An lisi dels estudis de Comer Internacional

La metodologia docent i el crèdit
ECTS als estudis de l’Escola
Superior de Comerç Internacional
La metodologia docent i el crèdit ECTS als estudis de
Comerç Internacional
Un diagnòstic de la metodologia docent a partir de les
percepcions dels estudiants
15
ANÀLISI DELS ESTUDIS DE COMERÇ INTERNACIONAL
Maig del 2005
Direcció: Francesc Pedró.
Elaboració tècnica i redacció: Teresa Lloret, Ricard Benito, Francisco Esteban i
Francesc Ponsa.
Aquest informe el podeu trobar en format electrònic a la pàgina web del PQE:
http://www.upf.edu/intranet/pqe
3
Índex
1. Objectius i característiques de l’estudi
pàg. 9
2. Com s’estudia
pàg. 13
3. Com s’ensenya
pàg. 23
4. Conclusions
pàg. 29
5
Presentació
L’informe que teniu a les mans és una primera aproximació al diagnòstic sobre la
metodologia docent que forma part del pla de treball del Programa per la Qualitat
Educativa (PQE) en relació amb la seva línia de treball Horitzó Bolonya. Es tracta de recollir
evidències que ens permetin avaluar quina és la metodologia docent predominant a la
nostra Universitat i a cadascuna de les diferents titulacions, tant des de la perspectiva
docent com des de la perspectiva, més ignota fins ara, de l’estudiant. Les preguntes a fernos són moltes, però segurament la més important és: quina és la distància que ens separa
de la metodologia docent preconitzada pel model inspirat en el crèdit europeu? Què fan els
estudiants quan diuen que estudien o quantes hores ho fan, constitueixen interrogants
que, potser inexplicablement, han romàs sense resposta fins ara i que aquí es comencen a
contestar.
L’estudi és el resultat d’un treball intens dut a terme per Francisco Esteban, fins al juliol del
2003, i continuat després amb tant o més ímpetu i dedicació per Ricard Benito i, després,
per Teresa Lloret, amb l’assistència de Francesc Ponsa. I seria injustificable no agrair-los a
tots quatre el volum i la qualitat de la feina feta, amb el suport i les aportacions de la resta
de persones que treballen en els diferents projectes del PQE. També seria inapropiat no
reconèixer la col·laboració rebuda en tot moment de la direcció i de la secretaria dels
estudis i, òbviament, dels estudiants que hi han participat.
Aquest és un nou lliurament d’una sèrie que ofereix els resultats de les diferents titulacions
al voltant de la dedicació diària dels estudiants, per cursos i per matèries, amb vista a fer un
càlcul precís de les equivalències de l’actual càrrega lectiva en crèdits ECTS. Esperem,
doncs, que amb aquest estudi que enceta una línia de treball que sens dubte s’estendrà ben
aviat a d’altres universitats del país es pugui contribuir al debat intern que tant el conjunt
de la UPF com cadascun dels estudis han de fer en relació amb les incògnites i les
oportunitats de renovació que ofereix l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
Francesc Pedró
Director acadèmic del PQE
7
1. Objectius i característiques de l’estudi
En aquest document es presenten les
conclusions d’un estudi dut a terme a la
titulació de Comerç Internacional, de
l’Escola Superior de Comerç Internacional
(ESCI) de la Universitat Pompeu Fabra
(UPF), en relació amb els processos
d’ensenyament i aprenentatge, la docència
dels professors, l’estudi personal dels
estudiants i la seva vida universitària en
general.
En definitiva i, d’acord amb la visió dels
estudiants, quina és la metodologia docent
emprada a la UPF? Evoluciona curs rere
curs? Quantes hores estudien, a banda
d’anar a classe, els estudiants? Utilitzen
Internet per estudiar? Consulten llibres?
Estan lluny o a prop de tenir les estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
Aquest estudi forma part d’una investigació
més extensa que s’emmarca dins el projecte
Horitzó Bolonya, que està duent a terme el
Programa per la Qualitat Educativa (PQE) i
que té com a objectiu el diagnòstic dels
processos d’ensenyament i aprenentatge
actuals, a les diferents titulacions i cursos,
com a punt de partida per facilitar la
transició cap a un model docent més en
sintonia amb els requeriments pedagògics
de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior
(EEES) i, en particular, del crèdit ECTS.
Quina és la metodologia docent emprada a la UPF? Evoluciona curs rere curs? Quantes hores estudien, a banda d’anar a
classe, els estudiants? Utilitzen Internet per aprendre? Consulten llibres? Estan lluny o a prop de tenir estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
9
Es tracta de fer un diagnòstic de la
Aquestes fitxes van ser emplenades pels
metodologia docent i de la relativa
estudiants durant el darrer període del
distància que caldrà recórrer a la UPF
curs 2003-2004: es va iniciar el 3 de maig i
per tal de posar en pràctica els principis
va finalitzar el 20 de juny. En total,
inspiradors del Conveni de Bolonya.
l’estudi realitzat comprèn set setmanes: sis
setmanes del període lectiu i una setmana
Metodologia
del període d’exàmens.
Les dades s’han obtingut a través d’unes
fitxes de seguiment que registren
Les dades del període lectiu s’han analitzat
per setmanes; en canvi, les corresponents
l’activitat diària que duen a terme
alguns estudiants al llarg del trimestre.
al període d’exàmens varen ser analitzades
per dies.
