La metodologia docent i el crèdit
ECTS als estudis d’enginyeria en
Informàtica, enginyeria tècnica en
Informàtica de Sistemes i enginyeria
tècnica de Telecomunicació
La metodologia docent i el crèdit ECTS als estudis
d’enginyeria en Informàtica, enginyeria tècnica en
Informàtica de Sistemes i enginyeria tècnica de
Telecomunicació
Un diagnòstic de la metodologia docent a partir de les
percepcions dels estudiants
14
ANÀLISI COMPARATIVA DELS ESTUDIS D’ENGINYERIA
EN INFORMÀTICA, ENGINYERIA TÈCNICA EN INFORMÀTICA DE SISTEMES I ENGINYERIA TÈCNICA DE
TELECOMUNICACIÓ
Setembre del 2005
Direcció: Francesc Pedró.
Elaboració tècnica i redacció: Teresa Lloret, Ricard Benito, Francisco Esteban i
Francesc Ponsa.
Aquest informe el podeu trobar en format electrònic a la pàgina web del PQE:
http://www.upf.edu/intranet/pqe
3
Índex
1. Objectius i característiques de l’estudi
pàg. 9
2. Com s’estudia
pàg.13
3. Com s’ensenya
pàg. 41
4. Valoració del pas per la Universitat
pàg. 53
5. Conclusions
pàg. 57
5
Presentació
L’informe que teniu a les mans és una primera aproximació al diagnòstic sobre la
metodologia docent que forma part del pla de treball del Programa per la Qualitat
Educativa (PQE) en relació amb la seva línia de treball Horitzó Bolonya. Es tracta de recollir
evidències que ens permetin avaluar quina és la metodologia docent predominant a la
nostra Universitat i a cadascuna de les diferents titulacions, tant des de la perspectiva
docent com des de la perspectiva, més ignota fins ara, de l’estudiant. Les preguntes a fernos són moltes, però segurament la més important és: quina és la distància que ens separa
de la metodologia docent preconitzada pel model inspirat en el crèdit europeu? Què fan els
estudiants quan diuen que estudien o quantes hores ho fan, constitueixen interrogants
que, potser inexplicablement, han romàs sense resposta fins ara i que aquí es comencen a
contestar.
L’estudi és el resultat d’un treball intens dut a terme per Francisco Esteban, fins al juliol del
2003, i continuat després amb tant o més ímpetu i dedicació per Ricard Benito i, després,
per Teresa Lloret, amb l’assistència de Francesc Ponsa. I seria injustificable no agrair-los a
tots quatre el volum i la qualitat de la feina feta, amb el suport i les aportacions de la resta
de persones que treballen en els diferents projectes del PQE. També seria inapropiat no
reconèixer la col·laboració rebuda en tot moment de la direcció i de la secretaria dels
estudis i, òbviament, dels estudiants que hi han participat.
Aquest és un nou lliurament d’una sèrie que ofereix els resultats de les diferents titulacions
al voltant de la dedicació diària dels estudiants per cursos, amb vista a fer un càlcul precís
de les equivalències de l’actual càrrega lectiva en crèdits ECTS. Esperem, doncs, que amb
aquest estudi que enceta una línia de treball que sens dubte s’estendrà ben aviat a d’altres
universitats del país es pugui contribuir al debat intern que tant el conjunt de la UPF com
cadascun dels estudis han de fer en relació amb les incògnites i les oportunitats de
renovació que ofereix l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
Francesc Pedró
Director acadèmic del PQE
7
1. Objectius i característiques de l’estudi
En aquest document es presenten les
L’estudi NSSE
conclusions d’un estudi dut a terme a les
Durant l’informe es fan nombroses referències
a l’estudi National Survey of Student Engagement (NSSE), que es realitza anualment a diferents colleges i universitats dels EUA, sota la
coordinació de la Universitat d’Indiana, amb
l’objectiu de comparar alguns dels resultats
obtinguts en apartats similars d’ambdós qüestionaris. En concret, es fa referència a les dades de l’Informe Anual de l’any 2002 i, en
particular, les referents a la categoria Baccalaureate Colleges-General per considerar-la la
més apropiada com a criteri de comparació.
titulacions d’enginyeria en Informàtica,
enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes i enginyeria tècnica de
Telecomunicació de la Universitat Pompeu
Fabra (UPF), en relació amb els processos
d’ensenyament i aprenentatge, la docència
dels professors, l’estudi personal dels
estudiants i la seva vida universitària en
general.
En definitiva i, d’acord amb la visió dels
estudiants, quina és la metodologia docent
emprada a la UPF? Evoluciona curs rere
curs? Quantes hores estudien, a banda
d’anar a classe, els estudiants? Utilitzen
La raó que justifica aquesta comparació és
l’assumpció que el comportament dels estudiants nord-americans, pel que fa als processos
d’ensenyament i d’aprenentatge, exemplifica
el comportament desitjable en el marc de
l’EEES, si més no en absència d’estudis equivalents en països europeus més avançats en el
procés de convergència europea en ensenyament superior.
Internet per estudiar? Consulten llibres?
Estan lluny o prop de tenir les estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
Aquest estudi forma part d’una investigació
més extensa que s’emmarca dins el projecte
Horitzó Bolonya, que està duent a terme el
Programa per la Qualitat Educativa (PQE) i
que té com a objectiu el diagnòstic dels
processos d’ensenyament i aprenentatge
actuals, a les diferents titulacions i cursos,
com a punt de partida per facilitar la
transició cap a un model docent més en
sintonia amb els requeriments pedagògics
Es pot obtenir aquest estudi a http://www.iub.edu/~nsse
de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior
(EEES) i, en particular, del crèdit ECTS.
Quina és la metodologia docent emprada a la UPF? Evoluciona curs rere curs? Quantes hores estudien, a banda d’anar a
classe, els estudiants? Utilitzen Internet per aprendre? Consulten llibres? Estan lluny o a prop de tenir estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
9
Es tracta de fer un diagnòstic de la me-
2. Fitxes de seguiment
todologia docent i de la relativa distància que caldrà recórrer a la UPF per tal
Les fitxes de seguiment diari de l’activitat
de posar en pràctica els principis inspi-
de l’estudiant van ser emplenades pels
radors del Conveni de Bolonya.
estudiants al llarg del segon trimestre del
curs acadèmic 2003-2004: del 26 de gener
Metodologia
al 3 d’abril. El trimestre feia tres setmanes
Les dades s’han obtingut bàsicament a
través de dues fonts: un qüestionari i
unes fitxes de seguiment que registren
l’activitat diària que duen a terme al-
que havia començat. Per tant, hi ha tres
setmanes del trimestre de les quals no
tenim informació, de manera que a l’hora
d’arribar a unes conclusions, se n’ha fet
una extrapolació. En total, l’estudi
guns estudiants al llarg del trimestre.
comprèn deu setmanes.
1. Qüestionari
Per fer aquest seguiment es van
El qüestionari va ser emplenat durant el
primer trimestre del curs acadèmic 20032004 per estudiants dels quatre cursos
seleccionar els estudiants a partir de tres
variables: rendiment acadèmic, curs i
estudi, alhora que per a la selecció final de
la mostra, es va comptar amb el suport i
d’enginyeria en Informàtica, dels tres
supervisió de la direcció dels estudis . Es
cursos d’enginyeria tècnica en
Informàtica de Sistemes i dels tres cursos
també, d’enginyeria tècnica de
Telecomunicació. La mostra obtinguda
en total és de 258 estudiants.
van seleccionar inicialment 6 estudiants
de cada curs d’enginyeria en Informàtica,
6 estudiants d’enginyeria tècnica en
Informàtica de Sistemes i 12 estudiants
d’enginyeria tècnica de Telecomunicació
al llarg de les deu setmanes que dura el
Les preguntes del qüestionari feien
trimestre, inclòs el període d’exàmens,
referència a diferents aspectes sobre
dels quals dos són de rendiment alt, dos
l’experiència universitària dels
estudiants. Constava de 65 preguntes que
van respondre en hores lectives i
de rendiment mitjà, i dos, de rendiment
baix per als estudis d’enginyeria en
Informàtica i enginyeria tècnica en
voluntàriament. Totes les preguntes
informàtica de sistemes i quatre estudiants
tenen quatre possibles respostes: mai,
algunes vegades, sovint i molt sovint, a
excepció de la darrera pregunta, en què
la resposta s’estructura en intervals de
de cada categoria per als d’enginyeria
tècnica de Telecomunicació. Aquest criteri
s’ha definit a partir de les notes d’accés a
la Universitat en el cas dels estudiants de
temps.
primer curs i a partir de les notes mitjanes
de l’expedient acadèmic en la resta
ESTUDIS
n
Enginyeria en Informàtica
100
Enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes
53
Enginyeria tècnica de Telecomunicació
105
Estudiants participants per titulació al qüestionari
10
d’estudiants.
Finalment els estudiants que van acabar
L’estudiant comptabilitza i anota el
completant l’estudi van ser uns quants
temps destinat a cada una de les accions
menys dels que el van iniciar.
que ha realitzat, tant dins de l’aula
Concretament els que apareixen al
durant el temps de classe, com fora de
quadre.
l’aula per treballar i preparar-se
l’assignatura.
Aquests estudiants van emplenar
diàriament dues fitxes; una referent a les
El contrast entre una font d’informació i
activitats que van realitzar dins de l’aula
l’altra ha permès obtenir algunes dades
a partir de la metodologia docent
rellevants en relació amb les preguntes
emprada pel professor, i una altra
que ens formulàvem inicialment.
relativa a les accions que l’estudiant pot
fer fora de l’aula en relació amb els seus
En alguns casos es presenten els resultats
hàbits d’estudi personals.
del qüestionari; en altres els
corresponents a les fitxes de seguiment, i
en ocasions també, els d’ambdues fonts.
Es considera que quan cal fer referència a
la dedicació mitjana dels estudiants és
Enginyeria en
Informàtica
n
Rendiment
acadèmic
més representatiu el valor que sorgeix
dels qüestionaris perquè van ser
Primer
2
1 RM; 1RB
respostos per la totalitat dels estudiants
Segon
3
1 RA; 2 RB
que eren a classe el dia que es va
Tercer
2
1 RA; 1RB
administrar. En canvi, quan es tracta de
Quart
3
2 RA; 1 RM
conèixer amb detall les variacions en la
Total
10
4 RA; 2 RM; 4 RB
exemple segons el rendiment acadèmic o
el dia de la setmana és preferible utilitzar
Enginyeria
les dades de les fitxes de seguiment.
tècnica
informàtica
dedicació a l’estudi que es donen per
n
Rendiment
acadèmic
de Sistemes
Vista la disparitat dels valors entre els
obtinguts del qüestionari i els que
procedeixen de les fitxes, sembla
Primer
4
2 RA; 2 RB
Segon
3
1 RA; 2 RB
Tercer
2
1 RM; 1 RB
de la seva activitat d’estudi, tot i que
Total
9
3 RA; 1 RM; 5 RB
sembli paradoxal, el més probable és que
raonable pensar que quan se sol·licita a
un estudiant que faci un seguiment diari
el mateix requeriment es tradueixi en
Enginyeria
una més gran dedicació.
tècnica de
Telecomuni-
n
Rendiment
acadèmic
cació
Primer
9
4 RA; 3 RM; 2 RB
Segon
7
2 RA; 2 RM; 3 RB
Tercer
10
3 RA; 3 RM; 4 RB
Total
26
9 RA; 8 RM; 9 RB
Estudiants participants en cada curs, i per
rendiment acadèmic a les fitxes de seguiment
11
Per això, les fitxes de seguiment
ofereixen un bon mecanisme per a
l’anàlisi de les variacions en la dedicació,
però no tant pel que fa al volum global
de dedicació del conjunt dels estudiants.
Finalment, convé considerar que atès
que la mostra dels estudiants que van
participar no es va voler representativa
del conjunt del curs, sinó només de la
tipologia del rendiment, el càlcul de
mitjanes de dedicació a partir de les
fitxes de seguiment seria, de totes totes,
inapropiat.
L’estudiant comptabilitza i anota el temps destinat a cada una de les
accions que ha realitzat,
tant dins de l’aula durant el temps de classe,
com fora de l’aula per
treballar i preparar-se
l’assignatura.
Aquestes dades són presentades en
aquest informe agrupades per blocs
temàtics.
Observacions:
1 – Una limitació de l’estudi que cal
2 — Les titulacions d’enginyeria en
tenir present en la interpretació de les
Informàtica i enginyeria tècnica en
dades al llarg de l’informe, és que la
Informàtica de Sistemes, tot i que tenen
mostra d’estudiants que van finalitzar
càrregues lectives diferents, coincideixen
l’estudi adequadament, va acabar essent
en les assignatures.
molt baixa. Per tant, cal donar a les
dades que es presenten, el pes pertinent.
12
2. Com s’estudia?
(5,4%) i els que treballen a jornada
Perfil de l’estudiant de l’enginyeria
en Informàtica, de l’enginyeria
tècnica en Informàtica de Sistemes i
de l’enginyeria tècnica de
Telecomunicació
completa, que encara són menys (4,3%).
Per cursos, a primer, més de la meitat
dels estudiants no treballen, mentre que
un 22,2% fan treballs esporàdics o els
caps de setmana (8,3%).
Abans de descriure els hàbits d’estudi
dels estudiants d’aquestes titulacions de
A segon, just la meitat dels estudiants no
la UPF, se’n presenta el perfil del que
treballen; un 33,3% treballen però de
participa a l’estudi, respecte a dos
manera esporàdica, i un 11,1% ho fan
aspectes:
els caps de setmana. Una minoria (5,6%)
treballen mitja jornada i en aquest curs,
a) Situació laboral de l’estudiant
no hi ha cap estudiant que treballi a
b) Mitjana d’assignatures que cursa
jornada completa.
durant el trimestre que participa a
l’estudi
A tercer, una mica més de la meitat dels
estudiants no treballen; un 25,8% ho fan
Per a l’elaboració d’aquest apartat s’han
esporàdicament, i un 12,9% treballen
utilitzat les dades procedents del
mitja jornada. D’altra banda, un 6,5%
qüestionari.
dels estudiants treballen a jornada
a) Situació laboral de l’estudiant
completa. Cal destacar en aquest curs
Enginyeria en Informàtica
els caps de setmana.
Començant pels estudiants de
I finalment, quart curs és, amb
l’enginyeria en Informàtica, la meitat
diferència, el nivell en el qual més
dels estudiants enquestats no treballen
estudiants treballen mentre estan
mentre estan cursant aquesta titulació.
estudiant: un 75% ho fan mitja jornada;
L’altra meitat queda repartida
un 12,5%, a jornada completa, i un altre
principalment entre els que realitzen
12,5% fan treballs de manera esporàdica.
que no hi ha cap estudiant que treballi
treballs esporàdics i els que treballen
mitja jornada.
El fet que distingeix més quart curs de la
resta és que tots els estudiants treballen
Seguidament, amb percentatges força
d’una manera o altra mentre estan
més baixos, trobem aquells estudiants
seguint els estudis.
que treballen només els caps de setmana
Primer
Segon
Tercer
Quart
Jornada completa
2,8%
Mitja jornada
0,0%
Total
0,0%
6,5%
12,5%
4,3%
5,6%
12,9%
75,0%
11,8%
Cap de setmana
8,3%
11,1%
0,0%
0,0%
5,4%
Treballs esporàdics
22,2%
33,3%
25,8%
12,5%
24,7%
No treballo
66,76%
50%
54,8%
0%
53,8%
Situació laboral dels estudiants d’enginyeria en Informàtica
(Font: elaboració pròpia segons les dades obtingudes del qüestionari)
13
Enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes
Els estudiants d’enginyeria tècnica en
Informàtica de Sistemes es troben més
diversificats entre totes les opcions, tot i
que on continua havent-hi majoria és en
la de “no treballo”; pràcticament la
meitat dels estudiants enquestats
(48,1%) no estan ocupats laboralment
mentre cursen els estudis.
A segon, el 36,4% dels estudiants
treballen els caps de setmana; el 27,3%
no treballen i coincideixen en la xifra
(18,2%) amb els que ho fan o bé a mitja
jornada o bé fent treballs esporàdics. En
aquest curs, no hi ha cap estudiant, però,
que treballi a jornada completa.
