Del garrot vil al panòptic. El
Raval com a laboratori
disciplinari a través de la
imatge de no ficció (1890-2014)
Joan Miquel Gual
Doctorand Teoria, Anàlisi i
Documentació Cinematogràfica (UPF)
Epistemologia Focaultiana
• Vigilar y castigar. El
nacimiento de la
prisión (1975)
• Los anormales (19741975)
Hipòtesi principal
• Es pot reconstruir el procés descrit per Foucault
a Vigilar y castigar, el pas de la societat de la
disciplina a la societat panòptica o del control, a
través de la imatge de no ficció del barri del
Raval
Raval disciplinari.
El gran tancament
El Raval disciplinari
• “Tot semblava una presó”. Antoni Salut a Vivers de revolucionaris.
El Raval disciplinari
• La Bomba del Liceu (Carles Balaguer, 2010)
Raval disciplinari.
Fotos Antoni Esplugas
El Raval disciplinari
Ley de Vagos y Maleantes (1933)
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Los vagos habituales.
Los rufianes y proxenetas.
Los que no justifiquen cuando legítimamente fueren requeridos para ello por las autoridades y sus agentes, la posesión o procedencia de dinero o efectos que
hallaren en su poder o que hubieren entregado a otros para su inversión o custodia.
Los mendigos profesionales y los que vivan de la mendicidad ajena o exploten a menores de edad, a enfermos mentales o a lisiados.
Los que exploten juegos prohibidos o cooperen con los explotadores a sabiendas de esta actividad ilícita, en cualquier forma.
Los ebrios y toxicómanos habituales.
Los que para su consumo inmediato suministren vinos o bebidas espirituosas a menores de catorce años en lugares y establecimientos públicos o en instituciones
de educación e instrucción y los que de cualquier manera promuevan o favorezcan la embriaguez habitual.
Los que ocultaren su verdadero nombre, disimularen su personalidad o falsearen su domicilio mediante requerimiento legítimo hecho por las autoridades o sus
agentes, y los que usaren o tuvieren documentos de identidad falsos u ocultaren los propios.
Los extranjeros que quebrantaren una orden de expulsión del territorio nacional.
Los que observen conducta reveladora de inclinación al delito, manifestada por el trato asiduo con delincuentes y maleantes; por la frecuentación de los lugares
donde éstos se reúnen habitualmente; por su concurrencia habitual a casas de juegos prohibidos, y por la comisión reiterada y frecuente de contravenciones
penales.
Raval disciplinari
• Materials de no ficció: arxius policials,
fotoperiodisme, Jean Genet al Raval (Juan
Caño, 2013)
Raval disciplinari
Decreto Abolicionista (1956)
• Materials:
• Fotos de Joan Colom
al Barri Xino
• Fotos de presons de
dones durant el
franquisme.
Raval disciplinari
Ley de Peligrosidad Social (1970)
• Materials: Ocaña retrat intermitent (Ventura
Pons, 1978), fotos Orgull Gay 77-78 (Kim
Manresa), reportatge La homosexualidad en el
franquismo: carcel, vejaciones y humillación,
retrats policials i una entrevista a Silvia Reyes.
Raval disciplinari
Ley de Peligrosidad Social (1970-1979)
El Raval del control.
La societat panòptica
Raval del Control
• El fracàs de la presó com a instrument de
regeneració.
• Societat de la por. Pànics morals a través
dels mitjans de comunicació (migracions,
civisme)
• Transformació urbanística: Del Xino al
Raval
• Desenvolupament del panoptisme o
vigilància constant de l’espai públic.
Raval del control.
La ciutat frontera
• Raval l’últim esglaó (Reportatge 30
minuts, TV3, 1988)
• Fotos de la prostitució a la Boqueria a El
País
• Els 11 del Raval
Raval del control.
La ciutat frontera
• Centre d’Internament per Estrangers de Zona
Franca
Raval del control.
Ordenança del Civisme
• El que es prohibeix són comportaments
determinats (incívics) i se sancionen amb
multes: Prostitució de carrer, mendicitat,
repartir flyers, acampar a la via pública,
manifestacions sense autorització, música
al carrer, etc.
• Els materials crítics amb l’ordenança i els
favorables (campanyes mediàtiques) són
amplíssims.
Raval del control.
Ordenança del Civisme
Raval del control.
Societat panòptica
Conclusions principals
• Durant els segles XX i XXI, el Raval ha estat l’espai de la ciutat a
on, de manera prioritària, s’han aplicat les normatives disciplinàries
o de control. La imatge de no ficció n’és un document social.
• En aquest sentit, el paisatge del Raval no es limita nomes al seu
espai físic, sinó també a tot un mapa d’institucions que són el lloc
del destí dels anormals (presons, camps de concentració o de
rehabilitació, centres d’internament)
• La imatge de no ficció ha tingut un important paper en la construcció
de pànics morals que han precedit a les normatives disciplinàries o
de control.
• També han tingut un important paper com a instrument de crítica i
transformació a les normatives i la seva aplicació.