Fitxes de seguiment
Per fer aquest seguiment es van
Els estudiants participants a l’estudi van
seleccionar els estudiants a partir de tres
emplenar diàriament dues fitxes en què
variables: rendiment acadèmic, curs i
es proposaven diferents accions que
estudi. Es van triar inicialment 6
l’estudiant realitza dins de l’aula a partir
estudiants per cada curs de la titulació,
de la metodologia docent emprada pel
dels quals dos són de rendiment alt; dos,
professor, i una altra relativa a les
de rendiment mitjà, i dos, de rendiment
accions que l’estudiant fa fora de l’aula
baix. Aquest criteri s’ha definit a partir de
en relació amb els seus hàbits d’estudi
les notes d’accés als estudis en el cas dels
personals.
estudiants de primer curs i a partir de les
notes mitjanes de l’expedient acadèmic en
L’estudiant comptabilitza i anota el
la resta d’estudiants. La categoria de
temps destinat a cada una de les accions
rendiment alt correspon als dos estudiants
que ha realitzat, tant dins de l’aula
amb la nota més alta de cada curs; la
durant el temps de classe, com fora de
categoria de rendiment baix, als dos
l’aula per treballar i preparar-se
estudiants amb la nota més baixa, i la
l’assignatura.
categoria de rendiment mitjà, als dos
estudiants situats al voltant de la mitjana
del conjunt de notes dels estudiants del
curs corresponent.
10
Però al llarg de l’estudi hi va haver un
estudiant que va abandonar, de manera
que els que van complimentar totes les
fitxes de seguiment diari de totes les
setmanes, i que van arribar fins al final
de l’estudi adequadament, van ser 23.
El quadre adjunt recull aquest nombre
d’estudiants per curs i per rendiment
acadèmic.
L’anàlisi d’aquestes dades ha permès
obtenir informació rellevant en relació
amb les preguntes que ens formulàvem
inicialment. Aquestes dades són
presentades en aquest informe agrupades
per blocs temàtics.
Els estudiants comptabilitzen i anoten el temps
dedicat a cadascuna de
les activitats d’estudi,
tant dins de l’aula durant
el temps de classe, com
fora de l’aula per treballar i preparar-se
l’assignatura.
Curs
n
Rendiment acadèmic
Primer
6
2 RA; 2 RM; 2 RB
Segon
5
2 RA; 2 RM; 1 RB
Tercer
6
2 RA; 2 RM; 2 RB
Quart
6
2 RA; 2 RM; 2 RB
Total
23
8 RA; 8 RM; 7 RB
Estudiants participants per curs i rendiment acadèmic a
les fitxes de seguiment
11
2. Com s’estudia?
Situació laboral de l’estudiant
1.Quin nombre d’hores dedica
La majoria d’estudiants de Comerç
l’estudiant a estudiar?
Internacional, no treballen mentre estan
En el present apartat s’ofereix una
cursant els estudis. Concretament així
estimació aproximada del nombre
ho manifesten un 60,87% d’estudiants.
d’hores setmanals que els estudiants
dediquen al treball i a l’estudi d’una
D’altra banda, dels que treballen, un
assignatura fora de l’aula, i com
17,4% fan treballs esporàdics, mentre
acostumen a invertir aquestes hores, és a
que els que treballen durant els caps de
dir, quines accions realitzen fora de
setmana o mitja jornada són en ambdós
l’aula i quins hàbits d’estudi i de treball
casos un 8,69%. Només un 4,35% ho fan
presenten.
la jornada completa.
Per cursos, qui més treballen són, com
1.1. Quin nombre d’hores es dedica a
era d’esperar, els de quart, i també els de
l’estudi en període lectiu?
segon. En canvi, on menys estudiants
treballen mentre estan estudiant és a
Els estudiants de Comerç Internacional
primer, amb diferència.
estudien una mitjana de 17,97 hores
setmanals al llarg del període lectiu. Això
El quadre adjunt mostra els resultats per
significa una mitjana diària de 2,56
cursos.
hores.
Primer
Segon
Tercer
Quart
Total
Jornada completa
0,0%
Mitja jornada
0,0%
0,0%
0,0%
16,66%
4,35%
0,0%
16,66%
16,66%
Caps de setmana
8,69%
0,0%
20%
0,0%
16,66%
8,69%
Treballs esporàdics
16 %
40%
16,66%
0,00%
17,40%
No treballo
84%
40%
66,66%
50%
60,87%
Situació laboral dels estudiants
(Font: elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
Els estudiants de Comerç Internacional
estudien una mitjana diària de 2,56 hores.
13
hores a la quarta setmana. En canvi,
A. Evolució de les hores d’estudi durant
com dèiem, a la tercera setmana, la
les sis primeres setmanes
mitjana es queda en 12,04 hores.
A mesura que van avançant les
Finalment, hem de destacar que de la
setmanes del període lectiu, les hores
setmana cinc a la sis, hi ha un salt
de dedicació dels estudiants es pot dir
notable en el nombre d’hores que els
que pràcticament també van
estudiants dediquen a l’estudi fora de
augmentant, a excepció de la tercera
l’aula. Per tant, com era d’esperar, els
setmana, en la qual es produeix una
estudiants intensifiquen més les seves
davallada notable respecte a la resta de
hores d’estudi a mesura que s’acaba el
setmanes. Si observem el
període lectiu.
comportament al llarg de les quatre
primeres setmanes de classe, veiem que
A la taula adjunta es mostra la mitjana
la mitjana d’hores d’estudi durant la
d’hores d’estudi fora de l’aula al llarg de
primera setmana és de 14,1 hores i a la
les sis setmanes del període lectiu:
segona, de 15,21, fins a arribar a l7,1
Setmanes del
període lectiu
Mitjana setmanal
d’hores d’estudi
Mitjana setmana 1
14,1 h
Mitjana setmana 2
15,21 h
Mitjana setmana 3
12,04 h
Mitjana setmana 4
17,1 h
Mitjana setmana 5
20,26 h
Mitjana setmana 6
29,11 h
Hores d’estudi setmanals
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
70
60
50
40
30
20
10
0
1 setmana
3 setmana
2 setmana
5 setmana
4 setmana
Mitjana d'hores d'estudi setmanals
14
6 setmana
B. Com es distribueixen les hores d’estudi
entre els dies de la setmana?
Respecte a quins dies de la setmana els
estudiants dediquen més hores a
l’estudi, podem dir que són els caps de
setmana quan hi ha una major
intensitat. Concretament el dissabte,
que presenta una mitjana de 3,06 hores
i el diumenge, que tot i que estudien
una mica menys, també obté una de les
mitjanes més altes de la setmana: 2,98
10
8
6
4
2
0
Dilluns
hores.
