An lisi comparativa dels estudis d'Economia i d'Administraci i Direcci d'Empreses

La metodologia docent i el crèdit
ECTS als estudis d’Economia i ADE
La metodologia docent i el crèdit ECTS als estudis
d’Economia i ADE
Un diagnòstic de la metodologia docent a partir de les
percepcions dels estudiants
2
ANÀLISI COMPARATIVA DELS ESTUDIS D’ECONOMIA
I D’ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES.
Abril del 2005
Direcció: Francesc Pedró.
Elaboració tècnica i redacció: Teresa Lloret, Ricard Benito, Francisco Esteban i
Francesc Ponsa.
Aquest informe el podeu trobar en format electrònic a la pàgina web del PQE:
http://www.upf.edu/intranet/pqe
3
Índex
1. Objectius i característiques de l’estudi
pàg. 9
2. Com s’estudia
pàg. 13
3. Com s’ensenya
pàg. 31
4. Valoració del pas per la Universitat
pàg. 41
5. Conclusions
pàg. 45
5
Presentació
L’informe que teniu a les mans és una primera aproximació al diagnòstic sobre la
metodologia docent que forma part del pla de treball del Programa per la Qualitat
Educativa (PQE) en relació amb la seva línia de treball Horitzó Bolonya. Es tracta de recollir
evidències que ens permetin avaluar quina és la metodologia docent predominant a la
nostra Universitat i a cadascuna de les diferents titulacions, tant des de la perspectiva
docent com des de la perspectiva, més ignota fins ara, de l’estudiant. Les preguntes a fernos són moltes, però segurament la més important és: quina és la distància que ens separa
de la metodologia docent preconitzada pel model inspirat en el crèdit europeu? Què fan els
estudiants quan diuen que estudien o quantes hores ho fan, constitueixen interrogants
que, potser inexplicablement, han romàs sense resposta fins ara i que aquí es comencen a
contestar.
L’estudi és el resultat d’un treball intens dut a terme per Francisco Esteban, fins al juliol del
2003, i continuat després amb tant o més ímpetu i dedicació per Ricard Benito i, després,
per Teresa Lloret, amb l’assistència de Francesc Ponsa. I seria injustificable no agrair-los a
tots quatre el volum i la qualitat de la feina feta, amb el suport i les aportacions de la resta
de persones que treballen en els diferents projectes del PQE. També seria inapropiat no
reconèixer la col·laboració rebuda en tot moment del deganat i de la secretaria dels estudis,
i òbviament, dels estudiants que hi han participat.
Aquest estudi és un nou lliurament d’una sèrie que ofereix els resultats de les diferents
titulacions al voltant de la dedicació diària dels estudinats, per cursos i per matèries, amb
vista a fer un càlcul precís de les equivalències de l’actual càrrega lectiva en crèdits ECTS.
Esperem, doncs, que amb aquest estudi que enceta una línia de treball que sens dubte
s’estendrà ben aviat a d’altres universitats del país es pugui contribuir al debat intern que
tant el conjunt de la UPF com cadascun dels estudis han de fer en relació amb les
incògnites i les oportunitats de renovació que ofereix l’Espai Europeu d’Ensenyament
Superior.
Francesc Pedró
Director acadèmic del PQE
7
1. Objectius i característiques de l’estudi
En aquest document es presenten les
conclusions d’un estudi dut a terme a les
titulacions d’Economia i d’Administració i
Direcció d’Empreses de la Universitat
Pompeu Fabra (UPF), en relació amb els
processos d’ensenyament i aprenentatge, la
docència dels professors, l’estudi personal
dels estudiants i la seva vida universitària en
general.
En definitiva i, d’acord amb la visió dels
estudiants, quina és la metodologia docent
emprada a la UPF? Evoluciona curs rere
curs? Quantes hores estudien, a banda
d’anar a classe, els estudiants? Utilitzen
Internet per estudiar? Consulten llibres?
Estan lluny o a prop de tenir les estratègies
L’estudi NSSE
Durant l’informe es fan nombroses referències
a l’estudi National Survey of Student Engagement (NSSE), que es realitza anualment a diferents colleges i universitats dels EUA, sota la
coordinació de la Universitat d’Indiana, amb
l’objectiu de comparar alguns dels resultats
obtinguts en apartats similars d’ambdós qüestionaris. En concret, es fa referència a les dades de l’Informe Anual de l’any 2002 i, en
particular, les referents a la categoria Baccalaureate Colleges-Liberal Arts, per considerar-la la
més apropiada com a criteri de comparació.
La raó que justifica aquesta comparació és
l’assumpció que el comportament dels estudiants nord-americans, pel que fa als processos
d’ensenyament i d’aprenentatge, exemplifica
el comportament desitjable en el marc de
l’EEES, si més no en absència d’estudis equivalents en països europeus més avançats en el
procés de convergència europea en ensenyament superior.
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
Aquest estudi forma part d’una investigació
més extensa que s’emmarca dins el projecte
Horitzó Bolonya, que està duent a terme el
Programa per la Qualitat Educativa (PQE) i
que té com a objectiu el diagnòstic dels
processos d’ensenyament i aprenentatge
actuals, a les diferents titulacions i cursos,
com a punt de partida per facilitar la
transició cap a un model docent més en
sintonia amb els requeriments pedagògics
de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior
(EEES) i, en particular, del crèdit ECTS.
Es pot obtenir aquest estudi a http://www.iub.edu/~nsse
Quina és la metodologia docent emprada a la UPF? Evoluciona curs rere curs? Quantes hores estudien, a banda d’anar a
classe, els estudiants? Utilitzen Internet per aprendre? Consulten llibres? Estan lluny o a prop de tenir estratègies
d’estudi apropiades per als crèdits europeus?
9
Es tracta de fer un diagnòstic de la
2. Fitxes de seguiment
metodologia docent i de la relativa
distància que caldrà recórrer a la UPF
per tal de posar en pràctica els principis
inspiradors del Conveni de Bolonya.
Les fitxes de seguiment de l’activitat diària
de l’estudiant van ser complimentades
durant el primer trimestre del curs 20032004: es va iniciar el 20 d’octubre i va
Metodologia
finalitzar el 23 de desembre. El trimestre
Les dades s’han obtingut bàsicament a
tant, hi ha tres setmanes del trimestre de
través de dues fonts: un qüestionari i
les quals no tenim informació, de manera
unes fitxes de seguiment que registren
que a l’hora d’arribar a unes conclusions,
l’activitat diària que duen a terme
se n’ha fet una extrapolació.
feia tres setmanes que havia començat. Per
alguns estudiants al llarg del trimestre.
En total, l’estudi comprèn set setmanes
1. Qüestionari
del període lectiu i dues setmanes i dos
El qüestionari va ser emplenat la darrera
setmana de classe del curs acadèmic
2002-2003 per estudiants de tots els
cursos de les dues titulacions (Economia
i Administració i Direcció d’Empreses), a
excepció dels estudiants de tercer
dies del període d’exàmens. Algunes dades
del període d’exàmens s’han analitzat per
dies perquè no tots els estudiants varen
tenir els mateixos dies d’exàmens. En
canvi, les dades que es presenten del
període lectiu són per setmanes.
d’Administració i Direcció d’Empreses,
Per fer aquest seguiment es va demanar la
que no van poder complimentar –lo en
participació dels estudiants a partir de tres
el moment de la seva implementació,
variables: rendiment acadèmic, curs i
per motius logístics. La mostra
estudi. Es van seleccionar inicialment 12
obtinguda en total és de 439 estudiants.
estudiants per cada curs de cada titulació,
dels quals quatre són de rendiment alt;
Les preguntes del qüestionari feien
quatre, de rendiment mitjà, i quatre, de
referència a diferents aspectes sobre
rendiment baix. Aquest criteri s’ha definit
l’experiència universitària dels
estudiants. Constava de 65 preguntes
que van respondre en hores lectives i
voluntàriament. Totes les preguntes
tenen quatre possibles respostes: mai,
algunes vegades, sovint i molt sovint, a
excepció de la darrera pregunta en què
la resposta s’estructura en intervals de
temps.
a partir de les notes d’accés a la universitat
en el cas dels estudiants de primer curs i a
partir de les notes mitjanes de l’expedient
acadèmic en la resta d’estudiants. La
categoria de rendiment alt correspon als
quatre estudiants amb la nota més alta de
cada curs; la categoria de rendiment baix,
als quatre estudiants amb la nota més
baixa, i la categoria de rendiment mitjà,
ESTUDIS
n
Economia
194
Administració i Direcció d’Empreses
245
Estudiants participants per titulació
10
als quatre estudiants situats al voltant de
la mitjana del conjunt de notes dels
estudiants del curs corresponent.
Però la mostra final obtinguda es
En alguns casos es presenten els resultats
compon d’aquells estudiants de la
del qüestionari; en altres els
mostra inicial que voluntàriament, van
corresponents a les fitxes de seguiment, i
acabar completant l’estudi.
en ocasions també, els d’ambdues fonts.
Concretament els que apareixen als
Es considera que quan cal fer referència a
quadres.
la dedicació mitjana dels estudiants és
més representatiu el valor que sorgeix
Curs
n
Rendiment
acadèmic
Primer
9
3 RA; 3 RM; 3 RB
respostos per la totalitat dels estudiants
Segon
9
3 RA; 3 RM; 3 RB
que eren a classe el dia que es va
Tercer
9
3 RA; 4 RM; 2 RB
Quart
7
3 RA; 2 RM; 2 RB
Total
34
12 RA; 12 RM; 10 RB
dels qüestionaris perquè van ser
Participants per curs i rendiment a Economia
administrar. En canvi, quan es tracta de
conèixer amb detall les variacions en la
dedicació a l’estudi que es donen per
exemple segons el gènere, el rendiment
acadèmic o el dia de la setmana és
preferible utilitzar les dades de les fitxes
Curs
n
Rendiment
acadèmic
Primer
11
4 RA; 3 RM; 4 RB
Segon
9
2 RA; 4 RM; 3 RB
Tercer
11
4 RA; 3 RM; 4 RB
Quart
4
2 RA; 2 RM
Total
35
12 RA; 12 RM; 11 RB
de seguiment. Vista la disparitat dels
valors entre els obtinguts del qüestionari
i els que procedeixen de les fitxes,
sembla raonable pensar que quan se
sol·licita a un estudiant que faci un
seguiment diari de la seva activitat
d’estudi, tot i que sembli paradoxal, el
més probable és que el mateix
Participants per curs i rendiment a ADE
requeriment es tradueixi en una més
gran dedicació. Per això, les fitxes de
Aquests estudiants van emplenar
seguiment ofereixen un bon mecanisme
diàriament dues fitxes; una referent a les
per a l’anàlisi de les variacions en la
activitats que van realitzar dins de l’aula
dedicació, però no tant pel que fa al
a partir de la metodologia docent
volum global de dedicació del conjunt
emprada pel professor, i una altra
dels estudiants.
relativa a les accions que l’estudiant fa
fora de l’aula en relació amb els seus
Finalment, convé considerar que atès
hàbits d’estudi personals.
que la mostra dels estudiants que van
L’estudiant comptabilitza i anota el
temps destinat a cada una de les accions
que ha realitzat, tant dins de l’aula
durant el temps de classe, com fora de
l’aula per treballar i preparar-se
participar no es va voler representativa
del conjunt del curs, sinó només de la
tipologia del rendiment, el càlcul de
mitjanes de dedicació a partir de les
fitxes de seguiment seria, de totes totes,
inapropiat.
l’assignatura.
