TREBALL DE RECERCA SOBRE L’ABANDONAMENT DELS ESTUDIS A
LA UPF
Introducció
13/05/2011
UNIVERSITAT POMPEU FABRA
Treball de recerca sobre l’abandonament dels estudis a la UPF
Xavier Fernández i Marin
Lucía Gil Royuela
Carles Roca Cuberes
Jordi Serret Sanahuja
Abril del 2011
1
TREBALL DE RECERCA SOBRE L’ABANDONAMENT DELS ESTUDIS A
LA UPF
Introducció
13/05/2011
CONTINGUTS
AGRAÏMENTS
FITXA TÈCNICA
RESUM EXECUTIU
INTRODUCCIÓ
1.1. Motivació
1.2. Descripció de l’estudi
1.3. Resultats
CAPÍTOL I: Factors de risc, estudi quantitatiu
CAPÍTOL II: Causes de l'abandonament
CAPÍTOL III: Propostes d'accions de millora
2
TREBALL DE RECERCA SOBRE L’ABANDONAMENT DELS ESTUDIS A
LA UPF
Introducció
13/05/2011
AGRAÏMENTS
Aquest estudi ha estat possible gràcies a la tenacitat del vicerector de Docència i Ordenació
Acadèmica, Josep Eladi Baños, i del vicegerent de l’Àrea de Docència, Pere Torra, per indagar
les causes que han portat a l’abandonament dels estudis i, en la mesura del possible, afavorir
la continuïtat dels estudiants. També ha estat viable gràcies al finançament del Consell Social
de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Agraïm la col·laboració a totes les unitats i les persones de la universitat que ens han donat
suport: Roberto Moreno, del Servei de Gestió Acadèmica (SGA), Anna Petit i Oriol Garcia, de
la Unitat d’Estudis, Planificació i Avaluació (UEPA), i el suport administratiu del Centre per a la
Qualitat i la Innovació Docent (CQUID), Eva Parera i Patricia Boldú.
Donem les gràcies especialment a Pablo Barberà Arangüena, actualment estudiant de la
Universitat de Nova York (NYU) com a becari fulbright, i a Rubén García Cifuentes, becari del
CQUID, en l’últim curs de la llicenciatura.
Finalment, agraïm les aportacions a totes les persones que ens han assessorat i donat idees
durant l'elaboració d'aquest estudi.
3
TREBALL DE RECERCA SOBRE L’ABANDONAMENT DELS ESTUDIS A
LA UPF
Introducció
13/05/2011
FITXA TÈCNICA
Vicerector de Docència i Ordenació Acadèmica
Josep Eladi Baños
Vicegerent de l'Àrea de Docència
Pere Torra
Director tècnic del CQUID
Pau Solà i Yusar
Autors del projecte
Xavier Fernández i Marin
Lucía Gil Royuela
Carles Roca Cuberes
Jordi Serret Sanahuja
Col·laboradors
Pablo Barberà Arangüena
Rubén García Cifuentes
4
TREBALL DE RECERCA SOBRE L’ABANDONAMENT DELS ESTUDIS A
LA UPF
Introducció
13/05/2011
RESUM EXECUTIU
La realització d’estudis sobre abandonament universitari ha tret a la llum diversos factors que hi
influeixen. Aquests factors es poden classificar en dos grans grups: el primer correspon als
factors socials i d’entorn de l’alumne i el segon, als factors psicoafectius, que són un conjunt de
factors molt més individuals.
L’estudi que s'ha realitzat a la UPF s'ha estructurat en quatre fases: la fase I, de disseny de
l'estudi; la fase II (capítol I), que inclou una anàlisi de dades multinivell de tots els estudiants a
partir de les dades proporcionades pel Servei de Gestió Acadèmica; la fase III (capítol II), que
ha consistit en l’anàlisi de les causes psicoafectives que van dur a un conjunt d’alumnes
representatius a abandonar els seus estudis a la UPF; i per últim, la fase IV (capítol III), que s’ha
centrat a analitzar els resultats i a fer una proposta per implementar millores en l’activitat docent
i institucional i, si cal, per reduir la taxa d’abandonament.
L'objecte d'aquest estudi són els estudiants de la UPF que no s’han matriculat durant el curs
2008-2009, encara que sí que van fer-ho durant el curs 2007-2008, exceptuant els estudiants
que han acabat la carrera. Per tant, només s'ha estudiat l'abandonament d’un curs, tant si ha
estat voluntari com si s’ha produït per dificultats de permanència a la universitat, degut al fet de
no assolir els crèdits necessaris per continuar-hi.
Els resultats obtinguts a l’estudi fan referència als factors i a les causes per les quals els
estudiants han pogut decidir abandonar o no continuar els seus estudis a la universitat. D'una
banda, en l'informe de factors es distingeix entre els estudiants que no continuen els estudis
perquè no han assolit els crèdits necessaris (un 15,5% dels estudiants de primer) i els estudiants
que abandonen els estudis voluntàriament, agrupats en els cursos superiors (11,1%). Les causes
que manifesten com a motiu per abandonar els estudis s'agrupen en tres tipus:
socioeconòmiques, personals i institucionals.
Per tal de reduir la no-permanència i l'abandonament en els estudis, s'han articulat una sèrie de
propostes per afavorir la continuïtat dels estudiants, que inclouen la creació d'un servei o d’una
unitat exclusius per als estudiants on es puguin aglutinar tots els serveis que la UPF ja ofereix a
l'estudiant, però que en aquests moments estan dispersos o no existeixen. Entre aquests serveis
podem trobar des d’activitats relacionades amb l'assessorament psicològic fins a associacions
d'estudiants. A més, es poden oferir serveis més adients per evitar l'abandonament, dins o no
d'aquesta unitat, com ara una actuació tutorial per als estudiants (actualment en procés de
revisió) i altres accions relacionades amb serveis d'informació més proactius dels que es tenen
fins ara, relació amb les unitats de qualitat de la docència, i altres programes per fomentar la
continuïtat dels estudiants a la universitat.
5
TREBALL DE RECERCA SOBRE L’ABANDONAMENT DELS ESTUDIS A
LA UPF
Introducció
13/05/2011
INTRODUCCIÓ
La Universitat Pompeu Fabra (UPF), en el seu projecte Icària Internacional, dins del Campus
d’Excel·lència, ha programat diferents accions dirigides a la qualitat docent i a la millora de
l’aprenentatge. Una de les accions és aquest estudi sobre l’abandonament dels estudiants a la
UPF i que té com a objectiu principal afavorir la continuació dels estudis dels estudiants amb
tendència a abandonar.
L’abandonament, en aquest cas concret l’abandonament dels estudis per part dels universitaris,
ha estat i continua sent un tema recurrent en la literatura científica dels àmbits de la pedagogia
i la sociologia de l’educació. Al llarg de diversos estudis s’han identificat una sèrie de factors i
de variables que influeixen decisivament en la continuïtat o l’abandó dels estudis per part dels
estudiants universitaris. No obstant això, les raons concretes per les quals abandonen els
nostres estudiants a la UPF no les coneixem efectivament i, fins ara, no comptàvem amb un
estudi prou complet i sistemàtic que ens doni prou elements d’informació (grau d’importància de
cada factor, distribució per estudis, etc.).
L’interès en la realització d’una investigació pràctica sobre l’abandó dels estudiants rau en el fet
que aquests estudis ens ofereixen la possibilitat de plantejar millores en el sistema per tal de
retenir, com a mínim, una part d’aquests estudiants. Les causes de l’abandonament són múltiples
i variades i poden canviar segons el curs en què es troba l’estudiant.
La UPF ha escollit només un curs per analitzar l'abandonament dels estudiants a la universitat.
Aquest estudi s'ha realitzat en base a tots els estudiants que, havent estat matriculats el curs
2007-2008, no van fer-ho el 2008-2009, exceptuant els estudiants que han acabat els seus
estudis. Dins d’aquest concepte es diferencien dos grups: el dels estudiants que no han superat
el règim de permanència (els estudiants de primer) i el dels estudiants que abandonen els
estudis voluntàriament. D’una altra banda, el concepte d’abandonament és, doncs, més ampli
que el que s’utilitza en el sistema universitari de Catalunya (dos anys sense matrícula), atès que
hi ha voluntat d’abordar la qüestió amb la màxima exhaustivitat.
Aquest estudi ha estat realitzat pel Dr. Xavier Fernández i el Dr. Carles Roca, tots dos
professors investigadors de la UPF. El coneixement que ambdós tenen dels estudiants de la UPF
i del sistema educatiu de la universitat ha facilitat tant el diagnòstic més acurat com l'anàlisi dels
resultats, així com les aportacions per millorar el sistema i el dels mateixos estudiants. El CQUID
ha aportat el disseny de tot l’estudi, el seguiment i la coordinació, així com l’elaboració del
capítol III.
Motivació
El projecte sobre l’abandonament dels estudis es planteja sobre la base de dos objectius. En
primer lloc, la realització d’una anàlisi dels possibles factors i les possibles causes. El segon
objectiu és la realització d’una sèrie de propostes per tal de reduir al mínim la taxa
d’abandonament dels estudis.
L’anàlisi té la finalitat de fer una fotografia el més exacta possible de les causes de
l’abandonament, estudiant les diverses variables que incideixen en la decisió de continuar els
estudis o abandonar-los, ja sigui per seguir uns altres estudis o per entrar al mercat de treball.
6
TREBALL DE RECERCA SOBRE L’ABANDONAMENT DELS ESTUDIS A
LA UPF
Introducció
13/05/2011
A partir de la realització de l’anàlisi, la intenció és plantejar un conjunt de propostes de millora
i una sèrie de mesures per implementar amb la finalitat d’evitar els abandonaments acadèmics
que estiguin en mans de la Universitat.
Metodologia
Aquest estudi s’ha realitzat en tres fases d'anàlisi: una quantitativa, en la qual es busquen
factors d'influència per a l'abandonament dels estudiants, com ara el seu rendiment acadèmic o
la seva procedència; una fase d'anàlisi qualitativa, per tal de conèixer les causes de
l'abandonament dels estudiants des de les seves percepcions; i la fase III, en què s’ha fet una
anàlisi dels resultats i s’han proposat diferents alternatives per captar i donar suport als
estudiants amb tendència a abandonar els estudis.
Els tipus de tècniques que s’han utilitzat han estat, a la fase I, la tècnica estadística multinivell i,
a la fase II, la tècnica del focus group.
Les tècniques multinivell consisteixen a estudiar les diferències que els diversos nivells existents
produeixen sobre un fet concret, en aquest cas, l’abandonament. En aquesta fase, s’ha inclòs a
tots els estudiants que han estat matriculats durant el curs 2008-2009. La tècnica del focus
group s’ha aplicat a tres grups d’estudiants, dos de primer i un de segon. L’objectiu consisteix a
obtenir informació sobre les percepcions, actituds i motivacions d’un col·lectiu d’estudiants que
han estat escollits entre els diferents perfils dels estudiants que abandonen, perfils que s’han
confeccionat a partir de la mostra d’estudiants de la fase I.
L’amplitud d’aquestes fases ha convertit la fase I en el capítol I d’aquest informe; la fase II, en el
capítol II i la fase III, en el capítol III.
Resultats de l’anàlisi
Al capítol I s’han trobat els resultats següents:
1. Els factors individuals de risc que més afecten els estudiants de primer per no superar el
règim de permanència en tots els estudis són la via d’accés diferent a les PAU (sobretot
els majors de 25 anys), treballar més de 15 hores setmanals i l'arrelament dels
estudiants a Catalunya. Els factors relatius a l’estudi que redueixen el risc de no superar
el règim de permanència són el percentatge de professors associats, la nota de tall
mitjana i la satisfacció dels estudiants. Els estudis amb els percentatges més alts de no
superació del règim de permanència són Enginyeria Tècnica de Telecomunicació,
Enginyeria en Informàtica.
2. Els factors individuals de risc que més afecten els estudiants de cursos superiors per
abandonar en tots els estudis són la via d’accés a segon cicle i altres, treballar menys
de 15 hores setmanals, l’arrelament dels estudiants a Catalunya i ser home. Tenir
estudis superiors augmenta el risc d’abandó en els estudis d’Enginyeria Tècnica de
Telecomunicació i Lingüística, però el redueix en els estudis de Telecomunicació i
Traducció i Interpretació. Tenir un rendiment acadèmic superior a la mitjana és un
factor de risc en els estudis de Lingüística, Enginyeria Tècnica en Telecomunicació i
Traducció i Interpretació; però és un factor protector en els estudis d’Humanitats, Dret,
Periodisme, Relacions Laborals, Comunicació Audiovisual i ADE. El factor relatiu a
l’estudi que augmenta el risc d’abandonar és el percentatge de professors associats. Els
7
TREBALL DE RECERCA SOBRE L’ABANDONAMENT DELS ESTUDIS A
LA UPF
Introducció
13/05/2011
estudis amb els percentatges d’abandonament més alts són Lingüística, Enginyeria
Tècnica en Telecomunicació, i Traducció i Interpretació.
Al capítol II s’han trobat els resultats següents:
1. Causes socioeconòmiqes
Dins d’aquest grup les raons que els estudiants manifesten com a causa de l’abandó
són la mancança de suport econòmic i el familiar.
2. Causes personals
Les habilitats cognitives, l’adaptació al sistema (pas del batxillerat a la universitat i
sistema trimestral), la mobilitat i el domicili, la insatisfacció amb els estudis elegits i els
canvis vitals dels estudiants.
3. Causes institucionals
Les causes institucionals per les quals els estudiants abandonen els estudis són molt més
àmplies que en els grups anteriors: a. L’organització dels estudis (plans d’estudis
adequats, dispersió de l’horari, càrrega de feina excessiva i transició a Bolonya),
recursos acadèmics institucionals (el prestigi de la UPF, els serveis de suport a
l’estudiant), la integració acadèmica i social, com encaixen els estudiants a la
universitat (la qualitat docent, les relacions dels professors amb els estudiants,
incompatibilitat entre estudis i treball, competitivitat amb altres estudiants, conflictes amb
companys, la diferència d’edat, activitats extraescolars).
Propostes per afavorir la continuïtat a la universitat
Per arribar a aquestes propostes s'han tingut en compte els resultats dels dos estudis realitzats i
descrits als capítols I i II. S'ha revisat l'Estatut de l'estudiant (BOE, 318, 31.12.2010), s'han
estudiat les activitats que es desenvolupen en altres universitats reconegudes i s'han comparat
amb els serveis que la UPF ofereix a l'estudiant; i, sobretot, s'ha tingut en compte que l'estudiant
és el centre del procés d'ensenyament-aprenentatge.
1. Propostes generals i que es poden fer servir per a tota la comunitat universitària
En aquest apartat suggerim reflexionar sobre el model d'universitat en relació amb
alguns aspectes que poden facilitar la integració dels estudiants a la vida de la
universitat. Se suggereix la creació d'una unitat/servei exclusiu dels estudiants i que
aglutini els diferents temes que tracten de la vida de l'estudiant. Posar en marxa la
acció tutorial de l'estudiant (ACTE), major proactivitat respecte a activitats que
faciliten la identificació amb la universitat i la relació amb altres estudiants i amb els
professors. Crear aplicatius que facilitin la recollida de dades d’estudiants per
generar un major coneixement de la situació de l'estudiant, fer investigacions sobre
els estudiants més sovint per tal d'oferir millors serveis i millor aprenentatge,
aglutinar amb una bona coordinació tota la informació que hi hagi a la universitat
que sigui d'interès per a l'estudiant.
2. Programes específics que eviten l’abandonament
Les propostes que serveixen específicament per evitar l'abandonament dels
estudiants són les següents: tenir molt en compte els estudiants de primer (un 15%
del total d’estudiants no supera el règim de permanència) i elaborar una informació
específica i adient per a la idiosincràsia dels estudiants de primer. Sensibilitzar els
8
TREBALL DE RECERCA SOBRE L’ABANDONAMENT DELS ESTUDIS A
LA UPF
Introducció
13/05/2011
professors en relació amb els estudiants susceptibles d'abandonar. Fer el seguiment
dels estudiants a través de tutories. Crear programes que facilitin la integració de
l'estudiant a la universitat.
3. Solucions úniques i individuals per a determinades situacions
En aquest apartat s'ha proposat tenir en compte algunes situacions específiques
com ara la dels estudiants que entren a la universitat per via d'accés de majors de
25 anys, els estudiants que viuen a prop de Barcelona, el ritme d'estudi d'alguns
estudiants, els estudiants que treballen i estudien, etc. En general, la majoria
d'aquestes situacions es milloren amb una acció tutorial integral (orientació
acadèmica, personal i institucional).
4. Solucions en funció de la implementació a la institució
La implementació d'aquestes propostes pot afectar l'estructura de la UPF (alguns
servies i a l'organització de la docència), la implicació dels professors, els models
d'orientació i informació als estudiants, i la recerca relacionada amb els estudiants.
5. Solucions més efectives per a evitar l'abandonament
De totes les propostes anteriors, les més significatives i aquelles que poden donar
millors resultats davant de l'abandonament, són; La Implementació de l’acció
tutorial dels estudiants (programa ACTE), el programa d'acollida, la integració i
orientació universitària dirigida a alumnes de nou ingrés, la implementació de
polítiques d'informació clares i precises, la incentivació docent dels professors, la
implementació d'un programa d’orientació psicològica i psicopedagògica i la
creació d’una unitat dedicada a l’estudiant exclusivament .
9
UNIVERSITAT POMPEU FABRA
L’abandonament a la Universitat Pompeu
Fabra
Xavier Fernández i Marín
Lucía Gil
Carles Roca Cuberes
Febrer de 2011
Abandonament a la UPF
Índex
I.
Informe quantitatiu: Factors de risc en la no superació del règim de
permanència i en l’abandonament dels estudis a la Universitat Pompeu
Fabra
9
1. Resum executiu
10
2. Introducció
11
3. Descripció de les variables
12
3.1. Continuació, abandonament, permanència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
3.2. Selecció de casos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
3.3. Estudis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
3.4. Via d’accés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
3.5. Notes de tall . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
3.6. Posició relativa a les notes de les assignatures. Rendiment acadèmic . . . . . . . . 18
3.7. Estudis superiors previs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
3.8. Sexe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
3.9. Dades del domicili . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
3.10. Nivell educatiu dels pares . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
3.11. Ocupació dels pares . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
3.12. Feina de l’estudiant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
3.13. Implicació del professorat a cada estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
3.14. Satisfacció amb els estudis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
3.15. Factors no inclosos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
4. Metodologia
26
4.1. Models multinivell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
4.2. Model per a estudiants de primer: permanència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
4.3. Model per a estudiants de cursos superiors: abandonament . . . . . . . . . . . . . . 28
2
Abandonament a la UPF
4.4. Inferència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
5. Resultats
31
5.1. Factors de risc en la no superació del règim de permanència . . . . . . . . . . . . . 31
5.1.1. Factors individuals fixes per estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
5.1.2. Factors individuals variables per estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
5.1.3. Factors relatius a l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
5.1.4. Variables de control . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
5.1.5. Incidència relativa de cada factor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
5.1.6. Força explicativa del model . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
5.2. Factors de risc de l’abandonament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
5.2.1. Factors individuals fixes per estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
5.2.2. Factors individuals variables per estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
5.2.3. Factors relatius a l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
5.2.4. Incidència relativa de cada factor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
5.2.5. Força explicativa del model . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
6. Conclusions
45
II. Informe qualitatiu: Les causes de l’abandonament a la Universitat
Pompeu Fabra
49
7. Resum executiu
50
8. Introducció
52
9. Abandonament universitari: estat de la qüestió
53
9.1. Models psicològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
9.2. Models sociològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
9.3. Models econòmics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
9.4. Model organitzacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
9.5. Models d’integració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
10.Metodologia: els grups de discussió o “focus group’
57
11.Mostra
59
11.1. Perfils “ideals” dels participants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
11.2. Sessions i participants a les sessions de focus group . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
3
Abandonament a la UPF
11.3. Estudiants per estudis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
11.4. Ocupació durant els estudis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
11.5. Motiu d’abandonament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
12.Resultats (I): anàlisi dels focus group
65
12.1. Causes personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
12.1.1. Incapacitat personal per a dur a terme la carrera escollida . . . . . . . . . . 65
12.1.2. Inadaptació personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
12.1.3. Insatisfacció amb els estudis elegits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
12.1.4. Domicili i mobilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
12.1.5. Canvis vitals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
12.2. Causes socioeconòmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
12.2.1. Suport econòmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
12.2.2. Suport familiar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
12.3. Causes institucionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
12.3.1. Organització dels estudis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
12.3.2. Recursos acadèmics i institucionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
12.3.3. Integració acadèmica i social (encaix a la universitat) . . . . . . . . . . . . . 73
13.Resultats (II): explotació dels resultats per perfils
80
13.1. Estudis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
13.1.1. Carreres tècniques (6 estudiants) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
13.1.2. Polítiques (5 estudiants) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
13.1.3. Traducció i Interpretació (4 estudiants) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
13.2. Any d’abandonament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
13.2.1. Primer curs (14 estudiants) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
13.2.2. Cursos superiors (6 estudiants) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
13.3. Ocupació durant els estudis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
13.3.1. Treball remunerat (10 estudiants) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
13.3.2. No treballa (10 estudiants) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
13.4. Edat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
13.4.1. Majors de 25 anys (5 estudiants) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
13.4.2. Resta d’estudiants, entre 18 i 21 anys (15 estudiants) . . . . . . . . . . . . . 84
14.Conclusions
85
A. Apèndix
88
4
Abandonament a la UPF
A.1. Especificació dels models en JAGS/BUGS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
A.1.1. Model per a l’estudi de la no superació del règim de permanència, representat per l’Equació 4.1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
A.1.2. Model per a l’estudi de la no superació del règim de permanència, representat per l’Equació 4.2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89
A.2. Guió focus group: primer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
A.3. Guió focus group: cursos superiors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
A.4. Transcripcions de les sessions de focus group . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93
A.4.1. Transcripció de focus group: fg1, PRIMER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93
A.4.2. Transcripció de focus group: fg3, primer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120
A.4.3. Transcripció de focus group: fg2, cursos superiors . . . . . . . . . . . . . . 132
5
Abandonament a la UPF
Índex de figures
3.1. Percentatge d’estudiants que no superen el règim de permanència i que abandonen, per estudi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
3.2. Percentatge d’estudiants que no superen el règim de permanència i que abandonen, per via d’accés. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
3.3. Histogrames amb la distribució de les notes de tall d’accés als estudis, (a) amb
via d’accés PAU, (b) FP2, i (c) la nota de tall centrada per estudi i via d’accés,
que és la variable emprada a l’anàlisi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
3.4. Distribució de les notes de tall, per estudi. Estudiants provinents de (a) PAU i
(b) FP2. En negre hi ha els estudiants que continuen els estudis, en vermell els
qui no han superat el règim de permanència. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
3.5. Distribució de les notes de tall, per estudi. Estudiants provinents de (a) PAU i
(b) FP2. En negre hi ha els estudiants que continuen els estudis, en blau els qui
abandonen. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
3.6. Percentatge d’estudiants que no superen el règim de permanència en relació a
(a) la nota mitjana de l’estudi i (b) la dispersió de la nota de l’estudi. . . . . . . . . 20
3.7. Percentatge d’estudiants que abandonen en relació a (a) la nota mitjana de l’estudi i (b) la dispersió de la nota de l’estudi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
3.8. Distribució de les notes relatives de cada estudiant en relació els demés estudiants a cada assignatura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
3.9. Percentatge de professorat associat per estudi, a (a) primer curs i a (b) cursos
superiors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
3.10. Valors de satisfacció per a cada estudi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
5.1. Raons en els factors de risc de la no superació del règim de permanència per a
les variables d’interès. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
5.2. Variació en els factors de risc de la no superació del règim de permanència per
a les variables de via FP i estudis superiors previs, segons els estudis. En l’escala
logit. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
6
Abandonament a la UPF
5.3. Probabilitat de no superació del règim de permanència per estudi, un cop descomptats els efectes deguts a les variacions entre estudiants individuals. . . . . . . 35
5.4. Efecte de les variables associades als estudis en el logit de no superar el règim de
permanència per estudi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
5.5. Raons en els factors de risc de la no superació del règim de permanència per a
les variables de control. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
5.6. Incidència de cada factor en la població respecte a les raons en els factors de risc
de la no superació del règim de permanència. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
5.7. Distribució de la capacitat predictiva del model segons el percentatge de casos
correctament predits. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
5.8. Raons en els factors de risc de l’abandonament per a les variables d’interès. . . . 39
5.9. Variació en els factors de risc de l’abandonament per a les variables de via FP i
estudis superiors previs, segons els estudis. En l’escala logit. . . . . . . . . . . . . . 41
5.10. Raons del rendiment acadèmic de l’estudiant en el risc d’abandonament per
estudi. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
5.11. Probabilitat d’abandonament per estudi, un cop descomptats els efectes deguts
a les variacions entre estudiants individuals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
5.12. Efecte de les variables associades als estudis en el logit d’abandonar. . . . . . . . . 44
5.13. Incidència de cada factor en la població respecte a les raons en els factors de risc
de l’abandonament. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
7
Abandonament a la UPF
Índex de taules
3.1. Descripció de les poblacions de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
3.2. Per estudi, nombre d’estudiants matriculats, percentatge que no supera el règim de permanència i percentatge que abandona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
3.3. Per via d’accés, nombre d’estudiants i percentatge que representen a la població. 16
3.4. Segons si té estudis superiors previs, nombre d’estudiants matriculats, percentatge que no supera el règim de permanència i percentatge que abandona . . . . . 19
3.5. Per sexe, nombre d’estudiants matriculats, percentatge que no supera el règim
de permanència i percentatge que abandona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
3.6. Per procedencia, nombre d’estudiants matriculats, percentatge que no supera
el règim de permanència i percentatge que abandona . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
3.7. Per nivell educatiu dels pares, nombre d’estudiants matriculats, percentatge
que no supera el règim de permanència i percentatge que abandona . . . . . . . . 22
3.8. Per tipus d’ocupació dels pares, nombre d’estudiants matriculats, percentatge
que no supera el règim de permanència i percentatge que abandona . . . . . . . . 23
3.9. Per situació laboral de l’estudiant, nombre d’estudiants matriculats, percentatge que no supera el règim de permanència i percentatge que abandona . . . . . . 23
6.1. Resum dels efectes de cada factor en la no superació del règim de permanència
(meitat superior) i en l’abandonament dels estudis (meitat inferior). . . . . . . . . 46
11.1. Sessió 1, primer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
11.2. Sessió 2, primer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
11.3. Sessió 3, cursos superiors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
11.4. Sessió 4, cursos superiors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
11.5. Sessió 1, primer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
11.6. Sessió 2, primer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
11.7. Sessió 3, cursos superiors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
8
Abandonament a la UPF
Part I.
Informe quantitatiu: Factors de risc
en la no superació del règim de
permanència i en l’abandonament
dels estudis a la Universitat Pompeu
Fabra
9
Abandonament a la UPF
1. Resum executiu
L’estudi identifica els factors protectors i de risc que permeten associar diferents característiques dels estudiants i dels estudis a la no superació del règim de permanència a primer curs i de
l’abandonament a cursos superiors.
La via d’accés és en general el factor que més diferències fa entre estudiants, tot i que el seu
efecte global sobre la no superació del règim de permanència i l’abandonament cal matisar-lo
pel fet que les vies que no són PAU només representen globalment vora el 30% dels estudiants.
Els factors de risc en la no superació del règim de permanència a primer són (per ordre
d’importància) l’accés per majors de 25 anys, l’accés per altres vies, l’accés per FP i el fet de
treballar més de quinze hores a la setmana.
Els factors de risc en l’abandonament a cursos superiors són (per ordre d’importància) l’accés
a través de segon cicle, l’accés per altres vies, el fet de treballar menys de 15 hores, ser home i
tenir la residència dels pares fora de la rodalia de Barcelona però a Catalunya.
Tenir estudis superiors és un factor de risc a Relacions Laborals per no superar el règim de
permanència, i a Telecomunicació i Traducció i Interpretació per abandonar. Mentre que és un
factor protector a Ciències Polítiques per superar el règim de permanència i per no abandonar
a Lingüística i ET. Telecomunicació.
Un estudiant que està un punt per sobre de la mitjana de l’estudi en la nota d’accés redueix
la seva probabilitat de no superar el règim de permanència a la meitat.
Un estudiant que un cop dins de la universitat té un rendiment acadèmic per sobre de la
mitjana de les assignatures que cursa té menor probabilitat d’abandonar a Humanitats, Dret,
Periodisme, Relacions Laborals i ADE, però major probabilitat d’abandonar a Lingüística, ET.
Telecomunicació i Traducció i Interpretació.
La implicació del professorat està associada a efectes diferents per a primer curs i cursos
superiors. Mentre que vint punts per sobre de la mitjana de professorat associat redueix el risc
de no superar el règim de permanència a primer en un 47%, augmenta el risc d’abandonar a
cursos superiors en un 34%.
La satisfacció dels estudiants amb els estudis redueix el risc de no superació del règim de
permanència en un 46% per cada punt que l’estudi està per sobre de la mitjana de la resta
d’estudis.
10
Abandonament a la UPF
2. Introducció
Hi ha alguna lògica en el fet que els estudiants de la Universitat Pompeu Fabra abandonin
els seus estudis? Si és així, quins patrons segueix l’abandonament? Hi ha característiques
objectives dels estudiants que els fan més o menys propensos a no poder superar el règim de
permanència de primer curs? Totes aquestes són qüestions que han de permetre fer un mapa de
l’abandonament per tal de conèixer quina és la població amb major risc d’abandonar els estudis
a la universitat.
Davant de les taxes d’abandonament dels estudis a la Universitat Pompeu Fabra el Consell
Social s’ha plantejat conèixer a què respon l’abandonament. En contacte amb el CQUID s’ha
dissenyat una recerca amb l’objectiu d’elaborar mesures que permetin frenar o suavitzar els
problemes derivats de l’abandonament. En una primera fase cal conèixer els factors que faciliten o dificulten l’abandonament, de manera agregada i podent-ne dibuixar un mapa global. En
una segona fase es fa èmfasi en els aspectes més personals dels estudiants a través de metodologies qualitatives. El pas següent, un cop coneguts els factors de risc de l’abandonament, ha de
ser el de valorar quines són les actuacions que més incidència poden tenir per evitar la situació.
El present informe correspon a la primera part d’aquesta recerca, realitzada amb l’anàlisi
quantitativa de les dades disponibles de tots els estudiants de la universitat. L’informe documenta al capítol 3 com s’han tractat les dades, les tècniques quantitatives emprades al capítol 4,
presenta els resultats obtinguts al capítol 5 i discuteix globalment els resultats a les conclusions,
al capítol 6.
Els factors de risc són només aquelles característiques individuals que generen una certa propensió a l’abandonament. No obstant això, cal no confondre els factors de risc amb les causes.
Per tant, tot i que els factors de risc donen pistes o suggereixen camins per on l’abandonament
es produeix, cal no confondre’ls amb les causes de l’abandonament, que necessàriament és un
procés multicausal i que combina diferents factors de risc.
11
Abandonament a la UPF
3. Descripció de les variables
El capítol presenta el procés de preparació de les dades. Inclou tot el procés, des de les fonts des
d’on s’han obtingut les variables, les transformacions que se’ls han aplicat per treballar amb
elles i finalment inclou també taules i figures amb una descripció dels seus valors. La darrera
secció presenta dades que malgrat ésser recollides, no han estat finalment introduïdes a l’anàlisi.
3.1. Continuació, abandonament, permanència
El fenomen que es pretén explicar és l’estat de l’estudiant després d’un curs en el qual s’ha
matriculat. Aquest estudiant pot continuar els seus estudis, pot no haver superat el règim de
permanència o bé pot haver abandonat els estudis. Aquestes són les tres categories en les quals
s’engloben totes les possibles sortides. L’objectiu de l’estudi és explicar quina és la variació,
com és, i si respon a patrons sistemàtics.
Un estudiant que abandona és aquell que es matricula el curs 2008/09 i no ho fa el curs
2009/10 malgrat que no ha estat graduat de la UPF en la promoció 2008/09. És a dir, un
estudiant que no havent acabat els seus estudis, no es matricula el curs 2009/10.
Aquesta definició inclou aquells estudiants que abandonen perquè durant el curs 2008/09
no han superat el règim de permanència (permanència) i també els que han abandonat voluntàriament (abandonament). L’informa distingirà entre ambdós tipus. D’aquesta manera, els
estudiants analitzats estaran en alguna de les tres categories següents:
Continuació Estudiant que, no havent-se graduat el curs 2008/09, continua estudiant a la
universitat i al mateix estudi.
Permanència Estudiant de primer el curs 2008/09 que no es matricula el curs 2009/10 perquè
no ha superat el règim de permanència (aprovar la meitat dels crèdits matriculats).
Abandonament Estudiant que, no havent-se graduat el curs 2008/09 no es matricula pel curs
2009/10.
El fet d’abandonar voluntàriament es sol associar a dos anys sense matrícula, en els estudis
d’abandonament i a la definició de XX . Per tant, en aquest informe s’ha emprat una definició
12
Abandonament a la UPF
més restringida. No obstant, a fi i efecte dels objectius de l’estudi, es pot considerar que amb
un any sense matrícula l’estudiant ja es troba prou fora del sistema com per considerar que ha
abandonat.
És important remarcar que a efectes de l’interès de la universitat en els factors de risc de
l’abandonament i la no superació del règim de permanència no és rellevant saber si l’estudiant
segueix a la universitat però en un altre estudi. A efectes pràctics, aquest individu, malgrat
continuar a la universitat, en un moment donat o bé no va superar el règim de permanència o
bé va abandonar voluntàriament en un estudi per passar-se a un altre.
D’acord amb els interessos de l’estudi, per tal d’analitzar les baixes degudes a la no superació
del règim de permanència s’ha estudiat el conjunt d’estudiants de primer. En canvi, per estudiar l’abandonament (voluntari) s’ha treballat amb la població d’estudiants de cursos superiors.
Dividir la població en dos grup respon al fet que resulta difícil assignar als estudiants de primer
una causa específica de l’abandonament. No es pot saber si els que no superen la meitat dels
crèdits matriculats no ho fan perquè malgrat voler-ho no hi han arribat o perquè a mig curs ja
ho han deixat córrer i, doncs, no han superat el curs. Per aquest motiu, és millor treballar amb
dues mostres per a cadascun dels tipus d’abandonament que hi ha.
Per la resta del document, doncs, en els percentatges i resultats que facin referència a la
superació o no del règim de permanència seran en relació només als estudiants de primer.
En canvi, els que facin referència a l’abandonament seran en relació als estudiants de cursos
superiors.
La Taula 3.1 presenta la descripció de les dues poblacions considerades. La població de
primer curs, amb la qual s’estudia la superació o no del règim de permanència; i la població de
cursos superiors, amb la qual s’estudia l’abandonament.
Curs
Primer
Cursos superiors
N
2014
6520
% no supera permanència
15.5
% abandonament
11.1
Taula 3.1.: Descripció de les poblacions de treball
3.2. Selecció de casos
Per tal d’analitzar l’abandonament no s’han tingut en compte els estudiants que vénen a la
UPF procedents de programes internacionals, com els Erasmus i els Séneca.
També s’han exclòs els estudiants dels nous graus que han escollit realitzar la titulació a
temps parcial. Per tant, aquells estudiants de primer curs del grau que s’han matriculat de la
13
Abandonament a la UPF
meitat dels crèdits de la seva titulació. Són 3 estudiants.
Finalment, també s’han exclòs els estudiants dels programes “UPF sènior” i “Hispanic and
European Studies”.
Cal comentar també que els estudis de Comunicació Audiovisual ha calgut revisar-los estudiant per estudiant, ja que hi va haver un problema en la matriculació i les dades de fonts
diferents de les quals es disposava donaven resultats relativament diferents dels que s’observaven amb l’estudi qualitatiu. La combinació, doncs, d’ambdues tècniques de recerca ha permès
afinar més els criteris de permanència i abandonament.
3.3. Estudis
La secció presenta les dades corresponents als estudis. Dels 199 estudis (o titulacions) de la
UPF, hi ha dades d’estudiants matriculats en 27 d’aquests. La resta d’estudis corresponen
a tercer cicle, titulacions pròpies i estudis de centres associats. La Taula 3.2 i la Figura 3.1
presenten el nombre d’estudiants matriculats en cada estudi i la distribució de l’abandonament
i la no superació del règim de permanència a la mostra.
ET. Telecomunicació
Lingüística
●
ET. Informàtica
ET. Telecomunicació
●
●
Periodisme
Informàtica
●
●
Treball
Humanitats
●
●
Polítiques
Traducció i Interpretació
●
Relacions Laborals
ET. Informàtica
●
●
Traducció i Interpretació
Empresarials
●
Humanitats
●
Empr/RRLL
Biologia
Economia
●
Relacions Laborals
●
●
Publicitat
●
ADE
●
Informàtica
●
Empr/RRLL
●
Comunicació Audiovisual
●
●
Economia
●
Publicitat
●
●
●
ADE
●
Empresarials
Polítiques
Dret
●
●
Dret
●
●
Telecomunicació
Medicina
●
●
Comunicació Audiovisual
●
Biologia
0
10
20
30
40
50
60
●
70
% que no supera
el règim de permanència
0
5
10
15
20
% abandonament
Figura 3.1.: Percentatge d’estudiants que no superen el règim de permanència i que abandonen, per
estudi.
14
Abandonament a la UPF
Estudi
ADE
Biologia
Comunicació Audiovisual
Dret
ET. Informàtica
ET. Telecomunicació
Economia
Empr/RRLL
Empresarials
Humanitats
Informàtica
Lingüística
Medicina
Periodisme
Polítiques
Publicitat
Relacions Laborals
Telecomunicació
Traducció i Interpretació
Treball
Matriculats
779
296
375
1397
217
152
790
112
925
688
202
52
55
189
663
328
585
49
643
94
% no superen permanència
6.47
10.00
5.13
10.84
54.55
58.14
8.88
10.00
15.69
26.67
36.84
% abandonament
7.58
2.97
3.75
6.91
14.71
20.75
10.36
7.41
13.75
12.83
7.41
61.54
3.64
16.17
5.38
16.76
19.28
20.11
16.53
9.01
10.32
6.12
13.03
17.02
Taula 3.2.: Per estudi, nombre d’estudiants matriculats, percentatge que no supera el règim de permanència i percentatge que abandona
3.4. Via d’accés
Hi ha dades relatives a la via i a l’accés. S’han col·lapsat en una única variable, d’acord amb la
lògica de categories similars i mirant d’agrupar categories amb poca informació. Les categories
emprades han estat les següents:
PAU Estudiants que accedeixen a través del sistema universitari català de proves d’accés a la
universitat. És la categoria de referència de l’indicador d’accés.
PAU, altres Estudiants que accedeixen a través de proves d’accés a la universitat, però que no
es corresponen amb el sistema universitari català.
Segon cicle Estudiants que accedeixen a través de l’accés de segon cicle.
FP Estudiants que provenen d’FP.
> 25 anys Accés previst per a majors de vint-i-cinc anys.
15
Abandonament a la UPF
Altres Quan l’estudiant no accedeix a través de cap d’aquestes categories. Inclou, per exemple
estudis no oficials, programes internacionals o estudis estrangers.
La Taula 3.3 presenta els nombres i els percentatges d’estudiants a cada categoria.
Via d’accés
preinscripció - pau
preinscripció - pau, altres univ
segon cicle
preinscripció - fp2
altres
> 25 anys
N
5899
950
769
667
196
110
%
68.7
11.1
9.0
7.8
2.3
1.3
Taula 3.3.: Per via d’accés, nombre d’estudiants i percentatge que representen a la població.
La Figura 3.2 presenta el percentatge d’estudiants que no superen el règim de permanència i
els que abandonen segons la via d’accés als estudis.
> 25 anys
segon cicle
●
altres
●
preinscripció − pau, altres univ
●
altres
●
●
preinscripció − pau, altres univ
preinscripció − fp2
●
●
preinscripció − fp2
segon cicle
●
●
preinscripció − pau
preinscripció − pau
●
●
> 25 anys
0
10
20
30
40
50
60
●
70
% que no supera
el règim de permanència
0
5
10
15
20
25
30
% abandonament
Figura 3.2.: Percentatge d’estudiants que no superen el règim de permanència i que abandonen, per via
d’accés.
3.5. Notes de tall
La nota de tall s’espera que tingui incidència en la capacitat de l’estudiant de superar els estudis.
Al capdavall, la nota amb la qual han accedit a la universitat representa les seves capacitats
adquirides durant la seva formació prèvia, al Batxillerat.
Les notes de tall de cada estudiant estan disponibles per als estudiants que han accedit a
través de PAU (ja sigui a través de les universitats del sistema públic català o altres) o d’FP2.
16
Abandonament a la UPF
Com que ambdós notes no són comparables entre sí els resultats es mostren desglossats segons
el tipus de via d’accés.
La figura 3.3 presenta la distribució de les notes de tall dels estudiants matriculats el curs
2008/09.
PAU
5
6
7
Nota de tall
(centrada)
FP2
8
9
10
5
6
7
8
9
10
−3
−2
−1
0
1
2
3
Figura 3.3.: Histogrames amb la distribució de les notes de tall d’accés als estudis, (a) amb via d’accés
PAU, (b) FP2, i (c) la nota de tall centrada per estudi i via d’accés, que és la variable emprada
a l’anàlisi.
La figura 3.4 presenta la distribució de les notes de tall dels estudiants matriculats el curs
2008/09 que han accedit a través de PAU o FP2, per estudis. En negre hi ha els estudiants que
continuen els estudis, en vermell els qui no han superat el règim de permanència.
La figura 3.5 presenta la distribució de les notes de tall dels estudiants matriculats el curs
2008/09 que han accedit a través de PAU o FP2, per estudis. En negre hi ha els estudiants que
continuen els estudis, en blau els qui han abandonat.
La figura 3.6 presenta, per a cada estudi, la relació entre el percentatge d’estudiants que no
superen el règim de permanència i (a) la mitjana de les notes de tall o (b) la desviació de les
notes de tall.
La figura 3.7 presenta, per a cada estudi, la relació entre el percentatge d’estudiants que
abandonen i (a) la mitjana de les notes de tall o (b) la desviació de les notes de tall.
Per tal de poder incloure les notes de tall de manera que tant els estudiants de PAU com els
estudiants d’FP2 fossin comparables el que s’ha fet ha estat obtenir les notes de tall centrades,
en funció de l’estudi i de la via d’entrada. Així, un valor de nota de tall igual a 1 per a un
individu donat, significa que aquest individu està un punt per sobre de la nota mediana del seu
estudi i via d’accés (les medianes es calculen per a accés PAU i accés FP2). Aquesta mena de
tractament permet fer comparables les notes de PAU i d’FP2, de manera que l’estimació de
l’efecte de la nota d’entrada és més acurat donat que s’agreguen els estudiants de PAU i d’FP2.
17
Abandonament a la UPF
PAU
FP2
10
d1$tall[!d1$no.matriculat & d1$fp2]
9
8
7
6
8
7
6
Relacions Laborals
Medicina
Publicitat
Informàtica
Humanitats
Empresarials
Economia
Empr/RRLL
ET. Telecomunicació
Dret
ET. Informàtica
Comunicació Audiovisual
ADE
Traducció i Interpretació
Publicitat
Relacions Laborals
Medicina
Polítiques
Informàtica
Humanitats
Empresarials
Economia
Empr/RRLL
ET. Telecomunicació
Dret
ET. Informàtica
Comunicació Audiovisual
ADE
5
Biologia
5
9
Biologia
d1$tall[!d1$no.matriculat & d1$pau]
10
Figura 3.4.: Distribució de les notes de tall, per estudi. Estudiants provinents de (a) PAU i (b) FP2. En
negre hi ha els estudiants que continuen els estudis, en vermell els qui no han superat el
règim de permanència.
3.6. Posició relativa a les notes de les assignatures. Rendiment
acadèmic
Es pot elaborar un indicador del rendiment acadèmic de l’estudiant a través de les notes que ha
obtingut a les assignatures on estava matriculat. Serveix com a mesura de rendiment acadèmic.
Amb aquest indicador és possible mesurar fins a quin punt els estudiants amb pitjor rendiment
acadèmic poden sentir-se desmotivats pel fet d’estar sistemàticament per sota del grup i, doncs,
abandonar els estudis més fàcilment.
Aquest indicador només s’empra en els models de cursos superiors.
L’indicador de rendiment acadèmic es calcula de la següent manera:
• S’obté la desviació de la nota de cada estudiant respecte la mitjana de l’assignatura i s’estandarditza per a què cada assignatura tingui mitjana 0 i desviació típica 1.
• Es suma per a cada estudiant cadascuna de les desviacions a totes les assignatures que ha
cursat.
• S’estandarditza altre cop el resultat de cada estudiant en relació al total de desviacions
18
Abandonament a la UPF
PAU
FP2
10
d2$tall[!d2$no.matriculat & d2$fp2]
9
8
7
6
8
7
6
Publicitat
Relacions Laborals
Informàtica
Empr/RRLL
Empresarials
Economia
ET. Telecomunicació
Dret
ET. Informàtica
Comunicació Audiovisual
ADE
Traducció i Interpretació
Publicitat
Relacions Laborals
Polítiques
Informàtica
Humanitats
Empresarials
Economia
Empr/RRLL
ET. Telecomunicació
Dret
ET. Informàtica
Comunicació Audiovisual
ADE
5
Biologia
5
9
Biologia
d2$tall[!d2$no.matriculat & d2$pau]
10
Figura 3.5.: Distribució de les notes de tall, per estudi. Estudiants provinents de (a) PAU i (b) FP2. En
negre hi ha els estudiants que continuen els estudis, en blau els qui abandonen.
agregades de tots els estudiants.
3.7. Estudis superiors previs
La Taula 3.4 presenta el nombre d’estudiants matriculats que ja tenen estudis superiors. Un
15% dels estudiants de la universitat ja tenen estudis superiors en el moment de cursar una
altra titulació.
Educació prèvia completada
Sense estudis superiors
Amb estudis superiors
Matriculats
7182
1409
% no superen permanència
13.78
25.78
% abandonament
9.80
17.16
Taula 3.4.: Segons si té estudis superiors previs, nombre d’estudiants matriculats, percentatge que no
supera el règim de permanència i percentatge que abandona
19
Dret
EconomiaBiologia
ADEAudiovisual
Publicitat
Comunicació
Medicina
5
6
7
8
9
10
Mitjana de tall (PAU)
60
50
40
30
Humanitats
20
Empr/RRLL
Informàtica
Traducció i Interpretació
Relacions
Laborals
Polítiques
Empresarials
10
20
10
Humanitats
Traducció i Interpretació
RelacionsEmpresarials
Laborals
Polítiques
ET. Telecomunicació
ET. Informàtica
DretEmpr/RRLL
Biologia
Economia
ADE Audiovisual
Publicitat
Comunicació
Medicina
0
30
Informàtica
Proporció que no supera el règim de permanència (%)
60
40
50
ET. Telecomunicació
ET. Informàtica
0
Proporció que no supera el règim de permanència (%)
Abandonament a la UPF
0.0
0.5
1.0
1.5
2.0
Desviació de les notes de tall (PAU)
Figura 3.6.: Percentatge d’estudiants que no superen el règim de permanència en relació a (a) la nota
mitjana de l’estudi i (b) la dispersió de la nota de l’estudi.
3.8. Sexe
La taula 3.5 presenta el nombre d’estudiants matriculats, el percentatge que no supera el règim
de permanència i el percentatge d’abandonament, per sexe. La proporció de dones matriculades respecte a homes és de una i mitja a un.
Sexe
dona
home
Matriculats
5134
3457
% no superen permanència
13.49
18.73
% abandonament
9.80
12.89
Taula 3.5.: Per sexe, nombre d’estudiants matriculats, percentatge que no supera el règim de permanència i percentatge que abandona
La categoria de referència respecte la qual es comparen els individus a l’anàlisi és la dels
homes.
3.9. Dades del domicili
Les dades del domicili de l’estudiant durant el curs han de permetre analitzar si el desarrelament pot ser un factor de risc a l’hora d’abandonar els estudis.
Idealment el desarrelament caldria mesurar-lo a través de la comparació entre el domicili
durant el curs i el domicili familiar. Si coincideixen, l’estudiant es considera que no està desar-
20
Abandonament a la UPF
20
Traducció i Interpretació
10
Economia
Relacions Laborals
Publicitat
ADE
Telecomunicació
5
Empr/RRLL
Informàtica
Dret
15
Treball
Economia
Relacions Laborals
Publicitat
ADE
Empr/RRLL
Informàtica
Dret
Telecomunicació
Comunicació Audiovisual
Biologia
0
Comunicació Audiovisual
Biologia
Polítiques
ET. Informàtica
Empresarials
Traducció i Interpretació
Humanitats
10
Treball
ET. Informàtica
Empresarials
Humanitats
ET. Telecomunicació
Periodisme
5
Proporció que abandona (%)
15
Polítiques
Periodisme
0
Proporció que abandona (%)
20
ET. Telecomunicació
5
6
7
8
9
10
0.0
Mitjana de tall (PAU)
0.5
1.0
1.5
Desviació de les notes de tall (PAU)
Figura 3.7.: Percentatge d’estudiants que abandonen en relació a (a) la nota mitjana de l’estudi i (b) la
dispersió de la nota de l’estudi.
relat. Si no coincideixen, l’estudiant viu fora del seu nucli familiar. De tota manera, les dades
sobre domicili de què es disposa no són de massa qualitat. S’ha comprovat que els estudiants
que viuen en un domicili diferent del familiar durant el curs acostumen a reportar que el domicili familiar és l’habitual durant el curs, per l’elevada temporalitat que sovint té el domicili
durant el curs (residència, pis d’estudiants, etc. . . ).
Per això, tan sols s’ha emprat com a mesura de desarrelament la ubicació del domicili familiar. D’aquesta manera, s’han considerat tres nivells de residència que corresponen a tres graus
de desarrelament.
Rodalia de Barcelona Corresponent a la província de Barcelona, en tant que la integració
tarifària de 6 zones de l’ATM gairebé solapa aquesta definició. S’ha considerat que l’estudiant encara pot anar i venir cada dia del domicili familiar.
Resta de Catalunya Corresponent a aquells estudiants que poden passar el cap de setmana
al domicili familiar.
Resta Corresponent a aquells estudiants que es considera que no poden passar tots els caps de
setmana al domicili familiar. Es considera que és el grup d’estudiants més desarrelat.
La taula 3.6 presenta el nombre d’estudiants matriculats segons la procedència geogràfica.
La proporció d’estudiants de la Rodalia de Barcelona sobre la resta és de dos a un.
La categoria de referència respecte la qual es comparen els individus a l’anàlisi és la que
correspon als estudiants que viuen a la rodalia de Barcelona.
21
Abandonament a la UPF
Notes, rendiment
−4
−2
0
2
4
Nota
Figura 3.8.: Distribució de les notes relatives de cada estudiant en relació els demés estudiants a cada
assignatura.
Procedencia
Rodalia de Barcelona
Catalunya
Fora de Catalunya
Matriculats
6799
1143
649
% no superen permanència
15.68
15.38
14.05
% abandonament
11.02
12.91
8.04
Taula 3.6.: Per procedencia, nombre d’estudiants matriculats, percentatge que no supera el règim de
permanència i percentatge que abandona
3.10. Nivell educatiu dels pares
La Taula 3.7 presenta la distribució de les dades del nivell educatiu dels pares, així com la
proporció d’estudiants que no superen el règim de permanència i la proporció d’estudiants
que que abandonen.
Nivell educatiu
Llicenciat
Diplomat
Batxillerat, FP2
EGB, FP1
Primaris
Sense estudis
Mat (P)
2146
844
1745
1024
1038
125
% perm (P)
11.49
12.12
16.84
16.25
19.57
12.50
% ab (P)
9.92
8.40
8.97
8.72
9.40
9.52
Mat (M)
1842
1008
1670
1269
1112
154
% perm (M)
9.87
12.59
14.04
19.09
20.64
26.83
% ab (M)
10.50
8.17
10.17
8.05
7.52
10.71
Taula 3.7.: Per nivell educatiu dels pares, nombre d’estudiants matriculats, percentatge que no supera el
règim de permanència i percentatge que abandona
La categoria de referència sobre la qual es comparen els individus a l’anàlisi és la d’educació
universitària.
22
Abandonament a la UPF
3.11. Ocupació dels pares
La Taula 3.8 presenta la distribució de les dades del tipus d’ocupació dels pares.
