la - Memòria Esquerra.cat

,
•
a-Ol
ｾ＠
ｾＺＩ＠
ｾｾＺ｜＠
LES DÉMOCRATES CATALANS SALUENT
L'ASSEMBLÉE CONSTITUANTE FRANÇAISE.
EXPRESSION DE LA VOLONTÉ D'UN PEU PLE
QUI A VÉCU ET QUI ENTEND VIVRE DANS LES
PRATIQUES DE LA DÉMOCRATIE.
Butlleti interior d'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA adherida a SOLIDARITAT CATALANA
2
EDITORIAL
IIIE IIIL
Ｑｾｉｐｕｅｴ｜ｊ＠
ｾＢｉ｜＠
ｾ＠
tO § llllllr.tlllllR I I I E
ＱＱｅｾ
ｬｬｲ＠
Abans de fe,' ""a glosa c/c co"jlLnl i de punt,-,;alitzar el
nostre pUllt de vista hem deixat que tothom ｦｴｘｾｓ＠
la seva
posició amb referè"cia al Govem que el PresLdent, .Iria
formà setmanes Clll'Cra. Altra!nent ＮｮｬＧ･
ｾ･ｭ￠＠
matelx ,d esse.r
cOllstituit, des d'aquest mateIx lloc JLXarem .la Ｂ＿ｳｴｾ｡＠
pos.:;
ció ,l'apoi absolut al Govem dç ｃ｡ｴｬｵｹｾ＠
, .a I ｯＬＢ･ｮｴ｡ｾ＠
marcada pel Presid.nt en la nota de eonst'tu?'Ó del m.atetx;
Desprès tothom ha "arlat amb tanta abundancta - , alg,,:
tan gratuitament - que a hores d'ara hom es ｰＺ･ｧｾｮＮｴ｡＠
ｓｾ＠
certs elemenls no havien demanat. la. conslLluc,6 ｾ･ｬ＠
Govern de Calalunya sinÓ per a basttr·/u pOsteLO!'s p'olll,-.
gues avui absolutament ｨｾｰｯｴｩｱｵ･ｳ＠
o, cas de no ｾＬｧｵｲ｡Ｎｉｈｴ＠
d'iniciar contra el matclx,
1.'
de retruc ｣ｯｮｴｲｾ＠
ｾ＠ Esquerra,
una campanya de descrèdit qui si no fes llasl.ma.potser
a. casa noslra L arreu
inspiraria fd.,Lie. Peró d'aixó - ｱｵｾ＠
del
m6n té un qualijicatio concrcttsslm - . no. en l'olem
pas parlar. Alla lotllom. amb els seus proccdtrs ｾｉ＠ｾ｢ｲ･ｴｯＬ＠
CI' eMslic que siaui, amb ol seu sentrt ､ｾｬ＠
ｰｾｴｲｬ＿ｨｳｭ＠
J
p Se"se cap mena de <lubte un dels ｭｾ＠
､Ｎｦｾ｣ｬｳ＠
•. ['JUI/osos
(lrobleme. que planleja la pollLica democrattea es la for.
ｾ
•
ｾｩＨｲＮｴＢ
ﾷ｡ｬｴ＠
COVOI·"!.
Era, doncs, de preveure
,
qllC
,
la formaclO d l/n
G
＿ｶｾｲ＠
!
Provisional de Calaltmya haVIa de .topar amb ｡ｱｵｾｳｴ･Ｎ＠
d' f
cultals, pe,· g"on que fos el patn otls,!,e. el prest,o L ｬｾ＠ ,nle.ligencia de l'encarregal !le ｴ･ＬﾷＯｾｯＮ＠
, Il o son moU. 11.0 cos·
ta va gaire de preveu.re que la ldea que. cada Ｌｾ･｣ｴｏｬ＠
ｴｾＱｈ｡＠
d'aU6 qtW havia d'ésser U" Covern catala era d<ferc."t 'Gels
.
.
·I·a'·'·s
de VtsLa
Hlconct
l. v-;¡ . I com , que ela·.
respectius ｰｵｮｴＬｾ＠
.'r
vern 11.0 podia (;sser més que d'una manera, tenl(l .de pa !,
on fer-se realitat. amb l'oposicio dels q.ue 110 com cu LSSln.
olllb aquell pensamellt.
.
Plantejat el proulema, ｬＧｅｳｱｵ･ｲｾ｡Ｌ＠
se.nsc caI? prc.fóïsa, nI.
rebre sugeslions de cap meml., m obeIr al d,ctat de cap
persona o grup. fixà el .'ieu ¡lCnSUme ,!' . A quest pensament
és tan clar; ('ol,érenf quc ('$ pol preclsal' ert poques paraules cosa que anem li fer.
•
Èl ('ovcr" havia d'esel' ri'àmplia base, de caracle,. na'O;1O[ , l es raons {fue ho nbonen son tan .evidenls que fun
f,'mécdssÓria lota explicació. A ｭｾｳＬ＠
foa un acord pr.es e,l
ci Congrès de 1'"losa. l'ero .d·òmpllO base
'10
vol "as ｾｴｲ＠
que
l ' 11(l[¡i (l't.:llt"'I!· l'f dorrer arnbol,lan nou que filis. semblo
ｾＺｴ＠ desconegui. U 11(1 mica de fJ[l.dol' ell Q1nfl[Jor ｬｾ＠Ｇｲ｣ｳｾ＠
fa bonic és <:Iega"l i tot. Amplia basc, clon"" e'l '" va ., pe,
a nosaltl'e,'i, a qué dreta cenLre, esquerra i cxtrema ('squerra
l
jur¡f/in un rol ell el Govern
"
''fot i la rcpréscnfacio en el Gopern de les tel!dèncws (fue
l'actuació politica Ita demostrat que .corresponen a un Icai
i apreciable eslat d' opinió l'o!,deroc/O de forces. 11 o ｢｡ｳｾ＠
U" co,dirrgnf. i\O ¡;s prou dlr!fe [{na ｦｬＩｲ￧ｾＬ＠
ｃｾｬ＠
e
rlemostr(,l de l'unica ｭ｡ｲｾ･＠
que es demos Ｌｾｮ＠
aquestes coscs. Passi (/ue en organIsmes puramenL ,repl.e-
;-.' __ un rètor cul
ｨ｡ｶｴＡＱＧＭｾ＠
sentalius. Solidà"ilal Catalana por exemple,. "ero. ndo. d.tC;o,.
com ho és un Cove,.,l., la ｲ･ｰＬＮｳｮｴ｡ｾＱｏ＠
Stgu.! eT! IUI ua l
informada per Ull c,.iteri dc generosltat, ｰ･ｲｱｬｾ＠
per a fer
un. pacte amb Ull !Ool que signi pel' aquells, pellts o grans,
que ｲ･ｰｾｳｮＨ｡＠
n'Ili ha prou. Aixi es fan els tractats .entre
u'n Govern és altra cosa, cor Ito.. ､ｾ＠
ｴｾｭｲ＠
un
obles. ｊｾ･ｲｯ＠
ｾｯｬｲＬ＠
una signific:acio política que el ｣｡ｲｾ･Ｎｴｺｬ＠
, aquest
color 110 !i pot veltir més que de la ｰｯＬｾ･ｲ｣ｬｏ＠
, dc tn sumtl
de colors que es ¡ouguin per a donol'-lt un deLermwat lÒ.
Cal que afegim que sempre hem entès que en et Govel:n
no lli /1aUÜ'1L' cI'entror més que /o/'ces que ＯＧ･ｰｬＧｳｮｴｾｕ＠
tcnclcllcies cotitzables ,: conegll.des, pera no les lJ.uc ､･ｳｾｭＺＮＬ＠
en.cam. en ,per'iode de n ebulosa, en plena jor.mi OlO " e
ça pel' imlcmostrada, ara per ara mdelnostlab ｾＮ＠ :)1. s la
ｾ￩ｳｩｮ＠
d'acceptar cc,.ts parers, u.n Govern ｐｏ｣ｬＯＧｾ＠
RClnblor
,? :
ｾｮ｡＠
llocada Si demil es ja a Calalunya ta proporclOltal, pels
seus ･ｳｬ､ｴｾ＠ｲ
s' honrà aclarit l'h.orizo i ja 10Ln dtscuSSlO
sua ociosa.
'(
Dèiem temps curcra que nosaltres,. corn tota organ,t ｺｾﾭ
cio catalana qu e ucritablemc /lt com ptt amb un estaL er oprnio la polilica e"Lcnicln f er-lo li Cal"Lut1'ya. Es. no.tura/.
ｴｯｾ｣ｳ＠
que de ca l'a cL La formocio del Covem crCLCSSl11t -
ｾ＠｣ｲＨＺｩｾｭ＠
.
EPOCA - N° 28 - 7 de novembre 1945
a
que uno rf!presentacio dels que a Catalun.ya
_
nlOneft la lluil« contr" ci jranquis.mr, !<imposa vn . . Rcpcltm
_ perquè l'injOl'mncio s'Ilo val. -:- d e ls que a Laln)un)'u
moncn la lluita COlli ra el franqul:-.lIIe. 1 cOllcretí'O! la ll OStra afirmacio ell el sl',"'i, que c.alia ｉｬｾ＠
ｲ･ｰｳｬ｡ｾＱｏ＠
Ａｊｬｯ｢ｾ＠
.de la resi.lilèllcia calalana, sorglda de l acord de ｬ･Ｎｾ＠
01 ga,ul·
zacions que hi menen la ｢ｏｾｬ｡Ｌ＠ Ilu.ita. Car el ｱｵｾ＠
olgu ano-
110 .IW!l més ｱｬｌｾ＠
orgam cna 01'flmiilzaciolts tle ＬＮ･ｳｬｮｾｌＨ＠
nismes depclldan t s d'un. sol i l(tllÇ partit L no ｡ｬＬｾｴＱ
Ｌ｣ｾﾡＬ＠
ni mott mel/l'.ç - cap co1,jultt. l"es aUres ｏＬＮｧＨｬｴ
ＮｾｏｃｌｦｬｓＬ＠
l'Esquerra i ia C.N .1'. , posem per .cas J ｡｣ｴｾｲ･ｬ＠
｡ｲ､ｬｾｭ･ｴ＠
i I1wi hi /t an estai represenlades. Es dOllcs del cO rlJunt de
qnlps i forces. fllW fan la resistència dins .de CaLal.unya que
cal (llle sorgci:ri une reprcsentacio de COIlJun.t. ＯＧ･ｳｬｃｴｭＮｾ＠
la
nostra terra, pOl' inlc1rar el Gove rn. Per atXO apluaduem
l 'afirmacio dd President Iria quan, al.llarg de La seva. declflracio deixava IrurlsplU11' aquesl destg de conlacle t de
｣ｯＡＭ｡｢ｾｩ＠
est rela amb ets pall'iotes ｱｵｾ＠
a Calatunya ma!·
den por e nderrocar l'invasor:.'
.
.
lleus oci sinletitzada qwna era t qwna seguell' esse nt
la noslra pORicio, ｦｩｸ｡､ｾＮ＠
democrà.'.icament i per ｾ｢ＺｯＮｬｵｴ＠
ul1atlÍmitnt, el' ,,1If! l'rutllo pl ell arw, ｣･ｬ･ｾｲｮ､＠
(J .1 ｾＧ＠ pwy(!
a nrüm' I's. ric se tembre pels llOstres orgfUlIsmes (/ll'locnt.r L
ﾷ＠ uirll -i-nou persones cada una .de ｾ･ｳ＠
a la qual ＨｉＬ￧ｾｩｳｴｲｬ
quals té 1111 LLoc bell representatiu en Il., ｲＱｾｳｬ｡Ｎ＠
al'ya1lll:aclO.
ｊｾｮ｣･ｲｴ｡､＠
o Cf/uivocada respon a una reoLLLal t Cacl!l 'pas. ｱｬＱｾ＠
es faci per lwostal'-s' I, i comptarà amb el nos.tre apa I mcol"ldlcioltal. Com qlte al Govern formar p el ｐｲｃｳｬｾ･ｴｮ＠ｊｲｾＨｌ＠
Cl'elCln
que Ien deix a {Hl1.festa àmplio: Ｎ｣ｏｬＱｾｴｲ＠
ｮｾｬ｣ｌｏＺ
Ｌ＠ pet'
aixo li dOllem, tol el llostre apOt t pe,. atXa ens Iu l'ep' esen t.(l
lm hom.e Ifm l significat en les nosLres rengl eres com. ｾｳ＠
CarLes Pi i Sllnyer, A més, nosalt,.es enlenem que cal ｾ｡｣ｴｬﾭ
tar l'actuacio elel Prcsident ele Catalunya , tan bell one"lado i l'E !i fJlll ' /l'(f m ni srl'à cap obstacle per tot el qU f! es
ｊ｡ｾｩ＠
de carn fi l'l's lahililzacio cie la política catalana.
Aqu est es rl ｬｉｯＮｾｉＧｬ＠
ｦｊ｣ｲｴｓ｡ｉｬｈＢｾ＠
de ｇｯｾｲｮＮ＠ J ｮｾ＠
cap altre.
Alyu ha T'nlYIII "arlur rie munrobres, d tnfluèncl es, dr pacLes l (.Imh 1111(1 imfftlinncio que nlOlts aulors tle novei-les
per entrcu'H'" ｉ［｡ｬ､ｲｾＧＬＮ＠
[)(,',. (J ells. i a;nb ,tul amanimenl ｾ｣＠
ｬ･ｸｴ･Ｎｾ＠ (!ill/H' df'/ m,llor 0/'1 culmarr , s hnn valgu i bastlr
Icotirs d'ïl1l r1 r;tli('/t!u i deliciosa puerilitat. D 'altrf!s ens Ilfln
(malematil:flt Irilll sC1'lTnmenL, amb un estil Lan. campn.Hut.
que els ntorgaricm sense discussio la Flor Natural ｳｾ＠ el s
Jocs Flol'als es ｦ･ｳｩ
Ｌｾ＠ a l'il1tencio dels biliosos i dels pedants. Pao ja ens perdonaran si ｾ･＠
tot aixo no en f e"'!l
gaire cas. Ili han coses molt més ｬＱＡｐｾｲｦＨｴ
ｳ＠ que caldna
que rfJclom es,çin lola la Itos[ ,.tz atellclO / (JUC el nOvf!rn .de
Catalunya eslà crida a afrontar. Tot el dem és - . cnt."
té ｲｾｬｏｴ＠
poca l'!lportan ctft. Bé
il-lu stre poeta catalu quan esc rwta (Jue
de llun y, ｾ｢＠
so rolls semble n mu sico I).
imprecacions i pro/estes va dir-Ito
Ull
t(
Redacolo : '16, rUe Ecole de Drolt. MONTPELLIER.