A tercer torna a augmentar la xifra dels
que no treballen mai mentre estudien
(43,8%). Seguidament, hi ha un 31,3%
D’altra banda, un 23,1% dels estudiants
treballen però de manera esporàdica i un
13,5% ho fan a mitja jornada. Uns
quants menys, l’11,5%, ho fan els caps
de setmana i una petita minoria
treballen a jornada completa mentre
estudien.
dels estudiants que treballen
esporàdicament i un 18,8% que ho fan a
mitja jornada. Els que treballen a
jornada completa representen el 6,3%
dels estudiants i, en aquest curs, no hi
ha cap estudiant que treballi els caps de
setmana.
Per cursos, a primer, més de la meitat
dels estudiants (60%) no treballen
mentre estudien, i un 20% ho fan però
esporàdicament.
Primer
Segon
Tercer
Total
Jornada completa
4,0%
0,0%
6,3%
3,8%
Mitja jornada
8,0%
18,2%
18,8%
13,5%
Caps de setmana
8,0%
36,4%
0,0%
11,5%
Treballs esporàdics
20,0%
18,2%
31,3%
23,1%
No treballo
60,0%
27,3%
43,8%
48,1%
Situació laboral dels estudiants d’enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes
(Font: elaboració pròpia segons les dades obtingudes del qüestionari)
Enginyeria tècnica de Telecomunicació
La meitat dels estudiants no treballen
mentre estan cursant aquesta titulació,
mentre que un 35,6% fan treballs
esporàdicament. Els caps de setmana i la
mitja jornada obtenen xifres iguals: un
5,9% dels estudiants. I són una minoria
(2%) els que treballen a jornada
Per cursos, a primer, més de la meitat
dels estudiants enquestats (63,9%) no
treballen mentre estudien, i el 27,8% ho
fan esporàdicament. A les opcions de
caps de setmana i mitja jornada
s’obtenen valors més baixos. Cal
destacar també que no hi ha cap
estudiant de primer que treballi a
jornada completa.
completa.
14
A segon, el percentatge d’estudiants
A tercer, el percentatge d’estudiants que
que no treballen és inferior, amb un
no treballen disminueix força en
46,3%. En canvi, els que fan treballs
comparació amb els altres dos cursos
esporàdics són el 31,7%. Pel que fa als
(37,5%), i en canvi augmenta
estudiants que treballen els caps de
notablement el dels que fan treballs
setmana, representen un 9,8%, i un
esporàdics, que passen a ser més de la
7,3% els que ho fan a mitja jornada. En
meitat dels estudiants. En aquest curs,
aquest curs augmenta la xifra dels que
coincidint amb primer, no hi ha cap
treballen la jornada completa, amb un
estudiant que treballi a jornada
4,9%.
completa.
Primer
Segon
Tercer
Total
Jornada completa
0%
Mitja jornada
5,6%
4,9%
0%
2,0%
7,3%
4,2%
5,9%
Cap de setmana
2,8%
9,8%
4,2%
5,9%
Treballs esporàdics
27,8%
31,7%
54,2%
35,6%
No treballo
63,9%
46,3%
37,5%
50,5%
Situació laboral dels estudiants d’enginyeria tècnica en Telecomunicació
(Font: elaboració pròpia segons les dades obtingudes del qüestionari)
hi ha un 16,7% d’estudiants que només
b) Mitjana d’assignatures que cursen
tenen una o dues assignatures, respecte
durant el trimestre que participen a
a quart, en què no hi ha cap estudiant
l’estudi
que n’estigui cursant aquest nombre. I
l’altre curs que destaca és quart, en el
Enginyeria en Informàtica
A l’enginyeria en Informàtica, més de la
meitat dels estudiants enquestats (58%)
cursen cinc o sis assignatures durant el
qual hi ha un 12,5% dels estudiants
que tenen set o vuit assignatures,
davant de cursos com segon o tercer, en
què no hi ha cap estudiant que les
trimestre en què participen a l’estudi,
estigui cursant.
mentre que un 32% en fan tres o
quatre.
Destaca el fet que en cap curs no hi ha
cap estudiant que cursi més de nou
El curs en què es mostren diferències
assignatures.
més significatives és tercer, en el qual
Nombre
d’assignatures
1o2
Primer
Segon
Tercer
Quart
Total
8,3%
16,7%
0,0%
0,0%
6,0%
3o4
8,3%
77,8%
46,7%
6,3%
32,0%
5o6
77,8%
5,6%
53,3%
81,3%
58,0%
7o8
5,6%
0,0%
0,0%
12,5%
4,0%
Més de 9
0,0%
0,0%
0,0%
0,0%
0,0%
Mitjana d’assignatures cursades a enginyeria en Informàtica
(Font: elaboració pròpia segons les dades obtingudes del qüestionari)
15
Enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes
A segon, el 81,8% dels estudiants en
tenen tres o quatre i, en canvi, a
diferència de tercer, no hi ha cap
Més de la meitat dels estudiants
d’aquesta titulació cursen de tres a
quatre assignatures durant el trimestre
en què participen a l’estudi. I destaca el
fet que hi ha un percentatge força alt
d’estudiants que només en cursen una
o dues: un 35,3%.
estudiant que només en cursi una o
dues.
A primer, la majoria d’estudiants també
es concentren en tres o quatre
assignatures, tot i que hi ha un 16%
que en fan una o dues. En aquest curs,
D’altra banda, un 5,9% en cursen cinc
o sis, i únicament un 2% en tenen set o
vuit.
com a tercer, no hi ha cap estudiant
enquestat que en tingui set o vuit.
En aquesta titulació tampoc hi ha cap
estudiant que cursi més de nou
Per cursos, destaca sobretot tercer, en
assignatures.
què pràcticament tots els estudiants
(93,3%) cursen només una o dues
assignatures, i en canvi no hi ha cap
estudiant que n’estigui fent més de
cinc.
Nombre
d’assignatures
Primer
1o2
3o4
Segon
Tercer
Total
16,0%
0,0%
93,3%
35,3%
76,0%
81,8%
6,7%
56,9%
5o6
8,0%
9,1%
0,0%
5,9%
7o8
0,0%
9,1%
0,0%
2,0%
Més de 9
0,0%
0,0%
0,0%
0,0%
Mitjana d’assignatures cursades a enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes
(Font: elaboració pròpia segons les dades obtingudes del qüestionari)
Enginyeria tècnica de Telecomunicació
Un 62,9% dels estudiants enquestats
cursen cinc o sis assignatures durant el
trimestre que participen a l’estudi, i un
31,4% en fan tres o quatre.
sis (29,3%) i tres o quatre (70,7%),
mentre que a tercer hi ha més diversitat
entre els estudiants; un 66,7% cursen
cinc o sis assignatures, un 14,8% en
tenen tres o quatre, i coincideixen en la
xifra (7,4%) amb els estudiants que en
Per cursos, a primer hi ha gairebé una
plena coincidència entre els estudiants,
ja que un 97,3% cursen cinc o sis
assignatures i només queda un 2,7%
dels estudiants que en fan una o dues.
tenen una o dues, o els que en tenen
set o vuit.
D’altra banda, destaca que un 3,7% dels
estudiants en aquest darrer curs tenen
més de nou assignatures durant el
trimestre que participen a l’estudi.
A segon, tots els estudiants es
reparteixen entre les opcions de cinc o
16
Nombre d’assignatures
Primer
Segon
Tercer
Total
1o2
2,7%
0,0%
7,4%
2,9%
3o4
0,0%
70,7%
14,8%
31,4%
5o6
97,3%
29,3%
66,7%
62,9%
7o8
0,0%
0,0%
7,4%
1,9%
Més de 9
0,0%
0,0%
3,7%
1,0%
Mitjana d’assignatures cursades a enginyeria tècnica en Telecomunicació
(Font: elaboració pròpia segons les dades obtingudes del qüestionari)
1. Quin nombre d’hores dedica
l’estudiant a estudiar?
estudiants d’enginyeria tècnica
d’Informàtica de Sistemes estudien una
mitjana de 13,44 hores, i els
En el present apartat s’ofereix una
d’enginyeria tècnica de
estimació aproximada del nombre
Telecomunicació, ho fan una mitjana
d’hores setmanals que els estudiants
de 11,35 hores.
dediquen al treball i l’estudi d’una
assignatura fora de l’aula i, com
Això suposa una mitjana diària de 1,87
acostuma a invertir aquestes hores, és a
hores per enginyeria Informàtica, de
dir, quines accions realitza fora de
1,92 hores per enginyeria tècnica
l’aula i quins hàbits d’estudi i de treball
Informàtica de Sistemes i de 1,62 hores
presenta.
per enginyeria tècnica de
Telecomunicació, segons les dades
L’anàlisi ofereix la mitjana d’hores
procedents del qüestionari.
dedicades pels estudiants a cada
titulació a partir de dues fonts: el
És interessant de destacar que, si
qüestionari i les fitxes de seguiment. El
comparem aquestes dades amb les
primer, amb una mostra de 258
obtingudes a l’NSSE en aquest apartat,
estudiants, ofereix més representativitat
observem que els estudiants d’aquestes
que el segon, en què la naturalesa del
titulacions es trobarien en la mateixa
mateix instrument duu a un registre de
línia de la mitjana d’estudi dels
l’activitat diària sobrevalorat.
estudiants americans.
Per obtenir la mitjana en les hores
Concretament, de l’estudi NSSE se’n
d’estudi s’utilitza el qüestionari. Però la
desprèn que els estudiants inclosos a la
necessitat de detall en posteriors
categoria Baccalaureate Colleges-
apartats ens fa optar, com a font
General, categoria que inclou els
principal, per les fitxes de seguiment,
estudiants d’aquestes titulacions,
tot i les seves limitacions.
dediquen a l’estudi i a la preparació de
les assignatures una mitjana de 13,47
1.1. Quin nombre d’hores es dedica a
l’estudi en període lectiu?
hores setmanals. Per tant, pràcticament
A banda d’anar a classe, els estudiants
d’Enginyeria Informàtica, Enginyeria
d’Enginyeria en Informàtica estudien
una mitjana d’hores a la setmana de
13,1 hores. Per la seva banda els
17
igual que la mitjana dels estudiants
tècnica en Informàtica de Sistemes i
Enginyeria Tècnica de Telecomunicació
de la UPF.
A. Evolució de les hores d’estudi durant les
set setmanes lectives
40
Segons mostren les fitxes de seguiment
36
diari de l’activitat de l’estudiant, a
32
mesura que van avançant les setmanes
28
del trimestre, les hores de dedicació dels
24
estudiants van variant. No sempre
20
manifesten un augment progressiu sinó
16
que hi ha alts i baixos.
12
8
Els intervals es mouen entre 10 i 14
4
hores a enginyeria en Informàtica, entre
12 i 25 hores a la tècnica de Sistemes i
0
1 setmana
entre 13 i 19 hores a enginyeria tècnica
de Telecomunicació.
Per interpretar degudament les dades
3 setmana
2 setmana
5 setmana
4 setmana
7 setmana
6 setmana
Mitjana d'hores d'estudi setmanals a Eng. Informàtica
40
que apareixen als gràfics, cal recordar
36
que, donat que quan es va iniciar l’estudi
32
el trimestre feia tres setmanes que havia
28
començat, la setmana que al gràfic
24
consta com a 1 correspon a la setmana 4
20
del trimestre. Per tant, les setmanes
16
analitzades van de la 4 a la 10 del
12
trimestre.
8
4
Vegem al quadre següent l’evolució en la
mitjana d’hores setmanals d’estudi al
0
1 setmana
3 setmana
2 setmana
llarg de les set setmanes lectives del
5 setmana
4 setmana
7 setmana
6 setmana
Mitjana d'hores d'estudi setmanals a Eng. Tèc. Inf.
trimestre, en cada titulació:
Mitjanes setmanals d’hores
d’estudi
Mitjana
enginyeria en
Informàtica
Mitjana
enginyeria
tècnica en
Informàtica
de Sistemes
Mitjana enginyeria
tècnica de
Telecomunicacions
Mitjana setmana 4
10,94 h
12,81 h
15,34 h
Mitjana setmana 5
13,96 h
21,58 h
18,96 h
Mitjana setmana 6
11,41 h
14,06 h
19,69 h
Mitjana setmana 7
11,96 h
16,92 h
13,99 h
Mitjana setmana 8
9,56 h
17,61 h
13,95 h
Mitjana setmana 9
12,74 h
21,78 h
15,33 h
Mitjana setmana 10
14,61 h
25,81 h
15,06 h
Hores d’estudi setmanals per titulació
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
18
40
36
32
28
La tendència que segueixen totes les titulacions, és que el dia de la
setmana que els estudiants menys es dediquen
a l’estudi és el divendres.
24
20
16
12
8
4
0
1 setmana
3 setmana
2 setmana
5 setmana
4 setmana
7 setmana
6 setmana
Mitjana d'hores d´estudi setmanals a Telecomunicacions
B. Com es distribueixen les hores d’estudi
entre els dies de la setmana?
Respecte a com es reparteixen les hores
d’estudi entre els dies de la setmana,
segons indiquen les fitxes de seguiment,
la tendència que segueixen totes les
titulacions, és que el dia de la setmana
que els estudiants menys es dediquen a
l’estudi és el divendres. Pel que fa a com
es distribueixen aquestes hores d’estudi
entre la resta de dies, inclòs els caps de
setmana, no es pot dir que hi hagi
més en cap de setmana (una mitjana de
2,79 hores) respecte al que ho fan entre
setmana (2,57 hores), tot i que com
veiem, la diferència és lleugera.
En canvi, els estudiants de l’enginyeria
tècnica de Telecomunicació mantenen
una mitjana estable de dilluns a dijous,
però el cap de setmana hi ha una
davallada (2,42 hores entre setmana i
1,98 durant el cap de setmana).
coincidència entre les titulacions.
6
Els estudiants de l’enginyeria en
Informàtica mantenen una mitjana
d’hores d’estudi força regular al llarg de
5
4
tota la setmana, de manera que la
diferència entre cap de setmana i dies
3
laborables és mínima (1,68 i 1,76 hores,
respectivament). El dia que presenta la
mitjana més notable és dijous.
2
1
Els estudiants de l’enginyeria tècnica en
Informàtica de Sistemes per la seva
banda, incrementen més les seves hores
d’estudi el dissabte (2,94 hores). De fet,
els estudiants d’aquesta titulació són,
comparativament, els únics que estudien
19
0
Dilluns
Dimecres
Dimarts
Divendres
Dijous
Diumenge
Dissabte
Mitjana d'hores d'estudi diàries a Eng. Informàtica
6
6
5
5
4
4
3
3
2
2
1
1
0
0
dilluns
dimecres
dimarts
divendres
dijous
dilluns
diumenge
dimecres
dimarts
dissabte
Mitjana d'hores d'estudi diàries a Eng. Tèc. Inf.
divendres
dijous
diumenge
dissabte
Mitjana d'hores d´estudi diàries a Telecomunicacions
Cal destacar el fet que, si comparem
C. Com varien les hores d’estudi de:
aquestes dades amb les obtingudes de
A) En funció del rendiment acadèmic
l’NSSE, es detecta que alguns estudiants
En la relació rendiment acadèmic – hores
de rendiment acadèmic mitjà i baix de la
d’estudi, es confirma el fet que els
UPF –a excepció dels de l’enginyeria
estudiants de rendiment acadèmic alt
tècnica de Telecomunicació– superen
són els que més hores d’estudi i treball
amb escreix la mitjana general dels
inverteixen fora de l’aula amb diferència,
estudiants participants a l’NSSE, que
amb l’excepció dels estudiants que
recordem que presentaven una mitjana
pertanyen a l’enginyeria en Informàtica.
d’hores de dedicació de 13,47 hores.
D’altra banda, els estudiants de
rendiment baix i mitjà són els que n’hi
dediquen menys.
Desv.
Típ.
Mitjana setmanal
a l’enginyeria
tècnica en
Informàtica de
Sistemes
Desv.
Típ.
Mitjana setmanal a
l’enginyeria tècnica de
Telecomunicació
Desv.
Típ.