Tipus d’ocupació
No qualificat
Direcció/Gerència
Associat a titulació universitària
Forces armades
Qualificat (construcció i mineria)
Qualificat (industrial)
Mat (P)
189
1546
1050
26
230
792
% perm (P)
30.88
11.98
10.57
% ab (P)
10.83
9.80
10.81
22.95
15.60
11.38
8.66
Mat (M)
642
927
1113
5
10
201
% perm (M)
19.67
15.14
6.79
% ab (M)
8.15
10.16
11.53
25.00
15.69
16.67
8.67
Taula 3.8.: Per tipus d’ocupació dels pares, nombre d’estudiants matriculats, percentatge que no supera
el règim de permanència i percentatge que abandona
Per realitzar l’anàlisi s’han agrupat les categories de treballador qualificat al sector primari,
industrial i a construcció i mineria. També s’ha adjuntat la categoria de forces armades a la
categoria “no disponible”, ja que es tracta de relativament escassos casos. La resta de categories
s’han respectat.
La categoria de referència sobre la qual es comparen els individus a l’anàlisi és d’ocupacions
associades a titulació universitària.
3.12. Feina de l’estudiant
La Taula 3.9 presenta, segons la situació laboral de l’estudiant, el nombre d’estudiants matriculats, el percentatge d’estudiants que no supera el règim de permanència i el percentatge que
abandona.
Situació laboral
No treballa
< 15 hores setmanals
> 15 hores setmanals
Matriculats
4842
519
1289
% no superen permanència
12.40
18.32
24.54
% abandonament
7.68
12.18
8.73
Taula 3.9.: Per situació laboral de l’estudiant, nombre d’estudiants matriculats, percentatge que no supera el règim de permanència i percentatge que abandona
23
Abandonament a la UPF
3.13. Implicació del professorat a cada estudi
Per tal de tenir una mesura de la identificació del professorat de cada estudi s’ha fet servir
el percentatge de professors associats per estudi. Les dades són les relatives al curs 2007/08.
Les dades estan disponibles pels estudis de primer curs i demés cursos, amb la qual cosa es
pot desagregar al nivell d’interès. Com que no es disposa de dades desagregades per a tots i
cadascun dels estudis s’han fet les següents imputacions:
• Al primer curs de medicina se li ha assignat el mateix valor que Biologia
• Informàtica i informàtica de sistemes tenien un únic valor per ambdós estudis, que s’ha
copiat en cada cas.
• A la doble diplomatura d’Empresarials i Relacions Laborals se li ha assignat la mitjana
de cadascun dels dos estudis que la formen.
D’acord amb això, la Figura 3.9 presenta els percentatges de professors associats a cada estudi,
segons si es tracta de la mostra de primer curs o de cursos superiors.
Curs superiors
Primer curs
Comunicació Audiovisual
Periodisme
●
●
Publicitat
Publicitat
●
●
Relacions Laborals
Relacions Laborals
●
Empr/RRLL
●
●
Empr/RRLL
●
Empresarials
Comunicació Audiovisual
●
Telecomunicació
●
●
ADE
●
Humanitats
Empresarials
●
Dret
●
Economia
●
●
ET. Informàtica
●
●
Informàtica
Biologia
●
Polítiques
●
Informàtica
●
Traducció i Interpretació
●
Dret
Medicina
ET. Informàtica
●
Traducció i Interpretació
●
Polítiques
●
Ciències del Treball
●
●
ET. Telecomunicació
●
ADE
●
Economia
●
●
Biologia
ET. Telecomunicació
●
●
Humanitats
●
Lingüística
0
20
40
60
80
●
100
Professors associats (%)
0
20
40
60
80
100
Professors associats (%)
Figura 3.9.: Percentatge de professorat associat per estudi, a (a) primer curs i a (b) cursos superiors.
24
Abandonament a la UPF
3.14. Satisfacció amb els estudis
La satisfacció amb els estudis s’ha calculat a través de les enquestes de satisfacció que emplenen
els estudiants en acabar cada trimestre. Les dades s’han obtingut a través del sistema Avaldo.
S’han calculat per a cada estudi les mitjanes de les 6 preguntes que es realitzen al qüestionari
(horari del professor, claredat, compliment del programa, material didàctic, interès per l’assignatura i satisfacció amb la docència rebuda).
Medicina
●
Traducció i Interpretació
●
Lingüística
●
Biologia
●
ET. Informàtica
●
Humanitats
●
ADE
●
Dret
●
Informàtica
●
Comunicació Audiovisual
●
Publicitat
●
Economia
●
Empr/RRLL
●
Empresarials
●
Polítiques
●
Relacions Laborals
●
ET. Telecomunicació
●
Periodisme
●
Treball
●
0
2
4
6
8
10
Satisfaccio (%)
Figura 3.10.: Valors de satisfacció per a cada estudi.
La Figura 3.10 presenta els valors de satisfacció per a cada estudi. A l’anàlisi, la variable
satisfacció ha estat introduïda amb els valors centrats a la mitjana de tots els estudis.
3.15. Factors no inclosos
Les dades de competència lingüística de què disposa la universitat són relativament pobres. Tan
sols hi ha dades completes de 450 estudiants dels vora 9000 que formen la mostra. Per tant, s’ha
obviat la competència lingüística dels estudiants a l’hora d’analitzar els factors que afavoreixen
la continuació dels estudis.
25
Abandonament a la UPF
4. Metodologia
4.1. Models multinivell
La mostra d’estudiants està naturalment dividida per estudis. I un dels objectius és saber si els
factors de risc tenen un comportament igual o diferent en cadascun dels mateixos. Aquesta
mena de problemes, i més en el camp de l’educació, han estat tractats tradicionalment a través
de models multinivell. Els models multinivell permeten assignar factors de risc tant a individus
de la mostra (estudiants) com a agrupacions d’aquests (estudis). D’aquesta manera, és possible
discriminar entre l’efecte que té sobre l’abandonament tant la nota amb què un estudiant ha
accedit a l’estudi (nivell individual), com la nota mitjana d’aquest estudi o la satisfacció dels
estudiants (nivell agregat).
Per a cadascuna de les submostres de l’estudi (estudiants de primer per conèixer la no superació del règim de permanència i estudiants de cursos superiors per conèixer l’abandonament)
s’han implementat models similars amb algunes variacions. El primer model (estudiants de
primer) s’explica a la secció 4.2, i el segon model (estudiants de cursos superiors) a la secció 4.3.
Per a cada submostra, a més, només es presenten els models amb què s’han basat els resultats
del proper capítol. Es tracta, en cada cas, dels models més explicatius amb el menor nombre
de variables possible.
4.2. Model per a estudiants de primer: permanència
La variable a explicar és la permanència, que és un estat que només pot prendre dos valors: o
bé es continua ( p e r m = 0) o bé no es supera el règim de permanència ( p e r m = 1). S’empra,
doncs, un model logístic que permet explicar les probabilitats de què cadascun dels dos estats
es doni en un individu concret basant-se en les variables explicatives o covariables. Les probabilitats es calculen a través d’un estat latent p, el logit del qual és linealment dependent de
les covariables a nivell individual (X 1 i X 2 ) i d’una constant pròpia per a cadascun dels estudis
(δe ):
permi
∼ BE ( pi )
26
Abandonament a la UPF
l o g i t ( pi ) = δe + ΘXi1 + θe X12
La constant per a cadascun dels estudis (δe ) es troba centrada en un valor µδ que es pot
explicar com la combinació lineal de diferents factors propis de cada estudi (Z) i amb una
desviació estàndard pròpia (σδ ). Z conté la mediana de la nota de tall dels estudiants de cada
estudi, la desviació, el percentatge de professorat associat i la satisfacció amb l’estudi.
δe
∼ N (µδ , σδ )
µδ
= γZ
γ
σδ
∼ N (0, 1000)
∼ G (0.001, 0.001)
Per la seva banda, Θ representa el vector de paràmetres associats a les variables explicatives
que són constants per a cada estudi (X 1 , que inclou tant les variables d’interès com les variables
de control), mentre que θe representa la matriu de paràmetres per a les variables que varien
per estudi. Aquestes es troben centrades en µθ i amb una desviació estàndard que els és pròpia
(σθ ), mentre que Θ està distribuïda a priori normalment amb una mitjana igual a zero i una
desviació estàndard àmplia (1000). Concretament, X 1 conté les vies d’accés de 25 anys, segon
cicle, pau altres i altres, el sexe, la feina, l’arrelament i els controls per educació i ocupació de
pare i mare) i la nota de tall de l’estudiant. X 2 conté la via d’accés FP i el fet o no de tenir
estudis superiors.
Θ ∼ N (0, 1000)
θe
∼ N (µθ , σθ )
µθ ∼ N (0, 1000)
σθ ∼ G (0.001, 0.001)
L’Equació 4.1 representa matemàticament el model emprat per a la permanència en estudis
de primer curs.
permi
∼ BE ( pi )
l o g i t ( pi ) = δe + ΘXi1 + θe X12
27
Abandonament a la UPF
δe
∼ N (µδ , σδ )
µδ
= γZ
γ
σδ
∼ N (0, 1000)
∼ G (0.001, 0.001)
Θ ∼ N (0, 1000)
θe
∼ N (µθ , σθ )
µθ ∼ N (0, 1000)
σθ ∼ G (0.001, 0.001)
(4.1)
Cal notar que el model a nivell individual conté tant components fixes per estudi (Θ) com
variables per estudi (θe ). La selecció de components s’ha realitzat de manera que el model
seleccionat representa el de més poder explicatiu sense incorporar variables irrellevants. En
aquest cas, les variables que poden diferir per estudi són la via d’accés a través d’FP i el fet o no
de tenir estudis superiors previs.
Convé remarcar que en el model de primer curs s’hi han inclòs les variables de control
d’educació i ocupació dels pares, que no han estat incorporades en el model d’abandonament,
per poc rellevants.
L’estudiant de referència al qual es referiran els resultats serà, doncs, home, resident a la
rodalia de Barcelona, sense estudis superiors previs, que ha accedit a la universitat a través de
PAU i amb una nota igual a la mitjana de l’estudi, que no treballa, amb pare i mare llicenciats
universitaris, i en ocupacions associades a titulacions universitàries.
4.3. Model per a estudiants de cursos superiors:
abandonament
La variable a explicar és l’abandonament, que és un estat que només pot prendre dos valors:
o bé es continua en els estudis (a b = 0) o bé s’abandonen (a b = 1). S’empra, altre cop, un
model logístic que permet explicar les probabilitats de què cadascun dels dos estats es doni en
un individu concret basant-se en les variables explicatives o covariables. Les probabilitats es
calculen a través d’un estat latent p, el logit del qual és linealment dependent de les covariables
a nivell individual (X 1 i X 2 ) i d’una constant pròpia per a cadascun dels estudis (δe ):
abi
∼ BE ( pi )
l o g i t ( pi ) = δe + ΘXi1 + θe X12
28
Abandonament a la UPF
La constant per a cadascun dels estudis (δe ) es troba centrada en un valor µδ que es pot
explicar com la combinació lineal de diferents factors propis de cada estudi (Z) i amb una
desviació estàndard pròpia (σδ ). Z conté, com en el cas de la permanència, la mediana de la
nota de tall dels estudiants de cada estudi, la desviació, el percentatge de professorat associat i
la satisfacció amb l’estudi.
δe
∼ N (µδ , σδ )
µδ
= γZ
γ
σδ
∼ N (0, 1000)
∼ G (0.001, 0.001)
Per la seva banda, Θ representa el vector de paràmetres associats a les variables explicatives que són constants per a cada estudi (X 1 , que en el cas de l’abandonament només inclou
variables d’interès, però no les variables de control), mentre que θe representa la matriu de paràmetres per a les variables que varien per estudi. Aquestes es troben centrades en µθ i amb una
desviació estàndard que els és pròpia (σθ ), mentre que Θ està distribuïda a priori normalment
amb una mitjana igual a zero i una desviació estàndard àmplia (1000). Concretament, X 1 conté
les vies d’accés de 25 anys, FP, segon cicle, pau altres i altres, el sexe, la feina, l’arrelament i la
nota de tall de l’estudiant. X 2 conté el sexe, el fet o no de tenir estudis superiors i el rendiment
acadèmic de l’estudiant durant el curs.
Θ ∼ N (0, 1000)
θe
∼ N (µθ , σθ )
µθ ∼ N (0, 1000)
σθ ∼ G (0.001, 0.001)
L’Equació 4.2 representa matemàticament el model emprat per a l’abandonament en cursos
superiors:
abi
∼ BE ( pi )
l o g i t ( pi ) = δe + ΘXi1 + θe X12
δe
∼ N (µδ , σδ )
µδ
= γZ
29
Abandonament a la UPF
γ
σδ
∼ N (0, 1000)
∼ G (0.001, 0.001)
Θ ∼ N (0, 1000)
θe
∼ N (µθ , σθ )
µθ ∼ N (0, 1000)
σθ ∼ G (0.001, 0.001)
(4.2)
L’estudiant de referència al qual es referiran els resultats serà, doncs, home, resident a la rodalia de Barcelona, sense estudis superiors previs, que ha accedit a la universitat a través de PAU
i amb una nota igual a la mitjana de l’estudi, que no treballa, amb pare i mare llicenciats universitaris, i en ocupacions associades a titulacions universitàries i amb un rendiment acadèmic
corresponent a la mitjana.
4.4. Inferència
Els paràmetres sobre els quals s’ha de realitzar la inferència i reportar els resultats són δ, Θ,
θ i γ . Els resultats s’obtenen a través d’inferència Bayesiana, mitjançant simulacions de les
distribucions de probabilitat dels posteriors dels paràmetres.
La simulació es fa per mètodes Monte Carlo. Més concretament, es fa servir el mostrejador
Gibbs (Gibbs sampler) implementat pel programa JAGS. Les cadenes resultants s’analitzen amb
R amb les llibreries coda i boa. Es simulen 20,000 valors (iteracions), amb un període inicial
de 10,000 valors que serveixen per a què les cadenes arribin a un estat de convergència. No hi
ha evidència de manca de convergència d’acord amb el test Geweke.
És important emfasitzar que la inferència Bayesiana permet presentar els resultats d’una
manera més natural que l’estadística clàssica o freqüentista, permet implementar models més
complexos i flexibles (com és el cas) i al mateix temps implica menys assumpcions sobre la
naturalesa de la mostra i la població. Precisament, donat que les dades representen no pas una
mostra, sinó tota la població, cal relativitzar la importància del que en estadística clàssica es
coneix com a “significació estadística” i parlar més aviat de rellevància pràctica dels resultats.
Per a fer-ho, s’ha intentat, en la mesura del possible, emprar figures en lloc de taules, que
permeten visualitzar més clarament els efectes dels factors de risc tant en la no superació del
règim de permanència com en l’abandonament.
30
Abandonament a la UPF
5. Resultats
El capítol presenta els resultats en dues seccions, corresponents a les dues submostres i a les dues
variables d’interés que es pretén observar. La primera secció presenta els resultats amb les dades
dels estudiants de primer curs i amb la variable de no superació del règim de permanència. La
segona secció treballa amb les dades de cursos superiors i explica l’abandonament.
En ambdós casos és important tenir en compte que els resultats controlen per diferents
covariables al mateix temps i, doncs, representen una bona aproximació als efectes de cadascun
dels factors havent descomptat pels efectes dels demés factors.
La combinació de diferents factors en cada cas permet, al final de tot, d’elaborar una mena de
“fórmula de la no superació del règim de permanència” o de “fórmula de l’abandonament” que
ha de permetre a la universitat de poder calcular quina és la probabilitat que cada estudiant,
en el moment de fer la matrícula, pugui no superar el règim de permanència o estigui predisposat a l’abandonament. Aquest coneixement pot ser emprat per la Universitat en dos sentits:
d’una banda per fer un seguiment a aquells estudiants amb risc més elevat i d’altra banda, per
informar-los de la seva situació adversa i de l’esforç que els requereix la situació personal.
5.1. Factors de risc en la no superació del règim de
permanència
5.1.1. Factors individuals fixes per estudi
En relació a l’estudiant de referència (home, resident a la rodalia de Barcelona, sense estudis
superiors previs, que ha accedit a la universitat a través de PAU i amb una nota igual a la
mitjana de l’estudi, que no treballa, amb pare i mare llicenciats universitaris, i en ocupacions
associades a titulacions universitàries i amb un rendiment acadèmic corresponent a la mitjana),
la Figura 5.1 presenta les raons (odds, en anglès) de cadascuna de les categories. Així, per
exemple, per a la categoria de via d’accés de majors de 25 anys, el fet que el valor sigui igual a
4 vol dir que aquests individus (els estudiants qui han accedit a la universitat a través de la via
de majors de vint-i-cinc anys) tenen quatre vegades més probabilitats de no superar el règim
de permanència que no pas els qui hi han accedit a través de PAU. Aquesta raó es manté sigui
quin sigui l’estudi i siguin quins siguin els valors de les demés variables.
31
Abandonament a la UPF
Les bandes d’incertesa mostren el 90 i el 95% de l’interval de credibilitat, de manera que
aquells factors que estan molt propers a l’1 o els valors les bandes d’incertesa dels són prou
amples com per contenir l’1 en gran mesura, no són rellevants per a explicar la no superació
del règim de permanència.
8
6
●
4
●
●
2
●
●
ESTUDIS sup
SEXE−dones
FEINA < 15 hores
●
●
●
VIA−PAU, altres
●
FEINA > 15 hores
●
ARRELAMENT−Fora Cat
●
VIA−altres
VIA−25 anys
VIA−FP
VIA−2n cicle
ARRELAMENT−Cat
0
Figura 5.1.: Raons en els factors de risc de la no superació del règim de permanència per a les variables
d’interès.
D’acord amb això, el factor de major risc per a no superar el règim de permanència és el
d’accedir a través de la via de majors de vint-i-cinc anys. Els qui accedeixen a través d’aquesta
via tenen unes 4 vegades més probabilitat de no superar el règim de permanència. Accedir a
través de FP i altres té el doble de probabilitat de no superar el règim de permanència que no
pas entrant a través de PAU. En relació a la feina de l’estudiant, treballar més de 15 hores a la
setmana multiplica per 1,6 vegades la probabilitat de no superar el règim de permanència
El fet d’accedir a la universitat amb una nota concreta és, com es pot esperar, un factor molt
rellevant. En aquest cas, accedir a un estudi amb una nota de PAU o d’FP un punt per sobre de
la resta dels individus de l’estudi redueix la probabilitat de no superar el règim de permanència
a la meitat (raó de 0,53, amb un marge d’entre 0,41 i 0.65). Dit al contrari, accedir a un estudi
32
Abandonament a la UPF
amb una nota d’entrada un punt per sota de la de l’estudi multiplica per dos la probabilitat de
no superar el règim de permanència. En estudis on el rang de notes és notable, les probabilitats
estimades pel model per a aquells estudiants amb menor i major nota d’accés són prou diferents
com per considerar-lo un factor rellevant.
D’altra banda, ni el sexe ni el fet de tenir estudis superiors ni la procedència geogràfica no
semblen tenir un efecte real en la no superació del règim de permanència, quan aquests efectes
es consideren globalment per a tots els estudis. Tampoc s’ha trobat evidència empírica, al
contrari del que el CQUID havia suggerit, que avali el fet d’efectes combinats entre el sexe i
l’arrelament.
5.1.2. Factors individuals variables per estudi
Les dues variables que s’ha observat que presentaven efectes diferenciats per estudi són la via
d’accés per FP i el fet de tenir estudis superiors previs. La Figura 5.2 presenta per a cadascuna
d’aquestes variables els efectes diferenciats per estudi, que cal descomptar de l’efecte general
Per a la variable de via FP, la Figura 5.2 assenyala que per als estudiants de Biologia, ADE
o Dret que han accedit a través de la via FP el risc de no superar el règim de permanència és
substancialment major que per a la resta d’estudis. En canvi, per als estudiants de Relacions
Laborals que han accedit a través d’FP, el risc de no superar el règim de permanència és similar
al risc que presenten els qui hi han accedit a través de PAU. Per tant, l’efecte de la via d’accés
per FP és significativamentmés important a Biologia i ADE que no pas a la resta d’estudis, que
presenten un efecte similar a l’efecte mitjà (representat a la Figura 5.1. En canvi, a Relacions
Laborals el fet d’accedir-hi a través d’FP no representa ser cap factor de risc.
La variable d’estudis superiors presenta encara menys variació per estudi que l’anterior. En
aquest cas, aquells estudiants que han començat Ciències Polítiques però que ja tenen estudis
superiors previs tenen menor probabilitat de no superar el règim de permanència que no pas
la resta d’estudis, encara que es tracta d’un efecte molt feble.
En general, doncs, els factors de risc per a la no superació del règim de permanència són
força estables en tots els estudis, i segueixen patrons molt similars.
5.1.3. Factors relatius a l’estudi
Un cop descomptats els efectes del tipus d’estudiant, els resultats permeten assignar a cada
estudi una probabilitat concreta de no superació del règim de permanència. Cal emfasitzar que
es tracta d’una probabilitat calculada un cop les diferències entre els estudiants que accedeixen a
cada estudi han estat nivellades. Per tant, ja s’han descomptat les diferències que es produeixen
en l’atracció dels estudiant. Es tracta de probabilitats per a individus tipus. La Figura 5.3
33
Abandonament a la UPF
VIA−FP
ESTUDIS sup
3
1.0
2
0.5
●
1
●
●
●
●
0.0
●
●
0
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
−0.5
●
−1
−1.0
−2
Polítiques
Publicitat
Economia
Informàtica
Empresarials
Biologia
Empr/RRLL
Comunicació Audiovisual
Medicina
ADE
ET. Telecomunicació
Traducció i Interpretació
ET. Informàtica
Dret
Humanitats
Relacions Laborals
Relacions Laborals
ET. Telecomunicació
Traducció i Interpretació
Comunicació Audiovisual
Medicina
Economia
Empr/RRLL
Empresarials
ET. Informàtica
Publicitat
Polítiques
Informàtica
Humanitats
Dret
ADE
Biologia
−1.5
Figura 5.2.: Variació en els factors de risc de la no superació del règim de permanència per a les variables
de via FP i estudis superiors previs, segons els estudis. En l’escala logit.
presenta les probabilitats de no superació del règim de permanència un cop descomptats els
efectes individuals de cada estudiant.
D’acord amb la Figura 5.3 els estudis d’ET en Informàtica, ET Telecomunicació i Informàtica presenten nivells molt per sobre de la resta. En unsegon nivell hi ha els estudis d’Humanitats, Polítiques, Traducció i Interpretació, Empresarials, Relacions Laborals, la doble
diplomatura en Empresarials i Relacions Laborals, Dret i Economia. Finalment, les titulacions amb menor probabilitat de no superació del règim de permanència són ADE, Publicitat,
Comunicació Audiovisual i Medicina.
No obstant això, el model estadístic emprat permet explicar les diferències entre els estudis
en base a quatre covariables: la nota mediana de l’estudi, la dispersió de les notes, la implicació
34
●
30
%
40
50
60
Abandonament a la UPF
●
20
●
10
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
Medicina
Comunicació Audiovisual
Publicitat
ADE
Biologia
Economia
Dret
Empr/RRLL
Relacions Laborals
Empresarials
Traducció i Interpretació
Polítiques
Humanitats
Informàtica
ET. Informàtica
ET. Telecomunicació
0
●
●
Figura 5.3.: Probabilitat de no superació del règim de permanència per estudi, un cop descomptats els
efectes deguts a les variacions entre estudiants individuals.
del professorat (mesurat pel percentatge d’associats respecte al total de professors, i la satisfacció dels estudiants). La Figura 5.4 permet observar les covariables associades a l’estudi que
expliquen les diferències entre taxes de no superació del règim de permanència entre estudis.
La Figura 5.4 mostra que a nivell d’estudi, les diferències en taxes de no superació del règim
de permanència es poden explicar per la nota mediana de l’estudi i pel percentatge de professors
associats que hi fan docència, menys per la satisfacció dels estudiants i no tenen relació amb la
dispersió de les notes d’entrada dels estudiants.
Un estudi amb una nota mediana un punt per sobre multiplica el risc de no superar el
règim de permanència en exp(-0.59)=0.55 o el redueix en un 45%. En canvi, per a l’indicador
d’associats, un increment de professors associats de 20 punts està associat amb una reducció
de la probabilitat de no superació del règim de permanència de exp(-3.2/5)=0.53 o d’un 47%.
Pel que fa a la satisfacció dels estudiants amb l’estudi, un estudi on la satisfacció dels estudiants
és d’un punt per sobre de la mitjana està associat amb un 46% menys de probabilitat de no
superació del règim de permanència.
Per tant, tant el fet d’atreure millors estudiants, com el fet de què aquests estiguin més satis-
35
Abandonament a la UPF
1
●
0
●
●
−1
−2
−3
●
−4
Satisfacció
PDI % associats
TALL−desv est.
TALL−mediana
−5
Figura 5.4.: Efecte de les variables associades als estudis en el logit de no superar el règim de permanència
per estudi.
fets amb la docència rebuda, com el fet de tenir a primer curs un percentatge elevat de docents
associats està vinculat a estudis amb menors taxes de no superació del règim de permanència.
5.1.4. Variables de control
Les variables de control introduïdes són el nivell d’estudis i el tipus d’ocupació de pare i mare de
l’estudiant. Cal recordar que les categories de referència eren que ambdós pares tenen estudis
universitaris i treballen en ocupacions relacionades amb la universitat. Doncs bé, els resultats mostren que un cop descomptades les característiques dels estudiants, no hi ha realment
diferència entre individus respecte a les probabilitats de no superar el règim de permanència,
excepte per a la categoria dels qui tenen el pare sense estudis i els qui tenen es pare treballant
en una ocupació manual.
La Figura 5.5 mostra les raons associades a cadascuna de les variables de control. Es pot
observar com els resultats són difícils d’interpretar, tot i que concorden amb el que s’havia
observat a la Taula 3.7. S’observa que aquells estudiants amb el pare sense estudis tenen menor
probabilitat de no superar el règim de permanència, mentre que si és la mare la qui no té
estudis la probabilitat de no superació del règim de permanència es multiplica per tres. També
cal destacar que els estudiants el pare dels quals té una ocupació no qualificada tenen també el
doble de probabilitats de no superar el règim de permanència. Per tant, mentre que un menor
nivell educatiu en el pare facilita la continuació dels estudis, un menor nivell educatiu de la
mare dificulta superar el règim de permanència.
Tot i això, aquests efectes (nivell educatiu i ocupació) en general no són explicatius. Només
s’observen diferències significatives en les categories que s’han esmentat. I són diferències poc
sistemàtiques per a ésser considerades globalment.
36
3
4
5
6
Abandonament a la UPF
●
1
2
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
ED.P−sense
OC.M−qual.ps
ED.P−egb
ED.P−prim
OC.P−nd
ED.P−dip
OC.P−qual.serv
OC.P−dir
ED.M−sec
OC.M−nq
ED.P−sec
OC.M−qual.serv
ED.M−dip
OC.P−qual.ps
ED.P−nd
ED.M−nd
OC.M−nd
ED.M−prim
ED.M−egb
OC.M−dir
OC.P−nq
ED.M−sense
0
●
Figura 5.5.: Raons en els factors de risc de la no superació del règim de permanència per a les variables
de control.
5.1.5. Incidència relativa de cada factor
Fins ara s’ha mostrat la capacitat explicativa que té cada factor per a la no superació del règim
de permanència. No obstant, és important també afegir perspectiva a l’efecte de cadascun
dels factors. És a dir, no és el mateix un factor explicatiu que multiplica la probabilitat de no
superar el règim de permanència per cinc, però que en canvi només es dóna en un 0,5% de la
població o d’un factor explicatiu que multiplica la probabilitat per dos però que es dóna en
un 40% de la població. D’aquesta manera, la Figura 5.6 presenta la incidència de cada factor
explicatiu davant les raons per abandonar de cada factor explicatiu. L’escenari on cal buscar
més solucions seria aquell situat a la part positiva d’ambdós eixos. És a dir, un factor amb una
alta incidència a la població i que a més és un factor de clar risc.
D’aquesta manera, la via de majors de 25 anys és la via amb un factor de risc més elevat, tot
i que té una incidència molt reduïda a la població. Això vol dir que les mesures per evitar la
no superació del règim de permanència als estudiants amb aquest factor tenen una incidència
limitada en el problema de la permanència. D’altra banda, el factor del sexe, amb les dones
essent vora el 60% de la població, té un risc molt reduït. Enmig d’aquests dos extrems hi ha
una sèrie de factors de risc en els quals es combinen la incidència i el risc. Són precisament
aquests els factors en els quals, si la prioritat és tenir la màxima incidència respecte al major
nombre d’estudiants, val la pena focalitzar els esforços.
37
Abandonament a la UPF
● VIA−25 anys
4.0
Raons de no superació
3.5
3.0
2.5
2.0
● VIA−altres
● VIA−FP
● VIA−2n cicle
1.5
● FEINA > 15 hores
● VIA−PAU, altres
● ARRELAMENT−Cat
● FEINA < 15 hores
1.0
● ESTUDIS sup
Cat
● ARRELAMENT−Fora
0.0
0.2
● SEXE−dones
0.4
0.6
0.8
1.0
Percentatge d'estudiants
en cada factor
Figura 5.6.: Incidència de cada factor en la població respecte a les raons en els factors de risc de la no
superació del règim de permanència.
5.1.6. Força explicativa del model
La capacitat predictiva del model és de vora el 70%. Això significa que és possible predir
correctament la superació o no del règim de permanència en el 70% dels estudiants que han fet
estudis a primer curs. La Figura 5.7 presenta la distribució de la capacitat predictiva del model.
Percentatge correctament predit
0.65
0.70
0.75
Figura 5.7.: Distribució de la capacitat predictiva del model segons el percentatge de casos correctament
predits.
5.2. Factors de risc de l’abandonament
5.2.1. Factors individuals fixes per estudi
En relació a l’estudiant de referència (home, resident a la rodalia de Barcelona, sense estudis
superiors previs, que ha accedit a la universitat a través de PAU i amb una nota igual a la
38
Abandonament a la UPF
mitjana de l’estudi, que no treballa i amb un rendiment acadèmic corresponent a la mitjana),
5
6
la Figura 5.8 presenta les raons de cadascuna de les categories.
3
4
●
2
●
VIA−25 anys
SEXE−dones
●
VIA−PAU, altres
●
ARRELAMENT−Cat
●
●
VIA−2n cicle
VIA−altres
FEINA < 15 hores
ESTUDIS sup
FEINA > 15 hores
VIA−FP
0
●
ARRELAMENT−Fora Cat
1
●
●
●
●
Figura 5.8.: Raons en els factors de risc de l’abandonament per a les variables d’interès.
El factor de major risc per a abandonar els estudis en cursos superiors és el fet d’accedir-hi a
través de la via de segon cicle, que fa quatre vegades més probable abandonar que no pas havent
accedit als estudis a través de PAU. El fet d’accedir als estudis a través de la via altres multiplica
també la raó d’abandonar per 2.
En canvi, els factors protectors de l’abandonament són el sexe i el fet de què els pares visquin
fora de Catalunya. Les dones tenen un 25% menys de probabilitat d’abandonar que els homes
(raó de 0.75), en general per a qualsevol estudi. Mentre que els qui tenen els pares residint fora
de Catalunya tenen un 30% menys de probabilitats d’abandonar (raó de 0.7).
De tota manera, en relació a l’habitatge dels pares cal remarcar que en relació als estudiants
els pares dels quals viuen a la rodalia de Barcelona, els qui viuen a la resta de Catalunya mostren
una major propensió a l’abandonament: un 20% més (raó d’1,2).
Si bé és cert que treballar menys de 15 hores a la setmana pot ser un factor de risc (multiplica
el risc per 1,5, també és cert que aquesta diferència no és sistemàtica amb el fet de treballar més
39
Abandonament a la UPF
de 15 hores, la qual no és conclusiva respecte el fet d’abandonar. Per tant, és difícil establir
un resultat clar pel que fa al fet de treballar: sí que és cert que treballar menys de 15 hores
a la setmana està associat amb un increment de l’abandonament, però treballar més de 15
hores a la setmana no incrementa encara més la propensió a abandonar, cosa que hauria de ser
observada en cas que, efectivament, un major volum de feina fora de la universitat predisposés
a l’abandonament.
Cal remarcar que, en relació a l’estudi de la permanència, en l’abandonament no s’observa
cap mena de diferència relacionada ni amb el nivell educatiu dels pares ni amb la seva ocupació.
Tampoc el fet d’haver accedit als estudis a través d’FP o PAU altres mostren diferències respecte
a haver-hi accedit per la categoria de referència, que és PAU.
5.2.2. Factors individuals variables per estudi
Hi ha tres variables que s’ha observat que presentaven efectes diferenciats per estudi: el fet de
tenir estudis superiors previs, el sexe i el rendiment acadèmic. La Figura 5.9 presenta per a les
dues primeres els efectes diferenciats per estudi, que cal descomptar de l’efecte general mostrat
a la figura 5.8.
Per a la variable d’estudis superiors previs, la Figura 5.9 assenyala que per als estudiants de
ET Telecomunicació i en menor mesura els de Lingüística el fet de tenir estudis superiors previs
els atribueix major probabilitat d’abandonament, mentre que tenir estudis superiors previs és
un factor protector a Telecomunicació i a Traducció i Interpretació.
Quant a l’efecte del sexe, si bé s’havia constatat que aquest efecte era en general un factor
protector d’abandonament per a les dones, la desagregació per estudis mostra que a Ciències
Polítiques i a Humanitats els homes i les dones tenen una predisposició similar a l’abandonament, indicada pel fet que ambdós estudis apareixen a la Figura 5.9 amb un valor diferencial
per sobre del general.
En general, però, i malgrat aquestes petites diferències, els factors de risc de l’abandonament
són força estables en tots els estudis, i segueixen patrons molt similars. Si bé això no és el cas
de l’efecte del rendiment acadèmic.
El fet d’haver accedit a la universitat amb una nota concreta no mostra evidència de què
tingui cap relació amb la probabilitat d’abandonar els estudis a cursos superiors. No obstant,
en l’estudi de l’abandonament a cursos superiors s’hi inclou el rendiment de l’estudiant durant
el curs acadèmic, i es tracta d’una variable que pot prendre valors diferents per a cada estudi.
La Figura 5.10 presenta les raons del rendiment acadèmic per estudi. Es pot observar com
l’efecte del rendiment acadèmic té una incidència molt diferent a cadascun dels estudis. Així,
per exemple, un estudiant que a les assignatures en què està matriculat està de mitjana un
punt per sobre del grup, la probabilitat d’abandonar es redueix a la meitat si és un estudiant
40
Abandonament a la UPF
ESTUDIS sup
SEXE−dones
1.5
1.0
0.5
●
0.5
●
●
●
●
● ●
●
0.0
● ●
−0.5
●
●
● ●
●
● ●
● ● ●
●
0.0
● ● ●
● ●
● ● ● ●
● ● ● ●
● ●
●
●
−0.5
−1.0
Dret
ET. Informàtica
Relacions Laborals
ADE
Informàtica
Comunicació Audiovisual
Treball
Telecomunicació
Publicitat
Economia
Traducció i Interpretació
Periodisme
ET. Telecomunicació
Empr/RRLL
Empresarials
Biologia
Lingüística
Humanitats
Polítiques
Telecomunicació
Humanitats
Traducció i Interpretació
Relacions Laborals
Comunicació Audiovisual
ADE
Periodisme
Polítiques
Informàtica
Biologia
Publicitat
Treball
Empr/RRLL
Dret
Empresarials
Economia
ET. Informàtica
Lingüística
ET. Telecomunicació
−1.5
Figura 5.9.: Variació en els factors de risc de l’abandonament per a les variables de via FP i estudis superiors previs, segons els estudis. En l’escala logit.
d’Humanitats i es multiplica per 1,5 si és de Lingüística, ET. Telecomunicació o Traducció i
Interpretació.
Per tant, els estudiants amb millors notes solen abandonar a Lingüística, ET. Telecomunicació i Traducció i Interpretació, mentre que a Humanitats, Dret, Periodisme, Relacions
Laborals i ADE tendeixen a abandonar els estudiants amb un rendiment menor. Cal remarcar
que això es produeix havent controlat pera la resta de variables.
5.2.3. Factors relatius a l’estudi
Un cop descomptats els efectes del tipus d’estudiant, els resultats permeten assignar a cada
estudi, com en el cas de l’estudi de la permanència, una probabilitat concreta d’abandonament.
Cal emfasitzar altre cop que es tracta d’una probabilitat calculada un cop les diferències entre
els estudiants que accedeixen a cada estudi han estat anivellades. Per tant, ja s’han descomptat
les diferències que es produeixen en l’atracció dels estudiant. Es tracta de probabilitats per a
individus tipus. La Figura 5.11 presenta les probabilitats d’abandonament un cop descomptats
41
2.0
2.5
Abandonament a la UPF
●
1.5
●
●
●
1.0
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
Humanitats
Dret
Periodisme
Relacions Laborals
Informàtica
Treball
ADE
Biologia
Empresarials
Empr/RRLL
Polítiques
Publicitat
Telecomunicació
Economia
ET. Informàtica
Comunicació Audiovisual
Traducció i Interpretació
ET. Telecomunicació
Lingüística
0.5
●
Figura 5.10.: Raons del rendiment acadèmic de l’estudiant en el risc d’abandonament per estudi.
els efectes individuals de cada estudiant.
D’acord amb la Figura 5.11 els estudis de Lingüística són els que presenten major probabilitat d’abandonament per a l’estudiant tipus (vora el 15%), un cop descomptats els efectes
individuals. A l’altre extrem hi ha els estudis de Telecomunicació (menys del 5%).
Com en el cas de la permanència, les diferències entre els estudis es poden mirar d’explicar per quatre covariables: la nota mediana de l’estudi, la dispersió de les notes, la implicació
del professorat (mesurat pel percentatge d’associats respecte al total de professors, i la satisfacció dels estudiants). La Figura 5.12 permet observar les covariables associades a l’estudi que
expliquen les diferències entre taxes d’abandonament entre estudis.
La Figura 5.4 mostra que, contràriament al que passava en el cas de la permanència, les diferències entre estudis en les taxes d’abandonament un cop descomptades les característiques dels
estudiants, es poden associar menys clarament a cap de les quatre covariables. No obstant això,
sí que és cert que l’efecte de la implicació del professorat sí que té una significació pràctica. Un
estudi amb un 20 punts més de professors associats està vinculat amb un increment de l’abandonament del 34%. I l’efecte d’aquesta variable és efectivament positiu amb una probabilitat
42
15
20
25
Abandonament a la UPF
●
10
●
●
●
●
5
●
●
●
●
●
●
●
●
●
Telecomunicació
Biologia
Comunicació Audiovisual
Treball
Informàtica
ADE
Empr/RRLL
Periodisme
Dret
Publicitat
Economia
ET. Informàtica
Humanitats
Empresarials
Traducció i Interpretació
Relacions Laborals
ET. Telecomunicació
Polítiques
Lingüística
●
●
●
●
●
Figura 5.11.: Probabilitat d’abandonament per estudi, un cop descomptats els efectes deguts a les variacions entre estudiants individuals.
del 94%.
5.2.4. Incidència relativa de cada factor
Com en el cas de la no superació del règim de permanència, fins ara s’ha mostrat la capacitat
explicativa que té cada factor per a l’abandonament. No obstant, és important també afegir
perspectiva a l’efecte de cadascun dels factors. És a dir, no és el mateix un factor explicatiu que
multiplica la probabilitat de no superar el règim de permanència per cinc, però que en canvi
només es dóna en un 0,5% de la població o d’un factor explicatiu que multiplica la probabilitat
per dos però que es dóna en un 40% de la població. D’aquesta manera, la Figura 5.13 presenta
la incidència de cada factor explicatiu davant les raons per abandonar de cada factor explicatiu.
L’escenari on cal buscar més solucions seria aquell situat a la part positiva d’ambdós eixos. És
a dir, un factor amb una alta incidència a la població i que a més és un factor de clar risc.
D’aquesta manera, la via d’accés a través de segon cicle és la via amb un factor de risc més
elevat, amb una incidència que supera el 10% dels estudiants de cursos superiors. En aquest
cas, es tracta d’un factor que combina un risc elevat amb una relativa incidència. Per tant, és
43
Abandonament a la UPF
3
2
1
●
●
●
0
●
Satisfacció
PDI % associats
TALL−mediana
TALL−desv est.
−1
Figura 5.12.: Efecte de les variables associades als estudis en el logit d’abandonar.
● VIA−2n cicle
4.0
Raons d'abandonament
3.5
3.0
2.5
2.0
● VIA−altres
1.5
● FEINA < 15 hores
altres
ARRELAMENT−Cat
● ●VIA−PAU,
● ESTUDIS sup
● FEINA > 15 hores
● VIA−FP
1.0
● VIA−25 anys
● ARRELAMENT−Fora Cat
0.0
0.2
0.4
● SEXE−dones
0.6
0.8
1.0
Percentatge d'estudiants
en cada factor
Figura 5.13.: Incidència de cada factor en la població respecte a les raons en els factors de risc de l’abandonament.
un candidat ferm a considerar-lo com un punt d’intervenció a l’hora d’augmentar els nivells
generals de no abandonament dels estudis.
5.2.5. Força explicativa del model
La capacitat predictiva del model és de vora el 64%. Això significa que és possible predir
correctament la superació o no del règim de permanència en el 64% dels estudiants que han fet
estudis a primer curs.
44
Abandonament a la UPF
6. Conclusions
La Taula6.1 presenta un resum dels resultats, tant per la no superació del règim de permanència
com per a l’abandonament. La primera columna conté el nom del factor. La segona especifica
si es tracta d’un factor associat als estudiants o a l’estudi, i si és un factor protector o un factor
de risc. La tercera columna detalla quina és la magnitud de l’efecte o —en el cas de les variables
amb efectes diferents per estudi— si es dóna a tots els estudis. La taula només inclou els factors
sobre els quals hi ha evidència de què representen factor de risc o protector. Les variables no
rellevants s’han obviat.
45
46
individual, risc
individual, risc
individual, protector
individual
estudi
estudi
estudi
individual, risc
individual, risc
individual, risc
individual, risc
individual, risc
individual, protector
individual, protector
individual, protector
individual, risc
individual, risc
individual, risc
estudi, protector
Via d’accés (> 25 anys)
Via d’accés (altres)
Via d’accés (FP)
Feina (> 15 hores)
Estudis superiors
Estudis superiors
Nota d’accés
Nota mediana de l’estudi
Implicació del professorat
Satisfacció
Via d’accés (2n cicle)
Via d’accés (altres)
Feina (< 15 hores)
Via d’accés (PAU, altres)
Arrelament (Catalunya)
Sexe (Dones)
Arrelament (Fora de Catalunya)
Estudis superiors
Estudis superiors
Rendiment acadèmic
Rendiment acadèmic
Implicació del professorat
Nota
4 vegades més que PAU
2 vegades més que PAU
Sever a Biologia, ADE, Dret, Humanitats, Informàtica. No rellevant a Relacions Laborals ni ET. Telecomunicacions
1,5 vegades més que sense feina
Relacions Laborals. Feble a Humanitats i Dret
Ciències Polítiques
Un punt per sobre de la mitjana de l’estudi i la via redueix la probabilitat de
no superar el règim de permanència a la meitat
un punt per sobre de la resta d’estudis redueix el risc en un 45%
vint punts més de professorat associat redueix el risc en un 47%
un punt per sobre de la resta d’estudis redueix el risc en un 46%
4 vegades més que PAU
2,2 vegades més que PAU
1,3 vegades més sense feina
1,3 vegades més que PAU
1,2 vegades més que rodalia de Barcelona
no rellevant a Polítiques i Humanitats, i molt protector a Dret i ADE
1,4 vegades menys que rodalia de Barcelona
Lingüística i ET. Telecomunicació
Telecomunicació i Traducció i Interpretació
Millors notes estan associades a major abandonament a Lingüística, ET. Telecomunicació i Traducció i Interpretació
Millors notes estan associades a menor abandonament a Humanitats, Dret,
Periodisme, Relacions Laborals, Comunicació Audiovisual i ADE
vint punts més de professorat associat incrementa el risc en un 34%
Taula 6.1.: Resum dels efectes de cada factor en la no superació del règim de permanència (meitat superior) i en l’abandonament dels estudis (meitat
inferior).
Tipus
individual, risc
individual, risc
individual, risc
Factor
Abandonament a la UPF
Abandonament a la UPF
Deixant de banda els factors específics que conformen el mapa del risc i de la protecció, és
interessant observar com els efectes en general són molt estables per a cadascun dels estudis.
Excepte el rendiment acadèmic en el cas de l’abandonament, la resta de factors no mostren
diferències clarament concloents per estudi. Sí que s’observen, però diferències clares entre
les taxes de no superació del règim de permanència i abandonament un cop descomptats els
efectes individuals. Tot això suggereix que en gran mesura el que determina la permanència
o l’abandonament és la capacitat de cada estudi per atreure a un tipus d’estudiant amb unes
aspiracions concretes i més o menys predisposat a superar el règim de permanència i a no
abandonar.
És cert que la nota d’accés a la universitat fa una gran diferència a primer, a l’hora de superar
o no el règim de permanència. Però aquest tret no és important a cursos superiors per explicar
l’abandonament. En canvi, a cursos superiors el rendiment acadèmic sí que hi té un efecte.
Igualment, la nota mediana dels estudis és un indicador de què la taxa de no superació del
règim de permanència serà major com menys estudiants amb notes elevades s’hagin pogut
atraure. Però no hi ha evidència de que l’abandonament segueixi aquest mateix patró. És a dir,
no hi ha evidència clara de què en estudis on hi ha estudiants amb millors notes de tall hi hagi
taxes d’abandonament inferiors.
S’havia plantejat també des del CQUID la hipòtesi que els qui ja tenen estudis superiors i
a més a més treballen podrien tenir força incentius a abandonar el segon estudi que estaven
realitzant. En els models finals, aquesta interacció no hi apareix, ja que en models previs s’ha
vist que no hi havia un efecte conjunt sobre l’abandonament pel fet de tenir estudis superiors
previs i, a més a més, treballar.
També es plantejava des del CQUID si l’heterogeneïtat dels grups afavoria o no les la no
superació del règim de permanència o l’abandonament. Els resultats no presenten un efecte
concloent en aquest sentit. Tant pel que fa a la no superació del règim de permanència com
pel que fa a l’abandonament, la diferència de notes de tall (heterogeneïtat) dels grups no fa
diferències entre estudis.
El desarrelament també té un comportament poc clar ni sistemàtic. Mentre que era poc clar
l’efecte en la no superació del règim de permanència, en l’abandonament el fet que l’habitatge
familiar es trobi a Catalunya però fora de Barcelona és un factor de risc, mentre que si l’habitatge es troba fora de Catalunya és un factor protector, sempre respecte als estudiants que
viuen a la rodalia de Barcelona. És per això que aquesta variable més de tipus afectiu caldrà ser
abordada amb més deteniment per la recerca qualitativa posterior.
En general, els factors que tendeixen a generar una situació més clara de risc són els associats
a la via d’accés. Respecte als estudiants de PAU, la no superació del règim de permanència és
especialment severa per als qui accedeixen a la universitat a través de la via de majors de 25
47
Abandonament a la UPF
anys (quatre vegades més risc), i severa a altres (estudis no oficials, programes internacionals),
FP i segon cicle (vora dues vegades més risc). Aquests resultats, però, cal valorar-los en la seva
mesura, ja que per exemple els estudiants que accedeixen per la via de majors de 25 anys representen vora l’u per cent del total d’estudiants a la universitat. Per això, malgrat les diferències
rellevants entre les vies d’accés, el fet d’esmerçar massa atenció a mesures dedicades a aquests
col·lectius pot tenir un efecte relativament pot significatiu en la reducció de les taxes de no
superació del règim de permanència i de l’abandonament. En el cas de l’abandonament, però ,
la via d’accés de segon cicle combina un fort risc amb una certa incidència, essent un factor on
una actuació hi podria tenir força influència.
Finalment, només apuntar que aquest estudi ha estat possible gràcies a la combinació de
dades de múltiples i molt variades fonts. La dificultat màxima no ha estat precisament en l’elaboració dels models, selecció de les variables o aspectes purament de recerca, sinó en l’accés a
les dades. La Universitat disposa de molta informació, però molt poc coneixement. És especialment rellevant mencionar que algunes de les dades necessàries per a la realització de l’estudi
s’han hagut de demanar a empreses de fora de la universitat, i no ha estat fàcil aconseguir-les. I
no només l’accés dificulta el coneixement. Sinó que el fet de tenir dades escampades en infinitat
de bases de dades que no es reconeixen entre sí evita que sigui la pròpia institució la que tingui
coneixement sobre el que hi passa. En certa mesura, és un aspecte que per a conèixer millor la
Universitat caldrà millorar en el futur.
48
Abandonament a la UPF
Part II.
Informe qualitatiu: Les causes de
l’abandonament a la Universitat
Pompeu Fabra
49
Abandonament a la UPF
7. Resum executiu
L’estudi descriu les causes d’abandonament (o no superació del règim de permanència) dels
estudiants a la Universitat Pompeu Fabra. Tant en l’estudi dels factors de risc com en el present
estudi s’ha utilitzat la següent nomenclatura per a referir-nos als dos tipus d’abandonament:
“abandonament” fa referència als estudiants que, no havent-se graduat el curs 2008/09, no es
matriculen pel curs 2009/10; “no superació del règim de permanència” implica els estudiants
de primer el curs 2008/09 que no es matriculen el curs 2009/10 perquè no han superat el
règim de permanència. Es remarca que en cada cas d’abandonament hi poden confluir vàries
motivacions. S’han trobat tres tipus de causes d’abandonament: personals, socioeconòmiques
i institucionals.
Entre les causes de tipus personal s’ha descobert: (1) incapacitat personal (habilitats intel·lectuals i/o cognitives no adients per a la titulació escollida), (2) inadaptació personal (per
hàbits o personalitat) al sistema d’ensenyament de la UPF, (3) insatisfacció amb els estudis
escollits (que condueixen al canvi d’estudis, bé dins de la UPF o a una altra universitat), (4)
mobilitat i (5) canvis vitals diversos.
De causes de tipus socioeconòmic n’hem trobat dues: suport econòmic i familiar. (1) El suport
familiar no s’ha estimat com a determinant a l’hora de prendre decisions sobre els estudis,
tot i l’existència d’influències familiars. (2) El suport econòmic sí és un factor clau per a la
persistència a la universitat: quan és la família la que aporta el finançament necessari per a la
subsistència de l’estudiant, el risc d’abandonament és molt inferior al dels estudiants que han
de sufragar-se-la mitjançant treball remunerat.
Els motius de caire institucional presenten una tipologia variada. En quant a l’organització
dels estudis, s’han detectat (1) possibles plans d’estudi poc adequats; (2) la dispersió dels horaris pot afectar severament la motivació dels estudiants i el seu rendiment, especialment per als
que han de combinar estudis amb d’altres activitats externes a la universitat; (3) la càrrega de
treball dels estudiants sembla ser, en general, excessiva; (4) es va produir un cas particular (a
Polítiques) de transició deficient a l’EEES. En l’apartat dels recursos acadèmics i institucionals,
s’ha esbrinat que (1) els estudiants dipositen altes expectatives en la UPF degut al seu elevat
prestigi, la qual cosa pot, eventualment, conduir a desmotivació quan realitat i expectatives no
coincideixen; aquest prestigi no es reconeix a les carreres tècniques; (2) no es coneix el servei
50
Abandonament a la UPF
de suport a l’estudiant de la UPF, anomenat Servei d’Assessorament Psicològic, el qual podien
haver utilitzat com a recurs. En últim lloc, s’ha descobert que la manca d’integració acadèmica
i social poden ser causa de baix rendiment acadèmic. S’ha pogut esbrinar que el professor té
un rol preponderant en la integració acadèmica. Tot i (1) la heterogeneïtat en la qualitat de
la docència del professorat, els subjectes de la mostra apuntaven a alguns professors desmotivats, poc preparats o que limitaven l’aprenentatge dels estudiants en no retornar feedback del
seu treball; (2) les relacions professor-estudiant (i en conseqüència, l’encaix a la UPF d’aquest
últim) són escasses i, a més, alguns estudiants consideren que els professors no fomenten un clima favorable a l’aprenentatge, per què no imposen disciplina a les aules o no són suficientment
flexibles amb els estudiants en circumstàncies diferents a la majoria, com per exemple (3) els
que han de treballar fora de la UPF. L’encaix (integració) social a la UPF pot resultar dificultós:
(1) l’excessiva competitivitat pot no conduir a la camaraderia necessària per a proporcionar estabilitat a l’estudiant; (2) l’excés de treballs en grup pot portar a conflictes amb companys; (3)
La diferència d’edat pot obstaculitzar la integració; (4) l’absència d’activitats extracurriculars
amb els companys pot ser motiu d’aïllament social.