AdmlnlstraolD : 3D, rue des 3 ｊｯｵｲｮｾ･ｳＮ＠
PERPIGNAN .
Lluis COMPANYS
Fundador
l·l'ACTUALITAT
f
ｾｏｌｉｔｃａ
］Ｍ
ｾｵ､ｩｬｯ＠
La C. N. T. entrarà al Govern de la Generali.tat ? - El «
» fa el fatxenda. Els Estats Units nO volen Lequerica. - SElrrano Suner denuncia el feixisme espanyol.
_ La politica dels republicans exiliats. - Detalls sobre l'indult franquista. - El que
!
d ·luen e Is nostres contrarl's .
1
'
secret. del pacl¡> tripartit. També cher d'établir à l'ouest un Gibral- «COncienie de su. (uerzas. del
La C. N. T . entrara
hi pa..c:.sarem de llarg el que d\gui ,tar à sa. mesW'e ».
.
apoyo de la Nacion (el Govern) se
que convencé a Hitler de la lmpoCertament, els governs aliats no d l.spone a dar otro JlrllS<? en el ca.a I Gavern
ｾＦｬ｢Ａｕｴ｡＠
de la. interYencio espa.- ignoren cap delaJlJ. dels que acaba mino de la norma.ltzaclon progre·t t;>
n ¡ : en la guern-a. rne ntres que de divulgar SelT4no Suñer. l pot- siva. de la. vida espaJlo1a ».
I
I
G
e
a
enera
I
a
.
C
o
＠
ｵ
ｩ
ｲ
｣
ｾ
que H I'tl"r
ﾷ..･ｾｵｴｪＧＢ＠
ser en coneixen molts d 'altres. Pe- Es ｴｲｷＮ［ｾＬ＠ＮｾＭ
d'IU, d e rer a:n ibar
d
»
ｾ＠
. als
:1..1
, . .;>
Se'ns diu que el Comlté Reglon.a.l l'oferta de Franco perqué la seva
de la. C.N.T. resident a Ga.talunyfl
ha acordat la seva pa.rtlcipacio e n
el Govern de la Generalitat. ｓ･ｧｯｮｾ＠
la ma.teixa ｩｮＱｯｲｭ｡｣ｾ＠
elements
autoritzats de l'orga.nitmcio conredel'oal S'haurien adreçat al Prestdent Ida per a. t.ractal' de les mod.aUtats de la co1.1aborncio cenetista
en el Govern de CatalWlya.
'11
EI « Cau d I o »
fa el fatxenda
Franco ha parlat a Toledo. Com
que Espanya es troba en plena integtaciodemoccit ca ｮｾＡＭＮﾷｨ｡＠
donat
cap referència oficiatl ni oficio:o.8
d'aquest disCurs. Amb lot, la ｰｲｾﾭ
sa estrangera diu que t'I Caudlll0
ha r e5wnit la situacio actual de la
politica. e;,.-panyola en elS següen ts
telmes
« Ens pot ésser dec'lal'ada ln
guerra i en aquest ｾ＠
hi farem
fl'ant. Les mesur€S de bloque-Ig p0den ésser intens1ficad& i cal que
els espanyols es facin a la idea de
nous sacrificis. Una altra ｾｯｬｵ｣ｩ＠
é... que ens apoiem en !l.quells po｢ｬｾ＠
que vulguiI1 ésser amic:s nos.tres ».
Com veieu , tot menY::i anaT:::le'n.
Diu que en aquesta matei.xa cerimonia. parlà el general YagUe. Pero com que a Eb-panya tot el" ｰｲｵ［ｾ＠
a la llum de'! pUbli.c, hom no ｾ｡ｰＮ＠
i a1.:« ho reconeix la pn"InSa.
e:;t;rangera, - si YagUe com ruuen
uns, atacà violentment el règim o
bé. si com afirmen d altre". en féu
un exaltat panegiríc.
L'evolucio continua._
,1.'0 ara. 'poden presentar contra la
intel'venclo constituiria. un llast. permanencià d e Franco en el poConstatem, de passada, que Senil- der un I:..C$tbnoni ･ｸｾｰ｣ｩｯｮ｡ｊＬ＠
Serno Suñer no vol pal'lar de l'entre- l'MO Swle-l' denU1'1Cla davant d el
vista d'Henda.ia... la qual, segons mon ｾｬ＠
règim nazi-feixista d'E:Spa.Ciano produl a Ribbentrop una nya 1 al mateix temps certi:ftca
gran 'sattsfa.ccio pels seus resul- l'ajut m11ita.r que servi per a. entahs
tronltzar-lo tot e] qual obliga als
Ei que ens Interessa de l'ex-eml- aliats a. ｣｡ｮｳｩ､･ｲｾｬｯ＠
fora de la
nència gris del fanatisme, és' la. llei i de la· convivència 1nternaciodeolare.cio publica, . clara. i contun.. nal.
.
'
dent ｾｯ｢ｲ･＠
les r 41acions intime>
Pe::'qué no sen vu FrnnCD ? Se=lue . Uiqro'an el règim de Franco gons el :oieu cunyat no pot ｾ｡ｲ＠
amb cJfe:x.isme i el nazlsme ven- !:lllSCament ＭＮ･ｾ＠
donar ｬＡｯｾ＠
a una
cut.....
r iuada ､ｯｰ
ＺＬｩ｣ｾｯＮ＠
Franco diu
«Oul. j'ai été pro4\Jlemand. ' - no es fi ｮｾｬｵ
ＢＡｯｮｳ＠ i ven que el
L'Es,oagne a. étê pro-allemande. Je règIm ha d'pvolucionar. Pero P<?C
l'afflime paroe que c'est vrai ft je à ))OC... Cal un govern de o11DSicJo
repro:hc à l'Espa.,ane d'aujour- ban papular per a fer ｰｲ･ｶ｡ｬｾ＠
la
dhui de nc pas feC?nnaitre f1'8.J,l-·sev a a.utorita.t. No es_ ｴｲ｡｣ｾ＠
UI de
chement ce Qui a eté »... « ｃ･Ｎｾ
ｳｴ［Ｎｾ｡
ｮ･ｳ＠
ni de . ､ｬ･ｾ＠
per a que
posé, 11 faut comprendre pourquol F1a.nco abft!1dom él pOO.er - diu
Franco. moi-même et, den1ère 8?rrano Suner - ans un moment
nous. l'Espagne na.t¡onaliste, avons d oporbunltat. L'hora es greu non seulement cru à la victolre de aregelx - 1 cal tenl'I" la paclencia
Berlin mais encore l'aNons ｡ｰ･Ｑｾ＠
de no precipitar els esdeviniments
16e a.Jec notre cceur et souhaitée ･ｬｾ＠
quaJ s e;;tan ｭ｡ｲ｣ｴｾ＠
pel ｳ･ｧｾ＠
avec notre rai$on de toute la ｦｯｲｾ＠
de l'ineluctable,
cc de nos vceux 'les plus ｡ｲ､ｾｫ［＠
No e:-. podia. tanmateix. fer u na
et les plus sincères ».
requlsilória m és greu contra el
Seguim. encara : « L'Espagne règim tranquista Q.Ue la que. B.Ca:ba
natlonaliste a des origines fascis- de fer el seu fanàtic pa.rtldan. t
ｴ･ｾ＠
oul n'ont pas a. renier 1e par_ eminent col-lnborador que es dm
ratnage d'HitJ1f r et de Mussolini •. Serrana SUfleT.
Hitler
b I
t ' t'
Q é
lnt.,';,";2'oca':.':; la
｡ｃｩｾ＠
S
S h
'da aJxj
errano
uner
en
:
U
U
CI: Ce n.'es t pas pour nos beau:c yeux
qu'il (Hitler) 1WUS a donné son
EI« BoleUn Ofic:al del Estado »
aide. C'est, paree que avant d'a.tta- (20-10-45) publica. un decret de
ouer son rival soviétique ｾ＠
set; « Ju.'4;lcia » sobre l'indult per cauｰｾＺｴｩｯｮ
ｳ＠ d e l'est, il fallait empê- !'eS de la « revolucion comunista. ».
°
gu":ra
C arac ens iques
d' nin
. d It
I
ex:1llats els beneficis de 1indult de
que han disfruta.t el 90 % dels
empre:.oz:tatR o de « rcdencion pol'
el tl'aooJo ».
,per l'article primer eS concedeix
I indult total de la Dena imposada
o que caldria ｾｰｯｳ｡Ｎｲ
Ｌ＠ alls ｲｾＭ
sables dels dehcLcs de rebel-l!o ml·
lltar contora Ie seguretat inteT10r de
l'Estat o d'ordre publlc comesos
rins el p r imer d 'abril de 1939 ...
sempre que ｊｾｏ＠
CC!1"lt¡ que ds delinqu:m· -.:, hagul .. ｾｩｮ＠
pre ;. ｐ｡ｺＺｾ＠
on acte... de ｾ･ｬ
ｴ｡
Ｎ＠ｭｯｲｾＮ＠
Violacions.:
pro!anaclon.... lat roclnL. o altres
fets que « !lOT !'u indele ｬＧ｣ｰｵｾ･ｮ＠
a t.odo ｨｯｭ｢ｬ
Ｚｾ＠ honra.do cualqU1era
que fue:-.e su ldeolo¡la ».
L'arlicle segon diu que la « gracia» :r,'apl.:cara, n ¡pe1icio deis CODdemnats pels tribunals senlenciona dors i amb l'infonne fiscal.
P er l'article tercer es concedeix
lI'ibel'lal provi sional als que sUguin
solmesos a. un -procés que essenI
declarats en l'ebel-lia. e ｲｰｾＧ･ｳｮｴｩ＠
ad jutjat e n el telmini d'un mes.
I gualmenl s'aplicara ｾ｡＠
lllbenal
provisional als Q.ue essent fOI"a
d'Espallya es 'Presentin dintre
termini .de 6. ｭ･ｾ＠
... ｰｲｯＱＷｾｧ｡｢｟･ｳ＠
per jusülcaclo ､ｬｭｰｯｾｳ｢ｊﾡｩＱ｡ｴ＠
de
repatriar-se davant els Consulats
En l'ari icle ottilrt s'e<;.oeoifica.
qUe . en I.' Cl\u>e,; DO rauades. si
el de!en:;or " es mostra conforme
amb la petlc!o fiscal e, dictara
una sentencia sense cap més Ira
mil I !'o'aplicara l'Indult, previs reQuisils lndicals en l'article segon.
Segu.eix n la segona pàgina
;m
ｃｏｎｖｅｒｓ＠
FILOLOGIQUES
per Pompeu FABRA
Els catalans ens gloriegem de M. no h i podrà a .. ¡,lIr ; pero
tenir una llengua normalitzada, encara no els hi ha comunicat ;
_
llengua <"de 'Cultura, vehicle s'han obstinat en negar· ho ; no
d'ensenyament, organ de govern; poden jutjar4hO, donCs no co- pera hem d e recone1xer que neixen les raons que ...
no ens h em aplicat gaire a apreudre-la Basta veure com en els Es de creure que, en aquests
. d··ICS ca tal ans que es
' P u bli- de
moments
estemelmancats
peno
lUbres en
on què
estudiar
català,
quen actualment, - quan ta més ot retr" un bon servei als Qui
､Ｇｵｾ｡＠
ｴｬＧｾｭ･ｮ｡＠
d'nnys que. la nor- &esitgin ... escriure'} "correctament,
ma}ltzaclo d el catala. h 8.; est.at as- la pub1icacio d'unes lliçons de
soltda, trobem mSls.tentment gramàtica en cadascuna de l es
-emprades ｣ｯｮｳｴｲｵｬｾ＠
1 tOTmi!S mlalg es doni una regla sint.àcque, des que tenim C1Xada la llen- Uca. o morfologics o àdhuc orment que molt.s tenen encara d'a}- togràfica
(notem 'Jrartes com
ｧｾ｡Ｎ＠
cB;1. consli:terar ｣ｾｭ＠
a erro- JXLIS, evaquacio, s vatge ... ) J4:;
files. ALXO prova el desconeue- creie.nt.ho aLxi que m'he decidIt
gune.Sde les regles gramaticals la a escrIure aquestes lliçons de
coneL'(ença de les ｱｾ｡ｬｳ＠
és indis- gramatica que ara. apareLxeran
pensable per a escriure correcta.- a la Humanitat amb el titOl de
ｭ･ｮｾ＠
aquesta llengua de què ens Converses Filolaglques, ço és amb
sentim tan orgull osos.
él mateix titol amb que apareEl qui les hagués ben apreses guel1l.e ta anys, a la Publicitat,
no cometria en etecte faltes de una serie de petits arUeles sobre
gramàtica com les que' hi ha. en ' questions d'e gramàtica catalana.
frases com les segucnts :
Gal, pero, advertir que les d'aTa
direreb:en essencialment d'aque·
Com a prova de que nasal- Illes: llavors es tractava de rel'
tres ｮｾ＠
hem aregut j Franoo, coneixer les raOllS que, en l'obra,
persuadit de que la signatura de fLxacio de la. llengua havien
d'un tractat... j tenim que fer laeonSell'8.t d'adoptar unès deterun gran esforç j una . consulta minades construccions, form es i
en regla en la qual tots I çada un IgraCies, i de rebutjar-ne d'altres;
de nosaltres i tindrà veu I VOt; mentre que ara no es tracta. si no
el proleg, en el que s'expliquen i de donar a cone1xer unes quantes
nI:! .els hi ｡ｴｲｧｵｾｭ＠
ｭｾ＠
que una regles d'una llengu a ja nada.
mitja confiança , si nlngu 11 ha Aquestes lliçons d eSproveYdes de
fet veure que ai xo ea inexacte, raonamentS J no seran, doncs, en
ｉｾ
Ｎｲ｟･＠ _n_osaltres j el Sr rigor, unes veritables converses.