17,51 h
4,45
12,24 h
4,38
10,44 h
10,86
8,42 h
3,9
18,46 h
-
12,55 h
7,19
9,71 h
6,66
19,39 h
22,9
19,76 h
17,69
Rendiment
acadèmic
Mitjana setmanal
a l’enginyeria en
Informàtica
Rendiment baix
Rendiment
mitjà
Rendiment alt
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
20
Com mostren els gràfics, enginyeria en
rendiment acadèmic baix es troben
Informàtica presenta una major
concentrats per sobre de la mitjana.
dispersió en els de rendiment acadèmic
alt, tot i que hi ha més estudiants que es
A enginyeria tècnica de Telecomunicació
troben per sota de la mitjana. A més, hi
són els estudiants de rendiment alt els
ha una gran concentració entre els
que mostren una major dispersió,
estudiants de rendiment acadèmic mitja.
coincidint amb el que passa als altres
estudis. En canvi, en els de rendiment
A enginyeria tècnica en Informàtica de
baix i mitjà hi ha més homogeneïtat i els
Sistemes, hi ha més dispersió en els
estudiants es troben més concentrats al
estudiants de rendiment acadèmic alt,
voltant de la mitjana.
tal com ho evidencia la llargada de la
corresponent caixa. Els estudiants de
60
60
50
50
40
40
30
30
20
20
10
10
0
0
N=
N=
4
2
4
Rendiment baix
Rendiment mitjà
Rendiment alt
5
1
3
Rendiment baix
Rendiment mitjà
Rendiment alt
Mitjana d'hores d'estudi per rend. acadèmic a Eng. Tèc. Inf.
Mitjana d'hores d'estudi per rend. acadèmic a Eng. Informàtica
60
50
40
21
30
20
10
0
N=
9
8
9
Rendiment baix
Rendiment mitjà
Rendiment alt
Mitjana d'hores d'estudi per rend. acadèmic a Telecomunicacions
21
de tercer curs i els de primer dediquen
b) En funció del curs
un volum de temps d’estudi molt
Segons mostren les fitxes de seguiment
semblant.
de l’activitat diària de l’estudiant
respecte a la mitjana d’hores de
El mateix passa a l’enginyeria tècnica de
dedicació en els diferents cursos,
Telecomunicació, primer i tercer es
assenyalar que hi ha força diferències
mantenen força igualats, mentre que
entre titulacions.
segon disminueix.
D’una banda, a l’enginyeria en
Per tant el diferencial d’hores de
Informàtica, el curs que dedica més
dedicació a l’estudi en cada curs és força
hores a l’estudi fora de l’aula és segon
diferent, en totes tres titulacions.
(19,47) bastant per sobre de tercer, que
es queda a 13,07 hores. En canvi, el que
presenta una mitjana més baixa d’hores
d’estudi és quart.
En el cas de l’enginyeria tècnica en
Informàtica de Sistemes, els estudiants
Curs
Enginyeria en
Informàtica
Desv.
Típ.
Enginyeria
tècnica en
Informàtica de
Sistemes
Desv.
Típ.
Enginyeria tècnica de
Telecomunicació
Desv.
Típ.
Primer
11,47 h
0,41
14,77 h
19,21
13,31 h
17,73
Segon
19,47 h
6,60
9,30 h
6,02
8,58 h
5,65
Tercer
13,07 h
1,01
18,93 h
0,65
14,02 h
10,42
Quart
5,73 h
8,02
Hores d’estudi setmanals per cursos i per titulació
(Font: elaboració pròpia segons les dades obtingudes a les fitxes de seguiment)
Si ens fixem en el comportament dels
En el cas d’enginyeria tècnica en
estudiants, a enginyeria Informàtica el
Informàtica de Sistemes, el curs en que
curs que mostra una major dispersió és
hi ha més dispersió, i molt diferenciat de
quart, tal com ho evidencia la llargada
la resta és primer. A més, cal afegir que la
de la corresponent caixa. En canvi
majoria d’estudiants es situen per sobre
primer i tercer tenen un comportament
de la mitjana.
molt homogeni i els estudiants se situen
molt concentrats al voltant de la
mitjana.
22
A l’enginyeria tècnica de
que a tercer hi ha més estudiants situats
Telecomunicació, també trobem molta
per sota de la mitjana dels del seu curs. A
dispersió en els cursos de primer i tercer.
segon hi ha menys dispersió i en tot hi
A primer la majoria d’estudiants es
ha més estudiants que es troben per
situen per sobre de la mitjana, mentre
sobre de la mitjana.
60
60
50
50
40
40
30
30
20
20
10
10
0
0
N=
N=
2
3
2
3
Primer
Segon
Tercer
Quart
Mijana d'hores d'estudi setmanals per curs a Eng. Informàtica
60
50
40
30
20
11
10
0
N=
9
7
10
Primer
Segon
Tercer
Mitjana d'hores d´estudi setmanals per curs a Telecomunicacions
23
4
3
2
Primer
Segon
Tercer
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per curs a Eng. Tèc. Inf.
1.2. Quina és la dedicació a l’estudi en les
ha un augment en el volum de temps
3 darreres setmanes del trimestre?
dedicat a l’estudi, tot i no aturar-se les
classes.
En aquest apartat s’analitza la dedicació
a l’estudi que mostra l’estudiant al llarg
A l’enginyeria en Informàtica el curs que
de les set primeres setmanes de classe, en
mostra un augment més notable és
comparació amb les tres darreres del
tercer, seguit de primer. En canvi, el
trimestre, tenint en compte que en les
darrer curs és on sembla que els
dues últimes s’aturen les classes i es
estudiants augmenten menys les seves
realitzen els exàmens i en l’anterior, hi
hores d’estudi durant la última etapa del
trimestre.
Curs
Mitjana d’estudi diari,
tres últimes setmanes
Desv.
típ.
Mitjana d’estudi diari,
set primeres setmanes
Desv.
típ.
Increment
d’hores
Primer
3,03 h
0,7
1,63 h
0,05
+ 1,4 h
Segon
3,44 h
0,07
2,35 h
0,94
+ 1,09 h
Tercer
3,91 h
0,9
1,86 h
0,14
+ 2,05 h
Quart
1,85 h
0,1
1,1 h
1,15
+ 0,75 h
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi amb el curs a l’enginyeria en Informàtica
Pel que fa a la titulació de l’enginyeria
destinen a l’estudi és en l’últim període.
tècnica en Informàtica de Sistemes, el
D’altra banda, els que menys ho fan són
curs on els estudiants augmenten d’una
els estudiants de primer.
manera més significativa el temps que
Curs
Mitjana d’estudi diari,
tres últimes setmanes
Desv.
típ.
Mitjana d’estudi diari,
set primeres setmanes
Desv.
típ.
Increment
d’hores
Primer
3,96 h
2,62
3,33 h
2,65
+ 0,63 h
Segon
4,43 h
0,15
1,75 h
0,86
+ 3,57 h
Tercer
3,86 h
0,65
2,56 h
0,09
+ 1,3 h
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi amb el curs a l’enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes
A l’enginyeria tècnica de
l’estudi quan arriba l’etapa final, és
Telecomunicació, coincidint amb
segon. I en aquest cas, el que les
l’anterior titulació, el curs en què els
augmentaria menys és tercer, tot i que
estudiants augmenten més la dedicació a
amb un diferencial poc destacat.
Curs
Mitjana d’estudi diari,
tres últimes setmanes
Desv.
típ.
Mitjana d’estudi diari,
set primeres setmanes
Desv.
típ.
Increment
d’hores
Primer
4,36 h
2,46
3,18 h
2,53
+ 1,18 h
Segon
3,25 h
1,64
1,22 h
0,8
+ 2,03 h
Tercer
3,23 h
1,79
2,23 h
1,48
+1h
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi amb el curs a enginyeria tècnica en Telecomunicació
(Font: elaboració pròpia segons les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
24
1,54 respectivament. En canvi, a
A. Varien les hores d’estudi en les tres
setmanes finals del trimestre en funció del
rendiment acadèmic?
l’enginyeria tècnica de Telecomunicació,
els estudiants de rendiment acadèmic alt
són els que menys incrementen les hores
En general, hem vist que l’esforç de
d’estudi (0,38), davant de l’increment de
dedicació augmenta en tots els casos
quan arriba la última etapa del trimestre,
en alguns més que en altres. Òbviament,
però, quan es té en compte la variable
del rendiment acadèmic, el resultat s’ha
2,18 hores dels estudiants de rendiment
mitjà i d’1,25 hores dels de baix
rendiment.
Cal destacar d’altra banda que els
de matisar.
estudiants que més hores diàries
dediquen a l’estudi durant les set
A l’enginyeria en Informàtica i a
primeres setmanes són també els que
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
més hores inverteixen en l’estudi durant
Sistemes, els estudiants de rendiment
el període d’exàmens.
acadèmic alt són els que més
incrementen les seves hores d’estudi
diàries; concretament en 1,85 hores i
Rendiment
acadèmic
Mitjana d’estudi diari,
tres últimes setmanes
Desv.
típ.
Mitjana d’estudi diari,
set primeres setmanes
Desv.
típ.
Increment
d’hores
Baix
3,42 h
0,15
2,36 h
0,64
+ 1,06 h
Mitjà
2,21 h
0,47
1,20 h
0,56
+ 1,01 h
Alt
2,93 h
1,34
1,39 h
0,95
+1,54 h
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi diàries per rendiment acadèmic a l’enginyeria en Informàtica
A la titulació d’enginyeria en
últimes setmanes com en les set
Informàtica, els que menys incrementen
primeres, estudien més hores diàries que
les hores d’estudi són els estudiants de
els estudiants de rendiment mitjà i alt.
rendiment baix; tot i que, tant en les tres
Cal destacar d’altra banda que els estudiants que
més hores diàries dediquen a l’estudi durant les set
primeres setmanes lectives són també els que més
hores hi inverteixen en les tres últimes.
25
A l’enginyeria tècnica en Informàtica de
amb els de rendiment mitjà. Els
Sistemes, els estudiants de rendiment
estudiants de rendiment baix són els que
acadèmic alt són els que més
menys estudien en les tres setmanes
incrementen la mitjana d’hores diàries
finals i també els qui menys
d’estudi, tot i que amb una diferència
incrementen les hores d’estudi.
pràcticament insignificant en relació
Rendiment
acadèmic
Mitjana d’estudi diari,
tres últimes setmanes
Desv.
típ.
Mitjana d’estudi diari,
set primeres setmanes
Desv.
típ.
Increment
d’hores
Baix
3,19 h
1,40
2,03 h
0,63
+ 1,16 h
Mitjà
4,33 h
0
2,49 h
0
+ 1,84 h
Alt
5,54 h
1,28
3,69 h
3,18
+ 1,85 h
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi diàries per rendiment acadèmic a l’enginyeria tècnica
en Informàtica de Sistemes
A l’enginyeria de Telecomunicació, els
Pràcticament tenien la mateixa mitjana
estudiants de rendiment acadèmic alt
d’hores d’estudis durant les set primeres
mantenen la seva mitjana d’hores diàries
setmanes de classe que els estudiants de
d’estudi i només l’incrementen en 0,38
rendiment baix; però l’increment en la
hores. En canvi, els que sí l’augmenten
mitjana és superior al dels estudiants de
considerablement són els estudiants de
rendiment baix (1,25).
rendiment mitjà, amb 2,18 hores.
Rendiment
acadèmic
Mitjana d’estudi diari,
tres últimes setmanes
Desv.
típ.
Mitjana d’estudi diari,
set primeres setmanes
Desv.
típ.
Increment
d’hores
Baix
3,03 h
1,64
1,78 h
1,55
+ 1,25 h
Mitjà
3,97 h
1,45
1,79 h
1,03
+ 2,18 h
Alt
3,63 h
2,74
3,25 h
2,53
+ 0,38 h
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi amb el rendiment acadèmic a enginyeria
tècnica en Telecomunicació
(Font: elaboració pròpia segons les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
26
B. Concentració de l’estudi deu dies
abans de l’examen
Cal destacar que en aquests estudis els
exàmens es concentren tots en dues
setmanes, de manera que els estudiants,
En aquest apartat s’analitza el
comportament de l’estudiant en relació
amb una assignatura, és a dir, com s’ha
preparat i quant ha estudiat per a
l’examen d’una assignatura. Per fer-ho,
s’han tingut en compte 47 exàmens de
21 assignatures a l’enginyeria en
durant una setmana, cada dia tenen un
examen. És normal, doncs, que el dia
que s’incrementi més exponencialment
la dedicació a l’estudi d’una assignatura
sigui just un dia abans de l’examen.
Tal i com es posa de manifest als gràfics,
Informàtica, 39 exàmens de 14
assignatures a l’enginyeria tècnica en
Informàtica de Sistemes. Pel que fa a
l’enginyeria tècnica de Telecomunicació
els estudiants concentren més les seves
hores d’estudi com més a prop està la
data de l’examen.
s’han considerat 137 exàmens
corresponents a 19 assignatures.
Els estudiants concentren més les seves hores
d’estudi a partir del quart dia previ a la data
de l’examen.
A l’enginyeria en Informàtica, a partir
6
del quart dia abans van augmentant les
hores d’estudi, fins a arribar al màxim,
5
just un dia abans de l’examen. Tres dies
4
abans de l’examen d’una assignatura,
3
que és quan l’augment és més notable, la
mitjana d’estudi diària se situa en 1,48
2
hores, mentre que el dia abans
1
s’incrementa fins a 2,95 hores. Fins i tot
0
el mateix dia de l’examen, els estudiants
en
m
xa
l'e
de
ns
ia
D aba
a
ns
di ba
1
a
es ns
di ba
2
a
es ns
di ba
3
a
es ns
di ba
4
a
es ans
di
5
ab
es ns
di ba
6
a
es ns
di ba
7
a
es ns
di ba
8
a
s
es an
di ab
es
di
9
10
Enginyeria en Informàtica
27
estudien tant com el tercer dia abans i
més que quatre dies abans.
A l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes, els estudiants comencen a
incrementar més les seves hores d’estudi
quatre dies abans d’un examen. Però
6
5
4
quan hi ha un salt més important és
quan passen del tercer al segon dia
(d’1,92 a 3,62 hores) i del segon a just el
3
2
dia abans de l’examen, que es passa
d’una mitjana de 3,62 hores a una de
1
5,23. En aquest cas, el mateix dia de
0
10
poc, ja que la mitjana se situa
pràcticament a les mateixes xifres que
9
en
m
xa
l'e
de s
n
ia
D aba
a
ns
di ba
1
a
es ans
di
2
ab
es ns
di ba
3
a
es ns
di ba
4
a
es ns
di ba
5
a
es ns
di ba
6
a
es ans
di
7
ab
es ns
di ba
8
a
s
es an
di ab
es
di
l’examen, els estudiants solen estudiar
Enginyeria tècnica en Informàtica
deu dies abans. Comparativament, els
estudiants d’aquesta titulació són els que
comencen a estudiar amb més antelació,
doncs, la mitjana del dia 10 abans de
l’examen és la més alta.
6
Pel que fa a l’enginyeria tècnica de
5
Telecomunicació, l’augment se situa a
4
partir dels quatres dies previs a un
examen. L’increment més significatiu
també es dóna del tercer al segon dia
abans de l’examen, coincidint amb
3
2
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
1
Sistemes, quan la mitjana passa d’1,55
0
en
m
xa
l'e
de s
n
ia
D aba
a ans
di
1
ab
es ns
di ba
2
a
es ans
di
3
ab
es ns
di ba
4
a
es ans
di
5
ab
es ns
di ba
6
a
es ns
di ba
7
a
es ns
di ba
8
a
s
es an
di ab
es
di
en què es dobla la mitjana (de 2,66 a
9
abans a just un dia just previ a l’examen,
10
hores a 2,66; però sobretot del segon dia
Enginyeria tècnica de Telecomunicació
4,66).
28
amb més freqüència fan els estudiants és
2. Activitats i hàbits d’estudi
estudiar directament dels apunts que
En aquest apartat s’ofereix una estimació
prenen a classe, amb un 16,91% del
respecte a com acostumen a invertir les
temps total d’estudi.
hores que dediquen a l’estudi, els
estudiants de les titulacions d’enginyeria
Per tant, podem dir que les activitats a
Informàtica, enginyeria tècnica en
partir de les quals els estudiants de
Informàtica de Sistemes i d’enginyeria
l’enginyeria en Informàtica, de
tècnica de Telecomunicació. És a dir,
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
quines accions realitzen fora de l’aula i
Sistemes i de l’enginyeria tècnica de
quins hàbits presenten.