Dels resultats d’aquest estudi se n’extreuen dues grans conclusions. (1) Les carreres tècniques
no seleccionen adequadament els seus estudiants; això pot dur els professors a sentir-se desmotivats i alhora alimentar la desmotivació dels estudiants. (2) Les causes de tipus institucional són
les que tenen més pes entre els motius d’abandonament o no superació del règim de permanència. En particular sembla que la UPF, a través de la implementació d’un determinat sistema
d’ensenyament que requereix dedicació pràcticament exclusiva, pot estar homogeneïtzant la
població estudiantil i excloent a estudiants amb circumstàncies diferents que no encaixen en el
perfil preponderant.
51
Abandonament a la UPF
8. Introducció
L’abandonament universitari ha estat un objecte d’estudi privilegiat dins les disciplines de la
pedagogia i la sociologia de l’educació des d’abans dels anys setanta, per les seves variades implicacions: socials, econòmiques, culturals, polítiques i humanes. La Universitat Pompeu Fabra, a
la vista d’aquestes implicacions, ha decidit explorar la magnitud d’aquest fenomen en la pròpia
institució. El Consell Social, amb la mediació del CQUID, va posar en marxa aquesta recerca
que s’ha de completar en 3 fases: en una primera fase s’ha aplicat una metodologia quantitativa per a conèixer els factors que faciliten o dificulten l’abandonament, per a dibuixar-ne un
mapa global; a la segona fase s’havien de trobar, a través d’una metodologia qualitativa, les
causes de l’abandonament; finalment, s’han de proposar actuacions que serveixin de mesures
de correcció per a resoldre la incidència d’aquest fenomen.
El present informe coincideix amb la segona fase de l’estudi i intenta aportar una descripció
de les motivacions que porten als estudiants a abandonar els seus estudis o a no superar el
règim de permanència. Mitjançant la utilització de la tècnica qualitativa del focus group s’han
analitzat les motivacions exposades per estudiants que van abandonar els seus estudis el curs
2008-2009. A continuació, en aquest informe, es pot trobar al capítol 3 la revisió de la literatura
científica al voltant de la qüestió de l’abandonament universitari; el capítol 4 descriu la tècnica
de recerca qualitativa emprada en l’estudi; la mostra en què es basa l’estudi es presentada al
capítol 5; els capítols 6 i 7 exposen els resultats i les conclusions de l’estudi, respectivament.
52
Abandonament a la UPF
9. Abandonament universitari: estat de la
qüestió
A l’hora de valorar l’abandonament acadèmic en l’ensenyament superior s’han proposat diferents models i teories explicatives, que es poden agrupar en cinc grans enfocaments: psicològic,
sociològic, econòmic, organitzacional i d’integració.
9.1. Models psicològics
Aquests models, a l’hora d’abordar l’abandonament universitari, posen èmfasi en les característiques personals dels estudiants. Assenyalen que els trets de la personalitat són els que diferencien els estudiants que acaben els seus estudis regulars d’aquells que no ho aconsegueixen.
Fishbein & Ajzen (1975) proposen la Teoria de l’Acció Raonada que analitza el comportament
com actituds en resposta a objectes específics, prenent en consideració tant les normes subjectives que guien el comportament cap a aquests objectes com el control percebut sobre aquest
comportament. Aquests autors indiquen que la ’intenció de prendre l’acció” és determinada
per dos factors: primer, ’actitud envers prendre l’acció” i, segon, la ’norma subjectiva’. La
norma subjectiva es refereix a com s’espera que l’individu es comporti en la societat, què és
determinada per una avaluació de l’expectativa. En quant a la decisió de desertar o romandre,
aquesta es veu influïda per: conductes prèvies, actitud sobre la deserció o permanència i normes subjectives sobre aquestes accions. En conseqüència, segons aquests autors, la deserció és
el resultat del debilitament de les intencions inicials.
Ethington (1990) introdueix una teoria més general sobre les “conductes d’assoliment” i
va concloure que el rendiment acadèmic previ afecta el desenvolupament futur en actuar sobre
l’autoconcepte de l’estudiant, la seva percepció de les dificultats d’estudi, les seves metes, valors
i expectatives d’èxit.
Un altre model proposat és el de Bean (1981, 1983, 1990) que té com a base fonamental els
processos psicològics relacionats amb la integració acadèmica i social. En aquest model s’introdueix el constructe de ’intenció de deixar o persistir en els estudis” com a principal predictor.
Així, distingeix quatre tipus de variables amb efectes en la ’intenció de deixar els estudis’: background personal, organització, entorn, i actituds i resultats. Per a Bean, la integració social i
53
Abandonament a la UPF
acadèmica sorgeix de les conductes d’afrontament positiu i assertiu (acostament, aproximació)
o d’afrontament negatiu o passiu (evitació, fugida) davant les situacions de l’entorn acadèmic
i social. Distingeix la integració acadèmica a curt i a llarg termini, la satisfacció amb la seva
realització acadèmica actual i la percepció del seu futur acadèmic, respectivament.
En un detallat estudi empíric d’aquest model (Eaton & Bean 1995) es constata que la integració social i acadèmica no són processos discrets sinó altament interrelacionats. Aquests autors
van emfatitzar la importància que té la institució en disposar de servei d’ensenyament, comunitats d’aprenentatge durant el primer any, seminaris d’orientació professional i programes de
mentoring per donar suport als estudiants.
9.2. Models sociològics
Els models sociològics emfatitzen els factors externs a l’individu, addicionals als psicològics.
Spady (1970) es va basar en la teoria del suïcidi de Durkheim, tot indicant que la deserció és
el resultat de la manca d’integració dels estudiants en l’entorn de l’educació superior. Addueix
que el medi familiar és la principal font d’exposició de l’individu a influències, expectatives
i demandes, que en bona mesura afectaran el seu nivell d’integració social a la universitat.
Aquesta integració podria dependre d’una manca de normativa, valors massa diferents dels del
grup convencional, dificultat per integrar-se en les estructures de la universitat, etc. Quan totes aquestes influències no es produeixen en la direcció positiva poden conduir a un rendiment
acadèmic insatisfactori, baix nivell d’integració social, de satisfacció i compromís institucional, i una alta probabilitat que l’estudiant decideixi abandonar els seus estudis. Aquest autor
va trobar sis predictors d’abandonament als college nord-americans: integració acadèmica, integració social, estat socioeconòmic, gènere, qualitat de la carrera i la mitjana de notes en cada
semestre.
9.3. Models econòmics
Aquests models, que han tingut poc desenvolupament, es basen en la relació cost/benefici i en
la focalització. Per als partidaris d’aquest model, l’abandonament es deu a l’elecció per part
de l’estudiant d’una forma alternativa d’inversió partir temps, energia i recursos que puguin
produir en el futur beneficis grans respecte als costos de permanència a la universitat (John, Cabrera, Nora & Asker 2000). Aquest plantejament es basa en la teoria del capital humà, segons
la qual un individu invertirà temps i recursos monetaris en educació, només si els beneficis
que obté són suficients per cobrir els costos de l’educació, i si l’educació superior és almenys
tan rendible com els usos alternatius d’aquests mateixos recursos. Des d’aquesta perspectiva
54
Abandonament a la UPF
es proposa proporcionar ajuts a col·lectius amb dificultat d’accés a la universitat (amb pocs
recursos econòmics, minories, estudiants de més edat, etc.) com a forma d’influir en l’abandonament. Els ajuts proporcionades als estudiants en forma de beques constitueixen un factor de
pes en les possibilitats de permanència, fins al punt que les taxes de deserció varien depenent
de la quantitat i durada de l’ajuda financera amb què compten els estudiants.
9.4. Model organitzacional
Aquest model d’anàlisi sosté que l’abandonament depèn de les qualitats de l’organització per a
facilitar la integració social i acadèmica dels estudiants. En aquest enfocament és altament rellevant la qualitat de la docència, l’experiència d’aprendre de forma activa per part dels estudiants
a les aules, la disponibilitat de recursos, el nombre d’alumnes per professor, etc. (Braxton,
Johnson & Shaw-Sullivan 1997).
9.5. Models d’integració
El model d’adaptació és el que ha tingut un major desenvolupament i s’ha emprat com a referent en un gran nombre d’estudis i investigacions. Segons aquest model, l’abandó es produeix
a causa d’una insuficient adaptació i integració de l’estudiant en l’ambient escolar i social de
l’ensenyament universitari.
La teoria de Tinto (1975, 1989, 1993) explica el procés de persistència en l’educació superior,
com una funció del grau d’ajust entre l’estudiant i la institució, adquirit a partir de les experiències acadèmiques i socials (integració). Tinto (1987) suggereix que una bona integració és un
dels aspectes més importants per a la persistència, i que aquesta integració depèn de: les experiències durant la permanència a la universitat, les experiències prèvies a l’accés universitari i les
característiques individuals, que, per altra banda, són susceptibles a les polítiques i pràctiques
universitàries. Així doncs, la persistència es veu com una mesura del nivell d’integració dels
estudiants a les facultats.
Tinto va avaluar el grau d’integració acadèmica a través de les qualificacions, i la integració social a través del nivell de desenvolupament i freqüència de les interaccions positives amb
iguals i el professorat, i a través del grau de participació en activitats extracurriculars. Amb
aquestes dades va descobrir que la integració al llarg d’aquestes dues dimensions produïa un
compromís molt fort de l’estudiant amb la seva institució, amb el que s’incrementava la persistència. Per això, ha argumentat que les interaccions insuficients amb iguals i el professorat,
i les diferències amb els valors predominants dels altres estudiants, generaven un alt risc d’abandonament; és a dir, que els estudiants que senten que no encaixen en l’ambient i no tenen
55
Abandonament a la UPF
sentiment de pertinença a la comunitat tendeixen a aïllar-se, i abandonar els estudis quan perceben formes alternatives d’invertir el temps, les energies i els recursos, amb més beneficis i
menys costs (Tinto 1975). En treballs posteriors, (Tinto 1993) emfatitza la importància de les
comunitats d’aprenentatge que faciliten el treball cooperatiu, en considerar que els estudiants
aprenen més junts que separats.
En un intent d’ampliar el model de Tinto, Pascarella & Terenzini (1991) destaquen els aspectes que reforcen la persistència, que són: la qualitat de la institució (el prestigi de la institució
sol concretar-se en el nivell de selectivitat d’entrada i l’esforç exigit en el procés educatiu); la
seguretat o incertesa en l’elecció de l’especialització; les beques o ajudes econòmiques en el
finançament; la residència o no al campus universitari (que influirà en la integració social).
Bean (1990) incorpora al model de Tinto (1975) les característiques del model de productivitat desenvolupat en el context de les organitzacions laborals. Reemplaça les variables de
l’ambient laboral per les més adequades a l’entorn de l’educació superior. Sosté que incideixen
en la deserció els següents factors: (1) factors Acadèmics: preuniversitaris, integració acadèmica
i resultats acadèmics; (2) factors psicosocials: metes, utilitat percebuda, interacció amb parells
i docents; (3) factors ambientals: finançament , oportunitat de canviar d’universitat, relacions socials externes; (4) factors de socialització: rendiment acadèmic, adaptació i compromís
institucional.
56
Abandonament a la UPF
10. Metodologia: els grups de discussió o
“focus group’
Els focus group (FG) són una estratègia o tècnica de recerca per entendre les actituds i el comportament de la gent. Normalment, implica una discussió d’un grup de 5-12 persones, que són
conduïdes per un moderador que els guia en la discussió d’un tema que no ha de ser necessàriament obvi. L’objectiu d’un FG és comprendre com un grup de persones entenen les raons
d’un fenomen particular.
La comunicació constitueix la via per a l’obtenció i registre de dades en els FG. Els FG es
presenten com una tècnica qualitativa de reunió de grup que permet obtenir un coneixement
aproximat de la realitat social que es pretén investigar, mitjançant la comunicació que es produeix en el seu si.
El FG es configura com una microrepresentació d’una macrosituació social. La seva composició s’estructura de manera que pugui reproduir, de forma aproximadament exemplar, determinades relacions socials que interessa conèixer, i en funció d’una determinada qüestió que es
vol investigar.
Al FG es busca d’alguna manera la representativitat social, d’acord amb un problema a investigar, i en ell es pretén concentrar una porció de la vida social. Un FG hauria de permetre
captar determinades opinions, actituds, motivacions, preocupacions, percepcions, sentiments,
creences, etc., individuals o col·lectives, que d’altra manera no sortirien a la llum. Està clar
que cada FG és únic i insubstituïble, així que per assolir una mínima fiabilitat s’han de celebrar un mínim de dues sessions. Així mateix, les sessions de FG han de ser enregistrades
(prioritàriament) en vídeo i posteriorment transcrites en detall, per facilitar la seva adequada
anàlisi.
Els avantatges que presenta el FG són les següents: (1) la relació oberta i directa entre parells
facilita la seva expressió lliure i espontània. D’aquesta manera, la dinàmica de grup incita els
participants a aprofundir, explicitar i justificar les seves postures. En el nostre tema d’estudi,
això implica que els subjectes participants podran expressar, contrastar i fins i tot modificar, a
partir de la interacció amb els altres subjectes, la seva percepció sobre els motius que els han
portat a no superar el règim de permanència o abandonar els seus estudis a la UPF. (2) En
57
Abandonament a la UPF
comparació a altres tècniques d’observació, tant quantitatives (l’enquesta), com qualitatives
(l’entrevista), el FG permet: obtenir respostes més completes i menys inhibides que les que
es donen en entrevistes individuals, aconseguir informació més rica en detalls que la que pot
proporcionar una enquesta, en la qual es treballa amb sèries rígides de preguntes. Aquesta
característica dels FG és ideal per a la nostra investigació ja que permet als subjectes formular
lliurement, sense més limitacions que les de la seva pròpia personalitat, la seva visió de l’objecte
d’estudi. (3) El procés de feedback de la conversa en grup dóna lloc a la manifestació d’opinions, sentiments, creences, percepcions, etc., només generables i observables a través d’aquesta
tècnica. Per tant, ens permet un accés al món simbòlic dels participants per apreciar les seves
representacions dels conceptes clau d’aquest estudi.
L’aplicació d’aquesta tècnica de recerca qualitativa requereix de la confecció d’un guió, que
ha de servir per a dirigir la discussió. Per a la creació d’aquest guió (del qual se n’han creat dues
versions, una per a primer i un altre per a cursos superiors; veure Apèndix A.2 i A.3) s’han
utilitzat tant les dades obtingudes a l’exploració bibliogràfica com les de l’informe dels “factors
de risc”.
58
Abandonament a la UPF
11. Mostra
11.1. Perfils “ideals” dels participants
A partir de les dades de l’informe dels “factors de risc” sobre la població objecte d’estudi, es
va determinar (1) el nombre de sessions (dues per estudiants de primer i dues per a cursos
superiors) a realitzar i (2) els perfils dels subjectes que haurien de participar a les sessions.
Aquests perfils es poden trobar a les Taules 11.1, 11.2, 11.3 i 11.4.
Cal remarcar que va ser molt difícil trobar els subjectes, tant en termes de quantitat com de
característiques, que s’ajustessin a aquests perfils i que, conseqüentment, vam poder celebrar
només 3 sessions de focus group; també vam haver d’utilitzar participants que no s’ajustaven
als perfils “ideals”. A continuació s’expliciten els detalls de la mostra final.
11.2. Sessions i participants a les sessions de focus group
Es van poder realitzar 3 sessions de focus group: 2 per a estudiants de primer curs i 1 per a
estudiants de cursos superiors. A la primera sessió de focus group, amb estudiants de primer,
hi van participar 6 estudiants; a la segona sessió, també de primer, 8 estudiants; a la tercera,
amb estudiants de cursos superiors, 6 estudiants. En total, la mostra ha estat formada per 20
estudiants. A les Taules 11.5, 11.6 i 11.7 es pot apreciar el perfil d’aquests subjectes.
59
A1
A2
A3
A4
A5
A6
A7
A8
A9
A10
B1
B2
B3
B4
B5
B6
B7
B8
B9
B10
home
dona
home
home
dona
home
dona
dona
dona
dona
home
dona
home
dona
home
home
dona
dona
home
dona
60
> 25 anys
altres
FP
> 25 anys
altres
> 25 anys
preinscripció – fp2
> 25 anys
segon cicle
preinscripció – pau
Taula 11.2.: Sessió 2, primer
ET.Informàtica
ET.Informàtica
ET.Informàtica
ET. Telecomunicació
ET. Telecomunicació
Informàtica
Relacions Laborals (o Humanitats)
Traducció i Interpretació (o Biologia)
Empresarials (o Polítiques)
Dret (o Empr/RRLL)
>15 hores setmanals
<15 hores setmanals
no treballa
>15 hores setmanals
<de 15 hores setmanals
> 15 hores setmanals
no treballa
no treballa
>15 hores setmanals
<de 15 hores setmanals
<15 hores setmanals
>15 hores setmanals
no treballa
<15 hores setmanals
<15 hores setmanals
<15 hores setmanals
no treballa
no treballa
<15 hores setmanals
>15 hores setmanals
> 25 anys”
altres
preinscripció – pau, altres univ
> 25 anys
altres
> 25 anys”
preinscripció – fp2
> 25 anys
segon cicle
preinscripció – pau
Taula 11.1.: Sessió 1, primer
ET.Informàtica
ET.Informàtica
ET.Informàtica
ET. Telecomunicació
ET. Telecomunicació
Informàtica
Humanitats (o Relacions Laborals)
Traducció i Interpretació (o Polítiques)
Empresarials (o Publicitat)
Dret (o Comunicació Audiovisual)
Abandonament a la UPF
61
segon cicle
altres
preinscripció – pau, altres univ
segon cicle”
segon cicle
altres
segon cicle
preinscripció – fp2
altres
> 25 anys Rodalia de Barcelona
ET. Informàtica
ET. Informàtica
ET. Telecomunicació
ET. Telecomunicació
Polítiques
Dret
Vicente
Rubén
Ricard
David
Lorena
Irene
FP
PAU, altres
PAU, altres
PAU, altres
PAU
PAU
Via d’accés
Voluntari
Voluntari
No supera règim permanència
Voluntari
No supera règim permanència
Voluntari
>15 hores setmanals
No treballa
> 15 hores setmanals
No treballa
No treballa
<15 hores setmanals
Taula 11.5.: Sessió 1, primer
Motiu abandonament
Feina de l’estudiant
Taula 11.4.: Sessió 4, cursos superiors
Rodalia de Barcelona
Catalunya
fora de Catalunya
Catalunya
Rodalia de Barcelona
Rodalia de Barcelona
Catalunya
Rodalia de Barcelona
Rodalia de Barcelona
Rodalia de Barcelona
Rodalia de Barcelona
Catalunya
fora de Catalunya
Rodalia de Barcelona
Catalunya
Rodalia de Barcelona
Catalunya
Rodalia de Barcelona
Rodalia de Barcelona
Treballa de programador
No estudia
Treballa
Militar
Estudia “Gestió i Administració Pública” – UB
Estudia “Humanitats” – UPF
Ocupació actual
segon cicle
altres
preinscripció – pau, altres univ
segon cicle
segon cicle
altres
segon cicle
preinscripció – fp2
altres
> 25 anys
Taula 11.3.: Sessió 3, cursos superiors
Comunicació Audiovisual
Comunicació Audiovisual
Comunicació Audiovisual
Periodisme
Periodisme
Polítiques
Humanitats (o ET.Informàtica)
Treball (o Empresarials)
Economia (o ADE, o Publicitat)
Biologia (o Dret, o Traducció i Interpretació)
Comunicació Audiovisual
Comunicació Audiovisual
Comunicació Audiovisual
Periodisme
Periodisme
Polítiques (o Empresarials)
Humanitats (o Treball)
ET.Informàtica (o Humanitats)
Informàtica (o d’Economia, o ET.Telecomunicació)
Lingüística (o Biologia, o Publicitat)
Estudis
home
dona
dona
dona
home
home
home
home
dona
dona
dona
home
dona
home
dona
home
dona
home
dona
dona
Nom
D1
D2
D3
D4
D5
D6
D7
D8
D9
D10
C1
C2
C3
C4
C5
C6
C7
C8
C9
C10
Abandonament a la UPF
62
Traducció i Interpretació
Periodisme
Polítiques
Polítiques
Humanitats
Traducció i Interpretació
Marta
Marc
Elsa
Àlex
Cristina
Olivia
No treballa
>15 hores setmanals
<15 hores setmanals
> 15 hores setmanals
No treballa
> 15 hores setmanals
Feina de l’estudiant
Voluntari
Voluntari
Voluntari
Voluntari
Voluntari
Voluntari
Motiu abandonament
Taula 11.7.: Sessió 3, cursos superiors
PAU
Segon cicle
PAU
PAU
Segon cicle
>25 anys
Voluntari
Voluntari
Voluntari
No supera règim permanència
No supera règim permanència
Voluntari
Voluntari
No supera règim permanència
Motiu abandonament
Taula 11.6.: Sessió 2, primer
No treballa
No treballa
No treballa
>15 hores setmanals
>15 hores setmanals
No treballa
No treballa
<15 hores setmanals
Feina de l’estudiant
Via d’accés
PAU
PAU
PAU
>25 anys
PAU
FP
PAU
PAU
Estudis
Informàtica
ET. Telecomunicació
Polítiques
Publicitat
Traducció i Interpretació
Empresarials
Traducció i Interpretació
Polítiques
René
Marcos
Aleix
Roger
Berta
Elisabet
Helena
David
Via d’accés
Nom
Estudis
Nom
Estudia “Estudis Anglesos” – UB
Treballa
Estudia “Polítiques” - UAB
Estudia “Periodisme” – URL
No estudia
Treballa
Ocupació actual
Estudia “Economia” – UB
Estudia ET. Telecomunicació – UAB
Aturat (vol tornar a UPF)
Treballa
Estudia “Traducció i Interpretació” - UAB
No estudia
Estudia “Belles Arts” – UB
Estudia “ADE” – UAB
Ocupació actual
Abandonament a la UPF
Abandonament a la UPF
11.3. Estudiants per estudis
• Ciències Polítiques: 5
• Traducció i Interpretació: 4
• ET. Telecomunicació: 3
• Empresarials: 1
• ET. Informàtica: 2
• Dret: 1
• Humanitats: 1
• Informàtica: 1
• Periodisme: 1
• Publicitat: 1
11.4. Ocupació durant els estudis
• No treballa: 10
• Treballa < 15 hores setmanals: 3
• Treball > 15 hores setmanals: 7
11.5. Motiu d’abandonament
Primer curs (14 estudiants):
• Voluntari: 9
• No supera règim de permanència: 5
Cursos superiors (6 estudiants):
• Voluntari: 6
• No supera règim de permanència: 0
63
Abandonament a la UPF
Ocupació actual
• Treballa: 6
• Ocupació desconeguda: 4
• Continua estudiant a UPF: 1
• Continua estudiant a d’altres universitats: 9
64
Abandonament a la UPF
12. Resultats (I): anàlisi dels focus group
12.1. Causes personals
12.1.1. Incapacitat personal per a dur a terme la carrera escollida
No tots els estudiants poder realitzar amb èxit els estudis que han escollit. Un impediment clau
que pot limitar el seu rendiment acadèmic té a veure amb les habilitats intel·lectuals o cognitives que el propi estudiant posseeix i què, òbviament, s’han de posar en relació amb els estudis
que ha escollit. Així, per exemple, els estudis de tipus tècnic, on es requereix gran destresa
en disciplines de caire científic, poden dissuadir a un cert nombre d’estudiants de continuar
quan se n’adonen del seu escàs rendiment acadèmic1 . Aquest va ser precisament el cas de molts
estudiants de carreres tècniques i que es veu exemplificat en les paraules d’alguns d’ells: “Jo
ho vaig deixar, perquè era més fort del que m’esperava” (Vicente, ET. Informàtica, primer);
“m’ho esperava més fàcil, vaig veure que era molt, molt complicat” (Rubén, ET. Informàtica,
primer); “per mi va ser més dur del que m’esperava” (David, ET. Telecomunicació, primer).
També fora d’aquestes carreres es poden produir casos d’estudiants que inicien uns estudis per
als quals no estan del tot qualificats, com l’Elisabet: “no em va arribar la nota [...] per estudiar
un cicle de grau superior” (Elisabet, Empresarials, primer).
Tot i que parlem de manca d’habilitats intel·lectuals o cognitives individuals, està clar que
aquestes no són monolítiques i que es poden treballar, des del propi sistema educatiu, per a
conduir els individus a l’èxit acadèmic. El sistema educatiu, però, pot no complir amb aquest
objectiu, i això és quelcom que posen de manifest bona part dels participants en els focus
group. En particular, en paraules d’en Ricard (ET. Telecomunicació, primer) (“vens amb una
bona preparació amb una bona mitja de Batxillerat, i et trobes que, és que no, no dures ni
una nit, no arribem gens preparats, almenys, en el que són les ciències [...] et preparen per
Selectivitat i prou”) o de la Irene (Dret, primer) (“és un problema de ESO i de Batxillerat “)
l’escola secundària no prepara adequadament els estudiants per anar a la universitat. Fins i tot,
podria semblar que estan desvinculades: “és com si Batxillerat i la universitat no estiguessin en
contacte; com que el Batxillerat no, no sé, no et fessin veure com és la vida després” (Rubén,
1
De fet, segons l’estudi dels factors de risc, els percentatges de no superació de permanència arriben al 58.14% a
ET. Telecomunicació, 54.55% a ET. Informàtica i 36% a Informàtica.
65
Abandonament a la UPF
ET. Informàtica, primer).
12.1.2. Inadaptació personal
De la mateixa manera que hi ha diferències intel·lectuals o cognitives individuals, també n’hi ha
de caire adaptatiu. Hi ha estudiants que s’adapten amb facilitat al sistema de trimestres propi
de la UPF i que els beneficia, com és el cas de la Cristina: “i en això sí que m’agradava més
el sistema, sentia que aprofitava més el temps” (Cristina, Humanitats, cursos superiors). En
d’altres casos, però, aquest sistema trimestral pot entrar en conflicte amb els hàbits de treball
d’alguns estudiants i la seva capacitat d’adaptació: “gent que ve del batxillerat que també fa
trimestres molt bé, però jo que venia d’una altra carrera que havia començat semestres” (Berta,
Traducció i Interpretació, primer). En algun cas, també, es culpa al sistema trimestral de
la superficialitat amb que es segueixen els continguts de les matèries d’estudi: “i també els
trimestres, que a mi no m’agrada gens perquè les assignatures les fem totes per sobre” (Irene).
12.1.3. Insatisfacció amb els estudis elegits
Una mala elecció dels estudis a cursar por conduir al seu abandonament. Així ho certifica, per
exemple, la Irene: “Jo vaig començar Dret l’any passat i el primer trimestre ja vaig veure que
no m’agradava gens, i em vaig canviar, i ara estic fent Humanitats [a la UPF]“ (Irene, Dret,
primer). En d’altres casos, s’espera accedir a estudis de segon cicle a través d’un primer cicle en
una carrera no del tot desitjada, la qual cosa pot conduir a no superar el règim de permanència
(“jo volia fer Periodisme, però com no m’arribava la nota la meva segona opció era Polítiques,
no vaig entrar a la primera opció”; Lorena, Polítiques, primer) o directament a abandonar els
estudis (“jo no tenia la nota de tall per anar a Periodisme directament, i tenia intenció de fer
segon cicle o alguna cosa així; a mi m’agradava Ciències Polítiques, però amb la intenció de fer
Periodisme, i per això vaig triar l’opció de Polítiques”; Àlex, Polítiques, cursos superiors). De
fet, l’Àlex ara estudia Periodisme a la URL.
12.1.4. Domicili i mobilitat
La mobilitat es presenta com a un factor important a l’hora d’estimar la possibilitat d’abandonar la UPF i matricular-se en una altra universitat. Aquest ha estat, precisament, el cas d’en
Marcos i de l’Elsa, dos estudiants que han continuat cursant els mateixos estudis a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ho expliquen d’aquesta manera: “Jo trigava molt en arribar
aquí; i quan tenia que quedar-me doncs, agafava el tren cap a Terrassa de miracle, o sigui, això influeix” (Marcos, ET. Telecomunicació, primer); “jo sóc de Sant Cugat, ja sé que no està
molt lluny, però és una hora, i llavors quan em tocava la classe magistral de 9 a 11, i tenies
66
Abandonament a la UPF
el seminari a les 3; sí, pots anar a la biblioteca a estudiar i tot això, però sincerament aquelles
hores eren com buides” (Elsa, Polítiques, cursos superiors). En qualsevol cas, però, la mobilitat
no és esgrimida per l’Elsa com a principal causa de l’abandonament, sinó la incompatibilitat
entre treball i estudi, com veurem més endavant, i la dispersió dels horaris de classe, com es
pot observar en la seva intervenció.
12.1.5. Canvis vitals
Determinats canvis vitals poden suposar canvis en les prioritats dels individus i, com fàcilment
es pot imaginar, estudiar a la universitat pot deixar de ser-ne una. Aquest va ser el cas de
la Cristina, que es va quedar embarassada: “vaig començar a fer Humanitats, vaig començar
al segon cicle, i em vaig quedar embarassada, i no em van posar facilitats per a que pogués
continuar”. A la Cristina, però, li hagués agradat continuar amb els seus estudis, però es queixà
de manca de flexibilitat per part de la UPF: “jo en el meu cas, estava encantada, però amb totes
les històries, del nen i tot, jo no em podia comprometre a venir cada dia, i jo els hi vaig dir de
demanar beca, i que jo quan pogués intentaria venir, però no m’ho van posar fàcil”. Fins i tot,
la Cristina apunta que li van suggerir anar a una altra universitat on la presencialitat no és un
requisit: “que me’n anés a la UOC; gràcies!” (Cristina, Humanitats, cursos superiors).
Altres esdeveniments també poden condicionar la permanència en els estudis. Per exemple
la malaltia i mort d’un familiar (“la meva mare es va posar molt malalta, vaig anar-la a cuidar, i
em vaig trobar el primer any que dormia dues hores cada dia, amb la qual cosa vaig començar el
primer any, la meva mare va morir a l’estiu, i em va entrar la desmotivació”; Marc, Periodisme,
cursos superiors) o una bona oferta de treball (“a finals del segon trimestre em va sortir una
oferta de treball bastant bona, i com que era a jornada completa, pues, ho vaig haver de deixar”;
Vicente, ET. Informàtica, primer).
12.2. Causes socioeconòmiques
12.2.1. Suport econòmic
Al sistema universitari català, deficitari en beques o crèdits tous pels estudiants, el suport econòmic de l’estudiant durant els seus estudis es pot considerar un factor clau en el seu rendiment
acadèmic i permanència a la universitat. Aquells estudiants que són finançats per la seva família
reconeixen que la permanència està més assegurada: “perquè la majoria, és veritat, tampoc és
una universitat cara en comparació amb d’altres, la majoria de pares s’ho poden pagar, i estàs
vivint l’època universitària com tothom l’ha de viure, perfecte” (Cristina, Humanitats, cursos
superiors). En canvi, si és el propi estudiant qui s’ha d’autofinançar a través de treball remu-
67
Abandonament a la UPF
nerat, les seves possibilitats de permanència es veuen severament minvades: “i si les coses no
t’acaben bé, i has de triar entre feina i estudis, tries feina” (Marc, Periodisme, cursos superiors);
“hi havia dies que eren 10 hores de classe al dia; pel matí i per la tarda, i evidentment aquests
dies no podia o havia de demanar-me festa o canvis i tenia que organitzar-me massa bé, per tots
els dies de festa, i tot; era realment un sacrifici” (Roger, Publicitat, primer). En tot cas, com es
pot veure en la intervenció d’en Roger, també s’apunta a la dispersió d’horaris i una excessiva
càrrega de treball com a motius d’insatisfacció2 .
12.2.2. Suport familiar
El domicili familiar, almenys en l’àmbit de l’Estat espanyol, és el context que de forma més habitual l’estudiant considera com a propi. No és d’estranyar, per tant, que la família (i en especial
els pares) suposin una important influència en les decisions que pren l’estudiant. Per exemple,
Root, Rudawski, Taylor & Rochon (2003), en un estudi realitzat a Wisconsin amb estudiants
universitaris aspirants a obtenir el títol de mestre, van trobar que les pressions familiars tenien
un gran pes a l’hora de decidir l’abandonament dels estudis, sobretot en els homes. Haver estudiat a la universitat fa que sovint els pares pressionin perquè els joves estudiïn determinades
carreres i els exigeixin un rendiment alt. De vegades, en no produir-se aquesta correspondència
i els estudiants no poder respondre a les expectatives que tenien els pares, es produeixen situacions de conflicte intergeneracional que porten a l’abandó o al canvi de titulació. Tot i que
cap dels estudiants participants en els nostres focus group apunta a la pressió familiar directa
com a motiu d’abandonament, sí que s’explica aquest abandonament com a sinònim de vergonya davant la família (“jo no els vaig dir res als meus pares, de que m’anava malament, per mi
era bastant vergonyós, per mi estar aquí em dóna una mica de vergonya, estar aquí, sí que és
veritat, a mi personalment m’és una vergonya el primer any que m’haguessin de fotre fora, i
els meus pares no ho han sapigut mai, jo no els hi he dit mai; quan m’he canviat de carrera,
no els hi he dit que m’havien fet fora i he tornat a començar”; Ricard, ET. Telecomunicació,
primer) o com a sensació de frustració (“[els pares] t’eduquen en això; jo particularment em
sento decebut amb mi mateix per no haver-me tret una carrera”; Roger, Publicitat, primer). Es
pot entendre, per tant, que tot i difícil de calibrar, la influència familiar pot tenir un rol tant en
la decisió d’estudiar (una determinada titulació) com en la de no continuar els estudis.
2
Aquestes causes s’analitzaran en profunditat més endavant.
68
Abandonament a la UPF
12.3. Causes institucionals
12.3.1. Organització dels estudis
Plans d’estudis poc adequats
Bona part dels estudiants de carreres tècniques van expressar queixes respecte als plans d’estudis. En la majoria d’assignatures hi aprecien un enfocament excessivament teòric i manca de
pràctiques. Així ho explica en Rubén: “sí, bueno, jo penso que les classes teòriques a vegades
són molt, sobren, sí sobren una mica, perquè realment, en tècniques, on millor s’aprèn és en
seminaris i en pràctiques”, que a més considera que els professors de teoria no s’impliquen
en la docència: “els de teoria són horribles amb això, els que expliquen teoria, aquests sí que
són els més desvinculats de tots” (Rubén, ET. Informàtica, primer). Per a en Ricard, a més,
alguns continguts no tenen cap mena d’utilitat pràctica, apart de que (segons ell) els mateixos
professors així ho admeten: “i a més a més que ho diuen! Això no servirà, és un nivell de matemàtiques bastant elevat, i et diuen: “això no et servirà per res, perquè ja agafaràs el MATLAB,
o agafaràs les eines que ja estan fetes”, que, vale, ho has de fer, i has de saber com funciona,
però dius: “què estic fent?”. I a més et desmotiva molt” (Ricard, ET. Telecomunicació, primer). La poca utilitat pràctica té, per a en Vicente, una vessant que ell considera fonamental:
la manca de connexió amb el món professional: “jo la carrera la vaig començar per ampliar
els meus coneixements a nivell professional, i per adquirir una mica de, un títol, que avui en
dia et demanen gairebé en totes les empreses, i bueno, quan vaig començar la carrera em vaig
decepcionar perquè vaig dir, bueno, què puc extreure d’aquí? Vale, potser eren els principis,
però no hi veia una aplicació professional tan directa, i més venint de fer grau superior, que allà
sí que vens enfocat totalment directament cap al món professional; i és més, en aquest sentit,
vaig arribar i el primer que em vaig trobar va ser tot mates, 75% mates, i dius...” (Vicente, ET.
Informàtica, primer).
Per a una estudiant de Traducció i Interpretació l’enfocament dels estudis no és l’adequat:
es centren excessivament en les llengües pròpies, tot deixant de banda les llengües estrangeres:
“jo m’he fixat que la Pompeu fomenta molt l’estudi de la llengua pròpia, del català, del castellà,
sobre tot el català, i que l’anglès i la llengua B, que seria francès o alemany, com que es deixava
una mica apart; jo coincideixo amb tothom amb qui he estudiat que s’hauria de tractar més,
treballar una mica amb la llengua estrangera, i deixar una mica de banda la llengua mare, i
amb tothom amb qui parlo que actualment segueix fent Traducció, diuen que és el gran fallo
d’aquesta carrera” (Marta, Traducció i Interpretació, cursos superiors).
69
Abandonament a la UPF
Dispersió dels horaris
De forma gairebé unànime, els participants en els focus group consideren que la dispersió
dels horaris de classe dificulta enormement la seva adaptació acadèmica i social a la UPF i,
en conseqüència, el seu rendiment acadèmic. En Marc ho explica d’una manera força clara:
“vaig intentar adaptar-me, amb aquests horaris que no es poden entendre, d’entrar a les 8 del
matí un dia i sortir a les 8 del vespre, tenir 4 hores entremig buides” (Marc, Periodisme, cursos
superiors). Si, a més, l’estudiant s’ha de desplaçar (com l’Elsa, des de Sant Cugat), les “hores
buides” es poden convertir en una invitació a tornar a casa (o a no anar a la universitat). El
principal problema amb la dispersió d’horaris es presenta quan l’estudiant, a més, té un treball
remunerat: “jo vaig reduir hores, feia 6 [hores al dia] i estava bé; però encara i així, t’aixecaves
d’hora, 5 i pico 6, anaves a la feina, després anaves a casa, menjaves corrents i apa; després a la
uni era difícil, i les classes de dues hores sense pausa, jo això no podia, al cap de l’hora jo ja;
hi havia dies que eren 10 hores de classe al dia, pel matí i per la tarda, i evidentment, aquests
dies no podia o havia de demanar-me festa o canvis i tenia que organitzar-me massa bé” (Roger,
Publicitat, primer). L’Àlex, que continua estudiant a la URL, ha trobat que pel que fa als
horaris, el canvi d’universitat ha estat molt positiu: “sí, perquè jo ara estic en horaris de tarda,
i quan estava aquí [a la UPF] no hi havia la possibilitat d’escollir, i em costava molt venir aquí
i treballar el cap de setmana, inclòs alguns dies entre setmana, alguns dies extra per la nit; i bé,
ara que ho estic fent al meu ritme em va millor, i em va influir, jo crec, perquè faltava a alguna
classe per exemple a primera hora del matí; i m’anava saltant, saltant, saltant, i sí que influeix.
[...] Sí, perquè jo ara estic en horaris de tarda, i quan estava aquí no hi havia la possibilitat
d’escollir“ (Àlex, Polítiques, cursos superiors).
Càrrega de feina excessiva
La majoria dels estudiants participants als focus group consideren que la càrrega de feina a la
UPF és excessiva. Així ho expressa, per exemple, la Irene: “Però lo de la feina és “brutal” ”
(Irene, Dret, primer). D’una manera més elaborada, la Marta atribueix aquest excés de càrrega
de feina a la gran quantitat de pràctiques a realitzar: “era exagerat, i avui en dia encara ho és; jo
parlo amb les meves amigues que fan tercer i em diuen que és excessiu, excessiu, fins i tot casos
de coneguts que tinc que em diuen “és que no puc més, això acabarà amb mi”, i no ja una o
dues persones, però ja una vintena o gairebé l’actitud general de tota la classe; i és això, que el
volum de feina és exagerat; jo considero, des del meu punt de vista, que no hauria de ser així,
perquè és el que diu ell, no rendeixes, dones el mínim, es treballa a contrarellotge per presentar
les pràctiques que s’han de presentar, i no pots dedicar-t’hi profundament” (Marta, Traducció
i Interpretació, cursos superiors). Com es pot veure en la intervenció de la Marta, aquesta
70
Abandonament a la UPF
excessiva càrrega de treball limita el seu aprenentatge: no s’hi pot dedicar en profunditat. Així
també ho estimen l’Elsa (“aquí era com molt, tot molt concentrat, però tampoc acabaves d’aprofundir, perquè anaves molt ràpid”; Elsa, Polítiques, cursos superiors) i en Roger (“anaves
saturat, i algo et quedava; jo si ho miro, dic, vaig aprendre, però de quina manera! Saps vull dir,
em quedava allà i bueno si t’interessava algo concretament, sí que hi posaves més atenció però
mentrestant havies de fer no sé què no sé quants”; Roger, Publicitat, primer). Els estudiants
que venien d’altres universitats van notar molt el canvi a l’accedir a la UPF: “i també el tema
pràctiques, tema treballs, jo venia de Biologia que només era prendre apunts i feies exàmens al
juny i ja està i aquí no, era treball continu i examen tres vegades a l’any” (Berta, Traducció i
Interpretació, primer). En general, també, els participants als focus group imputen l’excés de
treball a la transició a l’EEES: “al estar amb Pla Bolonya, es fa molta feina fora de l’aula” (Olívia, Traducció i Interpretació, cursos superiors); a més, si es treballa, el rendiment acadèmic
es veu afectat: “per causa de la feina i pel sistema Bolonya, el que hem parlat abans” (David,
Polítiques, primer).
Transició deficient a Bolonya a Polítiques
L’Elsa, que estudiava Polítiques a la UPF i ara ho fa a la UAB, descriu una situació que es va
produir a la seva facultat mentre era estudiant, i que la va desanimar en la seva intenció de
continuar estudiant a la UPF: “a segon ens van dir que no continuaríem amb Bolonya, i que
ens tornaven a fer el Pla anterior, [...] no ens va deixar temps de reaccionar, [...] no havien
planejat tot el que suposava començar aquest pla pilot; ara no tenien aules, no tenien professors
per fer-ho, [...] i llavors jo aquí em vaig decidir, jo vaig decidir anar a la Pompeu perquè en
teoria estava millor, tot estava millor organitzat, i és bàsicament això pel qual em vaig canviar,
[...] aquesta desorganització i falta de professionalitat que jo vaig veure em va desmotivar
molt” (Elsa, Polítiques, cursos superiors).
12.3.2. Recursos acadèmics i institucionals
El prestigi de la UPF
Un bon indicador de la mesura en que les expectatives dels estudiants es poden veure truncades respecte al que esperava de la UPF, el dóna el seu prestigi institucional: com més alt sigui
aquest prestigi, més elevades són les expectatives d’èxit acadèmic que genera. I, efectivament,
la UPF (en paraules dels participants als focus group), gaudeix de molt prestigi: “un lloc que
té un nom” (Berta, Traducció i Interpretació, primer); “i veig a la Pompeu com el mite de la
Pompeu” (Cristina, Humanitats, cursos superiors); “jo vaig venir a la Pompeu perquè em van
dir que era millor” (Irene, Dret, primer); “jo recordo que sempre havia dit de petita “jo vull
71
Abandonament a la UPF
anar a la Pompeu”, sempre, aquell eslògan que hi havia, “jo, la Pompeu”, jo sempre deia “jo la
Pompeu, jo la Pompeu”, perquè la considerava molt bona, molt professional” (Elsa, Polítiques,
cursos superiors). Aquest prestigi es fa extensiu també a l’organització, instal·lacions i serveis
de la UPF: “en això és incomparable [en instal·lacions i organització]” (Elsa, Polítiques, cursos
superiors); “sí, la biblioteca és genial” (Cristina, Humanitats, cursos superiors); “jo he fet un
curs d’idiomes aquí, d’anglès, i també molt content, en general, la marca de la Pompeu és sinònim de qualitat, en teoria, però clar, sempre tens la teva experiència” (Àlex, Polítiques, cursos
superiors). No totes les titulacions, però, gaudeixen del mateix prestigi. Sembla que les carreres tècniques que es poden cursar a la UPF perden en la comparació amb d’altres universitats:
“a les enginyeries la Pompeu sempre està vista com una mica jauja, sí, sempre es diu que la
UPC és millor per les enginyeries; la Pompeu té prestigi a Humanitats i tot allò, però nosaltres
estem una mica marginats a la Pompeu; les Telecos estan començant les carreres d’enginyeria;
no sé, estan començant a créixer ara que estan posades allà a Comunicació, però en principi
no té cap prestigi les enginyeries de la Pompeu, que jo sàpiga” (Ricard, ET. Telecomunicació,
primer).
Què succeeix quan les expectatives, per un motiu o altre, no es compleixen? S’incrementa
la probabilitat de no superar el règim de permanència o abandonar. Per a la Marta, el professorat va ser el principal motiu de decepció (“bueno, la meva queixa va més cap al tipus de
professorat, el tipus d’alumne que busquen, [...] jo el tema professorat vaig quedar molt escarmentada”; Marta, Traducció i Interpretació, cursos superiors), no tant per la qualitat de
la docència (com veurem més endavant) sinó pel fet de sentir-se exclosa d’un sistema que pot
semblar homogeneïtzar la població estudiantil.
Servei de suport a l’estudiant
Quan es parla dels recursos institucionals de la UPF, és de pressuposar que aquesta universitat
posseeix algun tipus de servei de suport a l’estudiant al que aquest pot recórrer en cas d’insatisfacció amb el seu rendiment. Efectivament, la UPF disposa del Servei d’Assessorament
Psicològic, que té com a objectiu “afavorir l’adaptació de l’estudiant al món universitari, tot
facilitant-ne l’estabilitat personal i també el rendiment acadèmic.” El van utilitzar els participants al focus group en els moments de dificultat que els van portar a abandonar? Cap dels
estudiants el va utilitzar, per què simplement desconeixien la seva existència: “ni idea que
existia” (Berta, Traducció i Interpretació, primer); “un tipus de què? De teràpia?” (Roger, Publicitat, primer). De totes maneres, creuen que aquest servei és necessari: “si s’ha de fer un
sobreesforç a l’hora de suportar els alumnes, perquè les persones tinguin carreres i estiguin
preparades, doncs crec que s’ha de fer aquest esforç” (Ricard, ET. Telecomunicació, primer).
En qualsevol cas, des de la proximitat és des d’on el mateix Ricard considera que el suport seria
72
Abandonament a la UPF
més efectiu: “li vaig al profe d’àlgebra i li dic, “mira, me va muy mal y me quiero cambiar”; no
hi ha la figura de tutor ni res” (Ricard, ET. Telecomunicació, primer).
12.3.3. Integració acadèmica i social (encaix a la universitat)
S’ha demostrat en molts estudis (veure revisió bibliogràfica) que la manca d’integració (acadèmica i/o social) és un dels principals predictors de la deserció universitària. En efecte, quan
l’estudiant sent (pels motius que sigui) que no encaixa a la universitat, el seu rendiment acadèmic es veu afectat negativament. Tot i que cal tenir en compte que la integració acadèmica
i social estan fortament interrelacionades, a continuació es presenten de forma segmentada
diverses causes que els participants als focus group van exposar en les seves intervencions.
Integració acadèmica
El principal nexe d’unió entre l’estudiant i la universitat és el professor, fins al punt que la
qualitat docent o humana d’aquest pot ser un dels principals determinants de l’èxit o fracàs
acadèmic dels estudiants. Tal i com veurem a continuació, els participants al focus group
estimen la figura del professor (en particular, d’aquells que van tenir a la UPF) des d’una doble
vessant: la docent i la humana (expressada, aquesta última, en la seva relació amb ells).
Professors: la qualitat de la docència
Com és fàcil d’imaginar, els participants als focus
group consideren que la qualitat docent dels professors és força heterogènia. Així ho expressa,
per exemple, la Irene: “Sí, hi havia de tot, hi ha molts bons professors, però també n’hi ha
molts que són com “em resigno a que els quatre que vulgueu aprendre, ho feu, i els que no,
m’és igual que estigueu fent el que sigui” ” (Irene, Dret, primer).
En Ricard, per exemple, es fixa en els professors que apliquen el mínim esforç com a causa
de part de la seva desmotivació: “és que ens hem trobat el cas de professors que arriben a classe,
parlen amb un to de veu baix, donen la seva teoria llegint les diapositives i se’n van, [...] és que
si posen una pantalla i un DVD, és el mateix” (Ricard, ET. Telecomunicació, primer).
Altres estudiants, com l’Elsa, es fixen en l’impacte que Bolonya (segons el seu parer) ha
tingut en la qualitat de la docència: “llavors veies a molts professors bons que estaven com
mosquejats, perquè els hi tocava estar en una taula fent un powerpoint, i després havien de
fer un seminari quatre cops, dient el mateix quatre vegades, [...] llavors la seva ensenyança
potser es ressenteix, i també una hora, només tenien una hora per fer la pràctica; és això, que
eren bons, però tenien poc temps, i havien de repetir, i després a la classe magistral quasi bé
ningú venia, perquè tenies els powerpoints i estudiaves dels powerpoints, era desmotivació dels
professors, i més desmotivació de l’alumnat” (Elsa, Polítiques, cursos superiors).
73
Abandonament a la UPF
Per a la Marta, la qualitat docent dels professors que només es dediquen a la impartició de
seminaris no és l’adequada: “A vegades passava que si al seminari el tenies amb el professor
del grup gran, anaves amb avantatge; clar, el professor del grup gran tenia com una teoria, un
mètode a seguir, i si el professor de seminari era un qualsevol, no seguia la mateixa dinàmica professor-alumne, i això vegades era incorrecte” (Marta, Traducció i Interpretació, cursos
superiors).
En un sistema d’ensenyament en què s’aplica l’avaluació continuada, sembla que el feedback
ha de ser fonamental per a que l’estudiant pugui progressar apropiadament. Aquest no és, en
paraules d’en Rubén, sovint el cas: “jo crec que moltes pràctiques, molts exàmens, els entregues
i no els tornes a veure; no saps en què t’has equivocat, no pots aprendre d’aquella part” (Rubén,
ET. Informàtica, primer)
Professors: relacions amb els estudiants Tot i que la majoria dels estudiants consideren
que van tenir poca o cap relació amb els seus professors (“jo no vaig tenir cap relació [...] és
com ha sigut sempre, que venies, el professor no sap ni el teu nom, t’ho explica i si no ho
saps, bé”; David, ET. Telecomunicació, primer; “no existeix”; Ricard, ET. Telecomunicació,
primer) també trobem estudiants que manifesten una opinió neutra (“a Traducció tenies profes
que intentaven aprendre’s el teu nom i altres als que no els hi importaves res”; Berta, Traducció
i Interpretació, primer) o fins i tot força positiva sobre la seva relació amb aquests (“jo en
general tinc molt bona opinió dels professors; hi ha casos que no, però hi ha un 80% que sí”;
Aleix, Polítiques, primer). En Ricard va trobar a faltar la figura d’un tutor que li hagués donat
suport: “però sí que vaig trobar a faltar que, una mica, el suport d’un tutor” (Ricard, ET.
Telecomunicació, primer).
Una troballa curiosa d’aquest estudi és la demanda de forces estudiants (especialment els de
carreres tècniques) de més disciplina a les aules. L’encarregat d’aplicar-la hauria de ser, segons
ells, el propi professor: “el professor no imposa disciplina, si no imposa disciplina, jo això ho
trobo a faltar, els profes passen absolutament [...] tots parlant i el profe doncs allí parlant i si
vols fer classe t’has de posar a la primera fila, i posar-te aquí (darrera les orelles) dos papers per
aïllar-te acústicament i ja està; i no fan res els profes” (Ricard, ET. Telecomunicació, primer).
És, com es pot observar en l’opinió d’en Vicente, motiu de distracció i (a llarg termini) desmotivació: “quan vas a una classe així, tu vas, i vas amb tota la teva bona voluntat i la teva bona fe,
i “venga, va, avui classe de teoria’, i tu la fas, estàs de conya, però tens el de darrera que t’està
comentant no sé què, l’altre que està mirant el portàtil, i aleshores dius: “vale, doncs ho faig jo
també, què estic fent?” ” (Vicente, ET. Informàtica, primer).