El contrast entre una font d’informació i
Aquestes dades són presentades en
l’altra ha permès obtenir algunes dades
aquest informe agrupades per blocs
rellevants en relació amb les preguntes
temàtics.
que ens formulàvem inicialment.
11
2. Com s’estudia?
1. Quina és la dedicació a l’estudi?
qüestionari. Si prenem com a referència
en aquest cas la mitjana d’hores d’estudi
En el present apartat s’ofereix una
setmanals del qüestionari, significa que
estimació aproximada del nombre
l’estudiant dedica a l’estudi fora de
d’hores setmanals que els estudiants
l’aula, una mitjana diària d’1,5 hores
dediquen a l’estudi fora de l’aula.
(2,69 segons les fitxes) a Economia i una
L’anàlisi ofereix la mitjana d’hores
dedicades pels estudiants a cada titulació
d’1,53 hores (2,64 segons fitxes) a
Administració i Direcció d’Empreses.
a partir de dues fonts: el qüestionari i les
fitxes de seguiment. El primer, amb una
Si comparem les dades del qüestionari
mostra de 439 estudiants, ofereix més
amb les obtingudes a l’estudi NSSE en
representativitat que la segona, en què
aquest apartat, observem que existeixen
per una banda, els estudiants d’alt
diferències significatives que porten a
rendiment es troben sobrerepresentats, i
concloure que els estudiants d’Economia
per l’altra, la naturalesa del mateix
i ADE de la UPF dediquen menys hores a
instrument duu a un registre de
l’estudi setmanalment que els estudiants
l’activitat diària sobrevalorat.
americans.
Però la necessitat de detall en posteriors
Concretament, de l’estudi NSSE se’n
apartats ens fa optar, com a font
desprèn que els estudiants inclosos a la
principal, per les fitxes de seguiment, tot
categoria Baccalaureate Colleges-Liberal
i les seves limitacions.
Arts, categoria que inclou els estudiants
d’Economia i d’ADE, dediquen a l’estudi
1.1. Quin nombre d’hores es dedica a
l’estudi en període lectiu?
i a la preparació de les assignatures una
mitjana de 15,62 hores setmanals. Per
tant, 5,12 hores menys que els
A banda d’anar a classe, els estudiants
estudiants nordamericans en el cas dels
d’Economia estudien una mitjana de
d’Economia i 4,85 menys en els d’ADE,
10,5 hores setmanals al llarg del període
de la UPF.
lectiu, segons les dades obtingudes en el
qüestionari.
Els estudiants d’ADE, per la seva banda,
Mitjana d’hores
d’estudi
setmanals
Economia
10,5 h
una mitjana de 10,77 hores d’estudi
Administració i Direcció
d’Empreses
10,77 h
setmanals –segons les dades del
Variació entre titulacions
0,27
presenten un resultat molt igualat, amb
13
A. Evolució de les hores d’estudi durant
les set primeres setmanes
de classe del trimestre la mitjana
d’hores d’estudi setmanals es manté
entre 14 i 16, a partir de la setena
Tal com mostren les fitxes de
setmana del trimestre (quarta en el
seguiment, , a mesura que avancen les
gràfic) els augments que es produeixen
setmanes del trimestre, les hores de
setmana a setmana són considerables.
dedicació a l’estudi van variant. Per
interpretar degudament les dades que
De la setmana 7 a la 8 (4 i 5 en el
apareixen als gràfics, cal recordar que,
gràfic) hi ha un increment en el temps
donat que quan es va iniciar l’estudi el
d’estudi de 3,58 hores i de la setmana 9
trimestre feia tres setmanes que havia
a la 10 (6 i 7 en el gràfic), es dóna un
començat, la setmana que al gràfic
salt de fins a 5,82 hores. Els estudis
consta com a 1 correspon a la setmana
d’ADE no presenten un comportament
4 del trimestre. Per tant, les setmanes
massa diferenciat dels d’Economia. Però
analitzades van de la 4 a la 10 del
així com aquesta darrera titulació, a
trimestre. Així als estudis d’Economia,
partir de la setena setmana (quarta en
mentre que fins a les primeres setmanes
el gràfic), ja presentava un augment
40
40
36
36
32
32
28
28
24
24
20
20
16
16
12
12
8
8
4
4
0
1 setmana
3 setmana
2 setmana
5 setmana
4 setmana
7 setmana
6 setmana
Mitjana d' hores d'estudi setmanals a ADE
0
1 setmana
3 setmana
2 setmana
5 setmana
4 setmana
Mitjana d'hores d'estudi setmanals a Economia
Mitjanes setmanals d’hores d’estudi
Mitjana
d’ECO
Mitjana
d’ADE
Mitjana setmana 1
15,31 h
14,38 h
Mitjana setmana 2
14,35 h
14,18 h
Mitjana setmana 3
15,31 h
16,27 h
Mitjana setmana 4
16,29 h
16,63 h
Mitjana setmana 5
19,87 h
18,23 h
Mitjana setmana 6
22,51 h
22,8 h
Mitjana setmana 7
28,33 h
27,19 h
Hores d’estudi setmanals per titulació
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
NB: Cal recordar que la setmana 1 correspon a la quarta del trimestre
14
7 setmana
6 setmana
més accentuat, a ADE l’ascensió no
comença fins una setmana després. A
partir d’aquí la mitjana va augmentant
6
fins a assolir 27,19 hores, un valor
equivalent al d’Economia.
5
El salt més important també es dóna de
4
la setmana 5 a la 6 (4,57 hores) i de la 6
3
a la 7, amb un increment d’hores
d’estudi de 4,39.
2
1
B. Com es distribueixen les hores
0
Dilluns
d’estudi entre els dies de la setmana?
Dimecres
Dimarts
Divendres
Dijous
Diumenge
Dissabte
Mitjana d'hores d'estudi per dia a Economia
Respecte a quins dies de la setmana els
estudiants dediquen més hores a l’estudi,
es pot dir que a Economia, tal com
El dia de la setmana amb
una dedicació més baixa a
l’estudi és sempre el divendres. I el que la mostra més
elevada és el diumenge.
apunten les fitxes de seguiment, és els
caps de setmana quan hi ha una major
intensitat. El dissabte, una mitjana de
3,15 hores i el diumenge encara mostra
un lleuger increment: 3,42 hores. Per
contra, el dia de la setmana que presenta
una davallada més important és el
divendres, amb una mitjana d’hores
d’estudi d’ 1,79. La resta de dies (de
dilluns a dijous), la mitjana d’hores de
dedicació oscil·la al voltant de les 2,62
hores.
6
5
4
Tant a la titulació d’ADE com a la
d’Economia el dia de la setmana que més
3
hores dediquen a l’estudi és el diumenge
i el dia que mostra una davallada més
forta és el divendres, tant en un cas com
2
1
en l’altre.
0
Dilluns
Dimecres
Dimarts
Divendres
Dijous
Diumenge
Dissabte
Mitjana d'hores d'estudi per dia a ADE
15
Cal destacar el fet que, si comparem
C. Com varien les hores d’estudi
aquestes dades amb les obtingudes de l’
a) En funció del rendiment acadèmic
En la relació rendiment acadèmic – hores
d’estudi es confirma el fet que els
estudiants de rendiment alt són, segons
les dades obtingudes en les fitxes de
seguiment, els que més hores d’estudi i
treball inverteixen fora de l’aula, amb
una gran diferència respecte dels altres, i
els estudiants de rendiment baix i mitjà
són els que n’hi dediquen menys.
NSSE, veiem que fins i tot els estudiants
de rendiment baix de la titulació
d’Economia de la UPF, que són els que
menys hores dediquen a l’estudi
personal, superen la mitjana d’hores
d’estudi que hi dediquen els estudiants
participants a l’NSSE, que recordem que
presentaven una mitjana d’hores de
dedicació de 15,62 hores.
Els estudis d’ADE presenten uns valors
Concretament als estudis d’Economia els
estudiants de rendiment baix estudien
una mitjana de 15,86 hores setmanals.
Aquesta mitjana és gairebé la mateixa, i
lleugerament encara inferior, 15,09
hores, per als estudiants de rendiment
mitjà. En canvi, la dedicació dels
estudiants de rendiment alt és gairebé un
70% superior, amb 25 hores setmanals.
molt semblants. Mentre que els
estudiants de rendiment baix obtenen
una mitjana d’hores d’estudi setmanals
lleugerament inferiors als d’Economia,
15,41 hores, per als de rendiment mitjà
aquest nivell s’incrementa a 16,26 hores,
el que fa que es torni a superar la
mitjana de l’NSSE. En aquest cas, el
diferencial d’esforç favorable als
estudiants de rendiment alt és només
d’un 40%, amb 23,6 hores setmanals.
Els estudiants de rendiment alt són
els que més hores inverteixen en
l’estudi fora de l’aula, entre un 40 i
un 70% de temps més que la resta.
Mitjana
setmanal
d’Economia
Desv.
típ.
Mitjana
setmanal
d’ADE
Desv.
típ.
Rendiment baix
15,86 h
6,37
15,41 h
9,36
Rendiment mitjà
15,09 h
5,71
16,26 h
5,73
Rendiment alt
25,11 h
9,52
23,65 h
7,67
Rendiment
acadèmic
Hores d’estudi setmanals segons el rendiment acadèmic
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
16
Als estudis d’Economia notem que els
Als estudis d’ADE, en canvi, es dóna una
estudiants de rendiment alt presenten
dispersió molt gran entre els estudiants
una concentració a la part alta. Més
de rendiment baix, dels quals hi ha un
enllà que la mitjana de dedicació a
25% de casos que es troben per sobre de
l’estudi d’aquests estudiants sigui de
la mitjana de tots.
25,11 hores, hi ha un 25% de casos que
estan per sobre de la mitjana de tots.
50
40
30
26
20
10
0
N=
10
12
Rendiment baix
12
Rendiment alt
Rendiment mitjà
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per rendiment acadèmic a Eco.
50
1
40
13
31
30
27
20
10
0
N=
11
12
Rendiment baix
12
Rendiment alt
Rendiment mitjà
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per rendiment acadèmic a ADE
17
Curs
Economia
Desv.
tip.
ADE
Desv.
tip.