Telecomunicació, solen estudiar fora de
l’aula se centren principalment en la
2.1. En període lectiu
realització d’exercicis i/o treballs de curs
i en l’estudi dels apunts presos a classe.
En període lectiu, els estudiants de les
tres titulacions solen dedicar el seu
Als quadres següents es mostren els
temps d’estudi fora de l’aula a activitats
percentatges de temps que els estudiants
força semblants. En els tres estudis,
d’una titulació i l’altra dediquen a la
l’activitat en la qual inverteixen més
realització de les diferents activitats a
temps és a realitzar exercicis pràctics; i
l’hora d’estudiar fora de l’aula.
en els tres casos, el temps que hi
dediquen està per sobre del 45% del
En el segon es recullen aquelles activitats
temps setmanal total d’estudi.
que pràcticament no fan mai. Les
Concretament un 44,97% a l’enginyeria
activitats que hi consten no arriben a
en Informàtica, un 49,13% a l’enginyeria
l’1% del temps total que dediquen a
tècnica en Informàtica de Sistemes i un
l’estudi fora de l’aula.
46,33% a l’enginyeria tècnica de
Destaquen en el segon quadre de la
Telecomunicació.
pàgina següent, com a activitats menys
En segon lloc, tant a l’enginyeria en
freqüents, la cerca de fonts
Informàtica com a la tècnica de Sistemes
bibliogràfiques i l’assistència a tutories
trobem que l’activitat que més realitzen
individuals, perquè a diferència de la
els estudiants és fer treballs de curs, amb
resta que els estudiants declaren com a
un 20,61% i un 12,70% respectivament.
menys freqüent, suposadament aquestes
En canvi, a l’enginyeria tècnica de
dues no haurien de sortir en aquesta
Telecomunicació, la segona activitat que
segona llista.
Les activitats a partir de les quals els estudiants de les
tres titulacions solen estudiar fora de l’aula se centren
principalment en la realització d’exercicis i/o treballs
de curs i en l’estudi dels apunts presos a classe.
29
Enginyeria en
Informàtica
Enginyeria
tècnica en
Informàtica de
Sistemes
Enginyeria tècnica de
Telecomunicació
Fer treballs de curs
20,61%
12,70%
11,77%
Fer exercicis pràctics
44,97%
49,13%
46,33%
Estudiar directament dels apunts de classe
9,44%
10,16%
16,91%
Passar a net i/o fer resums o esquemes dels
apunts de classe
4,33%
11,05%
8,12%
Fer resums o esquemes d’alguna lectura i/o llibre
0,84%
1,63%
3,65%
Estudiar directament d’alguna lectura i/o llibre
5,42%
3%
3,73%
Consultar i/o utilitzar Internet
4,03%
5,98%
2,74%
Aula global
1,69%
2,34%
3,47%
Activitats
Activitats
Activitats d’estudi que els estudiants declaren com a més freqüents
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
Enginyeria en
Informàtica
Enginyeria
tècnica en
Informàtica de
Sistemes
Enginyeria tècnica de
Telecomunicació
Cercar fonts bibliogràfiques
0,77%
0,82%
0,54%
Assistir a la tutoria d’algun professor
0,39%
0,44%
0,27%
Assistir a conferències o xerrades
3,2%
0%
0%
0%
0%
0%
0,38%
0%
0,01%
Activitats
Visitar exposicions
Veure pel·lícules o documentals
Activitats d’estudi que els estudiants declaren com a menys freqüents
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
Cal destacar també el fet que els
l’enginyeria en Informàtica s’obté que
estudiants de l’enginyeria de
els estudiants hi dediquen un 3,2% del
Telecomunicació estan lleugerament per
temps total d’estudi.
sota dels de l’enginyeria en Informàtica i
de la tècnica de Sistemes en el
D’altra banda, complementant aquestes
percentatge de temps que dediquen a
dades amb les obtingudes dels
l’ús d’Interne, però els superen en l’ús de
qüestionaris, un nombre elevat
l’Aula Global. D’altra banda, estan per
d’estudiants de l’enginyeria en
sobre pel que fa al temps que inverteixen
Informàtica (90,3%) i de l’enginyeria
en l’elaboració d’esquemes o resums.
tècnica en Informàtica de Sistemes (96%)
–pràcticament la totalitat dels
Dins de les activitats a les quals els
estudiants- afirmen que sovint o molt
estudiants hi solen destinar menys
sovint van a classe sense preparar-se les
temps, hi ha una diferència notable
lectures i/o els treballs que els indica el
entre les tres titulacions, en l’aspecte
professor. En canvi, a l’enginyeria
referent a l’assistència a conferències i
tècnica de Telecomunicació, el
xerrades. Mentre a l’enginyeria tècnica
percentatge disminueix
de Telecomunicació i a l’enginyeria
considerablement fins a situar-se en un
tècnica en Informàtica de Sistemes el
69,1%.
resultat és del 0% del temps invertit; a
30
Destaca també el fet que, quan es tracta
l’enginyeria en Informàtica, un 70,6%
d’exercicis o lectures que el professor
dels estudiants de l’enginyeria tècnica en
considera obligatòries, els estudiants sí
Informàtica de Sistemes i un 63,4% de
que s’ho preparen, ja que en aquest cas,
Telecomunicació, comenten que sovint
un 31,8% dels estudiants de l’enginyeria
o molt sovint acostumen a integrar
en Informàtica, un 35,9% de l’enginyeria
informació de diverses fonts i recursos a
tècnica en Informàtica de Sistemes i un
l’hora de fer un treball. Cal dir que
26,2% en el cas de l’enginyeria tècnica
aquestes fonts i recursos que utilitzen
de Telecomunicació, responen que
per completar els treballs, segons
sovint o molt sovint es preparen
mostren les dades, segurament es
aquestes activitats abans d’anar a classe.
refereixen principalment a l’ús
d’Internet, sobretot als estudis de
En aquest sentit, no hi ha diferències
l’enginyeria en Informàtica i de
significatives en el comportament entre
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
els diferents cursos.
Sistemes, ja que el temps que dediquen
totes les titulacions a la recerca de fonts
Cal destacar que respecte a la manera de
bibliogràfiques, com hem comentat en
fer els exercicis i treballs que han de
l’anterior apartat es troba per sota de
lliurar, un 68,2% dels estudiants de
l’1%.
Esquemes apunts
Esquemes apunts
Estudi apunts
Estudi apunts
Esquemes llibres
Esquemes llibres
Estudi llibres
Estudi llibres
Exercicis pràctics
Exercicis pràctics
Treballs de curs
Treball de curs
Internet
Internet
Aula Global
Aula Global
Fonts bibliograf.
Fonts bibliogràf.
Tutories professors
Tutories professors
Conferències
Conferències
Exposicions
Exposicions
Pel·lícules
Pel·lícules
Altres
Altres
0
20
40
60
80
100
0
% d'hores d'estudi període lectiu a Eng. Inf.
Un 68,2% dels estudiants de
l’enginyeria en Informàtica, un
70,6% dels de l’enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes
i un 63,4% dels de Telecomunicació, comenten que sovint o
molt sovint acostumen a integrar informació de diverses fonts
i recursos a l’hora de fer un
treball.
20
40
60
80
100
% d'hores d'estudi període lectiu a Eng. Tèc. Inf.
Esquemes apunts
Estudi apunts
Esquemes llibres
Estudi llibres
Exercicis pràctics
Treball de curs
Consulta internet
Consulta Aula Global
Fonts bibliogràfique
Tutories professors
Conferències
Exposicions
Pel·lícules
Altres
0
20
40
60
80
100
% d'hores d´estudi període lectiu a Telecomunicacions
31
de les classes teòriques, mentre que un
A. Quin paper tenen les tutories
individualitzades?
85,2%, a les de les classes pràctiques.
Com a activitat fora de l’aula cal parar
atenció a com es desenvolupa l’acció
tutorial. En aquest sentit cal destacar,
com s’ha comentat en l’anterior apartat,
que l’assistència a les tutories de les tres
titulacions que estem analitzant està per
sota de l’1% del temps dedicat a l’estudi
fora de l’aula.
Cal destacar el fet que el percentatge de
les tutories de classes pràctiques de
l’enginyeria tècnica de Telecomunicació
és molt superior al de la resta.
D’altra banda, quan assisteixen a les
tutories individuals, la majoria dels
estudiants no solen parlar dels seus plans
No obstant això, segons les dades que
ofereixen les enquestes, els percentatges
d’assistència a les tutories canvien
depenent de si es tracta de tutories
corresponents a les classes teòriques o a
les classes pràctiques.
de futur professional; els que més ho fan
en aquest cas són els estudiants de
l’enginyeria en Informàtica, amb un
26,7%.
Habitualment, el que s’acostumaria a fer
doncs a les tutories individualitzades és,
Aquesta variació s’explica pel fet que les
classes pràctiques, són amb un nombre
reduït d’estudiants, la qual cosa permet
més interacció entre docent i estudiant, i
que per tant, li pugui plantejar els
dubtes, fer consultes, etc. de tal manera
que no es fa tant necessària l’assistència
a tutories individualitzades amb el
professor fora de l’aula.
simplement, plantejar els dubtes o
revisar els exàmens.
2.2. En període d’exàmens
En període d’exàmens, l’activitat
principal deixa de ser la realització de
treballs de curs o d’exercicis pràctics per
passar a ser l’estudi dels apunts que es
prenen a classe. Segons les dades
En el cas de l’enginyeria en Informàtica,
el 43,3% dels estudiants comenten que
sovint o molt sovint assisteixen a les
tutories amb els professors quan es tracta
de classes teòriques, però només ho fan
un 15,6% quan es tracta de tutories de
les classes pràctiques.
A l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes, el 54,9% dels estudiants sovint
o molt sovint van a les tutories de les
classes teòriques i el 18,9% hi van a les
corresponents a les classes pràctiques.
I pel que fa als estudis de l’enginyeria
tècnica de Telecomunicació, el 37,7%
dels estudiants assisteixen a les tutories
32
obtingudes de les fitxes de seguiment, els
estudiants que dediquen més temps a
aquesta activitat són els de l’enginyeria
en Informàtica, amb un 51,49% destinat
a l’estudi dels apunts; més un 9,72% a la
consulta i estudi directe de fonts
bibliogràfiques.
És interessant destacar el fet que els
estudiants de l’enginyeria en
Informàtica, quan es preparen en
aquesta època per als exàmens, i a
diferència del període lectiu, augmenten
molt notablement el temps que
dediquen a la consulta de fonts
bibliogràfiques.
A l’enginyeria tècnica en Informàtica de
evidencia que, segurament, els treballs
Sistemes, els estudiants dediquen menys
de curs els realitzen durant les setmanes
temps a l’estudi dels apunts de classe
de classe i no durant els exàmens.
(35,09%); però, en canvi, es preparen per
als exàmens mitjançant la resolució
Els temps destinat a l’elaboració de
d’exercicis pràctics (26%). Una cosa
resums i esquemes és d’un 3% a
semblant succeeix a l’eginyeria tècnica
l’enginyeria en Informàtica, d’un 6% a
de Telecomunicació, amb un 46,04% del
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
temps dedicat a l’estudi dels apunts i un
Sistemes i d’un 5% a l’enginyeria tècnica
25,55% a fer exercicis pràctics. Cal afegir
de Telecomunicació. És interessant de
d’altra banda que els estudiants de
remarcar que els estudiants de
l’enginyeria en Informàtica dediquen a
l’enginyeria tècnica de Telecomunicació
fer exercicis pràctics menys temps,
inverteixen gairebé un 9% del temps a
concretament un 15,75% del temps
passar els apunts a net; per damunt del
d’estudi.
3% de l’enginyeria tècnica en
Informàtica de Sistemes i de l’enginyeria
Pel que fa a l’activitat de fer treballs de
en Informàtica.
curs, els estudiants que hi inverteixen
més temps són els de l’enginyeria
Referent a l’ús d’Internet i de l’Aula
tècnica en Informàtica de Sistemes
Global, assenyalar que durant el període
(19,51%), davant de l’11,30% de
d’exàmens disminueix el percentatge
l’enginyeria en Informàtica.
d’utilització d’aquestes eines. A les tres
La titulació d’enginyeria tècnica de
titulacions, obtenim un resultat comprès
Telecomunicació varia molt respecte a
entre l’1,5 i el 2%. En canvi, el que
aquest fet; concretament, en aquesta
augmenta lleugerament durant els
activitat durant el període d’exàmens hi
exàmens és el percentatge d’assistència a
destinen un 0,94% del temps, mentre
les tutories individualitzades amb els
que durant el període lectiu aquest
professors.
percentatge es de l’11,77%, fet que
Esquemes apunts
Esquemes apunts
Estudi apunts
Estudi apunts
Esquemes llibres
Esquemes llibres
Estudi llibres
Estudi llibres
Exercicis pràctics
Exercicis pràctics
Treball de curs
Treball de curs
Internet
Consulta internet
Aula Global
Consulta Aula Global
Fonts bibliografi.
Fonts bibliogràfique
Tutoria professors
Tutories professors
Conferències
Conferències
Exposicions
Exposicions
Pel·lícules
Pel·lícules
Altres
Altres
0
20
40
60
80
% d'hores d'estudi període d'exàmens a Eng. Inf.
33
100
0
20
40
60
80
100
% d'hores d'estudi període d'exàmens Eng. Tèc. Inf.
Així, quan se’ls pregunta als estudiants
Esquemes apunts
sobre si acostumen a estudiar a casa sols,
Estudi apunts
a l’enginyeria en Informàtica, un 62,4%
Esquemes llibres
no ho fa mai o només algunes vegades; a
Estudi llibres
Exercicis pràctics
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Treball de curs
Sistemes, aquesta xifra s’incrementa fins
Consulta internet
al 71,7%. En canvi, els estudiants de
Consulta Aula Global
Fonts bibliogràfique
l’enginyeria tècnica de Telecomunicació
Tutories professors
sí que tendeixen més a estudiar a casa
Conferències
Exposicions
seva sols: un 58,8% respon que ho fa
Pel·lícules
sovint o molt sovint.
Altres
0
20
40
60
80
100
% d'hores d´estudi període d'exàm. a Telecomunicacions
A l’NSSE, un 8,5% mai estudien en grup i
el 51% treballen freqüentment amb
2.3. S’estudia i treballa en equip o
companys de classe fora de l’aula. Per
individualment? A casa o a la Universitat?
tant, les taxes d’estudi en grup solen ser
superiors en el cas de la UPF, a
Segons assenyalen les enquestes, podem
l’enginyeria en Informàtica i a
dir que l’estudi i el treball de l’estudiant
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
fora de l’aula, basat principalment en la
Sistemes, i molt semblants en el cas
realització d’exercicis i de treballs de
d’enginyeria tècnica de
curs, i l’estudi directe dels apunts de
Telecomunicació.
classe, són processos que els estudiants
de l’enginyeria en Informàtica i de
Respecte a quin és l’espai on els
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
estudiants acostumen a estudiar fora de
Sistemes acostumen a dur a terme, en
l’aula, un 62,1% dels de l’enginyeria
grup. Aquesta dada constrasta molt amb
tècnica de Telecomunicació responen
el que acostuma a ser habitual en altres
que mai o algunes vegades ho fan a la
titulacions de la UPF, en què la gran
Biblioteca, mentre que els percentatges
majoria d’ estudiants responen que solen
dels estudiants de l’enginyeria en
estudiar individualment.
Informàtica i de la tècnica augmenten
fins a assolir un 87,2% i un 84,9%
Tanmateix, aquest no és el cas dels de
respectivament.
l’enginyeria tècnica de Telecomunicació,
titulació en què els estudiants sí que
Pel que fa a la utilització de les aules
acostumen estudiar de manera més
d’estudi i/o d’Informàtica de la
individual.
Universitat, un 41,3% dels estudiants de
l’enginyeria en Informàtica manifesten
Un 67% dels estudiants de l’enginyeria
que sovint o molt sovint les utilitzen per
en Informàtica i un 67,9% dels de
al seu estudi personal. A l’enginyeria
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
tècnica en Informàtica de Sistemes ho
Sistemes afirmen que sovint o molt
fan un 38,4% dels estudiants i a
sovint estudien en grup. En canvi, a
l’enginyeria tècnica de Telecomunicació,
l’enginyeria tècnica de Telecomunicació,
un 33,3%.
aquesta xifra es redueix fins al 40,9%, i
són majoria els que no ho fan mai o
només algunes vegades.