Els estudiants que havien de combinar treball remunerat i estudis fan constar la poca flexibilitat del professorat amb ells. En Roger, en resposta a una pregunta sobre què recomanarien
74
Abandonament a la UPF
a un nou estudiant a la UPF, afirma: “però si està treballant li avisaria del que es trobarà: anar
obligat, perquè els professors no faran excepcions amb tu; [...] vaig demanar als professors no
estar en cap grup i em van dir que no podia ser, volia anar per lliure, saps? Per no fotre a la
gent, i em van dir que no” (Roger, Publicitat, primer). L’Olívia es manifesta en termes similars:
“per part del professorat no em posaven facilitats; estava treballant i estudiant a la vegada, i fins
i tot va haver-hi una professora que començava les classes a les 2 i em va dir que no tenia cap
possibilitat d’aprovar aquesta assignatura si no hi anava; i jo acabava a les 3; li vaig demanar
sisplau si podia fer aquesta classe i em va dir que li digués a la meva cap que havia de sortir
dues hores abans cada dia que féssim aquesta classe, i que no la podria aprovar si no assistia a
les classes; quan vaig veure això, a banda d’alguns altres professors que, el mateix, no em posaven cap facilitat, doncs vaig veure que no podia; [...] perquè de fet els professors que em van
posar les coses fàcils va ser, va anar tot molt i molt bé amb aquestes assignatures; els que m’ho
posaven molt difícil, era les que no treia, no treia, no treia” (Olívia, Traducció i Interpretació,
cursos superiors). En Marc també es va trobar amb, segons ell, aquesta poca flexibilitat: “i
algun professor em vaig trobar amb un cas, jo ja estava pensant en deixar-ho, i jo per exemple
treballava en un bar i obria a les 6 de la tarda, i el professor dir-me que si jo marxava a aquella
hora jo estava suspès de l’assignatura” (Marc, Periodisme, cursos superiors).
Els estudiants (tant els que treballen com d’altres amb circumstàncies “diferents”, com per
exemple els de més edat) apunten a un fenomen d’homogeneïtzació de la població estudiantil
de la UPF, propiciat per un model d’ensenyament que exigeix dedicació completa. De les seves
paraules es desprèn que per als professors és més fàcil treballar amb grups més uniformes que
els permeti simplificar el seu treball: “els professors el que preferien és que tothom sigui gent
jove, que no treballi, que vingui de bones famílies” (Marc, Periodisme, cursos superiors); “si no
complies amb l’estereotip de l’alumne, com hem dit ella i jo, de dedicació 100% a la universitat,
i no compaginar amb la feina, si ja no eres aquest perfil, era com que ja no podies entrar al seu
cercle, per dir-ho d’alguna manera” (Marta, Traducció i Interpretació, cursos superiors). Per
a en Roger els professors, fins i tot, ja tenen assumida aquesta uniformitat, que els porta a
articular un discurs adreçat a un determinat públic: “i els professors es dirigeixen als alumnes
com nanos de 18 anys i jo no m’hi veig, [...] molestava una mica que el professor no tingués
en compte que no tot eren nanos de 18 anys” (Roger, Publicitat, primer). L’Olívia, que en el
moment d’abandonar treballava i era major de 25 anys, fa constar un cert tracte discriminatori:
“jo per exemple els hi demanava per fer un treball amb una miqueta de flexibilitat, o potser
que m’expliquessin com fer-ho, o perquè no havia pogut anar al seminari [...] i aquí vaig veure
que amb mi potser no m’ho explicaven, o m’ho explicaven ràpid o així; i a la noia del 9 o del
9 i mig, s’estava dos hores amb ella; clar, doncs et decepciona molt això” (Olívia, Traducció
i Interpretació, cursos superiors). La Marta, en la mateixa línea, parla de favoritisme: “jo en
75
Abandonament a la UPF
certs moments vaig notar tractes de favoritisme, depenent de si eres un estudiant model que
anaves a totes les classes, i només et dedicaves a l’estudi o no; vull dir, aquest va ser el gran
problema, bàsicament” (Marta, Traducció i Interpretació, cursos superiors).
En definitiva, doncs, dels comentaris dels estudiants es pot interpretar que la UPF, a través de
la implementació d’un determinat model d’ensenyament, pot estar excloent a alguns segments
de població que (per circumstàncies diverses) no el poden assumir.
Incompatibilitat estudis i treball
Tot i que aquest és un tema que tangencialment ja ha estat
tractat en aquest informe, val la pena de posar-hi èmfasi: tant els estudiants que treballaven a
l’hora de deixar els seus estudis com els que no, assumeixen que a la UPF és molt difícil (per no
dir impossible) compatibilitzar treball remunerat i estudis: “per tant, volen un alumne que no
treballi, és a dir, un alumne que els seus pares, o que tingui diners, o que els seus pares li paguin
la carrera; però una persona que ha d’estudiar i treballar a la vegada, no és possible a aquesta
universitat” (Olívia, Traducció i Interpretació, cursos superiors). El resultat, per a en Ricard,
és una manca d’integració (tant social com acadèmica) què, en última instància, condueix al
fracàs acadèmic: “és la causa; [...] per començar, has de treballar per pagar-te la carrera, com
has de treballar no pots dedicar tot el temps, no pots estar aquí per les tardes, no connectes
tant amb la gent i, jo crec que si no hagués treballat, encara estaria a la carrera” (Ricard, ET.
Telecomunicacions, primer).
Integració social
Si la integració acadèmica de l’estudiant depèn en gran mesura dels professors, la integració
social està fortament associada a les relacions amb els companys. Si en una universitat com
la UPF, que requereix presencialitat, l’estudiant sent que forma part d’una comunitat, la seva
integració i rendiment es poden veure afavorits. En altres paraules, si l’estudiant desenvolupa
unes bones relacions amb els companys, el seu compromís amb la institució i la seva motivació
es veuran incrementades. No és d’estranyar, per tant, que els estudiants que fracassen a la
universitat sovint mencionin aspectes de les seves relacions socials per a argumentar la seva
manca d’integració i baix rendiment acadèmic.
Competitivitat Als estudiants de la mostra els sembla que la UPF és una universitat que
fomenta la competitivitat. Tot i que, sovint, la competitivitat és vista com a estímul per a
l’aprenentatge, sembla que també en pot constituir un detriment. En particular, sembla afeblir
els vincles necessaris per a establir una camaraderia que condueixi a la estabilitat (emocional,
social i acadèmica) de l’estudiant. Tot i que la competitivitat formi part de les relacions entre
alumnes, sembla (a partir del que es dedueix que diuen els participants als focus groups) que
76
Abandonament a la UPF
sigui el propi sistema el que la fomenti. Així, per exemple, la Cristina troba estranya aquesta
competitivitat entre adolescents: “però era una competitivitat increïble, no sé, mai vaig sentir
una conversa banal entre nanos de 18 anys” (Cristina, Humanitats, cursos superiors). La Marta
va notar escassa camaraderia, motivada sobretot per l’obtenció de la nota més alta possible,
que no percep en la seva actual universitat: “la gent lluitava per la seva nota, no volien que
tu poguessis estar al seu nivell, per poder treure aquesta nota, per això directament agafaven
aquesta actitud grotesca de no deixar-te els apunts, sota cap concepte; [...] a la UB no; jo veig
un companyerisme que [...] totalment, un canvi radical” (Marta, Traducció i Interpretació,
cursos superiors).
La possibilitat de fer un curs Erasmus a una universitat estrangera també genera situacions
de competitivitat que, aparentment, descoratgen a alguns estudiants. Així ho explica l’Olívia:
“amb lo de l’Erasmus, era “necessito treure el 9, i tens un 8, i jo trauré el 9, per poder-me anar
a Estats Units, perquè si no, no puc”; bueno, era bestial, que jo vaig dir: “mira, no aniré”;
perquè m’estimo més no entrar en això (Olívia, Traducció i Interpretació, cursos superiors).
L’Elsa és d’un parer similar: “sí, bueno, entre alumnes, molt, i després amb l’Erasmus també;
l’Autònoma, per exemple, és més; bueno, potser perquè no hi ha tanta gent que s’apunti a
Eramus, però aquí és, com que tothom vol anar d’Erasmus, llavors és com que tothom ha de,
“i tu què tens?” i tal; i jo em vaig apuntar, me’n recordo, i tenia com unes notes normals, i
estava la cinquena o la sisena de llista d’espera, i tinc l’anglès també i tal, les notes es notaven
molt per això de l’Erasmus; si m’hagués quedat aquí no sé si hagués pogut fer l’Erasmus” (Elsa,
Polítiques, cursos superiors).
Algunes formes d’avaluar els estudiants també generen una competitivitat què, en paraules
de l’Elsa, poden provocar incomoditat. Un exemple n’és la participació a classe com a font
d’avaluació: “i també, com que hi havia el seminari, i el 10% de participació, és allò que “a
veure qui parla més”, perquè saps que si parles més, i estàs a primera fila, i estàs allà, el professor
et coneixerà més; també aquesta competitivitat, no només en els apunts, sinó també a l’hora
de participar; que sent una persona més modesta, que et quedes més en un segon pla; a vegades
es fomenta més” (Elsa, Polítiques, cursos superiors).
Conflictes amb companys L’avaluació continuada s’ha anat convertint a la UPF en un
requeriment pràcticament institucional. Els professors, per tant, han de corregir cada cop més
i, en conseqüència, busquen la manera d’alleugerir aquest tipus de treball que pot ser feixuc.
Un recurs habitual per a solucionar aquest problema és l’encàrrec de treballs en grup què, tot
i els seus notables avantatges, pot presentar problemes als estudiants: per exemple, quadrar
reunions per a diversos treballs, o “que pots tenir conflictes amb companys quan fas treballs en
grup; perquè tu tens un problema, i com a tu et valoren com, vale, doncs he de fer un treball
77
Abandonament a la UPF
amb 8 persones, i tu aquell dia no hi pots anar, aquell dia falles, els estàs creant un problema a
ells i un problema a tu, amb la convivència al grup” (Marc, Periodisme, cursos superiors).
Diferències d’edat És comú que un subjecte es pugui sentir exclòs quan entra a formar part
d’un col·lectiu del qual el separen alguns anys, especialment en edats en què uns pocs anys
suposen diferències substancials. Efectivament, aquests pocs anys (per exemple, entre 18 i 25
anys) solen suposar diferències a nivell de conducta, valors, univers simbòlic o inclús referents
culturals. L’apreciació d’aquestes diferències pot conduir a aquell que no forma part de la
“majoria” a sentir-se desplaçat, poc integrat i afectar negativament el seu rendiment. Així ho
veuen la Marta i en Roger, ambdós estudiants de més de 25 anys: “hi havia de tot, evidentment,
però aquesta tendència dels nois de 18 anys, el que estava comentant abans: si ja tenies uns anys
més...” (Marta, Traducció i Interpretació, cursos superiors); “clar [els professors] deien, bueno
l’any que ve tots tindreu, que d’aquí a quatre anys tots tindreu uns 21, 22 anys, i jo, que bé! I
clar, molestava una mica que el professor no tingués en compte que no tot eren nanos de 18
anys” (Roger, Publicitat, primer).
Activitats extracurriculars Un dels indicadors que apunten a una bona integració social
són les activitats extracurriculars que els estudiants puguin realitzar amb d’altres companys.
La interacció informal que generen aquestes activitats sembla (com s’argumentava a la revisió
teòrica) incrementar el compromís de l’estudiant amb la institució i la seva persistència.
Tot i que alguns estudiants de la mostra (com l’Àlex i en Ricard) sí afirmen haver realitzat
activitats extracurriculars (“sí, fèiem sopars a primer, vull dir, la gent anava a sopars de tota la
classe, ens coneixíem, teníem una relació, i a segon també, molt bé”; Àlex, Polítiques, cursos
superiors; “sí, sortir per la nit i campionats universitaris esportius sí que vaig fer”; Ricard,
ET. Telecomunicacions, primer), la majoria, per motius diversos, no ho va fer. En algun cas,
sembla que per manca d’afinitat: “jo igual, jo aquí col·legues molts, però fora no, fora els vaig
veure un parell de vegades, i com seguia estant a classe tenia relació” (Cristina, Humanitats,
cursos superiors). En un altre cas, per manca de temps: “no, perquè no tinc temps” (Elisabet,
Empresarials, primer).
Per a d’altres, el fet de treballar ha estat l’impediment: “jo de fet estava molt aïllada, perquè
clar, jo no coincidia en horaris amb ningú; clar, quan jo estava dintre de la xarxa, estava tothom dormint, i quan havia de sortir, jo havia d’estar descansant perquè m’havia passat tota la
setmana sense dormir, vull dir que anava; però era cosa meva, no perquè ells em fessin sentir
malament ni res; de fet, parlava amb molta gent, i havíem quedat de sortir i tot, però...” (Olívia, Traducció i Interpretació, cursos superiors); “en el meu cas, el fet de no dinar amb la gent,
per exemple; la gent sempre dinava, tens una visió diferent, jo arribava cinc minuts tard, no
78
Abandonament a la UPF
dinava, i coses així” (Marc, Periodisme, cursos superiors).
Per d’altres el canvi d’estudis (i/o d’universitat) no ha facilitat el desenvolupament de noves
amistats a través de contactes de caire més informal: “és que no em venia de gust, saps? No és
com dir “ja tenia suficients amics”, no; és simplement, no em venia de gust tornar a començar
un altre cop; jo ja tenia la meva vida, jo vaig fer amics a la Pompeu també, però eren amics
d’anar al tren junts, arribar a la parada que toca i adéu” (David, ET. Telecomunicació, primer);
“sí, és que quan tornes a començar un altre cop, és com que no vas com el primer cop que vas a
la uni, que vas molt més en plan obert a les coses i tal, sinó que, jo quan vaig tornar a començar,
a Humanitats, era com que em feia molt més pal posar-me en plan “hola, em dic tal”; em feia
molt més mandra” (Irene, Polítiques, primer).
Sembla haver-hi certa coincidència en què, en qualsevol cas, les amistats que es fan a la
universitat no són de “veritat”, sinó que estan forçades per les circumstàncies: “sí, però la
relació és bastant “professional”; és que no sé, potser perquè estem fent tècniques, però sempre
ho tenien a la boca, que si quedem, que si no sé què; i a vegades, i apart que no tens gaire temps”
(Rubén, ET. Informàtica, primer); “la relació és al bar, les relacions que tens, i estàs allà, xerres,
“què tal, com et va la vida”, parles potser 15 minuts de com et va la vida, però la resta dels 45
minuts de l’hora lliure que tens estàs dient “ei, la propera hora hem de fer la pràctica de tal”;
sempre s’acaba tot centrant en el món de la universitat” (Vicente, ET. Informàtica, primer);
“en canvi arribes a la universitat, i sí que hi ha grups, però tothom va molt a la seva” (Elsa,
Polítiques, cursos superiors); “passes moltes hores junts” (Marc, Periodisme, cursos superiors).
79
Abandonament a la UPF
13. Resultats (II): explotació dels resultats
per perfils
En aquesta secció es poden trobar els resultats per a per perfils de la mostra per als que s’han
trobat patrons d’abandonament. Aquests perfils s’han establert a partir de les següents variables: estudis, any d’abandonament (primer o cursos superiors), ocupació durant els estudis i
edat (majors o menors de 25 anys).
13.1. Estudis
Tot i que a la mostra dels subjectes participants als focus groups podem trobar estudiants de 10
titulacions diferents (ET. Telecomunicació, ET. Informàtica, Informàtica, Ciències Polítiques,
Traducció i Interpretació, Empresarials, Dret, Humanitats, Periodisme i Publicitat), només hi
ha suficient massa crítica de subjectes de 3 estudis per a treure’n algun tipus de conclusió. A
més, les titulacions de ET. Telecomunicació, ET. Informàtica i Informàtica s’han agrupat sota
el paraigües de “carreres tècniques”.
13.1.1. Carreres tècniques (6 estudiants)
El tret comú que aglutina a tots els estudiants (excepte en Marcos, que continua estudiant la mateixa titulació a la UAB per motius de mobilitat) és la seva escassa preparació intel·lectual/acadèmica per a cursar amb èxit els estudis escollits. Encara que entre les causes que
van portar a aquests estudiants a no continuar els seus estudis hi convergeixen altres motivacions (treball remunerat, excés càrrega de treball, manca d’integració social i/o acadèmica, etc.),
tots manifestaven sentir-se (en major o menor mesura) superats per la dificultat dels estudis.
Tot i que la preparació intel·lectual/acadèmica és un tret personal o individual, la universitat és la responsable d’acceptar a estudiants no suficientment preparats als que probablement
conduirà (els percentatges de no superació de permanència arriben al 58.14% a ET. Telecomunicació, 54.55% a ET. Informàtica i 36% a Informàtica, segons l’estudi estadístic dels factors de
risc) al fracàs acadèmic. De fet només dos d’aquests estudiants continuen algun tipus d’estudi
a la universitat (en Marcos a la UAB, i René Econòmiques a la UB), que pot indicar que la seva
80
Abandonament a la UPF
experiència universitària ha estat força traumàtica.
La manca d’integració acadèmica és un altre tret comú a la majoria dels estudiants de la
mostra. Com ja hem vist abans, la integració acadèmica depèn en bona mesura dels professors,
tant en la seva vessant de docència com de relació. El patró que emergeix és el de professors (de
primer curs) poc implicats/motivats, a causa de la consciència de que bona part dels estudiants
als que dediquen el seu treball no continuaran els seus estudis.
En definitiva, aquests dos factors (l’acceptació d’estudiants poc preparats i la poca motivació
del professorat de primer curs) es retroalimenten per a generar elevats percentatges de fracàs
acadèmic en les carreres tècniques.
13.1.2. Polítiques (5 estudiants)
Els dos motius que els estudiants de Ciències Polítiques citen amb més freqüència o intensitat
per la seva no continuació als estudis són l’excés de càrrega de treball (4 de 5 estudiants) i
l’elecció equivocada o no desitjada dels estudis (3 de 5). A partir d’aquestes dades, que no
s’han de prendre com a estadísticament significatives, pot emergir un patró de titulació que
(1) sobrecarrega de treball i (2) no és objectiu prioritari d’elecció per part dels estudiants. En
qualsevol cas, la no continuació dels estudis de Ciències Polítiques a la UPF (a diferència de
les carreres tècniques) no es revela com a excessivament traumàtica: 4 dels subjectes continuen
estudiant a d’altres universitats i el cinquè (L’Aleix) està fent els tràmits per a retornar a fer
Polítiques a la UPF.
13.1.3. Traducció i Interpretació (4 estudiants)
La única motivació comú a totes les estudiants per a no persistir en els seus estudis de Traducció
i Interpretació a la UPF és (en la seva consideració) l’excés de càrrega de treball què, combinat
(en alguns casos) amb el treball remunerat, pot dificultar la integració de l’estudiant. 3 de les 4
estudiants continuen estudiant a d’altres universitats; l’altra ara treballa.
13.2. Any d’abandonament
L’abandonament dels estudis universitaris es pot produir en qualsevol moment de la carrera,
però tendeix a concentrar-se en els dos primers anys. Com veurem a continuació, els motius d’abandonament exhibits pels estudiants al primer any i els posteriors són lleugerament
diferents.
81
Abandonament a la UPF
13.2.1. Primer curs (14 estudiants)
Els estudiants de primer curs consideren que la càrrega de treball a la que els sotmetien els
professors de la UPF era excessiva. Aquest, efectivament, és un dels principals motius esgrimits
per la gran majoria dels estudiants, i notablement exposat per aquells que havien de compaginar
treball remunerat i estudis. Aquesta (segons ells) sobrecàrrega afecta de manera negativa el seu
rendiment acadèmic.
El segon motiu d’abandonament (o no superació del règim de permanència) és la seva manca d’integració acadèmica. Com ja hem vist anteriorment, en el cas d’estudiants de carreres
tècniques aquesta manca d’integració acadèmica podia estar motivada per professors poc implicats/motivats; si avaluem el conjunt de la mostra, però, es pot apreciar que la manca d’integració acadèmica s’explica també per la discontinuïtat entre ensenyament secundari (en particular, el Batxillerat, en paraules dels estudiants) i universitat. Així, sembla que el Batxillerat
pot no preparar adequadament als estudiants per a fer el salt a la universitat, i que la universitat
no els acaba d’integrar per a dur-los a l’èxit acadèmic.
El tercer motiu que citen amb més freqüència/intensitat els estudiants de primer és la seva
manca d’integració social. La presència d’aquest factor en les valoracions dels estudiants no és
d’estranyar donat que estem parlant d’estudiants de (en el seu moment) primer curs que s’han
d’enfrontar no només a l’adquisició de a nous coneixements i habilitats, sinó també a una nova
forma de vida.
13.2.2. Cursos superiors (6 estudiants)
A l’igual que amb els estudiants de primer, l’excessiva càrrega de treball es mencionada pels
estudiants que van abandonar a cursos superiors com a principal motiu de la seva deserció.
Sembla lògic que així ho considerin donat que 5 d’aquests 6 estudiants també treballaven per a
sufragar-se les seves despeses.
Es pot estimar que aquests estudiants de la mostra estaven acadèmica i socialment poc integrats. La causa, en aquest cas, presenta una certa complexitat: cal tenir en compte que parlem
d’estudiants què, majoritàriament, treballaven fora de la universitat i que són de major edat;
en conseqüència, es van topar amb un sistema poc flexible (professors que no tenen o no poden tenir en compte les seves circumstàncies especials) i companys més joves amb els quals pot
resultar difícil de crear-hi vincles.
82
Abandonament a la UPF
13.3. Ocupació durant els estudis
El fet de treballar durant els estudis universitaris afecta el rendiment acadèmic? Hi ha més
possibilitats d’abandonament? La resposta òbvia és que sí, com veurem a continuació, si s’és
estudiant a la UPF.
13.3.1. Treball remunerat (10 estudiants)
L’informe dels “factors de risc” mostra que del total de la població estudiantil de la UPF, el
72% d’estudiants no treballa, el 7,8% treballa menys de 15 hores setmanals i el 19,4% treballen
més de quinze hores setmanals. Els estudiants que treballen més o menys de 15 hores setmanals
presenten percentatges de no superació del règim de permanència o d’abandonament superiors
als que no treballen. Estadísticament, potser, aquestes dades no són significatives, però per als
participants dels focus group que tenen treball remunerat, aquest es presenta com el principal
motiu d’abandonament: dificulta (fins i tot, impossibilita) la seva integració acadèmica i social.
Tan per als estudiants que treballen més com pels que treballen menys de 15 hores setmanals,
compaginar les dues activitats els resulta extremadament difícil. Sí, a més, prenem en consideració la dispersió dels horaris de classe i la poca flexibilitat del sistema, la persistència a la UPF
es torna (segons els estudiants) impossible.
13.3.2. No treballa (10 estudiants)
Per als estudiants que no treballaven en el moment d’abandonar no es pot trobar un patró de
comportament comú en les seves motivacions, donat que aquestes varien considerablement.
13.4. Edat
A l’hora de avaluar l’edat de l’estudiant, en aquest informe no es pren com a criteri la via
d’accés a la universitat sinó l’edat en el moment d’abandonar. Com ja s’havia vist abans, l’edat
pot ser un factor clau en la integració social (i acadèmica) de l’estudiant.
13.4.1. Majors de 25 anys (5 estudiants)
Els estudiants majors de 25 anys senten que no formen part de la “majoria” (és a dir, estudiants
joves, que no treballen i amb dedicació exclusiva), la qual cosa els porta a la sensació d’exclusió
social. Si a això hi afegim que bona part d’ells treballaven, la poca flexibilitat del sistema (amb
ells) i el fet que els professors tendeixen a adreçar-se a la “majoria”, el patró que trobem és el
d’un conjunt d’estudiants que es situen als marges acadèmic i social de la UPF.
83
Abandonament a la UPF
13.4.2. Resta d’estudiants, entre 18 i 21 anys (15 estudiants)
Per als estudiants que presenten aquesta característica no es pot trobar un patró de comportament comú en les seves motivacions, donat que aquestes varien considerablement.
84
Abandonament a la UPF
14. Conclusions
Com s’ha pogut veure en aquest informe, l’abandonament universitari és una qüestió que ha
estat motiu de preocupació des d’abans dels anys setanta per les seves implicacions socials, econòmiques, culturals, polítiques i humanes. El Consell Social de la UPF, conscient d’aquestes
implicacions, ha encarregat un estudi per a conèixer des de prop les dues dimensions associades
a l’abandonament a la UPF: (1) els factors de risc (i protectors) que permeten associar característiques dels estudiants i dels estudis a la no superació del règim de permanència i l’abandonament; (2) les causes/motivacions que condueixen a la no superació del règim de permanència
o l’abandonament. El present informe ha intentat donar resposta a la segona dimensió a través
d’una recerca de caire qualitatiu.
El primer pas per a obtenir respostes al problema de l’abandonament a la UPF ha estat el
de fer una revisió bibliogràfica per a conèixer l’estat de la qüestió a fons. Aquesta operació ha
servit no només per a familiaritzar-nos amb la problemàtica, sinó també per a confeccionar
l’instrument d’observació empírica: els guions dels focus group.
Un cop elaborats els guions, hem iniciat la cerca dels participants als focus group, la representativitat dels quals va quedar determinada per l’estudi dels factors de risc. Tot i la idea inicial
de celebrar quatre sessions de focus group (dues per estudiants de primer i dues per a estudiants
de cursos superiors), la manca de resposta dels subjectes de la població objecte d’estudi va limitar la seva representativitat i el nombre de sessions a tres (dues de primer curs i una de cursos
superiors, amb vint estudiants en total). Les tres sessions de focus group que es van celebrar, es
van enregistrar en vídeo i posteriorment van estar transcrites per a possibilitar el seu anàlisi.
Els resultats ens han permès classificar les causes d’abandonament en tres grans categories:
personals, socioeconòmiques i institucionals. Tant les personals com les socioeconòmiques es
podrien considerar com a pròpies de l’estudiant, i les institucionals com a associades a la UPF.
El que queda clar després de la realització d’aquest estudi és que en cada cas d’abandonament
(o no superació del règim de permanència) hi convergeixen, normalment, un conjunt de motivacions (i no només una). Fins i tot per als estudiants que decideixen continuar els mateixos
estudis a una altra universitat per motius (personals) de mobilitat (és a dir, l’estudiant se’n va
a una universitat que li és més propera), ens hauríem de poder preguntar per què aquest estudiant no va considerar adient el sacrifici de fer uns kilòmetres més i continuar estudiant a
85
Abandonament a la UPF
la UPF? Per què no va considerar més atractiva l’opció de la UPF? En conseqüència, doncs,
s’ha procedit a agrupar les diverses motivacions exposades pels estudiants en les tres categories
esmentades, tot i tenir en compte que cadascun dels estudiants pot presentar varis motius per
a justificar el seu abandonament.
Entre les causes de tipus personal se n’ha trobat: (1) incapacitat personal (habilitats intel·lectuals i/o cognitives no adients per a la titulació escollida), (2) inadaptació personal (per
hàbits o personalitat) al sistema de trimestres de la UPF, (3) insatisfacció amb els estudis escollits (que condueixen al canvi d’estudis, bé dins de la UPF o a una altra universitat), (4)
mobilitat i (5) canvis vitals (com per exemple embaràs, mort d’un familiar o una oferta laboral). Tal i com s’ha remarcat anteriorment, la majoria dels estudiants de les carreres tècniques
presentaven un patró de incapacitat personal. En aquest cas, però, una qüestió de tipus personal esdevé institucional quan les facultats corresponents no seleccionen adequadament (a
través d’una nota de tall excessivament baixa) els futurs estudiants. De la mateixa manera, una
altra qüestió de tipus personal com és quedar-se embarassada, pot també esdevenir institucional quan la universitat no ofereix una certa flexibilitat a una estudiant que vol continuar els
seus estudis.
De causes de tipus socioeconòmic n’hem trobat dos: suport econòmic i familiar. El suport
familiar no s’ha estimat, per als subjectes de la mostra, com a determinant a l’hora de prendre
decisions sobre els estudis, tot i les (més o menys) subtils influències que poden exercir els
familiars. El suport econòmic sí és un factor clau per a la persistència a la universitat: quan
és la família la que aporta el finançament necessari per a la subsistència de l’estudiant, el risc
d’abandonament és molt inferior al dels estudiants que han de sufragar-se-la mitjançant treball
remunerat.
De motius de caire institucional se n’han trobat de diversos tipus. En quant a l’organització
dels estudis, (1) s’han detectat possibles plans d’estudi poc adequats (a les carreres tècniques,
amb un enfocament potser no suficientment aplicat, i a Traducció i Interpretació, que poden
deixar de banda les llengües estrangeres); (2) la dispersió dels horaris pot afectar severament la
motivació estudiants i el seu rendiment, especialment per als que han de combinar estudis amb
d’altres activitats externes a la universitat; (3) la càrrega de treball dels estudiants sembla ser, en
general, excessiva; (4) es va produir un cas particular (a Polítiques) de transició deficient a l’EEES. Pel que fa als recursos acadèmics i institucionals, s’ha trobat que (1) els estudiants dipositen
altes expectatives en la UPF degut al seu elevat prestigi, la qual cosa pot, eventualment, conduir
a desmotivació quan realitat i expectatives no coincideixen; aquest prestigi no es reconeix a les
carreres tècniques; (2) no es coneix el servei de suport a l’estudiant de la UPF, anomenat Servei
d’Assessorament Psicològic, el qual podien haver utilitzat com a recurs en observar el seu deficient rendiment. Finalment, s’ha descobert que la manca d’integració acadèmica i social poden
86
Abandonament a la UPF
ser causa de baix rendiment acadèmic. S’ha pogut esbrinar que el professor té un rol preponderant en la integració acadèmica. Tot i (1) la heterogeneïtat en la qualitat de la docència del
professorat, els subjectes de la mostra apuntaven a alguns professors desmotivats, poc preparats
o que limitaven l’aprenentatge dels estudiants en no retornar feedback del seu treball; (2) les
relacions professor-estudiant (i en conseqüència, l’encaix a la UPF d’aquest últim) són escasses
i, a més, alguns estudiants consideren que els professors no fomenten un clima favorable a l’aprenentatge, per què no imposen disciplina a les aules o no són suficientment flexibles amb els
estudiants que no formen part de la “majoria”, especialment (3) els que han de treballar fora
de la UPF. Per a alguns dels subjectes de la mostra l’encaix social a la UPF ha estat dificultós.
(1) L’excessiva competitivitat pot no conduir a la camaraderia necessària per a proporcionar
estabilitat a l’estudiant; (2) l’excés de treballs en grup pot portar a conflictes amb companys;
(3) La diferència d’edat entre alguns subjectes i la “majoria” en dificulta la seva integració; (4)
l’absència d’activitats extracurriculars amb els companys pot haver, per diversos motius, aïllat
socialment a alguns dels participants als focus group.
Dels resultats d’aquest estudi se’n poden treure dues grans conclusions. En primer lloc, com
ja s’ha mencionat anteriorment, que les carreres tècniques no seleccionen adequadament els
seus estudiants i que això pot precisament dur els professors a sentir-se desmotivats.
En segon lloc, sembla que les causes de tipus institucional són (per nombre, varietat i freqüència) les que tenen més pes entre els motius d’abandonament o no superació del règim de
permanència. En particular, com s’apuntava anteriorment, sembla que la UPF, a través de la
implementació d’un determinat sistema d’ensenyament que requereix dedicació pràcticament
exclusiva, pot estar excloent a estudiants “diferents” que no encaixen en una “majoria” que en
Marc descrivia com a “gent jove, que no treballi, que vingui de bones famílies” (Marc, Periodisme, cursos superiors). Si aquest és el cas la UPF, com a universitat pública, podria estar
desatenent la seva responsabilitat d’integrar persones de diferent procedència social.
87
Abandonament a la UPF
A. Apèndix
A.1. Especificació dels models en JAGS/BUGS
A.1.1. Model per a l’estudi de la no superació del règim de permanència,
representat per l’Equació 4.1
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
model
{
for (i in 1:N) {
perm[i] ~ dbern(p[i])
logit(p[i]) <delta[est[i]]
+ Theta[1] * via.25[i]
+ Theta[2] * via.altres[i]
+ Theta[3] * via.pau.altres[i]
+ Theta[4] * via.2n.cicle[i]
+ Theta[5] * female[i]
+ Theta[6] * treball.menys15[i]
+ Theta[7] * treball.mes15[i]
+ Theta[8] * arrelament.cat[i]
+ Theta[9] * arrelament.fora.cat[i]
15
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
Theta[10]
Theta[11]
Theta[12]
Theta[13]
Theta[14]
Theta[15]
Theta[16]
Theta[17]
Theta[18]
Theta[19]
Theta[20]
Theta[21]
Theta[22]
Theta[23]
Theta[24]
Theta[25]
Theta[26]
Theta[27]
Theta[28]
Theta[29]
Theta[30]
Theta[31]
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
ed.pare.dip[i]
ed.pare.sec[i]
ed.pare.egb[i]
ed.pare.prim[i]
ed.pare.sense[i]
ed.pare.nd[i]
ed.mare.dip[i]
ed.mare.sec[i]
ed.mare.egb[i]
ed.mare.prim[i]
ed.mare.sense[i]
ed.mare.nd[i]
oc.pare.dir[i]
oc.pare.qual.ps[i]
oc.pare.qual.serv[i]
oc.pare.nq[i]
oc.pare.nd[i]
oc.mare.dir[i]
oc.mare.qual.ps[i]
oc.mare.qual.serv[i]
oc.mare.nq[i]
oc.mare.nd[i]
38
+ theta[est[i], 1] * via.fp[i]
+ theta[est[i], 2] * est.sup[i]
39
40
41
+ beta[1] * tall.cent[i]
42
43
}
88
Abandonament a la UPF
# constants variables
for (e in 1:E) {
delta[e] ~ dnorm(mu.delta[e], tau.delta)
mu.delta[e] <- gamma0[1]
+ gamma[1] * tall.pau.est.median.centered[e]
+ gamma[2] * tall.pau.est.sd[e]
+ gamma[3] * pdi.p.as[e]
+ gamma[4] * satisfaccio.cent[e]
}
tau.delta <- 1/pow(sigma.delta, 2)
sigma.delta ~ dgamma(0.001, 0.001)
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
gamma0 ~ dnorm(-2, 0.8)
for (g in 1:G) {
gamma[g] ~ dnorm(0, 0.001)
}
56
57
58
59
60
# efectes individuals
for (t in 1:Tt) {
for (e in 1:E) {
theta[e, t] ~ dnorm(mu.theta[t], tau.theta[t])
}
mu.theta[t] ~ dnorm(0, 0.001)
tau.theta[t] <- 1/ pow(sigma.theta[t], 2)
sigma.theta[t] ~ dgamma(1, 1)
}
for (t in 1:T) {
Theta[t] ~ dnorm(0, 0.001)
}
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
for (b in 1:B) {
beta[b] ~ dnorm(0, 0.001)
}
74
75
76
77
# No-resposta per variables categòriques
for (i in 1:N) {
treball.menys15[i] ~ dbern(0.05)
treball.mes15[i] ~ dbern(0.15)
}
78
79
80
81
82
83
# No-resposta per variables contínues
for (i in 1:N) {
tall.cent[i] ~ dnorm(0, 10)
}
84
85
86
87
88
}
A.1.2. Model per a l’estudi de la no superació del règim de permanència,
representat per l’Equació 4.2
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
model
{
for (i in 1:N) {
ab[i] ~ dbern(p[i])
logit(p[i]) <delta[est[i]]
+ Theta[1] * via.25[i]
+ Theta[2] * via.fp[i]
+ Theta[3] * via.altres[i]
+ Theta[4] * via.pau.altres[i]
+ Theta[5] * via.2n.cicle[i]
89
Abandonament a la UPF
11
12
+
+
+
13
14
15
16
+
17
18
19
+ Theta[6] * treball.menys15[i]
+ Theta[7] * treball.mes15[i]
Theta[8] * arrelament.cat[i]
Theta[9] * arrelament.fora.cat[i]
theta[est[i], 1] * est.sup[i]
+ theta[est[i], 2] * female[i]
Beta[1] * tall.cent[i]
+ beta[est[i], 1] * notes[i]
}
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
# constants variables
for (e in 1:E) {
delta[e] ~ dnorm(mu.delta[e], tau.delta)
mu.delta[e] <- gamma0[1]
+ gamma[1] * tall.pau.est.median.centered[e]
+ gamma[2] * tall.pau.est.sd[e]
+ gamma[3] * pdi.p.as[e]
+ gamma[4] * satisfaccio.cent[e]
}
tau.delta <- 1/pow(sigma.delta, 2)
sigma.delta ~ dgamma(0.001, 0.001)
32
33
34
35
36
gamma0 ~ dnorm(-2, 0.8)
for (g in 1:G) {
gamma[g] ~ dnorm(0, 0.001)
}
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
# efectes individuals
for (t in 1:Tt) {
for (e in 1:E) {
theta[e, t] ~ dnorm(mu.theta[t], tau.theta[t])
}
mu.theta[t] ~ dnorm(0, 0.001)
tau.theta[t] <- 1/ pow(sigma.theta[t], 2)
sigma.theta[t] ~ dgamma(1, 1)
}
for (t in 1:T) {
Theta[t] ~ dnorm(0, 0.001)
}
50
51
52
53
54
55
56
57
58
for (b in 1:Bb) {
for (e in 1:E) {
beta[e, b] ~ dnorm(mu.beta[b], tau.beta[b])
}
mu.beta[b] ~ dnorm(0, 0.001)
tau.beta[b] <- 1/ pow(sigma.beta[b], 2)
sigma.beta[b] ~ dgamma(1, 1)
}
59
60
61
62
for (b in 1:B) {
Beta[b] ~ dnorm(0, 0.001)
}
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
# No-resposta per variables categòriques
for (i in 1:N) {
treball.menys15[i] ~ dbern(0.05)
treball.mes15[i] ~ dbern(0.15)
}
# No-resposta per variables numèriques
for (i in 1:N) {
notes[i] ~ dnorm(0, 1)
tall.cent[i] ~ dnorm(0, 10)
90
Abandonament a la UPF
}
73
74
}
A.2. Guió focus group: primer
QÜESTIONS GENERALS
PREGUNTA 1: quins de vosaltres no vau superar el 50% dels crèdits? Quins vau abandonar
voluntàriament? Quins vau accedir per via d’accés +25 anys? Quins heu tornat a la universitat,
bé sigui la UPF o una altra?
PREGUNTA 2: com ha estat la vostra experiència universitària a la Universitat Pompeu
Fabra?
PREGUNTA 3: imagineu-vos en el passat, pensant en el dia que vau començar la universitat.
Quines expectatives teníeu de la universitat?
PREGUNTA 4: què aconsellaríeu a un estudiant de primer que comenci el curs l’any vinent? Quins penseu que són els principals problemes que fan que els estudiants abandonin la
universitat?
PREGUNTA 5: heu pensat en algun moment en tornar a la universitat?
CAUSES INSTITUCIONALS
PREGUNTA 6: estàveu cursant la carrera que volíeu i en la universitat que volíeu (per
qüestions de nota de tall, via d’accés, etc.)?
PREGUNTA 7: la carrera que vau començar a cursar era massa dura/difícil en relació a
les vostres expectatives? (la distribució de la càrrega de treball al llarg del primer any ha estat
adequada?)
PREGUNTA 8: de quina manera va influir el prestigi de la Universitat Pompeu Fabra a
l’hora d’escollir-la (trobar treballs millors, millor qualitat en la formació, instal·lacions, etc.)?
PREGUNTA 9: teníeu una bona relació amb els teus professors?
PREGUNTA 10: hi havia suficients professors en relació al número d’estudiants a classe?
Considereu que rebíeu suficient atenció dels professors?
PREGUNTA 11: els professors explicaven de manera que tots poguéssiu entendre (llenguatge comprensible, atenció a les preguntes de tots els estudiants, atenció als estudiants que
no presten atenció)?
PREGUNTA 12: teníeu la sensació d’encaixar en l’entorn universitari? Us hi sentíeu a gust?
PREGUNTA 13: us sentiu més, menys o igual de capaços, a nivell acadèmic, respecte als
vostres companys de curs (intel·lectualment, a nivell d’organització del treball, diligència, saber
estudiar, etc.)?
91
Abandonament a la UPF
PREGUNTA 14: participàveu en activitats socials amb els vostres companys, com per
exemple, esports, interessos culturals o musicals, sortir per la nit, vacances, xarxes socials?
CAUSES SOCIOECONÒMIQUES
PREGUNTA 15: heu tingut dificultats econòmiques durant els estudis universitaris? Us
manteníeu vosaltres mateixos?
PREGUNTA 16: considereu que treballar pot haver influït en el vostre rendiment acadèmic? De quina manera?
PREGUNTA 17: els vostres pares van estudiat a la universitat? Per a aquells que els pares
no van anar a la universitat, van entendre la vostra decisió d’estudiar a la Universitat?
PREGUNTA 18: els vostres pares us donaven suport –econòmic o emocional – en la vostra
educació universitària? S’interessaven pels vostres estudis?
PREGUNTA 19: vau parlar amb algú (dins – Pompeu – o fora de la universitat – servei Jove
de la Generalitat) al veure que no estàveu assolint aprovar la meitat dels crèdits matriculats o
abans de prendre la decisió de no tornar a matricular-vos a la universitat?
PREGUNTA 20: en general, esteu satisfets amb la vostra situació actual?
A.3. Guió focus group: cursos superiors
QÜESTIONS GENERALS
PREGUNTA 1: quins de vosaltres no us vau poder matricular per no complir amb els requisits de permanència establerts per cada any de curs? Quins vau abandonar voluntàriament?
Quins vau accedir per via d’accés “segon cicle” o “altres” vies que no siguin FP o PAU? Quins
estudiants sou de fora de Catalunya? Quins heu tornat a la universitat, bé sigui la UPF o una
altra?
PREGUNTA 2: com ha estat la vostra experiència universitària a la Universitat Pompeu
Fabra (pregunta general d’obertura)?
PREGUNTA 3: imagineu-vos una mica en el passat, pensant en el dia que vau començar la
universitat. Quines expectatives teníeu de la universitat?
PREGUNTA 4: què aconsellaríeu a un estudiant que estigui cursant un curs superior al primer i estigui pensant abandonar la universitat? Quins penseu que són els principals problemes
que fan que els estudiants abandonin la universitat, fins i tot després de l’esforç d’haver superat
el primer any de curs?
PREGUNTA 5: heu pensat en algun moment en tornar a la universitat?
CAUSES INSTITUCIONALS
PREGUNTA 6: estàveu cursant la carrera que volíeu i en la universitat que volíeu (per
qüestions de nota de tall, via d’accés, etc.)?
92
Abandonament a la UPF
PREGUNTA 7: la carrera que estàveu cursant era massa exigent (dedicació, etc.)?
PREGUNTA 8: hi havia massa competència entre estudiants?
PREGUNTA 9: la UPF gaudeix d’un reconegut prestigi (instal·lacions, qualitat docent,
pràctiques a empreses de prestigi, etc.): ha quedat la UPF, al vostre parer, per sota d’aquest
nivell de prestigi que se li pressuposava?
PREGUNTA 10: teníeu una bona relació amb els vostres professors?
PREGUNTA 11: hi havia suficients professors en relació al número d’estudiants a classe?
Considereu que rebíeu suficient atenció dels professors?
PREGUNTA 12: els professors explicaven de manera que tots poguéssiu entendre (llenguatge comprensible, atenció a les preguntes de tots els estudiants, atenció als estudiants que
no presten atenció)?
PREGUNTA 13: teníeu la sensació d’encaixar en l’entorn universitari? Us hi sentíeu a gust?
PREGUNTA 14: us sentiu més, menys o igual de capaços, a nivell acadèmic, respecte als
vostres companys de curs? (intel·lectualment, a nivell d’organització del treball, diligència,
saber estudiar, etc.)
PREGUNTA 15: participàveu en activitats socials amb els vostres companys, com per
exemple, esports, interessos culturals o musicals, sortir per la nit, vacances, xarxes socials?
CAUSES SOCIOECONÒMIQUES
PREGUNTA 15: considereu que treballar pot haver influït en el vostre rendiment acadèmic? De quina manera? Us manteníeu vosaltres mateixos?
PREGUNTA 16: algun esdeveniment o canvi en les vostres vides personals al llarg dels
vostres anys d’estudi a la UPF ha influït o ha tingut un efecte important en la vostra decisió de
deixar els estudis?
PREGUNTA 17: vau parlar amb algú (dins – Pompeu – o fora de la universitat – servei Jove
de la Generalitat) al veure que no estàveu assolint els requisits de permanència establerts per a
cada curs, o abans de prendre la decisió de no tornar a matricular-vos a la universitat?
PREGUNTA 18: en general, esteu satisfets amb la vostra situació actual?
A.4. Transcripcions de les sessions de focus group
A.4.1. Transcripció de focus group: fg1, PRIMER
Expliqueu una mica la vostra situació... si encara esteu a la universitat, si ja no esteu... quina
carrera fèieu, per què la veu deixar... molt breument, introductori...
Vicente: Jo feia la ETIS – Enginyeria Tècnica Informàtica de Sistemes – i... bueno, la combinava amb un treball. Pels matins venia a la universitat i per les tardes treballava. I... a finals
93
Abandonament a la UPF
del segon trimestre em va sortir una oferta de treball bastant bona, i com que era a jornada
completa, pues... ho vaig haver de deixar.
Rubén: A mi em va passar doncs que... ja m’havia agafat un any sabàtic abans, després
d’acabar el institut i després al començar doncs... bueno, van haver-hi varis problemes. Entre
que vaig perdre una mica el fil al principi, anava de remolc, diguem, i després doncs cada cop
anava deixant d’anar a classes, no sé... al següent trimestre vaig tornar-ho a intentar a tope,
però també vaig anar baixant i... al final al tercer trimestre no hi vaig anar. Apart que també,
per lo del grau i...
Irene: Jo vaig començar Dret l’any passat i el primer trimestre ja vaig veure que no m’agradava gens, i em vaig canviar, i ara estic fent Humanitats.
Continues a la Universitat Pompeu Fabra, no?
Irene: Sí.
Lorena: Jo feia Polítiques i em va faltar un crèdit per arribar a la permanència, i ara estic fent
GAP – Gestió i Administració Pública – a la UB.
No vas superar el 50%?
Lorena: No.
Ricard: Jo també vaig començar Telecos a la Pompeu Fabra i a la vegada treballava per les
tardes, i bueno... entre que... una mica com ell, no? (assenyala a Rubén) El primer trimestre
anava a remolque... el segon vaig tornar a intentar-ho i tampoc vaig agafar... quan agafava el
ritme ja era massa tard... i al tercer trimestre igual. I no vaig arribar al 50% dels crèdits... em
vaig quedar a un. No molt lluny, però no vaig arribar i vaig començar un altre cop amb el
Grau, però... però bueno, el problema va ser aquest, que no agafava el ritme.
David: Jo vaig començar Química, de la UB, un any abans d’entrar a Telecos... i a Telecos,
a la Setmana Santa després... és a dir, a l’any de Telecos, ho vaig deixar. Perquè, bueno... I
bueno, ara bueno, sóc militar...
Llavors, també per diferenciar una mica: quins de vosaltres no veu superar el que s’anomena el
règim de permanència, el 50% dels crèdit, i quins de vosaltres simplement ho veu deixar?
Irene: Jo ho vaig deixar per què no m’agradava.
Tu vas deixar-ho... tu?
Lorena: Jo no ho vaig superar
Tu no vas superar el 50% dels crèdits... Vosaltres?
Rubén: Jo ho vaig deixar.
Vicente: Jo ho vaig deixar, perquè era més fort del que m’esperava...
Ho vas deixar perquè era més fort del que t’esperaves realment?
Vicente: Sí.
Tu també ho vas deixar?
94
Abandonament a la UPF
David: Sí.
Ricard: Hagués continuat potser, però no vaig superar la permanència.
[RESUM: Només Lorena i Ricard van abandonar els estudis per no superar el règim de
permanència. La resta d’estudiants van abandonar per decisió pròpia.]
Llavors, quina ha estat la vostra experiència com estudiants de la Pompeu Fabra?
Ricard: Al principi em vaig sentir bastant sol, i en una carrera en què el treball en equip és
bastant important, em vaig sentir fora de lloc, i no sé... per exemple, al principi anava molt
perdut amb el tema de que s’havien de fer entregues, que s’anunciaven pel Moodle, per correu
electrònic... no tens el costum de mirar-ho, i comences a perdre entregues... com no estàs fent
les primeres entregues comences una mica a quedar-te fora dels grups de treball que ja s’estan
creant, i comences una mica a quedar-te aïllat del que és el ritme de la classe, i... com no hi ha
quasi connexió amb els professors i amb els companys tampoc... pues... una mica et quedes
bastant sol. I tirar una carrera com Telecos sol, és molt difícil perquè s’ha de fer el treball molt
en grup i si has de fer una entrega o uns exercicis, potser tu no saps fer una part, però un altre
sí, i si l’has de fer sol, és molt dur. Una cosa que em va influir molt també va ser que treballava
per les tardes. La gent es quedava per les tardes a la biblioteca i jo no podia quedar-me, i em
vaig quedar bastant aïllat, i sol és molt difícil treure’s... potser el primer any és molt difícil
treure-s’ho sol.
Institucionalment no se’t donava suport tampoc o...? I sol dius de companys o de l’institució, que
no et senties. . . ?
Ricard: Vaig sentir una falta de... jo què sé, aquestes coses es solen detectar, o potser és que
els professors estan ja farts d’això... però si que vaig trobar a faltar que... una mica, el suport
d’un tutor o “algo” de... alguna cosa així, que si que veig que aquest any ens han posat uns
“mentors” a Telecos, que suposo que és un pas. Però el primer any, allí quan estava a l’Estació
de França, jo allí era quasi invisible, o sigui, com si no estigués allà i penso, jo crec que em va
perjudicar. La culpa sempre és teva, saps? Però vaig trobar en falta una mica que els professors...
i més quan estem en una carrera... aquí hi ha carreres que les classes són molt grans, però allí
és que són classes de 40, o sigui... no sé... això ho vaig trobar a faltar... que sé que és la tònica
normal a la universitat, eh? Que és que un ha de ser individual i madur... però jo crec que això
fa bastant mal.
Algun altre...?
Irene: Bueno, jo m’he quedat... vull dir, que tampoc tinc res a explicar... perquè com que
no m’hi he anat... però sí que és veritat que al principi em perdia molt amb el tema de l’Aula
Moodle, seminaris... no sé què, no sé quants... em va passar... de fet, em passa! Hi ha dies que
arribo aquí a les 9, i resulta que no tens classe fins les 12... o històries d’aquestes que... que està
mal controlat, però també perquè els “profes” van també molt a la seva, que ja està bé i que és
95
Abandonament a la UPF
normal, però sempre hi ha “follons” d’aquests i... que tant de Moodle i tantes històries, al final
“no t’aclares”. I també els trimestres, que a mi no m’agrada gens perquè les assignatures les fem
totes per sobre i al final... la meva carrera, perquè és la meva carrera i es fa tot per sobre, però...
però fas tot i no fas res... seria... bueno, a mi m’agradaria molt tenir semestres.
Ricard: Això és un problema... el que ha dit, lo dels trimestres, perquè és que hi ha assignatures que duren dos trimestres, però si no aproves el primer trimestre ja al segon trimestre no
la pots fer... i tens allí ja un “hueco” que no, que no fas res, absolutament... i és que és entrar
en un “círculo vicioso” que, com no comencis bé... t’enfonses... ell ho sap (apunta a Vicente).
Si no comences bé, és que és molt difícil remuntar, per com està muntat, perquè has d’aprovar
el 50% dels crèdits... però has d’aprovar el 50% dels crèdits, però com no aprovis al primer
trimestre, per exemple Matemàtiques 1... clar, al segon trimestre ja no pots fer Matemàtiques
2 perquè... tens de tenir aprovada la meitat de l’assignatura, i ja aquí ja te’n van 12 crèdits dels
60... o sigui, que com no comencis bé, estàs amb l’aigua al coll fins... tot l’any. Així és impossible. Jo entenc que, per el que has dit dels diners [es refereix a una conversació anterior a l’inici
del focus group, sobre el cost dels estudis universitaris], és important que s’ha de filtrar a la gent,
però jo crec que es perd molta gent, i molts també volen deixar les carreres per això del 50%...
jo crec que es perd molta gent.
Alguna altra experiència...?
David: El meu cas és molt semblant al que ha explicat ell (Vicente)... molt perdut els primers
dies... jo sort que coneixia... tenia un amic que ja estava fent Telecomunicacions, i ell em
va ajudar una mica, però inclòs així... lo de l’aula Moodle, sense que t’ho expliquin... t’ho
expliquen per sobre... si, “tienes que ir a este enlace”... i lo dels horaris, el que deia ella (Irene).