I
EL- MITE DE L'IDEA D'ORDRE
per F. YRLA
ｊｾｬｩ･ｮ＠
ｂｾｮ､｡Ｌ＠
en . ｾｮ＠
ｲ･｣ｾｴ＠
article, blasma el concepte generalment
odmes de l,dea ･ｳｴ｡ｨ｣ｾ＠
de I ｏｾ､ｲ＠
i s'enfronta amb els apologistes que
creuen cegament que es el pnnclpal resort d'eficàcia per a mantenir
les conquestes de 'o Democròcio
El subtil pensador onalih:a eis motius ' contradictoris sobre els quals
es reflexa lo sevo formo i Ics conseqüències que se'n der¡".en
l, ｾｮ＠
reSum, dedueix que lo força en què reposa lo ､｣ｭｯｲｾｩ｡＠
no es
pos l'Ideo d'ordre, sino una imatge més complexa, ｩｮ｣ｯｭｰｲ｢ｬ･ｾｴ＠
més
P ero el mon civilitzat,. continuA
aguda : II l'ideo d'equilibri. ).
n marcar la. seva malfiança enV.,,;l'S
el règim toWitavi d 'Espanya.. Ar&
Dins. el -:necanisme polític de lo ｾｉ､ｯ＠
publico, què rcprcsento quina és
lo funclo ."tol de l'equilibri?
'
mateix, Franco ha via ､ｾｴ＠
el
per Humbert
« placet » als Esbats UnlW per a
Ｎｲ＠ｉｾ＠ seva . orgumentacio, lo tèsi del ｰｲｯｾ＠
Benda retreu, per . 0 . ｩｬＮｵｳｴｲｾ
de:;igna.r ambaixador d.Q;panya n
ｦｾｳｯｲ＠
Barker, cotcdrotlc de Clencles Pohtiques de l'Universitat de ｃｯＢＬｾ＠
aquella Repubhca, a l'Inefable JoDesprés de lo ｲ･ｳｾｯｮｴ＠
victario I Anglaterra, i moral i molt 0pJoxi- yadors 225 contra els 196 ｾＧ｡ｲｯ
Ｌ＠ i. ｢ｾＡ､ｧ･
Ｌ＠ .exposado en uno ｳＮｾｹＬ＠
ｍｾ＠
Ｚ｣ｾＭＮ
--et $irt;.....," :'"rIOrfttlluàri .ngles,
ｾ＠
Pelix de. Lequeric.a. l'home. C1.ue electoral del. ｲ･｢ｯｬｩｳｾ＠
anglesos era modo ment Just o França, on s"h o fet ols lliberalS! 60 i no 11 .
El ｳｾｭｯ＠
representatiu en que es fonamento l'articulocio de lo
con:,enti el lliw"8Jll.ent de LluU;
Tenen roo, doncs, els marxistes ､･ｭｾｃＱ｡Ｌ＠
c.omporta un dispositiu de quatre peces angulon, diu l'uniCompanys i 2. la deporta.clO a Ale- esperada una repeticlo del moteix oplicacio del règim praporc¡onGlistG,
fenomen en les eleccions da ne roment imperfecte, és cert, pero considera- francesos d 'es tor més contents que ycrsltarr ong.les. Aquestes peces son:
manya de tants refugiats ･ｾ＠
cekobrodes o F,anço-. Teti.o", ｰｲｯｾ＠
blement menys qu e 'o ltuita unino- els seus comorodes anglesos, i si 901a . lo reprcsentacio ciutadana, emanant del CO$ electora' _
IlYols. sembla, pelO, que e-l::. ｅ｢ｴ｡ｾ＠
Units ｾＧｨ｡ｮ＠
reiWiQt a accedir a nostiicaya que de les urnes en sortirio minol anglesa . Si 'es eleccions fron- Yernen segons els seus principis, 20., Els partih nactonols, refJexe de les divenes tendè';cies ｧ･ｮｾｲｯｬ｡＠
aque5ta petiC:o afin:nant. que no p0- uno neta majoria socioHsto-comu- ces.es haguèssin estot majoritàries, ningu que sigui democrato no podrà ｭｯｧｵｾｮＡＭＮｳ･＠
sota l'angle d'un pr09rGmo especifico _ 30., Un Porlomen;
dien admetre a casa. seva un home nisto , por ,'estil de l'obtinguda pels entre comunistes i sociolistes haurien fer-los-en retret, puix que el sobi- ｾ｡ｮｴｵｬ＠
. per 'es rcprcsentocions de
comunitat, on puguin debotre's
obertament pro-nazt i que a Fran- trebollistes que obtinguére n 390 dels tingut cent diputats més.
rà oixi ho ho .,olgut. À1xa pel que I cnstol.ltbar els Pf'Oblemes subst<rnciaJs que ofectent o lo NociG _ _
ça fou l'am.c i el conseller de
627 llocs o elegir, 1 quan s'ho .,ist,
L10nàlisi aritmètic deb resultoh respecta o ia quantitat. Aro, quant 40., ｬｾ＠
ｩｍｾｴｵ｣｡＠
d' un Ministeri representatiu, capaç de guiar el Par'oDeat, Doriot i Harold-Paquis.
.1, reclprocame?t: amb prou sensibilitat per a recollir i plasmar les
Per cert que l'ex-spea.ker de pels resultats numèrics, que a Fron - electorals o França demostro que el o lo qualitat, vull dir o la puresa, o ｾ･ｮｴ＠
« Radlo-.Paris » en le::. memorles ça, dels 542 diputats, entre sacio. promedi de ,..ots que ha calgut a l' ortoxio i o lo intensitot de condi- dlf'ectiyes porJomentorres en lo legislo cio de ,'Estat,
que escnvi a.'bans d'ésser afusellat, fistes i comunistes, amb els seus coda candidat per a ésser elegit no cians, lo diferència o foyor de França
Heus oci les quatre poccs « mestres » que, seg,ons el judici de ｬＧｩＮｵｳｾ＠
. xpliea que :mpunemenC. elS ho- satèlih:, na n'obte",ien més que 286, .,eurà entre ells, més que les di Fe- em semblo encaro més cloro. El tre- he professor, composen la base d el sistemo representatiu d' una ､･ｭｯｾ＠
m es del P.P.F. peIb8rell a. refu- alguns han volgut suposar que lo rèncics ineyitables en uno lluita que bollisme anglès és de procedència fa- cràcio.
ｧｩ｡ｲ
ｾｳ･＠
en l'Ambaixada d.>'n;panya. yictoria marxista francesa era ｣ｯｮｳｩｾ＠
comprén demarcocions de densitat de biona i llegeix la Bíblia. En con",i, a
Pero per o que l'eficòcio esdeyingui tangible, col que na es produeiai
« Lequerica, pero, digué que no p0.- deroblement més petita que (o seyo pobla cio ton diferent . Hi ho una França, una gran port dels elegits
cap signe d'o'terocio entre llur mecanisme; que no existeixi cop .,ulnedia. garant.1T-los res ».
Pobre J osé Fèlix! Amb la. seva similar anglesa, quan en veritat és yisíble uniformitat e n el li pes mo- odoren Le nin, i els oltres, els de leon rabilitat en la scya junhtro, i que, en suma, el concert entre els quatre
rol » de coda diputot, i certa iguol- Blum, tots tenim lo impresio que lon poders s'estobilil"%i scmpre o prof;it i sota l/ègida dels interessos de lo
Ca.lta de banyut· de « va.udevU n al contrari.
En les eleccions generals angleses, tat numè ..ica o la bosc de lo ｲ･ｰｾ＠
més dins lo linio de Marx que no comunitat.
adotzenat no podrà l'epresenta.r
Aquesta és, seguint les traces de la teoria de Borker, lo forma conl'Ek.panya « Una, Grande y Llbre » de 25.081.001 sufragis emesos, cls sentacio populor . .En conyi, per ｬＧ｡ｲ｢ｩｾ＠
pas els amics d'Attlee ...
en un d'aquests poble;) podrtU¡ per laboristes n'obtenien 11 .962.678 , i tràrio dellm itocio de les demarcacions ,
eluent que assoleix el sistema de rCJ)resentado de lo democràcia , i é.
+ ｾ＠
6: In infecta. demacrada ».
d'oci on emergeix lo SeYO força vital, és o dir, la força integrada pel
totes les oftres minories rcu",ides electorals, agroyodo pel fet que, en
Com és natural, els primers ｲ･ｳｵｬｾ＠
13 . 119.336. Aixi , els partits no 10- ｣ｾ､｡＠
districte, el yictorios elimina tots qu e es conegueren foren els de joc d'un perfecte equillb.u funcional.
Sumariat amb termes tan precisos, volo dir que el problemo esmentat
boristes superaven en les urnes e n tots els concurrents, es dona el cas lo ciutot de Montpeller, i ayiot es
1. 156.648 vots ols ,..ictoriosos en els que el nombre de vots que o Angla- dibuixaren cloro ment ce rts sign ifica- pren el caire d'un teorema geomètric, talment com si fos un plo d'orqu i« Paris-o.Presse li acaba de ｰｵ｢ｬｩｾ＠
llocs, pero maig rot oqueixa no petita terra, ho calgut o codo partit per a tius fets ; el partit rao;cal,. que, 10- tecturo. D'aquesta formulo en ressurt uno eqüocio logica, congruo, que
ear una. mtere5alltiss.ima interv iU superioritat de sufragis obtenien 153 obtenir un mandat és el que segueix: colment opereguè en primer lloc en Bendo aprofito com o sintèsi de lo SCTO controyersio.
Aixi, 10 conseqüència s'ofe,..¡x evident:
del :,en enviat especla.l a Lis boa, llocs de menys.
li b
les elecdons municipals i cantV"ols,
' le....Ｌ "Cl..o·"'el.
a-b
Se-_n
i erals .... .... .
207,285
'
.
Cnar
ﾡＮＧｑＮ
ｾＮ＠
........
I
possaYo o lo cua
om b uno yotoclO
Equilibri: manifestodo yi.,o , dinàmica, exosm-ico, del mecanisme poli lier. aque:;t personatge gr!s i fanàAI contrari , e n les darreres e écCommonwea lt . . . ..
110,634
¡rrisorio; un partit nou, el M. R. p , tic democràtic,
t:e, vanit03 i directament. rebop(m- cians france1cs, els dos grups ｭ｡ｲ
ｾ＠
Independe nts . . . . .
92,266
de significocio impreeiso, cons etyoOrdre: element estàtic, inyoluliu per noturo, lineal, dogmàtic, d'essènsable del trasllat del President xistes, amb els seus sotH its, han IU<
Nocionals. . . . . . . .
73 ,9 98
dar en certes coses i reyolucionori cia mitica.
Companys de la Sa.nté de Pa.ris a mat
9.690.000
vots
con tro
Llib . ,.I. noc,·o n.l,
51,222
I
.
1i
b
,',
Madrid.
7.417.000 les altres minories . Apo e n o tres, onaYO en prim er ac om
AI morge de la gloso dialèctica de Julien Bendo, sigui'ns pe rmes
Si Ciano, el gendre de l'altre, reix doncs en els resultats france Comunistes. . . . . . .
50,695
una votacio sorprenent; els ｣ｯｭｵｾ＠
＠
ｨ
ｾ
ｲ
ｩ
ｧ
･
ｦ
｡
Ｇ
､
un
simple
colofo.
ie::.> -s sos,' uno ;uperioritat d.e 2.273 .000
0 1".Ç 3 en elenS ｾＬ･ｳﾷｩｬｭＮｓ＠
'o·esfmen
_2'"lumne
Conservadors .....
46.011
nistes, que fins aro oporeixien com
.lo base diferencial que distingeix l'idea d'ordre, de la d'equilibri, és
C
bade s
....-.¡....
IAI
T re bo Il IS
' I es .......
30 , 805
els parents pobres dels socialistes,
_ ｬ ......
ｾ＠
a ｭ｡ｱｵｬﾷｾｲ＠
el ｾＬ＠ opor'u- vots o . favor dels marXIStes, que. c.s
ｮｬＺｉｾＮ＠
I>
ll' b
I
d
els deixoyen enrrero, tot j no hoyer- mes profund o encara que la reflexoda pel passional filosof francès.
'sme
vis
a
.
'.5
d'Hitler
80--0
tradueiX
per
una
lleugera
mOlaria
I
era
s
in
e
pe
ndcnts
15,559
nI
,
u ...u
hi a Montpeller, grans masses obreBorker, on el seu llibre, assenyala lluminosament en què es fonamento
Suñer !*fns presenta rumb tot el pa rlamentària d'uns 40 llocs .
S'/ a A ng Iaterro Io Il Ulto
'
e Iectoro l,e., " el I,,' omt de I. pol,·I,·c. ' d"et la ､ｩｶ･ｲｧｾｮ｣ｯＮ＠
Lo ideo d'equilibri, en la fundo politico, és subjecto o
seu uniforme i meci&lIes, decomt,
l'explicocio d' oqueix fet poro- ,'hagués fet pel siste ma ｰｲｯ｣ｩｾ＠
general do Gaulle s'afirmoyo rotund; les reaCO/ons> noturols de tot organisme millor dit, és un complement de
amb
una fra nquesa camblada de d oxo I lo tenim
'
. . d e I no, e Is tre bo Il 'Istes' h aurlen
'
.
I. c·,ul.d.n'·. ,'h.-,·.
· I·,.
I- ., elec_
en Io d·t
I e renc,a
o b tingut
. .mob,
..
cinl'im.e.
les lleis que regulen l'Eyoludo humana. « No hi ho cap rinstitucto _
Deixarem de banda les seves al. sistema electoral emprat en coda un 297 mandats e nlloc de 390 que torolment en proporcions molt ｡ｬｾ＠
raona que pugui assolir uno formo estàtica o un estat de perfeccio
legacions que neguen les afinna- del s dos països, brutalment ｭｯｪｲ｜ｾ＠
injustoment els ha donat la lluito tes, etc."
estacionària. »
｣ｪｯｮ
ｾ＠
de c:ano. la signatura, en tori revoltant i tot qu e fou injust 0 4majoritàllio uninominal, els c.onser(Segueix a la segona pagina)
ｾ＠ Representaria la mort del progrés humà si quonscyulgo de les institucIons que SOn creades per o iden.ificor-se amb els seus postulots,
prengués uno formo estàtica a yulgués coure en una estotificacio
｣ｲ･ｩｮｴｾｳ＠
penetrada d'una perfeccio obsolut-a. ))
« Cap dels ressorts actius que formen "orticulacio func ional de lo
democràcia, - és sobirà en si mateix . Ni l'e lectorat, ni el Porlament, ni
els partits poIitics, ni els Ministeris, poden creure's imbuïts, per si sols,
de sobirania. »
- La mort m'espera, bona amigo
« Es el conjunt de les representacions, lo sumo que forma el ,¡stcmo,
pec ;¡',,¡jep eaznec
de mà cruel i tendre si.
que és \SObirà, i ho és quan precisament ho près estat d' un ajustament
--------"----'
Aro, mos peus, aneu descalços ;
interior, quan ho o"olit, per tol fet, er "equilibri » de les ports funcio Era el moment de les tenebres,
sense embolcall m'heu de servir.
nals. »
quan llum no vèieu ni comi ,
« Aci, i solament oci," és on resideix el miracle de la democràcia
Es tocant terra catalana,
rodionol, el punt més elevat que pugui assolir lo pràctico de lo tOO
i amagaven lo cora e ls angels
sentint- lo bé, com vull morir.
humana . »
d'amargues menes de morir .