34
3. Quin ús fa l’estudiant dels
cursos, els estudiants que treuen llibres
recursos bibliogràfics i de la
sovint o molt sovint són molts menys.
biblioteca?
A l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Cal dir d’entrada que habitualment els
recursos bibliogràfics que acostumen a
utilitzar els estudiants per completar els
seus treballs solen ser referències web i
material on-line, fet que explicaria
l’escàs ús que es fa dels recursos extrets
exclusivament de la biblioteca.
En aquest sentit doncs, pel que fa a l’ús
del servei de préstec de la biblioteca,
podem comprovar com a l’enginyeria en
Informàtica i a l’enginyeria tècnica en
Informàtica de Sistemes hi ha més
estudiants que afirmen no treure mai o
només algunes vegades llibres de la
biblioteca que no pas els que ho fan
sovint o molt sovint. A l’enginyeria en
Informàtica, aquesta diferència és força
notable: el 65,4% responen “mai o
algunes vegades” i el 34,6%, “sovint o
molt sovint”. En canvi, a l’enginyeria
tècnica en Informàtica de Sistemes els
percentatges es troben més igualats (un
54,9% per als que no en treuen mai o
algunes vegades i un 45,1% per als que
en treuen sovint o molt sovint).
Sistemes, els estudiants utilitzen el servei
de préstec amb més freqüència, sobretot
a segon i a tercer curs. Així, el 63,7% dels
estudiants de segon enquestats
comenten que sovint o molt sovint
treuen llibres de la biblioteca, i a tercer
arriben al 50%.
Finalment, a la titulació d’enginyeria
tècnica de Telecomunicació, també són
segon i tercer els cursos en què més
estudiants treuen llibres de la biblioteca.
Els de primer ho fan molt poc. A segon
un 74,3% dels estudiants fan ús del
servei de préstec sovint o molt sovint, i a
tercer, el 64%.
Pel que fa a si els estudiants utilitzen la
Biblioteca com a espai per estudiar-hi,
comentar que, com dèiem a l’anterior
apartat, aquest no és pas un espai
preferit pels de l’enginyeria en
Informàtica ni de l’enginyeria tècnica de
Sistemes.
Així, trobem que a l’enginyeria en
Informàtica, en tots els cursos la gran
D’altra banda, pel que fa a l’enginyeria
tècnica de Telecomunicació, més de la
meitat dels estudiants, un 54,2%,
afirmen que sovint o molt sovint treuen
llibres de la biblioteca.
majoria d’estudiants no hi van mai o
només algunes vegades. Fins i tot a
primer i a segon no hi ha cap estudiant
que vagi a la Biblioteca molt sovint. A
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes, els estudiants de primer i tercer
Per cursos, a la titulació d’enginyeria en
Informàtica, els cursos en què més
estudiants utilitzen el servei de préstec
són primer i tercer. A primer, un 37,8%
dels estudiants comenten que sovint o
molt sovint treuen llibres de la
biblioteca, mentre que a tercer la xifra
s’incrementa fins al 50%. En la resta de
35
són els que hi van menys.
En canvi, la titulació d’enginyeria
tècnica de Telecomunicació és la que es
diferencia més: un 43,6% dels estudiants
de segon assisteixen a la Biblioteca
sovint o molt sovint per estudiar-hi, i un
52% en el cas dels de tercer.
En els quadres següents es mostren els
resultats obtinguts en les enquestes
davant les preguntes sobre si els
estudiants treuen llibres de la Biblioteca i
sobre si estudien a la Biblioteca, en les
diferents titulacions i per cursos.
Treus llibres de la Biblioteca?
Enginyeria en
Informàtica
Primer
Segon
Tercer
Quart
Mai
29,7%
33,3%
28,1%
64,7%
Algunes vegades
32,4%
50%
21,9%
17,6%
Sovint
35,1%
11,1%
25%
5,9%
Molt sovint
2,7%
5,6%
25%
11,5%
Enginyeria tècnica
en Informàtica de
Sistemes
Primer
Segon
Tercer
Mai
29,2%
18,2%
18,8%
Algunes vegades
37,5%
18,2%
31,3%
Sovint
25%
27,3%
25%
Molt sovint
8,3%
36,4%
25%
Enginyeria tècnica
de Telecomunicació
Primer
Segon
Tercer
Mai
12,5%
5,1%
0%
Algunes vegades
65,6%
20,5%
36%
Sovint
21,9%
41%
48%
0%
33,3%
16%
Molt sovint
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
36
Estudies a la biblioteca?
Enginyeria en
Informàtica
Primer
Segon
Tercer
Quart
38,9%
55,6%
37,5%
50%
Algunes vegades
50%
27,8%
53,1%
31,3%
Sovint
11%
16,7%
6,3%
12,5%
Molt sovint
0%
0%
3,1%
6,3%
Mai
Enginyeria tècnica
en Informàtica de
Sistemes
Primer
Segon
Tercer
Mai
46,2%
36,4%
50%
Algunes vegades
42,3%
36,4%
37,5%
Sovint
11,5%
9,1%
12,5%
0%
18,2%
0%
Enginyeria tècnica
de Telecomunicació
Primer
Segon
Tercer
Mai
16,1%
7,7%
4%
Algunes vegades
64,5%
48,7%
44%
Sovint
19,4%
28,2%
24%
0%
15,4%
28%
Molt sovint
Molt sovint
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
37
4. Es fa ús dels recursos informàtics
La titulació que més utilitza l’Aula
i d’Internet?
Global és l’enginyeria tècnica de
Telecomunicació: un 47,4% dels
estudiants la utilitzen sovint o molt
La gran majoria dels estudiants utilitzen
sovint, mentre que a les altres titulacions
Internet com a eina complementària per
el percentatge d’estudiants que en fan
al seu treball i estudi personal.
un ús freqüent es queda en un 16,7% a
l’enginyeria en Informàtica i en un 24%
Considerant Internet com a recurs i font
a l’enginyeria tècnica en Informàtica de
d’informació, un 91,3% dels estudiants
Sistemes.
de l’enginyeria tècnica de
Telecomunicació –percentatge molt
A l’NSSE, el 47,5% dels estudiants afirma
superior al dels estudiants de
utilitzar freqüentment Internet com a
l’enginyeria en Informàtica (47,6%) i de
suport per al seu estudi, i un 21,5% no
la tècnica en Informàtica (48,1%)–
l’utilitza mai. Per tant, els índexs d’ús
responen que utilitzen amb freqüència
són molt semblants als de la UPF; a
Internet per completar el seu treball i
excepció de l’enginyeria tècnica de
estudi personal.
Telecomunicació, que els supera amb
escreix.
Pel que fa a l’ús de l’aplicació d’Internet
del correu electrònic com a mitjà de
NOTA: L’alt percentatge d’estudiants que
comunicació entre l’estudiant i el
consideren no fer mai ús de l’Aula Global no es
professor, els estudiants de l’enginyeria
correspon amb la realitat , a judici dels
tècnica en Informàtica de Sistemes són
responsables de direcció dels estudis, ja que es
constata des d’aquesta font que, en pràcticament
els que més utilitzen el correu electrònic
totes les assignatures els estudiants han de fer ús
(82,7%). Per sota, trobem els de
d’aquesta aplicació necessàriament per consultar
l’enginyeria en Informàtica (67,4%) i
informació o material. Per tant, potser s’hauria de
finalment els de l’enginyeria tècnica de
considerar una interpretació errònia dels estudiants
en la resposta del qüestionari, en aquesta pregunta.
Telecomunicació (43%).
Internet
(estudi i
treball
personal)
Aula
Global
Internet
(correu
electrònic)
Ordinador
Mai
18,8%
47,1%
9,2%
4,3%
Algunes
vegades
33,7%
36,3%
23,5%
8,6%
Sovint
32,7%
11,8%
28,6%
17,2%
Molt sovint
14,9%
4,9%
38,8%
68,8%
Mitjana de tots els cursos a l’enginyeria en Informàtica
38
Internet
(estudi i
treball
personal)
Aula
Global
Internet
(correu
electrònic)
Ordinador
Mai
5,8%
34%
0%
0%
Algunes
vegades
46,2%
42%
17,3%
14,3%
Sovint
23,1%
24%
32,7%
18,4%
25%
0%
50%
67,3%
Molt sovint
Mitjana de tots els cursos a l’enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes
Internet
(estudi i
treball
personal)
Aula
Global
Internet
(correu
electrònic)
Ordinador
Mai
1,3%
8,2%
20%
9%
Algunes
vegades
6,3%
44,3%
37%
58%
Sovint
30%
22,7%
31%
28%
61,3%
24,7%
12%
5%
Molt sovint
Mitjana de tots els cursos a l’enginyeria tècnica de Telecomunicació
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
39
3. Com s’ensenya?
tres titulacions. En el cas de l’enginyeria
1. Què passa dins l’aula?
en Informàtica, el percentatge de temps
En aquest apartat es presenta una visió
que s’hi dedica és un 84,08%; a
aproximada de quina és la metodologia
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
docent emprada a l’enginyeria en
Sistemes, un 78,65% i, per últim, a
Informàtica, a l’enginyeria tècnica en
l’enginyeria tècnica de Telecomunicació,
Informàtica de Sistemes i a l’enginyeria
un 75,86%.
tècnica de Telecomunicació, i en
conseqüència com aprenen els estudiants
D’altra banda, a l’enginyeria en
dins de l’aula.
Informàtica el temps que es dedica a
altres activitats docents, com poden ser la
Cal tenir present que del creditatge total
realització d’exercicis pràctics, la
d’aquestes titulacions, només el 50% es
presentació de treballs, l’intercanvi de
dedica a les classes teòriques. L’altra 50%
preguntes entre docent i estudiant i/o
es dedica a les classes pràctiques. Per tant,
activitats d’avaluació continuada, o el
a les classes teòriques, habitualment, com
visionat de material audiovisual, està per
queda evidenciat, l’acció principal és
sota del 4% del temps total de classe.
l’explicació de la lliçó del professor. I en
canvi, a les classes pràctiques, la
En canvi, pel que fa a l’enginyeria tècnica
magistralitat es redueix
en Informàtica de Sistemes, el segon lloc
considerablement.
és ocupat per l’activitat de visualització
de material audiovisual, a la qual hi
destinen un 7,3% del temps total de
classe. A altres activitats, com les
1.1. Les classes teòriques
L’acció docent principal que es posa en
pràctica a les classes teòriques de les tres
titulacions és impartir la lliçó per tal que
l’estudiant prengui apunts.
assenyalades anteriorment, ja s’hi destina
menys del 5% del temps total de classe.
A l’enginyeria tècnica de
Telecomunicació, titulació a la qual
En efecte, escoltar la lliçó del professor i
prendre apunts constitueix actualment el
principal mètode a través del qual es
dóna l’intercanvi entre estudiant i
professor a les classes teòriques de totes
menys temps es dedica a la lliçó del
professor en comparació amb les altres
dues, l’activitat a què es dedica més
temps després d’aquesta és a la realització
de proves d’avaluació (9,39%) i a la
resolució d’exercicis pràctics (6,52%).
L’acció docent principal que es posa en
pràctica a les classes teòriques de les tres
titulacions és impartir la lliçó per tal que
l’estudiant prengui apunts.
41
Lliçó del professor
Lliçó del professor
Exercicis
Exercicis
Presentacions
Presentacions
Preguntes
Preguntes
Audiovisuals
Audiovisuals
Intervencions exter.
Intervencions exter.
Proves d'avaluació
Proves d'avaluació
Altres
Altres
0
20
40
60
80
100
0
% del temps real de classe a Eng. Inf.
Lliçó del professor
Exercicis
Exercicis
Presentacions
Presentacions
Preguntes
Preguntes
Audiovisuals
Audiovisual
Intervencions exter.
Intervencions exter.
Proves d'avaluació
Proves d'avaluació
Altres
Altres
20
40
60
80
100
0
% del temps real de classe a Eng. Tèc. Inf.
Lliçó del professor
Exercicis
Exercicis
Presentacions
Presentacions
Preguntes
Preguntes
Audiovisuals
Audiovisuals
Intervencions exter.
Intervenció exter.
Proves d'avaluació
Proves d'avaluació
Altres
Altres
20
40
60
80
% del temps real de classe a Telecomunicació
100
20
0
20
80
100
40
60
80
100
40
60
80
100
% de temps real de classe pràctica a Telecomunicació
Percentatges per activitats a les classes teòriques i pràctiques
42
60
% del temps real de classe pràctica a Eng. Tèc. Inf.
Lliçó del professor
0
40
% del temps real de classe pràctica a Eng. Inf.
Lliçó del professor
0
20
detriment del temps dedicat a la lliçó del
1.2 Les classes pràctiques
Si bé a les classes teòriques era la lliçó del
professor l’activitat que concentrava gran
part del temps de classe, a les sessions
pràctiques la metodologia docent canvia.
L’activitat que més es desenvolupa –més
de la meitat del temps de classe– és la
dedicada als exercicis i debats, i amb
percentatges de temps molt igualats en
les tres titulacions. En el cas de
l’enginyeria en Informàtica s’hi inverteix
un 54,06% del temps total de classe; en el
de l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes, un 58,47%, i en el de
l’enginyeria tècnica de Telecomunicació,
un 54,48%.
professor.
Cal afegir també que, en el cas de
l’enginyeria en Informàtica, augmenta el
temps dedicat a fer proves d’avaluació;
concretament passa del 0,31% de les
sessions teòriques al 8,01% de les
pràctiques.
En relació amb l’enginyeria tècnica en
Informàtica de Sistemes, cal dir que a les
classes pràctiques disminueix el
percentatge de temps destinat a les
presentacions de treballs i visualització de
material audiovisual en benefici d’altres
activitats de l’apartat d’“Altres”, que no
són especificades pels estudiants a les
En segon lloc, l’activitat docent que més
temps ocupa és l’explicació de la lliçó del
professor, tot i que amb percentatges
força inferiors als vistos anteriorment a
l’apartat de les classes teòriques.
Concretament, a l’enginyeria en
Informàtica és un 18,08% del temps; a
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes, un 21,17%, i a l’enginyeria
tècnica de Telecomunicació, un 30,55%.
Per tant a les classes pràctiques augmenta
el percentatge de temps destinat a fer
exercicis, debats i seminaris, en
fitxes de seguiment. Fet semblant passa a
l’enginyeria tècnica de Telecomunicació,
ja que augmenta el percentatge de l’acció
“Altres” en detriment de la lliçó del
professor.
A continuació es mostra un quadre
comparatiu dels percentatges de temps
que es destinen a cada una de les accions,
a les classes teòriques i a les classes
pràctiques de l’enginyeria en Informàtica,
de l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes i de l’enginyeria tècnica de
Telecomunicació.
Enginyeria
tècnica en
Informàtica de
Sistemes
Enginyeria
en
Informàtica
Enginyeria
tècnica de
Telecomunicació
CT
CP
CT
CP
CT
CP
Lliçó del professor
84,08%
18,09%
78,65%
21,17%
75,86%
30,55%
Exercicis
3,28%
54,06%
5,32%
58,48%
6,53%
54,48%
Presentacions de treballs
3,30%
0,69%
4,61%
0,65%
1,98%
1,07%
Preguntes
2,79%
6,66%
2,30%
0 ,65%
3,61%
4,36%
Visualització de material audiovisual
0,99%
0,36%
7,30%
1,1%
0,41%
0,16%
Intervenció d’algun
professor extern
2,06%
0%
0,86%
0%
0%
0%
Proves d’avaluació
0,31%
8,02%
0%
0%
9,39%
1,03%
Altres
3,18%
12,45%
0,95%
15,80%
2,22%
4,51%
43
estan desconcentrats mentre a classe el
2. Què fa l’estudiant ?
professor està explicant.
2.1. Quan escolta la lliçó del professor i
pren apunts
Ho corrobora el resultat de les enquestes,
en les quals un 74,3% dels estudiants de
Què fa, en realitat, l’estudiant quan diu
que escolta el professor i pren apunts?