Jo no em vaig presentar a exàmens perquè els horaris estaven equivocats a l’aula Moodle... i
després em van preguntar... vaig tenir discussions amb el cap d’allà de l’Estació de França, però
al final... em van desmotivar...
Alguna altra cosa que vulgueu dir?
Vicente: Bueno, jo ho enfoco més aviat, des de la meva situació, des del punt de vista del
treball. Per mi era un gran problema a la carrera, era el treball, la feina... perquè la feina era la
que em pagava la carrera i per tant... era 50-50... una mica una balança que has d’equilibrar...
aleshores, bueno, jo venia d’una carrera d’informàtica, vale, i jo venia de programar, a més
venia de programar per Moodle, i per tant em coneixia també la forma... perquè fèiem servir
Moodle com una eina de e-learning per prendre cursos i coses d’aquestes. Per tant, jo tot això
ja ho coneixia, és a dir, que en el meu cas no tenia problemes. També un problema més gran
és que m’esperava una cosa diferent de la carrera. Jo la carrera la vaig començar per ampliar
els meus coneixements a nivell professional, i per adquirir una mica de... un títol, que avui en
dia et demanen gairebé en totes les empreses, i bueno, quan vaig començar la carrera em vaig
96
Abandonament a la UPF
“decepcionar” perquè vaig dir... bueno, què puc extreure d’aquí? Vale, potser eren els principis,
però no hi veia una aplicació professional tan directa, i més venint de fer grau superior, que allà
si que vens enfocat totalment directament cap al món professional. I és més en aquest sentit...
vaig arribar i el primer que em vaig trobar va ser tot “mates”... 75% “mates’... i dius...
Ricard: I a més a més que ho diuen! Això no servirà... és un nivell de matemàtiques bastant
elevat, i et diuen: “això no et servirà per res, perquè ja agafaràs el MATLAB, o agafaràs les eines
que ja estan fetes”, que, vale, ho has de fer, i has de saber com funciona, però dius: “què estic
fent?”. I a més et desmotiva molt, és el que diu ell...
Rubén: Però aquí està el filtre...
Ricard: Ja, sí, sí... el filtre, però... mira, aquí veus potser una persona capaç que no ha tret el
títol perquè l’han posat a fer coses que diu no... que no servirien... i el tema dels diners és un
tema del que s’hauria de parlar...
Irene: Però la de la feina és “brutal”... conec gent que...
Tu també treballaves?
Irene: No.
Hi havia algú més que treballés?
Ricard: Jo.
Irene: Però sé de molta gent que es queixava molt per això, perquè... que a la Pompeu sobre
tot, si vols estudiar i treballar cada tarda... o tenir una feina més puntual, malament ho tens. I
en qualsevol carrera, perquè...
David: Jo aquesta discussió la vaig tenir arrel de no presentar-me a l’examen de recuperacions
i tal... vaig estar parlant amb el cap aquest... que no sé... em va dir que la Pompeu Fabra estava
feta per què no es treballés. És a dir, tu vens a estudiar només i la filosofia... és a dir, la política
de la Pompeu Fabra està fet així, perquè els que la van fer la van fer així, perquè la gent ara
només estudia, i treballar doncs més tard. Així de clar.
Irene: I amb el grau encara més. Amb el grau és ja com “ultra-oficial” que si vols fer la carrera
no treballis...
Ricard: Abans has dit “és que clar, l’Estat es deixa molt calers en la gent”, però hi ha gent
que no es pot “permitir” els 1200 euros, i les fotocòpies i el material que fa falta... Jo, o sigui,
potser sí que els meus pares ho podrien pagar... o sigui, és una despesa que si jo puc assolir,
doncs millors, clar... I no sé, en aquest país es paguen moltes coses que no són tan profitoses
com la carrera i... i dius, és que vale, la carrera què costa? 3000 euros al... no sé, 7000 euros
la matrícula? I tu pagues 1200 de mitja. Son 5000 euros que l’Estat paga... però aquests 1200
euros per molta gent són un problema, i això no es té en compte”.
Vicente: De fet també haurien de mirar el perfil dels estudiants, de les persones que entren...
perquè una persona que comença fer la carrera, mínim, ha de tenir 18 anys, més o menys... i ja
97
Abandonament a la UPF
té la seva vida més o menys, ja té un treball per les seves despeses, els seus pares gairebé no els
hi paguen res... et diuen: “si vols sortir, doncs t’espaviles”.
Irene: Depèn, depèn...
Vicente: Depèn... si per això ho dic! Que haurien de mirar els perfils, vale? En el meu cas,
des de que vaig començar el grau superior... a mi ja em van dir: “bueno, a partir d’ara et toca
a tu”. I m’ho he hagut de combinar com he pogut. Entenc que no tots tenen aquest suport
econòmic que poden tenir altres persones...
Una altra qüestió... què aconsellaríeu a un estudiant que comenci nou ara, què l’aconsellaríeu
vosaltres,a partir de la vostra experiència?
Irene: Que s’ho prengui amb calma... que no “se agobie”...
Ricard: Tot el contrari! Que prendre-t’ho amb calma no, perquè tens un any... és que és un
any, i si no tens el 50% dels crèdits, te’n vas fora... i...
David: Això per què està fet així? Quin és l’objectiu de...? És a dir, fer fora a la gent que no
serveix?
Ricard: Estalviar-se “pelas”! ...el problema és, per exemple, hi ha universitats que existeix la
“via lenta”... per exemple, a la UPC... que, si estàs treballant i portes un contracte a l’oficina
de la universitat, tens el doble de temps per treure’t la fase selectiva. I et pots matricular de la
meitat de crèdits. Per exemple, aquí si hi hagués fase selectiva, tindries dos anys per aprovar
el 50%, però t’hauries de matricular de la meitat d’assignatures. Això és una cosa que pot fer
més compatible el treball amb la universitat, i que no es fa... però això és una altra pregunta...
respecte a la teva pregunta, jo el que aconsellaria és que des del principi fes el que pogués, i que
es posés pesat amb els professors, que si hi ha un dia de consultes que hi vagi, i que no deixi res
per més endavant... perquè s’acumula la feina i...
Irene: Jo també vull dir això, eh? Vull dir que “no se agobien”... que no es desanimin,
perquè al principi... no sé, jo cada trimestre que començava la primera setmana és com... mare
de déu... et comences a dir coses que has de fer i no sé què... que no et desanimis, perquè...
Lorena: Que ho portis tot al dia, que no diguis “aquesta setmana no faré res, i ja ho faré
l’altra”... no... s’ha de portar tot, perquè després se’t acumula.
Irene: I que els hi agradi...
Rubén: Clar, sí, sí...
Ricard: Això és el que pots fer tu com alumne, perquè clar, hi ha coses que no... que portes a sobre i... que són coses com la motivació o la preparació anterior que tens abans de la
universitat, que això és una cosa que també... el que t’he comentat abans...
Estàveu cursant la carrera que volíeu i a la universitat que volíeu quan estàveu aquí?
Ricard: Sí.
Vicente: assenteix amb el cap
98
Abandonament a la UPF
Tu no (referint-se a Irene)? Després vas canviar, però en principi era la carrera que volies?
Irene: Bueno... no. Perquè no és allò que volia fer... i em vaig posar allà... però bueno, com
que ja estava...
Ho dic per una qüestió de notes de tall, perquè a vegades si no pots escollir una carrera, s’escull
una altra... és el cas d’algú, això?
Ricard: Home, jo potser hagués fet una altra... però jo volia fer Telecos a la Pompeu, i en
el nostre cas la nota de tall no és un problema, perquè em sembla que demanen un 5, o sigui
que...
Lorena: Jo volia fer Periodisme, però com no m’arribava la nota la meva segona opció era
Polítiques... no vaig entrar a la primera opció...
I llavors no era la carrera que tu volies originalment...
Lorena: No.
I tu, no ho sabies?
Irene: Jo no ho sabia... no ho tenia clar...
Tu? Era la carrera que volies?
Rubén: Sí.
Tu també?
Vicente: Sí.
De quina manera va influir el prestigi d’aquesta Universitat a l’hora d’escollir-la? Va influir
d’alguna manera en vosaltres o no? És a dir, si us haguessin donat la mateixa possibilitat d’entrar
a la UB, a la UPC... haguéssiu escollit la Pompeu Fabra o una altra?
Irene: Bueno, jo vaig venir a la Pompeu perquè em van dir que era millor, però és que en
realitat tant me feia... però per exemple ara, per la carrera que estic fent ara, sí que vaig triar la
Pompeu, perquè em van dir que era molt... que després... no sé...
Ricard: En el nostre cas jo crec que és tot el contrari. A les enginyeries la Pompeu sempre
està vista com una mica “jauja”... sí, sempre es diu que la UPC és millor per les enginyeries...
la Pompeu té prestigi a Humanitats i tot allò... però nosaltres estem una mica marginats a
la Pompeu... les Telecos estan començant les carreres d’enginyeria... no sé, estan començant
a créixer ara que estan posades allà a Comunicació... però en principi no té cap prestigi les
enginyeries de la Pompeu, que jo sàpiga...
Rubén: Jo volia fer un Màster, de fet... per venir aquí a la Pompeu...
I tu?
Vicente: Jo volia venir també aquí a fer Empresarials, i em van dir que era molt bona... però
em van dir que era molt bona en el sentit d’Economia... en el sentit de Comunicació encara
deixa una mica que desitjar... Era la meva primera d’opció en la llista, després hi havia altres,
com a segona i tercera opcions...
99
Abandonament a la UPF
Ricard: Jo volia aclarir una cosa del que ha dit ella... des de fora, es suposa que la Pompeu
no té prestigi en les enginyeries, però jo que he estat a les dues, et puc dir que estan al mateix
nivell... o potser inclús millor, en equipacions i tal... o sigui, a l’hora d’escollir, es suposa que
la Pompeu no és la millor per fer Telecos, però un cop dintre, et puc dir que estan al mateix
nivell...
Rubén: Sí, jo crec que falta Marketing, en aquest aspecte... de que es conegui les coses que
fan o saben fer aquí, i quina és també l’orientació...
Lorena: A mi em van vendre molt el prestigi de la Pompeu, i per això vaig venir aquí, però
ara... com que estic a la UB, allà també en tenen el seu prestigi... no sé, és com vendre el
producte i... et diuen el mateix a totes.
La carrera que veu començar era massa dura o difícil en relació a les vostres expectatives?
Ricard: Jo sabia que era dura.
Però el que et vas trobar era més dur...?
Ricard: No, era el que m’esperava.
David: Per mi va ser més dur del que m’esperava.
Vosaltres?
Rubén: Jo també... m’ho esperava més fàcil... vaig veure que era molt... molt...
Vicente: Sí, jo crec també això... m’esperava algo més light... no tant d’esforç diari, tanta
dedicació diària... i bueno, el que he dit abans també, una mica més aplicat al món professional,
i no tant allò... que t’ensenyen coses que després potser ni necessites.
Lorena: Jo me la esperava més teòrica... i al final va acabar sent molt pràctica... potser més
dura.
Te l’esperaves més teòrica?
Lorena: Sí, molt més d’estudiar... i bueno, d’estudiar en plan història i tal... i no tant
econòmiques, mates... i tot això...
I a tu?
Irene: A mi no em va semblar difícil...
La relació amb els professors era bona? O com era?
Ricard: No existeix.
Inexistent?
Irene: Sí...
David: Jo no vaig tenir cap relació... ni per la meva part ni per la seva, eh? És a dir, cadascú
fa la seva feina i...
I ja està, no?
Rubén: Els de teoria són horribles amb això... els que expliquen teoria, aquests sí que són els
més desvinculats de tots... ara sembla que canvia, eh? Perquè aquest any... bueno, estic parlant
100
Abandonament a la UPF
de l’any passat, però aquest any aquestes coses van millor i s’han fet coses que... que jo crec que
estan molt bé.
Ricard: Clar, és que ens hem trobat el cas de professors que arriben a classe, parlen amb un
to de veu baix, donen la seva teoria llegint les diapositives i se’n van... i dius: “pues vale!”. És
que entres en un cercle que... que deixes d’anar a classe i és que... per què vaig? Doncs vaig a
la biblioteca i estudio jo sol perquè... però bueno, sí que és veritat que estan millorant aquest
tema. De un any per l’altre jo he vist un canvi.
Alguna altra cosa que vulgueu dir, d’aquesta relació?
Irene: És que... cap...
De cap tipus? O sigui, la mínima, institucional, una cosa és el professor i una altra els estudiants
i ja està?
Irene: A Dret, sí. A Humanitats, no.
Ricard: És que si posen una pantalla i un DVD, és el mateix...
Rubén: Potser... als seminaris, potser hi ha més...
Al ser les classes de tipus més pràctic, d’haver-hi més contacte, llavors sí que hi ha com...?
Rubén: Sí, jo és que trobo molt millor que hi hagi algú jove, saps? Que tingui ganes, no?
Podria ser que us sentíssiu abandonats llavors pels professors, d’alguna manera també?
Ricard: Sí, a mi això em va passar...
David: No, bueno... vens de l’institut... en teoria... de coses d’aquestes potser més petites...
i arribes a la uni i passen de tu...
Ricard: La secundària és obligatòria, i això és voluntari... jo això ho entenc, però... no sé...
Vicente: Jo en el meu cas sí que vaig anar un parell de vegades a despatxos de professors a
preguntar coses i tal... i sí que t’obren les portes, et deixen passar i tal... però si s’han d’estar
més de 10 minuts amb tu, ja molestes.
Si? Tenies aquesta sensació?
Vicente: Sí. Perquè potser ha explicat alguna cosa a classe, i no t’ha quedat massa clar i dius
“però bueno, em pots explicar aquest punt que tal...?”. I... explicació de cinc minuts... i fora.
I dius: “és que no m’ha quedat clar”. I... “mira, pues... tens els apunts de classe, t’ho acabo
d’explicar, tens exercicis...”.
Irene: Jo tampoc tenia aquesta sensació, eh? Jo perquè no vaig anar mai a cap despatx de
professor a preguntar res... de Dret. Però tu tampoc... vull dir... clar que hi ha el típic “profe”
de “mando i llegeixo”, però això està a totes les carreres... però sí que hi havia altres professors
que els veies que si els anaves a dir algo t’ajudaven... i a Humanitats sí que ara tot el contrari...
no tots són màquines, que també hi ha bona gent...
Rubén: Clar, jo trobo que no són conscients del que pot suposar les majors dificultats... o
que si fa anys tots els estudiants eren diferents i ara venen millors potser... doncs crec que no
101
Abandonament a la UPF
són gaire conscients d’això...
Ricard: No han evolucionat com l’alumnat... és que ni els d’abans... ara, quan venim de
Batxillerat és una broma... jo personalment vaig treure bona nota de tall... i pensava que... una
carrera la suposava difícil però bueno, que no estava fent enginyeria aeronàutica superior... són
unes telecos... vens amb una bona preparació amb una bona mitja de Batxillerat, i et trobes
que... és que no... no dures ni una nit... no arribem gens preparats... almenys, en el que són les
ciències, Matemàtiques i Física... no arribem però gens preparats! I això que vaig fer el curset
aquest, que feia aquí al setembre, de Matemàtiques... i ni amb aquestes, o sigui, és que no. I
potser no és culpa de la universitat, potser és culpa de la ESO i tot això... però el problema està
“ahí’, el problema és aquest.
Hi havia suficients professors en relació al número d’estudiants a classe? En aquest sentit, en base
a això, si rebíeu la suficient atenció per part del professor...Si estan massificades les classes, pel vostre
gust, perquè llavors podria haver una relació més individualitzada, més personalitzada...
Irene: Jo crec que no... perquè desprès tens els seminaris, no? Que és menys gent, són 15
persones, i que si que hi ha més proximitat. Però a les plenàries tampoc cal que siguin classes
tant... de 20 persones.
Vicente: En el meu cas, en les classes per exemple més pràctiques – programació... coses
així... o laboratoris – sí que potser feia falta un altre professor, per recolzar el professor de
pràctiques, perquè si algun grup tenia... era un grup de dos... si algun grup tenia un problema
una mica més extens... clar, et passaves mitja classe esperant a que el professor acabés... necessites una altra persona que vingui a tu, t’ajudi a tu... i potser no tens més que una tonteria,
una cosa petita que al final t’acabes preguntant al llarg del curs... al final acabes sabent pel teu
compte... però si no pots, estàs limitat a l’espera que el professor acabi amb els altres per venir
amb tu. En aquest cas, sí que estaria bé una mica de reforç...
Ricard: Sí que té raó en això... o sigui, en una classe teòrica de 80, 40 o 120 persones
dóna igual, perquè estàs apuntant una cosa i ja està... però en un laboratori de formació, que
necessites solucionar coses... en una aula de laboratori... és el que diu ell, un professor no és
que no vulgui... és que no té temps.
Rubén: Sí, bueno, jo penso que les classes teòriques a vegades són molt... sobren, sí sobren
una mica... perquè realment, en tècniques, on millor s’aprèn és en seminaris i en pràctiques...
a les aules teòriques, és que no ho he entès... hi ha assignatures que gairebé no hi vaig... que em
surt més a compte, per dues hores, estar amb un llibre de la bibliografia recomanada, i després
saber què han fet paral·lelament... i després als seminaris anar i... no sé, crec que és millor així.
Alguna altra cosa voleu afegir?
Ricard: És una mica lo del tracte personal... no et serveix de res que et llegeixin els apunts,
perquè te’ls pots llegir tu mateix... però sí que fa falta el tracte personal de que et solucionin
102
Abandonament a la UPF
els problemes a classe... que te’ls... no sé, per això t’he dit que si moltes classes teòriques no
estiguessin, no les trobaríem a faltar,
Rubén: Però és que apart, no pots preguntar res, perquè tenen dues hores i han de fer-ho...
i si els interrompeixes els poses més nerviós... i ja casi casi que dius: “bueno, mira, no ho he
entès, però dic que sí per deixar-te en pau, i seguir... i no t’estressis”.
Irene: A la meva carrera no és així... potser perquè clar... parlem d’algo totalment diferent...
com a mínim les nostres carreres són totalment no tècniques, i llavors realment és que si que...
encara que siguem 80, si algú vol preguntar algo, ho pregunta, et responen... clar que hi ha el
professor borde que passa de tu, però també... que s’esplaia mitja hora explicant-te coses i no
dedica temps... bueno, en el meu cas, no és un problema.
Com ho veies tu?
Lorena: Jo igual que ella, exactament...
O sigui, que és una cosa més potser de les carreres més tècniques...? (tots hi estan d’acord)
Llavors, els professors explicaven d’una manera comprensible, amb un llenguatge que poguéssiu
entendre? Prestaven atenció també als estudiants que per exemple no presten atenció, o que s’han
distret? Estaven allà pendents de vosaltres durant les classes? Aquell llenguatge s’entenia...? Vull
dir, era una cosa enfocada a vosaltres o es quedaven abstrets en el seu món aquests professors?
Lorena: Depèn del professor i de l’assignatura... hi havia de tot.
Irene: Sí, hi havia de tot... hi ha molts bons professors, però també n’hi ha molts que són
com... “em resigno a que els quatre que vulgueu aprendre, ho feu, i els que no, m’és igual que
estigueu fent el que sigui...”.
N’hi ha, d’aquests? Us n’heu trobat, molts?
Vicente: Bueno, xerrar... xerrar molt... jo he vist molts companys que es passaven la classe
així... (fa el gest com si estigués fent servir un telèfon mòbil)
Irene: Bueno, però això és problema de l’estudiant... El professor no hi ha de dir res...
Vicente: Sí, no... correcte, correcte... però era una classe en què el professor havia explicat
tot “mates’, tot fórmules... havia tota una pissarra com aquesta... una mica més gran que
aquesta, tota plena de fórmules... com et perdis una línia de la fórmula, ja està... i dius: “ui, he
de canviar de línia” i mires... i tens mitja pissarra plena de...
Irene: Però és l’estudiant qui tria això... qui es perd... vull dir, ningú s’ha de preocupar que
nosaltres fem el que hem de fer...
Vicente: Sí, però són unes classes que... a la que perds el fil dos segons, ja està... vull dir, ells
van per aquí i tu encara vas per aquí...
Ricard: Jo he vist aquest canvi de disciplina amb els anys i sí que és veritat que aquest any les
classes... això és un pati... i jo puc ficar una vegada... o sigui, puc ficar una vegada la veu o dos...
i si el professor no imposa... disciplina... si no imposa disciplina, jo això ho trobo a faltar... els
103
Abandonament a la UPF
profes passen absolutament... és que hi ha gent que està allà perjudicada, i la disciplina tampoc
és culpa de la universitat? Estem un altre cop que venim a la universitat que no sabem estar a
classe, que no sabem fer Matemàtiques... i és que pots passar-te un dia pel campus de Glòries i
una classe teòrica de 40 persones allò sembla un pati de la ESO... o sigui, una amb el portàtil,
l’altre amb el facebook, l’altre amb la... tots parlant i el profe doncs allí parlant i si vols fer
classe t’has de posar a la primera fila, i posar-te aquí (darrera les orelles) dos papers per aïllar-te
acústicament i ja està... i no fan res els profes.
Els profes creieu que haurien de fer algo?
Irene: Jo crec que en aquest cas sí. Quan la resta d’alumnes et perjudiquen a tu, vull dir, sí...
Haurien d’imposar una certa disciplina? Imposar la seva autoritat?
Irene: Crec que si. Al marge que sigui patètic que a la universitat passin aquestes coses...
Ricard: Però és la realitat, eh? La gent que arriba ara per darrera...
Rubén: No, jo no penso que hagin de posar ordre.. penso que... o que no puguin entrar a
classe...
Irene: Sí, algun tipus de mesura, no?
Rubén: Però és que som nosaltres qui hem de ser com hauríem de ser...
Sí, però si això no passa, hauria d’imposar una certa disciplina?
David: Sí, tenir algun tipus d’autoritat de dir “bueno, pues jo, si vull, marxes de classe”.
Irene: És que el que aconsegueixen fer és que algú que pot triar les seves normes estigui a
classe i estigui en facebook...
Vicente: Sí, però també és un problema de motivació... quan vas a una classe així, tu vas, i
vas amb tota la teva bona voluntat i la teva bona fe... i “venga, va, avui classe de teoria”... i tu
la fas, estàs de conya... però tens el de darrera que t’està comentant no sé què... l’altre que està
mirant el portàtil... i aleshores dius: “vale, doncs ho faig jo també... què estic fent?”.
Ricard: Però potser, a classe, estem un altre cop en que no t’enteres de res... i, vulguis o
no, quan portes mitja hora que no saps ni el que estàs veient... i a més, que ara l’assistència és
obligatòria... o sigui, moltes vegades passen llista, has de firmar...
David: Això ho trobo malament, jo.
Lorena: Jo també, jo també.
Ricard: I és que hi ha gent que va, firma, i es passa una hora allí pues... tocant-se...
David: A la universitat, assistència obligatòria és com dir...
Irene: Clar, això és molt típic de la Pompeu, eh? Que és com...
David: Jo crec que mai vaig tenir que anar a una classe si no hi volia anar...
Rubén: Jo trobo que això és molt greu, perquè si algun dia et fiques malament, no sé, o
qualsevol cosa...
Irene: Pensa per exemple als seminaris...
104
Abandonament a la UPF
David: En una carrera, un comportament dolent és el que comporta que l’assistència sigui
obligatòria... perquè la gent estaria al bar
Ricard: I a més, això és el que diu... hi ha seminaris que faltes dos seminaris i vas al pou...
la nota de seminari, suspesa... i gent que treballa, que ha de fer altres coses... que ve de lluny i
renfe no funciona bé... i arribes tard i la nota del seminari, el 15% se’t va... imagina’t que faltes
al primer seminari. Estàs la resta del trimestre amb aquí, que tornes a faltar al seminari i fora...
Irene: O seminaris que et diuen “bueno, qui parli que aixequi el braç”. Has d’aixecar el braç,
et diuen el nom, fan una “ratlleta” al teu nom, posant que “ha parlat” i et posarem un positiu...
és... patètic que et posin un “positiu’, i que t’hagis d’obligar a parlar per parlar, perquè et posin
el positiu i tinguis el seminari aprovat. És que no té cap sentit això.
Quan estàveu estudiant, teníeu la sensació d’encaixar a la universitat, d’encaixar en el món
universitari?
Irene: Amb la gent?
Amb la gent... tot és el que és l’entorn, la institució...
Ricard: No, jo no tenia la sensació de formar part d’una família, com es suposa que ha de
ser això una mica... venia aquí a estudiar i ja està... ja et dic que a mi em va influir molt el tema
del treball, de no poder estar per les tardes aquí, a mi em va influir... però... pel meu compte,
jo mai no m’he sentit part de la Pompeu Fabra...
David: Això depèn de l’obert que siguis amb la gent...
Irene: I de l’estil de la gent, també...
L’estil de la gent, i també de la institució, es suposa, no?
David: Sí, però què faran, muntaran aquí una festa perquè la gent es conegui?
Ricard: Pues sí. Jo he vist a molts campus que fan una festa del campus, i al campus de
Glòries no es fa.
David: Però tu ets una persona gran, el que has de fer és si veus a gent parlant, doncs vas i
els preguntes qualsevol cosa... és a dir, tothom sap com conèixer gent, però... és més... és a dir,
has de fer amics... a la universitat es va a fer amics també, no es va només a estudiar... es va a fer
amics, perquè jo a la universitat he conegut molta gent, molt bona gent, que han sigut amics
meus, i que són amics meus. Jo no he perdut el temps. És a dir, he perdut el temps a nivell
acadèmic, però a nivell personal, no. La vida universitària és molt “guapa’, i a mi m’agrada
molt. Jo ara ja no hi sóc, però...
Què faltaria llavors? Deies que no acabes d’encaixar, que no et senties part de l’entorn? Que
faltaria, llavors?
Ricard: Pues, jo que sé... com els cursos aquests de Matemàtiques... sé que fa gràcia, però
un curset de vida universitària, doncs a mi no em faltaria res... Jo mai he tingut una xerrada
d’una altra cosa a classe... no em sembla tan estrany que la gent es conegui, i hi ha gent que té
105
Abandonament a la UPF
dificultats i dedicar a això unes classes no em sembla malament... per parlar de comunicació, de
tot el que vulguis, però la gent s’obliga a parlar... i em sembla que ara es fa un curs d’iniciació
a la universitat, però que t’ensenyin les coses del Moodle, aquestes coses...
Irene: Jo és que això ho he tingut a la meva carrera, una assignatura que ens venien a fer
classes els primers dies i tal... introducció i tal... i em semblava una tonteria... vull dir, envia’ns
un mail amb informació del Moodle i com funciona... però a mi no... no sé...
Ricard: Potser és una cosa personal... però ho he trobat a faltar... sé que potser és una pèrdua
de temps, però jo ho he trobat a faltar...
Sí, alguna assignatura així com introductòria...?
Ricard: Sí, potser el primer dia... “com et dius, quants anys tens i què t’agrada i perquè estàs
aquí”.
David: De totes maneres... bueno, jo no sé si tu vas estar a l’Estació de França... allò era una
merda com universitat... era patètic. Jo venia de la UB, on tenies un pati gegant... semblant a
això, amb bancs, un bar... allò era... tenies dos màquines de menjar i... sorties a fumar... i era
un pati, no era un establiment d’universitat... després si que es van portar a Glòries, que allò
sí que és més universitat. Però si ja comences amb mal peu, doncs...
Alguna cosa voleu afegir a això?
Irene: Bueno, jo no em sentia molt còmoda, però per temes personals... de l’estil de la gent,
i de les motivacions generals... però per part de la institució i tal... no.
L’estil de la gent...? Molt diferent a tu?
Irene: Sí, com molt diferent a mi...
Ricard: Jo el primer any que vaig començar, em sentia una mica sol... hi havia gent més
gran, que estava treballant i venia a estudiar... hi havia de tot... i no sé si va ser un cas fugaç,
però allí es va fer pinya i es va fer una comunitat, i estaves dintre, i això... la gent s’ajudava i això
va sorgir... i això aquí no ho he vist, i no sé si ha sigut casualitat d’allí o d’aquí, però jo no ho
he vist això. Es fan mini-grups de dos o tres i ja està. Però això no és ni culpa de la universitat
ni de bolonya ni de la ESO... potser són casualitats. Però és un inconvenient, quedar-te sol,
està claríssim...
Lorena: Jo sí que em trobava bé a la meva classe. Ens coneixíem tots, sortíem tots, la
majoria... i segueixo tenint contacte amb ells... no tinc cap queixa.
Passem a una altra cosa. A nivell acadèmic, respecte els vostres companys de curs, us sentíeu
més, menys o igual de capaços a nivell acadèmic? Si voleu, intelectualment, a nivell d’organització del treball, saber estudiar, saber-vos organitzar el temps... en tots aquests sentits, us
sentíeu més, menys, igual...?
Ricard: Jo menys. Jo venia d’un institut públic, i jo veia a la gent que venia molt més
preparada que jo. I és veritat, i jo ho he dit. Però no crec que sigui culpa només de l’institut
106
Abandonament a la UPF
anterior, sinó una mica del sistema, del que és l’ESO i el Batxillerat, que està molt mal muntat...
però sí que és veritat que la gent que ve de l’Unió Europea està molt més preparada que la gent
que ve d’un institut qualsevol, és veritat... això es nota.
Rubén: Sí, és com... jo penso... és com si Batxillerat i la universitat no estiguessin en
contacte. Com que el Batxillerat no... no sé... no et fessin veure com és la vida després...
Ricard: Que et preparen per Selectivitat i prou.
Rubén: Exacte. Només Selectivitat.
Algú es sentia més, igual o menys...?
Irene: Jo igual.
David: Jo també.
A nivell acadèmic, de capacitat de saber-se organitzar...?
David: Depèn de cadascú, no? Això es porta des de petit. Una persona que... “ara em toca
estudiar” i es posa a estudiar... jo per exemple, “ara em toca estudiar. Ho puc fer després? Sí” i
llavors ho faig després.
Ricard: Jo crec que m’he explicat malament. Comparat amb els companys, sempre hi ha
gent que està més preparada... però al que jo em refereixo és que el que s’espera de tu només
entrar no és com més preparat... i a més a més, afecten a altres coses que són personals i de
la capacitat de cadascú. Però, en igualtat de condicions, el nivell amb el que es suposa que has
de sortir de Batxillerat no és necessari per al que necessites el primer dia d’universitat... no és
l’adequat.
Més que res perquè jo també recordo que quan vaig començar, a vegades et comparaves amb els
altres i deies “doncs aquests s’organitzen millor, o aquests fan les coses millor... per què? Què em
falla aquí?”.
Vicente: Sempre hi ha gent que destaca. Hi ha perfils de tots tipus dins d’una classe. Però
sempre hi ha gent que destaca més. Hi ha gent que veus que, bueno, estem al mateix nivell més
o menys, i... és el que algú ha comentat abans... que si tu no saps alguna cosa, la sap ell, i si no
la sap ell, la saps tu... i més o menys fas una mica de pinya i acabes traient els exercicis. Me’n
recordo de l’assignatura de àlgebra, que era infumable... i els exercicis els fèiem entre la classe,
conjunta... o sigui, era un grup de dos persones... era treball en parelles, però ens ajuntàvem
7 o 8 a la biblioteca i allà... “vinga, va, qui fa aquest, qui fa aquest i qui fa aquest?”. Perquè
sempre hi ha algú que en sap més que tu d’alguna cosa, i tu en saps més d’una altra... per tant,
sí que fèiem més treball en equip en aquest sentit, de més persones que no pas de dues...
Ricard: I la pregunta és si això és normal. Això és normal que una assignatura de primer
trimestre, el primer dia s’hagin d’ajuntar 7 persones per fer un exercici, perquè si no, no el fas?
És que no el fas! No sé si és normal... és el nivell necessari? Però no sé... i passa que hi ha gent
com... a mi, que jo no puc quedar per les tardes i no puc fer els exercicis.
107
Abandonament a la UPF
Vicente: Correcte, i això també em passava... en el meu cas, jo tenia dues assignatures
convalidades i tenia forats al matí que podia sempre treballar una estona... però molta estava
per les tardes, i jo no em podia quedar perquè sortia d’aquí al treball, perquè no arribava a
temps...
Irene: Però jo crec que això tampoc és problema de la pompeu o de qualsevol universitat..
perquè només faltaria que comencéssim a baixar el nivell, és el que has dit tu, és un problema de
ESO i de Batxillerat... El que no es pot fer és que si a Espanya l’educació ja és bastant pèssima,
que a sobre encara es baixi més el nivell de la universitat, només perquè... perquè el problema
és molt més gran...
Ricard: Sí, el nivell de la universitat és correcte... i potser hauria de ser de més elevat, no
ho sé... però és que seria impossible. Abans semblava que anàvem poc preparats del que és
matèria, però és que ara la gent ve poc preparada de formes i tot... perquè si mires les classes,
això sembla un pati... els que arriben amb 18 anys a la universitat, venen a passar l’estona, no
sé a què venen, perquè... podeu passar qualsevol dia a gravar si voleu allà al campus de Glòries.
A les 8.30 a l’aula 023, ja veuràs allà la que hi ha muntada... i dius: “això és la universitat o què
és això?”. És que és veritat...
Participàveu en activitats socials, culturals... amb els vostres companys? Esports, interessos culturals, música, sortir per la nit, vacances... coses d’aquestes? Teníeu relació?
Ricard: Sí, sortir per la nit... i campionats universitaris esportius sí que vaig fer.
David: Jo amb la gent de la Pompeu, no. Amb la gent de la UB, sí.
Amb la gent de la Pompeu no, per algun motiu en especial?
David: No et sabria dir... va ser...
Ricard: A mi em va passar com ell...
David: És que no em venia de gust, saps? No és com dir “ja tenia suficients amics’, no. És
simplement... no em venia de gust tornar a començar un altre cop... jo ja tenia la meva vida...
jo vaig fer amics a la Pompeu també, però eren amics d’anar al tren junts, arribar a la parada
que toca i adéu.
Ricard: És un problema de canvi de la universitat. A mi em va passar el mateix. Amb la gent
de la UPC encara em parlo, i amb els de la UPF menys... Suposo que el primer any entres amb
una il·lusió que després quan canvies no la tens... No sé si ella pot parlar, perquè ella també ha
canviat d’universitat...
Lorena: Jo segueixo tenint relació amb els d’aquí, i amb els de la UB no en tinc... a mi m’ha
passat al revès...
Ricard: Aleshores t’ha passat el mateix que a nosaltres!
Però no és perquè tinguin res de raro, sinó perquè un cop que ja et vas fer amics aquí, llavors
després fa més mandra tornar a començar?
108
Abandonament a la UPF
Irene: Sí, és que quan tornes a començar un altre cop, és com que no vas com el primer cop
que vas a la uni, que vas molt més en plan obert a les coses i tal, sinó que... jo quan vaig tornar
a començar, a Humanitats, era com que em feia molt més pal posar-me en plan “hola, em dic
tal...”. Em feia molt més mandra...
Ricard: Sí, és veritat.
Lorena: Que després he fet molts més amics que a Dret, però...
Vosaltres? Teníeu amics, sortíeu, fèieu coses?
Rubén: Sí, però la universitat és molt més professional... és que no sé, potser perquè estem
fent tècniques, però moltes vegades diem el mateix a la UOC, que si quedem, que si no sé què...
i a vegades, i apart de que no tens gaire temps, no sé... ara ja em porto millor amb ells, però
l’any passat és que no tenia res més al cap.
Vicente: Jo no volia sortir de festa bàsicament perquè és el que diu ell, la relació és en el
bar, les relacions que tens, i estàs allà, xerres, “què tal, com et va la vida”... parles potser 15
minuts de com et va la vida, però la resta dels 45 minuts de la hora lliure que tens estàs dient
“ei, la propera hora hem de fer la pràctica de tal...”. Sempre s’acaba tot centrant en el món de la
universitat... i sí, hi havia molts companys que sortien de festa, i hi ha molts companys amb els
que encara em parlo... però hi ha gent que només es dedica a la universitat i ja està, però la gent
que també es dedica a altres coses, el ritme de vida que portes moltes vegades no et deixa.... en
aquest cas, establir cert nivell de relació... però, torno a insistir, que és un problema individual
de cadascú, i de la seva situació, i de com enfocar les coses...
Una altra cosa, ara passem a qüestions també econòmiques ara. Veu tenir dificultats econòmiques durant el temps que veu passar aquí a la universitat?
Irene: No.
Ricard: No, perquè treballava.
Algú en va tenir?
Rubén: Jo trobo que el preu del menjar és bastant alt...
Us manteníeu vosaltres mateixos?
Vicente: Sí.
Ricard: Jo sí.
Tots? (Rubén, Irene i Lorena diuen que no) Vivíeu amb els vostres pares, no?
Ricard: Jo vivia amb els meus pares, però jo ho pagava tot... la carrera i la meva vida...
Vicente: Correcte, jo també.
Irene: A veure, jo també treballo i em pago coses, però a mi em mantenen els meus pares.
David: Jo treballava durant l’estiu... i amb els diners que fas a l’estiu, no t’ho gastes a l’estiu,
sinó que tens aquests diners i te’ls administres.
Irene: Bueno, però a mi la carrera me la pagaven els meus pares.
109
Abandonament a la UPF
Rubén: Sí, a mí també.
Llavors, per aquells de vosaltres que treballàveu o treballeu ara, mentre estudiàveu, això creieu
que va influir en el vostre rendiment acadèmic?
Vicente: Evidentment.
Ricard: És la causa. Jo, és el que ha dit, que tot sorgeix d’allí... per començar, has de treballar
per pagar-te la carrera, com has de treballar no pots dedicar tot el temps, no pots estar aquí per
les tardes, no connectes tant amb la gent i... jo crec que si no hagués treballat, encara estaria a
la carrera.
Vicente: Sí, jo vaig deixar de treballar a mitjans del segon trimestre. I vaig tenir un mes que
sí, després veia tot el que havien fet anteriorment i dic “doncs si això sóc capaç de fer-ho”. I ho
vaig agafar amb ganes...
Ricard: Ha dit una altra cosa, que he comentat abans... que si comences malament, ja no
estàs a temps de... perquè tens un any, és un any. I si el primer trimestre ja vas malament... Per
exemple, imagina’t que jo deixo de treballar el primer trimestre i començo el segon. Potser no
estaria a temps, ja.
Algú més treballa?
Irene: Jo treballo només quan hi ha partit del Barça, o sigui que... i no m’afecta. Treballar
un cop a la setmana no m’afecta...
Algú més treballava, també? (els altres indiquen que no).
Els que treballàveu considereu que això té un impacte en el rendiment acadèmic?
Ricard: Molt, sí. Ho té. Surt a les 2, vas a treballar, i encara que treballis 3 o 4 hores, arribes
a casa a les 8 i t’has de posar a fer coses de la uni... pero ja no tens la capacitat mental, perquè ja
portes 12 hores treballant i... no sé, tant de temps t’acabes desgastant...
Vicente: Tu arribes a les 8, jo arribava a les 11.
Ricard: I a les 11, què s’ha de posar a fer integrals abans d’anar a dormir?
Vicente: Quan surts de treballar, tens el just per arribar a casa i anar a dormir...
Una altra qüestió, els vostres pares van anar a la universitat? (Sí: Rubén, Irene, David; No:
Lorena, Vicente, Ricard). Per aquells dels que els seus pares no van anar a la universitat, van
entendre, van donar-vos suport en la decisió d’estudiar a la universitat?
Lorena: Sí.
Ricard: Sí, clar, sí...
Us van donar suport, us van dir “sí, sí, endavant, fés...’?
Ricard: És que per mi no va ser cap dilema, o sigui, vaig acabar Batxillerat i... no sé, els meus
pares mai... ni m’han dit que fes ni deixi de fer...
Però us van encoratjar o simplement us van dir “fes el que vulguis’?
110
Abandonament a la UPF
Ricard: És que jo volia anar a la universitat... i si m’haguessin dit que no, no els hagués fet
cas!
Lorena: Amb mi el mateix, sí...
Vicente: Jo vaig fer Batxillerat, després vaig fer el grau superior... i els meus pares volien...
em van animar a continuar estudiant i fer la carrera... quan ho vaig deixar també ho van
entendre. Vull dir, tenia la llibertat aquesta de fer el que vulguis, però si els hi deia “vaig a fer
la carrera’, t’encoratjaven perquè fessis la carrera, i si la deixaves, els havies d’explicar “ho he
deixat per això, per això i per això...”. I et diuen “tu mateix”.
Continuant amb el tema dels pares, mentre estàveu estudiant, us donaven suport? Econòmic,
emocional...? Hi havia un ambient de suport?
Ricard: Jo no els vaig dir res als meus pares, de que m’anava malament... per mi era bastant
vergonyós, per mi estar aquí em dóna una mica de vergonya, estar aquí, sí que és veritat... a mi
personalment m’és una vergonya el primer any que m’haguessin fotre fora, i els meus pares no
ho han sapigut mai... jo no els hi he dit mai. Quan m’he canviat de carrera, no els hi he dit que
m’havien fet fora i he tornat a començar...
Una vergonya pels teus pares també?
Ricard: Però això és una mica personalment... però jo ho dic perquè aquí estem per això...
Rubén: Jo també, eh? Em sento bastant identificat... vull dir, potser he modificat una mica
la realitat... perquè tenia com una espècie de por, no?
David: De decepcionar?
Rubén: Sí, per exemple.
Ricard: Els meus pares no han anat a la universitat i... no crec que és cap drama, no? Que
no tingui una carrera... però a mi personalment em donava molta vergonya lo malament que
m’estava anant... perquè jo a Batxillerat pensava que estava preparat, venia amb una bona
mitja, i quan vaig arribar aquí pues... no. I per mi és una vergonya... he dit bastants mentides
als meus pares i als meus amics de que m’anava millor del que estava sent la realitat... I, no sé,
si ell diu que també li passa...
S’interessaven també els vostres pares pels vostres estudis? S’hi implicaven una mica? No quan
com vas al col·legi, que evidentment s’interessen pel que estàs fent, pel que estàs estudiant, pel que
estàs tractant o pel que sigui...? S’interessaven d’alguna manera?
Irene: A mi em preguntaven, però tampoc mostraven molt interès... i, de fet, tampoc vaig
parlar amb ells quan... només els vaig parlar perquè els havia dit que oficialment deixava la
carrera... no hi vaig parlar, però ells ja ho veien que no...
Veu parlar amb algú, dins de la Universitat Pompeu Fabra o fora, tipus per exemple el servei
jove de la Generalitat, al veure que no estàveu aprovant la meitat dels crèdits, en alguns casos, o
abans de prendre la decisió de no tornar-vos a matricular, en altres casos? Veu parlar amb algú?
111
Abandonament a la UPF
Irene: En plan institucions?
Sí. O sigui, amb la Universitat... hi ha alguns serveis per això... per parlar amb algú, a nivell
institucional... o fora de la universitat, o amb aquests serveis joves que hi ha?
Ricard: No, només... lo típic d’anar al punt d’informació a l’estudiant... “estic fent aquesta
carrera, què he de fer per canviar-la?”. Res més. Això no és assessoria, ni tutoria, ni res... tot
és burocràtic, de dir, “mira, sí, has de pagar el trasllat d’expedient i ja està”. O sigui, és l’únic
consulta que vaig fer. Perquè jo no sentia... o sigui, a qui li vaig a parlar jo? Li vaig al profe
de àlgebra i li dic, “mira, me va muy mal y me quiero cambiar”. No hi ha la figura de tutor ni
res...
No trobaves la figura o la part institucional a què adreçar-te?
Ricard: No.
Ho haguéssiu fet servir, si haguéssiu sabut que hi havia una cosa així?
Ricard: Jo sí.
David: Jo no. La universitat és superior, per mi, és superior a tot això... la universitat és...
és a dir, ja saps on et fiques. Per mi, no tens que necessitar cap tipus d’ajuda... tu vens aquí,
tu ets un número i si t’agrada, bé, i si no, t’aguantes... és com ha sigut sempre, que venies, el
professor no sap ni el teu nom, t’ho explica i si no ho saps, bé... i aquí està la voluntat... jo no
tinc quasi de voluntat, eh, respecte als estudis, sobre tot si no em motiven, com va ser el cas
de Telecos, però el meu pare estava treballant 8 hores diàries mentre estudiava una enginyeria
tècnica... i tenia molta voluntat i ho va fer. Però, no sé...
Ricard: Jo no estic d’acord amb això de que la universitat és... vens si vols, i tal... perquè jo
crec que a la societat s’ha de buscar una millora... la societat ha d’anar cap endavant, i a un país
li interessa que la gent estigui preparada. I si s’ha de fer un sobre-esforç a l’hora de suportar els
alumnes, perquè les persones tinguin carreres i estiguin preparades, doncs crec que s’ha de fer
aquest esforç. Jo crec que interessa que hi hagi universitaris... ja no que hi hagi universitaris,
que tothom sigui enginyer, perquè és insostenible, però que la gent tingui estudis és important
i si s’ha de fer un sobre-esforç amb els alumnes perquè tirin endavant, doncs crec que val més
la pena que no fer-ho en altres coses...
David: La universitat és... ser adult...
Irene: El que està clar és que no et poden donar tot fet...
David: T’has de buscar la vida, és que és buscar-te la vida...
Irene: I si vens aquí és perquè vols, està clar...
Ricard: Això estic d’acord, però potser hi ha persones que els hi costa més buscar-se la vida,
com per exemple gent que té més limitacions de temps, o potser intel·lectuals... potser no
necessites més temps, però és que tens un any per fer el 50% dels crèdits, i si no ho fas, te’n
vas fora... i hi ha gent que potser si tingués més temps de fase selectiva... costaria més diners
112
Abandonament a la UPF
a l’estat, perquè estarien més anys “chupant del bote’, suposadament de la universitat, però
acabarien els estudis... i jo crec que es perd molta gent pel camí per aquest tipus de problema,
que se sent sola, perduda... i et foten fora sense opció a fer més...
Rubén: Sí, jo crec que el potencial hi és, i moltes vegades és la inseguretat el que fa això...
Ricard: Hi ha molta gent que té aquest problema... i si es veu que hi ha una capacitat i es
necessita més temps, jo crec que s’hauria de poder ser més permissiu perquè la gent continués
endavant, perquè “al fin y al cabo” no estàs fent res dolent, estàs estudiant, no és que estiguis
fent altres coses, no sé... és el que dic, molt abandonament de la gent a la seva sort... que sí,
que t’has de buscar la vida...
David: Sí, jo també crec que són bastant... massa estrictes en el sentit d’això del 50%. Per
mi, el primer any... és a dir, una persona que ve del Batxillerat i es fot directament a la uni, “a
saco paco”... és difícil entrar al món de la universitat, i que et donin un any per adaptar-te... és
que és un canvi de vida! Passes del cole a “espavila”... i és difícil...
Rubén: I, apart, jo crec que moltes pràctiques, molts exàmens... els entregues i no els tornes
a veure. No saps en què t’has equivocat, no pots aprendre d’aquella part...
Irene: Potser fas quatre pràctiques en un trimestre que compten la meitat de la nota i vas a
l’examen final sense saber què tens... que és diferent si tens un 2 que si tens 8...
Rubén: I potser penses què... que collons, que a lo millor simplement “a boleo”... ho està
fent simplement... perquè a lo millor els hi caus bé, o a lo millor no sé... han de passar 30 i
no 40... i no ho saps, tu vens la nota penjada a internet, però què saps d’aquella nota? Veus un
número...
Irene: Et passes mil hores “currant-te” un treball allà, amb tota la il·lusió... i després veus
una B... que això és una mica...
Ricard: És que és ja la denegació de... És que jo crec que si estan fent això, és per canviar
aquestes coses... i veus... és el que s’aconsegueix, que la gent pensi que això és el normal i ja
està...
Irene: Jo no penso que és normal... però sí que estic molt a favor de l’espavilament... perquè
la universitat també et fa créixer com a persona en això... a nivell acadèmic, no és la mateixa
situació, perquè vosaltres... és diferent en això que dèieu del 50% i tal... bueno, nosaltres també
ho tenim... però és tècnic i que... és més difícil passar...
Ricard: Sí que és veritat, que tot això et fa créixer com a persona, però a quin preu?
Sí, en algun moment us sentiu també abandonats per la universitat, llavors?
David: És a dir, però és que per què t’has de sentir abandonat? Bueno, jo és que no m’esperaria que em vinguessin i em diguessin: “hola, què tal? Com ha anat la classe? T’agrada?”.
No... és que, bueno, per mi té un altre concepte diferent...
Irene: Per mi també...
113
Abandonament a la UPF
David: És que si no, quan et trobis amb algun problema de veritat, que no estiguis... que
no hagis fet l’evolució com a persona de dir “bueno, lo estoy pasando canutas y m’he espavilat
jos sol per en sortir-me”... et trobes amb qualsevol tema que sigui... legal, per exemple... no
saps ja... uff... no saps... evoluciones, i n’aprens... i et fas un quadre de la terra, de com actues
davant de les coses...
Alguna altra cosa voleu afegir respecte això?
Rubén: Bueno, que... trobo que sí, que la gent es veu que madura molt més lent que abans,
crec...
Irene: Això a la uni tampoc passa res...
Rubén: Sí, és una situació més...
Irene: Vull dir, que això tampoc s’ha d’assumir...
Ricard: Sí, que això d’abandonament de la universitat... que sí, potser la universitat pot fer
algunes coses, però que és un problema molt més de fons... que no... les coses que es poden
dur aquí a terme...
Però és un problema de quin tipus?
Ricard: Social.
Social, i de com es forma també els estudiants en fases anteriors, secundària i tot això?
David: Però és que el que es fa no és educar...
Ricard: És que jo ho veig tan clar... és que mira com arriba la gent amb 18 anys a la universitat...
David: Clar, és com un nivell... arriben a la classe i estan tirant avions... i quina educació
tenen? Estan faltant el respecte a la gent que vol escoltar... és a dir, no tenen el concepte de
“estoy faltando al respeto”.
Ricard: Jo entenc que l’estudi aquest pot millorar coses dintre la universitat, però el pitjor
problema que té la universitat no es com es fan aquí les coses, sinó com venen de fora... i això
fins que no s’arregli... anirà a pitjor, segur. I l’any que ve tindreu el doble de persones per
poder venir aquí, segur.
Rubén: Jo penso que això pot també ser perjudicial per la universitat, perquè podeu pensar
que la culpa és vostra i en veritat no ho és... i llavors ho empitjoreu encara més.
Ricard: I el que deien ells dos de que la universitat no pot estar a sobre teu... se suposa que
el Pla Bolonya aquest, el canvi aquest de l’educació el que està perseguint és estar més a sobre
de la gent, i jo trobo que està sent contraproduent... és pitjor pels alumnes... jo ho sento que
és pitjor... aquesta persecució... d’entregues, i tanta separació de notes, i has de venir a classe i
no sé què... fa que la gent es perdi totalment...
Ho trobeu pitjor també vosaltres, això?
Lorena: Sí.
114
Abandonament a la UPF
Ricard: En part està bé, hi ha coses que van bé, perquè t’obliguen... però aquesta obligació
en un any, de sobte, i amb el repte d’aprovar el 50% dels crèdits... és una “mezcla explosiva”...
Rubén: Jo crec, com a primer any, pot ser que sigués bo, però... després cada cop deixar-te
més anar... ni venir totalment abraçat i que et soltin “a los leones’, ni que a partir de llavors
sempre sigui tot suau... que hi ha d’haver el canvi, però que potser una mica més progressiu en
comptes de ser tan directe com era abans, i ara no.
Teòricament, es suposa que es podria millor encara més aquesta relació entre el professor i l’estudiant, perquè és com més intensa també... hauria de ser això un efecte secundari de tot...
Irene: És que nosaltres tot el tema aquest de l’institut, de l’assistència obligatòria, dels positius...
David: Però l’assistència a classe a la universitat... estàs aquí perquè vols... igual que al
Batxillerat, el que passa que al Batxillerat no ets major d’edat, i el centre es responsabilitza de
tu... però aquí qui es responsabilitza de tu? Tu mateix.
Sigui com sigui, estigueu fent el que estigueu fent ara, esteu contents amb la vostra situació ara?
Esteu satisfets amb el que esteu fent? No us en penediu? (tothom sembla indicar que estan satisfets)
Ricard: Potser si aquesta pregunta me la fas dins de 10 anys... però ara mateix no.
Ara està bé la cosa llavors, no? Perquè es suposa que heu deixat de fer el que fèieu fa un any...
esteu satisfets amb el que esteu fent ara?