Dimecres
Dimarts
Divendres
Dijous
Diumenge
Dissabte
Mitjana d'hores d'estudi diàries
Per contra, la tendència és que el
divendres sigui el dia de la setmana en
què els estudiants dediquen menys
temps a l’estudi; en aquest cas la
mitjana es redueix fins a 1,62 hores.
De dilluns a dijous, la mitjana d’hores
d’estudi fora de l’aula oscil·la entre un
mínim de 2,41 hores (el dijous) i un
màxim de 2,75 (el dilluns).
La tendència és que divendres
sigui el dia de la setmana en
què els estudiants dediquen
menys temps a l’estudi; en
aquest cas la mitjana es redueix fins a 1,62 hores.
C. Com varien les hores d’estudi
a) En funció del rendiment acadèmic
Tal com mostren les fitxes de
40
seguiment diari de l’activitat de
l’estudiant, en la relació rendiment
30
acadèmic – hores d’estudi, es confirma
el fet que els estudiants de rendiment
acadèmic alt són els que més hores
20
estudien fora de l’aula i els que menys
ho fan són els de rendiment baix.
10
0
N=
7
8
Rendiment baix Rendiment mitjà
8
Rendiment alt
Mitjana d'hores d'estudi per rendiment acadèmic
15
Tal com evidencia la llargada de les
corresponents caixes del diagrama del
gràfic de la pàgina anterior, en els tres
casos, el comportament dels estudiants
Mitjana d’hores
d’estudi setmanals
Rendiment
acadèmic
Desv.
típ.
Rendiment baix
15,36 h
8,32
estudiants de rendiment acadèmic
Rendiment mitjà
18,38 h
6,85
mitjà, la concentració es troba a la part
Rendiment alt
19,85 h
7,35
és força dispers. En el cas dels
alta, per sobre de la mitjana dels de la
Hores d’estudi setmanal per rendiment acadèmic
seva categoria.
b) En funció del curs
Quant a la relació entre la mitjana
d’hores de dedicació en els diferents
cursos, assenyalar que el curs que obté
un volum més alt d’hores d’estudi és
tercer, molt per sobre de quart. Cal
destacar que el diferencial d’hores que
mostra tercer curs respecte als altres
cursos és força notable.
d’altres es troben fent pràctiques, etc,de tal manera que podrien explicar la
reducció de temps d’estudi fora de
l’aula que es dóna en aquest curs.
Segons queda reflectit al gràfic, els
cursos en què hi ha més dispersió entre
els estudiants, són segon i tercer, fet
que coincideix amb els dos cursos que
obtenen la mitjana més alta. Fins i tot
D’altra banda, destaca el fet que
precisament el curs que presenta una
mitjana d’hores de dedicació a l’estudi
inferior, és el darrer, quart.
en ambdós casos, hi ha alguns
estudiants més que es troben per sota
de la mitjana del seu curs. A primer i
quart, en canvi, hi ha més
Aquests fets es podrien atribuir a
diferents motius, com per exemple que
aquest curs disposi d’una càrrega lectiva
especialment diferent a la de la resta, o
bé que a quart, probablement, les
homogeneïtat entre els estudiants.
Concretament a primer els estudiants
es mostren més concentrats al voltant
de la mitjana i no hi ha tanta diferència
entre el rang mínim i el màxim.
situacions dels estudiants són més
diverses -alguns ja estan treballant,
40
Curs
Mitjana d’hores d’estudi
setmanals
Primer
16,72 h
Segon
20,46 h
Tercer
22,08 h
Quart
13,04 h
30
15
20
10
Hores d’estudi setmanal per curs
0
N=
6
5
6
6
Primer
Segon
Tercer
Quart
Mitjana d'hores d'estudi per curs
16
c) En funció del gènere
40
Pel que fa a la diferència d’hores de
dedicació a l’estudi entre els nois i les
noies, comprovem que, fora del que és
habitual en les altres titulacions de la
UPF, els nois dediquen un temps
superior a l’estudi, amb una mitjana de
18,36 hores setmanals, davant de la
36
32
28
24
20
16
mitjana de les noies, que es queda en
12
17,77 hores. Tot i que, com veiem, la
8
diferència és molt lleugera.
4
0
Dona
Caldria veure, d’altra banda, si aquest
diferencial correlaciona positivament
Home
Mitjana d'hores d'estudi per gènere
amb els resultats acadèmics obtinguts
pels nois i per les noies.
Fora del que és habitual en les altres titulacions de la UPF, els nois dediquen un
temps superior a l’estudi.
el temps d’estudi durant els exàmens,
1.2. Quina és la dedicació a
l’estudi en període d’exàmens?
aspecte que coincideix amb el fet que
durant el període lectiu, és el curs que
Durant la setmana d’exàmens,
té una mitjana més alta d’hores
pràcticament en tots els cursos es
d’estudi fora de l’aula.
mostra un increment en la dedicació a
l’estudi diari. L’únic curs en què no
Per tant, els estudiants d’aquest curs
s’augmenta el temps d’estudi durant la
probablement dediquen més temps a
setmana d’exàmens, sinó que fins i tot
l’estudi durant les sis setmanes lectives,
es disminueix molt lleugerament, és
i en arribar la setmana d’exàmens no
primer.
els cal augmentar-les tant.
Si ens fixem en la taula següent veiem
que els cursos que més augmenten les
seves hores d’estudi durant la setmana
d’exàmens respecte al període lectiu és
segon i després quart. Tercer tampoc
mostra un augment molt significatiu en
17
Curs
Mitjana d’estudi diari
Període d’exàmens
Mitjana d’estudi diari
Període lectiu
Variació
d’hores
Primer
1,88 h
2,38 h
- 0,5
Segon
3,89 h
2,92 h
+ 0,97
Tercer
3,34 h
3,15 h
+ 0,19
Quart
2,69 h
1,86 h
+ 0,83
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi en període d’exàmens i lectiu
(Font: elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
A. Varien les hores d’estudi en període
d’exàmens en funció del rendiment
acadèmic?
a l’estudi en període lectiu, tornen a
destacar per l’increment que mostren en
les hores d’estudi al llarg del període
d’exàmens.