Primer
18,7 h
7,38
20,79 h
9,10
Segon
15,5 h
8,09
17,64 h
8,45
cursos, cal dir que, segons indiquen les
Tercer
21,6 h
10,15
18,49 h
8,85
fitxes de seguiment, hi ha força
Quart
19,82 h
9,05
14,41 h
4,24
b) En funció del curs
Quant a la relació entre la mitjana
d’hores de dedicació en els diferents
diferències entre les dues titulacions.
Mentre que a Economia la mitjana més
alta d’hores de dedicació s’obté al tercer
curs, als estudis d’ADE el curs que té una
mitjana més alta és primer i aquesta
dedicació disminueix progressivament a
mesura que van avançant els cursos fins
que al darrer any, a quart, és quan els
estudiants dediquen menys hores a
l’estudi. Aquesta diferència és, en certa
mesura, un indicador de l’eventual
descompensació de la càrrega lectiva
real en els diferents cursos de la
Hores d’estudi setmanals per cursos i per titulació
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de
les fitxes de seguiment)
estudiants estudien una quantitat de
temps relativament equivalent, però en
canvi a tercer i a quart curs la caixa és
més gran i el màxim i el mínim estan
molt distanciats. Es dóna una major
dispersió que es pot atribuir al fet que
les situacions dels estudiants també són
més disperses — alguns ja estan
treballant, d’altres estan fent pràctiques
o bé es troben realitzant assignatures de
titulació.
primer o de segon que tenen
Si tenim en compte el comportament
endarrerides, etc.— , ja que la mitjana
que es dóna en els diferents cursos,
de la càrrega lectiva és molt semblant
observem, al primer gràfic d’Economia,
entre els quatre cursos.
que a primer i a segon curs el gruix dels
estudiants dedica a l’estudi un volum
força homogeni, tal com ho reflecteix la
reduïda llargada de la corresponent
caixa en els diagrames. Tots els
En canvi a ADE, aquesta dispersió es
dóna a primer i a tercer, mentre que a
segon i a quart tots els estudiants es
comporten d’una manera semblant.
50
50
40
40
3
1
13
10
30
30
12
11
20
20
10
10
0
0
19
N=
9
9
9
7
Primer
Segon
Tercer
Quart
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per curs a Eco.
18
N=
11
9
11
4
Primer
Segon
Tercer
Quart
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per curs a ADE
c) En funció del gènere
Pel que fa a la diferència d’hores de
dedicació a l’estudi entre els nois i les
40
noies, comprovem que a ambdues
36
titulacions les noies dediquen un temps
32
superior a l’estudi, amb una mitjana de
20 hores setmanals, davant de la
28
24
mitjana dels nois, que es queda en
16,91hores a Economia. Aquest fet
encara s’accentua més als estudis d’ADE,
en els quals les noies obtenen una
mitjana d’hores de 21,09 hores, mentre
que la dels nois és de 15,48 hores. No
cal dir que aquest diferencial
20
16
12
8
4
0
Dona
correlaciona positivament amb els
Home
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per gènere a Eco.
resultats acadèmics que en ambdues
titulacions són significativament millors
en el cas de les noies que en el dels nois.
40
36
32
A ambdues titulacions les noies
dediquen més temps a l’estudi
que els nois. I això correlaciona
positivament amb els resultats
acadèmics.
28
24
20
16
12
8
4
0
Dona
Home
Mitjana d'hores d'estudi setmanals per gènere a ADE
19
estudiants. Aquest increment es fa més
1.2. Quina és la dedicació a l’estudi en
període d’exàmens?
palès a segon i quart curs, en què les
hores de dedicació en aquestes dues
En les dues setmanes prèvies als
setmanes augmenta a més de 3 hores
exàmens, tal i com s’evidencia a les
respecte del que és habitual en el
fitxes de seguiment, quasi es doblen les
període lectiu ordinari.
hores de dedicació a l’estudi diari dels
Mitjana d’hores
estudi diari
(període d’exàmens)
Desv.
típ.
Mitjana d’hores
estudi diari
(període lectiu)
Desv.
típ.
Primer
4,16 h
1,46
2,67 h
1,05
Segon
5,35 h
1,04
2,21 h
1,15
Tercer
5,54 h
2,16
3,08 h
1,45
Quart
6,33 h
2,28
2,83 h
1,29
Curs
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi en període d’exàmens i en període lectiu a Economia
dues setmanes d’exàmens. I es pot
A la titulació d’ADE l’augment és més
comprovar que la disminució d’hores
regular al llarg de tots els cursos, que
que hi ha durant el període lectiu al llarg
oscil·la al voltant de les dues hores més
dels cursos no és compensada per un
d’estudi respecte del que és típic en el
augment en les hores d’estudi durant el
període lectiu. És a segon quan hi ha un
període previ als exàmens.
increment de més de 3 hores.
Com es pot veure, la mitjana d’hores de
En aquesta titulació, a mesura que van
dedicació a l’estudi del període
avançant els cursos va disminuint el
d’exàmens, en comparació amb el lectiu,
nombre d’hores d’estudi. Aquest fet tant
pràcticament es dobla.
es dóna al període lectiu com durant les
Mitjana d’hores
estudi diari
(període d’exàmens)
Desv.
típ.
Mitjana d’hores
estudi diari
(període lectiu)
Desv.
típ.
Primer
5,06 h
2.46
2,97 h
1,3
Segon
5,82 h
1.41
2,52 h
1,2
Tercer
4,98 h
2.14
2,64 h
1,2
Quart
4,36 h
1.43
2,05 h
0,6
Curs
Comparació de les mitjanes d’hores d’estudi en període d’exàmens i en període lectiu a ADE
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
20
dedicació, aquest no és el cas dels
A. Varien les hores d’estudi en període
d’exàmens en funció del rendiment
acadèmic?
estudiants de perfil alt. En termes
absoluts, però, la dedicació d’aquests
darrers continua sent molt superior a la
En general, tant a Economia com a ADE,
de la resta; però, en definitiva, el
l’esforç de dedicació a l’estudi es dobla,
diferencial d’esforç entre setmana
pràcticament, quan arriba l’època de
ordinària i setmana de preparació
preparar els exàmens. Òbviament, quan
d’exàmens no és tan notable en el seu
es té en compte la variable del
cas. Bo i així, en tots els supòsits la
rendiment acadèmic, el resultat s’ha de
dedicació dels estudiants de perfil alt és
matisar. Per bé que en els perfils de
aproximadament un 50% superior a la
rendiment baix i mitjà es dobla la
de la resta.
Mitjana d’hores
d’estudi diari
(període d’exàmens)
Desv.
típ.
Mitjana d’hores
d’estudi diari
(període lectiu)
Desv.
típ.
Baix
4,86 h
1,53
2,26 h
0,91
Mitjà
4,48 h
1,24
2,15 h
0,81
Alt
6,45 h
2,14
3,58 h
1,36
Rendiment
acadèmic
Relació de les mitjanes d’hores d’estudi amb el rendiment acadèmic a Economia
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
En tots els supòsits, els estudiants de
perfil acadèmic alt dediquen un 50%
més d’esforç a l’estudi que la resta
d’estudiants, tant en les setmanes
ordinàries com en les d’exàmens.
Mitjana d’hores
d’estudi diari
(període d’exàmens)
Desv.
típ.
Mitjana d’hores
d’estudi diari
(període lectiu)
Desv.
típ.
Baix
4,4 h
2,15
2,2 h
1,33 h
Mitjà
4,69 h
1,15
2,32 h
0,81 h
Alt
6,29 h
2,15
3,37 h
1,09 h
Rendiment
acadèmic
Relació de les mitjanes d’hores d’estudi amb el rendiment acadèmic a ADE
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
21
A Economia, fins a cinc dies abans de
B. Concentració de l’estudi abans de
l’examen
l’examen, la mitjana d’hores d’estudi
diàries va augmentant gradualment al
En aquest apartat s’analitza el
voltant d’1 hora per dia, però a partir del
comportament de l’estudiant en relació
quart dia abans de l’examen l’augment ja
amb una assignatura, és a dir, com s’ha
és una mica més notable i la mitjana
preparat i quant ha estudiat per a
passa a ser de 2 hores, que s’incrementen
l’examen. Per fer-ho, s’han tingut en
fins a 6 el dia previ a l’examen.
compte 132 exàmens de 22 assignatures a
Economia, i 143 exàmens de 45
A la titulació d’ADE, l’augment és encara
assignatures d’ADE.
més progressiu al llarg dels deu dies
previs a l’examen, tot i que l’increment
Com era d’esperar, quan es produeix una
més significatiu també es dóna a partir de
major concentració d’hores d’estudi
tres dies abans. Dos dies abans de
d’una determinada assignatura és just
l’examen, la mitjana d’hores que
cinc dies abans del corresponent examen.
inverteixen els estudiants és de 3,6 i el
Als gràfics següents es pot comprovar
dia abans, de 5.
com va evolucionant la mitjana d’hores
Com es posa de manifest als gràfics, els
dedicades a l’estudi al llarg dels deu dies
estudiants d’Economia concentren més
previs a la data de l’examen. També es
les seves hores d’estudi cap als dies més
pot comprovar com, a ambdues
propers a l’examen. En canvi en el cas
titulacions, el dia abans de l’examen es
dels d’ADE la mitjana d’hores d’estudi ja
produeix un augment espectacular
es mostra més alta des dels deu dies
respecte del dia anterior; com també del
abans de l’examen.
7
7
6
6
5
5
4
4
Mitjana d'hores d'estudi diàries
Mitjana hores d'estudi diàries
tercer dia abans de l’examen al segon.
3
2
1
0
3
2
1
0
À
EX
L'
E
D
IA ans
D
ab s
a
di ban
1
a
s
es
di ban
2
a
s
es
di ban
3
a
s
es
di ban
4
a
s
es
di ban
5
a
s
es
di ban
6
a
s
es
di ban
7
a
es n s
a
ab s
an
ab
8
9
di
es
es
di
di
10
di
es
es
di
di
22
EN
M
EN
M
À
EX
L'
E
D s
IA an
D
ab s
a
di ban
1
a
s
es
di ban
2
a
s
es
di ban
3
a
s
es
di ban
4
a
s
es
di ban
5
a
s
es
di ban
6
a
s
es
di ban
7
a
es n s
a
ab s
an
ab
8
9
10
Dedicació diària a l’estudi en relació amb la data d’examen d’una assignatura
a Economia (esquerra) i ADE (dreta)
és a estudiar directament els apunts que
2. Activitats i hàbits d’estudi
prenen a classe. En aquesta activitat, les
mitjanes que s’obtenen a Economia i a
2.1. En període lectiu
ADE estan molt igualades: els estudiants
En aquest apartat s’ofereix una estimació
d’Economia hi destinen un 21,31% del
respecte a com acostumen a invertir les
temps i un 21,22% del temps els d’ADE.
hores que dediquen a l’estudi, els
estudiants d’Economia i els d’ADE. És a
En l’altre extrem, destaquen com a
dir, quines accions realitzen fora de
activitats menys freqüents assistir a la
l’aula i quins hàbits presenten. En
tutoria dels professors o cercar fonts
període lectiu, l’activitat a la qual més
bibliogràfiques, perquè a diferència de la
temps dediquen els estudiants a l’hora
resta que els estudiants declaren menys
de preparar-se una assignatura, tant a la
freqüent, suposadament aquestes dues
titulació d’Economia com a la d’ADE, és
com a mínim no haurien de sortir en
la de passar a net o fer resums i
aquesta segona llista.
esquemes dels apunts presos a l’aula. Els
estudiants d’Economia hi inverteixen
Seguidament, en el primer quadre
una mitjana del 33,26% del temps
s’indiquen els percentatges de temps que
setmanal de dedicació a l’estudi, mentre
dediquen a cada activitat fora de l’aula,
que als estudis d’ADE hi dediquen una
ordenat de més a menys. En el segon
mitjana del 30,9% del total del temps.
quadre es recullen aquelles activitats que
pràcticament no fan mai; com es veu en
En segon lloc, l’altra activitat a la qual
aquest segon cas el percentatge de temps
es dediquen principalment els estudiants
dedicat és pràcticament nul.