Del total de temps invertit, en realitat no
sempre pren apunts, i alguns cops fins i
tot es manifesta obertament distret. Així,
un 69,2% del temps destinat a aquesta
activitat, els estudiants de l’enginyeria
en Informàtica escolten la lliçó i prenen
apunts, un 22,4% escolten però no
prenen apunts i un 8,4% han estat
desconcentrats mentre el professor els ha
estat explicant la lliçó.
l’enginyeria en Informàtica, un 88,5%
dels de l’enginyeria tècnica i un 91%
dels de l’enginyeria tècnica de
Telecomunicació, afirmen que a les
classes teòriques sempre o gairebé
sempre escolten la lliçó i prenen apunts.
De fet, vist des d’un altre angle, es podria
dir que la major part del temps la classe
funciona com un automatisme de dictat.
Tot i que les diferències percentuals
entre els cursos no són significatives, sí
que cal dir que a l’enginyeria tècnica en
A l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes, un 70,6% del temps els
estudiants escolten la lliçó i prenen
apunts, un 22,8% escolten i no prenen
apunts i, finalment, un 6,6% del temps
perden l’atenció mentre a classe s’està
desenvolupant aquesta activitat.
Informàtica de Sistemes el curs que
presenta un major percentatge de classe
magistral és tercer. A l’enginyeria tècnica
de Telecomunicació és segon. En canvi, a
l’enginyeria en Informàtica són primer i
segon curs.
És interessant, doncs, d’observar que en
Als estudis de l’enginyeria tècnica de
Telecomunicació s’obtenen percentatges
força semblants: un 71,2% del temps els
estudiants escolten la lliçó i prenen
alguns casos la preeminència de la
magistralitat com a metodologia docent
es manté fins i tot quan s’arriba al darrer
curs.
apunts, un 20,9% escolten la lliçó però
no prenen apunts, mentre que un 7,9%
Un 74,3% dels estudiants de l’enginyeria en Informàtica, un 88,5% dels de l’enginyeria tècnica i un 91%
dels de l’enginyeria tècnica de Telecomunicació, afirmen que a les classes teòriques sempre o gairebé sempre escolten la lliçó i prenen apunts.
44
Desconcentrat
8,4%
No he pres apunts
22,4%
He pres apunts
69,2%
Enginyeria en Informàtica
Desconcentrat
6,6%
No he pres apunts
22,8%
He pres apunts
70,6%
Enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes
desconcentrat
7,9%
no he pres apunts
20,9%
he pres apunts
71,2%
Enginyeria tècnica en Telecomunicació
45
2.2. Quan realitza exercicis, debats i/o
seminaris
un 45% del temps de classe a fer
exercicis en grups reduïts; un 43,4%, a
fer-ne individualment i un 10,4% del
Del percentatge de temps total que a
temps, a participar en exercicis, debats i/
classe es destina a realitzar exercicis,
o seminaris amb tota la classe. Mentre es
debats i/o seminaris, a l’enginyeria en
fa aquesta activitat, el percentatge de
Informàtica un 64,3% el dediquen a fer
temps que estan desconcentrats és de
exercicis individuals encarregats pel
l’1,2%.
professor; un 28,3% del temps, a
participar en un exercici, debat i/o
Tenint en compte els resultats que ens
seminari amb un grup reduït
ofereixen les enquestes, podem dir que a
d’estudiants, i un 6,6%, a fer exercicis i/o
l’enginyeria en Informàtica el 6,8% dels
debats amb tota la classe. Per últim, un
estudiants comenten que a classe sovint
0,7% del temps, els estudiants es
o molt sovint fan exercicis en grups
desconcentren mentre a classe s’està fent
reduïts i l’11,6% responen que amb
aquesta activitat.
freqüència en fan amb tot el grup classe.
A l’enginyeria tècnica en Informàtica de
A l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes dediquen més temps en primer
Sistemes l’11,3% també afirma que amb
lloc a la realització d’exercicis i debats
freqüència (sovint o molt sovint) fa
amb tota la classe, amb un 47,5% del
exercicis en petits grups i un 4% –per
temps. Després, un 29,6% del temps el
tant un percentatge superior–, els fa amb
destinen a fer exercicis individuals per
tot el grup classe.
indicació del professor i un 21,4%, a
treballar en grups reduïts. Respecte al
En relació amb la titulació de
percentatge de temps que estan
l’enginyeria tècnica de
desconcentrats mentre a classe es fa
Telecomunicació , un 18,9% dels
aquesta activitat, és lleugerament
estudiants responen que fan activitats en
superior al de l’enginyeria en
grups reduïts i un 16,5% els fan amb tot
Informàtica, concretament un 1,5%.
el grup classe.
Pel que fa a la titulació de l’enginyeria
tècnica de Telecomunicació, es dedica
46
Desconcentrat
,7%
Tota la classe
6,6%
Grup red.
28,3%
Exercici individual
64,3%
Enginyeria en Informàtica
Desconcentrat
1,5%
Exercici individual
29,6%
Tota la classe
47,5%
Grup reduït
21,4%
Enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes
desconcentrat
1,2%
grup classe
10,4%
exercicis individual
43,4%
grup reduït
45,0%
Enginyeria tècnica en Telecomunicació
47
2.3. Quan es fan presentacions de treballs
Recordem que a l’activitat de presentar
treballs, el temps que s’hi destina a cada
He presentat
18,9%
una de les titulacions és força baix. En
aquest sentit, la titulació que més temps
dedica a la presentació de treballs és la de
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes (4,61%); en segon lloc, a la de
l’enginyeria en Informàtica (3,3%) i, per
últim, a la de l’enginyeria tècnica de
He escoltat
Telecomunicació (1,9%).
81,1%
Si analitzem què es fa durant el temps
dedicat a aquesta activitat, a l’enginyeria
Enginyeria en Informàtica
en Informàtica el 81,1% d’aquest temps
els estudiants el que fan és escoltar la
presentació d’un company i el 18,9% fan
Desconcentrat
la presentació davant dels companys de
11,8%
He presentat
4,6%
classe.
A l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes el 83,7% del temps escolten la
presentació d’un estudiant o grup
d’estudiants, el 4,6% del temps fan una
presentació per a la resta de la classe i
l’11,8%, per tant un percentatge força alt,
l’estudiant es mostra desconcentrat
Hes escoltat
83,7%
mentre a classe es fa aquesta activitat.
Enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes
A la titulació de l’enginyeria tècnica de
Telecomunicació, el 91,8% del temps
l’estudiant escolta la presentació d’un
company, un 7,3% fa la presentació
davant de la classe i el 0,9% es
Desconcentrat
desconcentra mentre a classe s’estan
,9%
presentant treballs.
Cal destacar que els estudiants de
l’enginyeria en Informàtica no es
desconcentren mai mentre escolten la
presentació d’un company; a diferència
dels de l’enginyeria tècnica en
Informàtica de Sistemes, que representen
el percentatge més elevat de
He escoltat una pres
desconcentració, amb un 11,8% del
91,8%
temps respecte a totes les activitats que es
duen a terme dins l’aula.
48
Enginyeria tècnica en Telecomunicació
He presentat
7,3%
Complementant-ho amb les dades
procedents de les enquestes, a
l’enginyeria en Informàtica, la gran
majoria d’estudiants responen que no en
fan mai o bé només algunes vegades. El
Desconcentrat p.estu
4,1%
Desconcentrat p.prof
2,4%
Preguntes professor
92,3% dels estudiants així ho afirmen a
25,6%
les classes teòriques i el 91,5% a les
pràctiques. A l’enginyeria tècnica en
Informàtica de Sistemes, també són una
àmplia majoria els estudiants que no
presenten mai treballs a classe o que ho
fan només algunes vegades. A les classes
Preguntes estudiants
teòriques constitueixen el 81,2% dels
67,9%
estudiants i a les pràctiques ho
Enginyeria en Informàtica
comenten un 74,5%.
Finalment, a l’enginyeria tècnica de
Telecomunicació el 79% dels estudiants
Desconcentrat p.estu
admeten que mai o només algunes
5,6%
vegades presenten treballs a classe
teòrica i el 81,2% tampoc ho fan a les
sessions pràctiques.
Preguntes estudiants
Preguntes professor
41,0%
53,4%
2.4. Quan es fan preguntes
Respecte a l’intercanvi de preguntes que
es dóna a classe entre docent i estudiant,
a l’enginyeria en Informàtica, els
estudiants són preguntats pel professor
Enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes
un 25,6% del temps total destinat a
aquesta acció i un 67,9% són ells
mateixos els qui fan preguntes al
Desco.preg. estu
professor. Durant un 2,4% del temps
3,1%
estan desconcentrats mentre el professor
Desco preg. prof
pregunta i un 4,1% quan ho fan els
2,7%
El prof.fa preguntes
mateixos companys.
32,6%
L’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes presenta el percentatge més alt
(53,4%) quant a les preguntes
formulades pel professor als estudiants; i
Els est. fan pregunt
la més baixa respecte a les preguntes dels
61,6%
estudiants al professor (41%).
Tanmateix, un 5,6% del temps del torn
de preguntes estan desconcentrats
mentre pregunten els estudiants.
49
Enginyeria tècnica en Telecomunicació
A la titulació d’enginyeria tècnica de
enquestats. En canvi, el 35,9% dels
Telecomunicació, un 61,6% del temps
estudiants responen que sovint o molt
destinat a fer preguntes són els
sovint és el professor qui els pregunta en
estudiants qui les fan al professor i en un
aquestes classes.
32,6% és el professor, al seu torn, qui
pregunta als estudiants. A més, un 2,7%
A les classes pràctiques, el 71,7% dels
del temps estan desconcentrats mentre
estudiants comenten que mai o només
el professor pregunta i un 3,1% mentre
algunes vegades fan preguntes i un
ho fan els estudiants.
percentatge molt aproximat, el 74,5%,
creuen que tampoc els en fan els
D’altra banda, a partir de les dades
professors.
procedents de les enquestes, a
l’enginyeria en informàtica, un 92,3%
Per últim, a l’enginyeria tècnica de
dels estudiants comenten que a les
Telecomunicació, el 79,1% contesten
classes teòriques, mai o només algunes
que mai o algunes vegades fan preguntes
vegades fan preguntes a classe i, uns
a classe teòrica, mentre que a la pràctica
quants menys, el 81,5% comenten que
el percentatge es redueix fins al 53%.
mai o algunes vegades el professor els
Respecte a la qüestió de si el professor els
pregunta a classe.
pregunta a ells, un 61,4% considera que
mai o només algunes vegades ho fa a les
A les classes pràctiques, tot i que els
classes teòriques, i forces menys, el
percentatges dels que no ho fan mai o
41,4% així ho consideren a les sessions
algunes vegades, en ambdues qüestions,
pràctiques.
segueixen sent força alts, es redueixen
una mica respecte a les classes teòriques.
A l’NSSE la freqüència amb què els
Així obtenim que, un 66,4% creuen que
estudiants pregunten a classe o
mai o alguna vegada pregunten a classe i
contribueixen a les discussions és molt
el 70,7% creuen que tampoc ho fa el
elevada: els estudiants que no pregunten
professor.
mai a classe representen només l’1,5%
mentre que el 69% ho fan habitualment.
A l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Per tant els percentatges d’interacció a
Sistemes, un percentatge molt alt
classe entre professor i estudiant, són
d’estudiants admeten que mai o algunes
molt més alts en els estudiants nord-
vegades fan preguntes a la classe teòrica.
americans.
Concretament el 90,6% dels estudiants
50
desconcentrats respecte a la durada total
2.5. Quant de temps està l’estudiant
de la classe, podem dir que els de
desconcentrat a classe?
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
En les diferents activitats que
Sistemes són els que menys temps
desenvolupa l’estudiant dins de l’aula,
passen desconcentrats a la classe (4,6%).
també s’ha anat comptabilitzant quant
Els de l’enginyeria en Informàtica i de
de temps perd l’atenció i es
l’enginyeria tècnica de Telecomunicació,
desconcentra.
ambdós amb un 5,4%, són els que
presenten el percentatge més elevat.
En aquest sentit, si tenim en compte el
temps total que els estudiants han estat
Desconcentrat
Desconcentrat
5,4%
4,6%
concentrat
Concentrat
94,6%
95,4%
Enginyeria en Informàtica
Enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes
% desconcentrat
5,4%
% "concentrat"
94,6%
Enginyeria tècnica en Telecomunicació
51
Els estudiants de l’enginyeria
tècnica en Informàtica de Sistemes són els que menys
temps passen desconcentrats
a la classe (4,6%). Els de
l’enginyeria en Informàtica i
de l’enginyeria tècnica de Telecomunicació són els que presenten el percentatge més elevat (5,4%).
D’altra banda, és interessant de
acadèmic alt els que amb més facilitat es
comprovar que tant a la titulació de
desconcentren. En canvi, a l’enginyeria
l’enginyeria en Informàtica com a la de
tècnica en Informàtica de Sistemes, són
l’enginyeria tècnica de Telecomunicació,
els de rendiment baix els que més ho
són els estudiants de rendiment
fan.
Mitjana
enginyeria en
Informàtica
Desv.
típ.
Mitjana
enginyeria
tècnica en
Informàtica
de Sistemes
Desv.
típ.
Mitjana
enginyeria
tècnica de
Telecomunicació
Desv.
típ.
Rendiment baix
2,69%
2,35
4,92%
4,88
5,05%
6,1
Rendiment mitjà
1,19%
0,29
4,17%
0,00
3,54%
5,09
Rendiment alt
10,22%
11,28
4,17%
1,26
7,36%
6,61
Rendiment
acadèmic
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
Respecte a quina és l’activitat durant la
A l’enginyeria tècnica en Informàtica de
qual l’estudiant està més temps
Sistemes, l’activitat en la qual els
desconcentrat, hi ha coincidència entre
estudiants es mostren més interessats és
l’enginyeria en Informàtica i l’enginyeria
quan el professor els fa preguntes, ja que
tècnica de Telecomunicació, ja que en
el percentatge de desconcentració que
l’activitat que més perden l’atenció els
s’obté en aquest cas és del 0%.
estudiants d’aquestes dues titulacions és
mentre el professor està explicant la
Finalment, a l’enginyeria tècnica de
lliçó.
Telecomunicació l’activitat en què els
estudiants es desconcentren menys és
En canvi, a l’enginyeria tècnica en
mentre s’estan fent presentacions de
Informàtica de Sistemes, l’activitat en
treballs.
què més es desconcentren, i amb
diferència, és quan es fan presentacions
Al quadre comparatiu següent, s’hi
de treballs, mentre que a l’enginyeria en
mostren els percentatges de temps que
Informàtica passa precisament al
els estudiants estan desconcentrats
contrari, és la que els desperta més
mentre a classe s’està desenvolupant
atenció.
cada una de les activitats.
Enginyeria en
Informàtica
Enginyeria
tècnica en
Informàtica de
Sistemes
Enginyeria
tècnica de
Telecomunicació
Lliçó del professor
8,4%
6,6%
7,9%
Exercicis
0,7%
1,5%
1,2%
0%
11,8%
0,9%
Preguntes: L’estudiant fa preguntes
al professor
4,1%
5,6%
3,1%
Preguntes: El professor fa preguntes
als estudiants
2,4%
0%
2,7%
Presentació de treballs
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
52
4. Valoració del pas per la Universitat
1. Quines habilitats i competències
creu l’estudiant que desenvolupa al
llarg dels estudis?
Pel que fa a l’enginyeria tècnica de
Telecomunicació, és interessant remarcar
que les habilitats que més creuen haver
desenvolupat els estudiants d’aquesta
La informació d’aquest apartat ha estat
extreta únicament de les enquestes
passades als estudiants. D’acord amb les
dades obtingudes per aquesta font, cal
dir que trobem coincidències entre les
titulacions de l’enginyeria en
Informàtica i l’enginyeria tècnica en
Informàtica de Sistemes. Ambdues
consideren que les tres habilitats que
més estudiants creuen desenvolupar al
llarg dels estudis que cursen a la
Universitat corresponen a fomentar
l’elaboració de judicis personals,
titulació són precisament les que els
estudiants de l’enginyeria en Informàtica
i de l’enginyeria tècnica en Informàtica
de Sistemes creuen que han
desenvolupat menys. Aquestes són,
d’una banda, la de sintetitzar la
informació per aprendre els conceptes
més importants, i de l’altra, la
d’organitzar la informació per després
relacionar-la amb altres continguts de la
mateixa assignatura o d’altres.