David: Jo sí.
Rubén: Sí.
Tots? Tu també?
Lorena: Sí.
Vicente: Jo sí, però trobo a faltar aquest títol en el meu currículum... que, per la meva
experiència laboral i tal.. si que te’n adones que no et miren igual quan tens un títol d’una
diplomatura, llicenciatura, el que fos... quan la tens que quan no la tens... perquè després els
coneixements és un altre món... potser la tasca que desenvolupes és totalment diferent...
O sigui, no el que et proporciona la universitat, sinó el títol en si?
Vicente: Sí, és tenir un document signat que digui “ets enginyer en tal” i ja està...
Irene: Que puguis dir que ets llicenciat...
Ricard: Però és que jo crec que això... m’invento la xifra... però és que la majoria de la
gent més que els coneixements, el que busca és tenir el títol... al principi jo no, jo pensava que
aprendria coses, però quan portes dos anys aquí fent l’enginyeria... et dones compte que és un
tràmit, que t’ho has de treure i...
Irene: Sí, però... depèn molt, eh? Perquè jo a la meva carrera...
Rubén: Això és un aval per l’empresa... de dir, aquest “tio” li puc donar això i s’espavilarà i
ho farà...
115
Abandonament a la UPF
Ricard: Però jo parlo amb gent que té la carrera ja i no hi ha ningú que no t’ho digui... sí,
és un tràmit, “aprender a buscarte la vida, todo lo que quieras”... pero cuando entras al trabajo
vas a empezar a convertirte en un ingeniero, y no es la universidad...
Vicente: Sí, correcte... jo crec que fins que no arribes al front de batalla, que és l’empresa, que
és el món laboral, no és realment que et converteixes en enginyer... perquè allà sí que t’has de
buscar la vida sigui com sigui, és a dir, allà ningú vindrà a dir-te “què, com estàs, ho portes bé?”.
No, fas la feina o no fas la feina, i a la puta calle si no la fas... i si no la fas bé... i moltes vegades,
aviam, jo he sigut cap de projectes, he sigut programador també... i quan ets programador,
t’arriba el cap de projecte i et diu “això ho has de fer, t’agrada, no t’agrada... t’espaviles, no
t’espaviles”. T’has d’espavilar, ho has de fer, t’has de buscar la vida i has d’investigar pel teu
compte...
Ricard: I allò t’ho ensenya la universitat... a buscar-te tu la vida és el que t’ensenya la universitat... però el que són els coneixements... el que t’he dit abans, el primer any d’àlgebra,
matemàtiques, tot això... és que ho faràs un any i no ho tornaràs a veure en la teva vida... que
sí, que t’ha servit per buscar-te la vida, per obrir la teva ment, tot el que vulguis... però això
desmotiva també a la gent, perquè dius “el que estic fent és un tràmite”.
Vicente: Estem parlant des del punt de vista de carreres tècniques...
Irene: És que les carreres no estan gens enfocades al món laboral... És que... com que ja
sabem que quan sortim, ens haurem d’espavilar moltíssim... i en el nostre cas, és més... Ser
llicenciat sempre és necessari, perquè és el fet de ser llicenciat... però, a la pràctica, en el món
de les lletres i tal... no et dic en el món de les carreres tècniques o científiques... vull dir, potser
molt més una persona que no hagi fet res i que s’hagi passat nit i dia llegint, currant-s’ho i tal...
però que és molt més tu el que fas, tu el que t’ho curres a la classe, el que vas parlar amb el
professor, que t’interesses... el que estàs allà “chinchant”... que no pas el “titulín”...
Ricard: L’exemple una mica és ell... jo no sé ell com és de capaç al seu treball i tal... però
potser ell no té el títol, i una altra persona que es treu la llicenciatura al mateix temps... un
estudiant a la universitat, i ell treballant... doncs compara, el que surti de la universitat no
sabrà ni començar... i ell sí, i això a lo millor es troba a faltar... que és necessari la teoria, però
mira als Estats Units, com són les carreres... que són 100% orientades al món laboral... que
sí, que es perd l’essència de la universitat, com buscant coneixements i tot això... que s’han
queixat que Bolonya orientava les carreres a l’empresa, però... és que els temps han canviat, i
ara la gent no es fica a la universitat per obrir la seva ment i trobar noves coses... la gent es fica
a la universitat per tenir un futur millor, i no es fa el correcte, crec.
Irene: No, jo no estic gens d’acord...
Rubén: Jo no estic gens d’acord...
Irene: A mi em fa molta pena que les coses estiguin orientades a la pasta, a guanyar-te tu la
116
Abandonament a la UPF
vida i a tenir una bona pensió quan tinguis 65 anys... és que a mi em fa molta pena això... Està
clar que la vida és molt dura...
Ricard: Que a mi m’agradaria... no ens equivoquem... jo he dit el que és, però no el que
m’agradaria... a mi clar que m’agradaria venir a la universitat i aprendre coses que m’agraden,
però és que la majoria de les coses que ens estan ensenyant no ens serveixen... no sé si hi ha
altres que ens puguin ensenyar i ens servirien, però... com ho veig ara mateix, penso que una
mica... les coses no es fan com són necessàries per la gent... que a mi m’agradaria poder anar
a classe i estudiar les coses que m’agraden, investigar pel meu compte... però és el que estem
buscant és el títol i estar preparat... i no sé si acabes preparat o no...
Vicente: Un exemple pràctic del que està dient ell m’ho he trobat fa poc a l’empresa a la
que estic... el cap va fer una enginyeria informàtica, la superior... la va fer als Estats Units... és
l’amo de l’empresa... però el tio li ensenyes un codi i no té ni idea del codi... no té ni idea... no
sap llegir, ni entendre ni res... és com si s’ho ensenyés a aquelles dues... veuen un codi font del
programa i segurament dirien “esto qué es?”... però hi ha un altre company, que tenia 35 anys,
va fer Telecos... ha estat treballant, li preguntes algo de la carrera i no té ni idea... i se la va
treure amb bona nota... i ell ho diu: “jo he estat estudiant, vaig treure bones notes... però ara
em preguntes algo i no tinc ni idea”. I no... i no la té... i ho he provat... un problema d’àlgebra
de boole, de lògica booleana... i el tio ni se’n recordava... no se’n recordava... i té 35 anys, vull
dir, fa potser 10 que va acabar la carrera...
No ho acabo d’entendre... la comparació amb els Estats Units, quina és la diferència?
Vicente: El que vull dir és que el cap tenia la seva carrera i després no l’ha fet servir per res...
aquest senyor, aquest altre company, tenia la carrera i ara ni se’n recorda ni de la meitat de
coses que ha fet a la carrera però, ei, tots tenen un títol. Jo sóc l’únic que no té el títol... tinc el
grau superior, és l’únic que tinc en aquest cas, i segurament sóc bastant més productiu que no
pas ells dos en el moment de posar-se... a ser productiu, a realment tirar endavant l’empresa...
i és el que estàvem dient abans, que realment el que es busca bàsicament és tenir un títol que
et recolzi, i que t’obri portes... per què? Perquè ara estem aquí, però d’aquí a 10 anys... com
aquest altre company, segurament, a no ser que et dediquis a algo molt exclusiu, no t’haurà
servit de res...
Ricard: Lo bonic seria tenir el títol i tenir els coneixements necessaris... que és el que jo volia
dir, que ha quedat una mica com massa funcional... “yo quiero un título para ganar dinero”...
ha quedat així però, el que vull dir, és que ja que et treus el títol i et servirà... doncs adquirir
els coneixements necessaris en aquest camí de treure el títol i d’aprendre a buscar-te la vida
i tot això, que està molt bé... doncs apart aprendre coses útil i que et motivin... és que és
una desmotivació tenir que posar-te dues setmanes a fer una sèrie de fourier, pensant que no
serveix de res... això desmotiva molt... que sí, que s’ha de treure el títol, però si ha de ser amb
117
Abandonament a la UPF
els coneixements, millor...
O sigui, a tu motiva això, fer-ho per fer-ho?
Ricard: No! Si fos útil, que jo quan hagués anat a l’empresa......
No, no, però simplement per coneixements...
Ricard: Doncs per coneixements potser no...
Rubén: Jo penso que la gent perd...
Ricard: M’agrada més programar, tocar circuits... tot això, que no... però si no tens una cosa
potser... és que no sé com estan fetes ara les classe... ells suposen que si no saps fer una cosa,
tampoc pots fer una altra...
Rubén: És el que he dit abans, que la gent va més per la pasta que no pas pel que realment
estima, el que realment li agrada... simplement... i això en el fons... els bons professionals
jo crec que... si una persona només li interessa després guanyar diners, tot el que facin li
interessarà... ho farà a lo millor per aconseguir un objectiu, però després ho oblidarà tot...
Irene: Però en les vostres carreres, pel que dieu... si no t’agrada... és que la acabes deixant,
no? Que en el fons també us ha d’agradar, encara que hi hagi gent que vagi només per la pasta...
Rubén: Però hi ha també gent que és molt intel·ligent que a lo millor... pensa “mira, doncs
és igual, estic aquí sufrint i...”.
Ricard: Però és que hi ha molts camps... dintre d’una enginyeria pots fer d’una forma o una
altra... i jo el que estic demanant és que la facin una mica més pràctica, i no tant teòrica... però
bueno, això no té res a veure amb el que estem fent aquí...
Alguna cosa més que voleu afegir sobre la vostra experiència?
Irene: Jo, que estic molt a favor del coneixement pel coneixement... el teu propi, que tu
després ensenyaràs a altres... que no és només aprendre per aprendre... vull dir, que si tot ha
de ser útil... està clar que t’has de currar les coses, i s’ha de... però que si tot ha de ser útil, mal.
El que abans deies això de les universitats americanes... Les universitats americanes formen
més gent especialitzada, es suposa que a Europa tenim una aproximació diferent, que és la de
com a persones a més, a més... no només màquines, sinó també tenim un altre filosofia, que es
suposa que és la de preparar persones...
Rubén: Bueno, sembla que va canviant... és el que penso...
Però alguns de vosaltres sembla que va canviant en la direcció adequada, que és la de més pràctica
i més enfocada al treball futur...
Ricard: Però és que jo no veig que estigui deslligada una cosa amb l’altra... és a dir, si està
enfocada al treball, on es treuen les solucions? Treballant o investigant a casa, sota un llum?
Això també s’ha de mirar...
Rubén: Clar, la formació d’una persona no es veu... en canvi, si als Estats Units formen un
robot, els resultats són increibles... perquè el tio produirà com un...
118
Abandonament a la UPF
Irene: És el que diu ell, en contra d’Europa... en Amèrica hi hauran els grans cracks... però
bueno, tu seràs un gran crack amb això...
David: Però has de saber de tot, una mica... si després vols estudiar, pots aprofundir sobre
algo, però no oblidant que hi ha més coses apart d’això...
Irene: Clar, sí, que pots ser un crack en Telecos, en una especialització rara... que jo estic
molt a favor de les Ciències, vull dir, jo vaig fer el científic... però clar, en Història... vull dir
que la cultural general és important...
Ricard: Però és que nosaltres no tenim cap cultura general...
David: Però és que a més és “bonito” saber... personalment, a mi quan m’ho van ensenyar
no m’importava una merda... a l’ESO a mi no m’importava una merda qui va ser el rei noséquants... i per això no ho vaig aprendre... ho vaig estudiar, ho vaig vomitar i ho vaig oblidar...
però ara sí que dic, “òstia, veus, m’agradaria...’ quan veig algú per la tela “aquest qui és?”...
però una mica de cultura general... no sé, que t’ho ensenyin quan toca...
Irene: Això està més enllà de les carreres... està clar que a Telecos no t’ensenyen Història...
No, però també et poden ensenyar teoria que et fos útil... Física, Matemàtiques, el que sigui...
això també forma com a persona. Creus que no es fa això?
Ricard: És que no es fa. Heu vist algun exemple pràctic de algo en primer? És que... fórmules, i mates, i integrals... ara sí, a física, lo del puente, i una antena wifi...
Rubén: Però és que, aviam, t’has de centrar, t’has de reduir...
Ricard: Però llavors no em digueu que és necessari ampliar, perquè no es fa... jo sempre
parlo del mateix...
Rubén: No, però no sé, en comptes de ser tan concrets, hi ha classes que t’expliquen coses...
que et fan entendre les coses... que a lo millor en el moment de fer els exercicis els sabràs fer
millor i potser no t’han explicat les coses concretament...
Irene: Sí, vull dir, per exemple en el cas vostre, no us interessa també saber no tants bòlid...
sinó també... en el cas de Mates, per exemple, que t’expliquin allà... bueno, és que el meu profe
de Mates ens explicava cada cosa teòricament com es feia i tal, i era super-interessant també...
Ricard: Però jo crec que sí et demanen... teoria jo no l’he perdonat, perquè sempre s’ha fet
així... i no canvien la forma d’estudiar... el món canvia, però la universitat segueix igual... ell
ho ha viscut, ve del món laboral i ha vist que el que està fent no es correspon amb la realitat
que hi ha fora...
Irene: Però això que hem dit tampoc et servirà de res en el món laboral...
Ricard: Et servirà per motivar-te a l’hora d’estudiar...
Irene: Això tampoc és correcte, eh? No pots saber... potser estàs fent un software... però
qui et diu que un informàtic de sistemes no et farà un programa per tu... per consultar les
lleis... si tu estàs fent un programa d’alguna cosa, has de saber una mica d’aquesta cosa de
119
Abandonament a la UPF
la que estàs fent el programa... si jo faig un programa per la seguretat social... per gestionar
subvencions i ajuts, i tal... he de saber com van les fórmules, he de saber com van els ajuts, com
es distribueixen, tipus de gent, els perfils... tot això ho has de saber, perquè has d’adaptar el
teu programa a aquestes situacions, a aquesta realitat... aquí ja entra una mica aquesta cultural
general de la que esteu parlant, que s’ha d’adquirir... perquè aquesta cultura no l’adquireix fins
el moment que no la necessites... i és com tot, les coses no s’adquireixen fins el moment que no
les necessites... el temps que tenim és limitat, el temps que tenim és just... i si un dia m’interessa
aprendre qui és el rei tal... prendré l’enciclopèdia, m’ho miraré i sabré quin era el rei tal... però
fins que no ho necessitis, no ho miraràs i no t’espavilaràs...
A.4.2. Transcripció de focus group: fg3, primer
Us voleu presentar, explicar que heu estudiat i que esteu fent ara?
Elisabet: Sóc Elisabet, Empresarials. No estic estudiant ara
René Montero: Jo em dic René Montero i estava estudiant Enginyeria Informàtica. Ara
estic estudiant Economia.
Berta: Berta Lopez, feia Traducció i ara estic estudiant Traducció en un altra universitat.
Roger: Roger Caballé i feia Publicitat i Relacions Públiques i ara treballo únicament.
Helena: Helena, feia traducció i ara estic estudiant Belles Arts.
David: Estava fent Ciències Polítiques i ara estic estudiant ADE.
Aleix: Aleix Soler, i també estava fent Ciències Polítiques. Ara no estic estudiant, però
si, perquè estic estudiant un altre cop, però ho estic fent sense matrícular-me. Després t’ho
explicaré...
Marcos: Marcos, hacía Telecos y sigo haciendo Telecos en la Autónoma.
Qui de vosaltres no va superar el 50% dels crèdits aquí? (aixequen la mà 7)
Qui veu abandonar voluntàriament, sense que us obliguessin? (aixequen la mà quasi tots)
Qui va accedir via accés per major de 25 anys?
Roger: Jo.
Qui heu tornat a la Universitat, ja sigui aquesta o un altre? (Aixequen la mà quasi tots).
Com va estar la vostra experiència en la Universitat Pompeu Fabra?
Berta: Ritme frenètic.
René: Sí sí, la veritat és que era bastant intensiu, això de tenir pràctiques en constància...
però bueno, al final t’adaptaves al ritme.
Berta: De fet també de trimestres, vull dir, gent que ve del batxillerat que també fa trimestres
molt bé, però jo que venia d’una altra carrera que havia començat semestres.. per tant, em va
costar molt adaptar-me als trimestres. I també el tema pràctiques, tema treballs... jo venia de
120
Abandonament a la UPF
Biologia que només era prendre apunts i feies exàmens al juny i ja està i aquí no, era treball
continu i examen tres vegades a l’any.
Aleix: Molta feina, però igualment s’aprèn molt en molt poc temps. Si t’hi poses per obligació aprens.
Roger: Però aprens, aprens... sí, perquè el nivell és tant alt i vas tant a lo bestia... acabes
aprenent... la gent realment només va a aprovar, no? Però algo queda, saps? Però realment
la gent... És a dir lectures obligatòries, una i una altra, textos... textos també que... bueno a
mi em costaven de entendre i em costava molt, jo flipava amb la gent, amb els nanos que eren
molt més joves que jo... com podien, no? I ho feien, ho feien, però és el xip, sabien que tenien
que aprovar, no importava com i ho feien i això és l’art, per mi és la conclusió que trec de la
universitat, és l’art d’aprovar, saps? Sigui com sigui. Acabaves aprenent, però perquè algo et
quedava però no podies retenir tot el que t’havien ensenyat, que era molt interessant, però no
ho aprenies, et quedaves amb una part d’allò, no?
Berta: Tenies que anar tant darrera de l’altre... que al final et saturaves.
Roger: Sí, anaves saturat, i algo et quedava. Jo si ho miro, dic... vaig aprendre, però de
quina manera! Saps vull dir, em quedava allà i bueno si t’interessava algo concretament, si que
hi posaves més atenció però mentrestant havies de fer no sé que no sé quants... treballant era
complicat. Divertit també, en certa manera.
René: En el cas de Informàtica, com és una carrera molt més pràctica que conceptual que no
es sintetitza tantes coses com potser ser en... no sé ... una carrera més humanística o socials,
és clar, el tema de fer pràctiques està molt bé, perquè per exemple programar, que és una cosa
molt important sobretot el primer any... i havies de fer moltes pràctiques i em sembla que en
aquest aspecte era positiu. Potser en altres assignatures una miqueta més com matemàtiques
per exemple, si no havies acabat el temari ja t’estaven demanant que programessis una cosa de
matemàtiques que encara el teu nivell de programació potser estava una mica lluny de arribarhi. Però bueno, també aquesta exigència doncs t’ajuda a millorar i a la vegada és una mica
excessiva però... vull dir que per assignatures com programació el tema pràctiques està molt bé
perquè és el que més es necessita. Perquè després vas a l’examen i de tantes pràctiques que has
fet el procediment ja et queda clar i tot i que no siguis un expert, ja tens clar com més o menys
has de fer les coses.
Quines expectatives teníeu el dia que veu començar en aquesta universitat?
Aleix: Altes. Vull dir que si. Anava un lloc...
Berta: Un lloc que té un nom, és així...
Aleix: Un lloc on anaves a aprendre. Si, si.
René: També al batxillerat dèiem “vaig a la Universitat Pompeu Fabra” perquè també lo típic
és sempre sentir parlar de la Universitat de Barcelona o de la UPC per segons quines carreres
121
Abandonament a la UPF
o l’Autònoma. Però la Pompeu la gent encara té la concepció que és una universitat privada i
tu saps que no, i està molt bé quan arribes i ho veus d’una manera com més estructurada, ...
Aleix: Més organitzada.
Berta: Sí, més organitzada. No és l’ambient de les altres universitats.
Aleix: Molt més serio.
Berta: Més rigorós.
Alguns de vosaltres que heu estat en un altra universitat. Quina comparació faríeu?
Aleix: No hi ha color. Jo he estat dos mesos a història de la UB i me’nvaig anar d’allà per
potes, perquè no fèiem res, res, absolutament res!
En època Bolonya?
Aleix: Si, si, si. De fet, amb l’època Bolonya fins i tot és pitjor perquè encara els professors
passen més de fer les classes com deu mana. De l’estil que el primer dia deien “Bueno, ara hi ha
un nou model, no sé que, res, s’han de fer uns treballets”. Mira, una assignatura per posar-te un
exemple, Tecnologia, ens deien, “aneu a fer un treball, aneu al Museu d’Història i em feu un
comentari explicant que us ha semblat” Això no m’ho deien a mi des de 2n d’ESO. I acostumat
a com fèiem les coses... no vaig aguantar ni dos dies.
Berta: Bé, jo no estic gaire d’acord amb tu.
Aleix: Bueno, jo vull dir el meu cas, en aquella facultat...
Berta: Sí, sí. Però per exemple, Traducció a l’Autònoma, amb el tema Bolonya parles amb
una persona de primer i un altra de segon i és totalment diferent. Tenim molta més feina,
és gairebé obligatori anar a classe... vull dir, el canvi en aquest aspecte ha sigut positiu per
l’Autònoma. Perquè abans (dirigint-se a Aleix) era una mica com tu dius, era can pixa. Si
anaves molt bé, però si no anaves tampoc passava res. S’han tornat més exigents en aquest
aspecte.
René: I també, aquí a la Pompeu Fabra, també hi ha molts més professors estrangers. Jo
vaig anar a la Universitat de Barcelona i la majoria de gent és d’aquí de Catalunya i tal. En
canvi, aquí me’n recordo que tenia professors... dos van ser de suècia, un Italià, fins i tot un
Indi... una miqueta de tot, vull dir que vingui un “pavo” de l’Índia a fer-me classes, no sé, que
és estrany. I tant i que ho trobo una miqueta a faltar, però està bastant bé.
Algú de vosaltres tenia unes expectatives més altes o més baixes respecte aquesta Universitat?
(Ningú diu res)
Que aconsellaríeu a un estudiant de primer que comencés aquest curs vinent?
Berta: Que corrés, que es posés les piles, que vagi a classe i sobretot als seminaris. Que tot i
estar a la universitat... no és una Autònoma o una UB en aquest aspecte i treballar que s’oblidi
una mica també...
René: I que no deixi les coses pel final, tothom ho fa, però si tu ho deixes aquí és molt
122
Abandonament a la UPF
complicat.
Helena: És això... treballar i estudiar cada dia. Tampoc ho recordo tant fort, potser estic
currant ara que estic fent Belles Arts, potser no me’n recordo gaire.
Roger: Segons el perfil de persona que vingués jo li recomanaria que no vingués aquí. No
com algo negatiu, sinó que si ets una persona que no treballa, que vols aprendre i que tens
ganes de currar... doncs diria que vingués a la Pompeu. Però si està treballant li avisaria del que
es trobarà... anar obligat, perquè els professors no faran excepcions amb tu i ho tindries fotut.
I bueno, l’assistència, els seminaris... tot plegat. El meu exemple no és bo, jo he conegut a una
nano que treballava i ha continuat i l’alabo perquè ho ha fet molt bé, però jo no vaig poder. A
mi em van oferir una oportunitat professional, vaig haver d’escollir i vaig haver de deixar una
cosa. Però això, el que li diria seria si o no en funció de com vol fer-ho.
Berta: De les expectatives.
René: Sí, si vols treballar i estudiar... aquí ho tens pràcticament impossible.
Berta: És cert que hi ha gent que ho pot fer... que és capaç de fer-ho.. i endavant, si ho poden
fer millor per ells. Però jo considero que no vaig poder treballar. Vaig haver-ho de deixar.
Roger: Els dies que tenia festa, doncs tenia que venir aquí a fer treballs amb els companys.
Llavors resulta que tot el dia tots els dies de la setmana no tenia ni un dia de descans.
Berta: Ni dissabte ni diumenge, perquè si s’havia quedar dissabte, doncs dissabte... si s’havia
de quedar diumenge, doncs diumenge... perquè s’havia d’entregar els treballs.
Roger: I ells per Internet i amb tot això, currar pel Messenger i tot allò, però fins a les 6 del
mati la penya. Increïble! Increïble! Jo flipant i jo... a la merda! Jo els feia un mal favor als meus
companys de grup... i jo em sentia culpable. Vaig demanar als professors no estar en cap grup
i em van dir que no podia ser, volia anar per lliure, saps? Per no fotre a la gent. I em van dir
que no. Però la gent feia coses que jo deia “com podeu?”, fumant canutos i fins les 6 allà, vinga.
Aleix: Però fins les 6? Això jo no ho he vist mai.
Berta: Jo m’havia quedat fins les 4.30 alguna vegada. Però el problema no és que tu no
poguessis quedar, sinó que tenies 4 persones més que potser una era de no sé on, un altre era de
tal i l’altre era de per allà, i “aquest dia no em va bé”... al final quedaves quedant en grup partit
i posant totes les coses en comú pel messenger i... clar era així. “Mira et passo el que he fet”,
“aquí has fet?”, “aquí que no has fet?” i acabes fent el treball de nou.
René: Bueno, sempre hi ha un que acaba fent que tot concordi...
D’aquells de vosaltres que heu deixat de la universitat qui ha pensat tornar?
Elisabet: Jo si, però no presencial. Perquè tinc amics que ho estan fent per Internet a la
UOC i li dona més temps per fer-hi altres coses, com treballar.
Roger: Jo si torno a fer presencial... haurà de ser una carrera... o amb horari de tarda. Jo no
em veig de nou amb penya de 18 anys, perquè està pensat per gent de 18 anys. I els professors
123
Abandonament a la UPF
es dirigeixen als alumnes com nanos de 18 anys i jo no m’hi veig. Ja vaig entrar tard, i imagina’t
que entro d’aquí a 5 anys, no, per Internet si. Però tinc una espina clavada per no tenir una
carrera.
Estàveu cursant la carrera i en la Universitat que volíeu?
Marcos: Jo volia la Autònoma.
Elisabet: Jo també... No em va arribar la nota... per estudiar un cicle de grau superior.
(la resta diuen que si)
Això va influir (en deixar els estudis)?
Elisabet: Doncs si.
Marcos: Jo trigava molt en arribar aquí. I quan tenia que quedar-me doncs... agafava el tren
cap a Terrassa de miracle, o sigui... això influeix, hi ha matins que has d’anar i et dius “avui et
quedes dormint” i després si faltes un dia i comences a faltar... ja perds el fil i comences a faltar
i ja no vas.
René: En enginyeria estava bé... les notes de tall són més baixes, perquè ningú la vol estudiar... en el cas d’informàtica les notes de tall no són un problema per entrar...
El que estàveu estudiant era massa difícil per les vostres expectatives?
Berta: No...
René: Informàtica era difícil, molt tècnica, t’ha d’agradar molt per poder continuar.
Berta: Era assequible, Jo crec que tinguis més o menys capacitat... la qüestió és posar-s’hi.
Però en informàtica no sé, no tinc ni idea.
Helena: Jo feia Traducció, però no sé, no ho veia difícil, sí que era feina, però difícil no...
era feina...
David: Jo en el meu cas es que vaig començar a treballar a una empresa i bueno... és que
tenia els caps de setmana i tenia que anar a treballar per les nits i després no podia ni quedar,
ni estudiar, ni fer res. I a més, visc a Rubí i trigava una hora arribar aquí, entre els embussos
de la Ronda de Baix i tot. I ho vaig deixar per temps, perquè no podia. Hi havia 5 treballs per
setmana i no podia fer-ho.
Va influir el nom de la Universitat per triar-la?
Berta: Jo es que vaig fer Biologia abans de Traducció. I vaig canviar de l’Autònoma i vaig
pensar que si vull fer un altra cosa aquí no em quedaré. I ara torno a estar allà i amb el canvi
a l’Autònoma, potser no com aquí però tampoc era el que era abans, és un pas mig. Per la
qüestió de Bolonya, això unifica.
I sobre si va influir pel prestigi?
(Tots diuen que si)
Roger: Aquestes coses pesen en el paper quan busques treball
Berta: O... doncs vas fer la carrera? A la Pompeu.
124
Abandonament a la UPF
René: Obre portes.
Aleix: I si a més coneixes gent que va a anat a la Universitat i et dona opinions així bones...
que també passa, això...
Roger: I també la gent pensa que és privada.
René: I tothom la veu molt elitista.
Roger: Si, té aquesta imatge i suposo que li interessa conservar-la.
D’exclusivitat o algo així?
Roger: Home sí, perquè el nivell és alt i les notes de tall són...
Berta: Altes.
Roger: Clar, vens aquí i et reuneixes amb els cracks.
Berta: Amb els que han passat, perquè estan aquí? Perquè no estan a l’altre, perquè l’altre
nota és més baixa. Perquè si tu poses un nivell estàs esperant un nivell.
Roger: Tota la penya que comença, són els millors i en la meva classe hi havia matrícules
d’honor...
René: Bueno, en informàtica... jo estava amb un munt de gent amb 5 pelats. Com tothom
entrava i podia...
Teníeu una bona relació amb el professorat?
Berta: De tot.
René: En general sí.
Berta: Un 50%.
Aleix: Sí que hi ha de tot, però els professors que volien passar de tu com que es [...] veien
en l’obligació per les regles de la Universitat. Però en general el tracte és bastant bo. M’he
trobat en algun cas que no, però són pocs.
Roger: Jo em vaig decepcionar una mica amb alguns. Hi havia professors que feien part de
la dinastia de la Pompeu de fa molt de temps, i aquests tenien una altra manera de fer, però no
necessariament que m’agradés però s’implicaven molt, això sÍ que està clar. Després hi havia
altres professors que no sé quins salaris tenen o res... però hi havia una sensació de que la
cosa flotava allà, no sé, jo no ho veia clar, no ho veia gens clar com a estudiant... Doncs que
ells mateixos no sé si tenien clar el que estaven fent, en quina universitat estaven, no els veia
implicats com els que t’he dit, després hi havia els que portaven més anys i estaven implicats...
Però sÍ, algun professor si que em va decepcionar bastant.
Berta: A Traducció tenies profes que intentaven aprendre’s el teu nom i altres als que no els
hi importaves res.
René: Jo en general no em puc queixar, no me’n recordo de cap que se’n recordés del meu
nom, però en generals els veies pels passadissos i et saludaven. Ara vaig a la UB i me’l trobo
cara a cara i el tio gira la cara. Potser em reconeix o no, però jo bueno, vale, està bé. Aquí hi
125
Abandonament a la UPF
havia un component una mica més humà. Potser perquè les classes són més reduïdes i no hi
havia 100 estudiants, sinó que hi ha 40 com a molt i això també ajudava. És més propera la
relació entre estudiant i professor que a altres llocs.
David: Es que depèn del professor que sigui. Jo es que per exemple, el meu tiet és professor
de Publicitat a Rambla i és el primer que respon als alumnes, contesta els correus... I tinc un
cosí que també és professor de Literatura Espanyola i els envia a pastar fang a la primera, i és
més jove.
Això us pot influir en sentir-vos abandonats?
Marcos: Si, fa que canviï una assignatura molt...
Berta: Que la puguis veure com possible a veure-la impossible.
Aleix: Però es que l’assignatura la fa el professor. Jo tinc assignatures que anava i pensava
que estava bé... però em tocava un professor que era “pelmazo de la hostia”...
Berta: I deies “no tornaré”. I hi ha altres que...
Aleix: I alguna d’aquestes que té un nom que dius “hostia...”, però hi vas i tens un professor
bo i les coses són complicades i potser no t’agrada, però tens un professor molt bo, s’explica
bé, es comunica bé amb els alumnes i fa l’assignatura molt interessant quan en principi no ho
hauria de ser...
Hi ha suficients professors en relació el nombre d’estudiants a classe?
(Tots diuen que sí)
Els que esteu en altres universitats, podeu comparar?
René: Totalment.
David: Jo estic a l’Autònoma i ens han fet classes a 120 persones.
René: Sembla una classe particular, comparat amb altres universitats. Que les classes són
molt més grans i cap molta més gent.
L’atenció que rebeu dels professors és també més humana, de més qualitat, més propera?
René: Si, si, si, jo estic d’acord. No és el mateix atendre a 120 estudiants que a 40.
Berta: A Traducció a l’Autònoma som molt pocs també. El tracte amb els professors és
similar aquí.
Quantes persones sou allà?
Berta: La meva classe són de 30 persones les grans i en les petites som uns 10, 15.
Alguna altra cosa sobre això? Estàveu contents en aquest sentit?
(Tots diuen si)
Els professors explicaven bé, us atenien correctament, el tracte era correcte?
Elisabet: En funció del professor, això.
Aleix: Jo en general tinc molt bona opinió dels professors.... Hi ha casos que no, però hi ha
un 80% que sí.
126
Abandonament a la UPF
René: I també està bé perquè si hi ha algun professor que, potser, no t’enteres de res del
que ell explica però tu veus que el tio s’ho curra, algo intenta fer, no sé, a vegades passa això...
i en qualsevol cas després tens els seminaris i les pràctiques que tot i que no entenies tot el
que t’havia explicat el professor sempre hi ha un professor de pràctiques que t’ho acaba explicant, s’esforçava bastant i ho acabaves entenent. En general hi ha bastant competència. Són
competents els professors.
Aleix: Si, si vols saps que pots anar a preguntar sinó és el professor de pràctiques, a l’altre o
l’altre, però saps que algú t’acabarà donant resposta. Tens una seguretat.
Teniu la sensació d’encaixar en aquest entorn universitari de la Pompeu Fabra?
René: Jo em sentia un bitxo raro, era pel tema de les assignatures que... hi havia companys
que els hi agradava l’assignatura i a mi no, però el que era la relació entre companys a mi em
sembla que bé. Sempre estava amb la gent que els hi queia bé i ja està.
Berta: Bueno, tu busques això, busques aquest ambient i el que ha entrat també el busca.
Quadres aquí dins perquè tothom està buscant el mateix que tu. Sinó no haguessin vingut
aquí.
Roger: Jo sÍ pel tema de l’edat. Érem molt poquets, però amb un bon rotllo fantàstic, amb
penya de 18 anys... i bueno, vaig acabar jo més xungo que... i vaig dir prou. Però molt bé,
massa bé. Però clar... el fet de ser més gran i això... clar deien... bueno l’any que ve tots
tindreu... que d’aquí a quatre anys tots tindreu uns 21, 22 anys... i jo... que bé! I clar, molestava
una mica que el professor no tingués en compte que no tot eren nanos de 18 anys. Que estem a
una universitat, clar. I bueno, t’ho prenies amb humor, per aquest fet si que et senties diferent.
René: Ens hem de portar bé entre nosaltres perquè tot el tema de pràctiques...
Berta: Convé que et portis bé amb els altres...
René: Convé que et portis bé amb la gent perquè “escolta tiu, em pots ajudar en aquest
apartat que no tinc ni idea”.
Llavors us sentíeu agust en l’entorn universitari?
(Tots sí)
Us va suposar un canvi molt dràstic o traumàtic de l’educació secundària passar a la Universitat?
Helena: Si.
René: No traumàtic però si bastant diferent.
Berta: Sí diferent. Traumàtic no.
David: Jo del batxillerat a la Pompeu no, però a l’Autònoma si. Si et desmadres allà no...
René: En la Universitat de Barcelona no tenim aquest espai, però sempre que hi ha que si la
festa de Química que la festa de... i com estàs a la Zona Universitària t’enganxa tot, clar depèn
del mes... però està bastant bé la veritat.
A nivell acadèmic us sentíeu igual, més, menys capaços que la resta de companys de curs?.
127
Abandonament a la UPF
Berta: Bueno, sempre hi ha el “coco”... i el que no és tant “coco”. De tot. Em sentia igual de
capaç que la resta. Potser, el que era “coco” trigava 2 hores i jo m’havia de tirar 6 si volia treure
la mateixa nota que ell. Però això no impedia que jo no pogués arribar fins al mínim.
René: El que em veia era que els meus companys mostraven un interès molt superior al que
jo mostrava. No pots fer res, si no t’interessa, no t’interessa. Sobretot això, per l’interès, però
per capacitat intel·lectual no.
Roger: Jo el que sí que vaig veure, no que jo fos més tonto o el que sigui, però que els
mecanismes ells els tenien molt elaborats i venien ja d’estudiar del batxillerat i suposo que ja
ho tenien tot molt engranat.
René: Per inèrcia.
Roger: Sí i que tenien que anar fent i anar fent i aquest text no me’l llegeixo però...... Jo vaig
flipar en això, amb l’art d’aprovar. I control C, control V, i tot això, saps? Però molt bé, molt
bé.
David: Jo és el que deia ell... És l’interès. Jo veia que el 80% de la classe estaven més
interessats per la carrera que jo. A part que hi havia el típic “coco” que havia escrit un llibre...
Participaveu en activitats socials amb els vostres companys, com sortir o activitats culturals?
Berta: Sí...
Elisabet: No, perquè no tinc temps.
Roger: Jo també, i tant i tant.
Algú de vosaltres va tenir dificultats econòmiques quan va estar estudiant?.
Roger: Jo vaig tornar a viure amb ma mare...
Us manteníeu vosaltres? (Tots diuen que no)
Qui treballava? (Aixequen la mà: David, Berta i Roger).
Berta: Durant una temporada.
David: Els caps de setmana.
Això us va influir en el vostre rendiment acadèmic?
Berta i David: Si
Berta: Moltíssim.
David: Jo arribava a casa cap a les 3 del matí o així. Quan anava al matí a estudiar no podia.
Per la tarda ja era “oh, quin pal!”. Per la tarda estudiar... i no podia.
Berta: Ho portava fatal. Dormint poc sí que podia... Vaig treballar 4 mesos, quan vaig
començar al setembre i al Nadal ja vaig dir que no... no puc amb tot.
O sigui que era treballar o estudiar?
Berta: Sí, sí, a no ser que tinguis un “chollo” de treball. Perquè clar, et demana unes hores.
Roger: Si, jo vaig reduir d’hores, feia 6 [hores al dia] i estava bé. Però encara i així... t’aixecaves d’hora, 5 i pico 6, anaves a la feina, després anaves a casa, menjaves corrents i apa. Després
128
Abandonament a la UPF
a la Uni era difícil... l les classes de dues hores sense pausa, jo això no podia, al cap de l’hora
jo ja... Hi havia dies que eren 10 hores de classe al dia. Pel matí i per la tarda. I evidentment,
aquests dies no podia o havia de demanar-me festa o canvis i tenia que organitzar-me massa
bé, per tots els dies de festa... i tot. Era realment un sacrifici. També havies d’escollir perquè
tu estaves de jornada reduïda i com he dit abans, com em va sortir una ocasió de millorar, és
que és el que passa quan ja ho fas tard això... de més jovenet pues mira és igual, l’important és
treure la carrera i ja progressaràs, però clar et trobes en el punt que has d’escollir perquè ja no
saps si tornarà a venir l’ocasió i ho agafes.... però ve per l’edat, suposo... Tant debò hagués anat
a la uni amb no sé, 18, 19, 20? Fins als 25, entrar està “guai”.
Sobre la distribució horària de les classes. Com ho veieu? Creieu que estan distribuïts d’una
forma racional?
Berta: A mi no m’agradaven els horaris.
René: Eren molt estranys, saps? Dilluns per exemple, tenia classe de 8 a 9 del matí, i res més.
I clar, no anava. A vegades... havies de... mirar tot el rato l’horari, perquè una setmana que et
canviava i llavors l’altre que si avui sí tens temps lliure i que l’altre no i clar. A vegades està bé
però aquest dinamisme però.. hagués estat millor un horari una mica més estàtic.
Berta: Jo el problema que tenia és que tenia hores comunes i després seminaris. Depèn del
teu cognom estava molt bé perquè et pillava un bon seminari, però en el meu cas em tirava 3
hores que no tenia res a fer. Que fer el treball molt bé, però jo per exemple treballo millor a
casa. Tot això influïa.
Roger: Tenies que quedar-te allà fent temps.
Berta: Avui aprofito el temps i faig això... t’ho has deixat, merda... i clar si torno i torno,
pues ja no arribo a temps i què fas? Doncs res. El que vaig fer al final era dir que no podia anar
als seminaris, deia que no podia anar a última hora, i demanava que me’ls canviessin... i potser
no era el primer de la classe, però ja no anava tant malament.
Helena: Jo el que trobo és que hi ha molta diferència entre les dos Unis. Jo a Belles Arts a la
UB faig 6 hores i allà feien només 2 hores i era molta feina a casa.
Berta: Era una hora i mitja de classe i seminari d’una hora.
Helena: Clar eren dues hores i mitja de classe i jo vaig ara sis hores dilluns, dimarts i dimecres
i dijous i divendres faig quatre.
Berta: Molt treball a casa.
Helena: Sí.
René: És difícil canviar la dinàmica, però sí es pot millorar una miqueta.
Preferiu que fos només de matí o només de tarda?.
Berta: Sí.
René: Sí, sí.
129
Abandonament a la UPF
Aleix: Això sí.
Roger: Això ajuda. Exacte.
Com eren les classes? Eren molt llargues?
Roger: Jo quan eren les de 2 hores si que em costava. Quan a l’hora no es feia el típic “break”,
em costava. Ja el “coco”, seguir... i segons el professor també. I això per mí si que és important.
Helena: Bueno, a Belles Arts hi ha 3 hores seguides de classe i després 3 hores més.
Berta: Crec que una hora i mitja estava bé. Perquè després el seminari era 1 hora i se’t feia
curt. Però si haguéssim arribat a les 2 hores haguéssim tingut problemes.
Helena: Es que quan són classes de 3 hores... és una eternitat. No s’acaba mai! Però t’acostumes.
René: Però el descans és providencial
A partir de quantes hores creieu que necessiteu un descans?.
Berta: Jo crec que hora i mitja està bé.
Aleix: Depèn del profe tampoc. Perquè si no... acabes mort, acabes que no t’enteres.
Berta: Fas el cafè i tornes.
Aleix: Fas el cafè, fas el cigarro i tornes i és com si tornes a començar. Però clar, això ja
depèn del professor... si és un bon o t’interessa la cosa doncs llavors et tires dos hores i bé.
Berta: Jo considero que dos hores són excessives.
René: Seguides...
Berta: Jo es que estic fent dues seguides i es que... el profe que fa el que tu dius que fa descans,
res 5 minuts, no és res més, són els 5 minuts de sortir, xerrar quatre coses, no se què, fas el cafè,
fas el cigarro, el que sigui i tornes a entrar i tornes a estar bé. I amb una hora i mitja jo crec que
es pot fer seguida.
Roger: Jo crec que es trencava molt el ritme, jo recordo que la penya sortia i es tardava en
iniciar la classe, no eren cinc minuts. Entenc que aquest era el problema, que s’hauria de tenir
en compte que 5 minuts això no és veritat, eren 5, 10, la gent seia, després arribaven els quatre
gamberros...
Aleix: Tres minuts per entrar.
Roger: Sí, aquest és el problema. S’ha de tenir en compte que seran 15 minuts, si es fa una
programació que es diu 5 minuts, però que són 15.
René: Tot i que es plantegi així tens una hora i quaranta-cinc minuts.
Roger: Per això dic. Està bé.
Roné: Està bé. Però sí que és una problemàtica. Veies el ritme de la classe. Ser professor ha
de ser complicat... “bueno va, esteu tots? Tanca la porta”
Aleix: I després que van entrant alguns despistats.
Els vostres pares van anar a la Universitat? (la majoria si)
130
Abandonament a la UPF
Berta: No.
Els vostres pares us van donar suport?.
David: Per obligació.
Helena: Sí, per obligació.
Els que els vostres pares han anat a la Universitat ha sigut una obligació?
Helena: Sí.
I els que no?
Berta: També és una obligació, sinó és l’exemple de...
Elisabet: Per mi no era una obligació.
Hi ha algú que no va anar per obligació? (Tots diuen que no excepte l’Elisabet)
Roger: T’eduquen en això... jo particularment em sento decebut amb mi mateix per no
haver-me tret una carrera.
Berta: Jo poso com exemple la meva mare que deia “has d’anar a la universitat perquè sinó
mira!”... deia, bueno tampoc estàs tant malament, no? Vius bé, oi? Però em deia que donava
igual que havia d’estudiar... més pel fet d’aprendre.
Aquesta obligació us suposava una pressió extra? (diuen tots que no)
Berta: Jo quan no vaig poder continuar aquí... em vaig plantejar treballar i ja veuria el que
feia. I em van dir que ho fés un any però que tornés. O sigui que pressió entre cometes.
Clar, suposo que depèn de com et vegin, si veuen que estaràs sense fer res, doncs és millor que
estudiïs, però si realment és que estàs col·lapsat i no saps com continuar i tal, potser si que et
va bé un descans.
S’interessaven pels vostres estudis? Mostraven interès?
René: Sí, sí, molt.
Berta: Sí.
René: Hi havia suport.
Berta: “I ara què estàs fent?”, “i què tal?”
Veu contactar amb algú a nivell institucional quan veu veure que volíeu abandonar? (Tots
diuen que no).
I hi havíeu pensat? (Tots diuen que no)
Berta: Ni idea que existia.
Roger: Un tipus de què? De teràpia?
No, et poden assessorar de les sortides que tens...
Roger: Jo això ho vaig fer quan em vaig assessorar per anar a la Universitat... un servei que
depenia de l’Ajuntament i tot això...
Helena: Jo al saló de l’ensenyament, però vaig anar-hi quan ja ho havia deixat. Perquè tenia
clar que volia fer algo d’art, però no estava convençuda de què fer. I al final... vaig anar a
131
Abandonament a la UPF
informar-me a un altre lloc i tampoc em va servir de res
Esteu satisfets amb la vostra situació actual?
Aleix: Jo no, perquè jo vaig deixar la carrera però no perquè anés suspenent, sinó perquè
se’m va anar la... Bueno, ho explicaré bé, o sigui, jo tenia com tota una idea de la Universitat i
vaig dir que m’anava a fer Història. Vaig anar fent, el segon quadrimestre, i clar anava estudiant
i tal amb tranquil·litat, vaig suspendre alguna... i aquell quadrimestre vaig dir... aprofito em
poso a treballar perquè m’ha sortit una feina, guanyo diners... i amb la tonteria aquesta i quan
em vaig enterar no vaig fer els crèdits suficients, però ni m’havia enterat ni em preocupava
perquè no pensava tornar mai més. I quan vaig anar a la UB d’història, vaig sortir corrents
d’allà als dos mesos. I vaig tornar aquí, a demanar clemència... i a més jo tenia un problema
perquè vaig començar en llicenciatura i ara és grau i hi ha assignatures que van eliminar i hi
ha crèdits que em van desaparèixer. O sigui, tot és un seguit de... és com si m’haguessin estat
fent vudú. I ara estic en una situació que no estic gens content perquè estic perdent el temps...
bueno, no estic perdent el temps, de fet, estic fent classes aquí d’estrangis, vaig allà i li dic al
professor i alguns em diuen que me guarden la nota i d’altres em diuen que no, però l’any que
ve no sé que estaré fent. Però bueno, clar... ara estic de “polizonte” aquí. I bueno, és una
situació bastant trista. Ara he fet una pre-matricula, haig de fer una carta al rector, em sembla.
Espero que si, perquè tinc moltes ganes de tornar aquí i estudiar ciències polítiques. Perquè és
el que vull fer, sinó no sé que faré, agafaré una motxilla i donaré una volta al món, no sé.
Roger: Jo no estic content, però pel fet que vaig perdre... ara és una muntanya més alta.
Vaig enganxar el principi del grau, que em sembla que a mi em va perjudicar perquè com jo
treballava, em sembla que lo altre m’hagués interessat més. Em van dir que potser la UB aquest
rotllo més “pasota” potser a mi m’hagués anat millor pel tema de l’assistència i tot això. M’ho
vaig plantejar, el canviar, però al final ho vaig deixar. Però no estic content perquè sé que he
perdut una ocasió “chula” i la gent em va animar a no deixar-ho, però no... vaig decidir-ho.
Ara estic treballant i hobbies i coses, la Uni no podia... algo havia de desaparèixer i va ser la
Uni.... però em sap greu...
René: És dur, perquè quan canvies realment és com un fracàs, no t’ho prens com si estiguessis
rectificant, però després et vas donant compte i vas veient com es desenvolupen les coses i al
final t’acostumes a altres qüestions i altres coses i em sembla que no t’has de penedir de canviar
de carrera, si és realment el que has de fer.
Moltes gràcies.
A.4.3. Transcripció de focus group: fg2, cursos superiors
Us voleu presentar, si no us importa, i una mica dir el que estudiàveu o el que esteu estudiant ara?
Marta: Jo sóc la Marta. Vaig començar ara fa tres anys Traducció i Interpretació aquí a la
132
Abandonament a la UPF
Pompeu Fabra, i quan portava dos anys ho vaig deixar córrer. I ara aquest any he començat
Estudis Anglesos a la Universitat de Barcelona.
Olívia: Jo em dic Olívia, també vaig estudiar Traducció i Interpretació, fins a segon, i a
segon vaig haver de deixar-ho... i actualment no estudio, estic treballant.
Elsa: Jo sóc l’Elsa, fa tres anys vaig començar Polítiques i a segon em vaig canviar... vaig fer
un trasllat d’expedient a l’Autònoma. I segueixo fent Polítiques, però a l’Autònoma.
Àlex: Jo sóc l’Àlex. Fa quatre anys que vaig començar Polítiques, aquí a la Pompeu. Vaig fer
dos cursos, i ho vaig deixar. I ara estic fent Periodisme a la Blanquerna.
Cristina: I jo havia fet Turisme, vaig començar a fer Humanitats... vaig començar al segon
cicle... i em vaig quedar embarassada, i no em van posar facilitats per a que pogués continuar.
Llavors, simplement per a que quedin aquestes coses clares... quins de vosaltres no us veu poder matricular per no complir amb els requisits de permanència? És a dir, quins veu abandonar
voluntàriament? Algú de vosaltres va esgotar les convocatòries, per exemple?
Àlex: Jo vaig abandonar voluntàriament.
Tu vas abandonar voluntàriament?
Elsa: Sí.
Olívia: Jo també
Marta: Jo també
Cristina: Jo més o menys...
I en el teu cas?
Cristina: Jo avui ho podria continuar... però no m’ho van posar gens fàcil...
No t’ho van posar gens fàcil?
Cristina: Sí, encara avui la podria acabar, però...
Quins veu accedir a través del segon cicle?
Cristina: Jo.
A través del segon cicle vas accedir? Algú altre?
Cristina: Bueno, a través... directament. Abans havia fet una diplomatura.
Qui sou de fora de Catalunya? O de fora de Barcelona?
Cristina: De Barcelona jo. A Terrasa.
O sigui, que t’havies de desplaçar també...
Elsa: Jo a Sant Cugat... que és una hora fins aquí...
I a la universitat hi heu tornat vosaltres tres, no? (Marta, Àlex i Elsa responen afirmativament)
La primera pregunta que us faig: com va estar la vostra experiència a la Pompeu Fabra?
Cristina: Que comenci ella... (es refereix a Marta)
Marta: De fet, jo crec que ella [Olívia] i jo vam començar el mateix any, si no m’equivoco...
(Olívia assenteix) Tu devies anar a Castellà... a veure si coincidim l’opinió, seria bo... Jo
133
Abandonament a la UPF
bàsicament la meva experiència va ser totalment negativa cap a, més que res, el professorat i el
sistema d’ensenyament...
Quants anys fa d’això?
Marta: Jo ara estaria fent tercer de Traducció... i ho vaig deixar a meitats de curs de l’any
passat...
O sigui, tu no vas enganxar tampoc Bolonya, per exemple...
Marta: Sí, sí... jo estava a Bolonya, jo vaig començar també... bueno, la meva queixa va més
cap al tipus de professorat, el tipus d’alumne que busquen... més que cap a la universitat en sí,
perquè respecte la universitat, organització, administració... la veritat és que molt millor que
la UB, que és a la que estic actualment... La Universitat Pompeu Fabra en això sí que s’enduu
la palma, fa molt bé el tema administratiu, i l’organització en sí... ara, jo el tema professorat
vaig quedar molt escarmentada. No sé, per exemple si...
Olívia: Jo estic molt d’acord amb ella... jo també... em va passar el mateix que a ella, per
part del professorat no em posaven facilitats... estava treballant i estudiant a la vegada, i fins
i tot va haver-hi una professora que començava les classes a les 2 i em va dir que no tenia cap
possibilitat d’aprovar aquesta assignatura si no hi anava. I jo acabava a les 3. Li vaig demanar
sisplau si podia fer aquesta classe i em va dir que li digués a la meva cap que havia de sortir dues
hores abans cada dia que féssim aquesta classe, i que no la podria aprovar si no assistia a les
classes. Quan vaig veure això, a banda d’alguns altres professors que, el mateix, no em posaven
cap facilitat... doncs vaig veure que no podia... és que no podia aprovar aquesta assignatura, ni
moltes altres per molt que jo volgués... no l’hauria aprovat en la vida. I després també, a més a
més, al estar amb Pla Bolonya, es fa molta feina fora de l’aula. Per tant, volen un alumne que
no treballi, és a dir, un alumne que els seus pares... o que tingui diners, o que els seus pares li
paguin la carrera... però una persona que ha d’estudiar i treballar a la vegada, no és possible a
aquesta universitat... No sé si la UB és més... dóna més facilitats...