Tot peresos, el sol d'octubre
No hi ha cap Nacio encara que hagi realitxat un semblant « mira_
El s grans Traïdors de lo terra
cle I). Els Estats moderns camine n progressiyoment vers un punt d' unitat
daurava el dia poc o poc .
varen ll iurar-lo ol més rai .
racional .. Ocs . del Xllé . segle, en què, per glorio nostra, començo o
Quan e ls fusells van encarar-l i
respJendlr a l'olbo del parlam ent01'isme, embrionari si es yol en e ls
- Vens i et perdem - deien en veure '1
ell esperà lo veu de : Foc '
regnes d'Arogo ; Costella, fin s els temps contemporànis l'evoJuclo poli-
No volen t
Lequerica
-------------------------------------------------------------
ILlES IEILlECCII(Q)INIS
ｉｆｾａｎｃｅｓ＠
TORRES
COMENTARI GENERAL
'0
Serrano Suner
es confessa
..0.0.... 8U-1
---------------------·------1
FI DE LLU I) COMPANY)
I
lo mar i 1I'aire pirenenc.
Ulls catalans espurnejaven
Va de lo mort ol negre avenc.
Amb posat d'ira : Viva Espona,
escopi un noi escardalenc.
Del pobre clos on el tancaven
. sonaren pany i farrelat.
De sos amics era en la casa
del perseguit i del postrat.
Tenia alli per companyona
lo catalana llibertat .
El van jutjar quatre fantasmes
de l'eterna Espanyo dorment
amb llurs esposes de per riure
i llur orgull , b"ira en e l vent.
F ins que un mati sent o lo porto
Veus oci lo mort, President.
I
que, eixit d'un rengle, donaria
l'oficial, rigid i groc.
I en encetar-se'n lo paraula
amb dring de renec foraster,
ell crido : -
Visca Catalunya •
Tot, gent i pati es va desfer ;
, un botre d'ulls abans de coure
lo gran I nvacada veié
com uno barco tota solo
pera menada pels destins
per uns destins d'ales nacrades
que il-Iuminaven els confins
i el guspireig de les onades
i e ls solts de joia dels delfins.
Aquesta poesia fou llegida pel seu ou tor en l'homenatge que
els catalans de Bèlgica dedicaren ol President L1uis Companys.
-
tica ha pres un caràcter de perfeccionament accentuat ｾ＠
ralacio ol ｰｲｯｾ＠
blema de les representacions publiques. Pero no hem pos arribat encara
ol I¡ntit. d'acce ptor ｳｾｴｩｦｯｲｭ･ｮ＠
un desideratum perfecte, malgrat
les continues temptotlyes I els afanys que es produeixen periodicament
arreu del mon.
Mantinguem "esperança d'ossolir-ne els ben ifets. El progrés humà
segueix invariablement la seva ruta. A mesura que lo rotoeio de les
idees prén consistència s'afirmo amb relleu creixent el règim de llibertat
Pera s'imposo uno condicio severa. I és que els homes, restin conscients de Jo miuio que'ls pertoco . l'equilibri funcional de lo democròcia,
que és lo seva mateixa essència, restarà sempre yulneroble .i no reb
el suport de l'home, de 10 sevo forço moroJ, de lo seva disdplino intfln _
seca, de lo seYa consciència yi.,o, - en una poroulo, del seu de ure social.
Lo suprema roo i lo plena ;ustificocio del nostre oYenç, lo certesa
i lo gorantio en l'oplicacia dels mètodes que el vitolitxcn, res ideixen e n
el deure de l'home poll tic, e n el deure de l'home e n tant que creador ,
membre de Ja comunitat arganitxada. l ' home, capacitat per o .,iure en
una comunitat, ha de ｳ･ｮｴｩ
ｲｾｳ･＠
solidari de les seves obligacions, i ha de
sopiguer controlar lo seva vida per lo induccio del seu pensament i pe r
l'exercici del seu esperit.
Si na és pas oi xi, acceptant ol sever blasme de sir Er. Borker, _
deixo d'éRcr Home.
I
A CATALUNYA
Aquests mo ts encopça lats amb la
reproducciò de l titol d el nostre portontveu a Catalunyo, van adreçats
ols companys que hi editen « Lo
Humanitat n en la clandestinitat.
Són de salutacio i d'encorotjament.
1 al mateix temps d'admiracio per lo
tosco que d esenvolupen o Catalunya. Dient que és digne de la me-
mória 'd'aquell gran lluitador q ue
va 'fundar-lo lluïs Companys, e ls
nostres ｡ｭｬｾ＠
comprendran . òmb
quina ord¡deso, « Lo HumanItat »
a Catalunya meno la bona tasca.
Reproduirem 'SOVint er\ aquest es
columnes les informacions que d ona,
segurs que han ､Ｇｩｮｴ･ｲ
ｾｳｳｯｲ＠
ｯｾｳ＠
ｮ｡ｳｾ＠
tres lectors. ｈ･ｵｾｶｯｳ＠
açl 10 prlmer5:.-'
•
h uma n I t a:t
I.a
• Fundador, llUIS COMPANYS
ｾｴｳ｣￨ＮＺ･＠
Reprodu.lm de 1'ed.ic1o de « La
Talnbé a la ma tina.da de 2 à 3,
Humanitat » de Barcelona la se- del dla 6 d'octubre all ｣｡Ｎｲｾ＠
de Meguent 1nteressa.nLissima i:Ó!ol"lna.- néndez 1 Pelayo, enfront del carcio :
rel' Maurici serra.hima, de la baITiada de Gracia, hi esdevingué un
A pnmeres llores del passat <tia nodrit tiroteig que apart del COIld\ootuiJre, va aparèixer tll1a g:r seguent esglai sofert pels pa.c1fics
･ｮｂ｡ｾｧ＠
estadants
.Els tracta ､ｾ＠ la cruma. que formen va ｾｵｳｲｱｬ＠
ｾＺｳＭ
､ｾ＠
esmentats oarrers,
licia i eIs .individus des Cos de
PO
-n ESse1' mobIIIIZa!'"
bombers Val .,••u
.,.
per tal de despenjar la « sedliclosa » en5eDV'SI· stmbo¡ de la ca.ta,..
Inl"1t de
ｊＢｾｉ｜＠ ...-..., ＢＭｳｬｩＧｾＬ\lLU Ｇ＠ rebel'. . .1.01
.......
sotm:is.sio 1 esclarvatge.
La policia, com de costum, va
promoure oon nombre d'incidents,
dels qU!\ls, varen, ésse,r,ne, victJ.mes
aJguns verns d a.que..l mdreL de
Ｑｾｬｸ｡ｭｰ･＠
ba.rcelani. Les porteres
daquelles cases, particularment,fOren ｳｯｾ･＠
à tota. mena. de. coa..ccions 1 « hablles tnteI1roga.tonos ».
estat possible esbnn'ar ｾｳ･ｭ｢ｬ｡＠
que eS ｾａ＠ ua-..utlo d'un
atac de pà.nic de la palicia esP{V
nola uns individus de la qual. en
Y.'
• Ｎ｣ｾ｟＠
veUle passar uns v.w.uu.uts que,
ｴｲ｡ｮｱｵｩＱｾｬｭ･＠
ｾ･ｩ
ｮ＠
via. cap B.
llurs quefers, e.s varen d01l'ar
1'<\ alIo }) I En veure que no !feien
cas, pel ｾｯｴｩｵ＠
que ｦｯｾＬ＠
d 'aquell8i
conminac 1o, va.rent iniciar uns ､ｩｳｾ＠
parS arn, b armes curtes de tota meïnt-se
tal espetec u e els
na, o
un
.q
1
que ho hagueren ￠Ｇ･ｳｾｴ｡ｲ＠
es ere en
que havia arribat, Ja. lhera del tra.b
t
eral Mati d '
esta
... ｽＡＮｾ･ｮｰｯｧﾡ｣ｌ＠
'va ess'
Uer, 8.QsegUons
ｾＮ＠
ｾＮ＠
manifestl8l.'en, el creure's que es
plantaven pasquins separatistes a
la paret. R esultat també de la __ ..
•teixa alarma va ésser la. detencio
d'un ｭ｡ｴｲｬｾＬ＠
h abitant en aquell
barri, les ferides greus que va. ｳｾ＠
flrir W1 agent de policia i la. mort
d'un ｡ｾｴｲ･＠
« compaiiero » del m{V
Qal dir, peTO, que el resultat fou
negatiu, rnalgra.t haver-lo amenaçat amb éser portades, totes, a la
'(') i
.
t
perruquena
.
no precl..SaInen
per a. ｦ･ｲＭｬｯｳｾ｢＠
la permanent, sina
tot al contrari.
teix u cuerpo »,
Menys mal, de ｾｴ･ｳ＠
ｭ｡ｮｾｲ･ｳＬ＠
que l'enterrament. SI es confmna
1& ort
t éss
lluït i l'ass1stèn
. m, ' po
er
.
Cla d ｾﾫ＠
autorida.des, ｪｾｱｗｆ＠
Y
fuerzas vivas » molt nodrida .
els caITer5 de Balm.,es 1 Arago. La.
cosa . va esser realitzada amb ple
éxit 1 amb una gran destresa. De
terrat a ter.rat,. SQ;SUngula. per Ull
cable, estés amb extraord1naria
habilitat, la bandera barrada va
'--'-' d ' 1
onejar amb tota ｭ｡ｊｾＬ＠
esp e-
ｾ＠
a ｮｾＺ｡Ｇｨｩ
ｾ＠
ｱｾ＠
LES ELECCIOnS fRAnc
.
I
rSES
[
•
(Ve de in. primera, p agi.na)
Els resultats de Montpeller scrien
una excepcio, ens demonàven, o bé
es repetirien orre u de França amb les
mate ixes porriculoritots l El dubte,
o compos dels resultats que es coneixien ayiot fou esyoÏf'. Si el cos
dc ｍｯｾｴｰ
Ｎｬ･ｲ＠
no c'o uno c'xc.pc,'o,
ans bé la regla. En lo intimitat del
pensament de l'elector fronc ès ｾｳＧｨｯＭ
.,.io for mot inyenciblement un
u estot d'opinio » que conduïa a
'Uns resultats uniformes, gairebé com
uno lici fisico. De nord o sud els
.,.otonts arribaren ol 90 per 100.
.o-est o oest els rodico's eren abondonats pels seus seguidors de lo
}punta Q J"oltra del
yetlla. ｄｾｵｮ｡＠
territori els cil¡ltodons, feien confionça ol general de Gaul1e gairebé en
la mateixa proporcio del 67 per 100.
El M. R. P. creixia arreu.
Davant d'aqueixos fets uno pregunto sorgeix ･ｳｰｯｲＩｴ￠ｮｩｾＺ＠
qui
ho diu que ets ootcs hl.rmans no
obe '
d
' .
.
eix en o un eter mlnlsme estret, I
que oqueix determinisme no està
subjecte a ll eis precises? No oblidem
lo Yastitut i lo complexitat de l'experièncio realitz:oda . A la Yora d'uno
yinteno de millions d'àn imes de
condicio la més diversa han reo'ccionat o respost en ｭｯｴｩｙｾ｣ｮｳ＠
d'ordre
' ,
,
l
", l ' h
est tiC amen moro o espm uo, I o
han fet isolades les unes de les
ol" .., o ,ol .. amb lo ,.vo,con,ciènresultat s'ha tradult per una
oonstant, com diuen els tècnics que legitimo aquesta o.fir.
,
maCla aparentmen t agosarada, pera
c-erto : que el mon moral,. o lo
.sociologia, com yulgueu, obceix, Gom
el mon moteriol a lleis preoises.
Aro, que aixi com en l'ordre material les dades sobre les quols basar
un càlcul ens son conegudes i per
•
I c;od,.
11 •
I
aixa ,e
. I ｉｱｾ･ｭ＠
en , eiS, en. e mon
de ｉｾ･ｦｬｴ＠
ｾＬｸ｡＠
no. es ｰｯｳｬＮ｢･ｾ＠
.no
perque aqueixes lleIS no eXisteiXIn,
el cos de les eleccions franceses
ho dcmostra, ans bé perqué els
fets sobre ets quals basar_les no
s'aprecie n amb balances microsco"
,
",'
.pIS ni reactlu.s: O OCI I error ｦｲ･ｱＮｵｾｴ＠
de .Ies preYISlons humanes. S, es
pOHlble calcular exoctomcnt el moY¡ment dels ostres( no pod em preyeure lo direccio que prendrà, no jo
t d l'
e ' t s'
el yol d' uno
un oc e e esp rl Ino
mosca.
Aqueixa petita diyagacio de tirat
filosofic yoldria tenir uno finalitat
tTtà '0 • lo de d'r que ci secret de
Ｎｉ＠ｾ＠ lien • po1atlca,
. .
IＮｭｯｾ＠
.
Iｾ eXlt
.de ｲｾ｡｣ｬｯｮｳ＠
morals ｾｯｭ＠
cop mes n hi hagi, es de
saber sltuor-se bé, l'endevinar les
reaccions de lo mosso de preveure
'..
aUo que passa e n el mlstetlos domini de l'esperit de coda ciútadà.
Aqueixa condícia és csscncialment
indispensable ols èonductors de pobles i ols guies dels partits. Per a
posseir-la cal ésser tant o més que
..
- .
I d'
..
ｓｾｉＬ＠
Intult!u. , e monero ｬｲｴ･ｳｾｓＭ
tible ens ye a I esment.;1 nom d un
gran des aparegut : MaCla .
(la, l e l
+ ｾ＠
"
Pel que fa referencio o lo, salucio
del nostre problcma, hem d estor o
ｮｾ＠ contents del res ulto! de . Ies el«CK)ns franceses? Lo YIGtorlo de les
extremes esquerres contribuirà o no
. ..'
.
o ｰｲ･ｃｉＧｾｑ＠
lo Calguda de. Franco .,
ol reñobllment de lo legalitat repu_
blicano o Espanyo?