Activitats
Economia
ADE
Passar a net i/o fer resums o esquemes dels apunts de classe
33,26%
30,9%
Estudiar directament dels apunts de classe
21,31%
21,22%
Fer resums o esquemes d’alguna lectura i/o llibre
17,33%
13,20%
Estudiar directament d’alguna lectura i/o llibre
11,77%
10,97%
Fer exercicis pràctics
7,18%
8,36%
Fer treballs de curs
3,5%
3,2%
Consultar i/o utilitzar Internet
3,07%
8,65%
Consultar i/o utilitzar l’Aula Global
1,29%
1,73%
Activitats d’estudi que els estudiants declaren com a més freqüents
Activitats
Economia
ADE
Assistir a la tutoria d’algun professor
0,24%
0,96%
Cercar fonts bibliogràfiques
0,22%
0,39%
Assistir a conferències o xerrades
0,17%
0,22%
Visitar exposicions
0,02%
0,12%
Veure pel·lícules o documentals
0,05%
0,45%
Activitats d’estudi que els estudiants declaren com a menys freqüents
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
23
En aquest sentit, el comportament entre
D’altra banda, segons les enquestes,tant
els diferents cursos es pot dir que no
els estudis d’Economia com els d’ADE
varia.
coincideixen en el fet que un 71% dels
estudiants enquestats responen que mai
Respecte a la manera de fer els exercicis i
o gairebé mai van a classe sense haver-se
treballs que han de lliurar, un 69,4% dels
preparat els treballs o deures encarregats
estudiants enquestats d’Economia i un
pel docent. Aquesta dada, però, ha de
72,1% dels d’ADE responen que sovint o
quedar matisada per la naturalesa
molt sovint acostumen a integrar
d’aquests treballs, és a dir, per si es tracta
informació de diverses fonts i recursos
d’activitats obligatòries o voluntàries.
però sense preparar diferents esborranys
Quan són lectures o activitats
abans de lliurar-ho. Cal dir que aquestes
obligatòries, un 67,8% dels estudiants a
fonts i recursos que els estudiants
Economia i un 63,3% a ADE responen
utilitzen per completar els treballs,
que sovint o molt sovint acostumen a
segons mostren les dades, es referirien a
llegir o a realitzar l’activitat estipulada.
Internet i a l’Aula Global i no tant a l’ús
Mentre que només un 23,4% a Economia
de fonts bibliogràfiques, ja que com
i un 25,2% a ADE ho fan, quan es tracta
queda evidenciat tant al gràfic com a la
d’accions que el docent deixa com a
taula de percentatges, a això
voluntàries.
pràcticament no hi destinen temps.
Esquemes apunts
Esquemes apunts
Estudi apunts
Estudi apunts
Esquemes llibres
Esquemes llibres
Estudi llibres
Estudi llibres
Exercicis pràctics
Exercicis pràctics
Treballs de curs
Treballs de curs
Internet
Internet
Aula Global
Aula Global
Fonts bibliogràfi.
Fonts bibliogràfi.
Tutories professors
Tutories professors
Conferències
Conferències
Exposicions
Exposicions
Pel·lícules
Pel·lícules
Altres
Altres
0
10
20
30
40
50
60
% d'hores d'estudi setmanals a Economia
24
0
10
20
30
40
50
% d'hores d'estudi setmanals a ADE
60
A. Quin paper tenen les tutories
Cal dir que a les tutories de les classes
individualitzades?
pràctiques passa gairebé el mateix.
Només un 8,3% dels estudiants
Com a activitat docent fora de l’aula cal
enquestats responen que assisteixen a les
parar atenció a com es desenvolupa
tutories amb freqüència, mentre que els
l’acció tutorial. En aquest sentit cal
que no ho fan mai o només alguna
destacar que, tant a Economia com a
vegada suposen el 91,7%.
ADE, l’assistència a les tutories dels
professors és pràcticament nul·la: els
En aquestes tutories individuals, destaca
estudiants hi destinen un 0,24% del
el fet que més de la meitat dels
temps a la titulació d’Economia i encara
estudiants (66,1%) a Economia
força menys, un 0,09%, a la d’ADE. És a
comenten que mai o només algunes
dir, es tracta d’una activitat pràcticament
vegades parlen amb els professors sobre
inexistent, segons les fitxes de
l’assignatura i els dubtes que tenen.
seguiment.
D’altra banda, a ambdues titulacions
Aquesta poca dedicació es confirma en
pràcticament només un 6% dels
les dades que ofereixen les enquestes,
estudiants a les tutories parlen sobre els
segons les quals un 3,1% dels estudiants
seus plans de futur professional, i cal
enquestats d’Economia i un 3,3% dels
esmentar que a mesura que van
d’ADE responen que molt sovint
avançant els cursos, les enquestes
assisteixen a tutories individuals amb els
mostren, que cada vegada menys
professors, davant d’un 91,8% i un
estudiants parlen sobre el seu futur
90,4% respectivament, que comenten
professional amb els professors a les
que mai o només algunes vegades hi
tutories.
assisteixen.
A ambdues titulacions, la tutorització
individualitzada és una activitat pràcticament inexistent o que afecta un
percentatge molt reduït d’estudiants.
25
Seguidament les activitats a les quals els
2.2. En període d’exàmens
estudiants dediquen més temps són les
En període d’exàmens, l’activitat
activitats de passar a net els apunts i/o
principal deixa de ser passar els apunts a
fer esquemes dels apunts de classe i
net o fer-ne esquemes, i es converteix en
d’algunes lectures.
prioritari l’estudi dels apunts que es
prenen a classe. A aquesta activitat, els
Per últim cal assenyalar que si en període
estudiants d’Economia hi destinen un
lectiu a ADE els estudiants invertien més
50,69% del temps i els d’ADE, un
temps fent treballs de curs i a Economia
58,28%; així ho evidencien les fitxes de
no tant, ara en període d’exàmens les
seguiment.
dades ho indiquen al revés. A Economia
hi dediquen més temps (1,04%) que a
Tanmateix, el fet de realitzar exercicis
ADE (0,27%) que pràcticament no n’hi
pràctics és, en període d’exàmens, la
dediquen gens.
segona activitat a la qual més temps
dediquen els estudiants: un 28,09% a
A l’hora d’estudiar de cara als exàmens,
Economia i un 20,99% a ADE.
els estudiants d’Economia no dediquen
cap temps a cercar fonts bibliogràfiques i
En tercer lloc, si bé l’activitat
els d’ADE pràcticament tampoc (0,23%).
predominant en període lectiu era passar
a net els apunts presos a classe, en
Finalment, durant el període d’exàmens
període d’exàmens és estudiar
la tutoria encara obté uns valors més
directament alguna lectura i/o llibre. Els
insignificants que en el període lectiu.
estudiants d’Economia hi dediquen un
Concretament a ADE els estudiants
11,77% del temps i els d’ADE, un
destinen a l’assistència a tutories dels
10,09%.
professors un 0,09% del temps i a
Economia, un 0,03%.
Esquemes apunts
Esquemes apunts
Estudi apunts
Estudi apunts
Esquemes llibres
Esquemes llibres
Estudi llibres
Estudi llibres
Exercicis pràctics
Exercicis pràctics
Treballs de curs
Treballs de curs
Internet
Internet
Aula Global
Aula Global
Fonts bibliogràfi.
Fonts bibliogràfi.
Tutories professors
Tutories professors
Conferències
Conferències
Exposicions
Exposicions
Pel·lícules
Pel·lícules
Altres
Altres
0
10
20
30
40
50
60
% d'hores d'estudi setmanals exàmens a Eco.
26
0
10
20
30
40
50
60
% d'hores d'estudi setmanals exàmens a ADE
2.3. S’estudia en equip o individualment?
A casa o a la Universitat?
Ambdues titulacions coincideixen
Segons assenyalen les enquestes, podem
dir que l’estudi i el treball de l’estudiant
fora de l’aula, basat principalment a
passar apunts a net i en l’estudi directe
d’aquests apunts de classe, són
fonamentalment, processos autònoms
que es duen a terme de forma totalment
individual. A Economia un 88,5% i a
ADE un 84,4% dels estudiants responen
que mai o únicament algunes vegades
estudien i/o treballen en grup. A l’NSSE,
en canvi, tan sols un 5,5% mai estudien
també molt en les dades respecte al lloc
on acostumen a fer-ho; un 60,6% dels
estudiants d’Economia enquestats i un
62,3% dels d’ADE comenten que mai o
només algunes vegades estudien a la
Universitat, a les aules d’estudi o a les
aules d’informàtica, i un 53,6% a
Economia i un 53,5% a ADE tampoc ho
fan a la biblioteca. Per tant, podríem
pensar que el lloc on estudien i
treballen els estudiants de manera més
habitual és a casa seva.
en grup i el 53,5% dels estudiants
treballen freqüentment amb companys
de classe fora de l’aula.
El recurs de les aules d’estudi, les aules
d’informàtica i la biblioteca com a llocs
d’estudi és reduït. El lloc on estudien i
treballen de manera més habitual és a
casa seva.
27
En aquest sentit, els estudiants de tercer
3. Quin ús es fa dels recursos
curs d’Economia són els que mostren un
bibliogràfics i de la biblioteca?
major percentatge en l’ús habitual del
servei de préstec; un 25% dels
Només un 46,4% dels estudiants
d’Economia enquestats i un 46,5% dels
d’ADE utilitzen la biblioteca
habitualment com a espai per estudiar.
Pel que fa al servei de préstec, un 46,4%
dels estudiants d’Economia i un 44,4%
dels d’ADE responen que només algunes
vegades l’utilitzen per treure llibres,
enquestats de tercer curs respon que
molt sovint treu llibres de la biblioteca.