A continuació es mostra un quadre
comparatiu amb els percentatges
analitzar els elements bàsics que
constitueixen una teoria, una idea o una
experiència i, per últim, l’habilitat
d’aplicar els continguts que aprenen a
situacions de la vida professional i real.
d’estudiants que consideren que
“sovint” o “molt sovint” han assolit les
habilitats i les competències
assenyalades, al llarg dels seus estudis:
Enginyeria en
Informàtica
Enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes
Enginyeria
tècnica de
Telecomunicació
Sovint/Molt sovint
Sovint/Molt sovint
Sovint/Molt sovint
Sintetitzar informació de manera que aprenguin
els conceptes, els fets o les teories més importants i fonamentals d’una matèria o assignatura
11,7%
7,7%
78,7%
Organitzar la informació per després relacionar-la
amb altres continguts de la mateixa assignatura o
d’altres
27,9%
24%
70,4%
Aplicar els continguts que aprenen a situacions
de la vida professional i real
48,1%
67,3%
58,7%
Analitzar els elements bàsics que constitueixen
una teoria, una idea, una experiència o el treball
d’un autor
56,5%
54,7%
69,1%
Fer judicis personals de valor sobre els continguts i treure’n les pròpies conclusions
62,5%
77,4%
37,8%
Examinar casos particulars, presentats pel professor, i que aprofundeixi en tots els seus components, conseqüències, implicacions
36,3%
53,9%
61,2%
Memoritzar conceptes, noms, teories i mètodes,
de manera que després els sàpiga dir de la millor
manera possible
43,3%
34%
30,6%
53
Com veiem, una de les habilitats que els
estudiants creuen que menys han
desenvolupat al llarg de les assignatures
que han cursat és la de memoritzar
conceptes, noms, teories i mètodes per
tal de dir-los després de la millor manera
possible.
En segon lloc, tant a l’enginyeria en
Informàtica com a l’enginyeria tècnica
en Informàtica de Sistemes trobem la
competència d’analitzar i solucionar
d’una manera efectiva els problemes que
se’ls presenten (86,4% i 78,7%
respectivament). En canvi, a l’enginyeria
2. Com valora el seu pas per la
Universitat i com creu que l’ajudarà
de cara al seu futur professional?
tècnica de Telecomunicació, la segona
competència que els estudiants més
valoren és la de tenir les habilitats
necessàries per aconseguir i
Aquest apartat es divideix en dos blocs
desenvolupar una feina vinculada amb
diferenciats. El primer fa referència al
els estudis cursats (85,7%).
grau d’utilitat potencial que els
estudiants atorguen a les principals
És important destacar el fet que, tant els
competències adquirides a la Universitat
estudiants de l’enginyeria en Informàtica
de cara al seu futur professional. El segon
com els de l’enginyeria tècnica en
bloc s’aproxima al nivell de participació
Informàtica de Sistemes creuen –com a
dels estudiants en les diferents activitats
opcions amb el percentatge més alt– que
que es desenvolupen a la Universitat,
el seu pas per la Universitat ajuda a
fora de l’aula.
desenvolupar competències més
contextualitzades en l’àmbit social, com
En aquest sentit, els estudiants de
per exemple, comportar-se com un
l’enginyeria en Informàtica manifesten
ciutadà democràtic i compromès o
que el seu pas per la Universitat els
desenvolupar i consolidar el propi codi
permet desenvolupar competències per
ètic i de valors. En canvi, els estudiants
aprendre a comportar-se com un ciutadà
de l’enginyeria tècnica de
democràtic, compromès i respectuós
Telecomunicació aposten més per temes
amb la comunitat en la qual viu. Un
directament professionals com utilitzar
87,9% dels estudiants creuen que sovint
les noves tecnologies d’una manera
o molt sovint la universitat els ajudarà,
efectiva o tenir les habilitats necessàries
en aquest sentit, de cara al seu futur
per aconseguir i desenvolupar una feina
professional.
vinculada amb els seus estudis.
Els de l’enginyeria tècnica en
És remarcable el fet que els estudiants de
Informàtica de Sistemes, en primera
l’enginyeria en Informàtica i de
opció, afirmen que la Universitat els
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
ajuda a confeccionar un codi ètic i de
Sistemes coincideixin a valorar com a
valors (84,6%). I finalment, els
competència de percentatge més baix el
estudiants de l’enginyeria tècnica de
bon ús de les noves tecnologies. En
Telecomunicació assenyalen l’ús de les
canvi, com hem comentat abans,
noves tecnologies com la competència
aquesta és la competència més valorada
que més desenvolupen a la Universitat
pels estudiants de l’enginyeria tècnica de
(87,6%).
Telecomunicació; i la menys valorada és
la de desenvolupar el propi codi ètic i de
54
A més, les tres titulacions coincideixen a
En el quadre següent observem els
considerar la capacitat d’escriure de
percentatges obtinguts en les respostes
manera clara i correcta com a segona
“Sovint o Molt sovint” respecte a un
competència menys valorada en el seu
conjunt de competències i habilitats en
pas per la Universitat.
la pregunta: “Penso que el meu pas per
la Universitat com a estudiant
m’ajudarà, pel que fa al meu futur
professional, a...”:
COMPETÈNCIES
Enginyeria en
Informàtica
Enginyeria
tècnica
en Informàtica
Enginyeria
tècnica de
Telecomunicació
Tenir les habilitats necessàries per aconseguir i desenvolupar una feina vinculada amb els meus estudis
64,4%
68%
85,7%
Analitzar i solucionar d’una manera efectiva els problemes que se’m presentin
86,4%
78,7%
79,5%
Adquirir una bona educació i un bon bagatge cultural en
general
67%
73%
69,7%
59,2%
73,1%
62,5%
Aprendre de manera autònoma, per mi mateix
70%
67,3%
66%
Treballar en equip amb d’altres companys
35%
30,7%
72,1%
Utilitzar les noves tecnologies d’una manera efectiva
26,5%
19,3%
87,6%
Adquirir competències personals per viure en un entorn
multicultural
83,2%
71,2%
39,6%
Parlar d’una manera clara i entenedora
68,7%
66,7%
48,4%
Comportar-me com un ciutadà democràtic, compromès
i respectuós amb la comunitat en la qual visc
87,9%
78,4%
42,3%
Desenvolupar i consolidar el meu codi ètic i de valors
81,1%
84,6%
35,6%
Escriure d’una manera correcta i efectiva
28,2%
27,4%
38,2%
Pensar d’una manera crítica, analítica i reflexiva
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
55
2.1. Altres qüestions relatives a la vida
universitària en general
El 67% dels estudiants de l’enginyeria en
Informàtica, el 69,8% dels de
El 50,5% dels estudiants de l’enginyeria
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
en Informàtica, el 55,7% dels de
Sistemes i el 51% dels de l’enginyeria
l’enginyeria tècnica de Sistemes i el
tècnica de Telecomunicació, quan estan
78,2% dels de l’enginyeria tècnica de
fora de l’aula discuteixen amb companys
Telecomunicació afirmen no participar
sobre idees que sorgeixen a classe.
mai o només algunes vegades en altres
activitats universitàries que no siguin les
Cal destacar que el 53% dels estudiants
classes amb professors i companys. Però
de l’enginyeria tècnica de
malgrat que aquesta participació és força
Telecomunicació ajuden altres
escassa, cal tenir presents altres tipus
companys fora de l’aula si tenen
d’activitats a la Universitat de caire
problemes amb alguna assignatura. En
informal.
canvi, els percentatges de l’enginyeria en
Informàtica i de l’enginyeria tècnica en
Per exemple, el 66,4% dels estudiants de
Informàtica de Sistemes són força
l’enginyeria en Informàtica, el 62,4%
inferiors, concretament un 14,6% a
dels de l’enginyeria tècnica en
l’enginyeria en Informàtica i un 11,6% a
Informàtica de Sistemes i el 56,4% dels
la tècnica.
de l’enginyeria tècnica de
Telecomunicació mantenen xerrades
serioses amb companys que tenen idees
personals sobre diversos aspectes, que
són diferents a les pròpies.
56
5. Conclusions
1. Caracterització del model
d’aprenentatge de l’estudiant de
l’enginyeria en Informàtica, de
l’enginyeria tècnica en Informàtica
de Sistemes i de l’enginyeria tècnica
de Telecomunicació
amb més freqüència fan els estudiants és
estudiar directament dels apunts que
prenen a classe, amb un 16,91% del
temps total d’estudi.
Per tant, podem dir que les activitats a
partir de les quals els estudiants de
l’enginyeria en Informàtica, de
1.1. Quant i com estudien fora de l’aula els
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
estudiants?
Sistemes i de l’enginyeria tècnica de
Telecomunicació solen estudiar fora de
l’aula, se centren principalment en la
Període lectiu
realització d’exercicis i/o treballs de curs
A banda d’anar a classe, els estudiants
i en l’estudi dels apunts presos a classe.
d’enginyeria en Informàtica estudien
una mitjana d’hores a la setmana de 13,1
Un nombre elevat d’estudiants de
hores. Per la seva banda els estudiants
l’enginyeria en Informàtica (90,3%) i de
d’enginyeria tècnica Informàtica de
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes estudien una mitjana de 13,44
Sistemes (96%) afirmen que van a classe
hores, i els d’enginyeria tècnica de
sense preparar-se les lectures i/o els
Telecomunicació, ho fan una mitjana de
treballs que els indica el professor. En
11,35 hores.
canvi, a l’enginyeria tècnica de
Telecomunicació, el percentatge
En període lectiu, els estudiants de les
disminueix considerablement fins a
tres titulacions solen dedicar el seu
situar-se en un 69,1%.
temps d’estudi fora de l’aula a activitats
força semblants. En els tres estudis,
Període d’exàmens
l’activitat a la qual dediquen més temps
és a la de realitzar exercicis pràctics; i en
Si tenim en compte el comportament
els tres casos, el temps que hi
dels estudiants durant els deu dies previs
inverteixen està al voltant del 45% del
a la data d’un examen, a l’enginyeria en
temps setmanal total dedicat a l’estudi.
Informàtica, a partir del quart dia abans
d’un examen van augmentant les hores
En segon lloc, tant a l’enginyeria en
d’estudi, fins a arribar al màxim, just un
Informàtica com a l’enginyeria tècnica
dia abans de l’examen (des d’1,48 fins a
en Informàtica de Sistemes trobem que
2,95).
l’activitat que més realitzen els
estudiants és fer treballs de curs, amb un
A l’enginyeria tècnica en Informàtica de
20,61% i un 12,70% respectivament. En
Sistemes, els estudiants comencen a
canvi, a l’enginyeria tècnica de
incrementar més les seves hores d’estudi
Telecomunicació, la segona activitat que
57
quatre dies abans d’un examen. Però
estudiar a casa i en grup. Un 67% dels
quan hi ha un salt més important és
estudiants de l’enginyeria en Informàtica
quan passen del tercer al segon dia
i un 65,2% de l’enginyeria tècnica
(d’1,92 h passen a 3,62 h).
manifesten treballar i estudiar a casa en
grup. El percentatge és inferior a
Finalment, a l’enginyeria tècnica de
l’enginyeria tècnica de Telecomunicació
Telecomunicació l’increment més
(40,9%); però està per sobre del de
significatiu també es dóna del tercer al
l’enginyeria en Informàtica i del de
segon dia abans de l’examen (d’1,55 h a
l’enginyeria tècnica pel que fa a l’estudi
2,66 h).
individual a casa (58,9%) i a la biblioteca
(37,9%).
En aquest període d’exàmens, l’activitat
principal deixa de ser la realització
D’altra banda, Internet com a recurs i
d’exercicis pràctics per passar a ser
font d’informació esdevé un element
l’estudi dels apunts que es prenen a
essencial per al treball de l’estudiant;
classe. En aquesta activitat els estudiants
aquest mitjà també és més utilitzat per
de l’enginyeria en Informàtica hi
l’estudiant de l’enginyeria tècnica de
inverteixen un 51,49% del temps
Telecomunicació (91,3%), afirmen
setmanal dedicat a l’estudi; els de
utilitzar-ho sovint o molt sovint. A
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
l’enginyeria en Informàtica el resultat és
Sistemes, un 35,09%, i els de l’enginyeria
del 47,6% i a l’enginyeria tècnica en
tècnica de Telecomunicació, un 46,04%.
Informàtica de Sistemes, del 48%.
Com a segona activitat en període
Tanmateix, pel que fa a l’ús del correu
d’exàmens, trobem a les tres titulacions
electrònic per a la comunicació amb el
la realització d’exercicis pràctics.
professorat, els estudiants de l’enginyeria
Concretament els estudiants hi dediquen
tècnica en Informàtica de Sistemes
un 15,75% a l’enginyeria en Informàtica,
l’utilitzen molt. Un 82,7% comenta fer-
un 26% a l’enginyeria tècnica en
lo servir amb freqüència, mentre que en
Informàtica de Sistemes i un 25,55% a
aquest cas a l’enginyeria en Informàtica i
l’enginyeria tècnica de Telecomunicació.
a l’enginyeria tècnica de
Telecomunicació en fan ús el 67,4% i el
És interessant destacar el fet que, en
aquesta època, quan els estudiants de
l’enginyeria en Informàtica es preparen
per als exàmens, i a diferència del
període lectiu, augmenten molt
notablement el temps que dediquen a la
consulta de fonts bibliogràfiques, que es
basen en materials on-line i/o articles
web.
Els estudiants de l’enginyeria en
Informàtica acostumen a treballar i a
58
43% respectivament.
Tots els estudiants coincideixen en el
91,8% a l’enginyeria tècnica de
poc hàbit que tenen d’assistir a tutories
Telecomunicació–, els estudiants
individualitzades. A les tres titulacions el
escolten la presentació d’un company.
percentatge de temps total d’estudi que
La titulació que més temps dedica a fer
dediquen fora de l’aula es troba per sota
presentacions de treballs és l’enginyeria
de l’1%.
en Informàtica (18,9%), per sobre dels de
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
1.2. Quant i com aprenen dins de l’aula els
estudiants?
Escoltar la lliçó del professor i prendre
apunts és l’activitat principal que es duu
a terme dins l’aula. Del temps total
Sistemes (13,7%) i dels de l’enginyeria
tècnica de Telecomunicació (7,3%).
A l’enginyeria en Informàtica, la gran
majoria d’estudiants responen que mai
fan presentacions de treballs a classe o
destinat a la lliçó, els estudiants
bé només algunes vegades. El 92,3% dels
inverteixen un 70% a escoltar el
professor i prendre apunts, xifra que és
força semblant a les tres titulacions.
Quan fan exercicis, debats i/o seminaris,
a l’enginyeria en Informàtica un 64,3%
del temps –més de la meitat–, els fan de
manera individual, i a l’enginyeria
tècnica de Telecomunicació, un 43,4%.
A l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes el percentatge és del 29,6%.
En canvi, el percentatge de temps que es
destina a l’enginyeria tècnica en
Informàtica de Sistemes als exercicis amb
tota la classe és superior (47,5%), davant
del 6,6% de l’enginyeria en Informàtica i
del 10,4% de l’enginyeria tècnica de
Telecomunicació. Finalment, a
l’enginyeria en Informàtica un 28,3% del
temps es destina a fer exercicis en grups
reduïts; a l’enginyeria tècnica en
Informàtica de Sistemes aquest temps és
del 21,4% i a l’enginyeria tècnica de
Telecomunicació, del 45%.
estudiants així ho afirmen a les classes
teòriques i el 91,5% a les pràctiques.
A l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes, també són una àmplia majoria
els estudiants que no presenten mai
treballs a classe o que ho fan només
algunes vegades. A les classes teòriques
constitueixen el 81,2% dels estudiants i a
les pràctiques ho comenten un 74,5%.
Finalment, a l’enginyeria tècnica de
Telecomunicació el 79% dels estudiants
admeten que mai o només algunes
vegades presenten treballs a classe
teòrica i el 81,2% tampoc ho fan a les
sessions pràctiques.