En general, ja hem vist que les hores de
dedicació a l’estudi augmenten quan
En aquesta mateixa línia, els estudiants
arriba l’època de preparar els exàmens,
de rendiment acadèmic baix, que són els
en tots els cursos excepte en el de
que durant el període lectiu tenen la
primer. Òbviament, però, quan es té en
mitjana de temps d’estudi més baixa, en
compte la variable del rendiment
aquest període continuen sense
acadèmic aquest resultat s’ha de matisar.
augmentar-la.
Els estudiants de rendiment acadèmic
alt, que són els que més hores dediquen
Rendiment
acadèmic
Mitjana d’estudi diari
Període d’exàmens
Mitjana d’estudi diari
Període lectiu
Variació
d’hores
Baix
1,63 h
2,19
-0,56
Mitjà
3,43 h
2,62
+0,81
Alt
3,45 h
2,83
+0,62
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi en període d’exàmens i lectiu
(Font: elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
18
B. Concentració de l’estudi abans de
l’examen
augmenten d’una manera notable la
seva dedicació a l’estudi, sinó que les
mitjanes van oscil·lant entre un mínim
En aquest apartat s’analitza el
comportament de l’estudiant en relació
amb una assignatura, com s’ha preparat i
quant ha estudiat per a l’examen. Per
fer-ho, s’han tingut en compte 124
exàmens de 21 assignatures.
de 0,22 hores, deu dies abans, fins a 0,9
o 0,78 hores, dos dies abans.
En canvi just el dia anterior a l’examen,
es dóna un salt important que fa que
l’estudiant passi a estudiar una mitjana
Al gràfic següent es pot comprovar com
va evolucionant la mitjana d’hores
dedicades a l’estudi, al llarg dels deu dies
previs a la data de l’examen. Així, veiem
que des dels deu dies abans de l’examen
fins just un dia abans, els estudiants no
de 2,42 hores.
Cal afegir que fins i tot el mateix dia de
l’examen, la mitjana d’hores dedicades a
l’estudi, és superior que la que s’obtenia
dos o tres dies abans.
5
4
3
2
1
0
m
xa
l' e
de s
ia
D ban
a s
a
di an
1
ab
es
di ans
b
2
a
es s
di ban
3
a
es s
di an
4
ab
es
di ans
b
5
a
es s
di ban
6
a
es s
di ban
7
a
es s
di ban
8
a s
es
di aban
es
di
9
10
en
El mateix dia de l’examen, la mitjana d’hores dedicades a l’estudi, és superior que la que s’obtenia dos o
tres dies abans.
19
A la consulta d’Internet com a eina
2. Activitats i hàbits d’estudi
complementària o de suport per a
l’estudi i treball personal, hi dediquen
2.1. En període lectiu
En període lectiu, els estudiants de
Comerç Internacional diversifiquen
força les activitats que realitzen fora de
l’aula, a l’hora de treballar i preparar-se
les assignatures. És a dir, no destinen tot
el seu temps d’estudi a fer una mateixa
activitat, sinó que se’l reparteixen.
un 3,79% del temps total d’estudi,
mentre que a la consulta de l’Aula
Global, una mica menys: un 1,04%.
D’altra banda, assenyalar també l’hàbit
que tenen els estudiants de Comerç
Internacional d’assistir a conferències o
xerrades; concretament hi destinen un
1,04% del temps d’estudi, percentatge
Així tenim que, en primer lloc, a
l’activitat que dediquen més temps, és a
la d’estudiar directament dels apunts que
prenen a classe. Concretament hi
destinen una mitjana del 29,31% del seu
temps total d’estudi.
superior al que inverteixen a la consulta
de llibres o a anar a tutories. Aquest fet
es distingeix especialment de la resta de
titulacions de la UPF, en les quals
pràcticament en cap no es destina temps
a aquesta acció.
En segon lloc, durant un 24,03% del
temps que dediquen a estudiar fora de
l’aula, el que fan és realitzar treballs de
curs. Seguidament i a força distància
tenim que un 13,21% del temps total
d’estudi, l’ocupen en la realització
A l’apartat “Altres” hi destinen un 2,67%
del temps. Dins d’aquesta opció, els
estudiants hi situen fets com: l’estudi
amb altres companys o preparar
presentacions de treballs o conversar en
anglès o en xinès amb companys. Per tal
d’exercicis pràctics.
de respectar al màxim el que els
estudiants han enregistrat a les fitxes, ho
Un 9,41% del temps estudien
directament d’alguna lectura i/o llibre;
un 8,54% passen a net i/o fan resums o
esquemes dels apunts presos a classe i un
6,09% del temps fan resums i/o
hem deixat en aquest apartat d’”Altres”,
tal com ells ho van posar, tot i que en
algun cas es podria incloure dins d’algun
altre ítem.
esquemes d’alguna lectura o llibre.
A l’activitat que els estudiants de Comerç
Internacional dediquen més temps, és a estudiar directament dels apunts que prenen a classe. Concretament hi destinen una mitjana del
29,31% del seu temps total d’estudi.
20
A continuació, en el primer quadre
bibliogràfiques o l’assistència a tutories
s’indiquen els percentatges de temps que
individualitzades, perquè a diferència de
dediquen a cada activitat fora de l’aula.
la resta que els estudiants declaren com a
En el segon quadre es recullen aquelles
menys freqüents, aquestes dues no
activitats que pràcticament no fan mai;
haurien de sortir en aquesta segona
com es veu el percentatge de temps
llista.
invertit és pràcticament nul.