Heu-vQJ: oçi lo pregunto que a
hores d'oro es dcuen hov. , fot Ic,
dobenes de miliers d'exiliats espanyols escampats pcl mon. Aro si que
ｾｩ＼Ａ＠
.bo de ｴ･ｾｩｲ＠
aquelles facultats
IntulhYes o que abans m'he referit.
Com
.
' l'
. .
.
reocclon.ara espent ｉｮｴ･ｲ｡｣ｵｾＭ
noi en ｲｾｬｯ｣＠
o pro.vocar determlno .... cony IS en les octttuh conegudes
fins oro? I si aquests conYis es produeixen, en quin sentit seran? Veu_
rem o no despertar-se uno major
apetència anglo-saxona i rUSSa per
11
'
a. eneam or per YICS de dret lo soluCIO , del gran drama espanyol? I els
ciutodons que ｾｩｵ｣ｮ＠
en el territori
patri, que en deuen pcnsar ? El mateix Franco deu estor aterrat content o indiferent?
'
S'
.
I tenim en compte que els partits ol poder a França i o Anglaterra,
s'han
i ja no col dir RUlsio c:ompramés en els termes que sabcu
Pa
la liquidocio de l'actuol situacia
Q
ｾｮ｡＠
espanyola Fins o fer-ne
cotegorica posicia oficio I dels partits respectius, sem blo que e l resultot de
les eleccions franceses hauria d e sotisfer-nos ma.lt. El portit ｣ｯｭｾｮｩｳｴＬ＠
o ｆｲｯｮｾ｡
Ｌ＠ fins en els manIfestos
electorals repartits a dO,micili ho, P,' ,0clamat qu e el seu portrt ｨｾ＠
･ｘｬｧｬｲｉｾＮ＠
I costo de creure que aqueixes POSIcions, tant repetidament afirmad es,
ｱｵ･､ｩｾ＠
en ｲ･ｴｯ
Ｌｲｩ｣ｾ＠
inoperant! en de｣ｬ｡ｲｾ＿ｮｳ＠
ｲｯｭ｡ｮｨｱｵｾ［＠
en lStcr<Jtura
de mlhng o de Congres.
•
e(J).mmem6t:.ael(J). de ｌｾ＠｡ｴｵ￩ｬ･ｌｭｾ＠
Organitzat per la Seccio d'E.'iqerra Republicana de Catalu.nya
de Bèlgica, tinguè Uoc a Brusel.les
un acte d'homenatge a Lluis Cam.panys. amb ?notiu de l'aniversari
del seu afusellament.
Entre la nombrosa concurrència
'I
V'd
d'E T
remarcarem.. a I S1'a
t ua.
,nu l
ｖ｡ｮ､･ｲｶｬｾ［＠
el diputat $oclahsta t
gran; a1?llC de. Catalunya, ｾ･ｮｹｯｲ＠
LOU1S ｐｬ･ｲ｡ｾ＠
; una ' ､･ｬｾｹＧ｡｣ｏ＠
del
secretariat ｾ｡ｱｵ･ｚｬ＠
partit, eL (fer.
［ｮｾｺ＠
､ｾＺｧＧｵｴ･＠
ｊｧｾｮｓＧ￠ＬＺｺｲ､＠
Sr. de Lasa. ai:ti com. delegacions
d'organismes palitics i sindicals espanyols '
.
Enviaren sentides aàltestons el
President del Pf1rti SOCialista belga,
Sr. Max Buset t el ,secret,aTl, federal,
L
d ZA
L s
sen1!0r eqran;
ｳｓｏｃｬ｡ｾｯＮﾫ＠
e.
Anus de l Espagne Republ1Came »,
ntiga
els cata.lans socialistes de Z'a:
Fede!aclo ｣｡ｴｬｮｾＬ＠
la ｾ･｣ＮｃＱＰ＠
de
Bèlgwa ｾｬ＠
« Partid.o Soczal!st.a ｅｳｾ＠
pail.ol Ｉｾ＠ｾ＠ la U.G.T:, la Delegl!clo ､･ｾ＠
( Partzdo C07numstq. ｅｾ［ｰ｡ｮｯｬ＠
»: l
P.S.U.C., el. escretarla,t de ｾ￨ｬｧｃ｡＠
dlC.N T" MOVl1mentO L lberta.!! ＩｾＬ＠a el Grup
.
«« ｒ･ｰｵ｢ｬｃｾｮｯＮｄｭＭ
.
ｲｾ＠
cratico », el Casal patala de Bruselles
Govern
,
, la. . DelegaclO del.
'
d Euzka.dt 1" ･ｬｾ＠ pfYT1C.'PCl;tnotes rest..
､ｾｮｴｳ＠
a Ypres, l. Z« Am,1Cale des Anc ten,s c.ombaUants de l E"'"agne
Re..,..
publ:came )}.
Ｎｌｾ｡｣ｴ･＠
jau ｲ･｡ｬ￧ｾ＠
per la presènela de l'Honorable Conseller del Go..
vern de la G eneralitat, Sr . Jose'O
Carner, acompanyat de la seva distingida esposa.
Pb' 'd
'd
d I
･ｾ＠
a sencla el PreSt ･ｮｾ＠
e a
'Sooc:o d'E R de C. a BèlgIca Sr.
Dom.enec . retingut a l'estrall.ger
presidi l'acte el Secretari Sr. Albert:
el qual després de donar lectura
d'una carta de l'Honorable Sra . Vidua de Con/'panys.quel(JUe,;;coltata
a1nb profunda etnocio, i de les ｡､ｨ･ｾ＠
sions rebudes, començà el seu parlament evocant els darrers instants
de la vida del President Companys,
Al recordar l'heroi caigut, un resso vingut del més profond de l'àni-
ｾＺ［ｴｬｳｕ･＠
ｶＺｴｓｱｾ＠
t::
tes vegades havia galvanitzat llurs
sentiments. els diguès encara "COln
un cr it de lluita i d'esperança :
Catalans! I aquell resso, a travé:;
de tot els camins de l'e:çili, uní en
un mateix sentiment de fervorosa i
recoUida devocio a tots els jills de
la Catalunya oprimU:llJ.
Lluis Companys pertany ja a
l'Historia; la seva figura a la vegada ferma i bondadosa, com.ença a
dibuixar-se amb el relleu immortal
de la Uegenda.
D esprés de traçar la biografia de
Pero estem ton escarmentats! Jo Companys, féu resulta r els trels
durant lo nostre guerra ciyil farem rellevants de la seva personalitat,
yictime!i d"oquello gran farsa de lo la fermesa ideologica í la seva bon-no ...ｩｮｴｾＬＮ･｣ｯ＠
Amb un nom diferent, dat, recordant paraules i lets del
lo veurem repetida oro? Perqué aixa President.
de no posar-se en ek afers interiors
« Pero el que ､ｯｮ｡ｲｾ＠
més ｲ･ｬ･ｵｾ＠
dels pobles eshl bé, pero pot semblar en el fUtur, a la figUra htstorica del
segon President de la Generalitat,
un expedient més que encobreixi una _ digué _ és la seva concepcfo del
noyo i comoc:lo no-intervencio. Pero i problema social í del problema polilo Carta de l'Atlàntic¡ on C$ de,io que tic de Catalu1l1¡a ».
tots els- pobles tindria! d,t't a tlior
ｅｾ｡Ｎ＠
el criteri lIe C01Il1Janys en
lliurement e ls seus sistemes de 90- aquests dos problemes, posant !Ie
r elleu la gran preocupacio que tinYern? No Ｎ､ｾｭｯｮ･＠
pas altra Ｎ｣ｯｾ
ｯＺ＠ gué sempre d'alleugerar el pes ｦ･ｩｾ＠
Que es deiXI ｾｵ･＠
.Espanya ､ｾｬ･
Ｎｬｸｾ＠ ;ruc qUe el trebaU imposa als hudels seus destins I que puguI triar mils i el seu desig con¡,iant ､Ｇｨ｡ｲｾ＠
entre ets comins <I seguir. Democro- moni.t.aa.r les aspiracions nacionaUstes, no yoldriem pas uno Repüblico tes de Catalunya amb les dels de·
o lo forço, a cops de puny, sina més pobles h.ispà7iics.
expressio de lo yoluntat dels més .. «. ｎＰ､･ｐｯｲｾ＠
acabar aquesta ｾｯﾷ＠
Crec que tots els que sofrim aqueix caClO
la vida del ｧｲ｡Ｗｾ＠
patriota
l[U.e homenatgem. digué en aca..desti cruel de l'exili ens camprome- bar el senyor Albert _ sense àed.i,..
'f,;·ml 9U"1°$O,' ,o oco:o" fo, qu;no
I}S, o YO un a papu or.
Sapiguem, doncs, esperar,.. i esperar confiadament. Perqué és inodmisible que un regim, com l'espanyol,
que concito l'anatema de tot el mon,
pugui sostenir-se mosso temps çn
uno hora en qué França, Anglaterra
i Russio.. res més que aixa t han
significat lo seva resolucio d'acobor
amb lo trista realitat espanyola,
h
I
I
quan per oconseguir- o no e s ca
més que un minim esforç que en res
no comprometria cop dels seus interessos nocionals i enfortiria l'idcol
democràtic i prestigiol'jo els homes
que el representen en els gonrns.
ｾ＠
ｉｍｐｒｴｾｅ＠
DU MIdi
- - PERPIGNAN - -
eom p any s
del President
a11tb ell, novament,
A BRUXEL-LES
car ¡u¡n re,cord emocionat, a tots
｡ｾ･＠
S pa.nofes obscurs. que han
llwtatJ han sofert. o ｳｯｦｲ･ｴｾｮ＠
encaｲｾＬ＠
per l.lur fidel.l'tat aZs ldeals de
lllbertat t d.emocracia. 1 peT damunt
de tots als qui han fet la suprema
ofr ena' de Uur vida simbolitzada
per la mort tràgica i Sublim de Lluis
Companys .. »
.« President Màrtir ... ｾＱｴ＠
aguesta
diada 'Per sempre més znoblldable,
els ｦｩｬｾｳ＠
d'cu¡uella Catalunya que tan
es.timareu, u s adreçen, com un $Uo
prem homenatge i una penyora de
fidelitat nla Pàtria, aquell crit amb
qué clogUéreu dignament l a vostra
nobl.e vida de lluita i sacrifici:
« V.l8Ca Catalunya / ».
Aq:uest crit és re1!Tésper Z'as$ÏstèllCla que aplau.de-iJ: vIvament al
Sr Albert
Seguidament l'Honorable Con seller i íl.lu.stre :poeta Josep Carner,
després de dingir en francés una
afect:uosa salutacio a l'assistència i
manifestar la- seva satisjaccio de
ｱｵ･ｭ｡ｩＡｴｰｯｧ｣ｮｳ￺ｬｲＮｾ､ｶ
veure-hi presents representants de
CasteUa. i Euzkadi, donà lectura.
amb veu. emocionada i eZoquent, de
la magnifica poesia que ha dedicat
(l. Lluis Compa.nys i que reproouim
en un altre lloc.
El senyor Carner fou ｣｡ｬｵｲｯｳｾ＠
ment aplaudit i rebé undnims jeltcitacions.
A continuada féu us de la paraule el comandant senyor Esco/et. Camençà recordant la sen sacio aguda
de l'irreparable que s'emparà del
ｰｯ｢ｬｾ＠
de ｃ｡ｴｾＱｦｮｹ＠
a la ｬＱｕｾ＠
del
Presulent Maçla, al qual dedlca un
record ' emOCIOnat. Se:mb.lava .tal.:
ment
que de
l'om!»'e.
de. l ＼ＡＬｶｾ＠ t de- redl,gue
_
havia.
dtSnUnulr
egar
a un discref- segon terme la personalitat del ｾＢ･ｵ＠
successor.
«El Parlament que havia d'elegir
aquest successor es trobava doncs,
en aquella dramdtica circumstància
devant un problema que semblava
insoluble; ｾ･ｲｯ＠
sapigué salvar-lo
amb rara ｩｮｴｵｾ｣ｯ＠
i donà, una vegada mes, la prova del seny profond dels catalans. Ca.t;alunya en
els trdgics moments que anava a
travessar, no podia haver trobat en
cap dels seus fills un esperit ｭ￩ｾ＠
¡ervoros i una intel.Zigència més
simplificadora" i més Segura per a
｣ｯＱｾｦｩ｡ｲＭｬ＠
la direccio del seu destí.
DeM>rés d'analitzar les contingcm.,,..
cies poliliques que conduiren als
fets del 6 d'octubre, posà de relleu
la actitut c::alma i resolta de f.1uis
Companys t la fermesa de caràcter
de qué donà proves durant la ni.t
tràgica. ( D'entre tots, _ digué _
destacava la serena figu r a de ｃｯｭｾ＠
pen s més l mai digne President
Y ,
q¡ f!
de la GeneralItat.
Parlà. despres detalladament de
la sublevacio militar del 18 de juliol
i la part principal que hagué ､ｾ＠
prendre en aqueUs fets, el que 11.
permeté de ｣ｯｭｰ
ｲｯｶ｡ｾ＠
una vegada
més, l'enteresa de f?llTacter del .PreＮｾｴ
Ｌ＠ la seva clanmdè1lC1a. pohtica
l la seva entera con sagraClO al poble de Catalunya"
Durant el darr.er peryod.e de la
guerra he conVIscut lntimament
ＺｾＮ＠
1L:al ,l\V1[tOIH1l:al1rtql1Ulii:al!,
tp;§I R:al IJI1Ul tp;Jf'1r:at teiivftll
t
potser millor víbrar Z'Cl3Sistència amb
perit que l' animava. Amb frer¡Uèncfa l'acompanyava en le seves visites al jront, i !te assistit a escenes
emocionants, en les quals Compaｮ｝ｊＭｾ＠
buscava el contacte d.irecte amb
el!' soldats ,. conseguia infondre'ls
la seva propia esperança ･Ｑｾ＠
la vil>
totia í el seu ferm esperit de resistència. .
.
El ¡eizfsme .sap' escolltr les seves
vfctfmes, ｾ｣｡｢＠
dlent el Sr . Escofet,
t no s'equtVocà al veure en Campan $ un dels seus ,més acérims i vi:t:>30s' enemics .. pero en el que
s'equivocava es en haver-li donat
aquesta sUp-Tema ocasio d e posar de
mnnlfest la senzillesa i la grallil.esa
del sen esperit i del seu amor a
Catalunya i. 4 la Llibertat.
