002
7,0
7,5
10,3
18,6
5,6
3,5
6,3
3,8
5,3
18,2
11,4
2,5
100
100
2004
6,6
8,3
8,4
8,3
8,3
8,0
8,3
8,0
7,6
8,3
8,3
8,0
0,9
1,6
0,2
0,9
En la mostra el pes de les carreres econòmiques ha baixat del 43% al 31,6%, però
continua essent important. El reequilibri en la confecció de la mostra també implica a
les diplomatures que passen del 36% al 24,9%. Tant en un cas com en l’altre, la
reducció mostral implica sobretot a la diplomatura d’Empresarials. Les noves carreres
tenen un pes molt petit en el conjunt de la mostra, per tant s’haurà d’esperar a futures
iniciatives de recerca per veure l’impacte de les titulacions tècniques i experimentals
sobre el conjunt de la universitat.
Distribució dels graduats entrevistats per any d’inici i acabament de la carrera
(%):
Promoció inici
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1,6
3,8
6,8
11,2
11,8
13,6
14,4
12,4
12,3
Promoció
acabament
3,1
3,9
6,5
10,0
10,3
21
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
1999
2000
2001
2002
2003
Total
8,9
2,2
0,9
11,7
12,4
12,6
13,3
16,1
100
100
El gruix dels graduats entrevistats inicien la seva carrera a la UPF entre 1993 i 1998 i
l’acaben entre 1997 i 2004. La mitjana d’any d’inici se situa en 1995, mentre que la
d’acabament en 1998. En relació amb l’enquesta de 2002, degut al reequilibri de la
mostra, ambdues mitjanes continuen.
El 7,3% dels titulats entrevistats han realitzat una doble carrera en la UPF, enfront del
4,6% en el 2002. Les carreres més elegides com a segona opció un cop obtinguda la
primera titulació són ADE (40%), Periodisme /16%), Ciències del Treball (10%),
Polítiques (9%) i Economia (8%). La procedència d’ADE són estudiants d’Economia,
Periodisme és elegit per Dret i Humanitats, Ciències del Treball per Polítiques i
Relacions Laborals, Polítiques per titulats de GAP i Economia per estudiants d’ADE.
En tot cas el foment des de la universitat de dobles diplomatures o dobles llicenciatures
anirà incrementant amb el temps aquesta realitat de la doble titulació.
El 15% dels entrevistats han realitzat una estada a l’estranger, un lleuger
increment respecte de la iniciativa anterior (11,4%). En la distribució d’aquests
titulats per sexe, el nombre de dones pràcticament dobla al d’homes, fet que no es
produïa a l’enquesta anterior, en la qual els percentatges eren molt semblants (10,5
homes i 12,3 dones). Per grups de edats, són els més joves els qui més han marxat a
l’estranger, també amb més diferència que en la darrera enquesta. Això cal
interpretar-ho com un efecte de l’increment de sortides a l’estranger al llarg dels
darrers anys (visible en el quadre d’estades a l’estranger per promoció). Pel que fa
a titulacions, després de traducció i interpretació que estan al capdavant amb un
84,8%, els qui més surten són els estudiants de Ciències Polítiques (18,8%),
Humanitats (14,9%), Comunicació Audiovisual (13,8%) i Periodisme (12,1%). Val
a dir, però, que aquests percentatges han variat considerablement al llarg dels
anys, sense que es pugui establir una tònica permanent d’un determinat estudi,
amb l’excepció poder de la més gran predisposició a sortir a l’estranger dels
estudiants de Ciències Polítiques i Traducció i Interpretació.
Estada a l’estranger. Graduats UPF per promoció (%):
Sí
1994
9,6
1995
7,4
1996
11,7
1997
10,5
1998
13,4
1999
13,9
2000
18,6
2001
15,9
2002
19,6
2003
17,7
Total
15,2
En relació a les formes d’accés a la Universitat, la preinscripció és la majoritària
(90,9%, enfront del 93,4% del 2002) entre els entrevistats; la segueix l’accés a
cicles, amb el 8,3%; mentre que més grans de 25 anys i convalidació d’estudis
ofereixen percentatges pràcticament insignificants. Per sexes hi ha poca variació,
però és remarcable el fet que l’accés a cicles tingui el doble de percentatge
d’homes. Per edats, lògicament, els més joves són majoria en la preinscripció i els
més grans són els que omplen l’accés a cicles o per majors de 25 anys. A l’igual que
en la iniciativa d’enquesta anterior, l’accés a cicles es concentra en Periodisme i
22
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
l’opció de majors de 25 anys en Comunicació Audiovisual. Per promocions cal
remarcar la disminució dels majors de 25 anys en les dues darreres promocions.
23
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
2.2 Perfil dels titulats entrevistats segons la situació ocupacional.
Enquesta d’inserció UPF 2004
Sexe
Homes
Dones
Edat
22-24 anys
25-30 anys
Més de 30 anys
Mitjana d’edat
Estudis
Informàtica
Ciències Econòmiques i Empresarials
Administració i Direcció d’Empreses
Gestió i Administració Pública
Relacions Laborals
Empresarials
Traducció e Interpretació
Ciències del Treball
Periodisme
Economia
Comunicació Audiovisual
Dret
Humanitats
Ciències Polítiques
Informàtica Sistemes
Biologia
Promocions (any d’acabament)
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
Situació ocupacional
Treballa
No treballa
Continuació estudis
No estudia
Continua estudiant
Prepara oposicions
Total UPF
Graduats
treballen
Graduats que no
treballen
35,0
65,0
84,1
84,7
15,9
15,3
27,0
61,0
12,0
72,5
87,9
94,1
27,5
12,1
5,9
6,7
8,4
8,2
8,7
8,3
8,3
0,8
8
8,3
7,9
8,5
7,6
7,8
0,9
1,6
100,0
96,9
93,5
92,3
88,9
86,9
85,4
85,0
84,7
84,3
82,0
78,7
73,5
72,6
71,4
62,2
-3,1
6,5
7,7
11,1
13,1
14,6
15,0
15,3
15,7
18,0
21,3
26,5
27,4
28,6
37,8
3,1
3,9
6,5
10,0
10,3
11,7
12,4
12,6
13,3
16,1
93,2
94,7
95,5
92,1
93,1
89,6
85,8
83,7
77,0
67,8
6,8
5,3
4,5
7,9
6,9
10,4
14,2
16,3
23,0
32,2
62,8
32,7
4,5
34,3
49,7
15,9
26,9
0,2
84,5
15,5
58,4
35,3
6,3
24
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
Perfil dels titulats ocupats
Respecte el col·lectiu dels graduats que treballen, s’ha de subratllar, en primer lloc, que
quasi el 85% dels titulats ha aconseguit inserir-se en el mercat laboral. Un repàs a les
principals característiques dels titulats segons la situació ocupacional (treball o no
treball), ens mostra diversos elements remarcables. Per gènere no hi ha diferències
substancials. Per edats els més joves i, per tant, els titulats més recentment, tenen una
inserció més baixa que la resta de cohorts d’edat.
Atenent als estudis de procedència trobem diferents comportaments a remarcar. Les
carreres amb millor comportament ocupacional són: Enginyeria Informàtica, Ciències
Econòmiques, ADE i GAP (per sobre del 90%), en l’altre extrem se situen Dret,
Humanitats, Ciències Polítques, Informàtica de Sistemes i Biologia (per sota del 79%) i
que per tant tenen més efectius no ocupats. La resta de carreres estan cinc punts per sota
o per sobre de la mitjana UPF (85%)
88,5
100,0
87,5
86,2
77,4
80,0
63,3
82,0
91,7
100,0
96,0
90,0
92,9
80,0
92,9
74,4
60,0
66,7
83,3
55,3 85,0 72,2
72,6 85,0 85,4
100,0
75,0
82,6
85,0
76,0
78,8
67,9
54,1
73,5
total
ETInformàtica
E.Informàtica
Biologia
Humanitats
Traducció
CCTT
Polítiques
Periodisme
88,2
88,2
94,1
95,0
95,5
78,9
81,3
80,0
84,2
65,2
84,7
CAUD
GAP
93,8
100,0
100,0
94,3
100,0
93,3
83,3
94,4
71,4
63,6
92,3
Economia
100,0
95,5
97,5
95,6
100,0 92,3 100,0
100,0 90,6 96,7
82,9 94,6
89,5 97,3
77,4 89,7
75,0 86,5
96,9 84,3 93,5
CCEE
93,8
85,7
90,3
100,0
88,9
93,3
89,3
58,8
88,9
85,7
93,3
80,0
80,0
80,0
75,8
78,3
85,7
72,4
70,8
78,7
ADE
90,0
94,7
95,5
95,0
96,3
94,4
95,8
85,7
54,5
68,2
86,9
Dret
1993-94
1994-95
1995-96
1996-97
1997-98
1998-99
1999-00
2000-01
2001-02
2002-03
Total
RRLL
Empresarials
Els titulats ocupats per carrera i promoció (%)
93,2
94,7
95,5
92,1
93,1
89,6
85,8
83,7
87,5 77,0
62,2 100,0 61,5 67,8
62,2 100,0 71,4 84,5
La forma d’accés no influeix en la situació de treball o no treball; hi ha més taxa
d’ocupació entre els majors de 25 anys, lògicament, però la seva presència és molt
minoritària.
L’anàlisi per promocions, com ja hem comentat, permet veure com el transcurs del
temps actua favorablement en la inserció dels graduats UPF. També respecte de les
anteriors iniciatives la promoció més recents tot i mantenir un elevat percentatge de no
ocupació ha aconseguit un 68% de inserció.
25
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
Perfil dels titulats no ocupats
No hi ha diferències per sexe i per edats, menys edat equival a més probabilitat de no
estar ocupat i sobrepassant els 30 la probabilitat es redueix substancialment.
11,5
0,0
12,5
13,8
22,6
20,0
36,7
18,0
8,3
0,0
4,0
10,0
7,1
20,0
7,1
25,6
40,0
33,3
16,7
44,7 15,0 27,8
27,4 15,0 14,6
0,0
25,0
17,4
15,0
24,0
21,2
32,1
45,9 37,8
26,5 37,8
total
ETInformàtica
E.Informàtica
Biologia
Humanitats
Traducció
CCTT
Polítiques
Periodisme
CAUD
GAP
11,8
11,8
5,9
5,0
4,5
21,1
18,8
20,0
15,8
34,8
15,3
0,0
4,5
2,5
4,4
0,0
0,0
Economia
7,7 0,0
9,4 3,3
17,1 5,4
10,5 2,7
22,6 10,3
25,0 13,5
3,1 15,7 6,5
6,3
0,0
0,0
5,7
0,0
6,7
16,7
5,6
28,6
36,4
7,7
CCEE
6,3
14,3
9,7
0,0
11,1
6,7
10,7
41,2
11,1
14,3
6,7
20,0
20,0
20,0
24,2
21,7
14,3
27,6
29,2
21,3
ADE
10,0
5,3
4,5
5,0
3,7
5,6
4,2
14,3
45,5
31,8
13,1
Dret
1993-94
1994-95
1995-96
1996-97
1997-98
1998-99
1999-00
2000-01
2001-02
2002-03
Total
RRLL
Empresarials
Els titulats no ocupats per carrera i promoció (%)
6,8
5,3
4,5
7,9
6,9
10,4
14,2
16,3
12,5 23,0
0,0 38,5 32,2
0,0 28,6 15,5
Per carreres, les titulacions més presents en el grup dels que no treballen (Sense tenir en
compte les noves titulacions donada la seva baixa presència en la mostra) són
Humanitats i Polítiques, seguides de Dret. La desocupació es molt baixa a GAP, ADE i
Relacions Laborals. Per promocions, la no ocupació resideix pràcticament en totes les
carreres en les dos darreres promocions; remarquem però que en el cas de Dret o
Humanitats hi ha persistències de taxes de desocupació elevades al llarg del temps.
26
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
0
0
0
2
4
3
6
7
9
17
48
0
0
0
0
0
0
0
0
0
14
14
0
0
0
0
0
0
0 11
7
0 19
6
0 24 19
0 26 17
0 26 19
0 12 26
0 25 19
17 26 20
17 169 133
0
0
0
0
0
0
0
0
0
23
23
0
0
0
0
0
0
0
0
0
4
4
0
0
0
0
0
0
0
0
7
8
15
68
89
147
220
229
251
254
252
244
261
2015
9
0
6 23
0
0 15 15
0
0
18
0 14 21
0
0 21 15
0
0
21 15
8 39
0
0 30 16
0
0
19 24 12 65
0
0 33 19 23
0
26 28 20
5 24 20 23 21 19
0
17 30 25
1 29 29 14 15 21 27
23 24 18
0 29 35 10 13 25 32
12 28 18
0 34 36 17 16 24 29
12 25 21
0 24 35 10 16 24 26
15 10 17
0 27 32
7 15 19 21
172 184 159 154 167 187 180 161 155 135
total
0
0
1
0
1
2
2
8
5
10
29
total
ADE
0
0
0
0
0
0
0
0
0
3
3
ETInformàtica
Economia
E.Informàtica
ETInformàtic
a
CCEE
0
0
0
0
0
3
8
10
13
17
51
E.Informàtica
Dret
Biologia
0
0
0
3
0
3
4
7
6
11
34
Biologia
CAUD
2
2
1
1
1
4
3
4
3
8
29
Humanitats
Periodisme
1
0
0
2
0
1
2
1
4
4
15
Humanitats
GAP
0
0
0
0
0
1
2
1
4
5
13
Traducció
ADE
0
0
0
0
2
3
6
4
7
9
31
Traducció
Economia
0
1
1
3
0
0
0
0
0
0
5
CCTT
CCEE
1
1
2
3
5
8
5
3
8
7
43
CCTT
Dret
0
0
1
4
3
0
3
2
3
7
23
Polítiques
RRLL
Treball
1993-94
1994-95
1995-96
1996-97
1997-98
1998-99
1999-00
2000-01
2001-02
2002-03
Total
1
1
1
1
1
1
1
2
10
7
26
RRLL
1993-94
1994-95
1995-96
1996-97
1997-98
1998-99
1999-00
2000-01
2001-02
2002-03
Total
Empresarials
No treball
Empresarials
Nombres absoluts mostra
0
5
0
5
0
7
0 19
0 17
0 29
0 42
0 49
1 73
5 124
6 370
Perfil dels titulats que continuen els estudis
En l’enquesta de l’any 2004, el 58,4% dels titulats no continua estudiant, mentre el
41,6% prossegueix estudis. Novament es redueix en 5 punts respecte de la iniciativa
anterior el nombre dels que segueixen estudiant. Diversos factors poden incidir aquí:
des de les millors perspectives ocupacionals, fins el fet que la mostra incorpora
promocions més antigues de titulats ara ja plenament dedicats a la seva trajectòria
laboral, passant per la mateixa oferta universitària de noves carreres, dobles titulacions,
etc..
Treballa
No
%
Sí, amplio estudis
%
Sí, preparo oposicions
%
No treballa
127
9,1
59
39,3
184
21,9
Total
1266
90,9
91
60,7
658
78,1
1393
100
150
100
842
100
27
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
La continuació dels estudis influencia i, a la vegada, pot estar molt influenciada per la
situació ocupacional; el gràfic següent és prou explícit. En tot cas, proporcionalment, la
dedicació a l’augment de les credencials acadèmiques és més notori entre els que no
treballen que entre els que estan ocupats. Així mateix, cal remarcar que la preparació
d’oposicions és una estratègia clara d’inserció laboral, donat l’alt percentatge que
assoleix entre els titulats sense feina
Per gènere, la distribució en la continuació d’estudis és bastant similar a la mitjana UPF.
Per edats, en canvi, els més joves prossegueixen estudiant amb més proporció que els
majors de 25 anys. Existeix una relació inversa entre edat i continuació dels estudis; és a
dir a menys edat, més inversió en credencials acadèmiques i viceversa. Aquesta relació
segueix una distribució similar a la dels anteriors períodes d'enquesta.
75,00%
77,00%
81,60%
84,50%
68,40%
64,50%
48,00%
52,00%
49,60%
45,10%
25,00%
23,00%
18,40%
1996
1998
Ocupació
41,60%
2000
No ocupació
2002
15,50%
2004
Continuació estudis
Per carreres també s’observen diferències pel que fa a la continuació dels estudis. Així,
Periodisme, sobretot, però també Informàtica, ADE, Comunicació, Ciències del Treball
i Ciències Econòmiques i Empresarials tendeixen a una dedicació professional més
exclusiva un cop finalitzada la carrera. Per contra, els majors percentatges de
continuació dels estudis els trobem a Informàtica de Sistemes, Biologia, Polítiques,
Humanitats, Ciències Empresarials i Economia. Per la seva banda, Dret destaca, de
forma molt important en la preparació d’oposicions i també, encara que a distància
d’aquesta, Ciències del Treball. La tendència no ha variat al llarg de les diferents
enquestes, al marge de la incorporació de noves titulacions, només cal destacar un
augment de la dedicació a la preparació d’oposicions per part dels diplomats de GAP;
tot i que les seves dades s’estabilitzen respecte del 2000.
Per promocions (any d’acabament de la carrera) es pot apreciar com el pas del temps va
disminuint, de manera gradual, la compaginació de la vida professional i educativa dels
titulats. La dedicació a oposicions, en canvi, manté una evolució més estable. Aquestes
tendències són similars a les remarcades en iniciatives anteriors.
28
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
Titulats que continuen els estudis, per carrera realitzada i promocions (%)
23,1
42,1
33,3
44,8
22,6
36,7
40,0
34,4
16,7
15,8
28,0
46,7
46,4
52,5
39,3
46,2
35,0
79,5
46,7
68,4 35,0 55,6
59,1 35,0 38,9
42,9
50,0
30,4
50,0
40,0
54,5
78,6
59,5
53,0
total
ETInformàtica
E.Informàtica
Biologia
Humanitats
Traducció
CCTT
17,6
41,2
29,4
20,0
22,7
10,5
6,3
15,0
42,1
21,7
22,6
Polítiques
50,0
26,7
40,5
27,0
35,9
29,7
34,0
43,8
23,8
26,7
42,9
34,8
33,3
33,3
55,6
64,3
45,5
39,0
CAUD
CCEE
Dret
Economia
34,6
50,0
37,1
34,2
45,2
47,2
41,4
Periodisme
25,0
32,1
35,5
43,3
44,4
43,3
46,4
58,8
41,1
28,6 30,4
26,7 18,2
60,0 35,0
46,7 42,6
60,0 20,0
48,5 100,0
56,5
47,6
58,6
58,3
51,5 35,2
GAP
30,0
15,8
13,6
25,0
33,3
55,6
58,3
64,3
77,3
40,9
41,4
ADE
1993-94
1994-95
1995-96
1996-97
1997-98
1998-99
1999-00
2000-01
2001-02
2002-03
Total
RRLL
Empresarials
Estudia
30,1
24,5
29,2
34,3
36,6
41,4
42,9
39,2
87,5 55,8
64,9 25,0 69,2 49,9
64,9 25,0 76,2 41,6
Pel que fa a la relació entre la continuació dels estudis i la situació ocupacional la major
part dels que no estudien, treballen. D’altra banda, entre els titulats que continuen
estudiant una bona part d’aquests treballa (78%), mentre que el 22%, no. La majoria
dels que preparen oposicions ho fan tot treballant (61%), un nou element que pot ser
explica el fet que Dret (habitualment amb taxes de no ocupació elevades) obtingui en
l’actualitat una taxa d’ocupació més relacionada amb la resta de carreres –recordem que
aquests titulats, juntament amb GAP són els més especialitzats en oposicions).
29
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
Enquesta de inserció UPF 2004.
Principals indicadors ocupacionals
Continuen
estudiant
Titulats UPF
Graduats
ocupats
Continuen estudiant
41,6%
37,2%
84,5%
Graduats
que no
treballen
Continuen
estudiant
15,5%
65,6%
Assalariats
No
assalariats
Aturats
demandants
actius
Demandants
no actius
No actius
90,5%
9,5%
2,5%
sobre total
UPF
6,5%
sobre total
UPF
6,5%
sobre total
UPF
Estables
No estables
65,4%
34,6%
30
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
3. Els Graduats que treballen.
Augment de la taxa d’ocupació dels llicenciats i diplomats UPF:
Taxa
ocupació 1996¨ 52% 1998¨ 75% 2000¨ 77% 2002¨ 81%
2004¨ 84,5%
Els principals components de distribució de l’ocupació dels graduats són els següents:
Graduats ocupats
84,5%
Assalariats
No assalariats
90,5%
9,5%
Estables
No estables
65,4%
34,6%
Graduats que treballen (100%)
Categories professionals:
Directius
Quadres mitjans
Serveis administratius
Altres
12,6%
42,3%
40,8%
4,3%
Continuen estudiant
37,2%
Deixen els estudis
62,8%
Trajectòria ocupacional:
1a. feina després graduació 35,8%
Experiència laboral prèvia:
Amb continuïtat
22,8%
Sense continuïtat
41,4%
Experiència laboral (prèvia i després):
Amb continuïtat
80,3%
Sense continuïtat
19,7%
Temps de recerca de feina:
71,3% Abans dels 3 primers mesos
86,1% Abans dels 6 primers mesos
31
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
Taula comparativa dels indicadors ocupacionals. 1996, 1998, 2000 i 2002
Ocupats
• Compte propi
• Assalariats
Estables
No estables
Categoria professional
Directius, quadres alts
• Directius, quadres mitjos
• Empleats administratius
• Altres
1996
1998
2000
2002
2004
52%
2,8%
97,3%
19,3%
80,7%
75%
4,2%
95,5%
36,1%
63,9%
77%
7,8%
92,1%
47,3%
52,7%
81,4%
6,3%
93,7%
69,1%
30,9%
84,5
9,5
90,5
65,4
34,6
3,1%
34,8%
43,3%
18,8%
2,4%
30,3%
50,1%
17,2%
4,0%
47,6%
44,6%
3,8%
7,3%
45,4%
42,6%
4,7%
12,6
42,3
40,8
4,3
69,7%
30,3%
56,4%
43,8%
22,6%
21,0%
55,0%
45,0%
11,1%
33,9%
60,6%
39,4%
13,0%
26,4%
35,8
64,2
22,8
41,4
65,3%
82,6%
63,6%
84,0%
70,5%
83,1%
78,9%
89,6%
71,3
86,1
44,1%
42,6%
52,2%
5,2%
58,0%
40,2%
1,8%
62,5%
33,4%
2,1%
58,4
35,3
6,3
Trajectòria professional
• 1ª feina després graduació
• Experiència laboral prèvia
Continuada
No continuada
Temps de recerca de feina
•
•
Abans tres primers mesos
Abans sis primers mesos
Continuació dels estudis
•
•
•
No
Si, amplia estudis
Si, prepara oposicions
55,9%
Taxa d’ocupació per estudis (%)
1996
1998
Treballen Treballen
C. Econòmiques
GAP
Traducció
Relacions laborals
ADE
Periodisme
Empresarials
Comunicació
Economia
C. Polítiques
Dret
Humanitats
Ciències Treball
Biologia
E Informàtica
ET Informàtica
60,8
44,0
83,5
70,5
85,0
82,4
86,7
52,1
83,7
76,1
72,0
47,8
58,2
73,3
2000
Treballen
2002
Treballen
2004
Treballen
90,5
82,6
76,4
83,5
87,8
89,9
76,5
76,4
70,6
45,5
55,1
63,8
97,0
91,2
90,1
87,4
87,2
84,3
81,7
78,9
75,0
74,1
69,6
68,8
96,9
92,3
85,4
88,9
93,5
84,7
86,9
82,0
84,3
72,6
78,7
73,5
85,0
62,2
96,9
92,3
32
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
3.1. Principals característiques de l’ocupació
Quan van començar a treballar?
Per terme mig, el conjunt de titulats van començar a treballar l’any 1997 (data similar a
la de la iniciativa 2002), fet que representa, en definitiva, una mitjana de 6,5 anys
d’experiència professional. Com es pot observar en els gràfics hi ha força relació amb
l’acabament dels estudis i l’inici en el treball i, sobretot, amb l’edat dels titulats.
Any d’inici de la feina (%)
Previ a 1993
1994-1996
1997-1998
1999-2000
2001-2002
2003-2004
12,75
18,31
23,92
25,01
14,29
5,70
Mitjana any d’inici
1997,4
⎬
Histograma de l’any d’inici en el
treball:
Mitjana de 6,5 anys d’experiència professional
Diagrama de dispersió: any d’inici en el treball per
edats:
121. En quin any vas començar a treballar = 2019,25 + -0,80 * edat
R-cuadrado = 0,55
300
Any d'inici de la feina
Regresión lineal
200
2000
1990
1980
100
1970
20
30
40
50
60
Edat
0
1970
1980
1990
2000
Experiència laboral prèvia a la titulació
Mitjana any d’inici
Mitjana anys d’experiència professional
1996
30%
1998
43%
1995
3,5
2000
45%
1996,4
4,6
2002
39,4%
1997,5
5
2004
64,2
1997,4
6,5
33
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
Trajectòries ocupacionals dels titulats ocupats
Treball abans d’acabar la carrera 100% (2015)
No: 1ªfeina després estudis
35,8%
⎧ Feina relacionada estudis
Havia treballat abans:
64,2% ⇒ ⎨
De forma continuada
35,5%
⎩ Feina no relacionada estudis
De forma ocasional
64,5%
Treball després d’acabar la carrera* 100% (2015)
De forma continuada
80,3%
⎧ Feina relacionada estudis
⇒ ⎨
De forma ocasional
19,7%
⎩ Feina no relacionada estudis
* Inclou els que havien treballat abans de finalitzar
Tipus de trajectòria laboral per tipus
Llicenciat
de titulació (%):
Abans d’acabar la carrera
No (1ª experiència després carrera)
Si
Si, de forma ocasional
Si, de forma continuada
No relacionada amb els estudis
Sí relacionada amb els estudis
Després d’acabar la carrera
Sempre
De forma no continuada
No relacionada amb els estudis
Sempre relacionada amb els estudis
En ocasions relacionada amb els estudis
Diplomat
44,7%
(1294)
55,3%
86,6%
(2015)
13,4%
Doble
carrera
Carrera
prèvia
acabada
41,2
59,8
45,5
14,3
57,5
42,5
30,4
69,6
34,9
34,7
58,0
42,0
34,4
65,6
42,0
23,6
35,9
64,1
19,3
80,7
40,6
40,1
52,3
47,7
75,5
22,5
12,5
62,1
25,3
85,7
14,3
16,6
55,8
27,5
84,7
15,3
7,6
75,8
16,6
79,1
20,9
15,0
57,2
27,8
L’estudi de les trajectòries laborals dels graduats ocupats permet distingir-ne dues de
molt nítides: el 35,8% s’incorpora al treball un cop titulat, mentre el 64,2% restant ja
havien treballat anteriorment, el 35,5% de forma continuada i el 64,5% de manera
ocasional. És a dir, els que treballen abans d’acabar la carrera han realitzat un doble
esforç de dedicació acadèmica i professional. Un cop acabada la carrera, la continuïtat
en el treball augmenta de manera espectacular, no només pel percentatge assolit
(80,3%), sinó pel fet que ara s’incorporen aquells que no havien treballat abans
d’obtenir el títol i, així, el col·lectiu de treball continu ha passat de ser 459 individus a
ser 1619. Continuïtat no vol dir estabilitat, com veurem més endavant, però sí significa
la millora de les expectatives d’inserció i d’ocupació. Un altre element important que es
desprèn de la resposta és la relació entre la feina realitzada -abans o després d’acabar la
carrera- amb els estudis. En aquest sentit, el 28,7% dels que havien treballat abans de
graduar-se en feines relacionades, es transforma en el 86,6% un cop incorporats els
col·lectius sense experiència al mercat laboral. Contemplades en conjunt aquestes xifres
sembla despendre’s una incidència molt notòria de les credencials acadèmiques en les
trajectòries continuades de treball i en l’obtenció de feines relacionades amb els estudis.
En aquesta ocasió es trenca la tendència vers la dedicació exclusiva a la carrera i són
majoria els titulats que han tingut alguna experiència laboral prèvia a l’obtenció del
títol.
Tenint en compte els principals tipus de credencials acadèmiques (llicenciatura,
diplomatura, doble carrera, etc.), la major probabilitat d’haver treballat abans d’assolir
el títol UPF està entre els que tenen carrera prèvia acabada i han cursat una diplomatura
34
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
a la UPF; els que tenen doble carrera UPF també tenen més probabilitats d’haver
treballat abans d’acabar; els diplomats superen aquest any als de doble carrera i
sobresurten dels llicenciats notablement. Per aquells que han treballat, la feina ha estat
majoritàriament de tipus ocasional en el cas dels llicenciats, seguits dels que han fet una
doble carrera, mentre que la meitat del contingent de diplomats i de carrera prèvia han
treballat de forma continuada i l’altra meitat de forma ocasional. La relació de la feina
amb els estudis ha estat més elevada entre els que han realitzat una doble carrera UPF,
seguits dels que han realitzat una carrera prèvia, els llicenciats i, els diplomats ho
aconsegueixen en menys ocasions, però els percentatges milloren vers edicions anteriors
i són més equilibrats: abans, els diplomats restaven més lluny dels llicenciats en aquest
aspecte. D’altra banda, si contemplem el treball després d’acabar la carrera, les
diferències entre continuïtat i no continuïtat són apreciables, de manera que empitjora
en el cas dels llicenciats en referència a l’estudi cursat anteriorment i també, tot i que
amb menor incidència, en el cas de carrera prèvia, en canvi resta estable pels diplomats i
doble carrera. La relació entre la feina i els estudis realitzats, ha posat de manifest, en
comparar-la amb la de l’estudi passat, que en tots els casos empitjora lleugerament el
haver pogut treballar en una feina relacionada. Els que tenen doble carrera són els que
més fàcilment poden trobar feines relacionades, seguits dels llicenciats, carrera prèvia i,
a més distància pels diplomats.