En els quadres següents es mostren els
resultats obtinguts en les enquestes
davant la pregunta de si els estudiants
treuen llibres de la Biblioteca i sobre si
la utilitzen com un espai per estudiar.
davant d’un 14,6% a Economia i un
9,5% a ADE, que ho fan molt sovint.
Treus llibres de la Bilioteca?
ECONOMIA
Primer
Segon
Tercer
Quart
Mai
41,8%
51,6%
37,5%
48,9%
Algunes vegades
29,9%
18,8%
18,8%
13,3%
Sovint
16,4%
18,8%
18,8%
17,8%
Molt sovint
11,9%
10,9%
25%
20%
ADE
Primer
Segon
Quart
Mai
31,1%
30,3%
14,7%
Algunes vegades
42,2%
35,5%
56%
Sovint
21,1%
22,4%
17,3%
Molt sovint
5,6%
11,8%
12%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
28
Estudies a la Biblioteca?
ECONOMIA
Primer
Segon
Tercer
Quart
Mai
13,4%
9,5%
41,2%
20%
Algunes vegades
34,3%
39,7%
23,5%
44,4%
Sovint
29,9%
31,7%
5,9%
15,6%
Molt sovint
22,4%
19%
29,4%
20%
ADE
Primer
Segon
Quart
Mai
6,7%
25%
26%
Algunes vegades
38,9%
35,5%
29,9%
Sovint
27,8%
26,3%
19,5%
Molt sovint
26,7%
13,2%
24,7%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
4. Es fa ús dels recursos informàtics i
d’Internet?
Tenint en compte que un 69,8% dels
estudiants d’Economia i un 72,1% d’ADE
acostumen a integrar informació de
La gran majoria dels estudiants utilitzen
freqüentment les noves tecnologies com
a eina complementària o de suport per al
seu estudi. Un 78,3% dels estudiants
d’Economia i un 78,1% dels d’ADE
diversos recursos per fer els treballs i els
exercicis, i considerant que les taxes d’ús
de la biblioteca són escasses, es pot
extreure la conclusió que habitualment
deuen utilitzar Internet i l’Aula Global
com a fonts d’informació per als seus
responen que utilitzen amb molta
freqüència l’ordinador per completar el
seu treball i estudi personal.
treballs.
Tanmateix, pel que fa a l’ús del correu
D’altra banda, Internet com a recurs i
font d’informació esdevé pràcticament
un element tant essencial per al treball de
l’estudiant com el mateix ordinador, ja
que un 71,2% dels estudiants d’Economia
i un 64,3% dels d’ADE en fan un ús molt
freqüent per al seu treball i estudi
personal. A Economia es va intensificant
l’ús d’Internet a mesura que avancen els
cursos. A primer un 41,8% dels
estudiants enquestats responen que
utilitzen Internet molt sovint, mentre
que a quart curs ja ho fa un 51,1%.
29
electrònic com a mitjà de comunicació
entre l’estudiant i el professor, queda
molt igualat el percentatge d’estudiants
que en fan un ús habitual (49% a
Economia), amb els qui pràcticament no
l’utilitzen (51,1%). A ADE són una mica
més els que no l’utilitzen per comunicarse amb el professor (59,8%) que els que sí
que ho fan (40,2%).
Cal destacar el pes que té l’Aula Global en
També cal destacar que a l’NSSE només el
l’estudi personal dels estudiants: el 86% a
52% dels estudiants afirma utilitzar fre-
Economia i el 85,6% a ADE afirmen que la
qüentment Internet com a suport per al seu
utilitzen freqüentment. Tan sols un 0,8% a
estudi, i que un 17,5% no l’utilitza mai. Per
ADE i un 2,6% a Economia no la utilitzen
tant, les taxes d’ús són superiors en el cas de
mai -una xifra molt similar al 4,7%
la UPF.
d’estudiants que diuen que mai utilitzen
l’ordinador per complementar el seu estudi
personal.
ÚS DE LES NOVES
TECNOLOGIES
Internet
(a/e i font
d’informació)
Aula
Global
Ordinador
Economia
ADE
Economia
ADE
Economia
ADE
Mai
11,6%
9,6%
2,6%
0,8%
4,7%
3,7%
Algunes vegades
28,35%
33,05%
11,4%
13,6%
17,1%
18,2%
Sovint
27,05%
30,95%
25,4%
33,9%
30,1%
34,7%
Molt sovint
33,05%
25,7%
60,6%
51,7%
48,2%
43,4%
Mitjanes de tots els cursos
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
Els estudiants utilitzen Internet i l’Aula
Global abans que la biblioteca com a
recurs d’informació per a la realització
dels seus treballs i exercicis.
30
3. Com s’ensenya?
Tot i que a molta distància, ocuparia el
1. Què passa dins l’aula?
segon lloc la realització d’exercicis,
En aquest apartat es presenta una visió
debats i/o seminaris en grup, amb un
aproximada de quina és la metodologia
2,6% del temps total a la titulació
docent emprada a Economia i ADE , i en
d’Economia i un 5,77% a ADE.
conseqüència com aprenen els estudiants
dins de l’aula.
El temps que es destina a la formulació
de preguntes al professor és d’un 1,88% a
Economia i d’un 2,87% a ADE, un índex
1.1. Les classes teòriques
superior.
L’acció docent principal que es posa en
pràctica a les classes teòriques tant de la
Val a dir que segons es mostra a les fitxes
titulació d’Economia com d’ADE és la
de seguiment diari, no es practica cap
impartició de la lliçó per part del
tipus d’activitat alternativa a aquestes
professor i la presa d’apunts de
dins de l’horari de classe; únicament s’ha
l’estudiant.
detectat que es destina un 0,21% del
temps a Economia i un 0,11% a ADE, a la
En efecte, escoltar la lliçó del professor i
visualització d’algun material
prendre apunts constitueix actualment el
audiovisual.
principal mètode a través del qual es
dóna l’intercanvi entre estudiant i
Pel que fa a l’avaluació continuada que es
professor, a les classes teòriques
fa del progrés de l’estudiant, es pot
d’ambdues titulacions. Un 94% del temps
assenyalar que pràcticament no s’hi
total de la classe a Economia i un 89,56%
dedica temps. Només un 0,43% a
a ADE, l’estudiant es dedica a escoltar la
Economia i un 0,33% a ADE de la durada
lliçó del professor i a prendre apunts.
total de la classe es destina a la realització
de proves d’avaluació continuada.
Lliçó del professor
Lliçó del professor
Exercicis
Exercicis...
Presentacions
Presentacions
Preguntes
Preguntes
Audiovisuals
Audiovisuals
Intervencions exter.
Intervencions exter.
Proves d'avaluació
Proves d'avaluació
Altres
Altres
0
20
40
60
80
100
% del temps real de classe per activitats a Eco.
31
0
20
40
60
80
100
% del temps real de classe per activitats a ADE
teòriques, tant a una titulació com a
1.2. Les classes pràctiques
l’altra, però probablement no tant com
A les classes pràctiques, passa
seria esperable.
pràcticament el mateix que a les
teòriques. L’acció docent principal es
A la vegada, l’activitat que també
basa en l’explicació de la lliçó del
experimenta un petit increment respecte
professor i la presa d’apunts. Un 85,91%
de les classes teòriques és l’intercanvi de
del temps total de la classe és destinat a
preguntes entre professor i estudiant,
Economia a aquesta activitat. A ADE, tot
que si bé a les classes teòriques
i que aquesta activitat també és la
d’Economia només ocupava un 1,8% del
prioritària, ho és en un percentatge més
temps i un 2,87% a les d’ADE, a les
baix: un 73,94% del temps, la qual cosa
classes pràctiques s’hi destina un 2,57%
significa que s’ocupa més temps en
del temps total i un 4% respectivament.
d’altres activitats.
A la presentació de treballs, s’hi dedica
Tal com passa també a les classes
un 1,53% del temps total a la titulació
teòriques, l’acció que ho segueix molt de
d’Economia i molt igualat a la d’ADE, un
lluny és la realització d’exercicis, debats
1,37% del temps.
i/o seminaris, amb un 7,71% del temps a
Economia i un temps molt superior a
ADE, un 17,15%. Certament, hi ha un
lleuger augment en el temps destinat a
aquest fet, respecte a les classes
A ambdues titulacions, de forma
aclaparadora, el mètode docent
predominant tant a les classes
teòriques com a les pràctiques,
consisteix a dictar la lliçó i, consegüentment, que l’estudiant en
prengui els apunts.
Lliçó del professor
Lliçó del professor
Exercicis
Exercicis
Presentacions
Presentacions
Preguntes
Preguntes
Audiovisuals
Audiovisuals
Intervencions exter.
Intervencions exter.
Proves d'avaluació
Proves d'avaluació
Altres
Altres
0
20
40
60
80
100
% temps real de classe pràctica per activ.Eco.
32
0
20
40
60
80
100
% temps real de classe pràctica per activ. ADE
a les classes teòriques i a les classes
A continuació es mostra un quadre
pràctiques d’Economia i d’ADE:
comparatiu dels percentatges de temps
que es destinen a cada una de les accions,
Economia
ADE
Classes teòriques
Classes pràctiques
Classes teòriques
Classes pràctiques
94,06%
85,91%
89,56%
73,94%
Exercicis
2,6%
7,71%
5,77%
17,15%
Presentacions de
treballs
0,63%
1,53%
0,68%
1,37%
Preguntes
1,88%
2,57%
2,87%
4,02%
Visualització de material audiovisual
0,21%
0,95%
0,11%
0,28%
Intervenció d’algun
professor extern
0%
0%
0%
0%
Proves d’avaluació
0,43%
1,35%
0,33%
0%
Altres
0,15%
0,79%
0,63%
3,21%
Lliçó del professor
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
33
ho fan.
2. Què fa l’estudiant?
2.1. Quan escolta la lliçó del professor i
pren apunts
De fet, vist des d’un altre angle, es podria
dir que la major part del temps la classe
funciona com un automatisme de dictat.
Què fa, en realitat, l’estudiant quan diu
Aquest fet posa de manifest l’important
que escolta el professor i pren apunts?
pes que té la magistralitat en la docència
Del total de temps invertit, en realitat no
presencial. Tot i que les diferències
sempre pren apunts i, alguns cops, es
percentuals entre els diferents cursos no
manifesta obertament distret. Així,com
són significatives, sí que cal destacar que
mostren les fitxes de seguiment, un 15%
els que representen un major
del temps a Economia i un 13,3% a ADE,
percentatge de classe magistral a
els estudiants escolten la lliçó però no
Economia són primer, segon i quart i a
prenen apunts i un 5,1% del temps a
ADE, dels cursos comparats, són primer i
Economia i un 4,2% a ADE consta que
quart, ja que destaca que el percentatge
els estudiants han estat desconcentrats
d’estudiants que mai escolta la lliçó del
mentre el professor ha estat explicant la
professor i pren apunts en aquests cursos
lliçó. Ho corrobora el resultat de les
és del 0%. És interessant, doncs, observar
enquestes, en les quals un 95,2% dels
que la preeminència de la magistralitat
estudiants d’Economia i un 93,9% dels
com a metodologia docent es manté fins
d’ADE afirmen que a les classes
i tot quan s’arriba al darrer curs.
teòriques, sempre o gairebé sempre,
escolten la lliçó i prenen apunts, davant
d’un 4,8% i un 6,1% respectivament,
que responen que mai o poques vegades
La preeminència de la magistralitat com a metodologia docent es
manté fins i tot quan s’arriba al
darrer curs a totes dues titulacions.