U1lànims í perllongats ｡ｰｬｵ､ｩｾ＠
m.ents subratllaren les darreres pcv
raules del senyor Escofet.
El senyor Joan Elies Capi.tan, fà
ｳ･ｳｰｯ
ｳｩ･ｳｰ｡Ｎｴｲｯｱｵ
z.a
per .Josep FONTBERNAT
recttacio
Ｎ
｣｡ﾭ
da una de les quals és vigorosament
aplaudida.
El senyor de Lasa, en nom dels
compatriotes bascs, pronuncià unes
s t 'des paraules recor"Ant I Pr.
en z
'u.u.
e
si.dent Companys i posà de manifest la compcnetracio de sentiments
i d'ideals que e:çisteix entre Euzkadi
i Catalunya, fent.vots per llur propera lliberacfo, ai:ti com també dels
demés pobles ibèrics.
, .
Abans de, cloure, Z｡ｾ･Ｌ＠
el Presldent. proposa que s envd a la senyora vldua de Companys el telegrama
ｳ･ｾｮｴＺ＠
«Les catalans restés fidèl es à la
Patrie, réunis avec amis belges et
f r ères ca."tiUans et basques, pDUr
honorer mérnoire votre regretl.é
époux, Président héro'ique et ｴｮ｡ｲｾ＠
tyre, VOUs expríme -aOectueux et dévoués 30u.venirs ».
CLERMONT-FERRAND
Pel nostre Partit 1 les seves J oI [k,
d'I
ventu s, ｾｵＮ＠
us e la. para1.1l.a e
nostre a.IlllC J aume Castehlo, En un
magIll.fic pa.r1ament glosà els principaIs ""'pecles de la vida politicade
00
pa.n,ys.
Lluis Coml)a.llYS. Fbren COmpanys
in
'(
d
to'_·
les
_n'ti Macià, els que enquadl'aren en ml,.
Foren
VI a es
ｾ＠
ｖＮｌＶｾ＠
organisme de Partit les masses ca3ac1ons oo'liL1ques .. sindicaJ.s ｡ｮｴｩｾ＠
taIanist..es ｾ＠ republicanes de catafeixistes: Nacionals 1 Ibèriques. L'ac· l
' '11 l '
J'd '
ie [ ou presldlt p_,
B
L
uny&; talXò.
o enrenL'Esquerra
un so 1 ms..... company
ene tnub
d
_
Rlera. II!-embre del COnsell Di.reCltlU fie::,. e g?VeEd' l
I .
d
de !'Ent;.t8t Organitzadora, ｾ＠ quai! ｾｵ｣ｴ｡＠
ｾ､｡＠
e : ｳＺｾ､｡＠
llcg¡ les ｒ､ｨ･ｳｬｾ＠
rebudes . (( Iz- dors. No té de l"ecÚ:ca.r res del seu
ｱｵｬｾｲ＿｡＠
RepubGelicana )1',\ Agtｾ＠
¡de programa amoli ｧ･ｮｲｯｾ＠
humà
Pò1ICta de la
nera, I a ､ｾ＠
ｾ｡ＬＭ
- •
.)'.'
lunya, resldenls ,a l Puy ｾ･＠
ｄｾ･Ｌ＠
El nost.re amic Que haVIa estat
« Junta de 5egundad y VlgUancla» interromput d1verses vegades pels
del Puy de Dóme COnfederacio Na- aplaudbnents de l'assistència fo
.
ba'U '
t Ll'
,
.'
u
ci.onal del '!'re
• Movunen
ｾＭ otr.leote a I acabar e! seu ｭｾ
Ｌｲ･＼］Ｎｳ｡ｮｴ＠
bert.ar1 Esva.nyol a França, «Partl- parlament d 'una. gran ovacl0.
do ｾｯ｣ｩ｡ｊｬｳｴＮ＠
Obrera Español», U.
ｇｾ＠
Ol.l:-anJ.tzart
00, Casa"I Català de
J
4S
Ckl'lnont. Ferrand, hat ingut lloc
una. vetlllada necrolog1ca ¡per .remJ'.
'
,..,.._
da.r I assassinat del President vv.lU-
Pron1mctaren abrandats i eloquenLs parlaments, el Dr. Bru per la
U G T . el President del Casa,.l
' . ' ., .
català, senyor ｊｯｾ･ｰ＠
ｌＱｾＢ＠
F:l'an,
｣･ｾ＠
ｾ｡ｬｳ＠
pel les dones ant1felx!!)tes; Albert J aner pe) PSUC.
A BEZIERS
Ha. tingut lloc a Beziers l'acte celEbrat. per E. R. de C. en commenwracio de !a morè del P,esident Coompanys. A la Presidència ocu¡pa.da
pels membre.s . del comlté,\hl :tig¡Jra-
ｾｵＬ｡Ｆｲ＠
ｾｲ｡Ｎｊ･ｬｴ［＠
1 el re-gat· de l1lUlS Companys.
En nom de les .JEREC, Joan
Rallo dedicà un record a la mort
glo.rlo.sa. del President de la. Generaq¡t.at i a la joventut. caiguda en
defensa de !es !!·'bert_ats catalanes.
Acabà afirmant :a fe...""ID¡a. \'oluntGt
de !a joventut de continuar la Uui-:ta. fins aconseguir l'ende:rrocam€llt
ｩＱｾ＠
Fl'anc9 i el restabliment del reg¡.m de 1liberrat a Catalunya.
El 5ec:re:arl General del Comité
Isidre Granada, feu un ¡resum de là
vtda palitica de IJ.u1s COmpanys.
Comentà am!>Uame.nt els esdeveniments contemporanis 'J'!lés. notabies
de la pdlitica ca.ta1ana en els quall s
el President. lrespassat tingué ｬｾｮ｡＠
actuacio decisiva, nascuda de la
CO!Jlv{cclo 1 de la ｦｾｬｉ･ｳ｡Ｎ＠
dels seus
ideals que no penne.ie:n l'existència
de dubtes en la seva àn1ma. F e u un
pa.ral-:el de l'executorta. dreta i honrada dels dos Presidents que l'Esquerra ha. donat e, ｯ｡｢ｦＡＮｾｵｮｹ＠
8: l'entru'.l1 dels qua1s e&- forja. la ventabte
upltn.t ｣ｮｴ｡ｬｾ＠
nascuda ･ｾｰｯｮＮｴ
ｾ＠
n· ｡ｭ･ｮｾ＠
preclSall1ent per la mtegritat ｾ､ｳ＠
homes que encarnaven qa
Pat.I'ta. catalana. Acabà l'interessant
parlament exaltant la. figUra. del
PresidetlL e:evat a màrtir per aquels
ｱｾ＠
volien ofegar-lo en Ja, ignomima.
La
tisf nom.brasa. assistèoo..a &Ol1.i sa...
Comtnemoramo de 1'11 de setembre 194.5 A
eta de l'acte que resultà. un
éxit
'
I
V llU) lA
E. R. de C. al Soldat deseone(lI l • -
Brux,eJ.-Ies.
El comitè Local de Bram (AU'de) ens comunica qu-e el dia 4
de novembre, els. r efugiats, de
Bram reteren a l'Igual que lany
passat, un homenatge als caiguts
per la llibertat parlant uns ra.mells i arbes de !lars als morts
que ｲ･ｰｾｳｮ＠
en el cementeri del
tt camp de Bram _.
Dintre la seva simplicitat l'acte
fou d 'una gran emoclo i el r ecord de tant compatriotes coiguts
en l'exili dignament honorat.
El Com1 té Departamental per
l'Alta Sabola que fou elegit en la
reunia celebrada eJ. passat 14 d 'octubre a Annecy, queda aixa const1tuit :
.President
Dr. carles Mani
Feced ;
secretari: UuIS Fa.iges March;
Tresorer : Enrio Virgili Mas'
Vocal: Guillem Mortos.
'
.
.
DE MARTI BARRERA
A BEZIERS
L'ACTUALITAT POLITI eA
.
. .
Ve de la prunera pàgmlt
L'article sisé aclareix Que l'inｾｵｬ
ｴ＠ ne efecta les 'p enes accesso·
ries.
.
P er WIes declaracions del M.lnistre in.teressa.t s'adveIlteix: q ue
els "refuglats a l'etranger podmn
rein teg¡.·a:r-se al pals, ( con. toda
género de garanU as 'por O\lanto llO
podran ser det.enidos y gma.:ra.n ｾ･＠
libertad ｾｬｲ･＠
tanro se substa.ncle
e l sumano qUe a cada uno corresｉｐｏｮｾ｡＠
».
"
.
• AiXo amICS es el que <t'u el
« Bolètin ») i el « MtniSlro de
J usticia ». La realitat pot ésser
molt diferent,
E
n
h
d
onar
Segons
Socialisla
dres u n
Mèxic H i
e
M" .
eXlc
ｾ＠
.
,
.
ｾ｡＠
28 doct.u1?l"e tJn:lloc a Béziers la C?O!Ífel"ènc!a a
del ｾｴｲ･＠
a1UJ.C Sr. ｍｾｲｴｩ＠
tre dis1iJlg1i amic i consel:er Sr .
Carles Pi i Sunyer, el m inistre
basc ｳｾｹｯＯ＠
ｾＱＰＬ＠
l'ex-ambaLxado¿'
Sr. AraquliSl am. Don A lfonso Rosenweig Diez, a mbaixador de Mèxic à Londres prOTI-tUlcià paraUles
d 'a.graiment i de simpatia per 3.
la R epublica Espanyo:a.. Hi assis-.
tiren els senyors 'l'rujUlo minisu-e de la Republica DonÍinicaDa.
del Panamà.. ＼［ｬｾ＠
CUba de Gua.remala .1 ｾ＠
Bl)livla à. Londre.
...
Ell colJ!!POr1ament sincer ｾＮ＠ｃｏｔ
ｾ＠
di.:'ll de 13. gran na.clo rnex1can a cs
fa. mereixedor a la s1mpaLia de
t.dis el3 :repUblicans.
•
.
Testi moniatge
d
compromete or
er
ｾｳｓｴＥＧＲＹ｣ｩｏ｡ｘ﾿ｵ［ｮ＠impusunús
11)
per la confecciò d'un cens ;patronal
i obrer, la cl'eac1ò de Comités
ｯＡｊｬＧＢ･ｲｾ＠
a les fràbr.iques amb ｰ｡ｲｴｩｾ＠
ｃｬｰ｡｣ｾ＠
ell els COnsells ､ＧｅｭＨｰｲ･ｾＮＺ＠
ｦｩＮｾｏＡ＠
de l centres .de reads¡plac1o
ｾＮ［Ｚ＠
ess on.a per a la j oventut i de
4-'1;;....ullCCaCl o per mutilats de guerｾＧ＠
ａ､Ｇｙｾ＠
per la supresló d'obres
dassistènCLa per aquEiJs que son
aptes pel l,reba.ll als quals l'!Estat
haurà. de, ｲｦ｡Ｎ｣ｕｩｴｾ＠
:feJna per ｾ｡ｩＭ
rar .alxi l econonua des pals 1 precorut.za.. les, mesures a pl"elld!e e-n
benefiCI ､｡ｱｵｾｳ＠
que Ｎｳｾｬｭ＠
de
preson o (omm de l'exlli obrers
patrons, 1nlelectuals, pageSos, etc.:
per .taJ. de que rp uguin refer el seu
pa.Ui.moni.
El Sr. B arrera acabà la- seva interessant diserla.ció exposant el
punt de vi6tR ､ｾＭｵＮｲ＠
.. Republl'ｾ＠
cana de Cataltmyà sobre les qÜegtions
economico·socials
i detallà el
programa
a.vançat de realitzacions
.
el nostre col-lega « El
» .s'ha celeo.ral à. 1..on- tt El ｾＭｴｩｮｯ＠
• de Madrid diu:
mIt1ng d'homenatge a , El levantamiento nacional a,d..
prenguèren ¡part el nos.'
.
q\ur.ió ｣｡［ｲ￠ｾｴ
･ｲ＠ de.
l!Z4 d a cuaD-
.
ALT A SA80lA
GARD
La. Reptiblica F r ancesa amordaçada i amordaçats els fram.cesos mes il.lustres.
La Unio de Reptlbllques Sr>cialistes Soviètiques envahid.a
ftris a les portes de Moscou,
Eb camps de concentrada
d'.4Iemanya plens d'homes i de
dones q1te m.orien aIrosament,
perque defen.sàveJt la seva qualitat ht.n;nana.
rot Èit.rrY[Ki era plena de sang,
Un d ía, pero, 't ot va camviar.
L'Exèrcit Roig va arribar a les
portes de Berlin. Els americans
i els anglesoS' varen desembarcar a let platges de Normandia
plenes de boira i et. les de ｐｲｾ＠
venço 1LegadeS de sol. El general
Leclerc 'Da tpUrar a Paris. Eu
gloriosos. «maquisards » nwlts dels nostres hi eren, e:tpulsàrlm els alel1uz.nys de tot
arreu. Mussolini era penjat de
cap per avaU. H itler, Goebels,
Hi7n1er, tota. la colla, desapareixien per sempre més. El Japo
pfl.pitulava sense C01ulicihns. La
yuerra 3'ha.via acabat /
Tot era esmicolat; tot, menys
Franco.
I fou Ha.vors que Franco va
ｰ･ＷﾡＧｎｾ＠
en la restauracio de la
monarquia. Pero ni don Joan ni
el PrlnOOP de Parma, volen
prerulre\ la successio..
ｆｲ｡ｬｾ＠
insisteix, perqué sap
QtLe sj l!S Don J oan que accepta,
ek carlins 11.0 estaran ｣ｯｮｴ･ＮＧＱｾ＠
i si es el PTincep de Parm.a, els
.mon4Tquics protestaran.
Fra;nco, al voler restaurar la
Monarquia, pensa amb la guerra civil. Les Nacions Unfdes te"e.. »Or de la guerra ct!1il, Scv
, ben que a Ｇｅｾ｡ｮｹ＠
sempre n 'hi
hà un.a· G punt d'esclatar, perqué
saben j. els coneiJ:ent molt bé,
que Fra1lCO j els ¡all>ngii;t'és !-m3
carlins en son els prOVOCadors
eSpecialitzats.
El f( cMntaue » de Franco és
uviàP,nt i les , Nacions Unides no
el tolerurttn.
La Monarquia a Espanya ｴｾ＠
tre" pretendents a la corona.
Le ｒｾ｢ｬｩ｣｡＠
té un sol gove-rn
que tothom aprova.