Tipus de trajectòria laboral per titulacions (%):
Periodisme
CAUD
Polítiques
39,0
60,9
40,6
20,3
42,1
57,9
34,4
65,6
32,8
32,8
70,3
29,7
26,1
74,0
42,9
31,1
55,5
45,5
39,4
60,7
41,3
19,4
45,7
54,3
35,6
64,5
48,9
15,6
75,9
24,1
29,4
70,6
29,4
41,2
41,7
58,3
39,1
60,9
42,6
18,3
42,7
57,3
20,3
79,7
55,6
24,1
67,9
32,1
30,4
69,5
65,2
4,3
81,3
18,8
Tipus de trajectòria laboral per titulacions (%):
Economia
ADE
GAP
Periodisme
CAUD
Polítiques
C. Treball
Traducció
90,3
9,7
5,2
76,6
18,2
83,2
16,8
6,0
78,4
15,6
86,6
13,4
4,8
80,7
14,4
85,6
14,4
26,7
38,3
35,0
75,8
24,2
13,0
57,8
29,2
71,0
29,0
11,6
61,3
27,1
72,6
27,4
28,9
36,3
34,8
82,4
17,6
11,8
64,7
23,5
71,0
29,0
9,5
55,6
34,9
Eng. Sistemes
CCEE
79,9
20,1
11,9
64,2
23,9
Informàtica
Dret
84,8
15,2
16,8
52,2
31,0
Biologia
RRLL
86,6
13,4
5,8
76,7
17,4
Humanitats
Empresarials
Treball després
titulació
Sempre
Ocasional
No relació estudis
Sempre
En ocasions
Eng. Sistemes
GAP
42,5
57,5
49,1
8,4
42,7
57,3
Informàtica
ADE
52,6
47,4
39,0
8,4
53,4
46,6
Biologia
Economia
47,2
52,8
39,0
13,8
69,0
31,0
Humanitats
CCEE
23,9
76,0
38,0
38,0
64,3
35,7
Traducció
Dret
30,8
69,2
32,0
37,2
37,0
63,0
C. Treball
RRLL
No
Si
Si, ocasional
Si, continuada
No relació estudis
Sí relació estudis
Empresarials
Treball abans
titulació
69,9
30,1
28,6
42,1
29,3
73,9
26,1
8,7
69,6
21,7
100
0,0
0,0
75,0
25,0
100
0,0
0,0
100
0,0
La continuïtat de les trajectòries és relativament més ferma entre els diplomats en
Relacions Laborals, Empresarials i GAP, carreres, aquestes, amb menys restriccions
horàries acadèmiques, sobretot en el cas de Relacions Laborals. En canvi, les
trajectòries no continuades sobresurten a Biologia, Humanitats, Economia, Periodisme,
Comunicació i Traducció. El trobar feines relacionades amb els estudis abans d’acabarlos, sembla ser relativament senzill pels estudiants d’Enginyeria Informàtica de
35
50
50
25
25
50
50
26,7
73,3
33,3
40,0
27,3
72,7
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
Sistemes, Ciències del Treball, Empresarials, ADE, Economia, Comunicació i
Informàtica. Els que ho tenen més complicat són els estudiants de Biologia, Polítiques i
GAP en menor mesura.
Iniciar el treball després de l’obtenció del títol, implica algunes transformacions del
panorama anterior. D’aquesta manera, un cop els titulats estan ocupats, s’aferma la
trajectòria continuada entre els llicenciats de Ciències Econòmiques i Empresarials,
Informàtica i Enginyeria (que de moment cal mirar amb cautela), ADE, Empresarials,
Relacions Laborals, GAP i Ciències del Treball. Milloren Polítiques i Biologia i també
Dret. Les trajectòries ocasionals encara son abundants a Humanitats, Traducció,
Comunicació, Polítiques i Biologia. La relació de la feina amb els estudis és elevada
entre els llicenciats i diplomats de les diferents carreres relacionades amb econòmiques,
administració d’empreses i treball. Dret millora una mica respecte l’any anterior i
Informàtica i Enginyeria Informàtica de Sistemes comencen amb bon peu, si bé, les
mostres analitzades d’aquestes titulacions són encara petites i cal tenir una sèrie
temporal més amplia per veure amb rigor el desenvolupament. Biologia presenta
resultats moderadament positius i també caldrà veure el seu desenvolupament futur, sent
una especialitat en que la col·locació no és fàcil. Polítiques, GAP i Humanitats són les
carreres en que resulta més difícil trobar feina estable relacionada amb els estudis.
En la iniciativa 2002 es va afegir na nova variable que incorpora el nombre de
situacions de treball fix, de treball temporal i d’atur experimentades des que van acabar
la carrera i a la qual ara li hem donat continuïtat. A grans trets el 76% dels titulats que
treballen en el moment de l’enquesta han experimentat la contractació fixa; entre
aquests el 50% han tingut un sol contracte fix i el 26% dos o més contractes d’aquesta
modalitat, xifres que són similars a les del 2002. El 61% ha tingut un contracte
temporal, dels quals el 24% un de sol i el 37% dos o més; entre aquests últims, només el
5% cinc o més contractes temporals; tot i un lleuger augment dels que han experimentat
situacions de temporalitat no hi ha tampoc variacions notòries respecte de 2002. El
28,5% ha experimentat situacions d’atur i, entre aquests el 6% dos o més; aquí si s’han
experimentat variacions notòries respecte de 2002, doblant-se pràcticament els titulats
que han passat un temps a l’atur, però sense situacions-trampa; és a dir sense titulats
encallats en l’atur. Per exemple, el 71,5% dels que han tingut algun episodi de
temporalitat no han tingut cap episodi d’atur; el 22,7% dels que han experimentat la
temporalitat han estat un cop a l’atur; només el 5,8% ha experimentat dues situacions
d’atur i només el 0,5% quatre o més.
Com en l’estudi del 2002 les situacions d’ocupació actuals es relacionen amb les
trajectòries laborals. Així, haver treballat sempre abans de finalitzar la carrera es
relaciona amb treball fix, baixa probabilitat de temporalitat i d’atur; mentre no haver
treballat abans de l’obtenció del títol implica més probabilitat (dins dels límits dibuixats
en el paràgraf anterior) de passar episodis d’atur o de temporalitat. Encara s’evidencien
més aquestes relacions (lògicament) si tenim en compte les trajectòries laborals posttitulació; les trajectòries no continuades impliquen menys episodis de treball fix i més
temporalitat o més situacions d’atur. Pel que fa a la coherència de la feina amb els
estudis realitzats, haver treballat sempre abans d’acabar la carrera en feines relacionades
implica menys situacions d’atur, tot i que no té implicacions amb les situacions de
temporalitat. La trajectòria laboral post-titulació en feines no relacionades amb els
estudis atorguen als implicats més probabilitats d’episodis de treball temporal i d’atur.
36
Inserció professional de la UPF
No
Si
1
2a4
5 o més
Conclusions 2004
Contracte
Contracte fix temporal Atur
24
39,1
76
60,9
50,1
24,4
25,0
31,5
0,9
5,1
Treball fix
71,5
28,5
22,7
5,3
0,4
Total
1
2 o més
76,3%
54,6%
21,7%
76,0
58,7%
50,1
25,9
32,2%
2002
2004
Treball temporal
2002
2004
Atur
60,9
60,9
13,4%
2002
2004
24,4
36,6
2,9%
10,5
28,5
22,7
5,8
Buscant ocupació
Atenent a les dades obtingudes i a la llum de la comparació entre les quatre iniciatives
d’enquesta, es confirma que el temps de recerca de feina es va polaritzant. Així, baixa el
percentatge d’aquells que troben feina abans d’un mes, però dins de la tònica registrada
els dos darrers anys, i baixa el col·lectiu dels que troben feina després d’un any a un
nivell comparable al de l’any 2002. En tot cas, segueix havent certa fluïdesa en el
mercat laboral que facilita l’entrada ràpida dels titulats UPF a l’ocupació, especialment
en les carreres relacionades amb economia i empresa i tanmateix, és manté cert nucli de
titulats que no obté la feina fins passats els sis primers mesos. Estem en un mercat molt
mòbil i ràpid en el que el període de realització d'un estudi influeix sensiblement sobre
els percentatges finals d'ocupació i no ocupació, per la variació no només entre un
trimestre i el següent sinó, fins i tot, per mesos. En tot cas, com podem veure en la
segona taula que segueix, haver tingut una experiència laboral prèvia redueix
sensiblement el temps de trobada de feina.
Temps de recerca de feina
Abans dels tres primers mesos
Abans dels sis primers mesos
Més de sis mesos
1996
65,3
82,6
17,4
1998
63,6
84,0
16,0
2000
70,5
83,1
16,9
2002
78,9
89,7
10,4
2004
71,3
86,1
13,9
Temps dedicat a la recerca pels graduats que no van començar a treballar fins
després dels estudis (%):
Menys d’un mes
1 a 3 mesos
3 a 6 mesos
6 mesos a 1 any
Més d’un any
Total
Totes les trajectories
52,5
25,2
12,5
6,3
3,6
100
Comencen a treballar després titulació
43,3
28,0
14,8
8,5
5,4
100
37
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
No hi ha variacions sensibles en referència amb altres característiques dels titulats, tot i
que les promocions o carreres més recents tenen algunes dificultats temporals afegides.
No obstant, en aquest cas els titulats de ciències tècniques i experimentals que treballen
han trobat la feina amb molta rapidesa.
Pel que fa als mitjans de recerca novament torna a baixar el nombre de mitjans utilitzat
per titulat ocupat. En relació als resultats de l’estudi anterior cal destacar la caiguda de
més de 10 punts de l’opció tramesa de currículums, de 20 punts la borsa de treball i de
19 el Servei català de Col.locació-INEM. En canvi puja gairebé 6 punts l’opció “llibre
de currículums”, un 4,2 els cercadors d’Internet i un 2,4 el Col·legi Professional. És
consolida l’utilització de mitjans propis.
Mitjans de recerca de feina utilitzats
per terme mig per graduat ocupat
1996
3,7
Tramesa de currículums
Premsa
Borsa de Treball
Servei Català de Col·locació, INEM
Procediments informals
Cercadors internet
Visites a empreses
ETT
Pràctica realitzada durant els estudis
Col·legi professional
Empreses de selecció
Oposicions
Trobades amb el món professional
Nombre de mitjans per individu
1998
2,4
2000
3,6
2002
2,6
1996
59,8
37,5
14,8
14,8
50
1998
73,5
59,3
32,6
32,6
59,2
2000
62,7
53,3
45,5
45,5
46,9
34,4
3,6
7,7
26,1
27,5
16,1
9,7
21,3
25,8
16
6,2
8,5
3,7
11,2
7,1
2,4
9,9
10,5
3,6
2004
2,2
2002
51,8
35,0
29,7
29,7
26,6
17,5
14,7
12,4
11,2
6,7
5,8
5,4
4,9
2,6
2004
39,0
31,7
9,3
10,6
31,7
21,7
12,2
8,9
10,3
9,1
8,4
7,3
5,2
2,2
En la iniciativa d'enquesta 2004, el nombre de titulats que afirmen haver sol·licitat o
rebut assessorament és molt baix (5,6%), i s’ha reduït quasi a la meitat del registrat en
l’any 2000 i vers l’estudi anterior que ja es considerava baix. Aquesta és una mostra de
la bona dinàmica dels mercats laborals en la que s’insereixen els titulats UPF. Pel que fa
al tipus d’assessorament continua reduint-se l’ús de mitjans UPF, mentre s’incrementen
els externs, tot i que el baix percentatge dels titulats que s’assessoren fan relativa
aquesta conclusió.
Han rebut assessorament en
la recerca de feina
OIL (GOAP)
Altres UPF
Fora UPF
1996
16,0
1998
60,7%
32,0%
69,9%
1998
14,0
2000
57,4%
10,2%
17,8%
2000
11,0
2002
37,4%
29,3%
40,7%
2002
6,4
2004
5,6
2004
29,2%
23,0%
50,4%
38
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
En la feina
Situació ocupacional
La major part dels titulats de la UPF que estan ocupats, treballen de forma dependent o
assalariada en l’empresa privada, mentre que un 9,5% ho fa per compte propi, la major
part treballadors autònoms. Es confirma la tendència de l’any 2002 per la que la
contractació estable supera els contractes precaris.
Per compte d’altri:
Empresa privada o despatx professional
Administració o empresa pública
Institució no lucrativa
Per compte propi:
Autònom, professional liberal
Empresari més de 10 assalariats
Empresari menys de 10 assalariats
Total
1996
97,3
71,7
17,8
7,8
2,8
--100
1998
95,5
77,0
12,5
6,0
4,5
3,6
0,6
0,3
100
2000
92,2
76,9
13,0
2,2
7,8
6,2
0,9
0,7
100
2002
93,7
81,6
10,7
1,5
6,3
5,4
0,5
0,4
100
2004
90,5
72,7
16,1
1,7
9,5
8,4
0,9
0,2
100
Per gènere no hi ha variacions, tot i això les dones tendeixen relativament més a la
condició assalariada i en l’empresa privada. Per edats, s’observa una tendència dels més
joves a una major dependència assalariada a l’empresa privada, mentre que els més
grans s’estableixen, comparativament, més per compte propi i si son treballadors
dependents, treballen més a l’administració pública. Aquesta tendència, bastant lògica,
no ha variat des de la primera enquesta, l’any 1996. Pel que fa al tipus d’estudi,
s’observa una major tendència a la situació assalariada a l’empresa privada entre els
diplomats i un major establiment per compte propi per part dels llicenciats. Respecte a
les titulacions de procedència, també la situació ocupacional presenta diferències. Així,
els graduats de les noves titulacions que s’imparteixen a la UPF com són: Ciències del
Treball, Biologia, Informàtica i Informàtica de Sistemes tots treballen per compte
d’altri. Traducció, Dret i Periodisme assoleixen un elevat percentatge comparatiu
d’establiment per compte propi, fonamentalment com autònoms o professional liberals.
Per promocions, la relació entre any d’acabament i situació ocupacional resulta molt
evident. Així, els titulats més recents tendeixen a un major assalariament, els més antics,
per contra, obtenen un major percentatge d’establiment per compte propi. També l’any
d’inici en el treball actua de la mateixa forma que en la variable anterior, ja que el temps
transcorregut en el mercat de treball sembla potenciar un major percentatge relatiu
d’establiment per compte propi i de treball en l’administració pública.
Contractació
El tipus de contracte que acull a més titulats és l’indefinit, molt allunyat dels contractes
temporals, per obra, serveis, interí o eventual. La resta de formes contractuals, en canvi,
es situen per sota del 5% (sense contracte, contracte a temps parcial, funcionari i altres).
Cal destacar com, en el temps transcorregut des de 1996, ha augmentat
considerablement la contractació indefinida, tot i la reducció o estabilització de la
modalitat funcionarial; en la resta de formes de contractació és produeix una
39
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
concentració a l’entorn de les modalitats de contractació de durada determinada
(especialment temporal). El treball a temps parcial es redueix, possiblement perquè,
amb els canvis produïts des de la reforma de 1997, s’hagi incorporat a les modalitats
indefinides. En conjunt, així, l’estabilitat augmenta de manera significativa al llarg dels
tres períodes d’enquesta, fet que permet avançar la hipòtesi de que l’etapa de precarietat
pels nostres titulats es constitueix com una transició o pont cap a un treball més adequat
a les credencials acadèmiques obtingudes.
Contracte:
Indefinit
Funcionari
Temporal
Pràctiques
A temps parcial
Sense contracte
Altres
Total
Estable
No estable
Total
1996
1998
2000
2002
2004
13,7
5,6
28,2
38,7
5,2
4,0
4,4
100
19,3
76,1
100
33,1
3,0
31,5
18,8
4,5
7,7
1,3
100
36,1
62,5
100
44,0
2,8
35,3
11,3
2,0
3,6
1,3
100
47,2
52,8
100
66,6
2,6
17,1
5,2
5,5
2,5
0,6
100
69,1
30,9
100
60,5
4,9
25,6
4,6
2,5
0,9
1,0
100
65,4
34,6
100
Per gènere, igual com succeïa en les iniciatives d’enquesta anteriors, hi ha una
coincidència quasi absoluta entre titulats i titulades pel que fa a les modalitats
contractuals i, sobretot, pel que fa a l’estabilitat o inestabilitat contractual. Per edats, en
canvi, els joves estan en major grau sotmesos a les modalitats temporals, de pràctiques
o sense contracte, és a dir, menys indefinides o fixes. Els més grans, per contra,
gaudeixen de modalitats més estables (indefinit, funcionari), o a temps parcial i altres.
El caràcter transitori de la precarietat també es reafirma per edats, donat que es redueix
en la mesura que ens trobem amb cohorts més grans.
En relació al tipus d’estudi, s’observa, a partir de les taules, com la major dedicació
professional dels diplomats durant els estudis, sembla assegurar-los d’entrada una
modalitat contractual més estable que als llicenciats; però les distàncies, tal i com ja es
remarcava en l’enquesta de 2002 es redueixen, segurament perquè és un diferencial
d’entrada en els mercats laborals a favor dels diplomats, però el factor permanència
afavoreix les llicenciatures que a mig i llarg termini obtenen major qualitat de treball.
La taula següent permet concretar més els supòsits indicats. Així, a) la contractació
indefinida és molt notable a la llicenciatura d’Econòmiques i a la diplomatura
d’Empresarials, b) la figura del funcionari sobresurt a Informàtica, GAP i a Dret, c) la
contractació temporal sobresurt a Ciències del Treball, Polítiques i Humanitats, d) un
altre tipus de contracte de duració determinada, el d’obra o servei, és molt present a
Ciències del Treball, Polítiques i Humanitats, e) la modalitat en pràctiques adquireix
percentatges elevats a Biologia, f) el treball a temps parcial és més notori a Informàtica
de Sistemes, Ciències del Treball i Humanitats, g) els titulats sense contracte els
localitzem a Comunicació i Dret. De la mateixa manera, l’estabilitat o no contractual es
pot seguir també fàcilment. Així, l’antiga carrera d’Econòmiques recull el percentatge
de major estabilitat, seguida d’Empresarials i Relacions Laborals, dues diplomatures
amb promocions presents en el mercat de treball des de 1994. A l’extrem contrari, per
sota la mitjana trobem a tres llicenciatures de promoció recent (Informàtica de Sistemes,
40
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
Biologia i Ciències del Treball), dues promocions antigues (Periodisme i Dret) i tres
intermèdies (Polítiques, Traducció, Humanitats i Comunicació).
Per promocions, la contractació indefinida i de funcionari, disminueix a mesura que ens
acostem als anys més recents i, a la inversa, augmenta la contractació temporal, de
pràctiques, a temps parcial o sense contracte. Així, la contractació estable augmenta en
la mesura en que la promoció és més antiga i, la no estabilitat, en funció de les
promocions més recents. En definitiva, de nou es confirma la impressió de la no
estabilitat com a una etapa de transició.
Una descripció similar ens revela la comparació de l’any d’inici en el treball amb la
situació contractual; en funció de l’allunyament en el temps de l’any d'inici més
possibilitat de situació contractual estable i en funció de l’inici més recent major
probabilitat de inserir-se amb contractes no estables.
També, per tipus de trajectòria, el factor principal sembla recaure no tant en la
diferència entre haver treballat abans o després del títol, com en el fet d’haver treballat
de forma continuada o no. Així, les trajectòries de treball estables es relacionen amb les
formes actuals de contractació estable i, les ocasionals o interrompudes, amb les
contractacions eventuals a l’actualitat.
41
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Categories professionals
Per categories, segueix la tendència de les dues enquestes anteriors en la que els quadres
mitjans superen als empleats administratius (que son un reflex de subocupació
funcional); aquesta constatació permet també ser optimistes sobre el caràcter transitori
de les primeres feines dels titulats. Comparant les cinc iniciatives d’enquesta augmenten
les categories superiors, disminueix els serveis administratius i, sobretot, els altres
(becaris, passants, ajudants i no classificables) la major part dels quals corresponen a
situacions clarament de transició.
1996
Directius i quadres superiors
3,1
Directius i quadres mitjans
34,8
Empleats de serveis administratius
43,3
Altres*
18,8
Total
100
* Becaris, passants, ajudants, etc. (categories en transició)
1998
2,4
30,3
50,1
17,2
100
2000
4,0
47,7
44,6
3,8
100
2002
7,3
45,4
42,6
4,7
100
2004
12,6
42,3
40,8
4,3
100
Per sexes, observem una elevada diferenciada entre homes i dones pel que fa a la major
presència de titulats entre les categories superiors i la de titulades com a empleades
administratives. Aquesta conclusió és similar a la de les anteriors iniciatives d’enquesta,
fet que confirma la segregació laboral de les dones, les quals tot i que obtenen major
inserció comparativa, contemplen com el seu accés a determinades categories resulta
més complicat o restringit. Per edats es confirma l’etapa de transició ja esmentada, de
tal manera que, a més edat augmenta el pes de les categories superiors i, a menor edat,
s’incrementa el percentatge dels empleats administratius i dels altres. Aquesta tendència
confirma les de les enquestes anteriors.
En referència als grans tipus de titulacions, la contractació en les categories quadres
mitjans i administratius, permet observar més llicenciats com a quadres mitjans i més
diplomats com empleats administratius. Per titulacions, com es pot observar en la taula
següent, ordenada en funció de la columna serveis administratius, veiem com, per
aquest ordre, Ciències del Treball, GAP, Relacions Laborals, Empresarials, ADE,
Informàtica, Economia, Polítiques i Humanitats, sobrepassen la mitjana UPF en
referència a l’ocupació com a empleats administratius. En sentit contrari, dues
llicenciatures amb tradició al llarg d’aquests primers 10 anys UPF, Econòmiques i
Periodisme, acumulen més llocs d’alta direcció. Directius, tècnics i quadres mitjos,
abunden a Periodisme, Comunicació, Traducció i Econòmiques.
L’any de promoció també sembla actuar de forma determinant en aquesta variable, de
manera que primeres adquireixen categories més elevades que les darreres; l’efecte de la
permanència en el mercat laboral, pot quedar una mica desdibuixat per la incidència
periòdica de noves carreres en els diferents anys. La tendència segueix la detectada en
enquestes anteriors i confirma l’existència d’una transició entre titulació i obtenció
d’una feina adequada a la mateixa que es perllonga entre 3 i 6 anys per assolir càrrecs o
funcions mitjanes i, encara més anys, en el cas dels nivells més alts de les empreses. Si
apliquem al conjunt de titulats UPF, per promocions d'acabament i en relació a la
categoria administrativa, una mesura de tendència observarem com aquesta situació
professional augmenta entre les promocions més recents i, inversament, disminueix les
categories mitjanes o altes. En el gràfic s’observa una relació inversa quasi perfecta
entre la categoria d’empleat administratiu i la de quadres i tècnics mitjans.
42
Inserció professional de la UPF
Conclusions
55
45
35
25
15
5
-5
1994
1995
1996
1997
1998
1999
Directius i quadres superiors
Empleats administratius
2000
2001
2002
2003
Directius i quadres mitjans
Altres
En el mateix sentit que la promoció, afecta l’any d’inici en el treball en la probabilitat
d’assignació dels titulats en una o altra categoria. La tendència és molt nítida a partir de
1993 fins els 2000; considerant els períodes anteriors, però, no resta tan clara, pel baix
nombre d’individus d’aquestes característiques en la mostra. La categoria altres, es
confirma com de transició, perquè, de fet, sempre augmenta entre els que han començat
a treballar més recentment.
Si observem la relació entre trajectòria professional i categoria, en funció de
l’experiència abans o després de la titulació veiem que, abans de graduar-se, la categoria
professional més alta es relaciona amb la trajectòria continuada prèvia a la titulació,
mentre que la categoria altres es relaciona amb el treball després del títol; no és, però, el
cas de directius i quadres mitjos o serveis administratius. En canvi, la trajectòria seguida
pels titulats ocupats, després de la titulació, permet relacionar les dues categories més
altes amb la feina continuada i els serveis administratius amb l’ocasional; la categoria
altres no es relaciona amb la trajectòria seguida després de la titulació, perquè, de fet, la
seva carrera professional és curta.
3.2. Però, quina feina?: Característiques del treball
Sector d’activitat
Indústria
Construcció
Serveis
1998
9,2
4,4
84,6
2000
10,8
3,6
85,6
2002
10,0
2,9
87,1
2004
17,3
2,6
80,1
La major part dels titulats (un 80,1%) apareix ocupada en el sector serveis l’any 2004
(un 7% menys que en l’anterior enquesta), havent augmentat la presència en la indústria
(17,3%) i mantenint-se un 2,6% en la construcció. Aquesta dedicació dels titulats de la
43
Inserció professional de la UPF
Conclusions
UPF per activitats ens mostra un petit punt d’inflexió en la tendència alcista del sector
serveis que s’havia registrat en les darreres tres enquestes.
La distribució de les activitats segons titulacions s’ordenen en funció de la major o
menor dedicació als serveis. Així, observem que Informàtica ocupa tots els seus efectius
en aquest sector i que Dret, Treball i Polítiques més del 90% dels mateixos. Biologia,
GAP i Humanitats ocupen entre el 80 i el 90% i, la resta de carreres, amb excepció
d’Enginyeria Informàtica de Sistemes, més del 70%. Tanmateix, les taules següents
ofereixen també informació interessant. D’aquesta manera, els titulats d’Empresarials,
Traducció i GAP són els que més es concentren en una sola activitat (molt relacionada
amb la carrera), deixant de banda les noves carreres on les mostres són encara poc
representatives. En general s’observa una tendència més dispersa que la d’anys anteriors
en totes les carreres.
Principals serveis:
Financers
Empreses
Jurídics
Administració Pública
Edició Premsa
Audiovisuals
Ensenyament
Comerç
Socio-Sanitari
Cultura i Esport
Telecomunicacions i Tecnologies
ONGs i Fundacions
17,6
15,7
9,0
18,3
12,8
11,1
7,3
6,6
6,4
5,7
4,7
20,5
18,6
14,7
6,7
15,2
37,5
6,6
10,4
4,7
4,4
8,9
4,5
3,8
2,0
1,1
1,0
Pel que fa a les dimensions del lloc de treball, els titulats de la UPF es concentren
principalment en la petita i mitjana empresa, mentre que l’edició anterior ho feien més a
la gran. Cal remarcar que, la micro-empresa comença a tenir un paper destacat en la
distribució experimentant un cert creixement i trencant la tendència a la baixa dels
darrers anys Les següents dues taules ofereixen les dades concretes de la distribució dels
titulats per empreses.
Microempresa (fins 6)
Petita empresa (6-50)
Mitjana empresa (51-250)
Gran empresa (més de 251)
Total
1996
15,9
33,4
18,0
32,7
100
1998
13,2
32,9
16,5
37,6
100
2000
14,2
32,4
16,9
36,5
100
2002
13,5
29,4
23,1
34,0
100
2004
16,3
31,4
28,6
23,7
100
Segons la carrera de procedència, trobem que les titulacions econòmiques tendeixen a
localitzar-se en empreses de major dimensió i el mateix sembla que es pot pronosticar
per la nova carrera d’Enginyeria Tècnica. En la microempresa, en canvi, tenen una forta
presència els titulats de Traducció i Dret i, en la petita, els de Periodisme, Biologia,
Informàtica, Humanitats, Comunicació, Dret i Traducció. Finalment, en general, la
micro i petita unitat productiva predomina en Traducció i Dret, Periodisme,
Comunicació, Humanitats i Biologia.
44
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Condicions de treball
Tasques
La distribució dels titulats de la UPF segons les tasques que desenvolupen a la feina
actual es pot resumir de la següent manera: en primer lloc, només un 6,1% realitza
tasques de gerència; en segon lloc, quasi un 70% dels ocupats s’encarrega de tasques
que impliquen una responsabilitat o dificultat mitja. Finalment, en tasques o funcions
pròpiament administratives hi trobem un 14,1%. Tot i que no hi hagi una
correspondència entre tasques i categories, a partir de la comparació entre individu i
individu, en aquest cas constatem que la sub-ocupació funcional real va disminuint
gradualment. Així, utilitzant els mateixos criteris d’agrupació, veiem, en les taules
següents, que la distribució de tasques és bastant similar entre 2002 i la iniciativa de
2004, excepte pel que fa a l’augment dels ocupats que realitzen altres tasques no
contemplades en aquesta agrupació (les noves titulacions obren noves possibilitats) i la
petita disminució dels que realitzen tasques administratives.
Tasques agrupades
Gerència
Professional mig
Administratives
Altres
1998
2,2
65,6
25,0
7,7
2000
5,0
66,9
26,9
1,3
2002
5,0
71,0
22,4
1,6
2004
6,1
69,8
21,1
2,9
Com podem comprovar en la taula següent, la correspondència entre les tasques
agrupades i les grans categories distingides no és molt elevada en alguns casos.
D’aquesta manera, el 22,4% dels directius realitzen tasques de gerència, el 78,3% dels
directius mitjans duen a terme les tasques tècniques o de comandament apropiades; el
39,5% dels empleats administratius realitzen tasques administratives i, finalment, la
categoria altres es distribueix principalment entre les tasques mitjanes. En definitiva, no
ha existit, en el moment del treball de camp, una assignació precisa de les tasques
realitzades per categories, és a dir, la descripció de les tasques no sempre troba
correspondència amb les categories. Per tant, l’única manera de contemplar el
desplegament de la variable tasques, en funció de les categories, és la de tenir en compte
el conjunt ampli de tasques per cadascuna d’aquestes. No obstant, també és coherent
que la categoria sigui inferior a les tasques realitzades; la primera es reflecteix en les
condicions de contracte i les segones, poden significar una etapa d'aprenentatge o
d'adquisició d'experiència.
Categories
Tasques
Gerència
Mitjanes
Administratives
Altres
Total
Directius i
quadres alts
Directius i quadres
mitjans
Serveis
administratius
Altres Total UPF
22,4%
67,7%
7,9%
2,0%
9,9%
78,3%
9,7%
2,1%
1,1%
55,4%
39,5%
4,0%
1,0%
89,1%
7,4%
2,5%
6,1%
69,8%
21,1%
2,9%
100
100
100
100
100
Per sexe, s'observa una lleugera major dedicació de les dones a les tasques
administratives i dels homes a les tasques de gerència. Per edats, s'observa certa inversió
de les tendències dels anys passats: major presència dels més joves entre les tasques de
45
Inserció professional de la UPF
Conclusions
gerència i menor en les administratives quan a les enquestes anteriors aquestes xifres
eren comparativament, més importants entre els de més de 30 que assolien un major
percentatge en les tasques de gerència.
Per carrera realitzada observem les següents correspondències entre titulacions i tasques
i remarquem les activitats principals de cada titulació:
•
Els ocupats d’ADE realitzen principalment tasques financeres, d’auditoria i
gerència.
•
Els ocupats d’Economia s’encarreguen de tasques financeres, comptabilitat i
facturació, també d’Auditoria i gestió comercial.
•
Els ocupats d’Econòmiques desenvolupen financeres, comptabilitat, facturació i
gestió comercial.
•
Els ocupats d’Empresarials realitzen, en general, tasques financeres, de gerència,
administratives, gestió comercial, control i altres.
•
Els ocupats de Periodisme es dediquen a les tasques de redacció i periodisme i
també docència.
•
Els ocupats d’Humanitats es concentren en tasques de docència i redacció.
•
Els ocupats de Traducció i Interpretació estan molt concentrats en tasques de
traducció i, després, en docència i administratives.
•
Els ocupats de Relacions Laborals, es concentren en les tasques de gestió laboral
i en tasques financeres i comptables.
•
Els ocupats de Comunicació Audiovisual, també es concentren força en
Producció, Realització i també són guionistes.
•
Els ocupats de GAP es concentren molt en tasques administratives i es
diversifiquen en tasques financeres, comptabilitat i facturació.
•
Els ocupats de Polítiques, són molt diversificats, destacant en tasques d’auditoria
i orientació.
•
Els ocupats de Dret es concentren en tasques d’advocat.
•
Els ocupats de Treball es concentren en gestió laboral i recerca.
•
Els ocupats de Biologia destaquen en recerca.
•
Els enginyers tècnics de sistemes, es concentren en tasques d’informàtica i
també d’analista.