Destaquen com a activitats menys
freqüents la cerca de fonts
Mitjana de
temps dedicat
Activitats
Estudiar directament dels apunts de classe
29,31%
Fer treballs de curs
24,03%
Fer exercicis pràctics
13,21%
Estudiar directament d’alguna lectura i/o llibre
9,41%
Passar a net i/o fer resums o esquemes dels apunts de classe
8,54%
Fer resums i/o esquemes d’alguna lectura o llibre
6,09%
Consultar Internet
3,79%
Altres
2,67%
Assistir a una conferència o xerrada
1,04%
Consultar i/o utilitzar l’Aula Global
1,04%
Activitats d’estudi que els estudiants declaren com a més freqüents
Mitjana de
temps dedicat
Activitats
Cercar fons bibliogràfiques
0,66%
Assistir a la tutoria d’algun professor
0,77%
Veure pel·lícules i/o documentals
0,66%
Visitar exposicions
0,00%
Activitats d’estudi que els estudiants declaren com a menys freqüents
(Font: Elaboració pròpia segons les fitxes de seguiment)
21
2.2. En període d’exàmens
En període d’exàmens, els estudiants
concentren més el seu temps d’estudi
fora de l’aula en determinades activitats.
No hi ha tanta diversificació d’activitats
d’estudi com durant el període lectiu.
Així, pràcticament la meitat del temps, el
47,9%, els estudiants el dediquen a
estudiar directament dels apunts que
prenen a classe.
Esquemes apunts
Estudi apunts
Esquemes llibres
Estudi llibres
Exercicis pràctics
Treballs de curs
Internet
Aula Global
Fonts bibliogràfique
Tutories professors
Conferències
Exposicions
Pel·lícules
Altres
Amb molta diferència de temps, la
0
segona activitat a la qual més es
20
40
60
80
100
% d'hores d'estudi per activitats període lectiu
dediquen els estudiants en aquesta
època, és a estudiar directament d’alguna
lectura o llibre, amb un 9,72% del temps
total. Seguidament, durant un 5,37% del
temps total d’estudi passen els apunts
presos a classe a net o en fan resums i/o
esquemes.
Continuen realitzant exercicis pràctics,
com en el període lectiu, però amb una
quantitat de temps força inferior: un
5,18%. I finalment, durant un 2,36% del
En període d’exàmens, pràcticament la meitat del temps, el
47,9%, els estudiants el dediquen
a estudiar directament dels
apunts que prenen a classe.
temps total d’estudi fan resums i/o
esquemes de lectures o llibres.
Cal afegir que l’apartat “Altres” continua
obtenint un percentatge de temps força
alt: 3,36%, tot i que en aquest cas, els
estudiants no detallen en les fitxes de
seguiment quines accions hi inclouen.
Esquemes apunts
Estudi apunts
Esquemes llibres
Estudi llibres
Exercicis pràctics
Cal destacar que a l’hora de preparar-se
de cara als exàmens, els estudiants no
Treballs de curs
Internet
Aula Global
destinen temps a la cerca de fonts
Fonts bibliogràfique
bibliogràfiques, i tampoc a la consulta
Tutories professors
d’Internet i de l’Aula Global.
Conferències
Exposicions
Pel·lícules
Finalment, si durant el període lectiu,
Altres
0
dedicaven un temps molt escàs a
20
40
60
80
100
% d'hores d'estudi per activitats període d'exàmens
l’assistència a les tutories
individualitzades, durant aquest període
d’exàmens no hi destinen temps.
22
3. Com s’ensenya?
Tot i que a molta distància, ocuparia el
1. Què passa dins l’aula?
segon lloc la realització d’exercicis,
En aquest apartat es presenta una visió
debats i/o seminaris, amb un 10,75% del
aproximada de quina és la metodologia
temps de classe.
docent emprada a Comerç Internacional,
i en conseqüència com aprenen els
Seguidament, la següent activitat a la
estudiants dins de l’aula.
qual es dedica més temps és a la
formulació de preguntes entre professor i
estudiant: un 6,55% del temps total de
classe.
1.1. Les classes teòriques
L’acció docent principal que es posa en
Un 3,06% de la durada total de la classe
pràctica a les classes teòriques de Comerç
es destina a la realització de proves
Internacional és la impartició de la lliçó
d’avaluació continuada per a la nota
per part del professor i la presa d’apunts
final.
de l’estudiant.
Per últim, a la visualització de material
En efecte, escoltar la lliçó del professor i
audiovisual i a la intervenció a classe
prendre apunts constitueix actualment el
d’algun professor, expert o conferenciant
principal mètode a través del qual es
extern, s’hi dedica un 1,5% en el primer
dóna l’intercanvi entre professor i
cas, i un 1,13% en el segon cas.
estudiant, a les classes teòriques. Durant
un 74,39% del temps total de classe,
l’estudiant es dedica a escoltar la lliçó del
professor.
Lliçó del professor
Exercicis, debats
Presentacions
Preguntes
Audiovisuals
Intervencions exter.
Proves d'avaluació
Altres
0
20
40
60
80
100
% del temps real de classe teòrica per activitats
23
part dels estudiants, amb un 6,02% del
1.2 Les classes pràctiques
temps, i a fer proves d’avaluació
La metodologia docent que s’estableix a
continuada per a la nota final, amb un
les classes pràctiques canvia força
5,39% del temps total de classe.
respecte a les teòriques.