Desconcentrat
Desconcentrat
5,1%
4,2%
No he pres apunts
No he pres apunts
15,0%
13,3%
He pres apunts
He pres apunts
79,9%
82,4%
Economia
ADE
34
2.2. Quan realitza exercicis, debats i/o
seminaris
exercicis individuals un 13%.
El percentatge de temps que se’n
Del percentatge de temps total que es
destina a classe a realitzar exercicis,
debats i/o seminaris, a Economia un
39,8% es dedica a fer exercicis amb tota
la classe, un 20,8% del temps es destina
a fer exercicis amb grup reduït i un
30,3%, a fer-los individualment. Així ho
indiquen les fitxes de seguiment diari.
D’aquest temps destinat a la realització
d’exercicis, l’estudiant d’Economia se’n
desconcentra un 9,2%; és a dir, el doble
de temps que es perd durant els períodes
de dictat.
desconcentra és força inferior que a
Economia: un 3,6%, una dada fins i tot
inferior a la del temps de dictat.
D’altra banda afegir que segons les
enquestes un 70,2% dels estudiants
d’Economia i un 66,8% dels d’ADE
responen que mai o només alguna
vegada participen a classe en la
realització d’exercicis amb el professor i
la resta de companys. I un 87,1% dels
estudiants enquestats d’ADE i un 83,2%
dels d’Economia responen que mai o
només algunes vegades participen en
posades en comú amb tot el grup classe.
En canvi a ADE, del temps destinat a fer
exercicis, debats i/o seminaris un 64,4%
el dedica a fer-los amb tota la classe, amb
grups reduïts només un 18,9% i a fer
Desconcentrat
Com veiem, doncs, la participació activa
dels estudiants a les classes és força
reduïda.
Desconcentrat
9,2%
3,6%
Exercici indiv
Exercici individual
13,0%
30,3%
Grup reduï
18,9%
Classe
39,8%
Tota la classe
64,6%
Grup reduit
20,8%
Economia
ADE
35
2.3. Quan es fan presentacions de treballs
A ADE, a escoltar la presentació hi
dediquen un 65,6% del temps; a fer-la,
Es pot dir que a aquesta activitat
un 29,9% i se’n desconcentren un 4,6%
pràcticament no s’hi destina temps: tan
del temps.
sols un 0,76% del temps total de classe.
Tant a Economia com a ADE, més de la
A Economia un 71,8% d’aquest temps es
meitat dels estudiants enquestats
dedica a escoltar la presentació que fa un
confirmen que mai o només algunes
company, un 20,1% del temps es destina
vegades realitzen presentacions de
a fer-la i un 8% del temps es manifesta
treballs a classe, un 71,1% a Economia i
un estat de desconcentració mentre
un 69,7% a ADE.
algun company està presentant.
Desconcentrat
Desconcentrat
8,0%
He presentat
4,6%
20,1%
He presentat
29,9%
He escoltat
He escoltat
65,6%
71,8%
Economia
ADE
36
34% respon que mai pregunta al
2.4. Quan es fan preguntes
professor i el 50% pregunta només
Pel que mostren les fitxes de seguiment,
alguna vegada. A ADE, els estudiants que
a l’activitat de fer preguntes s’hi dedica
pregunten a classe sovint o molt sovint
un 1,97% del temps total de classe.
són un 15%.
D’aquest temps destinat a les preguntes,
a Economia, un 59,9% dels estudiants
Cal esmentar que a Economia als cursos
fan preguntes al professor. Un 29,9% és
de segon, tercer i quart no hi ha cap
el professor, al seu torn, qui fa preguntes
estudiant que comenti que pregunta a
als estudiants. Un 4,6% del temps els
classe amb freqüència. Aquest fet no es
estudiants es desconcentren quan el
dóna a ADE.
professor fa preguntes, i encara més, un
5,6% ho fan quan són els mateixos
estudiants qui pregunten.
D’altra banda, s’observa que el professor
no acostuma a realitzar preguntes als
estudiants, ni a Economia ni a ADE ja
A ADE un 66,7% del temps són els
que un 91,2% dels estudiants
estudiants que fan preguntes al
d’Economia i un 93% dels d’ADE
professor, i un 26% del temps, en canvi,
manifesten que mai o només alguna
el professor fa preguntes als estudiants.
vegada el professor fa preguntes al
Un 2,9% es desconcentren quan el
conjunt de la classe.
professor fa preguntes i un 4,4% es
desconcentra quan són els estudiants els
qui pregunten al professor.
A l’NSSE succeeix el contrari: la
freqüència amb què els estudiants
pregunten a classe o contribueixen a les
A classe, els estudiants d’Economia que
discussions de classe és molt elevada: els
sovint o molt sovint pregunten al
estudiants que no pregunten mai a classe
professor representen un 16% del total
representen només l’1% mentre que el
d’estudiants consultats, mentre que el
74,5% ho fan habitualment.
Desconcentrat p.estu
Desconcentrat p.estu
5,6%
4,4%
Desconcentrat p.prof
Desconcentrat p.prof
4,6%
2,9%
Preguntes professor
26,0%
29,9%
Preguntes estudiants
Preguntes estudiants
59,9%
66,7%
ADE
Economia
37
Preguntes professor
2.5. Quant de temps està l’estudiant
desconcentrat a classe?
de la classe, segons el que els mateixos
estudiants han anotat a les fitxes de
seguiment, podem dir que a Economia
En les diferents activitats que
una mitjana del 5,31% del temps i,
desenvolupa l’estudiant dins de l’aula,
lleugerament inferior, 4,22% a ADE,
també s’ha anat comptabilitzant quant
l’estudiant està desconcentrat del que
de temps l’estudiant perd l’atenció i es
s’està fent. Es tracta, doncs, de
desconcentra.
percentatges força reduïts i que
En aquest sentit, si tenim en compte el
temps total que els estudiants han estat
desconcentrats respecte a la durada total
inevitablement augmenten a mesura que
la durada de les sessions de classe esdevé
més llarga.
% desconcentrat
5,3%
Respecte a la durada total
de la classe, els estudiants
d’Economia estan un
5,31% del temps desconcentrats i els d’ADE un
4,22%.
% "concentrat"
94,7%
Economia
Desconcentrat
4,2%
Concentrat
95,8%
ADE
38
6,97%. En canvi a ADE, els estudiants
D’altra banda, és interessant comprovar
que es mostren més desconcentrats són
que a la titulació d’Economia són els
els de rendiment acadèmic baix i els que
estudiants de rendiment alt aquells que
menys, els de rendiment alt.
amb més facilitat es desconcentren: un
Rendiment
acadèmic
Mitjana a Economia
Desviació típica
Mitjana a ADE
Desviació típica
Rendiment baix
3,92
7,89
4,52
3,24
Rendiment mitjà
4,81
3,93
4,43
4,23
Rendiment alt
6,97
4,73
3,73
4,43
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
Cal afegir també que per gènere, tant a
Economia com a ADE són els nois qui
Gènere
passen més temps de la classe
desconcentrats.
Mitjana a Economia
Desviació típica
Mitjana a ADE
Desviació típica
Dona
3,91
4,37
2,95
3,69
Home
7,58
6,72
5,72
3,75
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes de les fitxes de seguiment)
39
4. Valoració del pas per la Universitat
1. Quines habilitats i competències
creu l’estudiant que desenvolupa al
llarg dels estudis?
d’ADE, sense mostrar diferències
significatives entre els cursos, destaquen
que les diferents assignatures que han
cursat al llarg de l’any han fomentat
aquesta habilitat.
La informació d’aquest apartat ha estat
extreta únicament de les enquestes
D’altra banda, una de les habilitats que
passades als estudiants. D’acord amb les
la meitat dels estudiants tenen la
dades obtingudes per aquesta font, cal
sensació de no haver desenvolupat és
dir d’entrada que totes dues titulacions
l’aplicació dels continguts que aprenen a
coincideixen plenament en l’ordenació
situacions de la vida professional i real.
que els estudiants fan de les habilitats i
Concretament, són els estudiants de
competències que creuen haver adquirit
quart curs els que opinen que aquesta
al llarg de la carrera.
habilitat es treballa menys.
Una de les habilitats que més creuen
A continuació es mostren els
desenvolupar els estudiants al llarg de
percentatges d’estudiants que consideren
tots els cursos tant a la titulació
que sovint o molt sovint han assolit les
d’Economia com a la d’ADE és l’anàlisi
habilitats i competències assenyalades, al
dels elements bàsics que constitueixen
llarg dels seus estudis, en un rànquing
una teoria, una idea, una experiència o
que va de més a menys.
el treball d’un autor. Un 77,2% dels
estudiants d’Economia i un 73,1% dels
Economia
ADE
Sovint / Molt sovint
Sovint / Molt sovint
Analitzar els elements bàsics que constitueixen una teoria, una
idea, una experiència o el treball d’un autor
77,2%
73,1%
Sintetitzar informació de manera que aprenguin els conceptes,
els fets o les teories més importants i fonamentals d’una matèria o assignatura
66,6%
63,3%
Organitzar la informació per després relacionar-la amb altres
continguts de la mateixa assignatura o d’altres
62,6%
62,7%
Examinar casos particulars, presentats pel professor, i que
aprofundeixi en tots els seus components, conseqüències,
implicacions
59,2%
62,2%
Aplicar els continguts que aprenen a situacions de la vida professional i real
50,2%
47,5%
Fer judicis personals de valor sobre els continguts i treure’n les
pròpies conclusions
48,2%
49,2%
Memoritzar conceptes, noms, teories i mètodes, de manera que
després els sàpiga dir de la millor manera possible
45,1%
44,5%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
41
2. Com valora el seu pas per la
Universitat i com creu que l’ajudarà
de cara al seu futur professional?
Però la competència que els estudiants
pensen que més servei els farà en la seva
carrera professional, per sobre de les
habilitats necessàries per aconseguir una
feina vinculada als estudis cursats, és la
Aquest apartat es divideix en dos blocs
d’adquirir una bona educació i un bon
diferenciats. El primer fa referència al
bagatge cultural. Un 81% dels estudiants
grau d’utilitat potencial que els
d’Economia i un 83,4% dels d’ADE
estudiants atorguen a les principals
destaquen aquest fet en la valoració del
competències adquirides a la Universitat
seu pas per la Universitat, per sobre de
de cara al seu futur professional. El segon
les habilitats necessàries per aconseguir
bloc s’aproxima al nivell de participació
una feina vinculada als estudis cursats.
dels estudiants en les diferents activitats
que es desenvolupen a la Universitat,
En el següent quadre observem els
fora de l’aula.
percentatges obtinguts en les respostes
“Sovint o Molt sovint” respecte a un
Els estudiants consideren que a la
conjunt de competències i habilitats en
Universitat hi desenvolupen habilitats
la pregunta: “Penso que el meu pas per
professionals que els han de permetre
la Universitat com a estudiant
aconseguir una feina vinculada als seus
m’ajudarà, pel que fa al meu futur
estudis. Així, el 76,3% dels estudiants
professional, a...”:
afirmen que sovint o molt sovint el seu
pas per la Universitat els ajudarà en
aquest sentit.