46
Inserció professional de la UPF
Conclusions
1,5 1,7 6,3 12,3 21,1 8,2
4,6 6,7 25,0 29,8 21,1 19,7
3,1 63,3 1,3
1,4
3,3 1,3
1,6
9,8 1,5 1,7 8,8 10,5 7,0 4,9
2,0 61,5 1,7 1,3 3,5 2,8 14,8
2,0
7,7
6,7
2,5
13,7
2,0
2,0
7,7
4,6
1,7 13,8
3,3 3,8
2,5
1,4 18,0
5,3 16,9
1,8 2,8
1,8 1,4
6,6
4,9
1,6
1,6
1,4
9,8
3,1
1,7
7,5
8,8
5,6
7,8
2,0
1,5
3,1
3,3
7,5
7,5
8,8
3,5
4,2
4,2
3,9
5,9
2,0
5,3
1,7
1,7
1,7
2,5
1,3
1,3
5,0
1,8
3,5
3,5
1,3
100 100 100 100 100
4,9
1,1
1,2
1,2
3,2
2,4
1,2
1,6
1,6
2,7 10,7
3,6
8,1
2,4
2,4
1,6
4,8
4,4
4,1 10,7
3,6
5,4 16,7
2,7
1,4
1,2
1,6
6,5
2,2
1,4
4,8
3,2 14,3
1,1
1,6 1,1
1,6 18,7
2,2
1,4 4,9 1,1
5,5
2,2
45,1
3,3
7,0 1,6 2,2
1,1
5,5
1,1
100 100 100
12,2
6,8
8,1
5,4
9,5
4,1
4,1
10,8
18,9
1,4
100
1,8
7,1 66,7
3,6
85,7
7,1 16,7 1,2
1,8
26,5
1,8
48,2
1,2
1,8
3,6
5,4
1,2
5,4
3,6
25,0
32,3
4,8
4,8
1,6
3,2
14,5
4,8
75,0
1,6
100
1,2
100 100
100 100 100
Per promocions és pot veure la tendència a la disminució de les tasques de gerència en
els darrers anys de la promoció. Les tasques mitjanes són força estables en el conjunt
del període 2000, tot i que amb una pendent suau descendent. En les tasques
administratives es segueix veient una tendència a la alta dins de l’estabilitat dels darrers
anys. Tal i com passava a edicions anteriors, des l'inici el percentatge de realització de
tasques de tipus mig supera àmpliament el de les tasques administratives. El gràfic
mostra així mateix la relació inversa entre titulats que realitzen tasques administratives i
titulats amb tasques mitjanes, en el transcurs del temps.
1994
20,6
Gerència
58,8
Mitjanes
Administratives 19,1
1,5
Altres
Total
100
ETSI
2,2
Biologia
1,4
2,7
Humanitats
1,1
16,1
8,9
1,8
Traducció
2,7
Treaball
2,2
Polítiques
CAUD
GAP
ADE
Economia
CCEE
Dret
5,9
31,4
Perodisme
Auditoria/Orientació
Fin./Comp./Facturació
Tasques advocat
Tasques assegurances
Gestió comercial
Gestió laboral
Tasques
administratives
Gerència
Atenció al client
Investigació
So/Audio/Video
Disseny gràfic/Edició
Control
productors/Proveïdors
Analista
Docència
Traducció
Informàtica
Periodista
Altres
Redacció
RRPP
Màrqueting
Guionista
Productor/Realització
Comunicació
Total
RRLL
Empresarials
Distribució de les tasques per estudis (%)
1995
1996
1997
1998
1999
2000
13,5
70,8
15,7
10,9
67,3
20,4
1,4
5,9
68,6
22,7
2,7
7,0
74,7
15,3
3,1
5,2
68,9
22,7
3,2
5,1
73,6
18,9
2,4
2001 2002 2003 Total UPF
4,0 3,3 3,1
73,8 66,8 66,7
19,4 26,2 25,3
2,8 3,7 5,0
6,8
83,6
7,7
1,9
100
100
100
100
100
100
100 100 100
100
47
Inserció professional de la UPF
Conclusions
80
74,7
70,8
70
60
67,3
73,6
68,6
68,9
22,7
22,7
73,8
66,8
66,7
26,2
25,3
3,7
3,3
5
3,1
58,8
50
40
30
20
20,6
19,1
20,4
15,7
13,5
10
0
1,5
1994
19,4
5,1
2,4
4
2,8
10,9
5,9
2,7
1,4
0
1995
18,9
15,3
1996
1997
Gerència
7
3,1
1998
Mitjanes
5,2
3,2
1999
2000
Administratives
2001
2002
2003
Altres
Jornada i horari
Pel que fa a la duració de la jornada de treball el 46,2% dels titulats realitzen jornades
de 36 a 40 hores, el 33% per sobre de les 40 hores i el 20,8% per sota de les 35 hores.
En la comparació entre 1998, 2000 2002 i 2004 es redueix la jornada a temps parcial, i
augmenta la jornada de 41 i més hores, tendència ja detectada l’any anterior de l’estudi.
Fins a 25 hores
De 25 a 30 hores
De 31 a 35 hores
De 36 a 40 hores
De 41 a 45 hores
Més de 45 hores
Total
1998
7,0
8,9
3,9
24,1
37,2
18,8
100
15,9
28,0
56,0
100
2000
7,0
3,9
5,2
54,8
13,6
15,5
100
10,9
60,0
29,1
100
2002
8,1
6,5
7,8
47,8
12,4
17,4
100
14,6
55,6
29,8
100
2004
7,0
5,7
8,1
46,2
19,6
13,4
100
12,7
54,3
33,0
100
El contracte indefinit es relaciona amb la jornada normal i amb la jornada més extensa.
El contracte temporal, en canvi, està més relacionat amb la jornada normal, igual que el
parcial, tot i que hi ha un percentatge notable que traspassa aquests límits. Els
funcionaris es concentren molt en jornades normals, com els altres tipus de contracte.
Per categories, la jornada a temps parcial augmenta en la mesura que baixem de les
categories superiors a les qualificades de transició. La jornada normal és més baixa
entre els directius alts i els ajudants i més elevada entre quadres mitjans i, sobretot, entre
els serveis administratius. Les jornades més extenses són pràctica molt habitual entre els
quadres alts i més reduïda entre serveis administratius i altres. La situació és molt
similar a la d’estudis anteriors. Finalment, atenent a les dades del quadre, es pot afirmar
que els salaris baixos (menys de 500 €) estan molt relacionats amb la jornada a temps
parcial. La franja retributiva de 500 a 700 € i de 700 a 1.000 € amb la jornada normal.
La jornada extensa és més habitual en les franges situades a partir de 1.000 €.
48
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Nivell retributiu
El salari mig del conjunt dels titulats és de 1229,5 €, això representa un augment del
21% respecte a l’enquesta de l’any 2002. En comparació amb l’any 2002, s’aprecia un
lleuger increment de les categories de retribució més elevades i un descens del grup de
salaris inferiors, seguint la tendència iniciada llavors.
Menys de 100 mil
Entre 100-200 mil
Entre 200-300 mil
Més de 300 mil
Total
1998
28,4
62,7
7,3
1,6
100
2000
20,8
66,6
10,4
2,2
100
€
< 500 €
500-700€
700-1000€
1000-1500€
1500-2000€
2000-2500€
>2500€
2002
7,3
6,6
33,4
37,2
9,0
2,7
0,9
100
Total
2004
3,4
6,5
21,9
41,8
17,7
5,8
2,9
100
de la feina actual
Salari net mensual
6000
4000
2000
0
20
30
40
50
60
Edat
Les dones avantatgen als homes en els nivells inferiors de salari i també, a partir dels
1.000 €, els homes tenen una presència superior. Es confirma la segregació de les dones
en relació a les condicions de la seva dedicació professional. Per edats, podem
contemplar la relació estreta entre edat i nivell salarial: així, a mesura que augmenta la
cohort d’edat, augmenta la possibilitat de trobar franges salarials més elevades. Això
també es visible en el gràfic de dispersió, en el qual no només podem localitzar els
casos atípics (pocs, però que distorsionen la distribució, és dir, gent comparativament
molt gran amb molt baix salari, o gent molt jove amb salari molt elevat), sinó, sobretot,
la gran concentració en les franges salarials mitjanes.
Entre les titulacions, els nivells salarials més baixos es segueixen localitzant a
Humanitats, mentre que Polítiques ha millorat vers l’enquesta anterior. Per contra, els
nivells salarials superiors es localitzen a Ciències Econòmiques i Empresarials i ADE.
D’altra banda, s’observa com, en general, els diplomats cobren comparativament menys
que els llicenciats. La distribució de salaris per any de promoció manté una elevada
49
Inserció professional de la UPF
Conclusions
correspondència entre nivells superiors de salari i antiguitat de la promoció i, a la
inversa, entre els nivells inferiors de salari i les promocions més recent. De nou, la
component transició ja comentada per altres variables (edat, categoria, contracte, etc.),
s’aprecia clarament en l’aspecte retributiu. No hi ha variacions per any d’inici en el
treball.
Per trajectòries ocupacionals, tampoc es mostren diferències molt sensibles. Tanmateix,
les trajectòries continuades prèvies a la carrera mostren una tendència a un menor salari,
mentre que amb posterioritat a la titulació sembla no existir grans diferències entre una
o altra trajectòria. Per situació professional, els nivells salarials són més elevats entre els
titulats establerts per compte propi, sobretot aquells que tenen empreses amb
treballadors. Els assalariats d’empreses privades o de institucions sense ànim de lucre,
per contra, adquireixen nivells retributius inferiors. De la mateixa manera que amb la
situació professional, també la situació contractual dels titulats assalariats, genera
diferències substancials d’ordre retributiu entre els ocupats. Així, les situacions estables
es relacionen amb salaris més elevats i, les no estables o precàries, amb salaris més
baixos. En general, es pot concloure que el treball a temps parcial és el més relacionat
amb els nivells retributius més baixos, seguit dels col·lectius en transició (altres). Per la
seva banda, els contractes temporals i en pràctiques es concentren en la franja entre
1.000 € i 1.500 € mensuals. Si es comparen les dues variables anteriors, en general, la
situació de treball per compte propi és bastant similar a la de l’assalariat amb contracte
estable, encara que amb més diferències en els extrems salarials entre els primers. Els
assalariats amb contracte no estable se situen amb un diferencial salarial negatiu elevat
respecte de les altres dues categories. Aquestes diferències salarials també es
distribueixen seguint l’ordre de la dimensió de l’empresa. Aquí, els salaris més baixos
corresponen als ocupats a la microempresa, mentre els salaris més elevats es localitzen
en la gran empresa. Per categories professionals, el quadres superiors es concentren al
voltant de 1.000-1.500 € mensual, els quadres mitjans entre 1.000-1.500 € mensuals i
els administratius entre 1.000-1.500 € al mes. El salari dels titulats UPF es concentra
(70,6%) entre els 700 i els 1.500 €/mes. Pel que fa a les tasques realitzades i els nivells
retributius dels titulats, s’observa que la discriminació salarial és bastant clara. A més
nivell de tasques realitzades més nivell retributiu tenen els titulalts. Finalment, també
resulta significativa la distribució salarial dels titulats segons la jornada laboral que
realitzen, ja que augmenta el nivell salarial a mesura que augmenta la jornada.
Novament, la jornada a temps parcial acumula un nombre molt perceptible de titulats
amb salari inferior als 500 €.
Satisfacció amb la feina
La mitjana de satisfacció amb la feina actual en general, en l’escala de l’1 al 9, és de
7,05 (la desviació estandard és de 1,40). Cal remarcar com, amb poques oscil·lacions,
aquesta mitjana es manté en les quatre iniciatives d’enquesta i, de fet, la del 2004 és
quasi idèntica a les de 1996, 2000 i 2002.
Mitjana de satisfacció amb la
feina en general
1996
7,0
1998
6,4
2000
7,0
2002
7,05
2004
6,97
Si analitzem les respostes dels entrevistats respecte els aspectes concrets de la feina, les
condicions relacionades amb l’ambient humà, les funcions, el contracte i l’autonomia en
la presa de decisions són les que obtenen més puntuació i, una mica per sota, es situen
50
Inserció professional de la UPF
Conclusions
les possibilitats la retribució i les possibilitats de promoció. Com mostra la taula
comparativa, en relació amb altres iniciatives d’enquesta, la franja de valoració d’unes i
altres condicions presenta poques novetats; malgrat, haver-se reduït la valoració de la
retribució, i millorat la valoració del tipus del contracte.
General
Retribució
Contracte
Funcions
Ambient humà
Promoció
Autonomia
1996
7
5
5
7
8
6
6
1998
6,4
5,2
5,8
6,5
7,3
5,8
5,9
2000
7,0
6,2
6,5
7,0
7,7
6,3
6,5
2002
7,05
6,1
6,9
7,0
7,6
6,4
6,6
2004
6,97
6,3
6,9
7,0
7,6
6,1
6,7
No hi ha diferències per gènere. Per edats, els més joves estan més satisfets amb la feina
en general i amb l’ambient humà. Els més crítics amb la retribució són els més joves.
Els més grans mostren una menor insatisfacció respecte da la retribució, però estan
contents, en general, amb la feina actual..
Per promocions, les més recents mostren un nivell de satisfacció general una mica
inferior a les més antigues. A continuació s’enumeren els aspectes concrets de la feina
amb els quals els entrevistats, atenen a les titulacions de procedència, manifesten un
major o menor percentatge de satisfacció:
Amb la feina en general es mostren més satisfets els llicenciats en Informàtica,
Econòmiques, els diplomats en Informàtica de Sistemes, els llicenciats en Dret,
Biologia i diplomats en Empresarials. La major insatisfacció relativa es localitza a
Traducció, ADE, Periodisme i Humanitats.
Amb la retribució es mostren més satisfets CCEE, Inf. Sistemes i Empresarials,
mentre que el menor percentatge de satisfacció es troba a Periodisme i Ciències
Treball.
Amb el contracte es mostren més satisfets els que procedeixen d’Informàtica,
CCEE i Empresarials i, a la inversa, els menys satisfets són els de Ciències Treball i
Biologia.
Amb les funcions a desenvolupar els nivells més elevats de satisfacció es localitzen
a CCEE, Inf. Sistemes i Audiovisuals i són els més crítics els titulats de Ciències
Treball i Informàtica.
Amb l’ambient humà, Biologia, Informàtica i Inf. Sistemes sobresurten en la
satisfacció, mentre que Relacions Laborals i Humanitats mostren menor satisfacció.
Pel que fa a les possibilitats de promoció la satisfacció és major a Inf. Sistemes,
ADE i Economia i és menor en Periodisme i Humanitats.
L’autonomia en la presa de decisions es veu més factible a CCEE, Audiovisuals i
Inf. Sistemes, i més difícil a Polítiques i Informàtica.
Atenent al tipus de contracte, en la franja dels no estables, els que manifesten menys
satisfacció són aquells que treballen a temps parcial. Per un altre costat, els funcionaris
són els menys satisfets entre els que tenen un contracte estable i, per contra, la major
satisfacció la trobem entre els titulats amb contracte en pràctiques, seguit de l’indefinit.
51
Inserció professional de la UPF
Conclusions
En general, estan més satisfets els que treballen per compte propi que els assalariats i els
treballadors dependents estables que els no estables. No obstant això, tot i que tots els
tipus de situació contractual estan d’acord en definir l’ambient humà com altament
satisfactori. Per categories, els més satisfets amb la feina són els que ocupen càrrecs de
directius i quadres superiors. Les categories que fan valoracions més baixes sobre
algunes qüestions (salari i contracte) son l’administrativa i altres. Finalment, per salaris,
la satisfacció general és menor en el nivell retributiu més baix, mentre que la satisfacció
més elevada es situa a partir de 2.000 €.
Què esperen els titulats de la feina?
La major part dels titulats que treballen, un 67%, afirmen que tenen possibilitats de
consolidar la seva carrera professional a l’empresa on treballen actualment. El 33%
restant considera que no en té. Com es pot apreciar, aquesta perspectiva positiva es
manté respecte l’any 2002, tot i reduir-se alguns punts.
Possibilitats de fer carrera a l’empresa 1996/2004 (%):
1996
50,8
49,2
No
Sí
1998
40,6
59,4
2000
30,0
70,0
2002
29,4
70,6
2004
32,7
67,3
Les majors possibilitats de fer carrera les preveuen els graduats en Informàtica de
Sistemes, CCEE, ADE i Dret. A l’altre extrem, la visió més pessimista la manifesten els
titulats de Traducció, Relacions Laborals Humanitats i Informàtica. Considerant els
enquestats segons promocions s’observa que quan més recent és la seva titulació més
disminueixen les seves expectatives de carrera professional a l’empresa. Això és clar del
1996 al 1998, essent encara més considerable la davallada de l’any 1999.
Canvi de feina
Un 63,8% dels entrevistats ha canviat de feina. D’aquests que han canviat de feina, el
18,6% ho ha fet en quatre o més ocasions. Per terme mig els graduats que han canviat
de feina ho han fet 2,48 vegades. Com es pot apreciar ha augmentat considerablement la
rotació en el treball.
Trajectòria després de la graduació
Ha canviat de feina
Ha canviat de feina en tres o més ocasions
Mitjana de feines diferents després de la graduació
2000
43,3%
25,0%
1,95
2002
50,7%
24,6%
1,94
2004
63,8%
41,1%
2,48
Les dones han canviat una mica més de feina que no pas els homes. Per edats, els més
joves no han tingut gaires oportunitats, però els que tenen entre 25 i 30 anys s’han
mostrat bastant actius en el canvi de feina. Pel que fa a les carreres de procedència, els
diplomats i els llicenciats han canviat igual de feina que els llicenciats. Finalment, per
promocions, s’observa més clarament l’efecte que té el temps de permanència en el
mercat laboral en les possibilitats de canvi de feina.
En relació a determinades variables ocupacionals també s’observen diferències
significatives en relació al canvi de feina. Per a alguns col·lectius aquests canvis formen
part del procés de transició vers una millor feina, mentre que, per a altres, són producte i
a la vegada constatació de la seva situació no estable o precària. Així, per any d’inici en
52
Inserció professional de la UPF
Conclusions
el treball, en el període 1994-2002, disminueix la rotació conforme ens acostem als que
han començat a treballar més recentment. Per trajectòria laboral, abans i després de la
graduació, el canvi de feina està relacionat amb les experiències de treball ocasional.
També experimenten més rotació els titulats amb contracte no estable. Per dimensió
d’empresa, la rotació és més intensa en funció de la major dimensió de les unitats
productives. Per salari, s’observa com, a més nivell retributiu, més canvis, excepte en el
nivell més elevat (més de 2.500 euros). Per nivells de satisfacció, els que es mostren
força satisfets tendeixen a una major rotació.
Motius de la rotació
Si agrupem els motius del canvi de feina es distribueixen per aquest ordre: les
condicions de treball és la primera motivació de canvi, seguida de la promoció i
formació i més lluny la satisfacció amb la feina i el contracte.
Motius per canviar de feina
Promoció i formació
Condicions de treball
Contracte
Satisfacció amb el treball
Total
2000
41,3
31,1
18,0
9,6
100
2002
30,8
47,2
7,9
14,1
100
2004
29,3
49,6
8,8
12,3
100
Relació entre tasques i estudis
El 70,6% dels graduats ocupats opina que en la feina actual realitza tasques que
corresponen a un nivell igual o superior al de la titulació aconseguida. Si ho comparem
amb les dues enquestes anteriors, disminueix el percentatge dels que opinen que
realitzen tasques de nivell inferior, augmenta els que opinen fer-les d’un nivell igual al
dels estudis realitzats i disminueix, en relació a l’any 2000, els que diuen fer tasques
d’un nivell superior als dels estudis realitzats.
Nivell inferior a estudis realitzats
Nivell igual a estudis realitzats
Nivell superior a estudis realitzats
Total
1998
44,2
47,6
8,3
100
2000
35,6
49,1
15,3
100
2002
29,4
57,2
13,4
100
2004
22,0
73,5
4,5
100,0
Aprofundint més per cada col·lectiu, a la llum de les taules que es presenten a
continuació, s’arriba a les següents conclusions pel que fa a la correspondència entre
estudis i feina. En primer lloc, per sexes, els homes mostren una opinió lleugerament
més favorable que les dones. En segon lloc, per edats és entre les més joves on trobem
la major part dels titulats que considera que les feines que desenvolupa són de nivell
inferior. En tercer lloc, atenent a les titulacions de procedència, la pitjor consideració de
les tasques es localitza en els graduats de Relacions Laborals, Ciències Empresarials,
GAP, Humanitats i Informàtica, mentre que la millor correspon a Dret, Economia,
Ciències Polítiques i Ciències del Treball. En general, es pot dir que els llicenciats
tendeixen a valorar més negativament les seves tasques que els diplomats. Finalment,
observem com la sensació de subocupació disminueix lleugerament en les promocions
més recents i, alternativament, la plena ocupació funcional és superior en les primeres
53
Inserció professional de la UPF
Conclusions
promocions. Val a dir que, en línies generals aquest ordre segueix la tònica expressada
en l’enquesta de l’any 2002.
Si analitzem la correspondència entre feina i estudis per característiques ocupacionals,
s’observa que l’opinió de realitzar tasques professionals de nivell inferior a la titulació
és molt elevada entre els graduats de les promocions del 2000-2002 i, per contra, entre
els que començaren abans a treballar disminueix la consciència de subocupació i, a la
inversa, augmenta l’opinió de realitzar tasques de nivell superior. D’altra banda, les
trajectòries professionals ocasionals, abans o després de la carrera, estan més
relacionades amb tasques situades per sota de les expectatives de la titulació. També els
que treballen per compte d’altres creuen que la seva feina està per sota del nivell de la
titulació, mentre que els ocupats per compte propi opinen més àmpliament que realitzen
tasques acord amb el seu nivell d’estudis. I de forma similar actua la divisió entre
contracte estable (millor ocupació funcional) i contracte no estable (més subocupació).
Pel que fa al tipus d’empresa, s’observa la millor valoració entre els que treballen en
micro empreses (de fins a 6 treballadors) i la pitjor entre les que ho fan a una petita
empresa (entre 6-50 treballadors). La gran empresa, en canvi, millora els resultats
obtinguts en l’enquesta realitzada en el 2002, mentre que la més ben valorada es la
mitjana empresa. Per categories i tasques efectivament realitzades en la feina actual, els
titulats amb nivells de gerència o similars i els qui tenen categoria de directius i quadres
mitjans i superiors apunten cap a una ocupació més plena, mentre que els que realitzen
tasques administratives assenyalen subocupació. Els que realitzen una jornada inferior a
la mitjana d’hore són el grup on hi ha més gent que se sent treballar a un nivell igual als
estudis realitzats. Finalment, el salari és un element que genera diferencials de valoració
molt importants, de manera que els ocupats amb salaris més baixos es veuen més
subocupats, mentre que els que superen el salari de 2500 € afirmen molt àmpliament
que els seves tasques es corresponen al seu nivell acadèmic.
Correspondència de la feina amb els estudis
La pregunta sobre la qüestió de l’adequació de la feina amb els estudis s’ha formulat als
entrevistats de la manera següent: Valoreu el grau de relació que té la feina actual amb
els estudis cursats en l’escala següent, d’1 (molt poca relació) a 9 (molta relació). En
general, els titulats ocupats (52,8%) opinen que la seva feina té bastant o molta relació
amb els estudis cursats. En relació a les enquestes anteriors s’aprecia un constant
augment dels que consideren que existeix força relació entre la feina i els estudis.
Poca relació
1998
2000
2002
2004
18,5
15,6
18,1
13,8
Una certa
relació
36,0
29,4
8,4
33,4
Molta relació
45,5
55,0
73,4
52,8
Si analitzem l’adequació entre la feina i els estudis per característiques dels graduats
que treballen trobem que per gènere no s’aprecien grans diferències. Si, en canvi, s’hi
veien per edats. Especialment entre els majors de 30 anys, els quals es polaritzen entre
un 17,2% que aprecia poca relació entre la feina i els estudis i un 51,4% que hi veu
molta relació. Aquesta relativa polarització ja s’apreciava a les dues enquestes anteriors.
54
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Pel que fa a l’adequació de la feina amb la titulació en funció dels estudis realitzats
s’aprecien notables discrepàncies. En general són els que han cursat dues o més carreres
els qui veuen més relació entre els estudis i la feina. Entre els diplomats i licenciats que
veuen més relació entre els estudis cursats i la feina que realitzen destaquen, els de
Informàtica de Sistemes, els de Biologia, els de Ciències Empresarials, els d’ADE i els
de Economia. Per altra banda els que hi veuen menys relació són els de Informàtica, els
de CAUD i els d’Humanitats. Per promocions es pot dir que quan més temps fa que han
acabat millor tendeixen a valorar la relació entre la feina i els estudis realitzats. Tot i
així els percentatges dels que hi veuen molta relació es mantenen en quasi totes les
promocions entre el 50% i el 60%
Pel que fa al contracte, els ocupats estables valoren com a més adequada la seva feina
que els no estables. Segons categoria professional, els quadres mitjos i alts opinen que la
seva feina té molta o bastant relació amb els estudis, mentre que, entre els empleats
administratius, hi ha un 23% que hi veu poca relació. Una distribució similar a l’anterior
s’obté en funció de les tasques, dividint els que fan tasques de gerència i responsabilitat
mitjana, respecte dels ocupats en tasques administratives. Tal i com ja succeïa en la
correspondència entre tasques i titulacions, els ocupats amb salaris més elevats també
troben major adequació entre la feina i els estudis, mentre que, el titulats amb nivells
retributius inferiors, hi troben menys relació.
Però, els estudis realitzats ajuden en la feina?
De tots aquells factors relacionats amb els estudis que puguin afavorir positivament en
la feina, els titulats entrevistats destaquen per sobre de tot l’experiència intel·lectual i les
habilitats adquirides en el teu pas per la Universitat, en segon lloc el fet de tenir un títol
universitari, i en tercer lloc la carrera o titulació específica.
El fet de tenir un títol universitari
L’experiència intel·lectual adquirida
La carrera o titulació específica
Total
Freqüència
601
934
480
2015
Percentatge
29,8
46,4
23,8
100,0
El fet de tenir un titol universitari és més valorat pels titulats de (per aquest ordre):
Economia, Ciències del Treball, Ade, Polítiques, Dret i Informàtica de Sistemes.
L’experiència intel.lectual adquirida per: Informàtica (el 100% dels entrevistats
s’adhereixen a aquesta resposta), Biologia, CAUD, Periodisme, Polítiques, Traducció.
La carrera o titulació específica és més valorada per: Informàtica de Sistemes, Ciències
Econòmiques i Empresarials, Dret, Empresarials, ADE i Traducció.
Sí, però es necessiten coneixements complementaris
Pel que fa a la necessitat d’adquirir coneixements complementaris per a desenvolupar-se
en el terreny professional, el 62,5% dels enquestats que treballen han opinat que aquesta
adquisició és necessària. Pel que fa als coneixements concrets de caràcter
complementari per al desenvolupament professional, el més sol·licitat són les
pràctiques, tant en la variant “classes més pràctiques” com en l’expressió “practicum”.
55
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Aquesta és una resposta que ha anat augmentant respecte d’iniciatives anteriors en
detriment de la informàtica i els idiomes.
Necessitats de coneixements complementaris. Comparació 1998-2004 (%):
No
Sí
Total
1998
30,8
69,2
100
2000
35,7
64,2
100
2002
41,7
58,3
100
2004
37,5
62,5
100
Ordenació dels principals coneixements complementaris senyalats per titulacions
Més pràctiques, Pràcticum, Informàtica, Idiomes, Relació món laboral,
ADE
Comercial/màrqueting i Comptabilitat.
Més pràctiques, Pràcticum, Relació món laboral, Informàtica, Idiomes i
Economia
Comptabilitat.
Més pràctiques, Pràcticum, Idiomes, Comptabilitat, Relació món
Empresarials
laboral, Informàtica.
Més pràctiques, Poc aprofundiment,/especialització, Idiomes, Relació
Periodisme
món laboral, Pràcticum i Noves tecnologies.
Més pràctiques, Relació món laboral, Idiomes, Poc
Humanitats
aprofundiment/especialització, Informàtica, Pràcticum, Gestió cultural
i Coneixements més tècnics.
Més pràctiques, Relació món laboral, Informàtica, Interpretació, Eines
Traducció
de traducció automàtiques, Pràcticum i Poc
aprofundiment/especialització.
Més pràctiques, Nòmines, Pràcticum, Idiomes, Informàtica, Relació
Relacions laborals
món laboral i Dret laboral
Més pràctiques, Coneixements tècnics, Pràcticum, Poc
Comunicació Aud.
aprofundiment/especialització, Multimedia i Informàtica.
Més pràctiques, Pràcticum, Relació món laboral, Comptabilitat,
C. Econòmiques
Idiomes i Fiscal.
Més pràctiques, Poc aprofundiment/especialització, Pràcticum, Relació
Dret
món laboral i Coneixements teòrics.
Més pràctiques, Idiomes, Comptabilitat, Relació món laboral,
GAP
Pràcticum i Informàtica.
Més pràctiques, Idiomes, Comptabilitat, Economia, Relació món
Polítiques
laboral, Informàtica i Pràcticum.
Més pràctiques, RRHH i Relació món laboral.
C. Treball
Biologia molecular, Idiomes, Més pràctiques, Poc
Biologia
aprofundiment/especialització, Logística i Química
Borsa de treball/promoció de la carrera
Informàtica
Més pràctiques, Informàtica, Coneixements més tècnics, Relació món
Inf. Sistemes
laboral, Noves tecnologies i Programació.
3.2. L’ocupació segons característiques personals i acadèmiques
Sexe
La distancia entre titulats d’ambdós sexes s’ha estabilitzat i també s’han acostat les
posicions relatives respecte del total d’ocupació. Per primer cop les taxes d’ocupació i
no ocupació d’homes i dones són pràcticament idèntiques, tot i que les dones mantenen
una molt petita avantatge que es pot incloure dins dels marges d’error de la mostra.
56
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Sexe i ocupació entre els titulats de les 5 enquestes (%)
90
76,8
67,6
66
84,1
78,4
80
78,6
73,1
71,8
70
90
84,7
82,7
70
68,6
68,1
65
60
53,8
50
50
50
34
32,4
40
35
31,9
31,4
30
30
1996
1998
Titulats
2000
Titulades
2002
H treball
2004
D treball
Tampoc hi ha diferències substancials en relació a l’any d’inici a la feina, la trajectòria
laboral o el temps de recerca de feina. De forma similar a les anteriors enquestes, les
dones tendeixen a treballar més per compte d’altri, és a dir proporcional i relativament
hi ha més assalariades que s’ubiquen en l’empresa privada, mentre hi ha més homes en
situació de treballar pel seu compte, així com en l’empresa o administració pública; en
aquesta ocasió la distribució per dimensió d’empresa és molt similar, tot i que
relativament les dones hi són més presents en la petita empresa. Si que hi ha diferències
en els sectors d’activitat en els que s’ocupen, així els homes s’especialitzen
proporcionalment més (percentatges per sobre del 45%) en branques com premsa,
esport, automoció, transports i edició, mentre les titulades ho fan (percentatges per sobre
del 70%) en ONG, productores, confecció, sanitat i químiques. No hi ha diferències
remarcables en relació al tipus de contracte i l’estabilitat o no de la feina, però si
respecte a la categoria professional; així, hi ha un 7% més de titulats que de titulades
entre els directius i quadres superiors, mentre que hi ha un 9% més de titulades que de
titulats en les categories administratives; a pesar d’això pel que fa als grans grups de
tasques distingits, tot i mantenint-se les tendències remarcades en les categories
professionals (més homes en tasques directives i més dones en tasques administratives),
les diferències són molt reduïdes. Ara bé, si mirem el detall de les tasques,
proporcionalment hi ha més titulats (percentatges per sobre del 45%) en tasques del
tipus informàtiques, redacció, guionistes, analistes i gerència, mentre hi ha més dones
(percentatges per sobre del 70%) en tasques com traducció, audiovisual, teleoperacions,
comunicació, relacions públiques, atenció al client, investigació i docència.