VOldrlem, u.na vegada per totes qlU3 Jes democràcies que nosaltre" considerem. com a aliats
nostres, oo¡nprenguèssin que la
Repubjlca és la. garantia. de la
llibertat i de la. pau, í que la
Monarquia a Espa.nya és la
VUerTacrivü-'
" lA R'OT' I T
IU) Il
AU DE
ｃｏｎｆｅｒｾｉａ＠
Per a ésser justos, direm tot
seguit que a certs païssos, la
monarquia èZs va molt 'bé. Per et
citar-ne 1l,n com a. model, esmentarem Anglaterra.
A Espanya, aquest règlm h.a
estat sem,PTe lamentable í sovint
desastroS. No ha lagrat la unitat
espanyola, ha perdut les ｾ＠
nies quan n'ha tLn.gI,t, ha ￠･ｩｸ｡ｾ＠
el pais miserable i ignorant, ｾ＠
no acabarfem 1nai de citar les
tragèàU:.s que la M 01larquía ha
ocasionat a Espanya.. 1 entre
aquestes, la més terrible de t0tes, la guerra civil.
A Espanya, sempre 1I.i ha hauut carli1ls, Val a dir, 'fIU' gairebé ja no n'hi quedaven. Va
ca/guer que Fra1WO anibé$, per
a ressuscitar-ne algunes ､ｯｴｺ･ｾ＠
nes i son aquest que li han d0nat més mals4.e-ca.p. p erqué la
guerra civil et Espanya, i atxt cal
afirmar-ho, no sera. mai entre
repu,blicans. La gU(!(T(l. civil a
Espanya, ha estat sen/'pre entre
monàrquics.
Els ｲ･ＧｐｵＮ｢ｬｩｃ｡ｮｳｾ＠
tenim altres
terrenys. de discussio. El diari,
la revista, el llibre, la COf¡.ferèmcia el mtting, el PtLrlament, el
GcWern. Els monàrquics a la
manera ･ｾＧｐ｡ｮｹｯｬＬ＠
només tenen
la guerra civil per imposar-se al
poble que 710 el s vol.
La guerra civil cIe 1936, - si
se'n 'POt dir una guerra civU, fou declarada per FranCO i ｾ＠
vacada per Sunjurjo, per Gil
Rebles i Calvo Sotelo i altres
Primo de Rivera nwnàrQ1LÍcs.
D avant nosl1re i contra nosaltres els republicans trobàrem
ale1nanys, italians, moros, for·
ces del Terç estranger, guàrdia
civil i carlins.
Perqué Franco no va. r esta.u·
rar la Monarquia al ·m es d'abril
de l'any 1939 1
Perqué els militars m.on.àrquics, els car lins i els ｦ｡Ｑｮｧｩｳｾ＠
tes, no es podien posar ｣ｲ｡Ｈｪｾ＠
com tampoc s'hi poden posara.
Llavors, ｆｲ｡ＱｊＮ｣ｯｾ＠
r eoolwt per
H itler i per Mussolini, elf va
ajuntar posant-los a tots bOines
vermelles amb borles i carregats
d'insignies, els va Te¡x,rtir el
boti fins deixant el poble a la
misèria. Era el temps de les
vaque s grasses del feixisme.
La RepiLbl tca Espanyola
assassi7lada. i assassinats els
millors republicans.
¡pràlCtiques i segures que pensa
aplicar el n ostre PartiL el d Ia dei
retorn a Calruunya.
Una llarga ovació coronà la. otssertació. que fou molt ben coment.oda pel ｧｲ｡ｮ､
ｾ＠ nombre d'assistents
a -l'acte, Que COnsUMli tm ex1t. franc
pels Conutés or:gamjt.zadors.
CONSELL DIRECTIU
A FRANÇA
. .
El passat diumenge dia 4 de no.-embre, e\ reuni o Perpinyà ci ».
cretariat Permanent pet" a resoldre
'Is I
f
d
"
r '
o
e.s o ers e tramlt que I .,\cumbelxen.
. Ｎｅｮｾｲ･＠
￩ｬｴｲｾｳ＠
totes les ｳｵｧ･ｲ￨ｮｾ＠
Cies I propOSICions presentades pels
orgon'ismes del Partit, seron tra.9l'odades ol Consell Directiu o França
lo propera reunlo del qual hnd...a lloc
o Toulouse el diumenge 11 del corrent.
la dificU y peligrosa
LI.\r.ea. d e tlefend-er y restaurar 106
tlol'.eehQ y. la lH>ertad de las cons. . Ｎｾｳ＠
d' .
.,
clen<;!e::i;. Ia. ' con lCIon pnmela y
ｾ＠ｾ｡ｳ￧
Ｇ＠ segura de todo hwnana y
ｃｊＮｾ｜
Ｑ＠Ｂｬｽｈｾｮ｣ｳｴＮ｡ｲ＠
."
..
ｾ｣ｳ＠
Ol ｭｾｮｹｳＬ＠
senyoJ's, ｱｾｯ＠
!1l «, IIJJ:er1ad • I el benestar· CIÈu¿ agradaria saber la cara que
hau ｰｾｯｳ｡ｴ＠
al Vaticà en lleair
'
. . ｾ＠
C '
｡ｾ･ｳｴ＠
mdlscret ｲ･｣ｯｾ｡ｴｬＮ＠
.t é la paraula. LOsservatore
Roma.:no .• el qual ｡｣ｾ＠
de ter Jj8ｾ＠
a l ｰｲｾｉ･ｳｯ＠
ｾｳｪｵ＠
que el VaＧｉｃｾｴＮ
ｮｯ＠
-S ba barreJat mal amb la
poli lea espanyola.
Encara aquell
bl
« pro ema»
El Comtlé Comarcal de Bagnols- . ｾﾡｵｭ･ｮｧ＠
sur-Cèze ｨｾ＠
eonstituit en el c:urs ｾ＠
Els ]Jjgai.res de J bestJno · . }la n
d'una reumo a la ｧｵｾＮ＠
assistiren ｾ｣＠
bingut ·una pensaae. digna. d o llur
bon ｮｾｭ｢ｲ･Ｎ＠
d,e Illilrt.antes, el ｾ･ｲ｡＠
.0000a.!fllt.zada pe'lg COnuté,s
humll.lia.clo indignant. l'J.dL...' 9118.1.
Grup ｬＧ･ｭｮｾ＠
dE. R. de ｃｾ＠
ｾ＠
d ER.C. I d e les J.E.R.E.C. de dita
a trobar don Bartolorné Bnd)a
aquesta reumo que fou preSidida població.
a.
l
pel PllCsident del De P art.a.ment
L'amplia sala del Partit ｓｯ｣ｩ｡ｾ＠
conegut a .. arce ona. més )lei rel''
Pè
r
el
I
l
"
"I
I
F
SFIO
I
nom
ue.
El
tres
com
,
ｾｯＮｭｾｮ＠
. rez, ou
e,g da a .. un· I. s a rances. . .. . estava p .ena
n Govel1ladol" i tliOOs
li ha.n• {¡u.e
demana'
ta. Dn·cctlva. ｾ･ｲ＠
unanimitat de a vessar. ASSIStiren ｾｲ･ｳｮｊＮ｡｣ｬｯｓ＠
tOt (eSPllctuosnment: • Es cierta
totes les ｔ･ｾｮｉ､＠
es feren les de tots els Partll s ipOlltlcs 1 orgaque existe el problema catalan ?
ｾｦｎｕｖｔＢ＠
seguents
deSignaCIons
costatdelal Consen
conreC
d
'"
la tt mlse
'
..11)
I:J
PI'€liidentiL
: J\l aria M :p nd1zàbal ¡ 111tzacions.
rencisnt elF eren
membre
ＮＨ［ｯｾＺ＠
ｉｾｏ＠ ' ,eu supo::ior
BO•
IJL
, (I
ｾ＠
sec l'e tilria. : paquita Esteve ; tre- Directiu a. França Sr.-Vila i e15
li ｴｲ｣ｾ＠
IJU ｻＧｳｴ｡ｾ
Ｌｾ＠ Ereparnda 1 • Bl
.
'
'
,
so rera : MarIa CastiUo ; corres- componenw de1sCOmités ｯｲｾＮｮｩｴＭ
a .11 )DeS • n a fet un gra.n
[)es de Lond.ree, 'el n ostre am1cla da S3..i.vacl.O d lUlS estaments .eo- pondência i propaganda . Carme za.d.ors.
p. pel.
Fermi Vergés ens tramet la. se- cials Clue han governat el oais ･｣ｵｾ＠ｳ
M . . Od t e I f u ·
Fet
1
tacl' del
nf
« No veo que exjsta el Jlamado
t lletra-oberta. aml> prec d'in,.. IRlmênt. l aquests estament.s, amb arI l
ea a a e .
. a a presen
o
CD
ｾ＠
•
problema catalan ｾ＠
QUGst10 de
ｲ･ｾｩＮｯ＠
tma ｭｵｮｾｯ＠
Jncalculable de si.carls, es LOT
ｾｮ｣Ｇｆ＠
ｾＺｲ･ｩｭＧ＠
ｬｾｲＺ＠
ｳＮｾｯｮ＠
Matavera : 50 1ir. ; Josep Ter. : 500 fr. ; 5a1amo ｓｂＮｮｯｨｉｾ｡
Ｌ＠ • desvios ., • ignorancia • i « ･ｮｾ＠
«Benvolgut com,p.a.triota..
def'ensaran. Volguem · o no, :'ots els
El passat dia 24 de setembre ｴｩｮｾ＠
ｾ･ｲ￪ｮｩ＠
lituJada« Els
bI
lS.,...;:.¿ç: 50 :flr. ; ILlllis Dominguez . de Tou1ouse : 100 IT. ; Melcior A1- ｶｾｮ･｡ｭｩｴｯ＠
- 1 res més a1l0 que
'E l ｰ･ｲｩｯ､ｾ｣＠
que VOS dlrígiu' va ｾｵＭ
parlits i ｬｯ￭ｾＬ＠
les Ol'ganitzaclons gué llOC a Cajarc l'assemblea dé- mes d el ｾ･｢｡ｕ＠
a l'arribar P!O ｃＺｾ＠
50 i.r. ; Alexandre PaJomeras: oó mirall de ToUllouse. : 100 fr. ; Pere se'n diu r es. I!1és.
.
'.
tillcar el 6 ､Ｇｯ｣Ｎｴｾ･＠
W'la editoJ;"1al1 oposades sJ. regun ka.nquisl:e h au- pa.rtamental, en el curs de la qual !alunYa ». COmença fent constar la Cr. ; Leandl"O Juan : 50 fr. ; un de Cuso, de Bra.tt:l ; 100 1'ir. ; E ｓ･ｲｾ＠
Els. destimstEs ,. Ja sabIen per
lamentable. Fa SIS anyS que no faig rem de col-laborar. Es més : haurem el ｃｯｭｩｾ＠
ｾｲ＠
al Departament que- 1njustic1a de certes af1nnaciol1s qUe PaJ.aftugel1 : .250 tr . . ; .A. BaJa ｾ･＠
ra del Tam l Garona : 50 :firo : endalV'Rllt OQW havl&- d'anar La. co¡politi.oa. de Pa.rtl.t t confesso que el de ｣ｯｬｾ｡｢ｮＮＡｲ＠
sota. un programa ca- dà conStitUlt com segueix :
t
l'E
h
ｌｑＺｭ｢･ｾｬｉＺ｣Ｎ＠
100 ft . , ells artuCE Domenec Augué : 50 il'. ; Josep Ro- sa, per o. ma1grat tot ban tet Un
naiXement del Partit Socia.lisla Ca- mu. No hi ha. cap pa.:rtJt o organU,President: Ullis Martin;
pre enen Que . squerra. 110 a fet de Cflsab1anca : 5OO.fir. ; J oaqudm bleda : 100 ¡(r.
d-evassall de ah I 1 oh J mo.1t a ro.ta'la. a Mèxic, em fou ｳＮｩｭＤ＾￠ｴｾ｣＠
AC1, zacio - ni un sol- que pugui ind1Vice-President: JoaqUim BesSO; res en matena SOCial dUT8ID.t el Bonet : lOO !r. ; un Oa1ll.là : 200
J oan Prat : 100 fI. ; J oaquim pòsit. l ò-esprés que els ｂｲｵｾ･ｴ＠
a. LondI'€S. conec i SOC am.lc dels so- vldu.al.r!tent comJ?al.l'e 1 vèncer el
secretari: Joan Creus;
: u q-:s ｦｾ＠
ｬｾ
ｾｩ＠
ｾ＠
fa-. ; ｴＱＺｩｾｇｲ＠
: ｬｾＡｲＮ＠
; Fran- P!'at : 100 Il'. ; Sa:lva.dO'J:l Munta.- els . PIà, els AgusU, els Nadal t
｣ｊ｡Ｌｾｩｳｴ･＠
oataJ.ans, esoeciahnent de h'anqulSlD.e. No b.: ha cap programa. Tresorer: Francesc Casanovns; d
. el n tr Go
cesc
. 150 fi .
ner : 100 ir. ; Angel Nogues : 100 • sIguen las tirmas 11 ens han fet
Ramon Perera qui fou amb .mi del de part.it que pugui interessar tots
Vocal d'Ajut : Lluis ｍ｡ｲｴｩｮｾＮ＠
､ｾ｡＠ｾ･ｮｬｲ＠
Ｑｾｫ･
ｉｬＧｾ･ｲ＠
ｮｾｊＮｦ･ｲ＠
Comité Depar1lamentaJ. : 500 fI. . Il'. ;. Francesc Faltvena : 100 fr. : iónovado:rs del molt que esperen
Consell Nac:.ona1, Doncs bé: el vos- els cataJans. L'esforç per enderrocar
S'acordà donar un vot de gràcies l'
11
1 si
ｾ＠
, i: Fxa.noesc Maa-cet : 250 111'. ; Joan .Mat.ias Martinez : 100 ta-. . Ramon de • las altas dotes. del Barba
tre atac contra. iE. R . de C. ha ｴＱｮｾ＠
ｆＧｲ｡ｮ｣ｯ
Ｎｨｾ＠
､Ｇ･ｾ＠
c?mu; el progm. a tots eIs companys que formaven ｾ＠
ｾｳ＠
ｾｴ＠
ｾ＠
ｾｵｮ｡Ｎ＠
ｾＶＱ＠
qom.ez : 25 .er. ; Joaquim Roig : 'Marco: 100 fr. ; Ramon Vmaubi : se n'han ana.t a dormIr amb la.