Marta: És totalment oposat. És una universitat flexible, que et dóna per triar si vols fer
avaluació única o avaluació continuada... si vols fer de matí o vols fer de tarda... vull dir, que
el tema flexibilitat et dóna molt... cosa que jo, he arribat allà i és una de les coses de les quals
estic contenta... i apart de tot, ara sóc un número, no sóc una cara... a la Pompeu, jo era una
cara, una persona, amb noms, cognoms i notes. I a la UB no. A la UB jo sóc un número,
com tothom. I això és el que a mi em dóna la satisfacció de dir: “bueno, aquí sóc un més, i
em tractaran per igual que a tots”. I no com a la Pompeu, que jo en certs moments vaig notar
tractes de favoritisme, depenent de si eres un estudiant model que anaves a totes les classes, i
només et dedicaves a l’estudi o no. Vull dir, aquest va ser el gran problema, bàsicament...
Marta: T’havies de passar més hores anant despatx per despatx, a demanar favors, que no
pas estudiant, que és el que has de fer...
134
Abandonament a la UPF
Cristina: Jo penso també com vosaltres, però en defensa de la uni he de dir que jo a Humanitats no vaig veure els tractes de favor... tot l’altre que heu dit, sí, però els tractes de favor, no... i,
de fet, a vegades és lo positiu que busca la gent, un grup més reduït, ja no per noms i cognoms,
però simplement que si et dirigeixes a un professor, que almenys et reconegui la cara... que ja
puestos que... has de dir que ets alumne seu, i quasi que ni ho saben... que això també, segons
com, pot ser un punt bon... clar, és que jo venia d’una classe que érem 12 persones... per mi
venir aquí va ser una festa... va ser just el contrari... però en el fons que et coneguin, almenys
que et reconeguin sí, jo ho agraïa... cosa que en altres puestos, on fan classe de 100 i 80, i al ser
quatre grups no et coneixen, perquè és que no et veuen...
Però reconeixíeu aquest favoritisme directament? Està incorporat en el sistema? S’exercia d’una
manera visible?
Olívia: A veure, jo no puc dir favoritisme o no, no ho sé... jo sé quines eren les meves notes,
pel fet de no assistir a les classes, havent-ho dit... simplement això...
Cristina: Clar, però això és diferent...
Olívia: Clar, per això dic... jo favoritisme no podria dir fins a quin punt però...
Marta: Jo em vaig trobar amb un cas d’una assignatura que portava molt ben preparada,
portava totes les pràctiques, i havia sigut constant, traient molta bona nota... va arribar l’examen, el vaig fer bé perquè havia estudiat molt... i el dia que se’m va donar la nota vaig veure
que m’havien ficat un 4. Automàticament vaig anar a reclamar. Quan em van ficar l’examen
davant, no hi havia nota ficada ni res en vermell. Li vaig dir: “em pots donar les explicacions?”.
En aquell mateix moment, el professor en qüestió llegia les respostes i es treia de la màniga el
motiu. I clar, jo vaig quedar-me a quadres, perquè no m’ho esperava, perquè jo era un trimestre
que portava molt bé, era el meu primer trimestre i portava una molt bona mitja. I de cop i
volta vaig veure aquesta ensopegada. I a mi això em va fer que realment veiés que no havia
sortida, perquè a sobre li vaig dir “jo vull una segona revisió d’examen”. I em va dir: “no,
perquè aquesta tarda mateix tanquem les actes i no podràs demanar segona revisió’, però així
amb una actitud bastant autoritària i sense donar el braç a tòrcer ni molt menys... clar, jo vaig
veure que o callava o no hi havia res a fer... clar, amb aquesta actitud que em vaig trobar per
part del professor em vaig totalment desmoralitzar. Jo sé que si en aquell primer trimestre no
m’hagués passat això, possiblement avui en dia encara continuaria a la Pompeu Fabra. Però,
clar, a mi això em va desmoralitzar moltíssim.
Vosaltres?
Elsa: Jo seria el tercer any que estaria fent Polítiques. . . i ho vaig deixar al final del segon
any, perquè vam començar justament amb el pla pilot de Bolonya, i llavors ens van vendre
llavors que... això, que seria Bolonya... que només faríem una classe magistral i un seminari...
i el seminari anava canviant, de les 12 a la 1, a les 2 o a les 3... i a veure, jo sóc de Sant Cugat,
135
Abandonament a la UPF
ja sé que no està molt lluny, però és una hora... i llavors quan em tocava la classe magistral
de 9 a 11, i tenies el seminari a les 3... sí, pots anar a la biblioteca a estudiar i tot això, però
sincerament aquelles hores eren com buides, no? Que potser era millor... això és una crítica,
potser es va organitzar i ja està, és així... però crec que hi havia moltes hores penjades i que
no es va organitzar més... una raó és proximitat, per la qual vaig decidir el trasllat... i l’altra
és que a segon ens van dir a Polítiques que no continuaríem amb Bolonya, i que ens tornaven
a fer el pla anterior, i que llavors tot el que havíem fet durant aquells dos anys... bueno, que
al final van dir que a la titulació ens posarien que el 50% de les assignatures s’ha fet amb el Pla
Bolonya, etc, etc... i me’n recordo que un dia el Jordi Guiu va venir, ens ho va explicar... no
ens va deixar temps de reaccionar, també va dir que si no volíem això, que ens havíem d’unir
tots, cosa que és impossible, crec... unir tots i fer una reflexió per què estem en contra... jo
sobre tot estic en contra perquè no hi va haver una organització... sincerament, Jordi Guiu
ens va dir que no havien planejat tot el que suposava començar aquest pla pilot. Ara no tenien
aules, no tenien professors per fer-ho... i llavors que a tercer era incompatible continuar amb
el que portàvem fent... I llavors jo aquí em vaig decidir... una cosa és la proximitat, jo vaig
decidir anar a la Pompeu perquè en teoria estava millor, tot estava millor organitzat... i vaig
veure que s’ho prenen així, amb els plans d’estudis... ara fem un pla, i ara te’l canvien.. i vaig
dir: “bueno, doncs per això, jo me’n vaig a l’Autònoma...” . I és bàsicament això per el qual
em vaig canviar...
Àlex: Jo quan vaig començar primer era el pla antic, i em va anar força bé, i el primer any
em vaig esforçar, i em va agradar fins i tot... no sé, devia suspendre tres assignatures... i vam
començar el segon trimestre a fer alguna assignatura del pla bolonya, i a segon ja vam començar
tot pla bolonya, i clar... va donar la casualitat que jo vaig començar a treballar...
Això passa a segon, el pla bolonya?
Àlex: Sí, sí... primer va ser el “pla T”, teníem alguna assignatura de pla pilot de bolonya... i
a segon totes ja pla bolonya, i clar va ser un canvi al que no em vaig acostumar... i també vaig
començar a treballar, i per qüestió d’horaris... jo treballava dos o tres dies per setmana, però
treballava a la nit... i clar, em va costar molt adaptar-me a aquest canvi d’horaris... també em
vaig desmotivar molt a segon, i vaig anar arrossegant segon dos anys, i al final em vaig adonar
que havia de fer alguna altra cosa... no sé, canviar...
Tu una mica ens ho has explicat, però si vols afegir alguna cosa...
Cristina: Jo vaig començar super-motivada Humanitats... i és el que havíem dit amb tu (es
refereix a Olívia), jo ja venia d’una altra carrera a una altra universitat... i veig a la Pompeu
com el mite de la Pompeu, i... lo de motivada és poc, jo al primer trimestre em vaig passar aquí
de 9 a 7 de la tarda... vull dir, super-bé... i a tot això jo estava malalta, però vaig aprofitar les
setmanes que estava de baixa per posar-me més... i després al cap de... a vegades em despenjava
136
Abandonament a la UPF
una mica, però no va ser mai motiu per abandonar una assignatura... i després a la que hi havia
d’algun tipus de treball... era quan estava embarassada, i se’m feia molt difícil venir, és que
no posaven res de la seva part... i jo trobo bé que, donada la filosofia de la universitat, que
sigui presencial... però entenc que hi ha casos i casos... i ja sé que és molt difícil que et miris
tots els casos, però que de tant en tant te’n puguis mirar un, és que potser és un cas més que
justificat... o potser no, potser és que prefereixes arribar més tard, perquè aquella assignatura
en general, no sé... però és que hi ha gent que de veritat li pagues la carrera... jo en el meu cas,
estava encantada... però amb totes les històries, del nen i tot... jo no em podia comprometre
a venir cada dia, i jo els hi vaig dir de demanar beca... i que jo quan pogués intentaria venir,
però no m’ho van posar fàcil... i després encara es va complicar molt més la història, i a la
que... fins i tot de posar-me en contacte amb professors... (...) per no perdre la plaça... igual
que ella, també coincideixo, he de dir que el tema... una noia sí que es va portar molt bé amb
mi, que em va explicar que un any podia no matricular-me, i que un any se’m guardava la
plaça... després al tornar, em vaig posar en contacte amb els professors, i alguns no em van ni
contestar... els vaig explicar tot, a més a més, per històries vàries estava fora del país... els vaig
explicar tota la meva vida... voluntat tenia, faig el que sigui, de presentar treballs a distància, ni
que sigui això com a final, per mantenir almenys fer l’examen al setembre... és que ja no volia
ni que m’aprovessin el treball, vull dir, és que ni contestar-me... i trucar, i dir-me que si no em
contesten el mail serà per algo... i clar, et quedes amb la impotència de dir... “què es suposa
que he de fer?”. Tens les ganes, la motivació, l’esforç que has fet fins ara, de què serveixen? I
quan intentes... amb l’excepció de la noia aquesta molt maca... em van dir que, bueno, si fossin
una o dues assignatures podrien mirar-ho, però que amb tantes com em quedaven, 6 o així...
que me’n anés a la UOC. Gràcies. I clar, això també desmotiva una mica... i jo no dic que jo
sigui super-especial, però potser, en el moment veient el perfil que hi havia a classe de tots els
alumnes, pues potser sí que es poguessin haver pres el meu cas amb una miqueta de carinyo...
no sabeu el que hi ha al darrere, i és com “anem a la Pompeu, tots som nens pijos, i que els hi
paguin els papes, i que treballin quan acabin...”. Llavors, estic una mica amb elles...
Marc, tu...?
Marc: En el meu cas, jo vaig fer el segon cicle de Periodisme... i el vaig deixar a mitjans
de l’any passat, estava al segon any ja... i jo quan el vaig començar estava treballant a mitja
jornada, però quan vaig començar estava acostumat... havia fet Història prèviament... i estava
acostumat a un altre funcionament, és a dir, el fet de ser presencial no era tan important,
mentre tu t’anessis traient la carrera... vaig veure que no era així, vaig intentar adaptar-me...
amb aquests horaris que no es poden entendre, d’entrar a les 8 del matí un dia i sortir a les 8
del vespre... tenir 4 hores entremig buides... doncs m’escapava, anava a fer encàrrecs, coses, i
tornava... se’m feia difícil, però m’anava traient tot... la primera meitat del primer any bastant
137
Abandonament a la UPF
bé, però patir... cosa que trobes incomprensible, és a dir, que pel fet d’estudiar, i que no t’és
difícil, a més... és al contrari, vaig trobar que no era difícil, fins i tot et diria que era fàcil, i
masses treballs i masses coses amb un nivell que tampoc era molt exigent... però molta matèria
i moltes coses a fer, i res que et compliqués la vida excepte el temps... vaig trobar una feina de
nit que, bueno, no es que millorés molt la cosa, però almenys si que podies tot el dia, i després
anava a treballar... ara, em va succeir el cas que la meva mare es va posar molt malalta, vaig anarla a cuidar, i em vaig trobar el primer any que dormia dues hores cada dia... amb la qual cosa
vaig començar el primer any, la meva mare va morir a l’estiu, i em va entrar la desmotivació...
la veritat és que se’m va passar... continuava treballant a les nits... vaig començar a treballar
més... havia estat emancipat abans, però en aquest cas ja era era una cosa que... i algun professor
em vaig trobar amb un cas, jo ja estava pensant en deixar-ho, i jo per exemple treballava un bar
i obria a les 6 de la tarda, i el professor dir-me que si jo marxava aquella hora jo estava suspès de
l’assignatura... vaig anar-ho a parlar, i em va dir que era presencial, que em posés d’acord amb
ell... al final vaig aprovar amb un 5, perquè és això, que marxava una hora abans de classe... i
vaig decidir deixar... tampoc, la veritat és que no vaig lluitar molt, perquè no em veia jo amb
cor de continuar, ni que m’ho facilitessin... és que no em veia amb cor, perquè em veia més
endavant... no tinc res en contra, si les coses són així...
I el professor et va dir això?
Marc: Sí, em va dir que ell funcionava així... que ell entenia que si no, que la gent no anés a
estudiar... que la gent no estudiï, que si la gent va a treballar, que no estudiï...
Cristina: Sí, exacte... i si no, apunta’t a la UOC, és l’opció que tenen...
Marc: I em va costar esforç que aquesta persona no em suspengués... vaig pensar si és que he
d’anar fent això constantment, és que no val la pena... jo vinc aquí a aprendre, no a passar-ho
malament... és que no pot ser que la meva vida laboral sigui molt més senzilla que estudiar...
estudiar no era un gran esforç intel·lectual, era un esforç de temps i de batallar d’una manera
que... no sé...
Elsa: És el fet de treballar... jo crec que tots aquí treballàvem... i també és la dificultat aquesta
de compaginar estudis, que això li passa a tothom, no? Però potser en aquesta universitat costa
més...
Marc: Jo no sé vosaltres... però que la feina en si sigui tranquil·líssima, i que el fet de venir a
estudiar se’t faci tan dur... (tots hi estan d’acord) És que com pot ser que se’t faci pitjor!
Marta: És que també això... no poden pretendre buscar un perfil únic d’estudiant... com
estudiants que som, som també persones, per tant hi ha un ampli ventall de tipus persones en
diferents situacions... jo crec que, bueno, estudiar, ja que està al nostre abast, ja que estem en
una societat avançada i tenim el dret, i a sobre tenim la facilitat... que no ho facin tan difícil...
Cristina: Jo crec que sí que és lícit que tinguin una mica de pautes d’això... és una universitat
138
Abandonament a la UPF
presencial, però una cosa és que sigui una universitat presencial, perquè si no ja no vens aquí,
això és veritat, perquè si no te’n vas a un altre puesto... i una altra cosa és que sigui un 100%, i
que no siguin flexibles... i jo crec que és això, de buscar una mica de terme mig, i de... bueno,
el que dèiem, tot i ser un número en l’expedient, que de tant en tant, i un de cada molts...
perquè és que tampoc seria tothom... bueno, a la meva classe almenys, puc dir que era la única,
apart de dos més que venien del segon cicle, però aquests... treballaven d’això, i ho feien com
a complement... érem els únics que podíem tenir algun tipus de problema. Amb lo qual, crec
que de 40 persones, que 3 t’estiguin demanant consideració, llavors valora tu si és justificable o
no, però almenys escolta-te’ls. No crec que en la teva classe tothom estigués dient el mateix...
Olívia: No, també érem dos o tres...
Cristina: Perquè la majoria, és veritat, tampoc és una universitat cara en comparació amb
d’altres, la majoria de pares s’ho poden pagar, i estàs vivint l’època universitària com tothom
l’ha de viure, perfecte... però si n’hi ha un de cada 30 que et demana que l’escoltis, fes-ho...
Marc: I que pots tenir conflictes amb companys quan fas treballs en grups... perquè tu tens
un problema, i com a tu et valoren com... vale, doncs he de fer un treball amb 8 persones, i tu
aquell dia no hi pots anar, aquell dia falles... els estàs creant un problema a ells i un problema
a tu, amb la convivència al grup... i la gent, vulguis que no, és competitiva... jo tampoc m’hi
fico amb això, però clar, t’obliguen a treballar en casos que és que ni pots...
Faré algunes preguntes més, algunes us resultaran redundants, però són coses que he de preguntar
també una mica. Quines expectatives teníeu d’aquesta universitat, el dia que veu començar?
Marta: Jo venia molt contenta... molt amb unes ganes... jo me’n recordo que deia que
volia fer Traducció des de ben petiteta, des de la primera vegada que va sortir. Sempre me’n
recordaré, que quan jo tenia 8 ó 10 anys, jo faria aquesta carrera... Jo venia encantadíssima,
venia de viure a l’estranger, d’estar a Anglaterra 3 anys... venia amb un nivell d’anglès la mar
de bé, contentíssima de començar aquesta carrera i endavant. Ara, jo em vaig trobar amb això,
vull dir, que per part dels professors no estava gaire contenta... i també, no li vaig comentar
a ella, que m’esperava un tipus de carrera diferent... potser aquí l’error va ser meu... jo m’he
fixat que la Pompeu fomenta molt l’estudi de la llengua pròpia... del català, del castellà... sobre
tot el català... i que l’anglès i la llengua B, que seria francès o alemany, com que deixava una
mica apart. Jo coincideixo amb tothom amb qui he estudiat que s’hauria de tractar més...
treballar una mica amb la llengua estrangera, i deixar una mica de banda la llengua mare... i
amb tothom amb qui parlo que actualment segueix fent Traducció, diuen que és el gran fallo
d’aquesta carrera...
Aquí? Com està plantejada aquí?
Marta: Sí, de la Pompeu Fabra... sí... però jo començava amb moltes ganes... amb moltes
ganes de fer aquesta carrera, i molt entusiasmada... de fet, hi havia l’erasmus al primer trimestre
139
Abandonament a la UPF
del segon any, això també et creava molta motivació... però clar, en vistes del que va passar,
i que cada cop et desmotivaves més... doncs jo vaig acabar molt decepcionada... i de fet, clar,
a mi em parlen de la Pompeu, i jo coses bones poques... ho sento molt, però no, no en tinc
moltes... per dir de bones, temes d’organització i administratius perfecte, però en altres sentits,
no...
Algú altre?
Elsa: Jo com ella ha dit... jo m’enrecordo que sempre havia dit de petita “jo vull anar a la
Pompeu’, sempre... aquell eslògan que hi havia, “jo, la pompeu’, jo sempre deia “jo la pompeu,
jo la pompeu”... perquè la considerava molt bona, molt professional... i sobre tot la desmotivació aquesta de dir “bueno, dóna igual el que has fet aquests anys, perquè ara t’ho canviem, i
com que no ho teníem organitzat... bueno, ara t’ho canviem tot...”. Aquesta desorganització i
aquesta falta de professionalitat que jo vaig veure em va desmotivar molt, i vaig dir que bueno,
la Pompeu no era el que jo m’esperava en aquest sentit, jo pensava que em trobaria millor que
a l’Autònoma... que l’Autònoma és molt bona universitat, eh? Però... té aquest plus potser la
Pompeu que tothom... no sé, i llavors vaig dir... bueno, per això vaig ja a l’Autònoma, que la
tinc al costat de casa...
Cristina: La meva motivació al principi era aquesta... jo havia fet una carrera a un altre
puesto, sabent que algun dia aniria a la Pompeu, i de fet aquí sent alumne... és que jo si no ho
hagués fet ara, perquè vaig tenir una baixa molt llarga, i podia permetre-m’ho... és que seria
ja la “abuelita” que vendria aquí... i apart de totes les dificultats aquestes que he comentat... el
que sí que he de dir que el tema professorat a Humanitats està molt bé... vaig arribar a portar
família meva d’oients, per a que veiessin els profes que teníem a les classes, que eren superdivertides... bueno, divertides no, amenes... però fins i tot hi havia gent de ciències a alguna
classe d’història... vull dir, que en aquest sentit els profes d’Humanitats són molt bons... 90%,
sempre hi ha algú que... però, vull dir que eren molt bons...
Àlex: Jo la veritat és que no venia amb cap expectativa especial, perquè jo havia estudiat
al Liceu Francès, i durant tota la vida els professors ens ficaven al cap el sistema francès... i
que, si podíem ens anéssim a França a estudiar. I molts companys meus, al acabar l’últim
curs, se’n van anar a França. Era un sistema com molt elitista. No és universitat, fas com una
continuació dels estudis de Batxillerat... amb unes coses de rànkings i de... i ens venien això,
que ens havien d’esforçar molt, i que una universitat pública aquí era massa fàcil... no ho tenia
clar si volia anar a França a viure, o quedar-me aquí... i em van parlar de la Pompeu, i va ser
una sorpresa, perquè no sabia tampoc res de la universitat... havia estat aquí un any abans i
res... vaig trobar-m’ho i al principi em va agradar, però després es va tòrcer una mica la cosa...
Però per circumstàncies personals o per la mateixa institució?
Àlex: No, la institució en sí no em va decebre... potser una mica les assignatures... també
140
Abandonament a la UPF
una mica la meva actitud... vaig deixar de venir una mica, per això, per causa de la feina i pel
sistema Bolonya... el que hem parlat...
Olívia: Jo he de dir, de les expectatives... jo venia a la Pompeu precisament pel sistema que
té... de classes reduïdes, poca gent, que t’ho explicaven tot molt mastegat, molt bé... que no
era una classe de 80 persones... jo venia buscant una miqueta això, perquè jo havia accedit per
majors de 25 anys... després d’estar molt de temps treballant per pagar-me aquesta carrera, que
l’havia volgut fer tota la vida... i clar, molt il·lusionada que per fi podia fer-ho... i venia buscant
això, un lloc de... pensava que l’ensenyament era molt bo, i reduïdes les classes... i després
em vaig trobar que realment sí, però també estaven altres coses que potser... fan que sigui bo
l’ensenyament que donen, però els hi falten també unes altres coses que pots tenir a la UB, per
exemple...
Alguna altra cosa voleu afegir?
Marc: Potser és una universitat que funciona bé... però potser és que funciona massa bé...
presumeix massa de que funcioni... potser s’han de mirar altres coses... vaja, en el cas de
periodisme, jo vaig començar al segon cicle, i amb comparació amb el que es fa a l’Autònoma,
que potser tenen problemes per omplir-lo, tot i que ara està canviant amb tot el Pla Bolonya...
però vaja, en general jo no tinc mal record de com funciona... potser massa confiança i massa
bé com a ideal.
Què li diríeu a algú que està pensant en abandonar?
Marta: Depèn...
Cristina: Depèn dels motius...
Depèn dels motius? No sé, per exemple, si fos perquè té un treball...
Cristina: Que busqui una altra carrera en una altra universitat...
Que busqui en una altra universitat, directament?
Marta: Sí...
Olívia: Sí, sí...
Si es per motius personals, llavors res? Però si fos per treball, dieu ves-te a una altra, perquè aquí
ho tens dur...
Marc: O que comenci l’any ja parlant... de quins horaris fa, quins professors, i que vegi que
pot fer...
Cristina: Clar, una opció és que t’agafis... si ja saps l’horari en què treballes, si surts a les
5... que t’agafis només l’assignatura de... clar, és que a les 5 no tens cap... si tinguessis, no sé...
si ets funcionari, plegues a les 3, et puguis agafar de 5 a 7, però clar, això t’obliga a fer dues
assignatures, i potser una no t’interessa...
Marc: clar et pot tocar fer algun tipus d’activitat en grup en un dissabte
Cristina: Ah, jo he de dir positivament que el sistema d’exàmens m’agradava molt en com-
141
Abandonament a la UPF
paració amb altres universitats... concentrar-ho tot en dues setmanes i ja està... i no tenir això
de “en 4 setmanes 3 exàmens’, però és que abans he tingut la setmana blanca, després en tinc
tres de taronges... i t’estàs tres mesos sense tocar res. I en això sí que m’agradava més el sistema,
sentia que aprofitava més el temps.
Per exemple, una de les coses que és marca de la casa, el sistema trimestral... què us sembla?
Cristina: Bé...
Marta: Jo ho trobo bé, perquè és una manera de repartir la matèria més equitativament...
Això us sembla bé? (tothom sembla estar-hi d’acord)
Àlex: Jo estic acostumat, al Liceu és així...
Cristina: Al “cole” també... A tots els “coles” fan així, és simplement la universitat que
canvia... a mi també m’agradava això...
Elsa: Jo no ho tinc clar... no ho tinc clar, perquè ara vaig a l’Autònoma i no sé... aquí era com
molt... tot molt concentrat, però tampoc acabaves d’aprofundir, perquè anaves molt ràpid...
molt aviat era l’examen... però a la vegada a l’Autònoma tampoc és que fem... no sé, no ho tinc
clar...
Aquells que heu deixat la universitat, no els que heu canviat d’universitat, heu pensat en algun
moment en tornar aquí?
Olívia: A la Pompeu, no.
Cristina: Jo sí, perquè encara em queden assignatures per fer... 6 assignatures només...
Et queden 6?
Cristina: Sí... i a mi m’agradaria acabar-ho ja aquí... em faria molta ràbia, després d’haver
fet tot el segon cicle, acabar amb el títol de la UOC, quan jo el que volia era el de la Pompeu, i
el sistema m’agradava...
Tu?
Olívia: No.
Tu?
Marc: A mi me’n queden vàries assignatures...
Has considerat la possibilitat?
Marc: Ho he considerat, ho he considerat... el que passa és que hi ha una cosa que és
gairebé de resistència mental i... és més, em vaig apuntar a Història, de la qual em queden dues
assignatures...
D’Història també et queden dues assignatures?
Marc: Sí, em queden dues assignatures... i aquest any m’he apuntat, i visc a un carrer de la
facultat de la UB... és una mica també perquè realment jo ho havia passat malament... tinc
mal record, és una cosa absurda però... tinc molta resistència i si a sobre em trobo amb aquests
horaris, i amb aquests treballs en grup, i el meu temps és limitat...
142
Abandonament a la UPF
Cristina: I si et planteges treure’t aquestes assignatures en dos anys?
Marc: No...
Cristina: O sigui, que podríem provar... perquè ho tenim tot quasi tot bé... potser si se’m
facilités molt, però... no compensa l’esforç...
Una altra cosa. Estàveu cursant la carrera que volíeu, i a la universitat que volíeu?
Marta: Sí
Olívia: Sí, sí...
Marc: Sí
Cristina: Sí
Elsa: Sí
Àlex: Jo no tenia la nota de tall per anar a Periodisme directament, i tenia intenció de fer
segon cicle o alguna cosa així... a mi m’agradava Ciències Polítiques, però amb la intenció de
fer Periodisme, i per això vaig triar l’opció de Polítiques...
Però en general veig que sí, no? Que estàveu a la carrera que volíeu a la universitat que volíeu...
Una altra pregunta: us demanaven, us exigien massa? Era massa dedicació el que estàveu estudiant?
Elsa: A la meva classe, jo crec que no...
Marta: Era feina cada dia...
Elsa: Exacte... havia d’entregar la pràctica de seminari, i treballes, i plegues a les 12... jo
recordo a les 12 de la nit fent la pràctica... i clar, és que no...
Olívia: Jo a vegades no he dormit en tota la nit, i he vingut l’endemà per entregar la feina...
i no una, sinó dos, i tres... i quatre, i cinc... sí, sí...
Cristina: Però d’un dia per l’altre, no? Sí?
Olívia: Sí...
Olívia: Sí... teníem potser una setmana, i havies de posar-te d’acord amb tot el grup...
fins que el professor es posava d’acord, fins que fèiem l’activitat del seminari... després de fer
l’activitat, la corregíem un altre cop al seminari, i després posar-te a fer la feina... vull dir, no
et donava...
Elsa: Nosaltres era a la setmana, però totes les assignatures era una pràctica... llavors, era com
que si te la posaven el dimecres, el dimecres que ve havies d’entregar, però és que el dijous que
ve havies d’entregar l’altre... i als seminaris següents havies d’entregar l’altre... llavors era com,
vale, i jo als caps de setmana també treballava... llavors era com... no sé... era difícil mantenir
el ritme, i si el mantenies, perquè no era difícil, el problema és que no podies treballar, perquè
no t’havies mirat tan profundament, treia cincs o sisos... anava aprovant, però no et podies
concentrar... i qui treballa també necessita el temps lliure que, ja saps que estàs estudiant, però
jo a vegades si tenia el dimarts lliure... que sé que he d’estudiar, però vull dir que, dos hores,
agafar-me i dir “ara no estic fent res”... que també compaginar estudis, treball i temps lliure...
143
Abandonament a la UPF
Marc: Jo no sabia si complia de certa manera, perquè m’ho anava traient més o menys... feia
molt ràpidament...
És per l’excés de treball, això?
Marc: Sí, per l’excés de treball... fas a casa el mínim que et demanen, ho compleixes i ja
està...
No aprens d’aquesta manera?
Marc: Si tens poc temps per dedicar-t’hi, no... jo no aprenia res...
Cristina: Jo el que vaig arribar a fer en un any... me’n recordo que a Humanitats, una
assignatura per trimestre, normalment... era assequible... i llavors en una assignatura que ens
havien fet fer pràctiques així d’una classe per l’altre, no les aprovava... amb el qual les feies
només per tu... jo me’n recordo un professor que et feia un examen a cada classe, i et posava
la nota... però no era una nota que et condicionés del tot, però és que podies mirar quan era
l’examen... tot el que volguessis... no podies portar llibres, però fins i tot podies portar apunts
tu i, clar, t’ho posaven molt fàcil... i això, aquest en concret, em servia molt per aprendre,
perquè tu t’ho havies mirat, tenies els apunts i llavors li contestaves la pregunta sense la pressió
de... i si no ho has fet, no et perjudica tant... clar, és que a les Humanitats és com molt més
“hippy”... i llavors, deu ser molt diferent de les altres... que volem aprendre, però no ho
necessitem...
Marta: A Traducció era exagerat, i avui en dia encara ho és... jo parlo amb les meves amigues
que fan tercer i em diuen que és excessiu... excessiu, fins i tot casos de coneguts que tinc que
em diuen “és que no puc més, això acabarà amb mi”... i no ja una o dues persones, però ja una
vintena o gairebé l’actitud general de tota la classe... i és això, que el volum de feina és exagerat.
Jo considero, des del meu punt de vista, que no hauria de ser així, perquè és el que diu ell,
no rendeixes, dones el mínim... es treballa a contrarellotge... per presentar les pràctiques que
s’han de presentar, i no pots dedicar-t’hi profundament... que potser l’assignatura és interessant, i t’encantaria profunditzar, i realment no pots, perquè has de dedicar-te a les pràctiques
setmanes, que arriben a ser a vegades 7 ó 8 pràctiques o més...
Una altra cosa que a vegades també sol passar, hi ha un ambient molt competitiu entre els
mateixos estudiants? Us ho heu trobat això?
Marta: Sí...
Olívia: Sí.
Elsa: Sí.
Marc: Es fomenta molt i molt... no té cap lògica... per fer un segon cicle de dos anys...
sí que està bé que es competeixi, però no sé... no m’esperava un ambient tan competitiu, i
jo no em trobava bé... no ho aconsegueixo entendre, fins i tot el primer dia, al plantejar les
pràctiques... hi havia una funció de les notes, i ens van explicar quines pràctiques podies fer
144
Abandonament a la UPF
perquè tu veiessis on podies estar... jo ho vaig trobar molt exagerat, no ho vaig entendre...
però vaja, tampoc és una cosa tan... amb aquest volum de feina i tantes hores, no cal fomentar
tampoc tant...
Cristina: Doncs a Humanitats no, però perquè... és que la meva classe era bastant... “podeu
parlar d’algo d’acord a la vostra edat?”... i jo em sentia molt apart d’ells, i no per l’edat, perquè
ens portàvem potser 3 anys... però unes converses que jo no podia seguir... que dius “ja no sé si
és perquè he entrat a segon cicle, que he perdut els dos primers anys, o perquè sóc retrassada”...
però era una competitivitat increïble, no sé, mai vaig sentir una conversa banal entre nanos de
19 anys... de sentar-se al bar i... és que si no estaven discutint del llibre nou que havia tret no sé
qui, que no el coneixia ni sa mare, i que no el tenies ni al FNAC, perquè era mega-alternatiu...
doncs no podies parlar... llavors, ja et dic, era més entre ells, de dir “mira, jo sóc més guai
perquè jo m’he llegit aquell i l’altre”... però no eren els profes...
Jo parlava dels estudiants, si hi havia un ambient competitiu, i en quina mesura es fomentava...
Olívia: Amb lo de l’Erasmus... era “necessito treure el 9, i tens un 8, i jo trauré el 9, per
poder-me anar a Estats Units, perquè si no, no puc...” Bueno, era bestial... que jo vaig dir:
“mira, no aniré”. Perquè m’estimo més no entrar en això.
Marta: Clar, jo vaig estudiar un destí que la gent no escollia, que era Austràlia... i realment
me’n vaig anar a Austràlia... però clar...
D’Erasmus?
Marta: Sí, sí...
Cristina: Això és el que té la Pompeu que no té les altres...
Marta: Exacte! Aquí està el punt més fort de la Pompeu, que el primer trimestre del segon
any et donin l’oportunitat de fer un Erasmus... gent que començava per exemple amb un nivell
baixet d’anglès, francès, el que sigui... i tinguessin l’oportunitat d’anar a l’estranger, això ho
trobo molt bé... i aquest va ser el motiu que em va fer decidir entre l’Autònoma o la Pompeu...
vaig dir: “bueno, això em sembla molt interessant, vaig cap a la Pompeu”... i realment a mi,
això, jo la meva Austràlia vinculada a la Pompeu sempre la portaré al cor, ho tinc claríssim... i
aquest és un dels punts forts... però és el que diu ella, la competitivitat que vam tenir per veure
qui treu la màxima nota per anar al col·legi de Londres més important va ser terrible...
Olívia: Va ser terrible, va ser terrible... I dic el mateix que ella, una de les coses per les quals
vaig escollir la Pompeu era per aquest Eramus, que no et donen a altres unis...
Algú més heu observat aquesta competència?
Elsa: Sí, bueno... entre alumnes, molt... i després amb l’Erasmus també... l’Autònoma, per
exemple, és més... bueno, potser perquè no hi ha tanta gent que s’apunti a Eramus, però aquí
és... com que tothom vol anar d’Erasmus, llavors és com que tothom ha de... “i tu què tens?”
i tal... i jo em vaig apuntar, me’n recordo, i tenia com unes notes normals, i estava la cinquena
145
Abandonament a la UPF
o la sisena de llista d’espera... i tinc l’anglès també i tal... les notes es notaven molt per això de
l’Erasmus... si m’hagués quedat aquí no sé si hagués pogut fer l’Erasmus...
Una cosa que ja hem discutit, el prestigi de la UPF. Es suposa que té una gran marca, un prestigi...
com el veieu, aquest prestigi, ara? Merescut, no merescut?
Cristina: Jo dic això... el professorat...
Elsa: Jo el tema de l’organització... que algú m’estigui dient que no havien organitzat els
horaris de tercer... tu quan comences un pla nou t’has de mirar tots els horaris, a veure si
coincideixen i tot, a veure si pot ser compatible... i quan em van dir que s’havien mirat els
horaris de tercer, que els feien cada any... vaig dir: “doncs tanta d’això... perquè després em
vinguin amb això...”. Professors, sí, molt bons...
Àlex: Sí, jo també... sobre tot el primer trimestre et posen els millors... per començar la
carrera et posen al Requejo... arribes allà i flipaves... després ja a segon tens a uns becaris que
potser són... no sé, més joves... però en general estava content...
Elsa: Jo també el que volia dir... és que com vam començar Bolonya, els devien exigir com
fer els powerpoints, que potser això era nou per ells. Llavors veies a molts professors bons que
estaven com mosquejats, perquè els hi tocava estar en una taula fent un powerpoint, i després
havien de fer un seminari quatre cops, dient el mateix quatre vegades... Llavors veies professors
que... buff... “te voy a decir eso, son las tres ya... ho he dit quatre cops i bueno...”. Vull dir,
que no disfrutaven de la seva pròpia feina perquè ho havien de dir quatre cops, perquè no els hi
donaven prou gent perquè poguessin fer els seminaris per torns... hi havia molta falta d’això, i
no només els estudiants sinó també els professors els veies mosquejats en aquest sentit...
Algun comentari més sobre el prestigi, no prestigi...?
Marta: Jo segueixo pensant que el professorat no se’l mereix, aquest prestigi... almenys fins
a on vaig arribar jo, fins a segon... vull dir, algun professor vaig trobar que estava molt bé, però
en línies generals no trobo que fossin molt professionals, no sé...
Quan parlem de prestigi, no només parlem del professorat, parlem també de les instal·lacions, de
l’organització...
Elsa: En això és incomparable...
Cristina: Sí, la biblioteca és genial...
Àlex: Jo he fet curs d’idiomes aquí, d’anglès, i també molt content... en general, la marca de
la Pompeu... és sinònim de qualitat, en teoria, però clar... sempre tens la teva experiència...
Elsa: I tothom em pregunta si és privada...
Cristina: Dius que ets de la pompeu i et diuen pija... “doncs jo pago menys que tu a l’Autònoma!”.
Olívia: Sí, sí, exacte... això sí que hi és també, aquesta mena...
Hi ha coses que sí, i hi ha coses que no... les instal·lacions, per exemple, compleixen la seva funció?
146
Abandonament a la UPF
La biblioteca...
Marta: Sí, sí, tot molt bé... Per exemple, nosaltres primer vam anar a la Rambla, era un petit
edifici, però estava molt ben ubicat... i estàvem molt contents, i després vam anar a Poblenou...
Sí, molt lluny, però a veure, com a campus molt bé, molt maco, les instal·lacions estaven molt
bé... ni que això ens allunyés una mica... però com a instal·lacions molt bé... però també amb
tota la polèmica aquella de que s’havia construït perquè hi havia Mediapro al costat, i aquí hi
va haver molta polèmica, també, molts estudiants... fins i tot hi va haver... bastantes queixes
de que s’havia anat... que ens havien traslladat aquí perquè hi havia mitjans de comunicació,
perquè així entrarien directament a fer les pràctiques a Mediapro...
Marc: I als de periodisme ens van canviar a mig curs...
Marta: Sí, és veritat... de Periodisme a mig curs
Marc: Va ser molt secundari... però a mi m’anava molt bé estar a les Rambles, perquè vivia
al costat i a mi m’era molt més fàcil fer coses de feina i tot... i clar, en canvi el Poblenou... és a
dir... va ser justament quan ho vaig deixar, no ho vaig deixar perquè canviessin, però... va ser
com un canvi a mig curs, que et canvia molt... a més, ens van avisar, res, no ens van avisar...
Marta: No, no... va ser tot molt així... jo va ser quan vaig tornar de l’Erasmus...
Marc: I no es podia fer...? És que a més estava en obres...
Marta: Va ser caòtic...
Olívia: A més, és que estava tot en obres, jo quan vaig començar estava tot en obres...
Marta: Bueno, i ara que ja està acabat és molt maco... les instal·lacions... trobo que està molt
bé, la biblioteca i tot...
Amb els vostres professors, teníeu bona o dolenta relació?
Cristina: Si tu la volies tenir, crec.
Si tu la volies tenir, podies tenir una bona relació? Teníeu una bona relació amb els professors?
Cristina: Jo en aquest sentit, per mi era positiu, perquè si jo volia acostar-me als profes,
puc fer-ho, i en general estaven oberts... no sé, si els hagués caigut malament, que haurien fet,
però... però el que m’agradava de la relació amb els profes és que no em venen a buscar... no
em sento com en una universitat privada, saps, controlant i tot això... i tampoc em trobava
amb aquella possibilitat distant... de és que “no hi havia manera de parlar amb el professor’,
no... era un terme mig, que pots triar tu, i no tindràs problema en principi.
Vosaltres? Teníeu relació d’algun tipus, bona o dolenta? Notàveu que es preocupaven per vosaltres?
Cristina: Jo ho veuria maquíssim si s’haguessin preocupat per nosaltres...
Sobre els resultats del vostre estudi, el vostre treball...
Marta: No... si no complies amb l’estereotip de l’alumne, com hem dit ella i jo, de dedicació
100% a la universitat, i no compaginar amb la feina... si ja no eres aquest perfil, era com que ja
147
Abandonament a la UPF
no podies entrar al seu cercle, per dir-ho d’alguna manera...
Elsa: Jo això no ho veig tan clar... amb els problemes que vaig tenir... me’n recordo, amb
una noia d’estadística, la Mariona Ferrer, podia comptar, si anava al despatx... en aquest sentit,
de proximitat...
Olívia: Jo n’hi havia alguns que ho feien més fàcil... em vaig trobar gent així... i els altres eren
diferents... i no sé, una de les noies que eren d’aquestes que anaven sempre, que es dedicaven
molt més a això, tenien una altra relació amb aquesta mateixa professora, jo demanant el favor
i a ella potser li donaven, i a mi no...
Per què creus que passava això?
Olívia: Sí, vull dir, per exemple, no sé... jo per exemple els hi demanava per fer un treball
amb una miqueta de flexibilitat, o potser que m’expliquessin com fer-ho, o perquè no havia
pogut anar al seminari... perquè clar, amb els companys, el que dèiem, la competència que hi
havia... a mi els companys no m’explicaven, no m’ho volien explicar, ni em donaven apunts
ni res... però ni tan sols explicar-me què havien fet d’activitat del seminari, per jo poder fer la
pràctica... clar, jo havia d’anar a la professora a veure si me la volia explicar o no... i aquí vaig
veure que amb mi potser no m’ho explicaven, o m’ho explicaven ràpid o així... i a la noia del
9 o del 9 i mig, s’estava dos hores amb ella... clar, doncs et decepciona molt això...
Cristina: Jo mentre que vaig estar aquí sempre, no em va passar res... però sí que és cert que
amb aquests tres que vaig intentar posar-me en contacte amb ells, no em van contestar... i no
va ser un mail, van ser uns quants...
Marc: Tens una mica la percepció de que els hi compliques la classe, si tu no pots assegurar
de venir sempre... com tens seminaris i coses... et fan el favor i tot, però els estàs complicant
el funcionament... no volen que algú altre... o que arribes i dius “ho sento, però he d’arribar
cada dia mitja hora tard”... i quan entres... ja és massa pressió tenir el grup organitzat, i que no
fallin les coses... saps? Els hi compliques les coses... a més, demana si us plau deixa’m... si he
de fer alguna cosa en grup, jo aquest dia no puc... puc canviar? I els hi costa...
O sigui, si haguéssiu tingut millor relació, això us hagués ajudat potser a quedar-vos a la universitat?
Marta: Sí...
Olívia: Sí, sí... Perquè de fet els professors que em van posar les coses fàcils va ser... va anar
tot molt i molt bé amb aquestes assignatures... els que m’ho posaven molt difícil, era les que
no treia, no treia, no treia... fins que ja em van dir que així no podia continuar...
Una cosa que heu dit abans, per què no us passaven els apunts?
Marta: Pel fet de la competitivitat que comentàvem anteriorment... la gent lluitava per la
seva nota, no volien que tu poguessis estar al seu nivell, per poder treure aquesta nota... per això
directament agafaven aquesta actitud grotesca de no deixar-te els apunts... sota cap concepte...
148
Abandonament a la UPF
Marc: Jo he de dir que a la meva carrera sí que es deixaven... hi havia gent que s’enfadava
perquè corressin apunts... això sí que és una cosa curiosa, aquestes persones que no estaven
anant i tenen apunts... però sí que aconseguies apunts que et dona algú, que els donava... però
si que et sorprenia veure a gent que s’enfadava al veure que tu podies treure millor nota no
anant a classe, o venint menys... però apunts sí que en tenies...
Àlex: Sí, hi ha uns apunts que apareixen, no saps com...
Cristina: De no saps qui...
Elsa: O exàmens anteriors, però sempre en “petit comité”... que si s’enterava l’altre grup
que tenies aquell examen era com... per què ha arribat això? I buscaven el culpable, de qui li
havia passat a qui aquell examen...
Marc: I a vegades eren els professors que repeteixen exàmens... classes d’aquestes que t’examinaven de redacció, vaig començar a comprovar i ho teníem idèntics... que s’ho currin els
professors...
Cristina: Jo amb això dels apunts, potser també un altre cop el “frikisme” d’Humanitats...
els companys amb els quals em feia, amb els qui podia parlar com a persones normals, em van
ajudar un monton... vull dir... filosofia en concret, me la vaig treure gràcies a un company que
va tenir molta paciència, de quedar amb mi, m’ho explicava... jo anava a classe, però és que jo
no entenia el que m’explicaven... i va tenir molta paciència... em va ajudar molt... vull dir que
allà sí que hi havia... però potser està relacionat amb el que deia abans, per demostrar que ells
sabien més t’ho explicaven a tu, això també pot ser...
És curiós això de la competitivitat entre alumnes...
Cristina: Però potser a altres universitats passa igual...
Marta: A la UB no... jo veig un companyerisme que... gent que no coneixes de res, dius
“perdona, l’altre dia que no vaig venir, tens això?” i “sí sí, queda’t-ho, ja m’ho tornaràs en la
propera classe”... totalment, un canvi radical... i ja no ocasions puntuals, sinó durant tot el
curs, allò que he anat veient... molt més companyerisme...
Elsa: I també, com que hi havia el seminari, i el 10% de participació... és allò que “a veure
qui parla més’, perquè saps que si parles més, i estàs a primera fila, i estàs allà, el professor et
coneixerà més... també aquesta competitivitat, no només en els apunts, sinó també a l’hora de
participar... que sent una persona més modesta, que et quedes més en un segon pla... a vegades
es fomenta més... que no sé si és millor o pitjor, eh? Això de la participació... perquè a vegades
crea aquesta competició...
Cristina: Jo amb això també estic d’acord... quan vaig entrar, de nou completament, i era
super-diferent als altres... i tot plegat era com una rara, i els altres eren com super-colegues, des
de fa de tres anys... i super-intel·ligents... doncs a mi em frenava molt participar en veu alta...
Marc: O per opinar, que encara és pitjor... m’estan intentant ensenyar algo, no el que tu
149
Abandonament a la UPF
opines, la teva opinió... és una cosa que... jo crec que és en general, eh? I jo en els últims
anys m’he trobat gent que no s’equivocava mai... vull dir, que... i et sorprèn... i es fomenta
això... no sé, està bé fomentar la participació, però en el mig quan una persona està parlant...
jo no sé, espera’t a que t’apuntin... si preguntes tant és perquè estàs tonto, dic jo! Està bé, però
participar per participar tampoc no té...
Marta: Sí, és veritat, nosaltres als seminaris la participació era bastant inútil...
Marta: És això, s’entrebancaven amb quatre que feien els comentaris de sempre, i llavors
no s’avançava matèria ni molt menys... seminari era per parlar una mica, i ni molt menys per
avançar matèria... perquè suposadament als seminaris havies de complementar el que s’havia
fet al grup gran i tal... però mai...
Elsa: No, no... no arribaves mai a fer... jo és que vaig trobar... dues hores magistral i després
una hora de seminari perduda per allà... tres hores lectives, en teoria, cada dia, era com... no
sé, per mi, no crec que ajudessin... a més això, si tens la pràctica feta bé, però si no l’havies
pogut fer... jo en realitat no vaig aprendre res amb el tema seminari...
Una altra cosa, hi havia suficients professors en relació al número d’estudiants? A classe, als
seminaris...? Com ho veieu?
Cristina: Jo feia classes normals. . .
Hi ha universitat que estan com molt massificades... (tots afirmen que no)
Marc: En comparació amb altres, no...
Us semblava correcte? (tots semblen estar-hi d’acord) Perquè això també significa que pugueu
rebre més atenció per part del professor...
Marta: A vegades passava que si al seminari el tenies amb el professor del grup gran, anaves
amb desavantatge... clar, el professor del grup gran tenia com una teoria, un mètode a seguir, i
si el professor de seminari era un qualsevol, no seguia la mateixa dinàmica professor-alumne, i
això vegades era incorrecte...
Elsa: També de vista, si anaves amb el professor que tocava... també et coneixien, i a l’hora
de les magistrals, també tenien més fixats a la gent que tenia al seu seminari, que al 50% que
anava amb el professor que ajudava...
Cristina: A Humanitats jo he de dir que les assignatures... hi ha dos grups per assignatura...
si t’apuntaves a un, però per horaris o el que dèiem abans et passaves a l’altre, et posaven molts
problemes, i llavors l’examen l’havies de fet amb el teu professor... ho veig bé, perquè estaves
matriculat en aquell... i el que vaig trobar jo va ser molta diferència, però brutal, en el nivell
dels exàmens... fins el punt de... jo anava d’oient amb un professor, perquè m’encantava...
estava matriculada a l’altre grup, però jo no coneixia aquest senyor, i quan el vaig conèixer vaig
dir “vaig a l’altre”... i l’examen el vaig fer amb el meu profe, vaig treure matrícula d’honor...
em van ensenyar l’altre examen, i l’hagués suspès, però suspès de veritat... vull dir, no t’estic
150
Abandonament a la UPF
dient d’un 5 pelat... i vaig treure matrícula, vull dir, que això no era normal quan era la mateixa
assignatura...
Marta: Nosaltres teníem el mateix tipus d’examen, crec... fins i tot si feies el seminari amb
un altre professor, l’examen era el mateix per tothom...
Olívia: Jo crec que sí...
Cristina: Jo això ho vaig veure i ho vaig trobar fortíssim... clar, jo encantada de la vida per
mi, però pels altres...
Sabien els vostres noms, els professors?
Àlex: Rarament... potser algú que participés molt, així a finals del trimestre...
Elsa: Depèn de la voluntat del professor. Hi ha professors que el primer dia et presentaves i
ja et coneixen... hi ha professors que simplement... depèn de la voluntat del professor, crec...
Vosaltres?
Olívia: Jo és que em passejava per tots els despatxos... llavors...
Marc: Jo també, com arribava tard o sortir abans d’hora...
Cristina: Però es sabien el teu nom? Perquè a mi em coneixia tothom, però el nom no crec
que se’l sapiguessin... em veien i sabia perfectament qui era, però...
Marta: Amb això de l’Aula Global que teníem nosaltres, podies mirar persona per persona
amb la foto i podies saber tota la gent...
Cristina: No sé... jo quan parlava amb ells, tenien perfectament amb qui estaven parlant...
m’ubicaven en la classe, però perquè jo anava molt “robocop’, amb el qual s’havien fixat en
mi...
Però en classe per exemple, alguna pregunta que us fessin directament?
Cristina: No, no...
Fins aquell nivell no?
Olívia: No...
Elsa: Un o dos professors a mi sí... Jo tinc un cognom raro, no sé si això ajuda... però... vull
dir que un o dos professors, crec que ells hi posaven de la seva part, volien fer-ho...
Marc: Jo a les classes pràctiques es dedicaven més, els primers dies, a aprendre els noms de la
gent... hi havia professors que cada dia almenys feien coses pràctiques, ens preguntaven... feien
coses així que estaven bé...
Els professors explicaven bé? Com a mínim d’una manera que poguéssiu entendre, un llenguatge
comprensible? Prestaven atenció als vostres dubtes, a les vostres qüestions, a la vostra participació?
(tots assenteixen)
Marc: En general molt bé excepte quan preguntaves alguna cosa que no sabia ell... coses de
molt noves tecnologies, d’internet coses així... que estaven molt desubicats...
Cristina: Jo això el contrari... hi havia un que sembla que no sàpiga parlar d’una altra cosa...
151
Abandonament a la UPF
donava igual l’assignatura que havia de fer, sempre, sempre, sempre era el mateix... jo sé que
explicava bé, però clar, quan havies anat un cop a classe, és que ja no calia que tornessis, i menys
fer una altra assignatura al trimestre següent... sempre, i en això sempre coincidíem tots...
Elsa: Jo és el que he dit abans, que això de fer els seminaris quatre cops, els desmotiva...
Als professors, els desmotiva això?
Elsa: Sí... llavors la seva ensenyança potser es resenteix... i també una hora, només tenien
una hora per fer la pràctica... és això, que eren bons, però tenien poc temps, i havien de repetir,
i després a la classe magistral quasi bé ningú venia, perquè tenies els powerpoints i estudiaves
del powerpoints... era desmotivació dels professors, i més desmotivació de l’alumnat...
L’entorn universitari, de la Pompeu Fabra, teníeu la sensació d’encaixar-hi?
Cristina: No...
Culturalment, socialment, acadèmicament? Comencem per culturalment, per la cultura de
la Pompeu Fabra?
Cristina: Jo amb el que predica la Pompeu sí, amb l’ambient de la Pompeu jo em sentia que
no encaixava...