Destaca d’altra banda el fet que, en
Si bé a les sessions de tipus teòric, la
aquestes classes, es destina només un
major part del temps de classe el
2,4% del temps a l’intercanvi de
professor el destina a explicar la lliçó,
preguntes entre professor i estudiant.
generant-se així un alt grau de
magistralitat, en les classes pràctiques
Per últim, esmentar que l’opció “Altres”
això canvia. L’acció principal esdevé la
és puntuada amb un percentatge de
proposta de realització d’exercicis
temps força alt, 10,62% del temps, tot i
pràctics. A aquest fet, s’hi inverteix un
que els estudiants no enregistren a les
50% del temps total de classe.
fitxes de seguiment diari les activitats
docents alternatives a les que hem
En segon lloc, un 25,4% del temps, sí que
comentat, inclouen en aquest apartat.
el docent el dedica a explicar la lliçó, tot i
que, amb un percentatge molt inferior al
A continuació es mostra un quadre
que obteníem en el cas de les classes
comparatiu dels percentatges de temps
teòriques.
que es destinen a cada una de les accions,
a les classes teòriques i a les classes
Seguidament, però amb una diferència de
pràctiques.
temps important, es dedica a fer
presentacions de treballs acadèmics per
Classes
teòriques
Classes
pràctiques
Lliçó del professor
74,39%
25,4%
Exercicis, debats i/o
seminaris
10,75%
50%
Presentacions de treballs
2,07%
6,02%
Intercanvi de preguntes
entre professor i estudiant
6,55%
2,4%
Visualització de material
audiovisual
1,5%
0,14%
Intervenció d’algun professor o expert extern
1,13%
0,0%
Proves d’avaluació continuada
3,06%
5,39%
Altres
0,51%
10,62%
Activitats
Lliçó del professor
Exercicis,debats
Presentacions
Preguntes
Audiovisuals
Intervencions exter.
Prova d'avaluació
Altres
0
20
40
60
80
100
% del temps real de classe pràctica per activitats
24
2. Què fa l’estudiant?
2.1. Quan escolta la lliçó del professor i
pren apunts
Desconcentrat
12,4%
Què fa, en realitat, l’estudiant quan diu
que escolta la lliçó del professor i pren
apunts? Del total de temps invertit, en
realitat no sempre pren apunts i, alguns
cops, es manifesta obertament distret.
No he pres apunts
30,2%
Així, un 57,5% del temps, els estudiants
He pres apunts
57,4%
prenen apunts mentre escolten la lliçó.
El 30,2% del temps escolten la lliçó però
no prenen apunts i el 12,3% del temps,
els estudiants perceben que estan
desconcentrats mentre s’està fent
aquesta activitat a l’aula.
De fet, vist des d’un altre angle, es podria
dir que la major part del temps la classe
funciona com un automatisme de dictat.
La major part del temps la classe funciona com un automatisme de dictat.
2.2. Quan realitza exercicis, debats i/o
seminaris
Del temps que es destina a la realització
d’exercicis, debats i/o seminaris, un
17,5% l’estudiant realitza exercicis de
manera individual, un 36,7% fa exercicis
desconcentrat
4,4%
exercici individual
17,5%
amb grups reduïts i un 41,4% els fa amb
tot el grup classe.
El temps que es desconcentra mentre
s’està fent aquesta activitat és d’un 4,4%.
exer tota la classe
41,4%
exer amb grup reduït
36,7%
25
2.3. Quan es fan presentacions de treballs
Del temps que es destina a la presentació
de treballs acadèmics a classe, durant un
Desconcentrat
30,4%
He presentat
14,1% l’estudiant fa una presentació a la
14,3%
resta de la classe, un 55,6% el que fa és
escoltar la presentació d’un company i
un 30,3% l’estudiant es desconcentra
mentre a classe es fa aquesta activitat.
He escoltat
55,3%
2.4. Quan es fan preguntes
Del temps que es destina a l’intercanvi de
preguntes entre professor i estudiants, un
35,4% d’aquest temps és el professor qui
fa preguntes als estudiants; i un 36,7%
són els estudiants, al seu torn, qui fan
preguntes al professor.
Desco. p. professor
12,3%
Respecte al temps que l’estudiant es
mostra desconcentrat mentre s’està duent
a terme aquesta activitat a l’aula, cal dir
Preguntes professor
Deco. p. estu.
15,5%
que es desconcentra més mentre és el
professor qui fa les preguntes que no pas
quan són els mateixos estudiants els qui
fan preguntes al professor. En el primer
cas el percentatge de temps que es
desconcentren és d’un 15,6% i en el
Preguntes estudiants
36,8%
segon cas, d’un 12,3%.
Del temps que es destina a l’intercanvi de preguntes
entre professor i estudiants, un 35,4% d’aquest temps
és el professor qui fa preguntes als estudiants; i un
36,7% són els estudiants, al seu torn qui fan preguntes
al professor.
26
35,4%
En aquest sentit, si tenim en compte el
2.5. Quant de temps està l’estudiant
temps total que els estudiants han estat
desconcentrat a classe?
desconcentrats respecte a la durada total
En les diferents activitats que
de la classe, podem dir que una mitjana
desenvolupa l’estudiant dins de l’aula,
de l’11,7% l’estudiant es troba
també s’ha anat comptabilitzant quant
desconcentrat del que s’està fent.
de temps perd l’atenció i es
desconcentra.
% desconcentrat
12,0%
Durant un 11,7% del
temps total de classe,
l’estudiant es troba desconcentrat del que s’està
fent.
% concentrat
88,0%
D’altra banda és interessant comprovar
Respecte a quina relació hi ha entre el
que, per cursos, són els estudiants de
percentatge de desconcentració i el
quart els qui més temps passen
rendiment acadèmic, cal dir que són els
desconcentrats a classe i en canvi els que
estudiants de rendiment acadèmic baix
es mostren més atents són els de tercer.
els qui més es desconcentren a classe. I
en aquest cas, els qui menys ho fan són
els de rendiment mitjà.
Curs
% de temps de
desconcentració
Desv.
típ.
Primer
11,00%
6,23
Segon
9,69%
7,17
Tercer
7,97%
3,95
Quart
17,93%
21,28
% de temps de
desconcentració
Desv.
típ.
Rendiment baix
15,78%
20,20
Rendiment mitjà
9,18%
5,69
Rendiment alt
10,74%
5,75
Rendiment acadèmic
(Font: elaboració pròpia a partir de les fitxes de seguiment)
Temps de desconcentració a classe
per rendiment acadèmic
(Font: elaboració pròpia a partir de les
fitxes de seguiment)
27
5. Conclusions
En la relació rendiment acadèmic – hores
1. Caracterització del model
d’aprenentatge de l’estudiant de
Comerç Internacional
d’estudi, es confirma el fet que els
estudiants de rendiment acadèmic alt
són els que més hores estudien fora de
1.1. Quant i Com estudien fora de l’aula
els estudiants?