gut a1menys 'la. virtUt de ter-me es- ma ･｣ｾｴｲＮ＠
ｓｾ＠
3Ugu creu que una l'antic Gomité, pels treballs que Gov rnad
C'vil f
ｾＮ＠
e ., ｾ＠ fr. ; Pere Massachs : 25 ¡{'!T. ; 100 !r. ; ,Francesc Abello : 100 fr. : trangu11.1itat que dOna un deure
criure aquesta !!letra. de protesta.
potèncIa e.xteTlor, o un ｭｾｬ･Ｌ＠
o portaren a terme en pro del Partit ｉｊＩｲ･ｳｾｬｧｩ＠
i or: ｦ﾿ｲｾ＠
rn6:a1 ､ｾＺｲＡ＠
1a w;ne VaJJs. : 50 Ñ. ; ｊｾ＠
ｖ｡ｮ､･ｬｾ＠
ｅｲｬＱＬｾ＠
<;T.ilbert :. 100 tr. ; Jalun: ｡｣ｾｭｰＩ･ｲｴＮ＠
,
. E"I iDostre ｐｲｯＺｴｾＬ＠
ben ent.és, es me- lUla nova dea1a.ra.cio,. ｏ｢ｾ＠
les i de Catalunya.
stden.t. Macià. Constata que mai les. . os .. 50 fr. , ｊｾ＠
DUl,O.: 50 fr. ; RoU1a. '. 50 flr. , ｊｾ＠
ｶ｡ｺｱｾＮ＠
El bo del cas serà quan en lloc
l.elx J.llOltes crItiqueS 1 no seré pas portes de la Republlca l }>Od¡!em torc1a-Sses tiI'eballadores de CaLal ly lJws Sumoca. : 50 11., Rodolf 100 fr. , J osep Paz . 100 tr. , Jo- d e la monarqma els diguin que
jo mu l es est:aJl.v..aré el d.Ia Q.ue pu- n8il', aJegrement, 1ft, les nostres ｯｵｾ＠
Ul a Montsel"J.'at : 50 Ifr. ; Vt1cens Ma.r- sep Sdler : 100 fi·. ; lsidro Farre : va de Re pública
gui · fer-ho. Acu.s:e.a-..J.o de totes les pacion.s divel'sionàr1es, es que beu a
no havien obl1ng,ut satiSfaccIó. als cos : 50 fI' .. RaM Ton-ero . 50 fr . 100 f¡r. ; R.amOlt GU8.aTO : 100 tr. ;
"
,
malJ.vestats eSdevin gudes a Oa.talu- galet o s'ha venut l'enteniment.
e
e.. e
seus problemes .com en. ,:,1 penod.e Fa.mI.lia 'Grl.m.au : 100 fh'. ; SalVa.: Joan Font : 60 fi·. ; M1quel Glnya en el periode 1931-36 es una
Ei Partit ｓｯ｣ｩ｡ｾＨｳｴ＠
tant com l'Es-. .Tal com haviem anunciat
en ｾｵ･ｴＮ
ｬ｡ｬＧｯｲ･ﾡｩｴｾ
ｴ＠ h l] ｕｬｴｾＱ｡＠
dol' Caroone1l : 50 .fir. ; Pere Mas- rau: 50 Ir. ; Manuel Ta..l84"n : 10 F-em avinent als que h agin
ｾｸ｡ｧ･ｴＮＺｩｯ＠
paJ.esa pero sobretot m.aJ.- quema, com la C. N. 'T. 1 els partits 1'lOrp1ent, ha ｣ｯｭｾｮ￧｡ｴ＠
a Londre· , ｾ￭ｯｮｳｲＭ｡＠
ue ｾ＠ｲｾ＠
ｾｮｦ･ｊＮＧ､Ｚ＠
ｆ･ｾ＠
sachs : 5O!r. ; 'J . Gan-et : 5() il'. ; 11'.<:; .Ramon ｍ｡ｾｬｶ･ｲ＠
:.50 fr, ｾ＠ tenescu1. ol 442 Grup de TrebJ1T!:
mtenClonada-. Es començar la ca.mr moderats, no t.enen més l'emel oue el congrés l\luncli al de Joventuts,
Joan Pu;fol : 100 fil". ; Antoni Mas- Jo_ep . Anguerra . 50 fr. , Antom dors Estrangers establert à C
panya electoral amb anticlpad.o Ｑｮｾ＠
cdl-.labO!
N
vO.t.dÍ1a. a mb la partic1pacio de més de una cpＮｾ＠ a. a to ts e Is partif._··
ｾ＠ 1 crga.. culet : 50 fx. ; Ant oni Mayora.l . ArrlerlU : 50 tro ; J aume ArdeJiu· : ca dn
O al
arportuna. Perqué no crec en unes ﾫｅｮ､Ｎ｡ｾｴＩ＠
o. ｃＡ［ＬｾｲＺ＠
vuitanta païssos representats per ｮＱｬｺ｡｣ｾｳ＠
smdicals rperqué ､ｾＺ｜＠
100 !r. ; Joan Sabater de ｃ｡ｳｴ･ｬ
ｾ＠ 50 for. ; J05e!J Rose]) : 100 fr. ; 00- ･ｮｾｩ＠
3.,)
318 de Bram, quo
re
eleccions proximes s ino, encare re- nou. Ja !farà. ｾｯｵ＠
que de ｾｯ＠
més de dos cents delegats.
］｢ＱＮｾｮ＠
propｴｊｾ＠
Govern, fe Ｇｾ＠ 10 ValIes : 50 '!r. ; Joaqmm i F. m:lté Departamental de l'Aude : . ｍｯｮｳｾ＠
ＱｾｶＰＺｦｴｧｬ｡＠
?a ｾｲ＠
motes, us pxego que desist iu d'una evitern el desordre resui1taDL de de u . Entre· els. que composen la de-. a ｃ｡ＱｊｾｮＺｲ＠
la 1 ｲｓｉｾｩ＠
S:l ｯｾ｟＠
ｘＮｩｾ＠
50 !T. ; ｊｾｩ＠
＠
ｯ
ｾ
ｮ
ｲ
ａ
: 50 ｾｻｲ＠
.Josep Amoros, de SaJnt- D. E., 6, boulevard ｾ＠
c1na' à
campanya que no tindrà. altre efec- anys de guer.ra i feoo.sme.
legaclO penmsu1ar, les J. E. R. E. téria social Les
breres d l ' .' dJosetp JJ!:DOY . 50 fi, ,GreｯＺＮｾＮＬＮ･ｮｳ､Ｇ＠
25Mof'"
50
.
Gal'ca.saonne (Au de)
per .. 'r
te que cI.LsPersar encara més els esC hi estan r epresentades pel se.
..........-.;:o o
e gon e ｖ｡ｊ､ｾ＠
. 100 f¡r • Ramon
O"a.&..va or
;.ar:
tr.· LlIbeJ;-t lo t 11 I
-,
erforços ca:tà.la.ns.
Cal. enfu:rtir el Govern de la. Ge- eretari general de le mateixes nostre I)JOhJe no 5eram deka.url&des. Ven:taguer : 50 fI': ; AureUo' Hernan- BalBo : 40 fr. ; J oan ｓ｡ｾＢ￨＠
: 50 éS e ec u e pagament del . • conUs confessaré amb tota franquesa ｮ･ｭｬｾ
ｴ｡ｴＮ＠ｾ＠ Call portar-hi gent d e a França, el nostre Kmtc Josep . En línies generals . el conferen- dez : 150 tr.
fI. ; ｍｩｱｾ･ｬ＠
Casabo : 100 [r. ; ｾ＠
payé • als que no l'hagIn perque 1a meva intencJo, en escriure presllgi juntament amb valors Sans e l qual va Ol1.ir ｯｰｲｴｵｮｾ＠
C18Jlt esposà amb sobrietat. els proPascua..l Vendrell . 100 fr . M
Eduard Cinca : 7.5 t'r. ; Jaume ca.but.
.
aquesta.lleb:a , és evttq.r oue aFran - nous; cal ･ｾｴ｡｢ｬｩｲ＠
｣ｯｮｴｾｴ･＠
i RITibar ment cap a la capftaJ. anglesa.
blcmes qUe es presen.taran C!1 re- dest Noguer : 50 fr·· Antoiu'naO: sals :.50 11'. ; Artur C011 : .75.1T. :
ça es ｲ･ｰｴｩｸＱｬＧｾ｡｣＠
que hem a una ｣ｯｰ･ｲｾＬＧ＠
1nt t;zna amb els La. ess io de cOIÍsütueio del tornar a Catalunya I apunta les ､ｾ＠
: 50 fi: ; SaJ..vador' Para.rols ｰ･ｾＭ
ａｮｾｲｵ＠
50 fI'. ; Casimir ViPr'
observa t aquests i1.lt.uns cinc anys catalans ｾ＠
dlDO!'C. Catiailunya.. caJ ｣ｯｮｧｲｾ＠
va oelebr ar-se el passat solucions Que al seUl entendre:;: po.. plgIDan de les J . E. R. E. C. : 1000 lA '. 100 fr . • Sa}vador Guasch : 50
e oquests ｾｉ･ｳＬ＠
ho cstat prcpo_
e
｡Ｎｲ･ｾ＠
on hi ha colonia. cataaana. 1). qll ｾ＠
aVIat aJTlbm a Fral1ça-de dia 31 sd 'octubre. En dies succes- ｾ＠
ｂ｣ｐｬ｡ｲｾｳ･Ｎ＠
COm a ｣ｯｾ＠
ptimor- !ro ; J ÇISep Pons : 100 fI'. . Miquel ＡＺＮＧｾＱｩｯ｡＠
GarcIa: 50 tr. ; Jaume ｾｯｴ＠
un- o1h'e crim : un procés l'ob_
MèX1C a Xile a rArgentJna. les dl- dintre 1 fora catalunya - els ｨｾ＠
s'l u
de
l
I
d ｾ＠
cal anar a. un reajustament Guasch . 5O!t'a- . Entt-.ic MéJch d vuU.uua . 50 fr. ; Teresina. CbU- Jacte de. qual es condem
t
visionS pdlitiQúes han culJniIiat sem- mes Que necessitem: cal, sobretot, b tS e s
senvo ｵｰ｡ｲｾ＠
es
e- de salaris fugint. d'un augment. fí c- Violés :. 50 .tr' ' . Art
or e !ida : 50 fr. ; Franoosc Roca. : SÓ a vint-i-dos '.
d
,nor o. mor
pre en un antagonisme eixarc que anar a la. fOl'maci'o' d'una Asse.m.l>lea a s que sobre ｾｬｳ＠
dlt-erents, pro- tict que, amb l'a.ugment genera! SUev!res . 25 fi. '.
uro VaJl1s de fI'. ; L1at.ze¡· Revert.el· de Gers . 50
｣ｬｾｴ｡＠
o.ns d Algeclros.
no ha presrtg.iat pas elS oa.OOílans. 'A consultliVa ,!ue a..pllegui les tnquietIuts ｾ
･ｾｮ＼ｴ﾿ｾ＠
ｾｕｬｰｲｅ［Ｎ＠
ｾ＠ de preus consec.u!lu, faria inope- 100 Ix. . 'un a ltré Ｚｬｾ･｣ｯￓ＠
fI'. ; Josep Bort:ill, de GranVi.1ie
"[otes. tes ＮＰｦｩｲｭ｡ｾｬ
ｯｮｳ＠
dels persol'entor n d e petites disca:epàncies de la catalunya, fut.u.ra.
'
1
1 t 'ts l
' ? e 1'aD.t la ro1llara ; creacio de ｣ｯｭｩｾ＠
francs '
•
.
50 :[r. ; Joan Boada de la COn'eze . na ges I « Jerorqulos » del règim,
hem perdut lameo.t&bl.ement el
SobI-etot, ca.ta.!larns de França, no ｾＮＺｩ￪ｳ＠
ｾ｡ｲ＠
s ｦｾｍｓｉ＠
alh re- ssions mixtes que 1indlien CUra
ｊ｡ｵｾ＠
Rode' d 'l' ll '
100 tr. ; Nens 5e1-gè i Magí Bota : ofrrmont Jo tronqu,¡ Jjtat, lo POu i lo
t ｾ＠
teznIps, aixecant pas.<i1ons que e:ncar ¡perdeu el tem..us pOlemitzant gusn veu
s n r
a seva d'encal'll'!ilnr la 'Vida del pats en be- fr . Joooo ａＮｾ｡Ｓ＠
500 50 tir.
. {( catoocidod ) del ' pois franquista
Il'a fan caJiu.
a poques pas:res hi na encara. 10bs.
neficl dels treballadol's i resoldre . ,
. • -.s' a e ...;JU!.LJ '.Qt. de
TotaJ: 115.981 fI'.
no podran desvirtuar tot el ue ,.
Jo crec (1ue la. situa.oio a. Ce.talu- ta.cle que ens priva de tornar a. E sperarem el retorn del no5tre tots aquells conntctes i problemes
/""")(J'7
Ht"
q . ｾｮ＠
nya.i a Esoan.va no ba.u:n:a pas de tota.
d eleg at per a fer conetxer les que puguin presentar-.se en espe'-'uILL L
e ｾ＠ｾｯ＠
eiXa, porto. oquesto. notrCla.
permetre q:uest div1sio d'esforços.
F. VERGES .
oonc:ilusto.ns del,Oongré6 j ｝ｾ＠
Ｑｭｾ＠
ciaJ el de l'atur forços 'que sorgi''-;7,.
_Y
,e$l.tgem que ,,o ＮＬｮｴ･ｲｹ｣ｾｯ＠
de les
El règim franquista. és l'w t ima. tauLondres. Novembre del 1945.
ｰｾｳｩｯｮｳ＠
que d ell en portI.
l'à d e manera LIunédiafa. Propugna
ｐｯｴ･ｮ｣ｾ＠
､･ｭ
ｯｾｲｴｩｱｵｳ＠
eVIti aquest
,"'
, nou e·rlm contra el poble espanyol,
ｾ＠
-L LET RA OB E RTA
ot;
'
.
•
.
LA SU aSCR.peIO
PELS 250.000 FRANCS
ttRMI VtRtitS I U·Ifll{t[)f d'
'
J
I
:
iS
J E R E
e
« Conge paye »
ante-
c:.,a<>..
:
a3
;
El procès d'AIgéciras
Roca: :
ci
-l.ian i éS
/
f:;jeu-J..i
la "6a.tta a h6tlacL6 /
"

Download Report