Pels teus propis companys?
Cristina: Sí, jo em sentia tonta...
Algú altre?
Marc: Jo és que, com era un segon cicle, hi havia gent que venia d’infermeria, coses així...
venia a fer periodisme... molta gent a vegades molt dispersa amb el que volien fer... gent que
tenia ja 30 anys, que estaven a l’atur 2 anys... era difícil de tenir una mica d’ambient general...
jo crec que mai hagués volgut fer una carrera sencera aquí... vaig fer Història, però a la UB...
Elsa: La Pompeu és una universitat de Barcelona... llavors, potser em desplaço també, però
quan vaig a l’Autònoma em sento més a casa, i també la gent és més...
És més de poble, l’Autònoma?
Elsa: No, però simplement que la gent ve de fora, és més normal... En canvi aquí a Barcelona
és com que tothom és de Barcelona... llavors, si has de fer un treball o quedar per estudiar, ho
has de fer aquí, tot concentrat aquí... que no passa res, perquè és així, perquè és una universitat
de Barcelona... però la gent és molt del mateix grup, no hi ha ningú diferent, veus molta gent
igual...
Cristina: A mi em van arribar a preguntar si era d’una altra comarca... ho vaig trobar molt
fort...
Marta: Nosaltres bàsicament... clar, és que el perfil de la gent era idèntic... 18 anys, papes
econòmicament amb diners... i si ja tenies uns anys més, ja eres diferent...
Marc: Potser periodisme és més variat... però els professors també insistien amb això... els
professors el que preferien és que tothom sigui gent jove, que no treballi, que vingui de bones
152
Abandonament a la UPF
famílies... que al final potser són més a classe la gent que o està treballant o és més gran... i a
vegades et penses que tothom és així...
Però per què, per què al final els professors creaven un discurs adreçat a gent de 18 anys?
Cristina: Ja no només gent de 18 anys... la gent de 18 a 20 anys, amb pasta, que només
estudien, que evidentment no treballaran no fins que acabin la carrera, fins que acabin la carrera
i l’especialitat... de fet, tots els meus companys estan fent algo... i no estan treballant encara,
estan fent un Màster, o estan fent no sé qué... i no treballen...
Elsa: No, i la gent que treballàvem érem... “ah, treballes, oh!”. Saps? No sé, no és tan raro,
jo crec...
Acadèmicament, com anava la cosa? Teníeu la sensació d’encaixar a la universitat?
Àlex: Sí, sí... jo, vaig trobar fins i tot que era menys exigent que l’escola, l’institut on havia
estat l’últim any... vull dir, jo a primer ho vaig passar bastant bé, vaig aprovar tot pràcticament... i vaig treballar poquíssim... almenys a primer...
Marta: Jo en cap moment em vaig sentir estranya...
Social, culturalment potser menys?
Marta: Hi havia de tot, evidentment... però aquesta tendència dels nois de 18 anys, el que
estava comentant abans... si ja tenies uns anys més...
Elsa: Jo crec que es veia tot per sobre... allò que he dit abans de les pràctiques... és com tot
una mica per sobre, que no acabes d’aprofundir en allò, perquè no tenia temps i potser...
Marc: Però en realitat temps hi ha... almenys en Periodisme, eh? Que jo no ho vaig trobar
gens exigent, i vaig aprendre... t’exigia temps... però no em va semblar tampoc... si tu t’ho
curraves una mica, no és tan difícil...
Cristina: Jo crec que en això també afecta el fet de que és com això, com vas a classe i tal...
i sense adonar-te’n, has après més que... que si, vale, vas a classe però també s’ho passen molt
més així, i a la que te’n adones potser has fet menys hores útils i t’ho has de currar tu més... jo,
almenys en el meu cas va ser així... sense adonar-me’n havia après més, doncs per això, vas cada
dia a classe, escoltes en general... no sé, hi ha com una constància... i llavors jo crec que no és
que sigui més fàcil, sinó que t’ho posen més fàcil...
Olívia: Exacte. Jo de fet trobo això... que a les meves notes es va reflectir el fet de no poder
haver anat a les classes presencialment molts cops, perquè vull dir, després jo a casa... i de
temps, sobre tot, de no tenir temps a casa tampoc... perquè de fet jo les pràctiques que havia
pogut fer amb temps havia tret bones notes, i el nivell no em semblava difícil, en comparació...
i això que jo feia anys que no estudiava, vull dir... jo havia fet EGB, que feia molt anys... i no
ho vaig trobar gens difícil... i a més t’ho explicaven bé si anaves a les classes i... no ho vaig
trobar difícil excepte pel temps i pel fet de ser presencial...
Us sentíeu més o menys capaços que els vostres companys de classe? Intel·lectualment, el nivell
153
Abandonament a la UPF
d’organització del treball, diligència, saber estudiar...? Us sentíeu més o menys capaços?
Olívia: Jo em sentia igual que els altres, o sigui que... amb això em considero igual que als
altres
Marc: Sí, bueno... jo vaig arribar a un punt que... tenia un 5 i no tenia ambició de treure
més... per exemple, passava la setmana passant copes i... pensava si val la pena venir a això, si
no estic aprenent... estic treballant i no aprenia prou... a algunes assignatures si em dedicava
més però...
El nivell d’integració en la universitat... participàveu en activitats socials amb els vostres companys? Per exemple, esports, o sortir, o xarxes socials, o qualsevol cosa...?
Àlex: Sí, fèiem sopars a primers, vull dir... la gent anava a sopars de tota la classe, ens
coneixíem teníem una relació... i a segon també, molt bé...
Us veu fer amics?
Àlex: Sí
Marc: Sí
Marta: Sí, per exemple, jo considero que el meu grup d’amistats d’universitaris és només
de la Pompeu... ara la UB, clar, també estic una mica despenjada, hi ha gent de totes les edats,
potser no tens tanta possibilitat de crear grups... però en canvi jo les meves nenes de la Pompeu
sempre les tindré, i és el meu grup, i sempre les tindré... hi ha molta comunicació en general,
molta amistat, coneixes molta gent... això sí, és molt bonic... que trobo que fas amistats, això
sí...
Elsa: Jo les meves amistats, això... com sóc de Sant Cugat jo... però bueno, que les amistats
estan, i que a més no és tan en grup... en canvi arribes a la universitat, i sí que hi ha grups, però
tothom va molt a la seva... en canvi aquí. . .
Marc: Passes moltes hores junts...
Marta: Amb la gent del seminari... que són els que saben el teu nom... i són els que t’acabes
fent el grup...
En aquest nivell com a mínim estàveu integrats... una mica de xarxa social...
Olívia: Jo de fet estava molt aïllada, perquè clar, jo no coincidia en horaris amb ningú...
clar, quan jo estava dintre de la xarxa, estava tothom dormint... i quan havia de sortir, jo havia
d’estar descansant perquè m’havia passat tota la setmana sense dormir, vull dir que anava...
però era cosa meva, no perquè ells em fessin sentir malament ni res... de fet, parlava amb molta
gent, i havíem quedat de sortir i tot, però...
Cristina: Jo igual, jo aquí col·legues molts, però fora no... fora els vaig veure un parell de
vegades, i com seguia estant a classe tenia relació...
Elsa: Jo tenia la sensació de sentir-me de fora... que era la que estava en el grup, però que no
era permanent en el grup... que venia i anava i tal... però era... també per qüestions meves...
154
Abandonament a la UPF
Marc: En el meu cas, el fet de no dinar amb la gent, per exemple... la gent sempre dinava...
tens una visió diferent... jo arribava cinc minuts tard, no dinava, i coses així... i el dia que
dinava era com més sorpresa... però és que la gent clar, tot el dia es veia... que és una cosa que...
que no es sigui dolent, eh? Al contrari, però clar, si no estàs, no estàs...
Cristina: I pasta... perquè la majoria, almenys a la meva classe, tots dinaven aquí comprat
aquí... i jo portava entrepà...
Marta: No... el meu grup... cadascú portava el seu “tupper” i ens reuníem al pati i... però
apart d’això jo trobo que la convivència en general era bona...
Els que us havíeu de desplaçar fora de Barcelona per venir aquí, això va tenir algun tipus de pes
a l’hora de deixar la universitat?
Olívia: Sí...
Qui de vosaltres us havíeu de desplaçar? (aixequen les mans Olívia, Cristina i Elsa)
Olívia: Jo sóc de l’altre punta juntament... de L’Hospitalet, que és ben bé tres quarts, una
hora... i a mi per exemple, sortia de la feina a les 3, les classes havien començat a les 2 i mitja...
i era el professor que em deixava entrar tard... i jo venia un dia sense dinar, l’altre dia dinava a
les 5, l’altre dia no dinava fins a les 7... vull dir, quan van fer el canvi de les Rambles a allà va ser
una de les coses que... bueno, és que em vaig posar malalta, d’això... no tenia horari per dinar
i...
Cristina: Jo mentre em vaig dedicar a estudiar, no... perquè em dedicava només a fer això...
ara, si ho volgués intentar sí que seria un problema... perquè clar, ja no és que plegui a les 3 de
la feina, és que fins a dos quarts de cinc no arribaré... i jo havia sortir a dos quarts de set de
casa... ara sí que seria un problema...
Elsa: Jo ja ho havia acceptat, anar a la Pompeu quan tenia l’Autònoma a 2 minuts, però havia
acceptat anar a la Pompeu, que tenia una hora més tard... però ho havia acceptat perquè em
pensava que estaria millor, que serien millors les classes, que tindria millor professorat, que tot
aniria... seria més professional... però un cop que vaig veure que no, llavors vaig dir, “doncs
per això, me voy a 2 minutos...’
Una altra cosa que hem tractat una mica per sobre... el treball, influeix en la decisió? El fet
d’estar treballant, va influir en la decisió de deixar la universitat?
Àlex: Sí, perquè jo ara estic en horaris de tarda, i quan estava aquí no hi havia la possibilitat
d’escollir... i em costava molt venir aquí i treballar el cap de setmana, inclòs alguns dies entre
setmana, alguns dies extra per la nit... i bé, ara que ho estic fent al meu ritme em va millor...
i em va influir, jo crec, perquè faltava a alguna classe per exemple a primera hora del matí... i
m’anava saltant, saltant, saltant... i sí que influeix...
Els altres ja heu deixat clar que sí, no?
Marc: Sí, en principi sí... vaig estar el primer any fent treball i feina, perquè anava en les
155
Abandonament a la UPF
hores lliures de la universitat... i després vaig trobar una feina adequada, però clar, acabava a les
quatre de la matinada cada dia, així que clar... i ho podria haver fet... al segon cicle sincerament
es pot treballar i estudiar... a un segon cicle es pot... és clar que influeix, però... i si les coses no
t’acaben bé, i has de triar entre feina i estudis, tries feina... un segon cicle es pot, quatre anys
ho dubto molt... per certes circumstàncies que et poden passar... es pot, però influeix molt...
Va haver-hi algun esdeveniment personal important que condicionés també la vostra decisió de
deixar la universitat?
Cristina: Els temes personals van ser la meva justificació per deixar-la... però jo no l’hagués
deixat... de fet, l’any que em vaig quedar embarassada el vaig acabar, estant matriculada... el
següent no el vaig fer, per això que em va explicar aquesta noia, que podia no matricular-me un
any... i al següent jo em vaig tornar a matricular, però no vaig passar per cap classe... perquè
és això... quan ja et diuen que no directament es quan... “em compensa fer l’esforç d’anar-hi
un dia, dos no?”... però sí, van haver-hi temes personals però no era que m’impedissin venir...
clar, em dificultaven venir, però no em van fer deixar la carrera... deixar de venir a classe sí,
però era diferent en aquell moment, i sé que perfectament que no és el mateix...
Algú altre va patir algun esdeveniment particular en la vida personal, o que creieu que va
haver-hi alguna cosa que us va influir d’alguna manera?
Marc: Jo, bueno, ja ho he dit... jo havia de cuidar a la meva mare, i mentre vaig tenir
que fer-ho, vaig venir a classe... sis mesos que si que... i anava venint... és difícil reenganxarse després... no facilita molt... si es sumen altres factors, i tal i com estan els horaris i tot, és
impossible estudiar així... amb una cosa que t’ocupi molt de temps, seguir els estudis és difícil...
es sumen dues en un moment, i és impossible...
Els vostres pares us van donar suport? La vostra família, el vostre entorn... però fonamentalment
els vostres pares, us van donar suport a l’hora d’estudiar a la universitat i també a l’hora de prendre
la decisió d’abandonar aquesta universitat?
Marta: Sí...
Elsa: Jo és que sempre ho he fet tot sola, vull dir, no... quan faig una decisió em diuen “vale’,
i quan faig una altra decisió em diuen “vale” també... en aquest sentit, és més personal la decisió
que no influïda per ells...
Però com a mínim el suport el tenies?
Elsa: Sí, sí... a veure, no sé, no tenien res a dir... si estan d’acord, vale, i si no estan d’acord
em miren mal...
Àlex: En el meu cas vaig viure unes negociacions, perquè els meus pares estan separats, i el
que s’ocupa de l’escola era el meu pare... i clar, el canvi de pública a privada suposava bastants
diners de diferència... i llavors el vaig haver d’explicar que volia fer Periodisme, que havia
intentat passar a segon cicle, però no podia, i que jo posaria de la meva part... em va donar
156
Abandonament a la UPF
suport, però ell intentava que acabés Polítiques o que fes qualsevol altra carrera... estava bastant
en contra que anés a la privada. I la meva mare em va donar suport, i jo crec que vaig saber
negociar i jo crec que vaig saber negociar, i vaig obtenir al final això... i ara estic molt content.
Veu parlar amb algú dins de la Pompeu Fabra quan veu prendre la decisió de deixar la universitat? Institucionalment parlant, veu parlar amb algú? Sabeu si hi ha algun servei, ni tan sols,
d’assessorament, d’ajut? No? (tots responen negativament)
Cristina: Jo amb aquesta noia de la secretaria d’Humanitats... però és que no vaig prendre
la decisió de “uy, deixo la carrera”... jo era de “és que no ho puc fer d’una altra manera, què
puc fer?”... i ella em va dir “de moment, any sabàtic, i després ja si vols en tornem a parlar”...
després vaig parlar amb ella, que va ser quan em vaig matricular i els profes van passar de mi...
aquest any vaig anar a parlar amb ella, es veu que ja no hi és... i la d’ara és la que em va dir “a la
UOC”... però clar, jo no els hi he demanat d’abandonar la Pompeu... els hi he dit “més difícil,
però vull venir, què puc fer?”... “anar a la UOC”...
Elsa: Temes burocràtics de trasllat d’expedient... és molt difícil... tant aquí com a l’Autònoma... vaig fer uns viatges de l’Autònoma a aquí... no hi ha manera que et diguin “és això,
només en un cop”... digue’m en un cop què he de portar, i què he de fer...
Però ningú va fer servir... cap? res? (tots indiquen que no) O algun altre servei extern, no sé, el
Servei Jove de la Generalitat? No? (tots de nou indiquen calladament que no)
En general, sigui quina sigui la vostra situació actual, esteu contents, esteu satisfets? Us en penediu d’haver deixat la universitat, d’haver canviat?
Cristina: Jo, com ha dit ell, a mi m’agradaria la carrera...
Marta: A mi m’agrada molt el que estic fent ara, però ja et dic jo, però des del 8 anys que
vaig dir “jo faré Traducció”... i sap greu allò de dir “bueno, no en tinc”... però de moment
el que estic fent m’agrada moltíssim, i amb la UB estic molt contenta... és una mica diferent,
però si no fos per aquesta petita punxetada que no em trauré de dir “jo volia ser traductora”...
però mai se sap...
Olívia: Jo, a veure, sí que me’n penedeixo, d’haver-ho deixat... i la meva intenció és de
tornar a estudiar, però mai a la Pompeu... escolliré una altra uni, amb menys volum de feina...
no sé, no sé com ho faré si he de treballar i estudiar, però... per fer aquesta carrera sobretot,
m’agradaria... però les coses són així...
Marc: A mi també m’agradaria acabar... de fet, és que tinc aquestes dues carreres que em
falten només 6 ó 7 assignatures... i clar, tinc una pressió familiar i de l’entorn que és bastant
gran... a més, que ara estic treballant en una cosa relacionada amb periodisme... i és una bona
feina i tot... no sé, em van a exigir... és una cosa que tu veus, portes el currículum i tot... i has
de dir “he passat 7 anys de la meva vida estudiant aquestes carreres” i no em falta res...
Elsa: Jo estic contenta...
157
Abandonament a la UPF
Esteu contents?
Àlex: Sí.
158
Abandonament a la UPF
Bibliografia
Bean, J. P. (1981). The synthesis of a theoretical model of student attrition. Paper presented at
the Annual Meeting of the American Educational Research Association.
Bean, J. P. (1983). The application of a model of turnover in work organizations to the student
attrition process, Review of Higher Education 6(2): 129–148.
Bean, J. P. (1990). Understanding why students stay or leave, in D. Hossler & J. Bean (eds),
The Strategic Management of College Enrollments, Jossey-Bass, San Francisco.
Braxton, J., Johnson, R. M. & Shaw-Sullivan, A. (1997). Appraising tinto’s theory of college
student departure, in S. J.C. (ed.), Higher Education Handbook of Theory and Research,
Agathon Press, New York.
Eaton, S. & Bean, J. (1995). An approach/avoidance behavioral model of college student
attrition, Research in Higher Education 36(6): 617–645.
Ethington, C. A. (1990). A psychological model of student persistence, Research in Higher
Education 31(3): 266–269.
Fishbein, M. & Ajzen, I. (1975). Belief, Attitude, Intention and Behavior: An Introduction to
Theory and Research, Addison-Wesley, Reading (MA).
John, E. P., Cabrera, A. F., Nora, a. & Asker, E. H. (2000). Economic influences on persistence
reconsidered, in J. M. Braxton (ed.), Reworking the Student Departure Puzzle, Vanderbilt
University, Nashville (TN).
Pascarella, E. T. & Terenzini, P. T. (1991). How college affects students: findings and insights
from twenty years of research, Jossey Bass, San Francisco.
Root, S., Rudawski, A., Taylor, M. & Rochon, R. (2003). Attrition of hmong students in
teacher education programs, Bilingual Research Journal 27(1): 137–148.
Spady, W. (1970). Dropouts from higher education: an interdisciplinary review and synthesis,
Interchange (1): 64–85.
159
Abandonament a la UPF
Tinto, V. (1975). Dropout from higher edu-cation: A theoretical synthesis of recent re-search,
Review of Educational Research (45): 89–125.
Tinto, V. (1987). Leaving college: Rethinking the causes and cures of student attrition, The
University of Chicago Press, Chicago.
Tinto, V. (1989). Definir la deserción: una cuestión de perspectivas, Revista de Educación
Superior XVIII(3). Distrito Federal, México. Asociación Nacional de Universidades e
Instituciones de Educación Superior (ANUIES).
Tinto, V. (1993). Leaving college: rethinking the causes and cures of student attrition, The University of Chicago Press, Chicago.
160
CAPÍTOL III
Propostes per afavorir la continuïtat dels estudiants
Lucía Gil Royuela
Carles Roca Cuberes
Propostes per afavorir la continuació dels estudis dels estudiants amb risc d’abandonament
04/05/2011 Índex
1. Resum executiu
2. Introducció: Propostes per afavorir la continuïtat dels estudiants
3. Propostes generals i de prevenció de l’abandonament que es
poden fer servir per tota la comunitat universitària
3.1. Centre de serveis i aprenentatge de l’estudiant (CSAE)
3.2. Acció Tutorial per als estudiants (ACTE)
3.3 Programes d’informació i orientació a l’estudiant
3.4. Programa de suport i seguiment de les Associacions d’Estudiants
4. Programes específics per a estudiants amb risc d’abandonament
4.1. Reflexió sobre el model d’universitat en relació a l’abandó
4.2. Programa d’orientació psicològica y psicopedagògica
4.3. Programa d'acollida, integració i orientació universitària dirigida a
alumnes de nou ingrés
4.4. Relació docència i aprenentatge
5. Solucions úniques i individuals per a determinades situacions
5.1. Anàlisi dels resultats dels factors de risc i propostes de prevenció i suport
als estudiants en risc d’abandó
5.2. Anàlisi de les causes i motivacions dels estudiants per abandonar els
estudis: propostes de prevenció i suport als estudiants en risc d’abandó
5.2.1. Causes personals
5.2.2. Causes institucionals
5.2.3. Causes socioeconòmiqes
6. Solucions en funció de la implementació a la institució
7. Solucions més efectives per a evitar l'abandonament
8. Annex I: Benchmarking
9. Annex II: Serveis a la UPF
10. Annex III: Centre de serveis i aprenentatge de l’estudiant (Funcions i Serveis)
11. Annex IV: Incentivació als professors
2
Propostes per afavorir la continuació dels estudis dels estudiants amb risc d’abandonament
04/05/2011 1. RESUM EXECUTIU
Malgrat les dades de rendiment acadèmic del estudiants de la UPF i l'alta taxa de
satisfacció, encara un 15, 5 % de estudiants de primer abandonen els estudis i un
11,1% abandonen la UPF en els cursos superiors. És objectiu final de la universitat
recuperar el màxim nombre d'estudiants que tenen tendència a abandonar els seus
estudis. Per aquesta raó, aquest capítol 3 de l'estudi d'abandonament dels estudiants a
la UPF, vol donar propostes que afavoreixin la continuïtat dels estudiants i que al
mateix temps siguin útils per aconseguir una major satisfacció en tots els estudiants.
Les propostes en aquest capítol estan agrupades en cinc parts:
1. Propostes generals, de prevenció de l’abandonament i d’augment de la
satisfacció de la vida universitària i que es poden fer servir per a tota la
comunitat universitària
2. Programes específics per a estudiants amb risc d’abandonament
3. Solucions úniques i individuals per a determinades situacions d’abandonament
4. Solucions en funció de la implementació a la institució. La implementació
d'aquestes propostes pot afectar l'estructura de la UPF en relació a serveis i de
organització de la docència, la implicació dels professors, els models
d'orientació i informació als estudiants, i la recerca relacionada amb els
estudiants.
5. Solucions més efectives per a evitar l'abandonament
De totes les propostes anteriors, les més significatives i aquelles que poden
donar millors resultats davant de l'abandonament, són:
a. Implementació de l’acció tutorial dels estudiants (programa ACTE)
b. Programa d'acollida, integració i orientació universitària dirigida a alumnes
de nou ingrés
c. Polítiques i informació clares i precises tant a estudiants pre-universitaris,
estudiants de primer i estudiants en general (en relació a l'admissió a un
estudi, la situació dels estudis i les sortides laborals)
d. Incentivar la motivació docent dels professors
e. Programa d’orientació psicològica y psicopedagògica
f. Creació d’una unitat dedicada a l’estudiant exclusivament
3
Propostes per afavorir la continuació dels estudis dels estudiants amb risc d’abandonament
04/05/2011 2.INTRODUCCIÓ: PROPOSTES PER A AFAVORIR LA CONTINUÏTAT DELS
ESTUDIANTS
Fa només 10 anys que les universitats feien ús del terme “mortaldat dels estudiants” per
a descriure la situació on els estudiants deixaven els seus estudis i la universitat sense
cap explicació i sense cap possibilitat de retorn. Des d'aquesta denominació, les
institucions donaven per “morts”, és a dir, per irrecuperables els estudiants que
abandonaven els seus estudis. Fins i tot, moltes universitats mostraven “la mortaldat” (i
encara algunes ho fan) com indicador de qualitat, de supremacia i elitisme. Però les
necessites de les universitats privades anglosaxones per a evitar la pèrdua de recursos
econòmics, els canvis de paradigma educatiu que situen l’estudiant en el centre de
l’ensenyament i els nous paradigmes de qualitat de les organitzacions d’ensenyament
superior, fan que “mortaldat” es canviï per la paraula abandonament. Per tant, tot
estudiant que abandona és, excepte en els estudiants que abandonen per causes molt
personals (embaràs, crisis vitals, incapacitat intel·lectual, accidents o malalties, canvi
d’estudi, etc.) molt “motivables” i, òbviament, recuperables per continuar els seus
estudis.
El terme abandonament apareix per primera vegada en estudis científics el 1975 als
EUA sobre els factors i les causes dels estudiants que abandonen.1 Des de llavors, un
gran número de universitats amb prestigi i reconeixement en l’aprenentatge dels
estudiants tenen formalitzat serveis als estudiants per prevenir l’abandonament dels
estudiants (annex II), evitant la pèrdua de capital intel·lectual d’una universitat i d’una
societat.
La Universitat Pompeu Fabra, davant l'abandonament del 15% dels estudiants i amb
l’objectiu final de recuperar-ne el màxim nombre possible, s’ha plantejat la següent
qüestió: què fa que uns estudiants a punt d'abandonar els seus estudis continuïn
estudiant i acabin amb èxit el que han començat? Què pot fer una institució com la
Universitat Pompeu Fabra per afavorir que els estudiants que han escollit aquesta
universitat acabin els seus estudis?
Òbviament, qui se sent ben cuidat,no abandona fàcilment. Sempre, com hem dit a
dalt, hi ha situacions i causes personals que justifiquen l’abandó sense retorn però un
bon servei de les institucions podrien afavorir la continuació d’aquests estudiants que
han mostrat ser eficaços en els estudis en altres ocasions i que d'una altra manera no
haguessin arribat a la universitat.
El CQUID, per tal de proposar accions que afavoreixin la continuïtat dels estudiants a
la universitat, ha tingut en compte el concepte d'estudiant com centre del procés
d'ensenyament - aprenentatge (impulsat per Bolonya), l'estatut dels estudiants
(especialment l'article 65), les actuacions d'altres universitats (annex I), els serveis que
la UPF ofereix als seus estudiants , les seves carències (annex II), i, amb el suport dels
autors dels capítols I i II, ha analitzat els resultats de la investigació que donin una via
de propostes viables i específiques per la UPF .
1
El capítol II d’aquest estudi és molt exhaustiu en explicar la literatura sobre l’abandonament dels
estudiants.
4
Propostes per afavorir la continuació dels estudis dels estudiants amb risc d’abandonament
04/05/2011 El resultat és una sèrie de propostes que inclouen tres tipus de suggeriments. D’una
banda, un bloc de idees en relació als estudiants en tres parts ( des de serveis als
estudiant generals i de prevenció per a tots els estudiants, fins a programes específics
que eviten l’abandonament i solucions úniques i individuals per a determinades
situacions), un altre amb solucions des de el punt de vista de la implementació i,
finalment, un grup de propostes més efectives a l'hora de reduir l'abandonament.
Aquestes propostes són les següents:
1. Propostes generals, de prevenció de l’abandonament i d’augment de la
satisfacció de la vida universitària i que es poden fer servir per a tota la
comunitat universitària
2. Programes específics per a estudiants amb risc d’abandonament
3. Solucions úniques i individuals per a determinades situacions d’abandonament
4. Solucions en funció de la implementació a la institució
5. Solucions més efectives per a evitar l'abandonament
5
Propostes per afavorir la continuació dels estudis dels estudiants amb risc d’abandonament
04/05/2011 3. PROPOSTES GENERALS I DE PREVENCIÓ DE L’ABANDONAMENT I QUE
ES PODEN FER SERVIR PER A TOTA LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA
Els canvis o les millores que es poden introduir serveixen no només per als estudiants
que abandonen, sinó que també poden augmentar la satisfacció de la resta
d'estudiants. Les propostes són les següents:
3.1. Creació d’una unitat dedicada exclusivament a l’estudiant
En aquest apartat suggerim la creació d'una unitat específica (equivalent a Students
Affairs and Services o Center for Learning and Teaching en les universitats anglosaxones) per als estudiants.
El centre o unitat ha de recollir tots els serveis que ja ofereix la UPF i aprofundeixi en
les necessites dels estudiants, millori les ofertes i sigui proactiva respecte a la
informació i les activitats que ofereix la universitat. Aquest unitat/servei pot cobrir:
recerca sobre els estudiants, col·laboracions amb associacions d'estudiants, fomentar
la participació del professor en activitats d'estudiants, gestió de l'acció tutorial dels
estudiants, etc. Aquest centre pot aglutinar els serveis que ja existeixen en un únic lloc
per tal d’activar-los i millorar-los (Annex II).
3.2. Implementació de l’acció tutorial dels estudiants (programa ACTE)
L'acció tutorial personalitzada dels estudiants millora la tendència a la continuïtat i a la
satisfacció de l'estudiant amb la universitat. Actualment la proposta d'acció tutorial per
als estudiants (ACTE) a la UPF està en fase d'aprovació. En aquest projecte l'estudiant
rep tutories al llarg de tot el grau amb un tutor que l'orientarà tant des de la vesant
personal com institucional o professional.
3.3. Programes d’informació i orientació a l’estudiant
En relació a programes d'informació i orientació, es recomana:
1. Informar als futurs estudiants amb precisió sobre els sistemes de selecció dels
estudiants, les característiques de l'estudi (inclòs les sortides laborals) i les
normes i reglaments de la universitat
2. Informar de forma visible i clara sobre els drets i deures (acadèmics i socials)
de l'estudiant.
3. Elaborar una web d'informació interactiva per a estudiants de primer.
4. Programar tallers i activitats, a ser possible grupals, especialment per a
estudiants de primer
5. Sol·licitar informació a l'estudiant sobre dades personals que puguin ser
d'interès per a investigacions i millores de la comunitat estudiantil
6. Crear una aplicació que reculli dades d'estudiants per a futures investigacions
7. Aglutinar els serveis ja existents a UPF i fer-los visibles, eficaços i proactius en
una web de l'estudiant
6
Propostes per afavorir la continuació dels estudis dels estudiants amb risc d’abandonament
04/05/2011 3.4. Programa de suport i seguiment de les Associacions d’Estudiants
La UPF,
per a facilitar la integració a la universitat, hauria de fomentar
l'associacionisme tot oferint a les associacions diferents recursos i la possibilitat de
participar en el procés de treball i l'anàlisi de la realitat associativa. Pot prestar ajuts
per a l'elaboració de propostes de millora de la seva activitat i del programa, així
com subvencionar els projectes que són seleccionats en una convocatòria d'ajuts.
4.
PROGRAMES
ESPECÍFICS
D’ABANDONAMENT
PER
A
ESTUDIANTS
AMB
RISC
4.1. Reflexió sobre el model d’universitat en relació a l’abandó
Queda clar en el projecte Ícaria Internacional que la UPF té la intenció d’afavorir la
qualitat i l’aprenentatge de l’estudiant. Per tant , queda també clar que té la voluntat
de reduir l’abandonament dels estudiants el màxim possible. No obstant això, de
vegades, els estudiants declaren causes d’abandonament que tenen una solució
complicada si es pensa en el model universitari que la UPF ha escollit com a propi
respecte d’altres universitats.
No es tracta tant de fer un canvi de model, sinó de tenir en consideració aquestes
situacions i donar-les-hi una sortida satisfactòria, la qual cosa requereix una reflexió
sobre el sistema trimestral i el ritme que implica per alguns estudiants , la metodologia
fora de l'aula, l'organització dispesa dels horaris, la creació de programes d'orientació
a l'estudiant, la coordinació de matèries, etc. També es recomana un estudi sobre com
aprenen les noves generacions i recollir dades dels estudiants per tal de fer
investigacions que millorin l'aprenentatge, la adaptació i la vida universitària dels
estudiants.
4.2. Programa d’orientació psicològica y psicopedagògica
La funció d'aquest tipus de programa són útils per a reduir l'abandonament. Els serveis
psicopedagògics estan relacionats amb l’anàlisi de les dificultats relatives a l’estudi i
aprenentatge, atenció, concentració, programació i gestió del temps, apunts, lectura,
síntesi, memòria, exàmens, etc. A més es pot donar el cas de que l'estudiant necessiti
suport durant una situació personal complexa i que interfereixi en el seu rendiment
acadèmic.
Aquest servei ha de ser exercit per especialistes en pedagogia i psicologia que donin
suport i assessorament individual als estudiants. Els estudiants amb aquest tipus de
situació especial poden ser derivats pel seu tutor personal.
A més en aquest programa hi poden exercir professionals de la psicologia en el cas
de que l'estudiant necessiti suport durant una situació personal complexa i que
interfereixi en el seu rendiment acadèmic. Aquest servei ja existeix a la UPF en la seva
vesant psicològica.
7
Propostes per afavorir la continuació dels estudis dels estudiants amb risc d’abandonament
04/05/2011 4.3. Programa d'acollida, integració i orientació universitària dirigida a alumnes de
nou ingrés.
Els estudiants de nou ingrés requereixen una atenció específica i es poden tenir en
compte dos moments diferents: abans de començar la universitat i durant l'acollida i
socialització dels estudiants a l'inici del curs.
4.3.1. Abans de començar la universitat
La UPF, cada curs, informa als instituts de les seves ofertes formatives per a estudiants
de grau i organitza jornades per a professors de secundària. Es recomana, a més,
que fomenti altres activitats com:
- Orientar i diagnosticar a l'estudiant sobre el grau més convenient i satisfactori
per l'estudiant.
- Informar amb precisió de la normativa, el nivell d'implicació que requereix el
grau, les característiques dels estudiants del seu grau.
- Informar als futurs estudiants de les sortides laborals.
- Acompanyar en les visites al campus als nous estudiants i oferir-los la possibilitat
de veure una classe, parlar amb estudiants, etc.
4.3.2. L’entrada a la universitat: acollida i socialització
Algunes propostes per a l'acollida i socialització dels estudiants són:
- Organitzar d'activitats socials (culturals, esportives, musicals, etc.) que la
universitat pot patrocinar i en les quals poden participar antics estudiants o
estudiants de cursos superiors
- Organitzar un programa de mentoring on els estudiants de cursos superiors poden
ajudar als alumnes de nou ingrés amb l'objectiu d'acollir-los, ensenyar-los la
universitat i ajudar-los a resoldre els seus dubtes inicials i millorar el seu rendiment
acadèmic. El mentor es podria veure recompensat de diferents maneres: (1) Rebent
formació adequada per realitzar la teva tasca com a mentor. (2) Reconeixent la
labor del mentor amb crèdits RAC. (3) Obtenint un diploma de participació en un
programa de 'mentoria', altament valorat en universitats i empreses.
- Continuar amb el curs d'introducció a la universitat (CIU) i que té com a finalitat
familiaritzar-se amb la universitat i la seva organització, instruments i processos
d'aprenentatge.
Mantenir informats els estudiants de primer o de nou accés contínuament.
- Prestar atenció als estudiant que treballen, als majors de 25, 40, 50 anys, ,
aquells que tenen necessitats específiques d'aprenentatge i que no utilitzen les PAU
com via d'accés, a través de la tutoria personalitzada.
- Organitzar tallers i formació.
4.4. Relació docència i aprenentatge
Els estudis científics sobre l’abandonament i la satisfacció dels estudiants mostren que
les metodologies docents, l'atenció del professor a l'estudiant i el reconeixement de
carrera docent eviten l'abandonament i que afavoreixen el clima de satisfacció de
l'estudiant.
Segons aquests estudis la metodologia més adient per a evitar
8
Propostes per afavorir la continuació dels estudis dels estudiants amb risc d’abandonament
04/05/2011 l'abandonament (i millorar la socialització dels estudiants) és l'aprenentatge
cooperatiu. També són importants el sistema d'avaluació escollit, la claredat dels
criteris d'avaluació, i la claredat a l'aula i de les instruccions en les tasques
demanades.
La continuïtat dels estudiants es veu afavorida si els professors tenen formació docent,
capacitat de motivació a l'aula, mantenen una bona relació amb els seus estudiants i
els tutoritza.
La satisfacció del professor amb el desenvolupament de la seva carrera docent, la
incentivació i la relació amb els estudiants, guarden una estreta relació, directa o
indirectament, amb l'abandonament dels estudiants.
9
Propostes per afavorir la continuació dels estudis dels estudiants amb risc d’abandonament
04/05/2011 5. SOLUCIONS ÚNINQUES I INDIVIDUALS PER A DETERMINADES
SITUACIONS
5.1. Anàlisi dels resultats dels factors de risc i propostes de prevenció i suport als
estudiants en risc d’abandó
El capítol I, després d'analitzar els factors que possiblement influeixen en
l’abandonament, estableix una sèrie de propostes que aquí agrupen en dos:
5.1.1. Propostes per als factors relacionats amb via d'accés (com ara majors de 25
anys), treball de menys de 15 hores, estudis superiors, nota d'accés, nota mitjana de
l'estudi, rendiment acadèmic i residència dels pares fora de la rodalia de Barcelona
però a Catalunya
- Informació precisa i clara sobre els estudis
- Informació pro- activa i de qualitat sobre els serveis dels estudiants
- Informació i orientació a estudiants pre-universitaris
- Atenció personalitzada a través de tutories per mitjança d'una acció tutorial
pels estudiants desplegada a tota la universitat (ACTE)
5.1.2. Implicació del professor
Com s'indica al capítol I, els professor associats influeixen positivament en la
permanència dels estudiants de primer però no en els estudiants de cursos superiors.
Els suggeriments en relació a la implicació dels professors són:
- Afavorir la motivació per la seva carrera docent (acollida, formació, tipus de
contractació o incentivació, intenció de carrera docent )
- Aprofundiment en el tipus d'associat i el seu interès per l’ensenyament, la
investigació i la seva carrera docent
- Assegurar que el rol del professor sigui actiu en relació als estudiants i que
utilitzi metodologies adients per a l'aprenentatge significatiu.
- Proporcionar formació i assessorament als professors adequada als estudiants
per a afavorir la seva implicació.
5.2. Anàlisi de les causes i motivacions dels estudiants per abandonar els estudis:
propostes de prevenció i suport als estudiants en risc d’abandó
Les propostes que es fan par al capítol II són les següents:
5.2.1. Causes personals
Atenent a les causes personals que els estudiants descriuen al llarg dels focus grup les
propostes de millora que s'aconsellen des de el CQUID són:
- Accions pre-universitàries
- Reclutament /anàlisi d'expectatives dels estudiants
En el cas de les carreres tècniques (ET. Telecomunicació, ET. Informàtica i Informàtica)
s'aconsella un criteri de selecció dels estudiants més adient al perfil d'estudiant que
10
Propostes per afavorir la continuació dels estudis dels estudiants amb risc d’abandonament
04/05/2011 requereixen aquests graus o bé proporcionar-los habilitats i coneixements preparatoris
per a la universitat.
- Recollida de dades rellevants sobre l'estudiant per tal de realitzar investigacions
futures que millorin la qualitat de l'aprenentatge i la seva satisfacció
- Cursos d'introducció a la universitat pro-actius i efectius
- Posada en marxa l'acció tutorial per als estudiants.
5.2.2. Causes socioeconòmiqes
-
-
Increment de la quantitat de beques per a estudiants que no es poden
mantenir, o que
s'han de mantenir mitjançant treball remunerat durant els
seus estudis.
Facilitació de la gestió d'ajuts dels estudiants
Informació i orientació als estudiants i les famílies inclòs abans de començar la
universitat.
5.2.3. Causes institucionals
Les causes institucionals, al capítol II, estan agrupades en organització dels estudis,
recursos acadèmics i institucionals i integració acadèmica i social. Les propostes són
les següents:
- Reflexió sobre el model d'universitat
Es proposa concentrar els horaris de classe per a evitar aquesta dispersió, tot
concentrant-los al matí o a la tarda. En cas que fos necessari, es proposa avançar
l'iníci de les classes al matí (per exemple, a partir de les 8 hores).
Cada estudi hauria de fer un diagnòstic de la càrrega real de feina dels estudiants
(com per exemple, el que s'ha fet a la facultat de Traducció i Interpretació). Cap
assignatura hauria de superar les 25 hores de treball per crèdit ECTS, i la
distribució de treball de l'estudiant en hores lectives i no lectives s'hauria d'adherir
als paràmetres estipulats per cada estudi.
- Creació d'un servei per a l'estudiant
- Potenciació de la formació pedagògica del professorat,
- Millora de la coordinació entre professors
- Sensibilització a tutors i professors en relació als estudiants en risc d'abandó
- Atenció a la càrrega de treball dels estudiants: especialment fora de l'aula
- formulació de polítiques clares i conscients de reclutament dels estudiants
- informació sobre el món laboral
11
Propostes per afavorir la continuació dels estudis dels estudiants amb risc d’abandonament
04/05/2011 6.
SOLUCIONS EN FUNCIÓ DE LA IMPLEMENTACIÓ A LA INSTITUCIÓ
Des de el punt de vista de la implementació, poden agrupar aquestes propostes de la
manera següent:
6.1. Estructurals:
- Creació d'una unitat o serveis específics per als estudiants o millora dels
programes d'estudiants ja existents de manera més visible, pro-activa i efectiva
- Revisió del model d'universitat en alguns aspectes
- Col·laboració amb líders d'associacions d'estudiants
6.2. Implicació del professorat:
- Foment de la participació del professor en activitats d'estudiants
- Suport pedagògic
- Suport a la carrera docent
6.3. Orientació:
- Orientació a estudiants (i famílies) pre-universitaris
- Orientació específica per a estudiants de primer
- Implementació de l'acció tutorial per als estudiants (ACTE)
- Informació i Orientació sobre les sortides laborals dels estudis
- Programació de tallers transversals per als estudiants
6.4. Informació:
Informació/Comunicació de qualitat (precisa, clara i visible)
- Comunicació de les normes i reglaments pels estudiants de manera visible i
precisa
- Creació d'una aplicació que reculli informació sobre l'estudiant per a realitzar
altres investigacions sobre estudiants
6.5. Investigació
- Realitzar estudis d'investigació que potenciïn la millora de l'aprenentatge i de la
vida universitària dels estudiants
12
Propostes per afavorir la continuació dels estudis dels estudiants amb risc d’abandonament
04/05/2011 7.
SOLUCIONS MÉS EFECTIVES PER A EVITAR L’ABANDONAMENT
De totes les propostes fetes a dalt, considerem que les més efectives per a reduir
l’abandonament són:
7.1.
7.2.
7.3.
7.4.
7.5.
7.6.
Implementació de l’acció tutorial dels estudiants (programa ACTE)
Programa d'acollida, integració i orientació universitària dirigida a alumnes
de nou ingrés
Polítiques i informació clares i precises, tant a estudiants pre-universitaris
com a estudiants de primer, i als estudiants en general (en relació a
l'admissió a un estudi, la situació dels estudis i de sortides laborals. etc.)
Incentivar la motivació docent dels professors
Programa d’orientació psicològica y psicopedagògica
Creació d’una unitat dedicada exclusivament a l’estudiant
13
Propostes per afavorir la continuació dels estudis dels estudiants amb risc d’abandonament
04/05/2011 Annex I: ‘benchmarking’ de serveis a l'estudiant i comparativa amb UPF
SERVEIS
Assessorament
acadèmic/orie
ntació
educativa
Admissió
d’estudiants
(selecció)
Adults/no
tradicionals
serveis per als
estudiants
Organitzacions
i associacions
d’estudiants
Borsa de
Treball
Programes de
preparació
universitària
(preuniversitària)
Assessorament
psicològic
Servei per a
incapacitats
Ajut financer i
per l’ocupació
Servei de salut
Servei per a
estudiants
internacionals
Orientació a
nous estudiants
Servei
d’esports
Normes de
convivència
Allotjament per
a estudiants
Matriculació i
expedients dels
estudiants
Hard
vard
Berk
eley
Stanf
ord
Queens
land
Lond
on S
of E
Maast
richt
Oxfo
rd
Pompe
u
Fabra
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
No
Sí
Sí
Sí
No
Sí
No
Sí
Sí/No
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí/No
Sí
Sí
Sí
Sí
No
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí/N
o
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí/No
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
No
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
No
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí/No
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
14
Propostes per afavorir la continuació dels estudis dels estudiants amb risc d’abandonament
04/05/2011 Annex II: Carències de serveis als estudiants a la UPF
Programes i serveis per als estudiants
El present estudi ha establert una comparativa entre els serveis que ofereix la UPF i els
que presenten altres universitats referents d’àmbit internacional, incidint en la forma de
presentar aquests continguts dins la Web corporativa. Aquestes universitats de
referència han estat: Hardvard University; University of California, Berkeley; Standford
University; The University of Queensland, Australia; The London School of Economics;
Maastricht University; University of Oxford.
Segons aquest punt de partida, es pot observar que la UPF ofereix de forma insuficient
els següents programes:
Admissió d’estudiants (selecció)
L’admissió d’estudiants a la UPF es presenta amb caire normatiu, no com a un servei, i
es realitza per centres o estudis. La Universitat de Berkeley, per exemple, compta amb
una oficina d’admissió per a graus i màsters ben visible a la Web que té recursos molt
diversos per atendre aquest servei.
Servei per als estudiants adults/no tradicionals
La formació contínua a la UPF és més aviat una possibilitat (cal dir que limitada) que
un servei, ja que es basa en una sèrie de màsters, doctorats, postgraus, etc., que
només són accessibles de manera més econòmica per als membres UPF Alumni
Premium. Aquest apartat es troba únicament dins del portal Alumni, mentre que a altres
universitats és un servei més.
Programes de preparació universitària (pre-universitària)
No és un servei que s’ofereixi a la UPF. En alguna assignatura de certs estudis es
realitza una preparació a mode d’introducció, però no hi ha cap tipus de formació ni
preparació abans de començar la universitat. La Universitat d’Oxford, per exemple,
ofereix aquesta possibilitat, i en algunes ocasions, la preparació prèvia a algunes
assignatures és obligatòria durant l’estiu, abans d’entrar als estudis.
Ajut financer i per l’ocupació
El programa de beques i ajuts de la UPF té caràcter únicament informatiu. No es pot
considerar un servei a l’estudiant ja que només es tracta d’un espai a la Web que en
cap cas s’implica en les seves necessitats. D’altra banda, cal dir que aquest programa
té prou visibilitat a la Web, encara que el servei no està gestionat des d’una oficina
concreta i el PIE (Punt d’Informació a l’Estudiant) no tracta el tema de manera
específica. La Universitat de Stanford presenta de forma integral i completa aquest
servei a la seva Web de la següent manera: “Welcome to the Stanford University
Financial Aid Office Web site! You can use this site to learn about our aid programs,
check application instructions and deadlines, and upload documents”.
Servei de salut
Es tracta d’un servei que no existeix a la Pompeu Fabra, mentre que totes les altres
universitats punteres sí l’ofereixen. Posem per exemple The London School of
Economics, on el programa s’anomena ‘Health & Safety’: “LSE is generally a low risk
15
Propostes per afavorir la continuació dels estudis dels estudiants amb risc d’abandonament
04/05/2011 environment. These pages give information on measures we are taking to ensure the
health, safety and welfare of everyone who works, studies or visits the premises or may
be affected by the activities of the School”.
Orientació a nous estudiants
No existeix cap oficina que s’encarregui de gestionar aquest programa de forma
global. Únicament existeixen unes sessions de benvinguda de caire orientatiu (sobretot
pel que fa a instal·lacions i altres procediments i funcionament de la Universitat). Pel
que fa a altres universitats, existeix el que s’anomena ‘Guia per a nous estudiants’,
amb informació completa i sessions de benvinguda per estudis: “As you prepare to
come to Harvard we hope that you will take a few moments to explore some of the links
we have listed below to obtain specific information that helps ease your transition to
Harvard”.
Els programes ja existents a la Universitat Pompeu Fabra no s’han llistat en aquest
estudi perquè funcionen de manera correcta, encara que cal assenyalar que molts
d’aquests presenten mancances molt importants, ja sigui per falta de recursos o per
insuficient visibilitat de cara a l’estudiant.
A nivell general, la informació que reben els estudiants a través de la Web de la UPF
sobre els serveis que la universitat posa al seu abast es fan presents de forma poc
visible a través del portal ALUMNI i la secció del SACU (el Servei d’Atenció a la
Comunitat Universitària).
Així doncs, no existeix cap oficina que gestioni els serveis que s’ofereixen als
estudiants d’una forma global i unitària, sinó que diferents i dispersos programes
cobreixen algunes d’aquestes necessitats. Per aquesta raó caldria crear un centre sòlid
i amb recursos que oferís i gestionés tots els serveis que siguin necessaris per als
alumnes, afavorint la proactivitat, la visibilitat, la qualitat de la informació i la millora
dels serveis.
16
Propostes per afavorir la continuació dels estudis dels estudiants amb risc d’abandonament
04/05/2011 ANNEX III: Centre de serveis i aprenentatge de l’estudiant (CSAE)
Les funcions que es proposen per aquest servei són:
1. Portar tots els assumptes estudiantils. Desenvolupament de plans a llarg termini, i el
desenvolupament de polítiques universitàries en concordança.
2. Preparació i administració de pressupostos i la supervisió de les despeses
relacionades amb els temes d'aquesta unitat.
4. Assessorar i col·laborar estretament amb els líders estudiantils per assolir objectius
comuns.
5. La realització d'estudis de recerca sobre els estudiants i les seves necessitats.
6. Treballar amb altre personal de la universitat per a proporcionar un entorn segur en
què els estudiants aprenen i creixen.
7. Fomentar la participació del professorat en les organitzacions estudiantils i en
activitats fora de classe.
8. Fomentar el desenvolupament de comunitats d'aprenentatge en col·laboració amb
el professorat.
9. Manejar les apel·lacions en els casos d'indisciplina de l'estudiant.
10. Treballar amb professors en projectes que millorin els resultats d'aprenentatge dels
estudiants.
11. Assistir a les facultats en el treball amb els estudiants que poden estar
experimentant problemes personals o familiars i que interfereixen amb el seu rendiment
acadèmic.
12. Prendre cura dels assumptes essencials dels estudiants com ara ajut financer,
assessorament psicològic i pedagògic, salut, activitats estracurriculars, admissió
d'estudiants, expedients acadèmics, govern estudiantil, allotjament, etc.
13. La realització d'activitats d'assumptes institucionals i de recaptació de fons.
14. Servir de portaveu públic sobre les necessitats de l'alumne i el benestar.
Les accions que podria aglutinar aquest aquests servei i que UPF ja proporciona a
l'estudiant són:





Admissió d'estudiants en relació a l'orientació a l'estudiant
Organitzacions i associacions d'estudiants (encara que seria necessari
fomentar-ho més)
Servei d'assessorament psicològic
Servei per a estudiants amb necessites especials (en forma de normativa però
no de servei)
Servei per a estudiants internacionals
Altres accions que no existeixen o no són visibles, o no estan completes són:



Servei d'allotjament per a estudiants
Orientació educativa i assessorament acadèmic
Servei per als estudiants adults i no tradicionals (en el cas d'estudiants de 25
anys, amb tendència a abandonar en el primer curs però, una vegada
superada aquesta etapa, conclouen els seus estudis); aquest servei seria
important
17
Propostes per afavorir la continuació dels estudis dels estudiants amb risc d’abandonament
04/05/2011 






Borsa de Treball
Programes de preparació universitària i pre-universitària
Servei d'ajut financer i per l'ocupació
Servei de salut
Servei d'orientació a nous estudiants
Servei d'esports
Servei de normes de convivència
18
Propostes per afavorir la continuació dels estudis dels estudiants amb risc d’abandonament
04/05/2011 ANNEX IV: Incentivació als professors
Atès a la metodologia d'ensenyament

Potenciar la formació pedagògica del professorat, posant èmfasi en l'adquisició
d'estratègies i tècniques de motivació per treballar amb els estudiants

L'aprenentatge actiu ha de ser el focus principal dels tallers i seminaris de
formació del professorat.

Millorar la coordinació entre professors de teoria i professors de seminaris. Els
professors de seminaris haurien de reunir els mateixos requisits de qualitat
docent que la resta.

En un sistema amb avaluació continuada, es primordial proporcionar
'feedback' (als exercicis, pràctiques, treballs, etc., dels estudiants) de manera
detallada i immediata per a consolidar l'aprenentatge.

Potenciar la coordinació dels programes de les matèries que s'imparteixen a
els plans d'estudis, afavorint la comunicació entre el professorat que
participa en els mateixos tant a nivell departamental com interdepartamental.

Els professors haurien de ser responsables durant les classes de crear un clima
propici per l'aprenentatge. Si això implica aplicar una certa disciplina, potser
caldria aplicar-la.

Propiciar una major exigència a l'alumnat per dur a terme una assistència
regular a les classes, limitant al màxim l'absentisme dels estudiants sense causes
justificades.

Els professors haurien de tenir en compte, al adreçar-se als estudiants, la
varietat d'edats, procedències, etc., d'aquests últims, per a no generar exclusió.
19