Economia
ADE
Sovint/ Molt
sovint
Sovint/ Molt
sovint
Adquirir una bona educació i un bon bagatge cultural en
general
81%
83,4%
Tenir les habilitats necessàries per aconseguir i desenvolupar una feina vinculada amb els meus estudis
76,8%
76,9%
Pensar d’una manera crítica, analítica i reflexiva
76,8%
77,2%
Analitzar i solucionar d’una manera efectiva els problemes
que se’m presentin
67,9%
70,7%
Aprendre de manera autònoma, per mi mateix
67%
67,8%
Treballar en equip amb d’altres companys
66%
76,8%
Utilitzar les noves tecnologies d’una manera efectiva
59,8%
61,6%
Adquirir competències personals per viure en un entorn
multicultural
60,8%
59,7%
COMPETÈNCIES
Parlar d’una manera clara i entenedora
57%
56,7%
Comportar-me com un ciutadà democràtic, compromès i
respectuós amb la comunitat en què visc
52,9%
54,5%
Desenvolupar i consolidar el meu codi ètic i de valors
47,2%
49,2%
Escriure d’una manera correcta i efectiva
45,3%
45,7%
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades obtingudes del qüestionari)
42
2.1. Altres qüestions relatives a la vida
Els 76,8% dels estudiants d’ADE i un
66% dels d’Economia creuen que el fet
de treballar en equip amb altres
universitària en general
El 80,4% dels estudiants d’Economia i el
companys els ajudarà en el seu futur
80,1% dels d’ADE afirmen no participar
professional. Tanmateix, en l’apartat
d’hàbits d’estudi personals es posava de
manifest que tant sols un 11,5% dels
estudiants d’Economia i un 15,6% dels
d’ADE treballaven en grup amb
mai o només algunes vegades en altres
activitats universitàries que no siguin les
classes amb professors i companys.
Només un 7,4% i un 8,4%,
respectivament, comenta fer-ho molt
freqüència.
sovint. Però malgrat que aquesta
participació és força escassa, cal tenir
També destaca que una de les
competències que els estudiants pensen
que els servirà menys és escriure de
manera correcta. Així també, la
presents altres tipus d’activitats dins la
Universitat de caire informal.
Per exemple, el 45,5% d’estudiants
competència de desenvolupar i
d’Economia i el 50,9% dels d’ADE
consolidar el seu codi ètic i de valors
només consideren que els servirà sovint
o molt sovint un 47,2% dels estudiants
d’Economia i, un xic més, un 49,2%, els
estudiants d’ADE.
discuteixen freqüentment amb els seus
companys fora de l’aula al voltant de
qüestions que sorgeixen a classe. Per
cursos, els qui mantenen amb més
freqüència discussions d’aquest tipus són
els estudiants de primer i de segon. A
l’NSSE el percentatge és més elevat
(69,5%) i, contràriament al que succeeix
a la nostra Universitat, els estudiants que
desenvolupen aquesta activitat més
habitualment són els d’últim curs.
Una de les competències menys valorada
pels estudiants és ser capaç d’escriure
correctament.
43
5. Conclusions
Període d’exàmens
1. Caracterització del model
d’aprenentatge de l’estudiant
Segons les fitxes de seguiment, durant el
d’Economia i ADE de la UPF
període d’exàmens, les dues setmanes
prèvies als exàmens, els estudiants
1.1. Quant i com estudien fora de l’aula els
d’Economia mostren un increment en la
estudiants?
dedicació a l’estudi diari; augmenten a
més de 3 hores respecte del període
Període lectiu
lectiu. A la titulació d’ADE l’augment es
A banda d’anar a classe, els estudiants
d’Economia estudien una mitjana
d’hores a la setmana de 10,5 hores al
mostra més regular al llarg de tots els
cursos, i oscil·la al voltant de les 2 hores
més, respecte del període lectiu.
llarg del període lectiu, segons les dades
Quan es produeix una major
obtingudes en el qüestionari.
concentració d’hores d’estudi d’una
Els estudiants d’ADE per la seva part,
presenten un resultat molt igualat amb
determinada assignatura és just cinc dies
abans del corresponent examen.
una mitjana d’hores d’estudi setmanals
En aquest període, l’activitat principal
de 10,77 hores.
deixa de ser passar apunts a net per ser
L’activitat a la qual més temps dediquen
els estudiants a l’hora d’estudiar i
preparar-se una assignatura, tant a la
titulació d’Economia com a la d’ADE, és
l’estudi dels apunts que es prenen a
classe. A aquesta activitat els estudiants
d’Economia hi destinen un 50,69 % del
temps, i els d’ADE, un 58,28%.
la de passar apunts a net. Els estudiants
Tanmateix, el fet de realitzar exercicis
d’Economia hi inverteixen una mitjana
pràctics, continua sent, en període
del 33,26% sobre el temps setmanal de
d’exàmens, la segona activitat a la qual
dedicació a l’estudi, mentre que als
més temps dediquen els estudiants: un
estudis d’ADE dediquen a aquesta
28,09% a Economia i un 20,99% a ADE.
activitat una mitjana del 30,9%.
En segon lloc, l’altra activitat a la qual
principalment es dediquen els estudiants
és a estudiar directament dels apunts que
prenen a classe: els estudiants
d’Economia hi destinen un 21,31% del
temps i els d’ADE, un 21,22%. En tercer
lloc se situa la tasca de fer exercicis i
treballs (un 17,33% del temps total a
Economia i un 13,2% a ADE).
45
Tant en període lectiu com en període
Tant a Economia com a ADE, tal com
d’exàmens, l’estudi i el treball de
mostren les fitxes de seguiment,
l’estudiant fora de l’aula es duu a terme
l’assistència a les tutories dels professors
de manera autònoma i independent. A
és pràcticament nul·la: els estudiants hi
Economia, un 88,5% i a ADE un 84,4%
destinen un 0,24% del temps a la
dels estudiants enquestats mai o
titulació d’Economia i un 0,09% a la
únicament algunes vegades estudien i/o
d’ADE. Així ho confirmen les enquestes,
treballen en grup.
segons les quals, un 91,8% dels
estudiants d’Economia i un 90,4% dels
Un 60,6% dels estudiants enquestats
d’ADE, mai o algunes vegades hi
d’Economia i un 62,3% dels d’ADE mai o
assisteixen.
només algunes vegades estudien a la
Universitat, a les aules d’estudi o les
aules d’informàtica, i un 53,6% a
Economia i un 53,5% a ADE tampoc ho
fan a la biblioteca. Per tant, el lloc on
estudien i treballen els estudiants més
habitualment és a casa seva.
Pel que fa al servei de préstec, un 46,4%
dels estudiants enquestats d’Economia i
un 44,4% dels d’ADE només algunes
vegades l’utilitzen per treure llibres,
davant d’un 14,6% a Economia i un
9,5% a ADE que ho fan molt sovint.
Un 78,3% dels estudiants d’Economia i
un 78’1% dels d’ADE utilitzen
l’ordinador per completar el seu treball i
estudi personal amb freqüència.
1.2. Quant i com aprenen dins de l’aula
els estudiants?
A Economia, del temps total de classe
D’altra banda, Internet com a recurs i
font d’informació esdevé un element
essencial per al treball de l’estudiant; un
71,2% dels estudiants d’Economia i un
64,3% dels d’ADE en fan un ús molt
freqüent per al seu treball i estudi
personal. L’Aula Global és utilitzada
freqüentment per a l’estudi personal dels
estudiants: en un 86% a Economia i un
85,6% a ADE.
que es destina a impartir la lliçó del
professor i a prendre apunts, que és d’un
94% a Economia i d’un 89,56% a ADE
- una mitjana del 79,9% d’aquest temps
a Economia i un 71,83% a ADE -, els
estudiants escolten la lliçó del professor i
prenen apunts. Un 15% d’aquest temps
a Economia i un 11,61% a ADE escolten
la lliçó però no prenen apunts i un 5,1%
d’estudiants a Economia i un 3,68% a
ADE es desconcentren mentre el
professor els explica la lliçó, així ho
indiquen les fitxes de seguiment.
46
Del temps que es dedica a la realització
A Economia, una mitjana del 5,31% dels
d’exercicis, debats i/o seminaris, que és
estudiants estan desconcentrats i han
d’un 2,6% del temps total, a Economia
perdut l’atenció respecte del que estan
un 39,8% el dedica a fer exercicis amb
fent a classe; i a ADE, un 4,22%.
tota la classe; un 20,8% del temps el
dedica a fer exercicis amb grup reduït i
Addicionalment, el quadre adjunt
un 30,3% a fer-los individualment.
presenta les principals diferències entre
D’aquest temps destinat a la realització
el comportament dels estudiants de les
d’exercicis, l’estudiant d’Economia se’n
titulacions d’Economia i d’ADE de la
desconcentra un 9,2%.
En canvi a ADE, del temps destinat a fer
exercicis, debats i/o seminaris un 64,4%
el dedica a fer-los amb tota la classe.
Amb grups reduïts només un 18,9% i a
fer exercicis individuals, un 13%. El
percentatge de temps que se’n
desconcentra és força inferior que a
Economia: un 3,6% del total de temps de
classe, segons les fitxes de seguiment.
El volum mitjà d’hores de dedicació a l’estudi és inferior en
un 30% en el cas dels estudiants UPF respecte dels nordamericans. I el volum de les
seves interaccions amb el professorat, dins i fora de l’aula,
és aquí i per comparació
pràcticament inexistent.
Un 87% dels estudiants d’ADE i un
83,2% dels d’Economia responen que
mai o només algunes vegades participen
UPF i el predominant als Estats Units en
en posades en comú amb tot el grup
àmbits acadèmics equivalents. L’interès
classe.
d’aquesta comparació rau a situar com a
referent del comportament d’un
Els estudiants no fan pràcticament
estudiant sota el paradigma del crèdit
presentacions o exposicions de treballs a
ECTS el d’un estudiant nord-americà. Si
classe. Tant a la titulació d’Economia
es compara, llavors, seguint la taula, el
com a la d’ADE, l’estudiant destina un
comportament dels estudiants UPF,
0,54% del temps total de la classe a
queda clar que alguns dels aspectes en
escoltar la presentació d’un estudiant o
els quals els estudiants nord-americans
grup d’estudiants, i un 0,15% a
mostren una certa superioritat és en la
Economia i un 0,25% a ADE, a fer una
interacció personal entre estudiants i
presentació davant la classe; és a dir, una
professor, que és sovintejada allí i
porció molt reduïda del temps total.
pràcticament inexistent aquí, cosa que es
fa molt evident tant en la dinàmica de la
També es destina poc temps a la
classe a l’aula com en la tutorització
formulació de preguntes entre professors
personal. També és molt important el
i estudiants: a la titulació d’Economia,
treball i l’estudi en equip, que contrasta
un 1,18% del temps real de classe i a la
(segueix a la pàgina 49)
titulació d’ADE, un 2,06%.