Les condicions de treball són similars; per exemple pel que fa al tipus de jornada, els
homes tendeixen relativament a fer jornades més llargues, mentre les dones
proporcionalment tenen jornades normals o properes al temps parcial; tenint en compte
57
Inserció professional de la UPF
Conclusions
la jornada i el tipus de contracte, el treball a temps parcial afecta una mica més a les
dones, sobretot el contracte a temps parcial temporal, mentre els homes hi són més
presents entre els contractats a temps parcial indefinit. Les diferències són més
substancials en la retribució: proporcionalment hi ha més dones en els nivells inferiors
de salari (10 punts per sobre dels homes), mentre que els titulats adquireixen major
proporcionalitat entre els salaris superiors a 1.000 € (7 punts d’avantatge sobre les
titulades). Dit d’una altra manera 25,3% homes entre els sous baixos, enfront del 35,4%
de dones i 69,8% de titulats amb salaris de 1.000 € o més enfront del 62,8% titulades.
La satisfacció amb la feina en general i amb algunes condicions específiques no obté
distribucions diferenciades per gènere, excepte en la retribució i les possibilitats de
promoció, qüestions en les que les titulades mostren menor satisfacció; recordem que
salari i categoria són dos elements claus de segregació o discriminació de gènere.
També, en conseqüència, relativament els titulats albiren més possibilitats de fer carrera
en l’actual feina i més titulades pensen que les tasques de la seva feina actual són d’un
nivell inferior als estudis realitzats.
En resum, les diferències dels mercats laborals per gènere es reflecteixen entre els
titulats UPF, tot i que no amb el mateix èmfasi. No obstant, la categoria i el salari
separen a titulats i titulades en perjudici d’aquestes darreres i també és remarca una
especialització en tasques i sectors d’activitat diversos.
Edat
L’edat és una covariable d’altres factors relacionats amb el pas del temps (promoció,
any d’inici en el treball, etc.), perquè de fet els anys obren diferents possibilitats a les
trajectòries acadèmiques i professionals dels individus; així els més joves en general
s’han dedicat més a la carrera i han tingut menors oportunitats d’iniciar una trajectòria
professional prèvia i, per tant, han iniciat el camí laboral més recentment, fa poc que
han obtingut el títol, etc. Per tant, i de forma genèrica, és pot afirmar que els més joves
tenen un nivell d’inserció menor; i no obstant, les diferències es redueixen respecte dels
altres grups d’edat, pot ser perquè s’ha incrementat el nombre de joves (respecte del
grup mig d’edat) que han treballat abans i durant la carrera, tot i que un cop acabada la
carrera la seva trajectòria no es tan reeixida com la dels altres grups (menor percentatge
dels que han treballat sempre major nombre dels que han treballat de forma no
continuada).
Els gràfics que segueixen mostren algunes d’aquestes interaccions. El primer gràfic
mostra una relació de dependència bastant estreta entre l’any d’inici en l’ocupació i
l’edat. El segon gràfic, a grans trets, permet contemplar la mitjana d’any d’ocupació en
relació a l’edat i la promoció d’acabament dels estudis; les cohorts més joves estan
pròximes entre elles i això en certa forma argumenta en el sentit indicat en el paràgraf
anterior d’experiència laboral prèvia abans de l’obtenció del títol dels més joves. El
tercer gràfic dibuixa les trajectòries del total de titulats UPF l’any 2003 per grup d’edat i
any d’inici en l’ocupació; així dels titulats de més de 30 anys, més del 70% van
començar a la feina abans del 96, en canvi la cohort de 25-30 anys van iniciar-se en el
treball a partir d’aquesta data; mentre la major part dels menors de 24 anys (més 75%)
van començar a treballar a partir del 1999.
58
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Edat i any d’inici en l’ocupació
Grups d’edat, promoció i any d’inici ocupació
60
2002
2000
1998
50
Media Any inici ocupació
1996
40
20
1990
22-24 anys
1988
25-30 anys
1986
Més de 30 anys
R² = 0.5535
1960
1970
1980
1990
2000
Grups edat
1992
3
-0
02
20 -02
01
20 -01
00
20 -00
99
19 -99
98
19 -98
97
19 -97
96
19 -96
95
19 -95
94
19 -94
93
19
Edat
30
1994
2010
Any inici ocupació
Any fi estudis
Any d’inici en el treball per grups d’edat
60
53,5
50
40
32,4
30
28,6
10
28,1
21,6
20
29,2
25,3
19,5
19,1
12,3
10,5
8,8
4,5
3,4
0
1,1
0,2
Abans93
1994-1996
1997-1998
22-24 anys
1999-2000
25-30 anys
2001-2002
1,9
0
2003-2004
Més de 30 anys
Els més joves treballen quasi exclusivament com assalariats de l’empresa privada de
petita dimensió i amb contracte no estable; la contractació estable es distribueix de la
següent manera: joves 38%, grup mig 73% i majors de trenta anys 81%, per tant la
distancia és notable. La gradació per edats visualitza la transició vers les situacions
laborals més estables i de major qualitat que permet el pas del temps al conjugar
59
Inserció professional de la UPF
Conclusions
credencials acadèmiques i professionals. Això mateix ho trobem en la distribució per
categories, el 53% dels més joves són administratius enfront del 28% entre els de més
de 30 anys, en canvi un 23% d’aquests darrers són alts directius i tècnics davant del 5%
entre els més joves. Una tendència similar sobresurt en la distribució de tasques, tot i
que més matisada, així un 3,4% dels més joves fan tasques de gerència enfront del
10,4% dels més grans; al temps que el 26% dels més joves afirmen fer tasques
administratives enfront del 18% entre els més grans.
També es detecta una certa especialització per sectors d’activitat (sempre amb xifres
relatives). Proporcionalment els més joves estan en ONG, esport, hosteleria,
alimentació; el grup mig en transport, arts gràfiques, finances, noves tecnologies,
fundacions, indústria, editorials; els més grans en assistència social, serveis culturals,
ensenyament, administració pública, fundacions, premsa. I, també una especialització
per tasques, els més joves en investigació, teleoperació, informàtica; el grup mig en
caixer, comunicació, advocacia, assegurances, traducció, control producte; els més
grans: redacció, docència, gerència, disseny, producció.
Hi ha una relació estreta entre grups d’edat i nivells salarial: així, a mesura que
augmenta la cohort d’edat, augmenta la possibilitat de trobar franges salarials més
elevades.
En definitiva, es confirma un procés de transició mitjançant el qual els joves titulats que
s’introdueixen amb certes dificultats, pel tipus de contracte i en unes feines de menor
qualitat (per la categoria i el salari per exemple), a mesura que transcorre el temps van
millorant tant les condicions d’ocupació com les condicions de treball. Si en l’anterior
enquesta remarcàvem que el grup mig d’edat s’acostava a les millors posicions dels
graduats amb 30 o més anys, en aquesta hem de dir que s’escurcen relativament les
distancies dels més joves respecte de la resta de grups d’edat.
Nivell de instrucció o carrera realitzada
Sí observem la taula següent veurem que l’acumulació de carreres assegura una major
taxa d’inserció; no obstant, els diplomats continuen avantatjant als llicenciats, perquè
posen en marxa un altre factor de inserció que és el de l’experiència laboral, els
diplomats així mateix s’acosten als percentatges dels de doble carrera. Dos o més
carreres, en general significa que també ha existit contacte amb el món laboral; no
obstant el nombre de titulats amb doble carrera és relativament reduït, per aquest motiu
ens concentrarem en diplomats i llicenciats. Entre aquests la diferència d’entrada està en
un any, de més o de menys de carrera, però la titulació final genera divergències
notòries.
Situació ocupacional (%)
Treballa
No treballa
Llicenciatura
Diplomatura
2 o més carreres
83,0
17,0
88,7
11,3
90,2
9,8
Veurem seguidament tres indicadors de la qualitat de la inserció; l’estabilitat, la
categoria i el salari. Pel que fa a l’estabilitat de la contractació, també sembla incidir el
factor experiència laboral, donat que els diplomats avantatgen de forma important als
60
Inserció professional de la UPF
Conclusions
llicenciats en contractació estable. Ara bé, si en inserció i estabilitat els diplomats treuen
certa avantatge del seu major contacte amb el món laboral, en categories i salaris, els
llicenciats fan valer les seves credencials acadèmiques. Més quadres mitjos i alts són
llicenciats mentre que el diferencial d’administratius entre els diplomats és elevat.
També en els salaris elevats la diferència s’estableix a favor dels llicenciats.
Estabilitat o no estabilitat de la contractació en funció de la titulació (%)
Estable
No estable
Diplomatura
75,9
24,1
Llicenciatura
66,0
34,0
Total
68,7
31,3
Categoria professional en funció de la titulació (%)
Directius i quadres superiors d'empreses o alts funcionaris
Quadres mitjans d'empreses o de l'Administració
Empleats d'oficina o personal de serveis
Altres (transició)
Diplomatura Llicenciatura
8,5
14,1
34,5
45,2
54,3
35,7
2,7
4,9
Total
12,6
42,3
40,8
4,3
Nivell salarial en funció de la titulació (%)
<1000€
1000-1500€
>1.500€
Diplomatura Llicenciatura
34,2
31,0
44,4
40,8
21,5
28,2
Sí fins aquí hem vist els grans grups de titulació, convé ara analitzar cadascuna de les
carreres per concretar aquest conjunt de variables en cada cas:
• Pel que fa a la inserció, les carreres que semblen plantejar més dificultats a
l’entrada (promoció més recent) són Polítiques, Humanitats i Relacions
Laborals; clar que aquesta entrada més o menys dificultosa pot ser fruit de la
conjuntura. Amb taxes més baixes que la mitjana UPF per l’any 2003 (67,8%)
també tenim Biologia, ET Informàtica, CAUD, GAP o Periodisme. Si mirem la
fila del total UPF (la mitjana per cada carrera amb independència de la
promoció) se situen per sota Economia, CAUD, Dret, Humanitats, Polítiques,
ET Informàtica i Biologia i, per sobre, trobem GAP, RRLL, Periodisme, ADE i
Traducció. Per tant la conjuntura pot afectar el cas de Relacions Laborals, o
Periodisme. Per afinar la resposta és necessari contemplar la tendència o
evolució de l’ocupació per carreres i per dur a terme aquest exercici és necessari
no tenir en compte carreres molt recents com Biologia, les informàtiques,
ciències del treball o les ciències econòmiques i empresarials ja extingides.
D’aquesta manera detectem dues línies de tendència:
o Tendència positiva per sobre de la línia d’evolució de l’ocupació UPF:
Empresarials, GAP, Relacions Laborals, Periodisme, Traducció i,
especialment, ADE, molt per sobre de les anteriors.
o Tendència amb certs problemes i per tant per sota de la línia d’evolució
de l’ocupació UPF: Economia, CAUD, Dret, Humanitats i Polítiques.
En el benentès que totes les carreres UPF, fins al moment, ofereixen en un temps
relativament breu una sortida ocupacional pràcticament total a totes les seves
promocions. Però aquí estem posant l’accent en carreres de més ràpida inserció
que unes altres.
• En relació a l’estabilitat, si realitzem un exercici similar a l’apartat anterior la
mitjana d’ocupació fixa i permanent a la UPF és del 68,7%, no obstant la
61
Inserció professional de la UPF
•
•
•
Conclusions
mitjana UPF per la promoció 2003 és de 36,8%. Les mitjanes d’estabilitat més
elevades se detecten en Ciències Econòmiques, en Empresarials, GAP,
Relacions Laborals i Traducció. Les més baixes a Humanitats, CAUD, E.
Informàtica, Polítiques i sobretot a Ciències del Treball, Biologia i ET
Informàtica. D’aquesta manera detectem dues línies de tendència:
o Tendència positiva per sobre de la línia d’evolució de la UPF:
Empresarials, GAP, Relacions Laborals, Traducció, ADE (amb una
progressió molt neta), Dret i Economia.
o Tendència per sota de la línia d’evolució de l’estabilitat de l’ocupació a
la UPF: Periodisme, Humanitats, Polítiques i CAUD (aquesta darrera
amb una evolució final que la condueix cap al grup anterior).
Les categories administratives, en tant que indicador de subocupació funcional,
permet veure que la mitjana de titulats UPF pel total de promocions i estudis és
del 40,8%, mentre que la mitjana de la promoció 2003 és del 40,8%. Dels tres
indicadors emprats aquesta és la menor distancia entre ambdues mitjanes,
qüestió que visualitza les dificultats temporals de traspassar la barrera de la
categoria. Sobre el total de les titulacions, amb independència de la promoció,
tenim Traducció, Dret, ET Informàtica, Periodisme, Ciències Econòmiques,
CAUD amb menor subocupació (menys empleats com administratius); per sobre
Ciències del Treball, GAP, RRLL, Empresarials, ADE, E. Informàtica i
Economia. Novament podem veure dues línies de tendència, tot i que amb algun
matis:
o Evolució positiva, disminució neta de la subocupació en relació al total
UPF: CAUD, Periodisme i Traducció. Dret segueix la mateixa tònica,
però és col·loca lleugerament per sobre de la línia.
o Evolució amb estabilització o disminució molt lenta de la subocupació
(per sobre de la línia de tendència UPF): GAP, Relacions Laborals i
Empresarials (les tres són diplomatures). També és col·loquen en aquesta
posició, però amb una evolució final més positiva: Humanitats, ADE i
Polítiques.
Sí fem el mateix exercici amb els salaris baixos (per sota de 1.000€) el 31,9%
dels total de titulats UPF tenen aquesta remuneració, mentre que pel total de la
promoció 2003 el percentatge augmenta fins el 51,7%. Estan més afectats per
aquest tipus de salari: E. Informàtica, Ciències del Treball, Humanitats,
Biologia, CAUD, Relacions Laborals, ET Informàtica, Traducció. Mentre hi ha
molts menys efectius amb aquest salari en el total de promocions de Periodisme,
Economia, ADE i Ciències Econòmiques. Comentant les línies de tendència:
o Humanitats, CAUD i Relacions Laborals es mantenen en el temps en les
franges de baix salari, mentre Traducció tot i formar part d’aquest grup
d’evolució amb problemes, finalment s’acosta a la mitjana UPF.
o L’evolució positiva en la menor obtenció d’aquest tipus de salaris s’ubica
en GAP, Dret, Empresarials i Periodisme. Tot i que Polítiques, Economia
i ADE són els que perden en el temps més efectius en aquesta franja
salarial.
Pel que fa als salaris alts, el 26,3% del total de titulats estan per sobre dels
1.500€, proporció que es redueix al 12,3 per la promoció de 2003. Entre els sous
més alts: Ciències Econòmiques, Periodisme, ADE, Economia i Empresarials.
Per sota de la mitjana: GAP, RRLL, Traducció, Humanitats, ET Informàtica,
Biologia, Ciències del Treball. Les tendències són les següents:
62
Inserció professional de la UPF
Conclusions
o Positiva i per tant amb cohorts finals per sobre de la mitjana UPF:
periodisme, Empresarials i Dret, però sobretot ADE i Economia.
o Negativa i per tant amb cohorts finals per sota de la mitjana UPF:
CAUD, Traducció i Humanitats, però sobretot Relacions Laborals i
també tot i que no tant marcat, GAP i Polítiques.
Per finalitzar i a mode de resum hem incorporat tres taules que agrupen els escenaris de
qualitat i quantitat d’ocupació en l’inici (darrera promoció de cada estudi), en el
moment en que les taxes d’ocupació i d’estabilitat assoleixen la normalitat –mitjana
UPF- (en aquest cas per la promoció 2000) i la més important, la mitjana del total de
promoció i estudis. La primera d’aquestes taules incorpora els estudis amb titulació més
recent: ciències del treball, biologia i les carreres informàtiques, però la informació és
encara reduïda i per tant només podem parlar del moment de la sortida, caldrà veure en
properes enquestes si es confirma evolutivament aquestes primeres apreciacions. Pel
que fa a la resta de carreres, amb un gruix de promocions ja en el mercat laboral; la
lectura pot ser múltiple; per exemple, Relacions Laborals, arrenca amb unes promocions
més recents amb taxes d’inserció més baixes que la mitjana UPF, però sobre el total de
promocions de Relacions Laborals, la seva inserció és elevada. Un altra exemple és Dret
que ja no arrenca amb problemes d’inserció, però si que arrossega problemes de
promocions anteriors, per això la promoció del 99-00 apareix en l’escenari amb
problemes. Aquesta lectura matisada és l’exercici a realitzar per interpretar aquestes
taules. No obstant, realitzat aquest exercici, ens podem aventurar a concloure, tenint en
compte aquelles carreres amb taxes positives i negatives en els tres escenaris. Així, pel
que fa a la inserció, Humanitats i Polítiques estan en les caselles de dificultats en tots
tres escenaris, mentre ADE sempre està en l’escenari positiu. En la columna d’estabilitat
de l’ocupació, la diplomatura d’Empresarials està en tots tres escenaris positius, mentre
CAUD està en les caselles de problemes. En relació a la categoria, l’escena positiva en
les tres ocasions s’omple amb Periodisme, Dret, Traducció i CAUD, mentre les tres
diplomatures (GAP, Empresarials i RRLL) i ADE tenen dificultats de disminuir les
taxes de subocupació administrativa. ADE, en canvi té menys titulats en tots tres
escenaris amb salari baix i, en canvi, Traducció té menys titulats amb salari alt. Vista
aquesta panoràmica no hi ha cap carrera amb tots els indicadors ocupacionals
absolutament reeixits, com tampoc hi ha cap amb tots els indicadors abocats al fracàs. I
és des d’aquesta perspectiva que podem ara llegir i interpretar la taula resum del total de
titulacions i promocions, en la que continua mantenint-se la tendència d’una major
inserció i estabilitat de l’ocupació per les diplomatures, mentre en categoria i salari les
llicenciatures avancen a les anteriors.
63
Inserció professional de la UPF
Mitjana
UPF 03
Escenari amb
problemes
Escenari positiu
Darrera promoció (2003)
%
Quantitat ocupació
Inserció
Estabilitat
E.Informàtica
Humanitats (50)
(100)
E.Informatica
ADE (86)
(50)
C.Treball (85)
Economia (48)
Economia (75)
Empresarias (47)
Traducció (46)
GAP (43)
Biologia (62)
Biologia (30)
ETInform. (61)
RRLL (30)
RRLL (58)
Periodisme (27)
Polítiques (55)
ADE (25)
Humanitats (54) ET Info (25)
CAUD (21)
67,8%
36,8%
Mitjana
UPF
Escenari amb
problemes
Escenari
positiu
Promoció 1999-00
%
Quantitat ocupació
Inserció
Estabilitat
Empresarials (96) Economia (90)
ADE (95)
Empresarials (87)
Traducció (93)
ADE (83)
Traducció (81)
RRLL (79)
Periodisme (81)
Polítiques (80)
Dret (78)
Humanitats (76)
85,8%
Humanitats (68)
Polítiques 65)
GAP (60)
CAUD (60)
DRET (56)
Periodisme (54)
73,6%
Mitjana
UPF
Escenari amb
problemes
Escenari
positiu
Total titulacions i promocions
%
Quantitat ocupació
Inserció
Estabilitat
ADE (93)
Empresarials (83)
GAP (92)
GAP (75)
RRLL (89)
RRLL (74)
Dret (79)
Humanitats (73)
Polítiques (73)
84,5%
Periodisme (63)
Humanitats (56)
CAUD (52)
Polítiques (50)
69%
Conclusions
Categoria
Periodisme (20)
Dret (23)
ETInfo (25)
Biologia (35)
Traducció (38)
CAUD (42)
Economia (52)
Empresarials (53)
C.Treball (59)
ADE (59)
Polítiques (62)
RRLL (80)
GAP (100)
48,3%
Categoria
Traducció (27)
CAUD (32)
Dret (33)
Humanitats (37)
Periodisme (38)
Polítiques (41)
Economia (52)
ADE (54)
Empresarials (56)
RRLL (67)
GAP (90)
46,5%
Categoria
Periodisme (22)
ET Info (27)
Dret (29)
Traducció (29)
CAUD (35)
Economia (46)
E.Infor (50)
ADE (51)
Empresarials (52)
RRLL (55)
GAP (58)
40,8%
Qualitat ocupació
Salari baix
Salari alt
ET Info (25)
E. Info (25)
ADE (41)
Polítiques (23)
Humanitats (45) CAUD (21)
RRLL (20)
Traducció (61)
Periodisme (67)
GAP (71)
E. Info (75)
51,7%
Dret (-)
GAP (-)
Traducció (-)
ET Info (-)
12,3%
Qualitat ocupació
Salari baix
Salari alt
Economia (24)
ADE (37)
Traducció (16)
RRLL (33)
Periodisme (15)
Dret (33)
ADE (11)
CAUD (32)
CAUd (40)
Traducció (16)
GAP (40)
Humanitats (16)
Empresarials (43) GAP (-)
Humanitats (58)
28,9%
26,1%
Qualitat ocupació
Salari baix
Salari alt
ADE (18)
Periodisme (32)
Economia (23)
ADE (31)
Periodisme (27)
Economia (30)
Empresarials (30)
Traducció (39)
RRLL (41)
CAUD (44)
Humanitats (53)
31,9%
GAP (19)
RRLL (16)
Traducció (15)
Humanitats (15)
26,3%
64
Inserció professional de la UPF
Conclusions
88,5
100
87,5
86,2
77,4
80,0
63,3
82,0
91,7
100
96,0
90,0
92,9
80,0
92,9
74,4
60,0
66,7
83,3
55,3 85,0 72,2
72,6 85,0 85,4
100
75,0
82,6
85,0
76,0
78,8
67,9
54,1
73,5
Total
ETInformàtica
E.Informàtica
Biologia
Humanitats
Traducció
C.Treball
Polítiques
Periodisme
88,2
88,2
94,1
95,0
95,5
78,9
81,3
80,0
84,2
65,2
84,7
CAUD
GAP
93,7
100
100
94,3
100
93,3
83,3
94,4
71,4
63,6
92,3
Economia
100
95,5
97,5
95,6
100 92,3 100
100 90,6 96,7
82,9 94,6
89,5 97,3
77,4 89,7
75,0 86,5
96,9 84,3 93,5
CCEE
93,8
85,7
90,3
100
88,9
93,3
89,3
58,8
88,9
85,7
93,3
80,0
80,0
80,0
75,8
78,3
85,7
72,4
70,8
78,7
ADE
90,0
94,7
95,5
95,0
96,3
94,4
95,8
85,7
54,5
68,2
86,9
Dret
1993-94
1994-95
1995-96
1996-97
1997-98
1998-99
1999-00
2000-01
2001-02
2002-03
Total
RRLL
Empresarials
Titulats ocupats per carrera i promoció (%)
93,2
94,7
95,5
92,1
93,1
89,6
85,8
83,7
87,5 77,0
62,2 100 61,5 67,8
62,2 100 71,4 84,5
73,9
57,9
81,0
60,0
41,7
29,2
21,1
52,3
90,9
94,7
83,3
51,9
73,1
65,6
80,8
55,2
50,0
30,8
72,0
38,1 41,2 46,2
49,6 41,2 73,4
57,1
83,3
73,7
52,9
68,4
46,2
36,8
50,0
55,6
Total
E .Informàtica
ET
Informàtica
Biologia
Humanitats
Traducció
C. Treball
Polítiques
Periodisme
100
93,3
56,3
52,6
57,1
73,3
53,8
68,8
50,0
26,7
62,7
CAUD
GAP
86,7
81,0
83,3
81,8
78,3
71,4
60,0
64,7
50,0
42,9
75,0
Economia
95,7
90,5
92,3
81,5
100 91,7 90,0
100 86,2 96,6
89,7 82,9
55,9 80,6
54,2 65,7
48,1 25,0
88,3 70,7 72,2
CCEE
80,0
70,8
85,7
96,7
79,2
82,1
40,0
30,0
74,5
83,3
92,9
87,5
83,3
90,0
88,0
55,6
72,2
47,6
35,3
71,7
ADE
77,8
94,4
90,5
94,7
88,5
76,5
87,0
83,3
66,7
46,7
82,6
Dret
1993-94
1994-95
1995-96
1996-97
1997-98
1998-99
1999-00
2000-01
2001-02
2002-03
Total
RRLL
Empresarials
Ocupació estable per titulacions i promocions (%)
91,2
89,9
83,0
79,5
80,8
78,9
73,6
63,5
28,6 48,8
30,4 50,0 25,0 36,8
30,4 50,0 26,7 68,7
47,8
0,0
23,8
32,0
37,5
58,3
42,1
35,5
9,1
21,1
29,2
29,6
19,2
40,6
26,9
48,3
50,0
42,3
36,0
61,9 58,8 38,5
43,7 58,8 29,0
42,9
33,3
26,3
41,2
36,8
53,8
42,1
50,0
42,1
Total
ETInformàtica
E.Informàtica
Biologia
Humanitats
Traducció
C.Treball
Polítiques
Periodisme
13,3
0,0
31,3
10,5
14,3
33,3
38,5
37,5
31,3
20,0
22,4
CAUD
GAP
66,7
38,1
46,7
51,5
47,8
42,9
90,0
76,5
90,0
100
57,8
Economia
0,0
14,3
20,5
23,1
40,0 25,0 35,0
100 34,5 48,3
51,7 54,3
44,1 61,1
70,8 42,9
51,9 59,4
18,8 46,1 51,3
CCEE
46,7
54,2
64,3
43,3
66,7
39,3
64,0
80,0
55,4
16,7
42,9
62,5
33,3
25,0
12,0
33,3
33,3
28,6
23,5
28,9
ADE
22,2
55,6
52,4
52,6
46,2
23,5
56,5
75,0
83,3
53,3
51,7
Dret
1993-94
1994-95
1995-96
1996-97
1997-98
1998-99
1999-00
2000-01
2001-02
2002-03
Total
RRLL
Empresarials
La categoria d’empleat administratiu, per titulacions i promocions (%)
22,1
30,3
36,7
35,5
33,2
32,3
46,5
49,6
28,6 50,0
34,8 50,0 25,0 48,3
34,8 50,0 26,7 40,8
65
Inserció professional de la UPF
Conclusions
34,8
36,8
28,6
32,0
8,3
20,8
21,1
25,8
45,5
21,1
30,4
25,9
11,5
25,0
16,0
24,1
8,3
15,4
4,0
23,8 11,8 0,0
23,0 11,8 15,0
57,1
16,7
10,5
17,6
15,8
11,5
5,3
15,0
15,0
Total
ET Informàtica
E. Informàtica
Biologia
Total
ETInformàtica
E.Informàtica
Humanitats
14,3
16,7
57,9
52,9
57,9
69,2
52,6
45,0
52,6
8,8
20,2
22,4
21,2
21,9
28,4
28,9
41,3
57,1 43,0
52,2 75,0 25,0 51,7
52,2 75,0 40,0 31,9
Biologia
Traducció
C.Treball
Polítiques
Periodisme
66,7
66,7
50,0
27,8
47,6
0,0
23,1
6,3
12,5
13,3
31,9
CAUD
GAP
13,3
28,6
33,3
21,2
21,7
14,3
0,0
11,8
0,0
0,0
18,9
Economia
56,5
61,9
41,0
61,5
80,0 54,2 45,0
100 48,3 53,6
27,6 37,1
14,7 30,6
29,2 17,1
14,8 12,5
56,5 30,5 31,2
CCEE
ADE
0,0 8,7
6,7 13,3
28,6 23,8
23,8 13,3
62,5 20,5
23,3 18,8
27,3
35,7 4,6
21,2 22,2 21,7
21,1
5,6 0,0 4,2 10,0 26,1 19,0 36,8
8,7
16,0 0,0 17,2 10,7 28,6 13,3 42,9 11,1
61,5
33,3
24,1 11,4 40,0 15,4 40,0 28,1
16,0
27,8
23,5 13,9 70,6 37,5 66,7 37,9
41,7
47,6
20,8 20,0 60,0 56,3 50,0 26,9
60,0
52,9
48,1 40,6 71,4 66,7 52,6 52,4 52,9 61,5
30,8 11,7 23,4 18,3 31,7 27,5 44,5 30,4 52,9 38,9
Humanitats
Traducció
C. Treball
Polítiques
CAUD
Periodisme
GAP
13,3
8,3
14,8
23,3
33,3
7,1
12,0
20,0
16,4
50,0
57,1
12,5
28,6
38,9
24,0
33,3
22,2
14,3
0,0
26,4
ADE
66,7
55,6
33,3
35,0
28,0
29,4
21,7
0,0
25,0
13,3
30,2
Economia
>1500€
1993-94
1994-95
1995-96
1996-97
1997-98
1998-99
1999-00
2000-01
2001-02
2002-03
Total
CCEE
26,7
41,7
29,6
36,7
25,0
53,6
64,0
50,0
41,0
Dret
Dret
11,1
11,1
9,5
40,0
28,0
29,4
43,5
25,0
33,3
53,3
29,1
RRLL
RRLL
<1000€
1993-94
1994-95
1995-96
1996-97
1997-98
1998-99
1999-00
2000-01
2001-02
2002-03
Total
Empresarials
Empresarials
Nivells salarials per titulacions i promocions (%)
50,0
52,8
36,1
35,1
33,5
27,6
26,1
15,1
28,6 15,2
13,0 25,0 0,0 12,3
13,0 25,0 13,3 26,3
66
Inserció professional de la UPF
Conclusions
4. Graduats no ocupats. Principals característiques
La taxa de no ocupació dels titulats procedents de la UPF ha experimentat un descens de
3 punts percentuals respecte a l’enquesta del 2002; és a dir, els titulats de la UPF entre
el 2002 i 2004 es troben en un moment de cicle alt en els mercats laborals.
Graduats sense
treball
1996Ä 48% 1998Ä 25% 2000Ä 23%
2002Ä 18%
2004Ä 15,5%
Els principals components de distribució dels graduats que no treballen són els següents:
Graduats que no
treballen
15,5%
Aturats demandants
actius
Demandants no actius
No actius
2,5%
6,5%
6,5%
sobre total UPF
sobre total UPF
sobre total UPF
Graduats que no treballen (100%)
Recerca activa de feina, busca?:
Treball de tot tipus
Feina amb condicions determinades
Feina compatible amb estudis
No busca feina
15,9%
30,8%
10,8%
42,5%
Continuen estudiant
65,6%
Deixen els estudis
34,3%
Trajectòria ocupacional:
No ha treballat mai
1a. feina després graduació
Amb continuïtat
Sense continuïtat
Experiència laboral prèvia
Amb continuïtat
Sense continuïtat
Temps de recerca de feina:
Menys 1 mes
1- 3 mesos
3- 6 mesos
6 m. -1 any
Més 1 any
16,2%
30,2%
14,3%
15,9%
53,6%
22,2%
31,4%
24,9%
29,6%
28,2%
16,0%
1,4%
67
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Taula comparativa dels indicadors dels graduats que no treballen (1996-04)
No treballen
• Aturats demandants actius
• Demandants no actius
• No actius
Recerca activa de feina, busca?