Més de la meitat del temps destinat a fer
preguntes (67,9% a l’enginyeria en
Informàtica i 61,6% a l’enginyeria
tècnica de Telecomunicació) són els
estudiants qui pregunten. En canvi, a
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes, majoritàriament, és el
Mentre es fan presentacions de treballs –
un 81,1% del temps a l’enginyeria en
Informàtica, un 83,7% a l’enginyeria
tècnica en Informàtica de Sistemes i un
59
professor qui fa les preguntes (53,4%).
A l’enginyeria en informàtica, un 92,3%
A l’enginyeria tècnica en Informàtica de
dels estudiants comenten que a les
Sistemes, l’activitat en la qual els
classes teòriques, mai o només algunes
estudiants es mostren més interessats és
vegades fan preguntes a classe.
quan el professor els fa preguntes, ja que
el percentatge de desconcentració que
A l’enginyeria tècnica en Informàtica de
s’obté en aquest cas és del 0%.
Sistemes, un percentatge molt alt
d’estudiants admeten que mai o algunes
Finalment, a l’enginyeria tècnica de
vegades fan preguntes a la classe teòrica.
Telecomunicació l’activitat en què els
Concretament el 90,6% dels estudiants.
estudiants menys es desconcentren és
Tenint en compte la durada total de les
mentre s’estan fent presentacions de
classes, obtenim que l’estudiant de
treballs.
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes és el que menys es
Addicionalment, el quadre adjunt
desconcentra del que s’està fent, durant
presenta les principals diferències entre
una mitjana de temps del 4,6%, respecte
el comportament dels estudiants de les
al 5,4% de l’enginyeria en Informàtica i
titulacions d’enginyeria en Informàtica,
de l’enginyeria tècnica de
enginyeria tècnica en Informàtica de
Telecomunicació.
Sistemes i enginyeria tècnica de
Telecomunicació de la UPF i el
A l’enginyeria tècnica de
predominant als Estats Units en àmbits
Telecomunicació, el 79,1% contesten
acadèmics equivalents.
que mai o algunes vegades fan preguntes
a classe teòrica, mentre que a la pràctica
L’interès d’aquesta comparació rau a
el percentatge es redueix fins al 53%.
situar com a referent del comportament
d’un estudiant sota el paradigma del
Respecte a quina és l’activitat durant la
crèdit ECTS el d’un estudiant nord-
qual l’estudiant està més temps
americà. Si es compara llavors, seguint la
desconcentrat, hi ha coincidència entre
taula, el comportament dels estudiants
l’enginyeria en Informàtica i l’enginyeria
UPF, queda clar que, per exemple,
tècnica de Telecomunicació, ja que en
alguns dels aspectes en els quals mostren
l’activitat en què més perden l’atenció
un comportament força igualat és en el
els estudiants d’aquestes dues titulacions
treball i l’estudi en equip, que és una
és mentre el professor està explicant la
pràctica força habitual en els estudiants
lliçó.
de la UPF, tal com passa en els estudiants
nordamericans. I pel que fa a la
En canvi, a l’enginyeria tècnica en
utilització de les noves tecnologies
Informàtica de Sistemes, l’activitat en
també és un aspecte en què estudiants de
què més es desconcentren, i amb
la UPF i estudiants nord-americans es
diferència, és quan es fan presentacions
trobarien pràcticament en la mateixa
de treballs, mentre que a l’enginyeria en
línia.
Informàtica passa precisament al
contrari, és la que els desperta més
interès.
60
2. Caracterització del model docent
als estudis de l’enginyeria en
Informàtica, de l’enginyeria tècnica
en Informàtica de Sistemes i de
l’enginyeria tècnica de
Telecomunicació
L’acció docent principal que es posa en
pràctica a les classes teòriques de les tres
titulacions és impartir la lliçó per tal que
l’estudiant prengui apunts.
A l’enginyeria tècnica de
Telecomunicació –titulació a la qual
menys temps es dedica a la lliçó del
professor en comparació amb les altres
dues–,l’activitat en la qual s’inverteix
més temps després d’aquesta és en la
realització de proves d’avaluació (9,39%)
i en la resolució d’exercicis pràctics
(6,52%).
D’altra banda, pel que fa a les classes
En efecte, escoltar la lliçó del professor i
prendre apunts constitueix actualment
el principal mètode a través del qual es
dóna l’intercanvi entre estudiant i el
professor a les classes teòriques de totes
tres titulacions. En el cas de l’enginyeria
en Informàtica, el percentatge de temps
que s’hi dedica és d’un 84,08%; a
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes, d’un 78,65%, i per últim, a
l’enginyeria tècnica de Telecomunicació
és d’un 75,86%.
pràctiques, trobem que si bé a les classes
teòriques era la lliçó del professor
l’activitat que concentrava gran part de
tota l’activitat de la classe, a les sessions
pràctiques la situació canvia.
L’activitat que més s’hi desenvolupa –
més de la meitat de la classe– és la
dedicada a fer exercicis i debats, i amb
percentatges de temps molt igualats en
les tres titulacions. En el cas de
l’enginyeria en Informàtica s’hi inverteix
un 54,06% del temps total de classe; en
el de l’enginyeria tècnica en Informàtica
D’altra banda, a l’enginyeria en
Informàtica el temps que es destina a
altres activitats docents com poden ser la
realització d’exercicis pràctics, la
presentació de treballs, l’intercanvi de
preguntes entre docent i estudiant i/o
activitats d’avaluació continuada, o el
visionat de material audiovisual està per
sota del 4% del temps total de classe.
de Sistemes, un 58,47%, i en el de
l’enginyeria tècnica de Telecomunicació,
un 54,48%.
En segon lloc, l’activitat d’explicació de
la lliçó del professor és en la que més
temps s’inverteix, tot i que força per sota
dels percentatges vistos anteriorment a
l’apartat de les classes teòriques.
Concretament, és un 18,08% del temps a
l’enginyeria en Informàtica, un 21,17% a
En canvi, pel que fa a l’enginyeria
tècnica en Informàtica de Sistemes, el
segon lloc és ocupat per l’activitat de
visualització de material audiovisual, a la
qual hi destinen un 7,3% del temps total
de classe. A altres activitats, com les
assenyalades anteriorment, ja s’hi
destina menys del 5% del temps total de
classe.
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes i un 30,55% a l’enginyeria
tècnica de Telecomunicació.
Cal destacar que a les classes pràctiques,
augmenta el percentatge de temps
destinat a fer exercicis, debats i
seminaris, en detriment del temps
dedicat a la lliçó del professor.
61
UPF (enginyeria en Informàtica, enginyeria
tècnica en Informàtica de Sistemes i enginyeria tècnica de Telecomunicació)
NSSE
Els estudiants de l’NSSE dediquen una mitjana de
13,47 hores setmanals a l’estudi i preparació de les
assignatures.
A banda d’anar a classe, els estudiants
d’Enginyeria en Informàtica estudien una mitjana
d’hores a la setmana de 13,1 hores. Per la seva
banda els estudiants d’Enginyeria Tècnica Informàtica estudien una mitjana de 13,44 hores, i els
d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicació, ho fan
una mitjana de 11,35 hores.
Més de la meitat dels estudiants estudien habitualment amb companys fora de l’aula per preparar els
treballs de classe. Concretament un 51%.
Els estudiants de l’enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes i de l’enginyeria en Informàtica
acostumen a estudiar a casa en grup (65%). Tanmateix, a l’enginyeria tècnica de Telecomunicació
el percentatge més elevat correspon a l’estudi individual a casa (58,9%).
A classe, els estudiants fan moltes preguntes i participen activament en els debats i les discussions
que s’hi generen. El 69% dels estudiants fan preguntes a classe habitualment, percentatge que
arriba fins al 77% en el darrer curs.
Només el 7,7% dels estudiants a l’enginyeria en
Informàtica, el 9,4% a l’enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes i el 20% a l’enginyeria tècnica
de Telecomunicació fan preguntes a classe sovint
o molt sovint.
El 52% dels estudiants fan presentacions a classe
freqüentment. En el darrer curs dels estudis, la
freqüència s’incrementa fins a un 67% dels estudiants, mentre que aquells que mai realitzen aquesta
activitat a classe l’últim curs representen tan sols
un 2%.
El 84% dels estudiants de totes les titulacions responen que mai o només algunes vegades fan presentacions de treballs a les classes teòriques, i un
percentatge molt igualat (82%) tampoc en fan a les
sessions pràctiques.
Un 53,5% dels estudiants utilitzen freqüentment
Internet per completar el seu estudi personal i els
seus treballs. Això no obstant, un 21,5% assegura
que no l’utilitza mai amb aquesta finalitat.
Els estudiants fan un ús força elevat de les noves
tecnologies. A la UPF el percentatge d’estudiants
de l’enginyeria tècnica de Telecomunicació que
utilitza sovint o molt sovint Internet per al seu estudi personal és del 91%. A l’enginyeria en Informàtica és del 47,6% i a la tècnica de Sistemes, del
48%.
Els estudiants discuteixen molt fora de l’aula sobre
idees sorgides a classe, ja que el 69,5% ho fa habitualment.
El 60,5% dels estudiants habitualment comenten
amb els professors els treballs i materials acadèmics. D’una altra banda, els estudiants de l’últim
curs dels estudis parlen més amb el seu tutor sobre els seus plans de futur professionals.
62
El percentatge d’estudiants de l’enginyeria en Informàtica i de l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes que freqüentment discuteix amb els companys sobre les idees que sorgeixen a classe és
pràcticament el mateix que el dels estudiants de
l’NSSE: un 67% i 69,8% respectivament. A
l’enginyeria tècnica de Telecomunicació és inferior
(51%).
Segons les enquestes, un 43,3% dels estudiants
de l’enginyeria en Informàtica, un 54,5% de
l’enginyeria tècnica en Informàtica de Sistemes i un
37,7% de l’enginyeria tècnica de Telecomunicació
afirmen assistir a les tutories. Tanmateix, segons
les fitxes de seguiment de les tres titulacions que
estem tractant l’assistència a les tutories està per
sota de l’1% del temps dedicat a l’estudi fora de
l’aula.
A les tutories pràcticament no parlen sobre el seu
futur professional. Aquesta és una tendència general en tots els cursos.
A més, en el cas de l’enginyeria en
d’una manera efectiva els problemes que
Informàtica, també augmenta el temps
es presenten (86,4% i 78,7%
dedicat a fer proves d’avaluació;
respectivament).
concretament passa del 0,31% de les
sessions teòriques al 8,01% de les
A l’enginyeria tècnica de Teleco-
pràctiques.
municació, la segona competència és la
de tenir les habilitats necessàries per
En relació amb l’enginyeria tècnica en
aconseguir i desenvolupar una feina
Informàtica de Sistemes, cal dir que a les
vinculada amb els estudis cursats
classes pràctiques disminueix el
(85,7%).
percentatge de temps destinat a les
presentacions de treballs i visualització
És important destacar el fet que tant els
de material audiovisual en benefici
estudiants de l’enginyeria en Informàtica
d’altres activitats incloses a l’apartat
com els de la tècnica creuen que el seu
d’“Altres”, que no són especificades pels
pas per la Universitat els ajuda a
estudiants. Una cosa semblant succeeix a
desenvolupar competències més
l’enginyeria tècnica de Telecomunicació,
contextualitzades en l’àmbit social, com
ja que augmenta el percentatge de
comportar-se com un ciutadà democràtic
l’acció “Altres” en detriment de la lliçó
o desenvolupar el propi codi ètic. En
del professor.
canvi, els estudiants de l’enginyeria
tècnica de Telecomunicació aposten més
3. Què suposa per als estudiants el
pas per la UPF
per temes directament professionals com
utilitzar les noves tecnologies d’una
manera efectiva o tenir les habilitats
Els estudiants de l’enginyeria en
Informàtica manifesten que el seu pas
per la Universitat els permet
desenvolupar competències per aprendre
a comportar-se com un ciutadà
democràtic, compromès i respectuós
amb la comunitat (87,9%). Els de
l’enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes, en primera opció, afirmen que
la Universitat els ajuda a confeccionar
un codi ètic (84,6%); i els de l’enginyeria
tècnica de Telecomunicació assenyalen
l’ús de les noves tecnologies com la
competència que més desenvolupen a la
Universitat (87,6%).
En segon lloc, tant a l’enginyeria en
Informàtica com a l’enginyeria tècnica
en Informàtica de Sistemes trobem la
competència d’analitzar i solucionar
63
necessàries per aconseguir i
desenvolupar una feina vinculada amb
els seus estudis.
La competència que els estudiants
creuen que més servei els farà en la seva
carrera professional, per sobre de les
habilitats necessàries per aconseguir una
feina vinculada als estudis cursats és la
d’adquirir una bona educació i un bon
bagatge cultural: així ho manifesta un
90,9% dels estudiants.
A l’enginyeria en Informàtica, l’habilitat
A l’enginyeria tècnica en Informàtica de
que els estudiants consideren que han
Sistemes també consideren que és
adquirit al llarg de les diferents
l’habilitat de síntesi la que més
assignatures és la d’elaborar judicis
es potencia al llarg de les diferents
personals. Un 62,5% dels estudiants
assignatures cursades; concretament un
comenten que sovint o molt sovint les
77,4%. I a l’enginyeria tècnica de
assignatures cursades han pretès
Telecomunicació, també, fomentar la
fomentar aquesta habilitat.
síntesi a la universitat (78,7%).
La competència que els estudiants creuen que més
servei els farà en la seva carrera professional, per sobre de les habilitats necessàries per aconseguir una
feina vinculada als estudis cursats és la d’adquirir
una bona educació i un bon bagatge cultural: així ho
manifesta un 90,9% dels estudiants.
64
4. Valoració final: la distància
demanarà en un futur. En canvi, a les
respecte el mètode Bolonya
classes pràctiques, comparativament,
augmenta el volum de temps que es
destina a accions pràctiques, fet que és
La voluntat d’aquest estudi ha estat
més apropiat per a l’aprenentatge de
elaborar un diagnòstic dels processos
competències.
d’ensenyament i d’aprenentatge de les
titulacions d’enginyeria en Informàtica,
enginyeria tècnica en Informàtica de
Sistemes i enginyeria tècnica de
• Els nivells d’interacció entre estudiants
i professors, tant a l’aula (dinamisme de
la classe i discussió) com fora (tutoria)
Telecomunicació, prenent com a
referència el model que inspira l’Espai
Europeu d’Ensenyament Superior.
són força baixos.
Amb tot, es pot concloure que caldrà
una revisió sistemàtica de les
En el cas d’aquestes titulacions es
metodologies docents, per resituar el
podrien destacar alguns aspectes:
paper de la magistralitat i del treball de
l’estudiant, i treure més partit de les
• El volum d’hores de dedicació a
interaccions. En el cas d’aquestes
l’estudi cal que sigui més elevat, per
titulacions, el volum actual de dedicació
acostar-se al que serà típic un cop s’hagi
a l’estudi tot i que ja és un bon indicador
acabat el procés de convergència (entorn
que per la banda de la demanda de
a les 40 hores setmanals).
treball a l’estudiant no hi hauria d’haver
massa problemes, cal que s’augmenti
• Pel que fa als mètodes predominants
tenint en compte el que serà necessari en
d’ensenyament, s’evidencia que
un futur.
existeixen diferències entre les classes
teòriques i les classes pràctiques
Per tant, la qüestió que caldrà entomar
d’aquestes titulacions. En aquest sentit,
adequadament és com es gestiona el
les classes teòriques d’ambdues
volum de dedicació a l’estudi i es
titulacions emfasitzen, segurament de
reorienta cap a activitats que es trobin
manera excessiva, la magistralitat i
en sintonia amb els processos
indueixen cap a un comportament
d’adquisició de competències. I això
d’aprenentatge que, en essència, es
demana una reflexió important de les
limita a la recopilació d’apunts i al seu
metodologies docents.
estudi, la qual cosa porta a induir que
l’estudiant hi desenvolupa una activitat
mínima en comparació amb el què es
Es pot concloure que caldrà una revisió sistemàtica de
les metodologies docents, per resituar el paper de la
magistralitat i del treball de l’estudiant, i treure més
partit de les interaccions.
65

13042

An lisi dels estudis de Comer Internacional

art dos cat1

An lisi comparativa dels estudis d'Economia i d'Administraci i Direcci d'Empreses

Grau en Filosof a, Pol tica i Econom a

llistat provisional de places vacants

Llistat definitiu de places vacants 2016-17