47
NSSE
UPF (Economia i ADE)
Els estudiants de l’NSSE dediquen una mitjana de 15,62 hores setmanals a l’estudi i preparació de les assignatures.
Els estudiants d’Economia de la UPF dediquen una mitjana de 10,5 hores setmanals a
l’estudi personal fora de l’aula. I els d’ADE,
una mitjana de 10,77 hores setmanals.
Així, tant els estudiants d’Economia de la UPF
com els d’ADE dediquen menys temps a
l’estudi personal que els de l’NSSE.
Més de la meitat dels estudiants estudien habitualment amb companys fora de l’aula per
preparar els treballs de classe. Concretament
un 53,5%.
Els estudiants d’Economia estudien habitualment de manera autònoma. Només un 11,5%
treballen en grup habitualment.
Dels estudiants d’ADE, igualment, un 15,6%
habitualment treballen en grup.
A classe, els estudiants fan moltes preguntes i
participen activament en els debats i les discussions que s’hi generen. El 74,5% dels estudiants fan preguntes a classe habitualment,
percentatge que ha augmentat fins al 80% en
el darrer curs.
El 46,5% dels estudiants fan presentacions a
classe freqüentment. En el darrer curs dels
estudis, la freqüència s’incrementa fins a un
63% dels estudiants, mentre que aquells que
mai realitzen aquesta activitat a classe l’últim
curs representen tan sols un 2%.
Els estudiants d’Economia que sovint o molt
sovint pregunten al professor són un 16% del
total d’estudiants consultats. A ADE, els estudiants que pregunten a classe sovint o molt
sovint són el15%. El nivell de participació en
els debats i discussions a classe és similar al
nivell de preguntes realitzades.
Els estudiants d’Economia que fan presentacions a classe freqüentment representen un
28% i a ADE, un 30,2%. Pràcticament no es
destina temps a fer presentacions o exposicions de treballs. Un 0,54% del temps real de
classe a Economia, i un 0,25% del temps a
ADE.
La meitat dels estudiants utilitzen freqüentment Internet per completar el seu estudi personal i els seus treballs. Això no obstant, un
17,5% assegura que no l’utilitza mai amb
aquesta finalitat.
Els estudiants fan un ús força elevat de les
noves tecnologies. Mentre que a la UPF el
percentatge d’estudiants que utilitza sovint o
molt sovint Internet per al seu estudi personal
és del 71,2% a Economia i del 64,3% a ADE,
a l’NSSE es redueix fins al 52%. Cal destacar
que només un 7,9% dels estudiants
d’Economia de la UPF no l’utilitza mai, i encara menys, un 5,5% a ADE, per al seu estudi
personal.
Els estudiants discuteixen molt fora de l’aula
sobre idees sorgides a classe, ja que el
69,5% ho fa habitualment.
El percentatge d’estudiants que freqüentment
discuteix amb els companys sobre les idees
que sorgeixen a classe és lleugerament inferior: un 45,5% a Economia i un 50,9% a ADE.
El 60,5% dels estudiants habitualment comenten amb els professors els treballs i materials
acadèmics. D’una altra banda, els estudiants
de l’últim curs dels estudis parlen més amb el
seu tutor sobre els seus plans de futur professionals.
Els estudiants de la UPF pràcticament no realitzen tutories amb els seus professors. Només un 8,3% hi va sovint a Economia i un
9,5% ho fa a ADE. A les tutories pràcticament
no parlen sobre el seu futur professional.
Aquesta és una tendència general en tots els
cursos.
48
(ve de la pàgina 47)
No es practica cap tipus d’activitat
amb la pràctica més individualista i
aïllada dels estudiants a la UPF.
alternativa dins de l’horari de classe.
Únicament s’ha detectat que es destina
un 0,21% del temps a Economia i un
En canvi, la utilització de les noves
tecnologies és un aspecte en el qual cal
reconèixer també la situació
d’avantguarda de la UPF respecte d’altres
universitats del país. Finalment, convé
destacar que el volum d’hores d’estudi
mitjà d’un estudiant d’Economia o
d’ADE a la UPF és inferior en gairebé un
30% als estudiants nord-americans.
0,11% a ADE a la visualització d’algun
material audiovisual.
Referent a l’avaluació continuada del
progrés de l’estudiant, podem assenyalar
que pràcticament no s’hi dedica temps.
Només un 0,43% a Economia i un 0,33%
a ADE de la durada total de la classe es
destina a la realització de proves
d’avaluació continuada.
A les classes pràctiques, passa gairebé el
2. Caracterització del model docent
als estudis d’Economia i ADE de la
UPF
mateix que a les teòriques. L’acció
docent principal es basa en l’explicació
de la lliçó del professor i la presa
d’apunts. Economia destina un 85,91%
del temps total de la classe a aquesta
A les classes teòriques, l’acció docent
activitat. A ADE, tot i que aquesta
principal a la titulació d’Economia i a la
activitat també és la prioritària, obté un
d’ADE és la impartició de la lliçó per part
percentatge més baix: un 73,94% del
del professor i la presa d’apunts de
temps, la qual cosa significa que s’ocupa
l’estudiant. L’estudiant d’Economia
més temps a altres activitats.
dedica un 94% del temps total de la
classe a escoltar la lliçó del professor i a
Tal com passa també a les classes
prendre apunts. A ADE representa un
teòriques, l’acció que ho segueix molt de
89,56% segons les dades que evidencien
lluny és la realització d’exercicis, debats
les fitxes de seguiment.
i/o seminaris, amb un 7,71% del temps a
Economia i molt superior a ADE, un
Tot i que amb molta distància, la
17,15%.
realització d’exercicis, debats i/o
seminaris en grup ocuparien el segon
3. Què suposa per als estudiants el
lloc, amb un 2,6% del temps total a la
pas per la UPF
titulació d’Economia i un 5,77% a ADE.
El temps de classe que es destina a la
Una de les habilitats que més creuen
formulació de preguntes entre estudiant
desenvolupar els estudiants enquestats al
i professor és d’un 1,88% a Economia i
llarg de tots els cursos, tant a la titulació
un 2,87%, a ADE, segons les fitxes de
d’Economia com a la d’ADE, és l’anàlisi
seguiment.
dels elements bàsics que constitueixen
una teoria, una idea, una experiència o
el treball d’un autor.
49
La segona habilitat que més estudiants
En el cas d’ambdues titulacions queden
asseguren haver adquirit, un 66,6% a
molt clars quatre aspectes:
Economia i un 63,3% a ADE, és la de
sintetitzar la informació de tal manera
•
El volum d’hores de dedicació a
que els permet aprendre els conceptes,
l’estudi no és prou elevat i caldrà
els fets o les teories més importants i
fer per manera d’augmentar-lo per
fonamentals d’una matèria o
tal que s’acosti al que serà típic un
assignatura.
cop hagi acabat el procés de
convergència (entorn a les 40
Els estudiants consideren que a la
hores setmanals),i continuen sent
Universitat hi desenvolupen habilitats
predominants les hores de lliçó i
professionals que els han de permetre
no pas les d’estudi personal.
aconseguir una feina vinculada als seus
estudis. Així, el 76,3% dels estudiants
•
Els mètodes predominants
afirmen que sovint o molt sovint el seu
d’ensenyament emfasitzen,
pas per la Universitat els ajudarà en
segurament de manera excessiva,
aquest sentit.
la magistralitat i indueixen cap a
un comportament d’aprenentatge
Però la competència que els estudiants
que, en essència, es limita a la
creuen que més servei els farà en la seva
recopilació d’apunts i al seu estudi.
carrera professional, per sobre de les
Aquest mètode, que
habilitats necessàries per aconseguir una
paradoxalment és també
feina vinculada als estudis cursats, és la
predominant a les classes
d’adquirir una bona educació i un bon
pràctiques, no és apropiat per a
bagatge cultural.
l’aprenentatge de competències.
En canvi, la que menys valoren i creuen
•
Els nivells d’interacció entre
que menys servei els farà és la de saber
estudiants i professors, tant a
escriure d’una manera correcta i efectiva.
l’aula (dinamisme de la classe i
discussió) com fora (tutoria), són
El 80,4% dels estudiants d’Economia i el
gairebé inexistents.
80,1% dels d’ADE enquestats no
participen mai o només algunes vegades
•
El recurs a la biblioteca, que és
en altres activitats universitàries que no
indicatiu d’un comportament
siguin les classes amb professors i
d’estudi orientat a la recerca, al
companys.
contrast i a l’ampliació, també és
molt baix.
4. Valoració final: la distància
respecte del mètode Bolonya
Es pot concloure que caldrà una revisió
La voluntat d’aquest estudi ha estat
resituant el paper de la magistralitat i del
elaborar un diagnòstic dels processos
treball de l’estudiant, i traient més partit
d’ensenyament i d’aprenentatge de les
de les interaccions. En el cas d’ambdues
titulacions d’Economia i ADE, prenent
titulacions, el volum actual de dedicació
com a referència el model que inspira
a l’estudi ja és un bon indicador que per
l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
la banda de la demanda de treball a
sistemàtica de les metodologies docents,
l’estudiant no hi hauria d’haver
50
Es pot concloure que caldrà una revisió
sistemàtica de les metodologies docents,
resituant el paper de la magistralitat i del
treball de l’estudiant, i traient més partit
de les interaccions, i que a la vegada
permeti orientar adequadament el treball
personal de l’estudiant. En el cas
d’ambdues titulacions, el volum actual
de dedicació a l’estudi constitueix un
indicador que la demanda de treball a
l’estudiant no és suficient tenint en
compte el que es requereix al procés de
convergència.
Per tant, la qüestió que caldrà entomar
adequadament és com l’aprenentatge de
l’estudiant es reorienta cap a activitats
més sintòniques amb els processos
d’adquisició de competències, i com
aquestes activitats han de ser gestionades
pel docent i per l’estudiant, per tal que el
volum de dedicació a l’estudi sigui
l’adequat. I això demana una redefinició
important de les metodologies docents.
51
En el cas d’ambdues titulacions, el volum actual de dedicació a l’estudi constitueix
un indicador que la demanda
de treball a l’estudiant no és
suficient tenint en compte el
que es requereix al procés de
convergència. I això demana
una redefinició important de
les metodologies docents.

Download Report