• Feina de qualsevol tipus
• Feina amb condicions
• Feina i continuació estudis
• No busca feina
Trajectòria laboral
• No ha treballat mai
• Primera feina després de la graduació
Amb continuïtat fins l’enquesta
Sense continuïtat fins l’enquesta
• Experiència laboral prèvia
Amb continuïtat fins l’enquesta
Sense continuïtat fins l’enquesta
Temps de recerca de feina
• Menys d’un mes
• 1 a 3 mesos
• 3 a 6 mesos
• 6 mesos a 1 any
• Més d’un any
Continuen estudiant
• No
• Si, amplia estudis
• Si, prepara oposicions
1996
48%
2,5%
21,6%
14,8%
1998
24,8%
2,2%
11,4%
11,4%
2000
23,3%
1,2%
8,8%
13,2%
2002
18,4%
1,0%
5,4%
12,2%
2004
15,5%
2,5%
6,5%
6,5%
6,4%
33,2%
22,3%
38,1%
9,1%
32,4%
13,9%
44,3%
5,1%
32,8%
5,1%
56,9%
5,3%
26,3%
3,0%
65,4%
15,9%
30,8%
10,8%
42,5%
45,9%
14,2%
39,9%
13,1%
26,8%
26,2%
22,9%
6,8%
16,1%
50,9%
14,7%
36,2%
38,4%
30,0%
11,0%
19,0%
31,6%
8,7%
22,9%
16,2%
30,2%
14,3%
15,9%
53,6%
22,2%
31,4%
26,1%
19,1%
30,4%
15,7%
8,7%
29,2%
24,5%
14,8%
19,9%
11,6%
27,2%
31,1%
28,9%
6,8%
6,0%
33,1%
33,8%
23,2%
7,9%
2,0%
24,9%
29,6%
28,2%
16,0%
1,4%
18,2%
14,5%
56,7%
28,8%
25,3%
56,9%
17,8%
21,5%
55,6%
22,9%
34,3%
49,7%
15,9%
14,2%
81,8%
Graduats que no treballen per estudis
%
1996
Econòmiques i Empresarials
47,9
Periodisme
13,3
ADE
Segona carrera UPF
Relacions laborals
GAP
56,0
Empresarials (diplom.)
39,2
Comunicació Audiovisual
Traducció
Economia
Humanitats
Dret
52,2
Polítiques
1998
23,9
16,3
31,2
17,6
29,5
16,5
28,0
15,0
26,7
41,8
2000
9,5
10,1
12,2
15,0
16,5
17,4
23,5
23,6
23,6
29,4
36,2
44,9
54,5
2002
3,4
15,7
12,8
8,3
12,6
8,8
18,3
21,1
9,9
25,0
31,2
30,4
25,9
23,3
18,4
Ciències Treball
Biologia
E.T. Informàtica de Sistemes
E. Informàtica
UPF
48
24,8
2004
1,4
7,8
3,5
9,8
6,2
4,1
7,0
9,2
7,8
8,4
13,0
11,6
13,8
0,8
3,8
1,6
0
15,5
68
Inserció professional de la UPF
Conclusions
En la comparativa de les diferents enquestes la xifra de titulats sense treball continua
reduint-se. A la llum de les dades, així, la taxa d’atur dels diplomats i llicenciats de la
UPF, en sentit estricte, és del 2,5% sobre el total d’entrevistats. Tot i que si aquesta xifra
hi sumem el 6,5% de demandants no actius tindríem un percentatge del 9%, més de dos
punts i mig que en la darrera enquesta. De fet, però les definicions oficials, cada cop
més estrictes, situen a totes les persones que o bé no busquen feina o no estan
immediatament disponibles, com a inactius. Aquestes darreres consideracions ens
reduirien, doncs, la xifra d’aturats per sota del 2,5% .
Total entrevistats:
100% (2.385)
Treballen
84,5% (2.015)
No treballen
15,5% (370)
dels quals:
______________________________________________________________________
Aturats demandants actius
15,9 % (recerca activa:
59)
Aturats demandants no actius
41,6 % (recerca amb condicions:
154)
No actius
42,4 % (no busquen feina:
157)
Ara no treballen, però han treballat?
La taula següent mostra dos tipus de trajectòria dels titulats que no treballen. En primer
lloc, hi ha un 16,2% que no ha treballat mai i que busca la seva primera feina. En segon
lloc, hi ha un 30,2% dels que no treballen que varen viure la primera experiència laboral
després de la graduació, mentre que un 53,6% ja coneixia el món professional abans
d’obtenir el títol. En tercer lloc, tot mantenint el grup a la recerca de la primera feina, la
resta es divideix entre aquells (36,5%)que han aconseguit treballar de forma continuada
en algun moment abans, durant o després de la carrera i el 47,3% que ha tingut
contactes ocasionals amb el treball. Les diferències de trajectòria respecte dels titulats
ocupats és notable.
Trajectòries ocupacionals dels titulats ocupats i no ocupats (%)
Ocupats
No ha treballat mai
Primera feina després del títol
Feina abans de la titulació
Amb continuïtat
Sense continuïtat
35,8
64,2
22,8
41,6
Amb continuïtat
Sense continuïtat
80,3
19,7
Trajectòria prèvia i després
No ocupats
16,2
30,2
14,3
15,9
53,6
22,2
31,4
41,9
Com podem observar, de nou es posa de manifest la importància no només de
l’experiència laboral, sinó també de la continuïtat de la mateixa en la inserció laboral
dels titulats; en aquest cas dels graduats no ocupats. En comparació amb altres
iniciatives d’enquesta, continuen disminuint els graduats no ocupats que no han treballat
mai, mentre que les experiències laborals esporàdiques o no continuades semblen
importants, de manera que si mirem el conjunt de indicadors de trajectòria, aquests
titulats encara no han decidit la seva dedicació principal al món professional; això els
separa dels titulats ocupats i, per tant, de l’ocupació.
69
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Trajectòria ocupacional dels no ocupats (%):
Trajectòria: han treballat abans o després de la graduació
No han
treballat mai
Primera feina després de la
graduació
Experiència laboral prèvia
Total
16,2
30,2
53,6
100
47,3
amb continuïtat
fins l’enquesta
52,7
sense continuïtat
fins l’enquesta
41,4
amb continuïtat
fins l’enquesta
58,6
sense continuïtat
fins l’enquesta
Trajectòria: han treballat en feines continuades o ocasionals
No han
treballat mai
Feines continuades fins l’enquesta
16,2
Feines ocasionals fins l’enquesta
83,8
Total
100
36,5
47,3
De la mateixa manera, les situacions de treball fix que han experimentat els no ocupats,
respecte dels titulats ocupats són proporcionalment molt poc importants; també tenen
menor experiència en treballs temporals; i, naturalment, respecte dels ocupats han
experimentat més situacions d’atur. La temporalitat mostra una tendència més persistent
entre els no ocupats i així, el 33% dels que han treballat temporalment han tingut 3 o
més contractes temporals; les situacions d’atur, en canvi només han afectat en 3 o més
ocasions al 7,4% dels no ocupats que han experimentat l’atur. En referència a aquestes
situacions ocupacionals, els no ocupats tant amb experiència laboral prèvia, com aquells
que han tingut la primera feina després de la graduació, mantenen com única diferència
notòria que els que han tingut trajectòries discontinues han obtingut més contractes
temporals, que els que han experimentat trajectòries continuades. No obstant, a major
experiència laboral, han experimentat més contractació temporal
Situacions de treball fix, temporal i d’atur
Treball fix
Treball temporal
Atur
Ocupats
76,0
60,9
28,5
No ocupats
37,7
78,4
54,5
No s’observen diferències substancials entre homes i dones respecte a les trajectòries
laborals i de recerca de feina entre els titulats que no treballen; tot i haver més dones
amb experiència laboral en el moment d’acabar la carrera, mentre hi ha més homes a la
recerca de la primera feina. S’observa un comportament diferenciat entre grups d’edat
pel que fa a la seva trajectòria ocupacional. Així, els més joves formen, no només el
gruix dels que no treballen, sinó també dels que busquen la seva primera feina; els de
25-30 anys són els que han tingut en major grau una experiència laboral ocasional,
mentre que els més grans són els que han tingut més experiència laboral continuada. No
obstant, es manté una constant entre les cinc enquestes i és que, a pesar de la diferència
d’edats, l’experiència laboral precària (ocasional) és molt important, fins i tot en el grup
de més edat (tot i que, val a dir que ja ens movem en terrenys de molt escassa
70
Inserció professional de la UPF
Conclusions
representativitat). En determinades carreres els titulats no ocupats s'han dedicat
exclusivament als estudis, - Biologia, C. Treball i Informàtica Sistemes -, mentre que
GAP, Relacions Laborals i Periodisme se situen en l’altre extrem. Aquestes exigències
de dedicació, però, poden provenir de l’organització acadèmica o de la planificació dels
estudiants i, en aquest sentit, el cas de la doble carrera UPF seria molt il·lustratiu.
Busquen feina?
La recerca activa d’ocupació implica al 15,9% dels no ocupats UPF, és a dir el 2,5% del
total de la mostra estudiada. També la recerca condicionada és relativament reduïda i el
percentatge dels que no busquen feina significa el 42,5% del total de la no ocupació;
una component que en aquesta ocasió disminueix respecte d’enquestes anteriors,
augmentat significativament els que busquen feina de qualsevol tipus i els que cerquen
feina compatible amb els estudis.
Recerca activa d’ocupació (%):
Busca feina:
De qualsevol tipus
Amb condicions
Compatible amb estudis
No busca feina
Total
Sobre el total dels
Sobre el total
titulats que no
dels titulats
treballen
enquestats
15,9
2,5
30,8
⎬
6,5
10,8
42,5
6,5
100
15,5
Tipus de no ocupats:
demandants actius
demandants no actius
no actius
Vegem ara el comportament de determinats col·lectius de titulats que no treballen en
relació amb l’activitat. per gènere, no es troben diferències. Per edats, en canvi, la forta
presència dels més joves condiciona la distribució, que és pràcticament anecdòtica pels
titulats amb més de 30 anys. Pel que fa a la distribució de la situació d’activitat dels
graduats que no treballen per any d’acabament dels estudis, la taula mostra que,
relativament, la demanda activa es concentra en les darreres promocions. Tanmateix,
potser el factor determinant per explicar la situació dels graduats que no treballen és el
que subratlla el paper que té la continuació dels estudis entre els mateixos.
Per concloure aquest apartat estudiem la distribució de la situació d’activitat dels
graduats que no treballen per trajectòria professional, la qual, a diferència de la resta de
distincions, mostra alguns elements d’interès per comentar. En primer lloc, que la
demanda activa i no activa de treball es concentra entre els que tenen una experiència
laboral sense continuïtat. En segon lloc, que la no activitat es reparteix entre els que
busquen la primera feina i els que tenen una experiència laboral sense continuïtat. En
tercer lloc, que els busquen la primera feina estan plenament en fase d’acumulació
educativa, car la majoria segueixen no actius. Finalment, que els que tenen una
experiència laboral, sigui continuada o no continuada, es reparteixen entre els que estan
en fase de transició (demandants no actius) entre activitat acadèmica i treball o bé
continuen estudiant,
Distribució de la situació d’activitat dels graduats que no treballen per trajectòria ocupacional (%):
No ha treballat Ha treballat abans i durant Ha treballat després de
mai
la carrera o sempre
titular-se
Demandants actius
6,7
14,1
24,1
Demandants no actius
25,0
45,5
43,8
No actius
68,3
40,4
32,1
71
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Distribució de la situació d’activitat dels graduats que no treballen per trajectòria ocupacional (%):
Recerca de 1ª feina Experiència laboral continuada
Experiència laboral
sense continuïtat
Demandants actius
6,7
18,5
17,1
Demandants no actius
25,0
43,0
46,3
No actius
68,3
38,5
36,6
Com busquen feina?
Dins del col·lectiu dels titulats que, en el moment de realització de l’enquesta, no
treballaven (370 entrevistats), en aquest apartat la referència es redueix sensiblement, ja
que tan sols 213 persones han respost a aquesta pregunta: és a dir, el 57,5% dels que no
treballen, o el 8,9% del conjunt d’entrevistats. Per orientar-nos, es tracta d’aquells
titulats que responen que busquen feina de qualsevol tipus, més els que busquen feina
amb determinades condicions (de treball, o compatibles amb els estudis). El primer
comentari sobre aquesta matèria és que el col·lectiu amb més problemes laborals (atur
de més 6 mesos) augmenta considerablement. Aquesta augment respecte a enquestes
anteriors, fa que en la iniciativa 2004 adquireixin més importància els grups de graduats
que porten entre sis mesos i un any buscant feina i el col·lectiu dels que cerquen feina
des de tres i sis mesos. Tanmateix, el grup dels que busquen feina des de fa més de 6
mesos no és un col·lectiu ampli (37 persones sobre 2.350: 1,5% del total). Només 3
entrevistats (1,4% dels que no treballen) fa més d’un any que cerquen feina.
Per gènere, s’observen certes diferències en el temps de recerca de feina, entre titulats i
titulades. En el temps de menys d’un mes de recerca, hi ha més presència de dones. De
3 a 6 mesos, són els homes el que predominen en període de temps de més de 6 mesos.
El factor de la primera incorporació al mercat laboral influeix de manera notable en la
variable edat: així, els més joves es concentren, en un 52,8%, en la recerca de feina
inferior als 3 mesos, mentre que entre el col·lectiu de 25 a 30 anys hi ha un augment
respecte de l´enquesta 2002 de la recerca superior als 6 mesos. Si comparem les cinc
enquestes, respecte de l’anterior edició disminueix el nombre dels que cerquen feina des
de fa menys de sis mesos i augmenta el nombre dels que busquen feina des de fa més de
sis mesos. Així mateix si afegim a aquesta comparació la influència d’altres factors
(període d’enquesta, incorporacions de noves titulacions, etc.), fan difícil la
interpretació, perquè no mostren cap tendència clara, excepte una: els titulats sense
feina, independentment de l’edat, busquen feina des de fa poc temps (menys de 3
mesos). Tampoc des d’aquest punt de vista sembla detectar-se un col·lectiu amb
problemes pel factor edat. El mateix succeeix si tenim en compte la carrera realitzada o
la promoció. La trajectòria laboral sí que sembla influir en el temps de recerca dels
titulats que no treballen, de manera que, relativament la incorporació sense una
experiència anterior al mercat de treball és mes costosa en termes temporals, que una
incorporació amb experiència, sobretot si aquesta ha estat continuada. Aquesta
tendència s’ha mantingut entre els diferents períodes d’enquesta.
Temps de recerca de feina dels titulats no ocupats (%):
Menys d’un mes
24,9
D’un a tres mesos
29,6
De tres a sis mesos
28,2
De sis mesos a un any
16,0
Més d’un any
1,4
Total
100
Abans 3 m.
Abans 6 m.
Abans 1 a.
54,5
82,7
98,7
72
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Mitjans de recerca de feina dels no ocupats
La qüestió dels mitjans emprats per a la recerca de feina és un pregunta amb opció de
resposta múltiple i ens orienta sobre els mitjans de recerca més utilitzats, tot i tenint en
compte que els titulats poden utilitzar diversos mitjans al mateix temps per tal de
garantir els resultats. No obstant, per terme mig, els titulats no ocupats han utilitzat 4,1
mitjans cadascun en els moments que han cercat feina. En primera posició se situa la
tramesa de currículums (que pot haver estat orientada pel GOAP) seguit de la premsa i
els cercadors d’internet. Després els procediments informals. Pel que fa a la resta, les
SCC és del 29% i les visites a empreses es mantenen al voltant del 26%, seguit de les
ETT (25%) i empreses de selecció (21%).La resta estan per sota del 20% i són les
següents, per ordre de major a menor: col·legi professional, llibre de currículums, borsa
de treball, oposicions, pràctica durant els estudis i trobades amb el món professional.
Comparació dels mitjans de recerca de feina dels no ocupats, entre 1996/ 2004
1996
1998
2000
Tramesa de currículums
89,3
80,5
84,7
Premsa
83,8
72,5
83,8
Procediments informals
77,3
73,6
54,5
Servei Català de Col·locació, INEM
70,5
54,9
60,9
Borsa de Treball
53,0
53,3
60,9
ETT
48,0
47,1
41,7
Oposicions
35,2
-11,5
Llibre de currículums
31,0
42,6
9,8
Pràctica durant els estudis
28,1
-8,1
Visites a empreses
20,1
28,9
36,2
Col·legi professional
13,4
15,8
9,4
Trobades amb el món professional
8,6
5,9
12,8
Empreses de selecció
---Cercadors d’internet
---Altres mitjans
5,0
10,8
4,7
2002
72,8
73,5
19,9
53,6
53,6
30,5
3,3
4,6
4,0
33,1
9,3
1,3
11,9
63,6
1,4
2004
68,1
62,0
45,1
29,1
14,1
25,8
10,3
14,6
7,0
26,8
16,4
4,2
21,6
61,0
0,9
La taula següent mostra la major o menor utilització de determinats mitjans de recerca
en funció del temps emprat en la recerca de feina.
Mitjans de recerca de feina segons temps de recerca (%)
Menys 3 mesos
Visites a empreses
24,1
Procediments informals
48,3
Premsa
61,2
Tramesa de currículums
69,8
Oposicions
7,8
Pràctica durant els estudis
6,9
Llibre de currículums
15,5
Trobades món professional
6,0
Borsa de Treball
15,5
Servei Català de Col·locació
26,7
Col·legi professional
18,1
ETT
26,7
Empreses de selecció
19,0
Cercadors d’internet
59,5
Altres
0,7
3 -6 mesos
31,7
35,0
63,3
63,3
15,0
3,3
8,3
1,7
13,3
28,3
18,3
28,3
21,7
65,0
1,7
6 m-Més 1 any
27,0
51,4
62,2
70,3
10,8
13,5
21,6
2,7
10,8
37,8
8,1
18,9
29,7
59,5
UPF
26,8
45,1
62,0
68,1
10,3
7,0
14,6
4,2
14,1
29,1
16,4
25,8
21,6
61,0
0,9
73
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Assessorament en la recerca de feina
Només 37 titulats no ocupats s’han assessorat en la recerca de feina, és a dir el 4,3% del
conjunt de titulats que no treballaven en el moment de l’entrevista. Sobre el conjunt de
demandants actius i no actius, aquesta xifra representa el 12,6%. Si comparem amb
edicions anteriors, l’assessorament entre els titulats que no treballen i busquen feina,
s’ha anat estabilitzant a la baixa al llarg dels anys.
S’han assessorat per aconseguir feina?
NO
SÍ
Total
Mitjans utilitzats per terme mig
1996
54,2
45,8
100
1,3
1998
57,7
42,3
100
1,4
2000
78,3
21,7
100
1,2
2002
87,4
12,6
100
1,3
2004
82,6
17,4
100
1,05
L’assessorament es basa en diferents mitjans i la pregunta que es plantejà als
entrevistats oferia tres opcions de resposta, l’Oficina d’Inserció Laboral de la UPF (OIL,
abans GOAP), d’altres persones o organismes de la UPF i l'assessorament extern.
Naturalment un titulat pot utilitzar diversos mitjans d’assessorament a la vegada.
Concretament en l’enquesta de l’any 2004 els que no treballen i busquen feina han
utilitzat 1,05 mitjans per persona, una xifra amb poques oscil·lacions en els tres períodes
d’enquesta. El conjunt de mitjans UPF continua destacant per sobre dels externs a la
Universitat.
Assessorament en la recerca de feina (%)
Percentatge de si l’han utilitzat
Oficina Inserció laboral-UPF
Altres Mitjans de la UPF
Fora de la UPF
29,7
16,2
59,5
Per què alguns no busquen feina?
Situats en les xifres principals dels titulats que no treballen, analitzarem seguidament els
motius que argumenten per no buscar feina els que hem anomenat no actius des del punt
de vista laboral. Cal tenir en compte, però, que dels 370 graduats que no treballen, aquí
ens referim solament als 157 no actius, és a dir al 42,4% d’aquesta part de la mostra i al
6,6% del total. Pel que fa als motius esmentats pels titulats no actius, en la iniciativa de
l’any 2004 sobresurt, com en anteriors ocasions, de forma important la motivació
relacionada amb la continuació dels estudis o oposicions, i també augmenten els altres
motius (d’ordre molt variat: espera de nova feina, beques, motius personals, etc.); no
obstant l’espera d’una beca també pot estar relacionada amb els estudis qüestió que
acostaria els resultats als de les dues iniciatives anteriors.
(%)
Estudis/ oposicions
Servei militar
Altres:
Esperant l’inici de nova feina
Pendent d'una beca
Becari
Motius personals
Fill/a
1996
65,8
30,2
4,2
1998
84,9
11,0
4,0
2000
93,5
0,6
5.9
2002
93,7
2004
83,4
6,3
16,6
3,2
0,6
4,5
6,4
1,9
74
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Rebuig d’ofertes de feina
La pregunta sobre el rebuig d’ofertes de treball es planteja als titulats que no treballen i
busquen feina, de qualsevol tipus o plantejant determinades condicions. La referència,
aquí, són 213 persones, les quals representen el 57,5% del col·lectiu dels que no
treballen, o el 8,9% del total de la mostra. Atenen a les dades, del total de titulats que no
treballen i busquen feina un 39% ha rebutjat ofertes de treball. Hi ha, així, una augment
significatiu respecte de 2002.
Ha rebutjat ofertes de treball? 1996/2002
No
Sí
1996
76,0
24,0
1998
47,7
52,3
2000
57,0
43,0
2002
69,5
30,5
2004
61,0
39,0
Sembla que hi ha més rebuig entre les dones, entre la franja d’edat més jove i la franja
d’edat de 25-30 anys, entre els que porten de 3 a 6 mesos buscant feina i entre els
aturats demandants no actius que entre els actius.
.
Entre els motius de rebuig d’ofertes de feina dels titulats no ocupats que busquen
treball, el nivell retributiu és el més assenyalat en l’any 2004, seguit de la precarietat i
del tipus de contracte.
Motius de rebuig
Per la seva retribució
Per la seva precarietat
Pel tipus de contracte
Perquè tenia molt poc o res a veure amb la meva titulació
Perquè era d'un nivell professional
Horaris
Perquè m'obligava a canviar de domicili
Per la manca de perspectives de promoció
Total
Percentatge
29,4
23,5
11,8
10,9
8,4
5,9
5,0
5,0
100
Ordenació dels motius de rebuig al 2000, 1998 i 1996 (de més citats a menys citats):
1
2
2004
Per la seva retribució
Per la seva precarietat
2002
Per la seva retribució
Per la seva precarietat
3
Pel tipus de contracte
4
Perquè tenia molt poc o
res a veure amb la meva
titulació
Tenia poc o res a veure
amb la meva titulació
Pel tipus de contracte
2000
Nivell retributiu
Nivell professional per
sota dels coneixements
adquirits
Poca relació amb la
titulació
Precarietat / Manca de
perspectives de
promoció
1998
1996
Poca relació amb la titulació Titulació/ Promoció
Poques perspectives de
Precarietat/ Retribució /
promoció professional
Nivell professional ....
Precarietat
Tipus de contracte
Nivell retributiu
Mobilitat geogràfica
Per què no troben feina?
Com a l’enquesta d’inserció 2002, en aquesta edició el factor més rellevant en les
dificultats d'ocupació, segons els titulats que no treballen, són els pocs llocs de treball
que responen als objectius. El segueixen les poques possibilitats de trobar feina i la
manca d’experiència.
75
Inserció professional de la UPF
Conclusions
La pregunta sobre els motius que dificulten la inserció estava dirigida als 213 individus
que poden buscar feina. Cadascun d’aquests podia mencionar tres opcions diferents, de
les quals s’han obtingut dos conjunts de factors que apareixen en la taula següent. Tot i
que varien els percentatges del primer factor, respecte del total, no varia l’ordre de les
respostes i, per aquesta raó, utilitzarem el primer motiu per mostrar algunes
característiques específiques.
Motius genèrics que dificulten la inserció
Opinions
Percentatge s/ total factors
Poques possibilitats de trobar feina
Pocs llocs de treball responen als objectius
Les empreses demanen experiència laboral
Demanen coneixements acadèmica que no posseeixo
Altres
Total
29,8
39,9
23,9
4,3
2,1
100
Motius que dificulten la inserció per titulacions (orientatiu)
1er.
CCEE
Economia
ADE
Dret
Periodisme
GAP
Empres.
RRLL
Trad. Inter.
Humanitats
CAUD
Polítiques
C. Treball
Biologia
Objectius
Objectius/Mercat general
Experiència
Objectius
Objectius
Objectius
Experiència
Experiència
Objectius
Objectius
Mercat general
Objectius
Experiència
Mercat general/Objectius
2on.
Experiència
Objectius
Mercat general
Mercat general
Experiència
Mercat general
Objectius
Mercat general
Mercat general
Objectius
Mercat general
Mercat general
3er.
Mercat general
Experiència
Mercat general
Objectius
Mercat general
Experiència
Experiència
Experiència
Experiència
Objectius
D’altra banda, per trajectòries laborals, s’observen diferències: així, els que busquen la
primera feina, apunten com motiu principal (per sobre la mitjana UPF) el mercat de
treball en general; els que han tingut una experiència continuada argumenten els qui
argumenten com a dificultat els pocs llocs de treball que responen als objectius i,
finalment, els que han experimentat una trajectòria laboral sense continuïtat el mateix
que els graduats amb experiència continuada. Els demandants actius es concentren més
en els pocs llocs de treball que responen als objectius, mentre que no els demandants no
actius en el mercat general i els pocs llocs de treball que responen als objectius.
Finalment, segons el temps de recerca de feina, els que porten més temps buscant feina
concentren les seves explicacions en el mercat de treball en general, mentre que els que
porten menys de 3 mesos de recerca de feina argumenten, principalment, els pocs llocs
de treball que responen als objectius.
Efectes de la carrera en la inserció dels que no treballen
El 33,8% dels titulats no ocupats que busquen feina (213 individus) opina que hi ha
factors de la carrera acadèmica que dificulten la inserció laboral. En relació amb les
altres iniciatives d’enquesta, la taula comparativa que presentem a continuació mostra
76
Inserció professional de la UPF
Conclusions
que, en el període transcorregut des de 1996, aquest percentatge s’ha incrementat
gradualment fins al 2000. A l’any 2002 s’observa una baixada important que es manté
al 2004.
Hi ha factors de la carrera que dificulten la inserció laboral? 1996/2002 (%)
NO
SÍ
Total
1996
64,6
36,4
100,0
1998
60,3
39,7
100,0
2000
56,8
43,2
100,0
2002
67,5
32,5
100
2004
66,2
33,8
100
Per tal de detectar els factors de la carrera que dificulten la inserció es proposà una
pregunta oberta en la que els enquestats poden oferir fins a 3 respostes. En la taula
següent, s’ofereix el resultat total de la pregunta, format per 87 opinions, sobre 72
entrevistats. En aquest sentit, destaca principalment la manca de classes pràctiques
(també es pot agrupar aquí la resposta: massa teòrica). Entre la resta de factors, cal
destacar la manca de sortides laboral. La resta de dificultats són marginals i d’ordre
molt divers. Per comparació amb iniciatives anteriors, la falta de pràctiques continua
sent el problema principal.
Factors de la carrera que dificulten la inserció laboral: opinió dels desocupats:
Factors que dificulten la inserció laboral
Freqüència
Pràctiques d'assignatures
18
Pràctiques d'empreses
14
Poca especialització
12
Carrera en general
12
Carrera té poques sortides laborals
6
Massa teoria
6
Relació amb el mon laboral
4
Informàtica
2
Idiomes
2
ERASMUS
1
Treball en equip
1
Nòmines
1
Borsa de treball
1
Ensenyament
1
Dret fiscal
1
Dret mercantil
1
Recursos humans
1
Comunicació corporativa
1
Gabinet de premsa
1
Manca tecnicisme
1
Total
87
Percentatge
20,7
16,1
13,8
13,8
6,9
6,9
4,6
2,3
2,3
1,1
1,1
1,1
1,1
1,1
1,1
1,1
1,1
1,1
1,1
1,1
100
77
Inserció professional de la UPF
Conclusions
5. Continuació dels estudis.
Un 41,6% dels titulats de la UPF, segueix estudiant un cop acabada la carrera, sobretot
per ampliar els estudis, a part d’un percentatge reduït que es dedica a preparar
oposicions. Com en el primer capítol d’aquest informe ja s’aborda la descripció
genèrica de la continuació dels estudis, en aquest apartat, dedicarem major atenció a
l’aprofundiment d’algunes variables, com són la continuació dels estudis segons els
diferents col·lectius, l’interès manifestat pels titulats entrevistats per continuar els
estudis, les matèries i les àrees d’interès que es consideren més interessants per a la
continuació dels estudis, l’opinió, l’interès i la valoració sobre l’oferta de formació
contínua de la UPF i els estudis que realitzen els titulats que continuen els estudis, així
com les motivacions que expressen aquests per continuar estudiant.
No
Amplia estudis
Prepara oposicions
Total
1996
31,6
68,4
100
1998
35,5
53,3
11,2
100
2000
50,4
44,1
5,5
100
2002
54,9
39,1
6,0
100
2004
58,4
35,3
6,3
100
No hi ha variacions substancials per gènere en la continuació dels estudis, bo i que cal
remarcar el manteniment de la tendència, detectada l’any 1998, d’un cert major èmfasi
de les dones en la preparació d’oposicions. Per edats, en canvi, tant la continuació dels
estudis com la preparació d’oposicions disminueixen a mesura que avança l’edat dels
entrevistats i, per contra, s’incrementa la variable ‘no continuació dels estudis’.
Periodisme
Informàtica
ADE
CAUD
Ciències Treball
CCEE
Traducció
GAP
Relacions Laborals
Empresarials
Economia
Dret
Humanitats
Polítiques
Biologia
Inf. Sistemes
Total UPF
No
Amplia estudis
Prepara oposicions
77,4
75,0
66,0
65,6
65,0
64,8
61,1
61,0
58,9
58,6
58,6
48,5
47,0
40,9
35,1
23,8
58,4
20,0
25,0
31,0
31,7
20,0
30,8
34,3
27,2
37,7
38,9
34,8
31,2
49,2
49,5
62,2
76,2
35,3
2,6
3,0
2,6
15,0
4,4
4,5
11,8
3,4
2,5
6,6
20,3
3,9
9,7
2,7
6,3
Per carreres, els majors percentatges de continuació dels estudis els trobem a
Informàtica de Sistemes, Biologia, Polítiques i Humanitats, mentre que els titulats de
Periodisme, en primer lloc, però també els d’Informàtica, ADE, Comunicació
Audiovisual i Ciències del Treball, solen tendir a una dedicació professional més
exclusiva un cop finalitzada la carrera; Dret sobresurt de manera molt important i
també, encara que a distància d’aquesta, Ciències del Treball i Gestió i Administració
78
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Total
Inf. Sistemes
Informàtica
Biologia
Humanitats
C. Treball
Traducció
17,6
Polítiques
33,8
CAUD
ADE
Economia
CCEE
Dret
28,6 30,4
Periodisme
30,0
GAP
1994
RRLL
Empresarials
Pública. Així, la tendència en la continuació d’estudis, al marge de la incorporació de
noves titulacions, no ha variat al llarg de les diferents enquestes. Per promocions (any
d’acabament) es pot apreciar com el pas del temps va disminuint poc a poc la
compaginació de la vida professional i educativa dels titulats. La dedicació a oposicions,
en canvi, manté una tendència més estable. Una altra distinció és la de la continuació
dels estudis en funció de la carrera realitzada i la promoció. Com podem observar pel
total de titulats UPF, la continuació dels estudis augmenta en la mesura que ens acostem
a la promoció més recent; aquesta tendència és seguida per la major part de diplomats i
llicenciats, sobretot Polítiques o Humanitats, però hi ha excepcions. Així, en ADE
disminueix la continuació dels estudis en les promocions més recents.