Període lectiu
l’aula i els que menys ho fan són els de
rendiment baix.
Quant a la relació entre la mitjana
Els estudiants de Comerç Internacional
estudien una mitjana de 17,97 hores
setmanals al llarg del període lectiu. Això
significa una mitjana diària de 2,56
hores.
d’hores de dedicació en els diferents
cursos, assenyalar que el curs que obté
una mitjana de dedicació a l’estudi més
alta és tercer, molt per sobre de quart.
Cal destacar que el diferencial d’hores
que mostra tercer curs respecte als altres
A mesura que van avançant les setmanes
del període lectiu, les hores de dedicació
dels estudiants es pot dir que
pràcticament també van augmentant, a
excepció de la tercera setmana, en la
qual es produeix una davallada notable
respecte a la resta de setmanes. De la
setmana cinc a la sis del trimestre és
quan es dóna el salt més gran en les
hores d’estudi fora de l’aula, passant de
20,26 hores la cinquena setmana a 29,11
hores la darrera setmana del període
lectiu.
cursos és força notable.
En període lectiu, els estudiants de
Comerç Internacional diversifiquen
força les activitats que realitzen fora de
l’aula, a l’hora de treballar i preparar-se
les assignatures. És a dir, no destinen tot
el seu temps d’estudi a fer una mateixa
activitat, sinó que se’l reparteixen.
Així tenim que, en primer lloc, a
l’activitat que dediquen més temps és la
d’estudiar directament dels apunts que
prenen a classe. Concretament hi
Respecte a quins dies de la setmana els
estudiants dediquen més hores a l’estudi,
podem dir que són els caps de setmana
quan hi ha una major intensitat.
Concretament el dissabte, que presenta
una mitjana de 3,06 hores i el diumenge,
que tot i que estudien una mica menys,
també obté una de les mitjanes més
altes: 2,98 hores. Per contra, la tendència
és que el divendres sigui el dia de la
setmana en què els estudiants dediquin
menys temps a l’estudi. La mitjana es
redueix fins a 1,62 hores.
29
destinen una mitjana del 29,31% del seu
temps total d’estudi.
En segon lloc, durant un 24,03% del
En aquesta mateixa línia, els estudiants
temps que dediquen a estudiar fora de
de rendiment acadèmic baix, que són els
l’aula, el que fan és realitzar treballs de
que durant el període lectiu tenen la
curs. Seguidament, a força distància
mitjana de temps d’estudi més baixa, en
d’aquest temps, tenim que un 13,21%
aquest període continuen sense
del temps total d’estudi, l’ocupen en la
augmentar-la.
realització d’exercicis pràctics.
Des dels deu dies abans de l’examen fins
Destaca el fet que, a activitats com la
just un dia abans, els estudiants no
cerca de fonts bibliogràfiques o
augmenten d’una manera notable la
l’assistència a tutories individualitzades,
seva dedicació a l’estudi, sinó que les
els estudiants no hi arriben a dedicar ni
mitjanes van oscil·lant entre un mínim
un 1% del seu temps total d’estudi.
de 0,22 hores, deu dies abans, fins a 0,9
o 0,78 hores, just dos dies abans. En
D’altra banda, assenyalar també l’hàbit
canvi, veiem que just el dia anterior a
que tenen els estudiants de Comerç
l’examen, hi ha un salt important que fa
Internacional d’assistir a conferències o
que l’estudiant passi a estudiar una
xerrades; a aquest fet hi destinen un
mitjana de 2,42 hores.
1,04% del temps d’estudi, superior al
que destinen a la consulta de llibres o a
En període d’exàmens, els estudiants
anar a tutories.
concentren més el seu temps d’estudi
fora de l’aula en determinades activitats.
A la consulta d’Internet per completar el
No hi ha tanta diversificació d’activitats
seu treball i estudi personal hi dediquen
d’estudi com durant el període lectiu.
un 3,79% del temps total d’estudi,
Així, pràcticament la meitat del temps
mentre que a l’Aula Global, força menys:
total d’estudi, el 47,9%, els estudiants el
un 1,04% del temps.
dediquen a estudiar directament dels
apunts que prenen a classe.
Període d’exàmens
Amb molta diferència de temps, la
segona activitat a la qual més es
Durant la setmana d’exàmens,
pràcticament en tots els cursos es mostra
un increment en la dedicació a l’estudi
diari. L’únic curs en què no s’augmenta
el temps d’estudi durant la setmana
d’exàmens sinó que fins i tot es
dediquen els estudiants en aquesta època
és a estudiar directament d’alguna
lectura o llibre, amb un 9,72% del temps
total. Seguidament, amb un 5,37% del
temps total d’estudi passen a net els
apunts presos a classe o en fan resums i/
disminueix molt lleugerament, és
o esquemes.
primer.
També continuen realitzant exercicis
Els estudiants de rendiment acadèmic
alt, que són els que més hores dediquen
a l’estudi en període lectiu, tornen a
destacar per l’increment que mostren en
les hores d’estudi al llarg del període
d’exàmens.
30
pràctics, com en el període lectiu, però
amb una quantitat de temps força
inferior: un 5,18%.
A l’hora de preparar-se de cara als
exàmens, els estudiants no destinen
temps a la cerca de fonts bibliogràfiques,
és el professor qui li fa les preguntes que
i tampoc a la consulta d’Internet i de
quan són els mateixos estudiants els qui
l’Aula Global.
fan preguntes al professor.
1.2. Quant i com aprenen dins de l’aula els
estudiants?