30,1
1995
15,8
26,7 18,1
23,8
41,2
1996
13,6
25,0 60,0 35,0
26,6
29,4
24,5
1997
25,0
32,1 46,7 42,6
42,9
20,0
1998
33,3
35,5 60,0 20,0
34,6 50,0 34,7
22,7
1999
55,5
43,3 48,5 100
50,0 26,7 33,3
10,5
33,3
2000
58,3
44,4 56,5
37,1 40,5 33,3
6,3
44,8
2001
64,3
43,3 47,6
34,2 27,0 55,6
15,0
22,6
2002
77,2
46,4 58,6
42,1 35,9 64,3
42,1
36,7
2003
40,9
58,8 58,3
47,2 29,7 45,5
21,7
40,0
16,7
42,9
29,2
23,1
15,8
50,0
34,3
42,1
28,0
30,4
36,6
46,7
46,4
50,0
41,4
52,5
39,3
40,0
42,9
46,2
35,0
54,5
79,5
46,7
78,6
68,4
55,6 35,0
59,5
39,2
64,9
25,0
87,5
55,8
69,2
49,9
Pel que fa a la relació entre la continuació dels estudis i la situació ocupacional,
s’observa en el gràfic com la majoria dels titulats que no estudien estan treballant i com
la majoria dels que preparen oposicions, no treballa. Veiem ara, alguns aprofundiments
segons trajectòries ocupacionals i continuació o no dels estudis ja que s’observa una
relació diferent segons la situació ocupacional actual dels entrevistats. D’una banda, en
relació als titulats que treballen, no hi ha modificacions substancials en la continuació
dels estudis respecte de la mitjana UPF segons les diferents trajectòries ocupacionals.
D’altra banda, veiem com entre els titulats que no treballen, la trajectòria professional
influeix més en la continuació dels estudis i, també, com tendeixen a deixar els estudis,
per un costat, els que han tingut experiència professional en detriment d’aquells que no
han treballat mai i, per un altre costat, els que han tingut una experiència professional
(continuada o ocasional) abans de la graduació respecte dels que han trobat la primera
feina després dels estudis. Continuant l’anàlisi amb els titulats que treballen, no
s’observen variacions respecte de la situació ocupacional, amb l’excepció de que, amb
certa lògica, el gruix dels que preparen oposicions es concentra entre els assalariats. No
hi ha, tampoc, variacions segons la situació contractual. Per contra d’allò que passa amb
la situació professional i contractual, la categoria professional determina més la
continuació o no dels estudis. En aquest sentit, trobem una gradació entre superior
categoria i menor dedicació als estudis, mentre que hi ha una major dedicació com més
baixa és la categoria professional. Finalment, aquells titulats definits com a altres
representen una excepció important, la qual està justificada, però, per la composició
majoritària de becaris, passants o ajudants d’aquesta categoria professional. La
tendència és similar a la de 2002. Pel que fa a la jornada laboral, aquells que realitzen
79
Inserció professional de la UPF
Conclusions
jornada a temps parcial tendeixen a una major dedicació a la continuació dels estudis.
La línia de tall la constitueix la jornada normal, ja que, dins de la jornada superior a 41
hores, en la continuació dels estudis, pot afectar el component vocacional o la
realització d’una carrera professional mitjançant l’obtenció de noves credencials
acadèmiques, un cop assegurada la feina. Seguint la tendència de la categoria
professional, el menor salari també està relacionat amb la major dedicació a l’estudi. La
línia de tall la constitueix, així, el nivell salarial situat entre els 700 i els 1.000 euros; a
partir d’aquest punt, la continuació dels estudis pot estar motivada per factors
vocacionals o, principalment, per la voluntat d’assegurar les fites professionals
aconseguides amb noves credencials acadèmiques. Atenent al temps de recerca de feina
dels graduats no ocupats, s’observa una major dedicació als estudis en aquells que
porten més temps buscant feina. Entre els titulats ocupats, la relació és similar pel que fa
a la preparació d’oposicions, encara que hi ha una coincidència entre els que busquen
feina des de fa menys temps i els que ja porten molt més temps de recerca. Finalment,
tornant als titulats no ocupats, l’actitud més o menys activa davant l’ocupació influeix
en la continuació dels estudis, especialment en la preparació d’oposicions.
Interessos que motiven la continuació dels estudis
En aquest apartat, s’han interrogat a tots els titulats, independentment de si continuen o
no els estudis en l’actualitat, sobre quina consideren la formació més interessant o
necessària per completar i actualitzar els coneixements adquirits durant la titulació. Tal i
com vàrem realitzar en l’enquesta anterior, hem agrupat les respostes ‘formació en
l’empresa’ i ‘autoformació’ en un bloc que anomenarem professional, el qual és el que
més destaca sobre el conjunt, seguit molt de prop per les respostes ‘ampliació de la
carrera’ i, ja a més distància d’aquesta, els estudis no relacionats amb la carrera.
Finalment, en el bloc altres s’inclouen estudis del tipus idiomes, informàtica o màsters
no identificats i, per tant, no atribuïbles a les categories anteriors. En l’ordre de
preferència d’aquestes categories no s’observa variació respecte de 1998.
Percentatge
44,8
12,4
34,9
7,9
100,0
Formació empresa
Autoformació
Ampliació de la carrera
Nous estudis
Total
57,2
34,9
7,9
La formació professional (formació empresa i autoformació) és la que suscita més
interès per prosseguir estudiant. No obstant, l’augment de l’interès pels coneixements
relacionats amb la carrera també és molt important. Per contra, l’inici de nous estudis
adquireix menys rellevància que en les altres dues enquestes. Sobre el total de respostes
s’aprecien algunes diferències segons diverses categories. Per exemple, per la situació
professional: així, els titulats que no treballen tendeixen, relativament, a marcar-se més
com a objectiu l’ampliació de la carrera, mentre els que treballen mantenen amb més
força les finalitats professionals
Formació empresa
Autoformació
Ampliació de la carrera
Nous estudis
No estudia
48,3
10,6
52,4
14,5
Amplia estudis
44,3
13,5
60,7
19,1
Prepara oposicions
35,5
15,6
61,7
7,8
80
Inserció professional de la UPF
Conclusions
TOTAL
Informàtica (ET)
Informàtica (L)
Biologia
Humanitats
Traducció
Polítiques
Ciències del
Treball
CAUD
Periodisme
GAP
ADE
Economia
CCEE
Dret
RRLL
Empresarials
Segons la continuació d’estudis, s'observen algunes paradoxes que es poden explicar pel
fet que, al cap i a la fi, tots els objectius convergeixen, normalment, en la necessitat
professional. D’aquesta manera, els que preparen oposicions emfasitzen l’ampliació de
la carrera, ja que l’estudi d’oposicions significa una forta dedicació per entrar en un
mercat laboral restringit, tot i que també subratllen altres estudis. Finalment, cal
remarcar l’elevada coincidència en els objectius i interessos, també en la categoria de
nous estudis, entre aquells que actualment no estudien i els que amplien estudis.
Formació empresa 57,1 44,9 39,6 49,7 49,5 52,5 54,9 33,7 43,4 38,7 50,0 36,9 40,3 18,9 50,0 47,6 44,8
Autoformació
5,6
Ampliació carrera
8,2 13,9
8,2 12,1
9,5
9,2 18,4 15,3 11,8
16,7 19,9 13,5
23,8 12,4
31,3 40,1 42,6 32,1 31,8 31,0 22,6 41,6 31,2 41,9 50,0 35,4 32,0 59,5 50,0 19,0 34,9
Nous estudis
6,1
6,8
4,0 10,1
6,6
7,0 13,3
6,3 10,1
7,5
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
11,1
7,7
8,1
100
100
100
100
Per titulacions, estan més motivats en la formació en l’empresa els graduats en
Empresarials, ADE i Ciències del Treball. Els enginyers tècnics en Informàtica són els
més interessats en l’autoformació. L’ampliació de carrera és l’opció destacada pels
llicenciats en Biologia, Informàtica i Ciències del Treball. Finalment, estan interessats
en emprendre nous estudis els diplomats en GAP, els llicenciats en Traducció,
Comunicació Audiovisual i en Ciències Econòmiques.
Matèries i àrees de interès per la continuació dels estudis
Matèries i Àrees d’estudi
1. Econòmiques
Finances, comptabilitat
Gestió, administració
Marketing, publicitat
Comerç internacional
Empresarials, econòmics
2. Instrumentals
Idiomes
Informàtica, Internet
3. Altres carreres
4. Legals
Fiscal i tributaris
Legals
5. Recursos humans i laborals
Laborals i seguretat social
Recursos humans
Risc, seguretat, higiene
6. Altres identificades
Cooperació i desenvolupament
Ciències polítiques
Noves tecnologies
7. Altres matèries
Percentatge
35,9
18,8
5,4
5,8
1,2
4,7
16,1
12,7
3,4
6,8
21,7
5,5
16,2
6,3
0,1
4,8
1,4
4,9
0,7
1,9
2,3
8,3
81
9,5
7,9
100
100
Inserció professional de la UPF
Conclusions
En aquest apartat, novament tots els entrevistats han respost a una pregunta oberta, en la
qual disposen de tres opcions per assenyalar les matèries i àrees d’interès que
consideren més interessants per continuar els estudis (els percentatges no sumen 100).
Com veiem a continuació, bo i seguint la tendència de 1998, en primer lloc s’assenyalen
les matèries econòmiques, sobretot les financeres i les de comptabilitat. Les matèries
instrumentals i les matèries legals assoleixen la segona posició i, sobre aquestes dues,
val remarcar, d’una banda, la coincidència amb els resultats de 1998 pel que fa a les
matèries com idiomes o informàtica i, d’altra banda, el fort creixement que han obtingut
les matèries legals, en detriment de la dedicació a altres carreres, la qual baixa
substancialment. Recursos humans i laborals, també resulten d’interès i abracen àrees
econòmiques, del dret i de la salut.
17,2 11,7
4,5 2,4
1,1 13,8
Humanitats
1,2 5,4
2,4 14,3
3,7 7,1
7,1
1,2 14,3
3,3
4,1
3,3
2,4
4,1
2,8
2,8
0,9
0,9
4,7
CAUD
ADE
Economia
CCEE
Dret
4,2
4,2
5,6
5,6
6,9
8,2 15,4 13,7 23,6 22,4 25,0 13,4 16,1 34,1 19,6
1,7 3,4 7,5 4,7 11,9 5,6 2,4
7,3 4,7
3,2 7,4 4,3 3,1 12,7 16,7 20,7 12,5 13,0 40,2
5,5 14,6 11,5
3,2 22,3 79,8
7,4 10,6
4,7 5,6
7,9 2,2
4,2 13,4
1,4
1,4
0,3 0,8
4,0 30,8
0,3 13,8
0,2
1,5
0,2
4,0
0,7
1,2
3,7
0,5
1,4
2,5
1,5
1,5
0,7
2,7
3,4
5,4
0,6
0,6
2,5
1,9
0,7 5,6 1,2
0,5 15,7 4,2 1,2
1,0 1,5 8,3 20,7
0,5 6,0 38,9 73,2
0,3
0,5
1,6
2,1
0,4
0,4
0,4
0,8
2004
1
3
5
2
6
7
4
Traducció
3,2
6,2 45,6 52,8 55,5 16,4
3,7 10,1 11,2 7,9 8,2
2,0 11,4 12,4 18,3 3,7
1,2 2,0
1,0 1,5
5,5 4,7 10,6 3,1 9,0
2002
1
3
4
2
5
7
6
Polítiques
5,7
3,2
1,2
2000
1
2
5
2
4
6
3
Periodisme
47,8
12,1
14,5
2,4
9,0
1998
1
2
3
4
5
6
7
GAP
1. Econòmiques
Finances, compta.
Gestió, admon.
Marketing, public.
Comerç internac.
Empresarials
2. Instrumentals
Idiomes
Informàtica, Inter.
3. Altres carreres
4. Legals
Fiscal i tributaris
Legals
5. RRHH i laborals
Laborals i SS.
Recursos humans
Risc, seguretat, hi
6. Altres identif.
Cooperació i des.
C. Polítiques
Noves tecnologies
7. Altres matèries
RRLL
Empresarials
Ordre de preferència de les matèries:
Econòmiques
Instrumentals
Altres carreres
Legals
Recursos humans i laborals
Altres identificades
Altres
9,0
14,3
0,8
4,1
1,9
8,9
0,8
0,9
1,8 0,8 7,5
8,9
1,9
3,6 8,1 0,9
5,4 46,3 41,1
82
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Com es pot observar, la taula anterior mostra una certa coherència entre les matèries i
àrees de continuació dels estudis per titulacions. Així, les carreres econòmiques fan
molta èmfasi en les matèries econòmiques, els titulats en Ciència Política, en les
matèries polítiques i, finalment, els llicenciats en Dret i els diplomats en Relacions
Laborals en l’àrea de Dret. Les matèries instrumentals, en canvi, són més apreciades per
Traducció, Periodisme, Empresarials i Comunicació Audiovisual. D’altra banda,
Humanitats, Comunicació i Periodisme destaquen més les altres carreres. Pel que fa a
l’àrea de Recursos humans i laborals, cal remarcar l’interès dels diplomats en Relacions
Laborals; així com també l’interès dels llicenciats en Ciència Política i diplomats de
GAP per l’àrea de Recursos Humans. Per concloure destaquem que, com es pot apreciar
en la taula, hi ha un conjunt d’estudis (Comunicació, Humanitats, Traducció i
Periodisme) en el quals les altres matèries gaudeixen d’un percentatge de resposta molt
elevat, per aquest motiu, en la taula següent hi ha un desglossament d’aquestes matèries.
Participació en la formació contínua de la UPF-IDEC
Estàs matriculat en algun curs de la UPF_IDEC?
%
No
81,1
Sí
18,9
Total
100,0
Un significatiu 19% està matriculat en algun curs UPF-IDEC, un percentatge molt
superior al 4% de l’edició anterior. En aquest cas si que hi ha una tendència una mica
més neta per promocions, de manera que les promocions més recents es matriculen
menys que les primeres. Per carreres, els percentatges més elevats de matriculació
(superiors al 25%) estan a Ciències Econòmiques i empresarials, Comunicació
Audiovisual i Humanitats. Els més baixos: GAP (11%) i Ciències del Treball (6%). En
l’edició anterior, els titulats que cursaven proporcionalment més cursos de formació
continua eren els de Ciències Polítiques, Humanitats, Economia i, també, els de
Traducció i Periodisme, mentre que els titulats de Dret, GAP, Empresarials i
Comunicació eren els que menys. No hi ha variacions substancials per situació
ocupacional. Per continuació dels estudis els que més realitzen cursos UPF_IDEC són
els que continuen estudiant, mentre els que preparen oposicions són els que menys.
Valoració de la formació contínua de la UPF
A continuació s’exposa la valoració dels entrevistats sobre la formació contínua de la
UPF. Cal remarcar que, sobre el conjunt de titulats que responen, la mitjana es situa en
un 6,40, és a dir, en un aprovat alt.
Valoració de l’oferta formativa de
la UPF
Respostes
Mitjana
Desviació típica
1.679
6,40
1,45
Pel que fa a la titulació de procedència, els més crítics amb l'oferta de formació contínua
de la UPF, encara que, en conjunt, domini l’opinió positiva, són els titulats de Biologia,
Humanitats, Traducció i Comunicació Audiovisual, mentre que els més entusiastes són
els d’Informàtica, seguits pels d’ADE, Empresarials, i Economia. Per promocions no
s’observa cap tendència clara en el temps. Per situació ocupacional, cal remarcar que
són més crítics els que treballen (10,2) que els titulats no ocupats (4,4):
83
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Nous estudis
Com es pot apreciar en el quadre següent, els graduats que continuen estudiant,
prefereixen ampliar, principalment, la seva formació acadèmica. En primer lloc destaca
l’opció per les llicenciatures de segon cicle, en segon lloc masters i doctorats, seguits
dedels diplomes de postgrau i les llicenciatures completes i, finalment, les diplomatures.
En el 30% d’opcions per altres estudis possiblement s’hi acumulen els que estudien
idiomes (un 14% a la darrera enquesta) i els que preparen oposicions. Augmenten, en
relació a iniciatives anteriors els que cursen estudis acadèmics (doctorat i segons cicles
en detriment de llicenciatures), també post-graus i, en canvi, disminueix altres
ensenyaments.
Tipus de nous estudis
Percentatge
Acadèmics
39,9
Postgrau- màster
Idiomes
Oposicions
Altres
Total
21,4
14,9
13,3
10,6
100
Nous estudis després de la carrera: Comparació 1996/2002 (%)
Acadèmics
Diplomatura
Llicenciatura
Segon cicle
Doctorat
Total estudis acadèmics
Postgrau
Màster
Total Postgrau-màsters
Altres ensenyaments
Total
1996
1998
2000
2002
2004
0,3
6,0
46,1
5,7
58,1
6,3
12,6
18,9
23,1
100
2,4
9,1
24,3
8,2
44
5,6
13,4
19,0
37,1
100
2,4
15,0
13,1
7,6
38,1
9,3
10,2
19,5
42,4
100
2,1
15,2
17,0
5,6
39,9
7,4
14,0
21,4
38,7
100
2,9
10,7
19,6
12,4
45,5
10,9
13,2
24,1
30,4
100
Segons la titulació de procedència dels entrevistats es poden indicar, a partir de la taula D.40 les
principals tendències: D’una banda, s’observa com els estudis acadèmics són clarament preferits
pels titulats en Empresarials (61,5%) i també pels d’Humanitats, Economia i GAP. Els estudis
de tipus postgrau-màster, en canvi, concentren l’atenció dels titulats en Ciència Política (44%) i
també d’ADE, Ciències Econòmiques i Empresarials i Periodisme. Pel que fa als idiomes,
aquests estudis resulten més atractius pels titulats en Ciències Econòmiques i Empresarials
(41%), Comunicació, Periodisme, Traducció i ADE. Finalment, destaquem com les oposicions
són molt exclusives en les preferències dels llicenciats de Dret i com els altres ensenyaments
representen una part important de les preferències dels titulats en Comunicació (19%),
Relacions Laborals (15%) i també d’Humanitats, Traducció, GAP i Periodisme. Per
promocions, hi ha una major preferència per la formació acadèmica i de postgraus i màsters
conforme ens acostem a les més recents, mentre que s’observa més atenció cap als idiomes en
les promocions més allunyades. Recordem, a més, que la promoció de 1994 distorsiona una
mica la tendència de les dades. Finalment, segons la situació ocupacional també hi trobem
algunes diferències: així, en relació als titulats que no treballen, amb preferència pels estudis
acadèmics i les oposicions, els titulats que treballen, un cop finalitzada la carrera, dediquen més
esforços als idiomes i als altres ensenyaments.
84
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Altres ensenyaments
Total
100
100
100
100
100
100
100
100
30 18,5
100
100
100
25 51,7 60,9
100
100
93,8
100
8,7
100
Inf. Sistemes
Biologia
Informàtica
Humanitats
c. Treball
CAUD
25 47,1 23,6
GAP
20,8 34,6 28,6 61,2 24,6 40,3 32,1 36,8
ADE
25 27,9 24,7 30,4
Economia
13,0 23,1 27,0 20,4 31,9 35,5 13,2 18,4 16,7 32,6
CCEE
50
Dret
66,2 42,3 44,4 18,4 43,5 24,2 54,7 44,7 53,3 48,9
RRLL
Traducció
Postgrau-Màster
Polítiques
Acadèmics
Periodisme
Empresarials
Nous estudis després de la carrera, per titulacions (%):
6,3
100
100
Motivacions per continuar estudiant
La continuació dels estudis es concentra en tres motivacions. La principal és la
d’enriquir el perfil professional, a la qual acompanyen els objectius professionals i
l’interès personal. Altres motius menors també destacats són no trobar feina, per
voluntat de dedicar-se a l’ensenyament i altres motius. Comparant les diverses
iniciatives d’enquesta, veiem que sempre es manté, com a primer motiu, enriquir el
perfil professional (ara desglossada en perfil i interès personal), en segona posició,
l’objectiu professional i, finalment, no trobar feina, el qual s’ha desplaçat des de la
tercera motivació l’any 96 a la cinquena en les enquestes 1998 i 2000. Els altres motius
i la dedicació a l’ensenyament, juntament amb l’anterior, són motivacions menors en la
decisió de prosseguir estudiant.
Motivacions per continuar estudiant 1996/2002
2004
2002
2000
1998*
Enriquir perfil professional
67,2
58,1
49,6
1
Interès personal
10,5
9,5
18,1
Objectiu professional
15,5
25,3
20,5
2
Altres
1,1
2,2
5,4
3
No troba feina
2,6
2,7
3,3
5
Dedicació a l’ensenyament
3,4
2,2
3,0
4
• Número d’ordre entre les motivacions exposades en l’enquesta de l’any corresponent.
1996*
1
2
4
3
5
Per concloure aquest apartat, presentem a continuació un quadre resum on es destaquen
els col·lectius que gaudeixen en cadascuna de les motivacions d’un percentatge superior
a la mitjana UPF:
Principals motius per continuar estudiant segons algunes característiques:
No troba feina
Per enriquir el perfil
professional
Dona,
Graduats de 22 a 24 anys
Anys d’acabament dels estudis: 2000 i 2001
Graduats que no treballen
Dret, Economia, Relacions laborals, Humanitats
Dona,
Graduats de 22 a 24 anys i 25 a 30 anys
Anys d’acabament dels estudis: 2000 i 2001
Graduats que treballen
Dret i Empresarials
85
Inserció professional de la UPF
Per objectiu
professional
Per interès personal
Dedicació a
l’ensenyament
Altres motivacions
Conclusions
Dona,
Graduats de 22 a 24 anys i 25 a 30 anys
Anys d’acabament dels estudis: 1997, 1998, 1999, 2000 i 2001
Graduats que treballen
Empresarials, Economia i Relacions Laborals
Dona,
Graduats de 22 a 24 anys i 25 a 30 anys
Anys d’acabament dels estudis: 1998, 1999, 2000 i 2001
Graduats que treballen
Traducció, GAP, Dret, Relacions Laborals i Empresarials
Dona,
Graduats de 22 a 24 anys i 25 a 30 anys
Anys d’acabament dels estudis: 2000, 2001 i 1998
Graduats que treballen
Humanitats, Traducció, Dret i CCEE
Dona,
Graduats de 22-24 anys i 25 a 30 anys
Any d’acabament dels estudis: 1998, 2000 i 2001
Graduats que treballen
Economia, Dret, Empresarials, Humanitats, Polítiques
86
Inserció professional de la UPF
Conclusions
6. Satisfacció amb la UPF i els seus serveis
Aquesta apartat de satisfacció comprèn un conjunt de preguntes que abasten la detecció
de insuficiències genèriques de la carrera realitzada que poden afectar la inserció; la
detecció de factors favorables que, així mateix, poden afectar de manera positiva la
inserció; l’anàlisi de la pròpia satisfacció amb la UPF en general i amb els seus
components en particular. Tal i com es desprèn de les taules següents, la mitjana de
satisfacció amb la UPF es manté en el temps; també baixa el percentatge dels que
assenyalen insuficiències en la carrera que poden afectar la carrera professional. I, per
primer cop en la sèrie baixa, així mateix i de manera important, el percentatge dels que
assenyalen elements afavoridors. Més endavant veurem sí aquest descens implica
canvis en la valoració d’elements concrets que afavoreixen o que generen problemes.
No obstant, dues noves preguntes s’han afegit en aquesta ocasió a partir de la resposta a
les mateixes el 89,5% dels entrevistats afirmen que tornarien a triar la Pompeu Fabra i el
76%, fins i tot, la mateixa carrera.
La mitjana de satisfacció general amb la UPF es manté en el temps i obté un notable,
7,2. L’enumeració de components més satisfactoris i dels menys satisfactoris apareixen
en la taula següent. A pesar de que cap està per sobre de la mitjana UPF, cap apartat
obté una valoració negativa, sinó per sobre del cinc.
Mitjana de satisfacció general amb la UPF l’any 2004: 7,24
(1996: 6,6; 1998: 6,8; 2000: 7,1; 2002: 7,2)
Components més satisfactoris
Components menys satisfactoris
Organització acadèmica i administrativa
Actualització continguts acadèmics
Biblioteca
Les pràctiques de les assignatures
Practicum
Adequació coneixements/ món laboral
Serveis universitaris en general
6,93
6,93
6,89
6,74
6,70
6,62
6,50
L'organització dels estudis en trimestres
Ensenyaments teòrics assignatures
Professorat
Pla d'estudis en general
5,82
5,82
5,45
5,33
Insuficiències acadèmiques
Detecten insuficiències: 60,3% (1996: 65,4%; 1998: 64%; 2000: 60%; 2002: 56%)
Factors favorables de la carrera
Detecten elements favorables: 60,4% (1996: 58%; 1998:59%; 2000: 61%; 2002:39%)
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la mateixa carrera?
SI: 69,2% (2002: 76,1%)
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la UPF?
SI: 88% (2002: 89,5%)
87
Inserció professional de la UPF
Conclusions
6.1. Insuficiències acadèmiques
El conjunt de titulats entrevistats l’any 2004, han respost a la pregunta sobre les
insuficiències, que els seus estudis acadèmics introdueixen en la carrera professional, de
la manera següent: el 39,7% no detecten insuficiències acadèmiques que els afecti en el
terreny professional i el 60,3% sí detecten insuficiències acadèmiques que els afecta en
el desenvolupament de la carrera professional. Com podem observar en la taula
comparativa, la detecció d’insuficiències ha augmentat notablement front a la tendència
a disminuir registrada al llarg de les diferents iniciatives d’enquesta. L’any 2002
presentava una important baixada en el registre d’insuficiències, mentre que enguany
puja fins a un 16% més. Malgrat tot, cal tenir en compte la posada en marxa de nous
estudis i la difícil situació del mercat laboral, cada cop més exigent per a les noves
generacions. També s’ha d’advertir, com veurem, que la detecció de insuficiències està
molt vinculada a la de factors favorables, de manera que son els mateixos col·lectius els
que responen a ambdós tipus de preguntes. La mirada crítica, per tant, respon a criteris
constructius i no a l’existència de dos pols diferenciats; circumstància aquesta que
permetria distingir entre grups de titulats especialment perjudicats o afavorits i que, com
s’ha argumentat, no es detecta entre el conjunt de titulats entrevistats.
1996
24.9
65.4
9.3
No detecta insuficiències
Si detecta insuficiències
No ho sap/ perduts
1998
35.4
62.3
2.3
2000
39,8
60,2
-
2002
55,6
44,4
-
2004
39,7
60,3
Ordenació de la detecció d’insuficiències: Comparació 1996/2002:
1998
2000
2002
1. Manca de pràctiques
assignatures
2. Manca de pràctiques
empreses
3. Manca
d’especialització
4. Altres
Manca pràctica a les
assignatures
Organització
universitària
Organització i pla
d’estudis
Assignatures concretes
5.
Manca pràctiques
empreses
Manca proximitat món
laboral o societat
Idiomes
6.
7.
8.
9.
Manca pràctica a les
Manca pràctiques
assignatures
empreses
Assignatures concretes Manca pràctiques
assignatures
Organització i pla
Assignatures concretes
d’estudis
Organització
Idiomes
universitària
Idiomes
Manca pràctiques
Organització i pla
empreses
d’estudis
Manca proximitat món Manca proximitat món Manca proximitat món
laboral
laboral o societat
laboral/Informàtica
Comptabilitat
Altres capacitacions
Altres capacitacions
(idiomes, informàtica,
etc.)
Organització del pla
Manca
Manca especialització
d’estudis
d’especialització
Altres
Organització
universitària
2004
Manca especialització
Informàtica
Aprofundint en la resposta, els aspectes més remarcats són, per aquest ordre: la manca
de pràctiques en les assignatures i en les empreses (incloent la manca de convenis amb
l’administració). El contingut de diverses assignatures i l’organització i el pla d’estudis
de la titulació així com l’organització i característiques de la UPF són elements força
importants a l’hora de valorar la seva influència en la inserció laboral. Cal destacar que,
88
Inserció professional de la UPF
Conclusions
igual que a altres iniciatives d’enquesta anteriors, la manca de pràctiques a les
assignatures ha estat el principal factor remarcat. D’altra banda, val a dir que, a mesura
que l’estudi de la inserció ha avançat en el temps, s’ha millorat la consistència de la
resposta, no només degut a l’augment del volum, sinó també pel canvi en la tècnica de
treball de camp.
Atenent a l’edat dels titulats, la detecció d’insuficiències està força equilibrada entre els
tres grups considerats pel que fa als grans temes considerats. Pel que fa a la situació
ocupacional, com es pot veure en la taula, la detecció d’insuficiències és sensiblement
superior entre els titulats que treballen que entre els que no estan ocupats, relació que ha
estat inversa en altres edicions. Respecte la continuació o no dels estudis, en canvi, els
resultats són molt similars als de 2002: d’aquesta manera, la continuació o no dels
estudis, sí que representa un element significatiu en la detecció d’insuficiències. A l’any
2004 també són els més crítics aquells que preparen oposicions, mentre que són els que
no estudien, els que menys n’assenyalen. Per promocions, es detecta, en el 2003, una
disminució de crítiques vers el 2002. Així, es trenca el fet registrat l’any passat de que la
memòria llunyana de la carrera disminueix la mirada crítica, mentre que l’obtenció
recent de la titulació comporta la detecció de més insuficiències. Finalment, destaquem
que la detecció d’insuficiències en la titulació és superior entre aquells titulats que tenen
menors referències comparatives amb altres universitats, mentre que són aquells que
obtingueren una diplomatura o una llicenciatura abans del pas per la UPF, els menys
crítics amb els estudis de la UPF. Es reafirma la tendència detectada els anys 1998,
2000 i 2002.
6.2. Elements afavoridors de la carrera
Els titulats UPF enquestats l’any 2004, han respost a la pregunta sobre elements de la
carrera acadèmica que poden influir positivament en la carrera professional de la
següent manera: El 60,4% si detecten factors acadèmics afavoridors en el terreny
professional; el 39,6% no detecta factors acadèmics afavoridors en el terreny
professional. Com podem contemplar, comparant elements afavoridors i no afavoridors,
ha augmentat el nombre de respostes. La perspectiva critica dels titulats és mostra molt
coherent, ja que, pràcticament, el percentatge de detecció d’insuficiències és el mateix
que el de la detecció de factors favorables; com ja hem argumentat en l’apartat anterior
en pràcticament tots els casos ambdues respostes (insuficiències i factors favorables)
corresponen als mateixos col·lectius. Comparativament amb l’enquesta anterior (2002),
augmenta la detecció de factors favorables.
Sí detecta elements afavoridors
No detecta elements afavoridors
No ho sap/ perduts
1996
58.24
17.56
24.20
1998
55.1
38.0
6.9
2000
60,9
39,1
-
2002
39,0
61,0
-
2004
60,4
39,6
En el total de respostes els aspectes més remarcats són, per aquest ordre, l’organització
universitària, l’organització acadèmica i pla d’estudis, les assignatures concretes i les
pràctiques a les mateixes. Com s’observa en el quadre comparatiu, en el 2004, hi ha més
variabilitat sobre les factors remarcats en les tres iniciatives d’enquesta. A l’organització
universitària està inclòs el professorat, un element molt valorat pels alumnes de la UPF i
que figura com el més nomenat pels entrevistats com a element afavoridor.