Si tenim en compte el temps total que
Del total de temps invertit, en realitat no
sempre prenen apunts i, alguns cops, es
manifesten obertament distret. Així, un
57,5% del temps, els estudiants prenen
els estudiants han estat desconcentrats
respecte a la durada total de la classe,
podem dir que una mitjana de l’11,7%
l’estudiant està desconcentrat del que
s’està fent.
apunts mentre escolten la lliçó. El 30,2%
del temps escolten la lliçó però no
prenen apunts i el 12,3% del temps, els
2. Caracterització del model docent
estudiants admeten que estan
als estudis de Comerç Internacional
desconcentrats mentre s’està fent
de la UPF
aquesta activitat a l’aula.
Del temps que es destina a la realització
d’exercicis, debats i/o seminaris, un
17,5% l’estudiant realitza exercicis de
manera individual, un 36,7% fa exercicis
amb grups reduïts i un 41,4% els fa amb
tot el grup classe.
Classes teòriques
L’acció docent principal que es posa en
pràctica a les classes teòriques de Comerç
Internacional és la impartició de la lliçó
per part del professor i la presa d’apunts
de l’estudiant.
Del temps que es destina a la presentació
de treballs acadèmics a classe, durant un
14,1% d’aquest temps l’estudiant fa una
presentació a la resta de la classe, un
55,6% el que fa és escoltar la presentació
d’un company i un 30,3% l’estudiant es
desconcentra mentre a classe es fa
En efecte, escoltar la lliçó del professor i
prendre apunts constitueix actualment
el principal mètode a través del qual es
dóna l’intercanvi entre professor i
estudiant, a les classes teòriques. Un
74,39% del temps total de classe,
l’estudiant es dedica a escoltar la lliçó del
aquesta activitat.
professor.
Del temps que es destina a l’intercanvi
de preguntes entre professor i estudiants,
un 35,4% d’aquest temps és el professor
qui fa preguntes als estudiants; i un
36,7% són els estudiants, al seu torn qui
fan preguntes al professor.
Tot i que a molta distància, ocuparia el
segon lloc la realització d’exercicis,
debats i/o seminaris, amb un 10,75% del
temps de classe.
Seguidament, la següent activitat a la
qual es dedica més temps és a la
Respecte al temps que l’estudiant es
mostra desconcentrat mentre s’està
duent a terme aquesta activitat a l’aula,
cal dir que es desconcentra més mentre
31
formulació de preguntes entre professor i
estudiant: un 6,55% del total de temps
de classe.
Un 3,06% de la durada total de la classe
titulació de Comerç Internacional,
es destina a la realització de proves
prenent com a referència, el model que
d’avaluació continuada per a la nota
inspira l’Espai Europeu d’Ensenyament
final.
Superior. En aquesta titulació, queden
molt clars quatre aspectes:
Classes pràctiques
La metodologia docent que s’estableix a
• El volum d’hores de dedicació a
les classes pràctiques canvia força
l’estudi és força elevat i s’acosta al que
respecte a les teòriques.
serà típic un cop s’hagi acabat el procés
de convergència (entorn a les 40 hores
Si bé a les sessions de tipus teòric, la
setmanals). Amb tot, continuen sent
major part del temps de classe el
predominants les hores de lliçó i no pas
professor el destina a explicar la lliçó,
les d’estudi personal.
generant-se així un alt grau de
magistralitat, en les classes pràctiques
• Pel que fa als mètodes predominants
això canvia. L’acció principal esdevé la
d’ensenyament, s’evidencia que hi ha
proposta de realització d’exercicis
diferències significatives entre les classes
pràctics. En aquest fet, s’hi inverteix un
teòriques i les classes pràctiques
50% del temps total de classe.
d’aquesta titulació. En aquest sentit, les
classes teòriques emfasitzen, segurament
En segon lloc, un 25,4% del temps, sí
de manera excessiva, la magistralitat i
que el docent el dedica a explicar la lliçó,
indueixen a un comportament
tot i que amb un percentatge molt
d’aprenentatge que, en essència, es
inferior al que obteníem en el cas de les
limita a la recopilació d’apunts i al seu
classes teòriques.
estudi, de manera que es pot induir que
l’estudiant hi desenvolupa una activitat
Seguidament, però amb una diferència
mínima per comparació amb el que es
de temps important, es dedica a fer
demanarà en el futur. En canvi, a les
presentacions de treballs acadèmics per
classes pràctiques, comparativament,
part dels estudiants, amb un 6,02% del
augmenta el volum de temps que es
temps, i a fer proves d’avaluació
destina a accions pràctiques, fet que és
continuada per a la nota final, amb un
més apropiat per a l’aprenentatge de
5,39% del temps total de classe.
competències.
Destaca d’altra banda el fet que, en
aquestes classes, es destina només un
2,4% del temps a l’intercanvi de
preguntes entre professor i estudiant.
3. La distància respecte del mètode
Bolonya
• Els nivells d’interacció entre estudiants
i professors, tant a l’aula (dinamisme de
la classe i discussió) com fora
(tutorització personal) són gairebé
inexistents.
• La cerca de fonts bibliogràfiques, que
és indicatiu d’un comportament d’estudi
orientat a la recerca, al contrast i a
La voluntat d’aquest estudi ha estat
elaborar un diagnòstic dels processos
d’ensenyament i d’aprenentatge de la
32
l’ampliació, també és molt baix.
Amb tot, es pot concloure que caldrà
Més aviat, la qüestió que caldrà entomar
una revisió sistemàtica de les
adequadament és com aquest volum de
metodologies docents, per resituar el
dedicació a l’estudi ha de reorientar-se
paper de la magistralitat i del treball de
cap a activitats més sintòniques amb els
l’estudiant, i treure més partit de les
processos d’adquisició de competències.
interaccions. En el cas d’aquesta
I això demana una redefinició important
titulació, el volum actual de dedicació a
de les metodologies docents.
l’estudi ja és un bon indicador que per la
banda de la demanda de treball a
l’estudiant, no hi hauria d’haver massa
problemes.
El volum actual de dedicació a l’estudi ja és un
bon indicador que per la banda de la demanda de treball a l’estudiant, no hi hauria
d’haver massa problemes.
33

Download Report