89
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Ordenació dels elements favorables. Comparació entre 1996/2004 (%):
Ordenació dels
elements favorables
1998
Pràctiques a les
assignatures
Polivalència
Ordenació dels
elements favorables
2000
Organització
universitària
Altres capacitacions
4.
Carrera general
coneixement de base
Altres
5.
Informàtica
6.
Bona qualitat docent
Assignatures
concretes
Organització i pla
d’estudis
Pràctica a les
assignatures
Altres
1.
2.
3.
7.
8.
9.
Pràctiques empreses
Especialització
Proximitat món
laboral o societat
Ordenació dels
elements favorables
2002
Organització
universitària
Assignatures
concretes
Especialització
Organització i pla
d’estudis
Altres capacitacions
Pràctica a les
assignatures
Ordenació dels
elements favorables
2004
Organització
universitària
Organització i pla
d’estudis
Assignatures
concretes
Pràctiques a les
assignatures
Idiomes
Proximitat mon
laboral o societat
Especialització
Pràctiques empreses
Informàtica
Sí comparem insuficiències i factors favorables, els quatre primers elements
coincideixen en la valoració positiva i negativa dels entrevistats. Per tant, les
conclusions efectuades en l’apartat anterior (insuficiències), no s’han d’entendre des del
punt de vista d’una mirada més o menys crítica d’alguns grups, sinó des de la
perspectiva que determinats col·lectius han pres major interès en respondre aquestes
qüestions, donada la seva identificació tant en els elements no satisfactoris com en els
satisfactoris.
Ordre elements favorables 2004
Ordre elements desfavorables 2004
Organització universitària
Organització i pla d’estudis
Assignatures concretes
Pràctiques a les assignatures
Idiomes
Proximitat mon laboral o societat
Especialització
Pràctiques empreses
Informàtica
Manca pràctica a les assignatures
Organització universitària
Organització i pla d’estudis
Assignatures concretes
Manca pràctiques empreses
Manca proximitat món laboral o societat
Idiomes
Manca especialització
Informàtica
Per edat dels titulats: els més joves detecten més factors favorables (69,5%), mentre que
són els majors de 30 anys els que en n’assenyalen menys (55,2%). Enguany, els titulats
de les promocions més recents són els que detecten més elements afavoridors canviant
la tendència de l’estudi anterior. Pel que fa a la situació ocupacional, els titulats que no
treballen destaquen més elements favorables que aquells que estan ocupats, però la
diferència és poc significativa. Aquesta situació es donava a la inversa en l’edició
anterior, de manera que els que estan treballant poden veure més necessitats un cop
incorporats en una feina concreta que els que encara no treballen. En funció de la
continuació dels estudis, els que continuen els estudis són els que subratllen més factors
afavoridors seguint la tendència de l’estudi anterior.
90
Inserció professional de la UPF
Conclusions
6.3. Grau de satisfacció dels titulats en relació a la UPF
La mitjana de satisfacció dels titulats amb la formació general, rebuda a la UPF, està
una mica per sobre els 7 punts (7,24 en una escala de 1 fins a 9). En relació a aquest
factor, cal subratllar el gradual i petit augment observat al llarg de l'evolució de les
iniciatives d’enquesta, ja que ha passat del 6,6 l’any 1996, del 6,8 de l’any 1998, del
7,13 de l’any 2000, el 7,20 l’any 2002, i el 7,24 de l’any 2004 amb una desviació típica
(1,12) de l’estil de la darrera iniciativa. En certa manera, es pot afirmar d’entrada que el
transcurs del temps afavoreix la valoració que fan els titulats sobre la UPF.
Concretament, els elements més valorats (prop del 7) són: l’organització acadèmica i
administrativa, l’actualització de continguts acadèmics, els serveis de biblioteca i, per
contra, els menys valorats (entre 5 i 6) abracen elements de professorat i pla d’estudis en
general amb una dispersió més notable.
Grau de satisfacció general amb la UPF
Mitjana
7,24
Desviació típica
1,12
Satisfacció en relació a:
Organització acadèmica i administrativa
Actualització continguts acadèmics
Biblioteca
Les pràctiques de les assignatures
Practicum
Adequació coneixements/ món laboral
Serveis universitaris en general
L'organització dels estudis en trimestres
Ensenyaments teòrics de les assignatures
Professorat
Pla d'estudis en general
Mitjana
6,93
6,93
6,89
6,74
6,70
6,62
6,50
5,82
5,82
5,45
5,33
Satisfacció en relació als serveis:
Serveis Biblioteca
Serveis universitaris en general
Mitjana
6,89
6,50
Mediana
Satisfacció en relació als estudis:
Actualització continguts acadèmics
Practiques en les assignatures
Pràcticum
Coneixements
adquirits/
realitat
professional
Ensenyaments teòrics assignatures
Pla d’estudis en general
Mitjana
6,93
6,74
6,70
Mediana
Satisfacció en relació a l’organització
Actualització continguts acadèmics
Organització acadèmica i administrativa
L'organització dels estudis en trimestres
Professorat
6,62
5,82
5,33
Mitjana
6,93
6,93
5,82
5,45
Mediana
7
7
7
7
7
7
7
6
6
6
6
Desviació estàndard
1,17
1,84
1,27
1,20
1,24
1,40
1,54
1,90
1,58
2,47
2,53
7
7
Desviació estàndard
1,27
1,54
Moda
7
7
7
1,84
1,20
1,24
7
6
6
1,40
1,58
2,53
Mediana
7
7
6
6
Desviació estàndard
1,84
1,17
1,90
2,47
91
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Pel que fa als serveis de la Universitat, la taula següent mostra una variació en la nota
entre el 6,50 i el 6,89: des dels serveis de biblioteca, els quals són els millor valorats,
fins als serveis universitaris en general.
Respecte els estudis, la valoració dels titulats es mou dins un ventall més ample de nota
que en el cas dels serveis. Aquí, l’actualització dels continguts acadèmics rep gairebé un
notable, mentre que el pla d’estudis en general, el factor més baix, es queda en una mica
menys d’un sis.
Finalment, en relació a l’organització en general de la UPF, l’opinió dels titulats es
mostra dispersa (entre 5,45 i 6,93), destacant com més valorat l’actualització de
continguts acadèmics i l’organització acadèmica i administrativa (quasi un notable),
mentre que el professorat baixa d’un notable en el 2002 a 5,45 punts.
Pel que fa a la comparació entre les diverses iniciatives d’enquesta, veiem d’entrada
que, arrodonint les puntuacions, hi ha certa tendència a la baixa en aspectes clau com
ara el professorat, els ensenyaments teòrics, l’organització dels estudis i el pla en
general, mentre que milloren l’organització acadèmica i administrativa i les pràctiques
tant a les assignatures com a les empreses.
Satisfacció en relació a:
Serveis Biblioteca
Serveis aules
Serveis informació estudiants
Actualització continguts acadèmics
Professorat
Serveis informàtics
Ensenyaments teòrics assignatures
Organització dels estudis
Pla d’estudis en general
Organització acadèmica
Organització administrativa
Activitats culturals i esportives
Servei orientació professional
Adequació coneixements/món laboral
Practiques a les assignatures
Serveis menjador – cafeteria
Pràcticum
Mitjana Mitjana
1996
1998
8
7,78
7,46
7
6,83
7
6,77
7
6,75
6,70
7
6,55
6
6,27
6
6,23
6,20
6,00
5,94
6
5,66
6
5,47
5
5,13
5,05
5
4,96
Mitjana Mitjana
2000
2002
7,69
7,65
7,57
6,87
6,96
6,94
6,95
7,01
6,84
6,78
6,92
6,41
6,70
6,38
6,70
6,42
5,68
6,37
5,68
6,22
5,74
5,88
6,02
5,72
5,66
5,50
6,03
5,12
Mitjana
2004
6,89
6,50
6,50
6,93
5,45
6,50
5,82
5,82
5,33
6,93
6,93
6,50
6,62
6,74
6,50
6,70
A continuació, veurem, pels entrevistats a l’any 2004, algunes especificacions de
l’opinió dels diferents col·lectius en relació amb la satisfacció general amb la formació
UPF. En primer lloc, observem com no es detecten diferències per la situació
ocupacional o la continuació o no dels estudis, encara que, el grau de satisfacció global
ha baixat una mica vers el 2002.
També, com a l’any 2000 i 2002, veiem com les titulades mostren una lleugera major
satisfacció que els titulats amb una lleugera baixada en els dos col·lectius. Per edats, tot
i que els més joves valoren més positivament la UPF també hi ha una lleugera pujada de
la insatisfacció que cal evitar. Per promocions, les més antigues (94 i 95) mostren un
92
Inserció professional de la UPF
Conclusions
grau de satisfacció molt elevat, encara que va pujant cada vegada que ens acostem a les
promocions més recents; les diferències, no obstant, no son molt apreciables. També,
com ja s’observava al 2000 i al 2002, la satisfacció és més positiva entre els titulats que
no tenen experiències acadèmiques prèvies a la UPF, però sempre dins d’uns marges
diferencials de valoració molt estrets.
6.4. Anàlisi per titulacions
Insuficiències per titulacions
La detecció d’insuficiències acadèmiques que poden dificultar la inserció professional,
és substancial entre els titulats d’Enginyeria, Treball, Comunicació, i Traducció i, per
contra, és, comparativament, més baixa entre els titulats d’Empresarials, GAP, i
Biologia. El panorama canvia significativament vers l’edició anterior. De la comparació
entre les tres enquestes, sobresurt que, després de la davallada general de la detecció
d’insuficiències en el conjunt de carreres en el 2002, en el 2004 torna la tendència
ascendent generalitzada, si bé no arriba als nivells del 2000 en alguns casos i, en altres
els supera amplament: Comunicació Audovisual, Traducció, Periodisme, Ciències
Econòmiques i Empresarials, etc.
Detecta insuficiències en la carrera per estudis (%)
C. Polítiques i de l’Administració
Dret
Relacions laborals
Comunicació audiovisual
Humanitats
ADE
Traducció i interpretació
Empresarials
Economia
Gestió i Administració Pública
Periodisme
Econòmiques i Empresarials
C. Treball
Biologia
Informàtica
ETSI
2000
86,0
84,2
75,9
64,6
62,3
61,2
59,9
52,3
49,7
49,0
48,9
45,7
2002
60,3
45,1
61,0
52,2
38,4
42,1
55,0
30,0
37,5
46,9
39,8
49,7
2004
64,7
59,4
64,7
73,0
66,3
61,5
71,2
42,4
59,6
44,1
56,3
56,0
75,0
45,9
50,0
85,7
Principals insuficiències esmentades per estudis:
1a.
CCEE Manca Pràctiques
assignatures
ECO Organització
universitària
ADE Manca Pràctiques
assignatures
Manca Pràctiques
Dret
assignatures
Organització
TI
universitària
Organització
PE
2a.
Organització
universitària
Manca Pràctiques
assignatures
Organització
universitària
Organització
universitària
Manca Pràctiques
assignatures
Organització i pla
3ª.
Assignatures
concretes
Organització i pla
d'estudis
Assignatures
concretes
Organització i pla
d'estudis
Assignatures
concretes
Manca Pràctiques
4a.
Organització i pla
d'estudis
Assignatures
concretes
Manca pràctiques a
empreses
Assignatures
concretes
Organització i pla
d'estudis
Manca pràctiques a
93
Inserció professional de la UPF
Conclusions
universitària
Organització
universitària
CAUD Organització
universitària
HUM Organització
universitària
Empr Manca Pràctiques
assignatures
d'estudis
Organització i pla
d'estudis
Manca Pràctiques
assignatures
Manca Pràctiques
assignatures
Organització
universitària
assignatures
Manca Pràctiques
assignatures
Organització i pla
d'estudis
Organització i pla
d'estudis
Assignatures
concretes
RRLL Manca Pràctiques
assignatures
Organització
CP
universitària
CTR Organització
universitària
Organització
BIO
universitària
Organització
INF
universitària
ETSI Organització
universitària
Assignatures
concretes
Manca Pràctiques
assignatures
Manca Pràctiques
assignatures
Manca Pràctiques
assignatures
Organització i pla
d'estudis
Manca Pràctiques
assignatures
Organització
universitària
Organització
d'estudis
Assignatures
concretes
Organització
d'estudis
GAP
Organització
d'estudis
i
i
i
empreses
Assignatures
concretes
Assignatures
concretes
Manca prox mercat
laboral o societat
Organització i pla
d'estudis
Organització i pla
d'estudis
pla Assignatures
concretes
Manca prox mercat
laboral o societat
pla Manca pràctiques a
empreses
pla Assignatures
concretes
De la comparació entre les tres darreres enquestes, sobresurt que, després de la
davallada general de la detecció d’insuficiències en el conjunt de carreres en el 2002, en
el 2004 torna la tendència ascendent generalitzada, si bé no arriba als nivells del 2000
en alguns casos i, en altres els supera amplament: Comunicació Audiovisual,
Traducció, Periodisme, Ciències Econòmiques i Empresarials, etc.
Elements afavoridors per titulacions
La detecció d’elements afavoridors de la carrera acadèmica sobre la carrera
professional, és molt substancial entre els titulats d’Enginyeria, Biologia, Ciències
Econòmiques i Empresarials i Traducció. En moltes titulacions es dona certa
coincidència entre els que esmenten més insuficiències i més factors favorables,
mostrant un talant més crític, però alhora constructiu entre aquests titulats. En aquest
cas, la menor detecció de factors favorables acull els titulats de Informàtica,
Empresarials i Humanitats.
Detecció d’elements favorables per titulacions: Comparació 2000/2004 (%):
Detecten elements favorables
Dret
C. Polítiques
Comunicació Audio.
Traducció i Interp.
Periodisme
ADE
Humanitats
Economia
Relacions laborals
2000
2002
2004
78,8
78,0
70,1
69,3
62,7
66,9
64,7
57,7
55,4
28,1
48,3
63,3
55,7
50,6
40,5
30,4
36,4
44,6
60,9
64,5
61,4
66,2
57,2
57,9
52,5
59,6
57,5
94
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Empresarials
GAP
C. Econòmiques
C. Treball
Biologia
Informàtica
ETSI
54,2
51,8
42,3
33,3
46,3
38,8
51,5
61,0
59,6
65,0
83,8
50,0
95,2
Els quatre principals elements favorables esmentats per estudis
Principals elements favorables detectats per estudis
1er.
2on.
3er.
CCEE Organització universitària Organització i pla
d'estudis
Organització universitària Organització i pla
d'estudis
ADE Organització universitària Organització i pla
d'estudis
Organització universitària Organització i pla
Dret
d'estudis
Organització universitària Organització i pla
TI
d'estudis
Organització universitària Organització i pla
PE
d'estudis
GAP Organització universitària Organització i pla
d'estudis
CAUD Organització universitària Organització i pla
d'estudis
HUM Organització universitària Organització i pla
d'estudis
Emp. Organització universitària Organització i pla
d'estudis
RRLL Organització universitària Organització i pla
d'estudis
Organització universitària Organització i pla
CP
d'estudis
CTR Organització universitària Organització i pla
d'estudis
Organització universitària Organització i pla
INF
d'estudis
ETSI Organització universitària Organització i pla
d'estudis
ECO
4art.
Assignatures concretes Pràctiques assignatures
Assignatures concretes Idiomes
Assignatures concretes Pràctiques assignatures
Assignatures concretes Pràctiques assignatures
Assignatures concretes Pràctiques assignatures
Pràctiques
Assignatures concretes
assignatures
Assignatures concretes Pràctiques assignatures
Assignatures concretes Pràctiques assignatures
Assignatures concretes Idiomes
Assignatures concretes Pràctiques assignatures
Assignatures concretes Pràctiques assignatures
Assignatures concretes Idiomes
Pràctiques
assignatures
Prox mercat laboral o
societat
Pràctiques
assignatures
Satisfacció amb la UPF per titulacions
Pel que fa al grau de satisfacció amb la UPF, la satisfacció més elevada la mostren els
graduats en Informàtica i ETSI, seguits pels diplomats en Empresarials, Relacions
laborals i llicenciats en Economia. Per sota amb el grau de satisfacció més baix estan
Ciències del Treball i Periodisme, però amb nivells superiors al 85%. En comparació
amb 2002, a totes les titulacions existents es manté el nivell de satisfacció positiva
millorant en casos com ADE, GAP, RRLL i altres. En les dues taules que es presenten a
continuació, s’ofereixen les valoracions concretes de cada titulació i la comparació amb
les dades de 2002.
Ciències Empresarials
Negativa
Indiferent
Positiva
Total
1,5
1,5
97,0
100
95
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Relacions Laborals
Dret
Ciències Econòmiques i Empresarials
Economia
ADE
Gestió i Administració Pública
Periodisme
Comunicació Audiovisual
Ciències Polítiques i de l'Administració
Ciències del Treball
Traducció e Interpretació
Humanitats
Biologia
Informàtica
Enginyeria Tècnica Informàtica de Sistemes
1,0
3,0
1,9
3,0
1,5
2,6
3,7
2,7
10,0
4,0
3,3
2,7
2,4
5,9
3,8
2,0
2,5
4,1
8,9
3,7
5,4
5,0
6,1
2,8
2,7
96,6
91,1
94,3
94,9
96,0
95,9
88,4
92,6
91,9
85,0
89,9
93,9
94,6
100,0
100,0
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
Aspectes de la UPF amb major grau de satisfacció positiva en cada titulació:
Aspectes amb major percentatge de satisfacció positiva
1er.
CCEE Actualització temes
ECO
ADE
Adequació temes a realitat
professional
Actualització temes
Dret
Practicum
TI
Org.
Acadèmica
administrativa
Biblioteca
PE
GAP
Org. Acadèmica i
administrativa
CAUD Biblioteca
HUM
Pràctiques de les
assignatures
Empr Actualització dels temes
Acadèmica
RRLL Org.
administrativa
Pràctiques de les
CP
assignatures
CTR Practicum
Org. Acadèmica i
BIO
administrativa
Professorat
INF
ETSI
Practicum
2on.
Org. Acadèmica i
administrativa
Biblioteca
Pràctiques de les
assignatures
Pràctiques de les
assignatures
i Biblioteca
Org. Acadèmica i
administrativa
Pràctiques de les
assignatures
Org. Acadèmica i
administrativa
Biblioteca
Biblioteca
i Pràctiques de les
assignatures
Practicum
Biblioteca
Practicum
Org. Acadèmica i
administrativa
Org. Acadèmica i
administrativa
3er.
Pràctiques de les
assignatures
Actualització temes
Adequació temes a realitat
professional
Org.
Acadèmica
i
administrativa
Practicum
Practicum
Actualització temes
Pràctiques de les
assignatures
Org. Acadèmica i
administrativa
Org.
Acadèmica
administrativa
Biblioteca
i
Biblioteca
Actualització temes
Pràctiques de les
assignatures
Pràctiques de les
assignatures
Actualització temes
96
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Ordenació dels tres aspectes de la UPF que reben una menor satisfacció positiva en cada titulació:
Aspectes amb menor percentatge de satisfacció positiva
1er.
CCEE
ECO
ADE
Dret
TI
PE
GAP
CAUD
HUM
Empr
RRLL
CP
CTR
BIO
INF
ETSI
2on.
Professorat
Professorat
Professorat
Pla d’estudis
Pla d’estudis
Professorat
Pla d’estudis
Actualització temes
Professorat
Professorat
Sistema trimestral
Pla d’estudis
Professorat
Actualització temes
Biblioteca
Pla d’estudis
Pla d’estudis
Pla d’estudis
Pla d’estudis
Sistema trimestral
Professorat
Pla d’estudis
Professorat
Continguts teòrics
Pla d’estudis
Pla d’estudis
Pla d’estudis
Sistema trimestral
Serveis en general
Biblioteca
Actualització temes
Professorat
3er.
Sistema trimestral
Sistema trimestral
Sistema trimestral
Professorat
Continguts teòrics
Serveis en general
Continguts teòrics
Pla d’estudis
Sistema trimestral
Sistema trimestral
Professorat
Professorat
Sistema trimestral
Serveis en general
Actualització temes
6.5. Estan satisfets, però repetirien la mateixa carrera i en la UPF?
Tots els entrevistats responen a aquestes preguntes, la sèrie de les quals es va iniciar
amb la iniciativa 2002. El 88% tornaria a la UPF i el 69% tornaria a estudiar la mateixa
carrera. Uns percentatges molt similars als de 2002.
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la mateixa carrera?
No
Sí
Total
734
1651
2385
30,8
69,2
100
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la UPF?
No
Sí
Total
287
2098
2385
12,0
88,0
100
Vegem ara, per algunes variables significatives del qüestionari la distribució de la
resposta. En primer lloc per promocions no s’observa cap tendència nítida d’entrada, tot
i que contemplant els gràfics veiem que la tria de la carrera disminueix en les
promocions més antigues (oscil.lant la valoració al voltat dels 10 punts), mentre que la
tria de la UPF, és molt més estable to i que sembla disminuir en les promocions més
recents (oscil.lació de 2 punts).
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la
mateixa carrera? Per promocions %
Si haguéssiu de començar de nou,
triaríeu la UPF? Per promocions %
Promocions
Promocions
No
No
1993-94
1994-95
1995-96
Sí
Sí
37,0
31,9
33,8
Total
Total
63,0
68,1
66,2
100
100
100
1993-94
1994-95
1995-96
1996-97
No
Sí
Total
11,0
9,6
13,6
12,6
89,0
90,4
86,4
87,4
100
100
100
100
97
Inserció professional de la UPF
1996-97
1997-98
1998-99
1999-00
2000-01
2001-02
2002-03
35,1
30,1
30,4
30,1
33,2
29,3
26,0
Conclusions
64,9
69,9
69,6
69,9
66,8
70,7
74,0
100
100
100
100
100
100
100
6,9
13,6
13,9
14,3
12,6
10,4
12,0
93,1
86,4
86,1
85,7
87,4
89,6
88,0
100
100
100
100
100
100
100
UPF
94
Mateixa carrera
74
1997-98
1998-99
1999-00
2000-01
2001-02
2002-03
Total
93
92
72
91
70
90
68
89
66
88
87
64
86
85
62
9394
9495
9596
9697
Sí
9798
9899
9900
0001
01f eb
02mar
9394
9495
Lineal (Sí)
9596
9697
9798
Sí
9899
9900
00-01 01-02
0203
Lineal (Sí)
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la mateixa carrera? Per titulacions %
No
Licenciatura en Biologia
Licenciatura en ADE
Enginyeria Tècnica Informàtica de Sistemes
Licenciatura en Periodisme
Licenciatura en Dret
Licenciatura en Informàtica
Ciències Econòmiques i Empresarials
Licenciatura en Economia
Diplomatura en Ciències Empresarials
Licenciatura en Humanitats
Licenciatura en Comunicació Audiovisual
Ciències del Treball
Licenciatura en Traducció e Interpretació
Licenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració
Diplomatura en Relacions Laborals
Diplomatura en Gestió i Administració Pública
Total
Sí
13,5
19,0
19,0
23,7
24,8
25,0
25,2
25,8
26,3
26,5
29,6
30,0
33,8
36,0
43,5
58,5
30,8
Total
86,5
81,0
81,0
76,3
75,2
75,0
74,8
74,2
73,7
73,5
70,4
70,0
66,2
64,0
56,5
41,5
69,2
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
Si observem les taules per titulacions. L’elecció de la mateixa carrera obté una variació
entre titulacions del 45% (entre el 41% i el 86%), de manera que Biologia, ADE, i ET
Informàtica de sistemes superen el 80% els graduats que tornarien a fer la mateixa
carrera, mentre que Relacions Laborals el 56% o GAP el 41%. 12 carreres superen la
mitjana UPF del 69%, mentre 4 es queden per sota. L’elecció de la UPF, té una variació
del 20%, però l’escala comença en el 80 (molt alta) i culmina en el 100%. Enginyeria
Informàtica, ET Informàtica de Sistemes, Empresssarials, GAP o Relacions Laborals
entre les més elevades i Polítiques, Dret, i Traducció entre les més baixes.
98
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la UPF? Per titulacions %
No
Licenciatura en Informàtica
Enginyeria Tècnica Informàtica de Sistemes
Diplomatura en Ciències Empresarials
Diplomatura en Gestió i Administració Pública
Diplomatura en Relacions Laborals
Licenciatura en Economia
Licenciatura en ADE
Licenciatura en Biologia
Ciències Econòmiques i Empresarials
Licenciatura en Periodisme
Licenciatura en Humanitats
Ciències del Treball
Licenciatura en Comunicació Audiovisual
Licenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració
Licenciatura en Dret
Licenciatura en Traducció e Interpretació
Total
Sí
0,0
4,8
5,6
7,7
8,2
9,6
10,5
10,8
11,3
12,1
12,7
15,0
15,3
16,1
16,8
19,7
12,0
Total
100,0
95,2
94,4
92,3
91,8
90,4
89,5
89,2
88,7
87,9
87,3
85,0
84,7
83,9
83,2
80,3
88,0
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
100
99
Inserció professional de la UPF
Conclusions
Total
E.Informàtica
ET
Informàtica
Biologia
Humanitats
Traducció
CAUD
Ciències
Polítiques
Ciències
Treball
Periodisme
CEE
GAP
ADE
Economia
Pret
Empresarials
Relacions
Laborals
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la mateixa carrera? Per titulacions i promocions; % de sí, triarien la mateixa carrera
1993-94 70,0
71,4
65,2
31,3 82,4
63,0
1994-95 73,7
66,7 100,0
33,3 64,7
68,1
1995-96 72,7 75,0 80,0
72,5
53,3 58,8
50,0 71,4
66,2
1996-97 70,0 53,6 80,0
72,1
40,0 65,0 65,4
84,2 62,5
64,9
1997-98 66,7 58,1 84,0
80,0 69,2 95,0 34,8 86,4 78,9
52,0 82,6
69,9
1998-99 83,3 56,7 66,7
71,9 83,3 40,0 78,9 66,7 60,0
78,6 80,0
69,6
1999-00 75,0 59,3 78,3
74,3 73,0 50,0 81,3 75,9 65,0
64,3 68,0
69,9
2000-01 64,3 36,7 66,7
78,9 75,7 50,0 75,0 64,5 66,7
70,0 75,8
66,8
2001-02 77,3 67,9 75,9
77,4 79,5 28,6 89,5 63,3 61,5
73,3 67,9
75,0 70,7
2002-03 81,8 52,9 83,3
Total
73,7 56,5 75,2
72,2 86,5 54,5 78,3 80,0 65,8 70,0 55,6 73,0 86,5 75,0 84,6 74,0
74,8 74,2 81,0 41,5 76,3 70,4 64,0 70,0 66,2 73,5 86,5 75,0 81,0 69,2
Total
ET
Informàtica
E.Informàtica
ADE
Biologia
90,4
Humanitats
89,0
94,1
Traducció
82,4
90,5
CAUD
Ciències
Polítiques
Ciències
Treball
100,0
90,9
Periodisme
91,3
80,0
94,7
GAP
57,1
1994-95
Economia
CEE
1993-94 100,0
Relacions
Laborals
Pret
Empresarials
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la UPF? Per titulacions i promocions; % de si, triarien la mateixa carrera.
1995-96 100,0
93,8
70,0
85,0
90,0
88,2
58,3 85,7
86,4
1996-97
80,0
92,9 100,0
89,7
91,4
80,0 76,9
84,2 87,5
87,4
1997-98
96,3 100,0
88,0
80,0 96,2 95,0
95,7
95,5 94,7
88,0 82,6
93,1
1998-99
94,4
90,0
78,8 100,0 93,8 90,0
80,0
94,7 83,3 90,0
75,0 80,0
86,4
1999-00
91,7
88,9
87,0
94,3 94,6
91,7
81,3 69,0 80,0
82,1 88,0
86,1
2000-01
85,7
86,7
85,7
92,1 86,5 100,0
85,0 90,3 74,4
65,0 90,9
85,7
2001-02 100,0
85,7
69,0
83,9 84,6
92,9 100,0 90,0 87,2
90,0 85,7
100,0 87,4
83,3 89,2
90,9
78,3 90,0 89,5 85,0 83,3 91,9 89,2 100,0
92,3 89,6
88,7 90,4 89,5
92,3
87,9 84,7 83,9 85,0 80,3 87,3 89,2 100,0
95,2 88,0
2002-03 100,0 100,0 100,0
Total
94,4
91,8
83,2
100
Inserció professional de la UPF
Conclusions
La situació ocupacional actual no varia la resposta general en l’elecció de la Universitat
(UPF`), però si que hi ha una diferència entre els que treballen i no treballen al voltant
de l’elecció de la mateixa carrera que s’hauria d’aprofundir.
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la mateixa carrera? Per situació
ocupacional %
No
No treballo
Treballo
Total
Sí
35,4
29,9
30,8
Total
64,6
70,1
69,2
100
100
100
Si haguéssiu de començar de nou, triaríeu la UPF? Per situació ocupacional %
No
No treballo
Treballo
Total
Sí
13,0
11,9
12,0
Total
87,0
88,1
88,0
100
100
100
101
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
7. La inserció laboral des d’una perspectiva multivariant
Introducció
El present capítol complementa l’anàlisi presentada en els capítols precedents, adoptant
una perspectiva multivariant. Aquesta perspectiva es concreta de diverses maneres:
anàlisis causals; reducció de variables i construcció d’índexs, elaboració de gràfics que
associen aquests índexs amb altres variables de l’enquesta i detecció factors diferencials
entre estudis.
El fet de disposar d’un fitxer integrat que combina dades personals dels entrevistats
(procedents dels arxius de la Universitat) amb les respostes al de l’enquesta, possibilita
per primera vegada l’aplicació de models causals a l’anàlisi de la inserció laboral.
Un segon objectiu d’aquest apartat és aprofundir en aquelles preguntes que poden
aportar alguna informació sobre la percepció dels titulats en quant a les competències i
habilitats que els exigeix l’activitat professional i fins a quin punt la carrera cursada a la
UPF els ha format adequadament per a assolir aquests reptes.
El capítol s’estructura en quatre apartats que són els següents:
1.
2.
3.
4.
L’èxit laboral des del punt de vista quantitatiu
L’èxit laboral des del punt de vista qualitatiu
Competències i habilitats requerides en l’exercici professional
Conclusions de l’anàlisi multivariant
102
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
1. L’èxit laboral des del punt de vista quantitatiu
L’interès d’aquest primer apartat, a més de fer una primera descripció sobre la situació
laboral dels titulats, es centra en detectar quins factors incideixen, en positiu o en
negatiu, en la inserció laboral dels titulats sense distingir la qualitat del contracte que
tenen els que treballen.
1.1 Velocitat d’inserció laboral
La inserció laboral dels titulats de la Pompeu Fabra és relativament ràpida, atès que el
66% de la mostra va trobar la primera feina en menys de tres mesos i el 77% en menys
de sis mesos. Tan sols un 8% va trigar més de sis mesos. Prop del 85% dels titulats de la
UPF treballava en el moment de realització de l’enquesta.
Tot i que se sap de la precarietat d’alguns contractes, cal destacar que el 80% dels que
treballaven en el moment de l’enquesta no havia deixat de treballar des de la seva
graduació i que, entre els que no treballaven, tan sols un 16% va declarar no haver
treballat mai.
Situació laboral dels titulats de la UPF
Percentatges
Treballen actualment
84,5
Han treballat sempre des de la
graduació
80,3
Han treballat de forma discontínua 19,7
100,0
No treballen actualment
15,5
No han treballat mai
16,2
Han treballat alguna vegada
83,8
100,0
Total mostra: 2385
100,0
1.2 Factors que incideixen en la inserció laboral
La reflexió teòrica sobre les variables que poden afavorir la inserció laboral dels titulats
ha dut a considerar els factors personals, la formació universitària, els factors d’entorn
familiar.
Pel que fa a factors personals, s’ha tingut en consideració la via d’accés a la universitat,
el sexe, l’experiència laboral prèvia a la graduació i les habilitats de gestió i
comunicació interpersonal. Aquests darrers aspectes s’han mesurat mitjançant dos
índexs. El primer és un indicador de d’activisme sociopolític que indica el grau
d’implicació en activitats de tipus associatiu, de solidaritat o de lleure durant l’època
universitària. Aquest índex sintetitza les respostes a una bateria de preguntes sobre la
103
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
freqüència de participació en l’organització, direcció o moderació de reunions, la
discussió i presa de decisions en reunions, la preparació de discursos, exposició d’idees
i l’elaboració d’informes o la redacció d’actes. El segon índex és un indicador
d’activisme estudiantil en el si de la UPF. Sintetitza les respostes d’una altra bateria de
preguntes sobre el grau de participació en associacions estudiantils, eleccions de
delegats o organització d’activitats lúdiques i culturals dins de la Universitat.
Pel que fa a la formació universitària, s’ha distingit entre els titulats que tenen una sola
titulació i els que en tenen dues i, també, entre els que són diplomats i els que són
llicenciats. Una altra variable que s’ha tingut en compte és la nota mitjana d’expedient
universitari. Però la seva inclusió s’ha hagut de descartar en el model global perquè tan
sols es disposava d’aquesta dada per als titulats dels anys 2001 i 2002 que constitueixen
poc més d’una quarta part de la mostra.
Finalment, pel què fa a l’entorn familiar, s’ha utilitzat un índex de status socioeconòmic
familiar construït a partir de les variables de nivell d’estudis i nivell ocupacional dels
dos progenitors del titulat.
A partir del conjunt de variables que s’acaben de descriure, s’ha estimat un model que
prediu per a cada titulat la probabilitat d’estar ocupat. Es tracta d’un model de regressió
logística en el que de tots els factors estudiats tan sols tres han resultat tenir un efecte
significatiu. Els factors són: tenir o no una doble titulació, tenir experiència laboral
prèvia i el temps transcorregut des de la graduació. El gràfic adjunt mostra quina és la
probabilitat d’estar ocupat en funció dels anys passats des de la graduació i del fet de
tenir dos títols i/o experiència laboral prèvia, segons les prediccions d’aquest model.
Probabilitat d'estar ocupat en funció
d'experiència laboral prèvia, formació i temps
transcorregut
1,0
0,9
0,8
0,7
0,6
0,5
0,4
0,3
0,2
0,1
0,0
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Anys des de la graduació
2 Títols + exper
1 Títol + exper
2 Títols
1 Títol
104
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
A fi de contrastar si els bons alumnes tenen més facilitat d’integració al mercat laboral,
s’ha repetit l’estimació del model per als titulats de les dues darreres promocions
contingudes en l’enquesta, afegint com a variable explicativa la nota mitjana del seu
expedient acadèmic. Aquesta variable, no ha mostrat tenir un efecte significatiu en la
probabilitat d’estar treballant. No obstant, aquest resultat sembla enganyós donat que
podria ser que fossin precisament els bons estudiant els que han retardat voluntàriament
la seva incorporació laboral a l’espera de completar la seva formació i així ho apunten
les dades. En efecte, dins del col·lectiu dels que no treballaven es donen dues situacions
extremes: estudiants amb bones qualificacions que ampliaven la seva formació i
estudiants amb expedients poc brillants que no treballaven i tampoc estudiaven.
Mitjana expedient acadèmic per situació laboral i continuació d’estudis
Promocions 2001 i 2002
Situació
laboral
Continues estudiant?
Mitjana
N
No treballo
No
Sí, preparo oposicions
Sí, amplio estudis
Total
1,626*
1,722
1,855*
1,789
41
25
126
192
Treballo
No
Sí, preparo oposicions
Sí, amplio estudis
Total
Total
1,707*
1,696
1,811
1,746
1,759
251
24
169
444
636
* Valors significativament diferents de la mitjana total per a un nivell α = 0,05
1.3 La inserció laboral per estudis
Després de l’estimació del model general de predicció de l’ocupació per al conjunt de
tots els titulats i per als de les darreres promocions, la pregunta que hom es pot fer és si
els factors considerats afecten de la mateixa manera als graduats de les diferents
titulacions. A fi d’esbrinar-ho, s’ha repetit l’estimació del model per a cadascuna de les
titulacions. Cal tenir present, que l’escàs nombre de llicenciats en Ciències del Treball,
Biologia i Informàtica i de graduats en enginyeria tècnica d’Informàtica de Sistemes
presents en la mostra no han permès fer les corresponents estimacions. Pel que fa a la
resta de titulacions, podem dir que tan sols cinc dels models han resultat ser
significatius. Aquests són els corresponents a les titulacions de:
105
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
•
Ciències Empresarials, on les variables significatives són experiència prèvia i temps
de graduació, tal com passava en el model general.
•
Economia, on, a més de l’edat que té una interpretació similar al temps de
graduació, apareixen dues variables que no són significatives en cap altre dels
models estimats: via d’accés a la Universitat i índex de status socioeconòmic
familiar (ESE). Els que accedeixen als estudis d’economia havent realitzat les
Proves d’Accés a la Universitat (PAU) tenen més probabilitat de trobar feina que els
seus companys i, a més ESE, més probabilitat d’estar ocupat.
•
Periodisme, on l’única variable significativa és l’edat. Probablement això és degut a
què en aquest col·lectiu l’edat està molt relacionada amb l’experiència laboral
prèvia.
•
Ciències Polítiques i de l’Administració, on les úniques variables explicatives són
l’experiència prèvia i l’índex d’activitat sociopolítica. En aquest cas, a major
activitat sociopolítica durant l’etapa de formació, major probabilitat de trobar una
ocupació.
•
Comunicació Audiovisual, on les úniques variables explicatives són el temps
transcorregut des de la graduació l’índex d’activitat sociopolítica. No obstant en
aquest cas el signe és negatiu i l’efecte te sentit contrari: a major activisme
sociopolític durant l’etapa universitària, menor és la probabilitat d’estar ocupat.
106
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
2. L’èxit laboral des del punt de vista qualitatiu
En aquest apartat s’analitza la qualitat del treball percebuda per aquells titulats que van
manifestar estar treballant en el moment de l’enquesta.
2.1 Satisfacció amb les condicions del treball
Als entrevistats se’ls va demanar que valoressin en una escala d’1 (molt negatiu) a 9
(molt positiu) el grau de satisfacció amb les condicions de la seva feina actual pel que fa
a retribució, tipus de contracte, funcions i tasques a desenvolupar, ambient humà i
relacions personals, possibilitats de promoció i autonomia en la presa de decisions. Una
anàlisi multivariant d’aquesta bateria de preguntes ha permès sintetitzar les sis
valoracions en dues noves variables que recullen el 60% de la variació total. La primera
que s’anomena índex de satisfacció amb la carrera professional està relacionada amb les
quatre darreres variables, mentre que la segona que s’anomena índex de satisfacció amb
el contracte i retribucions està més relacionada amb la qualitat del contracte. L’anàlisi
suggereix que, com passa amb altres conjunts de valoracions del qüestionari, aquesta
bateria de preguntes es podria substituir per un parell d’ítems sense pèrdua d’informació
rellevant.
S’ha calculat el valor mitjà d’aquests dos índexs de satisfacció per al conjunt de titulats
de cada carrera. Si no hi haguessin diferències de satisfacció entre estudis, aquestes
mitjanes no serien significativament diferents de zero que és la mitjana global (atès que
els índexs estan estandarditzats). En aquest cas, tan sols sis dels estudis presenten unes
mitjanes que són estadísticament diferents de zero en alguna de les dues dimensions de
la satisfacció amb les condicions de la feina:
•
•
•
•
Els titulats de Ciències Empresarials i D’Administració i Direcció d’Empreses se
senten més satisfets que la majoria amb la qualitat del seu contracte.
Els titulats de Comunicació Audiovisual mostren major satisfacció que la resta de
titulats amb la seva carrera professional però menys amb la qualitat del seu
contracte.
Els titulats de Periodisme i els de Ciència Política i de l’Administració es mostren
més insatisfets que la majoria amb la qualitat dels seus contractes.
Els titulats d’Humanitats són els que més insatisfets es mostren en les dues
dimensions analitzades.
Satisfacció amb les condicions del treball actual.
Mitjanes per estudis
Eix horitzontal: satisfacció amb la carrera professional
Eix vertical: satisfacció amb el contracte i retribucions
0,6
2.2 Satisfacció segons tipus de contracte 0,4
ADE
0,2
CCEE
107
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
En aquest apartat s’ha intentat veure si hi ha relació entre la satisfacció amb el treball
actual dels titulats i el tipus de contracte que tenen. A tal fi s’han agrupat els tipus de
contracte en quatre grans grups (indefinit, funcionari, temporal i per compte propi) i
s’ha calculat la mitjana dels dos índexs de satisfacció per a cadascun dels quatre grups
de titulats definits a partir del seu tipus de contracte. Els gràfics que es mostren a
continuació presenten visualment aquests resultats. Per a cada tipus de contracte, hi ha
representat un interval de confiança al 95% per al valor de la mitjana de satisfacció per
al conjunt de titulats que tenen aquest tipus de contracte. El quadradet central indica la
mitjana observada en la mostra i la línia horitzontal representa la mitjana de satisfacció
global per a tots els titulats de la mostra que treballen. La interpretació és la següent: si
l’interval de confiança per a un dels tipus de contracte queda totalment per sobre o per
sota de la línia horitzontal, podem dir que existeixen diferències significatives entre la
mitjana de satisfacció d’aquest grup de contractats i la del conjunt de titulats que
treballen. En cas contrari, les diferències observades poden ser atribuïdes a l’atzar.
Satisfacció amb contracte i retribució
Satisfacció amb la carrera professional
Mitjanes per tipus de contracte
Mitjanes per tipus de contracte
1,0
1,0
,5
,5
0,0
0,0
-,5
-,5
-1,0
-1,0
N=
1106
87
571
167
Indefinit
Funcionari
Temporal
Compte propi
N=
1106
87
571
167
Indefinit
Funcionari
Temporal
Compte propi
Una simple observació dels dos gràfics permet veure ràpidament que els titulats que són
funcionaris estan significativament més insatisfets i els que treballen per compte propi
més satisfets que la majoria amb els aspectes vinculats a la carrera professional. En
canvi, els funcionaris, juntament amb els que tenen contracte indefinit, estan
significativament més satisfets que la majoria amb el contracte i la retribució que reben,
mentre que els que tenen contractes temporals estan més insatisfets.
2.3 Satisfacció amb les tasques desenvolupades
Els gràfics mostren que, tal com és d’esperar, els titulats que desenvolupen tasques d’un
nivell inferior als estudis realitzats estan significativament més insatisfets amb els dos
aspectes de les condicions de la seva feina que els que realitzen tasques d’un nivell
equivalent o superior al dels seus estudis.
108
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
Satisfacció amb contracte i retribució
Satisfacció amb la carrera professional
Mitjanes segons nivell de tasques realitzades
Mitjanes per nivell de tasques realitzades
1,0
1,0
,5
,5
0,0
0,0
-,5
-,5
-1,0
-1,0
N=
N=
685
1122
Inferior als estudis
685
159
1122
Inferior als estudis
Superior als estudis
159
Superior als estudis
Igual als estudis
Igual als estudis
2.4 Satisfacció amb el salari
No s’observen diferències significatives en el grau de satisfacció dels titulats en funció
del salari, exceptuant el grup dels que cobren sous bruts per sobre dels 2.500 € que estan
clarament més satisfets. En canvi, sí que s’observa una clara associació positiva entre la
satisfacció amb els aspectes contractuals de la feina i el salari rebut: a major salari,
major satisfacció.
Satisfacció amb la carrera professional
Satisfacció amb contracte i retribució
Mitjanes per ingressos bruts mensuals
Mitjanes segons ingressos bruts mensuals
1,0
1,0
,5
,5
0,0
0,0
-,5
-,5
-1,0
N=
-1,0
193
427
500-700
700-1000
824
348
114
56
1000-1500 1500-2000 2000-2500 >2500 euros
N=
193
427
500-700
700-1000
824
348
114
56
1000-1500 1500-2000 2000-2500 >2500 euros
109
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
2.5 Motius de canvi de feina
S’ha demanat als titulats en una pregunta de resposta oberta que indiquessin fins a dos
motius pels quals havien canviat de feina (d’empresa o d’institució) o estarien disposats
a canviar. Un tractament conjunt de totes les respostes permet no tan sols calcular els
percentages de cada resposta, sinó, també, el percentatge de titulats que ha citat
cadascuna d’aquestes respostes. La taula mostra els principals motius adduïts.
Motius pels quals els titulats han canviat o estarien disposats a canviar de feina
Millor retribució
Promoció professional
Adequació a la titulació
Horaris
Realització personal
Millor contracte
Estabilitat
Ambient laboral
Qualitat de vida
Altres motius
N
% sobre total respostes
41,5
24,7
5,8
5,1
4,5
4,2
2,7
1,8
1,8
8,0
2.867
%sobre total titulats
64,8
38,6
9,0
8,0
7,1
6,5
4,1
2,9
2,8
12,4
1.836
3. Competències i habilitats requerides en l’exercici professional
Tot i que el qüestionari de l’enquesta d’inserció laboral no ha estat específicament
pensat per a analitzar l’adequació de les competències i habilitats subministrades per les
titulacions amb les exigències de l’exercici professional, sí que sembla interessant fer un
estudi una mica més aprofundit d’aquelles preguntes que poden donar algunes pistes en
aquest sentit, tot pensant en l’interès que pot tenir de cara a l’adequació de les
titulacions a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
3.1 Factors afavoridors de la inserció laboral
L’enquesta conté una pregunta on es demanava als titulats que indiquessin quin dels
factors següents creien que els havia ajudat (o els ajudaria) més en la seva inserció
laboral i desenvolupament professional:
•
El fet de tenir un títol universitari
•
L’experiència intel·lectual i les habilitats adquirides en el seu pas per la Universitat
•
La carrera o titulació específica que ha estudiat.
El gràfic posterior mostra que quasi la meitat dels consultats considerava que el factor
més determinant és l’experiència intel·lectual i les habilitats adquirides en el seu pas per
la Universitat.
Veient aquests resultats, hom es pot preguntar quines activitats, al marge de les
estrictament acadèmiques poden haver afavorit l’adquisició durant l’etapa universitària
d’altres habilitats que, després, són valorades en l’exercici professional. En l’enquesta hi
ha dues bateries de preguntes que indaguen sobre aquest tema. La primera explora el
110
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
grau de participació dels titulats en activitats associatives, solidàries o de lleure durant l
l’època d’estudiant. La segona bateria investiga la participació del consultat en activitats
associatives i de representació en el sí de la Universitat. A partir d’aquesta informació,
s’han construït dos índexs sintètics que s’han anomenat índex d’activitat sociopolítica i
índex d’activitat estudiantil a la UPF, respectivament (que expliquen el 74% i el 47% de
la variació total de les variables originals en cada cas).
Element més important en el
desenvolupament professional
50
40
30
Percentatge
20
10
0
Un títol
Habilitats
La carrera
En relació a la pregunta inicial d’aquest apartat, es pot dir que els titulats que més
aprecien les habilitats adquirides en el decurs de la seva etapa universitària són els que
varen tenir una major activitat sociopolítica durant la seva època estudiantil. En canvi,
de les respostes dels titulats no es desprèn que hi hagi cap relació entre l’activitat
estudiantil en la UPF i el factor més determinant en el desenvolupament professional.
3.2
Punts forts i punts febles dels estudis cursats a la UPF en relació a la carrera
professional
En l’enquesta es pregunta als titulats si han detectat alguna insuficiència en el pla
d’estudis o bé si han trobat a faltar algun element, l’absència del qual hagi pogut
dificultar de manera important la seva carrera professional. Es tracta d’una pregunta
oberta en la que es podien esmentar fins a tres insuficiències. Les respostes dels titulats
s’han agrupat en categories per a facilitar-ne la lectura. Així, sota el títol genèric de
Model UPF, s’han agrupat aquelles respostes que feien referència a l’organització, al
111
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
sistema trimestral, a la disciplina i exigència, així com al seguiment de l’alumne, fets
tots que caracteritzen el model universitari de la Pompeu Fabra.
Un 40% dels enquestats no ha detectat insuficiències. Tal com mostra la taula següent,
la insuficiència més destacada és l’escàs contingut pràctic de les assignatures, aspecte
citat en més d’un quart de les respostes i més de la tercera part dels titulats que
responen a aquesta pregunta.
Insuficiències dels estudis cursats que poden dificultar la carrera professional
N
% Respostes
% Titulats
Poques
pràctiques
d'assignatures
527
25,6
36,7
Horari
270
13,1
18,8
Pràctiques en empreses
234
11,4
16,3
Model UPF
219
10,6
15,2
Pla d'estudis/mala planificació
140
6,8
9,7
estudis
Idiomes
78
3,8
5,4
Professorat
70
3,4
4,9
Especialització
45
2,2
3,1
Assessorament laboral
42
2,0
2,9
Informatica i noves tecnologies 41
2,0
2,9
Altres
394
19,1
27,4
2060
100,0
143,4
Elements afavoridors de la carrera professional i situació professional del titulat
Percentatges sobre el total de respostes
Elements dels estudis cursats que Creus que faràs carrera
poden afavorir la carrera professional en l'empresa?
Sí
No
No treballa Total
Professorat
16,4
18,4
16,5
16,9
Infraestructura i recursos
14,8
16,0
13,9
15,0
Model UPF
8,5
8,5
12,0
9,1
Pla d'estudis
9,5
9,9
6,8
9,1
Pràctiques de les assignatures
6,4
4,8
5,2
5,8
Grups reduits
5,9
4,6
6,8
5,7
Prestigi UPF
5,2
3,9
5,5
4,9
Bon ambient de treball entre companys 4,0
3,1
2,9
3,6
Qualitat
3,7
3,8
2,1
3,4
Idiomes
1,7
1,2
3,1
1,8
Dinàmica de treball
1,7
2,4
2,6
2,0
Ubicació
1,1
2,0
0,0
1,2
Altres
21,2
21,3
22,5
21,5
100,0
100,0
100,0
100,0
112
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
Pel què fa als elements afavoridors de la carrera professional, cal dir que també un 40%
dels titulats no n’indiquen cap (sense ser els mateixos individus que en la pregunta
anterior). Ha semblat interessant veure si les respostes a aquesta pregunta difereixen
segons que el titulat estigui ocupat o no i, en el cas d’estar treballant, en funció de les
expectatives que te de fer carrera en el si de l’empresa. La taula mostra que hi ha una
forta dispersió de les respostes, tot i que els elements més destacats i que, per tant, es
configuren com a punts forts dels estudis cursats a la UPF són el professorat, les
infraestructures i els recursos, els aspectes diferencials del model UPF i el pla d’estudis.
Aquests aspectes constitueixen en conjunt un 50% de les respostes, variant el pes de
cada un d’ells entre un 9% i un 18%. No s’observen patrons de distribució diferenciats
en funció de la situació laboral i de les perspectives de carrera en l’empresa.
3.3 Satisfacció amb els estudis cursats a la UPF
Al final de l’enquesta es demanava als titulats, tant si estaven treballant com si no, que
manifestessin el seu grau de satisfacció respecte d’una sèrie d’elements dels estudis
cursats a la UPF. Les respostes d’aquesta pregunta revelen quins han estat els aspectes
més satisfactoris per a cada titulat i cal pensar que els aspectes més satisfactoris estan
relacionats, almenys parcialment, amb allò que els ha estat més útil en la seva fase
d’inserció laboral o de carrera professional. Si més no, les puntuacions baixes poden
ajudar a detectar mancances en els plans d’estudis. El detall d’aquesta informació per
titulacions permet localitzar elements que no funcionen prou satisfactòriament en algun
estudi, en comparació a d’altres aspectes del mateix estudi, o en comparació al mateix
aspecte en d’altres titulacions. En les dues taules que es presenten a continuació, les
dades en negreta indiquen diferències estadísticament significatives respecte les dades
globals corresponents a tots els titulats de la UPF.
La bateria de valoracions sobre aspectes específics dels estudis cursats mostra que hi ha
una certa similitud entre algunes d’elles. Una anàlisi de components principals mostra
que el conjunt de les respostes es pot sintetitzar en tres variables que recullen el 64% de
la variació total. La primera recull l’aspecte més acadèmic, de satisfacció amb els
continguts del pla d’estudis; la segona, està vinculada amb els aspectes més pràctics; i
la tercera, està relacionada amb els serveis de la UPF. Tot i que, en termes generals, les
valoracions són elevades i, per tant, revelen un important grau de satisfacció, les
valoracions dels aspectes pràctics són les que tenen una puntuació més baixa. Cal dir
que la taxa de resposta a les preguntes sobre aspectes pràctics és generalment força més
baixa que en la resta de qüestions. Hom es pot preguntar si la demanda que sembla
aflorar de majors continguts pràctics en les carreres és tan sols fruit de les dificultats del
primer contacte amb el món laboral. Com es pot veure en el gràfic de la pàgina 18, no
sembla que sigui així.
113
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
Satisfacció amb diferents aspectes dels estudis cursats a la UPF. Llicenciatures
Valoracions mitjanes en una escala d’1 (molt negatiu) a 9 (molt positiu)
DRE
ECO
CEA N
ADE PERI CA CPA CT
T
Ensenyaments teòrics
6,7 6,9 6,8 6,8 6,3 6,6 6,7 4,5
Actualització dels temes
6,7 6,7 6,7 6,8 6,6 6,5 6,7 5,5
Adequació a la realitat
5,7 6,0 5,9 6,0 6,3 5,5 5,6 4,5
professional
Organització en trimestres
6,5 7,5 7,6 7,5 6,5 6,2 6,4 7,0
Pla d'estudis en general
6,4 6,8 7,0 6,9 6,4 6,1 6,3 5,0
Pràctiques de les assignatures 4,9 6,1 5,7 5,7 6,7 6,1 5,4 6,5
Pràctiques en empreses
4,6 3,5 5,0 4,9 6,1 6,0 5,5 7,5
Pràcticum
5,6 3,3 4,4 4,3 5,9 6,3 5,8 5,0
Professorat
6,7 7,1 6,9 6,9 6,6 6,8 6,8 5,5
Organització acadèmica
6,2 6,9 6,5 6,4 6,2 6,4 6,3 4,0
Serveis
universitaris
en
6,8 6,8 7,0 6,9 6,8 6,9 6,8 6,0
general
Biblioteca
7,7 7,6 7,6 7,6 7,3 7,6 7,7 8,0
TI
6,4
6,4
HU
M
7,1
6,8
BIO INF
7,2 6,0
7,8 7,0
5,6
6,6
5,9
6,0
4,1
4,9
7,1
6,3
4,8
5,9
6,4
4,5
4,0
3,9
6,9
6,4
7,0
6,6
7,1
7,9
7,8
7,4
7,3
6,3
6,8
6,0
5,8
7,0
6,0
6,3
6,3
6,3
6,7
7,7
6,7
7,5
6,0
7,1
4,5
8,0
Satisfacció amb diferents aspectes dels estudis cursats a la UPF. Diplomatures
Valoracions mitjanes en una escala d’1 (molt negatiu) a 9 (molt positiu)
CCEE RRLL GAP IS
Total titulats
Ensenyaments teòrics
6,9
6,8
6,9
6,7
6,7
Actualització dels temes
6,8
6,7
6,8
7,3
6,7
Adequació
a
la
realitat
6,3
5,8
6,0
6,5
5,8
professional
Organització en trimestres
7,7
7,2
7,4
7,5
6,9
Pla d'estudis en general
7,2
6,8
6,9
7,2
6,6
Pràctiques de les assignatures
6,0
5,6
6,3
7,3
5,8
Pràctiques en empreses
4,5
5,9
5,9
6,2
5,3
Pràcticum
3,8
6,0
5,9
7,0
5,5
Professorat
7,1
7,0
7,2
7,6
6,9
Organització acadèmica
6,9
6,5
6,8
7,1
6,5
Serveis universitaris en general 7,2
7,0
7,1
7,0
6,9
Biblioteca
7,8
7,7
7,9
7,7
7,7
El gràfic mostra l’evolució del grau de satisfacció amb tres aspectes pràctics del pla
d’estudis i amb el seu contingut teòric per promocions. No es pot inferir d’aquesta
evolució que hi hagi una opinió molt més crítica entre els titulats recents que entre els
més antics. El gràfic també mostra la valoració més positiva que obtenen els continguts
teòrics entre els titulats de totes les promocions.
En intentar copsar el sentit de les valoracions dels aspectes pràctics dels plans d’estudis
cal tenir present que en quasi totes les titulacions, hi ha percentatge relativament
important de titulats que es destaca de la resta per les seves valoracions
114
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
extraordinàriament baixes (puntuacions de 1 o 2). No es te cap indici de les raons que
porten a aquests titulats a donar aquestes valoracions. Sorprèn, també, que hi hagi
titulats que valorin el “pràcticum” quan el seu pla d’estudis no contempla la seva
realització. És possible que aquests titulats associïn al “pràcticum” tot el conjunt
d’activitats pràctiques relacionades amb el món de l’empresa, com poden ser els
convenis de cooperació educativa gestionats des de l’Oficina d’Inserció Laboral, als
quals haurien tingut accés si ho desitjaven. En aquest cas no sabem què és el que estan
valorant malament, si l’oferta de pràctiques, la gestió del conveni, o la pràctica concreta
que han realitzat, sent impossible esbrinar quina és la interpretació correcta. En els
estudis que tenen “pràcticum” en el seu pla, la baixa valoració del mateix es pot
entendre com una crítica per considerar-lo insuficient, com una crítica per considerar-lo
una pèrdua de temps, o com una crítica a l’organització i gestió del mateix. Per tant, de
cara a futurs estudis d’inserció, convindria revisar la formulació de les preguntes sobre
els aspectes pràctics de les titulacions de tal manera que permetessin discriminar el
sentit de la valoració.
Com a cloenda de l’enquesta es preguntava als titulats si, en cas de començar de nou,
tornarien a triar la mateixa carrera. Quasi un 70% responia que sí. Però s’observen
diferències en funció de les titulacions. Així, a Biologia, Administració i Direcció
d’Empreses, Periodisme, Ciències Empresarials i Dret el percentatge de titulats que
tornarien a fer els mateixos estudis és significativament superior al global, mentre que a
Relacions Laborals i a Gestió i Administració Pública és significativament inferior.
115
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
Aspectes teòrics i pràctics dels estudis cursats
Valoració mitjana per any de graduació
9
8
7
6
5
4
3
2
1
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
67. Pràctiques de les assignatures
67. Pràctiques en empreses
67. Pràcticum
67. Ensenyaments teòrics de les assignatures
Triaries de nou la mateixa carrera?
Percentatge de respostes afirmatives
GAP
CT
RRLL
CPA
TI
CA
HUM
ECON
CEA
INF
DRET
CCEE
PERIO
ADE
IS
BIO
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
La línia vertical indica el percentatge global (69%)
116
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
4. Conclusions de l’anàlisi multivariant
En aquest apartat es presenta una síntesi dels resultats que es desprenen de l’anàlisi
multivariant realitzada en aquest capítol, així com una reflexió valorativa sobre els
objectius de l’enquesta i els actuals continguts del qüestionari. Aquestes conclusions
venen a ser un complement de les conclusions generals sobre cadascun dels apartats de
l’enquesta d’inserció laboral de l’any 2004 i de la seva comparació amb els resultats de
les quatre edicions anteriors que es troben en el capítol específic de conclusions,
Es pot afirmar que la inserció laboral dels titulats de la UPF és relativament ràpida i que
es veu afavorida per l’experiència laboral prèvia i pel fet de tenir més d’una titulació
universitària. Tot i això, s’observen alguns patrons diferenciats per titulacions. Per
exemple, l’status socioeconòmic familiar i la via d’accés a la Universitat per les PAU
afavoreixen la inserció laboral dels titulats d’Economia, mentre que l’activitat
sociopolítica desenvolupada durant els anys d’estudi és un factor positiu en la inserció
laboral dels titulats de Ciències Polítiques i de l’Administració i és un factor negatiu en
els de Comunicació Audiovisual. Sobre el fet que la nota mitjana de l’expedient
universitari no sigui un factor influent en la inserció laboral, cal tenir en compte que
bona part dels estudiants amb qualificacions elevades ha endarrerit l’entrada al mercat
laboral a fi de completar la seva preparació mitjançant la realització d’altres estudis, ja
siguin llicenciatures, doctorats o mestratges.
El conjunt de preguntes que pretenen valorar el grau de satisfacció dels titulats amb les
condicions de la feina que estan realitzant es poden sintetitzar en dues dimensions: la
que fa referència als aspectes de carrera professional i la que fa referència als aspectes
contractuals. La primera dimensió és la més important des del punt de vista estadístic i
també és la que obté la puntuació més alta per part dels titulats. S’observen, però,
diferències significatives en funció de les titulacions, tipus de contracte i tasques
realitzades. En general, dos de cada tres titulats es declaren disposats a canviar de feina
si així poden millorar la seva retribució i un de cada tres titulats canviaria de feina per
aconseguir una promoció professional. Sembla plausible pensar que aquestes respostes
depenen de les condicions de la feina que realitzaven els titulats en el moment de
l’enquesta. En aquest sentit, les respostes podrien estar reflectint una major insatisfacció
amb els temes contractuals que amb els temes de carrera professional.
Quasi la meitat dels titulats creuen que l’experiència intel·lectual i les habilitats
adquirides en el seu pas per la Universitat són més importants en l’exercici professional
que no pas el fet de tenir un títol o la carrera específica cursada. Aquest resultat sembla
apuntar a la necessitat d’emfatitzar l’adquisició d’habilitats i competències i, a la
vegada, qüestiona en certa manera la tendència dels últims anys a crear noves titulacions
amb continguts molt específics.
Pel què fa als estudis cursats a la UPF, de les opinions dels titulats se’n desprèn com a
punt feble el tema de les pràctiques i com a punts forts el professorat i les
infraestructures i serveis. L’elevada insatisfacció amb els aspectes pràctics és general a
tots els estudis i es manté al llarg de totes les promocions. En aquest sentit, aquesta
insatisfacció sembla que no es tan sols fruit de la dificultat del primer contacte amb el
món laboral sinó que segueix sent compartida pels titulats que fa deu anys que s’han
graduat. Ara bé, no queda clar com s’ha d’interpretar aquesta insatisfacció. Hom es
pregunta si respon a una demanda d’incorporació de més aspectes pràctics o d’estudis
117
Inserció professional de la UPF
Conclusions 2004
de casos en els continguts de les assignatures o bé reflecteix una crítica a les “classes de
pràctiques” de les assignatures. Les opinions crítiques sobre el “pràcticum” dels titulats
de les carreres que el tenen incorporat en el seu pla d’estudis tampoc tenen una
interpretació clara. Poden ser interpretades com a queixa dels seus continguts o bé com
a crítica dels aspectes organitzatius i/o de tutorització.
118